Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76724 | Fons documental de l'Arxiu de la Memòria Popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-memoria-popular | <p>ARXIU DE LA MEMÒRIA POPULAR (2006): Arxiu de la Memòria Popular: una porta oberta a les històries anònimes. Obtinguda el 21 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>El fons documental de l'Arxiu de la Memòria Popular, actualment ubicat en el Centre Cultural de la Roca del Vallès, va sorgir amb la intenció de promoure l'estudi i investigació de la història del país mitjançant reunir, conservar i catalogar tot tipus de memòries, testimonis, correspondència, autobiografies, documentació en àudio i vídeo que puguin donar a conèixer experiències personals o col·lectives, viscudes per l'autor o autors d'aquests documents. L'arxiu està gestionat per l'Ajuntament de la Roca del Vallès amb la col·laboració de l'Associació Amics de l'Arxiu de la Memòria Popular. L'arxiu reunia en un principi un total de 451 documents i divers fons relacionat amb el patrimoni documental del terme que abasta un volum total de 95 metres. Aquest està gestionat mitjançant el programa informàtic Gestió Integral d'Arxius Municipals de la Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. D'aquests documents, 210 són obres autobiogràfiques que han participat al premi de Memorialisme popular. De les altres 241, bona part pertanyen a fons privats cedits a l'Arxiu. Entre aquestes trobem les següents: Diaris: Personals (8), de guerra (4), de viatges (6). Memòries: Personals (166), de guerra (32). Epistolaris 5. Altres: 17. Llegat família Amat i Mir: 115 Llegat família Gómez Bertrán: 64 Llegat família Sala Bovet: 34 Destacar que de les 210 obres autobiogràfiques, 79 parlen explícitament de la Guerra Civil.</p> | 08181-151 | Centre Cultural- C/ Lope de Vega n. 10-1ª planta, 08430. | <p>L'Arxiu de la Memòria Popular de la Roca del Vallès fou fundat el 1998, seguint l'exemple del poble italià de Pieve Santo Stefano, creat el 1984. Posteriorment el dia 20 de gener de 1999 es va crear l'Associació 'Amics de l'Arxiu de la Memòria Popular' amb la finalitat d'organitzar i gestionar, conjuntament amb l'Ajuntament de La Roca del Vallès, el fons i les activitats de l'Arxiu. L'Arxiu de la Memòria Popular forma part de l'Associació Europea per a l'Autobiografia (APA) i coopera amb l'Archivio Diaristico Nazionale d'Itàlia, els Archives de le Vie Privée de Carouge (Suïssa), la Universidad de Alcalá de Henares etc. El principal mitjà d'adquisició de documentació i de promoció de l'Arxiu és la convocatòria anual del Premi 'Romà Planas i Miró' en el qual poden participar totes les persones que ho desitgin amb obres de caràcter autobiogràfic, que donin testimoni total o parcial de la seva vida i que no hagin estat publicades amb anterioritat. El Fons documental de l'Arxiu de la Memòria Popular està a disposició de tothom que vulguin estudiar un període històric mitjançant la micro-història, l'anàlisi de les vivències particulars de totes aquelles persones que han fet una història paral·lela a la història oficial.</p> | 41.5830400,2.3257000 | 443793 | 4603703 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76724-foto-08181-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76724-foto-08181-151-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que arran d'un conveni signat l'any 2006 amb la Universitat de Barcelona, a l'arxiu es van dipositar 850 obres autobiogràfiques, arribant així a un total de 1301 obres que actualment estan en tractament de contingut. Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 76785 | Fons documental de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-sadurni | <p>ARQUEBISBAT DE BARCELONA (.n.d): Patrimoni cultural: L'arxiu i museu de la diòcesi. Obtinguda el 1 de març de 2011. GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> | XV-XX | <p>Part del fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Sadurní de la Roca del Vallès està actualment custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB), institució que custodia els documents emanats de l'activitat del bisbe i a la seva cúria diocesana, i gestiona la consulta de les sèries del mateix i dels fons en dipòsit, amb seu al carrer del Bisbe, 5, dins el Palau Episcopal Aquest arxiu custodia un extens i divers fons relacionat amb el patrimoni documental del terme de La Roca. En grans termes el podem dividir en tres parts: -Llibres d' l'obra de la Confraria del Roser (ss. XVIII-XVIII) -Llibre de Sagraments (ss. XV-XIX): Baptismes, confirmacions, matrimonis òbits i testaments. -Sèrie de documents parroquials (ss. XVII-XX): Obras i inventaris, testaments i consentiments, llicències matrimonials, llibres de comptes, llibres en blanc, i fulles soltes.</p> | 08181-204 | Palau Episcopal, c/ del Bisbe 5, 08002 Barcelona | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) és la institució encarregada de custodiar l'ampli i divers fons documental emanat de l'activitat del bisbe i a la seva cúria diocesana, així com gestionar la consulta de les sèries del mateix i dels fons en dipòsit i també la seva conservació òptima. La seva ha estat i és des de la seva creació la mateixa: l'edifici del palau episcopal, primerament a la planta baixa, però des dle 1900 fins avui en dia, a la segona planta del palau. El seu origen i estructura es remunta vers l'any 878 quan Lluís II de França concedí el privilegi al bisbe Frodoí sobre les prim' propietats episcopals i drets importants. La seva funció original era servir a les tres Curies i a la secretaria de cambra del palau episcopal.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76785-foto-08181-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76785-foto-08181-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76785-foto-08181-204-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 76786 | Fons documental de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> | XVI-XX | <p>El fons documental de l'arxiu parroquial de Santa Agnès de Malanyanes es troba a la mateixa església de Santa Agnès de Malanyanes amb seu al barri de Santa Agnès. Aquest arxiu custodia un extens i divers fons relacionat amb el patrimoni documental del terme de La Roca que es remunta des del segle XVI fins al segle XX i que a continuació citem: -Manuals parroquials (1516-1828): 7 volums, 3 lligalls. -Llibres de Fàbrica (1558-1932): 2 lligalls. -Fàbrica, Consueta i Celebracions (1626-1735): 1 volum. -Consueta (1683-1926): 2 volum, 2 lligalls. -Llevadors de rendes (1611-1706): 2 volums, 1 lligall. -Processos (1539-1707): 2 volums, 1 lligall. -Aniversaris i celebracions (1598-1684): 1 volum. -Testaments (1461-1799): 4 volums, 1 lligall. -Capitals matrimonials (1516-1737): 1 lligall. -Baptismes (1517-1979): 3 volums. -Defuncions (1537-1979): 2 volums. -Confirmacions (1942-1979): 2 volums. -Confraria de Sant Isidre (administració) (1635-1684): 1 volum.</p> | 08181-205 | Veïnat de l'Església, 08430 | <p>La primera notícia documental que es coneix del temple és una venda de l'any 1022 mentre que el 1025 ja exercia funcions parroquials, com es veu en una venda del comte Balaguer I i la seva esposa Guisla. L'any 1080, en el testament de Ramon Sinfret recollit al Libri antiquitatum, es reafirma la funció de parròquia del temple. L'any 1113, l'església passa a mans de Mir Riculf per la donació de Guillem i Ermessenda. A partir del 1393, el temple passa a ser jurisdicció del bisbe i del capítol de Barcelona. Durant el segle XIV, la parròquia tenia dos beneficis, el de sant Joan i el de santa Maria en la capella de Santa Maria de Malanyanes. De l'altar de sant Joan sabem que ja existia l'any 1077. Per les visites pastorals dels anys 1413 i 1421 sabem que el temple tenia 27 parroquians i que es valorava en 65 lliures. L'església de Santa Agnès es considera un temple situat entre el romànic tardà i el gòtic, datat entre finals del segle XIII i principis del segle XIV. De l'antic temple romànic es conserva un fragment del mur de l'absis, els murs laterals, el frontis i la part baixa del campanar. L'absis romànic va ser enderrocat i substituït per fer l'actual l'any 1868. La portalada és gòtica i l'any 1306 podria ser la data d'acabament de la seva construcció. Les capelles van ser construïdes en diferents moments. L'any 1559 es va construir la capella del Roser, el 1627 la de sant Isidre, el 1705 la de sant Bartomeu i el 1765 la del sant Crist. Tot i que la part inferior del campanar és romànica, la resta del parament fou bastida al segle XVI. La sagristia és del segle XIX i el cor és modern.</p> | 41.6050100,2.3544300 | 446206 | 4606124 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76786-foto-08181-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76786-foto-08181-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76786-foto-08181-205-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez/Adriana Geladó Prat | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 76787 | Fons documental del mas Soley a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-mas-soley-a-larxiu-comarcal-del-valles-oriental | <p>AJUNTAMENT DE GRANOLLERS (n.d): Arxiu comarcal del Vallès Oriental. Obtinguda el 28 de febrer de 2011. CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS ORIENTAL (n.d): Arxiu comarcal del Vallès Oriental. Obtinguda el 28 de febrer de 2011. GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> | XIV-XVII | <p>El fons documental de l'arxiu del mas Soley es troba ubicat en l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO) que té la seu al carrer de l'Olivar, 10 (08402 Granollers). L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO) forma part de la Xarxa d'Arxius de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i l'Ajuntament de Granollers. Fou inaugurat el setembre del 2005 amb l'objectiu de recollir la documentació generada per organismes públics amb seua la comarca i també de particulars que tingui interès històric o cultural. El fons del Mas Soley de Vilanova del Vallès (antigament coneguda com Vilanova de La Roca) fou ingressat a primers de juny de l'any 2010. Aquest fons consisteix en un una sèrie de pergamins que contenen escriptures notarials del 1322 al 1621. Actualment es troben en fase d'estudi.</p> | 08181-206 | Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), c/ de l'Olivar, 10, 08400 Granollers (Vallès Oriental) | <p>El 25 de setembre del 2000 el Consell Comarcal del Vallès Oriental i l'Ajuntament de Granollers signen un conveni per al finançament de les despeses de l'Arxiu Comarcal i poc després es posen en marxa les obres de construcció de l'edifici a càrrec de la Generalitat de Catalunya. Les obres van finalitzar al 2004, però no serà fins el 30 de setembre del 2005 que s'inaugurarà, i el 5 d'octubre obrirà definitivament les seves portes al conjunt de la societat. Una de les peculiaritats de l'ACVO és que comparteix les seves instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers, la coordinació i funcionament entre ambdós arxius està regida per un protocol d'actuació signat entre els directors dels dos arxius. La creació dels arxius comarcals és fruit de la llei d'Arxius i Documents de Catalunya ( 6/1985 ) però el naixement de l'ACVO s'esdevé de la Llei 10/2001 que consolida el desplegament i precisa les funcions, les competències i l'organització.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76787-foto-08181-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76787-foto-08181-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76787-foto-08181-206-3.jpg | Legal i física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Imatges cedides per ACVO. Fons Mas Soley. Inventari de Documentació del Vallès Oriental. Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 76788 | Fons documental de la Roca a l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-roca-a-larxiu-historic-de-la-diputacio-de-barcelona | <p>DEPARTAMENT DE CULTURA I COMUNICACIÓ (n.d): Arxius provincials. Obtinguda el 28 de febrer de 2011. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Obtinguda el 8 de febrer de 2010. ESPAÑOL COSTA, A.; TARRÉS MARTÍNEZ, N. (2008): Inventari de documentació del Vallès Oriental a l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Arxiu General de la Diputació). Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, Granollers, inèdit.</p> | XIX-XX | <p>El fons documental de La Roca que es troba custodiat per l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (AHDB) és ubicat en el carrer Mejia Lequerica, 1(08028 Barcelona), en l'edifici rehabilitat per l'arquitecte Norman Cinnamond, en el Recinte de la Maternitat. Aquest arxiu, de consulta pública, conserva el patrimoni documental de la institució des de la seva creació l'any 1812, i altres fons vinculats a les seves activitats. L'arxiu té un fons ampli sobre tot el Vallès Occidental. Bàsicament el fons documental referent a La Roca està format per documentació pública d'obres i serveis, licitacions i denúncies. Entre d'altres trobem la següent documentació: -Base de dades Gnosis: Fulls registrals de la Junta de Govern de la Diputació de Cat. i Prov. (Diferents anys entre 1858 i 1952): Documents de diferents obres públiques, instal·lacions, plànols, permisos d'obres, treballs de conservació, etc. -Cèdules personals de l'Ajuntament de la Roca (1926-27): Lligall núm. 3424 i 3431. -Expedient general del serveis d'instrucció primària (1872). -Serveis especial d'ensenyament de primària (1881). -Inauguració del pont de La Roca-Cardedeu (1957): Lligall núm. Q525.</p> | 08181-207 | Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, c/ Mejia Lequerica, 1, 08028 Barcelona | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (AHDB) conserva tota la documentació generada per la Diputació des de 1812, sigui escrita, impresa, gràfica, fotogràfica o audiovisual.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76788-foto-08181-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76788-foto-08181-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76788-foto-08181-207-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 76789 | Fons documental de la Roca a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-roca-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n.d): Arxiu de la Corona d'Aragó. Obtinguda el 28 de febrer de 2011. ESPAÑOL COSTA, A. (2008): Inventari i relació de la documentació i fons relatius al municipis del Vallès Oriental als arxius de Barcelona: Arxiu de la Corona d'Aragó, Arxiu històric del protocols de Barcelona, Arxiu històric de la ciutat de Barcelona, Arxiu de la Catedral de Barcelona. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, Granollers, inèdit.</p> | XI-XVII | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, té una ampli fons de documentació que es remunta a l'època medieval. La majoria dels que trobem fan referència a documents de compra i venta. A continuació detallem la diferent documentació que recull l'arxiu referent al terme de La Roca mitjançant el títol o la descripció, l'any i la signatura o referència del document si s'escau. -Consultas sobre la provisión del priorato de Nuestra Señora de Villanueva de Moya que vaca por la promoción de fray Jose Jalpi y Juliá a la abadia de San Miguel de Cuxá; y despachos nombrando al doctor José Riera (03/09/1654): ARA Consell d'Aragó, lligall 0292 núm. 122. -Dominio directo de los mansos bramossachs y Colomer, derruidos en Sant Esteve de la Roc, cabrevación y derechos dominicales (1768): ACA. REAL Audiència, Pleits civils, núm 16065. -Generalitat, correspondència del Virrey Conde de Santa Coloma, Carta núm. 4278 (30/04/1639). -Capbreu del priorato y sacristía mayor del monasterio de Sant Cugat del Vallès (1788): 1 llibre, ACA. ORM Monacals-Hisenda, volumws, núm. 1163. -Joan Colomer, presbítero, beneficiado en el convento de clarisas de Barcelona, procurador de Baeatriu Ses-Comes, abadesa del mismo. Ápoca a Pere Sabata de varias cantidades adeudadas por Restitut de Torelles, señor de la Roca del Vallès (04/02/1544) : ACA, diversos, Monistrol, Pergamins núm. 1009. -Rafaela de Torrelles y Llordat, esposa de Testitu de Torrelles, señor del castillo de La Roca, en el Vallès. Debitorio a su cunyada Estefanía Sa-Pila y Torrelles por un importe de 54 libras, de las rentas de tres años de un censal (31/01/1540) : ACA, diversos, Monistrol, Pergamins núm. 0993. -Fondos precedentes del Servicio de Recuperación Bibliogràfica y Documental – Sant Sadurní, documentos en pergamino (1404/1610): 1 lligall (29 pergamins), ACA. Diversos, Sant Sadurní d'Anoia, núm. 2. -La Vall de Mogent: publicació setmanal (1936 núm. 122): R CAT 1933 FOL VARIA II. -Període (ed. Centre penitenciari Quatre camins (1990): R CAT 1990 4. -Marcús, Gotmar i les seves mullers Blancúcia i Quiverga venen a Domènec i a la seva muller Escolàstica una peça de vinya, situada al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de la Roca, a Matarodona. (27/03/1001): ACB, perg. 1-1-237 (a). Còpia en pergamí del 4 de juliol. -Ermemir, la seva germana Guisol i el seu cunyat Welmus venen a Esteve, sacerdot, i a la seva sòcia Bonafilla una vinya situada al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Sant Sadurní de la Roca, a canvi de cinc mitgeres i una quartera d'ordi (12/08/1030): ACB, perg. 1-4-96. -Isam, la seva muller Raquel, Berna i la seva muller Bel·lúcia venen a Sendred i a la seva muller Guisla deu peces petites de terra amb les vinyes que hi són planta de arbres de tot mena situades al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Sant Sadurní de la Roca, all lloc anomenat Mata-rodona pel preu de… (30/04/1053): ACB, perg. 1-1-237 (b).. -Queruç i la seva muller E·liarda venen a Ermengol Llobató una vinya situada al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Santa Agnès, prop del Corgo Rodó, pel preu de 10 mancusos (20/11/1062): ACB, perg. 1-4-221. Original. -Guitard Arnau i la seva muller Riquilda pacten amb la Canònica de Barcelona una permuta per la qual donen unes terres situades a Sants, el Trull comtal i Círcol, i ells reben terres a Cardedeu, Santa Eulàlia de Corró i la Roca (24/04/1022): ACB, LA.IV, n. 44, f. 14a-b. -Isam, la seva muller situades al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Sant Sadurní de la Roca, al lloc anomenat Mara-rodona (30/04/1053): ACB, perg. 1-1-237. -Queruç i la seva muller El·liarda venen a Ermengol Llobató una vinya situada al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Santa Agnès, prop del Corgo Rodó, pel preu de 10 mancusos (29/11/1062): ACB, perg. 1-4-221. Original.</p> | 08181-208 | Arxiu de la Corona D'Aragó, c/ dels Almogàvers, 77, 08018 Barcelona (Barcelonès) | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i que actualment recull el fons històrics d'altres arxius. La seva localització original era el Pau del Lloctinent, fins que el 1994 fou traslladat a carrer dels Almogàvers de Barcelona. Fou creat pel rei en Jaume II d'Aragó vers el 1318 a Barcelona, amb la intenció de crear un arxiu unificat de tots els territoris de la Corona d'Aragó i així fou des del 1318 fins el 1348, quan les Corts de Saragossa crearen l'Arxiu del Regne d'Aragó.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76789-foto-08181-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76789-foto-08181-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76789-foto-08181-208-3.jpg | Legal i física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La titularitat de l'Arxiu correspon a l'Estat espanyol però la gestió ha estat reclamada per diversos governs autonòmics els territoris dels quals formaren part de la Corona. El 20 de gener de 2007 els presidents de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i l'Aragó, acompanyats de la ministra de Cultura de l'Estat espanyol, van escenificar la constitució del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. A partir d'aquesta data, els quatre governs tindran la mateixa representació. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 76790 | Fons documental a l'Arxiu del SPAL de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-del-spal-de-la-diputacio-de-barcelona | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d). Actuacions en el patrimoni arquitectònic local (SPAL). Obtinguda el 1 de març de 2011. TARRÉS MARTÍNEZ, N. (2009): Inventari de documentació i imatges del Vallès Oriental a l'arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, Granollers, inèdit.</p> | XX | <p>El fons documental de La Roca del Vallès que es troba custodiat a l'Arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona està localitzat en el carrer Comte d'Urgell, 187 (08036 Barcelona) a la planta baixa de l'anomena Edifici del Rellotge. El Servei del Patrimoni Arquitectònic Local és l'oficina tècnica de la Diputació de Barcelona especialitzada en matèria de patrimoni arquitectònic. A més d'assessorar tècnica i científicament als municipis, disposa d'un arxiu propi. El seu fons és divers (gràfic, fotogràfic i escrit) i de consulta pública, obert a tot tipus de gent: professionals, investigadors, especialistes o persones interessades en temes relacionats amb el patrimoni o la restauració monumental. A grans trets aquest fons disposa de: -L'arxiu de materials provinents de l'IEC i de diversos arxius particulars adquirits o llegats al Servei. -L'arxiu de materials produïts pel mateix Servei des de 1915. -El llegat de Jeroni Martorell i Terrats , que conté la documentació de la seva obra aliena al Servei (particular o com a arquitecte de zona del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Art A més a més compta amb una biblioteca especialitzada en les matèries de la seva competència. Pel que respecta a la documentació referent específicament al terme de La Roca es troba la documentació del servei de catalogació i conservació de monuments (1915-152 / 1953-1980), dins del Fons Jeroni Martorell i Camil Pallàs, trobem documentació respecte als següents edificis: -L'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes (1956-57): Portades de diari, instàncies, cartes, documentis oficials, estudis, pressupostos, permisos i autoritzacions relacionats amb la restauració del immoble. -L'Ajuntament (1958): Documentació referent al projecte de reforma de la casa Consistorial. -El molí de la Roca (1976): Plànols, petició de permisos, autorització, memòria i projecte de rehabilitació del molí.</p> | 08181-209 | Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, c/ Comte d'Urgell, 187 (08036 Barcelona) | <p>'El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) va ser creat el 9 de juny de 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Era el primer organisme d'una administració pública espanyola dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Amb el nom de Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, va començar a actuar el mes de gener de 1915. El 31 d'octubre de 1986 va canviar de denominació. En més de vuitanta anys, el Servei ha tingut tres directors: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), i des de l'any 1981, Antoni González Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del Servei era al Palau de la Generalitat. Des del 1929 i durant seixanta anys, va ser a la Casa dels Canonges. Des del 1989, ocupa part de la planta baixa de l'edifici principal de l'antiga fàbrica Batlló, l'Edifici del Rellotge, construït en 1868 pel mestre d'obres Rafael Guastavino. (...)D'acord amb aquests principis, l'SPAL té cura, per mitjà d'equips pluridisciplinaris, dels estudis de caràcter històric (recerques arqueològiques, antropològiques, documentals, d'art, constructives, etc.) i de caràcter tècnic (anàlisi gràfica, estudis físico-constructius, etc.) previs a la definició dels objectius de les intervencions. Després, redacta els projectes i duu la direcció dels treballs de restauració. L'SPAL, a petició dels ens locals, realitza també estudis d'inventari del patrimoni arquitectònic' (DIPUTACIÓ DE BARCELONA n.d).</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76790-foto-08181-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76790-foto-08181-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76790-foto-08181-209-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 76792 | Fons documental de la Roca a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-roca-a-larxiu-nacional-de-catalunya | <p>DEPARTAMENT DE CULTURA I COMUNICACIÓ (n.d): Arxiu Nacional de Catalunya. Obtinguda el 1 de març de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n.d): Arxiu Nacional de Catalunya. Obtinguda el 1 de març de 2010. GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2008): Inventari defons relatius al Vallès Oriental a l'Arxiu Nacional de Catalunya (documentació textual). Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit. VIQUIPÈDIA (n.d). Arxiu Nacional de Catalunya. Obtinguda el 1 de març de 2011.</p> | XIII-XX | <p>El fons documental de La Roca del Vallès custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) es troba ubicat al carrer de Jaume I, 33-51 de Sant Cugat del Vallès (08195, Vallès Occidental). L'arxiu es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, i és una institució arxivística dins del país que té l'objectiu de aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. A continuació transcrivim el títols del documents relacionats amb La Roca del Vallès, així com el fons d'on provenen i si s'escau la seva signatura. -Fons del Centre Penitenciar de Quatre Camins. -Fons de la Generalitat de Catalunya-Segona República (1917-1939): Conté relacions, acte i sol·licitud d'adjudicació de béns confiscar per ajuntaments, organitzacions polítiques i altres entitats, a més de reclamacions de particulars els béns dels quals han estat objecte d'incautació, i expedients sobre determinació de responsabilitats i apropiació de béns de persones físiques i jurídiques del següents municipis i comarques (1936-39): La Roca del Vallès, SIG. 217.1 -Fons del llinatge Blanes-Centelles i Saavedra (1205-1931): Fons format per documentació dels diversos llinatges i patrimonis aplegats al llar del temps. El fons té 9 metres lineals i està format per 281 pergamins, on es pot trobar documentació sobre la Roca. Cal esmentar que aquest fons està inventariat provisionalment. -Fons de documentació sobra Catalunya. Arxivador 21. Plet (s. XVI): Els Blanes contra els Torrelles, senyors del Castell de la Roca. Plec petit en foli.</p> | 08181-211 | Arxiu Nacional de Catalunya, c/ de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya el 1980, pel Decret de la Generalitat de Catalunya el 28 de novembre. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. conserva i acull també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76792-foto-08181-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76792-foto-08181-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76792-foto-08181-211-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 76793 | Fons d'imatges de la Roca als Arxius Fotogràfics de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-la-roca-als-arxius-fotografics-de-barcelona | <p>TARRÉS MARTÍNEZ, N. (2008): Inventari d'imatges del Vallès Oriental existents en arxius fotogràfics de Barcelona: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, Institut Amatller d'Art Hispànic, Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat). Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, Granollers, inèdit.</p> | XX | <p>Hi ha una sèrie d'arxius que tenen un petit fons d'imatges de La Roca del Vallès. Per encàrrec de l'Arxiu Comarcal de Vallès Oriental, amb seu a Granollers, l'any 2008 es va fer un inventari on es recollia les diferents imatges del Vallès Oriental i en quins arxius es custodien. El buidatge e inventariat d'imatges es va fer dels següents arxius: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, Institut Amatller d'Art Hispànic, Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat). A continuació detallem el diferents arxius que disposen de fotografies del terme municipal de La Roca del Vallès, esmentant quantes i quines imatges tenen i si pot ser, l'any en que es va realitzar la fotografia. Arxiu municipal de Barcelona (Arxiu Fotogràfic): Presenta 1 imatge: -La Roca: Altar de l'Esglèsia (1900-1940). Centre Excursionista de Catalunya (Arxiu Fotogràfic). Recullen un total de 33 imatges repartides de la següent manera: -Vista parcial del poble (1910-40). -Vista general (1920). -Esglèsia (interior i exterior) (1910-40). -Torre Compte Bell-lloc (1910-40). -Cases (1921). -Carretera a Vilanova (1921-22). -Carrer (fons Castell) (1919). -Castell (1898, 1899, 1917, 1919, 1920, 1921, 1923, 1923). -Casa Rectoria (1919). -Tres masies no nomenades (1919). Institut Amatller d'Art Hispànic. Recullen un total de 36 imatges repartides de la següent manera: -Portalada església, 1(1913): -Rectoria, 1 (1913). -Cases i carrers, 4 (1913). -Mercat (porxada), 1 (1913). -Castell, 2/3 (1913/17). -Riu Mogent, 2 (1917). -Postals (vista poble i castell), 4 (1920-30). -Residència escolar Belloch (int. I ext.), 18 (1974). Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. Recullen un total de 72 imatges realitzades entre 1910-1930, repartides de la següent manera: -Vista general, 7 (una 1er terme treballords al camp). -Vista parcial poble, 7 (un castell al fons). -Paisatge entorn, 12. -Cases poble i porxo mercat, 1 -Carrer i casses, 4 -Carrer amb cotxes, 1. -Carretera de Granollers (castell al fons), 1. -Carretera de Barcelona, 1. -Carretera de Mataró, 1. -Carretera amb arbres, 1. -Carretera i cases, 2. -Casa, 1. -Casa canal d'aigua, 1. -Jardí casa senyorial, 2. -Masia, 1. -Església, 2. -Església i rectoria, 1. -Església de Satna Agnès, 1. -Diferents vistes del Castell, 11. -Pont sobre el riu, 4. -Bassa del 'molino), 1. -Gorg del Molí, 1. -Font de Can Planes, 1. -Riu amb nens, 1. -Senyor al bosc, 1. -Noia amb cantí bosc, 2. -Berenador, 1. -Gent en una font al bosc, 1. -Dones rentat roba al riu, 1. Arxiu de la Diputació de Barcelona (Fons Fotogràfic). Recullen un total de 40 fotos repartides de la següent manera: -Camió accidentat a la carretera (1930), 3. -Inauguració pont sobre el riu Mogent al camí de la Roca a Cardedeu (1953), 10. -Vista al castell (1958), 1. -Diversos espais de la població, reportatge fet pel departament d'obres públiques de la Diputació (1959), 17. -Celebració del 125é aniversari de la Caja de Ahorros y Monte Piedad de Barcelona a la residència Belloch (1969), 4. Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Recullen un total de 3 imtages repartides de la següent manera: -Mas (1940-1950), 1. Retaule església (1982-1986), 1. -Castell (1982-1986), 1.</p> | 08181-212 | Ajuntament de La Roca del Vallès (Can Sol), carrer de Catalunya, 18-24 (08430, La Roca). | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76793-foto-08181-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76793-foto-08181-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76793-foto-08181-212-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 119|98 | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 76794 | Fons documental de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-agnes-de-malanyanes-0 | <p>ARQUEBISBAT DE BARCELONA (.n.d): Patrimoni cultural: L'arxiu i museu de la diòcesi. Obtinguda el 1 de març de 2011. GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> | XVII-XX | <p>El fons documental de l'arxiu parroquial de Santa Agnès de Malanyanes està actualment custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB), institució que custodia els documents emanats de l'activitat del bisbe i a la seva cúria diocesana, i gestiona la consulta de les sèries del mateix i dels fons en dipòsit, amb seu al carrer del Bisbe, 5, dins el Palau Episcopal Aquest documents de diverses èpoques fan referència tant a temes purament eclesiàstics com a administratius. Així doncs els documents que custodien els tenen dividits en : -Baptismes. -Capítols matrimonials. -Òbits. -Misses i fundacions. -Actes notarials. -Testaments. -Processos. -Maunals sive protocullus. -Obra. -Confraries. -Varia. -Comptes. A més a més hi ha un total de 65 documents de temàtica diversa, como cartes, rebuts, comptes, estadístiques inventaris, Acció Catòlica, etc. Entre altres documents destaquen: -Un inventari de l'arxiu parroquial d'abril de 1927 que conté també un altre inventari d'octubre de 1782. -Esborrany del estatuts del Sindicat Agrari. -Respostes recollides al 'Qüestionari parroquial per la confecció de la Guia de l'Església en Espanya' (1951). -Altre documentació de la relació entre l'Arquebisbat i la parròquia.</p> | 08181-213 | Palau Episcopal, c/ del Bisbe 5, 08002 Barcelona | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) és la institució encarregada de custodiar l'ampli i divers fons documental emanat de l'activitat del bisbe i a la seva cúria diocesana, així com gestionar la consulta de les sèries del mateix i dels fons en dipòsit i també la seva conservació òptima. La seva ha estat i és des de la seva creació la mateixa: l'edifici del palau episcopal, primerament a la planta baixa, però des dle 1900 fins avui en dia, a la segona planta del palau. El seu origen i estructura es remunta vers l'any 878 quan Lluís II de França concedí el privilegi al bisbe Frodoí sobre les prim' propietats episcopals i drets importants. La seva funció original era servir a les tres Curies i a la secretaria de cambra del palau episcopal.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76794-foto-08181-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76794-foto-08181-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76794-foto-08181-213-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 76795 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Sadurní de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-sadurni-de-la-roca | <p>GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> | XV-XX | <p>Part del fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Sadurní de la Roca del Vallès està actualment custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) i una altra part es troba a la mateixa parròquia amb seu a carrer de l'Església, 2 (08430, La Roca del Vallès). Entre la documentació que custodia es troben documents que es remunten des de l'època medieval fins l'actualitat. A continuació transcrivim com es divideix la documentació i els anys que abasten. -Baptismes (1751-1980): 9 volums. -Matrimonis (1570-1980): 6 volums. -Defuncions (1630-1980): 9 volums. -Confirmacions (1819-1978): 3 volums -Comunions (1941-1980): 2 volums. -Expedients matrimonials (1941-1980): 1 lligall. -Aniversaris i celebracions: (1869-1963): 3 volums. -Testaments (1492-1950): 1 volum. -Llibres de la Fàbrica i Obra (1600-1930): 3 volums. -Comptes (1816-1973): 3 volums. -Visites pastorals (1942-1931): 1 volum. -Inventaris parroquials (1950-1979): 1 volum.</p> | 08181-214 | C. de l'Església, 2, 08430 | <p>L'església la va fundar l'abadessa Emma de sant Joan de les Abadesses l'any 932. Sembla ser que del primitiu edifici romànic només se'n conserva un pany de parament integrat al mur de tramuntana interior del temple. Entre els anys 1557 i 1581, el temple fou engrandit i renovat, sota les ordres del mestre d'obres Bartomeu Roig. Vers el 1558, Miquel Roig apareix com a mestre d'obres en el disseny i construcció de la portalada. Posteriorment es documenta la realització de la teulada l'any 1604, i l'enrajolat el 1606, així com una reparació de la volta de la nau l'any 1636. En el transcurs d'aquest segle també es transformà la volta de la segona capella de tramuntana en una cúpula. Durant la guerra de Successió, el temple serví com a caserna de les tropes de Felip V.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76795-foto-08181-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76795-foto-08181-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76795-foto-08181-214-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez/Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 76811 | Goigs de Sant Donat i Santa Fausta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-donat-i-santa-fausta | <p>WIKIPEDIA (n.d): Donatus of Arezzo. Obtinguda el 4 de març de 2011. WIKIPEDIA (n.d): Saint Fausta. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> | XX | <p>Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment per lloar un sant o bé la Mare de Déu. A La Roca del Vallès destaquen diferents goigs. Un d'aquests és sobre Sant Donat i Santa Fusta. El goig es presenta amb el nom de 'Goigs dels invencibles màrtirs sant Donat y santa Faufta, Reliquias dels quals fe veneran en la parroquia de La Roca, Bisbát de Barcelona'. El document original és datat al 1710 i fou estampat a Barcelona en la impremta de Barthomev Giralt, al carrer de Sant Cayetano. El goig es presenta amb text a tres columnes amb corondell i emmarcat amb una orla amb motius tipogràfics. Sobre el text es pot veure els dos Sants i als seus costat dos gerres amb flors.</p> | 08181-230 | Palau Episcopal, c/ del Bisbe 5, 08002 Barcelona | <p>Sant Donat d'Arezzo fou el patró d'Arezzo i va néixer a Nicomedia. Fou considerat el bisbe del ciutat. La seva passió fou escrita pel bisbe, també d'Arezzo, Severinus. D'acord amb la tradició sant Donat fou martiritzat el 7 d'agost de 362 i mort mitjançant decapitació durant el regnat de Juià l'Apostata. Santa Fausta, també coneguda com Santa Fausta de Civíc, va néixer aproximadament vers el 298 i fou martiritzada i executada per ordre de Evilasius, que paradoxalment després es convertí i fou nomenat sant. Santa Fausta va morir als 13 anys vers, aproximadament, el 311.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76811-foto-08181-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76811-foto-08181-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76811-foto-08181-230-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001). | 119|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 76812 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-6 | <p>DACHS ANDREU, E. (1943): Nota historica de la Fiesta de Sant Sebastián, en la Roca. Graficas F. Carreras, Granollers, inèdit. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. VIQUIPÈDIA (n.d): Sant Sebastià. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> | XX | <p>Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment per lloar un sant o bé la Mare de Déu. A La Roca del Vallès destaquen diferents goigs. Un d'aquests és el de Sant Sebastià. El goig es presenta encapçalat amb una imatge del sant lligat amb les mans darrera d'un arbre, vestit amb una petita tela que li cobreix la part baixa de l'abdomen i martiritzat per les fletxes clavades al seu cos. A cada costat d'aquesta imatge emmarcada simplement amb un línea negra, es poden veure dos imatges diferents de les restes del Castell de la Roca abans de ser restaurat. Sota d'aquestes imatges és pot contemplar el títol de 'GOIGS DEL GLORIÓS MÀRTIR / SANT SEBASTIÀ / VENERAT EN L'ESGLÉSIA PAROQUIAL DE / LA ROCA DEL VALLÈS / BISBAT DE BARCELONA'. Sota d'aquest es presenta el text a dos columnes senzilles i tot ell emmarcat amb un orla amb motius tipogràfics.</p> | 08181-231 | Església de Sant Sadurní, c/ de l'Església, 2, 08430 | <p>Sant Sebastià fou un militar romà nascut a Narbona al voltant del 256 que posteriorment es convertí al cristianisme i mort com a màrtir a Romà vers el 287 en no voler renunciar a la fe cristiana. És venerat com a sant en totes les confessions cristianes Va ésser condemnat a morir assagetat pels seus propis soldats. Encara que el donaren per mort, el seu cos va ser recollit i miraculosament guarit. Posteriorment es presenta una altre vegada davant de l'emperador per retreure-li que perseguís als cristians i aquest ordenà que fos colpejat fins a morir o, segons altres versions, va fer que li aixafessin el cap amb un mall. La seva festivitat és el 20 de gener, el dia oficial de la seva mort. És el protector contra la pesta i el patró (no reconegut oficialment) dels homosexuals. A la Roca la seva festivitat és celebrada especialment amb el vot del poble, missa en celebrada a l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes per donar gràcies a Sant Sebastià per salvar-los de la pesta. Durant el segle XVII diferents llocs patiren la pesta negra, i La Roca no en fou menys. Vers el novembre de 1691 comença a desenvolupar-se i no es frenà fins l'inici de 1653. La quantitat de morts que hi hagueren, a més a més de la por al contagi, va fer que la majoria de cossos no s'enterressin en el cementiri, sinó en qualsevol lloc aïllat en els camps de conreu a prop del lloc de fallida. El total de morts durant aquesta època es va elevar fins a 92. Segons el llibre de comunió hi havia 136 fidels, així doncs entre soldats francesos i espanyols s'especula que hi hauria una població de 165 habitants. Segons aquests càlculs, vers el 1652 la pesta reduí la població en un 60%. En aquest moment de crisis els roquerol acudiren a Sant Sebastià, fent vot de celebrar tots els any una festa si els salvava. És per això que encara avui en dia, en agraïment continuen celebrant la missa.</p> | 41.5902000,2.3260000 | 443824 | 4604498 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76812-foto-08181-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76812-foto-08181-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76812-foto-08181-231-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 76813 | Goigs relacionats amb la Roca del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-relacionats-amb-la-roca-del-valles | <p>VIQUIPÈDIA (n.d): Agnès d'Assís. Obtinguda el 4 de març de 2011. VIQUIPÈDIA (n.d): Llúcia de Siracusa. Obtinguda el 4 de març de 2011. VIQUIPÈDIA (n.d): Sadurní de Tolosa. Obtinguda el 4 de març de 2011. VIQUIPÈDIA (n.d): Sant Isidre el Llaurador. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> | XX | <p>Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment per lloar un sant o bé la Mare de Déu. A La Roca del Vallès destaquen diferents goigs. Entre aquests destaquen el següents: -Goigs de Sant Sadurní, -Goig de Nostra senyora de Malanyanes -Goigs de Sant Isidre -Goigs de Santa Llúcia. El goigs de Sant Sadurní es presenta encapçalat amb el títol de 'GOIGS DEL GLORIÓS SANT SAURNÍ / Bisbe y Martre, Partó de La Roca (La Praetoruim / Romana) en lo Vallès, Bisbat de Barcelona'. Sota es pot apreciar una imatge del sant vestit de bisbe amb bàcul pastoral i, a cada costat d'aquesta imatge emmarcada, es poden veure dos gerres plenes de flors. Sota d'aquest es presenta el text a tres columnes senzilles i tot ell emmarcat amb un orla amb motius geomètrics. Els goigs daten de 1917 i el que presentem en arxiu fotogràfic foren impresos a Graf. F. Carrera, a Granollers el 1934. El goigs de Sant Isidre es presenta encapçalat amb el títol de 'GOIGS EN LLOANÇA DEL GLORIOS / SANT ISIDRE LLAURADOR / Patró de la pagesia, venerat a l'Església parroquial de la Roca del Vallès'. Sota es pot apreciar, emmarcada dins de motius florals, una imatge del sant vestit de pagès amb un bastó de pastor a la mà i, a cada costat es poden veure dos gerres plenes de flors. Sota d'aquest es presenta el text a tres columnes senzilles i tot ell emmarcat amb un orla amb motius florals El goigs de Santa Llúcia es presenta encapçalat amb una imatge de la Santa i a cada banda de la imatge es pot veure el títol de 'GOIGS en lloança de / SANTA LLÚCIA / venerada en l'església parroquial de / La Roca del Vallès Bisbat de Barcelona. Sota d'aquest es presenta el text a tres columnes senzilles i sota d'aquest la partitura musical del goig. Tot el document es troba emmarcat amb un orla amb motius tipogràfics decorat a cada cantonada amb imatges de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, el Castell de la Roca, una imatge del terme i una altra d'un grup de gent reunit al voltant d'una taula. Els goigs que presentem en arxiu fotogràfic foren impresos a Graf. F. Carrera, a Granollers. El goigs de Nostra Senyora de Malanyanes es presenta encapçalat amb una imatge emmarcada de la Santa amb el sant nen en braços, amb estrelles i núvols a la part superior, i amb dos plantes a cada costat de la verge a la part inferior. A cada banda de la imatge es pot veure el títol de 'GOIGS de Nostra / Senyora de Malenyanes / Venerada en la seva ermita de la / Parròquia de Sta. AGNES de MALENYANES'. A cada banda d'aquesta imatge s'aprecien dos nens, un cantant i l'altre tocant l'arpa. Sota d'aquestes tres imatges es presenta una imatge de la Ermita de Santa Agnès de Malenyanes i el text a tres columnes amb corondell. Per últim, a la seva part inferior hi consta la partitura musical. Tot el document està emmarcat amb una orla amb motius tipogràfics. Els goigs que presentem en arxiu fotogràfic foren impresos a Graf. P. Kolbe, a Granollers i daten de l'any Sant Marià 1934.</p> | 08181-232 | Església de Sant Sadurní, c/ de l'Església, 2, 08430 | <p>Sant Isidre el Llaurador fou un camperol de Madrid que va néixer el 1080 i morí el 1130. Va ser canonitzat al segle XVII i venerat com a sant per l'Església Catòlica i a partir de 1622 és el patró de la pagesia espanyola. El 15 de maig es commemora el seu sant o aniversari de la mort. Sant Sadurní va ser el primer bisbe de Tolosa, considerat un dels apòstols dels gals. Morí al voltant del 257 a Tolosa. La seva festivitat es celebra el 29 de novembre. Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que va néixer a Siracusa al voltant del 283 i morí vers el 304. El 13 de desembre, la nit més llarga de l'any segons el primer calendari julià, es celebra la seva festivitat. És la santa patrona dels cecs i els mals de la vista. Santa Agnès d'Assís fou una religiosa italiana que va néixer ver els 1187. La història explica que va seguir la seva germana Clara d'Assís i ingressà a l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara, (o Clarisses). Morí vers el 1253. Va ser canonitza del 1753 a Roma per Benet XIV i la seva festivitat es celebra el 16 de novembre</p> | 41.5902000,2.3260000 | 443824 | 4604498 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76813-foto-08181-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76813-foto-08181-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76813-foto-08181-232-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 76814 | Acta de consagració de l'església Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-sant-sadurni | <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n.d): La Roca del Vallès. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> <p>SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | X | <p>L'acta de consagració de la parròquia de Sant Sadurní és el document més antic que es coneix referent al poble de la Roca, datat el 932. És un sol pergamí escrit a mà amb tinta i que actualment es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, amb el núm. 14 del Comtat de Sunyer. En el document s'esmenta que l'església de Sant Sadurní es troba situada al 'loco que nuncupatur Rocha'</p> <p>L'església fou bastida, per l'abadessa Emma del monestir de Sant Joan de les Abadesses, vers l'any 932, qui segurament repoblà el lloc amb gent procedent de la vall de Sant Joan. Cal destacar que a l'acta de consagració es menciona, també, el 'termino de Villaroca'.</p> | 08181-233 | <p>L'església la va fundar l'abadessa Emma de sant Joan de les Abadesses l'any 932. Sembla ser que del primitiu edifici romànic només se'n conserva un pany de parament integrat al mur de tramuntana interior del temple. Entre els anys 1557 i 1581, el temple fou engrandit i renovat, sota les ordres del mestre d'obres Bartomeu Roig. Vers el 1558, Miquel Roig apareix com a mestre d'obres en el disseny i construcció de la portalada. Posteriorment es documenta la realització de la teulada l'any 1604, i l'enrajolat el 1606, així com una reparació de la volta de la nau l'any 1636. En el transcurs d'aquest segle també es transformà la volta de la segona capella de tramuntana en una cúpula. Durant la guerra de Successió, el temple serví com a caserna de les tropes de Felip V.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 932 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76814-foto-08181-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76814-foto-08181-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76814-foto-08181-233-3.jpg | Legal i física | Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 119|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||
| 76852 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de la Roca del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-la-roca-del-valles | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA DEL VALLÈS (2009): Guia de l'Arxiu Municipal de la Roca del Vallès (CAT AMRV), Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. AJUNTAMENT DE LA ROCA DEL VALLÈS (n.d): Arxiu Municipal. Obtinguda el 14 de març de 2011. JUAN RICHARTE, C. (2011): Història arxivística de AMRV, document inèdit.</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Municipal de la Roca del Vallès (AMRV) està gestionat per l'Ajuntament de la Roca i es troba adscrit a Serveis Generals –Secretaria. El seu fons està format per la documentació que genera l'Ajuntament en el desenvolupament de les seves funcions (transferida des de les oficines municipals) i per la documentació que s'ingressa de particulars que la volen dipositar. L'Arxiu s'encarrega de la gestió, organització, conservació i difusió de tota aquesta informació, fent-la accessible a la població en general, i atenent i assessorant els usuaris que vulguin fer ús del servei. Alhora, l'Arxiu també vetlla per la recuperació del patrimoni documental d'interès històric i cultural. La procedència de la documentació que integra el fons de l'Arxiu és força diversa, donat que es recull informació d'associacions i entitats, fons patrimonials i familiars, d'institucions religioses, fons personals, fons judicials i fons de la mateixa administració municipal. Tota aquesta documentació està organitzada en diversos formats i suports, ja siguin textuals, audiovisuals, fotogràfics, mapes, plànols i documents en suport electrònic, i està recollida en un dipòsit de 125 metres quadrats, amb uns armaris compactes que tenen una capacitat de 2.041 metres lineals de documentació, i dos metres quadrats per a suports especials. La major part de la documentació comença a partir del segon terç del segle XIX i està formada per la informació generada per l'Ajuntament de la Roca, des del 1723 (1699) fins a l'actualitat. La resta del fons de l'administració local la completa la informació de l'Ajuntament de Vilanova de la Roca, generada entre el 1937 i 1939. -El fons judicial compta amb documentació procedent del Jutjat de Pau i Registre Civil de la Roca del Vallès (1841/1985) i del Jutjat de Pau i Registre Civil de Vilanova de la Roca (1939). -El fons d'associacions i fundacions presenta documentació del Montepio de Sant Isidre (1902/1949), FET i JONS (1939-1940), del Casino de la Roca del Vallès (1950/1995), de la Coral Centre i Energia (segle XX) i del BM La Roca (segle XX). -El fons patrimonial de la família Torrents (1589(1444)/1967). -Els fons personals d'Amàlia Segura Safont (1951), Francesc Mestre i Andreu (1955/1999), Jaume Anfruns (1495 (1774)/1932) i de la sra. Vito (1899/1970). -Els fons religiosos de la parròquia de Santa Maria del Jaire (1984-2003) i de la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes (1880-1934). -Per últim, les col·leccions d'imatges dels segles XX i XXI i la col·lecció de material audiovisual del segle XX.</p> | 08181-279 | C. Lope de Vega, 10, 08430 | <p>El febrer de 1986 s'iniciaren les tasques d'organització de la documentació que formaria part de l'Arxiu, sota el patrocini de l'Ajuntament de la Roca del Vallès i l'impuls d'un grup de professors de l'Escola del Treball de Granollers. La documentació, ordenada alfabètica i numèricament, fou transferida des de les instal·lacions de l'Ajuntament vell a la planta superior de l'edifici de la Policia Local. Malgrat això, no serà fins el mes d'octubre del 2000 que es posarà en funcionament el Servei d'Arxiu de l'Ajuntament de la Roca del Vallès, pròpiament dit. La inclusió en el programa de suport al patrimoni documental municipal desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Documental de la Diputació de Barcelona, fins el mes de maig del 2001, serà clau per endegar l'Arxiu definitivament. Durant aquest període s'adequà un nou espai, la masia el Molí de Santa Agnès de Malanyanes, i es convocaren les proves per dotar la plaça d'un arxiver municipal. L'any 2005, l'Arxiu municipal es trasllada del Molí de Santa Agnès de Malanyanes al Centre Cultural de la Roca del Vallès, al carrer Lope de Vega, tot i que no serà fins el 2007 que s'instal·li definitivament a la primera planta de l'edifici.</p> | 41.5829800,2.3256700 | 443790 | 4603696 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76852-foto-08181-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76852-foto-08181-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76852-foto-08181-279-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Municipal es troba adscrit a Serveis Generals –Secretaria. Disposa de Reglament aprovat per acord plenari de l'Ajuntament de la Roca del Vallès el 3 de març de 2005, i publicat al BOP número 105 de 3 de maig de 2005. És membre de la Central de Serveis Tècnics de la Xarxa d'Arxius Municipals des del 23 d'octubre de 2003 i està inclòs en el Directori dels Arxius de Catalunya de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, des de l'11 de desembre de 2001. Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 76941 | Fons fotogràfic a l'Arxiu del SPAL de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-a-larxiu-del-spal-de-la-diputacio-de-barcelona | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d). Actuacions en el patrimoni arquitectònic local (SPAL). Obtinguda el 1 de març de 2011. TARRÉS MARTÍNEZ, N. (2009): Inventari de documentació i imatges del Vallès Oriental a l'arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, Granollers, inèdit.</p> | XX | <p>El fons fotogràfic de La Roca del Vallès que es troba custodiat a l'Arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona està localitzat en el carrer Comte d'Urgell, 187 (08036 Barcelona) a la planta baixa de l'anomena Edifici del Rellotge. El Servei del Patrimoni Arquitectònic Local és l'oficina tècnica de la Diputació de Barcelona especialitzada en matèria de patrimoni arquitectònic. A més d'assessorar tècnica i científicament als municipis, disposa d'un arxiu propi. El seu fons és divers (gràfic, fotogràfic i escrit) i de consulta pública, obert a tot tipus de gent: professionals, investigadors, especialistes o persones interessades en temes relacionats amb el patrimoni o la restauració monumental. Dins de l'Arxiu fotogràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona (inventari). Es tenen recollides diferents fotos lligades amb diferents lloc o immobles de la Roca: -Fotos de la Roca del Vallès: 59 fotos de la primera meitat del segle XX del poble, indrets del terme i el castell i béns mobles de l'església de Santa Agnès de Malanyanes. -La casa forta de Vilaba: Breu història i 18 fotografies.</p> | 08181-368 | Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, c/ Comte d'Urgell, 187 (08036 Barcelona) | <p>'El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) va ser creat el 9 de juny de 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Era el primer organisme d'una administració pública espanyola dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Amb el nom de Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, va començar a actuar el mes de gener de 1915. El 31 d'octubre de 1986 va canviar de denominació. En més de vuitanta anys, el Servei ha tingut tres directors: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), i des de l'any 1981, Antoni González Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del Servei era al Palau de la Generalitat. Des del 1929 i durant seixanta anys, va ser a la Casa dels Canonges. Des del 1989, ocupa part de la planta baixa de l'edifici principal de l'antiga fàbrica Batlló, l'Edifici del Rellotge, construït en 1868 pel mestre d'obres Rafael Guastavino. (...)D'acord amb aquests principis, l'SPAL té cura, per mitjà d'equips pluridisciplinaris, dels estudis de caràcter històric (recerques arqueològiques, antropològiques, documentals, d'art, constructives, etc.) i de caràcter tècnic (anàlisi gràfica, estudis físico-constructius, etc.) previs a la definició dels objectius de les intervencions. Després, redacta els projectes i duu la direcció dels treballs de restauració. L'SPAL, a petició dels ens locals, realitza també estudis d'inventari del patrimoni arquitectònic' (DIPUTACIÓ DE BARCELONA n.d).</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76941-foto-08181-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76941-foto-08181-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76941-foto-08181-368-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||
| 76594 | El pas de la capelleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pas-de-la-capelleta | XX | <p>Tradició de caire religiós que es celebra en diferents punts del terme municipal de La Roca del Vallès. Aquesta costum religiosa té lloc durant tot l'any i consisteix en fer circular entre els veïns les diferents capelletes que han de passar a cada casa un mínim d'una nit per després portar-la a una altre. D'aquesta manera, diu la creença popular, les cases seran beneïdes i protegides. La tradició es troba adscrita a la zona de La Roca centre, on hi circulen dos capelletes, a La Torreta on hi ha dos més i a Santa Agnès de Malanyanes on es troben quatre més. Totes les capelletes presenten la imatge de la Sagrada Família excepte la de la Torreta que presenta una imatge de Santa Maria del Jaire.</p> | 08181-21 | La Roca del Vallès, 08430 | 41.5894500,2.3259100 | 443816 | 4604414 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||||
| 76595 | El Capità de Testafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-capita-de-testafort | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de La Roca, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. La més coneguda és la que fa referència al Capità de Testafort que a continuació transcrivim: 'Els senyors del Casell de la Roca tenien al seu servei un matrimoni molt estima que durant molts anys els havien servit amb fidelitat i honradesa. Un dia, desgraciadament van desaparèixer i els senyors van contractar un jove matrimoni en el seu lloc. Des d'aquell dia començaren a succeir fets misteriosos al castell: desapareixia bestiar, morien servents, fins i tot un matí el senyor del castell va aparèixer mort: l'havien assassinat. Totes les sospites apuntaven al jove matrimoni que servia els senyors, de manera que van ser despatxats, sense posar fi a les malifetes: van segrestar el fill dels castellans, que només era reconegut per un forat que tenia a l'orella . Després van passar uns anys de tranquil·litat, fins que una banda de lladres, encomanats per un home anomenat Testafort, portaren el pànic de nou a la comarca. Una nit, els lladres, van assaltar el Castell de la Roca, però van ser vençuts i el seu capità, Testafort, empresonat. La senyora del castell va voler veure qui era Testafort i, amb sorpresa, va descobrir que era un jove valerós i ben plantat i que, a més, tenia un forat a l'orella. Era, per tant, el seu fil, aquell nadó que s'havien emportat per ensenyar-li el mal camí. Quan Testafort va conèixer la veritat, va renunciar a la seva vida anterior. I gràcies a la seva devoció cap a la Verge de Montserrat va fer com a ofrena una corona lluminosa' (CAMPOY 2006: 133-134).</p> | 08181-22 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||||
| 76597 | El cavaller astut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cavaller-astut | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. NH:</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de La Roca, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. A continuació transcrivim la llegenda del Cavaller Astut. 'Joan Amades ens explica la següent llegenda: al castell vivia un brau cavaller cristià que causava gran estrall als moros. Aquest cavaller guerrejava de dia, i de nit es tancava al castell per reposar i refer les forces perdudes per poder-se lliurar novament a la lluita. Els morros, que de dia el temien, volien saber on dormia per matar-lo traïdorament, però el cavaller molt enginyós, despistava el camí que feia: duia el cavall ferrat al revés, de manera que, pel rastre de les ferradures, quan anava semblava que venia i al contrari. Quan el moros el cercaven pel voltant del castell, creien que de dia hi entrava i de nit en sortia i que, per tant, no podia ser l'habitant del castell la persona que cercaven, ja que de dia guerrejava' (CAMPOY 2006: 132).</p> | 08181-24 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||||
| 76598 | La bruixa i el drac de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruixa-i-el-drac-de-la-roca | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de La Roca, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. A continuació transcrivim la llegenda de la bruixa i el drac de La Roca. 'A La Roca va haver-hi una vegada un drac de set caps, símbols dels set pecats capitals i, cavalcant damunt d'ell, una bruixa d'ulls encesos i rústega cabellera. Tots dos tenien els habitants del poble atemorits, i ningú no s'atrevia a pujar al castell en ruïnes. Al capvespre tothom tancava les portes i s'encomanava a Déu per no trobar-se amb l'horrible aparició. La nit d'un dissabte quan una ànega d'aigua va caure sobre la gran festa que hi havia al poble, es trobà, passada la tempesta, el cadàver carbonitzat d'una de les seves donzelles. Uns quants estaven amb el Senyor rector, els altres amb el senyor Batlle. Els primers per intentar salvar alguna cosa, els segons per plantar la Creu al camp de la bruixa. Des d'aquesta festa que ja no es tornà a deixar veure més, ni a sentir-se parlar de les seves maleses' (CAMPOY 2006: 131-132).</p> | 08181-25 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||||
| 76599 | Les princeses del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-princeses-del-castell | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de La Roca, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. A continuació transcrivim la llegenda de les princeses del Castell: 'Hi ha gent que parla de l'existència de set princeses tancades pel seu pare al Castell de la Roca. Diuen que quan el pare morí, lluny d'aquell indret, ell encara hi romanien. Asseguren que avui encara hi són encantades a la fortalesa, i encanten el seu entorn' (CAMPOY 2006: 132).</p> | 08181-26 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||||
| 76600 | El gegant de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gegant-de-la-roca | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. A continuació transcrivim la llegenda del gegant de La Roca: 'A La Roca, hi vivia un gegant, Odó, molt valent i molt treballador. Havia lluitat aferrissadament en cent batalles contra els moros i la seva fama era coneguda a tot el Vallès. Quan no havia de fer la guerra es dedicava a fer de pagès i se sentia satisfet, al capvespre, veient des de dalt del castell tots els boscos dels seus grans dominis i els conreus que regava ell mateix amb una gran galleda que omplia de les aigües del Mogent, que en aquella època baixaven molt netes. De tan en tant el gegant de La Roca esposava trist perquè en tota la rodalia no hi havia cap geganta que li pogués fer de parella. Prou cercava pels pobles veïns i ho preguntava a tothom. Un pelegrí que baixava de Montserrat li va parlar del vell gegant de Cardona, que tenia una filla fadrina, Emma, molt gran i molt bonica. El gegant de la Roca va agafar el gaiato, que solia acompanyar-lo en les seves caminades, i se'n va anar cap a Cardona. De lluny, va veure el gran castell sobre el Cardener i es va quedar astorat, perquè castell i riu eren molt més grans que els de la Roca. Es presentà al castell i conegué la noia, que era tan formosa que en va quedar enamorat i va demanar al seu pare permís per casar-s'hi. Però el gegant de Cardona, que era molt desconfiat, li va posar una condició: 'Et passaràs mil anys aquí amb nosaltres i si demostres que ets valent, treballador, i que te l'estimes de debò, te la donaré com a muller i podràs tornar a la Roca'. Van tenir un fill que es va dir Jofre. I així fou com l'any 1989 el Gegant i la Geganta vingueren a la Roca des de Cardona i arribaren precisament el dia de la Festa Major' (CAMPOY 2006: 136).</p> | 08181-27 | La Roca del Vallés, 08430 | 41.5892300,2.3259400 | 443818 | 4604390 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||||||
| 76601 | Llegenda i assassinat i perdó papal del Senyor del Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-i-assassinat-i-perdo-papal-del-senyor-del-bell-lloc | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. A continuació transcrivim la llegenda del assassinat i perdó papal del senyor de Bell-lloc: 'Segons explica Joan Amades, quan el comte de Barcelona marxava de la ciutat, el senyor de Bell-lloc (Gueribert Guitard) s'hi quedava com a governador. Aquí començava la llegenda. Un enviat del Papa va venir a compra-hi uns cavalls; però els tractes no van arribar a bon terme i va morir assassinat a mans del governador. Després de cometre el crim, va refugiar-se en una cova prop del mar, a la muntanya de Montjuïc. Van passar els anys i ell seguia amagat al mateix indret, fins que un bon dia van aparèixer un parell de pelegrins en una barca. Es veu que eren Sant Pere i Sant Pau, els quals, enviats pel Papa, li comunicaven el seu perdó. Com a penitència havia de construir dos monestirs, un a cada cantó de la ciutat de Barcelona i, segons diu la llegenda, aquesta va ser els de Sant Pere de les Puel·les i el de Sant Pau del Camp (no va construir els edificis, sinó que hi va fundar els monestirs). Felip II va ser qui va donar-li el títol de comte a un membre de la família Bell-lloc i Felip V l'hi va retirar per la seva participació a la guerra al costat de l'arxiduc. Amadeu de Saboia l'hi va tornar a donar. I en el seu escut, va posar unes petxines en agraïment als sants pelegrins' (CAMPOY 2006: 142).</p> | 08181-28 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||||
| 76602 | El lledoner mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-millenari | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Entre aquestes es troba la llegenda del lledoner mil·lenari que a continuació transcrivim: 'Es diu que antigament no es posava la primera pedra quan s'iniciava un edifici, sinó que es plantava un arbre. És per això que el vell lledoner que hi ha al costat de l'antiga casa es creu que té tants anys com la fortificació, és a dir, més de mil' (CAMPOY 2006: 143).</p> | 08181-29 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||||
| 76603 | Origen dels comtes de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/origen-dels-comtes-de-bell-lloc | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Entre d'altres es troba la llegenda de l'origen dels comtes de Bell-lloc que a continuació transcrivim: 'Diu la vox populi que l'última comtessa de Bell-lloc, Paulina Pizzali, era una cantat d'òpera que va ser ferida al Liceu el dia que es va llençar la bomba. El comte hi era present, la va auxiliar i al final es van casar. La fisonomia de la comtessa podia corroborar la seva condició de cantat d'òpera, ja que tenia un bust prominent' (CAMPOY 2006: 143).</p> | 08181-30 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||||
| 76604 | Esperits de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esperits-de-bell-lloc | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. Al voltant del llinatge dels Bell-lloc s'han originat diferents històries com la dels esperits de Bell-lloc. Segons aquesta creença 'a l'ermita de Sant Andreu el Far, a les tombes dels Bell-lloc, se senten cadenes el dia de Tots Sants' (CAMPOY 2006: 143).</p> | 08181-31 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||||
| 76605 | Execucions als Tres Pins de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/execucions-als-tres-pins-de-bell-lloc | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XX | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Entre d'altres es troba la creença que durant la guerra civil es realitzaren diferents execucions. A continuació transcrivim la informació recollida: 'La finca de Bell-lloc, i especialment la masia, per les seves dimensions i aïllament va ser considerada un refugi per a tots dos bàndols durant la Guerra Civil. La masia i l'església eren contínuament registrades, es van cremar tots els elements religiosos i la documentació. En diferents indrets de la finca, però especialment en un extrem (la zona de Tres Pins), es diu que hi va haver un lloc d'execucions durant la guerra. Al costat hi havia Can Pelegrí i la capella de Sant Salvador dels Prats (erigida el 1073 i enderrocada el 1897). Fent de fita termenal hi creixia un arbre centenaris, un pi de tres branques que sortien de la mateixa soca i que va ser abatut pel vent i les obres del gas de l'any 1963' (CAMPOY 2006: 143).</p> | 08181-32 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||||
| 76606 | Fundació del castell pel personatge Gueribert Gueritard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fundacio-del-castell-pel-personatge-gueribert-gueritard | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Al voltant del llinatge dels Bell-lloc s'han originat diferents històries com que el personatge de Gueribert Gueritard no es realment històric: 'Diuen alguns historiadors que buscar un origen comtal al fundador del Castell del Bell-lloc va ser una pràctica habitual del romanticisme quan es buscava un passat il·lustre de totes les cases feudals. El personatge Gueribert Guitard no està absolutament documentat. Els goigs que es cantaven a la festa de Sant Pere, patró de la capella, deien d'aquest llegendari vescomte: De humilitat altra prova Donà lo valent Guibert; Puix que patí fam i fred Ficat en molt trista cova' (CAMPOY 2006: 143).</p> | 08181-33 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||||
| 76607 | Dansa de Bell-lloc o Ball Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-bell-lloc-o-ball-pla | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XX | <p>La Roca del Vallès s'hi congreguen diferents llegendes, tradicions, tècniques artesanals, música i dites. Lligada amb el castell de Bell-lloc, trobem una dansa anomenada de Bell-lloc o Ball Pla. Aquesta és d'origen medieval, que és una variació del ball de l'Espolsada que es balla a Marata. La tradició diu que el comte treia a ballar la dona més jove i maca del terme de Bell-lloc, i el pagès més ric de la contrada feia el mateix amb la comtessa.</p> | 08181-34 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||||
| 76608 | Refrany de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-la-roca | <p>PÀMIES, V. (2005): Refranyer temàtic. Obtinguda el 14 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>La Roca del Vallès s'hi congreguen diferents llegendes, tradicions, tècniques artesanals, música i dites. Entre aquestes trobem el refrany següent: 'A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi neix; Vilanova, la flor nova'. S'ha d'esmentar que aquesta dita també deriva en una cançó.</p> | 08181-35 | La Roca del Vallés, 08430 | 41.5892300,2.3259400 | 443818 | 4604390 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||||
| 76609 | Cançó popular de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-popular-de-la-roca | <p>VICIOSO MARTÍNEZ, E. (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya. Obtinguda el 14 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>A La Roca del Vallès s'hi congreguen diferents llegendes, tradicions, tècniques artesanals, música i dites. Entre d'altres trobem la cançó següent: 'A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi és; a Vilanova, la flor nova; a Vallromanes, romanins, i a la Roca escorxen pins'. S'ha d'esmentar que aquesta cançó sembla ser que deriva del refrany: 'A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi neix; Vilanova, la flor nova'.</p> | 08181-36 | La Roca del Vallés, 08430 | 41.5892300,2.3259400 | 443818 | 4604390 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||||
| 76610 | Llegenda de la fundació del convent de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-fundacio-del-convent-de-la-torreta | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueològica de Granollers i de sus alrededores. Granollers. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. ESTRADA, J; VILLARONGA, L. (1967): La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona. Monografías XXVIII, Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria i Arqueología, Barcelona. PUIGDOLLER I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | <p>La història oral i escrita sobre fets paranormals de la Roca, recull diferents fets relacionats amb el convent de caputxins de la Torreta que presenten un contingut de caire miraculós. L'exemple més famós és el que va lligat amb la decisió del seu emplaçament abans de la construcció. Es va construir el convent en el lloc on els frares van trobar un pa enmig de la vegetació.</p> | 08181-37 | Barri de la Torreta, 08430 | <p>L'origen de l'antic convent del caputxins es troba ja arrelat en la tradició popular, aquesta recull que un grup de frares, tot cercant un lloc ideal per la construcció del futur convent de Granollers, trigaren tant en trobar quelcom que els agradés que els passà l'hora de dinar fent que aquests tinguessin gana. En aquell moment visualitzaren un pa tendre i decidiren, considerant aquest fet com un signe, bastir el convent en aquell lloc. Després que el bisbe de Barcelona Joan Dimes Lloris concedís el 10 de novembre de 1583 la llicència per la fundació caputxina, es realitzà el 18 de desembre del mateix any, durant la festa de la Mare de Déu de l'Esperança, la processó per clavar la creu en el terreny escollit. Així doncs el 15 de febrer de 1584, Dimecres de Cendra, es va col·locar la primera pedra, juntament amb algunes monedes de vuit i de quatre, en presència del degà del Vallès, del rector, dels jurats de la vila, del mestre de cases Antoni Grallufera, així com altres clergues. El final del convent arribà el 27 de febrer de 1812 quan, el general Lacy, durant la primera Guerra Carlista, dóna l'ordre d'enderrocar l'antic convent del caputxins per evitar que l'enemic tingués un punt de recolzament estratègic. La destrucció del convent va ser materialitzada després que els caputxins fixessin la seva nova residència a la casa que el cartoixans de Montalegre tenien a Granollers, on es mudaren entre finals de 1812 i principis de 1813. La situació del convent ha estat un fet altament estudiat per Puigdollers i Noblom. Segons l'autor (PUIGDOLLERS, 1998: 158), l'antic convent es troba situat en la intersecció de la rotonda del Convent Vell, el carrer Uruguai (dit antigament Camí dels Caputxins) i el carrer Veneçuela (l'antic camí del Convent Vell), en la zona on es troba a l'actualitat el dipòsit d'aigua, a escassos metres del límit oriental del municipi, limítrof amb Granollers. L'autor també ubica l'horta del convent en les 'actuals finques dels números 15, 17 i 17-19 del carrer Veneçuela i 27, 29 i 31 del carrer Aragó. A continuació d'aquest hi havia el convent i l'església, fins que el camí girava cap a orient, una mica després de l'actual dipòsit d'aigua, a la l'alçada del numero 27 del carrer Veneçuela' (PUIGDOLLERS, 1998: 160). Així de nord a sud estaria primer un hort, després l'església i el convent i finalment l'horta. En el seu llibre l'autor ubica en uns plànols la situació hipotètica del convent. Actualment la zona on era ubicat el convent és quasi imperceptible, les obres dutes a terme als anys 80 han esborrat els vestigis visibles de l'antic convent, encara així els testimonis orals de la gent del barri, situen i descriuen el convent, amb murs d'un metre d'alçada en el lloc descrit. Puigdollers en el seu llibre annexa unes fotografies on es veuen estructures muràries que, segons l'autor, correspondrien a parts del convent (PUIGDOLLERS, 1998: 326-328).</p> | 41.6040900,2.2991900 | 441602 | 4606057 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||||
| 76611 | Origen del topònim de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/origen-del-toponim-de-la-torreta | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueològica de Granollers i de sus alrededores. Granollers. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. ESTRADA, J; VILLARONGA, L. (1967): La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona. Monografías XXVIII, Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria i Arqueología, Barcelona. PUIGDOLLER I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | <p>Es creu que el nom d'un del barris de l'actual terme municipal de la Roca del Vallès, La Torreta, prové de l'existència d'una torre de guaita que hi havia a la zona i que s'identifica amb la desapareguda masia de Can Facundo. 'Pot refermar aquesta creença el que aquesta hipotètica torre, que donaria nom a la zona, estaria en línia recta entre la Torre de Pinós i la Torrassa de Palou' (CAMPOY 2006: 135).</p> | 08181-38 | Barri de la Torreta, 08430 | <p>L'origen de l'antic convent del caputxins es troba ja arrelat en la tradició popular, aquesta recull que un grup de frares, tot cercant un lloc ideal per la construcció del futur convent de Granollers, trigaren tant en trobar quelcom que els agradés que els passà l'hora de dinar fent que aquests tinguessin gana. En aquell moment visualitzaren un pa tendre i decidiren, considerant aquest fet com un signe, bastir el convent en aquell lloc. Després que el bisbe de Barcelona Joan Dimes Lloris concedís el 10 de novembre de 1583 la llicència per la fundació caputxina, es realitzà el 18 de desembre del mateix any, durant la festa de la Mare de Déu de l'Esperança, la processó per clavar la creu en el terreny escollit. Així doncs el 15 de febrer de 1584, Dimecres de Cendra, es va col·locar la primera pedra, juntament amb algunes monedes de vuit i de quatre, en presència del degà del Vallès, del rector, dels jurats de la vila, del mestre de cases Antoni Grallufera, així com altres clergues. El final del convent arribà el 27 de febrer de 1812 quan, el general Lacy, durant la primera Guerra Carlista, dóna l'ordre d'enderrocar l'antic convent del caputxins per evitar que l'enemic tingués un punt de recolzament estratègic. La destrucció del convent va ser materialitzada després que els caputxins fixessin la seva nova residència a la casa que el cartoixans de Montalegre tenien a Granollers, on es mudaren entre finals de 1812 i principis de 1813. La situació del convent ha estat un fet altament estudiat per Puigdollers i Noblom. Segons l'autor (PUIGDOLLERS, 1998: 158), l'antic convent es troba situat en la intersecció de la rotonda del Convent Vell, el carrer Uruguai (dit antigament Camí dels Caputxins) i el carrer Veneçuela (l'antic camí del Convent Vell), en la zona on es troba a l'actualitat el dipòsit d'aigua, a escassos metres del límit oriental del municipi, limítrof amb Granollers. L'autor també ubica l'horta del convent en les 'actuals finques dels números 15, 17 i 17-19 del carrer Veneçuela i 27, 29 i 31 del carrer Aragó. A continuació d'aquest hi havia el convent i l'església, fins que el camí girava cap a orient, una mica després de l'actual dipòsit d'aigua, a la l'alçada del numero 27 del carrer Veneçuela' (PUIGDOLLERS, 1998: 160). Així de nord a sud estaria primer un hort, després l'església i el convent i finalment l'horta. En el seu llibre l'autor ubica en uns plànols la situació hipotètica del convent. Actualment la zona on era ubicat el convent és quasi imperceptible, les obres dutes a terme als anys 80 han esborrat els vestigis visibles de l'antic convent, encara així els testimonis orals de la gent del barri, situen i descriuen el convent, amb murs d'un metre d'alçada en el lloc descrit. Puigdollers en el seu llibre annexa unes fotografies on es veuen estructures muràries que, segons l'autor, correspondrien a parts del convent (PUIGDOLLERS, 1998: 326-328).</p> | 41.6040900,2.2991900 | 441602 | 4606057 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||||
| 76612 | Festa de la Creu de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-creu-de-la-torreta | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueològica de Granollers i de sus alrededores. Granollers. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. ESTRADA, J; VILLARONGA, L. (1967): La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona. Monografías XXVIII, Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria i Arqueología, Barcelona. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | XX | <p>La festa tradicional de la Creu de la Torreta consisteix en una ofrena floral a la creu de terme que hi ha a la carretera que es troba al llindar amb el Municipi de Granollers. Aquesta es celebra, des de 1980, el primer cap de setmana de maig, és un desdoblament tradicional de la festa de l'Exaltació de la Sant Creu que es celebra tradicionalment el dia 3 de maig, i que a la Torreta es va escollir com a patrona. Cal esmentar que la festa que és organitzada per l' Ajuntament i Comissió de Festa de La Torreta.</p> | 08181-39 | Barri de la Torreta, 08430 | <p>El barri de la Torreta va voler, des de l'any 1980, tenir una celebració festiva pròpia. Aprofitant el fet que a la carretera hi ha una creu de terme, la comissió que en aquell moment organitzava les festes, va proposar que es celebrés la festa de la Creu. La primera eucaristia fou dirigida per Mossèn Josep Monfort, rector de Sant Sadurní de la Roca, i a partir de 1982 fou celebrada per Mossèn Rodolf Puigdollers. S'ha d'esmentar que la creu on es celebra la festa es va situar a la Torreta l'any 1915 i es l'antiga creu de terme entre Granollers i Palou. Aquesta va ser resituada donat que en aquella època al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el Marqués de Sta. Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa. També s'ha de mencionar que en les tradicions cristianes hi havia litúrgicament dues festes de la Creu: -El 14 de setembre, festa de l'Exaltació de la Santa Creu, que té el seu origen l'any 335 d. C amb la inauguració de la gran basílica de l'Anàstasi, on es troba el Calvari i el Sant Sepulcre (la tradició parla de la Invenció de la Santa Creu, és a dir, del Trobament de les restes de la creu de Crist per part de Sta. Helena, mare de l'emperador Constantí). És la festa de la Creu més antiga, nascuda a Orient. La litúrgia actual, després del Concili Vaticà II, conserva tan sols aquest celebració, ja que en el calendari actual s'han evitat les dobles celebracions. - El 3 de maig, anomenada també popularment festa de la Creu de maig. Era tradicional que els nens sortissin amb unes petites plataformes amb una creu, portades entre quatre o entre dos, pels carrers, cantant una cançoneta i demanant diners per a fer després un petit berenar o comprar-se alguns caramels. Les creus es guarnien amb flors. Algunes poblacions de Catalunya tenen la seva festa aquest dia. Era tradicional aquest dia beneir el terme municipal des de la creu de terme. La Catedral de Barcelona, per exemple, està dedicada a la Santa Creu.</p> | 41.6040900,2.2991900 | 441602 | 4606057 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76612-foto-08181-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76612-foto-08181-39-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | S'ha d'esmenar que la creu va entrar a formar part de l'escut del barri. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 76613 | Festa dels 3 Tombs (Sant Antoni Abad) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-3-tombs-sant-antoni-abad | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> | XX | <p>La festa anual consagrada a Sant Antoni Abat es celebra el tercer cap de setmana de febrer. Aquesta es duu a terme amb un cercavila itinerant pel nucli de la Roca del Vallès. Tradicionalment es realitza una processó que va acompanyada d'una desfilada amb els animal que es beneïren i on els carros que els acompanyen es guarneixen amb branques del bosc i flors. Aquesta festa també és coneguda com la festa dels 'Tres Tombs' per la particularitat de donar 3 voltes a l'església en aquesta particular processó. Actualment, encara que es conserven bona part de les tradicions que li donaren origen, la festa és un acte de record d'aquelles èpoques no tan llunyanes en què els animals eren el principal mitjà de transport i una eina de treball insubstituïble. Per últim cal esmentar que la festa està organitzada per l'entitat 'Amics dels Arriers' i pel propi Ajuntament de La Roca del Vallès.</p> | 08181-40 | La Roca del Vallés, 08430 | <p>La festa en honor a Sant Antoni Abad, patró dels animals, té els seus orígens als anys 70 del segle XX. Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251? - 356) fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases. Arreu de Catalunya es celebren diades de benedicció dels animals sota la consagració de Sant Antoni Abat. Moltes d'aquests festes son conegudes amb el sobrenom de La Festa dels Tonis.</p> | 41.5892300,2.3259400 | 443818 | 4604390 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76613-foto-08181-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76613-foto-08181-40-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 76614 | Celebració del Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celebracio-del-corpus | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> | XX | <p>El Corpus Christi o Cos de Crist, és una festivitat de l'església Catòlica destinada a venerar l'Eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic que es situa el dijous següent a l'octava de Pentecosta. Es tracta d'una celebració d'origen medieval en la que es venera públicament el sagrament de l'eucaristia, la doctrina del cos sant de Crist. La festa va arrelar ràpidament en els diferents estaments de la societat medieval i actualment es celebra en diferents punts de Catalunya, amb un perfil molt més lúdic i pagà, havent perdut molt dels seus elements litúrgics originals. Es per això que hom considera les processons del Corpus com l'antecedent de les actuals cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats. En el cas de La Roca del Vallès, hi ha la tradició de realitzar unes catifes de flors que guarneixen els carrers del casc antic, especialment el carrer Major i el carrer de Dalt. Cal esmentar que la festa s'organitza gràcies a la Comissió de Festa Casc Antic amb el suport de l'Ajuntament.</p> | 08181-41 | Carrer de Dalt i carrer Major, 08430 | <p>El Corpus és una festivitat catòlica que se celebra el dijous o el diumenge següent al diumenge de la Santíssima Trinitat per commemorar l'eucaristia i que històricament es remunta a època medieval. La festa fou impulsa per la pietat popular i per santa Juliana de Lieja (1193-1255), encara que oficialment no fou establerta fins el 1264 per Urbà IV i universalitzada per Joan XXII el 1316 que es quan arrela als Països Catalans. Durant molts segles i als més diversos països, la festa ha estat celebrada amb processons i altres manifestacions públiques religioses, fastuoses i dotades d'una participació popular molt considerable.</p> | 41.5894500,2.3259100 | 443816 | 4604414 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76614-foto-08181-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76614-foto-08181-41-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 76615 | Pessebres vivents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebres-vivents | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> | XX | <p>El pessebre vivent correspon a la representació del naixement de Jesús de Natzaret segons els evangelis de Lluc i Mateu, a través de personatges vius i aprofitant un entorn o paratge rústic amb interès arquitectònic o un indret orogràficament espectacular i que tenen lloc els mesos de desembre i gener, en ocasió de les festes nadalenques. En el cas de la Roca del Vallès es celebren no un sinó tres, disposats a diferents llocs del municipi: -Al CEIP La Torreta i entorn de Can Tàpies organitzat entorn al tercer cap de setmana de desembre per l'Ajuntament i per l'Associació amics del pessebre Vivent de La Torreta. -Al Casc antic, organitzat vers el 26 de desembre per l'Ajuntament i per l'Associació amics del Pessebre Vivent de La Roca -A l'Horta de La Rectoria de santa Agnès, organitzat entorn al tercer cap de setmana de desembre per l'Ajuntament i l'Agrupació Pessebrista de la Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes.</p> | 08181-42 | La Roca del Vallès, 08430 | <p>A Catalunya hi ha tradició documentada de pessebres des del segle XIV, i segons algunes fonts es creu que ja Sant Francesc d'Assis organitzà vers el 1233 el primer pessebre vivent a Rieti, Itàlia. Encara així no van començar a tenir rellevància fins a la meitat del segle XX, on el primer que es torna a documentar correspon al Pessebre Vivent d'Engordany, iniciat l'any 1956 a Engordany (Andorra) per Esteve Albert i Corp. A Catalunya es tenen notícies ja de l'any 1959 quan es realitzà el pessebre vivent de Castell d'Aro (Baix Empordà).</p> | 41.5894500,2.3259100 | 443816 | 4604414 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76615-foto-08181-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76615-foto-08181-42-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 76616 | Gegants de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-roca | <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. LAGLERA, A. [et al.] (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Barcelona.</p> | XX | <p>Els gegants són, des del punt de vista del folklore, unes figures de grans dimensions que representen nobles, reis o personatges amb indumentària tradicional que, al costat dels capgrossos, surten a ballar a les festes majors de molts pobles dels Països Catalans durant els cercaviles. En el cas de La Roca del Vallès, la tradició gegantera com element folklore i signe de identitat del poble hi és present gràcies a la Colla Gegantera que fou fundada el 1989 i és formada, primàriament per una digna dama i un fort guerrer: L'Emma i l'Odó. Odó és un fort i corpulent guerrer barbut. Porta un casc amb un petit cap d'àliga al centre i dues ales verticals al costat, d'on li surt una malla que li cobreix el coll. Vesteix de vermell amb un escut al pit amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi que s'inspira en el de l'església parroquial. Va cenyit amb un cinturó i cobert amb una capa marró i va armat amb una espasa a una mà i una pavesina amb un escut a l'altra. Aquest gegant té un pes de 60 kg i una alçada de 4,05 m i és fabricat amb fibra de vidre. Emma és una noble dama rossa elegant i senzilla. Vesteix de blau amb una capa grana i llueix un collaret d'orna i sosté un pom de flors. Presenta un pes de 60 kg i una alçada de 3,95 m i també és fabricat amb fibra de vidre. Tots dos foren construïts el Sr. Antoni Mujal Els gegants van ser presentats en públic el 9 de setembre de 1989, durant les festes majors els gegants van ser presentats en públic juntament amb quatre capgrossos: el frare rialler, la dama coqueta, el trobador engrescat, i la vella xerrameca. Anys més tard es varen construir més capgrossos (la princesa, el príncep, l'orellut i la iaia) a càrrec del Sr. Pipo Llobet i posteriorment un gegantó de nom Jofre, que ruixa a la gent amb aigua de la seva boca i que fou creat ver el 1996 pel Sr. Antoni Mujal. Cal mencionar que vers el 1994 aquests dos gegants escenificaren la seva cerimònia nupcial i que els seu afany de veure món els ha portat a llocs d'arreu del país i fins i tot als Països Baixos, on marxaren per celebrar el 25é aniversari del la creació de l'associació gegantera 'Gigantius de Maastricht' (1969-1994).</p> | 08181-43 | La Roca del Vallès, 08430 | <p>L'origen del Gegants es remunta a la Baixa edat mitjana quan, en les 'festes cortesanes de diferents països de l'Europa occidental es començà a adoptar el costum d'incorporar ninots antropomorfs fets de fusta i cartró de grans proporcions dissenyats per amagar un home al seu interior que, subjectant-los per l'armadura o cavallet de fusta, els feia dansar al so d'una melodia. Al segle XIV, els entremesos i les seves figures foren incorporats a la processó del Corpus potser per accentuar-ne el relleu. Als Països Catalans la tradició apareix documentada ja el 1424, a Barcelona, en relació amb la processó del Corpus (figures de David, Goliat i Sant Cristòfol), i aviat es difongué a València i a Mallorca. La figura femenina (geganta) aparegué en el segle XVI. A València, des del segle XVII, i a Catalunya, des del segle XIX, s'acompanyà dels capgrossos (cabets al País Valencià). Al segle XIX la tradició transcendí la festa del Corpus i es féu present a les festes majors i de carnaval. Després d'una llarga crisi durant la segona etapa del franquisme, la tradició es recuperà amb força a partir de la dècada de 1980. Es restauraren i reproduïren els vells gegants, se'n construïren de nous, es crearen colles i associacions i se celebraren trobades de gegants, que portaren les figures i els geganters més enllà de l'àmbit local. Aquests gegants contemporanis són fabricats de fibra de vidre i altres materials més lleugers que els tradicionals. Entre els constructors de gegants més reconeguts destaca Manel Casserres i Boix, que treballà a cavall del vell i del nou període que ha viscut la festa durant el segle XX. El 1984 es creà l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, que des de l'any següent designa anualment una Ciutat Gegantera de Catalunya i des de l'any 2000 organitza la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya' (VIQUIPÈDIA n.d).</p> | 41.5894500,2.3259100 | 443816 | 4604414 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76616-foto-08181-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76616-foto-08181-43-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que la llegenda del Gegant de la Roca està lligada amb aquests personatges. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 76617 | Festa de la Prehistòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-prehistoria | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festa de la prehistòria. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. TANIT S. L (n.d): Inici. Obtinguda el 15 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>La festa de la prehistòria es realitza a La Verneda de la Font de La Salut on es recrea un poblat prehistòric i una sèrie de tallers dirigits a nens de totes les edats i també a un públic adult on es recrearà la vida quotidiana d'un poblat prehistòric on es faran diferents tallers: Cacera, joieria prehistòrica, la transformació del blat a la farina, cistells, etc. Durant la festa també es realitzen visites guiades a la Ruta Prehistòrica.</p> | 08181-44 | La Verneda de la Font de La Salut, 08430 | <p>La festa de la prehistòria es celebra a La Roca del Vallès el 20 de juny i es realitza des del any 2010 quan fou creada per Tanit, didàctica i difusió cultural S.L. i organitzada juntament amb l'Ajuntament de la Roca del Vallès.</p> | 41.5914300,2.3201800 | 443340 | 4604638 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76617-foto-08181-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76617-foto-08181-44-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Tanit és una empresa de gestió del patrimoni formada per arqueòlegs, historiadors i antropòlegs. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 76618 | Aplec de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-malanyanes | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>El segon cap de setmana de maig, a l'Horta de Santa Agnès de Malanyanes, es celebra un aplec davant de l'església del mateix nom. Durant els últims anys s'han fet dinars populars acompanyats d'alguna activitat d'animació. Cal mencionar que la festa l'organitza l'Ajuntament conjuntament amb la Comissió de Festes de Santa Agnès.</p> | 08181-45 | Horta de la Rectoria (Santa Agnès de Malanyanes), 08430 | 41.6051800,2.3541300 | 446181 | 4606143 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76618-foto-08181-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76618-foto-08181-45-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||
| 76723 | El repte dels cargols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-repte-dels-cargols | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>El Repte dels Cargols és el nom com es coneix un tradició festiva ha arrelat durant els darrers anys en la tradició del terme municipal de La Roca del Vallès i que es celebra dins de la festa major d'estiu de La Torreta que té lloc, des de finals dels anys 70, durant la segona quinzena del mes de juliol i és organitzat per l'Ajuntament de La Roca del Vallès i la comissió de Festes La Torreta. El repte consisteix en una petita cursa realitzada per dos grups o colles que han d'anar regant rajoles per que, el cargol (persona disfressada), pugui avançar lliscant a la meta. El guanyador serà aquell que hi arribi en primera posició.</p> | 08181-150 | Barri de la Torreta, 08430. | 41.6040900,2.2991900 | 441602 | 4606057 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76723-foto-08181-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76723-foto-08181-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||
| 76815 | El vot del poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vot-del-poble | <p>DACHS ANDREU, E. (1943): Nota historica de la Fiesta de Sant Sebastián, en la Roca. Graficas F. Carreras, Granollers, inèdit. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. VIQUIPÈDIA (n.d): Sant Sebastià. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> | XVII-XX | <p>El vot del poble és una missa que es celebra cada 20 de gener a l'església de Sant Sadurní per donar gràcies a Sant Sebastià. Durant el segle XVII diferents llocs patiren la pesta negra, i La Roca no en fou menys. Vers el novembre de 1651 comença a desenvolupar-se i no es frenà fins l'inici de 1653. La quantitat de morts que hi hagueren, a més a més de la por al contagi, va fer que la majoria de cossos no s'enterressin en el cementiri, sinó en qualsevol lloc aïllat en els camps de conreu a prop del lloc de fallida. El total de morts durant aquesta època es va elevar fins a 92. Segons el llibre de comunió hi havia 136 fidels, així doncs entre soldats francesos i espanyols s'especula que hi hauria una població de 165 habitants. Segons aquests càlculs, vers el 1652 la pesta reduí la població en un 60%. En aquest moment de crisis els roquerol acudiren a Sant Sebastià, fent vot de celebrar tots els any una festa si els salvava. És per això que encara avui en dia, en agraïment continuen celebrant la missa.</p> | 08181-234 | Església de Sant Sadurní, c/ de l'Església, 2, 08430 | <p>Sant Sebastià fou un militar romà nascut a Narbona al voltant del 256 que posteriorment es convertí al cristianisme i mort com a màrtir a Romà vers el 287 en no voler renunciar a la fe cristiana. És venerat com a sant en totes les confessions cristianes Va ésser condemnat a morir assagetat pels seus propis soldats. Encara que el donaren per mort, el seu cos va ser recollit i miraculosament guarit. Posteriorment es presenta una altre vegada davant de l'emperador per retreure-li que perseguís als cristians i aquest ordenà que fos colpejat fins a morir o, segons altres versions, va fer que li aixafessin el cap amb un mall. La seva festivitat és el 20 de gener, el dia oficial de la seva mort. És el protector contra la pesta i el patró (no reconegut oficialment) dels homosexuals.</p> | 41.5902000,2.3260000 | 443824 | 4604498 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76815-foto-08181-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76815-foto-08181-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76815-foto-08181-234-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||
| 76884 | Torró de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torro-de-santa-agnes | XX | <p>El torró de Santa Agnès només s'elabora per l'època de Nadal i consisteix en un torró de yema cremada farcit de mantega. El secret és la mantega, donat que presenta una textura més espessa que la nata i es fa artesanalment.</p> | 08181-311 | Avinguda Gaudí, 75, 08430 (Fleca Rovira, S.L.) | <p>La recepta del torró que s'elabora a la fleca Rovira de Santa Agnès de Malanyanes ha anat canviant de mans al llarg del temps. La recepta original és obra de Santiago Brullet Calzada de can Galleda, pastisser i fundador de l'empresa Postres Brullet l'any 1955. La formula va passar a mans del senyor Josep Viñamata, que regentava un forn de pa - pastisseria al carrer d'Anselm Clavé de la Roca centre (forn de ca la Marina). Quan es retirà l'any 2001, la recepta quedà en mans de Jaume Rovira, el qual llogà el forn al senyor Viñamata durant quatre anys. Posteriorment, el senyor Rovira fundà l'actual fleca de Santa Agnès de Malanyanes, on encara s'elabora el torró.</p> | 41.6018800,2.3485600 | 445714 | 4605780 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||||
| 76574 | Castell de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-roca | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XI-XV | Cal esmentar que les edificacions interiors van ser reconstruïdes l'any 1952. | <p>Es troba al camí del castell venint per la carretera de Cardedeu i Mataró, al final d'una pujada, a l'entrada del poble de la Roca, a mà dreta. Es tracta d'un edifici de planta trapezoïdal constituït per diversos cossos que s'adapten a la topografia del turó. Aquesta fortificació està formada per una torre mestra de planta rectangular que presenta un fort talús. A l'extrem oposat presenta una bestorre de planta triangular de caràcter defensiu i una altra de semicircular. Totes aquestes estructures són originàries o presenten refeccions del segle XV. En canvi, la torre mestra i les parets perimetrals pertanyen a fases constructives posteriors. Únicament la torre circular de llevant pot considerar-se, per la seva forma troncocònica i el seu aparell constructiu, del segle XIII o més tardana, encara que històricament ha estat considerada romànica per alguns autors. Les parets del pis baix es mostren espitllerades i el coronament amb merlets. La resta del conjunt (sala major, zona residencial) respon també a les característiques de les construccions senyorials de la darrera època gòtica: finestrals geminats amb capitells treballats i fines columnes.</p> | 08181-1 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76574-foto-08181-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76574-foto-08181-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76574-foto-08181-1-3.jpg | Legal i física | Medieval|Gòtic|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 85|93|119 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||
| 76575 | Castell de Bell-lloc/Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-bell-llocsant-pau | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XI-XVIII | <p>Restes de l'antic castell situades davant de la masia del Bell-lloc i a escassos metres al sud-est de les antigues escoles del mateix nom. Actualment es conserva part de la torre de l'homenatge del castell, transformada en capella, i diversos panys de mur que permeten intuir un recinte originari de planta quadrada o rectangular, disposat al voltant de la torre. Aquesta és de planta circular, d'uns 7 metres de diàmetre per 6 metres d'alçada, i amb un gruix de murs d'uns 0,90 metres. Presenta un portal d'accés rectangular a la banda de migdia de la construcció, amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. A la part superior de la llinda hi ha un petit arc de descàrrega bastit en maons, que alleugera el pes del mur damunt del portal. Per sobre hi ha un petit rosetó bastit amb dos carreus de pedra treballats i, encara més amunt, un plafó inscrit i l'escut dels comtes de Bell-lloc, que alhora tapia una altra obertura circular. La torre presenta un coronament format amb merlets esglaonats bastits amb maons. Al bell mig de la coberta hi ha un petit campanar quadrat bastit amb maons, amb una única obertura de mig punt per la campana. L'interior és cobert amb una volta de canó emblanquinada sostinguda damunt d'una cornisa motllurada de pedra, que envolta tot el perímetre de l'estança exceptuant el portal d'accés, que interiorment és d'arc rebaixat. La planta d'aquesta sala és semicircular i presenta un altar i una fornícula d'arc rebaixat oberta al parament. La torre està bastida en pedra, maó i morter de calç. A la part inferior del parament, la pedra és de mida mitjana, desbastada i disposada seguint filades més o menys regulars. A la part superior, la pedra no està treballada, està disposada irregularment, amb fragments de maons encastats i tot lligat amb abundant morter de calç. A la banda de tramuntana de la torre es documenten dos panys de mur disposats en paral·lel, i distanciats un metre aproximadament entre sí, que conserven una alçada aproximada d'un metre també. Ambdós són bastits amb còdols i pedra desbastada i sense treballar, disposats regularment. A la banda de ponent de la torre es conserven dos petits trams més de muralla bastits en pedra sense treballar disposada en filades, tot lligat amb morter de calç. El pany de mur que toca al camí està atalussat.</p> | 08181-2 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera notícia del castell és de l'any 1073, quan n'era senyor Geribert Guitard per testament sacramental de la seva muller Guília Arbert. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. L'any 1117 passà a mans del monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona per la donació de Gausbert de Bell-lloc i la seva muller Rolanda. El 1123, Udalard dóna el castell al seu nebot Pere de Gallifa, i el 1135, el castlà era Pere Bertran de Bell-lloc i posteriorment el seu primogènit Pere. L'any 1172 el castell era de Guillem de Bell-lloc, hereu de l'anterior. Els propietaris se succeeixen fins que l'any 1314, Simó de Bell-lloc recupera la propietat per la família. L'any 1460, durant la gerra del remences, el castell fou destruït. No serà fins l'any 1704 que el comte Ramon de Bell-lloc i Macip reedifica la torre de l'homenatge convertint-la en una capella dedicada a sant Pau. Les obres finalitzaren l'any 1706. Posteriorment però, el castell fou de nou destruït durant la guerra del Francès (any 1808) i ja no es tornà a reedificar. Ja en el segle XX, la capella fou restaurada l'any 1941. Els Bell-lloc mantingueren el castell fins l'any 1944, passant a ser propietat després de la Caixa de Barcelona (Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona) i, a partir l'any 1990, de la Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona, 'La Caixa', per la fusió de la primera entitat amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i les Balears. A partir del 2003 és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.L.</p> | 41.6259100,2.3353000 | 444630 | 4608456 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-3.jpg | Legal | Romànic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cal esmentar que els sepulcres dels Bell-lloc foren traslladats el 1855 de Sant Pau del Camp a l'església de Sant Pere (comtat de Bell-lloc). La protecció complerta de l'element és: BCIN R-I-51-5617 (Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949)/AEA 100 m (PEP 2011). | 92|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||
| 76576 | Can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gol-0 | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993.</p> | XVII-XVIII | Actualment està abandonada i presenta un estat deficient de conservació | <p>Masia d'època moderna aïllada i orientada a migdia, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa i un pis. La masia és de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país. Està formada per tres crugies que foren ampliades vers l'est amb un altre cos i per diversos magatzems i altres dependències vers el nord. A la façana principal, a l'alçada de la planta baixa presenta un portal d'arc de mig punt adovellat. A l'alçada del segon pis, a la façana de ponent s'aprecia una finestra de estil renaixentista coronada amb un frontó triangular a mode de guardapols acompanyada de motius heràldics als costats, amb cordó decorant els brancals i la llinda i ampit emmotllat. Per últim destacar que la teulada presenta un campanar de cadireta sobre la teulada, damunt de la façana principal. Presenta diverses construccions annexes on destaca el safareig, de planta rectangular format per dos cossos i una coberta de tres voltes de canó fetes amb rajoles de ceràmica i de diferents mides.</p> | 08181-3 | Ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001, 08430 | <p>La primera noticia que coneixem és del fogatge de l'any 1553, on hi figura 'en Gol'. Cal esmentar la importància del llinatge de Can Gol, propietari d'altres masos de la comarca.</p> | 41.5681300,2.3163600 | 443001 | 4602054 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76576-foto-08181-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76576-foto-08181-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76576-foto-08181-3-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 76577 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-3 | <p>IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia d'època moderna aïllada i orientada a ponent, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa i un pis. La masia és de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país, formada per tres crugies. A la façana principal, a l'alçada de la planta baixa presenta un portal d'arc de mig punt adovellat. A l'alçada del pis, a la façana principal també es pot aprecia s'aprecia dues finestres d'emmarcaments amb carreus de pedra vistos. Actualment té ampliacions a la part posterior que li donen un forma. Més o menys allargada. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de blanc.</p> | 08181-4 | Ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001, 08430 | <p>Hi ha una menció documental en el fogatge de la Roca de l'any 1497 i l'any 1729 surt la propietat en unes afrontacions entre la parròquia de Sant Esteve de Vilanova i Sant Sadurní de la Roca.</p> | 41.5727200,2.3199600 | 443305 | 4602561 | 1920 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76577-foto-08181-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76577-foto-08181-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76577-foto-08181-4-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 76578 | Can Tonico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tonico | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2008): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès (no aprovat).</p> | XVI-XIX | <p>Masia d'època moderna aïllada i orientada a ponent, de planta trapezoïdal i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa i un pis. La masia és de tipologia clàssica, encara que a la façana principal hi presenta una testera escalonada, fruit de una reforma posterior, sent aquesta d'un estil més noucentista. També s'hi pot apreciar un portal d'arc de mig punt adovellat i quatre obertures rectangulars més, emmarcades amb carreus de pedra. La façana posterior té les mateixes característiques tipològiques que l'anterior, però amb la diferència que les finestres presenten dues impostes per sostenir la pedra que fa de llinda què, a la porta de la planta baixa, sostenen una llinda de fusta. Cal destacar que la façana de migdia presenta uns contraforts de pedra i que la façana de tramuntana s'hi varen adossar posteriorment diferents cossos rectangulars que no presenten cap singularitat. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de blanc, excepte la façana de llevant.</p> | 08181-5 | Ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001 km. 24, 08430 | 41.5763600,2.3222600 | 443500 | 4602963 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76578-foto-08181-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76578-foto-08181-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76578-foto-08181-5-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 106|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||
| 76579 | Ca l'Alzina/Alsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalzinaalsina | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XV-XVI | Entre els anys 1986-87 es van fer reformes a la teulada, tot elevant el nivell de les golfes. El rellotge de sol es restaurà l'any 1991. | <p>Edifici de grans dimensions format per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum original, situat a l'extrem de llevant de la construcció, presenta una planta trapezoïdal formada per tres crugies i distribuïda en planta baixa, pis i golfes, aquestes només ubicades a la crugia central. La coberta és de dues vessants de teula, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El portal d'accés a l'interior és d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al seu costat hi ha una finestra rectangular emmarcada en carreus de pedra, amb la llinda d'arc conopial. Al pis, damunt del portal, hi ha una finestra d'arc conopial amb arquets i l'ampit motllurat. A banda i banda d'aquesta obertura hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb la llinda d'arc conopial també. A les golfes hi ha una única finestra rectangular bastida amb carreus de pedra ben escairats. Cal destacar, al costat de la finestra central del pis, un rellotge de sol pintat damunt del revestiment de la façana, que presenta el nom de l'edifici i l'any 1991. Les façanes laterals també presenten obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats, amb les llindes d'arc conopial i els ampitadors motllurats. Adossat a la façana de llevant es conserva el brancal del portal d'accés al barri. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, fins i tot els petits cossos annexes adossats a la façana de tramuntana del volum principal.</p> | 08181-6 | Barri de l'Ermita, 08430 | <p>La primera noticia de ca l'Alzina la tenim en el fogatge de l'any 1497, tot i que l'ornamentació de les finestres ens el situen al segle XVI, moment de formació d'aquesta tipologia d'emmarcaments. Torna a aparèixer referenciat al fogatge de l'any 1553.</p> | 41.5935000,2.3562300 | 446346 | 4604845 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76579-foto-08181-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76579-foto-08181-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76579-foto-08181-6-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finestra central del pis s'adscriuria a l'estil gòtic tardà mentre que la resta d'obertures conopials corresponen al període gòtic-renaixentista. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.