Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76814 | Acta de consagració de l'església Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-sant-sadurni | <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n.d): La Roca del Vallès. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> <p>SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | X | <p>L'acta de consagració de la parròquia de Sant Sadurní és el document més antic que es coneix referent al poble de la Roca, datat el 932. És un sol pergamí escrit a mà amb tinta i que actualment es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, amb el núm. 14 del Comtat de Sunyer. En el document s'esmenta que l'església de Sant Sadurní es troba situada al 'loco que nuncupatur Rocha'</p> <p>L'església fou bastida, per l'abadessa Emma del monestir de Sant Joan de les Abadesses, vers l'any 932, qui segurament repoblà el lloc amb gent procedent de la vall de Sant Joan. Cal destacar que a l'acta de consagració es menciona, també, el 'termino de Villaroca'.</p> | 08181-233 | <p>L'església la va fundar l'abadessa Emma de sant Joan de les Abadesses l'any 932. Sembla ser que del primitiu edifici romànic només se'n conserva un pany de parament integrat al mur de tramuntana interior del temple. Entre els anys 1557 i 1581, el temple fou engrandit i renovat, sota les ordres del mestre d'obres Bartomeu Roig. Vers el 1558, Miquel Roig apareix com a mestre d'obres en el disseny i construcció de la portalada. Posteriorment es documenta la realització de la teulada l'any 1604, i l'enrajolat el 1606, així com una reparació de la volta de la nau l'any 1636. En el transcurs d'aquest segle també es transformà la volta de la segona capella de tramuntana en una cúpula. Durant la guerra de Successió, el temple serví com a caserna de les tropes de Felip V.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 932 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76814-foto-08181-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76814-foto-08181-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76814-foto-08181-233-3.jpg | Legal i física | Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 119|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||
| 76848 | Monument als 700 anys de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-700-anys-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> | XXI | <p>Monument commemoratiu dels 700 anys de l'existència de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, ubicat a l'exterior del temple, al costat de la cantonada sud-oest corresponent a la capella lateral de la banda de migdia. Es tracta d'un element de planta rectangular format per un basament de granit, en el que s'encasten tres làmines de ferro rectangulars col·locades en gradació. La primera planxa té gravada la data 1306, any de fundació del temple. A la segona hi ha una placa metàl·lica que resa: 'EN COMMEMORACIÓ DEL 700 ANIVERSARI DE L'ESGLÉSIA'. La tercera planxa, la de més alçada de les tres, presenta gravat l'any 2006. El sòcol de granit compta amb una altra placa metàl·lica amb la següent inscripció: 'INAUGURAT EL 21 DE GENER DE 2007 PEL EXCM. I RDM. MONS. D. JOSEP ÀNGEL SAIZ MENESES, BISBE DE TERRASSA'.</p> | 08181-275 | Al costat de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | <p>Tal i com es pot llegir a les plaques metàl·liques que presenta la peça, aquesta fou inaugurada el 21 de gener de 2007 pel bisbe de Terrassa, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'existència de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes.</p> | 41.6049300,2.3543600 | 446200 | 4606115 | 2007 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76848-foto-08181-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76848-foto-08181-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76848-foto-08181-275-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76846 | Monument commemoratiu de l'antiga font del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-de-lantiga-font-del-cargol | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (2003): La font del Cargol. Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XXI | Presenta grafits per tota la superfície. Actualment no brolla aigua. | <p>Element urbà situat a la cantonada dels carrers València i Josep Torelló, del barri de la Torreta, a la cantonada sud-oest d'una zona d'esbarjo enjardinada. L'escultura consisteix en un volum de bronze d'un metre i mig d'alçada per dos metres longitud i metre i mig més d'amplada, concebut com un objecte palpable i lúdic per als més petits. Es tracta de la closca d'un cargol disposada en espiral ascendent, assentada damunt d'un paviment de llambordins i que evoca l'antiga font del Cargol del barri, actualment desapareguda. Compta amb un petit brollador en un dels extrems de la closca.</p> | 08181-273 | Carrer València, 08430 | <p>La peça és obra dels escultors Elena Font i Jaume Vallverdú per encàrrec de l'Ajuntament de la Roca l'any 2002, i evoca l'antiga font del Cargol del barri desapareguda. L'any 1895, amb la compra de la finca de can Tàpies per part de Pere Pujol, de Granollers, el disseny de la font original es comença a dibuixar. El projecte consistia en construir una font al costat d'una bassa preexistent i un passeig des de la carretera de Mataró que hi conduís. Actualment, l'antic carrer que hi portava conserva el nom de la font i discorre en paral·lel al carrer València. La font original i tot el seu conjunt estava ubicat a l'illa delimitada pels carrers València, Bailén, Font del Cargol i Josep Torelló. L'any 1898, el nou propietari de can Tàpies Climent Vilaldach va remodelar la font i, probablement en aquest moment, hi col·locà el cargol original donat que a partir d'aquesta data a la font se la coneix amb el nom actual.</p> | 41.6034200,2.3004400 | 441706 | 4605982 | 2002 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76846-foto-08181-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76846-foto-08181-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76846-foto-08181-273-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Elena Font i Jaume Vallverdú | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||
| 76854 | Placa del Carreratge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carreratge | <p>BAULIES, J. (2000): La Roca del Vallès, Santa Agnès de Malenyanes i Valldoriolf, carrers de Barcelona. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Placa situada al vestíbul de l'Ajuntament de la Roca del Vallès, a l'edifici de can Sol. En concret, la placa està fixada en una de les parets del vestíbul, al costat de les escales d'accés als pisos superiors. Es tracta d'un placa metàl·lica quadrada amb la següent inscripció: 'A LA ROCA, SANTA AGNÈS I VALLDORIOLF que van ser carrers de Barcelona des del 1385, en la commemoració del 750 aniversari de la institució del Consell de Cent 1249-1999'. A la part inferior de la placa hi ha el nom de l'Ajuntament de Barcelona i de l'Associació Consell de Cent. A la part superior, damunt de la inscripció, hi ha l'escut de Barcelona.</p> | 08181-281 | Can Sol (C. de Catalunya, 24, 08430) | <p>La placa commemora els 750 anys de la concessió del rei Jaume I el Conqueridor del privilegi que regulava el règim jurídic del municipi de Barcelona i la constitució del Consell de Cent l'any 1249. Fou donada pel senyor Germà Vidal, president de l'Associació Consell de Cent, el 29 de novembre de 1999. El carreratge, basat en el veïnatge que el precedia, era un sistema de protecció que exercia un municipi gran sobre els pobles propers. Donaven protecció jurídica, política i militar a canvi d'una taxa anual i de la participació dels homes dels pobles protegits.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 1999 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76854-foto-08181-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76854-foto-08181-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76854-foto-08181-281-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76800 | Refugi de fauna salvatge a can Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-fauna-salvatge-a-can-sant-pere | <p>DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): Ordre de 4 de maig de 1994, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca anomenada Sampera, al terme municipal del Vallès. DOCG núm. 1898 del 18 de maig de 1994. Obtinguda el dia 4 de març.</p> | XX | <p>Les reserves naturals són espais naturals d'extensió reduïda i d'interès científic. L'objectiu és conservar integrament el conjunt de sistemes naturals o d'alguna de les seves parts. Aquestes poden ser integrals, parcials o de fauna Salvatge. Per ordre del 4 de maig de 1994, es va declarar la zona de Sant Pere (Sampera) com a refugi de fauna salvatge. La finca Sampera es troba a la serralada que separa les comarques del Vallès Oriental i del Maresme i gaudeix de les característiques ecològiques pròpies d'ambdues comarques. En aquest espai es poden trobar la majoria d'ocells d'espècies pròpies del sector meridional de la serralada litoral: perdiu, tudó, tórtora, tord, tallarol gros, mosquiter groc petit, pinsà, aligot, àliga marcenca, esparver, falcó mostatxut. L'objectiu prioritari d'aquest refugi és protegir-ne les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics existents, prohibint qualsevol activitat cinegètica, la captura o caça d'animals (excepte amb permís oficial corresponent) així com la introducció en aquest espai de espècies al·lòctones. L'incompliment o la infracció del règim de protecció es considerarà com a infracció greu d'acord amb el que disposa la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, en el seu títol 12. El refugi tindrà una superfície total de 23 hectàrees i els seus límits són a tramuntana amb la finca del Mas Nebot i la propietat de Josep Ribas; a llevant amb les propietats de Josep Ribas i Carles Pont Torrents; a migdia amb la propietat de Manuel Gallemí i a ponent amb les propietats de Mariano Sampere i Carles Pont Torrents. L'administració del refugi de fauna salvatge correspon a la senyora Eulàlia Batlle Canut i a l'empresa Romiqui SL, com a propietaris de la finca, d'acord amb les directrius de la Direcció General del Medi Natural del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.</p> | 08181-219 | Carretera de la Roca a Òrrius (BV-5106), 08430. | <p>El refugi va ser creat sota el mandat del Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca Francesc Xavier Marimon i Sabaté per ordre de 4 de maig de 1994 i va ser publicada al DOGC núm. 1898 del 18 de maig de 1994.</p> | 41.5778300,2.3357600 | 444627 | 4603118 | 1994 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76800-foto-08181-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76800-foto-08181-219-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||
| 76853 | Santa Maria del Jaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-jaire | <p>PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL JAIRE (2010): 25 anys de vida parroquial. Obtinguda el 14 de març de 2010.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta irregular amb la coberta plana i d'un sol vessant, distribuït en semi-soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal presenta tres grans obertures d'arc rebaixat bastides en formigó i cobertes amb grans vidres opacs. La resta de la construcció presenta obertures rectangulars. A l'interior, la sala està coberta per un embigat de formigó sostingut per una gran estructura metàl·lica. Una sèrie de columnes circulars delimiten els peus de la sala sostenen el pis superior. Destaca el baptisteri, assentat damunt d'un mosaic decorat, i l'altar de fusta, decorat amb plafons bastits amb alts i baixos relleus. Al costat de la sala hi ha la capella del Santíssim i el despatx rectoral. Situat a la cantonada hi ha el campanar, de planta circular i distribuït en cinc nivells, amb una gran panoràmica des de la planta superior. La construcció és d'obra vista, bloc i formigó.</p> | 08181-280 | Passatge Santa Maria del Jaire, sn, 08430 | <p>La parròquia de Santa Maria del Jaire fou beneïda el 13 d'abril de 1986 i dedicada el 13 de març de 1988 pel Cardenal Arquebisbe Narcís Jubany. El temple és obra de l'arquitecte Vicenç Oliv'. Les campanes Clara, Francesca, Eulàlia, Carme, Joaquima i T'a van ser beneïdes el 30 de maig de 2004 i foren una donació de Francesc Saiz Parreño. L'altar havia format part de l'oratori privat de Tecla Sala. La Generalitat el va cedir al bisbat i aquest a la parròquia del Jaire.</p> | 41.6040900,2.3006200 | 441721 | 4606056 | 1986 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76853-foto-08181-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76853-foto-08181-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76853-foto-08181-280-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Vicenç Oliveres | La imatge que presideix l'altar està assimilada amb les icones bizantines. Presenta a la Mare de Dèu del Jaire amb el nen en el moment de l'anunciació, amb d'altres sants. Els relleus de l'altar representen escenes de sacrifici. Malgrat això, destaca l'absència d'imatges al temple (només hi ha una imatge de Jesús a la creu als peus de la sala principal). Al semi-soterrani hi ha diversos locals i sales per a la gent del barri. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||
| 76883 | Monument a Josep Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-anselm-clave-0 | <p>SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. UNIÓ CORAL CENTRE I ENERGIA (2010): Història. Obtinguda el 16 de març de 2011.</p> | XX | Caldria arranjar la vegetació perque els elements fossin més visibles. | <p>Monument urbà situat a la confluència de la rambla Mestre Jaume Torrents amb el carrer Montseny, darrera de l'ajuntament (can Sol) i davant del pati del IES La Roca, al costat d'un petit edifici rectangular que regula la llum del centre. Es tracta d'un espai rectangular enjardinat i delimitat per petits pilars de granit units amb cadenes de ferro. Al bell mig d'aquest espai hi ha una pedra que presenta encastada la representació de la cara de Josep Anselm Clavé en bronze. Al seu costat hi ha un monòlit de granit de més envergadura, que presenta aplicacions decoratives fetes en ferro. Destaca un escut coronat i una inscripció dedicada al compositor damunt d'un pentagrama: 'LA ROCA A J.A. CLAVÉ'. Fixat a la paret de migdia de la caseta de la llum destaca una placa de ferro amb la imatge de la 'Moreneta', que representa les muntanyes de Montserrat. Envoltant el rostre de la verge hi ha la següent inscripció: 'S.C. CENTRE I ENERGIA 6-7-75'.</p> | 08181-310 | Rambla Mestre Jaume Torrents - C. Montseny, 08430 | <p>El monument dedicat a Josep Anselm Clavé fou instal·lat l'any 1975 per la Societat Coral Centre i Energia (actualment és Unió Coral Centre i Energia). En motiu de la seva inauguració van participar trenta corals en els actes programats. La coral El Centre (o Societat Coral Instructiva el Centre) fou fundada el 17 de novembre de 1904 amb el president Francesc Argent i el mestre director Esteve Sendra. Per contra, la Societat Coral La Energia es va fundar al gener del 1916, amb el president Francesc Prades i el mestre director Vilaró. Sabem que totes dues corals es van dissoldre el juliol de 1936, en motiu de la guerra civil. El 5 de desembre de 1947, ambdues societats es fusionaren, passant-se a dir Societat Coral Centre i Energia de la Roca del Vallés.</p> | 41.5874200,2.3249200 | 443732 | 4604190 | 1975 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76883-foto-08181-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76883-foto-08181-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76883-foto-08181-310-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||
| 76736 | Escoles de Bell-lloc/Parc de Belloch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-de-bell-llocparc-de-belloch | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Conjunt arquitectònic de planta irregular format per diverses edificacions independents, agrupades dins d'un recinte tancat. En origen hi havia dos blocs d'aules i residència, un de menjadors, un d'apartaments, la capella i l'auditori, tots ells organitzats a partir d'una zona enjardinada central situada al costat de la capella, i comunicats entre sí mitjançant passadissos exteriors coberts amb sostre plans de fusta i pavimentats amb plaques de pissarra. En general, les edificacions són rectangulars, d'estructura compacta i amb les cobertes planes. Els blocs destinats a les aules, situats als extrems nord-oest i sud-est del conjunt, estan distribuïts en planta baixa i dos pisos, amb el nivell inferior sobresortit respecte la línia de façana dels pisos superiors, mitjançant blocs constructius de planta quadrada alternats amb zones enjardinades. Algun parament exterior d'aquests blocs està decorat amb esgrafiats. Alhora, als pisos superiors, presenten grans finestrals rectangulars protegits amb persianes de lamel·les blanques. La segona planta era l'espai destinat a residència escolar. El bloc dels menjadors s'organitza en una única planta i també s'il·lumina mitjançant grans finestrals. Davant seu hi ha la capella, de grans dimensions, bastida amb ciment i amb un campanar exterior adossat a l'extrem nord-oest de l'edifici. El temple presenta grans finestrals decorats amb vitralls acolorits i conserva diverses peces ornamentals de bronze, obra de l'escultor Josep Maria Subirachs. L'auditori, de grans dimensions, està situat a la banda de tramuntana del conjunt i resta fonamentat en una cota més baixa que la resta del conjunt. S'organitza en un sol nivell i presenta escenari, camerinos, pati de butaques i un vestíbul d'accés. El bloc d'apartaments era utilitzat inicialment per la comunitat de religiosos que ensenyava durant els primers anys de l'escola. Posteriorment es reutilitzà com allotjament. Actualment, a la banda de llevant del conjunt, hi ha edificats tres cossos estructurals més, que respecten i interioritzen el discurs estilístic de la resta de construccions. Tot el conjunt és construït mostrant una gran influència racionalista, tant en la composició arquitectònica com pels materials utilitzats. Les construccions estan bastides en pedra i formigó, complementant-les amb materials com el ferro i el vidre.</p> | 08181-163 | Ctra. C-251, Km. 5,6, 08430 | <p>El centre escolar va obrir l'any 1968 de la mà de la Caixa de Barcelona, propietària de la finca des del 1964. El projecte, de l'any 1963, era obra de l'arquitecte i urbanista Manuel Baldrich i Tibau. Durant els primers anys de docència, petites comunitats de religiosos s'encarregaren de l'ensenyament dels alumnes. Aquests s'allotjaven a l'edifici d'apartaments, que posteriorment va servir per allotjar el personal de 'La Caixa' que seguia cursos de formació al recinte. L'any 1990 passà a mans de la Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona, 'La Caixa', creada a partir de la fusió entre la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i les Balears i Caixa de Barcelona (Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona). L'any 1994, el centre es va tancar i restà mig abandonat, tot i que s'utilitzava com a magatzem de la Fundació 'La Caixa' i també com a plató de rodatge d'alguns curtmetratges. L'any 2003 ho adquireix l'empresa Santa & Cole, creant la societat Parc de Belloch, S.L., per donar un nou ús al conjunt arquitectònic. L'any 2006, aquesta empresa llogà una part de les seves instal·lacions a la multinacional Telefonica, amb la intenció per part d'aquesta d'instal·lar la seva universitat corporativa. Tant el mobiliari com els elements litúrgics sembla que van ser dissenyats pel mateix Baldrich. L'escultor Josep Maria Subirachs és l'autor de les peces ornamentals de la capella com la imatge del Sant Crist, el Via Crucis i les dues bandes de la porta d'accés, decorades amb escultures i imatges de sant Pere, per la cara exterior, i de sant Pau, per la banda interna del temple.</p> | 41.6274800,2.3385200 | 444899 | 4608628 | 1968 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-3.jpg | Legal i física | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Manuel Baldrich Tibau | Els edificis de la banda de llevant del conjunt han estat arranjats i ampliats. El centre escolar es complementava amb una piscina, un camp de futbol de terra i diverses pistes de joc pavimentades. | 120|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||
| 76880 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-6 | <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> | XX | <p>Creu situada a escassos metres de distància a llevant de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, en una petita zona d'esbarjo boscosa. Està formada per un sòcol de planta circular bastit en pedra lligada amb morter, que presenta una pedra de molí assentada al damunt. Alhora, damunt la pedra, s'assenta un fust rectangular de granit que presenta gravada la següent inscripció: 'SANTA MISSIÓ 1954'. La creu pròpiament dita és llatina, de ferro pintat de color negre i està lligada a un peu de pedra en forma de basament, assentat damunt del fust de granit.</p> | 08181-307 | Darrera l'església de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | <p>Les santes missions són prèdiques continuades, lliçons doctrinals i exercicis pietosos fets durant alguns dies en una parròquia concreta, per uns sacerdots anomenats missioners. A Santa Agnès, segons la inscripció, es feu l'any 1954.</p> | 41.6049000,2.3546500 | 446224 | 4606111 | 1954 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76880-foto-08181-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76880-foto-08181-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76880-foto-08181-307-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76780 | Grup de Sant Sadurní-Cases Barates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-de-sant-sadurni-cases-barates | <p>ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ARQUITECTURA (s.n). Arxiu Coderch. Obtinguda el 02 de març de 2011. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Conjunt arquitectònic format per nou habitatges unifamiliars adossats, amb pati posterior i un petit tancat davanter. Cada habitatge està format per dos cossos adossats que formen una planta similar a una 'L'. Presenten les cobertes d'un sol vessant de teula i estan distribuïts en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats Tots els cossos avançats presenten balcons exempts al pis, i l'accés a l'interior està ubicat a les façanes de migdia d'aquest mateixos volums. Els paraments exteriors han estat arrebossats i pintats amb tonalitats diferents, tot i que en origen eren emblanquinats. Cal destacar,a la façana principal del nº 206, un plafó de ceràmica vidrada amb la imatge de sant Sadurní i, sota seu, dues rajoles més amb la inscripció: 'C.N.S / OBRA SINDICAL DEL HOGAR / GRUPO SAN SATURNINO'. Ambdós plafons estan coberts per un voladís de teula àrab.</p> | 08181-199 | C. de Catalunya, 194-212, 08430 | <p>El projecte és obra de l'arquitecte Antoni Coderch de Sentmenat, en el mes d'octubre de l'any 1945. Aquest conjunt té importància donat que tracta la construcció de cases de protecció oficial amb una certa qualitat compositiva.</p> | 41.5817400,2.3232700 | 443589 | 4603560 | 1945 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76780-foto-08181-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76780-foto-08181-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76780-foto-08181-199-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Antoni Coderch de Sentmenat | Amb el pas del temps, algunes de les construccions han modificades amb ampliacions i reformes, però mantenint la seva essència gràcies a la regulació aportada pel Pla Especial de Millora Urbana 'Grup San Saturnino' de l'any 2001. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||
| 76589 | Can Pepet Perdiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pepet-perdiu | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Masia del segle XX aïllada i orientada a migdia, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, que consta de planta baixa i un pis. Es tracta d'una masia ben conservada en un context agrari molt proper a la zona urbana. Tot el conjunt presenta unes façanes molt austeres arrebossades i pintades de blanc. A la façana principal destaca una serigrafia en forma de rombe on s'hi pot llegir la data de construcció de la masia: 1940. Cal esmentar que a la façana de ponent s'hi adossa un edifici annex de planta baixa i que a la façana posterior també. A més a més, al nord de l'edifici principal s'hi concentren diferents edificis annexes d'ús agrícola que no presenten característiques arquitectòniques rellevants.</p> | 08181-16 | C/ Catalunya, 270, 08430 | 41.5778700,2.3204400 | 443350 | 4603132 | 1940 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76589-foto-08181-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76589-foto-08181-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76589-foto-08181-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76882 | Patronat parroquial de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/patronat-parroquial-de-sant-sadurni | <p>SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal està situat al centre de la construcció. Presenta la coberta de teula de dos vessants i està organitzat en un sol nivell. La façana de migdia presenta un plafó d'obra esglaonat coronant el parament. Al bell mig del plafó hi ha pintades les inicials 'A.J' i l'any de construcció, 1933. Adossat a aquesta façana hi ha dos cossos rectangulars superposats, que presenten les cobertes d'un sol vessant i s'organitzen en una planta. L'inferior presenta el portal d'accés a l'interior i el superior compta amb dues senzilles finestres rectangulars. A la façana de ponent del cos inferior destaca un rètol de ferro amb el nom i la data de construcció: 'PATRONAT 1933'. A tramuntana s'adossa l'altre cos estructural, amb coberta de dos vessants i distribuït en tres nivells. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats. Adossat a la façana de llevant hi ha el poliesportiu. Davant la porta d'accés al patronat hi ha el parc infantil de la rectoria.</p> | 08181-309 | C. de l'Església, 4, 08430 | <p>La construcció del patronat respon a la idea d'edificar un local per l'esplai infantil en terrenys del bisbat, la cessió dels quals està a punt de caducar. Es va demanar permís al bisbe per construir un edifici destinat a patronat catequístic a l'hort rectoral, concedint-lo el 27 d'abril de 1933. L'edifici, construït amb la cooperació dels feligresos, quedaria en propietat de la parròquia de sant Sadurní. Tenim constància que el patronat fou reformat l'any 1970. És força probable que el cos adossat a tramuntana es construís cap a l'any 1957 per acollir un centre de formació professional industrial, identificat amb els tallers de Natzaret.</p> | 41.5907000,2.3261000 | 443833 | 4604553 | 1933 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||
| 76584 | Can Esteve Tonico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-esteve-tonico | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Masia contemporània aïllada i orientada a migdia, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, que consta de planta baixa i un pis. Es tracta d'una masia ben conservada en un context agroforestal molt proper a la zona urbana. Presenta unes façanes molt austeres, amb obertures rectangulars a les diferents façanes. L'única decoració que s'aprecia són uns guardapols esgrafiat sobre les obertures de la façana principal. Cal destacar que presenta diferents annexes adossats tana a la façana de ponent com a la façana posterior. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de blanc.</p> | 08181-11 | C/ Catalunya, 270, 08430 (Ctra. De la Roca a Vilanova BV-5001 km. 24). | 41.5774800,2.3200000 | 443313 | 4603089 | 1931 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76584-foto-08181-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76584-foto-08181-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76584-foto-08181-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76587 | Can Mañosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manosa | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | Actualment l'edificació presenta un cert grau de deixadesa que s'aprecia en les diferents façanes, encara que en general es troba en un bon estat de conservació. | <p>Masia contemporània aïllada i orientada a migdia, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, que consta de planta baixa i un pis. Es tracta d'una masia ben conservada en un context agrari molt proper a la zona urbana. Presenta unes façanes molt austeres arrebossades i pintades de blanc, excepte la principal, on l'aparell de còdols és vist i on destaquen les obertures rectangulars emmarcades amb maons. Cal esmentar que a la façana de ponent s'hi adossen dos edificis annexes, creant una planta, conjunta amb la Masia, de forma de L.</p> | 08181-14 | C/ Catalunya, s/n, 08430 (Ctra. De la Roca a Vilanova BV-5001 km. 24). | 41.5747600,2.3183600 | 443174 | 4602788 | 1928 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76587-foto-08181-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76587-foto-08181-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76587-foto-08181-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76577 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-3 | <p>IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia d'època moderna aïllada i orientada a ponent, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa i un pis. La masia és de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país, formada per tres crugies. A la façana principal, a l'alçada de la planta baixa presenta un portal d'arc de mig punt adovellat. A l'alçada del pis, a la façana principal també es pot aprecia s'aprecia dues finestres d'emmarcaments amb carreus de pedra vistos. Actualment té ampliacions a la part posterior que li donen un forma. Més o menys allargada. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de blanc.</p> | 08181-4 | Ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001, 08430 | <p>Hi ha una menció documental en el fogatge de la Roca de l'any 1497 i l'any 1729 surt la propietat en unes afrontacions entre la parròquia de Sant Esteve de Vilanova i Sant Sadurní de la Roca.</p> | 41.5727200,2.3199600 | 443305 | 4602561 | 1920 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76577-foto-08181-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76577-foto-08181-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76577-foto-08181-4-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76764 | Can Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sol | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès (n.d).. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici urbà aïllat de planta rectangular, que presenta una coberta composta formada per teulades de dos aiguavessos, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. Presenta una torre adossada de planta poligonal, coberta de teula piramidal i una planta més d'alçada que la resta de la construcció. Cada façana presenta el cos central avançat respecte el pla de l'edifici i una ordenació simètrica de les obertures. Aquestes són rectangulars i d'arc de mig punt, amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal presenta un porxo sostingut per columnes helicoïdals bastides en maons, que sostenen el balcó del primer pis, corregut i amb balustrada decorada. A banda i banda hi ha dos balcons més exempts, amb llosana motllurada sostinguda per mènsules decorades. A la segona planta, el balcó és exempt i amb barana de ferro, més senzill. Les façanes de migdia i ponent presenten una tribuna poligonal avançada respecte el cos central, coberta per una terrassa al nivell del pis delimitada per una barana. La de ponent es correspon amb una balustrada. La construcció presenta els revestiments arrebossats i pintats. A escassos metres a tramuntana hi ha la resta del conjunt, amb edificis destinats a la policia municipal i al jutjat de pau. Presenten les mateixes característiques estilístiques que la resta de la construcció, amb cobertes de teula vidrada de dos o tres vessants i organitzats en una i dues plantes. Són característics els porxos que protegeixen els portals d'accés, amb columnes i teulades vidrades de tres vessants.</p> | 08181-183 | C. de Catalunya, 24, 08430 | <p>L'edifici fou construit per l'arquitecte Lluís Planas i Calvet l'any 1920. És autor de diverses obres modernistes a la comarca i representant del corrent més ornamental i exhuberant pel que fa a la decoració. Malgrat tot, l'actual ajuntament de la Roca s'adscriuria a una línia de caire més noucentista. Inicialment la casa la va començar un tal Pinyol, tot i que no la va poder acabar per falta de diners. Entre el 1920 i 1923 la va comprar la senyora Agustina, dona de Joan Sol, i va fer construir tot el recinte. Abans de la guerra, a l'edifici on hi ha el jutjat de pau, hi vivia el doctor Josep Pujol. Durant la guerra, ocuparen aquest mateix edifici el Comitè, l'Ajuntament i un grup de guàrdies d'assalt. Després de la guerra, dues mestres de la Roca visqueren a la casa de can Sol i, més tard, la família Gavarró ocupà l'edifici on hi ha actualment la Policia Municipal. Un cop mort el senyor Sol, el seu hereu vengué la propietat a Jaume Vallhonesta. Posteriorment, Francesc Mestres i Andreu, exalcalde de la Roca, la comprà i convertí en Casa de la Vila. La construcció fou objecte d'una gran rehabilitació l'any 1982, quan es recuperà pel servei del poble, amb l'ajuda de la Diputació de Barcelona de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 1920 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76764-foto-08181-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76764-foto-08181-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76764-foto-08181-183-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Lluís Planas Calvet | Actualment, l'edifici està essent objecte d'un ampliació de la sala de plens i de la construcció de les noves oficines de la policia municipal, a la banda de tramuntana de la construcció. Es preu que finalitzin a mitjans del 2011. | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||
| 76851 | Creu de terme de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-torreta | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | XX | Fou resconstruida l'any 1911. | <p>Creu de terme situada a la cantonada formada entre el carrer Costa Brava i el passeig de can Grau, al barri de la Torreta. La creu està formada per tres parts superposades, el basament, el fust de columna i la creu. El sòcol és de planta circular de pedra i està format per quatre tambors disposat en gradació. L'inferior presenta tres escuts de pedra encastats al parament. El de la banda de migdia, el millor conservat, és l'escut de Catalunya. El de llevant, tot i que força degradat, presenta un ocell. El del costat de tramuntana, que es troba en el pitjor estat de conservació, torna a ser l'escut de Catalunya. Adossat a la banda de ponent del tambor hi ha un gran carreu de pedra decorat amb un altre escut, un xic degradat, tot i que sembla que torna a ser l'escut de Catalunya, en aquesta ocasió coronat. El tambor superior, on s'assenta el fust de columna, presenta una inscripció gravada envoltant-lo. Una bona part del text és pràcticament il·legible mentre que la resta fa referència a la reconstrucció de l'element: 'RECONSTRUIDA·POR·FEDERICO·RICART·1911·GRANOLLERS'. El fust de la columna és estriat i s'assenta damunt d'un basament poligonal. De fet, tant el basament com la part inferior de la columna són originals. La resta de la columna, inclòs el capitell, i la creu són producte de la reconstrucció de principis del segle XX. La creu és llatina i amb la imatge de la Mare de Déu amb el nen als braços. Tota la construcció és de pedra.</p> | 08181-278 | Carrer de la Costa Brava- Passeig de can Grau, 08430 | <p>La creu fou situada al barri de la Torreta l'any 1915 i correspon a l'antiga creu de terme de Palou, ubicada entre Granollers i Palou. La nova localització respon al fet que al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el marqués de Santa Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa, can Grau. Tal i com indica la inscripció del basament, la creu fou reconstruïda l'any 1911 pel senyor Federico Ricart de Granollers, marquès de Santa Isabel des del 1856. Cal indicar que els xiprers que envolten la creu foren declarats arbres d'interès local l'any 1988. Una placa commemorativa situada a escassos metres de la creu, i instal·lada durant la festa de la creu de l'any 1996, recorda aquest fet.</p> | 41.6003900,2.2982600 | 441521 | 4605647 | 1911 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76851-foto-08181-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76851-foto-08181-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76851-foto-08181-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons el Decret del 14 de març de 1963, de protecció d'escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i similars, la creu de terme de la Torreta ha ser BCIN. | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||
| 76727 | Cal Rajoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rajoler | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Masia urbana de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. El volum original presenta la coberta de teula de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat. A l'extrem de ponent del parament hi ha un altre portal de les mateixes característiques, tot i que de dimensions més grans que el principal, que dóna accés als magatzems de la construcció. La resta d'obertures del parament són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. A l'alçada del pis destaca el rellotge de sol, repintat. Les obertures de la façana de tramuntana presenten les mateixes característiques que les del parament principal, tot i que més senzilles encara. Adossat a la façana de ponent de la masia hi ha un petit cos rectangular amb teulada d'un sol vessant, distribuït en dues plantes i destinat a les tasques agrícoles. Presenta un portal d'accés rectangular, una gran obertura de mig punt que es correspon a la pallissa i, a la façana de ponent, una altra finestra però d'arc rebaixat. Totes tres tenen els emmarcaments arrebossats. Els murs exteriors són de paredat i presenten un revestiment arrebossat llis, mentre que els murs de càrrega interiors són de maó, així com la construcció del cos auxiliar, també de maó. El conjunt el completen diverses construccions annexes.</p> | 08181-154 | C. d'en Reixac, 50, 08430 | <p>La casa va ser construïda per Josep Pont i Bas l'any 1906. La propietat prové de l'heretat de can Carpinell de la qual, Miquel Carpinell, va segregar-ne un troç per vendre'l a Maria Prat Argent, l'any 1806. El seu fill, Sadurní Pujades Prat, el va vendre a Josep Pont i Bas el 27 de maig de 1906, amb l'obligació d'edificar-hi una casa en un termini de temps concret.</p> | 41.5800300,2.3259500 | 443811 | 4603369 | 1906 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76727-foto-08181-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76727-foto-08181-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76727-foto-08181-154-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finca està delimitada per una tanca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||
| 76753 | Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-1 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | <p>Masia de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país que es troba bastida en un context agroforestal. L'heretat es troba orientada a migdia, és de planta rectangular i teulada dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal i consta de planta baixa i un pis. A la façana de ponent s'adossa un petit cos de planta baixa rectangular amb teulada pròpia a una vessant. L'edifici no presenta cap tret rellevant excepte un rellotge de sol a la façana principal sobre el que hom pot llegir AÑO-1893. Cal esmentar que totes les obertures de l'edifici són d'arc a nivell. Per últim mencionar que tota la construcció està arrebossada i pintada de gris el sòcol i groc la resta del parament.</p> | 08181-172 | Barri Gasuacs, 08430. | <p>Encara que no es tenen notícies històriques respecte a l'heretat, la data 1893 que es pot llegir a la façana principal ens indica l'any de construcció de la masia.</p> | 41.5922800,2.3510100 | 445910 | 4604713 | 1893 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76753-foto-08181-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76753-foto-08181-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76753-foto-08181-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76742 | Can Cuana / Can Quana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuana-can-quana | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | <p>Gran casal aïllat orientat vers el sud-oest, de planta rectangular i teulada a quatre vessants, coronada per una torre central, que disposa de teulada pròpia, també a quatre vessants. Aquest gran casal consta de planta baixa, primer i segon pis i la mencionada torre que sobresurt un pis mes. A la façana principal destaquen les diferents obertures a mode de finestres i finestrals d'arc rebaixat amb motllures. A destacar la porta d'accés principal que presenta, a la dovella clau de l'arc rebaixat, un anagrama amb les lletres J i A i la data 1885. A les façanes de llevant i ponent presenta dos cossos de planta rectangular, dues plantes i teulada a tres vessants. Aquests cossos lateral presenten la particularitat de tenir una galeria porticada amb obertures rectangulars al pis superior. L'aparell de la construcció està bastit amb pedra vista desbastadar, excepte a les obertures on, a la planta baixa de la façana principal són bastides amb pedra treballada adornades amb motllures, i la resta de les obertures i a les cantonades, que són construïdes amb maons vistos</p> | 08181-169 | Can Cuana, Barri Les Valls, 08430. | <p>Encara que no es tenen notícies històriques directes de l'heretat, segons la data inscrita a la dovella central de la porta principal, es pot intuir que la data de 1885 fa referència a l'any de construcció de l'edifici. Encara així, segons el Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals de La Roca del Vallès l'immoble va ser bastit l'any 1920 i reformat l'any 1990.</p> | 41.5929300,2.3232100 | 443594 | 4604802 | 1885 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76742-foto-08181-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76742-foto-08181-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76742-foto-08181-169-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76754 | Can Salvi Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salvi-xic | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | Els paraments s'estan perdent l'arrebossat i la pintura. Tant la construcció com l'entorn d'aquesta presenten un lleuger estat de degradació. | <p>Masia de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país que es troba bastida entre camps de conreus. L'edifici, orientat a migdia, és de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa, primer pis i golfes. Està formada per tres crugies que foren ampliades vers ponent amb dos cossos més, el primer de dos plantes i el següent de planta baixa. El primer cos comparteix la mateixa teulada del cons principal, encara que el de planta baixa presenta teulada pròpia a un aiguavés. Mencionar també que a tramuntana s'ha construït una altre cos a mode de garatge. La construcció no presenta cap tret rellevant excepte un rellotge de sol a la façana principal. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars, excepte l'accés principal a la vivenda que és de arc rebaixat. La construcció principal presenta un arrebossat llis pintat de blanc.</p> | 08181-173 | Barri Gasuacs, Can Rafael, 08430. | <p>Segons el Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals de La Roca del Vallès la masia es va construir l'any 1870</p> | 41.5916400,2.3509500 | 445905 | 4604641 | 1870 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76754-foto-08181-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76754-foto-08181-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76754-foto-08181-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||
| 76712 | Can Meia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-meia | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | Actualment, l'edifici s'està rehabilitant. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per tres cossos adossats en paral·lel. Presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. El cos principal, situat al mig de la construcció, està constituït per tres crugies. Totes les obertures de l'edifici presenten l'emmarcament arrebossat i motllurat, fruit de la rehabilitació integral de la que actualment està essent objecte. Cal exceptuar el portal d'accés a l'interior, d'arc rebaixat adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau presenta gravada la data 1864. La resta d'obertures es corresponen amb finestres majoritàriament rectangulars, tot i que força reformades. També hi ha obertures de nova creació a la façana principal i al parament de llevant de l'edifici. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats.</p> | 08181-139 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>L'antic propietari de la finca era el senyor Pere Ridameia. La seva família procedia de can Meia de la Muntanya, masia situada prop de can Recordà a Santa Agnès de Malanyanes.</p> | 41.6041500,2.3378800 | 444826 | 4606039 | 1864 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76712-foto-08181-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76712-foto-08181-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76712-foto-08181-139-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||
| 76758 | Can Parpers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parpers | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | <p>Casa rural de planta baixa rectangular orientada a migdia, coronada amb una terrassa. La construcció no presenta cap tret rellevant. Tot així s'ha d'esmentar que totes les obertures són d'arc a nivell a mode de finestres, excepte el portal d'accés que és d'arc de mig punt. Tota la construcció és bastida amb pedra que està arrebossada i pintada de groc. Per últim mencionar que en un nivell superior es troba el Restaurant Can Parpers</p> | 08181-177 | Can Parpers, Coll de Parpers, 08430 | <p>Segons el Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals de La Roca del Vallès la masia es va construir vers l'any 1850. Actualment ha estat arrebossada i pintada de nou.</p> | 41.5794800,2.3582800 | 446506 | 4603287 | 1850 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76758-foto-08181-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76758-foto-08181-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76758-foto-08181-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76847 | Creu del cementiri de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-santa-agnes-de-malanyanes | XIX | <p>Creu aïllada situada al bell mig del cementiri de Santa Agnès de Malanyanes, ubicat a la banda de tramuntana de l'església. Està formada per tres parts diferenciades: una creu llatina de granit assentada damunt d'un petit fust de columna de planta circular, que presenta un basament rectangular gravat amb l'any 1844. Alhora, aquest mateix element s'ubica damunt d'un sòcol de pedra picada probablement reutilitzat. Tot el conjunt és de pedra.</p> | 08181-274 | Cementiri de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | 41.6051300,2.3543700 | 446201 | 4606137 | 1844 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76847-foto-08181-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76847-foto-08181-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76847-foto-08181-274-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||
| 76734 | La Torre de Santa Agnès/Can Bruniquer/Torre del Far/Mas de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-santa-agnescan-bruniquertorre-del-farmas-de-la-torre | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVI-XIX | Perfectament conservada i rehabilitada. | <p>Masia urbana de planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats disposats al voltant d'un pati tancat. L'edifici principal presenta la coberta de teula de quatre vessants, està distribuït en planta baixa i dos pisos i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures d'arc rebaixat adovellades a la planta baixa. Tant els balcons exempts de la primera planta com les finestres del segon pis són rectangulars i estan emmarcades en pedra, amb les llindes planes i els brancals bastits amb carreus desbastats. Al bell mig del parament destaca un rellotge de sol esgrafiat amb la data 1803 i un carreu de pedra sorrenca decorat i amb la següent inscripció: 'MARIA QUINTANA Y DIEGU QUINTANA ME FESERUN 1803'. La resta de façanes d'aquest edifici presenten obertures rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i les llindes planes. Només les finestres del primer pis presenten els escopidors motllurats. Adossat a la façana de ponent hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dues plantes, del que destaca la galeria d'arcs de mig punt bastits amb maons del pis i el coronament d'una torre quadrada que sobresurt per damunt de la coberta. La torre presenta obertures rectangulars emmarcades en pedra i el coronament emmerletat, tot i que rehabilitat. La resta de cossos auxiliars que completen la construcció s'organitzen al voltant del pati, situat davant la façana principal de la masia. És de planta rectangular i presenta un paviment de lloses de pissarra. A la banda de llevant del pati hi ha dos cossos rectangulars amb les teulades d'un i dos vessants, organitzats en un sol nivell, dels quals la part adossada a la masia es correspon amb un porxo obert sostingut per pilars de pedra. A ponent s'adossen dos cossos més, units entre sí mitjançant un volum rectangular cobert per una terrassa enrajolada. L'edifici que s'adossa a la masia presenta la coberta d'un sol vessant, està organitzat en una planta i presenta obertures d'arc rebaixat emmarcades en pedra. L'altre volum, força arranjat en canvi, compta amb teulada de dos vessants, està distribuït en dues plantes i presenta grans obertures rectangulars amb els emmarcaments restituïts. Per la banda de migdia, la construcció queda tancada mitjançant un mur de pedra obert per un gran portal d'arc rebaixat adovellat cobert per un voladís de teula de dos aiguavessos, amb la clau gravada amb la data 1813. La construcció presenta els murs de paredat comú amb carreus ben tallats a les cantonades. La façana principal presenta un revestiment arrebossat llis.</p> | 08181-161 | C. d'en Jaume Cuyàs, 53, 08430 | <p>Durant el segle XVI, l'edifici era conegut com a torre d'en Bruniquer o antiga torre del Far. En el fogatge de l'any 1553 hi figura com propietari en 'Broniquer'. En el Llibre de consuetuds i obligacions del rector i obrers de Santa Agnès de Malanyanes, recapitulat de nou l'any 1650 per Mn. Francesc Morera, es recullen les donacions a la parròquia en concepte dels delmes. En relació a l'edifici s'esmenta: 'De la torre dita d'en Bruniquer (donen) vuit quartans y son quatre per ella y lo mas Domenech vuit a dita torre (...)' (MARTÍ I BONET, 2007: 189). A principis del segle XVIII es menciona: 'Fa quiscun any de cens de terra d'en Bruniquer paga al rector de Santa Ignes dos sous per rahó de una pessa de terra herma ab alsines y altres arbres que té en alou lo dit rector de Santa Ignes (...)' (MARTÍ I BONET, 2007: 189). Com hem vist, a començaments del segle XIX, segons el carreu encastat a la façana principal, els propietaris de l'edifici eren la família Quintana. Tant la inscripció de la façana principal (any 1803) com la data del portal del barri (any 1813) fan referència a les reformes que devien deixar la masia amb l'aspecte actual.</p> | 41.6064000,2.3540400 | 446175 | 4606278 | 1803 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76734-foto-08181-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76734-foto-08181-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76734-foto-08181-161-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finca també està tancada i delimitada per una tanca. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||
| 76583 | Can Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casanova-0 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | L'edifici fou reformat l'any 1945. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular i estructura basilical, distribuit en planta baixa, pis i golfes i format per tres crugies. Té la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Presenta un gran portal d'accés central d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Davant seu hi ha un empedrat de còdols de riu que en facilita l'accés. Al seu costat hi ha un altre portal d'accés rectangular, emmarcat en pedra. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats, les llindes planes monolítiques i els escopidors motllurats. La finestra situada damunt del portal presenta la llinda gravada amb la següent inscripció: 'MIGUEL CADAFAL ME FESSIT LO ANY 1786'. Tant la façana de ponent com la de tramuntana presenten senzilles finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Adossat a la façana de llevant hi ha un cos rectangular amb la coberta de teula d'un sol vessant i distribuit en dos pisos, que presenta un gran portal rectangular emmarcat en pedra, tot i que restituit, que dóna accés a un garatge. Damunt seu hi ha un gran finestral amb els brancals bastits en pedra, probablement restituit també. Al costat d'aquest edifici s'hi adossà un altre volum arquitectònic de planta rectangular i un sol nivell, de factura més moderna i cobert per una terrassa al pis. Probablement també s'utilitzi de garatge actualment. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-10 | Barri de les Valls del sud, 08430 | <p>Tot i que a la llinda de la finestra central del pis hi ha la data 1786, en els fogatges corresponents als anys 1497 i 1553 ja apareix un Cadafal ubicat a La Roca.</p> | 41.5821900,2.3137700 | 442798 | 4603616 | 1786 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76583-foto-08181-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76583-foto-08181-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76583-foto-08181-10-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||
| 76803 | Pintura de Sant Donat i Santa Fausta de l'altar de Nostra Senyora de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-de-sant-donat-i-santa-fausta-de-laltar-de-nostra-senyora-de-gracia | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Pintura de Sant Donat i Santa Fausta, els Sants Màrtirs, copatrons de la Roca del Vallès (MDG 179), Museu de Granollers, Granollers.</p> | XVIII | La taula fou restaurada abans del trasllat al temple. | <p>Es tracta d'una pintura a l'oli sobre fusta que representa els sants Donat i Fausta, copatrons de la Roca del Vallès. La pintura està situada sota la imatge de Nostra Senyora de Gràcia, a l'altar dedicat a aquesta Mare de Déu i que està instal·lat a la capella lateral de migdia més propera a l'altar major. Fa les funcions de tapa o porta de l'armari on hi ha dipositades les relíquies dels dos sants, dins d'una urna. La taula és ovalada i presenta un emmarcament motllurat i daurat. Al centre s'hi representen les imatges de cos sencer de sant Donat i santa Fausta, amb els noms escrits als seus peus. Sant Donat està representat com un bisbe, amb el bàcul i la mitra, que porta una capa vermella. Sosté una palma, símbol del seu martiri, i el llibre de l'Evangeli tancat amb un calze damunt, símbol del ministeri sacerdotal. Santa Fausta també porta una capa vermella i només sosté una palma. Al seu costat hi ha representada una caixa que presenta una serra damunt, símbol del seu martiri donat que van intentar serrar-la viva. Les imatges dels sants van acompanyades d'un paisatge al fons i del colom, símbol de l'Esperit Sant, damunt dels seus caps.</p> | 08181-222 | Església parroquial de Sant Sadurní de la Roca, 08430 | <p>En la visita pastoral del bisbe de Barcelona Josep Climent l'any 1771, s'indica que calia unificar en un de sol els altars de Nostra Senyora de Gràcia, sant Donat i santa Fausta. Així es va dissenyar l'armari que contindria les relíquies dels sants màrtirs i es decidí col·locar-lo als peus de la imatge de la Mare de Déu. Per tant doncs, la taula pintada amb la imatge dels dos sants es degué realitzar al voltant d'aquesta data, tot i que desconeixem el moment exacte, així com l'autor de la mateixa. L'any 1919, la taula encara estava instal·lada a l'església, segons consta a l'inventari de la parròquia d'aquest any. L'any 1938, en motiu de la guerra, tant la taula com l'urna foren traslladades al Museu de Granollers per la Junta de Salvaguarda de la Generalitat de Catalunya. La taula restà al museu sense indicació de la seva procedència fins que l'any 2008, el P. Rodolf Puigdollers la identificà gràcies, entre altres dades, a la seva forma ovalada. El mateix any, el Patronat del Museu de Granollers va aprovar el retorn d'aquesta obra al seu lloc d'origen, un cop restaurada. Els copatrons de la Roca han estat identificats, devocionalment és clar, amb els sants màrtirs Donat, bisbe mort a Arezzo (Itàlia) l'any 372, i la verge santa Fausta, morta a Cízic (Turquia) l'any 311. Les relíquies presents al temple procedeixen de les catacumbes romanes de Sant Calixte i foren donades a l'església de la Roca pel metge roquerol Jaume Solà l'any 1705.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1771 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76803-foto-08181-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76803-foto-08181-222-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||
| 76879 | Oratori de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-santa-agnes | XVIII | Una de les rajoles del plafó ha caigut i la part inferior del amteix presenta força mal estat de conservació. | <p>Petit oratori situat a la banda de migdia de la tanca de pedra que delimita la rectoria vella de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes. Consisteix en una plafó rectangular encastat al mur, protegit per una teulada de dos vessants i amb un petit altar rectangular de pedra bastit amb carreus reaprofitats. La coberta està sostinguda per una solera de llates de fusta i rajols lligada al mur de tanca. El plafó està format per 30 rajoles de ceràmica vidrada decorades, amb la imatge central de santa Agnès i els seus atributs, envoltada d'un paisatge. Sota els seus peus hi ha el nom de la santa i l'any de construcció original, 1762. La placa presenta un emmarcament decorat amb motius vegetals.</p> | 08181-306 | Camí d'Alcoll, veïnat de l'Església, 08430 | <p>Tot indica que la construcció de l'oratori és de l'any 1762, malgrat que la placa de ceràmica ha estat probablement restituïda. Segons la signatura del plafó és obra del senyor Joan Vicens, de Barcelona.</p> | 41.6040100,2.3555400 | 446298 | 4606012 | 1762 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76713 | Ca n'Oriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noriac | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | Els accessos a la finca s'estan arranjant. | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, format per diversos cossos adossats. El volum original, format per dos cossos organitzats en dues crugies cada un, presenta la coberta de quatre vessants de teula i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. El de tramuntana presenta un gran portal de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. El de migdia, en canvi, compta amb un portal rectangular emmarcat en pedra, tot i que restituït. Tots dos presenten obertures rectangulars emmarcades amb pedra granítica i amb les llindes planes. A la planta baixa es corresponen amb senzilles finestres, una d'elles amb la llinda d'arc conopial, mentre que al pis són finestrals ampliats amb maons que tenen sortida a balcons exempts. El finestral ubicat damunt del portal adovellat presenta la llinda datada amb la data 1744. Les finestres de les golfes, emmarcades amb maons i amb les llindes restituïdes, són de cronologia posterior. Les obertures de la façana de tramuntana del conjunt mantenen les mateixes característiques que les de la façana principal. Adossat a la façana de migdia de la construcció hi ha un cos cobert per una terrassa al pis, delimitada per una barana de balustres i maó. La planta baixa es correspon amb un porxo obert mitjançant grans obertures rebaixades. La resta de cossos annexes s'adossen a la construcció principal per la banda de ponent. Es tracta de petits volums distribuïts en una i dues plantes, amb les cobertes de teula d'un sol vessant i obertures rectangulars emmarcades amb maons. A l'extrem nord-oest de la construcció destaca una altra terrassa al pis, delimitada pel mateix tipus de barana que la terrassa de migdia. Ubicada al centre de la construcció i sobresortint del nivell de la coberta de la masia destaca una torre de planta quadrada, amb obertures rectangulars bastides amb maons i coronada pel mateix tipus de barana que les terrasses. La construcció està bastida en pedra sense treballar i fragments de maons lligat amb morter de calç. A les cantonades hi ha carreus de pedra ben desbastats.</p> | 08181-140 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Tant en el fogatge de l'any 1497 com en el de l'any 1553 apareix el nom 'Oriach' ubicat a la zona de Belloch. En el Llibre de consuetuds i obligacions del rector i obrers de Santa Agnès de Malanyanes, recapitulat de nou l'any 1650 per Mn. Francesc Morera, es recullen les donacions a la parròquia en concepte dels delmes. En relació a la masia sabem que pagava al rector de Santa Agnès un delme de tres quartans de blat anuals. Celebraven misses d'aniversari pels seus difunts a la mateixa parròquia: 'Per Sant Pere y Sant Fheliu Pere Oriach pagès (paga) al rector de Santa Ignés 2 lliures y per tant se'n deixa de renda Eulària Oriach sa mare per la celebració de dos aniversaris y dos missas per la sua ànima y dels seus' (MARTÍ I BONET, 2007: 192). Malgrat tot, la data 1744 present a la llinda del finestral ubicat damunt del portal adovellat concorda millor amb les característiques d'aquesta part de l'edifici. El cos meridional de la masia és posterior i s'ha de situar a mitjans del segle XIX, com probablement també la torre.</p> | 41.6185000,2.3338200 | 444500 | 4607634 | 1744 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76713-foto-08181-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76713-foto-08181-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76713-foto-08181-140-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-13 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la façana de tramuntana de la construcció destaca un finestral rectangular amb la llinda d'arc conopial, que presenta una espitllera lateral probablement reubicada. La finca està delimitada per una tanca. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||
| 76582 | Can Campmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campmajor | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. Casal de Cultura Dr. Daurella de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular format per tres cossos adossats, més un porxo lateral situat a la banda de llevant de la construcció. El volum original, situat a migdia, està distribuit en planta baixa, pis i golfes, consta de quatre crugies i presenta la coberta de teula de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al seu costat, donant accés a una de les crugies laterals, hi ha un altre portal de punt rodó, tot i que bastit amb maons. Les finestres dels pisos superiors són totes rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats, les llindes planes monolítiques i els escopidors motllurats. La que es troba ubicada damunt del portal presenta la llinda gravada amb la data 1687. Al costat hi ha un rellotge de sol rectangular, pintat damunt del revestiment del parament. La façana de ponent presenta finestres rectangulars amb els emmarcaments bastits en pedra granítica. A l'interior, sota l'escala d'accés als pisos superiors, hi ha un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb la data 1706. Adossat a la façana de llevant hi ha un porxo obert al jardí, amb la coberta d'un sol vessant sostinguda per pilars fets amb maons. Els dos cossos adossats a la façana de tramuntana del volum principal foren rehabilitats, deixant l'aparell de pedra vist. Presenten la coberta de teula de dos vessants i consten de planta baixa i pis. Actualment estan connectats amb el garatge de l'habitatge mitjançant un paviment adoquinat de nova creació. La construcció principal té els paraments arrebossats i pintats, amb les cantonades bastides en pedra.</p> | 08181-9 | Barri de Bell-lloc, entre la Turona i el bosc de ca n'Oriac, 08430 | <p>Al fogatge de l'any 1553 es menciona un síndic de nom Campmajor, ubicat al paratge de 'Belloch', que podria tenir relació amb l'edifici.</p> | 41.6299100,2.3303300 | 444219 | 4608903 | 1687 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76582-foto-08181-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76582-foto-08181-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76582-foto-08181-9-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76801 | Retaule Major de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> | XVII | <p>Retaule format per una predel·la, un sagrari central afegit, dos pisos i el coronament, amb àtic i espigues. Els muntants que separen els plafons en els que es divideixen els pisos estan formats per dues columnes salomòniques, decorades amb raïms i fulles, i arquitrau superior, amb decoració floral, caps d'àngels i permòdols. A la part inferior del retaule, sota la predel·la, hi ha dues portes amb les imatges de Sant Pere i sant Pau. El sagrari central, d'un sol cos, presenta la imatge central de Jesucrist ressuscitat, emmarcat per dues columnes bessones amb capitells corintis, que sostenen un arquitrau decorat amb angelets. Entre les columnes hi ha les imatges de sant Joan Evangelista i sant Joan Baptista. A la part superior de l'element hi ha una balustrada. Aquest sagrari divideix la predel·la en dues parts formades, per un plafó central emmarcat pels basaments decorats de les columnes salomòniques dels muntants. Aquests basaments presenten les imatges de quatre verges màrtirs: santa Apolònia, Eulàlia, Madrona i Llúcia. Els plafons representen la coronació d'espines i la caiguda en el camí del Calvari. Al bell mig del carrer central hi ha la imatge de santa Agnès amb l'Anyell sobre el llibre i la palma. En els plafons dels carrers laterals que l'acompanyen hi ha representat l'amant que la vol per esposa, a l'esquerra, i el pretendent mort pel dimoni, a la dreta. El segon pis presenta, en el plafó central, la decapitació de santa Agnès i, a banda i banda, la santa assenyalant el cel als escarcellers i la cremació d'Agnés. A l'àtic hi ha el Calvari, amb la imatge de Jesucrist crucificat acompanyat de Magdalena i sant Joan. Les espigues estan decorades amb volutes i els relleus de sant Ambrós i sant Tomàs d'Aquino. El retaule està coronat per la imatge del Pare Etern amb el món. Per últim, en el que es pot considerar el marc del retaule hi ha les imatges de sant Xavier, sant Telm o Elm, sant Antoni Abat, sant Antoni de Pàdua i sant Joan Evangelista.</p> | 08181-220 | Església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | <p>El retaule major actual de l'església parroquial de santa Agnès de Malanyanes és una obra de l'escultor Jaume Roig de l'any 1681. Anteriorment, el 10 de novembre de 1680, el rector mossèn Francesc Morera i els amos de la contrada de Agnès convingueren en aportar diners per la construcció d'un retaule nou, donat el mal estat de conservació de l'anterior. Cal dir que el retaule major original, obra del pintor Jaume Forner entre els anys 1535-36, està dipositat al Museu Diocesà de Barcelona. El 27 d'abril de 1681 signaren el contracte amb l'escultor Jaume Roig, definint l'execució d'un retaule amb el mateix discurs iconogràfic al que encara es conserva, pel preu de 300 lliures, el qual havia d'estar finalitzat pel dia de sant Bartomeu. Posteriorment, el poble contractà el daurador Joan Colubran, de Centelles, per daurar el retaule.</p> | 41.6050100,2.3544300 | 446206 | 4606124 | 1681 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Roig (escultor), Joan Colubran (daurador) | És força probable que el sagrari central, obra de principis del segle XVII i d'estil barroc, fos reutilitzat per decorar aquest retaule. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||
| 76711 | Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gibert-2 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per quatre cossos adossats. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dos vessants, està distribuït en planta baixa i pis, i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus desbastats. La resta d'obertures del parament són rectangulars i amb els emmarcaments de pedra. Les finestres del pis presenten els brancals bastits amb carreus, les llindes planes i els escopidors motllurats. Destaca un rellotge de sol repintat damunt del revestiment arrebossat del parament. L'edifici fou ampliat per la banda de ponent amb una altra crugia que presenta obertures rectangulars restituïdes. Posteriorment s'adossaren al volum original petits cossos amb teulades d'un sol vessant i organitzats en un sol nivell. El de llevant es correspon amb l'actual garatge mentre que els de ponent es corresponen amb habitatges. Cal destacar un carreu de pedra encastat a la façana de ponent de l'edifici original, donat que presenta la següent inscripció: 'Do Gib 1680'. També podria tractar-se de la llinda d'una obertura, tot i que probablement reubicada. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc, amb carreus de pedra a les cantonades.</p> | 08181-138 | A llevant del barri de l'Ermita, 08430 | 41.5998200,2.3574300 | 446452 | 4605546 | 1680 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76711-foto-08181-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76711-foto-08181-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76711-foto-08181-138-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant la façana principal hi ha un pou de planta circular bastit en pedra i maó. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76770 | Cal Moixo-Muixo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moixo-muixo | <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Casa unifamiliar entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer Major, presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. Destaca la finestra de la planta baixa, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats de pedra de granit i la llinda plana monolítica gravada amb una creu llatina central i la data 1680. L'intradós de l'obertura presenta el cantell bisellat i l'escopidor ha estat restituït modernament. La façana està arrebossada i emblanquinada.</p> | 08181-189 | C. Major, 35, 08430 | <p>En origen, la finestra datada de la planta baixa era el portal d'accés a l'edifici, tot i que desconeixem quan es va fer aquest canvi. Aquesta data ens pot indicar o bé una possible reforma important de l'edifici existent o bé una nova construcció de la casa.</p> | 41.5891400,2.3259700 | 443821 | 4604380 | 1680 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76770-foto-08181-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76770-foto-08181-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76770-foto-08181-189-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76585 | Can Civit-mas Civit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-civit-mas-civit | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Masia aïllada formada per dos cossos adossats perpendicularment que li confereixen una planta en forma d'L. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dos vessants, està distribuït en planta baixa, pis i golfes i consta de tres crugies, dues disposades en paral·lel a la façana principal i una altra de transversal situada a l'extrem de ponent del parament. El portal d'accés principal és d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats. Al seu costat, donant accés a la crugia disposada en transversal, destaca un portal rectangular amb l'emmarcament fet de carreus treballats. Les finestres són rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra escairats, les llindes planes i els escopidors motllurats. La finestra central del pis presenta la llinda datada amb l'any 1673 i compta amb un escopidor reutilitzat a mode de guardapols. Actualment l'obertura de les golfes està tapiada, tot i que encara s'aprecien alguns carreus de l'emmarcament original. Destaca un gran rellotge de sol actualment repintat. La façana de tramuntana presenta obertures rectangulars de mida més petita i amb els emmarcaments arrebossats. Adossat a la façana de llevant hi ha el cos auxiliar, de construcció més moderna, el qual incorpora un porxo de recent construcció a la façana de migdia. Presenta la coberta de teula d'un sol vessant, està distribuït en planta baixa i pis i compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments arrebossats.</p> | 08181-12 | Carretera de Vallderiolf, al costat de l'accés a la ronda sud de Granollers (C-352), 08430 | <p>Can Civit es correspon amb l'antic can Llobet de baix, que apareix documentat com 'Lobet' al fogatge de l'any 1553. També és conegut com ca Layano i, més tard, com can Duran. Sembla ser que els dos cossos paral·lels a la façana principal serien els originals i podrien correspondre a la data que presenta la finestra central del pis, 1673. Posteriorment, entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, l'edifici es va ampliar amb el cos disposat en perpendicular. Més tard es varen afegir els altres cossos auxiliars.</p> | 41.5946400,2.2998800 | 441651 | 4605008 | 1673 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76585-foto-08181-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76585-foto-08181-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76585-foto-08181-12-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tant la finestra central del pis com la que es troba situada a la seva esquerra són d'època renaixentista. Precedint la façana principal hi ha un enrajolat i un pou de planta circular. Compta amb un espai de celler ubicat a la segona crugia disposada en paral·lel a la façana principal. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||
| 76877 | Can Galderich / Bolderic / Balderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galderich-bolderic-balderic | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Masia de planta rectangular amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La masia presenta un element arquitectònic que s'ha de destacar per sobre de tot el conjunt. Aquest es troba en la porta d'accés principal, d'arc a nivell, on s'hi pot observar una llinda de fusta amb la inscripció 1661.</p> | 08181-304 | Carretera de La Roca a Òrrius (BV-5106), 08430. | <p>La masia presenta una llinda amb la inscripció 1661, tot i això la masia presenta diferents ampliacions i reformes posteriors.</p> | 41.5784500,2.3306600 | 444202 | 4603190 | 1661 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76877-foto-08181-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76877-foto-08181-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76877-foto-08181-304-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76802 | Retaule Major de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-sadurni | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Els alts relleus Oració a l'hort i Camí del Calvari del retaule de Sant Sadurní de la Roca del Vallès (MDG 615-MDG 612), Museu de Granollers, Granollers. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. TRIADÓ, J.R. (2001): 'L'època del Barroc, s. XVII-XVIII' dins Història de l'Art Català, vol. 5, Edicions 62, Barcelona.</p> | XVII | Actualment s'està duent a terme una campanya de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. | <p>Retaule format per un ampli sòcol de pedra, la predel·la i un pis, amb el coronament format només per l'àtic central. Els muntants que separen els plafons estan formats per columnes decorades amb motius florals, basaments integrats dins la predel·la, capitells corintis i arquitrau superior amb decoració d'àngels. El sòcol de pedra esculpit presenta sis bustos masculins assentats damunt pilastres decorades amb motius florals, i dues portes de fusta situades als laterals i decorades amb els relleus de sant Pere i sant Pau. Actualment, la localització d'aquestes portes està invertida respecte el disseny original. La part més destacable del sòcol són els dos escuts esculpits amb els símbols de la Roca i dels Àustries, aquest últim del regnat de Felip III. La predel·la està formada pels sis basaments de les columnes i quatre plafons intercalats entre ells. Cadascun dels basaments presenta tres imatges esculpides, sumant un total de 18. Hi ha les imatges de l'àngel Rafael amb Tobit, el rei David, els quatre pares de l'església llatina (Agustí, Ambrós, Gregori i Jeroni) i els 12 apòstols amb sant Pau en el lloc de Judes Iscariot. Els plafons, formats per petits alts relleus, representen els quatre primers misteris de dolor del Rosari (Oració a l'hort, la Flagel·lació, la Coronació d'espines i el Camí del Calvari). Al pis, destaca la imatge central de sant Sadurní dins d'una fornícula apetxinada d'arc de mig punt. Damunt seu, i integrada dins l'arquitrau, hi ha la data 1630, al·lusiva a la data de finalització definitiva del retaule. Els quatre plafons del pis que acompanyen la imatge de sant Sadurní representen el martiri d'aquest sant, la seva detenció, la presentació de la verge Maria al temple i la fugida a Egipte. L'àtic, dividit en dos compartiments, presenta les representacions de sant Marc i sant Lluc amb els animals que els representen, el lleó i el brau.</p> | 08181-221 | A l'altar major de l'església parroquial de Sant Sadurní, 08430 | <p>El retaule major de l'església de sant Sadurní de la Roca és obra de l'escultor Antoni Comes i es va realitzar i instal·lar entre els anys 1615 i 1616. La policromia del retaule és obra d'Antoni Rovira, entre els anys 1626 i 1630. L'any 1936, el retaule fou mutilat destruint-ne totes les imatges exemptes. L'any 1938, amb la reutilització de l'església com a fàbrica d'adob agrícola, tota la part de fusta del retaule fou desmuntada i traslladada al Museu de Granollers per la Junta de Salvaguarda de la Generalitat de Catalunya. Finalitzada la guerra, el retaule fou retornat a l'església, tot i que amb diferents instal·lacions efectuades als anys 1942, 1944, 1949 i 1967. Aquesta última, obra de l'escultor Jordi Pallàs, de Sant Julià de Vilatorta, i el decorador Pere Puntí, de Vic. Els alts relleus de l'Oració a l'hort i del Camí del calvari es van quedar al Museu de Granollers, sense indicar d'on provenien. No serà fins l'any 2002 que des del museu identificaran aquests plafons com a integrants del retaule de la Roca, i fins el 2008 que mossèn Rodolf Puigdollers en promogui el seu trasllat a la parròquia. Actualment, el retaule està essent objecte d'una intervenció de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1616 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Antoni Comes (escultor), Antoni Rovira (pintor) | El retaule original constava de tres pisos, assentats damunt del sòcol de pedra actual degudament policromat. De fet, amb l'actual restauració de la peça s'estan recuperant fragments de la policromia original. Acompanyaven el retaule diverses imatges exemptes de sants, que foren destruïdes durant el conflicte bèl·lic. | 95|96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||
| 76804 | Escut de la Roca al sòcol del retaule major de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-roca-al-socol-del-retaule-major-de-sant-sadurni | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Els alts relleus Oració a l'hort i Camí del Calvari del retaule de Sant Sadurní de la Roca del Vallès (MDG 615-MDG 612), Museu de Granollers, Granollers.</p> | XVII | <p>Escut de pedra situat al sòcol del retaule i format per una orla central ovalada i decorada amb una roca de tres puntes policromada. L'orla presenta un emmarcament motllurat i daurat. A banda i banda hi ha dos nens petits nus de cos sencer, que sostenen l'orla central amb una mà, mentre que amb l'altra s'agafen a les volutes que l'emmarquen per la part superior. Alhora recolzen els peus damunt les volutes de la part inferior. Tant els querubins com les volutes presenten restes de la policromia original, de la mateixa manera que la resta de la peça.</p> | 08181-223 | Església parroquial de Sant Sadurní de la Roca, 08430 | <p>Tenint en compte que el retaule major de sant Sadurní fou realitzat i col·locat a l'església entre els anys 1615-1616, i que actualment no es coneix cap referència que indiqui que l'escut fos col·locat posteriorment, la datació de la realització de la peça es fixa en els mateixos anys que el retaule.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1616 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76804-foto-08181-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76804-foto-08181-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76804-foto-08181-223-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, el retaule i tots els seus elements estan essent objecte d'una intervenció de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||
| 76805 | Escut dels àustries al sòcol del retaule de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-austries-al-socol-del-retaule-de-sant-sadurni | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Els alts relleus Oració a l'hort i Camí del Calvari del retaule de Sant Sadurní de la Roca del Vallès (MDG 615-MDG 612), Museu de Granollers, Granollers. VIQUIPÈDIA (2011): Escudo de España. Obtinguda el 5 de març de 2011.</p> | XVII | <p>Escut de pedra situat al sòcol del retaule i format per una taula francesa acabada en punta, dividida en sis registres o quarters. El primer i el segon són de dimensions més grans que la resta. Al primer quarter hi ha representat un lleó, símbol de l'escut d'armes del regne de Lleó. El segon quarter fa referència al regne d'Aragó, amb les quatre barres, i al regne de Sicília, representat en aspa amb les armes d'Aragó i l'àliga negre, blasó de Sicília. Per sota d'aquests, el tercer quarter presenta les armes de la casa Àustria, amb dues franges vermelles que en flanquegen una altra de blanca o plata. Al seu costat, el quart registre probablement correspongui a les armes del Franc comtat, consistent en diverses flors de lis, en origen de color blau. Els dos últims quarters estan més degradats que la resta, però probablement corresponen a les armes de Borgonya, amb franges de color or i blau en origen, i a les armes de Brabant, amb un lleó rampant en el darrer quarter, tot i que no es pot apreciar amb precisió. A banda i banda de l'escut hi ha dos nens petits nus de cos sencer, que el sostenen amb una mà, mentre que amb l'altra s'agafen a les volutes que l'emmarquen per la part superior. Alhora recolzen els peus damunt les volutes de la part inferior. Penjant de la part inferior de l'escut hi ha la representació del Toisó d'or, ordre de cavalleria fundada pel duc de Borgonya. A la part superior de l'escut hi ha la corona imperial. Tot l'element conserva restes de la policromia original.</p> | 08181-224 | Església parroquial de Sant Sadurní de la Roca, 08430 | <p>Tenint en compte que el retaule major de sant Sadurní fou realitzat i col·locat a l'església entre els anys 1615-1616, i que actualment no es coneix cap referència que indiqui que l'escut fos col·locat posteriorment, aquest element podria correspondre al regnat de Felip III de Castella, tercer rei de la dinastia dels Àustries, entre els anys 1578 i 1621.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1616 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76805-foto-08181-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76805-foto-08181-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76805-foto-08181-224-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, el retaule i tots els seus elements estan essent objecte d'una intervenció de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Segons el Decret del 14 de març de 1963, de protecció d'escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i similars, si l'escut és heràldic ha ser BCIN. Tot i això, caldria un estudi més elaborat de l'element per assegurar-ho. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||
| 76891 | Elements de la façana de l'Ajuntament vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-de-la-facana-de-lajuntament-vell | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CARRERAS I CANDI, F. (1988): 'Lo castell de la Roca del Vallès' Reedició feta pel Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès. (la 1ª edició va ser editada per l'Avenç l'any 1895). FERRER I LLOBET, P. (1993): 'Plaça de la Vila i carrer Església (II)' dins Revista Roquerols nº 89, La Roca del Vallès, abril 1993. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVI-XVIII | <p>Tot i que l'edifici de l'Ajuntament vell va haver de ser enderrocat per evitar el seu enrunament, els elements de la façana principal es desmuntaren i conservaren. Aquests elements es corresponen amb els emmarcaments en pedra de les obertures presents al parament. Cal indicar que la façana estava ordenada simètricament mitjançant dues obertures (una a la planta baixa i l'altra al pis) per cada una de les tres crugies que distribuïen l'espai interior de la construcció. Destaquen els emmarcaments de les dues finestres i el balcó de la planta pis, bastides en granit i en també en pedra calcària. Les finestres eren rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus escairats i els escopidors motllurats. En ambdós casos, les llindes són d'arc conopial amb arquets i decorades, i estaven sostingudes per impostes motllurades. Pel que fa al balcó central, també presentava els brancals bastits amb carreus escairats i la llinda d'arc conopial decorada amb arquets, en aquest cas amb testes d'àngels. Al centre de la llinda hi ha una inscripció gravada damunt d'un relleu assimilat a un escut, sostingut per dos animals, amb el següent text: 'FRANCESCH LANSA 1557 IHS'. La llinda està sostinguda per dues impostes decorades amb un bust femení i un altre de masculí, amb columnetes que ressegueixen els cantells dels muntants. Els emmarcaments de les obertures de la planta baixa consistien en una senzilla finestra rectangular amb llinda plana, les restes dels brancals que emmarcaven el portal principal, format per carreus escairats, i l'emmarcament del portal d'arc rebaixat que donava accés al Casal del Jove, ubicat a la crugia de tramuntana de la construcció. Actualment, aquest elements estan emmagatzemats a l'interior de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, propietat de l'Ajuntament, a l'espera de ser reubicats en un edifici públic encara per determinar.</p> | 08181-318 | C. del Girasol, 1, 08430 | <p>La referència més antiga de la que disposem apareix al fogatge de l'any 1553, on hi consta el cognom Lança. Segons sembla, l'edifici es correspon amb l'antic hostal del sr. Marquet, documentat l'any 1496. Carreras i Candi, però, identificà la construcció amb l'antic hostal d'en Torrens. Per Mossèn Jordi Sales, aquesta dada no és correcta donat que la casa de can Torrents estava situada entre can Roc i can Ridameya, i per tant, ubicada uns quants metres més al nord de l'Ajuntament vell. El 18 d'octubre del 2005, a conseqüència de les fortes pluges, es va esllavissar part de la façana principal, fet que propicià el posterior enderrocament. És força probable que els emmarcaments en pedra de les obertures procedeixin de les runes del castell de la Roca.</p> | 41.5892800,2.3313700 | 444271 | 4604392 | 1557 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-3.jpg | Legal i física | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La data present a la llinda del balcó central del pis probablement indiqui el moment de construcció original de l'edifici, que pel que sembla comptaria amb una coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, la qual entre els segles XVIII i XIX, s'hauria transformat mitjançant el canvi dels sentits dels pendents, anivellant així el coronament de la façana principal. Alhora, les obertures de la planta baixa foren modificades i la finestra central del pis va ser transformada en balcó. El portal d'accés principal a les oficines de l'Ajuntament, del que es conserven alguns carreus escairats, fou transformat entre els segles XIX-XX. | 94|93 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||
| 76751 | Retaule Major de Santa Agnès de Malanyanes al Museu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-santa-agnes-de-malanyanes-al-museu-diocesa-de-barcelona | <p>GARRIGA I RIERA, J. (1986): 'L'època del Renaixement (segle XVI)' dins Història de l'art Català, edicions 62, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> | XVI | La primera restauració coneguda de la peça es realitzà l'any 2007, en motiu de l'exposició commemorativa dels 700 anys de la fundació de l'església de Santa Agnès de Malanyanes. | <p>Retaule original de l'altar major de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, actualment ubicat al Museu Diocesà de Barcelona. El retaule és de pintura al tremp i oli sobre fusta, i està constituït per sis taules referents al martiri de la santa. Les taules representen: Santa Agnès refusant l'aliança matrimonial del fill del pretor, Santa Agnès rebent la palma del martiri que li porta l'àngel mentre el fill del pretor és mort pel dimoni, Degollació de Santa Agnès, Flagel·lació de Crist, Crist amb la creu camí del Calvari i el Calvari. Hi ha escenes ambientades en interiors arquitectònics, estilísticament de caire renaixentista, mentre que les figures i la composició de les escenes és encara gòtica, així com la profusió de daurats presents en el retaule.</p> | 08181-170 | Monument de la Pia Almoina, av. de la Catedral, 4, 08002 Barcelona | <p>El retaule és obra del pintor rossellonès Jaume Forner, el qual signà un contracte per la seva realització l'any 1535, renovat l'any següent pel preu total de 202 lliures i 4 sous. Anteriorment, l'any 1527 Joan Romeu havia realitzat tota la fusteria de la peça. L'any 1680, donat el seu alt grau de deteriorament, es va decidir fer-ne un altre, que actualment encara es pot admirar a l'altar major del temple (obra de Jaume Roig, 1681). Amb el canvi de retaule, l'original va ser desmuntat i guardat fins que l'any 1916 ingressà al Museu Diocesà de Barcelona.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 1536 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Popular|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Forner | 95|119|93 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||
| 76574 | Castell de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-roca | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XI-XV | Cal esmentar que les edificacions interiors van ser reconstruïdes l'any 1952. | <p>Es troba al camí del castell venint per la carretera de Cardedeu i Mataró, al final d'una pujada, a l'entrada del poble de la Roca, a mà dreta. Es tracta d'un edifici de planta trapezoïdal constituït per diversos cossos que s'adapten a la topografia del turó. Aquesta fortificació està formada per una torre mestra de planta rectangular que presenta un fort talús. A l'extrem oposat presenta una bestorre de planta triangular de caràcter defensiu i una altra de semicircular. Totes aquestes estructures són originàries o presenten refeccions del segle XV. En canvi, la torre mestra i les parets perimetrals pertanyen a fases constructives posteriors. Únicament la torre circular de llevant pot considerar-se, per la seva forma troncocònica i el seu aparell constructiu, del segle XIII o més tardana, encara que històricament ha estat considerada romànica per alguns autors. Les parets del pis baix es mostren espitllerades i el coronament amb merlets. La resta del conjunt (sala major, zona residencial) respon també a les característiques de les construccions senyorials de la darrera època gòtica: finestrals geminats amb capitells treballats i fines columnes.</p> | 08181-1 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76574-foto-08181-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76574-foto-08181-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76574-foto-08181-1-3.jpg | Legal i física | Medieval|Gòtic|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 85|93|119 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||
| 76575 | Castell de Bell-lloc/Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-bell-llocsant-pau | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XI-XVIII | <p>Restes de l'antic castell situades davant de la masia del Bell-lloc i a escassos metres al sud-est de les antigues escoles del mateix nom. Actualment es conserva part de la torre de l'homenatge del castell, transformada en capella, i diversos panys de mur que permeten intuir un recinte originari de planta quadrada o rectangular, disposat al voltant de la torre. Aquesta és de planta circular, d'uns 7 metres de diàmetre per 6 metres d'alçada, i amb un gruix de murs d'uns 0,90 metres. Presenta un portal d'accés rectangular a la banda de migdia de la construcció, amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. A la part superior de la llinda hi ha un petit arc de descàrrega bastit en maons, que alleugera el pes del mur damunt del portal. Per sobre hi ha un petit rosetó bastit amb dos carreus de pedra treballats i, encara més amunt, un plafó inscrit i l'escut dels comtes de Bell-lloc, que alhora tapia una altra obertura circular. La torre presenta un coronament format amb merlets esglaonats bastits amb maons. Al bell mig de la coberta hi ha un petit campanar quadrat bastit amb maons, amb una única obertura de mig punt per la campana. L'interior és cobert amb una volta de canó emblanquinada sostinguda damunt d'una cornisa motllurada de pedra, que envolta tot el perímetre de l'estança exceptuant el portal d'accés, que interiorment és d'arc rebaixat. La planta d'aquesta sala és semicircular i presenta un altar i una fornícula d'arc rebaixat oberta al parament. La torre està bastida en pedra, maó i morter de calç. A la part inferior del parament, la pedra és de mida mitjana, desbastada i disposada seguint filades més o menys regulars. A la part superior, la pedra no està treballada, està disposada irregularment, amb fragments de maons encastats i tot lligat amb abundant morter de calç. A la banda de tramuntana de la torre es documenten dos panys de mur disposats en paral·lel, i distanciats un metre aproximadament entre sí, que conserven una alçada aproximada d'un metre també. Ambdós són bastits amb còdols i pedra desbastada i sense treballar, disposats regularment. A la banda de ponent de la torre es conserven dos petits trams més de muralla bastits en pedra sense treballar disposada en filades, tot lligat amb morter de calç. El pany de mur que toca al camí està atalussat.</p> | 08181-2 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera notícia del castell és de l'any 1073, quan n'era senyor Geribert Guitard per testament sacramental de la seva muller Guília Arbert. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. L'any 1117 passà a mans del monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona per la donació de Gausbert de Bell-lloc i la seva muller Rolanda. El 1123, Udalard dóna el castell al seu nebot Pere de Gallifa, i el 1135, el castlà era Pere Bertran de Bell-lloc i posteriorment el seu primogènit Pere. L'any 1172 el castell era de Guillem de Bell-lloc, hereu de l'anterior. Els propietaris se succeeixen fins que l'any 1314, Simó de Bell-lloc recupera la propietat per la família. L'any 1460, durant la gerra del remences, el castell fou destruït. No serà fins l'any 1704 que el comte Ramon de Bell-lloc i Macip reedifica la torre de l'homenatge convertint-la en una capella dedicada a sant Pau. Les obres finalitzaren l'any 1706. Posteriorment però, el castell fou de nou destruït durant la guerra del Francès (any 1808) i ja no es tornà a reedificar. Ja en el segle XX, la capella fou restaurada l'any 1941. Els Bell-lloc mantingueren el castell fins l'any 1944, passant a ser propietat després de la Caixa de Barcelona (Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona) i, a partir l'any 1990, de la Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona, 'La Caixa', per la fusió de la primera entitat amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i les Balears. A partir del 2003 és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.L.</p> | 41.6259100,2.3353000 | 444630 | 4608456 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-3.jpg | Legal | Romànic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cal esmentar que els sepulcres dels Bell-lloc foren traslladats el 1855 de Sant Pau del Camp a l'església de Sant Pere (comtat de Bell-lloc). La protecció complerta de l'element és: BCIN R-I-51-5617 (Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949)/AEA 100 m (PEP 2011). | 92|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||
| 76576 | Can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gol-0 | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993.</p> | XVII-XVIII | Actualment està abandonada i presenta un estat deficient de conservació | <p>Masia d'època moderna aïllada i orientada a migdia, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa i un pis. La masia és de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país. Està formada per tres crugies que foren ampliades vers l'est amb un altre cos i per diversos magatzems i altres dependències vers el nord. A la façana principal, a l'alçada de la planta baixa presenta un portal d'arc de mig punt adovellat. A l'alçada del segon pis, a la façana de ponent s'aprecia una finestra de estil renaixentista coronada amb un frontó triangular a mode de guardapols acompanyada de motius heràldics als costats, amb cordó decorant els brancals i la llinda i ampit emmotllat. Per últim destacar que la teulada presenta un campanar de cadireta sobre la teulada, damunt de la façana principal. Presenta diverses construccions annexes on destaca el safareig, de planta rectangular format per dos cossos i una coberta de tres voltes de canó fetes amb rajoles de ceràmica i de diferents mides.</p> | 08181-3 | Ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001, 08430 | <p>La primera noticia que coneixem és del fogatge de l'any 1553, on hi figura 'en Gol'. Cal esmentar la importància del llinatge de Can Gol, propietari d'altres masos de la comarca.</p> | 41.5681300,2.3163600 | 443001 | 4602054 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76576-foto-08181-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76576-foto-08181-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76576-foto-08181-3-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76578 | Can Tonico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tonico | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2008): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès (no aprovat).</p> | XVI-XIX | <p>Masia d'època moderna aïllada i orientada a ponent, de planta trapezoïdal i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa i un pis. La masia és de tipologia clàssica, encara que a la façana principal hi presenta una testera escalonada, fruit de una reforma posterior, sent aquesta d'un estil més noucentista. També s'hi pot apreciar un portal d'arc de mig punt adovellat i quatre obertures rectangulars més, emmarcades amb carreus de pedra. La façana posterior té les mateixes característiques tipològiques que l'anterior, però amb la diferència que les finestres presenten dues impostes per sostenir la pedra que fa de llinda què, a la porta de la planta baixa, sostenen una llinda de fusta. Cal destacar que la façana de migdia presenta uns contraforts de pedra i que la façana de tramuntana s'hi varen adossar posteriorment diferents cossos rectangulars que no presenten cap singularitat. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de blanc, excepte la façana de llevant.</p> | 08181-5 | Ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001 km. 24, 08430 | 41.5763600,2.3222600 | 443500 | 4602963 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76578-foto-08181-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76578-foto-08181-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76578-foto-08181-5-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 106|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||
| 76579 | Ca l'Alzina/Alsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalzinaalsina | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XV-XVI | Entre els anys 1986-87 es van fer reformes a la teulada, tot elevant el nivell de les golfes. El rellotge de sol es restaurà l'any 1991. | <p>Edifici de grans dimensions format per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum original, situat a l'extrem de llevant de la construcció, presenta una planta trapezoïdal formada per tres crugies i distribuïda en planta baixa, pis i golfes, aquestes només ubicades a la crugia central. La coberta és de dues vessants de teula, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El portal d'accés a l'interior és d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al seu costat hi ha una finestra rectangular emmarcada en carreus de pedra, amb la llinda d'arc conopial. Al pis, damunt del portal, hi ha una finestra d'arc conopial amb arquets i l'ampit motllurat. A banda i banda d'aquesta obertura hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb la llinda d'arc conopial també. A les golfes hi ha una única finestra rectangular bastida amb carreus de pedra ben escairats. Cal destacar, al costat de la finestra central del pis, un rellotge de sol pintat damunt del revestiment de la façana, que presenta el nom de l'edifici i l'any 1991. Les façanes laterals també presenten obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats, amb les llindes d'arc conopial i els ampitadors motllurats. Adossat a la façana de llevant es conserva el brancal del portal d'accés al barri. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, fins i tot els petits cossos annexes adossats a la façana de tramuntana del volum principal.</p> | 08181-6 | Barri de l'Ermita, 08430 | <p>La primera noticia de ca l'Alzina la tenim en el fogatge de l'any 1497, tot i que l'ornamentació de les finestres ens el situen al segle XVI, moment de formació d'aquesta tipologia d'emmarcaments. Torna a aparèixer referenciat al fogatge de l'any 1553.</p> | 41.5935000,2.3562300 | 446346 | 4604845 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76579-foto-08181-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76579-foto-08181-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76579-foto-08181-6-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finestra central del pis s'adscriuria a l'estil gòtic tardà mentre que la resta d'obertures conopials corresponen al període gòtic-renaixentista. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||
| 76580 | Ca l'Argent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-largent | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. CARRERAS CANDI, F. (1988), 'Lo castell de la Roca del Vallès' Reedició del Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès, pp.146-147. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | El rellotge de sol fou repintat modernament, però seguint el disseny existent. | <p>Edifici de grans dimensions format per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular, amb un pati interior al que es pot accedir pels costats de llevant i ponent, el qual queda delimitat per la pròpia construcció. L'edifici principal, ubicat al sector de tramuntana del conjunt, presenta una planta lleugerament trapezoïdal formada per tres crugies i distribuïda en planta baixa i pis, amb la coberta de teula de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, al pati. El portal d'accés a l'interior és d'arc de mig punt bastit amb dovelles de pedra i els brancals fets amb carreus rectangulars de pedra ben desbastats. La dovella clau presenta gravada la data 1794. Unes escales de pedra hi donen accés. Al pis, damunt del portal, hi ha una gran finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra desbastats i amb l'ampit motllurat. La resta d'obertures d'aquest parament són rectangulars, tot i que presenten els emmarcaments arrebossats i conserven els ampitadors de pedra motllurats. Al pis, ubicats al costat de la finestra central, destaquen un balcó exempt amb lloseta motllurada i un rellotge de sol decorat i actualment restaurat. Les finestres de la façana de tramuntana són totes rectangulars, inclòs el portal d'accés emmarcat en pedra, tot i que presenten els emmarcaments arrebossats. Adossat a la façana de llevant hi ha un cos de planta rectangular distribuït en una sola planta i cobert per una terrassa al nivell del pis. A la banda de ponent, delimitant la longitud del pati interior, hi ha un conjunt de cinc cossos adossats dels que destaca el que es troba adossat a l'edifici principal. Distribuït en planta baixa, pis i golfes presenta la coberta de teula de dos vessants amb un ampli ràfec. Les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i els ampitadors motllurats. Adossat a migdia hi ha el portal d'accés al pati, integrat dins d'un petit volum de dues plantes, amb la coberta de teula de tres vessants. El portal, d'arc rebaixat i cobert per un voladís de teula àrab, conserva els carreus de pedra originals que bastien els brancals, tot i que l'arc és arrebossat. El pis està ocupat per una galeria oberta a l'exterior mitjançant grans obertures d'arc de mig punt, des de les que s'accedeix a una terrassa oberta a l'exterior que cobreix l'actual garatge. Pel costat de llevant, el barri està delimitat pel portal que hi dóna accés, d'arc rebaixat i voladís de teula superior, i per la masoveria/galliner. Aquest edifici és de planta rectangular amb la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en dues plantes, amb les finestres d'arc de mig punt arrebossades i el portal d'accés rectangular i bastit en maons. A l'extrem nordoccidental del conjunt arquitectònic encara es conserva l'era, de terra batuda. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-7 | Al quilòmetre 2 de la carretera BV-5106, de la Roca del Vallès a Òrrius, 08430 | <p>L'any 1412, Pere Argent, alies Reymir, va vendre el mas Argent a Bartomeu Cardona, incloent-hi el patronatge de la capella de sant Bartomeu de Cabanyes, que conservà fins l'any 1751. El nom Argent apareix referenciat al fogatge de l'any 1553. A finals del segle XIX hi ha constància de l'entrada dels carlins a la casa, amb la intenció de robar diners i joies, tot i que no ho aconseguiren. De fet, ca l'Argent fou la darrera masia de la Roca que els carlins van saquejar. Pasqual Ferrer recull aquesta història al seu darrer llibre, indicant que foren els senyors Joan Vallhonesta i Pere Clascà els qui li relataren, donat que ambdós visqueren a l'època dels carlins.</p> | 41.5716800,2.3384600 | 444847 | 4602433 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76580-foto-08181-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76580-foto-08181-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76580-foto-08181-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Encastat a la façana principal del cos original, al costat del portal d'accés, destaca un petit plafó de ceràmica decorat, tot i que de cronologia moderna. Regulat també pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||
| 76581 | Ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra-1 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX-XX | L'any 1975, l'edifici fou objecte d'una important reforma que el deixà pràcticament amb l'aspecte actual. Els emmarcaments de pedra de les obertures foren col·locats durant aquesta obra, inclosa la finestra d'arc conopial del pis. | <p>Conjunt arquitectònic format per diversos cossos aïllats, dels que destaca la construcció original, integrada per tres volums que li confereixen una planta més o menys rectangular. L'edifici presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, està distribuït en planta baixa i pis i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, té un portal d'accés a l'interior rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana de fusta. La resta d'obertures del parament són rectangulars i presenten els emmarcaments de pedra, tot i que restituïts. Malgrat tot destaca una finestra d'arc conopial amb arquets, arabescos i les impostes esculpides, situada al pis. Al seu costat hi ha un rellotge de sol rectangular esgrafiat damunt del revestiment arrebossat del parament. La façana de llevant també presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments de pedra granítica, en canvi, al parament de ponent hi ha finestrals de punt rodó amb els emmarcaments arrebossats. Adossat a l'extrem de ponent de la façana principal hi ha un cos de planta rectangular amb la coberta de dos vessants de teula, rehabilitat i obert a l'exterior mitjançant grans obertures d'arc escarser restituïdes. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-8 | Barri de l'Ermita, pla de les Teixoneres, 08430 | <p>L'edifici actual és el resultat de diferents ampliacions fetes al llarg del temps damunt d'una senzilla caseta auxiliar, que sembla ser que pertanyia a can Gibert.</p> | 41.5972300,2.3576400 | 446467 | 4605258 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76581-foto-08181-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76581-foto-08181-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76581-foto-08181-8-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76586 | Can Companys de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-companys-de-baix | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XIX | Tot i que el rellotge de sol de la façana principal està molt degradat encara s'observa la seva empremta i es conserva l'agulla. | <p>Edifici de planta rectangular format per dos cossos adossats, amb una torre central que sobresurt de la coberta. L'edifici original, situat a migdia de la construcció, està format per tres crugies i es distribueix en planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teula de dos vessants perpendicular a la façana principal. Presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals fets de carreus de pedra escairats. La resta d'obertures del parament es correspon amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats, les llindes planes i els escopidors motllurats, amb l'excepció de l'obertura de les golfes, més senzilla. De fet, les façanes laterals també s'obren a l'exterior mitjançant finestres de les mateixes característiques que les de la façana principal, tot i que de dimensions més reduïdes. Pel que fa a la torre, cal dir que sobresurt del nivell de la coberta, és de planta rectangular bastida amb pedra sense treballar lligada amb morter, i presenta el coronament emmerletat i esglaonat. Cada un dels paraments compta amb un finestral triforat mitjançant obertures de mig punt bastides amb maons. Adossat a la façana de tramuntana de l'edifici principal hi ha un volum de planta rectangular distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la coberta de teula de dos vessants i de cronologia contemporània. En general, les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, tot i que cal destacar el portal d'accés a la capella, ubicat a la façana de llevant. És d'arc apuntat, amb l'emmarcament arrebossat i decorat amb un motllura. Damunt seu hi ha un petit rosetó de les mateixes característiques constructives. El conjunt presenta un pati tancat situat a la banda de llevant de la construcció, delimitat per una tanca de pedra lligada amb morter. L'accés es fa mitjançant una obertura coberta per una teulada de dos vessants. La construcció presenta els paraments arrebossats, tot i que aquest revestiment es troba un xic degradat.</p> | 08181-13 | Al quilòmetre 13 de la ctra. de Mataró a Granollers C-1415c, 08430 | <p>A mitjans del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, apareix referenciat un tal Company devall. El cos adossat a tramuntana del volum principal es data entre els segles XIX-XX, moment que probablement també es correspongui amb la construcció de la torre. La capella de la masia està dedicada a Sant Miquel Arcàngel.</p> | 41.5849100,2.3490900 | 445744 | 4603895 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76586-foto-08181-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76586-foto-08181-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76586-foto-08181-13-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76588 | Can Companys de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-companys-de-dalt | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat format per quatre cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en planta baixa i dos pisos. En general, les obertures són rectangulars, amb els muntants arrebossats i motllurats, i seguint una ordenació simètrica en vertical. Tot i això, la façana principal presenta un portal i dues finestres d'arc rebaixat a la planta baixa. Una cornisa motllurada i arrebossada marca la divisòria entre la planta baixa i el primer nivell. Adossat a la façana de tramuntana del cos principal hi ha un volum de dues plantes amb la coberta de teula d'un sol vessant, que presenta una galeria d'arcs rebaixats sostinguts per pilars, oberta a l'exterior i situada al pis. Els cossos annexes són rectangulars, amb teulades d'un i dos vessants i distribuïts en un i dos nivells. Presenten el mateix tipus d'obertures que el cos principal i els acabats i revestiments també. La construcció, en general, presenta els paraments arrebossats i pintats de color grana.</p> | 08181-15 | Al quilòmetre 12 de la ctra. de Mataró a Granollers C-1415c, 08430 | <p>En el fogatge de l'any 1553 apareix referenciat un Company demunt a La Roca, tot i que l'edifici actual és una obra de finals del segle XIX o principis del segle XX.</p> | 41.5845000,2.3499000 | 445811 | 4603849 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76588-foto-08181-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76588-foto-08181-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76588-foto-08181-15-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76590 | Ca n'Eres Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-neres-vell | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. 'Casal de Cultura Dr. Daurella' de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2008): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès (no aprovat).</p> | XVIII-XIX | L'any 2006, la construcció fou rehabilitada. | <p>Edifici aïllat i amb pati tancat de planta irregular i estructura basilical, format per tres grans cossos adossats. La construcció principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuïda en planta baixa, dos pisos i golfes. Presenta dues galeries obertes mitjançant arcs de mig punt, situades als costats de llevant i ponent de la casa, a la planta pis. La de llevant dóna sortida a una terrassa descoberta. La de ponent presenta uns arcs de mig punt molt estilitzats bastits en maons. De fet, la construcció presenta en general obertures de punt rodó i també rectangulars. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i un rellotge de sol. Adossada a la façana de ponent de la casa destaca la capella, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuïda en dues plantes, amb rosetó. L'edifici s'amplià per la banda de ponent mitjançant la construcció de dos volums rectangulars disposats en angle recte, que deliten una zona de pati davant la capella. Aquests cossos auxiliars s'organitzen en un sol nivell, amb teulades d'un i dos vessants i presenten obertures de mig punt bastides en maons, entre d'altres. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. A pocs metres a migdia de la casa, fora de la tanca que delimita la construcció, hi ha l'era de planta quadrada.</p> | 08181-17 | Barri de Bell-lloc, en el límit amb el terme municipal de Cardedeu, 08430 | <p>L'any 1290, Ramon de Era, fill de Ferrer de Era, defineix al seu germà Simó els drets que té sobre el mas '. Entre les reformes i ampliacions realitzades entre els anys 1888 i 1889 es construí una capella adscrita a Sant Jaume on s'allotja el quadre del 'Setge de Girona' del pintor Ramon Martí i Alsina (1826-1894). L'ornamentació interior de la capella és neoclàssica.</p> | 41.6239200,2.3455000 | 445478 | 4608229 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76590-foto-08181-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76590-foto-08181-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76590-foto-08181-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els propietaris no van permetre l'accés a l'interior de la finca, motiu pel qual les imatges que il·lustren la fitxa, realitzades l'any 2006, són extretes del Pla Especial de Patrimoni de la Roca del Vallès. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 70,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.