Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
76938 | Rellotge de sol de can Galderich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-galderich | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAL RAJOLER.</p> | 08181-365 | 41.5784500,2.3306600 | 444202 | 4603190 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | 21/03/2011 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||||||
76575 | Castell de Bell-lloc/Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-bell-llocsant-pau | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XI-XVIII | <p>Restes de l'antic castell situades davant de la masia del Bell-lloc i a escassos metres al sud-est de les antigues escoles del mateix nom. Actualment es conserva part de la torre de l'homenatge del castell, transformada en capella, i diversos panys de mur que permeten intuir un recinte originari de planta quadrada o rectangular, disposat al voltant de la torre. Aquesta és de planta circular, d'uns 7 metres de diàmetre per 6 metres d'alçada, i amb un gruix de murs d'uns 0,90 metres. Presenta un portal d'accés rectangular a la banda de migdia de la construcció, amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. A la part superior de la llinda hi ha un petit arc de descàrrega bastit en maons, que alleugera el pes del mur damunt del portal. Per sobre hi ha un petit rosetó bastit amb dos carreus de pedra treballats i, encara més amunt, un plafó inscrit i l'escut dels comtes de Bell-lloc, que alhora tapia una altra obertura circular. La torre presenta un coronament format amb merlets esglaonats bastits amb maons. Al bell mig de la coberta hi ha un petit campanar quadrat bastit amb maons, amb una única obertura de mig punt per la campana. L'interior és cobert amb una volta de canó emblanquinada sostinguda damunt d'una cornisa motllurada de pedra, que envolta tot el perímetre de l'estança exceptuant el portal d'accés, que interiorment és d'arc rebaixat. La planta d'aquesta sala és semicircular i presenta un altar i una fornícula d'arc rebaixat oberta al parament. La torre està bastida en pedra, maó i morter de calç. A la part inferior del parament, la pedra és de mida mitjana, desbastada i disposada seguint filades més o menys regulars. A la part superior, la pedra no està treballada, està disposada irregularment, amb fragments de maons encastats i tot lligat amb abundant morter de calç. A la banda de tramuntana de la torre es documenten dos panys de mur disposats en paral·lel, i distanciats un metre aproximadament entre sí, que conserven una alçada aproximada d'un metre també. Ambdós són bastits amb còdols i pedra desbastada i sense treballar, disposats regularment. A la banda de ponent de la torre es conserven dos petits trams més de muralla bastits en pedra sense treballar disposada en filades, tot lligat amb morter de calç. El pany de mur que toca al camí està atalussat.</p> | 08181-2 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera notícia del castell és de l'any 1073, quan n'era senyor Geribert Guitard per testament sacramental de la seva muller Guília Arbert. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. L'any 1117 passà a mans del monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona per la donació de Gausbert de Bell-lloc i la seva muller Rolanda. El 1123, Udalard dóna el castell al seu nebot Pere de Gallifa, i el 1135, el castlà era Pere Bertran de Bell-lloc i posteriorment el seu primogènit Pere. L'any 1172 el castell era de Guillem de Bell-lloc, hereu de l'anterior. Els propietaris se succeeixen fins que l'any 1314, Simó de Bell-lloc recupera la propietat per la família. L'any 1460, durant la gerra del remences, el castell fou destruït. No serà fins l'any 1704 que el comte Ramon de Bell-lloc i Macip reedifica la torre de l'homenatge convertint-la en una capella dedicada a sant Pau. Les obres finalitzaren l'any 1706. Posteriorment però, el castell fou de nou destruït durant la guerra del Francès (any 1808) i ja no es tornà a reedificar. Ja en el segle XX, la capella fou restaurada l'any 1941. Els Bell-lloc mantingueren el castell fins l'any 1944, passant a ser propietat després de la Caixa de Barcelona (Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona) i, a partir l'any 1990, de la Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona, 'La Caixa', per la fusió de la primera entitat amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i les Balears. A partir del 2003 és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.L.</p> | 41.6259100,2.3353000 | 444630 | 4608456 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-3.jpg | Legal | Romànic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cal esmentar que els sepulcres dels Bell-lloc foren traslladats el 1855 de Sant Pau del Camp a l'església de Sant Pere (comtat de Bell-lloc). La protecció complerta de l'element és: BCIN R-I-51-5617 (Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949)/AEA 100 m (PEP 2011). | 92|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||
76579 | Ca l'Alzina/Alsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalzinaalsina | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XV-XVI | Entre els anys 1986-87 es van fer reformes a la teulada, tot elevant el nivell de les golfes. El rellotge de sol es restaurà l'any 1991. | <p>Edifici de grans dimensions format per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum original, situat a l'extrem de llevant de la construcció, presenta una planta trapezoïdal formada per tres crugies i distribuïda en planta baixa, pis i golfes, aquestes només ubicades a la crugia central. La coberta és de dues vessants de teula, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El portal d'accés a l'interior és d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al seu costat hi ha una finestra rectangular emmarcada en carreus de pedra, amb la llinda d'arc conopial. Al pis, damunt del portal, hi ha una finestra d'arc conopial amb arquets i l'ampit motllurat. A banda i banda d'aquesta obertura hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb la llinda d'arc conopial també. A les golfes hi ha una única finestra rectangular bastida amb carreus de pedra ben escairats. Cal destacar, al costat de la finestra central del pis, un rellotge de sol pintat damunt del revestiment de la façana, que presenta el nom de l'edifici i l'any 1991. Les façanes laterals també presenten obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats, amb les llindes d'arc conopial i els ampitadors motllurats. Adossat a la façana de llevant es conserva el brancal del portal d'accés al barri. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, fins i tot els petits cossos annexes adossats a la façana de tramuntana del volum principal.</p> | 08181-6 | Barri de l'Ermita, 08430 | <p>La primera noticia de ca l'Alzina la tenim en el fogatge de l'any 1497, tot i que l'ornamentació de les finestres ens el situen al segle XVI, moment de formació d'aquesta tipologia d'emmarcaments. Torna a aparèixer referenciat al fogatge de l'any 1553.</p> | 41.5935000,2.3562300 | 446346 | 4604845 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76579-foto-08181-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76579-foto-08181-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76579-foto-08181-6-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finestra central del pis s'adscriuria a l'estil gòtic tardà mentre que la resta d'obertures conopials corresponen al període gòtic-renaixentista. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
76580 | Ca l'Argent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-largent | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. CARRERAS CANDI, F. (1988), 'Lo castell de la Roca del Vallès' Reedició del Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès, pp.146-147. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | El rellotge de sol fou repintat modernament, però seguint el disseny existent. | <p>Edifici de grans dimensions format per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular, amb un pati interior al que es pot accedir pels costats de llevant i ponent, el qual queda delimitat per la pròpia construcció. L'edifici principal, ubicat al sector de tramuntana del conjunt, presenta una planta lleugerament trapezoïdal formada per tres crugies i distribuïda en planta baixa i pis, amb la coberta de teula de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, al pati. El portal d'accés a l'interior és d'arc de mig punt bastit amb dovelles de pedra i els brancals fets amb carreus rectangulars de pedra ben desbastats. La dovella clau presenta gravada la data 1794. Unes escales de pedra hi donen accés. Al pis, damunt del portal, hi ha una gran finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra desbastats i amb l'ampit motllurat. La resta d'obertures d'aquest parament són rectangulars, tot i que presenten els emmarcaments arrebossats i conserven els ampitadors de pedra motllurats. Al pis, ubicats al costat de la finestra central, destaquen un balcó exempt amb lloseta motllurada i un rellotge de sol decorat i actualment restaurat. Les finestres de la façana de tramuntana són totes rectangulars, inclòs el portal d'accés emmarcat en pedra, tot i que presenten els emmarcaments arrebossats. Adossat a la façana de llevant hi ha un cos de planta rectangular distribuït en una sola planta i cobert per una terrassa al nivell del pis. A la banda de ponent, delimitant la longitud del pati interior, hi ha un conjunt de cinc cossos adossats dels que destaca el que es troba adossat a l'edifici principal. Distribuït en planta baixa, pis i golfes presenta la coberta de teula de dos vessants amb un ampli ràfec. Les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i els ampitadors motllurats. Adossat a migdia hi ha el portal d'accés al pati, integrat dins d'un petit volum de dues plantes, amb la coberta de teula de tres vessants. El portal, d'arc rebaixat i cobert per un voladís de teula àrab, conserva els carreus de pedra originals que bastien els brancals, tot i que l'arc és arrebossat. El pis està ocupat per una galeria oberta a l'exterior mitjançant grans obertures d'arc de mig punt, des de les que s'accedeix a una terrassa oberta a l'exterior que cobreix l'actual garatge. Pel costat de llevant, el barri està delimitat pel portal que hi dóna accés, d'arc rebaixat i voladís de teula superior, i per la masoveria/galliner. Aquest edifici és de planta rectangular amb la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en dues plantes, amb les finestres d'arc de mig punt arrebossades i el portal d'accés rectangular i bastit en maons. A l'extrem nordoccidental del conjunt arquitectònic encara es conserva l'era, de terra batuda. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-7 | Al quilòmetre 2 de la carretera BV-5106, de la Roca del Vallès a Òrrius, 08430 | <p>L'any 1412, Pere Argent, alies Reymir, va vendre el mas Argent a Bartomeu Cardona, incloent-hi el patronatge de la capella de sant Bartomeu de Cabanyes, que conservà fins l'any 1751. El nom Argent apareix referenciat al fogatge de l'any 1553. A finals del segle XIX hi ha constància de l'entrada dels carlins a la casa, amb la intenció de robar diners i joies, tot i que no ho aconseguiren. De fet, ca l'Argent fou la darrera masia de la Roca que els carlins van saquejar. Pasqual Ferrer recull aquesta història al seu darrer llibre, indicant que foren els senyors Joan Vallhonesta i Pere Clascà els qui li relataren, donat que ambdós visqueren a l'època dels carlins.</p> | 41.5716800,2.3384600 | 444847 | 4602433 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76580-foto-08181-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76580-foto-08181-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76580-foto-08181-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Encastat a la façana principal del cos original, al costat del portal d'accés, destaca un petit plafó de ceràmica decorat, tot i que de cronologia moderna. Regulat també pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
76581 | Ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra-1 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX-XX | L'any 1975, l'edifici fou objecte d'una important reforma que el deixà pràcticament amb l'aspecte actual. Els emmarcaments de pedra de les obertures foren col·locats durant aquesta obra, inclosa la finestra d'arc conopial del pis. | <p>Conjunt arquitectònic format per diversos cossos aïllats, dels que destaca la construcció original, integrada per tres volums que li confereixen una planta més o menys rectangular. L'edifici presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, està distribuït en planta baixa i pis i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, té un portal d'accés a l'interior rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana de fusta. La resta d'obertures del parament són rectangulars i presenten els emmarcaments de pedra, tot i que restituïts. Malgrat tot destaca una finestra d'arc conopial amb arquets, arabescos i les impostes esculpides, situada al pis. Al seu costat hi ha un rellotge de sol rectangular esgrafiat damunt del revestiment arrebossat del parament. La façana de llevant també presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments de pedra granítica, en canvi, al parament de ponent hi ha finestrals de punt rodó amb els emmarcaments arrebossats. Adossat a l'extrem de ponent de la façana principal hi ha un cos de planta rectangular amb la coberta de dos vessants de teula, rehabilitat i obert a l'exterior mitjançant grans obertures d'arc escarser restituïdes. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-8 | Barri de l'Ermita, pla de les Teixoneres, 08430 | <p>L'edifici actual és el resultat de diferents ampliacions fetes al llarg del temps damunt d'una senzilla caseta auxiliar, que sembla ser que pertanyia a can Gibert.</p> | 41.5972300,2.3576400 | 446467 | 4605258 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76581-foto-08181-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76581-foto-08181-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76581-foto-08181-8-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
76582 | Can Campmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campmajor | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. Casal de Cultura Dr. Daurella de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular format per tres cossos adossats, més un porxo lateral situat a la banda de llevant de la construcció. El volum original, situat a migdia, està distribuit en planta baixa, pis i golfes, consta de quatre crugies i presenta la coberta de teula de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al seu costat, donant accés a una de les crugies laterals, hi ha un altre portal de punt rodó, tot i que bastit amb maons. Les finestres dels pisos superiors són totes rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats, les llindes planes monolítiques i els escopidors motllurats. La que es troba ubicada damunt del portal presenta la llinda gravada amb la data 1687. Al costat hi ha un rellotge de sol rectangular, pintat damunt del revestiment del parament. La façana de ponent presenta finestres rectangulars amb els emmarcaments bastits en pedra granítica. A l'interior, sota l'escala d'accés als pisos superiors, hi ha un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb la data 1706. Adossat a la façana de llevant hi ha un porxo obert al jardí, amb la coberta d'un sol vessant sostinguda per pilars fets amb maons. Els dos cossos adossats a la façana de tramuntana del volum principal foren rehabilitats, deixant l'aparell de pedra vist. Presenten la coberta de teula de dos vessants i consten de planta baixa i pis. Actualment estan connectats amb el garatge de l'habitatge mitjançant un paviment adoquinat de nova creació. La construcció principal té els paraments arrebossats i pintats, amb les cantonades bastides en pedra.</p> | 08181-9 | Barri de Bell-lloc, entre la Turona i el bosc de ca n'Oriac, 08430 | <p>Al fogatge de l'any 1553 es menciona un síndic de nom Campmajor, ubicat al paratge de 'Belloch', que podria tenir relació amb l'edifici.</p> | 41.6299100,2.3303300 | 444219 | 4608903 | 1687 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76582-foto-08181-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76582-foto-08181-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76582-foto-08181-9-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
76583 | Can Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casanova-0 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | L'edifici fou reformat l'any 1945. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular i estructura basilical, distribuit en planta baixa, pis i golfes i format per tres crugies. Té la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Presenta un gran portal d'accés central d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Davant seu hi ha un empedrat de còdols de riu que en facilita l'accés. Al seu costat hi ha un altre portal d'accés rectangular, emmarcat en pedra. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats, les llindes planes monolítiques i els escopidors motllurats. La finestra situada damunt del portal presenta la llinda gravada amb la següent inscripció: 'MIGUEL CADAFAL ME FESSIT LO ANY 1786'. Tant la façana de ponent com la de tramuntana presenten senzilles finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Adossat a la façana de llevant hi ha un cos rectangular amb la coberta de teula d'un sol vessant i distribuit en dos pisos, que presenta un gran portal rectangular emmarcat en pedra, tot i que restituit, que dóna accés a un garatge. Damunt seu hi ha un gran finestral amb els brancals bastits en pedra, probablement restituit també. Al costat d'aquest edifici s'hi adossà un altre volum arquitectònic de planta rectangular i un sol nivell, de factura més moderna i cobert per una terrassa al pis. Probablement també s'utilitzi de garatge actualment. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-10 | Barri de les Valls del sud, 08430 | <p>Tot i que a la llinda de la finestra central del pis hi ha la data 1786, en els fogatges corresponents als anys 1497 i 1553 ja apareix un Cadafal ubicat a La Roca.</p> | 41.5821900,2.3137700 | 442798 | 4603616 | 1786 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76583-foto-08181-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76583-foto-08181-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76583-foto-08181-10-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
76585 | Can Civit-mas Civit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-civit-mas-civit | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Masia aïllada formada per dos cossos adossats perpendicularment que li confereixen una planta en forma d'L. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dos vessants, està distribuït en planta baixa, pis i golfes i consta de tres crugies, dues disposades en paral·lel a la façana principal i una altra de transversal situada a l'extrem de ponent del parament. El portal d'accés principal és d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats. Al seu costat, donant accés a la crugia disposada en transversal, destaca un portal rectangular amb l'emmarcament fet de carreus treballats. Les finestres són rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra escairats, les llindes planes i els escopidors motllurats. La finestra central del pis presenta la llinda datada amb l'any 1673 i compta amb un escopidor reutilitzat a mode de guardapols. Actualment l'obertura de les golfes està tapiada, tot i que encara s'aprecien alguns carreus de l'emmarcament original. Destaca un gran rellotge de sol actualment repintat. La façana de tramuntana presenta obertures rectangulars de mida més petita i amb els emmarcaments arrebossats. Adossat a la façana de llevant hi ha el cos auxiliar, de construcció més moderna, el qual incorpora un porxo de recent construcció a la façana de migdia. Presenta la coberta de teula d'un sol vessant, està distribuït en planta baixa i pis i compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments arrebossats.</p> | 08181-12 | Carretera de Vallderiolf, al costat de l'accés a la ronda sud de Granollers (C-352), 08430 | <p>Can Civit es correspon amb l'antic can Llobet de baix, que apareix documentat com 'Lobet' al fogatge de l'any 1553. També és conegut com ca Layano i, més tard, com can Duran. Sembla ser que els dos cossos paral·lels a la façana principal serien els originals i podrien correspondre a la data que presenta la finestra central del pis, 1673. Posteriorment, entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, l'edifici es va ampliar amb el cos disposat en perpendicular. Més tard es varen afegir els altres cossos auxiliars.</p> | 41.5946400,2.2998800 | 441651 | 4605008 | 1673 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76585-foto-08181-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76585-foto-08181-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76585-foto-08181-12-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tant la finestra central del pis com la que es troba situada a la seva esquerra són d'època renaixentista. Precedint la façana principal hi ha un enrajolat i un pou de planta circular. Compta amb un espai de celler ubicat a la segona crugia disposada en paral·lel a la façana principal. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
76586 | Can Companys de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-companys-de-baix | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XIX | Tot i que el rellotge de sol de la façana principal està molt degradat encara s'observa la seva empremta i es conserva l'agulla. | <p>Edifici de planta rectangular format per dos cossos adossats, amb una torre central que sobresurt de la coberta. L'edifici original, situat a migdia de la construcció, està format per tres crugies i es distribueix en planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teula de dos vessants perpendicular a la façana principal. Presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals fets de carreus de pedra escairats. La resta d'obertures del parament es correspon amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats, les llindes planes i els escopidors motllurats, amb l'excepció de l'obertura de les golfes, més senzilla. De fet, les façanes laterals també s'obren a l'exterior mitjançant finestres de les mateixes característiques que les de la façana principal, tot i que de dimensions més reduïdes. Pel que fa a la torre, cal dir que sobresurt del nivell de la coberta, és de planta rectangular bastida amb pedra sense treballar lligada amb morter, i presenta el coronament emmerletat i esglaonat. Cada un dels paraments compta amb un finestral triforat mitjançant obertures de mig punt bastides amb maons. Adossat a la façana de tramuntana de l'edifici principal hi ha un volum de planta rectangular distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la coberta de teula de dos vessants i de cronologia contemporània. En general, les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, tot i que cal destacar el portal d'accés a la capella, ubicat a la façana de llevant. És d'arc apuntat, amb l'emmarcament arrebossat i decorat amb un motllura. Damunt seu hi ha un petit rosetó de les mateixes característiques constructives. El conjunt presenta un pati tancat situat a la banda de llevant de la construcció, delimitat per una tanca de pedra lligada amb morter. L'accés es fa mitjançant una obertura coberta per una teulada de dos vessants. La construcció presenta els paraments arrebossats, tot i que aquest revestiment es troba un xic degradat.</p> | 08181-13 | Al quilòmetre 13 de la ctra. de Mataró a Granollers C-1415c, 08430 | <p>A mitjans del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, apareix referenciat un tal Company devall. El cos adossat a tramuntana del volum principal es data entre els segles XIX-XX, moment que probablement també es correspongui amb la construcció de la torre. La capella de la masia està dedicada a Sant Miquel Arcàngel.</p> | 41.5849100,2.3490900 | 445744 | 4603895 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76586-foto-08181-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76586-foto-08181-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76586-foto-08181-13-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
76588 | Can Companys de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-companys-de-dalt | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat format per quatre cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en planta baixa i dos pisos. En general, les obertures són rectangulars, amb els muntants arrebossats i motllurats, i seguint una ordenació simètrica en vertical. Tot i això, la façana principal presenta un portal i dues finestres d'arc rebaixat a la planta baixa. Una cornisa motllurada i arrebossada marca la divisòria entre la planta baixa i el primer nivell. Adossat a la façana de tramuntana del cos principal hi ha un volum de dues plantes amb la coberta de teula d'un sol vessant, que presenta una galeria d'arcs rebaixats sostinguts per pilars, oberta a l'exterior i situada al pis. Els cossos annexes són rectangulars, amb teulades d'un i dos vessants i distribuïts en un i dos nivells. Presenten el mateix tipus d'obertures que el cos principal i els acabats i revestiments també. La construcció, en general, presenta els paraments arrebossats i pintats de color grana.</p> | 08181-15 | Al quilòmetre 12 de la ctra. de Mataró a Granollers C-1415c, 08430 | <p>En el fogatge de l'any 1553 apareix referenciat un Company demunt a La Roca, tot i que l'edifici actual és una obra de finals del segle XIX o principis del segle XX.</p> | 41.5845000,2.3499000 | 445811 | 4603849 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76588-foto-08181-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76588-foto-08181-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76588-foto-08181-15-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
76590 | Ca n'Eres Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-neres-vell | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. 'Casal de Cultura Dr. Daurella' de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2008): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès (no aprovat).</p> | XVIII-XIX | L'any 2006, la construcció fou rehabilitada. | <p>Edifici aïllat i amb pati tancat de planta irregular i estructura basilical, format per tres grans cossos adossats. La construcció principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuïda en planta baixa, dos pisos i golfes. Presenta dues galeries obertes mitjançant arcs de mig punt, situades als costats de llevant i ponent de la casa, a la planta pis. La de llevant dóna sortida a una terrassa descoberta. La de ponent presenta uns arcs de mig punt molt estilitzats bastits en maons. De fet, la construcció presenta en general obertures de punt rodó i també rectangulars. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i un rellotge de sol. Adossada a la façana de ponent de la casa destaca la capella, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuïda en dues plantes, amb rosetó. L'edifici s'amplià per la banda de ponent mitjançant la construcció de dos volums rectangulars disposats en angle recte, que deliten una zona de pati davant la capella. Aquests cossos auxiliars s'organitzen en un sol nivell, amb teulades d'un i dos vessants i presenten obertures de mig punt bastides en maons, entre d'altres. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. A pocs metres a migdia de la casa, fora de la tanca que delimita la construcció, hi ha l'era de planta quadrada.</p> | 08181-17 | Barri de Bell-lloc, en el límit amb el terme municipal de Cardedeu, 08430 | <p>L'any 1290, Ramon de Era, fill de Ferrer de Era, defineix al seu germà Simó els drets que té sobre el mas '. Entre les reformes i ampliacions realitzades entre els anys 1888 i 1889 es construí una capella adscrita a Sant Jaume on s'allotja el quadre del 'Setge de Girona' del pintor Ramon Martí i Alsina (1826-1894). L'ornamentació interior de la capella és neoclàssica.</p> | 41.6239200,2.3455000 | 445478 | 4608229 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76590-foto-08181-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76590-foto-08181-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76590-foto-08181-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els propietaris no van permetre l'accés a l'interior de la finca, motiu pel qual les imatges que il·lustren la fitxa, realitzades l'any 2006, són extretes del Pla Especial de Patrimoni de la Roca del Vallès. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
76592 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-5 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | Les dovelles i els carreus del portal d'accés estan emblanquinats. Els revestiments de les façanes exteriors estan força degradats. | <p>Edifici aïllat de planta irregular format per tres cossos adossats. El volum principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal, està distribuït en planta baixa i pis, i consta de dues crugies. Presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra desbastats i, al seu costat, una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat que es repeteix al pis. En aquest nivell, damunt del portal, destaca una altra finestra rectangular amb els brancals bastits amb carreus desbastats de pedra i la llinda plana monolítica sostinguda per dues impostes motllurades. Adossat a la façana de llevant de la construcció hi ha un volum rectangular distribuït en un sol nivell, amb la coberta de teula d'un sol vessant i les obertures bastides amb maons. Adossat a migdia d'aquesta construcció, i tancant la façana del cos principal per la banda de llevant, hi ha un altre cos auxiliar destinat a les tasques agrícoles, que presenta les mateixes característiques constructives que l'anterior. La façana de tramuntana també compta amb un volum adossat de les mateixes característiques que els anteriors. La construcció principal presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, mentre que els cossos auxiliars deixen l'aparell de paredat vist.</p> | 08181-19 | Barri de les Valls del sud, 08430 | <p>Les prim' noticies del nom Font de les que tenim constància apareixen en els fogatges dels anys 1497 i 1553.</p> | 41.5761900,2.3103000 | 442503 | 4602952 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76592-foto-08181-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76592-foto-08181-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76592-foto-08181-19-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, l'edifici està deshabitat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
76619 | Escut animalístic a la creu de terme de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-animalistic-a-la-creu-de-terme-de-la-torreta | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | La creu de terme de la Torreta fou resconstruida l'any 1911. | <p>Es tracta d'un escut situat al sòcol de la creu de terme de la Torreta. El sòcol és de planta circular bastit en pedra lligada amb morter, i està format per quatre tambors disposat en gradació. L'inferior presenta tres escuts de pedra encastats al parament, dels quals el de la banda de llevant és l'únic de caire animalístic de l'element. Tot i que l'escut està un xic degradat s'observa un ocell de perfil. A mode d'hipòtesi, l'au es pot identificar o bé amb un colom o bé amb una gralla, aquesta última relacionada amb l'escut de Granollers, de la mateixa manera que els escuts quadribarrats presents en el sòcol també. Tota la construcció és de pedra.</p> | 08181-46 | Carrer de la Costa Brava- Passeig de can Grau, 08430 | <p>La creu fou situada al barri de la Torreta l'any 1915 i correspon a l'antiga creu de terme de Palou, ubicada entre Granollers i Palou. La nova localització respon al fet que al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el marqués de Santa Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa, can Grau. Tal i com indica la inscripció del basament, la creu fou reconstruïda l'any 1911 pel senyor Federico Ricart de Granollers, marquès de Santa Isabel des del 1856.</p> | 41.6003900,2.2982600 | 441521 | 4605647 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76619-foto-08181-46-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons el Decret del 14 de març de 1963, de protecció d'escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i similars, si l'escut és heràldic ha ser BCIN. Tot i això, caldria un estudi més elaborat de l'element per assegurar-ho. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
76620 | Escuts de Catalunya a la creu de terme de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escuts-de-catalunya-a-la-creu-de-terme-de-la-torreta | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | La creu de terme de la Torreta fou resconstruida l'any 1911. | <p>Es tracta de dos escuts situats al sòcol de la creu de terme de la Torreta. El sòcol és de planta circular bastit en pedra lligada amb morter, i està format per quatre tambors disposat en gradació. L'inferior presenta tres escuts de pedra encastats al parament, dels quals el de la banda de migdia i el de tramuntana es corresponen amb l'escut de Catalunya. El de migdia està més ben conservat que l'altre. Adossat a la banda de ponent del tambor hi ha un gran carreu de pedra decorat amb un altre escut degradat, tot i que sembla que torna a ser l'escut de Catalunya, en aquesta ocasió potser coronat. No es descarta, tot i que a mode d'hipòtesi, que aquests elements facin referència a l'escut de Granollers (cal tenir en compte que el quart escut present al sòcol representa un ocell, el qual podria fer referència a la gralla de l'escut de Granollers). Tota la construcció és de pedra.</p> | 08181-47 | Carrer de la Costa Brava- Passeig de can Grau, 08430 | <p>La creu fou situada al barri de la Torreta l'any 1915 i correspon a l'antiga creu de terme de Palou, ubicada entre Granollers i Palou. La nova localització respon al fet que al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el marqués de Santa Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa, can Grau. Tal i com indica la inscripció del basament, la creu fou reconstruïda l'any 1911 pel senyor Federico Ricart de Granollers, marquès de Santa Isabel des del 1856.</p> | 41.6003900,2.2982600 | 441521 | 4605647 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76620-foto-08181-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76620-foto-08181-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
76709 | Can Gabriel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gabriel | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | <p>Masia aïllada de planta rectangular que presenta un cos adossat a la façana de llevant, de dimensions més reduïdes. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i pis. El portal d'accés era en origen d'arc rebaixat, tot i que actualment ha estat transformat per un voladís pla. Les finestres són rectangulars i estan ordenades seguint eixos verticals. Totes aquestes obertures, inclòs el portal, presenten els emmarcaments bastits amb maons. De la façana de tramuntana destaquen les finestres de planta baixa, donat que conserven les llindes planes de pedra picada. El cos adossat a llevant s'organitza en un sol nivell, presenta la coberta d'uralita d'un sol vessant i en destaca el portal d'accés, d'arc rebaixat bastit amb maons i grans dimensions. La construcció no presenta cap revestiment exterior als seus paraments, deixant a la vista l'aparell de paredat comú, amb carreus de pedra picada a les cantonades.</p> | 08181-136 | Barri de les Valls, 08430 | 41.6034000,2.3226800 | 443559 | 4605965 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76709-foto-08181-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76709-foto-08181-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76709-foto-08181-136-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cal destacar la presència d'un carreu decorat situat a la cantonada nord-est de la construcció, probablement reaprofitat i de cronologia més antiga. La finca està delimitada per una tanca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
76710 | Can Gener-Can Jané de les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gener-can-jane-de-les-valls | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | Encara s'aprecia la forma apuntada de l'antic rellotge de sol de la façana principal. Es conserva, in situ, l'agulla. | <p>Edifici aïllat format per tres cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum principal és rectangular, presenta la coberta de teula de dos vessants, distribuït en planta baixa i pis, i organitzat en tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats. A banda i banda dues finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Del pis destaca la finestra de ponent, donat que està bastida amb el mateix tipus de pedra que el portal. És rectangular, amb una gran llinda plana, els brancals fets de carreus escairats i amb l'escopidor motllurat. En canvi, la resta de finestres del pis són bastides amb pedra granítica i de diferent tipologia. A la part superior del parament encara es conserven les restes de l'antic rellotge de sol que decorava l'edifici. La resta de paraments de la masia presenten petites finestres emmarcades amb carreus de pedra desbastats, algunes d'elles reformades. Adossats a la banda de llevant de la masia i formant un espai tancat amb aquesta hi ha la resta de cossos auxiliars, amb les cobertes de teula d'un vessant, organitzats en un sol nivell i amb les obertures rectangulars amb els emmarcaments de maons. Aquests cossos no presenten cap tipus de revestiment, deixant l'aparell de paredat vist. La masia presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, exceptuant la façana de tramuntana, amb l'aparell de paredat vist.</p> | 08181-137 | Barri de les Valls, 08430 | <p>La primera noticia que coneixem d'un Gener és en el fogatge de l'any 1497. Posteriorment, al fogatge de l'any 1553, torna a aparèixer, amb el nom de 'Jener'. L'any 1714, durant la guerra dels francesos, aquest edifici fou cremat. Segons Andreu Font, que n'havia estat masover, a l'oest de la casa hi havia un fort romà que fou enderrocat per poder-hi passar amb el tractor.</p> | 41.5995300,2.3206500 | 443386 | 4605537 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76710-foto-08181-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76710-foto-08181-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76710-foto-08181-137-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la part de tramuntana de la masia hi ha un pou de planta quadrada bastit amb maons. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
76711 | Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gibert-2 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per quatre cossos adossats. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dos vessants, està distribuït en planta baixa i pis, i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus desbastats. La resta d'obertures del parament són rectangulars i amb els emmarcaments de pedra. Les finestres del pis presenten els brancals bastits amb carreus, les llindes planes i els escopidors motllurats. Destaca un rellotge de sol repintat damunt del revestiment arrebossat del parament. L'edifici fou ampliat per la banda de ponent amb una altra crugia que presenta obertures rectangulars restituïdes. Posteriorment s'adossaren al volum original petits cossos amb teulades d'un sol vessant i organitzats en un sol nivell. El de llevant es correspon amb l'actual garatge mentre que els de ponent es corresponen amb habitatges. Cal destacar un carreu de pedra encastat a la façana de ponent de l'edifici original, donat que presenta la següent inscripció: 'Do Gib 1680'. També podria tractar-se de la llinda d'una obertura, tot i que probablement reubicada. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc, amb carreus de pedra a les cantonades.</p> | 08181-138 | A llevant del barri de l'Ermita, 08430 | 41.5998200,2.3574300 | 446452 | 4605546 | 1680 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76711-foto-08181-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76711-foto-08181-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76711-foto-08181-138-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant la façana principal hi ha un pou de planta circular bastit en pedra i maó. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
76712 | Can Meia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-meia | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | Actualment, l'edifici s'està rehabilitant. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per tres cossos adossats en paral·lel. Presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. El cos principal, situat al mig de la construcció, està constituït per tres crugies. Totes les obertures de l'edifici presenten l'emmarcament arrebossat i motllurat, fruit de la rehabilitació integral de la que actualment està essent objecte. Cal exceptuar el portal d'accés a l'interior, d'arc rebaixat adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau presenta gravada la data 1864. La resta d'obertures es corresponen amb finestres majoritàriament rectangulars, tot i que força reformades. També hi ha obertures de nova creació a la façana principal i al parament de llevant de l'edifici. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats.</p> | 08181-139 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>L'antic propietari de la finca era el senyor Pere Ridameia. La seva família procedia de can Meia de la Muntanya, masia situada prop de can Recordà a Santa Agnès de Malanyanes.</p> | 41.6041500,2.3378800 | 444826 | 4606039 | 1864 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76712-foto-08181-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76712-foto-08181-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76712-foto-08181-139-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
76713 | Ca n'Oriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noriac | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | Els accessos a la finca s'estan arranjant. | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, format per diversos cossos adossats. El volum original, format per dos cossos organitzats en dues crugies cada un, presenta la coberta de quatre vessants de teula i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. El de tramuntana presenta un gran portal de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. El de migdia, en canvi, compta amb un portal rectangular emmarcat en pedra, tot i que restituït. Tots dos presenten obertures rectangulars emmarcades amb pedra granítica i amb les llindes planes. A la planta baixa es corresponen amb senzilles finestres, una d'elles amb la llinda d'arc conopial, mentre que al pis són finestrals ampliats amb maons que tenen sortida a balcons exempts. El finestral ubicat damunt del portal adovellat presenta la llinda datada amb la data 1744. Les finestres de les golfes, emmarcades amb maons i amb les llindes restituïdes, són de cronologia posterior. Les obertures de la façana de tramuntana del conjunt mantenen les mateixes característiques que les de la façana principal. Adossat a la façana de migdia de la construcció hi ha un cos cobert per una terrassa al pis, delimitada per una barana de balustres i maó. La planta baixa es correspon amb un porxo obert mitjançant grans obertures rebaixades. La resta de cossos annexes s'adossen a la construcció principal per la banda de ponent. Es tracta de petits volums distribuïts en una i dues plantes, amb les cobertes de teula d'un sol vessant i obertures rectangulars emmarcades amb maons. A l'extrem nord-oest de la construcció destaca una altra terrassa al pis, delimitada pel mateix tipus de barana que la terrassa de migdia. Ubicada al centre de la construcció i sobresortint del nivell de la coberta de la masia destaca una torre de planta quadrada, amb obertures rectangulars bastides amb maons i coronada pel mateix tipus de barana que les terrasses. La construcció està bastida en pedra sense treballar i fragments de maons lligat amb morter de calç. A les cantonades hi ha carreus de pedra ben desbastats.</p> | 08181-140 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Tant en el fogatge de l'any 1497 com en el de l'any 1553 apareix el nom 'Oriach' ubicat a la zona de Belloch. En el Llibre de consuetuds i obligacions del rector i obrers de Santa Agnès de Malanyanes, recapitulat de nou l'any 1650 per Mn. Francesc Morera, es recullen les donacions a la parròquia en concepte dels delmes. En relació a la masia sabem que pagava al rector de Santa Agnès un delme de tres quartans de blat anuals. Celebraven misses d'aniversari pels seus difunts a la mateixa parròquia: 'Per Sant Pere y Sant Fheliu Pere Oriach pagès (paga) al rector de Santa Ignés 2 lliures y per tant se'n deixa de renda Eulària Oriach sa mare per la celebració de dos aniversaris y dos missas per la sua ànima y dels seus' (MARTÍ I BONET, 2007: 192). Malgrat tot, la data 1744 present a la llinda del finestral ubicat damunt del portal adovellat concorda millor amb les característiques d'aquesta part de l'edifici. El cos meridional de la masia és posterior i s'ha de situar a mitjans del segle XIX, com probablement també la torre.</p> | 41.6185000,2.3338200 | 444500 | 4607634 | 1744 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76713-foto-08181-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76713-foto-08181-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76713-foto-08181-140-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-13 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la façana de tramuntana de la construcció destaca un finestral rectangular amb la llinda d'arc conopial, que presenta una espitllera lateral probablement reubicada. La finca està delimitada per una tanca. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||
76714 | Can Soler de Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler-de-reixac | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVI-XVII | El revestiment de la façana principal està força degradat, deixant a la vista el parament de tàpia. | <p>Edifici aïllat de planta més o menys trapezoïdal, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis i s'organitza en tres crugies. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats, actualment emblanquinat. Està descentrat i situat a la crugia de migdia. Les finestres, escasses i de dimensions reduïdes, estan emmarcades amb carreus de pedra granítica. Destaca la finestra situada damunt del portal, donat que presenta els cantells bisellats. La resta de façanes de la construcció presenten la mateixa tipologia d'obertures, tot i que als paraments de llevant i tramuntana són bastides amb maons en gran part. Adossat a l'extrem de tramuntana de la façana principal hi ha un cos auxiliar amb teulada d'un sol vessant, destinat a les tasques agrícoles. La façana de llevant presenta tres grans contraforts de reforç bastits en pedra, mentre que a la façana de migdia hi ha una terrassa descoberta al nivell del pis. La construcció està bastida amb murs de tàpia i un sòcol de paredat comú, amb un revestiment arrebossat, o bé amb els paraments totalment paredats, segons el moment cronològic de la construcció.</p> | 08181-141 | Al quilòmetre 0 de la carretera de la Roca a Òrrius BV-5106, 08430 | <p>Per una banda, aquest mas s'identifica amb el 'Castro morino', un alou que a principis del segle XII va passar a formar part de la parròquia de sant Esteve de Vilanova de la Roca. L'any 1434, la parròquia fa un establiment perpetu a un pagès de la Roca, anomenat Soler de Reixach: 'Establiment perpetu de un castell ab sas terras y honors... dit lo Castell de Maurins' (SALES, 1978: 29). A l'expressar els termes dóna indicacions prou clares de la situació de l'edifici, que es correspon amb el mas Soler actual. Posteriorment, en un document de l'any 1725, s'indiquen unes fites que concorden a la perfecció amb les anteriors, mentre que l'any 1729, al 'Llibre de Lleva' de la parròquia de Sant Esteve de Vilanova de la Roca, s'hi anota '(...)lo establiment del Castell de Maurins que vuy poseheix la Comunitat de Sta. Maria del Mar de Barcelona y dit Castell de Maurins que vuy se anomena Casa Soler de la Roca (...)' (SALES, 1978: 30). Cal indicar que a partir de l'any 1684, el 'Manso Soler de Reixach' havia passat a ser propietat de la comunitat de prev' de la parròquia de Santa Maria del Mar. Per altra banda, pel que fa al nom Soler, l'any 1333 ja està relacionat amb el terme de la Roca. Apareix Berenguer Soler, identificat com a senyor de can Soler. Una mica més tard, en una ressenya de l'any 1366, apareix don Dalmau de Soler, senyor de la casa Soler de Reixac de la parròquia de sant Sadurní de La Roca. Malgrat tot, l'any 1421 la propietat del mas passa a mans dels Torrellas, barons de La Roca, ja que Ramon de Torrellas és nomenat 'hereu de Dalmau de Soler, donzell' (SALES, 1978: 31). Tot i això, el nom Soler es torna a documentar en els fogatges del anys 1497 i 1553. Pel que fa al nom Reixac, s'estableix al terme per un membre dels Reixac de Montcada. La toponímia actual encara anomena 'Barri de Reixac' l'indret que ens ocupa, tot i que a partir de mitjans del segle XVII, amb l'establiment de la família Pont al barri, se'l coneix també pel dos topònims. En un debitori de l'any 1665 apareix un pagès de La Roca com a usufructuari de la propietat 'Manso Soler (...) en el veïnat de Rexach dicto Parròquia de La Roca' (SALES, 1978: 32). Durant la desamortització de l'any 1836, el mas va passar novament a mans privades i anà canviant fins que l'any 1880 va ser adquirit, juntament amb el castell de la Roca, per Joaquim Alomar i Font. Posteriorment, quan el castell fou venut a Antoni Rivière, el 'Manso Soler' continuà en poder dels Alomar.</p> | 41.5771100,2.3279700 | 443977 | 4603043 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76714-foto-08181-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76714-foto-08181-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76714-foto-08181-141-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El conjunt es contempla amb diversos cossos auxiliars aïllats destinats a les tasques agrícoles. A la banda de tramuntana hi ha una petita bassa i un rec soterrat. La finca està delimitada per una tanca. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
76715 | Can Sora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sora | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII/XX | Els revestiments arrebossats estan un xic degradats. | <p>Edifici aïllat format per dos grans cossos adossats que li proporcionen una planta assimilada a una 'L'. Alhora, el volum original consta de tres cossos adossats, és rectangular i amb la coberta de teula de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats, actualment emblanquinat. A l'extrem de ponent de la façana hi ha un altre portal d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat. Al pis, les finestres són rectangulars i estan emmarcades amb carreus desbastats de pedra granítica, amb els cantells i els escopidors motllurats. La de l'extrem de llevant, però, és més senzilla i presenta l'emmarcament arrebossat. En canvi, la de ponent presenta la llinda decorada a mode d'arc conopial. De la façana de ponent de l'edifici destaca un arc de mig punt de grans dimensions i bastit amb maons disposats a plec de llibre, que es troba obert a l'exterior. La façana de llevant presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Les del pis tenen sortida a un balcó corregut que comunica amb el cos adossat a principis del segle XX. Aquest volum, actualment força enrunat, està distribuït en planta baixa i pis, cobert per una terrassa. Ambdues construccions són de paredat comú i presenten revestiments arrebossats llisos.</p> | 08181-142 | Barri de les Valls | <p>L'any 1497 ja apareix un Sora al fogatge de la Roca, i en el de l'any 1553 hi surt com 'la casa den Sora'. El cos adossat és una construcció de principis del segle XX.</p> | 41.6068700,2.3215700 | 443469 | 4606351 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76715-foto-08181-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76715-foto-08181-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76715-foto-08181-142-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finca està delimitada per una tanca. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
76725 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-8 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | Edifici rehabilitat. Una de les darreres parts que cal arranjar és la façana principal. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular format per quatre cossos diferents delimitats per un barri tancat. El cos principal també és rectangular i presenta una estructura basilical típica de les masies catalanes. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, consta de tres crugies davanteres perpendiculars a la façana principal i una de posterior disposada en paral·lel. La coberta és de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus desbastats. Les finestres són rectangulars, estan emmarcades amb carreus de pedra granítica i tenen els cantells bisellats. Les del pis presenten els escopidors motllurats. Adossat a l'extrem de tramuntana del parament destaca un pou circular de pedra. Tant la façana de migdia com la de ponent presenten obertures rectangulars i d'arc rebaixat, tot i que de mida més petita que les del parament principal. Estan emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats o bé amb els emmarcaments fets amb maons disposats a plec de llibre. Adossat a la façana de tramuntana de l'edifici basilical hi ha un cos rectangular amb la teulada d'un vessant, organitzada en un únic nivell. Les obertures són d'arc rebaixat i estan emmarcades en maons a plec de llibre. La resta de cossos auxiliars s'organitzen al voltant del pati davanter, delimitat per una tanca d'obra i al que es pot accedir des de tramuntana i migdia mitjançant dues grans portes d'arc rebaixat, bastides en maons i cobertes per un voladís de teula de doble vessant. Aquests volums són rectangulars, amb la coberta de teula d'un sol vessant i organitzats en un nivell. El de llevant presenta una antiga galeria d'arcs de mig punt bastits amb maons, actualment reconvertida i rehabilitada. Les obertures del cos de migdia són d'arc rebaixat i bastides en maons. Destaca una estança de planta circular a l'extrem de ponent de l'edifici. El cos adossat a migdia es correspon amb porxos oberts de recent construcció. La construcció presenta murs de paredat comú revestits amb un revestiment arrebossat. El de la façana principal és original mentre que a la resta del conjunt és sulfat de ferro, donant-li la tonalitat groguenca actual.</p> | 08181-152 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera noticia que coneixem d'un Vidal a Bell-lloc apareix en el fogatge de l'any 1497. En el fogatge de l'any 1553 apareix mencionat doblement, dins del paratge de Bell-lloc i també del terme de La Roca. En el Llibre de consuetuds i obligacions del rector i obrers de Santa Agnès de Malanyanes, recapitulat de nou l'any 1650 per Mn. Francesc Morera, es recullen les donacions a la parròquia en concepte dels delmes. En relació a la masia sabem que 'Fa tots anys als 26 de juliol lo mas Vidal (paga) al rector de Santa Ignés 2 lliures y 20 sous y dits son per la celebració de tres aniversaris per les animes de Elisabet Vidal de Rafael Vidal y de Rocada y per Rafel Vidal y Derocada'; 'Quiscum any als 20 de febrer lo damunt dit mas Vidal paga al rector de Santa Ignés 22 sous per la celebració d'un aniversari per l'ànima de Francesch Vidal' (MARTÍ I BONET, 2007: 194-195). De l'any 1706 coneixem que 'Fa Rafael Vidal alsanivversaris y missas de la Iglesia Parroquial de Santa Ignés papa al rector 50 lliures que té den Salvador per lo llegat de Pere Oriach' ' (MARTÍ I BONET, 2007: 195). Les misses en favor dels seus difunts van continuar durant aquest període.</p> | 41.6145500,2.3344400 | 444548 | 4607195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76725-foto-08181-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76725-foto-08181-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76725-foto-08181-152-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-13 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'exterior del barri, al costat de l'accés situat a la banda de migdia, destaca un pou de pedra i maons de planta circular. A l'interior de la masia es conserven diversos festejadors, dos espiells de gelosia decorats del segle XVI i situats a les escales de la planta baixa i del pis, i una premsa de fusta per fer vi amb tot el mecanisme intacte. Les fotografies han estat cedides pel propietari de la masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
76726 | Masia-castell de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-castell-de-bell-lloc | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat i completament rehabilitat de planta irregular format per tres cossos adossats, més diverses construccions annexes disposades al seu voltant, inclosa l'era. El volum original presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta dos portals d'arc de mig punt adovellats amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. El de la banda de ponent, tot i que sembla més antic que l'anterior, ha estat reconvertit en finestral. La resta de finestres són rectangulars, amb els emmarcaments de pedra. Les del pis presenten la part superior decorada a mode de llinda d'arc conopial. La façana de llevant segueix la mateixa tipologia de finestres que el parament principal, tot i que el més destacable és un gran finestral de mig punt situat al pis, el qual forma part d'una de les dues galeries de la façana de migdia, bastides a mitjans del segle XX. Aquestes galeries, de tres i cinc obertures cada una, estan ubicades als pisos superiors i són bastides en pedra, amb una arquivolta decorativa sostinguda per dues mènsules decorades. Tornant a la façana de llevant, cal indicar que presenta una obertura circular a mode de rosetó i està rematada per una petita espadanya de dues obertures de mig punt, ambdós elements corresponents a la capella de la masia, integrada dins l'edifici. Adossat a la façana de tramuntana de la masia hi ha un cos rectangular distribuït en tres nivells, corresponent en origen a l'habitatge dels masovers, i del que destaca l'espai de torre, que es correspon amb la caixa d'escala per accedir als pisos superiors. Presenta un portal rectangular emmarcat amb carreus escairats de pedra i el coronament esglaonat i emmerletat. De l'interior de l'edifici destaca la capella, d'una sola nau apuntada amb l'absis i l'arc triomfal apuntats també. A banda i banda de l'altar hi ha dues capelletes tapiades formades per tres arcs apuntats en gradació decorats amb dosserets i basaments poligonals. Als peus de la capella hi ha el cor, delimitat per una barana de fusta treballada. L'element més antic de la capella, segons sembla, és la finestra de mig punt bastida amb carreus de pedra ubicada al mur de migdia, la pica de senyar-se i el portal d'accés des de l'interior de la masia. En aquest sentit, cal destacar que aquesta porta, d'arc de mig punt adovellat, ha estat rehabilitada i des de l'exterior de la capella presenta un escut a la clau amb una creu i la data 997. La capella està completament emblanquinada, mentre que l'absis manté el parament de pedra vist. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats d'una tonalitat ataronjada.</p> | 08181-153 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>D'entrada, el nom Belloch apareix mencionat tant al fogatge de l'any 1497 com en el de l'any 1553. L'any 1855, aprofitant el trasllat del sepulcre dels Bell-lloc que fins aquesta data havia estat a Sant Pau del Camp, es va reconstruir la masia, la qual aprofitaria els murs d'una capella de planta rectangular i molt possiblement restes dels murs del recinte defensiu del castell de Bell-lloc, que havia estat destruït durant la Guerra del Francès, l'any 1808. En relació a la capella, cal dir que a partir del 1099, ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, la qual fou restaurada el 1869. El castell va ser propietat dels Bell-lloc fins l'any 1944, moment en que l'edifici va ser fortament modificat. Entre els anys 1944 i 1964 se li va donar un aspecte senyorial eclèctic, se li van afegir les galeries de migdia i va patir reformes interiors per adaptar-la als diferents usos que ha tingut des de llavors. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona, i a partir del 2003 és propietat de la societat Parc de Belloch, S.A. La capella interior està dedicada a la Mare de Déu d'Agost i, l'any 1974, era la capella de la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, residència infantil del castell de Bell-lloc.</p> | 41.6256200,2.3351400 | 444616 | 4608424 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76726-foto-08181-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76726-foto-08181-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76726-foto-08181-153-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant la façana principal de la masia hi ha un petit jardí delimitat per una barana de gelosia. Els cossos auxiliars foren construïts majoritàriament als anys 80 del segle XX i es localitzen a la part de migdia i ponent de la masia sobretot. Cal destacar, a l'extrem sud-est del conjunt, una placeta amb taules on destaca un petit oratori amb un plafó de ceràmica vidrada dedicat als sants Pere i Pau, protectors de Bell-lloc. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
76727 | Cal Rajoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rajoler | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Masia urbana de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. El volum original presenta la coberta de teula de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat. A l'extrem de ponent del parament hi ha un altre portal de les mateixes característiques, tot i que de dimensions més grans que el principal, que dóna accés als magatzems de la construcció. La resta d'obertures del parament són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. A l'alçada del pis destaca el rellotge de sol, repintat. Les obertures de la façana de tramuntana presenten les mateixes característiques que les del parament principal, tot i que més senzilles encara. Adossat a la façana de ponent de la masia hi ha un petit cos rectangular amb teulada d'un sol vessant, distribuït en dues plantes i destinat a les tasques agrícoles. Presenta un portal d'accés rectangular, una gran obertura de mig punt que es correspon a la pallissa i, a la façana de ponent, una altra finestra però d'arc rebaixat. Totes tres tenen els emmarcaments arrebossats. Els murs exteriors són de paredat i presenten un revestiment arrebossat llis, mentre que els murs de càrrega interiors són de maó, així com la construcció del cos auxiliar, també de maó. El conjunt el completen diverses construccions annexes.</p> | 08181-154 | C. d'en Reixac, 50, 08430 | <p>La casa va ser construïda per Josep Pont i Bas l'any 1906. La propietat prové de l'heretat de can Carpinell de la qual, Miquel Carpinell, va segregar-ne un troç per vendre'l a Maria Prat Argent, l'any 1806. El seu fill, Sadurní Pujades Prat, el va vendre a Josep Pont i Bas el 27 de maig de 1906, amb l'obligació d'edificar-hi una casa en un termini de temps concret.</p> | 41.5800300,2.3259500 | 443811 | 4603369 | 1906 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76727-foto-08181-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76727-foto-08181-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76727-foto-08181-154-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finca està delimitada per una tanca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
76728 | Can Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-1 | <p>IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici aïllat de planta rectangular format per tres cossos adossats, dels quals els dos dels extrems han estat arranjats o bé són de nova planta, corresponent-se amb habitatges diferents. El volum central, que alhora és el més antic, presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Presenta un portal d'accés d'arc de mig punt amb l'emmarcament arrebossat. Les finestres de la planta pis són rectangulars i estan bastides amb carreus de pedra granítica, amb les llindes planes d'arc conopial decorades amb rosetes i els escopidors motllurats. La de les golfes és una senzilla obertura rectangular amb l'emmarcament arrebossat. Adossat a l'extrem de ponent del parament hi ha un cos de planta rectangular i coberta d'un sol vessant, organitzat en un sol nivell i en origen destinat a les tasques agrícoles. Presenta obertures rectangulars i està bastit amb pedra, maó i morter de calç. La façana de tramuntana, orientada al carrer d'en Josep Maria Gurt i Copons, presenta diverses finestres obertes al parament de les que en destaquen dues, una de petita bastida amb quatre carreus desbastats i una altra de mida més gran amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus ben escairats. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-155 | C. d'en Josep Maria Gurt i Copons, 08430 | <p>L'única referència documental localitzada del nom Borrell i d'aquesta casa apareix en el fogatge de l'any 1553.</p> | 41.5908100,2.3192700 | 443264 | 4604570 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76728-foto-08181-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76728-foto-08181-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76728-foto-08181-155-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant de la façana principal es conserven les antigues quadres del bestiar, actualment reconvertides en un restaurant. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
76729 | Can Carpinell/Can Quico Guiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carpinellcan-quico-guiu | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | La masia va ser restaurada fa pocs anys. | <p>Masia urbana de planta rectangular, formada per dos cossos adossats, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis, i consta de dos crugies. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Les finestres són rectangulars, la de la planta baixa amb l'emmarcament arrebossat mentre que les dues del pis presenten els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i les llindes planes. Adossat a tramuntana hi ha un cos de nova planta que amplia l'edificació i s'utilitza com a garatge. Presenta obertures rectangulars amb els marcs arrebossats, tant a la façana principal com a la de tramuntana. La masia compta amb altres construccions de diferent propietat adossades als paraments de llevant i migdia. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats.</p> | 08181-156 | C. d'en Reixac, 64, 08430 | <p>La primera referència documental de Carpinell la trobem en el fogatge del terme de la Roca de l'any 1553. Posteriorment, l'any 1687 tenim notícia que es signaren els capítols matrimonials entre l'hereu del mas Carpinell de la Roca i la pubilla del mas Pareras del Bach, de la parròquia de sant Pere de Vallcàrcara, del terme de Montmany. De fet, des del segle XVII i fins l'any 1940, de la casa pairal dels Carpinell, o can Quico Guiu, de can Patau, de can Gisbert i de can Duran Vell en deien el veïnat de can Carpinell. Actualment, tota aquesta zona és coneguda pel nom de barri Reixac, cognom de l'últim rector de la família Carpinell, Valentí Reixac.</p> | 41.5801500,2.3265800 | 443864 | 4603381 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76729-foto-08181-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76729-foto-08181-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76729-foto-08181-156-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
76730 | Can Claus-Ca l'Avi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-claus-ca-lavi | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | La masia va ser completament rehabilitada fa aproximadament uns 10 anys. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per tres cossos adossats, amb les cobertes de teula de dos vessants i els careners paral·lels a la façana principal. El cos originari està situat al centre de la construcció, està distribuït en planta baixa, pis i golfes, i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures d'arc rebaixat bastides amb maons, tant el portal d'accés com les finestres. Destaca el rellotge de sol del pis, actualment repintat. Presenta una ampliació estructural adossada a la façana de ponent i consistent en una galeria oberta al pis i una finestra quadrada amb l'emmarcament arrebossat, a la planta baixa. A la part posterior, adossat a la façana de tramuntana de la masia, hi ha un altre cos rectangular distribuït en dues plantes, que presenta obertures rectangulars bastides en maons. El volum auxiliar adossat a llevant de la masia es correspon amb un porxo obert, un galliner i un espai de magatzem. El volum adossat a ponent correspon a un espai de garatge o magatzem també. Tots dos casos s'organitzen en un sol nivell. La construcció està bastida en pedra sense treballar lligada amb morter, amb alguns paraments arrebossats i pintats.</p> | 08181-157 | C. d'en Jaume Cuyàs, 22, 08430 | 41.6030700,2.3511400 | 445930 | 4605910 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76730-foto-08181-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76730-foto-08181-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76730-foto-08181-157-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La construcció està delimitada per una tanca. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
76731 | Can Nebot Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nebot-gros | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XIX | El rellotge de sol està molt degradat. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis, i organitzada en quatre crugies fruit de les successives ampliacions que ha patit l'edifici al llarg del temps. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. La resta d'obertures són rectangulars. A la planta baixa presenten emmarcaments arrebossats i pintats, fruit de la rehabilitació de la masia. Destaca, a l'extrem de ponent de la façana, una llinda monolítica i un carreu de pedra d'una antiga finestra actualment tapiada. Al pis, les finestres presenten els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats, les llindes amb dibuix d'arc conopial decorades amb creus llatines i els escopidors motllurats. La finestra situada damunt del portal presenta un aplic decoratiu consistent en una petita testa probablement reaprofitada. L'obertura de l'extrem de llevant presenta les mateixes característiques que les de la planta baixa. Encara s'observa el rellotge de sol al pis, tot i que molt degradat. La façana de ponent també presenta finestres emmarcades amb carreus de pedra, amb les llindes i els escopidors monolítics i plans. A la de migdia només se'n conserva una i a la de llevant, les finestres tenen els emmarcaments arrebossats. La construcció està bastida en pedra sense treballar i maons, lligat amb morter de calç. La façana de ponent està revestida amb un arrebossat llis, un xic degradat. A les cantonades hi ha carreus de pedra escairats.</p> | 08181-158 | C. de Bonavista, 08430 | <p>L'edifici que ens ocupa dóna nom al barri de can Nebot Gros. En el fogatge del terme de la Roca de l'any 1553 hi figura un 'Nabot'. Posteriorment, l'edifici fou ampliat amb diversos cossos durant els segles XVIII-XIX. A principis del segle XX, el barri estava format per set cases i una capella, de la que actualment se'n conserven les restes. De fet, el propietari del veïnat era el senyor Nebot, que s'ho va vendre tot al segle XVII a Miquel Carpinell, tot i que aquesta família tenia la seva casa pairal situada al barri Reixac. Durant la propietat dels Carpinell, la capella va tenir rector particular a disposició de la seva família, fet prou habitual a la població de l'època. Finalment, la família Carpinell es va vendre el veïnat a quatre propietaris, tot i que a la dècada dels 40 del segle XX només en constaven dos. Posteriorment, el senyor Oliva, un d'aquest dos propietaris, es vengué la seva part a una família de Granollers. La capella, ubicada actualment al jardí de la finca i de la que se'n conserva només el portal, també era utilitzada com habitatge fins l'any 1950.</p> | 41.5819400,2.3307900 | 444216 | 4603577 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76731-foto-08181-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76731-foto-08181-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76731-foto-08181-158-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El petit cap o testa de putto encastat a la finestra situada damunt del portal està probablement reaprofitat d'una finestra del període gòtic-renaixentista, tot i que no es descarta que formés part de l'antiga capella les restes de la qual es conserven al pati de la masia. Totes les finestres emmarcades en pedra presenten els cantells motllurats amb un boet. La casa està delimitada per una tanca de pedra amb barana de ferro. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
76732 | Can Sisó Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-siso-vell | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta en forma d'L, format per dos cossos adossats. La masia és rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està organitzada en planta baixa, pis i golfes, i consta de quatre crugies, una de les quals queda exteriorment amagada darrera del cos adossat a l'extrem de ponent de la construcció. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat i diverses finestres rectangulars. Totes aquestes obertures presenten els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. Entre el pis i les golfes hi ha un curiós rellotge de sol. La resta de paraments també compten amb finestres rectangulars arrebossades, tot i que de mida més petita que les anteriors. El cos auxiliar presenta la coberta de teula d'un sol vessant, s'organitza en un sol nivell i compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Aquest volum està bastit en maons. En general, la construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-159 | Avinguda d'en Gaudí, 7, 08430 | 41.6029900,2.3497300 | 445813 | 4605902 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76732-foto-08181-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76732-foto-08181-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76732-foto-08181-159-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finca està delimitada per una tanca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
76733 | El Molí de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-santa-agnes | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular format per tres cossos adossats. El volum original, situat al centre de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Els cossos auxiliars s'adossen a les façanes de llevant i ponent de la masia, presenten les cobertes de teula d'un sol vessant i s'organitzen en un sol nivell. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat i diverses finestres rectangulars de diferent mida. Totes aquestes obertures tenen els emmarcaments arrebossats. De la mateixa manera, les obertures presents en els cossos auxiliars mantenen aquesta mateixa tipologia, tot i que el de ponent presenta una finestra d'arc rebaixat. La façana de tramuntana, força més degradada, també compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, tot i que de mides més petites que les del parament principal. Els murs són revestits amb un arrebossat llis emblanquinat. Al costat de ponent de la construcció es manté l'era enrajolada amb cairons.</p> | 08181-160 | Avinguda d'en Gaudí, sn, 08430 | <p>Segons sembla, en època medieval hi hauria un altre molí situat prop del riu.</p> | 41.5999000,2.3467700 | 445563 | 4605561 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76733-foto-08181-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76733-foto-08181-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76733-foto-08181-160-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant la façana principal hi ha un pou circular amb una pica adossada, completament emblanquinat. A la banda de ponent del pati destaca un altre pou, bastit en pedra i maons, que reutilitza una antiga mola de brocal del molí com a tapa. De fet, davant d'aquest pou, hi ha l'antiga mola jussana del molí reaprofitada com a taula i una tercera mola decorant el jardí. En relació a l'era cal indicar que, en el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès, s'especifica que cal conservar íntegrament el paviment original. La finca està delimitada per una tanca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
76734 | La Torre de Santa Agnès/Can Bruniquer/Torre del Far/Mas de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-santa-agnescan-bruniquertorre-del-farmas-de-la-torre | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVI-XIX | Perfectament conservada i rehabilitada. | <p>Masia urbana de planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats disposats al voltant d'un pati tancat. L'edifici principal presenta la coberta de teula de quatre vessants, està distribuït en planta baixa i dos pisos i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures d'arc rebaixat adovellades a la planta baixa. Tant els balcons exempts de la primera planta com les finestres del segon pis són rectangulars i estan emmarcades en pedra, amb les llindes planes i els brancals bastits amb carreus desbastats. Al bell mig del parament destaca un rellotge de sol esgrafiat amb la data 1803 i un carreu de pedra sorrenca decorat i amb la següent inscripció: 'MARIA QUINTANA Y DIEGU QUINTANA ME FESERUN 1803'. La resta de façanes d'aquest edifici presenten obertures rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i les llindes planes. Només les finestres del primer pis presenten els escopidors motllurats. Adossat a la façana de ponent hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dues plantes, del que destaca la galeria d'arcs de mig punt bastits amb maons del pis i el coronament d'una torre quadrada que sobresurt per damunt de la coberta. La torre presenta obertures rectangulars emmarcades en pedra i el coronament emmerletat, tot i que rehabilitat. La resta de cossos auxiliars que completen la construcció s'organitzen al voltant del pati, situat davant la façana principal de la masia. És de planta rectangular i presenta un paviment de lloses de pissarra. A la banda de llevant del pati hi ha dos cossos rectangulars amb les teulades d'un i dos vessants, organitzats en un sol nivell, dels quals la part adossada a la masia es correspon amb un porxo obert sostingut per pilars de pedra. A ponent s'adossen dos cossos més, units entre sí mitjançant un volum rectangular cobert per una terrassa enrajolada. L'edifici que s'adossa a la masia presenta la coberta d'un sol vessant, està organitzat en una planta i presenta obertures d'arc rebaixat emmarcades en pedra. L'altre volum, força arranjat en canvi, compta amb teulada de dos vessants, està distribuït en dues plantes i presenta grans obertures rectangulars amb els emmarcaments restituïts. Per la banda de migdia, la construcció queda tancada mitjançant un mur de pedra obert per un gran portal d'arc rebaixat adovellat cobert per un voladís de teula de dos aiguavessos, amb la clau gravada amb la data 1813. La construcció presenta els murs de paredat comú amb carreus ben tallats a les cantonades. La façana principal presenta un revestiment arrebossat llis.</p> | 08181-161 | C. d'en Jaume Cuyàs, 53, 08430 | <p>Durant el segle XVI, l'edifici era conegut com a torre d'en Bruniquer o antiga torre del Far. En el fogatge de l'any 1553 hi figura com propietari en 'Broniquer'. En el Llibre de consuetuds i obligacions del rector i obrers de Santa Agnès de Malanyanes, recapitulat de nou l'any 1650 per Mn. Francesc Morera, es recullen les donacions a la parròquia en concepte dels delmes. En relació a l'edifici s'esmenta: 'De la torre dita d'en Bruniquer (donen) vuit quartans y son quatre per ella y lo mas Domenech vuit a dita torre (...)' (MARTÍ I BONET, 2007: 189). A principis del segle XVIII es menciona: 'Fa quiscun any de cens de terra d'en Bruniquer paga al rector de Santa Ignes dos sous per rahó de una pessa de terra herma ab alsines y altres arbres que té en alou lo dit rector de Santa Ignes (...)' (MARTÍ I BONET, 2007: 189). Com hem vist, a començaments del segle XIX, segons el carreu encastat a la façana principal, els propietaris de l'edifici eren la família Quintana. Tant la inscripció de la façana principal (any 1803) com la data del portal del barri (any 1813) fan referència a les reformes que devien deixar la masia amb l'aspecte actual.</p> | 41.6064000,2.3540400 | 446175 | 4606278 | 1803 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76734-foto-08181-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76734-foto-08181-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76734-foto-08181-161-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finca també està tancada i delimitada per una tanca. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
76735 | Rectoria vella de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-de-santa-agnes | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | Els revestiments arrebossats estan un xic degradats. | <p>Edifici aïllat format per tres cossos adossats que li confereixen una planta irregular. De fet, la construcció principal està situada a la part de ponent de la construcció, és de planta rectangular i consta de dos volums. El principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a ponent, al camí de la Rectoria vella, presenta una composició simètrica de les obertures. Majoritàriament són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant el portal d'accés que està bastit amb carreus de pedra ben desbastats. Les del primer pis es corresponen amb finestres balconeres mentre que a la segona planta són senzilles finestres de mida més petita que les anteriors. Destaca un petit pati davanter delimitat per una tanca de fusta. La resta de paraments de l'edifici també presenten obertures rectangulars, algunes d'elles bastides en maons. Adossat a la façana de migdia d'aquest volum hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant, distribuït en planta baixa i pis. Presenta senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i en destaca la galeria oberta del pis superior. En general, la construcció està bastida en pedra i maons, tot i que els paraments de ponent, migdia i tramuntana presenten un revestiment arrebossat llis.</p> | 08181-162 | Camí d'Alcoll, 21, 08430 | 41.6041000,2.3552300 | 446272 | 4606022 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76735-foto-08181-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76735-foto-08181-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76735-foto-08181-162-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossat a l'extrem sud-est de la construcció hi ha el tercer cos, de nova planta i actual seu del C.F. Santa Agnès. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
76736 | Escoles de Bell-lloc/Parc de Belloch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-de-bell-llocparc-de-belloch | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Conjunt arquitectònic de planta irregular format per diverses edificacions independents, agrupades dins d'un recinte tancat. En origen hi havia dos blocs d'aules i residència, un de menjadors, un d'apartaments, la capella i l'auditori, tots ells organitzats a partir d'una zona enjardinada central situada al costat de la capella, i comunicats entre sí mitjançant passadissos exteriors coberts amb sostre plans de fusta i pavimentats amb plaques de pissarra. En general, les edificacions són rectangulars, d'estructura compacta i amb les cobertes planes. Els blocs destinats a les aules, situats als extrems nord-oest i sud-est del conjunt, estan distribuïts en planta baixa i dos pisos, amb el nivell inferior sobresortit respecte la línia de façana dels pisos superiors, mitjançant blocs constructius de planta quadrada alternats amb zones enjardinades. Algun parament exterior d'aquests blocs està decorat amb esgrafiats. Alhora, als pisos superiors, presenten grans finestrals rectangulars protegits amb persianes de lamel·les blanques. La segona planta era l'espai destinat a residència escolar. El bloc dels menjadors s'organitza en una única planta i també s'il·lumina mitjançant grans finestrals. Davant seu hi ha la capella, de grans dimensions, bastida amb ciment i amb un campanar exterior adossat a l'extrem nord-oest de l'edifici. El temple presenta grans finestrals decorats amb vitralls acolorits i conserva diverses peces ornamentals de bronze, obra de l'escultor Josep Maria Subirachs. L'auditori, de grans dimensions, està situat a la banda de tramuntana del conjunt i resta fonamentat en una cota més baixa que la resta del conjunt. S'organitza en un sol nivell i presenta escenari, camerinos, pati de butaques i un vestíbul d'accés. El bloc d'apartaments era utilitzat inicialment per la comunitat de religiosos que ensenyava durant els primers anys de l'escola. Posteriorment es reutilitzà com allotjament. Actualment, a la banda de llevant del conjunt, hi ha edificats tres cossos estructurals més, que respecten i interioritzen el discurs estilístic de la resta de construccions. Tot el conjunt és construït mostrant una gran influència racionalista, tant en la composició arquitectònica com pels materials utilitzats. Les construccions estan bastides en pedra i formigó, complementant-les amb materials com el ferro i el vidre.</p> | 08181-163 | Ctra. C-251, Km. 5,6, 08430 | <p>El centre escolar va obrir l'any 1968 de la mà de la Caixa de Barcelona, propietària de la finca des del 1964. El projecte, de l'any 1963, era obra de l'arquitecte i urbanista Manuel Baldrich i Tibau. Durant els primers anys de docència, petites comunitats de religiosos s'encarregaren de l'ensenyament dels alumnes. Aquests s'allotjaven a l'edifici d'apartaments, que posteriorment va servir per allotjar el personal de 'La Caixa' que seguia cursos de formació al recinte. L'any 1990 passà a mans de la Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona, 'La Caixa', creada a partir de la fusió entre la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i les Balears i Caixa de Barcelona (Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona). L'any 1994, el centre es va tancar i restà mig abandonat, tot i que s'utilitzava com a magatzem de la Fundació 'La Caixa' i també com a plató de rodatge d'alguns curtmetratges. L'any 2003 ho adquireix l'empresa Santa & Cole, creant la societat Parc de Belloch, S.L., per donar un nou ús al conjunt arquitectònic. L'any 2006, aquesta empresa llogà una part de les seves instal·lacions a la multinacional Telefonica, amb la intenció per part d'aquesta d'instal·lar la seva universitat corporativa. Tant el mobiliari com els elements litúrgics sembla que van ser dissenyats pel mateix Baldrich. L'escultor Josep Maria Subirachs és l'autor de les peces ornamentals de la capella com la imatge del Sant Crist, el Via Crucis i les dues bandes de la porta d'accés, decorades amb escultures i imatges de sant Pere, per la cara exterior, i de sant Pau, per la banda interna del temple.</p> | 41.6274800,2.3385200 | 444899 | 4608628 | 1968 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-3.jpg | Legal i física | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Manuel Baldrich Tibau | Els edificis de la banda de llevant del conjunt han estat arranjats i ampliats. El centre escolar es complementava amb una piscina, un camp de futbol de terra i diverses pistes de joc pavimentades. | 120|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
76737 | El Molí de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-la-roca-0 | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Edifici urbà de planta irregular format per quatre cossos adossats, fonamentats a diferent nivell. El volum principal està situat a la banda de llevant de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats. S'hi accedeix mitjançant unes escales que comuniquen el nivell actual del carrer amb el de la planta baixa del molí. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars i algunes d'elles estan emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els escopidors motllurats. Cal exceptuar la finestra del pis superior, donat que està bastida amb maons. Damunt del portal destaquen dues espitlleres emmarcades amb carreus de pedra desbastats. A l'extrem de llevant del parament destaca el rellotge de sol, esgrafiat i datat l'any 1661. La resta de paraments de la construcció no presenten obertures. L'interior presenta estances cobertes amb voltes apuntades de pedra i morter de calç, amb arcades i obertures d'arc apuntat o bé rebaixat adovellades. Adossat a la façana de ponent del molí hi ha un volum de grans dimensions amb teulada de dos aiguavessos, distribuït en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i majoritàriament presenten els emmarcaments arrebossats. Les finestres dels pisos superiors de la façana principal tenen els escopidors motllurats. Destaca la finestra central, donat que presenta una llinda monolítica de pedra decorada amb una creu i gravada amb l'any 1669. També compta amb un rellotge de sol, pintat damunt del parament i força degradat. Tant la façana de tramuntana com la de ponent conserven una única finestra cada una emmarcada amb carreus de pedra desbastats. Adossats tant a la façana de tramuntana com a la de migdia de l'edifici hi ha dos petits volums auxiliars. El molí està bastit en pedra sense treballar, carreuons i maons, lligat amb morter de calç. El cos adossat a ponent presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-164 | C. d'Anselm Clavé, 9, 08430 | <p>Fins el segle XVI, el molí pertanyia als Torrellas, senyors del castell de la Roca. Entre els anys 1550 i 1570 van separar del patrimoni familiar 'lo ostal, lo molí, los delmas de Canovellas, junt amb moltes rendas y terras' (SALES, 1978: 41). L'any 1573, el molí va passar a mans del Capítol de l'Església Col·legiata de sant Feliu de Girona per mitjà d'un empenyorament. De tota manera, en el document de revenda de l'any 1582, s'especifica que aquest empenyorament s'havia fet amb la condició de poder-lo recobrar: 'nec non Molendinum farinerium dicta Villa de Rupe' (SALES, 1978: 41). El 1645, el castell amb tots els seus drets i propietats passà a ser propietat del municipi, en concret dels Jurats o Regidors de la Universitat de les parròquies dels sants Sadurní de la Roca, Esteve de Vilanova, Agnès de Malanyanes, Andreu d'Òrrius i Vicens de Vall de Riolf, del bisbat de Barcelona. Els Jurats decidiren que un propietari de la Roca tingués cura del molí, fent un establiment l'any 1649. D'aquesta manera, i donats els privilegis adquirits, la propietat va passar a ser de Nicolau Company, pagès de la Roca. El molí quedà en propietat dels descendents de Nicolau Company fins que l'any 1728, Fèlix Parera i Company, hereu i successor, el ven a Francesc Milans del Bosc. A finals del segle XVIII (1780), el molí passa a ser propietat del senyor Josep de la Casa Mora de Teyà. Fins a mitjans del segle XIX, el molí queda en propietat dels Mora, amb arrendaments successius i disputes per l'aigua contínues. A partir del 1861, per llaços familiars, passa a mans de la senyora Matilde Barrera i Arenas i dels seus germans fins que, l'any 1924, el venen a l'últim moliner de la Roca, Esteve Musachs i Puigdefàbregas.</p> | 41.5889600,2.3252600 | 443761 | 4604360 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76737-foto-08181-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76737-foto-08181-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76737-foto-08181-164-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El volum original manté, a la planta baixa, l'estructura medieval i bona part del mecanisme del molí, les moles i la càbria per alçar-les. L'antiga bassa, ubicada a la part posterior de la construcció, ha estat arranjada i transformada en l'actual Parc de la Bassa del Molí, inaugurat l'any 2010. Fins l'any 2007, la sèquia o rec encara estava en ús. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
76743 | Turó de l'Alomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-lalomar | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Restes de dues sitges ibèriques localitzades prop del turó d'Alomar, actualment desaparegudes. Proporcionaren els següents materials: fragments de ceràmica ibèrica a torn, d'àmfora ibèrica, d'àmfora itàlica, Dressel 1A, Dressel 1B, Campaniana A i B, un molí branquiforme i fragments de dolia i tègules.</p> | 08181-251 | A uns 400 m. a llevant de la ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001, 08430 | <p>El jaciment, datat entre els segles VI - I a.C., es va documentar per referències orals segons les quals, pels voltants de l'any 1970, el senyor Llobet localitzà les restes de dues sitges ibèriques extraient sauló. Sembla ser que lliurà els materials a mossèn Jordi Sales, rector de la Roca en aquell període. El jaciment va ser destruït per una pedrera.</p> | 41.5778900,2.3236600 | 443618 | 4603132 | 08181 | La Roca del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76743-foto-08181-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76743-foto-08181-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76743-foto-08181-251-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
76744 | Dolmen del camí de can Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-cami-de-can-collet | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Megàlit desaparegut que estava ubicat a la zona sud d'un camp de conreu actual, situat al nord-oest del castell de la Roca i a l'est del riu Mogent. Anteriorment, la zona estava formada per un petit turonet que fou rebaixat quan es va explotar com a gravera, rebaixant-ne els nivells. De manera testimonial encara es conserva una petita part d'aquest turó, degut a la instal·lació d'una torre elèctrica de la línia d'alta tensió. El megàlit estava format per quatre lloses de grans dimensions.</p> | 08181-252 | A uns 250 metres al nord-oest del castell de la Roca, 08430 | <p>La documentació del megàlit parteix de les referències donades per M. Llobet, segons el qual existia un megàlit format per quatre grans lloses de pedra que era llargament conegut en el temps, donat que no recordava cap notícia sobre la troballa de restes arqueològiques. També indicà que fou destruït.</p> | 41.5930800,2.3313100 | 444269 | 4604814 | 08181 | La Roca del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76744-foto-08181-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76744-foto-08181-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76744-foto-08181-252-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
76745 | Castell de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-roca-0 | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CATALÀ I ROCA, P. [coord.] (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | <p>Al cim del turó on s'assenta el castell de la Roca, al nord-oest del nucli urbà, es van localitzar fragments de ceràmica ibèrica feta a torn de manera dispersa. No es va detectar cap altre element ni tampoc restes de cap construcció, al marge de les estructures relacionades amb l'edifici del castell.</p> | 08181-253 | Turó del castell, 08430 | <p>Segons sembla, en el turó on s'assenta el castell, s'hi ubicava la mansio Praetorium corresponent a la via que comunicava les Gàl·lies amb Tàrraco. El jaciment fou localitzat per l'arqueòleg Josep Estrada l'any 1947. Les restes ceràmiques que recollí es troben actualment dipositades al fons del Museu de Granollers.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76745-foto-08181-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76745-foto-08181-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76745-foto-08181-253-3.jpg | Inexistent | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
76751 | Retaule Major de Santa Agnès de Malanyanes al Museu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-santa-agnes-de-malanyanes-al-museu-diocesa-de-barcelona | <p>GARRIGA I RIERA, J. (1986): 'L'època del Renaixement (segle XVI)' dins Història de l'art Català, edicions 62, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> | XVI | La primera restauració coneguda de la peça es realitzà l'any 2007, en motiu de l'exposició commemorativa dels 700 anys de la fundació de l'església de Santa Agnès de Malanyanes. | <p>Retaule original de l'altar major de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, actualment ubicat al Museu Diocesà de Barcelona. El retaule és de pintura al tremp i oli sobre fusta, i està constituït per sis taules referents al martiri de la santa. Les taules representen: Santa Agnès refusant l'aliança matrimonial del fill del pretor, Santa Agnès rebent la palma del martiri que li porta l'àngel mentre el fill del pretor és mort pel dimoni, Degollació de Santa Agnès, Flagel·lació de Crist, Crist amb la creu camí del Calvari i el Calvari. Hi ha escenes ambientades en interiors arquitectònics, estilísticament de caire renaixentista, mentre que les figures i la composició de les escenes és encara gòtica, així com la profusió de daurats presents en el retaule.</p> | 08181-170 | Monument de la Pia Almoina, av. de la Catedral, 4, 08002 Barcelona | <p>El retaule és obra del pintor rossellonès Jaume Forner, el qual signà un contracte per la seva realització l'any 1535, renovat l'any següent pel preu total de 202 lliures i 4 sous. Anteriorment, l'any 1527 Joan Romeu havia realitzat tota la fusteria de la peça. L'any 1680, donat el seu alt grau de deteriorament, es va decidir fer-ne un altre, que actualment encara es pot admirar a l'altar major del temple (obra de Jaume Roig, 1681). Amb el canvi de retaule, l'original va ser desmuntat i guardat fins que l'any 1916 ingressà al Museu Diocesà de Barcelona.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 1536 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Popular|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Forner | 95|119|93 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||
76761 | Cooperativa la Roca de Labradores y Ganaderos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-la-roca-de-labradores-y-ganaderos | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici urbà de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula de dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer de Catalunya, presenta dos portals d'accés rectangulars bastits amb maons i corresponents als dos volums adossats. A la part superior d'aquestes obertures hi ha un fris corregut bastit amb maons, que integra els dos rètols que diferencien la cooperativa del magatzem-graner. La resta d'obertures es corresponen amb finestrals rectangulars emmarcats en maons. Els finestrals del pis de la cooperativa tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada i barana de ferro. Els porticons, de fusta pintada de color verd, presenten la part superior treballada amb motius decoratius vegetals. El fris de maons de la planta baixa també es repeteix en aquest nivell superior. La façana està coronada per un doble ràfec de maons, decorat amb dents de serra i dentellons, damunt del que s'assenta un plafó corregut decorat amb dos ovals centrals de maons, corresponents a cada un dels volums estructurals. La construcció està bastida en pedra, amb les juntes en relleu. Les cantonades estan decorades amb maons, disposats a mode de carreus.</p> | 08181-180 | C. Catalunya, 71, 08430 | <p>L'any 1929 neix a la Roca el Sindicat Agrícola Cooperatiu. La primera junta estava constituïda per Joan Quintana, president, Romà Planas, secretari, Sadurní Pujadas, tresorer, i els vocals Pere Portell, Santiago Brullet i Isidre Raymí. En un principi, les reunions es feien al nº 35 de la carretera de Vilanova, propietat de Pere Portell (actual rambla Mestre Jaume Torrents). El nou edifici, amb llicència d'obres del 31 de març del 1934 sol·licitada per Joan Quintana i Mauri, es construí en terrenys del sr. Pere Duran i Estapé. Destaca un plafó de ceràmica vidrada decorada en blanc i blau, amb la següent inscripció: 'CONSTRUIDO CON LOS AUXILIOS DEL MINISTERIO DE AGRICULTURA'. Està situat damunt del fris de maons de la planta baixa, del volum corresponent al magatzem de la cooperativa.</p> | 41.5855400,2.3254000 | 443770 | 4603981 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76761-foto-08181-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76761-foto-08181-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76761-foto-08181-180-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
76762 | Capella de can Nebot Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-nebot-gros | <p>CARRERAS I CANDI, F. (1988): 'Lo castell de la Roca del Vallès' Reedició feta pel Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès. (la 1ª edició va ser editada per l'Avenç l'any 1895), pp. 141-142. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVI | <p>Restes d'una antiga capella situades dins del jardí de la casa de can Nebot Gros. Es conserva l'antic portal d'accés a l'interior del temple. Està format per un arc de mig punt adovellat i motllurat, a mode d'arquivoltes disposades en gradació. L'arc descansa damunt de dues impostes decorades amb petites testes humanes, un home amb barba i turbant a l'esquerra i una dona a la dreta. Els brancals de l'obertura estan bastits amb carreus de pedra desbastats, i decorats amb motllures rectilínies a la part interior de l'obertura. Unes escales de pedra comuniquen el portal de la capella amb el nivell de circulació actual del jardí, tot i que van ser restituïdes. La pedra és sorrenca.</p> | 08181-181 | C. de Bonavista (can Nebot Gros), 08430 | <p>L'obertura correspon al portal de la capella de can Nebot Gros, propietat del senyor Nebot fins que, al segle XVII, aquest es vengué la capella i tot el veïnat al senyor Miquel Carpinell. Des d'aquest moment, el nou propietari va posar un rector particular a disposició de la seva família. L'últim rector que va tenir la família Carpinell es deia Valentí Reixac, el cognom del qual va donar nom al barri Reixac, donat que la casa pairal dels Carpinell i diverses propietats es trobaven en aquesta zona. La capella va ser utilitzada com habitatge fins l'any 1950. Estilísticament, l'obertura s'adscriuria a l'estil gòtic tardà.</p> | 41.5817400,2.3308100 | 444218 | 4603555 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76762-foto-08181-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76762-foto-08181-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76762-foto-08181-181-3.jpg | Legal i física | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest element es recull al Pla especial i catàleg del Patrimoni de la Roca del Vallès (2011) amb la categoria de Vestigi arqueològic. | 94|93 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
76763 | Sant Sadurní de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-la-roca | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. BAULIES, J. (2000): La Roca del Vallès, Santa Agnès de Malenyanes i Valldoriolf, carrers de Barcelona. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1987. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVI | Actualment s'estava restaurant el retaule de l'altar major del temple. | <p>Edifici d'una sola nau capçada a llevant per un absis poligonal i amb dues capelles laterals per banda. La volta de la nau és de creueria i està dividida en tres trams separats per arcs torals apuntats. Tots els arcs es recolzen als murs laterals de la nau mitjançant mènsules decorades amb àngels i personatges amb cartel·les. Les claus de volta també estan decorades. L'absis està cobert amb una volta de creueria i a la clau hi figura la imatge de Sant Sadurní. Les quatre capelles laterals estan obertes entre els contraforts que sostenen el temple i estan cobertes amb voltes de creueria amb les claus decorades, exceptuant la segona capella de tramuntana, la qual fou reformada al segle XVII construint una cúpula. Les mènsules que sostenen els arcs presenten imatges dels evangelistes a les dues capelles més pròximes a l'altar. A les més allunyades, en canvi, es corresponen amb capitells sense figuració. Alhora, les capelles properes a l'altar s'obren a la nau mitjançant arcs apuntats adovellats, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. Les altres dues, en canvi, s'obren mitjançant arcs de mig punt adovellats. Als peus del temple hi ha el cor, d'arc rebaixat sostingut per una volta de creueria recolzada als murs laterals amb clau central decorada. Sota el cor, i oberta al mur de tramuntana, hi ha una petita capella utilitzada anteriorment com a baptisteri. Presenta una fornícula apetxinada oberta al mur i diverses restes de pintures murals conservades sota els revestiments posteriors. Adossada a la banda de llevant del presbiteri hi ha la capella del Santíssim, amb capçalera de planta semicircular i de factura més tardana que la resta. Actualment, la nau del temple s'il·lumina mitjançant una única finestra d'arc de mig punt arrebossat i emblanquinat. La façana presenta un portal d'arc apuntat format per una successió d'arquivoltes en gradació, sostingudes per fines columnetes i decorades amb capitells figurats. L'arquivolta exterior està profusament decorada amb motius florals i vegetals. El timpà és apetxinat i presenta una imatge de sant Sadurní. La llinda del portal presenta l'escut de Barcelona, en clara referència al carreratge. El portal està emmarcat per dos esvelts pinacles decorats, disposats a mode de pilastres. Damunt del portal hi ha el rosetó circular adovellat. La façana està rematada per una cornisa motllurada damunt la que s'obren cinc obertures apuntades de perfil conopial. A l'extrem sud-oest del temple destaca el campanar, de planta quadrada i rematat per una espadanya que presenta dues esveltes obertures d'arc de mig punt per les campanes. El coronament és emmerletat. A l'altre extrem de l'edifici hi ha un campanar de torre amb rellotge, amb la coberta de quatre vessants de teula i l'aparell bastit amb maons. Tant la nau com l'absis estan reforçats amb contraforts de suport coronats amb gàrgoles. La construcció és bastida, en general, en pedra treballada i sense treballar lligada amb morter de calç. La façana principal presenta un revestiment arrebossat que imita un aparell de carreus regulars.</p> | 08181-182 | C. de l'Església, 2, 08430 | <p>L'església la va fundar l'abadessa Emma de sant Joan de les Abadesses l'any 932. Sembla ser que del primitiu edifici romànic només se'n conserva un pany de parament integrat al mur de tramuntana interior del temple. Entre els anys 1557 i 1581, el temple fou engrandit i renovat, sota les ordres del mestre d'obres Bartomeu Roig. Vers el 1558, Miquel Roig apareix com a mestre d'obres en el disseny i construcció de la portalada. Posteriorment es documenta la realització de la teulada l'any 1604, i l'enrajolat el 1606, així com una reparació de la volta de la nau l'any 1636. En el transcurs d'aquest segle també es transformà la volta de la segona capella de tramuntana en una cúpula. Durant la guerra de Successió, el temple serví com a caserna de les tropes de Felip V.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76763-foto-08181-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76763-foto-08181-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76763-foto-08181-182-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'església es troba inclosa dins la Zona d'Expectativa Arqueològica del Nucli Antic (ZEA 1), regulada pel Pla de Millora Urbana del Casc Antic de La Roca Centre, aprovat el 2006. Pel que fa als elements artístics destacables del temple destaca el retaule de l'altar major, de l'any 1620 i obra d'Antoni Comas, la pintura dels sants Donat i Fausta, del 1771 i situada a l'altar de Nostra Senyora de Gràcia, que està inclòs dins del retaule de la primera capella lateral del mur de migdia del temple. Una altra de les peces destacables és la pica baptismal del segle XVI profusament decorada i un carreu de pedra gravat, procedent del castell. La imatge de sant Sadurní de la portalada és obra de l'artista vigatà Jordi Pallàs. La portalada pertany estilísticament al període del gòtic tardà. | 94|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
76764 | Can Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sol | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès (n.d).. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici urbà aïllat de planta rectangular, que presenta una coberta composta formada per teulades de dos aiguavessos, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. Presenta una torre adossada de planta poligonal, coberta de teula piramidal i una planta més d'alçada que la resta de la construcció. Cada façana presenta el cos central avançat respecte el pla de l'edifici i una ordenació simètrica de les obertures. Aquestes són rectangulars i d'arc de mig punt, amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal presenta un porxo sostingut per columnes helicoïdals bastides en maons, que sostenen el balcó del primer pis, corregut i amb balustrada decorada. A banda i banda hi ha dos balcons més exempts, amb llosana motllurada sostinguda per mènsules decorades. A la segona planta, el balcó és exempt i amb barana de ferro, més senzill. Les façanes de migdia i ponent presenten una tribuna poligonal avançada respecte el cos central, coberta per una terrassa al nivell del pis delimitada per una barana. La de ponent es correspon amb una balustrada. La construcció presenta els revestiments arrebossats i pintats. A escassos metres a tramuntana hi ha la resta del conjunt, amb edificis destinats a la policia municipal i al jutjat de pau. Presenten les mateixes característiques estilístiques que la resta de la construcció, amb cobertes de teula vidrada de dos o tres vessants i organitzats en una i dues plantes. Són característics els porxos que protegeixen els portals d'accés, amb columnes i teulades vidrades de tres vessants.</p> | 08181-183 | C. de Catalunya, 24, 08430 | <p>L'edifici fou construit per l'arquitecte Lluís Planas i Calvet l'any 1920. És autor de diverses obres modernistes a la comarca i representant del corrent més ornamental i exhuberant pel que fa a la decoració. Malgrat tot, l'actual ajuntament de la Roca s'adscriuria a una línia de caire més noucentista. Inicialment la casa la va començar un tal Pinyol, tot i que no la va poder acabar per falta de diners. Entre el 1920 i 1923 la va comprar la senyora Agustina, dona de Joan Sol, i va fer construir tot el recinte. Abans de la guerra, a l'edifici on hi ha el jutjat de pau, hi vivia el doctor Josep Pujol. Durant la guerra, ocuparen aquest mateix edifici el Comitè, l'Ajuntament i un grup de guàrdies d'assalt. Després de la guerra, dues mestres de la Roca visqueren a la casa de can Sol i, més tard, la família Gavarró ocupà l'edifici on hi ha actualment la Policia Municipal. Un cop mort el senyor Sol, el seu hereu vengué la propietat a Jaume Vallhonesta. Posteriorment, Francesc Mestres i Andreu, exalcalde de la Roca, la comprà i convertí en Casa de la Vila. La construcció fou objecte d'una gran rehabilitació l'any 1982, quan es recuperà pel servei del poble, amb l'ajuda de la Diputació de Barcelona de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 1920 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76764-foto-08181-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76764-foto-08181-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76764-foto-08181-183-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Lluís Planas Calvet | Actualment, l'edifici està essent objecte d'un ampliació de la sala de plens i de la construcció de les noves oficines de la policia municipal, a la banda de tramuntana de la construcció. Es preu que finalitzin a mitjans del 2011. | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
76765 | Can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrents-2 | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1987. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular format per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta holandesa bastida amb teula i està distribuït en planta soterrada, planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta una composició simètrica de les obertures. Són totes rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats i motllurats. El portal d'accés compta amb una clau decorada central amb les inicials 'S.P' gravades al mig. Els finestrals del primer pis tenen sortida a balcons exempts amb llosanes semicirculars. La finestra de les golfes és triforada. La façana de migdia presenta un cos rectangular adossat cobert per una terrassa al pis, que en origen presentava una galeria oberta a la planta baixa, a la que s'accedia mitjançant dos trams d'escales situades als extrems de la construcció. Actualment, la galeria ha estat tancada amb grans finestrals de vidre, inclosos els accessos laterals. La terrassa està delimitada per una balustrada de pedra i el nivell inferior presenta obertures d'arc rebaixat amb els emmarcaments arrebossats. Adossada a l'extrem de migdia de la façana de ponent destaca una torre de planta quadrada distribuïda en cinc nivells, amb coberta piramidal de teula i obertures rectangulars que presenten les mateixes característiques anteriors. Adossat a la façana de llevant destaca l'altre cos, de planta rectangular, distribuït en tres nivells i amb la coberta de teula de tres aiguavessos. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats</p> | 08181-184 | C. d'Anselm Clavé, 44, 08430 | <p>El cognom Torrents apareix mencionat dins del municipi de la Roca en el fogatge de l'any 1553. Tot i això, la construcció és una obra de finals del segle XIX adscrita al corrent noucentista. En aquest sentit cal dir que la zona de creixement del municipi neix a partir del carrer d'Anselm Clavé, prenent el curs del riu Mogent i la carretera de Vilanova del Vallès com a eixos. En aquest sector hi ha edificis bastits entre finals del segle XIX i principis del segle XX, de línies modernistes i noucentistes, adaptats al moviment d'estiueig i de segona residència sorgit a l'època. Sabem que l'edifici va pertànyer a la Caixa de Pensions. L'actual plaça dura situada a migdia de la construcció, delimitada pels carrers Montseny, Pompeu i Fabra, d'Anselm Clavé i l'avinguda Catalunya, es correspon amb els antics jardins de la casa. Tant la glorieta central com la caseta auxiliar de l'extrem sud-oest de la plaça, per tant, eren propietat de la casa de can Torrents.</p> | 41.5879400,2.3263100 | 443848 | 4604246 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76765-foto-08181-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76765-foto-08181-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76765-foto-08181-184-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, l'edifici està ocupat pels despatxos de la gestió municipal pel que fa als serveis d'esports, ocupació, educació, solidaritat i joventut. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
76766 | Casa Morris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-morris | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular envoltat de jardí. Presenta la coberta de teula de dos vessants, està distribuït en planta baixa i altell, i consta de tres crugies perpendiculars a la façana principal. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. A la planta baixa es corresponen amb finestrals allargats que presenten decoració superior, mentre que a l'altell són de mides més petites. De fet, aquest segon nivell només s'aixeca a la part central de l'edifici. Adossat a la façana principal, cobrint el portal d'accés, hi ha un porxo sostingut per pilars i delimitat lateralment amb balustrades. Alhora, aquest porxo està cobert per una terrassa al pis, delimitada amb balustrades i coberta per una teulada de quatre aiguavessos. En la divisòria entre aquests dos nivells destaca una placa de ceràmica vidrada amb el nom de la casa. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats. En el pati, a escassos metres de la façana principal hi ha una glorieta o porxo de planta quadrada, format per quatre pilars bastits en maons que sostenen una encavallada de fusta que suporta la coberta de quatre vessants de teula.</p> | 08181-185 | C. de la Verge del Carmen, 23, 08430 | <p>La zona de creixement del municipi de la Roca neix a partir del carrer d'Anselm Clavé, prenent el curs del riu Mogent i la carretera de Vilanova del Vallès com a eix. En aquest sector hi ha edificis bastits entre finals del segle XIX i principis del segle XX, de línies modernistes i noucentistes, adaptats al moviment d'estiueig i de segona residència sorgit a l'època. En el cas de la casa Morris, estilísticament presenta línies de caire noucentista, tot i que de factura popular.</p> | 41.5845200,2.3267800 | 443884 | 4603866 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76766-foto-08181-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76766-foto-08181-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76766-foto-08181-185-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un caminet pavimentat condueix des de la porta de la finca fins al portal d'accés a l'edifici. El jardí és de grava amb jardineres d'obra amb vegetació. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
76767 | Torre d'en Ridameia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-den-ridameia | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, format per tres cossos adossats i envoltat de jardí. El volum principal presenta la coberta de teula de quatre vessants, amb els eixos careners decorats amb teula àrab vidrada de color verd, i està distribuït en planta baixa i pis. Adossat a l'extrem nord-oest de la construcció destaca una torre de planta quadrada, amb coberta de teula piramidal, distribuïda en planta baixa i dos pisos. El tercer cos està adossat a la façana de tramuntana del volum principal, tot i que és de factura més moderna. En general, la construcció presenta obertures rectangulars i d'arc de mig punt, amb els emmarcaments arrebossats i els escopidors bastits amb rajola vidrada de color verd. Tant la façana principal com la posterior presenten un cos avançat situat al centre del parament, en ambdós casos coronat per un plafó d'obra ondulat. El de la façana principal està decorat amb motllures i dos acroteris situats als extrems. Adossat al cos avançat de la façana principal destaca una tribuna de planta semicircular, formada per columnes circulars que sostenen un entaulament ornamentat, actualment tancada amb grans finestrals de vidre. Està coberta per un balcó al nivell del pis, amb la llosana semicircular delimitada per una balustrada d'obra. De la torre caldria destacar l'últim nivell, donat que presenta grans finestrals rectangulars a cada un dels paraments, decorats amb dues columnes jòniques. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-186 | C. d'en Reixac, 39, 08430 | 41.5805700,2.3259000 | 443807 | 4603428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76767-foto-08181-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76767-foto-08181-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76767-foto-08181-186-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És força probable que l'última planta de la torre fos en origen una galeria oberta, posteriorment tancada amb grans finestrals. La construcció, bastida entre finals del segle XIX i principis del XX, correspon al període de creixement del municipi de la Roca, sorgit arran del moviment d'estiueig i de segona residència. De fet, la construcció presenta certs elements estilístics que podrien correspondre tant al corrent modernista com al noucentista, tot i que de caire popular. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
76768 | Ca la Grassa-can Mario | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-grassa-can-mario | <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XIX | <p>Tot i que fa poc temps la casa fou enderrocada, actualment es conserva dempeus l'edifici auxiliar situat a l'extrem nord-oest de la parcel·la. La construcció es pot observar perfectament des de l'actual parc de la Bassa del Molí. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. La façana, orientada a migdia, presenta un portal d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat i una finestra rectangular amb la llinda plana de pedra picada, a la planta baixa. Al pis destaca una galeria porticada formada per sis obertures d'arc de mig punt, sostingudes amb pilars quadrats i amb les impostes incurvades. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats.</p> | 08181-187 | C. Major, 12, 08430 | <p>De l'edifici enderrocat sabem que estava distribuït en planta baixa i dos pisos, que la façana orientada al carrer Major presentava finestres rectangulars i que, en origen, el portal d'accés a l'interior tenia la llinda datada. Segons mossèn Jordi Sales, l'edifici tenia la única premsa de vi del poble. S'utilitzava per premsar la rapa del raïm. Pasqual Ferrer recorda que la darrera persona que duia la premsa era en Màrius Gallemí i Bartrés, i que la Roca arribà a tenir tres premses en funcionament, tot i que amb la pèrdua de les vinyes les premses van anar desapareixent.</p> | 41.5896100,2.3257400 | 443802 | 4604432 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76768-foto-08181-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76768-foto-08181-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76768-foto-08181-187-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La casa es troba inclosa dins la Zona d'Expectativa Arqueològica del Nucli Antic (ZEA 1), regulada pel Pla de Millora Urbana del Casc Antic de La Roca Centre, aprovat el 2006. La galeria sembla ser una construcció de finals del segle XIX. Actualment, la parcel·la està tancada mitjançant dos murs d'obra de mitja alçada situats a llevant i ponent del terreny. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
76769 | Cal Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guineu-1 | <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | L'edifici és una construcció nova. | <p>Casa unifamiliar entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i un terrat descobert orientat al carrer Major. La construcció està distribuïda en planta baixa i pis, i presenta la façana completament reformada amb senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. L'únic element destacable és el baix relleu de pedra de Montjuïc encastat a la façana principal, al nivell del pis. Es tracta de la figura de sant Sadurní. Representa al sant bisbe assegut revestit amb els hàbits pontificals, amb un bàcul i un llibre obert a les mans.</p> | 08181-188 | C. Major, 31, 08430 | 41.5892000,2.3260600 | 443828 | 4604387 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76769-foto-08181-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76769-foto-08181-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76769-foto-08181-188-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es desconeix per quin motiu la imatge de sant Sadurní presideix la façana principal i quin significat tenia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
76770 | Cal Moixo-Muixo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moixo-muixo | <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Casa unifamiliar entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer Major, presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. Destaca la finestra de la planta baixa, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats de pedra de granit i la llinda plana monolítica gravada amb una creu llatina central i la data 1680. L'intradós de l'obertura presenta el cantell bisellat i l'escopidor ha estat restituït modernament. La façana està arrebossada i emblanquinada.</p> | 08181-189 | C. Major, 35, 08430 | <p>En origen, la finestra datada de la planta baixa era el portal d'accés a l'edifici, tot i que desconeixem quan es va fer aquest canvi. Aquesta data ens pot indicar o bé una possible reforma important de l'edifici existent o bé una nova construcció de la casa.</p> | 41.5891400,2.3259700 | 443821 | 4604380 | 1680 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76770-foto-08181-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76770-foto-08181-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76770-foto-08181-189-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
76771 | Cal Cafeter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cafeter-0 | <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | Els revestiments de les façanes estan força degradats. | <p>Casa unifamiliar cantonera amb pati posterior, formada per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer Major, presenta un portal d'accés central d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al pis hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat i, al seu costat, una finestra biforada amb llinda d'arquets trilobulats i columneta central, amb les impostes i el capitell decorats amb rosetes i bastida amb pedra sorrenca. La façana orientada al carrer dels Enamorats és força més senzilla i presenta finestres rectangulars de mida més petita amb els emmarcaments arrebossats. El cos auxiliar està adossat a la façana de llevant de la casa. Presenta la coberta de teula d'un sol vessant i està organitzat en un únic nivell. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats amb carreus de pedra a la cantonada amb el carrer dels Enamorats.</p> | 08181-190 | C. Major, 43, 08430 | <p>Sembla ser que la finestra coronella biforada del pis procedeix del castell. Durant el temps que el castell va estar abandonat, des de mitjans del segle XVII i fins al segle XX, els seus materials foren espoliats i s'utilitzaren per la construcció de les cases del poble.</p> | 41.5889300,2.3261100 | 443832 | 4604356 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que la finestra coronella del pis correspon a l'estil gòtic, la construcció de l'edifici podria correspondre a mitjans del segle XVII. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
76772 | Can Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roc-0 | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | <p>Casa unifamiliar entre mitgeres de planta irregular, formada per tres cossos adossats, amb pati posterior. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana orientada al carrer de l'Església mostra una ordenació simètrica de les obertures. Presenta un portal d'accés central d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. Al pis hi ha una gran finestra rectangular triforada amb llinda d'arquets trilobulats sostinguda per dues columnetes, amb les impostes i els capitells decorats amb rosetes, tota ella bastida amb pedra sorrenca. La resta d'obertures del parament són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats. El parament està rematat per un doble ràfec de dentellons i dents de serra, i presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat que amaga l'aparell d'obra. La façana posterior, orientada a ponent, al pati de la finca, presenta un altra finestra triforada amb llinda d'arquets trilobulats i les mateixes característiques decoratives que la del parament principal. Els cossos auxiliars s'adossen al principal per la banda de ponent també. Presenten les cobertes de teula d'un sol vessant i s'organitzen en un i dos nivells.</p> | 08181-191 | C. de l'Església, 9, 08430 | <p>És força probable que les finestres coronelles del pis procedeixen del castell de la Roca. És ben sabut que durant el temps que el castell va estar abandonat, entre mitjans del segle XVII i fins al segle XX, els seus materials foren espoliats i s'utilitzaren per la construcció de les cases del poble. En el cas de can Roc, la desproporció tant acusada entre les mesures del finestral i del portal d'accés respecte a la superfície de la façana principal, fan pensar que l'emplaçament original d'aquestes obertures fos un altre.</p> | 41.5903100,2.3257500 | 443803 | 4604510 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76772-foto-08181-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76772-foto-08181-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76772-foto-08181-191-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que les finestres coronelles del pis correspon a l'estil gòtic, la construcció de l'edifici podria correspondre a mitjans del segle XVII. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.