Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76811 | Goigs de Sant Donat i Santa Fausta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-donat-i-santa-fausta | <p>WIKIPEDIA (n.d): Donatus of Arezzo. Obtinguda el 4 de març de 2011. WIKIPEDIA (n.d): Saint Fausta. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> | XX | <p>Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment per lloar un sant o bé la Mare de Déu. A La Roca del Vallès destaquen diferents goigs. Un d'aquests és sobre Sant Donat i Santa Fusta. El goig es presenta amb el nom de 'Goigs dels invencibles màrtirs sant Donat y santa Faufta, Reliquias dels quals fe veneran en la parroquia de La Roca, Bisbát de Barcelona'. El document original és datat al 1710 i fou estampat a Barcelona en la impremta de Barthomev Giralt, al carrer de Sant Cayetano. El goig es presenta amb text a tres columnes amb corondell i emmarcat amb una orla amb motius tipogràfics. Sobre el text es pot veure els dos Sants i als seus costat dos gerres amb flors.</p> | 08181-230 | Palau Episcopal, c/ del Bisbe 5, 08002 Barcelona | <p>Sant Donat d'Arezzo fou el patró d'Arezzo i va néixer a Nicomedia. Fou considerat el bisbe del ciutat. La seva passió fou escrita pel bisbe, també d'Arezzo, Severinus. D'acord amb la tradició sant Donat fou martiritzat el 7 d'agost de 362 i mort mitjançant decapitació durant el regnat de Juià l'Apostata. Santa Fausta, també coneguda com Santa Fausta de Civíc, va néixer aproximadament vers el 298 i fou martiritzada i executada per ordre de Evilasius, que paradoxalment després es convertí i fou nomenat sant. Santa Fausta va morir als 13 anys vers, aproximadament, el 311.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76811-foto-08181-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76811-foto-08181-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76811-foto-08181-230-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001). | 119|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 76813 | Goigs relacionats amb la Roca del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-relacionats-amb-la-roca-del-valles | <p>VIQUIPÈDIA (n.d): Agnès d'Assís. Obtinguda el 4 de març de 2011. VIQUIPÈDIA (n.d): Llúcia de Siracusa. Obtinguda el 4 de març de 2011. VIQUIPÈDIA (n.d): Sadurní de Tolosa. Obtinguda el 4 de març de 2011. VIQUIPÈDIA (n.d): Sant Isidre el Llaurador. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> | XX | <p>Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment per lloar un sant o bé la Mare de Déu. A La Roca del Vallès destaquen diferents goigs. Entre aquests destaquen el següents: -Goigs de Sant Sadurní, -Goig de Nostra senyora de Malanyanes -Goigs de Sant Isidre -Goigs de Santa Llúcia. El goigs de Sant Sadurní es presenta encapçalat amb el títol de 'GOIGS DEL GLORIÓS SANT SAURNÍ / Bisbe y Martre, Partó de La Roca (La Praetoruim / Romana) en lo Vallès, Bisbat de Barcelona'. Sota es pot apreciar una imatge del sant vestit de bisbe amb bàcul pastoral i, a cada costat d'aquesta imatge emmarcada, es poden veure dos gerres plenes de flors. Sota d'aquest es presenta el text a tres columnes senzilles i tot ell emmarcat amb un orla amb motius geomètrics. Els goigs daten de 1917 i el que presentem en arxiu fotogràfic foren impresos a Graf. F. Carrera, a Granollers el 1934. El goigs de Sant Isidre es presenta encapçalat amb el títol de 'GOIGS EN LLOANÇA DEL GLORIOS / SANT ISIDRE LLAURADOR / Patró de la pagesia, venerat a l'Església parroquial de la Roca del Vallès'. Sota es pot apreciar, emmarcada dins de motius florals, una imatge del sant vestit de pagès amb un bastó de pastor a la mà i, a cada costat es poden veure dos gerres plenes de flors. Sota d'aquest es presenta el text a tres columnes senzilles i tot ell emmarcat amb un orla amb motius florals El goigs de Santa Llúcia es presenta encapçalat amb una imatge de la Santa i a cada banda de la imatge es pot veure el títol de 'GOIGS en lloança de / SANTA LLÚCIA / venerada en l'església parroquial de / La Roca del Vallès Bisbat de Barcelona. Sota d'aquest es presenta el text a tres columnes senzilles i sota d'aquest la partitura musical del goig. Tot el document es troba emmarcat amb un orla amb motius tipogràfics decorat a cada cantonada amb imatges de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, el Castell de la Roca, una imatge del terme i una altra d'un grup de gent reunit al voltant d'una taula. Els goigs que presentem en arxiu fotogràfic foren impresos a Graf. F. Carrera, a Granollers. El goigs de Nostra Senyora de Malanyanes es presenta encapçalat amb una imatge emmarcada de la Santa amb el sant nen en braços, amb estrelles i núvols a la part superior, i amb dos plantes a cada costat de la verge a la part inferior. A cada banda de la imatge es pot veure el títol de 'GOIGS de Nostra / Senyora de Malenyanes / Venerada en la seva ermita de la / Parròquia de Sta. AGNES de MALENYANES'. A cada banda d'aquesta imatge s'aprecien dos nens, un cantant i l'altre tocant l'arpa. Sota d'aquestes tres imatges es presenta una imatge de la Ermita de Santa Agnès de Malenyanes i el text a tres columnes amb corondell. Per últim, a la seva part inferior hi consta la partitura musical. Tot el document està emmarcat amb una orla amb motius tipogràfics. Els goigs que presentem en arxiu fotogràfic foren impresos a Graf. P. Kolbe, a Granollers i daten de l'any Sant Marià 1934.</p> | 08181-232 | Església de Sant Sadurní, c/ de l'Església, 2, 08430 | <p>Sant Isidre el Llaurador fou un camperol de Madrid que va néixer el 1080 i morí el 1130. Va ser canonitzat al segle XVII i venerat com a sant per l'Església Catòlica i a partir de 1622 és el patró de la pagesia espanyola. El 15 de maig es commemora el seu sant o aniversari de la mort. Sant Sadurní va ser el primer bisbe de Tolosa, considerat un dels apòstols dels gals. Morí al voltant del 257 a Tolosa. La seva festivitat es celebra el 29 de novembre. Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que va néixer a Siracusa al voltant del 283 i morí vers el 304. El 13 de desembre, la nit més llarga de l'any segons el primer calendari julià, es celebra la seva festivitat. És la santa patrona dels cecs i els mals de la vista. Santa Agnès d'Assís fou una religiosa italiana que va néixer ver els 1187. La història explica que va seguir la seva germana Clara d'Assís i ingressà a l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara, (o Clarisses). Morí vers el 1253. Va ser canonitza del 1753 a Roma per Benet XIV i la seva festivitat es celebra el 16 de novembre</p> | 41.5902000,2.3260000 | 443824 | 4604498 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76813-foto-08181-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76813-foto-08181-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76813-foto-08181-232-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76609 | Cançó popular de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-popular-de-la-roca | <p>VICIOSO MARTÍNEZ, E. (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya. Obtinguda el 14 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>A La Roca del Vallès s'hi congreguen diferents llegendes, tradicions, tècniques artesanals, música i dites. Entre d'altres trobem la cançó següent: 'A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi és; a Vilanova, la flor nova; a Vallromanes, romanins, i a la Roca escorxen pins'. S'ha d'esmentar que aquesta cançó sembla ser que deriva del refrany: 'A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi neix; Vilanova, la flor nova'.</p> | 08181-36 | La Roca del Vallés, 08430 | 41.5892300,2.3259400 | 443818 | 4604390 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||
| 76793 | Fons d'imatges de la Roca als Arxius Fotogràfics de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-la-roca-als-arxius-fotografics-de-barcelona | <p>TARRÉS MARTÍNEZ, N. (2008): Inventari d'imatges del Vallès Oriental existents en arxius fotogràfics de Barcelona: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, Institut Amatller d'Art Hispànic, Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat). Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, Granollers, inèdit.</p> | XX | <p>Hi ha una sèrie d'arxius que tenen un petit fons d'imatges de La Roca del Vallès. Per encàrrec de l'Arxiu Comarcal de Vallès Oriental, amb seu a Granollers, l'any 2008 es va fer un inventari on es recollia les diferents imatges del Vallès Oriental i en quins arxius es custodien. El buidatge e inventariat d'imatges es va fer dels següents arxius: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, Institut Amatller d'Art Hispànic, Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat). A continuació detallem el diferents arxius que disposen de fotografies del terme municipal de La Roca del Vallès, esmentant quantes i quines imatges tenen i si pot ser, l'any en que es va realitzar la fotografia. Arxiu municipal de Barcelona (Arxiu Fotogràfic): Presenta 1 imatge: -La Roca: Altar de l'Esglèsia (1900-1940). Centre Excursionista de Catalunya (Arxiu Fotogràfic). Recullen un total de 33 imatges repartides de la següent manera: -Vista parcial del poble (1910-40). -Vista general (1920). -Esglèsia (interior i exterior) (1910-40). -Torre Compte Bell-lloc (1910-40). -Cases (1921). -Carretera a Vilanova (1921-22). -Carrer (fons Castell) (1919). -Castell (1898, 1899, 1917, 1919, 1920, 1921, 1923, 1923). -Casa Rectoria (1919). -Tres masies no nomenades (1919). Institut Amatller d'Art Hispànic. Recullen un total de 36 imatges repartides de la següent manera: -Portalada església, 1(1913): -Rectoria, 1 (1913). -Cases i carrers, 4 (1913). -Mercat (porxada), 1 (1913). -Castell, 2/3 (1913/17). -Riu Mogent, 2 (1917). -Postals (vista poble i castell), 4 (1920-30). -Residència escolar Belloch (int. I ext.), 18 (1974). Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. Recullen un total de 72 imatges realitzades entre 1910-1930, repartides de la següent manera: -Vista general, 7 (una 1er terme treballords al camp). -Vista parcial poble, 7 (un castell al fons). -Paisatge entorn, 12. -Cases poble i porxo mercat, 1 -Carrer i casses, 4 -Carrer amb cotxes, 1. -Carretera de Granollers (castell al fons), 1. -Carretera de Barcelona, 1. -Carretera de Mataró, 1. -Carretera amb arbres, 1. -Carretera i cases, 2. -Casa, 1. -Casa canal d'aigua, 1. -Jardí casa senyorial, 2. -Masia, 1. -Església, 2. -Església i rectoria, 1. -Església de Satna Agnès, 1. -Diferents vistes del Castell, 11. -Pont sobre el riu, 4. -Bassa del 'molino), 1. -Gorg del Molí, 1. -Font de Can Planes, 1. -Riu amb nens, 1. -Senyor al bosc, 1. -Noia amb cantí bosc, 2. -Berenador, 1. -Gent en una font al bosc, 1. -Dones rentat roba al riu, 1. Arxiu de la Diputació de Barcelona (Fons Fotogràfic). Recullen un total de 40 fotos repartides de la següent manera: -Camió accidentat a la carretera (1930), 3. -Inauguració pont sobre el riu Mogent al camí de la Roca a Cardedeu (1953), 10. -Vista al castell (1958), 1. -Diversos espais de la població, reportatge fet pel departament d'obres públiques de la Diputació (1959), 17. -Celebració del 125é aniversari de la Caja de Ahorros y Monte Piedad de Barcelona a la residència Belloch (1969), 4. Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Recullen un total de 3 imtages repartides de la següent manera: -Mas (1940-1950), 1. Retaule església (1982-1986), 1. -Castell (1982-1986), 1.</p> | 08181-212 | Ajuntament de La Roca del Vallès (Can Sol), carrer de Catalunya, 18-24 (08430, La Roca). | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76793-foto-08181-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76793-foto-08181-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76793-foto-08181-212-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 119|98 | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76882 | Patronat parroquial de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/patronat-parroquial-de-sant-sadurni | <p>SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal està situat al centre de la construcció. Presenta la coberta de teula de dos vessants i està organitzat en un sol nivell. La façana de migdia presenta un plafó d'obra esglaonat coronant el parament. Al bell mig del plafó hi ha pintades les inicials 'A.J' i l'any de construcció, 1933. Adossat a aquesta façana hi ha dos cossos rectangulars superposats, que presenten les cobertes d'un sol vessant i s'organitzen en una planta. L'inferior presenta el portal d'accés a l'interior i el superior compta amb dues senzilles finestres rectangulars. A la façana de ponent del cos inferior destaca un rètol de ferro amb el nom i la data de construcció: 'PATRONAT 1933'. A tramuntana s'adossa l'altre cos estructural, amb coberta de dos vessants i distribuït en tres nivells. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats. Adossat a la façana de llevant hi ha el poliesportiu. Davant la porta d'accés al patronat hi ha el parc infantil de la rectoria.</p> | 08181-309 | C. de l'Església, 4, 08430 | <p>La construcció del patronat respon a la idea d'edificar un local per l'esplai infantil en terrenys del bisbat, la cessió dels quals està a punt de caducar. Es va demanar permís al bisbe per construir un edifici destinat a patronat catequístic a l'hort rectoral, concedint-lo el 27 d'abril de 1933. L'edifici, construït amb la cooperació dels feligresos, quedaria en propietat de la parròquia de sant Sadurní. Tenim constància que el patronat fou reformat l'any 1970. És força probable que el cos adossat a tramuntana es construís cap a l'any 1957 per acollir un centre de formació professional industrial, identificat amb els tallers de Natzaret.</p> | 41.5907000,2.3261000 | 443833 | 4604553 | 1933 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 76883 | Monument a Josep Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-anselm-clave-0 | <p>SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. UNIÓ CORAL CENTRE I ENERGIA (2010): Història. Obtinguda el 16 de març de 2011.</p> | XX | Caldria arranjar la vegetació perque els elements fossin més visibles. | <p>Monument urbà situat a la confluència de la rambla Mestre Jaume Torrents amb el carrer Montseny, darrera de l'ajuntament (can Sol) i davant del pati del IES La Roca, al costat d'un petit edifici rectangular que regula la llum del centre. Es tracta d'un espai rectangular enjardinat i delimitat per petits pilars de granit units amb cadenes de ferro. Al bell mig d'aquest espai hi ha una pedra que presenta encastada la representació de la cara de Josep Anselm Clavé en bronze. Al seu costat hi ha un monòlit de granit de més envergadura, que presenta aplicacions decoratives fetes en ferro. Destaca un escut coronat i una inscripció dedicada al compositor damunt d'un pentagrama: 'LA ROCA A J.A. CLAVÉ'. Fixat a la paret de migdia de la caseta de la llum destaca una placa de ferro amb la imatge de la 'Moreneta', que representa les muntanyes de Montserrat. Envoltant el rostre de la verge hi ha la següent inscripció: 'S.C. CENTRE I ENERGIA 6-7-75'.</p> | 08181-310 | Rambla Mestre Jaume Torrents - C. Montseny, 08430 | <p>El monument dedicat a Josep Anselm Clavé fou instal·lat l'any 1975 per la Societat Coral Centre i Energia (actualment és Unió Coral Centre i Energia). En motiu de la seva inauguració van participar trenta corals en els actes programats. La coral El Centre (o Societat Coral Instructiva el Centre) fou fundada el 17 de novembre de 1904 amb el president Francesc Argent i el mestre director Esteve Sendra. Per contra, la Societat Coral La Energia es va fundar al gener del 1916, amb el president Francesc Prades i el mestre director Vilaró. Sabem que totes dues corals es van dissoldre el juliol de 1936, en motiu de la guerra civil. El 5 de desembre de 1947, ambdues societats es fusionaren, passant-se a dir Societat Coral Centre i Energia de la Roca del Vallés.</p> | 41.5874200,2.3249200 | 443732 | 4604190 | 1975 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76883-foto-08181-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76883-foto-08181-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76883-foto-08181-310-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76776 | Font de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-planes | <p>ROVIRA, A.; GURRI, J.(2000): Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca, dins Lauro, Revista del Museu de Granollers, nº 19, Granollers, p. 18-28.</p> | XIX-XX | Sembla que no s'hi fa cap manteniment. | <p>Font natural situada a pocs metres de distància a llevant de l'encreuament entre els carrers Picasso i del Bosc, seguint un camí de terra que s'endinsa en direcció nord-est. L'aigua brolla del bell mig d'una gran roca i cau dins d'una cavitat de planta més o menys rectangular delimitada amb pedres. Per la banda de llevant, la roca d'on brolla l'aigua ha estat treballada i presenta un banc corregut per seure. Davant de la font hi ha una taula formada per una pedra de molí ubicada damunt d'un basament de maons arrebossat de planta circular.</p> | 08181-195 | A llevant de l'encreuament entre els carrers Picasso i del Bosc, 08430 | <p>Es desconeix quan es va crear aquesta font. El nom de can Planes procedeix, probablement, de la casa de can Planes de la Muntanya, situada a poca distància a llevant de la font.</p> | 41.5852200,2.3327200 | 444380 | 4603940 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76776-foto-08181-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76776-foto-08181-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76776-foto-08181-195-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76777 | Font de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ferro-1 | <p>ROVIRA, A.; GURRI, J.(2000): Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca, dins Lauro, Revista del Museu de Granollers, nº 19, Granollers, p. 18-28.</p> | XX | <p>Font urbana aïllada situada a l'extrem de migdia de la placeta central de la urbanització Roca Dos. Està formada per un mur de planta rectangular, al que se superposa un plafó d'arc rebaixat, tot revestit amb un morter arrebossat. Davant del basament hi ha adossada la pica, de planta semicircular. Encastat al plafó hi ha el brollador, reutilitzat. Consisteix en una placa de pedra amb el coronament ondulat i decorat amb motllures, que presenta un cap de lleó central. A la boca del lleó hi ha encastada l'aixeta.</p> | 08181-196 | C. de la Font del Ferro, 08430 | <p>Sembla força probable que la placa de pedra que inclou el cap de lleó sigui reaprofitada d'un element anterior.</p> | 41.5988800,2.3156700 | 442971 | 4605468 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76777-foto-08181-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76777-foto-08181-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76777-foto-08181-196-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76608 | Refrany de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-la-roca | <p>PÀMIES, V. (2005): Refranyer temàtic. Obtinguda el 14 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>La Roca del Vallès s'hi congreguen diferents llegendes, tradicions, tècniques artesanals, música i dites. Entre aquestes trobem el refrany següent: 'A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi neix; Vilanova, la flor nova'. S'ha d'esmentar que aquesta dita també deriva en una cançó.</p> | 08181-35 | La Roca del Vallés, 08430 | 41.5892300,2.3259400 | 443818 | 4604390 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||
| 76803 | Pintura de Sant Donat i Santa Fausta de l'altar de Nostra Senyora de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-de-sant-donat-i-santa-fausta-de-laltar-de-nostra-senyora-de-gracia | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Pintura de Sant Donat i Santa Fausta, els Sants Màrtirs, copatrons de la Roca del Vallès (MDG 179), Museu de Granollers, Granollers.</p> | XVIII | La taula fou restaurada abans del trasllat al temple. | <p>Es tracta d'una pintura a l'oli sobre fusta que representa els sants Donat i Fausta, copatrons de la Roca del Vallès. La pintura està situada sota la imatge de Nostra Senyora de Gràcia, a l'altar dedicat a aquesta Mare de Déu i que està instal·lat a la capella lateral de migdia més propera a l'altar major. Fa les funcions de tapa o porta de l'armari on hi ha dipositades les relíquies dels dos sants, dins d'una urna. La taula és ovalada i presenta un emmarcament motllurat i daurat. Al centre s'hi representen les imatges de cos sencer de sant Donat i santa Fausta, amb els noms escrits als seus peus. Sant Donat està representat com un bisbe, amb el bàcul i la mitra, que porta una capa vermella. Sosté una palma, símbol del seu martiri, i el llibre de l'Evangeli tancat amb un calze damunt, símbol del ministeri sacerdotal. Santa Fausta també porta una capa vermella i només sosté una palma. Al seu costat hi ha representada una caixa que presenta una serra damunt, símbol del seu martiri donat que van intentar serrar-la viva. Les imatges dels sants van acompanyades d'un paisatge al fons i del colom, símbol de l'Esperit Sant, damunt dels seus caps.</p> | 08181-222 | Església parroquial de Sant Sadurní de la Roca, 08430 | <p>En la visita pastoral del bisbe de Barcelona Josep Climent l'any 1771, s'indica que calia unificar en un de sol els altars de Nostra Senyora de Gràcia, sant Donat i santa Fausta. Així es va dissenyar l'armari que contindria les relíquies dels sants màrtirs i es decidí col·locar-lo als peus de la imatge de la Mare de Déu. Per tant doncs, la taula pintada amb la imatge dels dos sants es degué realitzar al voltant d'aquesta data, tot i que desconeixem el moment exacte, així com l'autor de la mateixa. L'any 1919, la taula encara estava instal·lada a l'església, segons consta a l'inventari de la parròquia d'aquest any. L'any 1938, en motiu de la guerra, tant la taula com l'urna foren traslladades al Museu de Granollers per la Junta de Salvaguarda de la Generalitat de Catalunya. La taula restà al museu sense indicació de la seva procedència fins que l'any 2008, el P. Rodolf Puigdollers la identificà gràcies, entre altres dades, a la seva forma ovalada. El mateix any, el Patronat del Museu de Granollers va aprovar el retorn d'aquesta obra al seu lloc d'origen, un cop restaurada. Els copatrons de la Roca han estat identificats, devocionalment és clar, amb els sants màrtirs Donat, bisbe mort a Arezzo (Itàlia) l'any 372, i la verge santa Fausta, morta a Cízic (Turquia) l'any 311. Les relíquies presents al temple procedeixen de les catacumbes romanes de Sant Calixte i foren donades a l'església de la Roca pel metge roquerol Jaume Solà l'any 1705.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1771 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76803-foto-08181-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76803-foto-08181-222-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76804 | Escut de la Roca al sòcol del retaule major de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-roca-al-socol-del-retaule-major-de-sant-sadurni | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Els alts relleus Oració a l'hort i Camí del Calvari del retaule de Sant Sadurní de la Roca del Vallès (MDG 615-MDG 612), Museu de Granollers, Granollers.</p> | XVII | <p>Escut de pedra situat al sòcol del retaule i format per una orla central ovalada i decorada amb una roca de tres puntes policromada. L'orla presenta un emmarcament motllurat i daurat. A banda i banda hi ha dos nens petits nus de cos sencer, que sostenen l'orla central amb una mà, mentre que amb l'altra s'agafen a les volutes que l'emmarquen per la part superior. Alhora recolzen els peus damunt les volutes de la part inferior. Tant els querubins com les volutes presenten restes de la policromia original, de la mateixa manera que la resta de la peça.</p> | 08181-223 | Església parroquial de Sant Sadurní de la Roca, 08430 | <p>Tenint en compte que el retaule major de sant Sadurní fou realitzat i col·locat a l'església entre els anys 1615-1616, i que actualment no es coneix cap referència que indiqui que l'escut fos col·locat posteriorment, la datació de la realització de la peça es fixa en els mateixos anys que el retaule.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1616 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76804-foto-08181-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76804-foto-08181-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76804-foto-08181-223-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, el retaule i tots els seus elements estan essent objecte d'una intervenció de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76805 | Escut dels àustries al sòcol del retaule de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-austries-al-socol-del-retaule-de-sant-sadurni | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Els alts relleus Oració a l'hort i Camí del Calvari del retaule de Sant Sadurní de la Roca del Vallès (MDG 615-MDG 612), Museu de Granollers, Granollers. VIQUIPÈDIA (2011): Escudo de España. Obtinguda el 5 de març de 2011.</p> | XVII | <p>Escut de pedra situat al sòcol del retaule i format per una taula francesa acabada en punta, dividida en sis registres o quarters. El primer i el segon són de dimensions més grans que la resta. Al primer quarter hi ha representat un lleó, símbol de l'escut d'armes del regne de Lleó. El segon quarter fa referència al regne d'Aragó, amb les quatre barres, i al regne de Sicília, representat en aspa amb les armes d'Aragó i l'àliga negre, blasó de Sicília. Per sota d'aquests, el tercer quarter presenta les armes de la casa Àustria, amb dues franges vermelles que en flanquegen una altra de blanca o plata. Al seu costat, el quart registre probablement correspongui a les armes del Franc comtat, consistent en diverses flors de lis, en origen de color blau. Els dos últims quarters estan més degradats que la resta, però probablement corresponen a les armes de Borgonya, amb franges de color or i blau en origen, i a les armes de Brabant, amb un lleó rampant en el darrer quarter, tot i que no es pot apreciar amb precisió. A banda i banda de l'escut hi ha dos nens petits nus de cos sencer, que el sostenen amb una mà, mentre que amb l'altra s'agafen a les volutes que l'emmarquen per la part superior. Alhora recolzen els peus damunt les volutes de la part inferior. Penjant de la part inferior de l'escut hi ha la representació del Toisó d'or, ordre de cavalleria fundada pel duc de Borgonya. A la part superior de l'escut hi ha la corona imperial. Tot l'element conserva restes de la policromia original.</p> | 08181-224 | Església parroquial de Sant Sadurní de la Roca, 08430 | <p>Tenint en compte que el retaule major de sant Sadurní fou realitzat i col·locat a l'església entre els anys 1615-1616, i que actualment no es coneix cap referència que indiqui que l'escut fos col·locat posteriorment, aquest element podria correspondre al regnat de Felip III de Castella, tercer rei de la dinastia dels Àustries, entre els anys 1578 i 1621.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1616 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76805-foto-08181-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76805-foto-08181-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76805-foto-08181-224-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, el retaule i tots els seus elements estan essent objecte d'una intervenció de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Segons el Decret del 14 de març de 1963, de protecció d'escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i similars, si l'escut és heràldic ha ser BCIN. Tot i això, caldria un estudi més elaborat de l'element per assegurar-ho. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76846 | Monument commemoratiu de l'antiga font del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-de-lantiga-font-del-cargol | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (2003): La font del Cargol. Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XXI | Presenta grafits per tota la superfície. Actualment no brolla aigua. | <p>Element urbà situat a la cantonada dels carrers València i Josep Torelló, del barri de la Torreta, a la cantonada sud-oest d'una zona d'esbarjo enjardinada. L'escultura consisteix en un volum de bronze d'un metre i mig d'alçada per dos metres longitud i metre i mig més d'amplada, concebut com un objecte palpable i lúdic per als més petits. Es tracta de la closca d'un cargol disposada en espiral ascendent, assentada damunt d'un paviment de llambordins i que evoca l'antiga font del Cargol del barri, actualment desapareguda. Compta amb un petit brollador en un dels extrems de la closca.</p> | 08181-273 | Carrer València, 08430 | <p>La peça és obra dels escultors Elena Font i Jaume Vallverdú per encàrrec de l'Ajuntament de la Roca l'any 2002, i evoca l'antiga font del Cargol del barri desapareguda. L'any 1895, amb la compra de la finca de can Tàpies per part de Pere Pujol, de Granollers, el disseny de la font original es comença a dibuixar. El projecte consistia en construir una font al costat d'una bassa preexistent i un passeig des de la carretera de Mataró que hi conduís. Actualment, l'antic carrer que hi portava conserva el nom de la font i discorre en paral·lel al carrer València. La font original i tot el seu conjunt estava ubicat a l'illa delimitada pels carrers València, Bailén, Font del Cargol i Josep Torelló. L'any 1898, el nou propietari de can Tàpies Climent Vilaldach va remodelar la font i, probablement en aquest moment, hi col·locà el cargol original donat que a partir d'aquesta data a la font se la coneix amb el nom actual.</p> | 41.6034200,2.3004400 | 441706 | 4605982 | 2002 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76846-foto-08181-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76846-foto-08181-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76846-foto-08181-273-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Elena Font i Jaume Vallverdú | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 76853 | Santa Maria del Jaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-jaire | <p>PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL JAIRE (2010): 25 anys de vida parroquial. Obtinguda el 14 de març de 2010.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta irregular amb la coberta plana i d'un sol vessant, distribuït en semi-soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal presenta tres grans obertures d'arc rebaixat bastides en formigó i cobertes amb grans vidres opacs. La resta de la construcció presenta obertures rectangulars. A l'interior, la sala està coberta per un embigat de formigó sostingut per una gran estructura metàl·lica. Una sèrie de columnes circulars delimiten els peus de la sala sostenen el pis superior. Destaca el baptisteri, assentat damunt d'un mosaic decorat, i l'altar de fusta, decorat amb plafons bastits amb alts i baixos relleus. Al costat de la sala hi ha la capella del Santíssim i el despatx rectoral. Situat a la cantonada hi ha el campanar, de planta circular i distribuït en cinc nivells, amb una gran panoràmica des de la planta superior. La construcció és d'obra vista, bloc i formigó.</p> | 08181-280 | Passatge Santa Maria del Jaire, sn, 08430 | <p>La parròquia de Santa Maria del Jaire fou beneïda el 13 d'abril de 1986 i dedicada el 13 de març de 1988 pel Cardenal Arquebisbe Narcís Jubany. El temple és obra de l'arquitecte Vicenç Oliv'. Les campanes Clara, Francesca, Eulàlia, Carme, Joaquima i T'a van ser beneïdes el 30 de maig de 2004 i foren una donació de Francesc Saiz Parreño. L'altar havia format part de l'oratori privat de Tecla Sala. La Generalitat el va cedir al bisbat i aquest a la parròquia del Jaire.</p> | 41.6040900,2.3006200 | 441721 | 4606056 | 1986 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76853-foto-08181-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76853-foto-08181-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76853-foto-08181-280-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Vicenç Oliveres | La imatge que presideix l'altar està assimilada amb les icones bizantines. Presenta a la Mare de Dèu del Jaire amb el nen en el moment de l'anunciació, amb d'altres sants. Els relleus de l'altar representen escenes de sacrifici. Malgrat això, destaca l'absència d'imatges al temple (només hi ha una imatge de Jesús a la creu als peus de la sala principal). Al semi-soterrani hi ha diversos locals i sales per a la gent del barri. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 76904 | Pila baptismal de Santa Maria del Jaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-santa-maria-del-jaire | <p>PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL JAIRE (2010): 25 anys de vida parroquial. Obtinguda el 14 de març de 2010.</p> | XX | <p>Pila baptismal ubicada als peus de l'església parroquial de Santa Maria del Jaire, en una de les cantonades que forma l'edifici, oberta a l'exterior mitjançant grans finestrals que il·luminen l'estança. La pila és de grans dimensions i està bastida en granit. Presenta un peu cònic damunt del que es recolza la pila, semicircular i sense decoració. Alhora, el conjunt s'assenta damunt d'un mosaic amb trencadís ornamentat, obra del ceramista Antoni Comella. El mosaic és polícrom i representa símbols i ornamentacions de caire religiós relacionades amb el sacrament del baptisme.</p> | 08181-331 | Església parroquial de Santa Maria del Jaire (Passatge Santa Maria del Jaire, sn, 08430) | <p>La parròquia de Santa Maria del Jaire, obra de l'arquitecte Vicenç Oliv', fou beneïda el 13 d'abril de 1986 i dedicada el 13 de març de 1988 pel Cardenal Arquebisbe Narcís Jubany. Segons informacions facilitades pel rector de la parròquia de Santa Maria del Jaire, mossèn Rodolf Puigdollers, el mosaic on s'assenta la pila és obra del ceramista granollerí Antoni Comella.</p> | 41.6040900,2.3006200 | 441721 | 4606056 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76904-foto-08181-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76904-foto-08181-331-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76727 | Cal Rajoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rajoler | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Masia urbana de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. El volum original presenta la coberta de teula de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat. A l'extrem de ponent del parament hi ha un altre portal de les mateixes característiques, tot i que de dimensions més grans que el principal, que dóna accés als magatzems de la construcció. La resta d'obertures del parament són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. A l'alçada del pis destaca el rellotge de sol, repintat. Les obertures de la façana de tramuntana presenten les mateixes característiques que les del parament principal, tot i que més senzilles encara. Adossat a la façana de ponent de la masia hi ha un petit cos rectangular amb teulada d'un sol vessant, distribuït en dues plantes i destinat a les tasques agrícoles. Presenta un portal d'accés rectangular, una gran obertura de mig punt que es correspon a la pallissa i, a la façana de ponent, una altra finestra però d'arc rebaixat. Totes tres tenen els emmarcaments arrebossats. Els murs exteriors són de paredat i presenten un revestiment arrebossat llis, mentre que els murs de càrrega interiors són de maó, així com la construcció del cos auxiliar, també de maó. El conjunt el completen diverses construccions annexes.</p> | 08181-154 | C. d'en Reixac, 50, 08430 | <p>La casa va ser construïda per Josep Pont i Bas l'any 1906. La propietat prové de l'heretat de can Carpinell de la qual, Miquel Carpinell, va segregar-ne un troç per vendre'l a Maria Prat Argent, l'any 1806. El seu fill, Sadurní Pujades Prat, el va vendre a Josep Pont i Bas el 27 de maig de 1906, amb l'obligació d'edificar-hi una casa en un termini de temps concret.</p> | 41.5800300,2.3259500 | 443811 | 4603369 | 1906 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76727-foto-08181-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76727-foto-08181-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76727-foto-08181-154-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finca està delimitada per una tanca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76730 | Can Claus-Ca l'Avi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-claus-ca-lavi | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | La masia va ser completament rehabilitada fa aproximadament uns 10 anys. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per tres cossos adossats, amb les cobertes de teula de dos vessants i els careners paral·lels a la façana principal. El cos originari està situat al centre de la construcció, està distribuït en planta baixa, pis i golfes, i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures d'arc rebaixat bastides amb maons, tant el portal d'accés com les finestres. Destaca el rellotge de sol del pis, actualment repintat. Presenta una ampliació estructural adossada a la façana de ponent i consistent en una galeria oberta al pis i una finestra quadrada amb l'emmarcament arrebossat, a la planta baixa. A la part posterior, adossat a la façana de tramuntana de la masia, hi ha un altre cos rectangular distribuït en dues plantes, que presenta obertures rectangulars bastides en maons. El volum auxiliar adossat a llevant de la masia es correspon amb un porxo obert, un galliner i un espai de magatzem. El volum adossat a ponent correspon a un espai de garatge o magatzem també. Tots dos casos s'organitzen en un sol nivell. La construcció està bastida en pedra sense treballar lligada amb morter, amb alguns paraments arrebossats i pintats.</p> | 08181-157 | C. d'en Jaume Cuyàs, 22, 08430 | 41.6030700,2.3511400 | 445930 | 4605910 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76730-foto-08181-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76730-foto-08181-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76730-foto-08181-157-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La construcció està delimitada per una tanca. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76732 | Can Sisó Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-siso-vell | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta en forma d'L, format per dos cossos adossats. La masia és rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està organitzada en planta baixa, pis i golfes, i consta de quatre crugies, una de les quals queda exteriorment amagada darrera del cos adossat a l'extrem de ponent de la construcció. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat i diverses finestres rectangulars. Totes aquestes obertures presenten els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. Entre el pis i les golfes hi ha un curiós rellotge de sol. La resta de paraments també compten amb finestres rectangulars arrebossades, tot i que de mida més petita que les anteriors. El cos auxiliar presenta la coberta de teula d'un sol vessant, s'organitza en un sol nivell i compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Aquest volum està bastit en maons. En general, la construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-159 | Avinguda d'en Gaudí, 7, 08430 | 41.6029900,2.3497300 | 445813 | 4605902 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76732-foto-08181-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76732-foto-08181-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76732-foto-08181-159-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finca està delimitada per una tanca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76733 | El Molí de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-santa-agnes | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular format per tres cossos adossats. El volum original, situat al centre de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Els cossos auxiliars s'adossen a les façanes de llevant i ponent de la masia, presenten les cobertes de teula d'un sol vessant i s'organitzen en un sol nivell. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat i diverses finestres rectangulars de diferent mida. Totes aquestes obertures tenen els emmarcaments arrebossats. De la mateixa manera, les obertures presents en els cossos auxiliars mantenen aquesta mateixa tipologia, tot i que el de ponent presenta una finestra d'arc rebaixat. La façana de tramuntana, força més degradada, també compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, tot i que de mides més petites que les del parament principal. Els murs són revestits amb un arrebossat llis emblanquinat. Al costat de ponent de la construcció es manté l'era enrajolada amb cairons.</p> | 08181-160 | Avinguda d'en Gaudí, sn, 08430 | <p>Segons sembla, en època medieval hi hauria un altre molí situat prop del riu.</p> | 41.5999000,2.3467700 | 445563 | 4605561 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76733-foto-08181-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76733-foto-08181-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76733-foto-08181-160-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant la façana principal hi ha un pou circular amb una pica adossada, completament emblanquinat. A la banda de ponent del pati destaca un altre pou, bastit en pedra i maons, que reutilitza una antiga mola de brocal del molí com a tapa. De fet, davant d'aquest pou, hi ha l'antiga mola jussana del molí reaprofitada com a taula i una tercera mola decorant el jardí. En relació a l'era cal indicar que, en el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès, s'especifica que cal conservar íntegrament el paviment original. La finca està delimitada per una tanca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76735 | Rectoria vella de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-de-santa-agnes | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | Els revestiments arrebossats estan un xic degradats. | <p>Edifici aïllat format per tres cossos adossats que li confereixen una planta irregular. De fet, la construcció principal està situada a la part de ponent de la construcció, és de planta rectangular i consta de dos volums. El principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a ponent, al camí de la Rectoria vella, presenta una composició simètrica de les obertures. Majoritàriament són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant el portal d'accés que està bastit amb carreus de pedra ben desbastats. Les del primer pis es corresponen amb finestres balconeres mentre que a la segona planta són senzilles finestres de mida més petita que les anteriors. Destaca un petit pati davanter delimitat per una tanca de fusta. La resta de paraments de l'edifici també presenten obertures rectangulars, algunes d'elles bastides en maons. Adossat a la façana de migdia d'aquest volum hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant, distribuït en planta baixa i pis. Presenta senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i en destaca la galeria oberta del pis superior. En general, la construcció està bastida en pedra i maons, tot i que els paraments de ponent, migdia i tramuntana presenten un revestiment arrebossat llis.</p> | 08181-162 | Camí d'Alcoll, 21, 08430 | 41.6041000,2.3552300 | 446272 | 4606022 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76735-foto-08181-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76735-foto-08181-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76735-foto-08181-162-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossat a l'extrem sud-est de la construcció hi ha el tercer cos, de nova planta i actual seu del C.F. Santa Agnès. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76736 | Escoles de Bell-lloc/Parc de Belloch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-de-bell-llocparc-de-belloch | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Conjunt arquitectònic de planta irregular format per diverses edificacions independents, agrupades dins d'un recinte tancat. En origen hi havia dos blocs d'aules i residència, un de menjadors, un d'apartaments, la capella i l'auditori, tots ells organitzats a partir d'una zona enjardinada central situada al costat de la capella, i comunicats entre sí mitjançant passadissos exteriors coberts amb sostre plans de fusta i pavimentats amb plaques de pissarra. En general, les edificacions són rectangulars, d'estructura compacta i amb les cobertes planes. Els blocs destinats a les aules, situats als extrems nord-oest i sud-est del conjunt, estan distribuïts en planta baixa i dos pisos, amb el nivell inferior sobresortit respecte la línia de façana dels pisos superiors, mitjançant blocs constructius de planta quadrada alternats amb zones enjardinades. Algun parament exterior d'aquests blocs està decorat amb esgrafiats. Alhora, als pisos superiors, presenten grans finestrals rectangulars protegits amb persianes de lamel·les blanques. La segona planta era l'espai destinat a residència escolar. El bloc dels menjadors s'organitza en una única planta i també s'il·lumina mitjançant grans finestrals. Davant seu hi ha la capella, de grans dimensions, bastida amb ciment i amb un campanar exterior adossat a l'extrem nord-oest de l'edifici. El temple presenta grans finestrals decorats amb vitralls acolorits i conserva diverses peces ornamentals de bronze, obra de l'escultor Josep Maria Subirachs. L'auditori, de grans dimensions, està situat a la banda de tramuntana del conjunt i resta fonamentat en una cota més baixa que la resta del conjunt. S'organitza en un sol nivell i presenta escenari, camerinos, pati de butaques i un vestíbul d'accés. El bloc d'apartaments era utilitzat inicialment per la comunitat de religiosos que ensenyava durant els primers anys de l'escola. Posteriorment es reutilitzà com allotjament. Actualment, a la banda de llevant del conjunt, hi ha edificats tres cossos estructurals més, que respecten i interioritzen el discurs estilístic de la resta de construccions. Tot el conjunt és construït mostrant una gran influència racionalista, tant en la composició arquitectònica com pels materials utilitzats. Les construccions estan bastides en pedra i formigó, complementant-les amb materials com el ferro i el vidre.</p> | 08181-163 | Ctra. C-251, Km. 5,6, 08430 | <p>El centre escolar va obrir l'any 1968 de la mà de la Caixa de Barcelona, propietària de la finca des del 1964. El projecte, de l'any 1963, era obra de l'arquitecte i urbanista Manuel Baldrich i Tibau. Durant els primers anys de docència, petites comunitats de religiosos s'encarregaren de l'ensenyament dels alumnes. Aquests s'allotjaven a l'edifici d'apartaments, que posteriorment va servir per allotjar el personal de 'La Caixa' que seguia cursos de formació al recinte. L'any 1990 passà a mans de la Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona, 'La Caixa', creada a partir de la fusió entre la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i les Balears i Caixa de Barcelona (Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona). L'any 1994, el centre es va tancar i restà mig abandonat, tot i que s'utilitzava com a magatzem de la Fundació 'La Caixa' i també com a plató de rodatge d'alguns curtmetratges. L'any 2003 ho adquireix l'empresa Santa & Cole, creant la societat Parc de Belloch, S.L., per donar un nou ús al conjunt arquitectònic. L'any 2006, aquesta empresa llogà una part de les seves instal·lacions a la multinacional Telefonica, amb la intenció per part d'aquesta d'instal·lar la seva universitat corporativa. Tant el mobiliari com els elements litúrgics sembla que van ser dissenyats pel mateix Baldrich. L'escultor Josep Maria Subirachs és l'autor de les peces ornamentals de la capella com la imatge del Sant Crist, el Via Crucis i les dues bandes de la porta d'accés, decorades amb escultures i imatges de sant Pere, per la cara exterior, i de sant Pau, per la banda interna del temple.</p> | 41.6274800,2.3385200 | 444899 | 4608628 | 1968 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-3.jpg | Legal i física | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Manuel Baldrich Tibau | Els edificis de la banda de llevant del conjunt han estat arranjats i ampliats. El centre escolar es complementava amb una piscina, un camp de futbol de terra i diverses pistes de joc pavimentades. | 120|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 76767 | Torre d'en Ridameia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-den-ridameia | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, format per tres cossos adossats i envoltat de jardí. El volum principal presenta la coberta de teula de quatre vessants, amb els eixos careners decorats amb teula àrab vidrada de color verd, i està distribuït en planta baixa i pis. Adossat a l'extrem nord-oest de la construcció destaca una torre de planta quadrada, amb coberta de teula piramidal, distribuïda en planta baixa i dos pisos. El tercer cos està adossat a la façana de tramuntana del volum principal, tot i que és de factura més moderna. En general, la construcció presenta obertures rectangulars i d'arc de mig punt, amb els emmarcaments arrebossats i els escopidors bastits amb rajola vidrada de color verd. Tant la façana principal com la posterior presenten un cos avançat situat al centre del parament, en ambdós casos coronat per un plafó d'obra ondulat. El de la façana principal està decorat amb motllures i dos acroteris situats als extrems. Adossat al cos avançat de la façana principal destaca una tribuna de planta semicircular, formada per columnes circulars que sostenen un entaulament ornamentat, actualment tancada amb grans finestrals de vidre. Està coberta per un balcó al nivell del pis, amb la llosana semicircular delimitada per una balustrada d'obra. De la torre caldria destacar l'últim nivell, donat que presenta grans finestrals rectangulars a cada un dels paraments, decorats amb dues columnes jòniques. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-186 | C. d'en Reixac, 39, 08430 | 41.5805700,2.3259000 | 443807 | 4603428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76767-foto-08181-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76767-foto-08181-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76767-foto-08181-186-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És força probable que l'última planta de la torre fos en origen una galeria oberta, posteriorment tancada amb grans finestrals. La construcció, bastida entre finals del segle XIX i principis del XX, correspon al període de creixement del municipi de la Roca, sorgit arran del moviment d'estiueig i de segona residència. De fet, la construcció presenta certs elements estilístics que podrien correspondre tant al corrent modernista com al noucentista, tot i que de caire popular. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76774 | Cal Mates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mates-0 | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XIX | <p>Casa cantonera de planta irregular formada per tres cossos adossats, que actualment queda situada a un nivell inferior de la rasant dels carrers, i que presenta un petit pati davanter delimitat per una tanca. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al pis hi ha una única finestra rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats, la llinda plana i l'escopidor motllurat. Al seu costat destaca un rellotge de sol ovalat i datat l'any 1803. A l'extrem de ponent del parament se li adossa un pou de planta quadrada que encara conserva la corriola de ferro. La façana de llevant presenta obertures arrebossades d'arc rebaixat al pis. Adossats a aquest mateix parament hi ha dos petits cossos amb les cobertes de teula d'un sol vessant. El davanter, alineat amb la façana del volum original, consta de planta baixa i pis i presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal està rematada amb un ràfec de dents de serra. El cos posterior, en canvi, s'organitza en una única planta. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats.</p> | 08181-193 | C. de Dalt, 9, 08430 | 41.5887100,2.3263000 | 443848 | 4604332 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76774-foto-08181-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76774-foto-08181-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76774-foto-08181-193-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que el rellotge de sol presenta la data 1803, l'edifici és de construcció anterior. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76782 | Columbari de la família Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/columbari-de-la-familia-pont | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Construcció aïllada de planta rectangular, amb la coberta de dos vessants bastida amb lloses de pedra desbastades i organitzada en dos nivells de nínxols superposats. L'inferior abraça tota la superfície de la construcció i el superior consta de dos nínxols independents separats per un mainell. Els nínxols estan tancats amb portelles de marbre blanc amb aplicacions de bronze. Les portelles superiors presenten creus llatines centrals, mentre que l'inferior compta amb un relleu de bronze treballat amb l'àngel de la resurrecció i la llegenda 'FAMÍLIA PONT. CASA TORRENTS'.</p> | 08181-201 | Cementiri municipal, 08430 | <p>Els columbaris són edificis funeraris constituïts per diversos nínxols, exempts o integrats en un edifici de nínxols, En origen, el columbari era un edifici funerari romà on es dipositaven les restes mortals incinerades. El seu nom procedeix de la paraula colomar, donada la similitud entre ambdues construccions.</p> | 41.5898800,2.3330000 | 444407 | 4604458 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76782-foto-08181-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76782-foto-08181-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76782-foto-08181-201-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76849 | Can Vicenç de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vicenc-de-la-torre | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular format per quatre cossos adossats. El volum principal, situat al centre de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, aquesta última orientada a migdia. Consta de tres crugies i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Adossat a ponent hi ha un volum rectangular cobert per la prolongació del vessant oest de la teulada. En general, les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats pel mateix revestiment que cobreix els paraments exteriors. A la façana principal, aquests buits estan ordenats simètricament. Unes escales d'obra s'adossen al mateix parament per facilitar l'accés al pis del cos ampliat, en origen probablement destinat a pallissa. A la part superior de la façana es conserva l'agulla d'un rellotge de sol. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. A la banda est de la casa, separada de la construcció, es conserva l'era enrajolada de planta més o menys rectangular.</p> | 08181-276 | C. d'en Jaume Cuyàs, 43, veïnat de l'Església, 08430 | 41.6042600,2.3510800 | 445926 | 4606043 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76849-foto-08181-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76849-foto-08181-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76849-foto-08181-276-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 76863 | Can Lleí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llei-0 | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric localitzat a l'est de Can Segal, a la zona dita Can Lleí on abans hi era la masia de Can Felip, ara desapareguda. Segons el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès 'existeixen només els murs que defineixen un petit edifici de dues crugies i parets de paredat comú' (MASSAGUÉ, 2011) o menciona que al voltant de l'edifici s'ha detectat ceràmica ibèrica. Actualment la zona està plena de bardisses i no s'ha pogut detectar cap estructura.</p> | 08181-290 | Carretera de la Roca a Òrrius BV-5106, 08430. | 41.5690600,2.3416300 | 445109 | 4602141 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76863-foto-08181-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76863-foto-08181-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76863-foto-08181-290-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 76898 | Can Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-capella-0 | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | <p>Masia d'època moderna, paradigma de l'arquitectura rural, amb diferents ampliacions i reformes, que es troba aïllada entre camps de conreu al barri de Gasuacs El cos principal és de planta rectangular orientada a migdia i consta de plata baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta obertures rectangulars a mode de finestres tant a la planta baixa com al pis, i un accés principal que és d'arc rebaixat sobre el que s'aprecia una petita coberta a una vessant. L'únic tret rellevant és una escala exterior que dóna accés al segons pis directament i un rellotge de sol que es troba en molt mal estat i que ha perdut la pintura que presentava. A ponent d'aquest cos s'adossen, consecutivament, dos més, també de planta rectangular i teulada pròpia que no estan destinats a vivenda, sinó que s'utilitzen com magatzems. Per últim mencionar que tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc.</p> | 08181-325 | Barri Gasuacs, Can Capella, 08430. | <p>Segons el 'Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès' la construcció s'ha d'enquadrar dins del segle XVIII.</p> | 41.5896800,2.3527800 | 446056 | 4604423 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76898-foto-08181-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76898-foto-08181-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76898-foto-08181-325-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76737 | El Molí de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-la-roca-0 | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Edifici urbà de planta irregular format per quatre cossos adossats, fonamentats a diferent nivell. El volum principal està situat a la banda de llevant de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats. S'hi accedeix mitjançant unes escales que comuniquen el nivell actual del carrer amb el de la planta baixa del molí. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars i algunes d'elles estan emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els escopidors motllurats. Cal exceptuar la finestra del pis superior, donat que està bastida amb maons. Damunt del portal destaquen dues espitlleres emmarcades amb carreus de pedra desbastats. A l'extrem de llevant del parament destaca el rellotge de sol, esgrafiat i datat l'any 1661. La resta de paraments de la construcció no presenten obertures. L'interior presenta estances cobertes amb voltes apuntades de pedra i morter de calç, amb arcades i obertures d'arc apuntat o bé rebaixat adovellades. Adossat a la façana de ponent del molí hi ha un volum de grans dimensions amb teulada de dos aiguavessos, distribuït en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i majoritàriament presenten els emmarcaments arrebossats. Les finestres dels pisos superiors de la façana principal tenen els escopidors motllurats. Destaca la finestra central, donat que presenta una llinda monolítica de pedra decorada amb una creu i gravada amb l'any 1669. També compta amb un rellotge de sol, pintat damunt del parament i força degradat. Tant la façana de tramuntana com la de ponent conserven una única finestra cada una emmarcada amb carreus de pedra desbastats. Adossats tant a la façana de tramuntana com a la de migdia de l'edifici hi ha dos petits volums auxiliars. El molí està bastit en pedra sense treballar, carreuons i maons, lligat amb morter de calç. El cos adossat a ponent presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-164 | C. d'Anselm Clavé, 9, 08430 | <p>Fins el segle XVI, el molí pertanyia als Torrellas, senyors del castell de la Roca. Entre els anys 1550 i 1570 van separar del patrimoni familiar 'lo ostal, lo molí, los delmas de Canovellas, junt amb moltes rendas y terras' (SALES, 1978: 41). L'any 1573, el molí va passar a mans del Capítol de l'Església Col·legiata de sant Feliu de Girona per mitjà d'un empenyorament. De tota manera, en el document de revenda de l'any 1582, s'especifica que aquest empenyorament s'havia fet amb la condició de poder-lo recobrar: 'nec non Molendinum farinerium dicta Villa de Rupe' (SALES, 1978: 41). El 1645, el castell amb tots els seus drets i propietats passà a ser propietat del municipi, en concret dels Jurats o Regidors de la Universitat de les parròquies dels sants Sadurní de la Roca, Esteve de Vilanova, Agnès de Malanyanes, Andreu d'Òrrius i Vicens de Vall de Riolf, del bisbat de Barcelona. Els Jurats decidiren que un propietari de la Roca tingués cura del molí, fent un establiment l'any 1649. D'aquesta manera, i donats els privilegis adquirits, la propietat va passar a ser de Nicolau Company, pagès de la Roca. El molí quedà en propietat dels descendents de Nicolau Company fins que l'any 1728, Fèlix Parera i Company, hereu i successor, el ven a Francesc Milans del Bosc. A finals del segle XVIII (1780), el molí passa a ser propietat del senyor Josep de la Casa Mora de Teyà. Fins a mitjans del segle XIX, el molí queda en propietat dels Mora, amb arrendaments successius i disputes per l'aigua contínues. A partir del 1861, per llaços familiars, passa a mans de la senyora Matilde Barrera i Arenas i dels seus germans fins que, l'any 1924, el venen a l'últim moliner de la Roca, Esteve Musachs i Puigdefàbregas.</p> | 41.5889600,2.3252600 | 443761 | 4604360 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76737-foto-08181-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76737-foto-08181-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76737-foto-08181-164-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El volum original manté, a la planta baixa, l'estructura medieval i bona part del mecanisme del molí, les moles i la càbria per alçar-les. L'antiga bassa, ubicada a la part posterior de la construcció, ha estat arranjada i transformada en l'actual Parc de la Bassa del Molí, inaugurat l'any 2010. Fins l'any 2007, la sèquia o rec encara estava en ús. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76761 | Cooperativa la Roca de Labradores y Ganaderos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-la-roca-de-labradores-y-ganaderos | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici urbà de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula de dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer de Catalunya, presenta dos portals d'accés rectangulars bastits amb maons i corresponents als dos volums adossats. A la part superior d'aquestes obertures hi ha un fris corregut bastit amb maons, que integra els dos rètols que diferencien la cooperativa del magatzem-graner. La resta d'obertures es corresponen amb finestrals rectangulars emmarcats en maons. Els finestrals del pis de la cooperativa tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada i barana de ferro. Els porticons, de fusta pintada de color verd, presenten la part superior treballada amb motius decoratius vegetals. El fris de maons de la planta baixa també es repeteix en aquest nivell superior. La façana està coronada per un doble ràfec de maons, decorat amb dents de serra i dentellons, damunt del que s'assenta un plafó corregut decorat amb dos ovals centrals de maons, corresponents a cada un dels volums estructurals. La construcció està bastida en pedra, amb les juntes en relleu. Les cantonades estan decorades amb maons, disposats a mode de carreus.</p> | 08181-180 | C. Catalunya, 71, 08430 | <p>L'any 1929 neix a la Roca el Sindicat Agrícola Cooperatiu. La primera junta estava constituïda per Joan Quintana, president, Romà Planas, secretari, Sadurní Pujadas, tresorer, i els vocals Pere Portell, Santiago Brullet i Isidre Raymí. En un principi, les reunions es feien al nº 35 de la carretera de Vilanova, propietat de Pere Portell (actual rambla Mestre Jaume Torrents). El nou edifici, amb llicència d'obres del 31 de març del 1934 sol·licitada per Joan Quintana i Mauri, es construí en terrenys del sr. Pere Duran i Estapé. Destaca un plafó de ceràmica vidrada decorada en blanc i blau, amb la següent inscripció: 'CONSTRUIDO CON LOS AUXILIOS DEL MINISTERIO DE AGRICULTURA'. Està situat damunt del fris de maons de la planta baixa, del volum corresponent al magatzem de la cooperativa.</p> | 41.5855400,2.3254000 | 443770 | 4603981 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76761-foto-08181-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76761-foto-08181-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76761-foto-08181-180-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76578 | Can Tonico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tonico | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2008): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès (no aprovat).</p> | XVI-XIX | <p>Masia d'època moderna aïllada i orientada a ponent, de planta trapezoïdal i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa i un pis. La masia és de tipologia clàssica, encara que a la façana principal hi presenta una testera escalonada, fruit de una reforma posterior, sent aquesta d'un estil més noucentista. També s'hi pot apreciar un portal d'arc de mig punt adovellat i quatre obertures rectangulars més, emmarcades amb carreus de pedra. La façana posterior té les mateixes característiques tipològiques que l'anterior, però amb la diferència que les finestres presenten dues impostes per sostenir la pedra que fa de llinda què, a la porta de la planta baixa, sostenen una llinda de fusta. Cal destacar que la façana de migdia presenta uns contraforts de pedra i que la façana de tramuntana s'hi varen adossar posteriorment diferents cossos rectangulars que no presenten cap singularitat. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de blanc, excepte la façana de llevant.</p> | 08181-5 | Ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001 km. 24, 08430 | 41.5763600,2.3222600 | 443500 | 4602963 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76578-foto-08181-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76578-foto-08181-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76578-foto-08181-5-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 106|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 76848 | Monument als 700 anys de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-700-anys-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> | XXI | <p>Monument commemoratiu dels 700 anys de l'existència de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, ubicat a l'exterior del temple, al costat de la cantonada sud-oest corresponent a la capella lateral de la banda de migdia. Es tracta d'un element de planta rectangular format per un basament de granit, en el que s'encasten tres làmines de ferro rectangulars col·locades en gradació. La primera planxa té gravada la data 1306, any de fundació del temple. A la segona hi ha una placa metàl·lica que resa: 'EN COMMEMORACIÓ DEL 700 ANIVERSARI DE L'ESGLÉSIA'. La tercera planxa, la de més alçada de les tres, presenta gravat l'any 2006. El sòcol de granit compta amb una altra placa metàl·lica amb la següent inscripció: 'INAUGURAT EL 21 DE GENER DE 2007 PEL EXCM. I RDM. MONS. D. JOSEP ÀNGEL SAIZ MENESES, BISBE DE TERRASSA'.</p> | 08181-275 | Al costat de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | <p>Tal i com es pot llegir a les plaques metàl·liques que presenta la peça, aquesta fou inaugurada el 21 de gener de 2007 pel bisbe de Terrassa, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'existència de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes.</p> | 41.6049300,2.3543600 | 446200 | 4606115 | 2007 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76848-foto-08181-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76848-foto-08181-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76848-foto-08181-275-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76722 | Camí ramader de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-canoves-0 | <p>L'INSTITUT AGRÍCOLA (2009): La normativa referent als camins en el món agrari (I): Les vies pecuàries a Catalunya. MIRALLES I SABADELLS, F.; QUERALT I BASSA, A.; SALA I MARTI, P. (2002): Els camins ramaders del Vallès Oriental. Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers.</p> | XX | <p>Els camins ramaders a Catalunya són molt nombrosos, i darrerament s'està intentant recuperar donat que la ramaderia a caigut en l'ús excessiu de l'estabulació. Aquests camins ramaders van lligats estretament amb la transhumància o migració estacional del ramats a la recerca de pastures segons l'època de l'any: A la muntanya a l'estiu (pastures d'estiu o agostejadors) o la plana a l'hivern (pastures de la plana). El camins ramaders acostumen a ser discontinus, passant del camí ral o camí veïnal per a acabar discorrent per les carenes o per zones interfluvial, allunyant-se de les vall i conreus per no entra en conflicte amb els agricultors. Al terme municipal de la Roca del Vallès hi transcorre en diferents parts el camí ramader de Cànoves. Aquest té el seu origen al coll de Pou d'en Besa, i un cop arribat a l'alçada de la font del frare, una vegada passada la urbanització Cànoves Residencial, el camí es bifurca i pren dos direccions: un cap a Llinars del Vallès i l'altre cap a La Roca del Vallès, on pujarà la serra del Corredor per Santa Agnès de Malanyanes. Aquest no és l'únic tram del camí ramader donat que n'hi ha un altre situat a la carretera de Marata a Cardedeu, travessant l'autopista A-7 i pujant per Santa Agnès de Malanyanes arriba al coll de Parpers i al camí ramader de la serra del Corredor. Un últim tram estaria situat vora el riu Mogent, a l'alçada del camí en el trencat de can Claus. Superat el riu, es desconeix el trac exacte d'aquest camí ramader, però s'ha esbrinat que arriba a Santa Agnès de Malanyanes, passant per Ca l'Esquerrà, per l'Ermita de la Mare de Deu de Malanyanes i arribant al coll de Parpers i Sant Bartomeu de Cabanyes, on es troba amb el camí ramader de la Serralada Litoral.</p> | 08181-149 | Paratge de Sant Bartomeu de Cabanyes, 08430. | <p>Les vies pecuàries tenen la seva època d'esplendor sota els auspicis del Honrat Consell de la Mesta (organització ramadera i econòmica creada per Alfonso X) que actuà al Regne de Castella durant els segles XIV a XIX la seva abolició es dugué a terme el 1836 -. A Catalunya no tingué massa influència però també es protegiren dites vies. Aquests camins utilitzats per la transhumància dels ramats eren situades estratègicament, com una gran xarxa interconnectada, unien les pastures d'estiu a la muntanya amb les d'hivern a la terra baixa. Avui en dia, després de set segles d'existència, els camins ramaders continuant travessant i recorrent la Península Ibèrica al llarg d'uns 125.000 quilometres de longitud, ocupant una superfície de 425.000 hectàrees en més de quaranta províncies. A Catalunya no existeix un inventari únic, però es calcula que almenys n'hi ha uns 8.300 quilòmetres.</p> | 41.5622100,2.3417100 | 445110 | 4601380 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76722-foto-08181-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76722-foto-08181-149-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que tots els camins ramaders són de domini públic i protegits per la Llei 3/1995 per la que el ramat té dret de pas, així que cap persona, autoritat, carretera o ciutat no pot negar-hi el dret de pas. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76577 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-3 | <p>IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia d'època moderna aïllada i orientada a ponent, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa i un pis. La masia és de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país, formada per tres crugies. A la façana principal, a l'alçada de la planta baixa presenta un portal d'arc de mig punt adovellat. A l'alçada del pis, a la façana principal també es pot aprecia s'aprecia dues finestres d'emmarcaments amb carreus de pedra vistos. Actualment té ampliacions a la part posterior que li donen un forma. Més o menys allargada. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de blanc.</p> | 08181-4 | Ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001, 08430 | <p>Hi ha una menció documental en el fogatge de la Roca de l'any 1497 i l'any 1729 surt la propietat en unes afrontacions entre la parròquia de Sant Esteve de Vilanova i Sant Sadurní de la Roca.</p> | 41.5727200,2.3199600 | 443305 | 4602561 | 1920 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76577-foto-08181-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76577-foto-08181-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76577-foto-08181-4-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76728 | Can Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-1 | <p>IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici aïllat de planta rectangular format per tres cossos adossats, dels quals els dos dels extrems han estat arranjats o bé són de nova planta, corresponent-se amb habitatges diferents. El volum central, que alhora és el més antic, presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Presenta un portal d'accés d'arc de mig punt amb l'emmarcament arrebossat. Les finestres de la planta pis són rectangulars i estan bastides amb carreus de pedra granítica, amb les llindes planes d'arc conopial decorades amb rosetes i els escopidors motllurats. La de les golfes és una senzilla obertura rectangular amb l'emmarcament arrebossat. Adossat a l'extrem de ponent del parament hi ha un cos de planta rectangular i coberta d'un sol vessant, organitzat en un sol nivell i en origen destinat a les tasques agrícoles. Presenta obertures rectangulars i està bastit amb pedra, maó i morter de calç. La façana de tramuntana, orientada al carrer d'en Josep Maria Gurt i Copons, presenta diverses finestres obertes al parament de les que en destaquen dues, una de petita bastida amb quatre carreus desbastats i una altra de mida més gran amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus ben escairats. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-155 | C. d'en Josep Maria Gurt i Copons, 08430 | <p>L'única referència documental localitzada del nom Borrell i d'aquesta casa apareix en el fogatge de l'any 1553.</p> | 41.5908100,2.3192700 | 443264 | 4604570 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76728-foto-08181-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76728-foto-08181-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76728-foto-08181-155-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant de la façana principal es conserven les antigues quadres del bestiar, actualment reconvertides en un restaurant. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76786 | Fons documental de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> | XVI-XX | <p>El fons documental de l'arxiu parroquial de Santa Agnès de Malanyanes es troba a la mateixa església de Santa Agnès de Malanyanes amb seu al barri de Santa Agnès. Aquest arxiu custodia un extens i divers fons relacionat amb el patrimoni documental del terme de La Roca que es remunta des del segle XVI fins al segle XX i que a continuació citem: -Manuals parroquials (1516-1828): 7 volums, 3 lligalls. -Llibres de Fàbrica (1558-1932): 2 lligalls. -Fàbrica, Consueta i Celebracions (1626-1735): 1 volum. -Consueta (1683-1926): 2 volum, 2 lligalls. -Llevadors de rendes (1611-1706): 2 volums, 1 lligall. -Processos (1539-1707): 2 volums, 1 lligall. -Aniversaris i celebracions (1598-1684): 1 volum. -Testaments (1461-1799): 4 volums, 1 lligall. -Capitals matrimonials (1516-1737): 1 lligall. -Baptismes (1517-1979): 3 volums. -Defuncions (1537-1979): 2 volums. -Confirmacions (1942-1979): 2 volums. -Confraria de Sant Isidre (administració) (1635-1684): 1 volum.</p> | 08181-205 | Veïnat de l'Església, 08430 | <p>La primera notícia documental que es coneix del temple és una venda de l'any 1022 mentre que el 1025 ja exercia funcions parroquials, com es veu en una venda del comte Balaguer I i la seva esposa Guisla. L'any 1080, en el testament de Ramon Sinfret recollit al Libri antiquitatum, es reafirma la funció de parròquia del temple. L'any 1113, l'església passa a mans de Mir Riculf per la donació de Guillem i Ermessenda. A partir del 1393, el temple passa a ser jurisdicció del bisbe i del capítol de Barcelona. Durant el segle XIV, la parròquia tenia dos beneficis, el de sant Joan i el de santa Maria en la capella de Santa Maria de Malanyanes. De l'altar de sant Joan sabem que ja existia l'any 1077. Per les visites pastorals dels anys 1413 i 1421 sabem que el temple tenia 27 parroquians i que es valorava en 65 lliures. L'església de Santa Agnès es considera un temple situat entre el romànic tardà i el gòtic, datat entre finals del segle XIII i principis del segle XIV. De l'antic temple romànic es conserva un fragment del mur de l'absis, els murs laterals, el frontis i la part baixa del campanar. L'absis romànic va ser enderrocat i substituït per fer l'actual l'any 1868. La portalada és gòtica i l'any 1306 podria ser la data d'acabament de la seva construcció. Les capelles van ser construïdes en diferents moments. L'any 1559 es va construir la capella del Roser, el 1627 la de sant Isidre, el 1705 la de sant Bartomeu i el 1765 la del sant Crist. Tot i que la part inferior del campanar és romànica, la resta del parament fou bastida al segle XVI. La sagristia és del segle XIX i el cor és modern.</p> | 41.6050100,2.3544300 | 446206 | 4606124 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76786-foto-08181-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76786-foto-08181-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76786-foto-08181-205-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez/Adriana Geladó Prat | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 76795 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Sadurní de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-sadurni-de-la-roca | <p>GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> | XV-XX | <p>Part del fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Sadurní de la Roca del Vallès està actualment custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) i una altra part es troba a la mateixa parròquia amb seu a carrer de l'Església, 2 (08430, La Roca del Vallès). Entre la documentació que custodia es troben documents que es remunten des de l'època medieval fins l'actualitat. A continuació transcrivim com es divideix la documentació i els anys que abasten. -Baptismes (1751-1980): 9 volums. -Matrimonis (1570-1980): 6 volums. -Defuncions (1630-1980): 9 volums. -Confirmacions (1819-1978): 3 volums -Comunions (1941-1980): 2 volums. -Expedients matrimonials (1941-1980): 1 lligall. -Aniversaris i celebracions: (1869-1963): 3 volums. -Testaments (1492-1950): 1 volum. -Llibres de la Fàbrica i Obra (1600-1930): 3 volums. -Comptes (1816-1973): 3 volums. -Visites pastorals (1942-1931): 1 volum. -Inventaris parroquials (1950-1979): 1 volum.</p> | 08181-214 | C. de l'Església, 2, 08430 | <p>L'església la va fundar l'abadessa Emma de sant Joan de les Abadesses l'any 932. Sembla ser que del primitiu edifici romànic només se'n conserva un pany de parament integrat al mur de tramuntana interior del temple. Entre els anys 1557 i 1581, el temple fou engrandit i renovat, sota les ordres del mestre d'obres Bartomeu Roig. Vers el 1558, Miquel Roig apareix com a mestre d'obres en el disseny i construcció de la portalada. Posteriorment es documenta la realització de la teulada l'any 1604, i l'enrajolat el 1606, així com una reparació de la volta de la nau l'any 1636. En el transcurs d'aquest segle també es transformà la volta de la segona capella de tramuntana en una cúpula. Durant la guerra de Successió, el temple serví com a caserna de les tropes de Felip V.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76795-foto-08181-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76795-foto-08181-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76795-foto-08181-214-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez/Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76878 | Crist Rei / Monument commemoratiu als morts de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-rei-monument-commemoratiu-als-morts-de-la-guerra-civil | <p>GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. PARTIT POPULAR DEL VALLÈS ORIENTAL (n.d): La guerra civil a La Roca del Vallès. Obtinguda el 18 de març de 2011.</p> | XX | <p>Capella exterior, que a la mateixa vegada és un monument commemoratiu, situada a la collada de Parpers, a prop de la carretera de Mataró a Granollers (C-1415c). El monument, amb disposició de capella, està bastit sobre un petit desnivell i consta de dos línies de bancs, molt senzills, construïts amb pedra desbastada a la base i lloses a la part superior. A un nivell superior, al final dels bancs, es situen un seguit de graons que donen pas a una paret de pedra treballada lligada amb ciment on s'aprecia una obertura d'arc rebaixat amb una porta falsa de metall negre decorada amb reblons. A sobre la porta es pot apreciar una creu llatina que conté una placa metàl·lica on es pot llegir PER TOTS ELS MORTS / DE LA GUERRA CIVIL , sobre d'aqueta es llegeix la data 1936 i per sota la data 1939.</p> | 08181-305 | Carretera de Mataró a Granollers (C-1415c), 08430. | <p>'Al llarg de la guerra civil el poble de La Roca del Vallès va tenir 5 alcaldes. El primer fou Romà Planas i Plana, d'ERC. Va ser escollit alcalde el 4 de juliol de 1936. Dimití el 6 de febrer de 1937 en ser nomenat director general d'agricultura de la Generalitat de Catalunya. El substituí Isidre Raimí i Jubany. Accedí a l'alcaldia el 18 de febrer de 1937 i dimití el 16 de març. A Raimí el substituí Pau Pujol i Coma que va romandre a l'alcaldia fins el 16 de novembre de 1937. Dimití 'per obstrucció dels membres de l'equip municipal'. Conrad Gallemí i Segura va ser alcalde de novembre de 1937 a març de 1938. El darrer alcalde de la guerra va ser Vicenç Gil i Macian, des d'abril de 1938 a desembre de 1938. Pel que fa a la persecució religiosa, l'Església de Sant Sadurní de la Roca va se malmesa i cremada la rectoria. L'Església de Santa Agnès de Malanyanes també va ser cremada. La Roca va rebre un total de 329 refugiats durant tota la guerra civil. Respecte a la persecució civil i política, hom comptabilitza un total de 4 assassinats. A excepció d'un, tota la resta va ser morts l'agost de 1936. El primer assassinat va ser un membre del sindicat CNT conegut com 'El Nano', tenia 28 anys y morí el 4 d'agost. El 10 del mateix mes va ser assassinat al Coll de Parpers l'ex-alcalde Sadurní Pujades Fortuny, tenia 43 anys. Entre el 20 i el 30 del mateix mes foren assassinats els germans Jaume i Narcís de Moner Barbarà, ambdós propietaris de Can Tonico, de 50 i 52 anys respectivament. Les tropes nacionals van entrar en la població el 28 de gener de 1939. Una vegada acabada la guerra la repressió significà que un veí fos portat a Barcelona i afusellat al Camp de la Bota. Era Francesc Pont Pons, de 54 anys, agricultor de Can Prat de Valldeneu. Va ser afusellat el 15 de setembre de 1939. Després de ser cremada la rectoria i malmetre part de l'església de Sant Sadurní, aquesta va ser confiscada pel comitè local i transformada en magatzem d'abonaments químics del Sindicat local. El 19 de juliol de 1936 es va realitzar el darrer enterrament catòlic. El dia abans havia mort -per causes alienes a la guerra- Agustí Pedro. Aquell dia el rector de Sant Sadurní, Mossèn Audal, va oficiar el funeral. Acabada la cerimònia es va vestir amb roba de carrer i es va dirigir a una casa del carrer de Dalt. Allí, en les perdulàries es va refugiar i va poder salvar la vida. Com anècdota podem dir que un pagès li devia diners a en Joan del Molí. Aquest era una persona honrada i estimada per tothom. El pagès, per no pagar els diners, decidí denunciar-lo al comitè de Granollers. Aquests van anar al poble i es trobaren amb un membre del comitè local i membre d'ERC. En saber el perquè d'aquella visita els hi va dir que abans de matar-lo el tindrien que matar a ell. Els hi va explicar les bones obres que havia fet en Joan del Molí pel poble. El varen creure, li salvà la vida, i el pagès va veure com el seu complot s'esvaïa. La població es va salvar dels bombardejos, encara que a finals de gener de 1939 van caure diverses bombes a el Collet de la Martina -on està la bassa dels ànecs-. Un grup de soldats republicans en retirada van veure com sobrevolaven per la zona un grup d'avions. Van començar a disparar contra ells. Com a represàlia van llançar diverses bombes. Aquestes no van produir víctimes i, dintre del panorama general de la guerra, es pot considerar com una anècdota. La Roca del Vallès va ser dipòsit de camions, tancs i carros blindats' (PARTIT POPULAR DEL VALLÈS ORIENTAL, n.d).</p> | 41.5823400,2.3647900 | 447051 | 4603600 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76878-foto-08181-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76878-foto-08181-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76878-foto-08181-305-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Simbòlic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Durant la guerra civil Can Sol va ser ocupat per la CNT-FAI. Per la seva banda Can Torrents, la finca veïna, va caure en mans de la UGT. A Can Sol es va institucionalitzar l'ajuntament, deixant abandonat l'antic, situat davant de l'Església de Sant Sadurní. També va ser la caserna general del comitè local i es van allotjar part dels refugiats. Altres cases que van tenir refugiats foren: Can Cuana, Can Pau Tonico, Can Rajoler, Can Torrents, el domicili de Joaquim Llivi, l'Església de Sant Sadurní, i el Mas Vilalba. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76751 | Retaule Major de Santa Agnès de Malanyanes al Museu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-santa-agnes-de-malanyanes-al-museu-diocesa-de-barcelona | <p>GARRIGA I RIERA, J. (1986): 'L'època del Renaixement (segle XVI)' dins Història de l'art Català, edicions 62, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> | XVI | La primera restauració coneguda de la peça es realitzà l'any 2007, en motiu de l'exposició commemorativa dels 700 anys de la fundació de l'església de Santa Agnès de Malanyanes. | <p>Retaule original de l'altar major de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, actualment ubicat al Museu Diocesà de Barcelona. El retaule és de pintura al tremp i oli sobre fusta, i està constituït per sis taules referents al martiri de la santa. Les taules representen: Santa Agnès refusant l'aliança matrimonial del fill del pretor, Santa Agnès rebent la palma del martiri que li porta l'àngel mentre el fill del pretor és mort pel dimoni, Degollació de Santa Agnès, Flagel·lació de Crist, Crist amb la creu camí del Calvari i el Calvari. Hi ha escenes ambientades en interiors arquitectònics, estilísticament de caire renaixentista, mentre que les figures i la composició de les escenes és encara gòtica, així com la profusió de daurats presents en el retaule.</p> | 08181-170 | Monument de la Pia Almoina, av. de la Catedral, 4, 08002 Barcelona | <p>El retaule és obra del pintor rossellonès Jaume Forner, el qual signà un contracte per la seva realització l'any 1535, renovat l'any següent pel preu total de 202 lliures i 4 sous. Anteriorment, l'any 1527 Joan Romeu havia realitzat tota la fusteria de la peça. L'any 1680, donat el seu alt grau de deteriorament, es va decidir fer-ne un altre, que actualment encara es pot admirar a l'altar major del temple (obra de Jaume Roig, 1681). Amb el canvi de retaule, l'original va ser desmuntat i guardat fins que l'any 1916 ingressà al Museu Diocesà de Barcelona.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 1536 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Popular|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Forner | 95|119|93 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||
| 76824 | Bassa dels Ànecs-bassa d'en Segur-gravera d'en Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-anecs-bassa-den-segur-gravera-den-segur | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Bassa o llac artificial situada a poca distància al nord-oest del riu Mogent, sota la carretera C-60. Presenta una planta irregular i una illeta al mig amb abundant vegetació. De fet, la bassa està envoltada de la típica vegetació de ribera amb plataners, salzes i àlbers. Pel que fa a la fauna que l'habita hi ha ànecs, peixos i tortugues. Aquesta bassa és un dels espais naturals presents al municipi que s'utilitzen per al lleure.</p> | 08181-243 | Sota la carretera C-60, a l'alçada del quilòmetre 12, 08430 | <p>La bassa la va construir la Societat de Caçadors, essent president el senyor CebriàPont de Santa Agnès de Malanyanes. Hi ha ànecs, peixos i tortugues. Actualment és una zona de repoblació cinegètica i un refugi de pesca.</p> | 41.5949400,2.3345800 | 444543 | 4605018 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76824-foto-08181-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76824-foto-08181-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76824-foto-08181-243-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76778 | Font de la Salut-font de can Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salut-font-de-can-borrell | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. ROVIRA, A.; GURRI, J.(2000): Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca, dins Lauro, Revista del Museu de Granollers, nº 19, Granollers, p. 18-28.</p> | XIX-XX | <p>Font urbana aïllada situada a ponent del nucli de la Roca centre, prop de la masia de can Borrell, que dóna nom a la urbanització. Està formada per una caseta de planta rectangular, amb la coberta de dos vessants de maons plans. A la part inferior hi ha una portella metàl·lica que indica que la l'aigua de la font no està tractada sanitàriament. La part superior presenta una capelleta d'obertura rectangular actualment delimitada per una reixa. L'interior està cobert amb una petita volta apuntada amb llunetes, arrebossada i emblanquinada. Al fons hi ha encastat un plafó de rajoles vidrades amb la imatge de la Mare de Déu de la Salut. A l'exterior, sota la caseta, hi ha el brollador i la pica, aquesta última rectangular i bastida en pedra, tot i que ha estat rehabilitada. A banda i banda de la caseta hi ha adossats dos bancs correguts d'obra per seure. Davant del conjunt destaca una taula de planta circular, formada per una pedra de molí ubicada damunt d'un basament de planta circular. Tant la caseta, com els bancs i el basament de taula han estat arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-197 | Urbanització can Borrell, 08430 | <p>El plafó de rajoles amb la imatge de la Mare de Déu de la Salut el van crear les germanes Benedictines de Montserrat, tot i que durant el mandat com a alcalde de Salvador Illa (1995-2003) foren restituïdes donat el seu mal estat de conservació (trencades). Antigament, als malalts se'ls donava aigua d'aquesta font creient en les seves capacitats curatives, donada la gran fe de la població en la Mare de Déu de la Salut. Durant la visita a la font, els usuaris posaven alguna moneda a la capella de la Mare de Déu. Aquests donatius eren recollits a final de mes pel rector de la parròquia de sant Sadurní, per celebrar una missa en record dels malalts de la Roca. El nom de can Borrell prové de la masia del mateix nom, situada a pocs metres de la font.</p> | 41.5902700,2.3196500 | 443295 | 4604509 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76778-foto-08181-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76778-foto-08181-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76778-foto-08181-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76781 | Glorieta de la Miranda d'en Puntes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-la-miranda-den-puntes | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | Caldria esborrar els grafits que hi ha a les columnes i refer el revestiment emblanquinat. | <p>Glorieta aïllada de planta circular en forma de templet o rotonda, formada per una cúpula semiesfèrica assentada damunt d'un voladís motllurat. Sota aquesta coberta destaca un fris bastit amb rajoles de ceràmica vidrada decorat amb motius relacionats amb la vinya i el raïm. Tant el fris com la coberta estan sostinguts per sis columnes de fust decreixent, amb capitells d'influència jònica i basaments rectangulars. La construcció presenta la coberta i les columnes emblanquinades.</p> | 08181-200 | Paratge de la Miranda, 08430 | <p>El senyor Puntes era advocat i propietari de la finca de can Granota. Va fer construir aquest element per que era aficionat a l'astronomia i li agradava observar el temps. Tot indica que el van assassinar el mes de juliol de 1936.</p> | 41.6056500,2.3101500 | 442517 | 4606223 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76781-foto-08181-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76781-foto-08181-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76781-foto-08181-200-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76807 | Can Colet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colet-0 | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII/XX | Força enrunada, tot i que conserva el perímetre de la construcció. Els coronaments s'estan esllavissant. | <p>Edifici enrunat integrat dins l'entramat urbà actual i molt modificat respecte l'estructura de masia del que partia. Es tracta de les restes d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta de dos vessants actualment enrunada i distribuïda en planta baixa i dos pisos. L'edifici va ser ampliat amb un cos adossat a ponent, al que s'accedeix mitjançant un gran portal d'arc rebaixat bastit en maons situat a la façana de tramuntana. El volum principal presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, algunes d'elles tapiades actualment. A la banda de llevant presenta una terrassa al pis i un gran portal d'arc rebaixat bastit en maons. Les façanes presenten un coronament ondulat decorat amb orles, que amagava completament el nivell de la coberta i que actualment està força degradat. La construcció presenta els paraments arrebossats.</p> | 08181-226 | C. del Tagamanent - plaça del Tagamanent, 08430 | <p>La casa vella de can Colet era propietat del senyor Joan Sol i era l'única construcció present al sector actual que ocupa la urbanització. Des de principis del segle XX i fins l'any 1939, els masovers que conreaven les terres i s'ocupaven de la casa eren els Vilarrassa. Més tard se'n ocupà la família Girbau. Posteriorment, amb la venda de la propietat i la mort del senyor Sol, s'inicià la construcció de cases.</p> | 41.5883100,2.3161600 | 443002 | 4604294 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76807-foto-08181-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76807-foto-08181-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76807-foto-08181-226-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Fins l'any 2007, la construcció encara mantenia el portal d'accés principal d'arc de mig punt adovellat. A la clau hi havia gravada una creu grega i la data de 1677. La finestra situada damunt del portal era rectangular i estava emmarcada amb carreus de pedra granítica amb el cantell motllurat. És força probable que aquests elements encara es mantinguin a l'actualitat, tot i que les condicions d'enrunament de l'edifici i l'abundant vegetació que l'afecta fan impossible la seva documentació. Aquest element es recull al Pla especial i catàleg del Patrimoni de la Roca del Vallès (2011) amb la categoria de Vestigi arqueològic. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76731 | Can Nebot Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nebot-gros | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XIX | El rellotge de sol està molt degradat. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis, i organitzada en quatre crugies fruit de les successives ampliacions que ha patit l'edifici al llarg del temps. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. La resta d'obertures són rectangulars. A la planta baixa presenten emmarcaments arrebossats i pintats, fruit de la rehabilitació de la masia. Destaca, a l'extrem de ponent de la façana, una llinda monolítica i un carreu de pedra d'una antiga finestra actualment tapiada. Al pis, les finestres presenten els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats, les llindes amb dibuix d'arc conopial decorades amb creus llatines i els escopidors motllurats. La finestra situada damunt del portal presenta un aplic decoratiu consistent en una petita testa probablement reaprofitada. L'obertura de l'extrem de llevant presenta les mateixes característiques que les de la planta baixa. Encara s'observa el rellotge de sol al pis, tot i que molt degradat. La façana de ponent també presenta finestres emmarcades amb carreus de pedra, amb les llindes i els escopidors monolítics i plans. A la de migdia només se'n conserva una i a la de llevant, les finestres tenen els emmarcaments arrebossats. La construcció està bastida en pedra sense treballar i maons, lligat amb morter de calç. La façana de ponent està revestida amb un arrebossat llis, un xic degradat. A les cantonades hi ha carreus de pedra escairats.</p> | 08181-158 | C. de Bonavista, 08430 | <p>L'edifici que ens ocupa dóna nom al barri de can Nebot Gros. En el fogatge del terme de la Roca de l'any 1553 hi figura un 'Nabot'. Posteriorment, l'edifici fou ampliat amb diversos cossos durant els segles XVIII-XIX. A principis del segle XX, el barri estava format per set cases i una capella, de la que actualment se'n conserven les restes. De fet, el propietari del veïnat era el senyor Nebot, que s'ho va vendre tot al segle XVII a Miquel Carpinell, tot i que aquesta família tenia la seva casa pairal situada al barri Reixac. Durant la propietat dels Carpinell, la capella va tenir rector particular a disposició de la seva família, fet prou habitual a la població de l'època. Finalment, la família Carpinell es va vendre el veïnat a quatre propietaris, tot i que a la dècada dels 40 del segle XX només en constaven dos. Posteriorment, el senyor Oliva, un d'aquest dos propietaris, es vengué la seva part a una família de Granollers. La capella, ubicada actualment al jardí de la finca i de la que se'n conserva només el portal, també era utilitzada com habitatge fins l'any 1950.</p> | 41.5819400,2.3307900 | 444216 | 4603577 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76731-foto-08181-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76731-foto-08181-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76731-foto-08181-158-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El petit cap o testa de putto encastat a la finestra situada damunt del portal està probablement reaprofitat d'una finestra del període gòtic-renaixentista, tot i que no es descarta que formés part de l'antiga capella les restes de la qual es conserven al pati de la masia. Totes les finestres emmarcades en pedra presenten els cantells motllurats amb un boet. La casa està delimitada per una tanca de pedra amb barana de ferro. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76729 | Can Carpinell/Can Quico Guiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carpinellcan-quico-guiu | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | La masia va ser restaurada fa pocs anys. | <p>Masia urbana de planta rectangular, formada per dos cossos adossats, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis, i consta de dos crugies. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Les finestres són rectangulars, la de la planta baixa amb l'emmarcament arrebossat mentre que les dues del pis presenten els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i les llindes planes. Adossat a tramuntana hi ha un cos de nova planta que amplia l'edificació i s'utilitza com a garatge. Presenta obertures rectangulars amb els marcs arrebossats, tant a la façana principal com a la de tramuntana. La masia compta amb altres construccions de diferent propietat adossades als paraments de llevant i migdia. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats.</p> | 08181-156 | C. d'en Reixac, 64, 08430 | <p>La primera referència documental de Carpinell la trobem en el fogatge del terme de la Roca de l'any 1553. Posteriorment, l'any 1687 tenim notícia que es signaren els capítols matrimonials entre l'hereu del mas Carpinell de la Roca i la pubilla del mas Pareras del Bach, de la parròquia de sant Pere de Vallcàrcara, del terme de Montmany. De fet, des del segle XVII i fins l'any 1940, de la casa pairal dels Carpinell, o can Quico Guiu, de can Patau, de can Gisbert i de can Duran Vell en deien el veïnat de can Carpinell. Actualment, tota aquesta zona és coneguda pel nom de barri Reixac, cognom de l'últim rector de la família Carpinell, Valentí Reixac.</p> | 41.5801500,2.3265800 | 443864 | 4603381 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76729-foto-08181-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76729-foto-08181-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76729-foto-08181-156-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76768 | Ca la Grassa-can Mario | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-grassa-can-mario | <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XIX | <p>Tot i que fa poc temps la casa fou enderrocada, actualment es conserva dempeus l'edifici auxiliar situat a l'extrem nord-oest de la parcel·la. La construcció es pot observar perfectament des de l'actual parc de la Bassa del Molí. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. La façana, orientada a migdia, presenta un portal d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat i una finestra rectangular amb la llinda plana de pedra picada, a la planta baixa. Al pis destaca una galeria porticada formada per sis obertures d'arc de mig punt, sostingudes amb pilars quadrats i amb les impostes incurvades. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats.</p> | 08181-187 | C. Major, 12, 08430 | <p>De l'edifici enderrocat sabem que estava distribuït en planta baixa i dos pisos, que la façana orientada al carrer Major presentava finestres rectangulars i que, en origen, el portal d'accés a l'interior tenia la llinda datada. Segons mossèn Jordi Sales, l'edifici tenia la única premsa de vi del poble. S'utilitzava per premsar la rapa del raïm. Pasqual Ferrer recorda que la darrera persona que duia la premsa era en Màrius Gallemí i Bartrés, i que la Roca arribà a tenir tres premses en funcionament, tot i que amb la pèrdua de les vinyes les premses van anar desapareixent.</p> | 41.5896100,2.3257400 | 443802 | 4604432 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76768-foto-08181-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76768-foto-08181-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76768-foto-08181-187-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La casa es troba inclosa dins la Zona d'Expectativa Arqueològica del Nucli Antic (ZEA 1), regulada pel Pla de Millora Urbana del Casc Antic de La Roca Centre, aprovat el 2006. La galeria sembla ser una construcció de finals del segle XIX. Actualment, la parcel·la està tancada mitjançant dos murs d'obra de mitja alçada situats a llevant i ponent del terreny. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76769 | Cal Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guineu-1 | <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | L'edifici és una construcció nova. | <p>Casa unifamiliar entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i un terrat descobert orientat al carrer Major. La construcció està distribuïda en planta baixa i pis, i presenta la façana completament reformada amb senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. L'únic element destacable és el baix relleu de pedra de Montjuïc encastat a la façana principal, al nivell del pis. Es tracta de la figura de sant Sadurní. Representa al sant bisbe assegut revestit amb els hàbits pontificals, amb un bàcul i un llibre obert a les mans.</p> | 08181-188 | C. Major, 31, 08430 | 41.5892000,2.3260600 | 443828 | 4604387 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76769-foto-08181-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76769-foto-08181-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76769-foto-08181-188-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es desconeix per quin motiu la imatge de sant Sadurní presideix la façana principal i quin significat tenia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76770 | Cal Moixo-Muixo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moixo-muixo | <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Casa unifamiliar entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer Major, presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. Destaca la finestra de la planta baixa, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats de pedra de granit i la llinda plana monolítica gravada amb una creu llatina central i la data 1680. L'intradós de l'obertura presenta el cantell bisellat i l'escopidor ha estat restituït modernament. La façana està arrebossada i emblanquinada.</p> | 08181-189 | C. Major, 35, 08430 | <p>En origen, la finestra datada de la planta baixa era el portal d'accés a l'edifici, tot i que desconeixem quan es va fer aquest canvi. Aquesta data ens pot indicar o bé una possible reforma important de l'edifici existent o bé una nova construcció de la casa.</p> | 41.5891400,2.3259700 | 443821 | 4604380 | 1680 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76770-foto-08181-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76770-foto-08181-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76770-foto-08181-189-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76771 | Cal Cafeter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cafeter-0 | <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | Els revestiments de les façanes estan força degradats. | <p>Casa unifamiliar cantonera amb pati posterior, formada per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer Major, presenta un portal d'accés central d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al pis hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat i, al seu costat, una finestra biforada amb llinda d'arquets trilobulats i columneta central, amb les impostes i el capitell decorats amb rosetes i bastida amb pedra sorrenca. La façana orientada al carrer dels Enamorats és força més senzilla i presenta finestres rectangulars de mida més petita amb els emmarcaments arrebossats. El cos auxiliar està adossat a la façana de llevant de la casa. Presenta la coberta de teula d'un sol vessant i està organitzat en un únic nivell. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats amb carreus de pedra a la cantonada amb el carrer dels Enamorats.</p> | 08181-190 | C. Major, 43, 08430 | <p>Sembla ser que la finestra coronella biforada del pis procedeix del castell. Durant el temps que el castell va estar abandonat, des de mitjans del segle XVII i fins al segle XX, els seus materials foren espoliats i s'utilitzaren per la construcció de les cases del poble.</p> | 41.5889300,2.3261100 | 443832 | 4604356 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que la finestra coronella del pis correspon a l'estil gòtic, la construcció de l'edifici podria correspondre a mitjans del segle XVII. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76779 | Monòlit de can Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-can-sol | <p>El monument fou inaugurat el mes de setembre de 2009.</p> | XX | <p>Monument urbà instal·lat a la via pública, en concret, a l'extrem sud-est de la plaça que hi ha davant de can Sol. Es tracta d'un bloc de granit de planta quadrada, amb la part superior més estreta que el basament i decorada amb les quatre barres. Presenta un plafó commemoratiu situat al basament de la construcció on consta el següent text: '11 DE SETEMBRE DE 1714 / EN MEMÒRIA A TOTES I TOTS ELS QUE VAN LLUITAR PER LES LLIBERTATS DEL POBLE CATALÀ / SETEMBRE DE 2009'.</p> | 08181-198 | Davant de l'ajuntament o can Sol, 08430 | 41.5873100,2.3256900 | 443796 | 4604177 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76779-foto-08181-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76779-foto-08181-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76779-foto-08181-198-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 76902 | Antic convent dels Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-convent-dels-caputxins | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. PUIGDOLLER I NOBLOM, R (19988): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | XVI-XIX | Desaparegut | <p>La situació del convent ha estat un fet altament estudiat per Puigdollers i Noblom. Segons l'autor (PUIGDOLLERS, 1998: 158), l'antic convent es troba situat en la intersecció de la rotonda del Convent Vell, el carrer Uruguai (dit antigament Camí dels Caputxins) i el carrer Veneçuela (l'antic camí del Convent Vell), en la zona on es troba a l'actualitat el dipòsit d'aigua, a escassos metres del límit oriental del municipi, limítrof amb Granollers. L'autor també ubica l'horta del convent en les 'actuals finques dels números 15, 17 i 17-19 del carrer Veneçuela i 27, 29 i 31 del carrer Aragó. A continuació d'aquest hi havia el convent i l'església, fins que el camí girava cap a orient, una mica després de l'actual dipòsit d'aigua, a la l'alçada del numero 27 del carrer Veneçuela' (PUIGDOLLERS, 1998: 160). Així de nord a sud estaria primer un hort, després l'església i el convent i finalment l'horta. En el seu llibre l'autor ubica en uns plànols la situació hipotètica del convent (PUIGDOLLERS, 1998: 335). Actualment la zona on era ubicat el convent és quasi imperceptible, les obres dutes a terme als anys 80 han esborrat els vestigis visibles de l'antic convent, encara així els testimonis orals de la gent del barri, situen i descriuen el convent, amb murs d'un metre d'alçada en el lloc descrit. Puigdollers en el seu llibre annexa unes fotografies, on es veuen estructures muràries que, segons l'autor, correspondrien a parts del convent (PUIGDOLLERS, 1998: 326-328).</p> | 08181-329 | c/ Venezuela 17, 08430. | <p>L'origen de l'antic convent del caputxins es troba ja arrelat en la tradició popular, aquesta recull que un grup de frares, tot cercant un lloc ideal per la construcció del futur convent de Granollers, trigaren tant en trobar quelcom que els agradés que els passà l'hora de dinar fent que aquests tinguessin gana. En aquell moment visualitzaren un pa tendre i decidiren, considerant aquest fet com un signe, bastir el convent en aquell lloc. Després que el bisbe de Barcelona Joan Dimes Lloris concedís el 10 de novembre de 1583 la llicència per la fundació caputxina, es realitzà el 18 de desembre del mateix any, durant la festa de la Mare de Déu de l'Esperança, la processó per clavar la creu en el terreny escollit. Així doncs el 15 de febrer de 1584, Dimecres de Cendra, es va col·locar la primera pedra, juntament amb algunes monedes de vuit i de quatre, en presència del degà del Vallès, del rector, dels jurats de la vila, del mestre de cases Antoni Grallufera, així com altres clergues. El final del convent arribà el 27 de febrer de 1812 quan, el general Lacy, durant la primera Guerra Carlista, dóna l'ordre d'enderrocar l'antic convent del caputxins per evitar que l'enemic tingués un punt de recolzament estratègic. La destrucció del convent va ser materialitzada després que els caputxins fixessin la seva nova residència a la casa que el cartoixans de Montalegre tenien a Granollers, on es mudaren entre finals de 1812 i principis de 1813.</p> | 41.6040600,2.2980500 | 441507 | 4606055 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76902-foto-08181-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76902-foto-08181-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76902-foto-08181-329-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc