Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76897 | Can Vidalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidalet | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia d'època moderna, paradigma de l'arquitectura rural, amb diferents ampliacions i reformes, que es troba aïllada en el bosc. La construcció primigènia és de planta rectangular orientada a migdia i consta de plata baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Els trets més destacats de l'edificació es troben a la façana principal, on es poden apreciar quatre finestres a l'alçada del primer pis, totes ells d'arc a nivell, i on destaca dos d'elles que es troben amb els emmarcaments vistos mitjançant carreus de bella factura i on s'aprecien, a sendes llindes, les inscripcions 1720 i 1771. La porta d'accés, ubicada a la planta baixa, és d'arc de mig punt bastida amb dovelles grans. Cal esmentar que a sobre la dovella clau es pot llegir la data 1772. A més a més s'aprecia un rellotge de sol on s'aprecia els noms Antoni Roselló i Maria Roselló i la data de 1908. Per últim esmentar que tant a ponent com a tramuntana té dos cossos adossats de planta rectangular i amb teulada pròpia. Tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc.</p> | 08181-324 | Carretera de la Roca a Òrrius BV-5001, 08430. | <p>Les diferents dates que es poden apreciar a la façana principal (1720, 1771 i 1772) ens indiques que la construcció s'ha d'enquadrar dins del segle XVIII, on va tenir diferents reformes o fases constructives. D'altra banda al data del rellotge ens indica quan aquest va ser pintat a la façana per primera vegada.</p> | 41.5743300,2.3388400 | 444881 | 4602727 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76922 | Rellotge de sol del Molí de la Roca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-la-roca-1 | XVIII-XIX | <p>Rellotge de sol de forma rectangular situat a la façana de migdia de l'antic molí de la Roca, en el volum de construcció medieval del conjunt. El rellotge està format per un revestiment arrebossat doble decorat amb la tècnica de l'esgrafiat. El rellotge en sí és ovalat, està decorat amb motius vegetals i florals i presenta una cartel·la central amb la següent llegenda: 'QUI TÉ SOL QUÈ MÉS VOL?'. A la part superior hi ha el sol, amb cara somrient, des del que surt el gnomos, de ferro, i està emmarcat per l'any de construcció 1661. A la part inferior del rellotge hi ha una petita inscripció que resa: 'CASTELLS 1981'. Probablement, aquesta darrera inscripció faci referència a la rehabilitació de l'element per part dels germans Castells, artistes destacats del municipi.</p> | 08181-349 | C. d'Anselm Clavé, 9, 08430 | 41.5889600,2.3252600 | 443761 | 4604360 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76922-foto-08181-349-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La resta de rellotges de forma quadrada o rectangular presents en diversos edificis del terme municipal de la Roca del Vallès, presenten les mateixes característiques tipològiques que aquest element. Majoritàriament s'ubiquen a les façanes orientades a migdia i molts d'ells estan pintats damunt dels revestiments arrebossats dels paraments exteriors. També n'hi ha d'esgrafiats i d'altres que estan bastits amb rajoles de ceràmica vidrada decorades. Cal destacar que alguns dels rellotges presenten peces de pedra i d'altres elements reaprofitats. Els gnòmons són de ferro. En alguns casos van acompanyats d'una llegenda associada relacionada amb el sol i el temps. Aquests elements són de cronologia diversa en ocasions amb les dates de construcció i rehabilitació de l'element, com el cas actual. | 98|119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 76822 | Can Saladrigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saladrigas | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XX | La construcció està completament rehabilitada. | <p>Masia aïllada i rehabilitada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta de conjunt irregular. La construcció principal és de planta rectangular i està formada per dos cossos adossats, amb les cobertes d'un i dos vessants de teula. La masia pròpiament dita està distribuïda en planta baixa i pis, mentre que el cos adossat només s'organitza en una sola planta. La construcció presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats exceptuant el portal d'accés principal que és d'arc rebaixat. A la façana principal, aquesta porta està protegida per un porxo amb teulada d'un sol aiguavés, sostinguda per dos pilars de planta quadrada bastits en maons. Destaca, a la part superior de la façana, un rellotge de sol restaurat. La resta de cossos estructurals que formen part de la finca estan actualment destinats a garatges i magatzems i foren rehabilitats de la mateixa manera que la masia. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08181-241 | Barri de Bell-lloc, 08430 | 41.6123700,2.3410100 | 445094 | 4606949 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76822-foto-08181-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76822-foto-08181-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76822-foto-08181-241-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76845 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-8 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. 'Casal de Cultura Dr. Daurella' de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (n.d).</p> | XVIII-XX | Rehabilitada recentment. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats amb les cobertes de teula de dos vessants, i els careners perpendiculars a la façana principal. El cos més meridional, completament rehabilitat i amb el nivell de la coberta original alçat, està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, refetes i amb els emmarcaments bastits en maons. El portal d'accés principal és de nova construcció i d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de granit escairats i la llinda plana monolítica. És de nova construcció i ha estat completament restituït. La construcció és bastida en pedra sense treballar disposada irregularment, amb reformes, i lligada amb abundant morter fruit de la rehabilitació actual. El cos central de la construcció presenta un nivell més d'alçada i el mateix tipus de finestres i d'aparell que en el cas anterior. El volum adossat a tramuntana no ha estat rehabilitat i presenta la part de llevant de la construcció enrunada. Tot i això continua mantenint el mateix nivell d'alçada que el cos central. En aquest tercer nivell i oberta a la façana de ponent, destaca una finestra rectangular amb llinda plana de pedra. L'aparell és de pedra i fragments de maons disposats en filades més o menys regulars, i es conserva una part del revestiment original. Per últim, adossat a la façana de ponent del volum anterior, hi ha un cos rectangular amb la coberta d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis, de construcció posterior. Compta amb obertures rectangulars i presenta els paraments arrebossats.</p> | 08181-272 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Al segle XII ja consta un tal Bernat de Puig. El cognom, vinculat al terme de la Roca, continua apareixent en el fogatge de l'any 1497, mentre que en el fogatge de l'any 1553 apareix relacionat amb el topònim Belloch. En origen, la masia estava partida en dues edificacions, can Puig i can Turoner, i presentava un barri tancat (actualment, l'accés a les dues cases també està tancat). Sembla ser que la masia comptava amb un portal de mig punt adovellat format per onze dovelles, tres finestres d'arc conopial decorades amb figures, relleus i motllures, una finestra rectangular de llinda plana al costat del portal i un rellotge de sol a l'extrem superior de la façana principal. En el Llibre de consuetuds i obligacions del rector i obrers de Santa Agnès de Malanyanes, recapitulat de nou l'any 1650 per Mn. Francesc Morera, es recullen les donacions a la parròquia en concepte dels delmes. En relació a la masia sabem que pagava un delme de 2 quartans de blat al rector de Santa Agnès i que celebrava misses en favor dels seus difunts en aquest mateix temple: 'Fa tots anys lo mas Puig de la parroquia de Santa Ignés de Maranyanes (sic) paga al 28 de març al rector de Santa Ignés 22 sous per la celebració de dos aniversaris per la ànima de Sagismon Puig' (MARTÍ I BONET, 2007: 192). Hi ha constància que can Puig ha estat objecte de moltes reformes i ampliacions, mentre que can Turoner estigué durant un temps deshabitada i amb la teulada ensorrada.</p> | 41.6267700,2.3441100 | 445364 | 4608546 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76845-foto-08181-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76845-foto-08181-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76845-foto-08181-272-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76584 | Can Esteve Tonico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-esteve-tonico | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Masia contemporània aïllada i orientada a migdia, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, que consta de planta baixa i un pis. Es tracta d'una masia ben conservada en un context agroforestal molt proper a la zona urbana. Presenta unes façanes molt austeres, amb obertures rectangulars a les diferents façanes. L'única decoració que s'aprecia són uns guardapols esgrafiat sobre les obertures de la façana principal. Cal destacar que presenta diferents annexes adossats tana a la façana de ponent com a la façana posterior. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de blanc.</p> | 08181-11 | C/ Catalunya, 270, 08430 (Ctra. De la Roca a Vilanova BV-5001 km. 24). | 41.5774800,2.3200000 | 443313 | 4603089 | 1931 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76584-foto-08181-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76584-foto-08181-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76584-foto-08181-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76587 | Can Mañosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manosa | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | Actualment l'edificació presenta un cert grau de deixadesa que s'aprecia en les diferents façanes, encara que en general es troba en un bon estat de conservació. | <p>Masia contemporània aïllada i orientada a migdia, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, que consta de planta baixa i un pis. Es tracta d'una masia ben conservada en un context agrari molt proper a la zona urbana. Presenta unes façanes molt austeres arrebossades i pintades de blanc, excepte la principal, on l'aparell de còdols és vist i on destaquen les obertures rectangulars emmarcades amb maons. Cal esmentar que a la façana de ponent s'hi adossen dos edificis annexes, creant una planta, conjunta amb la Masia, de forma de L.</p> | 08181-14 | C/ Catalunya, s/n, 08430 (Ctra. De la Roca a Vilanova BV-5001 km. 24). | 41.5747600,2.3183600 | 443174 | 4602788 | 1928 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76587-foto-08181-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76587-foto-08181-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76587-foto-08181-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76589 | Can Pepet Perdiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pepet-perdiu | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Masia del segle XX aïllada i orientada a migdia, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, que consta de planta baixa i un pis. Es tracta d'una masia ben conservada en un context agrari molt proper a la zona urbana. Tot el conjunt presenta unes façanes molt austeres arrebossades i pintades de blanc. A la façana principal destaca una serigrafia en forma de rombe on s'hi pot llegir la data de construcció de la masia: 1940. Cal esmentar que a la façana de ponent s'hi adossa un edifici annex de planta baixa i que a la façana posterior també. A més a més, al nord de l'edifici principal s'hi concentren diferents edificis annexes d'ús agrícola que no presenten característiques arquitectòniques rellevants.</p> | 08181-16 | C/ Catalunya, 270, 08430 | 41.5778700,2.3204400 | 443350 | 4603132 | 1940 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76589-foto-08181-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76589-foto-08181-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76589-foto-08181-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76594 | El pas de la capelleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pas-de-la-capelleta | XX | <p>Tradició de caire religiós que es celebra en diferents punts del terme municipal de La Roca del Vallès. Aquesta costum religiosa té lloc durant tot l'any i consisteix en fer circular entre els veïns les diferents capelletes que han de passar a cada casa un mínim d'una nit per després portar-la a una altre. D'aquesta manera, diu la creença popular, les cases seran beneïdes i protegides. La tradició es troba adscrita a la zona de La Roca centre, on hi circulen dos capelletes, a La Torreta on hi ha dos més i a Santa Agnès de Malanyanes on es troben quatre més. Totes les capelletes presenten la imatge de la Sagrada Família excepte la de la Torreta que presenta una imatge de Santa Maria del Jaire.</p> | 08181-21 | La Roca del Vallès, 08430 | 41.5894500,2.3259100 | 443816 | 4604414 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 76605 | Execucions als Tres Pins de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/execucions-als-tres-pins-de-bell-lloc | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XX | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Entre d'altres es troba la creença que durant la guerra civil es realitzaren diferents execucions. A continuació transcrivim la informació recollida: 'La finca de Bell-lloc, i especialment la masia, per les seves dimensions i aïllament va ser considerada un refugi per a tots dos bàndols durant la Guerra Civil. La masia i l'església eren contínuament registrades, es van cremar tots els elements religiosos i la documentació. En diferents indrets de la finca, però especialment en un extrem (la zona de Tres Pins), es diu que hi va haver un lloc d'execucions durant la guerra. Al costat hi havia Can Pelegrí i la capella de Sant Salvador dels Prats (erigida el 1073 i enderrocada el 1897). Fent de fita termenal hi creixia un arbre centenaris, un pi de tres branques que sortien de la mateixa soca i que va ser abatut pel vent i les obres del gas de l'any 1963' (CAMPOY 2006: 143).</p> | 08181-32 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 76607 | Dansa de Bell-lloc o Ball Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-bell-lloc-o-ball-pla | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XX | <p>La Roca del Vallès s'hi congreguen diferents llegendes, tradicions, tècniques artesanals, música i dites. Lligada amb el castell de Bell-lloc, trobem una dansa anomenada de Bell-lloc o Ball Pla. Aquesta és d'origen medieval, que és una variació del ball de l'Espolsada que es balla a Marata. La tradició diu que el comte treia a ballar la dona més jove i maca del terme de Bell-lloc, i el pagès més ric de la contrada feia el mateix amb la comtessa.</p> | 08181-34 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 76608 | Refrany de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-la-roca | <p>PÀMIES, V. (2005): Refranyer temàtic. Obtinguda el 14 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>La Roca del Vallès s'hi congreguen diferents llegendes, tradicions, tècniques artesanals, música i dites. Entre aquestes trobem el refrany següent: 'A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi neix; Vilanova, la flor nova'. S'ha d'esmentar que aquesta dita també deriva en una cançó.</p> | 08181-35 | La Roca del Vallés, 08430 | 41.5892300,2.3259400 | 443818 | 4604390 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 76609 | Cançó popular de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-popular-de-la-roca | <p>VICIOSO MARTÍNEZ, E. (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya. Obtinguda el 14 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>A La Roca del Vallès s'hi congreguen diferents llegendes, tradicions, tècniques artesanals, música i dites. Entre d'altres trobem la cançó següent: 'A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi és; a Vilanova, la flor nova; a Vallromanes, romanins, i a la Roca escorxen pins'. S'ha d'esmentar que aquesta cançó sembla ser que deriva del refrany: 'A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi neix; Vilanova, la flor nova'.</p> | 08181-36 | La Roca del Vallés, 08430 | 41.5892300,2.3259400 | 443818 | 4604390 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 76612 | Festa de la Creu de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-creu-de-la-torreta | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueològica de Granollers i de sus alrededores. Granollers. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. ESTRADA, J; VILLARONGA, L. (1967): La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona. Monografías XXVIII, Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria i Arqueología, Barcelona. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | XX | <p>La festa tradicional de la Creu de la Torreta consisteix en una ofrena floral a la creu de terme que hi ha a la carretera que es troba al llindar amb el Municipi de Granollers. Aquesta es celebra, des de 1980, el primer cap de setmana de maig, és un desdoblament tradicional de la festa de l'Exaltació de la Sant Creu que es celebra tradicionalment el dia 3 de maig, i que a la Torreta es va escollir com a patrona. Cal esmentar que la festa que és organitzada per l' Ajuntament i Comissió de Festa de La Torreta.</p> | 08181-39 | Barri de la Torreta, 08430 | <p>El barri de la Torreta va voler, des de l'any 1980, tenir una celebració festiva pròpia. Aprofitant el fet que a la carretera hi ha una creu de terme, la comissió que en aquell moment organitzava les festes, va proposar que es celebrés la festa de la Creu. La primera eucaristia fou dirigida per Mossèn Josep Monfort, rector de Sant Sadurní de la Roca, i a partir de 1982 fou celebrada per Mossèn Rodolf Puigdollers. S'ha d'esmentar que la creu on es celebra la festa es va situar a la Torreta l'any 1915 i es l'antiga creu de terme entre Granollers i Palou. Aquesta va ser resituada donat que en aquella època al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el Marqués de Sta. Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa. També s'ha de mencionar que en les tradicions cristianes hi havia litúrgicament dues festes de la Creu: -El 14 de setembre, festa de l'Exaltació de la Santa Creu, que té el seu origen l'any 335 d. C amb la inauguració de la gran basílica de l'Anàstasi, on es troba el Calvari i el Sant Sepulcre (la tradició parla de la Invenció de la Santa Creu, és a dir, del Trobament de les restes de la creu de Crist per part de Sta. Helena, mare de l'emperador Constantí). És la festa de la Creu més antiga, nascuda a Orient. La litúrgia actual, després del Concili Vaticà II, conserva tan sols aquest celebració, ja que en el calendari actual s'han evitat les dobles celebracions. - El 3 de maig, anomenada també popularment festa de la Creu de maig. Era tradicional que els nens sortissin amb unes petites plataformes amb una creu, portades entre quatre o entre dos, pels carrers, cantant una cançoneta i demanant diners per a fer després un petit berenar o comprar-se alguns caramels. Les creus es guarnien amb flors. Algunes poblacions de Catalunya tenen la seva festa aquest dia. Era tradicional aquest dia beneir el terme municipal des de la creu de terme. La Catedral de Barcelona, per exemple, està dedicada a la Santa Creu.</p> | 41.6040900,2.2991900 | 441602 | 4606057 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76612-foto-08181-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76612-foto-08181-39-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | S'ha d'esmenar que la creu va entrar a formar part de l'escut del barri. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76613 | Festa dels 3 Tombs (Sant Antoni Abad) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-3-tombs-sant-antoni-abad | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> | XX | <p>La festa anual consagrada a Sant Antoni Abat es celebra el tercer cap de setmana de febrer. Aquesta es duu a terme amb un cercavila itinerant pel nucli de la Roca del Vallès. Tradicionalment es realitza una processó que va acompanyada d'una desfilada amb els animal que es beneïren i on els carros que els acompanyen es guarneixen amb branques del bosc i flors. Aquesta festa també és coneguda com la festa dels 'Tres Tombs' per la particularitat de donar 3 voltes a l'església en aquesta particular processó. Actualment, encara que es conserven bona part de les tradicions que li donaren origen, la festa és un acte de record d'aquelles èpoques no tan llunyanes en què els animals eren el principal mitjà de transport i una eina de treball insubstituïble. Per últim cal esmentar que la festa està organitzada per l'entitat 'Amics dels Arriers' i pel propi Ajuntament de La Roca del Vallès.</p> | 08181-40 | La Roca del Vallés, 08430 | <p>La festa en honor a Sant Antoni Abad, patró dels animals, té els seus orígens als anys 70 del segle XX. Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251? - 356) fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases. Arreu de Catalunya es celebren diades de benedicció dels animals sota la consagració de Sant Antoni Abat. Moltes d'aquests festes son conegudes amb el sobrenom de La Festa dels Tonis.</p> | 41.5892300,2.3259400 | 443818 | 4604390 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76613-foto-08181-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76613-foto-08181-40-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76614 | Celebració del Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celebracio-del-corpus | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> | XX | <p>El Corpus Christi o Cos de Crist, és una festivitat de l'església Catòlica destinada a venerar l'Eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic que es situa el dijous següent a l'octava de Pentecosta. Es tracta d'una celebració d'origen medieval en la que es venera públicament el sagrament de l'eucaristia, la doctrina del cos sant de Crist. La festa va arrelar ràpidament en els diferents estaments de la societat medieval i actualment es celebra en diferents punts de Catalunya, amb un perfil molt més lúdic i pagà, havent perdut molt dels seus elements litúrgics originals. Es per això que hom considera les processons del Corpus com l'antecedent de les actuals cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats. En el cas de La Roca del Vallès, hi ha la tradició de realitzar unes catifes de flors que guarneixen els carrers del casc antic, especialment el carrer Major i el carrer de Dalt. Cal esmentar que la festa s'organitza gràcies a la Comissió de Festa Casc Antic amb el suport de l'Ajuntament.</p> | 08181-41 | Carrer de Dalt i carrer Major, 08430 | <p>El Corpus és una festivitat catòlica que se celebra el dijous o el diumenge següent al diumenge de la Santíssima Trinitat per commemorar l'eucaristia i que històricament es remunta a època medieval. La festa fou impulsa per la pietat popular i per santa Juliana de Lieja (1193-1255), encara que oficialment no fou establerta fins el 1264 per Urbà IV i universalitzada per Joan XXII el 1316 que es quan arrela als Països Catalans. Durant molts segles i als més diversos països, la festa ha estat celebrada amb processons i altres manifestacions públiques religioses, fastuoses i dotades d'una participació popular molt considerable.</p> | 41.5894500,2.3259100 | 443816 | 4604414 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76614-foto-08181-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76614-foto-08181-41-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76615 | Pessebres vivents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebres-vivents | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> | XX | <p>El pessebre vivent correspon a la representació del naixement de Jesús de Natzaret segons els evangelis de Lluc i Mateu, a través de personatges vius i aprofitant un entorn o paratge rústic amb interès arquitectònic o un indret orogràficament espectacular i que tenen lloc els mesos de desembre i gener, en ocasió de les festes nadalenques. En el cas de la Roca del Vallès es celebren no un sinó tres, disposats a diferents llocs del municipi: -Al CEIP La Torreta i entorn de Can Tàpies organitzat entorn al tercer cap de setmana de desembre per l'Ajuntament i per l'Associació amics del pessebre Vivent de La Torreta. -Al Casc antic, organitzat vers el 26 de desembre per l'Ajuntament i per l'Associació amics del Pessebre Vivent de La Roca -A l'Horta de La Rectoria de santa Agnès, organitzat entorn al tercer cap de setmana de desembre per l'Ajuntament i l'Agrupació Pessebrista de la Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes.</p> | 08181-42 | La Roca del Vallès, 08430 | <p>A Catalunya hi ha tradició documentada de pessebres des del segle XIV, i segons algunes fonts es creu que ja Sant Francesc d'Assis organitzà vers el 1233 el primer pessebre vivent a Rieti, Itàlia. Encara així no van començar a tenir rellevància fins a la meitat del segle XX, on el primer que es torna a documentar correspon al Pessebre Vivent d'Engordany, iniciat l'any 1956 a Engordany (Andorra) per Esteve Albert i Corp. A Catalunya es tenen notícies ja de l'any 1959 quan es realitzà el pessebre vivent de Castell d'Aro (Baix Empordà).</p> | 41.5894500,2.3259100 | 443816 | 4604414 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76615-foto-08181-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76615-foto-08181-42-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76616 | Gegants de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-roca | <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. LAGLERA, A. [et al.] (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Barcelona.</p> | XX | <p>Els gegants són, des del punt de vista del folklore, unes figures de grans dimensions que representen nobles, reis o personatges amb indumentària tradicional que, al costat dels capgrossos, surten a ballar a les festes majors de molts pobles dels Països Catalans durant els cercaviles. En el cas de La Roca del Vallès, la tradició gegantera com element folklore i signe de identitat del poble hi és present gràcies a la Colla Gegantera que fou fundada el 1989 i és formada, primàriament per una digna dama i un fort guerrer: L'Emma i l'Odó. Odó és un fort i corpulent guerrer barbut. Porta un casc amb un petit cap d'àliga al centre i dues ales verticals al costat, d'on li surt una malla que li cobreix el coll. Vesteix de vermell amb un escut al pit amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi que s'inspira en el de l'església parroquial. Va cenyit amb un cinturó i cobert amb una capa marró i va armat amb una espasa a una mà i una pavesina amb un escut a l'altra. Aquest gegant té un pes de 60 kg i una alçada de 4,05 m i és fabricat amb fibra de vidre. Emma és una noble dama rossa elegant i senzilla. Vesteix de blau amb una capa grana i llueix un collaret d'orna i sosté un pom de flors. Presenta un pes de 60 kg i una alçada de 3,95 m i també és fabricat amb fibra de vidre. Tots dos foren construïts el Sr. Antoni Mujal Els gegants van ser presentats en públic el 9 de setembre de 1989, durant les festes majors els gegants van ser presentats en públic juntament amb quatre capgrossos: el frare rialler, la dama coqueta, el trobador engrescat, i la vella xerrameca. Anys més tard es varen construir més capgrossos (la princesa, el príncep, l'orellut i la iaia) a càrrec del Sr. Pipo Llobet i posteriorment un gegantó de nom Jofre, que ruixa a la gent amb aigua de la seva boca i que fou creat ver el 1996 pel Sr. Antoni Mujal. Cal mencionar que vers el 1994 aquests dos gegants escenificaren la seva cerimònia nupcial i que els seu afany de veure món els ha portat a llocs d'arreu del país i fins i tot als Països Baixos, on marxaren per celebrar el 25é aniversari del la creació de l'associació gegantera 'Gigantius de Maastricht' (1969-1994).</p> | 08181-43 | La Roca del Vallès, 08430 | <p>L'origen del Gegants es remunta a la Baixa edat mitjana quan, en les 'festes cortesanes de diferents països de l'Europa occidental es començà a adoptar el costum d'incorporar ninots antropomorfs fets de fusta i cartró de grans proporcions dissenyats per amagar un home al seu interior que, subjectant-los per l'armadura o cavallet de fusta, els feia dansar al so d'una melodia. Al segle XIV, els entremesos i les seves figures foren incorporats a la processó del Corpus potser per accentuar-ne el relleu. Als Països Catalans la tradició apareix documentada ja el 1424, a Barcelona, en relació amb la processó del Corpus (figures de David, Goliat i Sant Cristòfol), i aviat es difongué a València i a Mallorca. La figura femenina (geganta) aparegué en el segle XVI. A València, des del segle XVII, i a Catalunya, des del segle XIX, s'acompanyà dels capgrossos (cabets al País Valencià). Al segle XIX la tradició transcendí la festa del Corpus i es féu present a les festes majors i de carnaval. Després d'una llarga crisi durant la segona etapa del franquisme, la tradició es recuperà amb força a partir de la dècada de 1980. Es restauraren i reproduïren els vells gegants, se'n construïren de nous, es crearen colles i associacions i se celebraren trobades de gegants, que portaren les figures i els geganters més enllà de l'àmbit local. Aquests gegants contemporanis són fabricats de fibra de vidre i altres materials més lleugers que els tradicionals. Entre els constructors de gegants més reconeguts destaca Manel Casserres i Boix, que treballà a cavall del vell i del nou període que ha viscut la festa durant el segle XX. El 1984 es creà l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, que des de l'any següent designa anualment una Ciutat Gegantera de Catalunya i des de l'any 2000 organitza la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya' (VIQUIPÈDIA n.d).</p> | 41.5894500,2.3259100 | 443816 | 4604414 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76616-foto-08181-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76616-foto-08181-43-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que la llegenda del Gegant de la Roca està lligada amb aquests personatges. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76617 | Festa de la Prehistòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-prehistoria | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festa de la prehistòria. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. TANIT S. L (n.d): Inici. Obtinguda el 15 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>La festa de la prehistòria es realitza a La Verneda de la Font de La Salut on es recrea un poblat prehistòric i una sèrie de tallers dirigits a nens de totes les edats i també a un públic adult on es recrearà la vida quotidiana d'un poblat prehistòric on es faran diferents tallers: Cacera, joieria prehistòrica, la transformació del blat a la farina, cistells, etc. Durant la festa també es realitzen visites guiades a la Ruta Prehistòrica.</p> | 08181-44 | La Verneda de la Font de La Salut, 08430 | <p>La festa de la prehistòria es celebra a La Roca del Vallès el 20 de juny i es realitza des del any 2010 quan fou creada per Tanit, didàctica i difusió cultural S.L. i organitzada juntament amb l'Ajuntament de la Roca del Vallès.</p> | 41.5914300,2.3201800 | 443340 | 4604638 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76617-foto-08181-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76617-foto-08181-44-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Tanit és una empresa de gestió del patrimoni formada per arqueòlegs, historiadors i antropòlegs. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76618 | Aplec de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-malanyanes | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>El segon cap de setmana de maig, a l'Horta de Santa Agnès de Malanyanes, es celebra un aplec davant de l'església del mateix nom. Durant els últims anys s'han fet dinars populars acompanyats d'alguna activitat d'animació. Cal mencionar que la festa l'organitza l'Ajuntament conjuntament amb la Comissió de Festes de Santa Agnès.</p> | 08181-45 | Horta de la Rectoria (Santa Agnès de Malanyanes), 08430 | 41.6051800,2.3541300 | 446181 | 4606143 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76618-foto-08181-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76618-foto-08181-45-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 76621 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-1 | <p>DE JUAN, X. (2004): Guia del Parc de la Serralada Litoral, EIN La Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Pòrtic Guies, Barcelona. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> | XX | <p>El Parc Serralada Litoral es localitza entre les comarques del Maresme, Vallès Oriental i Barcelonès, formant part del sector central de la cadena Litoral o de Marina que està entre el Besòs i la riera d'Argentona. El PEIN comprèn una superfície de 4.710 ha que ocupa una estreta franja allargada que coincideix amb l'eix principal d'aquesta cadena muntanyosa, que s'orienta de SO a NE i s'estén des del massís del Garraf al de les Gavarres de forma paral·lela al traçat de la costa mediterrània. L'àmbit de l'espai comprèn territoris dels següents termes municipals: Santa Maria de Martorelles, Vallromanes, Vilanova del Vallès, la Roca del Vallès, Argentona, Òrrius, Cabrera de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Teià, Alella, Tiana i Badalona. Es caracteritza per presentar altituds moderades que mai sobrepassen els 800 metres, i una vegetació representada per un complex mosaic de comunitats que es barregen (alzinars litorals, brolles, formacions de ribera, prats, pinedes, garrigues, conreus i erms, …). Els límits del PEIN dibuixen un territori més aviat allargat i estret amb formes retallades i prou irregulars. Pel que respecta als límits territorials del Parc de la Serralada Litoral que afecten al terme Municipal de la Roca són els que es marquen el PEIN que a continuació detallem: 'Des del contacte del terme municipal amb la urbanització de Ruscalleda (localitzada a Vilanova del Vallès), el límit es dirigeix a l'oest coincidint amb el terme municipal durant uns 650 m. Remunta en direcció nord-est la carena localitzada sobre els boscos de can Gol i can Solei, fins confluir amb una pista que segueix a l'est. En arribar a la carena que descendeix en direcció nord la segueix, i travessa la carretera BV-5106. Ara el límit segueix la carretera cap al nord pel seu marge dret fins trobar el torrent de can Verdaguer. Abandona la carretera i remunta la carena que porta al turó Gros. Continua, sempre per la carena i en direcció nord-est. Abandona la carena, passa per la replana de can Planas més orientat a l'est i descendeix fins trobar la carretera C-1415, davant la cruïlla de can Companys de Dalt. Puja per la carretera durant uns 100 m, l'exclou en aquest tram, i la travessa en direcció est, envolta l'àrea qualificada com a 15 - Sòl no urbanitzable lliure permanent- en el planejament general municipal. Ascendeix en direcció nord-est fins al turó identificat per la seva cota de 296,64 m. A continuació, descendeix al nord-oest fins trobar la pista que envolta el turó localitzat al nord de can Toio. Segueix aquesta pista per la dreta durant uns 200 m. L'abandona i es dirigeix en línia recta i en direcció nord-est a la carena que delimita per la dreta la vall del torrent que desemboca al torrent de la font del Bosc per ca l'Amat. Segueix la carena fins a confluir amb una pista que comunica amb el vial d'accés a la urbanització Sant Carles. Ara segueix la pista pel seu marge dret fins trobar el sòl urbà corresponent a la urbanització esmentada. Segueix en direcció sud el límit dels terrenys classificats com a urbans fins al punt on conflueixen els termes municipals de Dosrius, Argentona i la Roca del Vallès' (DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE, 2004). Aquests límits expressat en mesures ens diuen que al terme municipal de La Roca del Vallès pertanyen 712 ha de les 4710 ha totals que presenta el PEIN, representant un 15% del total d'aquest. Així mateix cal mencionar que la superfície del terme és de 3635 ha, sent el més gran de tots el termes municipals que estan adscrits al PEIN tenint un 19,6% del seu territori dintre de l'espai d'interès natural la Conreria-Sant Mateu-Céllecs.</p> | 08181-48 | La Roca de Vallès, 08430 | <p>El Parc Serralada Litoral comprèn l'espai natural La Conreria-Sant Mateu-Céllecs inclòs al PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) aprovat per la Generalitat de Catalunya el 14 de desembre de 1992 (Decret 328/1992, de 14 de desembre). El PEIN és un pla territorial sectorial que delimita un total de 144 espais naturals d'elevat interès a tot Catalunya que suposen el 20% de la superfície del país. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs va ser aprovat per acord del Govern el 25 de maig de 2004 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 4154 de 15 de juny de 2004. L'objecte del Pla especial és la delimitació definitiva d'aquest espai inclòs en el Pla d'espais d'interès natural, així com l'establiment de totes aquelles altres determinacions necessàries per a l'adequada protecció del seu medi natural i del seu paisatge, d'acord amb els objectius formulats per aquest Pla especial.</p> | 41.5671000,2.3317100 | 444280 | 4601929 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76621-foto-08181-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76621-foto-08181-48-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 76716 | Tesdàlia Coronopifòlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tesdalia-coronopifolia | XX | <p>La tesdàlies són un gènere de plantes amb flors que pertanyen a la família Brassicaceae i que presenta tres espècies: Teesdalia coronopifolia, Teesdalia nudicaulis, Teesdalia verna. Al terme municipal es pot trobar la teesdalia coronopifolia, encara que actualment només és localitzada a les rodalies del cementiri de la Roca del Vallès, però que és probable la seva presència en ambients similars. La tesdàlia coronopifòlia (Teesdalia coronopifolia) es caracteritza per ser una petita planta anual de caire mediterrani, de menys de 15 cm, que fa nombroses tiges floríferes. La seva època de floració fluctua entre el febrer i el maig. 'Gairebé totes les fulles estan disposades en roseta basal, i són pinnatipartides amb lòbuls estrets i aguts, el terminal més gran. Les fulles caulinars són escasses i molt petites. Les flors es disposen en un raïm terminal, i són molt petites. Els pètals mesuren 1 mm com a màxim, i els sèpals són més petit fins i tot. El fruit és una silícula amb una estreta ala' (UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS n.d).</p> | 08181-143 | Cementiri, C-1415c (km. 15), 08430. | 41.5897400,2.3332900 | 444431 | 4604442 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76716-foto-08181-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76716-foto-08181-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 76717 | Julivert venecià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/julivert-venecia | XX | <p>El Julivert venecià (Peucedanum alsaticum ssp. venetum) és una espècie del gènere del peucedanum que es caracteritza per ser una herba aromàtica perenne amb una tija cilíndria forta que mesura entre els 50 i els 180 cm d'alçada. Presenta unes fulles verdes fosc, verdes i grises deltoides -ovalades. És considerada molt rara dins de Catalunya i a La Roca del Vallès s'ha localitzat a la zona del Rec del Molinar en situació d'extrema precarietat (quatre individus). El reforçament de la població amb individus joves i la col·laboració de la comunitat de regants, ha permès iniciar el procés de recuperació d'aquesta espècie.</p> | 08181-144 | Rec del Molinar, 08430. | 41.5921400,2.3282000 | 444009 | 4604712 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76717-foto-08181-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76717-foto-08181-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 76718 | Orquídia abellera catalana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidia-abellera-catalana | XX | <p>L'Orquídea Abellera Catalana (Ophrys bertolonii Moretti subsp. Catalaunica), és una planta perenne bulbàcia de la família de les orquidàcies que són orquídies menudes que tenen la particularitat de que llur inflorescència és semblant al cos d'un himenòpter com a ajuda a la pol·linització. Per això als països catalans se les coneix amb els malnoms de 'borinot', abelleres, mosques, mosques d'ase, mosqueres i aranyes, així com 'sabatetes de la Mare de Déu' o 'sabatetes del nen Jesús'. Encara que es comptabilitzen unes 40 espècies, l'espècie que tractem és una orquídia endèmica del centre i nord de Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida) i del sud de França. El seu hàbitat natural són les brolles, prats secs i pastures. Físicament se'ns presenta com una 'herba tuberosa de tiges rectes i simples amb fulles que es disposen majoritàriament en roseta basal, encara que hi ha 1-2 fulles caulinars ± embeinadores. La inflorescència és una espiga laxa i pauciflora. El periant està format per dos verticils de 3 tèpals cadascun. Els externs són rosats amb el nervi medial verd. Els interns són d'un rosa més intens; el label, que correspon al tèpal intern més inferior, és d'un porpra negrós, amb una taca central violàcia y brillant. El fruit és una càpsula amb moltes llavors molt petites' (UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS, n.d). La seva època de floració bascula entre l'abril i el juny.</p> | 08181-145 | La Roca del Vallès, 08430. | 41.5671000,2.3317100 | 444280 | 4601929 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76718-foto-08181-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76718-foto-08181-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 76719 | Orquídia de tardor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidia-de-tardor | XX | <p>L'Orquídia de Tardor (spiranthes spiralis), és anomenada així perquè és una de les poques orquídies que floreixen a la tardor. És una espècia d'orquídia terrestres de la subclasse Liliidae de la família de les Orchidaceae del gènere Spiranthes. És molt característica la seva inflorescència perquè les flors, que són petites i de color groguenc, es disposen formant una hèlix a sobre del peduncle. Es localitza a Alacant, Barcelona, Castelló, Girona, illes balears Tarragona i a les Illes Balears i en general la ona dem mediterrani nord europeu. El seu hàbitat natural són les zones seques i pedregoses. La seva època de floració fluctua entre setembre i novembre.</p> | 08181-146 | La Roca del Vallès, 08430. | 41.5671000,2.3317100 | 444280 | 4601929 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76719-foto-08181-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76719-foto-08181-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | En castellà se la coneix com 'trenzas de muchacha'. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 76720 | Tritó Verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trito-verd | <p>CAPMENY, R; VILLERO, D. (2001): Amfibis i rèptils del Parc de la Serralada Litoral. Minuartia, estudis ambientals, Sant Celoni. VIQUIPÈDIA (N.D): El tritó verd. Obtinguda el 17 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>El tritó verd (triturus marmoratus), és un amfibi de l'ordre dels urodels i de la família dels salamàndrids. És principalment terrestre i la seva distribució és europea. La seva època reproductora s'allarga de mitjan febrer a mitjan maig i les larves són a l'aigua de principis de maig a principis de juliol; hi ha indicis no concloents d'una segona època de reproducció entre octubre i novembre. Aquesta espècie viu a boscs i camps que siguin propers a zones aquàtiques. Les altes elevacions dels climes mediterranis són l'hàbitat preferit pels tritons verds. Tanmateix, no es solen trobar a més de 1000 metres d'altitud. Geogràficament es localitza a la major part de França, al nord d'Espanya i de Portugal. Tanmateix al Parc de la Serralada Litoral es té documentada la seva presència a l'antiga riera d'Argentona i una a la Roca. Sembla, doncs, que el tritó verd es troba en localitats associades a la conca de la riera d'Argentona (cosa concordant amb el fet que es trobi també a localitats del Corredor), i del Mogent, sempre, però, com a espècie molt escassa. Encara així, s'ha de remarcar que la seva presència es molt rara i de difícil documentació.</p> | 08181-147 | La Roca del Vallès, 08430. | 41.5671000,2.3317100 | 444280 | 4601929 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76720-foto-08181-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76720-foto-08181-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que actualment encara que no es troba amenaçat, les seves poblacions tenen tendència a decréixer. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76722 | Camí ramader de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-canoves-0 | <p>L'INSTITUT AGRÍCOLA (2009): La normativa referent als camins en el món agrari (I): Les vies pecuàries a Catalunya. MIRALLES I SABADELLS, F.; QUERALT I BASSA, A.; SALA I MARTI, P. (2002): Els camins ramaders del Vallès Oriental. Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers.</p> | XX | <p>Els camins ramaders a Catalunya són molt nombrosos, i darrerament s'està intentant recuperar donat que la ramaderia a caigut en l'ús excessiu de l'estabulació. Aquests camins ramaders van lligats estretament amb la transhumància o migració estacional del ramats a la recerca de pastures segons l'època de l'any: A la muntanya a l'estiu (pastures d'estiu o agostejadors) o la plana a l'hivern (pastures de la plana). El camins ramaders acostumen a ser discontinus, passant del camí ral o camí veïnal per a acabar discorrent per les carenes o per zones interfluvial, allunyant-se de les vall i conreus per no entra en conflicte amb els agricultors. Al terme municipal de la Roca del Vallès hi transcorre en diferents parts el camí ramader de Cànoves. Aquest té el seu origen al coll de Pou d'en Besa, i un cop arribat a l'alçada de la font del frare, una vegada passada la urbanització Cànoves Residencial, el camí es bifurca i pren dos direccions: un cap a Llinars del Vallès i l'altre cap a La Roca del Vallès, on pujarà la serra del Corredor per Santa Agnès de Malanyanes. Aquest no és l'únic tram del camí ramader donat que n'hi ha un altre situat a la carretera de Marata a Cardedeu, travessant l'autopista A-7 i pujant per Santa Agnès de Malanyanes arriba al coll de Parpers i al camí ramader de la serra del Corredor. Un últim tram estaria situat vora el riu Mogent, a l'alçada del camí en el trencat de can Claus. Superat el riu, es desconeix el trac exacte d'aquest camí ramader, però s'ha esbrinat que arriba a Santa Agnès de Malanyanes, passant per Ca l'Esquerrà, per l'Ermita de la Mare de Deu de Malanyanes i arribant al coll de Parpers i Sant Bartomeu de Cabanyes, on es troba amb el camí ramader de la Serralada Litoral.</p> | 08181-149 | Paratge de Sant Bartomeu de Cabanyes, 08430. | <p>Les vies pecuàries tenen la seva època d'esplendor sota els auspicis del Honrat Consell de la Mesta (organització ramadera i econòmica creada per Alfonso X) que actuà al Regne de Castella durant els segles XIV a XIX la seva abolició es dugué a terme el 1836 -. A Catalunya no tingué massa influència però també es protegiren dites vies. Aquests camins utilitzats per la transhumància dels ramats eren situades estratègicament, com una gran xarxa interconnectada, unien les pastures d'estiu a la muntanya amb les d'hivern a la terra baixa. Avui en dia, després de set segles d'existència, els camins ramaders continuant travessant i recorrent la Península Ibèrica al llarg d'uns 125.000 quilometres de longitud, ocupant una superfície de 425.000 hectàrees en més de quaranta províncies. A Catalunya no existeix un inventari únic, però es calcula que almenys n'hi ha uns 8.300 quilòmetres.</p> | 41.5622100,2.3417100 | 445110 | 4601380 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76722-foto-08181-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76722-foto-08181-149-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que tots els camins ramaders són de domini públic i protegits per la Llei 3/1995 per la que el ramat té dret de pas, així que cap persona, autoritat, carretera o ciutat no pot negar-hi el dret de pas. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76723 | El repte dels cargols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-repte-dels-cargols | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>El Repte dels Cargols és el nom com es coneix un tradició festiva ha arrelat durant els darrers anys en la tradició del terme municipal de La Roca del Vallès i que es celebra dins de la festa major d'estiu de La Torreta que té lloc, des de finals dels anys 70, durant la segona quinzena del mes de juliol i és organitzat per l'Ajuntament de La Roca del Vallès i la comissió de Festes La Torreta. El repte consisteix en una petita cursa realitzada per dos grups o colles que han d'anar regant rajoles per que, el cargol (persona disfressada), pugui avançar lliscant a la meta. El guanyador serà aquell que hi arribi en primera posició.</p> | 08181-150 | Barri de la Torreta, 08430. | 41.6040900,2.2991900 | 441602 | 4606057 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76723-foto-08181-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76723-foto-08181-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 76724 | Fons documental de l'Arxiu de la Memòria Popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-memoria-popular | <p>ARXIU DE LA MEMÒRIA POPULAR (2006): Arxiu de la Memòria Popular: una porta oberta a les històries anònimes. Obtinguda el 21 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>El fons documental de l'Arxiu de la Memòria Popular, actualment ubicat en el Centre Cultural de la Roca del Vallès, va sorgir amb la intenció de promoure l'estudi i investigació de la història del país mitjançant reunir, conservar i catalogar tot tipus de memòries, testimonis, correspondència, autobiografies, documentació en àudio i vídeo que puguin donar a conèixer experiències personals o col·lectives, viscudes per l'autor o autors d'aquests documents. L'arxiu està gestionat per l'Ajuntament de la Roca del Vallès amb la col·laboració de l'Associació Amics de l'Arxiu de la Memòria Popular. L'arxiu reunia en un principi un total de 451 documents i divers fons relacionat amb el patrimoni documental del terme que abasta un volum total de 95 metres. Aquest està gestionat mitjançant el programa informàtic Gestió Integral d'Arxius Municipals de la Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. D'aquests documents, 210 són obres autobiogràfiques que han participat al premi de Memorialisme popular. De les altres 241, bona part pertanyen a fons privats cedits a l'Arxiu. Entre aquestes trobem les següents: Diaris: Personals (8), de guerra (4), de viatges (6). Memòries: Personals (166), de guerra (32). Epistolaris 5. Altres: 17. Llegat família Amat i Mir: 115 Llegat família Gómez Bertrán: 64 Llegat família Sala Bovet: 34 Destacar que de les 210 obres autobiogràfiques, 79 parlen explícitament de la Guerra Civil.</p> | 08181-151 | Centre Cultural- C/ Lope de Vega n. 10-1ª planta, 08430. | <p>L'Arxiu de la Memòria Popular de la Roca del Vallès fou fundat el 1998, seguint l'exemple del poble italià de Pieve Santo Stefano, creat el 1984. Posteriorment el dia 20 de gener de 1999 es va crear l'Associació 'Amics de l'Arxiu de la Memòria Popular' amb la finalitat d'organitzar i gestionar, conjuntament amb l'Ajuntament de La Roca del Vallès, el fons i les activitats de l'Arxiu. L'Arxiu de la Memòria Popular forma part de l'Associació Europea per a l'Autobiografia (APA) i coopera amb l'Archivio Diaristico Nazionale d'Itàlia, els Archives de le Vie Privée de Carouge (Suïssa), la Universidad de Alcalá de Henares etc. El principal mitjà d'adquisició de documentació i de promoció de l'Arxiu és la convocatòria anual del Premi 'Romà Planas i Miró' en el qual poden participar totes les persones que ho desitgin amb obres de caràcter autobiogràfic, que donin testimoni total o parcial de la seva vida i que no hagin estat publicades amb anterioritat. El Fons documental de l'Arxiu de la Memòria Popular està a disposició de tothom que vulguin estudiar un període històric mitjançant la micro-història, l'anàlisi de les vivències particulars de totes aquelles persones que han fet una història paral·lela a la història oficial.</p> | 41.5830400,2.3257000 | 443793 | 4603703 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76724-foto-08181-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76724-foto-08181-151-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que arran d'un conveni signat l'any 2006 amb la Universitat de Barcelona, a l'arxiu es van dipositar 850 obres autobiogràfiques, arribant així a un total de 1301 obres que actualment estan en tractament de contingut. Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76727 | Cal Rajoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rajoler | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Masia urbana de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. El volum original presenta la coberta de teula de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat. A l'extrem de ponent del parament hi ha un altre portal de les mateixes característiques, tot i que de dimensions més grans que el principal, que dóna accés als magatzems de la construcció. La resta d'obertures del parament són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. A l'alçada del pis destaca el rellotge de sol, repintat. Les obertures de la façana de tramuntana presenten les mateixes característiques que les del parament principal, tot i que més senzilles encara. Adossat a la façana de ponent de la masia hi ha un petit cos rectangular amb teulada d'un sol vessant, distribuït en dues plantes i destinat a les tasques agrícoles. Presenta un portal d'accés rectangular, una gran obertura de mig punt que es correspon a la pallissa i, a la façana de ponent, una altra finestra però d'arc rebaixat. Totes tres tenen els emmarcaments arrebossats. Els murs exteriors són de paredat i presenten un revestiment arrebossat llis, mentre que els murs de càrrega interiors són de maó, així com la construcció del cos auxiliar, també de maó. El conjunt el completen diverses construccions annexes.</p> | 08181-154 | C. d'en Reixac, 50, 08430 | <p>La casa va ser construïda per Josep Pont i Bas l'any 1906. La propietat prové de l'heretat de can Carpinell de la qual, Miquel Carpinell, va segregar-ne un troç per vendre'l a Maria Prat Argent, l'any 1806. El seu fill, Sadurní Pujades Prat, el va vendre a Josep Pont i Bas el 27 de maig de 1906, amb l'obligació d'edificar-hi una casa en un termini de temps concret.</p> | 41.5800300,2.3259500 | 443811 | 4603369 | 1906 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76727-foto-08181-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76727-foto-08181-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76727-foto-08181-154-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finca està delimitada per una tanca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 76736 | Escoles de Bell-lloc/Parc de Belloch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-de-bell-llocparc-de-belloch | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Conjunt arquitectònic de planta irregular format per diverses edificacions independents, agrupades dins d'un recinte tancat. En origen hi havia dos blocs d'aules i residència, un de menjadors, un d'apartaments, la capella i l'auditori, tots ells organitzats a partir d'una zona enjardinada central situada al costat de la capella, i comunicats entre sí mitjançant passadissos exteriors coberts amb sostre plans de fusta i pavimentats amb plaques de pissarra. En general, les edificacions són rectangulars, d'estructura compacta i amb les cobertes planes. Els blocs destinats a les aules, situats als extrems nord-oest i sud-est del conjunt, estan distribuïts en planta baixa i dos pisos, amb el nivell inferior sobresortit respecte la línia de façana dels pisos superiors, mitjançant blocs constructius de planta quadrada alternats amb zones enjardinades. Algun parament exterior d'aquests blocs està decorat amb esgrafiats. Alhora, als pisos superiors, presenten grans finestrals rectangulars protegits amb persianes de lamel·les blanques. La segona planta era l'espai destinat a residència escolar. El bloc dels menjadors s'organitza en una única planta i també s'il·lumina mitjançant grans finestrals. Davant seu hi ha la capella, de grans dimensions, bastida amb ciment i amb un campanar exterior adossat a l'extrem nord-oest de l'edifici. El temple presenta grans finestrals decorats amb vitralls acolorits i conserva diverses peces ornamentals de bronze, obra de l'escultor Josep Maria Subirachs. L'auditori, de grans dimensions, està situat a la banda de tramuntana del conjunt i resta fonamentat en una cota més baixa que la resta del conjunt. S'organitza en un sol nivell i presenta escenari, camerinos, pati de butaques i un vestíbul d'accés. El bloc d'apartaments era utilitzat inicialment per la comunitat de religiosos que ensenyava durant els primers anys de l'escola. Posteriorment es reutilitzà com allotjament. Actualment, a la banda de llevant del conjunt, hi ha edificats tres cossos estructurals més, que respecten i interioritzen el discurs estilístic de la resta de construccions. Tot el conjunt és construït mostrant una gran influència racionalista, tant en la composició arquitectònica com pels materials utilitzats. Les construccions estan bastides en pedra i formigó, complementant-les amb materials com el ferro i el vidre.</p> | 08181-163 | Ctra. C-251, Km. 5,6, 08430 | <p>El centre escolar va obrir l'any 1968 de la mà de la Caixa de Barcelona, propietària de la finca des del 1964. El projecte, de l'any 1963, era obra de l'arquitecte i urbanista Manuel Baldrich i Tibau. Durant els primers anys de docència, petites comunitats de religiosos s'encarregaren de l'ensenyament dels alumnes. Aquests s'allotjaven a l'edifici d'apartaments, que posteriorment va servir per allotjar el personal de 'La Caixa' que seguia cursos de formació al recinte. L'any 1990 passà a mans de la Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona, 'La Caixa', creada a partir de la fusió entre la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i les Balears i Caixa de Barcelona (Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona). L'any 1994, el centre es va tancar i restà mig abandonat, tot i que s'utilitzava com a magatzem de la Fundació 'La Caixa' i també com a plató de rodatge d'alguns curtmetratges. L'any 2003 ho adquireix l'empresa Santa & Cole, creant la societat Parc de Belloch, S.L., per donar un nou ús al conjunt arquitectònic. L'any 2006, aquesta empresa llogà una part de les seves instal·lacions a la multinacional Telefonica, amb la intenció per part d'aquesta d'instal·lar la seva universitat corporativa. Tant el mobiliari com els elements litúrgics sembla que van ser dissenyats pel mateix Baldrich. L'escultor Josep Maria Subirachs és l'autor de les peces ornamentals de la capella com la imatge del Sant Crist, el Via Crucis i les dues bandes de la porta d'accés, decorades amb escultures i imatges de sant Pere, per la cara exterior, i de sant Pau, per la banda interna del temple.</p> | 41.6274800,2.3385200 | 444899 | 4608628 | 1968 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-3.jpg | Legal i física | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Manuel Baldrich Tibau | Els edificis de la banda de llevant del conjunt han estat arranjats i ampliats. El centre escolar es complementava amb una piscina, un camp de futbol de terra i diverses pistes de joc pavimentades. | 120|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 76760 | Font de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-bartomeu | XX | <p>Font natural obrada que es troba ubicada dins del Gr-92, a prop de Sant Bartomeu de Cabanes. La font presenta un brollador metàl·lic que surt d'un paret bastida amb pedres sense treballar, a mode de feixa. Sota d'aquest es pot apreciar una petita bassa retallada a la roca que presenta un regueró per poder evacuar l'aigua. No presenta cap característica arquitectònica rellevant.</p> | 08181-179 | Paratge de Sant Bartomeu de Cabanyes, 08430 | 41.5629000,2.3404700 | 445007 | 4601457 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76760-foto-08181-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76760-foto-08181-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76760-foto-08181-179-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 76761 | Cooperativa la Roca de Labradores y Ganaderos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-la-roca-de-labradores-y-ganaderos | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici urbà de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula de dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer de Catalunya, presenta dos portals d'accés rectangulars bastits amb maons i corresponents als dos volums adossats. A la part superior d'aquestes obertures hi ha un fris corregut bastit amb maons, que integra els dos rètols que diferencien la cooperativa del magatzem-graner. La resta d'obertures es corresponen amb finestrals rectangulars emmarcats en maons. Els finestrals del pis de la cooperativa tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada i barana de ferro. Els porticons, de fusta pintada de color verd, presenten la part superior treballada amb motius decoratius vegetals. El fris de maons de la planta baixa també es repeteix en aquest nivell superior. La façana està coronada per un doble ràfec de maons, decorat amb dents de serra i dentellons, damunt del que s'assenta un plafó corregut decorat amb dos ovals centrals de maons, corresponents a cada un dels volums estructurals. La construcció està bastida en pedra, amb les juntes en relleu. Les cantonades estan decorades amb maons, disposats a mode de carreus.</p> | 08181-180 | C. Catalunya, 71, 08430 | <p>L'any 1929 neix a la Roca el Sindicat Agrícola Cooperatiu. La primera junta estava constituïda per Joan Quintana, president, Romà Planas, secretari, Sadurní Pujadas, tresorer, i els vocals Pere Portell, Santiago Brullet i Isidre Raymí. En un principi, les reunions es feien al nº 35 de la carretera de Vilanova, propietat de Pere Portell (actual rambla Mestre Jaume Torrents). El nou edifici, amb llicència d'obres del 31 de març del 1934 sol·licitada per Joan Quintana i Mauri, es construí en terrenys del sr. Pere Duran i Estapé. Destaca un plafó de ceràmica vidrada decorada en blanc i blau, amb la següent inscripció: 'CONSTRUIDO CON LOS AUXILIOS DEL MINISTERIO DE AGRICULTURA'. Està situat damunt del fris de maons de la planta baixa, del volum corresponent al magatzem de la cooperativa.</p> | 41.5855400,2.3254000 | 443770 | 4603981 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76761-foto-08181-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76761-foto-08181-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76761-foto-08181-180-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76764 | Can Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sol | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès (n.d).. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici urbà aïllat de planta rectangular, que presenta una coberta composta formada per teulades de dos aiguavessos, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. Presenta una torre adossada de planta poligonal, coberta de teula piramidal i una planta més d'alçada que la resta de la construcció. Cada façana presenta el cos central avançat respecte el pla de l'edifici i una ordenació simètrica de les obertures. Aquestes són rectangulars i d'arc de mig punt, amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal presenta un porxo sostingut per columnes helicoïdals bastides en maons, que sostenen el balcó del primer pis, corregut i amb balustrada decorada. A banda i banda hi ha dos balcons més exempts, amb llosana motllurada sostinguda per mènsules decorades. A la segona planta, el balcó és exempt i amb barana de ferro, més senzill. Les façanes de migdia i ponent presenten una tribuna poligonal avançada respecte el cos central, coberta per una terrassa al nivell del pis delimitada per una barana. La de ponent es correspon amb una balustrada. La construcció presenta els revestiments arrebossats i pintats. A escassos metres a tramuntana hi ha la resta del conjunt, amb edificis destinats a la policia municipal i al jutjat de pau. Presenten les mateixes característiques estilístiques que la resta de la construcció, amb cobertes de teula vidrada de dos o tres vessants i organitzats en una i dues plantes. Són característics els porxos que protegeixen els portals d'accés, amb columnes i teulades vidrades de tres vessants.</p> | 08181-183 | C. de Catalunya, 24, 08430 | <p>L'edifici fou construit per l'arquitecte Lluís Planas i Calvet l'any 1920. És autor de diverses obres modernistes a la comarca i representant del corrent més ornamental i exhuberant pel que fa a la decoració. Malgrat tot, l'actual ajuntament de la Roca s'adscriuria a una línia de caire més noucentista. Inicialment la casa la va començar un tal Pinyol, tot i que no la va poder acabar per falta de diners. Entre el 1920 i 1923 la va comprar la senyora Agustina, dona de Joan Sol, i va fer construir tot el recinte. Abans de la guerra, a l'edifici on hi ha el jutjat de pau, hi vivia el doctor Josep Pujol. Durant la guerra, ocuparen aquest mateix edifici el Comitè, l'Ajuntament i un grup de guàrdies d'assalt. Després de la guerra, dues mestres de la Roca visqueren a la casa de can Sol i, més tard, la família Gavarró ocupà l'edifici on hi ha actualment la Policia Municipal. Un cop mort el senyor Sol, el seu hereu vengué la propietat a Jaume Vallhonesta. Posteriorment, Francesc Mestres i Andreu, exalcalde de la Roca, la comprà i convertí en Casa de la Vila. La construcció fou objecte d'una gran rehabilitació l'any 1982, quan es recuperà pel servei del poble, amb l'ajuda de la Diputació de Barcelona de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 1920 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76764-foto-08181-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76764-foto-08181-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76764-foto-08181-183-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Lluís Planas Calvet | Actualment, l'edifici està essent objecte d'un ampliació de la sala de plens i de la construcció de les noves oficines de la policia municipal, a la banda de tramuntana de la construcció. Es preu que finalitzin a mitjans del 2011. | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 76777 | Font de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ferro-1 | <p>ROVIRA, A.; GURRI, J.(2000): Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca, dins Lauro, Revista del Museu de Granollers, nº 19, Granollers, p. 18-28.</p> | XX | <p>Font urbana aïllada situada a l'extrem de migdia de la placeta central de la urbanització Roca Dos. Està formada per un mur de planta rectangular, al que se superposa un plafó d'arc rebaixat, tot revestit amb un morter arrebossat. Davant del basament hi ha adossada la pica, de planta semicircular. Encastat al plafó hi ha el brollador, reutilitzat. Consisteix en una placa de pedra amb el coronament ondulat i decorat amb motllures, que presenta un cap de lleó central. A la boca del lleó hi ha encastada l'aixeta.</p> | 08181-196 | C. de la Font del Ferro, 08430 | <p>Sembla força probable que la placa de pedra que inclou el cap de lleó sigui reaprofitada d'un element anterior.</p> | 41.5988800,2.3156700 | 442971 | 4605468 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76777-foto-08181-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76777-foto-08181-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76777-foto-08181-196-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76779 | Monòlit de can Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-can-sol | <p>El monument fou inaugurat el mes de setembre de 2009.</p> | XX | <p>Monument urbà instal·lat a la via pública, en concret, a l'extrem sud-est de la plaça que hi ha davant de can Sol. Es tracta d'un bloc de granit de planta quadrada, amb la part superior més estreta que el basament i decorada amb les quatre barres. Presenta un plafó commemoratiu situat al basament de la construcció on consta el següent text: '11 DE SETEMBRE DE 1714 / EN MEMÒRIA A TOTES I TOTS ELS QUE VAN LLUITAR PER LES LLIBERTATS DEL POBLE CATALÀ / SETEMBRE DE 2009'.</p> | 08181-198 | Davant de l'ajuntament o can Sol, 08430 | 41.5873100,2.3256900 | 443796 | 4604177 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76779-foto-08181-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76779-foto-08181-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76779-foto-08181-198-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 76780 | Grup de Sant Sadurní-Cases Barates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-de-sant-sadurni-cases-barates | <p>ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ARQUITECTURA (s.n). Arxiu Coderch. Obtinguda el 02 de març de 2011. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Conjunt arquitectònic format per nou habitatges unifamiliars adossats, amb pati posterior i un petit tancat davanter. Cada habitatge està format per dos cossos adossats que formen una planta similar a una 'L'. Presenten les cobertes d'un sol vessant de teula i estan distribuïts en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats Tots els cossos avançats presenten balcons exempts al pis, i l'accés a l'interior està ubicat a les façanes de migdia d'aquest mateixos volums. Els paraments exteriors han estat arrebossats i pintats amb tonalitats diferents, tot i que en origen eren emblanquinats. Cal destacar,a la façana principal del nº 206, un plafó de ceràmica vidrada amb la imatge de sant Sadurní i, sota seu, dues rajoles més amb la inscripció: 'C.N.S / OBRA SINDICAL DEL HOGAR / GRUPO SAN SATURNINO'. Ambdós plafons estan coberts per un voladís de teula àrab.</p> | 08181-199 | C. de Catalunya, 194-212, 08430 | <p>El projecte és obra de l'arquitecte Antoni Coderch de Sentmenat, en el mes d'octubre de l'any 1945. Aquest conjunt té importància donat que tracta la construcció de cases de protecció oficial amb una certa qualitat compositiva.</p> | 41.5817400,2.3232700 | 443589 | 4603560 | 1945 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76780-foto-08181-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76780-foto-08181-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76780-foto-08181-199-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Antoni Coderch de Sentmenat | Amb el pas del temps, algunes de les construccions han modificades amb ampliacions i reformes, però mantenint la seva essència gràcies a la regulació aportada pel Pla Especial de Millora Urbana 'Grup San Saturnino' de l'any 2001. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 76781 | Glorieta de la Miranda d'en Puntes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-la-miranda-den-puntes | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | Caldria esborrar els grafits que hi ha a les columnes i refer el revestiment emblanquinat. | <p>Glorieta aïllada de planta circular en forma de templet o rotonda, formada per una cúpula semiesfèrica assentada damunt d'un voladís motllurat. Sota aquesta coberta destaca un fris bastit amb rajoles de ceràmica vidrada decorat amb motius relacionats amb la vinya i el raïm. Tant el fris com la coberta estan sostinguts per sis columnes de fust decreixent, amb capitells d'influència jònica i basaments rectangulars. La construcció presenta la coberta i les columnes emblanquinades.</p> | 08181-200 | Paratge de la Miranda, 08430 | <p>El senyor Puntes era advocat i propietari de la finca de can Granota. Va fer construir aquest element per que era aficionat a l'astronomia i li agradava observar el temps. Tot indica que el van assassinar el mes de juliol de 1936.</p> | 41.6056500,2.3101500 | 442517 | 4606223 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76781-foto-08181-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76781-foto-08181-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76781-foto-08181-200-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76782 | Columbari de la família Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/columbari-de-la-familia-pont | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Construcció aïllada de planta rectangular, amb la coberta de dos vessants bastida amb lloses de pedra desbastades i organitzada en dos nivells de nínxols superposats. L'inferior abraça tota la superfície de la construcció i el superior consta de dos nínxols independents separats per un mainell. Els nínxols estan tancats amb portelles de marbre blanc amb aplicacions de bronze. Les portelles superiors presenten creus llatines centrals, mentre que l'inferior compta amb un relleu de bronze treballat amb l'àngel de la resurrecció i la llegenda 'FAMÍLIA PONT. CASA TORRENTS'.</p> | 08181-201 | Cementiri municipal, 08430 | <p>Els columbaris són edificis funeraris constituïts per diversos nínxols, exempts o integrats en un edifici de nínxols, En origen, el columbari era un edifici funerari romà on es dipositaven les restes mortals incinerades. El seu nom procedeix de la paraula colomar, donada la similitud entre ambdues construccions.</p> | 41.5898800,2.3330000 | 444407 | 4604458 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76782-foto-08181-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76782-foto-08181-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76782-foto-08181-201-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76790 | Fons documental a l'Arxiu del SPAL de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-del-spal-de-la-diputacio-de-barcelona | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d). Actuacions en el patrimoni arquitectònic local (SPAL). Obtinguda el 1 de març de 2011. TARRÉS MARTÍNEZ, N. (2009): Inventari de documentació i imatges del Vallès Oriental a l'arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, Granollers, inèdit.</p> | XX | <p>El fons documental de La Roca del Vallès que es troba custodiat a l'Arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona està localitzat en el carrer Comte d'Urgell, 187 (08036 Barcelona) a la planta baixa de l'anomena Edifici del Rellotge. El Servei del Patrimoni Arquitectònic Local és l'oficina tècnica de la Diputació de Barcelona especialitzada en matèria de patrimoni arquitectònic. A més d'assessorar tècnica i científicament als municipis, disposa d'un arxiu propi. El seu fons és divers (gràfic, fotogràfic i escrit) i de consulta pública, obert a tot tipus de gent: professionals, investigadors, especialistes o persones interessades en temes relacionats amb el patrimoni o la restauració monumental. A grans trets aquest fons disposa de: -L'arxiu de materials provinents de l'IEC i de diversos arxius particulars adquirits o llegats al Servei. -L'arxiu de materials produïts pel mateix Servei des de 1915. -El llegat de Jeroni Martorell i Terrats , que conté la documentació de la seva obra aliena al Servei (particular o com a arquitecte de zona del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Art A més a més compta amb una biblioteca especialitzada en les matèries de la seva competència. Pel que respecta a la documentació referent específicament al terme de La Roca es troba la documentació del servei de catalogació i conservació de monuments (1915-152 / 1953-1980), dins del Fons Jeroni Martorell i Camil Pallàs, trobem documentació respecte als següents edificis: -L'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes (1956-57): Portades de diari, instàncies, cartes, documentis oficials, estudis, pressupostos, permisos i autoritzacions relacionats amb la restauració del immoble. -L'Ajuntament (1958): Documentació referent al projecte de reforma de la casa Consistorial. -El molí de la Roca (1976): Plànols, petició de permisos, autorització, memòria i projecte de rehabilitació del molí.</p> | 08181-209 | Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, c/ Comte d'Urgell, 187 (08036 Barcelona) | <p>'El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) va ser creat el 9 de juny de 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Era el primer organisme d'una administració pública espanyola dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Amb el nom de Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, va començar a actuar el mes de gener de 1915. El 31 d'octubre de 1986 va canviar de denominació. En més de vuitanta anys, el Servei ha tingut tres directors: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), i des de l'any 1981, Antoni González Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del Servei era al Palau de la Generalitat. Des del 1929 i durant seixanta anys, va ser a la Casa dels Canonges. Des del 1989, ocupa part de la planta baixa de l'edifici principal de l'antiga fàbrica Batlló, l'Edifici del Rellotge, construït en 1868 pel mestre d'obres Rafael Guastavino. (...)D'acord amb aquests principis, l'SPAL té cura, per mitjà d'equips pluridisciplinaris, dels estudis de caràcter històric (recerques arqueològiques, antropològiques, documentals, d'art, constructives, etc.) i de caràcter tècnic (anàlisi gràfica, estudis físico-constructius, etc.) previs a la definició dels objectius de les intervencions. Després, redacta els projectes i duu la direcció dels treballs de restauració. L'SPAL, a petició dels ens locals, realitza també estudis d'inventari del patrimoni arquitectònic' (DIPUTACIÓ DE BARCELONA n.d).</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76790-foto-08181-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76790-foto-08181-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76790-foto-08181-209-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76793 | Fons d'imatges de la Roca als Arxius Fotogràfics de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-la-roca-als-arxius-fotografics-de-barcelona | <p>TARRÉS MARTÍNEZ, N. (2008): Inventari d'imatges del Vallès Oriental existents en arxius fotogràfics de Barcelona: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, Institut Amatller d'Art Hispànic, Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat). Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, Granollers, inèdit.</p> | XX | <p>Hi ha una sèrie d'arxius que tenen un petit fons d'imatges de La Roca del Vallès. Per encàrrec de l'Arxiu Comarcal de Vallès Oriental, amb seu a Granollers, l'any 2008 es va fer un inventari on es recollia les diferents imatges del Vallès Oriental i en quins arxius es custodien. El buidatge e inventariat d'imatges es va fer dels següents arxius: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, Institut Amatller d'Art Hispànic, Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat). A continuació detallem el diferents arxius que disposen de fotografies del terme municipal de La Roca del Vallès, esmentant quantes i quines imatges tenen i si pot ser, l'any en que es va realitzar la fotografia. Arxiu municipal de Barcelona (Arxiu Fotogràfic): Presenta 1 imatge: -La Roca: Altar de l'Esglèsia (1900-1940). Centre Excursionista de Catalunya (Arxiu Fotogràfic). Recullen un total de 33 imatges repartides de la següent manera: -Vista parcial del poble (1910-40). -Vista general (1920). -Esglèsia (interior i exterior) (1910-40). -Torre Compte Bell-lloc (1910-40). -Cases (1921). -Carretera a Vilanova (1921-22). -Carrer (fons Castell) (1919). -Castell (1898, 1899, 1917, 1919, 1920, 1921, 1923, 1923). -Casa Rectoria (1919). -Tres masies no nomenades (1919). Institut Amatller d'Art Hispànic. Recullen un total de 36 imatges repartides de la següent manera: -Portalada església, 1(1913): -Rectoria, 1 (1913). -Cases i carrers, 4 (1913). -Mercat (porxada), 1 (1913). -Castell, 2/3 (1913/17). -Riu Mogent, 2 (1917). -Postals (vista poble i castell), 4 (1920-30). -Residència escolar Belloch (int. I ext.), 18 (1974). Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. Recullen un total de 72 imatges realitzades entre 1910-1930, repartides de la següent manera: -Vista general, 7 (una 1er terme treballords al camp). -Vista parcial poble, 7 (un castell al fons). -Paisatge entorn, 12. -Cases poble i porxo mercat, 1 -Carrer i casses, 4 -Carrer amb cotxes, 1. -Carretera de Granollers (castell al fons), 1. -Carretera de Barcelona, 1. -Carretera de Mataró, 1. -Carretera amb arbres, 1. -Carretera i cases, 2. -Casa, 1. -Casa canal d'aigua, 1. -Jardí casa senyorial, 2. -Masia, 1. -Església, 2. -Església i rectoria, 1. -Església de Satna Agnès, 1. -Diferents vistes del Castell, 11. -Pont sobre el riu, 4. -Bassa del 'molino), 1. -Gorg del Molí, 1. -Font de Can Planes, 1. -Riu amb nens, 1. -Senyor al bosc, 1. -Noia amb cantí bosc, 2. -Berenador, 1. -Gent en una font al bosc, 1. -Dones rentat roba al riu, 1. Arxiu de la Diputació de Barcelona (Fons Fotogràfic). Recullen un total de 40 fotos repartides de la següent manera: -Camió accidentat a la carretera (1930), 3. -Inauguració pont sobre el riu Mogent al camí de la Roca a Cardedeu (1953), 10. -Vista al castell (1958), 1. -Diversos espais de la població, reportatge fet pel departament d'obres públiques de la Diputació (1959), 17. -Celebració del 125é aniversari de la Caja de Ahorros y Monte Piedad de Barcelona a la residència Belloch (1969), 4. Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Recullen un total de 3 imtages repartides de la següent manera: -Mas (1940-1950), 1. Retaule església (1982-1986), 1. -Castell (1982-1986), 1.</p> | 08181-212 | Ajuntament de La Roca del Vallès (Can Sol), carrer de Catalunya, 18-24 (08430, La Roca). | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76793-foto-08181-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76793-foto-08181-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76793-foto-08181-212-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 119|98 | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76800 | Refugi de fauna salvatge a can Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-fauna-salvatge-a-can-sant-pere | <p>DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): Ordre de 4 de maig de 1994, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca anomenada Sampera, al terme municipal del Vallès. DOCG núm. 1898 del 18 de maig de 1994. Obtinguda el dia 4 de març.</p> | XX | <p>Les reserves naturals són espais naturals d'extensió reduïda i d'interès científic. L'objectiu és conservar integrament el conjunt de sistemes naturals o d'alguna de les seves parts. Aquestes poden ser integrals, parcials o de fauna Salvatge. Per ordre del 4 de maig de 1994, es va declarar la zona de Sant Pere (Sampera) com a refugi de fauna salvatge. La finca Sampera es troba a la serralada que separa les comarques del Vallès Oriental i del Maresme i gaudeix de les característiques ecològiques pròpies d'ambdues comarques. En aquest espai es poden trobar la majoria d'ocells d'espècies pròpies del sector meridional de la serralada litoral: perdiu, tudó, tórtora, tord, tallarol gros, mosquiter groc petit, pinsà, aligot, àliga marcenca, esparver, falcó mostatxut. L'objectiu prioritari d'aquest refugi és protegir-ne les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics existents, prohibint qualsevol activitat cinegètica, la captura o caça d'animals (excepte amb permís oficial corresponent) així com la introducció en aquest espai de espècies al·lòctones. L'incompliment o la infracció del règim de protecció es considerarà com a infracció greu d'acord amb el que disposa la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, en el seu títol 12. El refugi tindrà una superfície total de 23 hectàrees i els seus límits són a tramuntana amb la finca del Mas Nebot i la propietat de Josep Ribas; a llevant amb les propietats de Josep Ribas i Carles Pont Torrents; a migdia amb la propietat de Manuel Gallemí i a ponent amb les propietats de Mariano Sampere i Carles Pont Torrents. L'administració del refugi de fauna salvatge correspon a la senyora Eulàlia Batlle Canut i a l'empresa Romiqui SL, com a propietaris de la finca, d'acord amb les directrius de la Direcció General del Medi Natural del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.</p> | 08181-219 | Carretera de la Roca a Òrrius (BV-5106), 08430. | <p>El refugi va ser creat sota el mandat del Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca Francesc Xavier Marimon i Sabaté per ordre de 4 de maig de 1994 i va ser publicada al DOGC núm. 1898 del 18 de maig de 1994.</p> | 41.5778300,2.3357600 | 444627 | 4603118 | 1994 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76800-foto-08181-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76800-foto-08181-219-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 76809 | Can Barló Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barlo-nou | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | La façana del volum original està força degradada i ha perdut part dels seus elements més destacables. | <p>Edifici aïllat entre camps de conreu que està adossat a la casa de can Barló vell, que actualment està enrunada. Es tracta d'un edifici de planta irregular format per tres grans cossos i dos annexes més petits, tots ells adossats. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i pis, probablement amb dues crugies perpendiculars a la façana principal. Aquesta està orientada a migdia i presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Destaquen les finestres del pis, donat que presenten una motllura superior a mode de guardapols. El coronament de la façana és ondulat i presenta tres plafons decoratius, un central i els altres laterals, motllurats i en relleu. Cal destacar que el de l'extrem de ponent ha desaparegut. La resta de cossos auxiliars, amb les cobertes d'un sol vessant i distribuïts en un sol nivell o bé dues plantes, també presenten obertures rectangulars, algunes d'elles emmarcades amb maons disposats a sardinell. A la banda de ponent es conserva l'era de rajoles, tot i que degradada. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, exceptuant els cossos auxiliars de darrera construcció, només arrebossats.</p> | 08181-228 | Barri de les Valls, 08430 | 41.6041800,2.3186100 | 443220 | 4606054 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76809-foto-08181-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76809-foto-08181-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76809-foto-08181-228-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76811 | Goigs de Sant Donat i Santa Fausta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-donat-i-santa-fausta | <p>WIKIPEDIA (n.d): Donatus of Arezzo. Obtinguda el 4 de març de 2011. WIKIPEDIA (n.d): Saint Fausta. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> | XX | <p>Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment per lloar un sant o bé la Mare de Déu. A La Roca del Vallès destaquen diferents goigs. Un d'aquests és sobre Sant Donat i Santa Fusta. El goig es presenta amb el nom de 'Goigs dels invencibles màrtirs sant Donat y santa Faufta, Reliquias dels quals fe veneran en la parroquia de La Roca, Bisbát de Barcelona'. El document original és datat al 1710 i fou estampat a Barcelona en la impremta de Barthomev Giralt, al carrer de Sant Cayetano. El goig es presenta amb text a tres columnes amb corondell i emmarcat amb una orla amb motius tipogràfics. Sobre el text es pot veure els dos Sants i als seus costat dos gerres amb flors.</p> | 08181-230 | Palau Episcopal, c/ del Bisbe 5, 08002 Barcelona | <p>Sant Donat d'Arezzo fou el patró d'Arezzo i va néixer a Nicomedia. Fou considerat el bisbe del ciutat. La seva passió fou escrita pel bisbe, també d'Arezzo, Severinus. D'acord amb la tradició sant Donat fou martiritzat el 7 d'agost de 362 i mort mitjançant decapitació durant el regnat de Juià l'Apostata. Santa Fausta, també coneguda com Santa Fausta de Civíc, va néixer aproximadament vers el 298 i fou martiritzada i executada per ordre de Evilasius, que paradoxalment després es convertí i fou nomenat sant. Santa Fausta va morir als 13 anys vers, aproximadament, el 311.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76811-foto-08181-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76811-foto-08181-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76811-foto-08181-230-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001). | 119|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 76812 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-6 | <p>DACHS ANDREU, E. (1943): Nota historica de la Fiesta de Sant Sebastián, en la Roca. Graficas F. Carreras, Granollers, inèdit. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. VIQUIPÈDIA (n.d): Sant Sebastià. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> | XX | <p>Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment per lloar un sant o bé la Mare de Déu. A La Roca del Vallès destaquen diferents goigs. Un d'aquests és el de Sant Sebastià. El goig es presenta encapçalat amb una imatge del sant lligat amb les mans darrera d'un arbre, vestit amb una petita tela que li cobreix la part baixa de l'abdomen i martiritzat per les fletxes clavades al seu cos. A cada costat d'aquesta imatge emmarcada simplement amb un línea negra, es poden veure dos imatges diferents de les restes del Castell de la Roca abans de ser restaurat. Sota d'aquestes imatges és pot contemplar el títol de 'GOIGS DEL GLORIÓS MÀRTIR / SANT SEBASTIÀ / VENERAT EN L'ESGLÉSIA PAROQUIAL DE / LA ROCA DEL VALLÈS / BISBAT DE BARCELONA'. Sota d'aquest es presenta el text a dos columnes senzilles i tot ell emmarcat amb un orla amb motius tipogràfics.</p> | 08181-231 | Església de Sant Sadurní, c/ de l'Església, 2, 08430 | <p>Sant Sebastià fou un militar romà nascut a Narbona al voltant del 256 que posteriorment es convertí al cristianisme i mort com a màrtir a Romà vers el 287 en no voler renunciar a la fe cristiana. És venerat com a sant en totes les confessions cristianes Va ésser condemnat a morir assagetat pels seus propis soldats. Encara que el donaren per mort, el seu cos va ser recollit i miraculosament guarit. Posteriorment es presenta una altre vegada davant de l'emperador per retreure-li que perseguís als cristians i aquest ordenà que fos colpejat fins a morir o, segons altres versions, va fer que li aixafessin el cap amb un mall. La seva festivitat és el 20 de gener, el dia oficial de la seva mort. És el protector contra la pesta i el patró (no reconegut oficialment) dels homosexuals. A la Roca la seva festivitat és celebrada especialment amb el vot del poble, missa en celebrada a l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes per donar gràcies a Sant Sebastià per salvar-los de la pesta. Durant el segle XVII diferents llocs patiren la pesta negra, i La Roca no en fou menys. Vers el novembre de 1691 comença a desenvolupar-se i no es frenà fins l'inici de 1653. La quantitat de morts que hi hagueren, a més a més de la por al contagi, va fer que la majoria de cossos no s'enterressin en el cementiri, sinó en qualsevol lloc aïllat en els camps de conreu a prop del lloc de fallida. El total de morts durant aquesta època es va elevar fins a 92. Segons el llibre de comunió hi havia 136 fidels, així doncs entre soldats francesos i espanyols s'especula que hi hauria una població de 165 habitants. Segons aquests càlculs, vers el 1652 la pesta reduí la població en un 60%. En aquest moment de crisis els roquerol acudiren a Sant Sebastià, fent vot de celebrar tots els any una festa si els salvava. És per això que encara avui en dia, en agraïment continuen celebrant la missa.</p> | 41.5902000,2.3260000 | 443824 | 4604498 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76812-foto-08181-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76812-foto-08181-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76812-foto-08181-231-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76813 | Goigs relacionats amb la Roca del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-relacionats-amb-la-roca-del-valles | <p>VIQUIPÈDIA (n.d): Agnès d'Assís. Obtinguda el 4 de març de 2011. VIQUIPÈDIA (n.d): Llúcia de Siracusa. Obtinguda el 4 de març de 2011. VIQUIPÈDIA (n.d): Sadurní de Tolosa. Obtinguda el 4 de març de 2011. VIQUIPÈDIA (n.d): Sant Isidre el Llaurador. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> | XX | <p>Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment per lloar un sant o bé la Mare de Déu. A La Roca del Vallès destaquen diferents goigs. Entre aquests destaquen el següents: -Goigs de Sant Sadurní, -Goig de Nostra senyora de Malanyanes -Goigs de Sant Isidre -Goigs de Santa Llúcia. El goigs de Sant Sadurní es presenta encapçalat amb el títol de 'GOIGS DEL GLORIÓS SANT SAURNÍ / Bisbe y Martre, Partó de La Roca (La Praetoruim / Romana) en lo Vallès, Bisbat de Barcelona'. Sota es pot apreciar una imatge del sant vestit de bisbe amb bàcul pastoral i, a cada costat d'aquesta imatge emmarcada, es poden veure dos gerres plenes de flors. Sota d'aquest es presenta el text a tres columnes senzilles i tot ell emmarcat amb un orla amb motius geomètrics. Els goigs daten de 1917 i el que presentem en arxiu fotogràfic foren impresos a Graf. F. Carrera, a Granollers el 1934. El goigs de Sant Isidre es presenta encapçalat amb el títol de 'GOIGS EN LLOANÇA DEL GLORIOS / SANT ISIDRE LLAURADOR / Patró de la pagesia, venerat a l'Església parroquial de la Roca del Vallès'. Sota es pot apreciar, emmarcada dins de motius florals, una imatge del sant vestit de pagès amb un bastó de pastor a la mà i, a cada costat es poden veure dos gerres plenes de flors. Sota d'aquest es presenta el text a tres columnes senzilles i tot ell emmarcat amb un orla amb motius florals El goigs de Santa Llúcia es presenta encapçalat amb una imatge de la Santa i a cada banda de la imatge es pot veure el títol de 'GOIGS en lloança de / SANTA LLÚCIA / venerada en l'església parroquial de / La Roca del Vallès Bisbat de Barcelona. Sota d'aquest es presenta el text a tres columnes senzilles i sota d'aquest la partitura musical del goig. Tot el document es troba emmarcat amb un orla amb motius tipogràfics decorat a cada cantonada amb imatges de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, el Castell de la Roca, una imatge del terme i una altra d'un grup de gent reunit al voltant d'una taula. Els goigs que presentem en arxiu fotogràfic foren impresos a Graf. F. Carrera, a Granollers. El goigs de Nostra Senyora de Malanyanes es presenta encapçalat amb una imatge emmarcada de la Santa amb el sant nen en braços, amb estrelles i núvols a la part superior, i amb dos plantes a cada costat de la verge a la part inferior. A cada banda de la imatge es pot veure el títol de 'GOIGS de Nostra / Senyora de Malenyanes / Venerada en la seva ermita de la / Parròquia de Sta. AGNES de MALENYANES'. A cada banda d'aquesta imatge s'aprecien dos nens, un cantant i l'altre tocant l'arpa. Sota d'aquestes tres imatges es presenta una imatge de la Ermita de Santa Agnès de Malenyanes i el text a tres columnes amb corondell. Per últim, a la seva part inferior hi consta la partitura musical. Tot el document està emmarcat amb una orla amb motius tipogràfics. Els goigs que presentem en arxiu fotogràfic foren impresos a Graf. P. Kolbe, a Granollers i daten de l'any Sant Marià 1934.</p> | 08181-232 | Església de Sant Sadurní, c/ de l'Església, 2, 08430 | <p>Sant Isidre el Llaurador fou un camperol de Madrid que va néixer el 1080 i morí el 1130. Va ser canonitzat al segle XVII i venerat com a sant per l'Església Catòlica i a partir de 1622 és el patró de la pagesia espanyola. El 15 de maig es commemora el seu sant o aniversari de la mort. Sant Sadurní va ser el primer bisbe de Tolosa, considerat un dels apòstols dels gals. Morí al voltant del 257 a Tolosa. La seva festivitat es celebra el 29 de novembre. Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que va néixer a Siracusa al voltant del 283 i morí vers el 304. El 13 de desembre, la nit més llarga de l'any segons el primer calendari julià, es celebra la seva festivitat. És la santa patrona dels cecs i els mals de la vista. Santa Agnès d'Assís fou una religiosa italiana que va néixer ver els 1187. La història explica que va seguir la seva germana Clara d'Assís i ingressà a l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara, (o Clarisses). Morí vers el 1253. Va ser canonitza del 1753 a Roma per Benet XIV i la seva festivitat es celebra el 16 de novembre</p> | 41.5902000,2.3260000 | 443824 | 4604498 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76813-foto-08181-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76813-foto-08181-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76813-foto-08181-232-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76824 | Bassa dels Ànecs-bassa d'en Segur-gravera d'en Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-anecs-bassa-den-segur-gravera-den-segur | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Bassa o llac artificial situada a poca distància al nord-oest del riu Mogent, sota la carretera C-60. Presenta una planta irregular i una illeta al mig amb abundant vegetació. De fet, la bassa està envoltada de la típica vegetació de ribera amb plataners, salzes i àlbers. Pel que fa a la fauna que l'habita hi ha ànecs, peixos i tortugues. Aquesta bassa és un dels espais naturals presents al municipi que s'utilitzen per al lleure.</p> | 08181-243 | Sota la carretera C-60, a l'alçada del quilòmetre 12, 08430 | <p>La bassa la va construir la Societat de Caçadors, essent president el senyor CebriàPont de Santa Agnès de Malanyanes. Hi ha ànecs, peixos i tortugues. Actualment és una zona de repoblació cinegètica i un refugi de pesca.</p> | 41.5949400,2.3345800 | 444543 | 4605018 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76824-foto-08181-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76824-foto-08181-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76824-foto-08181-243-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76842 | La Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-alta-1 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | Reformada l'any 2000. | <p>Edifici aïllat completament rehabilitat i envoltat de jardí, de planta rectangular i format per diversos cossos adossats. De fet, tant la masia com l'antiga casa dels masovers estan adossades. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures rectangulars, amb un rellotge de sol esgrafiat i rehabilitat a la part superior del parament. A l'extrem de ponent de la façana destaca una obertura d'arc rebaixat actualment tapiada, i reoberta amb una porta rectangular de dimensions més reduïdes. La façana de tramuntana de la construcció té sortida a una gran terrassa descoberta. L'antiga casa dels masovers també presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuïda en una sola planta. Presenta la mateixa tipologia d'obertures que la resta de l'edifici. De fet, la construcció presenta els paraments revestits per un aplacat emblanquinat.</p> | 08181-269 | Camí de can Jorn, 08430 | 41.6194200,2.3229700 | 443597 | 4607744 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76842-foto-08181-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76842-foto-08181-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76842-foto-08181-269-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76851 | Creu de terme de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-torreta | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | XX | Fou resconstruida l'any 1911. | <p>Creu de terme situada a la cantonada formada entre el carrer Costa Brava i el passeig de can Grau, al barri de la Torreta. La creu està formada per tres parts superposades, el basament, el fust de columna i la creu. El sòcol és de planta circular de pedra i està format per quatre tambors disposat en gradació. L'inferior presenta tres escuts de pedra encastats al parament. El de la banda de migdia, el millor conservat, és l'escut de Catalunya. El de llevant, tot i que força degradat, presenta un ocell. El del costat de tramuntana, que es troba en el pitjor estat de conservació, torna a ser l'escut de Catalunya. Adossat a la banda de ponent del tambor hi ha un gran carreu de pedra decorat amb un altre escut, un xic degradat, tot i que sembla que torna a ser l'escut de Catalunya, en aquesta ocasió coronat. El tambor superior, on s'assenta el fust de columna, presenta una inscripció gravada envoltant-lo. Una bona part del text és pràcticament il·legible mentre que la resta fa referència a la reconstrucció de l'element: 'RECONSTRUIDA·POR·FEDERICO·RICART·1911·GRANOLLERS'. El fust de la columna és estriat i s'assenta damunt d'un basament poligonal. De fet, tant el basament com la part inferior de la columna són originals. La resta de la columna, inclòs el capitell, i la creu són producte de la reconstrucció de principis del segle XX. La creu és llatina i amb la imatge de la Mare de Déu amb el nen als braços. Tota la construcció és de pedra.</p> | 08181-278 | Carrer de la Costa Brava- Passeig de can Grau, 08430 | <p>La creu fou situada al barri de la Torreta l'any 1915 i correspon a l'antiga creu de terme de Palou, ubicada entre Granollers i Palou. La nova localització respon al fet que al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el marqués de Santa Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa, can Grau. Tal i com indica la inscripció del basament, la creu fou reconstruïda l'any 1911 pel senyor Federico Ricart de Granollers, marquès de Santa Isabel des del 1856. Cal indicar que els xiprers que envolten la creu foren declarats arbres d'interès local l'any 1988. Una placa commemorativa situada a escassos metres de la creu, i instal·lada durant la festa de la creu de l'any 1996, recorda aquest fet.</p> | 41.6003900,2.2982600 | 441521 | 4605647 | 1911 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76851-foto-08181-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76851-foto-08181-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76851-foto-08181-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons el Decret del 14 de març de 1963, de protecció d'escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i similars, la creu de terme de la Torreta ha ser BCIN. | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 76853 | Santa Maria del Jaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-jaire | <p>PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL JAIRE (2010): 25 anys de vida parroquial. Obtinguda el 14 de març de 2010.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta irregular amb la coberta plana i d'un sol vessant, distribuït en semi-soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal presenta tres grans obertures d'arc rebaixat bastides en formigó i cobertes amb grans vidres opacs. La resta de la construcció presenta obertures rectangulars. A l'interior, la sala està coberta per un embigat de formigó sostingut per una gran estructura metàl·lica. Una sèrie de columnes circulars delimiten els peus de la sala sostenen el pis superior. Destaca el baptisteri, assentat damunt d'un mosaic decorat, i l'altar de fusta, decorat amb plafons bastits amb alts i baixos relleus. Al costat de la sala hi ha la capella del Santíssim i el despatx rectoral. Situat a la cantonada hi ha el campanar, de planta circular i distribuït en cinc nivells, amb una gran panoràmica des de la planta superior. La construcció és d'obra vista, bloc i formigó.</p> | 08181-280 | Passatge Santa Maria del Jaire, sn, 08430 | <p>La parròquia de Santa Maria del Jaire fou beneïda el 13 d'abril de 1986 i dedicada el 13 de març de 1988 pel Cardenal Arquebisbe Narcís Jubany. El temple és obra de l'arquitecte Vicenç Oliv'. Les campanes Clara, Francesca, Eulàlia, Carme, Joaquima i T'a van ser beneïdes el 30 de maig de 2004 i foren una donació de Francesc Saiz Parreño. L'altar havia format part de l'oratori privat de Tecla Sala. La Generalitat el va cedir al bisbat i aquest a la parròquia del Jaire.</p> | 41.6040900,2.3006200 | 441721 | 4606056 | 1986 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76853-foto-08181-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76853-foto-08181-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76853-foto-08181-280-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Vicenç Oliveres | La imatge que presideix l'altar està assimilada amb les icones bizantines. Presenta a la Mare de Dèu del Jaire amb el nen en el moment de l'anunciació, amb d'altres sants. Els relleus de l'altar representen escenes de sacrifici. Malgrat això, destaca l'absència d'imatges al temple (només hi ha una imatge de Jesús a la creu als peus de la sala principal). Al semi-soterrani hi ha diversos locals i sales per a la gent del barri. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 76854 | Placa del Carreratge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carreratge | <p>BAULIES, J. (2000): La Roca del Vallès, Santa Agnès de Malenyanes i Valldoriolf, carrers de Barcelona. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Placa situada al vestíbul de l'Ajuntament de la Roca del Vallès, a l'edifici de can Sol. En concret, la placa està fixada en una de les parets del vestíbul, al costat de les escales d'accés als pisos superiors. Es tracta d'un placa metàl·lica quadrada amb la següent inscripció: 'A LA ROCA, SANTA AGNÈS I VALLDORIOLF que van ser carrers de Barcelona des del 1385, en la commemoració del 750 aniversari de la institució del Consell de Cent 1249-1999'. A la part inferior de la placa hi ha el nom de l'Ajuntament de Barcelona i de l'Associació Consell de Cent. A la part superior, damunt de la inscripció, hi ha l'escut de Barcelona.</p> | 08181-281 | Can Sol (C. de Catalunya, 24, 08430) | <p>La placa commemora els 750 anys de la concessió del rei Jaume I el Conqueridor del privilegi que regulava el règim jurídic del municipi de Barcelona i la constitució del Consell de Cent l'any 1249. Fou donada pel senyor Germà Vidal, president de l'Associació Consell de Cent, el 29 de novembre de 1999. El carreratge, basat en el veïnatge que el precedia, era un sistema de protecció que exercia un municipi gran sobre els pobles propers. Donaven protecció jurídica, política i militar a canvi d'una taxa anual i de la participació dels homes dels pobles protegits.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 1999 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76854-foto-08181-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76854-foto-08181-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76854-foto-08181-281-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/