Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76853 | Santa Maria del Jaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-jaire | <p>PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL JAIRE (2010): 25 anys de vida parroquial. Obtinguda el 14 de març de 2010.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta irregular amb la coberta plana i d'un sol vessant, distribuït en semi-soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal presenta tres grans obertures d'arc rebaixat bastides en formigó i cobertes amb grans vidres opacs. La resta de la construcció presenta obertures rectangulars. A l'interior, la sala està coberta per un embigat de formigó sostingut per una gran estructura metàl·lica. Una sèrie de columnes circulars delimiten els peus de la sala sostenen el pis superior. Destaca el baptisteri, assentat damunt d'un mosaic decorat, i l'altar de fusta, decorat amb plafons bastits amb alts i baixos relleus. Al costat de la sala hi ha la capella del Santíssim i el despatx rectoral. Situat a la cantonada hi ha el campanar, de planta circular i distribuït en cinc nivells, amb una gran panoràmica des de la planta superior. La construcció és d'obra vista, bloc i formigó.</p> | 08181-280 | Passatge Santa Maria del Jaire, sn, 08430 | <p>La parròquia de Santa Maria del Jaire fou beneïda el 13 d'abril de 1986 i dedicada el 13 de març de 1988 pel Cardenal Arquebisbe Narcís Jubany. El temple és obra de l'arquitecte Vicenç Oliv'. Les campanes Clara, Francesca, Eulàlia, Carme, Joaquima i T'a van ser beneïdes el 30 de maig de 2004 i foren una donació de Francesc Saiz Parreño. L'altar havia format part de l'oratori privat de Tecla Sala. La Generalitat el va cedir al bisbat i aquest a la parròquia del Jaire.</p> | 41.6040900,2.3006200 | 441721 | 4606056 | 1986 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76853-foto-08181-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76853-foto-08181-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76853-foto-08181-280-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Vicenç Oliveres | La imatge que presideix l'altar està assimilada amb les icones bizantines. Presenta a la Mare de Dèu del Jaire amb el nen en el moment de l'anunciació, amb d'altres sants. Els relleus de l'altar representen escenes de sacrifici. Malgrat això, destaca l'absència d'imatges al temple (només hi ha una imatge de Jesús a la creu als peus de la sala principal). Al semi-soterrani hi ha diversos locals i sales per a la gent del barri. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||
| 76854 | Placa del Carreratge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carreratge | <p>BAULIES, J. (2000): La Roca del Vallès, Santa Agnès de Malenyanes i Valldoriolf, carrers de Barcelona. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Placa situada al vestíbul de l'Ajuntament de la Roca del Vallès, a l'edifici de can Sol. En concret, la placa està fixada en una de les parets del vestíbul, al costat de les escales d'accés als pisos superiors. Es tracta d'un placa metàl·lica quadrada amb la següent inscripció: 'A LA ROCA, SANTA AGNÈS I VALLDORIOLF que van ser carrers de Barcelona des del 1385, en la commemoració del 750 aniversari de la institució del Consell de Cent 1249-1999'. A la part inferior de la placa hi ha el nom de l'Ajuntament de Barcelona i de l'Associació Consell de Cent. A la part superior, damunt de la inscripció, hi ha l'escut de Barcelona.</p> | 08181-281 | Can Sol (C. de Catalunya, 24, 08430) | <p>La placa commemora els 750 anys de la concessió del rei Jaume I el Conqueridor del privilegi que regulava el règim jurídic del municipi de Barcelona i la constitució del Consell de Cent l'any 1249. Fou donada pel senyor Germà Vidal, president de l'Associació Consell de Cent, el 29 de novembre de 1999. El carreratge, basat en el veïnatge que el precedia, era un sistema de protecció que exercia un municipi gran sobre els pobles propers. Donaven protecció jurídica, política i militar a canvi d'una taxa anual i de la participació dels homes dels pobles protegits.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 1999 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76854-foto-08181-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76854-foto-08181-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76854-foto-08181-281-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 76855 | La Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-0 | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric-romà que es troba situat en una zona urbana amb presència de conreus, afectada per la fàbrica de Can Marigó, al marge dret del camí que baixa cap al Mogent i cap a les cases de Can Perdiu i Can Gol. En aquesta zona es localitzaren alguns fragments d'àmfora i terrissa ibèrica a torn. Malauradament, la manca d'una excavació i documentació exhaustiva fan impossible concretar el lloc de les troballes.</p> | 08181-282 | Barri de les Valls sud, 08430. | <p>El Jaciment fou localitzat per Josep Estrada l'any 1983. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992, centrada en la zona est de la casa, en els marges i sobre els camps, no es va poder documentar cap tipus de ceràmica ni estructura.</p> | 41.5818200,2.3143500 | 442846 | 4603575 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76855-foto-08181-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76855-foto-08181-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76855-foto-08181-282-3.jpg | Legal | Romà|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 83|119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 76856 | Vinyes al nord-oest del turó de la Simona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-al-nord-oest-del-turo-de-la-simona | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment localitzat en una zona desboscada, antigament ocupada per vinyes que es troba situada a uns 200 metres al nord-oest del Turó de la Simona, orientades en un vessant granític al sud-oest. El jaciment és format per les restes d'un possible vicus ibèric i de ceràmica ibèrica a torn, kalathos, ceràmica grollera ibèrica, grollera pre-ibèrica, sílex i àmfora Pascual 1. Malauradament no es documentaren cap tipus d'estructures ibèriques, encara que hom pensa que en un futur es poden trobar donat la bona disposició del jaciment, la protecció natural del lloc i la morfologia del material ceràmic localitzat. Cal esmentar l'existència d'un cau fet amb grans blocs monolítics de pedra localitzat a la superior de les feixes, tocant el camí que hi passa. Encara que no es pot observar el seu interior donat la quantitat de bardissa que el cobreix, s'ha de tenir en compte en possible intervencions futures.</p> | 08181-283 | Turó de la Simona, 08430. | <p>Jaciment localitzat vers el 1947 pel grup d'arqueologia de Granollers. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992, no es va poder documentar cap estructura i el material ceràmica es reduí a 2 fragments de possibles àmfores ibèriques i a 1 fragment de comú ibèrica localitzada en la part alta de la carena.</p> | 41.5915300,2.3603500 | 446688 | 4604623 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76856-foto-08181-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76856-foto-08181-283-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 76857 | Turó de can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-prat | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric localitzat a la carena compresa entre el Turó de Can Prat Vell i la continuació de la mateixa carena, a l'altra banda de l'autopista A-17, al nord-est de Can Prat Vell. Les troballes es redueixen a ceràmica grollera ibèrica a torn, algun molí barquiforme i fragments d'àmfora, dòlia, tègula, ceràmica grollera d'època incerta i algun fragment de paviment amb morter de calç blanc. Malauradament no es detectar cap estructura.</p> | 08181-284 | Turó de Can Prat, 08430. | 41.5851800,2.3018900 | 441810 | 4603956 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76857-foto-08181-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76857-foto-08181-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76857-foto-08181-284-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 76858 | Turó de can Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-companys | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric localitzat al turó de Can Companys, seguint la carena del Turó de la Simona, en direcció sud, i vorejant el Torrent de Brancons, en un espai comprès des d'uns 30 metres fins a 10 abans de tocar el torrent. En una zona de bosc mixt. Es va localitzar en el superficial ceràmica ibèrica de tipus groller, àmfora ibèrica i ceràmica comuna a torn. Malauradament no es van detectar estructures. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992 i un sondeig l'any 1993, no es va poder documentar cap tipus de ceràmica ni estructura. Cal destacar l'existència d'un gran esvoranc fet a la muntanya per extreure'n pedra, fet que ha pogut destruir part del jaciment a la zona nord-oest d'on es troba.</p> | 08181-285 | Turó de Can Companys, 08430 | <p>Les cartes arqueològiques mencionen que entre els dies 2 i 19 de març de 1993 es realitza una intervenció d'urgència realitzada per en Eduard Sánchez i Campoy que va consistir en delimitació i sondeig, encara que no esmenten cap resultat rellevant. Fonts orals recollides a les Cartes arqueològiques esmenten que 'el pagès de Can Turó, masia que es troba al vessant est del Turó Cremat, va informar que alguns anys enrere, amb motiu de la pedrera que va obrir-se, aparegueren moltes coses ' (CCAA, 1992).</p> | 41.5869800,2.3561900 | 446338 | 4604121 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76858-foto-08181-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76858-foto-08181-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76858-foto-08181-285-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | El material ceràmic ibèric es troba dipositat en el Fons del Museu de Granollers. | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 76859 | Turó de can Joan Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-joan-capella | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric-roma localitzat en la carretera de Mataró a Granollers (C-1415) després de la collada de Parpers, en direcció Granollers. Durant les obres de arranjament dels marges de la carretera es va detectar ceràmica ibèrica i romana, exactament entre els Km 13'2 i 13'6. Cal esmentar que segons Emili Ramon, damunt del turó es troba ceràmica del bronze.</p> | 08181-286 | Carretera de Mataró a Granollers C-1415c, Turó de can Joan Capella, 08430 | <p>El jaciment fou localitzat per Josep Estrada i Garriga el 12 de desembre de 1946. Vers el 1993, entre el 2 de març i el 2 d'abril es va realitzar una excavació d'urgència sota la direcció d'Eduard Sànchez Campoy.</p> | 41.5878600,2.3473000 | 445597 | 4604224 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76859-foto-08181-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76859-foto-08181-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76859-foto-08181-286-3.jpg | Legal | Romà|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 83|119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 76860 | Turó de can Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-verdaguer | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. </p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric-romà localitzat en la carretera asfaltada de La Roca a Òrrius, i entre el Turó de Can Verdaguer i l'antic camí de carro de La Roca a Òrrius. Durant l'obertura del nou camí es documentaren, als vessant sud i sud-oest, cinc sitges i materials ibèrics i romans (ceràmica comuna, àmfores ibèriques i del tipus Dressel 1A). També es varen detectar diferents estructures, on es podia intuir un recinte amb diverses parets seques i restes d'una torre de planta quadrangular, en la part més enlairada.</p> | 08181-287 | Carretera de la Roca a Òrrius BV-5106, 08430. | <p>En els anys 70, segons Miquel Llobet, el rector de La Roca va excavar una sitja situada al marge dret de la carretera que presentava material amb una cronologia entre el 600 a.C. i el 50 a.C. Segons les cartes arqueològiques de la Generalitat, Emili Ramón va trobar restes en les feixes del mateix turó, al nord-est davant de Can Santpere. Durant la prospecció de l'any 1992 només es van poder localitzar alguns murs .</p> | 41.5753300,2.3325600 | 444358 | 4602842 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76860-foto-08181-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76860-foto-08181-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76860-foto-08181-287-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81|83|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 76861 | Camí de can Grau / Camp d'en Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-grau-camp-den-llobet | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MARTÍ I ROSELL, M.; POU I CALVET, R. (1999): El camí de Can Grau, La Roca del Vallés: una necròpolis de sepultures en fossa del neolític mitjà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona. MARTÍ I ROSELL, M.; POU I CALVET, R.; CARLÚS I MARTÍN, X. (1997): La Necròpolis del neolític mitjà i les restes romanes del Camí de Can Grau, La Roca del Vallès, Vallès Oriental; Els jaciments de Cal Jardiner, Granollers, Vallès Oriental. Generalitat de Catalunya-Departament de Cultura, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. </p> | Desaparegut | <p>Jaciment arqueològic situat en la vessant est del turó de Cal Jardiner, a 50 m al sud del camí que va de Can Grau al coll del puig Ovella. Durant les obres de la construcció de la Ronda Sud s'hi varen fer constantment troballes de materials de diferents èpoques que van des del el neolític mig, època de bronze, i romà alt imperial. Entre les estructures més destacades ressaltem un enterrament Neolític del període dels sepulcres en fossa, sepultures del Neolític Mig amb inhumacions múltiples, fosses d'habitació prehistòriques i estructures de l'Alt Imperi romà.</p> | 08181-288 | Carretera de Vallderiolf BV-5159, 08430. | <p>Durant la realització de les obres del Projecte Ronda Sud Granollers es varen realitzar diferents excavacions entre els anys 1993 i 1994. A continuació esmentem les dates de les diferents actuacions: -Del 13 al 31 desembre de 1993: Prospecció i excavació dirigida pels arqueòlegs Miquel Martí i Rosell, Roser Pou i Calvet, Xavier Carlús i Martín. -Del 16 febrer al 9 març de 1994: Excavacions d'urgència dirigides per Miquel Martí i Rosell, Roser Pou i Calvet, Xavier Carlús i Martín. -Del 17 gener al 15 febrer de 1994: Excavacions d'urgència dirigides per Miquel Martí i Rosell, Roser Pou i Calvet, Xavier Carlús i Martín. -Del 10 març al 15 abril de 1994: Excavacions d'urgència dirigides per Miquel Martí i Rosell, Roser Pou i Calvet, Xavier Carlús i Martín. -Del 18 al 29 abril de 1994: Excavacions d'urgència dirigides per Miquel Martí i Rosell, Roser Pou i Calvet, Xavier Carlús i Martín</p> | 41.5935500,2.2988800 | 441567 | 4604887 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76861-foto-08181-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76861-foto-08181-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76861-foto-08181-288-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Romà|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 79|83|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 76862 | Can Congostell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-congostell-1 | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment romà localitzat al nord de Can Congostell, entre el cim de la carena i la casa, on es varen localitzar, de manera dispersa i superficial, diferents fragments ceràmics d'època romana (tègula, dòlia, àmfora i algun fragment de molí rodó) , encara que malauradament cap estructura.</p> | 08181-289 | Carretera de Vallderiolf (BV-5159), 08430. | <p>El jaciment fou localitzat per Josep Estrada l'any 1949. Durant la prospecció realitzada vers el 1983, per la Carta Arqueològica de la Generalitat, es va localitzar material romà encara que no es va detectar cap estructura. Posteriorment, en la revisió que es va realitzar l'any 1992, no es va trobar cap resta arqueològica.</p> | 41.5741100,2.3081500 | 442322 | 4602723 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 76602 | El lledoner mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-millenari | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Entre aquestes es troba la llegenda del lledoner mil·lenari que a continuació transcrivim: 'Es diu que antigament no es posava la primera pedra quan s'iniciava un edifici, sinó que es plantava un arbre. És per això que el vell lledoner que hi ha al costat de l'antiga casa es creu que té tants anys com la fortificació, és a dir, més de mil' (CAMPOY 2006: 143).</p> | 08181-29 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||||
| 76863 | Can Lleí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llei-0 | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric localitzat a l'est de Can Segal, a la zona dita Can Lleí on abans hi era la masia de Can Felip, ara desapareguda. Segons el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès 'existeixen només els murs que defineixen un petit edifici de dues crugies i parets de paredat comú' (MASSAGUÉ, 2011) o menciona que al voltant de l'edifici s'ha detectat ceràmica ibèrica. Actualment la zona està plena de bardisses i no s'ha pogut detectar cap estructura.</p> | 08181-290 | Carretera de la Roca a Òrrius BV-5106, 08430. | 41.5690600,2.3416300 | 445109 | 4602141 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76863-foto-08181-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76863-foto-08181-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76863-foto-08181-290-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 76864 | Capella de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-miquel-2 | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | Es troba enrunada i coberta de vegetació | <p>Jaciment d'època moderna conformat per les restes d'una capella que es troba localitzada en una zona molt difícil d'accedir-hi. Actualment la zona està molt cobert de bardisses i és difícil poder seguir tot el perímetre. Les restes més rellevants són dos murs que encara es troben en peu, un d'elles bastit amb la tècnica de la maçoneria emprant pedres desbastades de mida gran i mitjana, i l'altre, amb el sòcol de pedra de les mateixes característiques sobre el que s'erigeix un mur de tapia.</p> | 08181-291 | Carretera de Mataró a Granollers (BV-1415c) , 08430. | <p>Segons el Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral la capella va ser bastida al segle XVIII-XIX, encara que la falta de documentació i d'estudis arqueològics i l'estat en que es troba el bé, fan que no es pugui precisar més la seva cronologia.</p> | 41.5828400,2.3529400 | 446063 | 4603663 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76864-foto-08181-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76864-foto-08181-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76864-foto-08181-291-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Segons el Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral 'els de can Company de baix, que tenien cura de la capella, van traslladar tots els objectes litúrgics abans que esdevingués una ruïna,a una capella feta expressament a la casa de Can Companys de baix, on encara hi són' (BOSCH DE DORIA, 2008). | 119|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 76865 | Torre de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-sant-miquel | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CARRERAS Y CANDI, F (1988). Lo castell de la Roca del Vallès. Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès, La Roca del Vallès. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. </p> | XV | Es troba enrunada i coberta de vegetació | <p>Jaciment d'època medieval conformat per les restes d'una torre de guaita o defensiva. que es troba localitzada a dalt d'un turó, en una zona de difícil accés, a prop de la via de coll de Parpers. Encara que no es possible resseguir tot el perímetre, donat la quantitat de vegetació que cobreix les estructures, s'intueix que el recinte té forma aproximadament rectangular. Les restes més remarcables són d'un mur d'uns dos metres de llargada per un metre d'alçada per uns 90 centímetres d'amplada. El mur de maçoneria està bastit amb pedres mitjanes i grans desbastades que es troben lligades amb morter de calç, formant filades bastant regulars i que presenta al menys dues espitlleres. A més d'aquesta estructura, també destaca un dipòsit soterrat, segurament per a guardar aigua i diferents desaigües, estructures que ens indiquen que el lloc fou construït per perdurar en el temps i per aguantar possibles setges.</p> | 08181-292 | Carretera de Mataró a Granollers (BV-1415c) , 08430. | <p>Francesc Carreras, en la seva publicació 'Lo castell de la Roca del Vallès', parla d'aquesta construcció com una construcció de defensa i auxiliar. (CARRERAS Y CANDI 1988, 100-104).</p> | 41.5826800,2.3532900 | 446092 | 4603645 | 08181 | La Roca del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76865-foto-08181-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76865-foto-08181-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76865-foto-08181-292-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. BCIN nº reg. 3974-MH (Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949). El número de registre BIC present a la fitxa del Pla Especial és erroni. Probablement, la declaració de l'element com a BCIN encara s'estigui tramitant. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||
| 76866 | Turó de l'Arbocera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-larbocera | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers.</p> | La zona està molt plena de bardissa i no s'ha pogut localitzar les restes mencionades | <p>Jaciment ibèric-romà localitzat al turó de l'Arbocera, una zona planera a la carena que des de Can Gol (a la Vall del Mogent) s'enfila cap a Céllecs. El jaciment està conformat per les restes de parets de pedra seca, de més o menys, un recinte quadrat amb uns 50 metres de costat, que hom interpreta com habitatges indígenes amb materials ibèrics i romans. A més a més també s'hi va trobar materials ibèric i romans (ceràmica ibèrica, tègula i dolia). Hom interpreta aquestes estructures com un possible vicus o assentament dependent del poblat de Céllecs. Durant la realització del mapa no s'ha pogut localitzar les restes del jaciment a conseqüència de la frondositat del sotabosc i de la gran quantitat de bardissa.</p> | 08181-293 | Camí de Céllecs, 08430. | 41.5708300,2.3301800 | 444156 | 4602344 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76866-foto-08181-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76866-foto-08181-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76866-foto-08181-293-3.jpg | Legal | Romà|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 83|119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 76867 | Can Prat Nou/Barri de Valldarió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-noubarri-de-valldario | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment romà localitzat en un camps de conreus situats a l'oest de la carretera de Vallderiolf i a les rodalies de la casa de Can Prat Nou. Les troballes es redueixen a materials ceràmics (tègula, ceràmica romana comuna) que es troba en superfície i que apareix esporàdicament en llaurar els camps. Malauradament no es va detectar cap estructura visible.</p> | 08181-294 | Carretera de Vallderiolf (BV-5159), 08430. | <p>Segons les cartes arqueològiques de la Generalitat de Catalunya (CCAA), el jaciment fou localitzat per Josep Estrada i Garriga, encara que no precisa l'any ni annexa bibliografia. Posteriorment, en una prospecció feta vers el 1992, no es varen localitzar cap tipus d'estructura, i solament es va poder localitzar fragments de ceràmica en molt mal estat i difícils de datar.</p> | 41.5830100,2.2974600 | 441439 | 4603718 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76867-foto-08181-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76867-foto-08181-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76867-foto-08181-294-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Zona afectada per l'ampliació de l'autopista. | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 76868 | Turó de la Simona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-simona | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment prehistòric localitzat a la part alta del turó de la Simona, darrera de Can Joan Capella, en una zona de bosc de pi i alzina, a prop de la Riera de Gausacs. En aquesta zona es varen localitzar diferents fragments de ceràmica grollera prehistòrica feta a mà i diversos fragments de sílex que, a grans trets, han datat entre el 5.000 a.C. i el 650 a.C, donat que les mostres són mancades d'una tipologia ben definida. Cal esmentar que aquest material està dipositat en el fons del Museu de Granollers. Posteriorment,en una prospecció efectuada l'any 1992 es va detectar part d'un parament que es localitzava a la zona oest i a les cotes altes, encara que La seva poca visibilitat no permet establir una cronologia ni tan sols aproximada. D'altra banda no es va trobar cap material associat. Cal mencionar que en la realització de l'actual mapa patrimonial no s'ha pogut documentar cap estructura.</p> | 08181-295 | Barri de Gasuacs, 08430 | <p>El jaciment fou localitzat l'1 de febrer de 1947 per Josep Estrada. El maig de 1974, la zona fou prospectada pel Grup d'Arqueologia de Granollers, localitzen material prehistòric. Durant la prospecció efectuada l'any 1992 no fou possible trobar cap fragment de ceràmica, si bé sí que s'identificà alguna petita part d'un parament.</p> | 41.5896300,2.3594100 | 446608 | 4604413 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76868-foto-08181-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76868-foto-08181-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76868-foto-08181-295-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 79|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 76869 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-4 | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment localitzat en uns camps de conreu que limiten a l'oest amb la carretera BV-5001 i a l'est amb el camí que va a Can Rovira. Es té molt poca informació d'aquest. La seva cronologia es desconeguda donat que solament es va documentar ceràmica grollera arran del bosc i de les vinyes de Can Rovira. No es tenen més dades del jaciment.</p> | 08181-296 | Carretera de la Roca a Ronda de Granollers (C-352) Vilanova (BV-5001) , 08430. | <p>Fou localitzat el 1950 per Josep Estrada.</p> | 41.5872700,2.3474500 | 445609 | 4604159 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76869-foto-08181-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76869-foto-08181-296-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 76870 | Can Rafael del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rafael-del-forn-0 | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment del neolític localitzat a el vessant oest del Turó Cremat, en una zona d'antigues vinyes i de bosc de pi i alzina, molt a uns 6000 metres a l'oest de la masia que té el mateix nom. Encara que el jaciment no ha estat excavat, segons els pagesos de les rodalies, sembla ser que van aparèixer esquelets amb rosaris. Segurament aquest rosaris deurien ser collars de calaita o similars, cosa que fa que hom pensi que possiblement hi havia un sepulcre de fossa. D'altra banda, segons les fonts orals recollides en les cartes arqueològiques, a uns 4 o 5 m de fondària també van aparèixer 'dents de cavall, però molt grans' (CCAA, 1992).</p> | 08181-297 | Barri de Gasuachs, 08430. | <p>Vers el 1952 Josep Estrada recollí diferents testimonis orals sobre la troballa de diferents materials i ossos.</p> | 41.5929300,2.3498500 | 445814 | 4604785 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76870-foto-08181-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76870-foto-08181-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76870-foto-08181-297-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 76871 | Can Garcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garcia-0 | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ferro-ibèric localitzat en el nucli urbà de Santa Agnès, al sud del camí que porta a l'Ermita, a l'alçada dels números 20-24, a uns 175 metres de la carretera, a l'est de la casa, on hi ha una pista de tenis. El jaciment estava format per un grup de sitges que aparegueren durant la construcció d'una pista de tenis foren destruïdes. Les restes materials foren recollides pel mossèn del poble i per Miquel Llobet, encara que en l'actualitat ha desaparegut i es desconeix la seva localització.</p> | 08181-298 | c/ Camí de l'ermita de Malanyanes 20-24, 08430. | <p>Segons les fonts orals de Miquel Llobet, recollides en les cartes arqueològiques, les sitges aparegueren durant la construcció de la pista de tenis de la casa.</p> | 41.5991700,2.3493800 | 445780 | 4605478 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76871-foto-08181-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76871-foto-08181-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76871-foto-08181-298-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 81|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 76872 | Can Banyeres Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-banyeres-vell | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. </p> | I-III d. C | Desaparegut | <p>Jaciment ibero-romà ubicat a l'alçada del km. 13 de la carretera de Mataró a Granollers (C-1415c), al marges de la carretera una vegada passat Can Companys de Baix, en direcció Granollers, abans de passar per sota del pont de la C-60. A la zona de la carena de Can Planes, entre les runes de la casa de Can Banyeres Vell i un camp de conreu, es va localitzar, de manera dispersa i en poca quantitat, material d'època ibèrica i romana (terrissa ibèrica a torn, sigillata hispànica, alguns fragments de terra sigillata sudgàl·lica, terra sigillata clara, tègula, escòria ferrosa i àmfora) encara que no es va detectar cap estructura.</p> | 08181-299 | Carretera de Mataró a Granollers km 13 (C-1415c), 08430. | <p>El jaciment va ser localitzat vers el 17 de febrer de 1952 per en Josep Estrada. En el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès, s'enquadra el jaciment dins d'una cronologia Romano-Alt imperial (14 d.C. - 192 d.C.).</p> | 41.5840700,2.3480800 | 445659 | 4603803 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76872-foto-08181-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76872-foto-08181-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76872-foto-08181-299-3.jpg | Legal | Romà|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. És afectat per la carretera C-1415c. | 83|119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 76576 | Can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gol-0 | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993.</p> | XVII-XVIII | Actualment està abandonada i presenta un estat deficient de conservació | <p>Masia d'època moderna aïllada i orientada a migdia, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa i un pis. La masia és de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país. Està formada per tres crugies que foren ampliades vers l'est amb un altre cos i per diversos magatzems i altres dependències vers el nord. A la façana principal, a l'alçada de la planta baixa presenta un portal d'arc de mig punt adovellat. A l'alçada del segon pis, a la façana de ponent s'aprecia una finestra de estil renaixentista coronada amb un frontó triangular a mode de guardapols acompanyada de motius heràldics als costats, amb cordó decorant els brancals i la llinda i ampit emmotllat. Per últim destacar que la teulada presenta un campanar de cadireta sobre la teulada, damunt de la façana principal. Presenta diverses construccions annexes on destaca el safareig, de planta rectangular format per dos cossos i una coberta de tres voltes de canó fetes amb rajoles de ceràmica i de diferents mides.</p> | 08181-3 | Ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001, 08430 | <p>La primera noticia que coneixem és del fogatge de l'any 1553, on hi figura 'en Gol'. Cal esmentar la importància del llinatge de Can Gol, propietari d'altres masos de la comarca.</p> | 41.5681300,2.3163600 | 443001 | 4602054 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76576-foto-08181-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76576-foto-08181-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76576-foto-08181-3-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 76603 | Origen dels comtes de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/origen-dels-comtes-de-bell-lloc | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Entre d'altres es troba la llegenda de l'origen dels comtes de Bell-lloc que a continuació transcrivim: 'Diu la vox populi que l'última comtessa de Bell-lloc, Paulina Pizzali, era una cantat d'òpera que va ser ferida al Liceu el dia que es va llençar la bomba. El comte hi era present, la va auxiliar i al final es van casar. La fisonomia de la comtessa podia corroborar la seva condició de cantat d'òpera, ja que tenia un bust prominent' (CAMPOY 2006: 143).</p> | 08181-30 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||||
| 76873 | Carretera de Vallderiolf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-vallderiolf | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut. | <p>Jaciment romà situat a la banda oest de la carretera de Vallderiolf, exactament entre el km 1,8 i el km 1'9, en la cruïlla del camí que va al Centre Montserrat Montero. Durant les obres d'accés al centre es van localitzar, segons informacions oral del Sr. Emili Ramón i Valls, diferents fragments de tègula i d'ossos d'una sepultura romana.</p> | 08181-300 | Carretera de Vallderiolf km 1 (BV-5159), 08430. | <p>Vers l'any 1984 es varen detectar una sepultura romana. Cal mencionar que el camp va ser totalment rebaixat per les obres de l'autopista l'any 1992. Va ser documentat per E. Ramón i Valls.</p> | 41.5885100,2.2985400 | 441534 | 4604328 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76873-foto-08181-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76873-foto-08181-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76873-foto-08181-300-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És afectat per la carretera BV-5159. | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 76874 | Sepultura del camp de blat de J. Llobet / Sepultura romana de can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-del-camp-de-blat-de-j-llobet-sepultura-romana-de-can-prat | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut. | <p>Jaciment romà situat en un camp de blat, a la carena sud-oest de Can Prat Vell entre el Mogent i la riera de Vallderiolf. Aquest està conformat per una sepultura romana de tègula que el Sr. Llobet va descobrir quan llaurava el camp. Solament es varen localitzar els ossos del difunt, sense cap tipus de material.</p> | 08181-301 | Carretera de Vallderiolf (BV-5159), 08430. | <p>La sepultura va ser descoberta per accident vers l'any 1948 quan es llaurava el camp. Solament va ser documentada amb un dibuix a mà alçada per J. Estrada i Garriga. Posteriorment, l'any 2005, entre els dies 18 i 22 d'abril, es va realitzar una prospecció preventiva a càrrec de l'empresa Codex i dirigida per l'arqueòloga Raquel Molina Box, sense cap resultat rellevant.</p> | 41.5809400,2.3018800 | 441805 | 4603485 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76874-foto-08181-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76874-foto-08181-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76874-foto-08181-301-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 76875 | Vessant de migdia del Coll de Puig d'Ovella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-de-migdia-del-coll-de-puig-dovella | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut. | <p>Jaciment del ferro-ibèric ubicat al vessant de migdia del Coll de Puig d'Ovella, en un antic camp de vinyes, on neix la torrentera que baixa cap a Can Cristòfol on actualment s'ha bastit la presó de Quatre Camins. En aquesta zona es varen localitzar superficialment material ceràmics ibèrics (terrissa ibèrica a mà i a torn). També va aparèixer un molí barquiforme de granulopòrfid i unes taques cendroses a prop d'una figuera. Cal esmentar que encara que s'ha construït la presó en la zona del jaciment, pot ser que no hagi estat afectat donat que sembla ser que està localitzat al perímetre de seguretat, on no s'ha bastit cap edifici i on encara es pot apreciar la figuera.</p> | 08181-302 | Vessant de migdia del Coll de Puig d'Ovella, 08430. | <p>A les cartes arqueològiques menciona que fou Emili Ramon qui efectuà la troballa encara que no precisa quan.</p> | 41.5776000,2.2923600 | 441009 | 4603121 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76875-foto-08181-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76875-foto-08181-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76875-foto-08181-302-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 81|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 76876 | Font de la Mansa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mansa | XX | <p>Font natural obrada que es troba ubicada dins de la ruta prehistòrica de La Roca, a prop de Can Ronces. La font, d'aigua no tractada, es troba construïda en un desnivell terrassat transitable en la zona coneguda com la Mansa, nom que ve donat per la seva tranquil·litat i calma. Aquesta està resguardada per un arc de mig punt bastit amb pedra desbastada de mida mitjana i lligada amb morter. Sota d'aquest arc es contempla una paret vertical bastida amb pedra d'on surt un brollador metàl·lic cilíndric. Sota d'aquest hi ha una petita bassa artificial que presenta, també construït, un regueró per poder evacuar l'aigua.</p> | 08181-303 | Ruta prehistòrica de La Roca del Vallès, 08430. | <p>Recentment s'ha habilitat el camí per arribar-hi, s'ha netejat la zona de bardisses i s'han col·locat diferents rètols informatius.</p> | 41.5753600,2.3441800 | 445327 | 4602838 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76876-foto-08181-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76876-foto-08181-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76876-foto-08181-303-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 76877 | Can Galderich / Bolderic / Balderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galderich-bolderic-balderic | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Masia de planta rectangular amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La masia presenta un element arquitectònic que s'ha de destacar per sobre de tot el conjunt. Aquest es troba en la porta d'accés principal, d'arc a nivell, on s'hi pot observar una llinda de fusta amb la inscripció 1661.</p> | 08181-304 | Carretera de La Roca a Òrrius (BV-5106), 08430. | <p>La masia presenta una llinda amb la inscripció 1661, tot i això la masia presenta diferents ampliacions i reformes posteriors.</p> | 41.5784500,2.3306600 | 444202 | 4603190 | 1661 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76877-foto-08181-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76877-foto-08181-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76877-foto-08181-304-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 76878 | Crist Rei / Monument commemoratiu als morts de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-rei-monument-commemoratiu-als-morts-de-la-guerra-civil | <p>GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. PARTIT POPULAR DEL VALLÈS ORIENTAL (n.d): La guerra civil a La Roca del Vallès. Obtinguda el 18 de març de 2011.</p> | XX | <p>Capella exterior, que a la mateixa vegada és un monument commemoratiu, situada a la collada de Parpers, a prop de la carretera de Mataró a Granollers (C-1415c). El monument, amb disposició de capella, està bastit sobre un petit desnivell i consta de dos línies de bancs, molt senzills, construïts amb pedra desbastada a la base i lloses a la part superior. A un nivell superior, al final dels bancs, es situen un seguit de graons que donen pas a una paret de pedra treballada lligada amb ciment on s'aprecia una obertura d'arc rebaixat amb una porta falsa de metall negre decorada amb reblons. A sobre la porta es pot apreciar una creu llatina que conté una placa metàl·lica on es pot llegir PER TOTS ELS MORTS / DE LA GUERRA CIVIL , sobre d'aqueta es llegeix la data 1936 i per sota la data 1939.</p> | 08181-305 | Carretera de Mataró a Granollers (C-1415c), 08430. | <p>'Al llarg de la guerra civil el poble de La Roca del Vallès va tenir 5 alcaldes. El primer fou Romà Planas i Plana, d'ERC. Va ser escollit alcalde el 4 de juliol de 1936. Dimití el 6 de febrer de 1937 en ser nomenat director general d'agricultura de la Generalitat de Catalunya. El substituí Isidre Raimí i Jubany. Accedí a l'alcaldia el 18 de febrer de 1937 i dimití el 16 de març. A Raimí el substituí Pau Pujol i Coma que va romandre a l'alcaldia fins el 16 de novembre de 1937. Dimití 'per obstrucció dels membres de l'equip municipal'. Conrad Gallemí i Segura va ser alcalde de novembre de 1937 a març de 1938. El darrer alcalde de la guerra va ser Vicenç Gil i Macian, des d'abril de 1938 a desembre de 1938. Pel que fa a la persecució religiosa, l'Església de Sant Sadurní de la Roca va se malmesa i cremada la rectoria. L'Església de Santa Agnès de Malanyanes també va ser cremada. La Roca va rebre un total de 329 refugiats durant tota la guerra civil. Respecte a la persecució civil i política, hom comptabilitza un total de 4 assassinats. A excepció d'un, tota la resta va ser morts l'agost de 1936. El primer assassinat va ser un membre del sindicat CNT conegut com 'El Nano', tenia 28 anys y morí el 4 d'agost. El 10 del mateix mes va ser assassinat al Coll de Parpers l'ex-alcalde Sadurní Pujades Fortuny, tenia 43 anys. Entre el 20 i el 30 del mateix mes foren assassinats els germans Jaume i Narcís de Moner Barbarà, ambdós propietaris de Can Tonico, de 50 i 52 anys respectivament. Les tropes nacionals van entrar en la població el 28 de gener de 1939. Una vegada acabada la guerra la repressió significà que un veí fos portat a Barcelona i afusellat al Camp de la Bota. Era Francesc Pont Pons, de 54 anys, agricultor de Can Prat de Valldeneu. Va ser afusellat el 15 de setembre de 1939. Després de ser cremada la rectoria i malmetre part de l'església de Sant Sadurní, aquesta va ser confiscada pel comitè local i transformada en magatzem d'abonaments químics del Sindicat local. El 19 de juliol de 1936 es va realitzar el darrer enterrament catòlic. El dia abans havia mort -per causes alienes a la guerra- Agustí Pedro. Aquell dia el rector de Sant Sadurní, Mossèn Audal, va oficiar el funeral. Acabada la cerimònia es va vestir amb roba de carrer i es va dirigir a una casa del carrer de Dalt. Allí, en les perdulàries es va refugiar i va poder salvar la vida. Com anècdota podem dir que un pagès li devia diners a en Joan del Molí. Aquest era una persona honrada i estimada per tothom. El pagès, per no pagar els diners, decidí denunciar-lo al comitè de Granollers. Aquests van anar al poble i es trobaren amb un membre del comitè local i membre d'ERC. En saber el perquè d'aquella visita els hi va dir que abans de matar-lo el tindrien que matar a ell. Els hi va explicar les bones obres que havia fet en Joan del Molí pel poble. El varen creure, li salvà la vida, i el pagès va veure com el seu complot s'esvaïa. La població es va salvar dels bombardejos, encara que a finals de gener de 1939 van caure diverses bombes a el Collet de la Martina -on està la bassa dels ànecs-. Un grup de soldats republicans en retirada van veure com sobrevolaven per la zona un grup d'avions. Van començar a disparar contra ells. Com a represàlia van llançar diverses bombes. Aquestes no van produir víctimes i, dintre del panorama general de la guerra, es pot considerar com una anècdota. La Roca del Vallès va ser dipòsit de camions, tancs i carros blindats' (PARTIT POPULAR DEL VALLÈS ORIENTAL, n.d).</p> | 41.5823400,2.3647900 | 447051 | 4603600 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76878-foto-08181-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76878-foto-08181-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76878-foto-08181-305-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Simbòlic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Durant la guerra civil Can Sol va ser ocupat per la CNT-FAI. Per la seva banda Can Torrents, la finca veïna, va caure en mans de la UGT. A Can Sol es va institucionalitzar l'ajuntament, deixant abandonat l'antic, situat davant de l'Església de Sant Sadurní. També va ser la caserna general del comitè local i es van allotjar part dels refugiats. Altres cases que van tenir refugiats foren: Can Cuana, Can Pau Tonico, Can Rajoler, Can Torrents, el domicili de Joaquim Llivi, l'Església de Sant Sadurní, i el Mas Vilalba. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 76879 | Oratori de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-santa-agnes | XVIII | Una de les rajoles del plafó ha caigut i la part inferior del amteix presenta força mal estat de conservació. | <p>Petit oratori situat a la banda de migdia de la tanca de pedra que delimita la rectoria vella de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes. Consisteix en una plafó rectangular encastat al mur, protegit per una teulada de dos vessants i amb un petit altar rectangular de pedra bastit amb carreus reaprofitats. La coberta està sostinguda per una solera de llates de fusta i rajols lligada al mur de tanca. El plafó està format per 30 rajoles de ceràmica vidrada decorades, amb la imatge central de santa Agnès i els seus atributs, envoltada d'un paisatge. Sota els seus peus hi ha el nom de la santa i l'any de construcció original, 1762. La placa presenta un emmarcament decorat amb motius vegetals.</p> | 08181-306 | Camí d'Alcoll, veïnat de l'Església, 08430 | <p>Tot indica que la construcció de l'oratori és de l'any 1762, malgrat que la placa de ceràmica ha estat probablement restituïda. Segons la signatura del plafó és obra del senyor Joan Vicens, de Barcelona.</p> | 41.6040100,2.3555400 | 446298 | 4606012 | 1762 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 76880 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-6 | <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> | XX | <p>Creu situada a escassos metres de distància a llevant de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, en una petita zona d'esbarjo boscosa. Està formada per un sòcol de planta circular bastit en pedra lligada amb morter, que presenta una pedra de molí assentada al damunt. Alhora, damunt la pedra, s'assenta un fust rectangular de granit que presenta gravada la següent inscripció: 'SANTA MISSIÓ 1954'. La creu pròpiament dita és llatina, de ferro pintat de color negre i està lligada a un peu de pedra en forma de basament, assentat damunt del fust de granit.</p> | 08181-307 | Darrera l'església de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | <p>Les santes missions són prèdiques continuades, lliçons doctrinals i exercicis pietosos fets durant alguns dies en una parròquia concreta, per uns sacerdots anomenats missioners. A Santa Agnès, segons la inscripció, es feu l'any 1954.</p> | 41.6049000,2.3546500 | 446224 | 4606111 | 1954 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76880-foto-08181-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76880-foto-08181-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76880-foto-08181-307-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 76881 | Can Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tapies-0 | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA DEL VALLÈS (n.d): Centre de la Gent Gran de la Torreta. Obtinguda el 16 de març de 2011. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (2003): La font del Cargol. Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, distribuït en planta baixa, pis i golfes, i que està envoltat d'una pineda que segueix el pendent de la zona. La teulada de les golfes, situada al centre de la coberta, és de dos vessants mentre que la que cobreix els pisos és de quatre vessants també de teula. De la planta baixa destaca, a les bandes de llevant i tramuntana, un porxo format per pilars quadrats amb basaments i capitells motllurats. Les obertures són rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Destaquen els dos finestrals centrals de la façana de llevant, donat que presenten un emmarcament format per dos pilastres, amb el mateix tipus de capitell que els pilars del porxo. A les golfes, damunt l'accés a l'interior del pis, hi ha una finestra de mig punt amb l'emmarcament motllurat. Està protegida per un voladís de dos vessants amb ràfec motllurat i sostingut amb barbacanes. La construcció presenta dos petits cossos de planta quadrada adossats a les façanes de tramuntana i migdia. El primer està distribuït en dos nivells i cobert per una terrassa al pis. El segon s'organitza en un sol nivell i està cobert per una terrassa que facilita l'accés a l'interior. Tota la construcció presenta els paraments exteriors emblanquinats.</p> | 08181-308 | C. Ramon i Cajal, s/n, 08430 | <p>L'any 1895, la finca de can Tàpies fou adquirida per Pere Pujol, de Granollers. Gràcies a una nota de premsa publicada a la revista Granolaria del mateix any sabem que la finca comptava amb un gran rentador on la gent s'hi banyava. Cal indicar que aquest rentador s'ha identificat amb la bassa que acompanyava l'antiga font del Cargol, actualment desapareguda. Entre d'altres projectes a la finca, Pere Pujol havia projectat una font (la font del Cargol) i un passeig per accedir-hi (actual carrer de la Font del Cargol). Segons la nota, la finca també comptava amb dues cases contigües, una amb finestres emmarcades en pedra dels segles XVI-XVII i l'altra de finals del segle XVIII, amb pintures decoratives a determinades sales interiors de la casa. Aquesta construcció era la casa antiga de can Tàpies, que fou derruïda l'abril del 2002. L'edifici actual, objecte d'aquesta fitxa, es coneix popularment com la torre de can Tàpies.</p> | 41.6031500,2.2991800 | 441600 | 4605953 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76881-foto-08181-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76881-foto-08181-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76881-foto-08181-308-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, la planta baixa compta amb una sala polivalent, una sala amb ordinadors i una altra sala de reunions per les entitats. També hi ha l'Oficina d'Atenció al Ciutadà del barri. A la planta pis hi ha el Centre de la Gent Gran de la Torreta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 76882 | Patronat parroquial de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/patronat-parroquial-de-sant-sadurni | <p>SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal està situat al centre de la construcció. Presenta la coberta de teula de dos vessants i està organitzat en un sol nivell. La façana de migdia presenta un plafó d'obra esglaonat coronant el parament. Al bell mig del plafó hi ha pintades les inicials 'A.J' i l'any de construcció, 1933. Adossat a aquesta façana hi ha dos cossos rectangulars superposats, que presenten les cobertes d'un sol vessant i s'organitzen en una planta. L'inferior presenta el portal d'accés a l'interior i el superior compta amb dues senzilles finestres rectangulars. A la façana de ponent del cos inferior destaca un rètol de ferro amb el nom i la data de construcció: 'PATRONAT 1933'. A tramuntana s'adossa l'altre cos estructural, amb coberta de dos vessants i distribuït en tres nivells. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats. Adossat a la façana de llevant hi ha el poliesportiu. Davant la porta d'accés al patronat hi ha el parc infantil de la rectoria.</p> | 08181-309 | C. de l'Església, 4, 08430 | <p>La construcció del patronat respon a la idea d'edificar un local per l'esplai infantil en terrenys del bisbat, la cessió dels quals està a punt de caducar. Es va demanar permís al bisbe per construir un edifici destinat a patronat catequístic a l'hort rectoral, concedint-lo el 27 d'abril de 1933. L'edifici, construït amb la cooperació dels feligresos, quedaria en propietat de la parròquia de sant Sadurní. Tenim constància que el patronat fou reformat l'any 1970. És força probable que el cos adossat a tramuntana es construís cap a l'any 1957 per acollir un centre de formació professional industrial, identificat amb els tallers de Natzaret.</p> | 41.5907000,2.3261000 | 443833 | 4604553 | 1933 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||
| 76604 | Esperits de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esperits-de-bell-lloc | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. Al voltant del llinatge dels Bell-lloc s'han originat diferents històries com la dels esperits de Bell-lloc. Segons aquesta creença 'a l'ermita de Sant Andreu el Far, a les tombes dels Bell-lloc, se senten cadenes el dia de Tots Sants' (CAMPOY 2006: 143).</p> | 08181-31 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||||
| 76883 | Monument a Josep Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-anselm-clave-0 | <p>SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. UNIÓ CORAL CENTRE I ENERGIA (2010): Història. Obtinguda el 16 de març de 2011.</p> | XX | Caldria arranjar la vegetació perque els elements fossin més visibles. | <p>Monument urbà situat a la confluència de la rambla Mestre Jaume Torrents amb el carrer Montseny, darrera de l'ajuntament (can Sol) i davant del pati del IES La Roca, al costat d'un petit edifici rectangular que regula la llum del centre. Es tracta d'un espai rectangular enjardinat i delimitat per petits pilars de granit units amb cadenes de ferro. Al bell mig d'aquest espai hi ha una pedra que presenta encastada la representació de la cara de Josep Anselm Clavé en bronze. Al seu costat hi ha un monòlit de granit de més envergadura, que presenta aplicacions decoratives fetes en ferro. Destaca un escut coronat i una inscripció dedicada al compositor damunt d'un pentagrama: 'LA ROCA A J.A. CLAVÉ'. Fixat a la paret de migdia de la caseta de la llum destaca una placa de ferro amb la imatge de la 'Moreneta', que representa les muntanyes de Montserrat. Envoltant el rostre de la verge hi ha la següent inscripció: 'S.C. CENTRE I ENERGIA 6-7-75'.</p> | 08181-310 | Rambla Mestre Jaume Torrents - C. Montseny, 08430 | <p>El monument dedicat a Josep Anselm Clavé fou instal·lat l'any 1975 per la Societat Coral Centre i Energia (actualment és Unió Coral Centre i Energia). En motiu de la seva inauguració van participar trenta corals en els actes programats. La coral El Centre (o Societat Coral Instructiva el Centre) fou fundada el 17 de novembre de 1904 amb el president Francesc Argent i el mestre director Esteve Sendra. Per contra, la Societat Coral La Energia es va fundar al gener del 1916, amb el president Francesc Prades i el mestre director Vilaró. Sabem que totes dues corals es van dissoldre el juliol de 1936, en motiu de la guerra civil. El 5 de desembre de 1947, ambdues societats es fusionaren, passant-se a dir Societat Coral Centre i Energia de la Roca del Vallés.</p> | 41.5874200,2.3249200 | 443732 | 4604190 | 1975 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76883-foto-08181-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76883-foto-08181-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76883-foto-08181-310-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 76884 | Torró de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torro-de-santa-agnes | XX | <p>El torró de Santa Agnès només s'elabora per l'època de Nadal i consisteix en un torró de yema cremada farcit de mantega. El secret és la mantega, donat que presenta una textura més espessa que la nata i es fa artesanalment.</p> | 08181-311 | Avinguda Gaudí, 75, 08430 (Fleca Rovira, S.L.) | <p>La recepta del torró que s'elabora a la fleca Rovira de Santa Agnès de Malanyanes ha anat canviant de mans al llarg del temps. La recepta original és obra de Santiago Brullet Calzada de can Galleda, pastisser i fundador de l'empresa Postres Brullet l'any 1955. La formula va passar a mans del senyor Josep Viñamata, que regentava un forn de pa - pastisseria al carrer d'Anselm Clavé de la Roca centre (forn de ca la Marina). Quan es retirà l'any 2001, la recepta quedà en mans de Jaume Rovira, el qual llogà el forn al senyor Viñamata durant quatre anys. Posteriorment, el senyor Rovira fundà l'actual fleca de Santa Agnès de Malanyanes, on encara s'elabora el torró.</p> | 41.6018800,2.3485600 | 445714 | 4605780 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||||
| 76885 | Can Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba | <p>ARMENTANO, N., MALGOSA, A., POU, R., MARTÍ, M. (2010): L'hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba (La Roca del Vallès). Estudi antropològic de les restes, Pyrenae, núm 41, vol. 2, p. 55-96. ATICS (n.d): Treballs arqueològics Mas Vilalba. Obtinguda el dia 13 de març de 2011. atics.org/media/409.pdf. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | Parcialment excavat. | <p>Jaciment excavat de grans dimensions, afectat per la construcció d'un camp de golf. El jaciment està distribuït en quatre zones arqueològiques situades a banda i banda de la carretera BV-5105, al voltant del mas Vilalba. L'excavació va proporcionar un ampli ventall cronològic, des de la prehistòria fins a l'època moderna, així com una gran diversitat d'estructures documentades. A la vessant de ponent del mas es documentaren dues estructures d'habitació del bronze, un enterrament múltiple del bronze inicial (1800 aC), quatre sitges d'època iberoromana, nou sitges romanes (s. I aC- s VI dC), quatre fosses sense identificar i dues sitges més d'època altmedieval (s. IX-X). La zona situada a migdia del mas presentava dues fosses del neolític mig, una sitja del neolític antic-mig, una fossa del neolític final, sis sitges romanes, tretze sitges altmedievals, vint enterraments altmedievals, cinc estructures modernes i sis d'indeterminades. L'excavació dels terrenys on es construí la seu social del golf proporcionà un total de 15 estructures negatives del tipus sitja amb una adscripció cronològica fixada en un moment indeterminat entre la tardoantiguitat i l'alta edat mitjana (segles VIII - X). Per últim, la intervenció efectuada al camp de pràctiques del golf, situat al sud-oest del mas, deixà a la vista un gran nombre d'estructures de les que se'n excavà la meitat, donat que no totes estaven afectades pels rebaixos. Aquestes estructures tenen un abast cronològic que va des del Neolític fins a l'època medieval.</p> | 08181-312 | Al quilòmetre 4,5 de la ctra. de la Roca del Vallès a Cardedeu BV-5105, 08430 | <p>El jaciment arqueològic del mas Vilalba fou documentat per Tomàs. Balvey. Les prim' notícies que fan referència a Vilalba són de l'any 932. Des del 1195 fins el 1571, el mas fou propietat de la família Vilalba, essent una important quadra d'època medieval, segons la documentació consultada. A partir del 1571, la propietat passa a mans del monestir de Montserrat fins a la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit per Marià Borrell, qui donà a l'edifici l'aspecte actual de gran casal. L'any 1992, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental es documentaren fragments de ceràmica de cronologia imprecisa, probablement moderna. Segons indicacions orals del masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. L'abril de 2004, en motiu de les obres d'urbanització dels terrenys del mas Vilalba per a la construcció d'un camp de golf, es va realitzar el seguiment arqueològic dels moviments i rebaixos de terres, i posterior excavació de les estructures documentades, fins el novembre de 2004. El jaciment ocupa una extensió de cinc hectàrees, amb cronologies compreses entre el període Neolític antic i l'actualitat.</p> | 41.6277900,2.3496100 | 445823 | 4608656 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76885-foto-08181-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76885-foto-08181-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76885-foto-08181-312-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | De totes les estructures documentades durant l'excavació del jaciment del mas Vilalba destaquen dos fons de cabana i un enterrament múltiple en hipogeu, ambdós adscrits al Bronze inicial. | 79|81|83|85|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 76886 | Can Mainou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mainou-0 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVI-XVIII | Completament rehabilitat. | <p>Edifici aïllat completament rehabilitat, de planta rectangular formada per tres cossos adossats en paral·lel, més un altre volum adossat transversalment a la banda de tramuntana. Els volums presenten les cobertes de teula d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa i pis, exceptuant el cos central que en origen presentava unes golfes que foren ampliades, aixecades i transformades en una tercera planta, tot i que manté un carener de dos vessants a la façana principal. Aquesta façana, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus escairats. Les finestres són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus escairats, les llindes planes i els escopidors motllurats. Destaca la que correspon al pis del cos adossat a ponent, d'arc conopial tot i que força transformada. L'obertura del pis del cos adossat a llevant compta amb un gran finestral d'obertura irregular, determinada pel carener de la teulada. La resta de paraments de la construcció presenten finestres rectangulars emmarcades en pedra, tot i que en general restituïdes. Adossat a la façana de llevant de la casa hi ha un cos rectangular amb la coberta de teula de tres vessants i distribuït en dues plantes, restituït també. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar, disposada regularment i lligada amb morter, tot i que també ha estat restituïda. Hi ha diversos cossos auxiliars que completen la finca.</p> | 08181-313 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera noticia que coneixem de 'la casa den Maynou' depenent del terme de Bell-lloc, és en el fogatge de l'any 1553.</p> | 41.6127000,2.3427000 | 445235 | 4606985 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76886-foto-08181-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76886-foto-08181-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76886-foto-08181-313-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pel que fa a les obertures de la façana principal, cal especificar que la finestra que correspon al pis del cos adossat a ponent és d'arc conopial, tot i que amb la llinda transformada. A mode d'hipòtesi cal dir que la finestra es podria correspondre amb una obertura d'arc conopial amb arquets, pròpia del gòtic civil tardà, tot i que mutilada. La de la planta baixa del mateix cos ha estat completament restituïda durant l'última rehabilitació de la casa, de la mateixa manera que el portal adovellat central. La resta d'obertures de la façana principal són originals. El pou, situat al costat del portal d'accés, sembla restituït també. El revestiment original que cobria els paraments es retirà durant l'última rehabilitació, restituint en pedra aquelles parts que no en tenien. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 76887 | Can Vilalba - La Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-la-serreta | <p>ARMENTANO, N., MALGOSA, A., POU, R., MARTÍ, M. (2010): 'L'hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba (La Roca del Vallès). Estudi antropològic de les restes', Pyrenae, núm 41, vol. 2, p. 55-96. ATICS (n.d): Treballs arqueològics Mas Vilalba. Obtinguda el dia 13 de març de 2011. atics.org/media/409.pdf. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | Jaciment excavat. | <p>Jaciment excavat i afectat per la construcció d'un camp de golf, vinculat amb la intervenció arqueològica efectuada al mas Vilalba. La zona es va parcel·lar per a la futura construcció d'habitatges. Els rebaixos efectuats en aquesta zona van ser deguts a la necessitat d'utilitzar terres per terraplenar altres zones del golf, i es concentraren en dues de les parcel·les afectades. La majoria de les estructures excavades es corresponen amb sitges, tot i que de cronologies diferents: set sitges datades al segle XVI, una sitja molt arrasada del període calcolític i tres del neolític, en un període comprès entre el 5000-3500 aC. Les sitges d'època moderna, situades a la part més alta de la zona de la Serreta, es relacionaren amb diferents zones d'explotació i emmagatzematge dins la finca del mas Vilalba.</p> | 08181-314 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>El jaciment arqueològic del mas Vilalba fou documentat per Tomàs. Balvey. Les prim' notícies que fan referència a Vilalba són de l'any 932. Des del 1195 fins el 1571, el mas fou propietat de la família Vilalba, essent una important quadra d'època medieval, segons la documentació consultada. A partir del 1571, la propietat passa a mans del monestir de Montserrat fins a la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit per Marià Borrell, qui donà a l'edifici l'aspecte actual de gran casal. L'any 1992, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental es documentaren fragments de ceràmica de cronologia imprecisa, probablement moderna. Segons indicacions orals del masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. L'abril de 2004, en motiu de les obres d'urbanització dels terrenys del mas Vilalba per a la construcció d'un camp de golf, es va realitzar el seguiment arqueològic dels moviments i rebaixos de terres, i posterior excavació de les estructures documentades, fins el novembre de 2004.</p> | 41.6292600,2.3541900 | 446206 | 4608816 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 76888 | Can Vilalba-Les Passadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-les-passadores | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>Jaciment inèdit afectat per la construcció d'un camp de golf, i vinculat amb la intervenció arqueològica efectuada al mas Vilalba. La zona està situada al nord-est del mas i al nord de la zona arqueològica de La Serreta, molt a prop del terme municipal de Cardedeu. Tot i que el jaciment no està excavat, l'adscripció cronològica del mateix es fixa dins l'època romana.</p> | 08181-315 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>El jaciment arqueològic del mas Vilalba fou documentat per Tomàs. Balvey. Les prim' notícies que fan referència a Vilalba són de l'any 932. Des del 1195 fins el 1571, el mas fou propietat de la família Vilalba, essent una important quadra d'època medieval, segons la documentació consultada. A partir del 1571, la propietat passa a mans del monestir de Montserrat fins a la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit per Marià Borrell, qui donà a l'edifici l'aspecte actual de gran casal. L'any 1992, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental es documentaren fragments de ceràmica de cronologia imprecisa, probablement moderna. Segons indicacions orals del masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. L'abril de 2004, en motiu de les obres d'urbanització dels terrenys del mas Vilalba per a la construcció d'un camp de golf, es va realitzar el seguiment arqueològic dels moviments i rebaixos de terres, i posterior excavació de les estructures documentades, fins el novembre de 2004.</p> | 41.6326400,2.3540700 | 446199 | 4609191 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-3.jpg | Inexistent | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 76889 | Can Vilalba-Casal de Vilalba-Manso Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-casal-de-vilalba-manso-vilalba | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (n.d). COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. 'Casal de Cultura Dr. Daurella' de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XII-XV-XIX | <p>Casal de grans dimensions i planta més o menys rectangular, format per diversos cossos adossats i envoltat de boscs, prats i jardins. El volum principal, situat al centre de la construcció, presenta la coberta de teula de quatre vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, emmarcat amb carreus de pedra escairats. La resta d'obertures són rectangulars i, en general, amb els emmarcaments arrebossats, algunes amb guardapols superior. Al pis tenen sortida a un gran balcó corregut amb barana de ferro treballada i llosana sostinguda per revoltons. Les obertures de la segona planta són d'arc rebaixat i de dimensions més petites que la resta. Davant la façana hi ha el pati d'honor, rectangular i delimitat per un mur format per una successió d'arcs de mig punt, amb el coronament emmerletat. Cal destacar, sobresortint de l'extrem nord-oest de la coberta, una torre rectangular amb coberta de teula d'un sol vessant, que conserva espitlleres integrades a l'interior de la construcció, així com la porta d'accés a l'antic recinte fortificat. El volum principal compta amb dos cossos rectangulars adossats a les façanes sud-oest i nord-oest, amb les cobertes de teula d'un sol vessant i distribuïts en planta baixa i pis. Aquests cossos presenten dues galeries porticades d'arcs de mig punt als pisos. La del nord-oest està orientada al pati dels cavallers, delimitat per un cos cobert per terrasses al pis, delimitades amb balustrades, i una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa. Hi ha un altre volum adossat a la façana nord-est de l'edifici principal, amb la coberta de teula de dos vessants i format per dues plantes, orientat al jardí. Pel que fa a la distribució interior de l'edifici principal, cal destacar que es conserva un espai amb lluerna zenital, distribuït en quatre pisos, cobert per una cúpula i amb arcs ogivals. A la planta baixa hi ha una zona de dependències auxiliars, la capella i la casa del masover. La capella és d'una sola nau, coberta amb volta de canó, amb dos arcs torals, absis carrat i altar de fusta policromada. A la planta pis hi ha la zona noble, amb salons i dormitoris decorats amb exuberància. A la segona planta hi ha també dormitoris. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats, exceptuant la torre que presenta l'aparell de pedra i morter vist.</p> | 08181-316 | Al quilòmetre 4,5 de la ctra. de la Roca del Vallès a Cardedeu BV-5105, 08430 | <p>Segons la bibliografia, el mas Vilalba està construït damunt d'una vil·la romana. Tenim notícies que a l'interior de la casa hi ha un petit museu amb documents transcrits que fan referència a la construcció. La documentació més antiga data d'inicis del segle VIII, tot i que sabem que la construcció perdura com a casa forta i important fins a l'actualitat. Les restes de la torre amb espitll' queden actualment integrades a l'interior de la construcció. També es conserva l'antiga porta de ferro i fusta que donava accés a l'antic edifici fortificat. La capella oratori està dedicada a Sant Vicenç. La zona de Vilalba apareix citada per primer cop l'any 932 quan Teodoric, bisbe de Barcelona, consagra i dota l'església de Sant Genís de l'Ametlla concedint també aquest bé. Del 996 data l'escriptura de Ramon Borrell, conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El mas fou propietat de la família Vilalba entre els anys 1195 i 1571, quan passa a ser propietat del Monestir de Montserrat. En la desamortització de 1836, la va adquirir per subhasta en Marià Borrell, que va fer reformes donant-hi l'aspecte actual. Fou escenari de les guerres napoleòniques, servint de quarter, i també de les carlines. L'any 1920 va ser adquirit per Antoni Rivière com a regal per la seva dona Antònia Manent. L'any 1951, el propietari hi efectuà reformes i va restaurar la façana principal. Segons explicacions de l'antic masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. A finals del segle XX han fet un golf en els terrenys adjacents.</p> | 41.6307100,2.3495000 | 445817 | 4608980 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76889-foto-08181-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76889-foto-08181-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76889-foto-08181-316-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No es va poder realitzar el treball de camp a l'interior de la finca, motiu pel qual les imatges foren extretes del Pla Especial de Patrimoni de la Roca del Vallès (2011). | 94|98|116|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||
| 76890 | Jardí de can Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-can-vilalba | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | <p>Jardí situat sobretot a la banda de tramuntana del casal de Vilalba, al que s'accedeix per una gran escalinata de pedra des de l'interior de l'edifici. Destaca una bassa de planta rectangular a la que anomenen safareig, que en origen presentava quatre gerres de terracota a les cantonades. A tramuntana de la bassa hi ha un gran prat de gespa amb arbres i arbusts retallats, i al fons, una porta de ferro forjat datada a finals del segle XIX, tot i que li manca una xifra: 188?. En un espai delimitat per arbusts retallats destaca una escultura de pedra damunt d'un pedestal, que representa un nen amb un ocellet a les mans. A la banda de migdia del mas destaca l'era, de planta circular i completament enjardinada.</p> | 08181-317 | Al quilòmetre 4,5 de la ctra. de la Roca del Vallès a Cardedeu BV-5105, 08430 | <p>Inicialment, el jardí presentava camins delimitats per arbusts retallats que formaven cercles, centrats per dos sortidors, i als costats horts i arbres fruiters. Malauradament, les despeses en manteniment que això suposava van obligar a reduir aquestes formes de caràcter manierista al jardí actual. El jardí està datat a la porta, 188-, i estava adscrit al moviment historicista.</p> | 41.6307100,2.3495000 | 445817 | 4608980 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76890-foto-08181-317-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76890-foto-08181-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76890-foto-08181-317-3.jpg | Legal i física | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No es va poder realitzar el treball de camp a l'interior de la finca, motiu pel qual les imatges foren extretes del Pla Especial de Patrimoni de la Roca del Vallès (2011). | 116|119|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 76891 | Elements de la façana de l'Ajuntament vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-de-la-facana-de-lajuntament-vell | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CARRERAS I CANDI, F. (1988): 'Lo castell de la Roca del Vallès' Reedició feta pel Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès. (la 1ª edició va ser editada per l'Avenç l'any 1895). FERRER I LLOBET, P. (1993): 'Plaça de la Vila i carrer Església (II)' dins Revista Roquerols nº 89, La Roca del Vallès, abril 1993. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVI-XVIII | <p>Tot i que l'edifici de l'Ajuntament vell va haver de ser enderrocat per evitar el seu enrunament, els elements de la façana principal es desmuntaren i conservaren. Aquests elements es corresponen amb els emmarcaments en pedra de les obertures presents al parament. Cal indicar que la façana estava ordenada simètricament mitjançant dues obertures (una a la planta baixa i l'altra al pis) per cada una de les tres crugies que distribuïen l'espai interior de la construcció. Destaquen els emmarcaments de les dues finestres i el balcó de la planta pis, bastides en granit i en també en pedra calcària. Les finestres eren rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus escairats i els escopidors motllurats. En ambdós casos, les llindes són d'arc conopial amb arquets i decorades, i estaven sostingudes per impostes motllurades. Pel que fa al balcó central, també presentava els brancals bastits amb carreus escairats i la llinda d'arc conopial decorada amb arquets, en aquest cas amb testes d'àngels. Al centre de la llinda hi ha una inscripció gravada damunt d'un relleu assimilat a un escut, sostingut per dos animals, amb el següent text: 'FRANCESCH LANSA 1557 IHS'. La llinda està sostinguda per dues impostes decorades amb un bust femení i un altre de masculí, amb columnetes que ressegueixen els cantells dels muntants. Els emmarcaments de les obertures de la planta baixa consistien en una senzilla finestra rectangular amb llinda plana, les restes dels brancals que emmarcaven el portal principal, format per carreus escairats, i l'emmarcament del portal d'arc rebaixat que donava accés al Casal del Jove, ubicat a la crugia de tramuntana de la construcció. Actualment, aquest elements estan emmagatzemats a l'interior de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, propietat de l'Ajuntament, a l'espera de ser reubicats en un edifici públic encara per determinar.</p> | 08181-318 | C. del Girasol, 1, 08430 | <p>La referència més antiga de la que disposem apareix al fogatge de l'any 1553, on hi consta el cognom Lança. Segons sembla, l'edifici es correspon amb l'antic hostal del sr. Marquet, documentat l'any 1496. Carreras i Candi, però, identificà la construcció amb l'antic hostal d'en Torrens. Per Mossèn Jordi Sales, aquesta dada no és correcta donat que la casa de can Torrents estava situada entre can Roc i can Ridameya, i per tant, ubicada uns quants metres més al nord de l'Ajuntament vell. El 18 d'octubre del 2005, a conseqüència de les fortes pluges, es va esllavissar part de la façana principal, fet que propicià el posterior enderrocament. És força probable que els emmarcaments en pedra de les obertures procedeixin de les runes del castell de la Roca.</p> | 41.5892800,2.3313700 | 444271 | 4604392 | 1557 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-3.jpg | Legal i física | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La data present a la llinda del balcó central del pis probablement indiqui el moment de construcció original de l'edifici, que pel que sembla comptaria amb una coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, la qual entre els segles XVIII i XIX, s'hauria transformat mitjançant el canvi dels sentits dels pendents, anivellant així el coronament de la façana principal. Alhora, les obertures de la planta baixa foren modificades i la finestra central del pis va ser transformada en balcó. El portal d'accés principal a les oficines de l'Ajuntament, del que es conserven alguns carreus escairats, fou transformat entre els segles XIX-XX. | 94|93 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 76605 | Execucions als Tres Pins de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/execucions-als-tres-pins-de-bell-lloc | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XX | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Entre d'altres es troba la creença que durant la guerra civil es realitzaren diferents execucions. A continuació transcrivim la informació recollida: 'La finca de Bell-lloc, i especialment la masia, per les seves dimensions i aïllament va ser considerada un refugi per a tots dos bàndols durant la Guerra Civil. La masia i l'església eren contínuament registrades, es van cremar tots els elements religiosos i la documentació. En diferents indrets de la finca, però especialment en un extrem (la zona de Tres Pins), es diu que hi va haver un lloc d'execucions durant la guerra. Al costat hi havia Can Pelegrí i la capella de Sant Salvador dels Prats (erigida el 1073 i enderrocada el 1897). Fent de fita termenal hi creixia un arbre centenaris, un pi de tres branques que sortien de la mateixa soca i que va ser abatut pel vent i les obres del gas de l'any 1963' (CAMPOY 2006: 143).</p> | 08181-32 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||||
| 76896 | Can Reurell / Can Raurell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-reurell-can-raurell | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | L'exterior està un xic descuidat. Es troba en un cert procés de degradació. | <p>Masia d'època moderna, paradigma de l'arquitectura rural , que es troba, juntament amb altres construccions annexes i adossades, a prop de la carretera de Valldoriolf, vora uns camps de conreu i la C-60. La construcció primigènia és de planta rectangular orientada a migdia i consta de plata baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Els trets més destacats de l'edificació es troben a la façana principal, on es poden apreciar un finestra en el primer pis, d'arc a nivell, emmarcada amb carreus de bella factura. La porta d'accés ubicada a la planta baixa, és d'arc de mig punt bastida amb dovelles grans. Per últim s'aprecia un forn semicircular que sobresurt del parament. La resta de l'aparell és de pedra vista desbastada. Cal esmentar que la masia, amb les edificacions adossades posteriors, que no presenten cap tret rellevant, conforma una planta trapezoïdal, i no rectangular, con en el cos original.</p> | 08181-323 | C/ Martí Grivé, 29 1er 2a, 08430. | 41.5934000,2.3028100 | 441894 | 4604868 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76896-foto-08181-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76896-foto-08181-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76896-foto-08181-323-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que l'heretat ha estat dividida en dues propietats de les quals Can Raurell es correspon amb el cos est. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 76897 | Can Vidalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidalet | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia d'època moderna, paradigma de l'arquitectura rural, amb diferents ampliacions i reformes, que es troba aïllada en el bosc. La construcció primigènia és de planta rectangular orientada a migdia i consta de plata baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Els trets més destacats de l'edificació es troben a la façana principal, on es poden apreciar quatre finestres a l'alçada del primer pis, totes ells d'arc a nivell, i on destaca dos d'elles que es troben amb els emmarcaments vistos mitjançant carreus de bella factura i on s'aprecien, a sendes llindes, les inscripcions 1720 i 1771. La porta d'accés, ubicada a la planta baixa, és d'arc de mig punt bastida amb dovelles grans. Cal esmentar que a sobre la dovella clau es pot llegir la data 1772. A més a més s'aprecia un rellotge de sol on s'aprecia els noms Antoni Roselló i Maria Roselló i la data de 1908. Per últim esmentar que tant a ponent com a tramuntana té dos cossos adossats de planta rectangular i amb teulada pròpia. Tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc.</p> | 08181-324 | Carretera de la Roca a Òrrius BV-5001, 08430. | <p>Les diferents dates que es poden apreciar a la façana principal (1720, 1771 i 1772) ens indiques que la construcció s'ha d'enquadrar dins del segle XVIII, on va tenir diferents reformes o fases constructives. D'altra banda al data del rellotge ens indica quan aquest va ser pintat a la façana per primera vegada.</p> | 41.5743300,2.3388400 | 444881 | 4602727 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 76898 | Can Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-capella-0 | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | <p>Masia d'època moderna, paradigma de l'arquitectura rural, amb diferents ampliacions i reformes, que es troba aïllada entre camps de conreu al barri de Gasuacs El cos principal és de planta rectangular orientada a migdia i consta de plata baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta obertures rectangulars a mode de finestres tant a la planta baixa com al pis, i un accés principal que és d'arc rebaixat sobre el que s'aprecia una petita coberta a una vessant. L'únic tret rellevant és una escala exterior que dóna accés al segons pis directament i un rellotge de sol que es troba en molt mal estat i que ha perdut la pintura que presentava. A ponent d'aquest cos s'adossen, consecutivament, dos més, també de planta rectangular i teulada pròpia que no estan destinats a vivenda, sinó que s'utilitzen com magatzems. Per últim mencionar que tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc.</p> | 08181-325 | Barri Gasuacs, Can Capella, 08430. | <p>Segons el 'Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès' la construcció s'ha d'enquadrar dins del segle XVIII.</p> | 41.5896800,2.3527800 | 446056 | 4604423 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76898-foto-08181-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76898-foto-08181-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76898-foto-08181-325-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 76899 | Can Ronses / Can Ronces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ronses-can-ronces | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment del ferro-ibèric que es troba situada entre el turó Gros de la Roca i Sant Bartomeu, a la zona de bosc de la masia enrunada de Can Ronses. En aquesta zona es va localitzar diferent material arqueològic (un sageta trapezoïdal de sílex de color blanc-rosat, ceràmica ibèrica grollera i a torn), al costa del bosc en els marges del camí. Malauradament no es va detectar cap estructura.</p> | 08181-326 | Carretera de La Roca a Òrrius (BV-5106). | 41.5715800,2.3388200 | 444877 | 4602422 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76899-foto-08181-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76899-foto-08181-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76899-foto-08181-326-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 76900 | Turó Gros / Turó de can Santpere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-gros-turo-de-can-santpere | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut. | <p>Jaciment ibèric situat al vessant de migdia del Turó de Can Santpere, en una zona de feixes de conreu envoltades per bosc. En aquesta zona es va trobar una muralla de pedra seca de 11 m amb orientació est-oest, amb diferents murs perpendicular que creaven habitacions, que hom interpreta com un petit poblat ibèric. Josep Estrada realitzar uns sondeigs i va detectar una potència de 50 a 70 cm. S'ha d'esmentar que el mateix Estrada hi situava una torre de planta rectangular de, també, pedra seca. D'altra banda es va trobar material ceràmic d'època ibèrica (fragments de kalathos i ceràmica a torn).</p> | 08181-327 | Turó Gros, 08430. | <p>El jaciment fou localitzat per Josep Estrada. Posteriorment en una prospecció efectuada l'any 1992 no es van poder localitzar les restes d'estructures. En l'actual realització del mapa, donat la frondositat de la vegetació no s'ha pogut detectar les estructures.</p> | 41.5803500,2.3358300 | 444635 | 4603398 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76900-foto-08181-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76900-foto-08181-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76900-foto-08181-327-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 76901 | Can Tàpies / La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tapies-la-torreta-0 | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment d'època romana localitzat en una zona urbanitzada molt a prop del límit municipal occidental, limítrof amb Granollers, coneguda com La Torreta. Àmbit urbà delimitat entre els carrers d'Aragó, Josep Torelló, de València i Ramón y Cajal. El mapa de patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya té inventariat, amb el codi 1956, el jaciment de Can Tàpies/La Torreta. Aquest es descriu com una vil·la romana, que fou documentada durant els anys 40. La vil·la, datada en un context imperial, fou destruïda en urbanitzar-se tot el sector que ocupava. La documentació de l'època parla d'un assentament romà amb estructures d'habitació i de material ceràmic que consisteix en gran quantitat de tègula, dolia i ceràmica comuna. També varen documentar un forn de secció cilíndrica i fragments de paviment. L'arqueòleg J. Estrada, a partir dels treballs de prospecció que efectuava, conjuntament amb d'altres membres del Museu de Granollers, el va documentar i en va donar coneixement a través de diverses publicacions (ESTRADA: 1967:163). Va ser el mateix autor que va datar aquest jaciment com a vila imperial. En una altra publicació (ESTRADA: 1993: 101), el mateix autor indica que el 6 de març de l'any 1976 havia revisat 'entre altres indrets el forn romà de Can Tàpies' i descriu aquest com un forn rodó, amb el marge ple de teula.</p> | 08181-328 | CEIP La Torreta, c/ Aragó, c/ València, c/ Josep Torelló, c/ Ramón i Cajal, 08430. | <p>La Torreta va experimentar un fort procés de transformació urbana durant els anys 80 i 90 del segle passat, i encara més recentment es va construir el Centre Cultural La Torreta. Tot aquest procés es va fer sense cap tipus de control arqueològic fet que podria haver produït la destrucció de les restes descrites per J. Estrada. Així doncs, la manca d'estudis arqueològics intensius fa que la informació relativa a aquest jaciment sigui molt minsa, si bé cal esmentar que les restes arqueològiques descrites per J. Estrada han estat destruïdes.</p> | 41.6034900,2.2990900 | 441593 | 4605991 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76901-foto-08181-328-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76901-foto-08181-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76901-foto-08181-328-3.jpg | Inexistent | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/