Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76839 | Vinyes de can Solei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-de-can-solei | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment d'època ibero-romana situat a l'oest de la serra que puja cap a Céllecs. Està a poca distància del mas de Can Solei, i al costat del bosc de pi, alzina i arbocer que cobreix la serra. Segons Josep Estrada s'hi troben diferents estructures que formen part d'habitatges barrejades amb les feixes de vinya i material ceràmic format per ceràmica grollera ibèrica, fragments amb decoració de cordons, a torns, tègules i dòlia. Vers el 1983, durant uns rebaixos mecànics en el sòl, el senyor Emili Ramon va mostrar on havien aparegut les restes.</p> | 08181-266 | Carretera de La Roca a Vilanova BV-5001, 08430. | 41.5668200,2.3209300 | 443381 | 4601905 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76839-foto-08181-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76839-foto-08181-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76839-foto-08181-266-3.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 83|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 76823 | Pujador del castell de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujador-del-castell-de-bell-lloc | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.] (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès (n.d). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | - I - XV | <p>Restes arqueològiques localitzades en una zona indeterminada situada a l'entorn del camí que porta a la capella de Sant Pau (antic castell de Bell-lloc) des de les antigues escoles de Bell-lloc. Actualment, en aquest camí no s'observa cap resta ceràmica aparent ni tampoc cap estructura arqueològica. On sí es documenten estructures és a la banda de tramuntana i ponent de la capella de Sant Pau. Es tracta de les restes de murs d'un metre d'alçada aproximada, bastits en pedra escairada i sense treballar disposada regularment, dels que tradicionalment s'ha cregut que podrien pertànyer als fonaments d'alguna estructura romana. Seguint la mateixa tesi, l'actual capella podria haver reutilitzar elements constructius romans, i fins i tot es creu que el turonet on s'assenta l'edifici és artificial i es podria haver creat a partir de l'enderroc de les antigues construccions romanes. Tot i això, tant la tècnica constructiva com la distribució de les estructures, ens permeten assegurar que formaren part del recinte del castell medieval.</p> | 08181-242 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Les troballes foren localitzades pel cardedeuenc Tomàs Balbey. De fet, els antics masovers de la masia situada davant la capella recordaven les visites realitzades per aquest personatge i altres erudits de la zona com el sr. Comes. En concret havien visitat en diverses ocasions unes feixes situades a ponent del castell.</p> | 41.6262800,2.3354200 | 444640 | 4608497 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76823-foto-08181-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76823-foto-08181-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76823-foto-08181-242-3.jpg | Legal | Medieval|Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 85|119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76850 | Camí de l'església de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lesglesia-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (n.d). FÀBREGAS ESPADALER, M., (inèdit): Memòria de la intervenció arqueològica al camí de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, barri de l'Església, Santa Agnès de Malanyanes, La Roca del Vallès, (Vallès Oriental), desembre 2007, Dipositat al Servei d'Arqueologia del Departament de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya.</p> | -I - XIV | Parcialment excavat i desaparegut. | <p>Jaciment inèdit excavat el desembre del 2007 per iniciativa de l'ajuntament de la Roca del Vallès i motivat pel desgast del marge sud del camí d'accés a l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes. Aquest desgast deixà a la vista restes d'inhumacions situades a uns 50 metres del temple. En l'excavació es documentaren dues unitats funeràries en mal estat de conservació i fragmentades per l'obertura del camí als anys 50. La primera era la tomba d'un nen en una fossa sense determinar, mentre que la segona era un enterrament doble en una fosa ovalada, amb les restes d'un possible túmul sense determinar. Ambdues es daten en el període de l'antiguitat tardana o moments altsmedievals.</p> | 08181-277 | Camí de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, veïnat de l'Església,08430 | <p>El jaciment era inèdit i es descobrí pel desgast del marge sud del camí d'accés a l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, a uns 50 metres del nucli de l'església, que deixà a la vista les restes d'un crani. Com a hipòtesi s'apunta el fet que les restes puguin formar part de l'antiga sagrera medieval del temple, tot i que la manca d'informació no permet assegurar-ho.</p> | 41.6039600,2.3555800 | 446301 | 4606006 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76850-foto-08181-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76850-foto-08181-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76850-foto-08181-277-3.jpg | Inexistent | Medieval|Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 85|119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76574 | Castell de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-roca | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XI-XV | Cal esmentar que les edificacions interiors van ser reconstruïdes l'any 1952. | <p>Es troba al camí del castell venint per la carretera de Cardedeu i Mataró, al final d'una pujada, a l'entrada del poble de la Roca, a mà dreta. Es tracta d'un edifici de planta trapezoïdal constituït per diversos cossos que s'adapten a la topografia del turó. Aquesta fortificació està formada per una torre mestra de planta rectangular que presenta un fort talús. A l'extrem oposat presenta una bestorre de planta triangular de caràcter defensiu i una altra de semicircular. Totes aquestes estructures són originàries o presenten refeccions del segle XV. En canvi, la torre mestra i les parets perimetrals pertanyen a fases constructives posteriors. Únicament la torre circular de llevant pot considerar-se, per la seva forma troncocònica i el seu aparell constructiu, del segle XIII o més tardana, encara que històricament ha estat considerada romànica per alguns autors. Les parets del pis baix es mostren espitllerades i el coronament amb merlets. La resta del conjunt (sala major, zona residencial) respon també a les característiques de les construccions senyorials de la darrera època gòtica: finestrals geminats amb capitells treballats i fines columnes.</p> | 08181-1 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76574-foto-08181-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76574-foto-08181-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76574-foto-08181-1-3.jpg | Legal i física | Medieval|Gòtic|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 85|93|119 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||
| 76575 | Castell de Bell-lloc/Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-bell-llocsant-pau | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XI-XVIII | <p>Restes de l'antic castell situades davant de la masia del Bell-lloc i a escassos metres al sud-est de les antigues escoles del mateix nom. Actualment es conserva part de la torre de l'homenatge del castell, transformada en capella, i diversos panys de mur que permeten intuir un recinte originari de planta quadrada o rectangular, disposat al voltant de la torre. Aquesta és de planta circular, d'uns 7 metres de diàmetre per 6 metres d'alçada, i amb un gruix de murs d'uns 0,90 metres. Presenta un portal d'accés rectangular a la banda de migdia de la construcció, amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. A la part superior de la llinda hi ha un petit arc de descàrrega bastit en maons, que alleugera el pes del mur damunt del portal. Per sobre hi ha un petit rosetó bastit amb dos carreus de pedra treballats i, encara més amunt, un plafó inscrit i l'escut dels comtes de Bell-lloc, que alhora tapia una altra obertura circular. La torre presenta un coronament format amb merlets esglaonats bastits amb maons. Al bell mig de la coberta hi ha un petit campanar quadrat bastit amb maons, amb una única obertura de mig punt per la campana. L'interior és cobert amb una volta de canó emblanquinada sostinguda damunt d'una cornisa motllurada de pedra, que envolta tot el perímetre de l'estança exceptuant el portal d'accés, que interiorment és d'arc rebaixat. La planta d'aquesta sala és semicircular i presenta un altar i una fornícula d'arc rebaixat oberta al parament. La torre està bastida en pedra, maó i morter de calç. A la part inferior del parament, la pedra és de mida mitjana, desbastada i disposada seguint filades més o menys regulars. A la part superior, la pedra no està treballada, està disposada irregularment, amb fragments de maons encastats i tot lligat amb abundant morter de calç. A la banda de tramuntana de la torre es documenten dos panys de mur disposats en paral·lel, i distanciats un metre aproximadament entre sí, que conserven una alçada aproximada d'un metre també. Ambdós són bastits amb còdols i pedra desbastada i sense treballar, disposats regularment. A la banda de ponent de la torre es conserven dos petits trams més de muralla bastits en pedra sense treballar disposada en filades, tot lligat amb morter de calç. El pany de mur que toca al camí està atalussat.</p> | 08181-2 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera notícia del castell és de l'any 1073, quan n'era senyor Geribert Guitard per testament sacramental de la seva muller Guília Arbert. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. L'any 1117 passà a mans del monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona per la donació de Gausbert de Bell-lloc i la seva muller Rolanda. El 1123, Udalard dóna el castell al seu nebot Pere de Gallifa, i el 1135, el castlà era Pere Bertran de Bell-lloc i posteriorment el seu primogènit Pere. L'any 1172 el castell era de Guillem de Bell-lloc, hereu de l'anterior. Els propietaris se succeeixen fins que l'any 1314, Simó de Bell-lloc recupera la propietat per la família. L'any 1460, durant la gerra del remences, el castell fou destruït. No serà fins l'any 1704 que el comte Ramon de Bell-lloc i Macip reedifica la torre de l'homenatge convertint-la en una capella dedicada a sant Pau. Les obres finalitzaren l'any 1706. Posteriorment però, el castell fou de nou destruït durant la guerra del Francès (any 1808) i ja no es tornà a reedificar. Ja en el segle XX, la capella fou restaurada l'any 1941. Els Bell-lloc mantingueren el castell fins l'any 1944, passant a ser propietat després de la Caixa de Barcelona (Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona) i, a partir l'any 1990, de la Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona, 'La Caixa', per la fusió de la primera entitat amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i les Balears. A partir del 2003 és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.L.</p> | 41.6259100,2.3353000 | 444630 | 4608456 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-3.jpg | Legal | Romànic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cal esmentar que els sepulcres dels Bell-lloc foren traslladats el 1855 de Sant Pau del Camp a l'església de Sant Pere (comtat de Bell-lloc). La protecció complerta de l'element és: BCIN R-I-51-5617 (Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949)/AEA 100 m (PEP 2011). | 92|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||
| 76841 | Església Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-santa-agnes-de-malanyanes | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII-XVIII | <p>Església d'una sola nau de planta rectangular amb capelles laterals, capçada a llevant, per un absis carrat. La nau és coberta amb una volta de canó apuntada i l'absis per una volta d'aresta recolzada en una cornisa motllurada que recorre els murs laterals. Cal destacar el fet que es conserva una bona part del parament de l'absis primitiu a la banda de tramuntana del actual. L'arc triomfal també és apuntat i es recolza damunt pilastres llises amb capitells. A banda i banda de la nau hi ha quatre capelles laterals, tres a tramuntana i una a migdia, que s'obren a la nau principal mitjançant arcs de mig punt. La capella de migdia està acompanyada pel campanar i la sagristia. Les dues capelles més properes als peus de la nau i la segona capella de tramuntana són cobertes amb voltes d'aresta recolzades als murs laterals mitjançant mènsules, mentre que l'última capella de tramuntana, situada al costat del presbiteri, presenta una cúpula ovalada bastida en maons. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada de maons. El frontis presenta una portada d'arc apuntat, formada per quatre arquivoltes decorades amb bocellets i decoració floral, sostingudes per quatre columnetes amb capitells ornamentats amb motius florals i carasses. Gravada en un carreu situat al costat del brancal esquerre del portal hi ha la data 1306. La portada està precedida d'un pòrtic format per tres columnes assentades damunt d'un mur de sòcol, que alhora sostenen un arquitrau i una teulada de fusta d'un sol vessant. Sobre la teulada hi ha tres bocellets decoratius més. A la part superior de la façana del temple hi ha un petit rosetó esqueixat. El campanar és de torre de planta quadrada i presenta tant finestres rectangulars emmarcades en carreus de pedra com espitlleres. El coronament és emmerletat i compta amb sis obertures d'arc rebaixat bastides en maons, per les campanes. La construcció està bastida amb carreus de pedra escairats i disposats en filades, exceptuant les capelles laterals i la sagristia, que són de paredat i amb els paraments arrebossats.</p> | 08181-268 | Veïnat de l'Església, 08430 | <p>La primera notícia documental que es coneix del temple és una venda de l'any 1022 mentre que el 1025 ja exercia funcions parroquials, com es veu en una venda del comte Balaguer I i la seva esposa Guisla. L'any 1080, en el testament de Ramon Sinfret recollit al Libri antiquitatum, es reafirma la funció de parròquia del temple. L'any 1113, l'església passa a mans de Mir Riculf per la donació de Guillem i Ermessenda. A partir del 1393, el temple passa a ser jurisdicció del bisbe i del capítol de Barcelona. Durant el segle XIV, la parròquia tenia dos beneficis, el de sant Joan i el de santa Maria en la capella de Santa Maria de Malanyanes. De l'altar de sant Joan sabem que ja existia l'any 1077. Per les visites pastorals dels anys 1413 i 1421 sabem que el temple tenia 27 parroquians i que es valorava en 65 lliures. L'església de Santa Agnès es considera un temple situat entre el romànic tardà i el gòtic, datat entre finals del segle XIII i principis del segle XIV. De l'antic temple romànic es conserva un fragment del mur de l'absis, els murs laterals, el frontis i la part baixa del campanar. L'absis romànic va ser enderrocat i substituït per fer l'actual l'any 1868. La portalada és gòtica i l'any 1306 podria ser la data d'acabament de la seva construcció. Les capelles van ser construïdes en diferents moments. L'any 1559 es va construir la capella del Roser, el 1627 la de sant Isidre, el 1705 la de sant Bartomeu i el 1765 la del sant Crist. Tot i que la part inferior del campanar és romànica, la resta del parament fou bastida al segle XVI. La sagristia és del segle XIX i el cor és modern.</p> | 41.6050100,2.3544300 | 446206 | 4606124 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76841-foto-08181-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76841-foto-08181-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76841-foto-08181-268-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dels elements més destacables presents al temple hi ha la pila baptismal d'immersió i la clau central de volta del presbiteri, situades sota el pòrtic. La pila és esfèrica i està decorada amb un seguit d'arcs de mig punt disposats en dos nivells. Probablement es correspongui amb una obra del segle XII. La clau de volta compta amb la representació de l'Anyell pasqual amb una creu, en al·lusió a Santa Agnès. Tot i això, aquesta clau no és l'original donat que l'any 1868 fou substituïda per l'actual. Des del 1923, tant la pica com la clau estan situades al pòrtic. Les portes de ferro del portal són del mestre Esmendia (1621). També destaca el retaule actual de l'altar major, obra de l'escultor Jaume Roig. Està adscrit al barroc i és de l'any 1681. Actualment, el retaule major original es troba al Museu Diocesà de Barcelona, i és una obra del pintor Jaume Forner feta entre els anys 1535-1536. Hi ha altres retaules destacables al temple com el de sant Bartomeu, de l'any 1705 o el retaule neoclàssic de sant Isidre del segle XVIII, així com destacables peces d'orfebreria i imatgeria com la verge del Roser o Mare de Déu dels Ous. | 92|94|96|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76797 | Can Prat Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-vell | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (1998): El convent de caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XV-XX | Està deshabitada i descuidada. | <p>Masia de gran dimensions fruit de diferents reformes i ampliacions que es troba aïllat entre camps de conreu a prop de la Carretera de Vallderiolf (BV-5159). A priori es pot diferenciar un edifici primigeni i fins quatre cossos annexes. Aquesta edificació principal és de planta rectangular orientada a migdia que consta de planta baixa i dos pisos amb la teulada a quatre vessants. Sobresurtin d'aquesta teulada hom pot apreciar una torre rectangular que sobresurt un pis més i que disposa de teulada pròpia també a quatre vessants. Els elements més destacables es troben a la façana principal d'aquest. D'una banda a la planta baixa presenta un portal adovellat d'arc de mig punt, on a la dovella clau es pot llegir inscrita la data 1720 i el nom SOLER. D'altra banda, a l'alçada del primer pis, sobre la porta, s'aprecia una finestra d'estil gòtic-renaixentista d'arc conopial on s'aprecien decoracions amb testes humanes que acaben coronades amb un guardapols d'estil geomètric sostingut per mènsules amb figures mitològiques. Cal esmentar que entre el portal i la finestra es troba una espitllera. A la façana de tramuntana d'aquest edifici se li adossa un altre cos de planta rectangular i teulada a una vessant que presenta planta baixa, primer pis i golfes. A la seva façana principal, la de tramuntana, presenta obertures tant d'arc a nivell com d'arc rebaixat. L'element a destacar d'aquesta façana es troba al primer pis on es poden apreciar unes finestres tetrageminades d'arc rebaixat sustentats amb capitells d'ordre corintis, creant una petita galeria. Tota l'edifici principal presenta les seves façanes arrebossades sense pintar, encara que l'arrebossat s'està perdent a la majoria del parament. Tota la part de migdia de l'edifici està tancat creant un pati interior mitjançant diferents cossos i portals. A la cantonada sud-est hi ha adossat un portal d'arc escarser on al seu parament nord hi presenta una placa amb la següent inscripció: ESTABLERT EN 1434 / MAS PRAT-COLELL / RENOVAT ARA EN 1900 / PER / ALBERT PUJOL Y MARCÉ, / AVELINA LLORENS Y PIFERRER. Adossat a la cantonada est d'aquest portal, a llevant de l'edifici principal, es troba una petita i senzilla capella de planta rectangular orientada a tramuntana amb la teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta façana s'hi pot observar l'únic accés mitjançant una porta d'arc de mig punt, bastida amb carreus grans de bella factura. Sobre aquesta s'hi pot apreciar un ull de bou, també bastit amb pedra treballada. Per últim coronant es troba un campanar de cadireta bastit amb maons, que no obstant estar relacionat amb la capella, es troba construït sobre el portal d'entrada al patí de la masia. Tota aquesta construcció té l'aparell vist on es poden apreciar pedres treballades i sense treballar i refaccions de maons. A la façana posterior de la capella se li adossa una altre edifici de planta baixa rectangular amb la teulada a dues vessants. Perpendicular a aquest, s'adossa una altre edifici de planta baixa rectangular i teulada a dues vessants. A la seva façana de ponent se li adossa un mur de tancament on està situat un altre portal d'accés d'arc a nivell bastit amb carreus de bella factura, i que, a la llinda, presenta inscrit l'anagrama de crist IHS amb la data 1767. Cal destacar que la llinda sembla reaprofitada, i que al lloc del 7 es veu per sota, inscrit, el número 5. Al l'altra banda del portal es troba construït un altre edifici de planta rectangular i dos pisos amb teulada a dues vessants i una orientació nord-sud. Esmenta que la seva façana sud s'adossa directament a la façana principal de l'edifici primigeni. Aquest edifici és contemporani i està bastit amb maons i es emprant per a usos agrícoles La capella, els tres cossos descrits i els dos portals d'accés, creen el límits del patí de migdia de la masia.</p> | 08181-216 | Carretera de Vallderiolf (BV-5159), km. 1, 08430 | <p>Es tenen notícies històriques que, l'any 1434, el mas Prat fou fundat pel senyor del Castell de la Roca, Martí Benet de Torrellas. Al segle XV, hi figurava un Jaume Thomás, àlies Prat. A mitjans del segle XVIII ho adquireix en una venda pública, Miquel Soler. Vers el 1893 va passar a ser d'Albert Pujol i Marcé, que hi va efectuar l'any 1900, l'ampliació del cos posterior i la galeria, tal como ho testimonia la placa ubicada a la entrada de tramuntana del patí. Pel que respecta a la capella, consagrada a Sant Miquel Arcàngel, Francesc Soler obtingué la llicència vers l'any 1749 i fou acabada de bastir l'any 1763.</p> | 41.5846300,2.3016900 | 441793 | 4603895 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76797-foto-08181-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76797-foto-08181-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76797-foto-08181-216-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 93|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76784 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-6 | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA DEL VALLÈS (2006): Pla de Millora Urbana del Casc Antic de la Roca Centre, La Roca del Vallès. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XV-XX | <p>El casc antic de la Roca està situat a la banda de tramuntana de la Roca centre i està dividit en dues àrees diferenciades i separades pel carrer d'Anselm Clavé. Al nord hi ha el nucli original, determinat pel castell, l'església i una tipologia parcel·laria medieval poc alterada. El sud es correspondria amb l'àrea de creixement suburbà del nucli anterior, determinat per les construccions aïllades de caire modernista i noucentista, exemplificades amb els edificis de can Sol o can Torrents. El nucli antic de la banda de tramuntana conserva el traçat d'origen medieval que va originar l'actual població i presenta una planta allargassada determinada per la longitud dels carrers Major, de l'Església i de Dalt. De fet, el nucli quedaria delimitat també per tota la vessant de ponent del turó on s'assenta el castell, situat a llevant del nucli, pel riu Mogent al nord, per les terres planes utilitzades pel conreu i les hortes a l'oest i per l'ampliació del nucli per la banda sud. Les cases, sobretot les que presenten façana als carrers Major, de l'Església i de Dalt, són unifamiliars i entre mitgeres, de planta rectangular i amb patis o eixides a la part posterior de les parcel·les. Estan distribuïdes en planta baixa, antigament destinada a tallers o quadres i actualment transformada en garatges o comerços, i un o dos pisos superiors pels habitatges pròpiament dits. A la resta del sector, les ampliacions i reformes efectuades han condicionat les edificacions, transformant-les en habitatges plurifamiliars majoritàriament. En origen, moltes de les cases presentaven obertures rectangulars i d'arc de mig punt, emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats o bé amb dovelles treballades. Malgrat tot, la gran majoria han desaparegut, bé per enderrocs o per reformes. Actualment, les construccions presenten els paraments exteriors arrebossats i pintats.</p> | 08181-203 | C. Major, c. de Dalt, c. de l'Església, 08430 | <p>La formació del nucli antic ve determinada tant pel castell de la Roca, documentat des del segle XI, com per la construcció de l'església parroquial de sant Sadurní, fundada al segle X i engrandida i renovada a mitjans del segle XVI. La gran transformació del nucli ve determinada per la venda del castell per part del rei Martí I al sr. Ramon Torrelles l'any 1405. El nou propietari va obtenir un permís reial que permeté celebrar un mercat setmanal tots els dimecres. Aquest fet va fer incrementar molt el cens de la població, donat que molta gent dedicada a oficis diversos s'instal·laren al municipi, al marge que també es crearen tres hostals per allotjar viatgers. Sembla força probable pensar que a l'entorn d'aquest mercat s'anaren construint els edificis que a la llarga conformaren el carrer Major, el de Dalt i les prim' construccions del carrer de l'Església, així com el carrer Taloner tot i que posteriorment.</p> | 41.5899500,2.3262400 | 443844 | 4604470 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76784-foto-08181-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76784-foto-08181-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76784-foto-08181-203-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El nucli antic està regulat pel Pla de Millora Urbana del Casc Antic de la Roca Centre, aprovat definitivament l'any 2006. | 93|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76803 | Pintura de Sant Donat i Santa Fausta de l'altar de Nostra Senyora de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-de-sant-donat-i-santa-fausta-de-laltar-de-nostra-senyora-de-gracia | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Pintura de Sant Donat i Santa Fausta, els Sants Màrtirs, copatrons de la Roca del Vallès (MDG 179), Museu de Granollers, Granollers.</p> | XVIII | La taula fou restaurada abans del trasllat al temple. | <p>Es tracta d'una pintura a l'oli sobre fusta que representa els sants Donat i Fausta, copatrons de la Roca del Vallès. La pintura està situada sota la imatge de Nostra Senyora de Gràcia, a l'altar dedicat a aquesta Mare de Déu i que està instal·lat a la capella lateral de migdia més propera a l'altar major. Fa les funcions de tapa o porta de l'armari on hi ha dipositades les relíquies dels dos sants, dins d'una urna. La taula és ovalada i presenta un emmarcament motllurat i daurat. Al centre s'hi representen les imatges de cos sencer de sant Donat i santa Fausta, amb els noms escrits als seus peus. Sant Donat està representat com un bisbe, amb el bàcul i la mitra, que porta una capa vermella. Sosté una palma, símbol del seu martiri, i el llibre de l'Evangeli tancat amb un calze damunt, símbol del ministeri sacerdotal. Santa Fausta també porta una capa vermella i només sosté una palma. Al seu costat hi ha representada una caixa que presenta una serra damunt, símbol del seu martiri donat que van intentar serrar-la viva. Les imatges dels sants van acompanyades d'un paisatge al fons i del colom, símbol de l'Esperit Sant, damunt dels seus caps.</p> | 08181-222 | Església parroquial de Sant Sadurní de la Roca, 08430 | <p>En la visita pastoral del bisbe de Barcelona Josep Climent l'any 1771, s'indica que calia unificar en un de sol els altars de Nostra Senyora de Gràcia, sant Donat i santa Fausta. Així es va dissenyar l'armari que contindria les relíquies dels sants màrtirs i es decidí col·locar-lo als peus de la imatge de la Mare de Déu. Per tant doncs, la taula pintada amb la imatge dels dos sants es degué realitzar al voltant d'aquesta data, tot i que desconeixem el moment exacte, així com l'autor de la mateixa. L'any 1919, la taula encara estava instal·lada a l'església, segons consta a l'inventari de la parròquia d'aquest any. L'any 1938, en motiu de la guerra, tant la taula com l'urna foren traslladades al Museu de Granollers per la Junta de Salvaguarda de la Generalitat de Catalunya. La taula restà al museu sense indicació de la seva procedència fins que l'any 2008, el P. Rodolf Puigdollers la identificà gràcies, entre altres dades, a la seva forma ovalada. El mateix any, el Patronat del Museu de Granollers va aprovar el retorn d'aquesta obra al seu lloc d'origen, un cop restaurada. Els copatrons de la Roca han estat identificats, devocionalment és clar, amb els sants màrtirs Donat, bisbe mort a Arezzo (Itàlia) l'any 372, i la verge santa Fausta, morta a Cízic (Turquia) l'any 311. Les relíquies presents al temple procedeixen de les catacumbes romanes de Sant Calixte i foren donades a l'església de la Roca pel metge roquerol Jaume Solà l'any 1705.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1771 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76803-foto-08181-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76803-foto-08181-222-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76887 | Can Vilalba - La Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-la-serreta | <p>ARMENTANO, N., MALGOSA, A., POU, R., MARTÍ, M. (2010): 'L'hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba (La Roca del Vallès). Estudi antropològic de les restes', Pyrenae, núm 41, vol. 2, p. 55-96. ATICS (n.d): Treballs arqueològics Mas Vilalba. Obtinguda el dia 13 de març de 2011. atics.org/media/409.pdf. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | Jaciment excavat. | <p>Jaciment excavat i afectat per la construcció d'un camp de golf, vinculat amb la intervenció arqueològica efectuada al mas Vilalba. La zona es va parcel·lar per a la futura construcció d'habitatges. Els rebaixos efectuats en aquesta zona van ser deguts a la necessitat d'utilitzar terres per terraplenar altres zones del golf, i es concentraren en dues de les parcel·les afectades. La majoria de les estructures excavades es corresponen amb sitges, tot i que de cronologies diferents: set sitges datades al segle XVI, una sitja molt arrasada del període calcolític i tres del neolític, en un període comprès entre el 5000-3500 aC. Les sitges d'època moderna, situades a la part més alta de la zona de la Serreta, es relacionaren amb diferents zones d'explotació i emmagatzematge dins la finca del mas Vilalba.</p> | 08181-314 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>El jaciment arqueològic del mas Vilalba fou documentat per Tomàs. Balvey. Les prim' notícies que fan referència a Vilalba són de l'any 932. Des del 1195 fins el 1571, el mas fou propietat de la família Vilalba, essent una important quadra d'època medieval, segons la documentació consultada. A partir del 1571, la propietat passa a mans del monestir de Montserrat fins a la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit per Marià Borrell, qui donà a l'edifici l'aspecte actual de gran casal. L'any 1992, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental es documentaren fragments de ceràmica de cronologia imprecisa, probablement moderna. Segons indicacions orals del masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. L'abril de 2004, en motiu de les obres d'urbanització dels terrenys del mas Vilalba per a la construcció d'un camp de golf, es va realitzar el seguiment arqueològic dels moviments i rebaixos de terres, i posterior excavació de les estructures documentades, fins el novembre de 2004.</p> | 41.6292600,2.3541900 | 446206 | 4608816 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76787 | Fons documental del mas Soley a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-mas-soley-a-larxiu-comarcal-del-valles-oriental | <p>AJUNTAMENT DE GRANOLLERS (n.d): Arxiu comarcal del Vallès Oriental. Obtinguda el 28 de febrer de 2011. CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS ORIENTAL (n.d): Arxiu comarcal del Vallès Oriental. Obtinguda el 28 de febrer de 2011. GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> | XIV-XVII | <p>El fons documental de l'arxiu del mas Soley es troba ubicat en l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO) que té la seu al carrer de l'Olivar, 10 (08402 Granollers). L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO) forma part de la Xarxa d'Arxius de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i l'Ajuntament de Granollers. Fou inaugurat el setembre del 2005 amb l'objectiu de recollir la documentació generada per organismes públics amb seua la comarca i també de particulars que tingui interès històric o cultural. El fons del Mas Soley de Vilanova del Vallès (antigament coneguda com Vilanova de La Roca) fou ingressat a primers de juny de l'any 2010. Aquest fons consisteix en un una sèrie de pergamins que contenen escriptures notarials del 1322 al 1621. Actualment es troben en fase d'estudi.</p> | 08181-206 | Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), c/ de l'Olivar, 10, 08400 Granollers (Vallès Oriental) | <p>El 25 de setembre del 2000 el Consell Comarcal del Vallès Oriental i l'Ajuntament de Granollers signen un conveni per al finançament de les despeses de l'Arxiu Comarcal i poc després es posen en marxa les obres de construcció de l'edifici a càrrec de la Generalitat de Catalunya. Les obres van finalitzar al 2004, però no serà fins el 30 de setembre del 2005 que s'inaugurarà, i el 5 d'octubre obrirà definitivament les seves portes al conjunt de la societat. Una de les peculiaritats de l'ACVO és que comparteix les seves instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers, la coordinació i funcionament entre ambdós arxius està regida per un protocol d'actuació signat entre els directors dels dos arxius. La creació dels arxius comarcals és fruit de la llei d'Arxius i Documents de Catalunya ( 6/1985 ) però el naixement de l'ACVO s'esdevé de la Llei 10/2001 que consolida el desplegament i precisa les funcions, les competències i l'organització.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76787-foto-08181-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76787-foto-08181-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76787-foto-08181-206-3.jpg | Legal i física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Imatges cedides per ACVO. Fons Mas Soley. Inventari de Documentació del Vallès Oriental. Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76789 | Fons documental de la Roca a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-roca-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n.d): Arxiu de la Corona d'Aragó. Obtinguda el 28 de febrer de 2011. ESPAÑOL COSTA, A. (2008): Inventari i relació de la documentació i fons relatius al municipis del Vallès Oriental als arxius de Barcelona: Arxiu de la Corona d'Aragó, Arxiu històric del protocols de Barcelona, Arxiu històric de la ciutat de Barcelona, Arxiu de la Catedral de Barcelona. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, Granollers, inèdit.</p> | XI-XVII | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, té una ampli fons de documentació que es remunta a l'època medieval. La majoria dels que trobem fan referència a documents de compra i venta. A continuació detallem la diferent documentació que recull l'arxiu referent al terme de La Roca mitjançant el títol o la descripció, l'any i la signatura o referència del document si s'escau. -Consultas sobre la provisión del priorato de Nuestra Señora de Villanueva de Moya que vaca por la promoción de fray Jose Jalpi y Juliá a la abadia de San Miguel de Cuxá; y despachos nombrando al doctor José Riera (03/09/1654): ARA Consell d'Aragó, lligall 0292 núm. 122. -Dominio directo de los mansos bramossachs y Colomer, derruidos en Sant Esteve de la Roc, cabrevación y derechos dominicales (1768): ACA. REAL Audiència, Pleits civils, núm 16065. -Generalitat, correspondència del Virrey Conde de Santa Coloma, Carta núm. 4278 (30/04/1639). -Capbreu del priorato y sacristía mayor del monasterio de Sant Cugat del Vallès (1788): 1 llibre, ACA. ORM Monacals-Hisenda, volumws, núm. 1163. -Joan Colomer, presbítero, beneficiado en el convento de clarisas de Barcelona, procurador de Baeatriu Ses-Comes, abadesa del mismo. Ápoca a Pere Sabata de varias cantidades adeudadas por Restitut de Torelles, señor de la Roca del Vallès (04/02/1544) : ACA, diversos, Monistrol, Pergamins núm. 1009. -Rafaela de Torrelles y Llordat, esposa de Testitu de Torrelles, señor del castillo de La Roca, en el Vallès. Debitorio a su cunyada Estefanía Sa-Pila y Torrelles por un importe de 54 libras, de las rentas de tres años de un censal (31/01/1540) : ACA, diversos, Monistrol, Pergamins núm. 0993. -Fondos precedentes del Servicio de Recuperación Bibliogràfica y Documental – Sant Sadurní, documentos en pergamino (1404/1610): 1 lligall (29 pergamins), ACA. Diversos, Sant Sadurní d'Anoia, núm. 2. -La Vall de Mogent: publicació setmanal (1936 núm. 122): R CAT 1933 FOL VARIA II. -Període (ed. Centre penitenciari Quatre camins (1990): R CAT 1990 4. -Marcús, Gotmar i les seves mullers Blancúcia i Quiverga venen a Domènec i a la seva muller Escolàstica una peça de vinya, situada al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de la Roca, a Matarodona. (27/03/1001): ACB, perg. 1-1-237 (a). Còpia en pergamí del 4 de juliol. -Ermemir, la seva germana Guisol i el seu cunyat Welmus venen a Esteve, sacerdot, i a la seva sòcia Bonafilla una vinya situada al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Sant Sadurní de la Roca, a canvi de cinc mitgeres i una quartera d'ordi (12/08/1030): ACB, perg. 1-4-96. -Isam, la seva muller Raquel, Berna i la seva muller Bel·lúcia venen a Sendred i a la seva muller Guisla deu peces petites de terra amb les vinyes que hi són planta de arbres de tot mena situades al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Sant Sadurní de la Roca, all lloc anomenat Mata-rodona pel preu de… (30/04/1053): ACB, perg. 1-1-237 (b).. -Queruç i la seva muller E·liarda venen a Ermengol Llobató una vinya situada al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Santa Agnès, prop del Corgo Rodó, pel preu de 10 mancusos (20/11/1062): ACB, perg. 1-4-221. Original. -Guitard Arnau i la seva muller Riquilda pacten amb la Canònica de Barcelona una permuta per la qual donen unes terres situades a Sants, el Trull comtal i Círcol, i ells reben terres a Cardedeu, Santa Eulàlia de Corró i la Roca (24/04/1022): ACB, LA.IV, n. 44, f. 14a-b. -Isam, la seva muller situades al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Sant Sadurní de la Roca, al lloc anomenat Mara-rodona (30/04/1053): ACB, perg. 1-1-237. -Queruç i la seva muller El·liarda venen a Ermengol Llobató una vinya situada al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Santa Agnès, prop del Corgo Rodó, pel preu de 10 mancusos (29/11/1062): ACB, perg. 1-4-221. Original.</p> | 08181-208 | Arxiu de la Corona D'Aragó, c/ dels Almogàvers, 77, 08018 Barcelona (Barcelonès) | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i que actualment recull el fons històrics d'altres arxius. La seva localització original era el Pau del Lloctinent, fins que el 1994 fou traslladat a carrer dels Almogàvers de Barcelona. Fou creat pel rei en Jaume II d'Aragó vers el 1318 a Barcelona, amb la intenció de crear un arxiu unificat de tots els territoris de la Corona d'Aragó i així fou des del 1318 fins el 1348, quan les Corts de Saragossa crearen l'Arxiu del Regne d'Aragó.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76789-foto-08181-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76789-foto-08181-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76789-foto-08181-208-3.jpg | Legal i física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La titularitat de l'Arxiu correspon a l'Estat espanyol però la gestió ha estat reclamada per diversos governs autonòmics els territoris dels quals formaren part de la Corona. El 20 de gener de 2007 els presidents de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i l'Aragó, acompanyats de la ministra de Cultura de l'Estat espanyol, van escenificar la constitució del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. A partir d'aquesta data, els quatre governs tindran la mateixa representació. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76833 | Sant Pere del Bosc / del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-del-bosc-del-puig | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CARRERAS Y CANDI, F. (1893): 'Excursió a La Roca', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 11, any III. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIV-XVII | L'edifici es troba enrunat i cobert de bardissa. | <p>Restes d'un edifici monacal del que es conserven alguns murs i obertures. Actualment no es pot apreciar, donat la quantitat de bardissa i vegetació vària, el perímetre de l'edifici, encara que hom diu que era de planta rectangular de planta rectangular amb zones de murs de pedra de paredar de mida mitjana i disposada en filades horitzontals. Un dels trams de mur que encara queden en peu ens mostra part d'un arc de mig punt bastit amb dovelles gran i ben facturades, indici de la magnitud de l'edifici.</p> | 08181-260 | Carretera de La Roca a Òrrius BV-5106, 08430. | <p>Segons el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès, entre els anys 1340 i 1421 l'edifici fou habitat per monges al càrrec d'una prioressa. Segons el butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, en el priorat de Sant Pere del Bosc s'hi venerava una imatge de marbre blanc de la Verge Maria amb el nen. La imatge, custodiada pel senyor Isidre Raymir i Forns, el qual l'havia recollit trencada per la meitat, fou cedida al museu del centre excursionista. La imatge media uns 28 cm. d'alçada, presentava un basament octogonal i estava datada de la segona meitat del segle XV.</p> | 41.5776600,2.3327200 | 444373 | 4603101 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76833-foto-08181-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76833-foto-08181-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76833-foto-08181-260-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76940 | Zona d'expectativa arqueològica 1 (Z.E.A 1) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-dexpectativa-arqueologica-1-zea-1 | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CALLEJA BALLBÉ, S. (inèdit): Memòria del seguiment arqueològic del sector SPR-4 Les Hortes (La Roca del Vallès, Vallès Oriental), dipositat al Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. FERRER I LLOBET, P. (1993): 'El carrer Major (I)' dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (1993): 'Plaça de la Vila i carrer Església (II)' dins Revista Roquerols nº 89, La Roca del Vallès, abril 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XI-XVII | <p>La Zona d'Expectativa Arqueològica 1 (Z.E.A 1) es correspon amb la zona del nucli antic de la població de la Roca del Vallès. En concret, la zona està situada a l'entorn de sensibilitat de l'església parroquial de Sant Sadurní, del solar de l'Ajuntament vell i del punt d'unió del rec del molí amb l'antiga bassa del molí, actualment reconvertida en parc. L'àrea inclou la part inicial del carrer Major i la del carrer de l'Església, la part del carrer Pau Claris que toca amb el carrer Major, la plaça situada a migdia de l'església de Sant Sadurní i el solar situat a migdia del de l'Ajuntament vell.</p> | 08181-367 | Nucli antic,08430 | <p>El nucli antic de la Roca centre està situat al voltant de l'església parroquial de Sant Sadurní, de l'antiga plaça de la Vila, del carrer Major i del carrer de l'Església. La seva formació ve determinada tant pel castell de la Roca, documentat des del segle XI, com per la construcció de l'església parroquial de sant Sadurní, fundada al segle X i engrandida i renovada a mitjans del segle XVI. La venda del castell per part del rei Martí I al sr. Ramon Torrelles l'any 1405 determina la formació de la zona. El nou propietari va obtenir un permís reial que permeté celebrar un mercat setmanal tots els dimecres. Aquest fet va fer incrementar molt el cens de la població, donat que molta gent dedicada a oficis diversos s'instal·laren al municipi, al marge que també es crearen tres hostals per allotjar viatgers. Sembla força probable pensar que a l'entorn d'aquest mercat s'anaren construint els edificis que a la llarga conformaren el carrer Major, el de Dalt i les prim' construccions del carrer de l'Església. Sembla ser que als carrers Major i de Dalt hi vivien molts artesans (sabaters, carreters, ferrers...), i al costat de l'església hi havia la porxada on es celebrava el mercat setmanal. Alhora, l'edifici de l'antic ajuntament (actualment desaparegut) havia estat un dels hostals del municipi.</p> | 41.5900000,2.3258500 | 443811 | 4604475 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76940-foto-08181-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76940-foto-08181-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76940-foto-08181-367-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La Z.E.A 1 està regulada pel Pla de Millora Urbana del Casc Antic de La Roca Centre (2006) i condicionada pel Pla Parcial de les Hortes. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76579 | Ca l'Alzina/Alsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalzinaalsina | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XV-XVI | Entre els anys 1986-87 es van fer reformes a la teulada, tot elevant el nivell de les golfes. El rellotge de sol es restaurà l'any 1991. | <p>Edifici de grans dimensions format per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum original, situat a l'extrem de llevant de la construcció, presenta una planta trapezoïdal formada per tres crugies i distribuïda en planta baixa, pis i golfes, aquestes només ubicades a la crugia central. La coberta és de dues vessants de teula, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El portal d'accés a l'interior és d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al seu costat hi ha una finestra rectangular emmarcada en carreus de pedra, amb la llinda d'arc conopial. Al pis, damunt del portal, hi ha una finestra d'arc conopial amb arquets i l'ampit motllurat. A banda i banda d'aquesta obertura hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb la llinda d'arc conopial també. A les golfes hi ha una única finestra rectangular bastida amb carreus de pedra ben escairats. Cal destacar, al costat de la finestra central del pis, un rellotge de sol pintat damunt del revestiment de la façana, que presenta el nom de l'edifici i l'any 1991. Les façanes laterals també presenten obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats, amb les llindes d'arc conopial i els ampitadors motllurats. Adossat a la façana de llevant es conserva el brancal del portal d'accés al barri. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, fins i tot els petits cossos annexes adossats a la façana de tramuntana del volum principal.</p> | 08181-6 | Barri de l'Ermita, 08430 | <p>La primera noticia de ca l'Alzina la tenim en el fogatge de l'any 1497, tot i que l'ornamentació de les finestres ens el situen al segle XVI, moment de formació d'aquesta tipologia d'emmarcaments. Torna a aparèixer referenciat al fogatge de l'any 1553.</p> | 41.5935000,2.3562300 | 446346 | 4604845 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76579-foto-08181-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76579-foto-08181-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76579-foto-08181-6-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finestra central del pis s'adscriuria a l'estil gòtic tardà mentre que la resta d'obertures conopials corresponen al període gòtic-renaixentista. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76771 | Cal Cafeter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cafeter-0 | <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | Els revestiments de les façanes estan força degradats. | <p>Casa unifamiliar cantonera amb pati posterior, formada per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer Major, presenta un portal d'accés central d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al pis hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat i, al seu costat, una finestra biforada amb llinda d'arquets trilobulats i columneta central, amb les impostes i el capitell decorats amb rosetes i bastida amb pedra sorrenca. La façana orientada al carrer dels Enamorats és força més senzilla i presenta finestres rectangulars de mida més petita amb els emmarcaments arrebossats. El cos auxiliar està adossat a la façana de llevant de la casa. Presenta la coberta de teula d'un sol vessant i està organitzat en un únic nivell. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats amb carreus de pedra a la cantonada amb el carrer dels Enamorats.</p> | 08181-190 | C. Major, 43, 08430 | <p>Sembla ser que la finestra coronella biforada del pis procedeix del castell. Durant el temps que el castell va estar abandonat, des de mitjans del segle XVII i fins al segle XX, els seus materials foren espoliats i s'utilitzaren per la construcció de les cases del poble.</p> | 41.5889300,2.3261100 | 443832 | 4604356 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que la finestra coronella del pis correspon a l'estil gòtic, la construcció de l'edifici podria correspondre a mitjans del segle XVII. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76772 | Can Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roc-0 | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | <p>Casa unifamiliar entre mitgeres de planta irregular, formada per tres cossos adossats, amb pati posterior. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana orientada al carrer de l'Església mostra una ordenació simètrica de les obertures. Presenta un portal d'accés central d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. Al pis hi ha una gran finestra rectangular triforada amb llinda d'arquets trilobulats sostinguda per dues columnetes, amb les impostes i els capitells decorats amb rosetes, tota ella bastida amb pedra sorrenca. La resta d'obertures del parament són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats. El parament està rematat per un doble ràfec de dentellons i dents de serra, i presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat que amaga l'aparell d'obra. La façana posterior, orientada a ponent, al pati de la finca, presenta un altra finestra triforada amb llinda d'arquets trilobulats i les mateixes característiques decoratives que la del parament principal. Els cossos auxiliars s'adossen al principal per la banda de ponent també. Presenten les cobertes de teula d'un sol vessant i s'organitzen en un i dos nivells.</p> | 08181-191 | C. de l'Església, 9, 08430 | <p>És força probable que les finestres coronelles del pis procedeixen del castell de la Roca. És ben sabut que durant el temps que el castell va estar abandonat, entre mitjans del segle XVII i fins al segle XX, els seus materials foren espoliats i s'utilitzaren per la construcció de les cases del poble. En el cas de can Roc, la desproporció tant acusada entre les mesures del finestral i del portal d'accés respecte a la superfície de la façana principal, fan pensar que l'emplaçament original d'aquestes obertures fos un altre.</p> | 41.5903100,2.3257500 | 443803 | 4604510 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76772-foto-08181-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76772-foto-08181-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76772-foto-08181-191-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que les finestres coronelles del pis correspon a l'estil gòtic, la construcció de l'edifici podria correspondre a mitjans del segle XVII. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76773 | Casa al carrer de l'Església, 13-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-lesglesia-13-15 | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | <p>Casa unifamiliar entre mitgeres de planta irregular, formada per dos cossos adossats, i amb pati posterior. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana orientada al carrer de l'Església presenta dos portals d'accés i una finestra rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, situats a la planta baixa. Al pis hi ha una finestra rectangular biforada amb llinda d'arquets trilobulats, amb les impostes motllurades i bastida amb pedra sorrenca. La façana està rematada per una cornisa motllurada damunt la que s'assenta un plafó d'obra corregut, que amaga la teulada. Adossat a la façana de ponent hi ha el cos auxiliar, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en planta baixa i pis. Destaca, en aquest nivell superior, una galeria d'arcs de mig punt arrebossats amb les impostes motllurades i una petita terrassa amb balustrada situada a l'extrem de ponent de la construcció. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-192 | C. de l'Església, 13-15, 08430 | <p>És força probable que la finestra coronella del pis procedeixi del castell de la Roca. És ben sabut que durant el temps que el castell va estar abandonat, entre mitjans del segle XVII i fins al segle XX, els seus materials foren espoliats i s'utilitzaren per la construcció de les cases del poble.</p> | 41.5903900,2.3257700 | 443805 | 4604519 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76773-foto-08181-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76773-foto-08181-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76773-foto-08181-192-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que la finestra coronella del pis correspon a l'estil gòtic, la construcció de l'edifici es podria fixar a mitjans del segle XVII. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76762 | Capella de can Nebot Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-nebot-gros | <p>CARRERAS I CANDI, F. (1988): 'Lo castell de la Roca del Vallès' Reedició feta pel Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès. (la 1ª edició va ser editada per l'Avenç l'any 1895), pp. 141-142. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVI | <p>Restes d'una antiga capella situades dins del jardí de la casa de can Nebot Gros. Es conserva l'antic portal d'accés a l'interior del temple. Està format per un arc de mig punt adovellat i motllurat, a mode d'arquivoltes disposades en gradació. L'arc descansa damunt de dues impostes decorades amb petites testes humanes, un home amb barba i turbant a l'esquerra i una dona a la dreta. Els brancals de l'obertura estan bastits amb carreus de pedra desbastats, i decorats amb motllures rectilínies a la part interior de l'obertura. Unes escales de pedra comuniquen el portal de la capella amb el nivell de circulació actual del jardí, tot i que van ser restituïdes. La pedra és sorrenca.</p> | 08181-181 | C. de Bonavista (can Nebot Gros), 08430 | <p>L'obertura correspon al portal de la capella de can Nebot Gros, propietat del senyor Nebot fins que, al segle XVII, aquest es vengué la capella i tot el veïnat al senyor Miquel Carpinell. Des d'aquest moment, el nou propietari va posar un rector particular a disposició de la seva família. L'últim rector que va tenir la família Carpinell es deia Valentí Reixac, el cognom del qual va donar nom al barri Reixac, donat que la casa pairal dels Carpinell i diverses propietats es trobaven en aquesta zona. La capella va ser utilitzada com habitatge fins l'any 1950. Estilísticament, l'obertura s'adscriuria a l'estil gòtic tardà.</p> | 41.5817400,2.3308100 | 444218 | 4603555 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76762-foto-08181-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76762-foto-08181-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76762-foto-08181-181-3.jpg | Legal i física | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest element es recull al Pla especial i catàleg del Patrimoni de la Roca del Vallès (2011) amb la categoria de Vestigi arqueològic. | 94|93 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76763 | Sant Sadurní de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-la-roca | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. BAULIES, J. (2000): La Roca del Vallès, Santa Agnès de Malenyanes i Valldoriolf, carrers de Barcelona. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1987. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVI | Actualment s'estava restaurant el retaule de l'altar major del temple. | <p>Edifici d'una sola nau capçada a llevant per un absis poligonal i amb dues capelles laterals per banda. La volta de la nau és de creueria i està dividida en tres trams separats per arcs torals apuntats. Tots els arcs es recolzen als murs laterals de la nau mitjançant mènsules decorades amb àngels i personatges amb cartel·les. Les claus de volta també estan decorades. L'absis està cobert amb una volta de creueria i a la clau hi figura la imatge de Sant Sadurní. Les quatre capelles laterals estan obertes entre els contraforts que sostenen el temple i estan cobertes amb voltes de creueria amb les claus decorades, exceptuant la segona capella de tramuntana, la qual fou reformada al segle XVII construint una cúpula. Les mènsules que sostenen els arcs presenten imatges dels evangelistes a les dues capelles més pròximes a l'altar. A les més allunyades, en canvi, es corresponen amb capitells sense figuració. Alhora, les capelles properes a l'altar s'obren a la nau mitjançant arcs apuntats adovellats, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. Les altres dues, en canvi, s'obren mitjançant arcs de mig punt adovellats. Als peus del temple hi ha el cor, d'arc rebaixat sostingut per una volta de creueria recolzada als murs laterals amb clau central decorada. Sota el cor, i oberta al mur de tramuntana, hi ha una petita capella utilitzada anteriorment com a baptisteri. Presenta una fornícula apetxinada oberta al mur i diverses restes de pintures murals conservades sota els revestiments posteriors. Adossada a la banda de llevant del presbiteri hi ha la capella del Santíssim, amb capçalera de planta semicircular i de factura més tardana que la resta. Actualment, la nau del temple s'il·lumina mitjançant una única finestra d'arc de mig punt arrebossat i emblanquinat. La façana presenta un portal d'arc apuntat format per una successió d'arquivoltes en gradació, sostingudes per fines columnetes i decorades amb capitells figurats. L'arquivolta exterior està profusament decorada amb motius florals i vegetals. El timpà és apetxinat i presenta una imatge de sant Sadurní. La llinda del portal presenta l'escut de Barcelona, en clara referència al carreratge. El portal està emmarcat per dos esvelts pinacles decorats, disposats a mode de pilastres. Damunt del portal hi ha el rosetó circular adovellat. La façana està rematada per una cornisa motllurada damunt la que s'obren cinc obertures apuntades de perfil conopial. A l'extrem sud-oest del temple destaca el campanar, de planta quadrada i rematat per una espadanya que presenta dues esveltes obertures d'arc de mig punt per les campanes. El coronament és emmerletat. A l'altre extrem de l'edifici hi ha un campanar de torre amb rellotge, amb la coberta de quatre vessants de teula i l'aparell bastit amb maons. Tant la nau com l'absis estan reforçats amb contraforts de suport coronats amb gàrgoles. La construcció és bastida, en general, en pedra treballada i sense treballar lligada amb morter de calç. La façana principal presenta un revestiment arrebossat que imita un aparell de carreus regulars.</p> | 08181-182 | C. de l'Església, 2, 08430 | <p>L'església la va fundar l'abadessa Emma de sant Joan de les Abadesses l'any 932. Sembla ser que del primitiu edifici romànic només se'n conserva un pany de parament integrat al mur de tramuntana interior del temple. Entre els anys 1557 i 1581, el temple fou engrandit i renovat, sota les ordres del mestre d'obres Bartomeu Roig. Vers el 1558, Miquel Roig apareix com a mestre d'obres en el disseny i construcció de la portalada. Posteriorment es documenta la realització de la teulada l'any 1604, i l'enrajolat el 1606, així com una reparació de la volta de la nau l'any 1636. En el transcurs d'aquest segle també es transformà la volta de la segona capella de tramuntana en una cúpula. Durant la guerra de Successió, el temple serví com a caserna de les tropes de Felip V.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76763-foto-08181-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76763-foto-08181-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76763-foto-08181-182-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'església es troba inclosa dins la Zona d'Expectativa Arqueològica del Nucli Antic (ZEA 1), regulada pel Pla de Millora Urbana del Casc Antic de La Roca Centre, aprovat el 2006. Pel que fa als elements artístics destacables del temple destaca el retaule de l'altar major, de l'any 1620 i obra d'Antoni Comas, la pintura dels sants Donat i Fausta, del 1771 i situada a l'altar de Nostra Senyora de Gràcia, que està inclòs dins del retaule de la primera capella lateral del mur de migdia del temple. Una altra de les peces destacables és la pica baptismal del segle XVI profusament decorada i un carreu de pedra gravat, procedent del castell. La imatge de sant Sadurní de la portalada és obra de l'artista vigatà Jordi Pallàs. La portalada pertany estilísticament al període del gòtic tardà. | 94|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76891 | Elements de la façana de l'Ajuntament vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-de-la-facana-de-lajuntament-vell | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CARRERAS I CANDI, F. (1988): 'Lo castell de la Roca del Vallès' Reedició feta pel Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès. (la 1ª edició va ser editada per l'Avenç l'any 1895). FERRER I LLOBET, P. (1993): 'Plaça de la Vila i carrer Església (II)' dins Revista Roquerols nº 89, La Roca del Vallès, abril 1993. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVI-XVIII | <p>Tot i que l'edifici de l'Ajuntament vell va haver de ser enderrocat per evitar el seu enrunament, els elements de la façana principal es desmuntaren i conservaren. Aquests elements es corresponen amb els emmarcaments en pedra de les obertures presents al parament. Cal indicar que la façana estava ordenada simètricament mitjançant dues obertures (una a la planta baixa i l'altra al pis) per cada una de les tres crugies que distribuïen l'espai interior de la construcció. Destaquen els emmarcaments de les dues finestres i el balcó de la planta pis, bastides en granit i en també en pedra calcària. Les finestres eren rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus escairats i els escopidors motllurats. En ambdós casos, les llindes són d'arc conopial amb arquets i decorades, i estaven sostingudes per impostes motllurades. Pel que fa al balcó central, també presentava els brancals bastits amb carreus escairats i la llinda d'arc conopial decorada amb arquets, en aquest cas amb testes d'àngels. Al centre de la llinda hi ha una inscripció gravada damunt d'un relleu assimilat a un escut, sostingut per dos animals, amb el següent text: 'FRANCESCH LANSA 1557 IHS'. La llinda està sostinguda per dues impostes decorades amb un bust femení i un altre de masculí, amb columnetes que ressegueixen els cantells dels muntants. Els emmarcaments de les obertures de la planta baixa consistien en una senzilla finestra rectangular amb llinda plana, les restes dels brancals que emmarcaven el portal principal, format per carreus escairats, i l'emmarcament del portal d'arc rebaixat que donava accés al Casal del Jove, ubicat a la crugia de tramuntana de la construcció. Actualment, aquest elements estan emmagatzemats a l'interior de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, propietat de l'Ajuntament, a l'espera de ser reubicats en un edifici públic encara per determinar.</p> | 08181-318 | C. del Girasol, 1, 08430 | <p>La referència més antiga de la que disposem apareix al fogatge de l'any 1553, on hi consta el cognom Lança. Segons sembla, l'edifici es correspon amb l'antic hostal del sr. Marquet, documentat l'any 1496. Carreras i Candi, però, identificà la construcció amb l'antic hostal d'en Torrens. Per Mossèn Jordi Sales, aquesta dada no és correcta donat que la casa de can Torrents estava situada entre can Roc i can Ridameya, i per tant, ubicada uns quants metres més al nord de l'Ajuntament vell. El 18 d'octubre del 2005, a conseqüència de les fortes pluges, es va esllavissar part de la façana principal, fet que propicià el posterior enderrocament. És força probable que els emmarcaments en pedra de les obertures procedeixin de les runes del castell de la Roca.</p> | 41.5892800,2.3313700 | 444271 | 4604392 | 1557 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-3.jpg | Legal i física | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La data present a la llinda del balcó central del pis probablement indiqui el moment de construcció original de l'edifici, que pel que sembla comptaria amb una coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, la qual entre els segles XVIII i XIX, s'hauria transformat mitjançant el canvi dels sentits dels pendents, anivellant així el coronament de la façana principal. Alhora, les obertures de la planta baixa foren modificades i la finestra central del pis va ser transformada en balcó. El portal d'accés principal a les oficines de l'Ajuntament, del que es conserven alguns carreus escairats, fou transformat entre els segles XIX-XX. | 94|93 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76889 | Can Vilalba-Casal de Vilalba-Manso Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-casal-de-vilalba-manso-vilalba | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (n.d). COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. 'Casal de Cultura Dr. Daurella' de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XII-XV-XIX | <p>Casal de grans dimensions i planta més o menys rectangular, format per diversos cossos adossats i envoltat de boscs, prats i jardins. El volum principal, situat al centre de la construcció, presenta la coberta de teula de quatre vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, emmarcat amb carreus de pedra escairats. La resta d'obertures són rectangulars i, en general, amb els emmarcaments arrebossats, algunes amb guardapols superior. Al pis tenen sortida a un gran balcó corregut amb barana de ferro treballada i llosana sostinguda per revoltons. Les obertures de la segona planta són d'arc rebaixat i de dimensions més petites que la resta. Davant la façana hi ha el pati d'honor, rectangular i delimitat per un mur format per una successió d'arcs de mig punt, amb el coronament emmerletat. Cal destacar, sobresortint de l'extrem nord-oest de la coberta, una torre rectangular amb coberta de teula d'un sol vessant, que conserva espitlleres integrades a l'interior de la construcció, així com la porta d'accés a l'antic recinte fortificat. El volum principal compta amb dos cossos rectangulars adossats a les façanes sud-oest i nord-oest, amb les cobertes de teula d'un sol vessant i distribuïts en planta baixa i pis. Aquests cossos presenten dues galeries porticades d'arcs de mig punt als pisos. La del nord-oest està orientada al pati dels cavallers, delimitat per un cos cobert per terrasses al pis, delimitades amb balustrades, i una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa. Hi ha un altre volum adossat a la façana nord-est de l'edifici principal, amb la coberta de teula de dos vessants i format per dues plantes, orientat al jardí. Pel que fa a la distribució interior de l'edifici principal, cal destacar que es conserva un espai amb lluerna zenital, distribuït en quatre pisos, cobert per una cúpula i amb arcs ogivals. A la planta baixa hi ha una zona de dependències auxiliars, la capella i la casa del masover. La capella és d'una sola nau, coberta amb volta de canó, amb dos arcs torals, absis carrat i altar de fusta policromada. A la planta pis hi ha la zona noble, amb salons i dormitoris decorats amb exuberància. A la segona planta hi ha també dormitoris. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats, exceptuant la torre que presenta l'aparell de pedra i morter vist.</p> | 08181-316 | Al quilòmetre 4,5 de la ctra. de la Roca del Vallès a Cardedeu BV-5105, 08430 | <p>Segons la bibliografia, el mas Vilalba està construït damunt d'una vil·la romana. Tenim notícies que a l'interior de la casa hi ha un petit museu amb documents transcrits que fan referència a la construcció. La documentació més antiga data d'inicis del segle VIII, tot i que sabem que la construcció perdura com a casa forta i important fins a l'actualitat. Les restes de la torre amb espitll' queden actualment integrades a l'interior de la construcció. També es conserva l'antiga porta de ferro i fusta que donava accés a l'antic edifici fortificat. La capella oratori està dedicada a Sant Vicenç. La zona de Vilalba apareix citada per primer cop l'any 932 quan Teodoric, bisbe de Barcelona, consagra i dota l'església de Sant Genís de l'Ametlla concedint també aquest bé. Del 996 data l'escriptura de Ramon Borrell, conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El mas fou propietat de la família Vilalba entre els anys 1195 i 1571, quan passa a ser propietat del Monestir de Montserrat. En la desamortització de 1836, la va adquirir per subhasta en Marià Borrell, que va fer reformes donant-hi l'aspecte actual. Fou escenari de les guerres napoleòniques, servint de quarter, i també de les carlines. L'any 1920 va ser adquirit per Antoni Rivière com a regal per la seva dona Antònia Manent. L'any 1951, el propietari hi efectuà reformes i va restaurar la façana principal. Segons explicacions de l'antic masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. A finals del segle XX han fet un golf en els terrenys adjacents.</p> | 41.6307100,2.3495000 | 445817 | 4608980 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76889-foto-08181-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76889-foto-08181-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76889-foto-08181-316-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No es va poder realitzar el treball de camp a l'interior de la finca, motiu pel qual les imatges foren extretes del Pla Especial de Patrimoni de la Roca del Vallès (2011). | 94|98|116|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||
| 76785 | Fons documental de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-sadurni | <p>ARQUEBISBAT DE BARCELONA (.n.d): Patrimoni cultural: L'arxiu i museu de la diòcesi. Obtinguda el 1 de març de 2011. GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> | XV-XX | <p>Part del fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Sadurní de la Roca del Vallès està actualment custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB), institució que custodia els documents emanats de l'activitat del bisbe i a la seva cúria diocesana, i gestiona la consulta de les sèries del mateix i dels fons en dipòsit, amb seu al carrer del Bisbe, 5, dins el Palau Episcopal Aquest arxiu custodia un extens i divers fons relacionat amb el patrimoni documental del terme de La Roca. En grans termes el podem dividir en tres parts: -Llibres d' l'obra de la Confraria del Roser (ss. XVIII-XVIII) -Llibre de Sagraments (ss. XV-XIX): Baptismes, confirmacions, matrimonis òbits i testaments. -Sèrie de documents parroquials (ss. XVII-XX): Obras i inventaris, testaments i consentiments, llicències matrimonials, llibres de comptes, llibres en blanc, i fulles soltes.</p> | 08181-204 | Palau Episcopal, c/ del Bisbe 5, 08002 Barcelona | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) és la institució encarregada de custodiar l'ampli i divers fons documental emanat de l'activitat del bisbe i a la seva cúria diocesana, així com gestionar la consulta de les sèries del mateix i dels fons en dipòsit i també la seva conservació òptima. La seva ha estat i és des de la seva creació la mateixa: l'edifici del palau episcopal, primerament a la planta baixa, però des dle 1900 fins avui en dia, a la segona planta del palau. El seu origen i estructura es remunta vers l'any 878 quan Lluís II de França concedí el privilegi al bisbe Frodoí sobre les prim' propietats episcopals i drets importants. La seva funció original era servir a les tres Curies i a la secretaria de cambra del palau episcopal.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76785-foto-08181-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76785-foto-08181-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76785-foto-08181-204-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 76792 | Fons documental de la Roca a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-roca-a-larxiu-nacional-de-catalunya | <p>DEPARTAMENT DE CULTURA I COMUNICACIÓ (n.d): Arxiu Nacional de Catalunya. Obtinguda el 1 de març de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n.d): Arxiu Nacional de Catalunya. Obtinguda el 1 de març de 2010. GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2008): Inventari defons relatius al Vallès Oriental a l'Arxiu Nacional de Catalunya (documentació textual). Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit. VIQUIPÈDIA (n.d). Arxiu Nacional de Catalunya. Obtinguda el 1 de març de 2011.</p> | XIII-XX | <p>El fons documental de La Roca del Vallès custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) es troba ubicat al carrer de Jaume I, 33-51 de Sant Cugat del Vallès (08195, Vallès Occidental). L'arxiu es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, i és una institució arxivística dins del país que té l'objectiu de aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. A continuació transcrivim el títols del documents relacionats amb La Roca del Vallès, així com el fons d'on provenen i si s'escau la seva signatura. -Fons del Centre Penitenciar de Quatre Camins. -Fons de la Generalitat de Catalunya-Segona República (1917-1939): Conté relacions, acte i sol·licitud d'adjudicació de béns confiscar per ajuntaments, organitzacions polítiques i altres entitats, a més de reclamacions de particulars els béns dels quals han estat objecte d'incautació, i expedients sobre determinació de responsabilitats i apropiació de béns de persones físiques i jurídiques del següents municipis i comarques (1936-39): La Roca del Vallès, SIG. 217.1 -Fons del llinatge Blanes-Centelles i Saavedra (1205-1931): Fons format per documentació dels diversos llinatges i patrimonis aplegats al llar del temps. El fons té 9 metres lineals i està format per 281 pergamins, on es pot trobar documentació sobre la Roca. Cal esmentar que aquest fons està inventariat provisionalment. -Fons de documentació sobra Catalunya. Arxivador 21. Plet (s. XVI): Els Blanes contra els Torrelles, senyors del Castell de la Roca. Plec petit en foli.</p> | 08181-211 | Arxiu Nacional de Catalunya, c/ de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya el 1980, pel Decret de la Generalitat de Catalunya el 28 de novembre. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. conserva i acull també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76792-foto-08181-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76792-foto-08181-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76792-foto-08181-211-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76795 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Sadurní de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-sadurni-de-la-roca | <p>GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> | XV-XX | <p>Part del fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Sadurní de la Roca del Vallès està actualment custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) i una altra part es troba a la mateixa parròquia amb seu a carrer de l'Església, 2 (08430, La Roca del Vallès). Entre la documentació que custodia es troben documents que es remunten des de l'època medieval fins l'actualitat. A continuació transcrivim com es divideix la documentació i els anys que abasten. -Baptismes (1751-1980): 9 volums. -Matrimonis (1570-1980): 6 volums. -Defuncions (1630-1980): 9 volums. -Confirmacions (1819-1978): 3 volums -Comunions (1941-1980): 2 volums. -Expedients matrimonials (1941-1980): 1 lligall. -Aniversaris i celebracions: (1869-1963): 3 volums. -Testaments (1492-1950): 1 volum. -Llibres de la Fàbrica i Obra (1600-1930): 3 volums. -Comptes (1816-1973): 3 volums. -Visites pastorals (1942-1931): 1 volum. -Inventaris parroquials (1950-1979): 1 volum.</p> | 08181-214 | C. de l'Església, 2, 08430 | <p>L'església la va fundar l'abadessa Emma de sant Joan de les Abadesses l'any 932. Sembla ser que del primitiu edifici romànic només se'n conserva un pany de parament integrat al mur de tramuntana interior del temple. Entre els anys 1557 i 1581, el temple fou engrandit i renovat, sota les ordres del mestre d'obres Bartomeu Roig. Vers el 1558, Miquel Roig apareix com a mestre d'obres en el disseny i construcció de la portalada. Posteriorment es documenta la realització de la teulada l'any 1604, i l'enrajolat el 1606, així com una reparació de la volta de la nau l'any 1636. En el transcurs d'aquest segle també es transformà la volta de la segona capella de tramuntana en una cúpula. Durant la guerra de Successió, el temple serví com a caserna de les tropes de Felip V.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76795-foto-08181-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76795-foto-08181-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76795-foto-08181-214-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez/Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76796 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-5 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MONESTIR DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT i SANT JOSEP ORIOL (2005): El monestir de Carmelites Descalces: Un testimoni al cor del Vallès. Santa Eulària de Ronçana, Vallès Oriental.</p> | XVII | L'exterior està un xic descuidat i l'arrebossat i pintat s'està perdent. | <p>Edifici de grans dimensions i complex producte de diferents reformes i ampliacions. La construcció es troba aïllat entre camps de conreu i la carretera BV-5159, també dita de Vallderiolf. L'edifici primigeni és de planta basilical orientada a llevant i consta de tres plantes, tres crugies i una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Per sobre de l'edifici s'erigeix una torre de planta quadrangular amb teulada a quatre vessants que es troba al centre de l'edifici. Les obertures que presenta aquesta edificació són d'arc a nivell excepte el portal d'accés que és d'arc de mig punt. Cal esmentar que a sobre la teulada es pot apreciar un campanar de cadireta. A la seva façana sud se li adossa un cos de planta rectangular que presenta una galeria porticada amb obertures d'arc de mi punt que es troba orientada a migdia. A escaigs metres al nord de l'edifici principal, sense estar adossats al cos primigeni, es troben fins a tres edificis adossats entres ells de planta rectangular amb teulada a dues vessants que no tenen cap tret rellevant, excepte que la unió entre ells fan crear un tancat a mode de patí interior. A la façana de tramuntana de l'edifici primigeni s'adossa un cos rectangular amb teulada a dues vessants sobre el que es pot apreciar una torre quadrangular amb teulada a quatre vessants. A tramuntana d'aquest s'adossa un altre cos també de planta rectangular, encara que més gran que aquest últim. Aquest consta de planta baixa, primer i segon pis i presenta una teulada a quatre vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, que en aquest cas és la de tramuntana. Les obertures de la façana principal són rectangulars i adornades amb un guardapols d'estil geomètric. A l'alçada de l'entrada principal presenta un petit cobert recolzat sobre unes columnes i coronat per una terrassa a la que es pot accedir des del primer pis. Tota la construcció es troba arrebossada i en alguns edificis també pintada, encara que en general les façanes han perdut la pintura i algunes també l'arrebossat.</p> | 08181-215 | Carretera de Vallderiolf (BV-5159), km. 0, 08430 | <p>Els orígens de Can Grau semblen remuntar-se fins l'època medieval, donat que ja al segle X és esmentada la Vil·la Auriulfus, que hom identifica amb l'heretat. Encara així no es s'han trobat notícies històriques ni documents d'aquesta època, però no obstant, tipològicament l'edificació s'ha d'enquadrar en el segle XVII o principis del XVIII. Vers el segle XIX la finca fou adquirida pel marquès de Santa Isabel, justament després de la desamortització de Mendizàbal, i es possible que fos expropiada a alguna comunitat religiosa, encara que es no es coneix amb certesa. A partir d'aquesta adquisició s'endegaren diferents millores estructurals, com la construcció d'un nou camí per facilitar l'accés a la nova construcció que s'edifica sobre Can Grau, així com per a modificar i unificar l'arquitectura de postres i finestres de la Residència i de Can Grau, amb els relleus i sortints que encara es poden veure avui dia. Aprofitant aquestes obres també es dissenyà l'actual parc-bosc que acull arbres centenaris. En el temps de la guerra Civil Can Grau fou abandonat, i quedà a càrrec del masovers. S'ha d'esmentar que vers el 20 de juliol de 1936 la capella fou destruïda. Vers el 1938 s'instal·là una escola d'oficials del Cos de Seguretat de l'exèrcit de la República que cessà el 10 de gener de 1939. Després de la Guerra Civil l'edifici retornà a les mans dels seus antics propietaris, el marquesos de Santa Isabel. Actualment a l'edifici de Can Grau hi habiten la comunitat de les Carmelites Descalces que la compraren, vers el 1977, al senyor Felipe Ricart, marqués de santa Isabel, per una quantitat de 8 milions de pessetes. La finca, amb una extensió de 17000 m2, fou s'adquirí amb la intenció de traslladar la comunitat que residia en la casa del Blanqueig a Granollers. Vers el 16 de juliol de 1978 la comunitat abandona la casa del Blanqueig a Granollers, encara que la inauguració oficial del monestir no fou fins el 25 de març de 1979. Des de la seva inauguració el monestir començar diferents obres que finalitzaren vers el 200 amb la construcció del noviciat. Entre altres obres destaquen la construcció de l'església amb el cor i la construcció de cel·les ves el 1987. Per últim esmentar que el 1994 es pintaren les façanes del monestir.</p> | 41.5953000,2.2997300 | 441639 | 4605081 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76796-foto-08181-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76796-foto-08181-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76796-foto-08181-215-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Queda afectat per la carretera de Vallderiolf BV-5159. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76751 | Retaule Major de Santa Agnès de Malanyanes al Museu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-santa-agnes-de-malanyanes-al-museu-diocesa-de-barcelona | <p>GARRIGA I RIERA, J. (1986): 'L'època del Renaixement (segle XVI)' dins Història de l'art Català, edicions 62, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> | XVI | La primera restauració coneguda de la peça es realitzà l'any 2007, en motiu de l'exposició commemorativa dels 700 anys de la fundació de l'església de Santa Agnès de Malanyanes. | <p>Retaule original de l'altar major de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, actualment ubicat al Museu Diocesà de Barcelona. El retaule és de pintura al tremp i oli sobre fusta, i està constituït per sis taules referents al martiri de la santa. Les taules representen: Santa Agnès refusant l'aliança matrimonial del fill del pretor, Santa Agnès rebent la palma del martiri que li porta l'àngel mentre el fill del pretor és mort pel dimoni, Degollació de Santa Agnès, Flagel·lació de Crist, Crist amb la creu camí del Calvari i el Calvari. Hi ha escenes ambientades en interiors arquitectònics, estilísticament de caire renaixentista, mentre que les figures i la composició de les escenes és encara gòtica, així com la profusió de daurats presents en el retaule.</p> | 08181-170 | Monument de la Pia Almoina, av. de la Catedral, 4, 08002 Barcelona | <p>El retaule és obra del pintor rossellonès Jaume Forner, el qual signà un contracte per la seva realització l'any 1535, renovat l'any següent pel preu total de 202 lliures i 4 sous. Anteriorment, l'any 1527 Joan Romeu havia realitzat tota la fusteria de la peça. L'any 1680, donat el seu alt grau de deteriorament, es va decidir fer-ne un altre, que actualment encara es pot admirar a l'altar major del temple (obra de Jaume Roig, 1681). Amb el canvi de retaule, l'original va ser desmuntat i guardat fins que l'any 1916 ingressà al Museu Diocesà de Barcelona.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 1536 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Popular|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Forner | 95|119|93 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||
| 76802 | Retaule Major de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-sadurni | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Els alts relleus Oració a l'hort i Camí del Calvari del retaule de Sant Sadurní de la Roca del Vallès (MDG 615-MDG 612), Museu de Granollers, Granollers. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. TRIADÓ, J.R. (2001): 'L'època del Barroc, s. XVII-XVIII' dins Història de l'Art Català, vol. 5, Edicions 62, Barcelona.</p> | XVII | Actualment s'està duent a terme una campanya de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. | <p>Retaule format per un ampli sòcol de pedra, la predel·la i un pis, amb el coronament format només per l'àtic central. Els muntants que separen els plafons estan formats per columnes decorades amb motius florals, basaments integrats dins la predel·la, capitells corintis i arquitrau superior amb decoració d'àngels. El sòcol de pedra esculpit presenta sis bustos masculins assentats damunt pilastres decorades amb motius florals, i dues portes de fusta situades als laterals i decorades amb els relleus de sant Pere i sant Pau. Actualment, la localització d'aquestes portes està invertida respecte el disseny original. La part més destacable del sòcol són els dos escuts esculpits amb els símbols de la Roca i dels Àustries, aquest últim del regnat de Felip III. La predel·la està formada pels sis basaments de les columnes i quatre plafons intercalats entre ells. Cadascun dels basaments presenta tres imatges esculpides, sumant un total de 18. Hi ha les imatges de l'àngel Rafael amb Tobit, el rei David, els quatre pares de l'església llatina (Agustí, Ambrós, Gregori i Jeroni) i els 12 apòstols amb sant Pau en el lloc de Judes Iscariot. Els plafons, formats per petits alts relleus, representen els quatre primers misteris de dolor del Rosari (Oració a l'hort, la Flagel·lació, la Coronació d'espines i el Camí del Calvari). Al pis, destaca la imatge central de sant Sadurní dins d'una fornícula apetxinada d'arc de mig punt. Damunt seu, i integrada dins l'arquitrau, hi ha la data 1630, al·lusiva a la data de finalització definitiva del retaule. Els quatre plafons del pis que acompanyen la imatge de sant Sadurní representen el martiri d'aquest sant, la seva detenció, la presentació de la verge Maria al temple i la fugida a Egipte. L'àtic, dividit en dos compartiments, presenta les representacions de sant Marc i sant Lluc amb els animals que els representen, el lleó i el brau.</p> | 08181-221 | A l'altar major de l'església parroquial de Sant Sadurní, 08430 | <p>El retaule major de l'església de sant Sadurní de la Roca és obra de l'escultor Antoni Comes i es va realitzar i instal·lar entre els anys 1615 i 1616. La policromia del retaule és obra d'Antoni Rovira, entre els anys 1626 i 1630. L'any 1936, el retaule fou mutilat destruint-ne totes les imatges exemptes. L'any 1938, amb la reutilització de l'església com a fàbrica d'adob agrícola, tota la part de fusta del retaule fou desmuntada i traslladada al Museu de Granollers per la Junta de Salvaguarda de la Generalitat de Catalunya. Finalitzada la guerra, el retaule fou retornat a l'església, tot i que amb diferents instal·lacions efectuades als anys 1942, 1944, 1949 i 1967. Aquesta última, obra de l'escultor Jordi Pallàs, de Sant Julià de Vilatorta, i el decorador Pere Puntí, de Vic. Els alts relleus de l'Oració a l'hort i del Camí del calvari es van quedar al Museu de Granollers, sense indicar d'on provenien. No serà fins l'any 2002 que des del museu identificaran aquests plafons com a integrants del retaule de la Roca, i fins el 2008 que mossèn Rodolf Puigdollers en promogui el seu trasllat a la parròquia. Actualment, el retaule està essent objecte d'una intervenció de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1616 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Antoni Comes (escultor), Antoni Rovira (pintor) | El retaule original constava de tres pisos, assentats damunt del sòcol de pedra actual degudament policromat. De fet, amb l'actual restauració de la peça s'estan recuperant fragments de la policromia original. Acompanyaven el retaule diverses imatges exemptes de sants, que foren destruïdes durant el conflicte bèl·lic. | 95|96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||
| 76801 | Retaule Major de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> | XVII | <p>Retaule format per una predel·la, un sagrari central afegit, dos pisos i el coronament, amb àtic i espigues. Els muntants que separen els plafons en els que es divideixen els pisos estan formats per dues columnes salomòniques, decorades amb raïms i fulles, i arquitrau superior, amb decoració floral, caps d'àngels i permòdols. A la part inferior del retaule, sota la predel·la, hi ha dues portes amb les imatges de Sant Pere i sant Pau. El sagrari central, d'un sol cos, presenta la imatge central de Jesucrist ressuscitat, emmarcat per dues columnes bessones amb capitells corintis, que sostenen un arquitrau decorat amb angelets. Entre les columnes hi ha les imatges de sant Joan Evangelista i sant Joan Baptista. A la part superior de l'element hi ha una balustrada. Aquest sagrari divideix la predel·la en dues parts formades, per un plafó central emmarcat pels basaments decorats de les columnes salomòniques dels muntants. Aquests basaments presenten les imatges de quatre verges màrtirs: santa Apolònia, Eulàlia, Madrona i Llúcia. Els plafons representen la coronació d'espines i la caiguda en el camí del Calvari. Al bell mig del carrer central hi ha la imatge de santa Agnès amb l'Anyell sobre el llibre i la palma. En els plafons dels carrers laterals que l'acompanyen hi ha representat l'amant que la vol per esposa, a l'esquerra, i el pretendent mort pel dimoni, a la dreta. El segon pis presenta, en el plafó central, la decapitació de santa Agnès i, a banda i banda, la santa assenyalant el cel als escarcellers i la cremació d'Agnés. A l'àtic hi ha el Calvari, amb la imatge de Jesucrist crucificat acompanyat de Magdalena i sant Joan. Les espigues estan decorades amb volutes i els relleus de sant Ambrós i sant Tomàs d'Aquino. El retaule està coronat per la imatge del Pare Etern amb el món. Per últim, en el que es pot considerar el marc del retaule hi ha les imatges de sant Xavier, sant Telm o Elm, sant Antoni Abat, sant Antoni de Pàdua i sant Joan Evangelista.</p> | 08181-220 | Església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | <p>El retaule major actual de l'església parroquial de santa Agnès de Malanyanes és una obra de l'escultor Jaume Roig de l'any 1681. Anteriorment, el 10 de novembre de 1680, el rector mossèn Francesc Morera i els amos de la contrada de Agnès convingueren en aportar diners per la construcció d'un retaule nou, donat el mal estat de conservació de l'anterior. Cal dir que el retaule major original, obra del pintor Jaume Forner entre els anys 1535-36, està dipositat al Museu Diocesà de Barcelona. El 27 d'abril de 1681 signaren el contracte amb l'escultor Jaume Roig, definint l'execució d'un retaule amb el mateix discurs iconogràfic al que encara es conserva, pel preu de 300 lliures, el qual havia d'estar finalitzat pel dia de sant Bartomeu. Posteriorment, el poble contractà el daurador Joan Colubran, de Centelles, per daurar el retaule.</p> | 41.6050100,2.3544300 | 446206 | 4606124 | 1681 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Roig (escultor), Joan Colubran (daurador) | És força probable que el sagrari central, obra de principis del segle XVII i d'estil barroc, fos reutilitzat per decorar aquest retaule. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 76804 | Escut de la Roca al sòcol del retaule major de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-roca-al-socol-del-retaule-major-de-sant-sadurni | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Els alts relleus Oració a l'hort i Camí del Calvari del retaule de Sant Sadurní de la Roca del Vallès (MDG 615-MDG 612), Museu de Granollers, Granollers.</p> | XVII | <p>Escut de pedra situat al sòcol del retaule i format per una orla central ovalada i decorada amb una roca de tres puntes policromada. L'orla presenta un emmarcament motllurat i daurat. A banda i banda hi ha dos nens petits nus de cos sencer, que sostenen l'orla central amb una mà, mentre que amb l'altra s'agafen a les volutes que l'emmarquen per la part superior. Alhora recolzen els peus damunt les volutes de la part inferior. Tant els querubins com les volutes presenten restes de la policromia original, de la mateixa manera que la resta de la peça.</p> | 08181-223 | Església parroquial de Sant Sadurní de la Roca, 08430 | <p>Tenint en compte que el retaule major de sant Sadurní fou realitzat i col·locat a l'església entre els anys 1615-1616, i que actualment no es coneix cap referència que indiqui que l'escut fos col·locat posteriorment, la datació de la realització de la peça es fixa en els mateixos anys que el retaule.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1616 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76804-foto-08181-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76804-foto-08181-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76804-foto-08181-223-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, el retaule i tots els seus elements estan essent objecte d'una intervenció de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76805 | Escut dels àustries al sòcol del retaule de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-austries-al-socol-del-retaule-de-sant-sadurni | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Els alts relleus Oració a l'hort i Camí del Calvari del retaule de Sant Sadurní de la Roca del Vallès (MDG 615-MDG 612), Museu de Granollers, Granollers. VIQUIPÈDIA (2011): Escudo de España. Obtinguda el 5 de març de 2011.</p> | XVII | <p>Escut de pedra situat al sòcol del retaule i format per una taula francesa acabada en punta, dividida en sis registres o quarters. El primer i el segon són de dimensions més grans que la resta. Al primer quarter hi ha representat un lleó, símbol de l'escut d'armes del regne de Lleó. El segon quarter fa referència al regne d'Aragó, amb les quatre barres, i al regne de Sicília, representat en aspa amb les armes d'Aragó i l'àliga negre, blasó de Sicília. Per sota d'aquests, el tercer quarter presenta les armes de la casa Àustria, amb dues franges vermelles que en flanquegen una altra de blanca o plata. Al seu costat, el quart registre probablement correspongui a les armes del Franc comtat, consistent en diverses flors de lis, en origen de color blau. Els dos últims quarters estan més degradats que la resta, però probablement corresponen a les armes de Borgonya, amb franges de color or i blau en origen, i a les armes de Brabant, amb un lleó rampant en el darrer quarter, tot i que no es pot apreciar amb precisió. A banda i banda de l'escut hi ha dos nens petits nus de cos sencer, que el sostenen amb una mà, mentre que amb l'altra s'agafen a les volutes que l'emmarquen per la part superior. Alhora recolzen els peus damunt les volutes de la part inferior. Penjant de la part inferior de l'escut hi ha la representació del Toisó d'or, ordre de cavalleria fundada pel duc de Borgonya. A la part superior de l'escut hi ha la corona imperial. Tot l'element conserva restes de la policromia original.</p> | 08181-224 | Església parroquial de Sant Sadurní de la Roca, 08430 | <p>Tenint en compte que el retaule major de sant Sadurní fou realitzat i col·locat a l'església entre els anys 1615-1616, i que actualment no es coneix cap referència que indiqui que l'escut fos col·locat posteriorment, aquest element podria correspondre al regnat de Felip III de Castella, tercer rei de la dinastia dels Àustries, entre els anys 1578 i 1621.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1616 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76805-foto-08181-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76805-foto-08181-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76805-foto-08181-224-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, el retaule i tots els seus elements estan essent objecte d'una intervenció de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Segons el Decret del 14 de març de 1963, de protecció d'escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i similars, si l'escut és heràldic ha ser BCIN. Tot i això, caldria un estudi més elaborat de l'element per assegurar-ho. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76619 | Escut animalístic a la creu de terme de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-animalistic-a-la-creu-de-terme-de-la-torreta | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | La creu de terme de la Torreta fou resconstruida l'any 1911. | <p>Es tracta d'un escut situat al sòcol de la creu de terme de la Torreta. El sòcol és de planta circular bastit en pedra lligada amb morter, i està format per quatre tambors disposat en gradació. L'inferior presenta tres escuts de pedra encastats al parament, dels quals el de la banda de llevant és l'únic de caire animalístic de l'element. Tot i que l'escut està un xic degradat s'observa un ocell de perfil. A mode d'hipòtesi, l'au es pot identificar o bé amb un colom o bé amb una gralla, aquesta última relacionada amb l'escut de Granollers, de la mateixa manera que els escuts quadribarrats presents en el sòcol també. Tota la construcció és de pedra.</p> | 08181-46 | Carrer de la Costa Brava- Passeig de can Grau, 08430 | <p>La creu fou situada al barri de la Torreta l'any 1915 i correspon a l'antiga creu de terme de Palou, ubicada entre Granollers i Palou. La nova localització respon al fet que al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el marqués de Santa Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa, can Grau. Tal i com indica la inscripció del basament, la creu fou reconstruïda l'any 1911 pel senyor Federico Ricart de Granollers, marquès de Santa Isabel des del 1856.</p> | 41.6003900,2.2982600 | 441521 | 4605647 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76619-foto-08181-46-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons el Decret del 14 de març de 1963, de protecció d'escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i similars, si l'escut és heràldic ha ser BCIN. Tot i això, caldria un estudi més elaborat de l'element per assegurar-ho. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76620 | Escuts de Catalunya a la creu de terme de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escuts-de-catalunya-a-la-creu-de-terme-de-la-torreta | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | La creu de terme de la Torreta fou resconstruida l'any 1911. | <p>Es tracta de dos escuts situats al sòcol de la creu de terme de la Torreta. El sòcol és de planta circular bastit en pedra lligada amb morter, i està format per quatre tambors disposat en gradació. L'inferior presenta tres escuts de pedra encastats al parament, dels quals el de la banda de migdia i el de tramuntana es corresponen amb l'escut de Catalunya. El de migdia està més ben conservat que l'altre. Adossat a la banda de ponent del tambor hi ha un gran carreu de pedra decorat amb un altre escut degradat, tot i que sembla que torna a ser l'escut de Catalunya, en aquesta ocasió potser coronat. No es descarta, tot i que a mode d'hipòtesi, que aquests elements facin referència a l'escut de Granollers (cal tenir en compte que el quart escut present al sòcol representa un ocell, el qual podria fer referència a la gralla de l'escut de Granollers). Tota la construcció és de pedra.</p> | 08181-47 | Carrer de la Costa Brava- Passeig de can Grau, 08430 | <p>La creu fou situada al barri de la Torreta l'any 1915 i correspon a l'antiga creu de terme de Palou, ubicada entre Granollers i Palou. La nova localització respon al fet que al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el marqués de Santa Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa, can Grau. Tal i com indica la inscripció del basament, la creu fou reconstruïda l'any 1911 pel senyor Federico Ricart de Granollers, marquès de Santa Isabel des del 1856.</p> | 41.6003900,2.2982600 | 441521 | 4605647 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76620-foto-08181-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76620-foto-08181-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76621 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-1 | <p>DE JUAN, X. (2004): Guia del Parc de la Serralada Litoral, EIN La Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Pòrtic Guies, Barcelona. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> | XX | <p>El Parc Serralada Litoral es localitza entre les comarques del Maresme, Vallès Oriental i Barcelonès, formant part del sector central de la cadena Litoral o de Marina que està entre el Besòs i la riera d'Argentona. El PEIN comprèn una superfície de 4.710 ha que ocupa una estreta franja allargada que coincideix amb l'eix principal d'aquesta cadena muntanyosa, que s'orienta de SO a NE i s'estén des del massís del Garraf al de les Gavarres de forma paral·lela al traçat de la costa mediterrània. L'àmbit de l'espai comprèn territoris dels següents termes municipals: Santa Maria de Martorelles, Vallromanes, Vilanova del Vallès, la Roca del Vallès, Argentona, Òrrius, Cabrera de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Teià, Alella, Tiana i Badalona. Es caracteritza per presentar altituds moderades que mai sobrepassen els 800 metres, i una vegetació representada per un complex mosaic de comunitats que es barregen (alzinars litorals, brolles, formacions de ribera, prats, pinedes, garrigues, conreus i erms, …). Els límits del PEIN dibuixen un territori més aviat allargat i estret amb formes retallades i prou irregulars. Pel que respecta als límits territorials del Parc de la Serralada Litoral que afecten al terme Municipal de la Roca són els que es marquen el PEIN que a continuació detallem: 'Des del contacte del terme municipal amb la urbanització de Ruscalleda (localitzada a Vilanova del Vallès), el límit es dirigeix a l'oest coincidint amb el terme municipal durant uns 650 m. Remunta en direcció nord-est la carena localitzada sobre els boscos de can Gol i can Solei, fins confluir amb una pista que segueix a l'est. En arribar a la carena que descendeix en direcció nord la segueix, i travessa la carretera BV-5106. Ara el límit segueix la carretera cap al nord pel seu marge dret fins trobar el torrent de can Verdaguer. Abandona la carretera i remunta la carena que porta al turó Gros. Continua, sempre per la carena i en direcció nord-est. Abandona la carena, passa per la replana de can Planas més orientat a l'est i descendeix fins trobar la carretera C-1415, davant la cruïlla de can Companys de Dalt. Puja per la carretera durant uns 100 m, l'exclou en aquest tram, i la travessa en direcció est, envolta l'àrea qualificada com a 15 - Sòl no urbanitzable lliure permanent- en el planejament general municipal. Ascendeix en direcció nord-est fins al turó identificat per la seva cota de 296,64 m. A continuació, descendeix al nord-oest fins trobar la pista que envolta el turó localitzat al nord de can Toio. Segueix aquesta pista per la dreta durant uns 200 m. L'abandona i es dirigeix en línia recta i en direcció nord-est a la carena que delimita per la dreta la vall del torrent que desemboca al torrent de la font del Bosc per ca l'Amat. Segueix la carena fins a confluir amb una pista que comunica amb el vial d'accés a la urbanització Sant Carles. Ara segueix la pista pel seu marge dret fins trobar el sòl urbà corresponent a la urbanització esmentada. Segueix en direcció sud el límit dels terrenys classificats com a urbans fins al punt on conflueixen els termes municipals de Dosrius, Argentona i la Roca del Vallès' (DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE, 2004). Aquests límits expressat en mesures ens diuen que al terme municipal de La Roca del Vallès pertanyen 712 ha de les 4710 ha totals que presenta el PEIN, representant un 15% del total d'aquest. Així mateix cal mencionar que la superfície del terme és de 3635 ha, sent el més gran de tots el termes municipals que estan adscrits al PEIN tenint un 19,6% del seu territori dintre de l'espai d'interès natural la Conreria-Sant Mateu-Céllecs.</p> | 08181-48 | La Roca de Vallès, 08430 | <p>El Parc Serralada Litoral comprèn l'espai natural La Conreria-Sant Mateu-Céllecs inclòs al PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) aprovat per la Generalitat de Catalunya el 14 de desembre de 1992 (Decret 328/1992, de 14 de desembre). El PEIN és un pla territorial sectorial que delimita un total de 144 espais naturals d'elevat interès a tot Catalunya que suposen el 20% de la superfície del país. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs va ser aprovat per acord del Govern el 25 de maig de 2004 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 4154 de 15 de juny de 2004. L'objecte del Pla especial és la delimitació definitiva d'aquest espai inclòs en el Pla d'espais d'interès natural, així com l'establiment de totes aquelles altres determinacions necessàries per a l'adequada protecció del seu medi natural i del seu paisatge, d'acord amb els objectius formulats per aquest Pla especial.</p> | 41.5671000,2.3317100 | 444280 | 4601929 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76621-foto-08181-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76621-foto-08181-48-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||
| 76716 | Tesdàlia Coronopifòlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tesdalia-coronopifolia | XX | <p>La tesdàlies són un gènere de plantes amb flors que pertanyen a la família Brassicaceae i que presenta tres espècies: Teesdalia coronopifolia, Teesdalia nudicaulis, Teesdalia verna. Al terme municipal es pot trobar la teesdalia coronopifolia, encara que actualment només és localitzada a les rodalies del cementiri de la Roca del Vallès, però que és probable la seva presència en ambients similars. La tesdàlia coronopifòlia (Teesdalia coronopifolia) es caracteritza per ser una petita planta anual de caire mediterrani, de menys de 15 cm, que fa nombroses tiges floríferes. La seva època de floració fluctua entre el febrer i el maig. 'Gairebé totes les fulles estan disposades en roseta basal, i són pinnatipartides amb lòbuls estrets i aguts, el terminal més gran. Les fulles caulinars són escasses i molt petites. Les flors es disposen en un raïm terminal, i són molt petites. Els pètals mesuren 1 mm com a màxim, i els sèpals són més petit fins i tot. El fruit és una silícula amb una estreta ala' (UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS n.d).</p> | 08181-143 | Cementiri, C-1415c (km. 15), 08430. | 41.5897400,2.3332900 | 444431 | 4604442 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76716-foto-08181-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76716-foto-08181-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 76717 | Julivert venecià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/julivert-venecia | XX | <p>El Julivert venecià (Peucedanum alsaticum ssp. venetum) és una espècie del gènere del peucedanum que es caracteritza per ser una herba aromàtica perenne amb una tija cilíndria forta que mesura entre els 50 i els 180 cm d'alçada. Presenta unes fulles verdes fosc, verdes i grises deltoides -ovalades. És considerada molt rara dins de Catalunya i a La Roca del Vallès s'ha localitzat a la zona del Rec del Molinar en situació d'extrema precarietat (quatre individus). El reforçament de la població amb individus joves i la col·laboració de la comunitat de regants, ha permès iniciar el procés de recuperació d'aquesta espècie.</p> | 08181-144 | Rec del Molinar, 08430. | 41.5921400,2.3282000 | 444009 | 4604712 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76717-foto-08181-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76717-foto-08181-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 76718 | Orquídia abellera catalana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidia-abellera-catalana | XX | <p>L'Orquídea Abellera Catalana (Ophrys bertolonii Moretti subsp. Catalaunica), és una planta perenne bulbàcia de la família de les orquidàcies que són orquídies menudes que tenen la particularitat de que llur inflorescència és semblant al cos d'un himenòpter com a ajuda a la pol·linització. Per això als països catalans se les coneix amb els malnoms de 'borinot', abelleres, mosques, mosques d'ase, mosqueres i aranyes, així com 'sabatetes de la Mare de Déu' o 'sabatetes del nen Jesús'. Encara que es comptabilitzen unes 40 espècies, l'espècie que tractem és una orquídia endèmica del centre i nord de Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida) i del sud de França. El seu hàbitat natural són les brolles, prats secs i pastures. Físicament se'ns presenta com una 'herba tuberosa de tiges rectes i simples amb fulles que es disposen majoritàriament en roseta basal, encara que hi ha 1-2 fulles caulinars ± embeinadores. La inflorescència és una espiga laxa i pauciflora. El periant està format per dos verticils de 3 tèpals cadascun. Els externs són rosats amb el nervi medial verd. Els interns són d'un rosa més intens; el label, que correspon al tèpal intern més inferior, és d'un porpra negrós, amb una taca central violàcia y brillant. El fruit és una càpsula amb moltes llavors molt petites' (UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS, n.d). La seva època de floració bascula entre l'abril i el juny.</p> | 08181-145 | La Roca del Vallès, 08430. | 41.5671000,2.3317100 | 444280 | 4601929 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76718-foto-08181-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76718-foto-08181-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 76719 | Orquídia de tardor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidia-de-tardor | XX | <p>L'Orquídia de Tardor (spiranthes spiralis), és anomenada així perquè és una de les poques orquídies que floreixen a la tardor. És una espècia d'orquídia terrestres de la subclasse Liliidae de la família de les Orchidaceae del gènere Spiranthes. És molt característica la seva inflorescència perquè les flors, que són petites i de color groguenc, es disposen formant una hèlix a sobre del peduncle. Es localitza a Alacant, Barcelona, Castelló, Girona, illes balears Tarragona i a les Illes Balears i en general la ona dem mediterrani nord europeu. El seu hàbitat natural són les zones seques i pedregoses. La seva època de floració fluctua entre setembre i novembre.</p> | 08181-146 | La Roca del Vallès, 08430. | 41.5671000,2.3317100 | 444280 | 4601929 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76719-foto-08181-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76719-foto-08181-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | En castellà se la coneix com 'trenzas de muchacha'. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 76720 | Tritó Verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trito-verd | <p>CAPMENY, R; VILLERO, D. (2001): Amfibis i rèptils del Parc de la Serralada Litoral. Minuartia, estudis ambientals, Sant Celoni. VIQUIPÈDIA (N.D): El tritó verd. Obtinguda el 17 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>El tritó verd (triturus marmoratus), és un amfibi de l'ordre dels urodels i de la família dels salamàndrids. És principalment terrestre i la seva distribució és europea. La seva època reproductora s'allarga de mitjan febrer a mitjan maig i les larves són a l'aigua de principis de maig a principis de juliol; hi ha indicis no concloents d'una segona època de reproducció entre octubre i novembre. Aquesta espècie viu a boscs i camps que siguin propers a zones aquàtiques. Les altes elevacions dels climes mediterranis són l'hàbitat preferit pels tritons verds. Tanmateix, no es solen trobar a més de 1000 metres d'altitud. Geogràficament es localitza a la major part de França, al nord d'Espanya i de Portugal. Tanmateix al Parc de la Serralada Litoral es té documentada la seva presència a l'antiga riera d'Argentona i una a la Roca. Sembla, doncs, que el tritó verd es troba en localitats associades a la conca de la riera d'Argentona (cosa concordant amb el fet que es trobi també a localitats del Corredor), i del Mogent, sempre, però, com a espècie molt escassa. Encara així, s'ha de remarcar que la seva presència es molt rara i de difícil documentació.</p> | 08181-147 | La Roca del Vallès, 08430. | 41.5671000,2.3317100 | 444280 | 4601929 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76720-foto-08181-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76720-foto-08181-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que actualment encara que no es troba amenaçat, les seves poblacions tenen tendència a decréixer. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76722 | Camí ramader de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-canoves-0 | <p>L'INSTITUT AGRÍCOLA (2009): La normativa referent als camins en el món agrari (I): Les vies pecuàries a Catalunya. MIRALLES I SABADELLS, F.; QUERALT I BASSA, A.; SALA I MARTI, P. (2002): Els camins ramaders del Vallès Oriental. Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers.</p> | XX | <p>Els camins ramaders a Catalunya són molt nombrosos, i darrerament s'està intentant recuperar donat que la ramaderia a caigut en l'ús excessiu de l'estabulació. Aquests camins ramaders van lligats estretament amb la transhumància o migració estacional del ramats a la recerca de pastures segons l'època de l'any: A la muntanya a l'estiu (pastures d'estiu o agostejadors) o la plana a l'hivern (pastures de la plana). El camins ramaders acostumen a ser discontinus, passant del camí ral o camí veïnal per a acabar discorrent per les carenes o per zones interfluvial, allunyant-se de les vall i conreus per no entra en conflicte amb els agricultors. Al terme municipal de la Roca del Vallès hi transcorre en diferents parts el camí ramader de Cànoves. Aquest té el seu origen al coll de Pou d'en Besa, i un cop arribat a l'alçada de la font del frare, una vegada passada la urbanització Cànoves Residencial, el camí es bifurca i pren dos direccions: un cap a Llinars del Vallès i l'altre cap a La Roca del Vallès, on pujarà la serra del Corredor per Santa Agnès de Malanyanes. Aquest no és l'únic tram del camí ramader donat que n'hi ha un altre situat a la carretera de Marata a Cardedeu, travessant l'autopista A-7 i pujant per Santa Agnès de Malanyanes arriba al coll de Parpers i al camí ramader de la serra del Corredor. Un últim tram estaria situat vora el riu Mogent, a l'alçada del camí en el trencat de can Claus. Superat el riu, es desconeix el trac exacte d'aquest camí ramader, però s'ha esbrinat que arriba a Santa Agnès de Malanyanes, passant per Ca l'Esquerrà, per l'Ermita de la Mare de Deu de Malanyanes i arribant al coll de Parpers i Sant Bartomeu de Cabanyes, on es troba amb el camí ramader de la Serralada Litoral.</p> | 08181-149 | Paratge de Sant Bartomeu de Cabanyes, 08430. | <p>Les vies pecuàries tenen la seva època d'esplendor sota els auspicis del Honrat Consell de la Mesta (organització ramadera i econòmica creada per Alfonso X) que actuà al Regne de Castella durant els segles XIV a XIX la seva abolició es dugué a terme el 1836 -. A Catalunya no tingué massa influència però també es protegiren dites vies. Aquests camins utilitzats per la transhumància dels ramats eren situades estratègicament, com una gran xarxa interconnectada, unien les pastures d'estiu a la muntanya amb les d'hivern a la terra baixa. Avui en dia, després de set segles d'existència, els camins ramaders continuant travessant i recorrent la Península Ibèrica al llarg d'uns 125.000 quilometres de longitud, ocupant una superfície de 425.000 hectàrees en més de quaranta províncies. A Catalunya no existeix un inventari únic, però es calcula que almenys n'hi ha uns 8.300 quilòmetres.</p> | 41.5622100,2.3417100 | 445110 | 4601380 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76722-foto-08181-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76722-foto-08181-149-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que tots els camins ramaders són de domini públic i protegits per la Llei 3/1995 per la que el ramat té dret de pas, així que cap persona, autoritat, carretera o ciutat no pot negar-hi el dret de pas. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76723 | El repte dels cargols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-repte-dels-cargols | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>El Repte dels Cargols és el nom com es coneix un tradició festiva ha arrelat durant els darrers anys en la tradició del terme municipal de La Roca del Vallès i que es celebra dins de la festa major d'estiu de La Torreta que té lloc, des de finals dels anys 70, durant la segona quinzena del mes de juliol i és organitzat per l'Ajuntament de La Roca del Vallès i la comissió de Festes La Torreta. El repte consisteix en una petita cursa realitzada per dos grups o colles que han d'anar regant rajoles per que, el cargol (persona disfressada), pugui avançar lliscant a la meta. El guanyador serà aquell que hi arribi en primera posició.</p> | 08181-150 | Barri de la Torreta, 08430. | 41.6040900,2.2991900 | 441602 | 4606057 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76723-foto-08181-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76723-foto-08181-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 76724 | Fons documental de l'Arxiu de la Memòria Popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-memoria-popular | <p>ARXIU DE LA MEMÒRIA POPULAR (2006): Arxiu de la Memòria Popular: una porta oberta a les històries anònimes. Obtinguda el 21 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>El fons documental de l'Arxiu de la Memòria Popular, actualment ubicat en el Centre Cultural de la Roca del Vallès, va sorgir amb la intenció de promoure l'estudi i investigació de la història del país mitjançant reunir, conservar i catalogar tot tipus de memòries, testimonis, correspondència, autobiografies, documentació en àudio i vídeo que puguin donar a conèixer experiències personals o col·lectives, viscudes per l'autor o autors d'aquests documents. L'arxiu està gestionat per l'Ajuntament de la Roca del Vallès amb la col·laboració de l'Associació Amics de l'Arxiu de la Memòria Popular. L'arxiu reunia en un principi un total de 451 documents i divers fons relacionat amb el patrimoni documental del terme que abasta un volum total de 95 metres. Aquest està gestionat mitjançant el programa informàtic Gestió Integral d'Arxius Municipals de la Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. D'aquests documents, 210 són obres autobiogràfiques que han participat al premi de Memorialisme popular. De les altres 241, bona part pertanyen a fons privats cedits a l'Arxiu. Entre aquestes trobem les següents: Diaris: Personals (8), de guerra (4), de viatges (6). Memòries: Personals (166), de guerra (32). Epistolaris 5. Altres: 17. Llegat família Amat i Mir: 115 Llegat família Gómez Bertrán: 64 Llegat família Sala Bovet: 34 Destacar que de les 210 obres autobiogràfiques, 79 parlen explícitament de la Guerra Civil.</p> | 08181-151 | Centre Cultural- C/ Lope de Vega n. 10-1ª planta, 08430. | <p>L'Arxiu de la Memòria Popular de la Roca del Vallès fou fundat el 1998, seguint l'exemple del poble italià de Pieve Santo Stefano, creat el 1984. Posteriorment el dia 20 de gener de 1999 es va crear l'Associació 'Amics de l'Arxiu de la Memòria Popular' amb la finalitat d'organitzar i gestionar, conjuntament amb l'Ajuntament de La Roca del Vallès, el fons i les activitats de l'Arxiu. L'Arxiu de la Memòria Popular forma part de l'Associació Europea per a l'Autobiografia (APA) i coopera amb l'Archivio Diaristico Nazionale d'Itàlia, els Archives de le Vie Privée de Carouge (Suïssa), la Universidad de Alcalá de Henares etc. El principal mitjà d'adquisició de documentació i de promoció de l'Arxiu és la convocatòria anual del Premi 'Romà Planas i Miró' en el qual poden participar totes les persones que ho desitgin amb obres de caràcter autobiogràfic, que donin testimoni total o parcial de la seva vida i que no hagin estat publicades amb anterioritat. El Fons documental de l'Arxiu de la Memòria Popular està a disposició de tothom que vulguin estudiar un període històric mitjançant la micro-història, l'anàlisi de les vivències particulars de totes aquelles persones que han fet una història paral·lela a la història oficial.</p> | 41.5830400,2.3257000 | 443793 | 4603703 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76724-foto-08181-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76724-foto-08181-151-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que arran d'un conveni signat l'any 2006 amb la Universitat de Barcelona, a l'arxiu es van dipositar 850 obres autobiogràfiques, arribant així a un total de 1301 obres que actualment estan en tractament de contingut. Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76922 | Rellotge de sol del Molí de la Roca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-la-roca-1 | XVIII-XIX | <p>Rellotge de sol de forma rectangular situat a la façana de migdia de l'antic molí de la Roca, en el volum de construcció medieval del conjunt. El rellotge està format per un revestiment arrebossat doble decorat amb la tècnica de l'esgrafiat. El rellotge en sí és ovalat, està decorat amb motius vegetals i florals i presenta una cartel·la central amb la següent llegenda: 'QUI TÉ SOL QUÈ MÉS VOL?'. A la part superior hi ha el sol, amb cara somrient, des del que surt el gnomos, de ferro, i està emmarcat per l'any de construcció 1661. A la part inferior del rellotge hi ha una petita inscripció que resa: 'CASTELLS 1981'. Probablement, aquesta darrera inscripció faci referència a la rehabilitació de l'element per part dels germans Castells, artistes destacats del municipi.</p> | 08181-349 | C. d'Anselm Clavé, 9, 08430 | 41.5889600,2.3252600 | 443761 | 4604360 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76922-foto-08181-349-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La resta de rellotges de forma quadrada o rectangular presents en diversos edificis del terme municipal de la Roca del Vallès, presenten les mateixes característiques tipològiques que aquest element. Majoritàriament s'ubiquen a les façanes orientades a migdia i molts d'ells estan pintats damunt dels revestiments arrebossats dels paraments exteriors. També n'hi ha d'esgrafiats i d'altres que estan bastits amb rajoles de ceràmica vidrada decorades. Cal destacar que alguns dels rellotges presenten peces de pedra i d'altres elements reaprofitats. Els gnòmons són de ferro. En alguns casos van acompanyats d'una llegenda associada relacionada amb el sol i el temps. Aquests elements són de cronologia diversa en ocasions amb les dates de construcció i rehabilitació de l'element, com el cas actual. | 98|119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 76590 | Ca n'Eres Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-neres-vell | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. 'Casal de Cultura Dr. Daurella' de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2008): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès (no aprovat).</p> | XVIII-XIX | L'any 2006, la construcció fou rehabilitada. | <p>Edifici aïllat i amb pati tancat de planta irregular i estructura basilical, format per tres grans cossos adossats. La construcció principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuïda en planta baixa, dos pisos i golfes. Presenta dues galeries obertes mitjançant arcs de mig punt, situades als costats de llevant i ponent de la casa, a la planta pis. La de llevant dóna sortida a una terrassa descoberta. La de ponent presenta uns arcs de mig punt molt estilitzats bastits en maons. De fet, la construcció presenta en general obertures de punt rodó i també rectangulars. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i un rellotge de sol. Adossada a la façana de ponent de la casa destaca la capella, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuïda en dues plantes, amb rosetó. L'edifici s'amplià per la banda de ponent mitjançant la construcció de dos volums rectangulars disposats en angle recte, que deliten una zona de pati davant la capella. Aquests cossos auxiliars s'organitzen en un sol nivell, amb teulades d'un i dos vessants i presenten obertures de mig punt bastides en maons, entre d'altres. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. A pocs metres a migdia de la casa, fora de la tanca que delimita la construcció, hi ha l'era de planta quadrada.</p> | 08181-17 | Barri de Bell-lloc, en el límit amb el terme municipal de Cardedeu, 08430 | <p>L'any 1290, Ramon de Era, fill de Ferrer de Era, defineix al seu germà Simó els drets que té sobre el mas '. Entre les reformes i ampliacions realitzades entre els anys 1888 i 1889 es construí una capella adscrita a Sant Jaume on s'allotja el quadre del 'Setge de Girona' del pintor Ramon Martí i Alsina (1826-1894). L'ornamentació interior de la capella és neoclàssica.</p> | 41.6239200,2.3455000 | 445478 | 4608229 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76590-foto-08181-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76590-foto-08181-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76590-foto-08181-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els propietaris no van permetre l'accés a l'interior de la finca, motiu pel qual les imatges que il·lustren la fitxa, realitzades l'any 2006, són extretes del Pla Especial de Patrimoni de la Roca del Vallès. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76730 | Can Claus-Ca l'Avi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-claus-ca-lavi | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | La masia va ser completament rehabilitada fa aproximadament uns 10 anys. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per tres cossos adossats, amb les cobertes de teula de dos vessants i els careners paral·lels a la façana principal. El cos originari està situat al centre de la construcció, està distribuït en planta baixa, pis i golfes, i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures d'arc rebaixat bastides amb maons, tant el portal d'accés com les finestres. Destaca el rellotge de sol del pis, actualment repintat. Presenta una ampliació estructural adossada a la façana de ponent i consistent en una galeria oberta al pis i una finestra quadrada amb l'emmarcament arrebossat, a la planta baixa. A la part posterior, adossat a la façana de tramuntana de la masia, hi ha un altre cos rectangular distribuït en dues plantes, que presenta obertures rectangulars bastides en maons. El volum auxiliar adossat a llevant de la masia es correspon amb un porxo obert, un galliner i un espai de magatzem. El volum adossat a ponent correspon a un espai de garatge o magatzem també. Tots dos casos s'organitzen en un sol nivell. La construcció està bastida en pedra sense treballar lligada amb morter, amb alguns paraments arrebossats i pintats.</p> | 08181-157 | C. d'en Jaume Cuyàs, 22, 08430 | 41.6030700,2.3511400 | 445930 | 4605910 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76730-foto-08181-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76730-foto-08181-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76730-foto-08181-157-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La construcció està delimitada per una tanca. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76731 | Can Nebot Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nebot-gros | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XIX | El rellotge de sol està molt degradat. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis, i organitzada en quatre crugies fruit de les successives ampliacions que ha patit l'edifici al llarg del temps. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. La resta d'obertures són rectangulars. A la planta baixa presenten emmarcaments arrebossats i pintats, fruit de la rehabilitació de la masia. Destaca, a l'extrem de ponent de la façana, una llinda monolítica i un carreu de pedra d'una antiga finestra actualment tapiada. Al pis, les finestres presenten els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats, les llindes amb dibuix d'arc conopial decorades amb creus llatines i els escopidors motllurats. La finestra situada damunt del portal presenta un aplic decoratiu consistent en una petita testa probablement reaprofitada. L'obertura de l'extrem de llevant presenta les mateixes característiques que les de la planta baixa. Encara s'observa el rellotge de sol al pis, tot i que molt degradat. La façana de ponent també presenta finestres emmarcades amb carreus de pedra, amb les llindes i els escopidors monolítics i plans. A la de migdia només se'n conserva una i a la de llevant, les finestres tenen els emmarcaments arrebossats. La construcció està bastida en pedra sense treballar i maons, lligat amb morter de calç. La façana de ponent està revestida amb un arrebossat llis, un xic degradat. A les cantonades hi ha carreus de pedra escairats.</p> | 08181-158 | C. de Bonavista, 08430 | <p>L'edifici que ens ocupa dóna nom al barri de can Nebot Gros. En el fogatge del terme de la Roca de l'any 1553 hi figura un 'Nabot'. Posteriorment, l'edifici fou ampliat amb diversos cossos durant els segles XVIII-XIX. A principis del segle XX, el barri estava format per set cases i una capella, de la que actualment se'n conserven les restes. De fet, el propietari del veïnat era el senyor Nebot, que s'ho va vendre tot al segle XVII a Miquel Carpinell, tot i que aquesta família tenia la seva casa pairal situada al barri Reixac. Durant la propietat dels Carpinell, la capella va tenir rector particular a disposició de la seva família, fet prou habitual a la població de l'època. Finalment, la família Carpinell es va vendre el veïnat a quatre propietaris, tot i que a la dècada dels 40 del segle XX només en constaven dos. Posteriorment, el senyor Oliva, un d'aquest dos propietaris, es vengué la seva part a una família de Granollers. La capella, ubicada actualment al jardí de la finca i de la que se'n conserva només el portal, també era utilitzada com habitatge fins l'any 1950.</p> | 41.5819400,2.3307900 | 444216 | 4603577 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76731-foto-08181-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76731-foto-08181-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76731-foto-08181-158-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El petit cap o testa de putto encastat a la finestra situada damunt del portal està probablement reaprofitat d'una finestra del període gòtic-renaixentista, tot i que no es descarta que formés part de l'antiga capella les restes de la qual es conserven al pati de la masia. Totes les finestres emmarcades en pedra presenten els cantells motllurats amb un boet. La casa està delimitada per una tanca de pedra amb barana de ferro. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76734 | La Torre de Santa Agnès/Can Bruniquer/Torre del Far/Mas de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-santa-agnescan-bruniquertorre-del-farmas-de-la-torre | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVI-XIX | Perfectament conservada i rehabilitada. | <p>Masia urbana de planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats disposats al voltant d'un pati tancat. L'edifici principal presenta la coberta de teula de quatre vessants, està distribuït en planta baixa i dos pisos i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures d'arc rebaixat adovellades a la planta baixa. Tant els balcons exempts de la primera planta com les finestres del segon pis són rectangulars i estan emmarcades en pedra, amb les llindes planes i els brancals bastits amb carreus desbastats. Al bell mig del parament destaca un rellotge de sol esgrafiat amb la data 1803 i un carreu de pedra sorrenca decorat i amb la següent inscripció: 'MARIA QUINTANA Y DIEGU QUINTANA ME FESERUN 1803'. La resta de façanes d'aquest edifici presenten obertures rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i les llindes planes. Només les finestres del primer pis presenten els escopidors motllurats. Adossat a la façana de ponent hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dues plantes, del que destaca la galeria d'arcs de mig punt bastits amb maons del pis i el coronament d'una torre quadrada que sobresurt per damunt de la coberta. La torre presenta obertures rectangulars emmarcades en pedra i el coronament emmerletat, tot i que rehabilitat. La resta de cossos auxiliars que completen la construcció s'organitzen al voltant del pati, situat davant la façana principal de la masia. És de planta rectangular i presenta un paviment de lloses de pissarra. A la banda de llevant del pati hi ha dos cossos rectangulars amb les teulades d'un i dos vessants, organitzats en un sol nivell, dels quals la part adossada a la masia es correspon amb un porxo obert sostingut per pilars de pedra. A ponent s'adossen dos cossos més, units entre sí mitjançant un volum rectangular cobert per una terrassa enrajolada. L'edifici que s'adossa a la masia presenta la coberta d'un sol vessant, està organitzat en una planta i presenta obertures d'arc rebaixat emmarcades en pedra. L'altre volum, força arranjat en canvi, compta amb teulada de dos vessants, està distribuït en dues plantes i presenta grans obertures rectangulars amb els emmarcaments restituïts. Per la banda de migdia, la construcció queda tancada mitjançant un mur de pedra obert per un gran portal d'arc rebaixat adovellat cobert per un voladís de teula de dos aiguavessos, amb la clau gravada amb la data 1813. La construcció presenta els murs de paredat comú amb carreus ben tallats a les cantonades. La façana principal presenta un revestiment arrebossat llis.</p> | 08181-161 | C. d'en Jaume Cuyàs, 53, 08430 | <p>Durant el segle XVI, l'edifici era conegut com a torre d'en Bruniquer o antiga torre del Far. En el fogatge de l'any 1553 hi figura com propietari en 'Broniquer'. En el Llibre de consuetuds i obligacions del rector i obrers de Santa Agnès de Malanyanes, recapitulat de nou l'any 1650 per Mn. Francesc Morera, es recullen les donacions a la parròquia en concepte dels delmes. En relació a l'edifici s'esmenta: 'De la torre dita d'en Bruniquer (donen) vuit quartans y son quatre per ella y lo mas Domenech vuit a dita torre (...)' (MARTÍ I BONET, 2007: 189). A principis del segle XVIII es menciona: 'Fa quiscun any de cens de terra d'en Bruniquer paga al rector de Santa Ignes dos sous per rahó de una pessa de terra herma ab alsines y altres arbres que té en alou lo dit rector de Santa Ignes (...)' (MARTÍ I BONET, 2007: 189). Com hem vist, a començaments del segle XIX, segons el carreu encastat a la façana principal, els propietaris de l'edifici eren la família Quintana. Tant la inscripció de la façana principal (any 1803) com la data del portal del barri (any 1813) fan referència a les reformes que devien deixar la masia amb l'aspecte actual.</p> | 41.6064000,2.3540400 | 446175 | 4606278 | 1803 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76734-foto-08181-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76734-foto-08181-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76734-foto-08181-161-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finca també està tancada i delimitada per una tanca. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 76735 | Rectoria vella de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-de-santa-agnes | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | Els revestiments arrebossats estan un xic degradats. | <p>Edifici aïllat format per tres cossos adossats que li confereixen una planta irregular. De fet, la construcció principal està situada a la part de ponent de la construcció, és de planta rectangular i consta de dos volums. El principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a ponent, al camí de la Rectoria vella, presenta una composició simètrica de les obertures. Majoritàriament són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant el portal d'accés que està bastit amb carreus de pedra ben desbastats. Les del primer pis es corresponen amb finestres balconeres mentre que a la segona planta són senzilles finestres de mida més petita que les anteriors. Destaca un petit pati davanter delimitat per una tanca de fusta. La resta de paraments de l'edifici també presenten obertures rectangulars, algunes d'elles bastides en maons. Adossat a la façana de migdia d'aquest volum hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant, distribuït en planta baixa i pis. Presenta senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i en destaca la galeria oberta del pis superior. En general, la construcció està bastida en pedra i maons, tot i que els paraments de ponent, migdia i tramuntana presenten un revestiment arrebossat llis.</p> | 08181-162 | Camí d'Alcoll, 21, 08430 | 41.6041000,2.3552300 | 446272 | 4606022 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76735-foto-08181-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76735-foto-08181-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76735-foto-08181-162-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossat a l'extrem sud-est de la construcció hi ha el tercer cos, de nova planta i actual seu del C.F. Santa Agnès. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76741 | Can Prat Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-nou-0 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia d'època moderna aïllada i orientada a migdia, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que consta de planta baixa pis i golfes. La masia és de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país. Al façana principal, la de migdia, trobem obertures rectangulars de diferents mides que es troben emmarcades amb maons vistos, a mode decoratiu. La masia presenta a ponent un cos adossat de planta rectangular que correspon a una ampliació posterior. Els baixos d'aquest cos són a mode de garatge i el pis a mode de galeria, on presenta obertures de mig punt. Cal esmentar que a tramuntana i a ponent de l'edifici s'han bastit, adossades entre elles, diverses quadres pels cavalls. Per últim mencionar que tota la construcció està arrebossada i pintada de blanc excepte als emmarcaments de les obertures.</p> | 08181-168 | Carretera de Vallderiolf BV-5159, 08430. | <p>Segons el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès la construcció sembla ser de finals del segle XVIII, bastida per un descendent de Can Prat Vell a conseqüència d'un repartiment de la propietat. La galeria porticada fou bastida posteriorment vers el segle XIX.</p> | 41.5822800,2.2982400 | 441503 | 4603637 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76741-foto-08181-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76741-foto-08181-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76741-foto-08181-168-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Se la coneix també amb el nom de Can Patau. Queda afectada per la Carretera de Vallderiolf BV-5159 Actualment es la seu de la Hípica Can Patau. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76783 | Forn de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-planes | <p>CHORÉN TOSAR, J. (Inèdit): Estudi del forn d'obra de can Planes (La Roca del Vallès), agost 2005. Dipositat al Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura i Recerca de la Generalitat de Catalunya. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | Caldria fer neteja de l'abundant vegetació que cobreix la zona i rehabilitar els murs de la construcció. | <p>Construcció aïllada de planta rectangular excavada al subsòl aprofitant el desnivell d'un marge. Està format per una cambra de combustió i cocció de planta quadrada, d'uns 3 metres de llargada per 2,90 metres d'amplada, i uns 3 metres de profunditat, que en origen tindria separades les dues funcions mitjançant la graella, la qual probablement resti amagada sota els enderrocs actuals que afecten la construcció. Aquestes parets foren revestides amb argila, que va quedar cuita degut al mateix procés productiu del forn, augmentat així la seva solidesa. També es conserva part de l'estructura aèria del forn, consistent en un mur de folre bastit en pedra sense treballar i fragments de maons, tot lligat amb morter de calç i situat a la cara oest de l'estructura. En aquest folre s'obre l'accés a la cambra de combustió, consistent en un arc rebaixat amb les pedres disposades a sardinell. També destaquen les restes d'un mur corregut superior de tovots.</p> | 08181-202 | Al final del carrer Espronceda, 08430 | <p>És força probable que el forn fos construït pels propietaris de la propera masia de can Planes, per proveir-se dels materials necessaris per la construcció o ampliació de la mateixa, fet habitual en el mon rural català en època moderna.</p> | 41.5861900,2.3315600 | 444284 | 4604049 | 08181 | La Roca del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76783-foto-08181-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76783-foto-08181-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76783-foto-08181-202-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.