Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76590 | Ca n'Eres Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-neres-vell | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. 'Casal de Cultura Dr. Daurella' de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2008): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès (no aprovat).</p> | XVIII-XIX | L'any 2006, la construcció fou rehabilitada. | <p>Edifici aïllat i amb pati tancat de planta irregular i estructura basilical, format per tres grans cossos adossats. La construcció principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuïda en planta baixa, dos pisos i golfes. Presenta dues galeries obertes mitjançant arcs de mig punt, situades als costats de llevant i ponent de la casa, a la planta pis. La de llevant dóna sortida a una terrassa descoberta. La de ponent presenta uns arcs de mig punt molt estilitzats bastits en maons. De fet, la construcció presenta en general obertures de punt rodó i també rectangulars. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i un rellotge de sol. Adossada a la façana de ponent de la casa destaca la capella, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuïda en dues plantes, amb rosetó. L'edifici s'amplià per la banda de ponent mitjançant la construcció de dos volums rectangulars disposats en angle recte, que deliten una zona de pati davant la capella. Aquests cossos auxiliars s'organitzen en un sol nivell, amb teulades d'un i dos vessants i presenten obertures de mig punt bastides en maons, entre d'altres. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. A pocs metres a migdia de la casa, fora de la tanca que delimita la construcció, hi ha l'era de planta quadrada.</p> | 08181-17 | Barri de Bell-lloc, en el límit amb el terme municipal de Cardedeu, 08430 | <p>L'any 1290, Ramon de Era, fill de Ferrer de Era, defineix al seu germà Simó els drets que té sobre el mas '. Entre les reformes i ampliacions realitzades entre els anys 1888 i 1889 es construí una capella adscrita a Sant Jaume on s'allotja el quadre del 'Setge de Girona' del pintor Ramon Martí i Alsina (1826-1894). L'ornamentació interior de la capella és neoclàssica.</p> | 41.6239200,2.3455000 | 445478 | 4608229 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76590-foto-08181-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76590-foto-08181-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76590-foto-08181-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els propietaris no van permetre l'accés a l'interior de la finca, motiu pel qual les imatges que il·lustren la fitxa, realitzades l'any 2006, són extretes del Pla Especial de Patrimoni de la Roca del Vallès. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | |||||||
| 76730 | Can Claus-Ca l'Avi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-claus-ca-lavi | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | La masia va ser completament rehabilitada fa aproximadament uns 10 anys. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per tres cossos adossats, amb les cobertes de teula de dos vessants i els careners paral·lels a la façana principal. El cos originari està situat al centre de la construcció, està distribuït en planta baixa, pis i golfes, i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures d'arc rebaixat bastides amb maons, tant el portal d'accés com les finestres. Destaca el rellotge de sol del pis, actualment repintat. Presenta una ampliació estructural adossada a la façana de ponent i consistent en una galeria oberta al pis i una finestra quadrada amb l'emmarcament arrebossat, a la planta baixa. A la part posterior, adossat a la façana de tramuntana de la masia, hi ha un altre cos rectangular distribuït en dues plantes, que presenta obertures rectangulars bastides en maons. El volum auxiliar adossat a llevant de la masia es correspon amb un porxo obert, un galliner i un espai de magatzem. El volum adossat a ponent correspon a un espai de garatge o magatzem també. Tots dos casos s'organitzen en un sol nivell. La construcció està bastida en pedra sense treballar lligada amb morter, amb alguns paraments arrebossats i pintats.</p> | 08181-157 | C. d'en Jaume Cuyàs, 22, 08430 | 41.6030700,2.3511400 | 445930 | 4605910 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76730-foto-08181-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76730-foto-08181-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76730-foto-08181-157-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La construcció està delimitada per una tanca. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||||
| 76731 | Can Nebot Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nebot-gros | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XIX | El rellotge de sol està molt degradat. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis, i organitzada en quatre crugies fruit de les successives ampliacions que ha patit l'edifici al llarg del temps. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. La resta d'obertures són rectangulars. A la planta baixa presenten emmarcaments arrebossats i pintats, fruit de la rehabilitació de la masia. Destaca, a l'extrem de ponent de la façana, una llinda monolítica i un carreu de pedra d'una antiga finestra actualment tapiada. Al pis, les finestres presenten els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats, les llindes amb dibuix d'arc conopial decorades amb creus llatines i els escopidors motllurats. La finestra situada damunt del portal presenta un aplic decoratiu consistent en una petita testa probablement reaprofitada. L'obertura de l'extrem de llevant presenta les mateixes característiques que les de la planta baixa. Encara s'observa el rellotge de sol al pis, tot i que molt degradat. La façana de ponent també presenta finestres emmarcades amb carreus de pedra, amb les llindes i els escopidors monolítics i plans. A la de migdia només se'n conserva una i a la de llevant, les finestres tenen els emmarcaments arrebossats. La construcció està bastida en pedra sense treballar i maons, lligat amb morter de calç. La façana de ponent està revestida amb un arrebossat llis, un xic degradat. A les cantonades hi ha carreus de pedra escairats.</p> | 08181-158 | C. de Bonavista, 08430 | <p>L'edifici que ens ocupa dóna nom al barri de can Nebot Gros. En el fogatge del terme de la Roca de l'any 1553 hi figura un 'Nabot'. Posteriorment, l'edifici fou ampliat amb diversos cossos durant els segles XVIII-XIX. A principis del segle XX, el barri estava format per set cases i una capella, de la que actualment se'n conserven les restes. De fet, el propietari del veïnat era el senyor Nebot, que s'ho va vendre tot al segle XVII a Miquel Carpinell, tot i que aquesta família tenia la seva casa pairal situada al barri Reixac. Durant la propietat dels Carpinell, la capella va tenir rector particular a disposició de la seva família, fet prou habitual a la població de l'època. Finalment, la família Carpinell es va vendre el veïnat a quatre propietaris, tot i que a la dècada dels 40 del segle XX només en constaven dos. Posteriorment, el senyor Oliva, un d'aquest dos propietaris, es vengué la seva part a una família de Granollers. La capella, ubicada actualment al jardí de la finca i de la que se'n conserva només el portal, també era utilitzada com habitatge fins l'any 1950.</p> | 41.5819400,2.3307900 | 444216 | 4603577 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76731-foto-08181-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76731-foto-08181-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76731-foto-08181-158-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El petit cap o testa de putto encastat a la finestra situada damunt del portal està probablement reaprofitat d'una finestra del període gòtic-renaixentista, tot i que no es descarta que formés part de l'antiga capella les restes de la qual es conserven al pati de la masia. Totes les finestres emmarcades en pedra presenten els cantells motllurats amb un boet. La casa està delimitada per una tanca de pedra amb barana de ferro. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | |||||||
| 76734 | La Torre de Santa Agnès/Can Bruniquer/Torre del Far/Mas de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-santa-agnescan-bruniquertorre-del-farmas-de-la-torre | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVI-XIX | Perfectament conservada i rehabilitada. | <p>Masia urbana de planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats disposats al voltant d'un pati tancat. L'edifici principal presenta la coberta de teula de quatre vessants, està distribuït en planta baixa i dos pisos i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures d'arc rebaixat adovellades a la planta baixa. Tant els balcons exempts de la primera planta com les finestres del segon pis són rectangulars i estan emmarcades en pedra, amb les llindes planes i els brancals bastits amb carreus desbastats. Al bell mig del parament destaca un rellotge de sol esgrafiat amb la data 1803 i un carreu de pedra sorrenca decorat i amb la següent inscripció: 'MARIA QUINTANA Y DIEGU QUINTANA ME FESERUN 1803'. La resta de façanes d'aquest edifici presenten obertures rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i les llindes planes. Només les finestres del primer pis presenten els escopidors motllurats. Adossat a la façana de ponent hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dues plantes, del que destaca la galeria d'arcs de mig punt bastits amb maons del pis i el coronament d'una torre quadrada que sobresurt per damunt de la coberta. La torre presenta obertures rectangulars emmarcades en pedra i el coronament emmerletat, tot i que rehabilitat. La resta de cossos auxiliars que completen la construcció s'organitzen al voltant del pati, situat davant la façana principal de la masia. És de planta rectangular i presenta un paviment de lloses de pissarra. A la banda de llevant del pati hi ha dos cossos rectangulars amb les teulades d'un i dos vessants, organitzats en un sol nivell, dels quals la part adossada a la masia es correspon amb un porxo obert sostingut per pilars de pedra. A ponent s'adossen dos cossos més, units entre sí mitjançant un volum rectangular cobert per una terrassa enrajolada. L'edifici que s'adossa a la masia presenta la coberta d'un sol vessant, està organitzat en una planta i presenta obertures d'arc rebaixat emmarcades en pedra. L'altre volum, força arranjat en canvi, compta amb teulada de dos vessants, està distribuït en dues plantes i presenta grans obertures rectangulars amb els emmarcaments restituïts. Per la banda de migdia, la construcció queda tancada mitjançant un mur de pedra obert per un gran portal d'arc rebaixat adovellat cobert per un voladís de teula de dos aiguavessos, amb la clau gravada amb la data 1813. La construcció presenta els murs de paredat comú amb carreus ben tallats a les cantonades. La façana principal presenta un revestiment arrebossat llis.</p> | 08181-161 | C. d'en Jaume Cuyàs, 53, 08430 | <p>Durant el segle XVI, l'edifici era conegut com a torre d'en Bruniquer o antiga torre del Far. En el fogatge de l'any 1553 hi figura com propietari en 'Broniquer'. En el Llibre de consuetuds i obligacions del rector i obrers de Santa Agnès de Malanyanes, recapitulat de nou l'any 1650 per Mn. Francesc Morera, es recullen les donacions a la parròquia en concepte dels delmes. En relació a l'edifici s'esmenta: 'De la torre dita d'en Bruniquer (donen) vuit quartans y son quatre per ella y lo mas Domenech vuit a dita torre (...)' (MARTÍ I BONET, 2007: 189). A principis del segle XVIII es menciona: 'Fa quiscun any de cens de terra d'en Bruniquer paga al rector de Santa Ignes dos sous per rahó de una pessa de terra herma ab alsines y altres arbres que té en alou lo dit rector de Santa Ignes (...)' (MARTÍ I BONET, 2007: 189). Com hem vist, a començaments del segle XIX, segons el carreu encastat a la façana principal, els propietaris de l'edifici eren la família Quintana. Tant la inscripció de la façana principal (any 1803) com la data del portal del barri (any 1813) fan referència a les reformes que devien deixar la masia amb l'aspecte actual.</p> | 41.6064000,2.3540400 | 446175 | 4606278 | 1803 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76734-foto-08181-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76734-foto-08181-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76734-foto-08181-161-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finca també està tancada i delimitada per una tanca. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||
| 76735 | Rectoria vella de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-de-santa-agnes | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | Els revestiments arrebossats estan un xic degradats. | <p>Edifici aïllat format per tres cossos adossats que li confereixen una planta irregular. De fet, la construcció principal està situada a la part de ponent de la construcció, és de planta rectangular i consta de dos volums. El principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a ponent, al camí de la Rectoria vella, presenta una composició simètrica de les obertures. Majoritàriament són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant el portal d'accés que està bastit amb carreus de pedra ben desbastats. Les del primer pis es corresponen amb finestres balconeres mentre que a la segona planta són senzilles finestres de mida més petita que les anteriors. Destaca un petit pati davanter delimitat per una tanca de fusta. La resta de paraments de l'edifici també presenten obertures rectangulars, algunes d'elles bastides en maons. Adossat a la façana de migdia d'aquest volum hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant, distribuït en planta baixa i pis. Presenta senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i en destaca la galeria oberta del pis superior. En general, la construcció està bastida en pedra i maons, tot i que els paraments de ponent, migdia i tramuntana presenten un revestiment arrebossat llis.</p> | 08181-162 | Camí d'Alcoll, 21, 08430 | 41.6041000,2.3552300 | 446272 | 4606022 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76735-foto-08181-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76735-foto-08181-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76735-foto-08181-162-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossat a l'extrem sud-est de la construcció hi ha el tercer cos, de nova planta i actual seu del C.F. Santa Agnès. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||||
| 76741 | Can Prat Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-nou-0 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia d'època moderna aïllada i orientada a migdia, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que consta de planta baixa pis i golfes. La masia és de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país. Al façana principal, la de migdia, trobem obertures rectangulars de diferents mides que es troben emmarcades amb maons vistos, a mode decoratiu. La masia presenta a ponent un cos adossat de planta rectangular que correspon a una ampliació posterior. Els baixos d'aquest cos són a mode de garatge i el pis a mode de galeria, on presenta obertures de mig punt. Cal esmentar que a tramuntana i a ponent de l'edifici s'han bastit, adossades entre elles, diverses quadres pels cavalls. Per últim mencionar que tota la construcció està arrebossada i pintada de blanc excepte als emmarcaments de les obertures.</p> | 08181-168 | Carretera de Vallderiolf BV-5159, 08430. | <p>Segons el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès la construcció sembla ser de finals del segle XVIII, bastida per un descendent de Can Prat Vell a conseqüència d'un repartiment de la propietat. La galeria porticada fou bastida posteriorment vers el segle XIX.</p> | 41.5822800,2.2982400 | 441503 | 4603637 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76741-foto-08181-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76741-foto-08181-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76741-foto-08181-168-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Se la coneix també amb el nom de Can Patau. Queda afectada per la Carretera de Vallderiolf BV-5159 Actualment es la seu de la Hípica Can Patau. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||||
| 76783 | Forn de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-planes | <p>CHORÉN TOSAR, J. (Inèdit): Estudi del forn d'obra de can Planes (La Roca del Vallès), agost 2005. Dipositat al Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura i Recerca de la Generalitat de Catalunya. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | Caldria fer neteja de l'abundant vegetació que cobreix la zona i rehabilitar els murs de la construcció. | <p>Construcció aïllada de planta rectangular excavada al subsòl aprofitant el desnivell d'un marge. Està format per una cambra de combustió i cocció de planta quadrada, d'uns 3 metres de llargada per 2,90 metres d'amplada, i uns 3 metres de profunditat, que en origen tindria separades les dues funcions mitjançant la graella, la qual probablement resti amagada sota els enderrocs actuals que afecten la construcció. Aquestes parets foren revestides amb argila, que va quedar cuita degut al mateix procés productiu del forn, augmentat així la seva solidesa. També es conserva part de l'estructura aèria del forn, consistent en un mur de folre bastit en pedra sense treballar i fragments de maons, tot lligat amb morter de calç i situat a la cara oest de l'estructura. En aquest folre s'obre l'accés a la cambra de combustió, consistent en un arc rebaixat amb les pedres disposades a sardinell. També destaquen les restes d'un mur corregut superior de tovots.</p> | 08181-202 | Al final del carrer Espronceda, 08430 | <p>És força probable que el forn fos construït pels propietaris de la propera masia de can Planes, per proveir-se dels materials necessaris per la construcció o ampliació de la mateixa, fet habitual en el mon rural català en època moderna.</p> | 41.5861900,2.3315600 | 444284 | 4604049 | 08181 | La Roca del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76783-foto-08181-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76783-foto-08181-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76783-foto-08181-202-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||||
| 76786 | Fons documental de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> | XVI-XX | <p>El fons documental de l'arxiu parroquial de Santa Agnès de Malanyanes es troba a la mateixa església de Santa Agnès de Malanyanes amb seu al barri de Santa Agnès. Aquest arxiu custodia un extens i divers fons relacionat amb el patrimoni documental del terme de La Roca que es remunta des del segle XVI fins al segle XX i que a continuació citem: -Manuals parroquials (1516-1828): 7 volums, 3 lligalls. -Llibres de Fàbrica (1558-1932): 2 lligalls. -Fàbrica, Consueta i Celebracions (1626-1735): 1 volum. -Consueta (1683-1926): 2 volum, 2 lligalls. -Llevadors de rendes (1611-1706): 2 volums, 1 lligall. -Processos (1539-1707): 2 volums, 1 lligall. -Aniversaris i celebracions (1598-1684): 1 volum. -Testaments (1461-1799): 4 volums, 1 lligall. -Capitals matrimonials (1516-1737): 1 lligall. -Baptismes (1517-1979): 3 volums. -Defuncions (1537-1979): 2 volums. -Confirmacions (1942-1979): 2 volums. -Confraria de Sant Isidre (administració) (1635-1684): 1 volum.</p> | 08181-205 | Veïnat de l'Església, 08430 | <p>La primera notícia documental que es coneix del temple és una venda de l'any 1022 mentre que el 1025 ja exercia funcions parroquials, com es veu en una venda del comte Balaguer I i la seva esposa Guisla. L'any 1080, en el testament de Ramon Sinfret recollit al Libri antiquitatum, es reafirma la funció de parròquia del temple. L'any 1113, l'església passa a mans de Mir Riculf per la donació de Guillem i Ermessenda. A partir del 1393, el temple passa a ser jurisdicció del bisbe i del capítol de Barcelona. Durant el segle XIV, la parròquia tenia dos beneficis, el de sant Joan i el de santa Maria en la capella de Santa Maria de Malanyanes. De l'altar de sant Joan sabem que ja existia l'any 1077. Per les visites pastorals dels anys 1413 i 1421 sabem que el temple tenia 27 parroquians i que es valorava en 65 lliures. L'església de Santa Agnès es considera un temple situat entre el romànic tardà i el gòtic, datat entre finals del segle XIII i principis del segle XIV. De l'antic temple romànic es conserva un fragment del mur de l'absis, els murs laterals, el frontis i la part baixa del campanar. L'absis romànic va ser enderrocat i substituït per fer l'actual l'any 1868. La portalada és gòtica i l'any 1306 podria ser la data d'acabament de la seva construcció. Les capelles van ser construïdes en diferents moments. L'any 1559 es va construir la capella del Roser, el 1627 la de sant Isidre, el 1705 la de sant Bartomeu i el 1765 la del sant Crist. Tot i que la part inferior del campanar és romànica, la resta del parament fou bastida al segle XVI. La sagristia és del segle XIX i el cor és modern.</p> | 41.6050100,2.3544300 | 446206 | 4606124 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76786-foto-08181-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76786-foto-08181-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76786-foto-08181-205-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez/Adriana Geladó Prat | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||
| 76794 | Fons documental de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-agnes-de-malanyanes-0 | <p>ARQUEBISBAT DE BARCELONA (.n.d): Patrimoni cultural: L'arxiu i museu de la diòcesi. Obtinguda el 1 de març de 2011. GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> | XVII-XX | <p>El fons documental de l'arxiu parroquial de Santa Agnès de Malanyanes està actualment custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB), institució que custodia els documents emanats de l'activitat del bisbe i a la seva cúria diocesana, i gestiona la consulta de les sèries del mateix i dels fons en dipòsit, amb seu al carrer del Bisbe, 5, dins el Palau Episcopal Aquest documents de diverses èpoques fan referència tant a temes purament eclesiàstics com a administratius. Així doncs els documents que custodien els tenen dividits en : -Baptismes. -Capítols matrimonials. -Òbits. -Misses i fundacions. -Actes notarials. -Testaments. -Processos. -Maunals sive protocullus. -Obra. -Confraries. -Varia. -Comptes. A més a més hi ha un total de 65 documents de temàtica diversa, como cartes, rebuts, comptes, estadístiques inventaris, Acció Catòlica, etc. Entre altres documents destaquen: -Un inventari de l'arxiu parroquial d'abril de 1927 que conté també un altre inventari d'octubre de 1782. -Esborrany del estatuts del Sindicat Agrari. -Respostes recollides al 'Qüestionari parroquial per la confecció de la Guia de l'Església en Espanya' (1951). -Altre documentació de la relació entre l'Arquebisbat i la parròquia.</p> | 08181-213 | Palau Episcopal, c/ del Bisbe 5, 08002 Barcelona | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) és la institució encarregada de custodiar l'ampli i divers fons documental emanat de l'activitat del bisbe i a la seva cúria diocesana, així com gestionar la consulta de les sèries del mateix i dels fons en dipòsit i també la seva conservació òptima. La seva ha estat i és des de la seva creació la mateixa: l'edifici del palau episcopal, primerament a la planta baixa, però des dle 1900 fins avui en dia, a la segona planta del palau. El seu origen i estructura es remunta vers l'any 878 quan Lluís II de França concedí el privilegi al bisbe Frodoí sobre les prim' propietats episcopals i drets importants. La seva funció original era servir a les tres Curies i a la secretaria de cambra del palau episcopal.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76794-foto-08181-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76794-foto-08181-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76794-foto-08181-213-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||
| 76798 | Can Solei-Mas Soley de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-solei-mas-soley-de-vilanova | <p>ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS ORIENTAL (ACVO): Fons del Mas Soley. AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | La masia es troba en molt mal estat, amb la teulada, pisos i diferents parts de la façana enrunada. | <p>Restes d'una masia aïllada de planta rectangular que es troba en estat d'abandonament i enrunament. L'edifici està en molt mal estat i la vegetació fa no possible una descripció acurada de les restes. La construcció presenta diverses fases constructives, reformes i ampliacions. Entre els diferents materials constructius es poden apreciar els murs de tàpia i la utilització de pedres de diversos tipus i maons. Actualment li manca la teulada, els pisos i diverses part de la façana, encara que es pot observar el seu perímetre. Cal destacar que al sud-oest s'hi pot apreciar una arcada que hom considera de diafragma apuntada bastida amb dovelles de pedra de mida petita.</p> | 08181-217 | Carretera de Vallderiolf BV-5159 | <p>Tot i que al Pla Especial i Catàleg de patrimoni de La Roca, la tipologia de l'arc es considera de diafragma apuntat (enquadrat entre els segles XIII-XV), pensem que la construcció s'hauria de contextualitzar més en època moderna, vers el segle XVIII. La construcció apareix citada als fogatges dels anys 1497 i 1553 i, a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), es conserva un fons documental de pergamins procedents de la construcció, datats entre els anys 1322 i 1621.</p> | 41.5785900,2.3048500 | 442051 | 4603223 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76798-foto-08181-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76798-foto-08181-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76798-foto-08181-217-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||||
| 76807 | Can Colet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colet-0 | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII/XX | Força enrunada, tot i que conserva el perímetre de la construcció. Els coronaments s'estan esllavissant. | <p>Edifici enrunat integrat dins l'entramat urbà actual i molt modificat respecte l'estructura de masia del que partia. Es tracta de les restes d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta de dos vessants actualment enrunada i distribuïda en planta baixa i dos pisos. L'edifici va ser ampliat amb un cos adossat a ponent, al que s'accedeix mitjançant un gran portal d'arc rebaixat bastit en maons situat a la façana de tramuntana. El volum principal presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, algunes d'elles tapiades actualment. A la banda de llevant presenta una terrassa al pis i un gran portal d'arc rebaixat bastit en maons. Les façanes presenten un coronament ondulat decorat amb orles, que amagava completament el nivell de la coberta i que actualment està força degradat. La construcció presenta els paraments arrebossats.</p> | 08181-226 | C. del Tagamanent - plaça del Tagamanent, 08430 | <p>La casa vella de can Colet era propietat del senyor Joan Sol i era l'única construcció present al sector actual que ocupa la urbanització. Des de principis del segle XX i fins l'any 1939, els masovers que conreaven les terres i s'ocupaven de la casa eren els Vilarrassa. Més tard se'n ocupà la família Girbau. Posteriorment, amb la venda de la propietat i la mort del senyor Sol, s'inicià la construcció de cases.</p> | 41.5883100,2.3161600 | 443002 | 4604294 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76807-foto-08181-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76807-foto-08181-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76807-foto-08181-226-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Fins l'any 2007, la construcció encara mantenia el portal d'accés principal d'arc de mig punt adovellat. A la clau hi havia gravada una creu grega i la data de 1677. La finestra situada damunt del portal era rectangular i estava emmarcada amb carreus de pedra granítica amb el cantell motllurat. És força probable que aquests elements encara es mantinguin a l'actualitat, tot i que les condicions d'enrunament de l'edifici i l'abundant vegetació que l'afecta fan impossible la seva documentació. Aquest element es recull al Pla especial i catàleg del Patrimoni de la Roca del Vallès (2011) amb la categoria de Vestigi arqueològic. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | |||||||
| 76815 | El vot del poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vot-del-poble | <p>DACHS ANDREU, E. (1943): Nota historica de la Fiesta de Sant Sebastián, en la Roca. Graficas F. Carreras, Granollers, inèdit. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. VIQUIPÈDIA (n.d): Sant Sebastià. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> | XVII-XX | <p>El vot del poble és una missa que es celebra cada 20 de gener a l'església de Sant Sadurní per donar gràcies a Sant Sebastià. Durant el segle XVII diferents llocs patiren la pesta negra, i La Roca no en fou menys. Vers el novembre de 1651 comença a desenvolupar-se i no es frenà fins l'inici de 1653. La quantitat de morts que hi hagueren, a més a més de la por al contagi, va fer que la majoria de cossos no s'enterressin en el cementiri, sinó en qualsevol lloc aïllat en els camps de conreu a prop del lloc de fallida. El total de morts durant aquesta època es va elevar fins a 92. Segons el llibre de comunió hi havia 136 fidels, així doncs entre soldats francesos i espanyols s'especula que hi hauria una població de 165 habitants. Segons aquests càlculs, vers el 1652 la pesta reduí la població en un 60%. En aquest moment de crisis els roquerol acudiren a Sant Sebastià, fent vot de celebrar tots els any una festa si els salvava. És per això que encara avui en dia, en agraïment continuen celebrant la missa.</p> | 08181-234 | Església de Sant Sadurní, c/ de l'Església, 2, 08430 | <p>Sant Sebastià fou un militar romà nascut a Narbona al voltant del 256 que posteriorment es convertí al cristianisme i mort com a màrtir a Romà vers el 287 en no voler renunciar a la fe cristiana. És venerat com a sant en totes les confessions cristianes Va ésser condemnat a morir assagetat pels seus propis soldats. Encara que el donaren per mort, el seu cos va ser recollit i miraculosament guarit. Posteriorment es presenta una altre vegada davant de l'emperador per retreure-li que perseguís als cristians i aquest ordenà que fos colpejat fins a morir o, segons altres versions, va fer que li aixafessin el cap amb un mall. La seva festivitat és el 20 de gener, el dia oficial de la seva mort. És el protector contra la pesta i el patró (no reconegut oficialment) dels homosexuals.</p> | 41.5902000,2.3260000 | 443824 | 4604498 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76815-foto-08181-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76815-foto-08181-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76815-foto-08181-234-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | |||||||||
| 76822 | Can Saladrigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saladrigas | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XX | La construcció està completament rehabilitada. | <p>Masia aïllada i rehabilitada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta de conjunt irregular. La construcció principal és de planta rectangular i està formada per dos cossos adossats, amb les cobertes d'un i dos vessants de teula. La masia pròpiament dita està distribuïda en planta baixa i pis, mentre que el cos adossat només s'organitza en una sola planta. La construcció presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats exceptuant el portal d'accés principal que és d'arc rebaixat. A la façana principal, aquesta porta està protegida per un porxo amb teulada d'un sol aiguavés, sostinguda per dos pilars de planta quadrada bastits en maons. Destaca, a la part superior de la façana, un rellotge de sol restaurat. La resta de cossos estructurals que formen part de la finca estan actualment destinats a garatges i magatzems i foren rehabilitats de la mateixa manera que la masia. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08181-241 | Barri de Bell-lloc, 08430 | 41.6123700,2.3410100 | 445094 | 4606949 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76822-foto-08181-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76822-foto-08181-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76822-foto-08181-241-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | |||||||||
| 76845 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-8 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. 'Casal de Cultura Dr. Daurella' de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (n.d).</p> | XVIII-XX | Rehabilitada recentment. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats amb les cobertes de teula de dos vessants, i els careners perpendiculars a la façana principal. El cos més meridional, completament rehabilitat i amb el nivell de la coberta original alçat, està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, refetes i amb els emmarcaments bastits en maons. El portal d'accés principal és de nova construcció i d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de granit escairats i la llinda plana monolítica. És de nova construcció i ha estat completament restituït. La construcció és bastida en pedra sense treballar disposada irregularment, amb reformes, i lligada amb abundant morter fruit de la rehabilitació actual. El cos central de la construcció presenta un nivell més d'alçada i el mateix tipus de finestres i d'aparell que en el cas anterior. El volum adossat a tramuntana no ha estat rehabilitat i presenta la part de llevant de la construcció enrunada. Tot i això continua mantenint el mateix nivell d'alçada que el cos central. En aquest tercer nivell i oberta a la façana de ponent, destaca una finestra rectangular amb llinda plana de pedra. L'aparell és de pedra i fragments de maons disposats en filades més o menys regulars, i es conserva una part del revestiment original. Per últim, adossat a la façana de ponent del volum anterior, hi ha un cos rectangular amb la coberta d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis, de construcció posterior. Compta amb obertures rectangulars i presenta els paraments arrebossats.</p> | 08181-272 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Al segle XII ja consta un tal Bernat de Puig. El cognom, vinculat al terme de la Roca, continua apareixent en el fogatge de l'any 1497, mentre que en el fogatge de l'any 1553 apareix relacionat amb el topònim Belloch. En origen, la masia estava partida en dues edificacions, can Puig i can Turoner, i presentava un barri tancat (actualment, l'accés a les dues cases també està tancat). Sembla ser que la masia comptava amb un portal de mig punt adovellat format per onze dovelles, tres finestres d'arc conopial decorades amb figures, relleus i motllures, una finestra rectangular de llinda plana al costat del portal i un rellotge de sol a l'extrem superior de la façana principal. En el Llibre de consuetuds i obligacions del rector i obrers de Santa Agnès de Malanyanes, recapitulat de nou l'any 1650 per Mn. Francesc Morera, es recullen les donacions a la parròquia en concepte dels delmes. En relació a la masia sabem que pagava un delme de 2 quartans de blat al rector de Santa Agnès i que celebrava misses en favor dels seus difunts en aquest mateix temple: 'Fa tots anys lo mas Puig de la parroquia de Santa Ignés de Maranyanes (sic) paga al 28 de març al rector de Santa Ignés 22 sous per la celebració de dos aniversaris per la ànima de Sagismon Puig' (MARTÍ I BONET, 2007: 192). Hi ha constància que can Puig ha estat objecte de moltes reformes i ampliacions, mentre que can Turoner estigué durant un temps deshabitada i amb la teulada ensorrada.</p> | 41.6267700,2.3441100 | 445364 | 4608546 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76845-foto-08181-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76845-foto-08181-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76845-foto-08181-272-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||||
| 76851 | Creu de terme de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-torreta | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | XX | Fou resconstruida l'any 1911. | <p>Creu de terme situada a la cantonada formada entre el carrer Costa Brava i el passeig de can Grau, al barri de la Torreta. La creu està formada per tres parts superposades, el basament, el fust de columna i la creu. El sòcol és de planta circular de pedra i està format per quatre tambors disposat en gradació. L'inferior presenta tres escuts de pedra encastats al parament. El de la banda de migdia, el millor conservat, és l'escut de Catalunya. El de llevant, tot i que força degradat, presenta un ocell. El del costat de tramuntana, que es troba en el pitjor estat de conservació, torna a ser l'escut de Catalunya. Adossat a la banda de ponent del tambor hi ha un gran carreu de pedra decorat amb un altre escut, un xic degradat, tot i que sembla que torna a ser l'escut de Catalunya, en aquesta ocasió coronat. El tambor superior, on s'assenta el fust de columna, presenta una inscripció gravada envoltant-lo. Una bona part del text és pràcticament il·legible mentre que la resta fa referència a la reconstrucció de l'element: 'RECONSTRUIDA·POR·FEDERICO·RICART·1911·GRANOLLERS'. El fust de la columna és estriat i s'assenta damunt d'un basament poligonal. De fet, tant el basament com la part inferior de la columna són originals. La resta de la columna, inclòs el capitell, i la creu són producte de la reconstrucció de principis del segle XX. La creu és llatina i amb la imatge de la Mare de Déu amb el nen als braços. Tota la construcció és de pedra.</p> | 08181-278 | Carrer de la Costa Brava- Passeig de can Grau, 08430 | <p>La creu fou situada al barri de la Torreta l'any 1915 i correspon a l'antiga creu de terme de Palou, ubicada entre Granollers i Palou. La nova localització respon al fet que al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el marqués de Santa Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa, can Grau. Tal i com indica la inscripció del basament, la creu fou reconstruïda l'any 1911 pel senyor Federico Ricart de Granollers, marquès de Santa Isabel des del 1856. Cal indicar que els xiprers que envolten la creu foren declarats arbres d'interès local l'any 1988. Una placa commemorativa situada a escassos metres de la creu, i instal·lada durant la festa de la creu de l'any 1996, recorda aquest fet.</p> | 41.6003900,2.2982600 | 441521 | 4605647 | 1911 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76851-foto-08181-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76851-foto-08181-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76851-foto-08181-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons el Decret del 14 de març de 1963, de protecció d'escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i similars, la creu de terme de la Torreta ha ser BCIN. | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||
| 76852 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de la Roca del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-la-roca-del-valles | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA DEL VALLÈS (2009): Guia de l'Arxiu Municipal de la Roca del Vallès (CAT AMRV), Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. AJUNTAMENT DE LA ROCA DEL VALLÈS (n.d): Arxiu Municipal. Obtinguda el 14 de març de 2011. JUAN RICHARTE, C. (2011): Història arxivística de AMRV, document inèdit.</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Municipal de la Roca del Vallès (AMRV) està gestionat per l'Ajuntament de la Roca i es troba adscrit a Serveis Generals –Secretaria. El seu fons està format per la documentació que genera l'Ajuntament en el desenvolupament de les seves funcions (transferida des de les oficines municipals) i per la documentació que s'ingressa de particulars que la volen dipositar. L'Arxiu s'encarrega de la gestió, organització, conservació i difusió de tota aquesta informació, fent-la accessible a la població en general, i atenent i assessorant els usuaris que vulguin fer ús del servei. Alhora, l'Arxiu també vetlla per la recuperació del patrimoni documental d'interès històric i cultural. La procedència de la documentació que integra el fons de l'Arxiu és força diversa, donat que es recull informació d'associacions i entitats, fons patrimonials i familiars, d'institucions religioses, fons personals, fons judicials i fons de la mateixa administració municipal. Tota aquesta documentació està organitzada en diversos formats i suports, ja siguin textuals, audiovisuals, fotogràfics, mapes, plànols i documents en suport electrònic, i està recollida en un dipòsit de 125 metres quadrats, amb uns armaris compactes que tenen una capacitat de 2.041 metres lineals de documentació, i dos metres quadrats per a suports especials. La major part de la documentació comença a partir del segon terç del segle XIX i està formada per la informació generada per l'Ajuntament de la Roca, des del 1723 (1699) fins a l'actualitat. La resta del fons de l'administració local la completa la informació de l'Ajuntament de Vilanova de la Roca, generada entre el 1937 i 1939. -El fons judicial compta amb documentació procedent del Jutjat de Pau i Registre Civil de la Roca del Vallès (1841/1985) i del Jutjat de Pau i Registre Civil de Vilanova de la Roca (1939). -El fons d'associacions i fundacions presenta documentació del Montepio de Sant Isidre (1902/1949), FET i JONS (1939-1940), del Casino de la Roca del Vallès (1950/1995), de la Coral Centre i Energia (segle XX) i del BM La Roca (segle XX). -El fons patrimonial de la família Torrents (1589(1444)/1967). -Els fons personals d'Amàlia Segura Safont (1951), Francesc Mestre i Andreu (1955/1999), Jaume Anfruns (1495 (1774)/1932) i de la sra. Vito (1899/1970). -Els fons religiosos de la parròquia de Santa Maria del Jaire (1984-2003) i de la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes (1880-1934). -Per últim, les col·leccions d'imatges dels segles XX i XXI i la col·lecció de material audiovisual del segle XX.</p> | 08181-279 | C. Lope de Vega, 10, 08430 | <p>El febrer de 1986 s'iniciaren les tasques d'organització de la documentació que formaria part de l'Arxiu, sota el patrocini de l'Ajuntament de la Roca del Vallès i l'impuls d'un grup de professors de l'Escola del Treball de Granollers. La documentació, ordenada alfabètica i numèricament, fou transferida des de les instal·lacions de l'Ajuntament vell a la planta superior de l'edifici de la Policia Local. Malgrat això, no serà fins el mes d'octubre del 2000 que es posarà en funcionament el Servei d'Arxiu de l'Ajuntament de la Roca del Vallès, pròpiament dit. La inclusió en el programa de suport al patrimoni documental municipal desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Documental de la Diputació de Barcelona, fins el mes de maig del 2001, serà clau per endegar l'Arxiu definitivament. Durant aquest període s'adequà un nou espai, la masia el Molí de Santa Agnès de Malanyanes, i es convocaren les proves per dotar la plaça d'un arxiver municipal. L'any 2005, l'Arxiu municipal es trasllada del Molí de Santa Agnès de Malanyanes al Centre Cultural de la Roca del Vallès, al carrer Lope de Vega, tot i que no serà fins el 2007 que s'instal·li definitivament a la primera planta de l'edifici.</p> | 41.5829800,2.3256700 | 443790 | 4603696 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76852-foto-08181-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76852-foto-08181-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76852-foto-08181-279-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Municipal es troba adscrit a Serveis Generals –Secretaria. Disposa de Reglament aprovat per acord plenari de l'Ajuntament de la Roca del Vallès el 3 de març de 2005, i publicat al BOP número 105 de 3 de maig de 2005. És membre de la Central de Serveis Tècnics de la Xarxa d'Arxius Municipals des del 23 d'octubre de 2003 i està inclòs en el Directori dels Arxius de Catalunya de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, des de l'11 de desembre de 2001. Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||||
| 76896 | Can Reurell / Can Raurell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-reurell-can-raurell | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | L'exterior està un xic descuidat. Es troba en un cert procés de degradació. | <p>Masia d'època moderna, paradigma de l'arquitectura rural , que es troba, juntament amb altres construccions annexes i adossades, a prop de la carretera de Valldoriolf, vora uns camps de conreu i la C-60. La construcció primigènia és de planta rectangular orientada a migdia i consta de plata baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Els trets més destacats de l'edificació es troben a la façana principal, on es poden apreciar un finestra en el primer pis, d'arc a nivell, emmarcada amb carreus de bella factura. La porta d'accés ubicada a la planta baixa, és d'arc de mig punt bastida amb dovelles grans. Per últim s'aprecia un forn semicircular que sobresurt del parament. La resta de l'aparell és de pedra vista desbastada. Cal esmentar que la masia, amb les edificacions adossades posteriors, que no presenten cap tret rellevant, conforma una planta trapezoïdal, i no rectangular, con en el cos original.</p> | 08181-323 | C/ Martí Grivé, 29 1er 2a, 08430. | 41.5934000,2.3028100 | 441894 | 4604868 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76896-foto-08181-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76896-foto-08181-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76896-foto-08181-323-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que l'heretat ha estat dividida en dues propietats de les quals Can Raurell es correspon amb el cos est. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||||
| 76897 | Can Vidalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidalet | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia d'època moderna, paradigma de l'arquitectura rural, amb diferents ampliacions i reformes, que es troba aïllada en el bosc. La construcció primigènia és de planta rectangular orientada a migdia i consta de plata baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Els trets més destacats de l'edificació es troben a la façana principal, on es poden apreciar quatre finestres a l'alçada del primer pis, totes ells d'arc a nivell, i on destaca dos d'elles que es troben amb els emmarcaments vistos mitjançant carreus de bella factura i on s'aprecien, a sendes llindes, les inscripcions 1720 i 1771. La porta d'accés, ubicada a la planta baixa, és d'arc de mig punt bastida amb dovelles grans. Cal esmentar que a sobre la dovella clau es pot llegir la data 1772. A més a més s'aprecia un rellotge de sol on s'aprecia els noms Antoni Roselló i Maria Roselló i la data de 1908. Per últim esmentar que tant a ponent com a tramuntana té dos cossos adossats de planta rectangular i amb teulada pròpia. Tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc.</p> | 08181-324 | Carretera de la Roca a Òrrius BV-5001, 08430. | <p>Les diferents dates que es poden apreciar a la façana principal (1720, 1771 i 1772) ens indiques que la construcció s'ha d'enquadrar dins del segle XVIII, on va tenir diferents reformes o fases constructives. D'altra banda al data del rellotge ens indica quan aquest va ser pintat a la façana per primera vegada.</p> | 41.5743300,2.3388400 | 444881 | 4602727 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||||
| 76898 | Can Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-capella-0 | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | <p>Masia d'època moderna, paradigma de l'arquitectura rural, amb diferents ampliacions i reformes, que es troba aïllada entre camps de conreu al barri de Gasuacs El cos principal és de planta rectangular orientada a migdia i consta de plata baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta obertures rectangulars a mode de finestres tant a la planta baixa com al pis, i un accés principal que és d'arc rebaixat sobre el que s'aprecia una petita coberta a una vessant. L'únic tret rellevant és una escala exterior que dóna accés al segons pis directament i un rellotge de sol que es troba en molt mal estat i que ha perdut la pintura que presentava. A ponent d'aquest cos s'adossen, consecutivament, dos més, també de planta rectangular i teulada pròpia que no estan destinats a vivenda, sinó que s'utilitzen com magatzems. Per últim mencionar que tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc.</p> | 08181-325 | Barri Gasuacs, Can Capella, 08430. | <p>Segons el 'Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès' la construcció s'ha d'enquadrar dins del segle XVIII.</p> | 41.5896800,2.3527800 | 446056 | 4604423 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76898-foto-08181-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76898-foto-08181-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76898-foto-08181-325-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | |||||||||
| 76922 | Rellotge de sol del Molí de la Roca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-la-roca-1 | XVIII-XIX | <p>Rellotge de sol de forma rectangular situat a la façana de migdia de l'antic molí de la Roca, en el volum de construcció medieval del conjunt. El rellotge està format per un revestiment arrebossat doble decorat amb la tècnica de l'esgrafiat. El rellotge en sí és ovalat, està decorat amb motius vegetals i florals i presenta una cartel·la central amb la següent llegenda: 'QUI TÉ SOL QUÈ MÉS VOL?'. A la part superior hi ha el sol, amb cara somrient, des del que surt el gnomos, de ferro, i està emmarcat per l'any de construcció 1661. A la part inferior del rellotge hi ha una petita inscripció que resa: 'CASTELLS 1981'. Probablement, aquesta darrera inscripció faci referència a la rehabilitació de l'element per part dels germans Castells, artistes destacats del municipi.</p> | 08181-349 | C. d'Anselm Clavé, 9, 08430 | 41.5889600,2.3252600 | 443761 | 4604360 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76922-foto-08181-349-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La resta de rellotges de forma quadrada o rectangular presents en diversos edificis del terme municipal de la Roca del Vallès, presenten les mateixes característiques tipològiques que aquest element. Majoritàriament s'ubiquen a les façanes orientades a migdia i molts d'ells estan pintats damunt dels revestiments arrebossats dels paraments exteriors. També n'hi ha d'esgrafiats i d'altres que estan bastits amb rajoles de ceràmica vidrada decorades. Cal destacar que alguns dels rellotges presenten peces de pedra i d'altres elements reaprofitats. Els gnòmons són de ferro. En alguns casos van acompanyats d'una llegenda associada relacionada amb el sol i el temps. Aquests elements són de cronologia diversa en ocasions amb les dates de construcció i rehabilitació de l'element, com el cas actual. | 98|119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||||||
| 76619 | Escut animalístic a la creu de terme de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-animalistic-a-la-creu-de-terme-de-la-torreta | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | La creu de terme de la Torreta fou resconstruida l'any 1911. | <p>Es tracta d'un escut situat al sòcol de la creu de terme de la Torreta. El sòcol és de planta circular bastit en pedra lligada amb morter, i està format per quatre tambors disposat en gradació. L'inferior presenta tres escuts de pedra encastats al parament, dels quals el de la banda de llevant és l'únic de caire animalístic de l'element. Tot i que l'escut està un xic degradat s'observa un ocell de perfil. A mode d'hipòtesi, l'au es pot identificar o bé amb un colom o bé amb una gralla, aquesta última relacionada amb l'escut de Granollers, de la mateixa manera que els escuts quadribarrats presents en el sòcol també. Tota la construcció és de pedra.</p> | 08181-46 | Carrer de la Costa Brava- Passeig de can Grau, 08430 | <p>La creu fou situada al barri de la Torreta l'any 1915 i correspon a l'antiga creu de terme de Palou, ubicada entre Granollers i Palou. La nova localització respon al fet que al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el marqués de Santa Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa, can Grau. Tal i com indica la inscripció del basament, la creu fou reconstruïda l'any 1911 pel senyor Federico Ricart de Granollers, marquès de Santa Isabel des del 1856.</p> | 41.6003900,2.2982600 | 441521 | 4605647 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76619-foto-08181-46-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons el Decret del 14 de març de 1963, de protecció d'escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i similars, si l'escut és heràldic ha ser BCIN. Tot i això, caldria un estudi més elaborat de l'element per assegurar-ho. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||||
| 76620 | Escuts de Catalunya a la creu de terme de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escuts-de-catalunya-a-la-creu-de-terme-de-la-torreta | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | La creu de terme de la Torreta fou resconstruida l'any 1911. | <p>Es tracta de dos escuts situats al sòcol de la creu de terme de la Torreta. El sòcol és de planta circular bastit en pedra lligada amb morter, i està format per quatre tambors disposat en gradació. L'inferior presenta tres escuts de pedra encastats al parament, dels quals el de la banda de migdia i el de tramuntana es corresponen amb l'escut de Catalunya. El de migdia està més ben conservat que l'altre. Adossat a la banda de ponent del tambor hi ha un gran carreu de pedra decorat amb un altre escut degradat, tot i que sembla que torna a ser l'escut de Catalunya, en aquesta ocasió potser coronat. No es descarta, tot i que a mode d'hipòtesi, que aquests elements facin referència a l'escut de Granollers (cal tenir en compte que el quart escut present al sòcol representa un ocell, el qual podria fer referència a la gralla de l'escut de Granollers). Tota la construcció és de pedra.</p> | 08181-47 | Carrer de la Costa Brava- Passeig de can Grau, 08430 | <p>La creu fou situada al barri de la Torreta l'any 1915 i correspon a l'antiga creu de terme de Palou, ubicada entre Granollers i Palou. La nova localització respon al fet que al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el marqués de Santa Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa, can Grau. Tal i com indica la inscripció del basament, la creu fou reconstruïda l'any 1911 pel senyor Federico Ricart de Granollers, marquès de Santa Isabel des del 1856.</p> | 41.6003900,2.2982600 | 441521 | 4605647 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76620-foto-08181-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76620-foto-08181-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | |||||||||
| 76621 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-1 | <p>DE JUAN, X. (2004): Guia del Parc de la Serralada Litoral, EIN La Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Pòrtic Guies, Barcelona. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> | XX | <p>El Parc Serralada Litoral es localitza entre les comarques del Maresme, Vallès Oriental i Barcelonès, formant part del sector central de la cadena Litoral o de Marina que està entre el Besòs i la riera d'Argentona. El PEIN comprèn una superfície de 4.710 ha que ocupa una estreta franja allargada que coincideix amb l'eix principal d'aquesta cadena muntanyosa, que s'orienta de SO a NE i s'estén des del massís del Garraf al de les Gavarres de forma paral·lela al traçat de la costa mediterrània. L'àmbit de l'espai comprèn territoris dels següents termes municipals: Santa Maria de Martorelles, Vallromanes, Vilanova del Vallès, la Roca del Vallès, Argentona, Òrrius, Cabrera de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Teià, Alella, Tiana i Badalona. Es caracteritza per presentar altituds moderades que mai sobrepassen els 800 metres, i una vegetació representada per un complex mosaic de comunitats que es barregen (alzinars litorals, brolles, formacions de ribera, prats, pinedes, garrigues, conreus i erms, …). Els límits del PEIN dibuixen un territori més aviat allargat i estret amb formes retallades i prou irregulars. Pel que respecta als límits territorials del Parc de la Serralada Litoral que afecten al terme Municipal de la Roca són els que es marquen el PEIN que a continuació detallem: 'Des del contacte del terme municipal amb la urbanització de Ruscalleda (localitzada a Vilanova del Vallès), el límit es dirigeix a l'oest coincidint amb el terme municipal durant uns 650 m. Remunta en direcció nord-est la carena localitzada sobre els boscos de can Gol i can Solei, fins confluir amb una pista que segueix a l'est. En arribar a la carena que descendeix en direcció nord la segueix, i travessa la carretera BV-5106. Ara el límit segueix la carretera cap al nord pel seu marge dret fins trobar el torrent de can Verdaguer. Abandona la carretera i remunta la carena que porta al turó Gros. Continua, sempre per la carena i en direcció nord-est. Abandona la carena, passa per la replana de can Planas més orientat a l'est i descendeix fins trobar la carretera C-1415, davant la cruïlla de can Companys de Dalt. Puja per la carretera durant uns 100 m, l'exclou en aquest tram, i la travessa en direcció est, envolta l'àrea qualificada com a 15 - Sòl no urbanitzable lliure permanent- en el planejament general municipal. Ascendeix en direcció nord-est fins al turó identificat per la seva cota de 296,64 m. A continuació, descendeix al nord-oest fins trobar la pista que envolta el turó localitzat al nord de can Toio. Segueix aquesta pista per la dreta durant uns 200 m. L'abandona i es dirigeix en línia recta i en direcció nord-est a la carena que delimita per la dreta la vall del torrent que desemboca al torrent de la font del Bosc per ca l'Amat. Segueix la carena fins a confluir amb una pista que comunica amb el vial d'accés a la urbanització Sant Carles. Ara segueix la pista pel seu marge dret fins trobar el sòl urbà corresponent a la urbanització esmentada. Segueix en direcció sud el límit dels terrenys classificats com a urbans fins al punt on conflueixen els termes municipals de Dosrius, Argentona i la Roca del Vallès' (DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE, 2004). Aquests límits expressat en mesures ens diuen que al terme municipal de La Roca del Vallès pertanyen 712 ha de les 4710 ha totals que presenta el PEIN, representant un 15% del total d'aquest. Així mateix cal mencionar que la superfície del terme és de 3635 ha, sent el més gran de tots el termes municipals que estan adscrits al PEIN tenint un 19,6% del seu territori dintre de l'espai d'interès natural la Conreria-Sant Mateu-Céllecs.</p> | 08181-48 | La Roca de Vallès, 08430 | <p>El Parc Serralada Litoral comprèn l'espai natural La Conreria-Sant Mateu-Céllecs inclòs al PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) aprovat per la Generalitat de Catalunya el 14 de desembre de 1992 (Decret 328/1992, de 14 de desembre). El PEIN és un pla territorial sectorial que delimita un total de 144 espais naturals d'elevat interès a tot Catalunya que suposen el 20% de la superfície del país. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs va ser aprovat per acord del Govern el 25 de maig de 2004 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 4154 de 15 de juny de 2004. L'objecte del Pla especial és la delimitació definitiva d'aquest espai inclòs en el Pla d'espais d'interès natural, així com l'establiment de totes aquelles altres determinacions necessàries per a l'adequada protecció del seu medi natural i del seu paisatge, d'acord amb els objectius formulats per aquest Pla especial.</p> | 41.5671000,2.3317100 | 444280 | 4601929 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76621-foto-08181-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76621-foto-08181-48-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | |||||
| 76716 | Tesdàlia Coronopifòlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tesdalia-coronopifolia | XX | <p>La tesdàlies són un gènere de plantes amb flors que pertanyen a la família Brassicaceae i que presenta tres espècies: Teesdalia coronopifolia, Teesdalia nudicaulis, Teesdalia verna. Al terme municipal es pot trobar la teesdalia coronopifolia, encara que actualment només és localitzada a les rodalies del cementiri de la Roca del Vallès, però que és probable la seva presència en ambients similars. La tesdàlia coronopifòlia (Teesdalia coronopifolia) es caracteritza per ser una petita planta anual de caire mediterrani, de menys de 15 cm, que fa nombroses tiges floríferes. La seva època de floració fluctua entre el febrer i el maig. 'Gairebé totes les fulles estan disposades en roseta basal, i són pinnatipartides amb lòbuls estrets i aguts, el terminal més gran. Les fulles caulinars són escasses i molt petites. Les flors es disposen en un raïm terminal, i són molt petites. Els pètals mesuren 1 mm com a màxim, i els sèpals són més petit fins i tot. El fruit és una silícula amb una estreta ala' (UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS n.d).</p> | 08181-143 | Cementiri, C-1415c (km. 15), 08430. | 41.5897400,2.3332900 | 444431 | 4604442 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76716-foto-08181-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76716-foto-08181-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | |||||||||||
| 76717 | Julivert venecià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/julivert-venecia | XX | <p>El Julivert venecià (Peucedanum alsaticum ssp. venetum) és una espècie del gènere del peucedanum que es caracteritza per ser una herba aromàtica perenne amb una tija cilíndria forta que mesura entre els 50 i els 180 cm d'alçada. Presenta unes fulles verdes fosc, verdes i grises deltoides -ovalades. És considerada molt rara dins de Catalunya i a La Roca del Vallès s'ha localitzat a la zona del Rec del Molinar en situació d'extrema precarietat (quatre individus). El reforçament de la població amb individus joves i la col·laboració de la comunitat de regants, ha permès iniciar el procés de recuperació d'aquesta espècie.</p> | 08181-144 | Rec del Molinar, 08430. | 41.5921400,2.3282000 | 444009 | 4604712 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76717-foto-08181-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76717-foto-08181-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | |||||||||||
| 76718 | Orquídia abellera catalana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidia-abellera-catalana | XX | <p>L'Orquídea Abellera Catalana (Ophrys bertolonii Moretti subsp. Catalaunica), és una planta perenne bulbàcia de la família de les orquidàcies que són orquídies menudes que tenen la particularitat de que llur inflorescència és semblant al cos d'un himenòpter com a ajuda a la pol·linització. Per això als països catalans se les coneix amb els malnoms de 'borinot', abelleres, mosques, mosques d'ase, mosqueres i aranyes, així com 'sabatetes de la Mare de Déu' o 'sabatetes del nen Jesús'. Encara que es comptabilitzen unes 40 espècies, l'espècie que tractem és una orquídia endèmica del centre i nord de Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida) i del sud de França. El seu hàbitat natural són les brolles, prats secs i pastures. Físicament se'ns presenta com una 'herba tuberosa de tiges rectes i simples amb fulles que es disposen majoritàriament en roseta basal, encara que hi ha 1-2 fulles caulinars ± embeinadores. La inflorescència és una espiga laxa i pauciflora. El periant està format per dos verticils de 3 tèpals cadascun. Els externs són rosats amb el nervi medial verd. Els interns són d'un rosa més intens; el label, que correspon al tèpal intern més inferior, és d'un porpra negrós, amb una taca central violàcia y brillant. El fruit és una càpsula amb moltes llavors molt petites' (UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS, n.d). La seva època de floració bascula entre l'abril i el juny.</p> | 08181-145 | La Roca del Vallès, 08430. | 41.5671000,2.3317100 | 444280 | 4601929 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76718-foto-08181-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76718-foto-08181-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | |||||||||||
| 76719 | Orquídia de tardor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidia-de-tardor | XX | <p>L'Orquídia de Tardor (spiranthes spiralis), és anomenada així perquè és una de les poques orquídies que floreixen a la tardor. És una espècia d'orquídia terrestres de la subclasse Liliidae de la família de les Orchidaceae del gènere Spiranthes. És molt característica la seva inflorescència perquè les flors, que són petites i de color groguenc, es disposen formant una hèlix a sobre del peduncle. Es localitza a Alacant, Barcelona, Castelló, Girona, illes balears Tarragona i a les Illes Balears i en general la ona dem mediterrani nord europeu. El seu hàbitat natural són les zones seques i pedregoses. La seva època de floració fluctua entre setembre i novembre.</p> | 08181-146 | La Roca del Vallès, 08430. | 41.5671000,2.3317100 | 444280 | 4601929 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76719-foto-08181-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76719-foto-08181-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | En castellà se la coneix com 'trenzas de muchacha'. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||||||
| 76720 | Tritó Verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trito-verd | <p>CAPMENY, R; VILLERO, D. (2001): Amfibis i rèptils del Parc de la Serralada Litoral. Minuartia, estudis ambientals, Sant Celoni. VIQUIPÈDIA (N.D): El tritó verd. Obtinguda el 17 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>El tritó verd (triturus marmoratus), és un amfibi de l'ordre dels urodels i de la família dels salamàndrids. És principalment terrestre i la seva distribució és europea. La seva època reproductora s'allarga de mitjan febrer a mitjan maig i les larves són a l'aigua de principis de maig a principis de juliol; hi ha indicis no concloents d'una segona època de reproducció entre octubre i novembre. Aquesta espècie viu a boscs i camps que siguin propers a zones aquàtiques. Les altes elevacions dels climes mediterranis són l'hàbitat preferit pels tritons verds. Tanmateix, no es solen trobar a més de 1000 metres d'altitud. Geogràficament es localitza a la major part de França, al nord d'Espanya i de Portugal. Tanmateix al Parc de la Serralada Litoral es té documentada la seva presència a l'antiga riera d'Argentona i una a la Roca. Sembla, doncs, que el tritó verd es troba en localitats associades a la conca de la riera d'Argentona (cosa concordant amb el fet que es trobi també a localitats del Corredor), i del Mogent, sempre, però, com a espècie molt escassa. Encara així, s'ha de remarcar que la seva presència es molt rara i de difícil documentació.</p> | 08181-147 | La Roca del Vallès, 08430. | 41.5671000,2.3317100 | 444280 | 4601929 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76720-foto-08181-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76720-foto-08181-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que actualment encara que no es troba amenaçat, les seves poblacions tenen tendència a decréixer. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | |||||||||
| 76722 | Camí ramader de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-canoves-0 | <p>L'INSTITUT AGRÍCOLA (2009): La normativa referent als camins en el món agrari (I): Les vies pecuàries a Catalunya. MIRALLES I SABADELLS, F.; QUERALT I BASSA, A.; SALA I MARTI, P. (2002): Els camins ramaders del Vallès Oriental. Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers.</p> | XX | <p>Els camins ramaders a Catalunya són molt nombrosos, i darrerament s'està intentant recuperar donat que la ramaderia a caigut en l'ús excessiu de l'estabulació. Aquests camins ramaders van lligats estretament amb la transhumància o migració estacional del ramats a la recerca de pastures segons l'època de l'any: A la muntanya a l'estiu (pastures d'estiu o agostejadors) o la plana a l'hivern (pastures de la plana). El camins ramaders acostumen a ser discontinus, passant del camí ral o camí veïnal per a acabar discorrent per les carenes o per zones interfluvial, allunyant-se de les vall i conreus per no entra en conflicte amb els agricultors. Al terme municipal de la Roca del Vallès hi transcorre en diferents parts el camí ramader de Cànoves. Aquest té el seu origen al coll de Pou d'en Besa, i un cop arribat a l'alçada de la font del frare, una vegada passada la urbanització Cànoves Residencial, el camí es bifurca i pren dos direccions: un cap a Llinars del Vallès i l'altre cap a La Roca del Vallès, on pujarà la serra del Corredor per Santa Agnès de Malanyanes. Aquest no és l'únic tram del camí ramader donat que n'hi ha un altre situat a la carretera de Marata a Cardedeu, travessant l'autopista A-7 i pujant per Santa Agnès de Malanyanes arriba al coll de Parpers i al camí ramader de la serra del Corredor. Un últim tram estaria situat vora el riu Mogent, a l'alçada del camí en el trencat de can Claus. Superat el riu, es desconeix el trac exacte d'aquest camí ramader, però s'ha esbrinat que arriba a Santa Agnès de Malanyanes, passant per Ca l'Esquerrà, per l'Ermita de la Mare de Deu de Malanyanes i arribant al coll de Parpers i Sant Bartomeu de Cabanyes, on es troba amb el camí ramader de la Serralada Litoral.</p> | 08181-149 | Paratge de Sant Bartomeu de Cabanyes, 08430. | <p>Les vies pecuàries tenen la seva època d'esplendor sota els auspicis del Honrat Consell de la Mesta (organització ramadera i econòmica creada per Alfonso X) que actuà al Regne de Castella durant els segles XIV a XIX la seva abolició es dugué a terme el 1836 -. A Catalunya no tingué massa influència però també es protegiren dites vies. Aquests camins utilitzats per la transhumància dels ramats eren situades estratègicament, com una gran xarxa interconnectada, unien les pastures d'estiu a la muntanya amb les d'hivern a la terra baixa. Avui en dia, després de set segles d'existència, els camins ramaders continuant travessant i recorrent la Península Ibèrica al llarg d'uns 125.000 quilometres de longitud, ocupant una superfície de 425.000 hectàrees en més de quaranta províncies. A Catalunya no existeix un inventari únic, però es calcula que almenys n'hi ha uns 8.300 quilòmetres.</p> | 41.5622100,2.3417100 | 445110 | 4601380 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76722-foto-08181-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76722-foto-08181-149-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que tots els camins ramaders són de domini públic i protegits per la Llei 3/1995 per la que el ramat té dret de pas, així que cap persona, autoritat, carretera o ciutat no pot negar-hi el dret de pas. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||||
| 76723 | El repte dels cargols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-repte-dels-cargols | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>El Repte dels Cargols és el nom com es coneix un tradició festiva ha arrelat durant els darrers anys en la tradició del terme municipal de La Roca del Vallès i que es celebra dins de la festa major d'estiu de La Torreta que té lloc, des de finals dels anys 70, durant la segona quinzena del mes de juliol i és organitzat per l'Ajuntament de La Roca del Vallès i la comissió de Festes La Torreta. El repte consisteix en una petita cursa realitzada per dos grups o colles que han d'anar regant rajoles per que, el cargol (persona disfressada), pugui avançar lliscant a la meta. El guanyador serà aquell que hi arribi en primera posició.</p> | 08181-150 | Barri de la Torreta, 08430. | 41.6040900,2.2991900 | 441602 | 4606057 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76723-foto-08181-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76723-foto-08181-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||||||
| 76724 | Fons documental de l'Arxiu de la Memòria Popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-memoria-popular | <p>ARXIU DE LA MEMÒRIA POPULAR (2006): Arxiu de la Memòria Popular: una porta oberta a les històries anònimes. Obtinguda el 21 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>El fons documental de l'Arxiu de la Memòria Popular, actualment ubicat en el Centre Cultural de la Roca del Vallès, va sorgir amb la intenció de promoure l'estudi i investigació de la història del país mitjançant reunir, conservar i catalogar tot tipus de memòries, testimonis, correspondència, autobiografies, documentació en àudio i vídeo que puguin donar a conèixer experiències personals o col·lectives, viscudes per l'autor o autors d'aquests documents. L'arxiu està gestionat per l'Ajuntament de la Roca del Vallès amb la col·laboració de l'Associació Amics de l'Arxiu de la Memòria Popular. L'arxiu reunia en un principi un total de 451 documents i divers fons relacionat amb el patrimoni documental del terme que abasta un volum total de 95 metres. Aquest està gestionat mitjançant el programa informàtic Gestió Integral d'Arxius Municipals de la Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. D'aquests documents, 210 són obres autobiogràfiques que han participat al premi de Memorialisme popular. De les altres 241, bona part pertanyen a fons privats cedits a l'Arxiu. Entre aquestes trobem les següents: Diaris: Personals (8), de guerra (4), de viatges (6). Memòries: Personals (166), de guerra (32). Epistolaris 5. Altres: 17. Llegat família Amat i Mir: 115 Llegat família Gómez Bertrán: 64 Llegat família Sala Bovet: 34 Destacar que de les 210 obres autobiogràfiques, 79 parlen explícitament de la Guerra Civil.</p> | 08181-151 | Centre Cultural- C/ Lope de Vega n. 10-1ª planta, 08430. | <p>L'Arxiu de la Memòria Popular de la Roca del Vallès fou fundat el 1998, seguint l'exemple del poble italià de Pieve Santo Stefano, creat el 1984. Posteriorment el dia 20 de gener de 1999 es va crear l'Associació 'Amics de l'Arxiu de la Memòria Popular' amb la finalitat d'organitzar i gestionar, conjuntament amb l'Ajuntament de La Roca del Vallès, el fons i les activitats de l'Arxiu. L'Arxiu de la Memòria Popular forma part de l'Associació Europea per a l'Autobiografia (APA) i coopera amb l'Archivio Diaristico Nazionale d'Itàlia, els Archives de le Vie Privée de Carouge (Suïssa), la Universidad de Alcalá de Henares etc. El principal mitjà d'adquisició de documentació i de promoció de l'Arxiu és la convocatòria anual del Premi 'Romà Planas i Miró' en el qual poden participar totes les persones que ho desitgin amb obres de caràcter autobiogràfic, que donin testimoni total o parcial de la seva vida i que no hagin estat publicades amb anterioritat. El Fons documental de l'Arxiu de la Memòria Popular està a disposició de tothom que vulguin estudiar un període històric mitjançant la micro-història, l'anàlisi de les vivències particulars de totes aquelles persones que han fet una història paral·lela a la història oficial.</p> | 41.5830400,2.3257000 | 443793 | 4603703 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76724-foto-08181-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76724-foto-08181-151-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que arran d'un conveni signat l'any 2006 amb la Universitat de Barcelona, a l'arxiu es van dipositar 850 obres autobiogràfiques, arribant així a un total de 1301 obres que actualment estan en tractament de contingut. Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||||
| 76801 | Retaule Major de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> | XVII | <p>Retaule format per una predel·la, un sagrari central afegit, dos pisos i el coronament, amb àtic i espigues. Els muntants que separen els plafons en els que es divideixen els pisos estan formats per dues columnes salomòniques, decorades amb raïms i fulles, i arquitrau superior, amb decoració floral, caps d'àngels i permòdols. A la part inferior del retaule, sota la predel·la, hi ha dues portes amb les imatges de Sant Pere i sant Pau. El sagrari central, d'un sol cos, presenta la imatge central de Jesucrist ressuscitat, emmarcat per dues columnes bessones amb capitells corintis, que sostenen un arquitrau decorat amb angelets. Entre les columnes hi ha les imatges de sant Joan Evangelista i sant Joan Baptista. A la part superior de l'element hi ha una balustrada. Aquest sagrari divideix la predel·la en dues parts formades, per un plafó central emmarcat pels basaments decorats de les columnes salomòniques dels muntants. Aquests basaments presenten les imatges de quatre verges màrtirs: santa Apolònia, Eulàlia, Madrona i Llúcia. Els plafons representen la coronació d'espines i la caiguda en el camí del Calvari. Al bell mig del carrer central hi ha la imatge de santa Agnès amb l'Anyell sobre el llibre i la palma. En els plafons dels carrers laterals que l'acompanyen hi ha representat l'amant que la vol per esposa, a l'esquerra, i el pretendent mort pel dimoni, a la dreta. El segon pis presenta, en el plafó central, la decapitació de santa Agnès i, a banda i banda, la santa assenyalant el cel als escarcellers i la cremació d'Agnés. A l'àtic hi ha el Calvari, amb la imatge de Jesucrist crucificat acompanyat de Magdalena i sant Joan. Les espigues estan decorades amb volutes i els relleus de sant Ambrós i sant Tomàs d'Aquino. El retaule està coronat per la imatge del Pare Etern amb el món. Per últim, en el que es pot considerar el marc del retaule hi ha les imatges de sant Xavier, sant Telm o Elm, sant Antoni Abat, sant Antoni de Pàdua i sant Joan Evangelista.</p> | 08181-220 | Església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | <p>El retaule major actual de l'església parroquial de santa Agnès de Malanyanes és una obra de l'escultor Jaume Roig de l'any 1681. Anteriorment, el 10 de novembre de 1680, el rector mossèn Francesc Morera i els amos de la contrada de Agnès convingueren en aportar diners per la construcció d'un retaule nou, donat el mal estat de conservació de l'anterior. Cal dir que el retaule major original, obra del pintor Jaume Forner entre els anys 1535-36, està dipositat al Museu Diocesà de Barcelona. El 27 d'abril de 1681 signaren el contracte amb l'escultor Jaume Roig, definint l'execució d'un retaule amb el mateix discurs iconogràfic al que encara es conserva, pel preu de 300 lliures, el qual havia d'estar finalitzat pel dia de sant Bartomeu. Posteriorment, el poble contractà el daurador Joan Colubran, de Centelles, per daurar el retaule.</p> | 41.6050100,2.3544300 | 446206 | 4606124 | 1681 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Roig (escultor), Joan Colubran (daurador) | És força probable que el sagrari central, obra de principis del segle XVII i d'estil barroc, fos reutilitzat per decorar aquest retaule. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||
| 76804 | Escut de la Roca al sòcol del retaule major de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-roca-al-socol-del-retaule-major-de-sant-sadurni | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Els alts relleus Oració a l'hort i Camí del Calvari del retaule de Sant Sadurní de la Roca del Vallès (MDG 615-MDG 612), Museu de Granollers, Granollers.</p> | XVII | <p>Escut de pedra situat al sòcol del retaule i format per una orla central ovalada i decorada amb una roca de tres puntes policromada. L'orla presenta un emmarcament motllurat i daurat. A banda i banda hi ha dos nens petits nus de cos sencer, que sostenen l'orla central amb una mà, mentre que amb l'altra s'agafen a les volutes que l'emmarquen per la part superior. Alhora recolzen els peus damunt les volutes de la part inferior. Tant els querubins com les volutes presenten restes de la policromia original, de la mateixa manera que la resta de la peça.</p> | 08181-223 | Església parroquial de Sant Sadurní de la Roca, 08430 | <p>Tenint en compte que el retaule major de sant Sadurní fou realitzat i col·locat a l'església entre els anys 1615-1616, i que actualment no es coneix cap referència que indiqui que l'escut fos col·locat posteriorment, la datació de la realització de la peça es fixa en els mateixos anys que el retaule.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1616 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76804-foto-08181-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76804-foto-08181-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76804-foto-08181-223-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, el retaule i tots els seus elements estan essent objecte d'una intervenció de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | |||||||
| 76805 | Escut dels àustries al sòcol del retaule de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-austries-al-socol-del-retaule-de-sant-sadurni | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Els alts relleus Oració a l'hort i Camí del Calvari del retaule de Sant Sadurní de la Roca del Vallès (MDG 615-MDG 612), Museu de Granollers, Granollers. VIQUIPÈDIA (2011): Escudo de España. Obtinguda el 5 de març de 2011.</p> | XVII | <p>Escut de pedra situat al sòcol del retaule i format per una taula francesa acabada en punta, dividida en sis registres o quarters. El primer i el segon són de dimensions més grans que la resta. Al primer quarter hi ha representat un lleó, símbol de l'escut d'armes del regne de Lleó. El segon quarter fa referència al regne d'Aragó, amb les quatre barres, i al regne de Sicília, representat en aspa amb les armes d'Aragó i l'àliga negre, blasó de Sicília. Per sota d'aquests, el tercer quarter presenta les armes de la casa Àustria, amb dues franges vermelles que en flanquegen una altra de blanca o plata. Al seu costat, el quart registre probablement correspongui a les armes del Franc comtat, consistent en diverses flors de lis, en origen de color blau. Els dos últims quarters estan més degradats que la resta, però probablement corresponen a les armes de Borgonya, amb franges de color or i blau en origen, i a les armes de Brabant, amb un lleó rampant en el darrer quarter, tot i que no es pot apreciar amb precisió. A banda i banda de l'escut hi ha dos nens petits nus de cos sencer, que el sostenen amb una mà, mentre que amb l'altra s'agafen a les volutes que l'emmarquen per la part superior. Alhora recolzen els peus damunt les volutes de la part inferior. Penjant de la part inferior de l'escut hi ha la representació del Toisó d'or, ordre de cavalleria fundada pel duc de Borgonya. A la part superior de l'escut hi ha la corona imperial. Tot l'element conserva restes de la policromia original.</p> | 08181-224 | Església parroquial de Sant Sadurní de la Roca, 08430 | <p>Tenint en compte que el retaule major de sant Sadurní fou realitzat i col·locat a l'església entre els anys 1615-1616, i que actualment no es coneix cap referència que indiqui que l'escut fos col·locat posteriorment, aquest element podria correspondre al regnat de Felip III de Castella, tercer rei de la dinastia dels Àustries, entre els anys 1578 i 1621.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1616 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76805-foto-08181-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76805-foto-08181-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76805-foto-08181-224-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, el retaule i tots els seus elements estan essent objecte d'una intervenció de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Segons el Decret del 14 de març de 1963, de protecció d'escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i similars, si l'escut és heràldic ha ser BCIN. Tot i això, caldria un estudi més elaborat de l'element per assegurar-ho. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | |||||||
| 76802 | Retaule Major de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-sadurni | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Els alts relleus Oració a l'hort i Camí del Calvari del retaule de Sant Sadurní de la Roca del Vallès (MDG 615-MDG 612), Museu de Granollers, Granollers. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. TRIADÓ, J.R. (2001): 'L'època del Barroc, s. XVII-XVIII' dins Història de l'Art Català, vol. 5, Edicions 62, Barcelona.</p> | XVII | Actualment s'està duent a terme una campanya de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. | <p>Retaule format per un ampli sòcol de pedra, la predel·la i un pis, amb el coronament format només per l'àtic central. Els muntants que separen els plafons estan formats per columnes decorades amb motius florals, basaments integrats dins la predel·la, capitells corintis i arquitrau superior amb decoració d'àngels. El sòcol de pedra esculpit presenta sis bustos masculins assentats damunt pilastres decorades amb motius florals, i dues portes de fusta situades als laterals i decorades amb els relleus de sant Pere i sant Pau. Actualment, la localització d'aquestes portes està invertida respecte el disseny original. La part més destacable del sòcol són els dos escuts esculpits amb els símbols de la Roca i dels Àustries, aquest últim del regnat de Felip III. La predel·la està formada pels sis basaments de les columnes i quatre plafons intercalats entre ells. Cadascun dels basaments presenta tres imatges esculpides, sumant un total de 18. Hi ha les imatges de l'àngel Rafael amb Tobit, el rei David, els quatre pares de l'església llatina (Agustí, Ambrós, Gregori i Jeroni) i els 12 apòstols amb sant Pau en el lloc de Judes Iscariot. Els plafons, formats per petits alts relleus, representen els quatre primers misteris de dolor del Rosari (Oració a l'hort, la Flagel·lació, la Coronació d'espines i el Camí del Calvari). Al pis, destaca la imatge central de sant Sadurní dins d'una fornícula apetxinada d'arc de mig punt. Damunt seu, i integrada dins l'arquitrau, hi ha la data 1630, al·lusiva a la data de finalització definitiva del retaule. Els quatre plafons del pis que acompanyen la imatge de sant Sadurní representen el martiri d'aquest sant, la seva detenció, la presentació de la verge Maria al temple i la fugida a Egipte. L'àtic, dividit en dos compartiments, presenta les representacions de sant Marc i sant Lluc amb els animals que els representen, el lleó i el brau.</p> | 08181-221 | A l'altar major de l'església parroquial de Sant Sadurní, 08430 | <p>El retaule major de l'església de sant Sadurní de la Roca és obra de l'escultor Antoni Comes i es va realitzar i instal·lar entre els anys 1615 i 1616. La policromia del retaule és obra d'Antoni Rovira, entre els anys 1626 i 1630. L'any 1936, el retaule fou mutilat destruint-ne totes les imatges exemptes. L'any 1938, amb la reutilització de l'església com a fàbrica d'adob agrícola, tota la part de fusta del retaule fou desmuntada i traslladada al Museu de Granollers per la Junta de Salvaguarda de la Generalitat de Catalunya. Finalitzada la guerra, el retaule fou retornat a l'església, tot i que amb diferents instal·lacions efectuades als anys 1942, 1944, 1949 i 1967. Aquesta última, obra de l'escultor Jordi Pallàs, de Sant Julià de Vilatorta, i el decorador Pere Puntí, de Vic. Els alts relleus de l'Oració a l'hort i del Camí del calvari es van quedar al Museu de Granollers, sense indicar d'on provenien. No serà fins l'any 2002 que des del museu identificaran aquests plafons com a integrants del retaule de la Roca, i fins el 2008 que mossèn Rodolf Puigdollers en promogui el seu trasllat a la parròquia. Actualment, el retaule està essent objecte d'una intervenció de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1616 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Antoni Comes (escultor), Antoni Rovira (pintor) | El retaule original constava de tres pisos, assentats damunt del sòcol de pedra actual degudament policromat. De fet, amb l'actual restauració de la peça s'estan recuperant fragments de la policromia original. Acompanyaven el retaule diverses imatges exemptes de sants, que foren destruïdes durant el conflicte bèl·lic. | 95|96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | |||||
| 76751 | Retaule Major de Santa Agnès de Malanyanes al Museu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-santa-agnes-de-malanyanes-al-museu-diocesa-de-barcelona | <p>GARRIGA I RIERA, J. (1986): 'L'època del Renaixement (segle XVI)' dins Història de l'art Català, edicions 62, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> | XVI | La primera restauració coneguda de la peça es realitzà l'any 2007, en motiu de l'exposició commemorativa dels 700 anys de la fundació de l'església de Santa Agnès de Malanyanes. | <p>Retaule original de l'altar major de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, actualment ubicat al Museu Diocesà de Barcelona. El retaule és de pintura al tremp i oli sobre fusta, i està constituït per sis taules referents al martiri de la santa. Les taules representen: Santa Agnès refusant l'aliança matrimonial del fill del pretor, Santa Agnès rebent la palma del martiri que li porta l'àngel mentre el fill del pretor és mort pel dimoni, Degollació de Santa Agnès, Flagel·lació de Crist, Crist amb la creu camí del Calvari i el Calvari. Hi ha escenes ambientades en interiors arquitectònics, estilísticament de caire renaixentista, mentre que les figures i la composició de les escenes és encara gòtica, així com la profusió de daurats presents en el retaule.</p> | 08181-170 | Monument de la Pia Almoina, av. de la Catedral, 4, 08002 Barcelona | <p>El retaule és obra del pintor rossellonès Jaume Forner, el qual signà un contracte per la seva realització l'any 1535, renovat l'any següent pel preu total de 202 lliures i 4 sous. Anteriorment, l'any 1527 Joan Romeu havia realitzat tota la fusteria de la peça. L'any 1680, donat el seu alt grau de deteriorament, es va decidir fer-ne un altre, que actualment encara es pot admirar a l'altar major del temple (obra de Jaume Roig, 1681). Amb el canvi de retaule, l'original va ser desmuntat i guardat fins que l'any 1916 ingressà al Museu Diocesà de Barcelona.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 1536 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Popular|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Forner | 95|119|93 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||
| 76785 | Fons documental de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-sadurni | <p>ARQUEBISBAT DE BARCELONA (.n.d): Patrimoni cultural: L'arxiu i museu de la diòcesi. Obtinguda el 1 de març de 2011. GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> | XV-XX | <p>Part del fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Sadurní de la Roca del Vallès està actualment custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB), institució que custodia els documents emanats de l'activitat del bisbe i a la seva cúria diocesana, i gestiona la consulta de les sèries del mateix i dels fons en dipòsit, amb seu al carrer del Bisbe, 5, dins el Palau Episcopal Aquest arxiu custodia un extens i divers fons relacionat amb el patrimoni documental del terme de La Roca. En grans termes el podem dividir en tres parts: -Llibres d' l'obra de la Confraria del Roser (ss. XVIII-XVIII) -Llibre de Sagraments (ss. XV-XIX): Baptismes, confirmacions, matrimonis òbits i testaments. -Sèrie de documents parroquials (ss. XVII-XX): Obras i inventaris, testaments i consentiments, llicències matrimonials, llibres de comptes, llibres en blanc, i fulles soltes.</p> | 08181-204 | Palau Episcopal, c/ del Bisbe 5, 08002 Barcelona | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) és la institució encarregada de custodiar l'ampli i divers fons documental emanat de l'activitat del bisbe i a la seva cúria diocesana, així com gestionar la consulta de les sèries del mateix i dels fons en dipòsit i també la seva conservació òptima. La seva ha estat i és des de la seva creació la mateixa: l'edifici del palau episcopal, primerament a la planta baixa, però des dle 1900 fins avui en dia, a la segona planta del palau. El seu origen i estructura es remunta vers l'any 878 quan Lluís II de França concedí el privilegi al bisbe Frodoí sobre les prim' propietats episcopals i drets importants. La seva funció original era servir a les tres Curies i a la secretaria de cambra del palau episcopal.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76785-foto-08181-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76785-foto-08181-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76785-foto-08181-204-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||
| 76792 | Fons documental de la Roca a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-roca-a-larxiu-nacional-de-catalunya | <p>DEPARTAMENT DE CULTURA I COMUNICACIÓ (n.d): Arxiu Nacional de Catalunya. Obtinguda el 1 de març de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n.d): Arxiu Nacional de Catalunya. Obtinguda el 1 de març de 2010. GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2008): Inventari defons relatius al Vallès Oriental a l'Arxiu Nacional de Catalunya (documentació textual). Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit. VIQUIPÈDIA (n.d). Arxiu Nacional de Catalunya. Obtinguda el 1 de març de 2011.</p> | XIII-XX | <p>El fons documental de La Roca del Vallès custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) es troba ubicat al carrer de Jaume I, 33-51 de Sant Cugat del Vallès (08195, Vallès Occidental). L'arxiu es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, i és una institució arxivística dins del país que té l'objectiu de aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. A continuació transcrivim el títols del documents relacionats amb La Roca del Vallès, així com el fons d'on provenen i si s'escau la seva signatura. -Fons del Centre Penitenciar de Quatre Camins. -Fons de la Generalitat de Catalunya-Segona República (1917-1939): Conté relacions, acte i sol·licitud d'adjudicació de béns confiscar per ajuntaments, organitzacions polítiques i altres entitats, a més de reclamacions de particulars els béns dels quals han estat objecte d'incautació, i expedients sobre determinació de responsabilitats i apropiació de béns de persones físiques i jurídiques del següents municipis i comarques (1936-39): La Roca del Vallès, SIG. 217.1 -Fons del llinatge Blanes-Centelles i Saavedra (1205-1931): Fons format per documentació dels diversos llinatges i patrimonis aplegats al llar del temps. El fons té 9 metres lineals i està format per 281 pergamins, on es pot trobar documentació sobre la Roca. Cal esmentar que aquest fons està inventariat provisionalment. -Fons de documentació sobra Catalunya. Arxivador 21. Plet (s. XVI): Els Blanes contra els Torrelles, senyors del Castell de la Roca. Plec petit en foli.</p> | 08181-211 | Arxiu Nacional de Catalunya, c/ de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya el 1980, pel Decret de la Generalitat de Catalunya el 28 de novembre. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. conserva i acull també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76792-foto-08181-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76792-foto-08181-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76792-foto-08181-211-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||||
| 76795 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Sadurní de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-sadurni-de-la-roca | <p>GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> | XV-XX | <p>Part del fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Sadurní de la Roca del Vallès està actualment custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) i una altra part es troba a la mateixa parròquia amb seu a carrer de l'Església, 2 (08430, La Roca del Vallès). Entre la documentació que custodia es troben documents que es remunten des de l'època medieval fins l'actualitat. A continuació transcrivim com es divideix la documentació i els anys que abasten. -Baptismes (1751-1980): 9 volums. -Matrimonis (1570-1980): 6 volums. -Defuncions (1630-1980): 9 volums. -Confirmacions (1819-1978): 3 volums -Comunions (1941-1980): 2 volums. -Expedients matrimonials (1941-1980): 1 lligall. -Aniversaris i celebracions: (1869-1963): 3 volums. -Testaments (1492-1950): 1 volum. -Llibres de la Fàbrica i Obra (1600-1930): 3 volums. -Comptes (1816-1973): 3 volums. -Visites pastorals (1942-1931): 1 volum. -Inventaris parroquials (1950-1979): 1 volum.</p> | 08181-214 | C. de l'Església, 2, 08430 | <p>L'església la va fundar l'abadessa Emma de sant Joan de les Abadesses l'any 932. Sembla ser que del primitiu edifici romànic només se'n conserva un pany de parament integrat al mur de tramuntana interior del temple. Entre els anys 1557 i 1581, el temple fou engrandit i renovat, sota les ordres del mestre d'obres Bartomeu Roig. Vers el 1558, Miquel Roig apareix com a mestre d'obres en el disseny i construcció de la portalada. Posteriorment es documenta la realització de la teulada l'any 1604, i l'enrajolat el 1606, així com una reparació de la volta de la nau l'any 1636. En el transcurs d'aquest segle també es transformà la volta de la segona capella de tramuntana en una cúpula. Durant la guerra de Successió, el temple serví com a caserna de les tropes de Felip V.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76795-foto-08181-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76795-foto-08181-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76795-foto-08181-214-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez/Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | |||||||||
| 76796 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-5 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MONESTIR DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT i SANT JOSEP ORIOL (2005): El monestir de Carmelites Descalces: Un testimoni al cor del Vallès. Santa Eulària de Ronçana, Vallès Oriental.</p> | XVII | L'exterior està un xic descuidat i l'arrebossat i pintat s'està perdent. | <p>Edifici de grans dimensions i complex producte de diferents reformes i ampliacions. La construcció es troba aïllat entre camps de conreu i la carretera BV-5159, també dita de Vallderiolf. L'edifici primigeni és de planta basilical orientada a llevant i consta de tres plantes, tres crugies i una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Per sobre de l'edifici s'erigeix una torre de planta quadrangular amb teulada a quatre vessants que es troba al centre de l'edifici. Les obertures que presenta aquesta edificació són d'arc a nivell excepte el portal d'accés que és d'arc de mig punt. Cal esmentar que a sobre la teulada es pot apreciar un campanar de cadireta. A la seva façana sud se li adossa un cos de planta rectangular que presenta una galeria porticada amb obertures d'arc de mi punt que es troba orientada a migdia. A escaigs metres al nord de l'edifici principal, sense estar adossats al cos primigeni, es troben fins a tres edificis adossats entres ells de planta rectangular amb teulada a dues vessants que no tenen cap tret rellevant, excepte que la unió entre ells fan crear un tancat a mode de patí interior. A la façana de tramuntana de l'edifici primigeni s'adossa un cos rectangular amb teulada a dues vessants sobre el que es pot apreciar una torre quadrangular amb teulada a quatre vessants. A tramuntana d'aquest s'adossa un altre cos també de planta rectangular, encara que més gran que aquest últim. Aquest consta de planta baixa, primer i segon pis i presenta una teulada a quatre vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, que en aquest cas és la de tramuntana. Les obertures de la façana principal són rectangulars i adornades amb un guardapols d'estil geomètric. A l'alçada de l'entrada principal presenta un petit cobert recolzat sobre unes columnes i coronat per una terrassa a la que es pot accedir des del primer pis. Tota la construcció es troba arrebossada i en alguns edificis també pintada, encara que en general les façanes han perdut la pintura i algunes també l'arrebossat.</p> | 08181-215 | Carretera de Vallderiolf (BV-5159), km. 0, 08430 | <p>Els orígens de Can Grau semblen remuntar-se fins l'època medieval, donat que ja al segle X és esmentada la Vil·la Auriulfus, que hom identifica amb l'heretat. Encara així no es s'han trobat notícies històriques ni documents d'aquesta època, però no obstant, tipològicament l'edificació s'ha d'enquadrar en el segle XVII o principis del XVIII. Vers el segle XIX la finca fou adquirida pel marquès de Santa Isabel, justament després de la desamortització de Mendizàbal, i es possible que fos expropiada a alguna comunitat religiosa, encara que es no es coneix amb certesa. A partir d'aquesta adquisició s'endegaren diferents millores estructurals, com la construcció d'un nou camí per facilitar l'accés a la nova construcció que s'edifica sobre Can Grau, així com per a modificar i unificar l'arquitectura de postres i finestres de la Residència i de Can Grau, amb els relleus i sortints que encara es poden veure avui dia. Aprofitant aquestes obres també es dissenyà l'actual parc-bosc que acull arbres centenaris. En el temps de la guerra Civil Can Grau fou abandonat, i quedà a càrrec del masovers. S'ha d'esmentar que vers el 20 de juliol de 1936 la capella fou destruïda. Vers el 1938 s'instal·là una escola d'oficials del Cos de Seguretat de l'exèrcit de la República que cessà el 10 de gener de 1939. Després de la Guerra Civil l'edifici retornà a les mans dels seus antics propietaris, el marquesos de Santa Isabel. Actualment a l'edifici de Can Grau hi habiten la comunitat de les Carmelites Descalces que la compraren, vers el 1977, al senyor Felipe Ricart, marqués de santa Isabel, per una quantitat de 8 milions de pessetes. La finca, amb una extensió de 17000 m2, fou s'adquirí amb la intenció de traslladar la comunitat que residia en la casa del Blanqueig a Granollers. Vers el 16 de juliol de 1978 la comunitat abandona la casa del Blanqueig a Granollers, encara que la inauguració oficial del monestir no fou fins el 25 de març de 1979. Des de la seva inauguració el monestir començar diferents obres que finalitzaren vers el 200 amb la construcció del noviciat. Entre altres obres destaquen la construcció de l'església amb el cor i la construcció de cel·les ves el 1987. Per últim esmentar que el 1994 es pintaren les façanes del monestir.</p> | 41.5953000,2.2997300 | 441639 | 4605081 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76796-foto-08181-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76796-foto-08181-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76796-foto-08181-215-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Queda afectat per la carretera de Vallderiolf BV-5159. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | |||||||
| 76889 | Can Vilalba-Casal de Vilalba-Manso Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-casal-de-vilalba-manso-vilalba | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (n.d). COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. 'Casal de Cultura Dr. Daurella' de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XII-XV-XIX | <p>Casal de grans dimensions i planta més o menys rectangular, format per diversos cossos adossats i envoltat de boscs, prats i jardins. El volum principal, situat al centre de la construcció, presenta la coberta de teula de quatre vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, emmarcat amb carreus de pedra escairats. La resta d'obertures són rectangulars i, en general, amb els emmarcaments arrebossats, algunes amb guardapols superior. Al pis tenen sortida a un gran balcó corregut amb barana de ferro treballada i llosana sostinguda per revoltons. Les obertures de la segona planta són d'arc rebaixat i de dimensions més petites que la resta. Davant la façana hi ha el pati d'honor, rectangular i delimitat per un mur format per una successió d'arcs de mig punt, amb el coronament emmerletat. Cal destacar, sobresortint de l'extrem nord-oest de la coberta, una torre rectangular amb coberta de teula d'un sol vessant, que conserva espitlleres integrades a l'interior de la construcció, així com la porta d'accés a l'antic recinte fortificat. El volum principal compta amb dos cossos rectangulars adossats a les façanes sud-oest i nord-oest, amb les cobertes de teula d'un sol vessant i distribuïts en planta baixa i pis. Aquests cossos presenten dues galeries porticades d'arcs de mig punt als pisos. La del nord-oest està orientada al pati dels cavallers, delimitat per un cos cobert per terrasses al pis, delimitades amb balustrades, i una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa. Hi ha un altre volum adossat a la façana nord-est de l'edifici principal, amb la coberta de teula de dos vessants i format per dues plantes, orientat al jardí. Pel que fa a la distribució interior de l'edifici principal, cal destacar que es conserva un espai amb lluerna zenital, distribuït en quatre pisos, cobert per una cúpula i amb arcs ogivals. A la planta baixa hi ha una zona de dependències auxiliars, la capella i la casa del masover. La capella és d'una sola nau, coberta amb volta de canó, amb dos arcs torals, absis carrat i altar de fusta policromada. A la planta pis hi ha la zona noble, amb salons i dormitoris decorats amb exuberància. A la segona planta hi ha també dormitoris. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats, exceptuant la torre que presenta l'aparell de pedra i morter vist.</p> | 08181-316 | Al quilòmetre 4,5 de la ctra. de la Roca del Vallès a Cardedeu BV-5105, 08430 | <p>Segons la bibliografia, el mas Vilalba està construït damunt d'una vil·la romana. Tenim notícies que a l'interior de la casa hi ha un petit museu amb documents transcrits que fan referència a la construcció. La documentació més antiga data d'inicis del segle VIII, tot i que sabem que la construcció perdura com a casa forta i important fins a l'actualitat. Les restes de la torre amb espitll' queden actualment integrades a l'interior de la construcció. També es conserva l'antiga porta de ferro i fusta que donava accés a l'antic edifici fortificat. La capella oratori està dedicada a Sant Vicenç. La zona de Vilalba apareix citada per primer cop l'any 932 quan Teodoric, bisbe de Barcelona, consagra i dota l'església de Sant Genís de l'Ametlla concedint també aquest bé. Del 996 data l'escriptura de Ramon Borrell, conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El mas fou propietat de la família Vilalba entre els anys 1195 i 1571, quan passa a ser propietat del Monestir de Montserrat. En la desamortització de 1836, la va adquirir per subhasta en Marià Borrell, que va fer reformes donant-hi l'aspecte actual. Fou escenari de les guerres napoleòniques, servint de quarter, i també de les carlines. L'any 1920 va ser adquirit per Antoni Rivière com a regal per la seva dona Antònia Manent. L'any 1951, el propietari hi efectuà reformes i va restaurar la façana principal. Segons explicacions de l'antic masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. A finals del segle XX han fet un golf en els terrenys adjacents.</p> | 41.6307100,2.3495000 | 445817 | 4608980 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76889-foto-08181-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76889-foto-08181-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76889-foto-08181-316-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No es va poder realitzar el treball de camp a l'interior de la finca, motiu pel qual les imatges foren extretes del Pla Especial de Patrimoni de la Roca del Vallès (2011). | 94|98|116|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||
| 76762 | Capella de can Nebot Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-nebot-gros | <p>CARRERAS I CANDI, F. (1988): 'Lo castell de la Roca del Vallès' Reedició feta pel Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès. (la 1ª edició va ser editada per l'Avenç l'any 1895), pp. 141-142. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVI | <p>Restes d'una antiga capella situades dins del jardí de la casa de can Nebot Gros. Es conserva l'antic portal d'accés a l'interior del temple. Està format per un arc de mig punt adovellat i motllurat, a mode d'arquivoltes disposades en gradació. L'arc descansa damunt de dues impostes decorades amb petites testes humanes, un home amb barba i turbant a l'esquerra i una dona a la dreta. Els brancals de l'obertura estan bastits amb carreus de pedra desbastats, i decorats amb motllures rectilínies a la part interior de l'obertura. Unes escales de pedra comuniquen el portal de la capella amb el nivell de circulació actual del jardí, tot i que van ser restituïdes. La pedra és sorrenca.</p> | 08181-181 | C. de Bonavista (can Nebot Gros), 08430 | <p>L'obertura correspon al portal de la capella de can Nebot Gros, propietat del senyor Nebot fins que, al segle XVII, aquest es vengué la capella i tot el veïnat al senyor Miquel Carpinell. Des d'aquest moment, el nou propietari va posar un rector particular a disposició de la seva família. L'últim rector que va tenir la família Carpinell es deia Valentí Reixac, el cognom del qual va donar nom al barri Reixac, donat que la casa pairal dels Carpinell i diverses propietats es trobaven en aquesta zona. La capella va ser utilitzada com habitatge fins l'any 1950. Estilísticament, l'obertura s'adscriuria a l'estil gòtic tardà.</p> | 41.5817400,2.3308100 | 444218 | 4603555 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76762-foto-08181-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76762-foto-08181-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76762-foto-08181-181-3.jpg | Legal i física | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest element es recull al Pla especial i catàleg del Patrimoni de la Roca del Vallès (2011) amb la categoria de Vestigi arqueològic. | 94|93 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||||
| 76763 | Sant Sadurní de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-la-roca | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. BAULIES, J. (2000): La Roca del Vallès, Santa Agnès de Malenyanes i Valldoriolf, carrers de Barcelona. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1987. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVI | Actualment s'estava restaurant el retaule de l'altar major del temple. | <p>Edifici d'una sola nau capçada a llevant per un absis poligonal i amb dues capelles laterals per banda. La volta de la nau és de creueria i està dividida en tres trams separats per arcs torals apuntats. Tots els arcs es recolzen als murs laterals de la nau mitjançant mènsules decorades amb àngels i personatges amb cartel·les. Les claus de volta també estan decorades. L'absis està cobert amb una volta de creueria i a la clau hi figura la imatge de Sant Sadurní. Les quatre capelles laterals estan obertes entre els contraforts que sostenen el temple i estan cobertes amb voltes de creueria amb les claus decorades, exceptuant la segona capella de tramuntana, la qual fou reformada al segle XVII construint una cúpula. Les mènsules que sostenen els arcs presenten imatges dels evangelistes a les dues capelles més pròximes a l'altar. A les més allunyades, en canvi, es corresponen amb capitells sense figuració. Alhora, les capelles properes a l'altar s'obren a la nau mitjançant arcs apuntats adovellats, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. Les altres dues, en canvi, s'obren mitjançant arcs de mig punt adovellats. Als peus del temple hi ha el cor, d'arc rebaixat sostingut per una volta de creueria recolzada als murs laterals amb clau central decorada. Sota el cor, i oberta al mur de tramuntana, hi ha una petita capella utilitzada anteriorment com a baptisteri. Presenta una fornícula apetxinada oberta al mur i diverses restes de pintures murals conservades sota els revestiments posteriors. Adossada a la banda de llevant del presbiteri hi ha la capella del Santíssim, amb capçalera de planta semicircular i de factura més tardana que la resta. Actualment, la nau del temple s'il·lumina mitjançant una única finestra d'arc de mig punt arrebossat i emblanquinat. La façana presenta un portal d'arc apuntat format per una successió d'arquivoltes en gradació, sostingudes per fines columnetes i decorades amb capitells figurats. L'arquivolta exterior està profusament decorada amb motius florals i vegetals. El timpà és apetxinat i presenta una imatge de sant Sadurní. La llinda del portal presenta l'escut de Barcelona, en clara referència al carreratge. El portal està emmarcat per dos esvelts pinacles decorats, disposats a mode de pilastres. Damunt del portal hi ha el rosetó circular adovellat. La façana està rematada per una cornisa motllurada damunt la que s'obren cinc obertures apuntades de perfil conopial. A l'extrem sud-oest del temple destaca el campanar, de planta quadrada i rematat per una espadanya que presenta dues esveltes obertures d'arc de mig punt per les campanes. El coronament és emmerletat. A l'altre extrem de l'edifici hi ha un campanar de torre amb rellotge, amb la coberta de quatre vessants de teula i l'aparell bastit amb maons. Tant la nau com l'absis estan reforçats amb contraforts de suport coronats amb gàrgoles. La construcció és bastida, en general, en pedra treballada i sense treballar lligada amb morter de calç. La façana principal presenta un revestiment arrebossat que imita un aparell de carreus regulars.</p> | 08181-182 | C. de l'Església, 2, 08430 | <p>L'església la va fundar l'abadessa Emma de sant Joan de les Abadesses l'any 932. Sembla ser que del primitiu edifici romànic només se'n conserva un pany de parament integrat al mur de tramuntana interior del temple. Entre els anys 1557 i 1581, el temple fou engrandit i renovat, sota les ordres del mestre d'obres Bartomeu Roig. Vers el 1558, Miquel Roig apareix com a mestre d'obres en el disseny i construcció de la portalada. Posteriorment es documenta la realització de la teulada l'any 1604, i l'enrajolat el 1606, així com una reparació de la volta de la nau l'any 1636. En el transcurs d'aquest segle també es transformà la volta de la segona capella de tramuntana en una cúpula. Durant la guerra de Successió, el temple serví com a caserna de les tropes de Felip V.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76763-foto-08181-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76763-foto-08181-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76763-foto-08181-182-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'església es troba inclosa dins la Zona d'Expectativa Arqueològica del Nucli Antic (ZEA 1), regulada pel Pla de Millora Urbana del Casc Antic de La Roca Centre, aprovat el 2006. Pel que fa als elements artístics destacables del temple destaca el retaule de l'altar major, de l'any 1620 i obra d'Antoni Comas, la pintura dels sants Donat i Fausta, del 1771 i situada a l'altar de Nostra Senyora de Gràcia, que està inclòs dins del retaule de la primera capella lateral del mur de migdia del temple. Una altra de les peces destacables és la pica baptismal del segle XVI profusament decorada i un carreu de pedra gravat, procedent del castell. La imatge de sant Sadurní de la portalada és obra de l'artista vigatà Jordi Pallàs. La portalada pertany estilísticament al període del gòtic tardà. | 94|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | |||||||
| 76891 | Elements de la façana de l'Ajuntament vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-de-la-facana-de-lajuntament-vell | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CARRERAS I CANDI, F. (1988): 'Lo castell de la Roca del Vallès' Reedició feta pel Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès. (la 1ª edició va ser editada per l'Avenç l'any 1895). FERRER I LLOBET, P. (1993): 'Plaça de la Vila i carrer Església (II)' dins Revista Roquerols nº 89, La Roca del Vallès, abril 1993. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVI-XVIII | <p>Tot i que l'edifici de l'Ajuntament vell va haver de ser enderrocat per evitar el seu enrunament, els elements de la façana principal es desmuntaren i conservaren. Aquests elements es corresponen amb els emmarcaments en pedra de les obertures presents al parament. Cal indicar que la façana estava ordenada simètricament mitjançant dues obertures (una a la planta baixa i l'altra al pis) per cada una de les tres crugies que distribuïen l'espai interior de la construcció. Destaquen els emmarcaments de les dues finestres i el balcó de la planta pis, bastides en granit i en també en pedra calcària. Les finestres eren rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus escairats i els escopidors motllurats. En ambdós casos, les llindes són d'arc conopial amb arquets i decorades, i estaven sostingudes per impostes motllurades. Pel que fa al balcó central, també presentava els brancals bastits amb carreus escairats i la llinda d'arc conopial decorada amb arquets, en aquest cas amb testes d'àngels. Al centre de la llinda hi ha una inscripció gravada damunt d'un relleu assimilat a un escut, sostingut per dos animals, amb el següent text: 'FRANCESCH LANSA 1557 IHS'. La llinda està sostinguda per dues impostes decorades amb un bust femení i un altre de masculí, amb columnetes que ressegueixen els cantells dels muntants. Els emmarcaments de les obertures de la planta baixa consistien en una senzilla finestra rectangular amb llinda plana, les restes dels brancals que emmarcaven el portal principal, format per carreus escairats, i l'emmarcament del portal d'arc rebaixat que donava accés al Casal del Jove, ubicat a la crugia de tramuntana de la construcció. Actualment, aquest elements estan emmagatzemats a l'interior de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, propietat de l'Ajuntament, a l'espera de ser reubicats en un edifici públic encara per determinar.</p> | 08181-318 | C. del Girasol, 1, 08430 | <p>La referència més antiga de la que disposem apareix al fogatge de l'any 1553, on hi consta el cognom Lança. Segons sembla, l'edifici es correspon amb l'antic hostal del sr. Marquet, documentat l'any 1496. Carreras i Candi, però, identificà la construcció amb l'antic hostal d'en Torrens. Per Mossèn Jordi Sales, aquesta dada no és correcta donat que la casa de can Torrents estava situada entre can Roc i can Ridameya, i per tant, ubicada uns quants metres més al nord de l'Ajuntament vell. El 18 d'octubre del 2005, a conseqüència de les fortes pluges, es va esllavissar part de la façana principal, fet que propicià el posterior enderrocament. És força probable que els emmarcaments en pedra de les obertures procedeixin de les runes del castell de la Roca.</p> | 41.5892800,2.3313700 | 444271 | 4604392 | 1557 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-3.jpg | Legal i física | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La data present a la llinda del balcó central del pis probablement indiqui el moment de construcció original de l'edifici, que pel que sembla comptaria amb una coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, la qual entre els segles XVIII i XIX, s'hauria transformat mitjançant el canvi dels sentits dels pendents, anivellant així el coronament de la façana principal. Alhora, les obertures de la planta baixa foren modificades i la finestra central del pis va ser transformada en balcó. El portal d'accés principal a les oficines de l'Ajuntament, del que es conserven alguns carreus escairats, fou transformat entre els segles XIX-XX. | 94|93 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | |||||||
| 76579 | Ca l'Alzina/Alsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalzinaalsina | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XV-XVI | Entre els anys 1986-87 es van fer reformes a la teulada, tot elevant el nivell de les golfes. El rellotge de sol es restaurà l'any 1991. | <p>Edifici de grans dimensions format per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum original, situat a l'extrem de llevant de la construcció, presenta una planta trapezoïdal formada per tres crugies i distribuïda en planta baixa, pis i golfes, aquestes només ubicades a la crugia central. La coberta és de dues vessants de teula, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El portal d'accés a l'interior és d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al seu costat hi ha una finestra rectangular emmarcada en carreus de pedra, amb la llinda d'arc conopial. Al pis, damunt del portal, hi ha una finestra d'arc conopial amb arquets i l'ampit motllurat. A banda i banda d'aquesta obertura hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb la llinda d'arc conopial també. A les golfes hi ha una única finestra rectangular bastida amb carreus de pedra ben escairats. Cal destacar, al costat de la finestra central del pis, un rellotge de sol pintat damunt del revestiment de la façana, que presenta el nom de l'edifici i l'any 1991. Les façanes laterals també presenten obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats, amb les llindes d'arc conopial i els ampitadors motllurats. Adossat a la façana de llevant es conserva el brancal del portal d'accés al barri. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, fins i tot els petits cossos annexes adossats a la façana de tramuntana del volum principal.</p> | 08181-6 | Barri de l'Ermita, 08430 | <p>La primera noticia de ca l'Alzina la tenim en el fogatge de l'any 1497, tot i que l'ornamentació de les finestres ens el situen al segle XVI, moment de formació d'aquesta tipologia d'emmarcaments. Torna a aparèixer referenciat al fogatge de l'any 1553.</p> | 41.5935000,2.3562300 | 446346 | 4604845 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76579-foto-08181-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76579-foto-08181-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76579-foto-08181-6-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finestra central del pis s'adscriuria a l'estil gòtic tardà mentre que la resta d'obertures conopials corresponen al període gòtic-renaixentista. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | |||||||
| 76771 | Cal Cafeter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cafeter-0 | <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | Els revestiments de les façanes estan força degradats. | <p>Casa unifamiliar cantonera amb pati posterior, formada per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer Major, presenta un portal d'accés central d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al pis hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat i, al seu costat, una finestra biforada amb llinda d'arquets trilobulats i columneta central, amb les impostes i el capitell decorats amb rosetes i bastida amb pedra sorrenca. La façana orientada al carrer dels Enamorats és força més senzilla i presenta finestres rectangulars de mida més petita amb els emmarcaments arrebossats. El cos auxiliar està adossat a la façana de llevant de la casa. Presenta la coberta de teula d'un sol vessant i està organitzat en un únic nivell. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats amb carreus de pedra a la cantonada amb el carrer dels Enamorats.</p> | 08181-190 | C. Major, 43, 08430 | <p>Sembla ser que la finestra coronella biforada del pis procedeix del castell. Durant el temps que el castell va estar abandonat, des de mitjans del segle XVII i fins al segle XX, els seus materials foren espoliats i s'utilitzaren per la construcció de les cases del poble.</p> | 41.5889300,2.3261100 | 443832 | 4604356 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que la finestra coronella del pis correspon a l'estil gòtic, la construcció de l'edifici podria correspondre a mitjans del segle XVII. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | |||||||
| 76772 | Can Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roc-0 | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | <p>Casa unifamiliar entre mitgeres de planta irregular, formada per tres cossos adossats, amb pati posterior. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana orientada al carrer de l'Església mostra una ordenació simètrica de les obertures. Presenta un portal d'accés central d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. Al pis hi ha una gran finestra rectangular triforada amb llinda d'arquets trilobulats sostinguda per dues columnetes, amb les impostes i els capitells decorats amb rosetes, tota ella bastida amb pedra sorrenca. La resta d'obertures del parament són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats. El parament està rematat per un doble ràfec de dentellons i dents de serra, i presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat que amaga l'aparell d'obra. La façana posterior, orientada a ponent, al pati de la finca, presenta un altra finestra triforada amb llinda d'arquets trilobulats i les mateixes característiques decoratives que la del parament principal. Els cossos auxiliars s'adossen al principal per la banda de ponent també. Presenten les cobertes de teula d'un sol vessant i s'organitzen en un i dos nivells.</p> | 08181-191 | C. de l'Església, 9, 08430 | <p>És força probable que les finestres coronelles del pis procedeixen del castell de la Roca. És ben sabut que durant el temps que el castell va estar abandonat, entre mitjans del segle XVII i fins al segle XX, els seus materials foren espoliats i s'utilitzaren per la construcció de les cases del poble. En el cas de can Roc, la desproporció tant acusada entre les mesures del finestral i del portal d'accés respecte a la superfície de la façana principal, fan pensar que l'emplaçament original d'aquestes obertures fos un altre.</p> | 41.5903100,2.3257500 | 443803 | 4604510 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76772-foto-08181-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76772-foto-08181-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76772-foto-08181-191-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que les finestres coronelles del pis correspon a l'estil gòtic, la construcció de l'edifici podria correspondre a mitjans del segle XVII. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||||
| 76773 | Casa al carrer de l'Església, 13-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-lesglesia-13-15 | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | <p>Casa unifamiliar entre mitgeres de planta irregular, formada per dos cossos adossats, i amb pati posterior. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana orientada al carrer de l'Església presenta dos portals d'accés i una finestra rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, situats a la planta baixa. Al pis hi ha una finestra rectangular biforada amb llinda d'arquets trilobulats, amb les impostes motllurades i bastida amb pedra sorrenca. La façana està rematada per una cornisa motllurada damunt la que s'assenta un plafó d'obra corregut, que amaga la teulada. Adossat a la façana de ponent hi ha el cos auxiliar, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en planta baixa i pis. Destaca, en aquest nivell superior, una galeria d'arcs de mig punt arrebossats amb les impostes motllurades i una petita terrassa amb balustrada situada a l'extrem de ponent de la construcció. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-192 | C. de l'Església, 13-15, 08430 | <p>És força probable que la finestra coronella del pis procedeixi del castell de la Roca. És ben sabut que durant el temps que el castell va estar abandonat, entre mitjans del segle XVII i fins al segle XX, els seus materials foren espoliats i s'utilitzaren per la construcció de les cases del poble.</p> | 41.5903900,2.3257700 | 443805 | 4604519 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76773-foto-08181-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76773-foto-08181-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76773-foto-08181-192-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que la finestra coronella del pis correspon a l'estil gòtic, la construcció de l'edifici es podria fixar a mitjans del segle XVII. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||||
| 76787 | Fons documental del mas Soley a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-mas-soley-a-larxiu-comarcal-del-valles-oriental | <p>AJUNTAMENT DE GRANOLLERS (n.d): Arxiu comarcal del Vallès Oriental. Obtinguda el 28 de febrer de 2011. CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS ORIENTAL (n.d): Arxiu comarcal del Vallès Oriental. Obtinguda el 28 de febrer de 2011. GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> | XIV-XVII | <p>El fons documental de l'arxiu del mas Soley es troba ubicat en l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO) que té la seu al carrer de l'Olivar, 10 (08402 Granollers). L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO) forma part de la Xarxa d'Arxius de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i l'Ajuntament de Granollers. Fou inaugurat el setembre del 2005 amb l'objectiu de recollir la documentació generada per organismes públics amb seua la comarca i també de particulars que tingui interès històric o cultural. El fons del Mas Soley de Vilanova del Vallès (antigament coneguda com Vilanova de La Roca) fou ingressat a primers de juny de l'any 2010. Aquest fons consisteix en un una sèrie de pergamins que contenen escriptures notarials del 1322 al 1621. Actualment es troben en fase d'estudi.</p> | 08181-206 | Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), c/ de l'Olivar, 10, 08400 Granollers (Vallès Oriental) | <p>El 25 de setembre del 2000 el Consell Comarcal del Vallès Oriental i l'Ajuntament de Granollers signen un conveni per al finançament de les despeses de l'Arxiu Comarcal i poc després es posen en marxa les obres de construcció de l'edifici a càrrec de la Generalitat de Catalunya. Les obres van finalitzar al 2004, però no serà fins el 30 de setembre del 2005 que s'inaugurarà, i el 5 d'octubre obrirà definitivament les seves portes al conjunt de la societat. Una de les peculiaritats de l'ACVO és que comparteix les seves instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers, la coordinació i funcionament entre ambdós arxius està regida per un protocol d'actuació signat entre els directors dels dos arxius. La creació dels arxius comarcals és fruit de la llei d'Arxius i Documents de Catalunya ( 6/1985 ) però el naixement de l'ACVO s'esdevé de la Llei 10/2001 que consolida el desplegament i precisa les funcions, les competències i l'organització.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76787-foto-08181-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76787-foto-08181-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76787-foto-08181-206-3.jpg | Legal i física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Imatges cedides per ACVO. Fons Mas Soley. Inventari de Documentació del Vallès Oriental. Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 | ||||||||
| 76789 | Fons documental de la Roca a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-roca-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n.d): Arxiu de la Corona d'Aragó. Obtinguda el 28 de febrer de 2011. ESPAÑOL COSTA, A. (2008): Inventari i relació de la documentació i fons relatius al municipis del Vallès Oriental als arxius de Barcelona: Arxiu de la Corona d'Aragó, Arxiu històric del protocols de Barcelona, Arxiu històric de la ciutat de Barcelona, Arxiu de la Catedral de Barcelona. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, Granollers, inèdit.</p> | XI-XVII | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, té una ampli fons de documentació que es remunta a l'època medieval. La majoria dels que trobem fan referència a documents de compra i venta. A continuació detallem la diferent documentació que recull l'arxiu referent al terme de La Roca mitjançant el títol o la descripció, l'any i la signatura o referència del document si s'escau. -Consultas sobre la provisión del priorato de Nuestra Señora de Villanueva de Moya que vaca por la promoción de fray Jose Jalpi y Juliá a la abadia de San Miguel de Cuxá; y despachos nombrando al doctor José Riera (03/09/1654): ARA Consell d'Aragó, lligall 0292 núm. 122. -Dominio directo de los mansos bramossachs y Colomer, derruidos en Sant Esteve de la Roc, cabrevación y derechos dominicales (1768): ACA. REAL Audiència, Pleits civils, núm 16065. -Generalitat, correspondència del Virrey Conde de Santa Coloma, Carta núm. 4278 (30/04/1639). -Capbreu del priorato y sacristía mayor del monasterio de Sant Cugat del Vallès (1788): 1 llibre, ACA. ORM Monacals-Hisenda, volumws, núm. 1163. -Joan Colomer, presbítero, beneficiado en el convento de clarisas de Barcelona, procurador de Baeatriu Ses-Comes, abadesa del mismo. Ápoca a Pere Sabata de varias cantidades adeudadas por Restitut de Torelles, señor de la Roca del Vallès (04/02/1544) : ACA, diversos, Monistrol, Pergamins núm. 1009. -Rafaela de Torrelles y Llordat, esposa de Testitu de Torrelles, señor del castillo de La Roca, en el Vallès. Debitorio a su cunyada Estefanía Sa-Pila y Torrelles por un importe de 54 libras, de las rentas de tres años de un censal (31/01/1540) : ACA, diversos, Monistrol, Pergamins núm. 0993. -Fondos precedentes del Servicio de Recuperación Bibliogràfica y Documental – Sant Sadurní, documentos en pergamino (1404/1610): 1 lligall (29 pergamins), ACA. Diversos, Sant Sadurní d'Anoia, núm. 2. -La Vall de Mogent: publicació setmanal (1936 núm. 122): R CAT 1933 FOL VARIA II. -Període (ed. Centre penitenciari Quatre camins (1990): R CAT 1990 4. -Marcús, Gotmar i les seves mullers Blancúcia i Quiverga venen a Domènec i a la seva muller Escolàstica una peça de vinya, situada al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de la Roca, a Matarodona. (27/03/1001): ACB, perg. 1-1-237 (a). Còpia en pergamí del 4 de juliol. -Ermemir, la seva germana Guisol i el seu cunyat Welmus venen a Esteve, sacerdot, i a la seva sòcia Bonafilla una vinya situada al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Sant Sadurní de la Roca, a canvi de cinc mitgeres i una quartera d'ordi (12/08/1030): ACB, perg. 1-4-96. -Isam, la seva muller Raquel, Berna i la seva muller Bel·lúcia venen a Sendred i a la seva muller Guisla deu peces petites de terra amb les vinyes que hi són planta de arbres de tot mena situades al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Sant Sadurní de la Roca, all lloc anomenat Mata-rodona pel preu de… (30/04/1053): ACB, perg. 1-1-237 (b).. -Queruç i la seva muller E·liarda venen a Ermengol Llobató una vinya situada al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Santa Agnès, prop del Corgo Rodó, pel preu de 10 mancusos (20/11/1062): ACB, perg. 1-4-221. Original. -Guitard Arnau i la seva muller Riquilda pacten amb la Canònica de Barcelona una permuta per la qual donen unes terres situades a Sants, el Trull comtal i Círcol, i ells reben terres a Cardedeu, Santa Eulàlia de Corró i la Roca (24/04/1022): ACB, LA.IV, n. 44, f. 14a-b. -Isam, la seva muller situades al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Sant Sadurní de la Roca, al lloc anomenat Mara-rodona (30/04/1053): ACB, perg. 1-1-237. -Queruç i la seva muller El·liarda venen a Ermengol Llobató una vinya situada al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Santa Agnès, prop del Corgo Rodó, pel preu de 10 mancusos (29/11/1062): ACB, perg. 1-4-221. Original.</p> | 08181-208 | Arxiu de la Corona D'Aragó, c/ dels Almogàvers, 77, 08018 Barcelona (Barcelonès) | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i que actualment recull el fons històrics d'altres arxius. La seva localització original era el Pau del Lloctinent, fins que el 1994 fou traslladat a carrer dels Almogàvers de Barcelona. Fou creat pel rei en Jaume II d'Aragó vers el 1318 a Barcelona, amb la intenció de crear un arxiu unificat de tots els territoris de la Corona d'Aragó i així fou des del 1318 fins el 1348, quan les Corts de Saragossa crearen l'Arxiu del Regne d'Aragó.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76789-foto-08181-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76789-foto-08181-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76789-foto-08181-208-3.jpg | Legal i física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La titularitat de l'Arxiu correspon a l'Estat espanyol però la gestió ha estat reclamada per diversos governs autonòmics els territoris dels quals formaren part de la Corona. El 20 de gener de 2007 els presidents de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i l'Aragó, acompanyats de la ministra de Cultura de l'Estat espanyol, van escenificar la constitució del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. A partir d'aquesta data, els quatre governs tindran la mateixa representació. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 1760 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 197,18 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml