Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
76792 Fons documental de la Roca a l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-roca-a-larxiu-nacional-de-catalunya <p>DEPARTAMENT DE CULTURA I COMUNICACIÓ (n.d): Arxiu Nacional de Catalunya. Obtinguda el 1 de març de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n.d): Arxiu Nacional de Catalunya. Obtinguda el 1 de març de 2010. GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2008): Inventari defons relatius al Vallès Oriental a l'Arxiu Nacional de Catalunya (documentació textual). Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit. VIQUIPÈDIA (n.d). Arxiu Nacional de Catalunya. Obtinguda el 1 de març de 2011.</p> XIII-XX <p>El fons documental de La Roca del Vallès custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) es troba ubicat al carrer de Jaume I, 33-51 de Sant Cugat del Vallès (08195, Vallès Occidental). L'arxiu es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, i és una institució arxivística dins del país que té l'objectiu de aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. A continuació transcrivim el títols del documents relacionats amb La Roca del Vallès, així com el fons d'on provenen i si s'escau la seva signatura. -Fons del Centre Penitenciar de Quatre Camins. -Fons de la Generalitat de Catalunya-Segona República (1917-1939): Conté relacions, acte i sol·licitud d'adjudicació de béns confiscar per ajuntaments, organitzacions polítiques i altres entitats, a més de reclamacions de particulars els béns dels quals han estat objecte d'incautació, i expedients sobre determinació de responsabilitats i apropiació de béns de persones físiques i jurídiques del següents municipis i comarques (1936-39): La Roca del Vallès, SIG. 217.1 -Fons del llinatge Blanes-Centelles i Saavedra (1205-1931): Fons format per documentació dels diversos llinatges i patrimonis aplegats al llar del temps. El fons té 9 metres lineals i està format per 281 pergamins, on es pot trobar documentació sobre la Roca. Cal esmentar que aquest fons està inventariat provisionalment. -Fons de documentació sobra Catalunya. Arxivador 21. Plet (s. XVI): Els Blanes contra els Torrelles, senyors del Castell de la Roca. Plec petit en foli.</p> 08181-211 Arxiu Nacional de Catalunya, c/ de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya el 1980, pel Decret de la Generalitat de Catalunya el 28 de novembre. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. conserva i acull també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric.</p> 41.5874700,2.3254000 443772 4604195 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76792-foto-08181-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76792-foto-08181-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76792-foto-08181-211-3.jpg Legal i física Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) 94|98|119|85 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76793 Fons d'imatges de la Roca als Arxius Fotogràfics de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-la-roca-als-arxius-fotografics-de-barcelona <p>TARRÉS MARTÍNEZ, N. (2008): Inventari d'imatges del Vallès Oriental existents en arxius fotogràfics de Barcelona: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, Institut Amatller d'Art Hispànic, Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat). Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, Granollers, inèdit.</p> XX <p>Hi ha una sèrie d'arxius que tenen un petit fons d'imatges de La Roca del Vallès. Per encàrrec de l'Arxiu Comarcal de Vallès Oriental, amb seu a Granollers, l'any 2008 es va fer un inventari on es recollia les diferents imatges del Vallès Oriental i en quins arxius es custodien. El buidatge e inventariat d'imatges es va fer dels següents arxius: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, Institut Amatller d'Art Hispànic, Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat). A continuació detallem el diferents arxius que disposen de fotografies del terme municipal de La Roca del Vallès, esmentant quantes i quines imatges tenen i si pot ser, l'any en que es va realitzar la fotografia. Arxiu municipal de Barcelona (Arxiu Fotogràfic): Presenta 1 imatge: -La Roca: Altar de l'Esglèsia (1900-1940). Centre Excursionista de Catalunya (Arxiu Fotogràfic). Recullen un total de 33 imatges repartides de la següent manera: -Vista parcial del poble (1910-40). -Vista general (1920). -Esglèsia (interior i exterior) (1910-40). -Torre Compte Bell-lloc (1910-40). -Cases (1921). -Carretera a Vilanova (1921-22). -Carrer (fons Castell) (1919). -Castell (1898, 1899, 1917, 1919, 1920, 1921, 1923, 1923). -Casa Rectoria (1919). -Tres masies no nomenades (1919). Institut Amatller d'Art Hispànic. Recullen un total de 36 imatges repartides de la següent manera: -Portalada església, 1(1913): -Rectoria, 1 (1913). -Cases i carrers, 4 (1913). -Mercat (porxada), 1 (1913). -Castell, 2/3 (1913/17). -Riu Mogent, 2 (1917). -Postals (vista poble i castell), 4 (1920-30). -Residència escolar Belloch (int. I ext.), 18 (1974). Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. Recullen un total de 72 imatges realitzades entre 1910-1930, repartides de la següent manera: -Vista general, 7 (una 1er terme treballords al camp). -Vista parcial poble, 7 (un castell al fons). -Paisatge entorn, 12. -Cases poble i porxo mercat, 1 -Carrer i casses, 4 -Carrer amb cotxes, 1. -Carretera de Granollers (castell al fons), 1. -Carretera de Barcelona, 1. -Carretera de Mataró, 1. -Carretera amb arbres, 1. -Carretera i cases, 2. -Casa, 1. -Casa canal d'aigua, 1. -Jardí casa senyorial, 2. -Masia, 1. -Església, 2. -Església i rectoria, 1. -Església de Satna Agnès, 1. -Diferents vistes del Castell, 11. -Pont sobre el riu, 4. -Bassa del 'molino), 1. -Gorg del Molí, 1. -Font de Can Planes, 1. -Riu amb nens, 1. -Senyor al bosc, 1. -Noia amb cantí bosc, 2. -Berenador, 1. -Gent en una font al bosc, 1. -Dones rentat roba al riu, 1. Arxiu de la Diputació de Barcelona (Fons Fotogràfic). Recullen un total de 40 fotos repartides de la següent manera: -Camió accidentat a la carretera (1930), 3. -Inauguració pont sobre el riu Mogent al camí de la Roca a Cardedeu (1953), 10. -Vista al castell (1958), 1. -Diversos espais de la població, reportatge fet pel departament d'obres públiques de la Diputació (1959), 17. -Celebració del 125é aniversari de la Caja de Ahorros y Monte Piedad de Barcelona a la residència Belloch (1969), 4. Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Recullen un total de 3 imtages repartides de la següent manera: -Mas (1940-1950), 1. Retaule església (1982-1986), 1. -Castell (1982-1986), 1.</p> 08181-212 Ajuntament de La Roca del Vallès (Can Sol), carrer de Catalunya, 18-24 (08430, La Roca). 41.5874700,2.3254000 443772 4604195 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76793-foto-08181-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76793-foto-08181-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76793-foto-08181-212-3.jpg Legal i física Popular|Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) 119|98 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76794 Fons documental de Santa Agnès de Malanyanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-agnes-de-malanyanes-0 <p>ARQUEBISBAT DE BARCELONA (.n.d): Patrimoni cultural: L'arxiu i museu de la diòcesi. Obtinguda el 1 de març de 2011. GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> XVII-XX <p>El fons documental de l'arxiu parroquial de Santa Agnès de Malanyanes està actualment custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB), institució que custodia els documents emanats de l'activitat del bisbe i a la seva cúria diocesana, i gestiona la consulta de les sèries del mateix i dels fons en dipòsit, amb seu al carrer del Bisbe, 5, dins el Palau Episcopal Aquest documents de diverses èpoques fan referència tant a temes purament eclesiàstics com a administratius. Així doncs els documents que custodien els tenen dividits en : -Baptismes. -Capítols matrimonials. -Òbits. -Misses i fundacions. -Actes notarials. -Testaments. -Processos. -Maunals sive protocullus. -Obra. -Confraries. -Varia. -Comptes. A més a més hi ha un total de 65 documents de temàtica diversa, como cartes, rebuts, comptes, estadístiques inventaris, Acció Catòlica, etc. Entre altres documents destaquen: -Un inventari de l'arxiu parroquial d'abril de 1927 que conté també un altre inventari d'octubre de 1782. -Esborrany del estatuts del Sindicat Agrari. -Respostes recollides al 'Qüestionari parroquial per la confecció de la Guia de l'Església en Espanya' (1951). -Altre documentació de la relació entre l'Arquebisbat i la parròquia.</p> 08181-213 Palau Episcopal, c/ del Bisbe 5, 08002 Barcelona <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) és la institució encarregada de custodiar l'ampli i divers fons documental emanat de l'activitat del bisbe i a la seva cúria diocesana, així com gestionar la consulta de les sèries del mateix i dels fons en dipòsit i també la seva conservació òptima. La seva ha estat i és des de la seva creació la mateixa: l'edifici del palau episcopal, primerament a la planta baixa, però des dle 1900 fins avui en dia, a la segona planta del palau. El seu origen i estructura es remunta vers l'any 878 quan Lluís II de França concedí el privilegi al bisbe Frodoí sobre les prim' propietats episcopals i drets importants. La seva funció original era servir a les tres Curies i a la secretaria de cambra del palau episcopal.</p> 41.5874700,2.3254000 443772 4604195 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76794-foto-08181-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76794-foto-08181-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76794-foto-08181-213-3.jpg Legal i física Contemporani|Popular|Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-05-29 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) 98|119|94 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76811 Goigs de Sant Donat i Santa Fausta https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-donat-i-santa-fausta <p>WIKIPEDIA (n.d): Donatus of Arezzo. Obtinguda el 4 de març de 2011. WIKIPEDIA (n.d): Saint Fausta. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> XX <p>Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment per lloar un sant o bé la Mare de Déu. A La Roca del Vallès destaquen diferents goigs. Un d'aquests és sobre Sant Donat i Santa Fusta. El goig es presenta amb el nom de 'Goigs dels invencibles màrtirs sant Donat y santa Faufta, Reliquias dels quals fe veneran en la parroquia de La Roca, Bisbát de Barcelona'. El document original és datat al 1710 i fou estampat a Barcelona en la impremta de Barthomev Giralt, al carrer de Sant Cayetano. El goig es presenta amb text a tres columnes amb corondell i emmarcat amb una orla amb motius tipogràfics. Sobre el text es pot veure els dos Sants i als seus costat dos gerres amb flors.</p> 08181-230 Palau Episcopal, c/ del Bisbe 5, 08002 Barcelona <p>Sant Donat d'Arezzo fou el patró d'Arezzo i va néixer a Nicomedia. Fou considerat el bisbe del ciutat. La seva passió fou escrita pel bisbe, també d'Arezzo, Severinus. D'acord amb la tradició sant Donat fou martiritzat el 7 d'agost de 362 i mort mitjançant decapitació durant el regnat de Juià l'Apostata. Santa Fausta, també coneguda com Santa Fausta de Civíc, va néixer aproximadament vers el 298 i fou martiritzada i executada per ordre de Evilasius, que paradoxalment després es convertí i fou nomenat sant. Santa Fausta va morir als 13 anys vers, aproximadament, el 311.</p> 41.5874700,2.3254000 443772 4604195 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76811-foto-08181-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76811-foto-08181-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76811-foto-08181-230-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Religiós Inexistent 2023-05-29 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001). 119|98 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76814 Acta de consagració de l'església Sant Sadurní https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-sant-sadurni <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n.d): La Roca del Vallès. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> <p>SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> X <p>L'acta de consagració de la parròquia de Sant Sadurní és el document més antic que es coneix referent al poble de la Roca, datat el 932. És un sol pergamí escrit a mà amb tinta i que actualment es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, amb el núm. 14 del Comtat de Sunyer. En el document s'esmenta que l'església de Sant Sadurní es troba situada al 'loco que nuncupatur Rocha'</p> <p>L'església fou bastida, per l'abadessa Emma del monestir de Sant Joan de les Abadesses, vers l'any 932, qui segurament repoblà el lloc amb gent procedent de la vall de Sant Joan. Cal destacar que a l'acta de consagració es menciona, també, el 'termino de Villaroca'.</p> 08181-233 <p>L'església la va fundar l'abadessa Emma de sant Joan de les Abadesses l'any 932. Sembla ser que del primitiu edifici romànic només se'n conserva un pany de parament integrat al mur de tramuntana interior del temple. Entre els anys 1557 i 1581, el temple fou engrandit i renovat, sota les ordres del mestre d'obres Bartomeu Roig. Vers el 1558, Miquel Roig apareix com a mestre d'obres en el disseny i construcció de la portalada. Posteriorment es documenta la realització de la teulada l'any 1604, i l'enrajolat el 1606, així com una reparació de la volta de la nau l'any 1636. En el transcurs d'aquest segle també es transformà la volta de la segona capella de tramuntana en una cúpula. Durant la guerra de Successió, el temple serví com a caserna de les tropes de Felip V.</p> 41.5874700,2.3254000 443772 4604195 932 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76814-foto-08181-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76814-foto-08181-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76814-foto-08181-233-3.jpg Legal i física Popular|Medieval Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-05-29 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) 119|85 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76854 Placa del Carreratge https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carreratge <p>BAULIES, J. (2000): La Roca del Vallès, Santa Agnès de Malenyanes i Valldoriolf, carrers de Barcelona. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> XX <p>Placa situada al vestíbul de l'Ajuntament de la Roca del Vallès, a l'edifici de can Sol. En concret, la placa està fixada en una de les parets del vestíbul, al costat de les escales d'accés als pisos superiors. Es tracta d'un placa metàl·lica quadrada amb la següent inscripció: 'A LA ROCA, SANTA AGNÈS I VALLDORIOLF que van ser carrers de Barcelona des del 1385, en la commemoració del 750 aniversari de la institució del Consell de Cent 1249-1999'. A la part inferior de la placa hi ha el nom de l'Ajuntament de Barcelona i de l'Associació Consell de Cent. A la part superior, damunt de la inscripció, hi ha l'escut de Barcelona.</p> 08181-281 Can Sol (C. de Catalunya, 24, 08430) <p>La placa commemora els 750 anys de la concessió del rei Jaume I el Conqueridor del privilegi que regulava el règim jurídic del municipi de Barcelona i la constitució del Consell de Cent l'any 1249. Fou donada pel senyor Germà Vidal, president de l'Associació Consell de Cent, el 29 de novembre de 1999. El carreratge, basat en el veïnatge que el precedia, era un sistema de protecció que exercia un municipi gran sobre els pobles propers. Donaven protecció jurídica, política i militar a canvi d'una taxa anual i de la participació dels homes dels pobles protegits.</p> 41.5874700,2.3254000 443772 4604195 1999 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76854-foto-08181-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76854-foto-08181-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76854-foto-08181-281-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76941 Fons fotogràfic a l'Arxiu del SPAL de la Diputació de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-a-larxiu-del-spal-de-la-diputacio-de-barcelona <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d). Actuacions en el patrimoni arquitectònic local (SPAL). Obtinguda el 1 de març de 2011. TARRÉS MARTÍNEZ, N. (2009): Inventari de documentació i imatges del Vallès Oriental a l'arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, Granollers, inèdit.</p> XX <p>El fons fotogràfic de La Roca del Vallès que es troba custodiat a l'Arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona està localitzat en el carrer Comte d'Urgell, 187 (08036 Barcelona) a la planta baixa de l'anomena Edifici del Rellotge. El Servei del Patrimoni Arquitectònic Local és l'oficina tècnica de la Diputació de Barcelona especialitzada en matèria de patrimoni arquitectònic. A més d'assessorar tècnica i científicament als municipis, disposa d'un arxiu propi. El seu fons és divers (gràfic, fotogràfic i escrit) i de consulta pública, obert a tot tipus de gent: professionals, investigadors, especialistes o persones interessades en temes relacionats amb el patrimoni o la restauració monumental. Dins de l'Arxiu fotogràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona (inventari). Es tenen recollides diferents fotos lligades amb diferents lloc o immobles de la Roca: -Fotos de la Roca del Vallès: 59 fotos de la primera meitat del segle XX del poble, indrets del terme i el castell i béns mobles de l'església de Santa Agnès de Malanyanes. -La casa forta de Vilaba: Breu història i 18 fotografies.</p> 08181-368 Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, c/ Comte d'Urgell, 187 (08036 Barcelona) <p>'El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) va ser creat el 9 de juny de 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Era el primer organisme d'una administració pública espanyola dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Amb el nom de Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, va començar a actuar el mes de gener de 1915. El 31 d'octubre de 1986 va canviar de denominació. En més de vuitanta anys, el Servei ha tingut tres directors: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), i des de l'any 1981, Antoni González Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del Servei era al Palau de la Generalitat. Des del 1929 i durant seixanta anys, va ser a la Casa dels Canonges. Des del 1989, ocupa part de la planta baixa de l'edifici principal de l'antiga fàbrica Batlló, l'Edifici del Rellotge, construït en 1868 pel mestre d'obres Rafael Guastavino. (...)D'acord amb aquests principis, l'SPAL té cura, per mitjà d'equips pluridisciplinaris, dels estudis de caràcter històric (recerques arqueològiques, antropològiques, documentals, d'art, constructives, etc.) i de caràcter tècnic (anàlisi gràfica, estudis físico-constructius, etc.) previs a la definició dels objectius de les intervencions. Després, redacta els projectes i duu la direcció dels treballs de restauració. L'SPAL, a petició dels ens locals, realitza també estudis d'inventari del patrimoni arquitectònic' (DIPUTACIÓ DE BARCELONA n.d).</p> 41.5874700,2.3254000 443772 4604195 08181 La Roca del Vallès Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76941-foto-08181-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76941-foto-08181-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76941-foto-08181-368-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76653 Pinyer del Casal d'Avis (1) https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinyer-del-casal-davis-1 <p>Nom en català: Pi pinyer Nom científic: Pinus pinea Diàmetre base (cm): No mesurable Diàmetre 1,30m (cm): No mesurable Alçada (m): 14,5 Diàmetre màxim de capçada (m): 17</p> 08181-80 41.5874700,2.3260200 443823 4604194 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A32. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76654 Pinyer del Casal d'avis (2) https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinyer-del-casal-davis-2 <p>Nom en català: Pi pinyer Nom científic: Pinus pinea Diàmetre base (cm): No mesurable Diàmetre 1,30m (cm): No mesurable Alçada (m): 12 Alçada canó (m): 5 Diàmetre màxim de capçada (m): 16</p> 08181-81 41.5874700,2.3260200 443823 4604194 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A33. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76775 Glorieta de can Torrents https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-can-torrents <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1987. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIX La plaça es va acabar d'arranjar cap a finals de l'any 2008 o principis del 2009. <p>Porxo o glorieta de planta quadrada, formada per quatre pilars que sostenen una coberta de quatre vessants de teula. Els pilars són quadrats, decorats amb basaments i capitells, i bastits en maons. La coberta és de teula vidrada amb els careners ressaltats en teula vidrada verda i decoració central. Per la banda interior, la coberta presenta una encavallada de cinc nusos de fusta que sosté una solera de bigues, llates i maons plans. A l'extrem sud-oest de la plaça s'aixeca una petita caseta auxiliar de planta quadrada, coberta per una petita cúpula d'arc de mig punt central bastida amb maons. Tota la construcció és bastida amb maó pla, tot i que amb els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> 08181-194 Al bell mig de la plaça de can Torrents, 08430 <p>Aquests elements estan situats a l'actual plaça dura situada a migdia de la casa de can Torrents. La plaça està delimitada pels carrers Montseny, Pompeu i Fabra, d'Anselm Clavé i l'avinguda Catalunya, i es correspon amb els antics jardins de la casa. Tant la glorieta com la caseta auxiliar, situada de l'extrem sud-oest de la plaça, formaven part de les propietats de la casa de can Torrents, i per tant, s'adscriuen al corrent noucentista de finals del segle XIX.</p> 41.5876200,2.3261600 443835 4604211 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76775-foto-08181-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76775-foto-08181-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76775-foto-08181-194-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Lúdic 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 106|98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76859 Turó de can Joan Capella https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-joan-capella <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> Desaparegut <p>Jaciment ibèric-roma localitzat en la carretera de Mataró a Granollers (C-1415) després de la collada de Parpers, en direcció Granollers. Durant les obres de arranjament dels marges de la carretera es va detectar ceràmica ibèrica i romana, exactament entre els Km 13'2 i 13'6. Cal esmentar que segons Emili Ramon, damunt del turó es troba ceràmica del bronze.</p> 08181-286 Carretera de Mataró a Granollers C-1415c, Turó de can Joan Capella, 08430 <p>El jaciment fou localitzat per Josep Estrada i Garriga el 12 de desembre de 1946. Vers el 1993, entre el 2 de març i el 2 d'abril es va realitzar una excavació d'urgència sota la direcció d'Eduard Sànchez Campoy.</p> 41.5878600,2.3473000 445597 4604224 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76859-foto-08181-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76859-foto-08181-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76859-foto-08181-286-3.jpg Legal Romà|Popular|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 83|119|81 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76765 Can Torrents https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrents-2 <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1987. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIX <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular format per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta holandesa bastida amb teula i està distribuït en planta soterrada, planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta una composició simètrica de les obertures. Són totes rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats i motllurats. El portal d'accés compta amb una clau decorada central amb les inicials 'S.P' gravades al mig. Els finestrals del primer pis tenen sortida a balcons exempts amb llosanes semicirculars. La finestra de les golfes és triforada. La façana de migdia presenta un cos rectangular adossat cobert per una terrassa al pis, que en origen presentava una galeria oberta a la planta baixa, a la que s'accedia mitjançant dos trams d'escales situades als extrems de la construcció. Actualment, la galeria ha estat tancada amb grans finestrals de vidre, inclosos els accessos laterals. La terrassa està delimitada per una balustrada de pedra i el nivell inferior presenta obertures d'arc rebaixat amb els emmarcaments arrebossats. Adossada a l'extrem de migdia de la façana de ponent destaca una torre de planta quadrada distribuïda en cinc nivells, amb coberta piramidal de teula i obertures rectangulars que presenten les mateixes característiques anteriors. Adossat a la façana de llevant destaca l'altre cos, de planta rectangular, distribuït en tres nivells i amb la coberta de teula de tres aiguavessos. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats</p> 08181-184 C. d'Anselm Clavé, 44, 08430 <p>El cognom Torrents apareix mencionat dins del municipi de la Roca en el fogatge de l'any 1553. Tot i això, la construcció és una obra de finals del segle XIX adscrita al corrent noucentista. En aquest sentit cal dir que la zona de creixement del municipi neix a partir del carrer d'Anselm Clavé, prenent el curs del riu Mogent i la carretera de Vilanova del Vallès com a eixos. En aquest sector hi ha edificis bastits entre finals del segle XIX i principis del segle XX, de línies modernistes i noucentistes, adaptats al moviment d'estiueig i de segona residència sorgit a l'època. Sabem que l'edifici va pertànyer a la Caixa de Pensions. L'actual plaça dura situada a migdia de la construcció, delimitada pels carrers Montseny, Pompeu i Fabra, d'Anselm Clavé i l'avinguda Catalunya, es correspon amb els antics jardins de la casa. Tant la glorieta central com la caseta auxiliar de l'extrem sud-oest de la plaça, per tant, eren propietat de la casa de can Torrents.</p> 41.5879400,2.3263100 443848 4604246 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76765-foto-08181-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76765-foto-08181-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76765-foto-08181-184-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Actualment, l'edifici està ocupat pels despatxos de la gestió municipal pel que fa als serveis d'esports, ocupació, educació, solidaritat i joventut. 106|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76807 Can Colet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colet-0 <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVII/XX Força enrunada, tot i que conserva el perímetre de la construcció. Els coronaments s'estan esllavissant. <p>Edifici enrunat integrat dins l'entramat urbà actual i molt modificat respecte l'estructura de masia del que partia. Es tracta de les restes d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta de dos vessants actualment enrunada i distribuïda en planta baixa i dos pisos. L'edifici va ser ampliat amb un cos adossat a ponent, al que s'accedeix mitjançant un gran portal d'arc rebaixat bastit en maons situat a la façana de tramuntana. El volum principal presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, algunes d'elles tapiades actualment. A la banda de llevant presenta una terrassa al pis i un gran portal d'arc rebaixat bastit en maons. Les façanes presenten un coronament ondulat decorat amb orles, que amagava completament el nivell de la coberta i que actualment està força degradat. La construcció presenta els paraments arrebossats.</p> 08181-226 C. del Tagamanent - plaça del Tagamanent, 08430 <p>La casa vella de can Colet era propietat del senyor Joan Sol i era l'única construcció present al sector actual que ocupa la urbanització. Des de principis del segle XX i fins l'any 1939, els masovers que conreaven les terres i s'ocupaven de la casa eren els Vilarrassa. Més tard se'n ocupà la família Girbau. Posteriorment, amb la venda de la propietat i la mort del senyor Sol, s'inicià la construcció de cases.</p> 41.5883100,2.3161600 443002 4604294 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76807-foto-08181-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76807-foto-08181-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76807-foto-08181-226-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat Fins l'any 2007, la construcció encara mantenia el portal d'accés principal d'arc de mig punt adovellat. A la clau hi havia gravada una creu grega i la data de 1677. La finestra situada damunt del portal era rectangular i estava emmarcada amb carreus de pedra granítica amb el cantell motllurat. És força probable que aquests elements encara es mantinguin a l'actualitat, tot i que les condicions d'enrunament de l'edifici i l'abundant vegetació que l'afecta fan impossible la seva documentació. Aquest element es recull al Pla especial i catàleg del Patrimoni de la Roca del Vallès (2011) amb la categoria de Vestigi arqueològic. 98|119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76873 Carretera de Vallderiolf https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-vallderiolf <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> Desaparegut. <p>Jaciment romà situat a la banda oest de la carretera de Vallderiolf, exactament entre el km 1,8 i el km 1'9, en la cruïlla del camí que va al Centre Montserrat Montero. Durant les obres d'accés al centre es van localitzar, segons informacions oral del Sr. Emili Ramón i Valls, diferents fragments de tègula i d'ossos d'una sepultura romana.</p> 08181-300 Carretera de Vallderiolf km 1 (BV-5159), 08430. <p>Vers l'any 1984 es varen detectar una sepultura romana. Cal mencionar que el camp va ser totalment rebaixat per les obres de l'autopista l'any 1992. Va ser documentat per E. Ramón i Valls.</p> 41.5885100,2.2985400 441534 4604328 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76873-foto-08181-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76873-foto-08181-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76873-foto-08181-300-3.jpg Legal Popular|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez És afectat per la carretera BV-5159. 119|83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76774 Cal Mates https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mates-0 <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVII-XIX <p>Casa cantonera de planta irregular formada per tres cossos adossats, que actualment queda situada a un nivell inferior de la rasant dels carrers, i que presenta un petit pati davanter delimitat per una tanca. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al pis hi ha una única finestra rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats, la llinda plana i l'escopidor motllurat. Al seu costat destaca un rellotge de sol ovalat i datat l'any 1803. A l'extrem de ponent del parament se li adossa un pou de planta quadrada que encara conserva la corriola de ferro. La façana de llevant presenta obertures arrebossades d'arc rebaixat al pis. Adossats a aquest mateix parament hi ha dos petits cossos amb les cobertes de teula d'un sol vessant. El davanter, alineat amb la façana del volum original, consta de planta baixa i pis i presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal està rematada amb un ràfec de dents de serra. El cos posterior, en canvi, s'organitza en una única planta. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats.</p> 08181-193 C. de Dalt, 9, 08430 41.5887100,2.3263000 443848 4604332 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76774-foto-08181-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76774-foto-08181-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76774-foto-08181-193-3.jpg Legal i física Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat Tot i que el rellotge de sol presenta la data 1803, l'edifici és de construcció anterior. 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76929 Rellotge de sol de cal Mates https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-mates Està perdent la pintura del dibuix. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAN LLEDÓ.</p> 08181-356 41.5887100,2.3263000 443848 4604332 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76771 Cal Cafeter https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cafeter-0 <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> XVII-XVIII Els revestiments de les façanes estan força degradats. <p>Casa unifamiliar cantonera amb pati posterior, formada per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer Major, presenta un portal d'accés central d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al pis hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat i, al seu costat, una finestra biforada amb llinda d'arquets trilobulats i columneta central, amb les impostes i el capitell decorats amb rosetes i bastida amb pedra sorrenca. La façana orientada al carrer dels Enamorats és força més senzilla i presenta finestres rectangulars de mida més petita amb els emmarcaments arrebossats. El cos auxiliar està adossat a la façana de llevant de la casa. Presenta la coberta de teula d'un sol vessant i està organitzat en un únic nivell. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats amb carreus de pedra a la cantonada amb el carrer dels Enamorats.</p> 08181-190 C. Major, 43, 08430 <p>Sembla ser que la finestra coronella biforada del pis procedeix del castell. Durant el temps que el castell va estar abandonat, des de mitjans del segle XVII i fins al segle XX, els seus materials foren espoliats i s'utilitzaren per la construcció de les cases del poble.</p> 41.5889300,2.3261100 443832 4604356 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-3.jpg Legal Modern|Popular|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat Tot i que la finestra coronella del pis correspon a l'estil gòtic, la construcció de l'edifici podria correspondre a mitjans del segle XVII. 94|119|93 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76737 El Molí de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-la-roca-0 <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> XVII <p>Edifici urbà de planta irregular format per quatre cossos adossats, fonamentats a diferent nivell. El volum principal està situat a la banda de llevant de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats. S'hi accedeix mitjançant unes escales que comuniquen el nivell actual del carrer amb el de la planta baixa del molí. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars i algunes d'elles estan emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els escopidors motllurats. Cal exceptuar la finestra del pis superior, donat que està bastida amb maons. Damunt del portal destaquen dues espitlleres emmarcades amb carreus de pedra desbastats. A l'extrem de llevant del parament destaca el rellotge de sol, esgrafiat i datat l'any 1661. La resta de paraments de la construcció no presenten obertures. L'interior presenta estances cobertes amb voltes apuntades de pedra i morter de calç, amb arcades i obertures d'arc apuntat o bé rebaixat adovellades. Adossat a la façana de ponent del molí hi ha un volum de grans dimensions amb teulada de dos aiguavessos, distribuït en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i majoritàriament presenten els emmarcaments arrebossats. Les finestres dels pisos superiors de la façana principal tenen els escopidors motllurats. Destaca la finestra central, donat que presenta una llinda monolítica de pedra decorada amb una creu i gravada amb l'any 1669. També compta amb un rellotge de sol, pintat damunt del parament i força degradat. Tant la façana de tramuntana com la de ponent conserven una única finestra cada una emmarcada amb carreus de pedra desbastats. Adossats tant a la façana de tramuntana com a la de migdia de l'edifici hi ha dos petits volums auxiliars. El molí està bastit en pedra sense treballar, carreuons i maons, lligat amb morter de calç. El cos adossat a ponent presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> 08181-164 C. d'Anselm Clavé, 9, 08430 <p>Fins el segle XVI, el molí pertanyia als Torrellas, senyors del castell de la Roca. Entre els anys 1550 i 1570 van separar del patrimoni familiar 'lo ostal, lo molí, los delmas de Canovellas, junt amb moltes rendas y terras' (SALES, 1978: 41). L'any 1573, el molí va passar a mans del Capítol de l'Església Col·legiata de sant Feliu de Girona per mitjà d'un empenyorament. De tota manera, en el document de revenda de l'any 1582, s'especifica que aquest empenyorament s'havia fet amb la condició de poder-lo recobrar: 'nec non Molendinum farinerium dicta Villa de Rupe' (SALES, 1978: 41). El 1645, el castell amb tots els seus drets i propietats passà a ser propietat del municipi, en concret dels Jurats o Regidors de la Universitat de les parròquies dels sants Sadurní de la Roca, Esteve de Vilanova, Agnès de Malanyanes, Andreu d'Òrrius i Vicens de Vall de Riolf, del bisbat de Barcelona. Els Jurats decidiren que un propietari de la Roca tingués cura del molí, fent un establiment l'any 1649. D'aquesta manera, i donats els privilegis adquirits, la propietat va passar a ser de Nicolau Company, pagès de la Roca. El molí quedà en propietat dels descendents de Nicolau Company fins que l'any 1728, Fèlix Parera i Company, hereu i successor, el ven a Francesc Milans del Bosc. A finals del segle XVIII (1780), el molí passa a ser propietat del senyor Josep de la Casa Mora de Teyà. Fins a mitjans del segle XIX, el molí queda en propietat dels Mora, amb arrendaments successius i disputes per l'aigua contínues. A partir del 1861, per llaços familiars, passa a mans de la senyora Matilde Barrera i Arenas i dels seus germans fins que, l'any 1924, el venen a l'últim moliner de la Roca, Esteve Musachs i Puigdefàbregas.</p> 41.5889600,2.3252600 443761 4604360 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76737-foto-08181-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76737-foto-08181-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76737-foto-08181-164-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat El volum original manté, a la planta baixa, l'estructura medieval i bona part del mecanisme del molí, les moles i la càbria per alçar-les. L'antiga bassa, ubicada a la part posterior de la construcció, ha estat arranjada i transformada en l'actual Parc de la Bassa del Molí, inaugurat l'any 2010. Fins l'any 2007, la sèquia o rec encara estava en ús. 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76922 Rellotge de sol del Molí de la Roca 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-la-roca-1 XVIII-XIX <p>Rellotge de sol de forma rectangular situat a la façana de migdia de l'antic molí de la Roca, en el volum de construcció medieval del conjunt. El rellotge està format per un revestiment arrebossat doble decorat amb la tècnica de l'esgrafiat. El rellotge en sí és ovalat, està decorat amb motius vegetals i florals i presenta una cartel·la central amb la següent llegenda: 'QUI TÉ SOL QUÈ MÉS VOL?'. A la part superior hi ha el sol, amb cara somrient, des del que surt el gnomos, de ferro, i està emmarcat per l'any de construcció 1661. A la part inferior del rellotge hi ha una petita inscripció que resa: 'CASTELLS 1981'. Probablement, aquesta darrera inscripció faci referència a la rehabilitació de l'element per part dels germans Castells, artistes destacats del municipi.</p> 08181-349 C. d'Anselm Clavé, 9, 08430 41.5889600,2.3252600 443761 4604360 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76922-foto-08181-349-1.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat La resta de rellotges de forma quadrada o rectangular presents en diversos edificis del terme municipal de la Roca del Vallès, presenten les mateixes característiques tipològiques que aquest element. Majoritàriament s'ubiquen a les façanes orientades a migdia i molts d'ells estan pintats damunt dels revestiments arrebossats dels paraments exteriors. També n'hi ha d'esgrafiats i d'altres que estan bastits amb rajoles de ceràmica vidrada decorades. Cal destacar que alguns dels rellotges presenten peces de pedra i d'altres elements reaprofitats. Els gnòmons són de ferro. En alguns casos van acompanyats d'una llegenda associada relacionada amb el sol i el temps. Aquests elements són de cronologia diversa en ocasions amb les dates de construcció i rehabilitació de l'element, com el cas actual. 98|119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76923 Rellotge de sol del Molí de la Roca 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-la-roca-2 Ha perdut el dibuix. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-350 41.5889600,2.3252600 443761 4604360 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76770 Cal Moixo-Muixo https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moixo-muixo <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> XVII <p>Casa unifamiliar entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer Major, presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. Destaca la finestra de la planta baixa, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats de pedra de granit i la llinda plana monolítica gravada amb una creu llatina central i la data 1680. L'intradós de l'obertura presenta el cantell bisellat i l'escopidor ha estat restituït modernament. La façana està arrebossada i emblanquinada.</p> 08181-189 C. Major, 35, 08430 <p>En origen, la finestra datada de la planta baixa era el portal d'accés a l'edifici, tot i que desconeixem quan es va fer aquest canvi. Aquesta data ens pot indicar o bé una possible reforma important de l'edifici existent o bé una nova construcció de la casa.</p> 41.5891400,2.3259700 443821 4604380 1680 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76770-foto-08181-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76770-foto-08181-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76770-foto-08181-189-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76769 Cal Guineu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guineu-1 <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> XVIII L'edifici és una construcció nova. <p>Casa unifamiliar entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i un terrat descobert orientat al carrer Major. La construcció està distribuïda en planta baixa i pis, i presenta la façana completament reformada amb senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. L'únic element destacable és el baix relleu de pedra de Montjuïc encastat a la façana principal, al nivell del pis. Es tracta de la figura de sant Sadurní. Representa al sant bisbe assegut revestit amb els hàbits pontificals, amb un bàcul i un llibre obert a les mans.</p> 08181-188 C. Major, 31, 08430 41.5892000,2.3260600 443828 4604387 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76769-foto-08181-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76769-foto-08181-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76769-foto-08181-188-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat Es desconeix per quin motiu la imatge de sant Sadurní presideix la façana principal i quin significat tenia. 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76600 El gegant de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gegant-de-la-roca <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona.</p> <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. A continuació transcrivim la llegenda del gegant de La Roca: 'A La Roca, hi vivia un gegant, Odó, molt valent i molt treballador. Havia lluitat aferrissadament en cent batalles contra els moros i la seva fama era coneguda a tot el Vallès. Quan no havia de fer la guerra es dedicava a fer de pagès i se sentia satisfet, al capvespre, veient des de dalt del castell tots els boscos dels seus grans dominis i els conreus que regava ell mateix amb una gran galleda que omplia de les aigües del Mogent, que en aquella època baixaven molt netes. De tan en tant el gegant de La Roca esposava trist perquè en tota la rodalia no hi havia cap geganta que li pogués fer de parella. Prou cercava pels pobles veïns i ho preguntava a tothom. Un pelegrí que baixava de Montserrat li va parlar del vell gegant de Cardona, que tenia una filla fadrina, Emma, molt gran i molt bonica. El gegant de la Roca va agafar el gaiato, que solia acompanyar-lo en les seves caminades, i se'n va anar cap a Cardona. De lluny, va veure el gran castell sobre el Cardener i es va quedar astorat, perquè castell i riu eren molt més grans que els de la Roca. Es presentà al castell i conegué la noia, que era tan formosa que en va quedar enamorat i va demanar al seu pare permís per casar-s'hi. Però el gegant de Cardona, que era molt desconfiat, li va posar una condició: 'Et passaràs mil anys aquí amb nosaltres i si demostres que ets valent, treballador, i que te l'estimes de debò, te la donaré com a muller i podràs tornar a la Roca'. Van tenir un fill que es va dir Jofre. I així fou com l'any 1989 el Gegant i la Geganta vingueren a la Roca des de Cardona i arribaren precisament el dia de la Festa Major' (CAMPOY 2006: 136).</p> 08181-27 La Roca del Vallés, 08430 41.5892300,2.3259400 443818 4604390 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76608 Refrany de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-la-roca <p>PÀMIES, V. (2005): Refranyer temàtic. Obtinguda el 14 de febrer de 2011.</p> XX <p>La Roca del Vallès s'hi congreguen diferents llegendes, tradicions, tècniques artesanals, música i dites. Entre aquestes trobem el refrany següent: 'A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi neix; Vilanova, la flor nova'. S'ha d'esmentar que aquesta dita també deriva en una cançó.</p> 08181-35 La Roca del Vallés, 08430 41.5892300,2.3259400 443818 4604390 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76609 Cançó popular de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-popular-de-la-roca <p>VICIOSO MARTÍNEZ, E. (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya. Obtinguda el 14 de febrer de 2011.</p> XX <p>A La Roca del Vallès s'hi congreguen diferents llegendes, tradicions, tècniques artesanals, música i dites. Entre d'altres trobem la cançó següent: 'A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi és; a Vilanova, la flor nova; a Vallromanes, romanins, i a la Roca escorxen pins'. S'ha d'esmentar que aquesta cançó sembla ser que deriva del refrany: 'A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi neix; Vilanova, la flor nova'.</p> 08181-36 La Roca del Vallés, 08430 41.5892300,2.3259400 443818 4604390 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76613 Festa dels 3 Tombs (Sant Antoni Abad) https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-3-tombs-sant-antoni-abad <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> XX <p>La festa anual consagrada a Sant Antoni Abat es celebra el tercer cap de setmana de febrer. Aquesta es duu a terme amb un cercavila itinerant pel nucli de la Roca del Vallès. Tradicionalment es realitza una processó que va acompanyada d'una desfilada amb els animal que es beneïren i on els carros que els acompanyen es guarneixen amb branques del bosc i flors. Aquesta festa també és coneguda com la festa dels 'Tres Tombs' per la particularitat de donar 3 voltes a l'església en aquesta particular processó. Actualment, encara que es conserven bona part de les tradicions que li donaren origen, la festa és un acte de record d'aquelles èpoques no tan llunyanes en què els animals eren el principal mitjà de transport i una eina de treball insubstituïble. Per últim cal esmentar que la festa està organitzada per l'entitat 'Amics dels Arriers' i pel propi Ajuntament de La Roca del Vallès.</p> 08181-40 La Roca del Vallés, 08430 <p>La festa en honor a Sant Antoni Abad, patró dels animals, té els seus orígens als anys 70 del segle XX. Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251? - 356) fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases. Arreu de Catalunya es celebren diades de benedicció dels animals sota la consagració de Sant Antoni Abat. Moltes d'aquests festes son conegudes amb el sobrenom de La Festa dels Tonis.</p> 41.5892300,2.3259400 443818 4604390 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76613-foto-08181-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76613-foto-08181-40-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76891 Elements de la façana de l'Ajuntament vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-de-la-facana-de-lajuntament-vell <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CARRERAS I CANDI, F. (1988): 'Lo castell de la Roca del Vallès' Reedició feta pel Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès. (la 1ª edició va ser editada per l'Avenç l'any 1895). FERRER I LLOBET, P. (1993): 'Plaça de la Vila i carrer Església (II)' dins Revista Roquerols nº 89, La Roca del Vallès, abril 1993. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> XVI-XVIII <p>Tot i que l'edifici de l'Ajuntament vell va haver de ser enderrocat per evitar el seu enrunament, els elements de la façana principal es desmuntaren i conservaren. Aquests elements es corresponen amb els emmarcaments en pedra de les obertures presents al parament. Cal indicar que la façana estava ordenada simètricament mitjançant dues obertures (una a la planta baixa i l'altra al pis) per cada una de les tres crugies que distribuïen l'espai interior de la construcció. Destaquen els emmarcaments de les dues finestres i el balcó de la planta pis, bastides en granit i en també en pedra calcària. Les finestres eren rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus escairats i els escopidors motllurats. En ambdós casos, les llindes són d'arc conopial amb arquets i decorades, i estaven sostingudes per impostes motllurades. Pel que fa al balcó central, també presentava els brancals bastits amb carreus escairats i la llinda d'arc conopial decorada amb arquets, en aquest cas amb testes d'àngels. Al centre de la llinda hi ha una inscripció gravada damunt d'un relleu assimilat a un escut, sostingut per dos animals, amb el següent text: 'FRANCESCH LANSA 1557 IHS'. La llinda està sostinguda per dues impostes decorades amb un bust femení i un altre de masculí, amb columnetes que ressegueixen els cantells dels muntants. Els emmarcaments de les obertures de la planta baixa consistien en una senzilla finestra rectangular amb llinda plana, les restes dels brancals que emmarcaven el portal principal, format per carreus escairats, i l'emmarcament del portal d'arc rebaixat que donava accés al Casal del Jove, ubicat a la crugia de tramuntana de la construcció. Actualment, aquest elements estan emmagatzemats a l'interior de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, propietat de l'Ajuntament, a l'espera de ser reubicats en un edifici públic encara per determinar.</p> 08181-318 C. del Girasol, 1, 08430 <p>La referència més antiga de la que disposem apareix al fogatge de l'any 1553, on hi consta el cognom Lança. Segons sembla, l'edifici es correspon amb l'antic hostal del sr. Marquet, documentat l'any 1496. Carreras i Candi, però, identificà la construcció amb l'antic hostal d'en Torrens. Per Mossèn Jordi Sales, aquesta dada no és correcta donat que la casa de can Torrents estava situada entre can Roc i can Ridameya, i per tant, ubicada uns quants metres més al nord de l'Ajuntament vell. El 18 d'octubre del 2005, a conseqüència de les fortes pluges, es va esllavissar part de la façana principal, fet que propicià el posterior enderrocament. És força probable que els emmarcaments en pedra de les obertures procedeixin de les runes del castell de la Roca.</p> 41.5892800,2.3313700 444271 4604392 1557 08181 La Roca del Vallès Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-3.jpg Legal i física Modern|Gòtic Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat La data present a la llinda del balcó central del pis probablement indiqui el moment de construcció original de l'edifici, que pel que sembla comptaria amb una coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, la qual entre els segles XVIII i XIX, s'hauria transformat mitjançant el canvi dels sentits dels pendents, anivellant així el coronament de la façana principal. Alhora, les obertures de la planta baixa foren modificades i la finestra central del pis va ser transformada en balcó. El portal d'accés principal a les oficines de l'Ajuntament, del que es conserven alguns carreus escairats, fou transformat entre els segles XIX-XX. 94|93 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76681 Freixe de can Capella https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-can-capella <p>Nom en català: Freixe de fulla petita Nom científic: Fraxinus angustifolia Diàmetre base (cm): 55 Diàmetre 1,30m (cm): 48 Alçada (m): 15 Alçada canó (m): 9 Diàmetre màxim de capçada (m): 11</p> 08181-108 41.5894400,2.3510900 445915 4604397 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A59. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76594 El pas de la capelleta https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pas-de-la-capelleta XX <p>Tradició de caire religiós que es celebra en diferents punts del terme municipal de La Roca del Vallès. Aquesta costum religiosa té lloc durant tot l'any i consisteix en fer circular entre els veïns les diferents capelletes que han de passar a cada casa un mínim d'una nit per després portar-la a una altre. D'aquesta manera, diu la creença popular, les cases seran beneïdes i protegides. La tradició es troba adscrita a la zona de La Roca centre, on hi circulen dos capelletes, a La Torreta on hi ha dos més i a Santa Agnès de Malanyanes on es troben quatre més. Totes les capelletes presenten la imatge de la Sagrada Família excepte la de la Torreta que presenta una imatge de Santa Maria del Jaire.</p> 08181-21 La Roca del Vallès, 08430 41.5894500,2.3259100 443816 4604414 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Costumari Pública Religiós 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 63 4.5 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76614 Celebració del Corpus https://patrimonicultural.diba.cat/element/celebracio-del-corpus <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> XX <p>El Corpus Christi o Cos de Crist, és una festivitat de l'església Catòlica destinada a venerar l'Eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic que es situa el dijous següent a l'octava de Pentecosta. Es tracta d'una celebració d'origen medieval en la que es venera públicament el sagrament de l'eucaristia, la doctrina del cos sant de Crist. La festa va arrelar ràpidament en els diferents estaments de la societat medieval i actualment es celebra en diferents punts de Catalunya, amb un perfil molt més lúdic i pagà, havent perdut molt dels seus elements litúrgics originals. Es per això que hom considera les processons del Corpus com l'antecedent de les actuals cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats. En el cas de La Roca del Vallès, hi ha la tradició de realitzar unes catifes de flors que guarneixen els carrers del casc antic, especialment el carrer Major i el carrer de Dalt. Cal esmentar que la festa s'organitza gràcies a la Comissió de Festa Casc Antic amb el suport de l'Ajuntament.</p> 08181-41 Carrer de Dalt i carrer Major, 08430 <p>El Corpus és una festivitat catòlica que se celebra el dijous o el diumenge següent al diumenge de la Santíssima Trinitat per commemorar l'eucaristia i que històricament es remunta a època medieval. La festa fou impulsa per la pietat popular i per santa Juliana de Lieja (1193-1255), encara que oficialment no fou establerta fins el 1264 per Urbà IV i universalitzada per Joan XXII el 1316 que es quan arrela als Països Catalans. Durant molts segles i als més diversos països, la festa ha estat celebrada amb processons i altres manifestacions públiques religioses, fastuoses i dotades d'una participació popular molt considerable.</p> 41.5894500,2.3259100 443816 4604414 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76614-foto-08181-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76614-foto-08181-41-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76615 Pessebres vivents https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebres-vivents <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> XX <p>El pessebre vivent correspon a la representació del naixement de Jesús de Natzaret segons els evangelis de Lluc i Mateu, a través de personatges vius i aprofitant un entorn o paratge rústic amb interès arquitectònic o un indret orogràficament espectacular i que tenen lloc els mesos de desembre i gener, en ocasió de les festes nadalenques. En el cas de la Roca del Vallès es celebren no un sinó tres, disposats a diferents llocs del municipi: -Al CEIP La Torreta i entorn de Can Tàpies organitzat entorn al tercer cap de setmana de desembre per l'Ajuntament i per l'Associació amics del pessebre Vivent de La Torreta. -Al Casc antic, organitzat vers el 26 de desembre per l'Ajuntament i per l'Associació amics del Pessebre Vivent de La Roca -A l'Horta de La Rectoria de santa Agnès, organitzat entorn al tercer cap de setmana de desembre per l'Ajuntament i l'Agrupació Pessebrista de la Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes.</p> 08181-42 La Roca del Vallès, 08430 <p>A Catalunya hi ha tradició documentada de pessebres des del segle XIV, i segons algunes fonts es creu que ja Sant Francesc d'Assis organitzà vers el 1233 el primer pessebre vivent a Rieti, Itàlia. Encara així no van començar a tenir rellevància fins a la meitat del segle XX, on el primer que es torna a documentar correspon al Pessebre Vivent d'Engordany, iniciat l'any 1956 a Engordany (Andorra) per Esteve Albert i Corp. A Catalunya es tenen notícies ja de l'any 1959 quan es realitzà el pessebre vivent de Castell d'Aro (Baix Empordà).</p> 41.5894500,2.3259100 443816 4604414 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76615-foto-08181-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76615-foto-08181-42-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76616 Gegants de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-roca <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. LAGLERA, A. [et al.] (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Barcelona.</p> XX <p>Els gegants són, des del punt de vista del folklore, unes figures de grans dimensions que representen nobles, reis o personatges amb indumentària tradicional que, al costat dels capgrossos, surten a ballar a les festes majors de molts pobles dels Països Catalans durant els cercaviles. En el cas de La Roca del Vallès, la tradició gegantera com element folklore i signe de identitat del poble hi és present gràcies a la Colla Gegantera que fou fundada el 1989 i és formada, primàriament per una digna dama i un fort guerrer: L'Emma i l'Odó. Odó és un fort i corpulent guerrer barbut. Porta un casc amb un petit cap d'àliga al centre i dues ales verticals al costat, d'on li surt una malla que li cobreix el coll. Vesteix de vermell amb un escut al pit amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi que s'inspira en el de l'església parroquial. Va cenyit amb un cinturó i cobert amb una capa marró i va armat amb una espasa a una mà i una pavesina amb un escut a l'altra. Aquest gegant té un pes de 60 kg i una alçada de 4,05 m i és fabricat amb fibra de vidre. Emma és una noble dama rossa elegant i senzilla. Vesteix de blau amb una capa grana i llueix un collaret d'orna i sosté un pom de flors. Presenta un pes de 60 kg i una alçada de 3,95 m i també és fabricat amb fibra de vidre. Tots dos foren construïts el Sr. Antoni Mujal Els gegants van ser presentats en públic el 9 de setembre de 1989, durant les festes majors els gegants van ser presentats en públic juntament amb quatre capgrossos: el frare rialler, la dama coqueta, el trobador engrescat, i la vella xerrameca. Anys més tard es varen construir més capgrossos (la princesa, el príncep, l'orellut i la iaia) a càrrec del Sr. Pipo Llobet i posteriorment un gegantó de nom Jofre, que ruixa a la gent amb aigua de la seva boca i que fou creat ver el 1996 pel Sr. Antoni Mujal. Cal mencionar que vers el 1994 aquests dos gegants escenificaren la seva cerimònia nupcial i que els seu afany de veure món els ha portat a llocs d'arreu del país i fins i tot als Països Baixos, on marxaren per celebrar el 25é aniversari del la creació de l'associació gegantera 'Gigantius de Maastricht' (1969-1994).</p> 08181-43 La Roca del Vallès, 08430 <p>L'origen del Gegants es remunta a la Baixa edat mitjana quan, en les 'festes cortesanes de diferents països de l'Europa occidental es començà a adoptar el costum d'incorporar ninots antropomorfs fets de fusta i cartró de grans proporcions dissenyats per amagar un home al seu interior que, subjectant-los per l'armadura o cavallet de fusta, els feia dansar al so d'una melodia. Al segle XIV, els entremesos i les seves figures foren incorporats a la processó del Corpus potser per accentuar-ne el relleu. Als Països Catalans la tradició apareix documentada ja el 1424, a Barcelona, en relació amb la processó del Corpus (figures de David, Goliat i Sant Cristòfol), i aviat es difongué a València i a Mallorca. La figura femenina (geganta) aparegué en el segle XVI. A València, des del segle XVII, i a Catalunya, des del segle XIX, s'acompanyà dels capgrossos (cabets al País Valencià). Al segle XIX la tradició transcendí la festa del Corpus i es féu present a les festes majors i de carnaval. Després d'una llarga crisi durant la segona etapa del franquisme, la tradició es recuperà amb força a partir de la dècada de 1980. Es restauraren i reproduïren els vells gegants, se'n construïren de nous, es crearen colles i associacions i se celebraren trobades de gegants, que portaren les figures i els geganters més enllà de l'àmbit local. Aquests gegants contemporanis són fabricats de fibra de vidre i altres materials més lleugers que els tradicionals. Entre els constructors de gegants més reconeguts destaca Manel Casserres i Boix, que treballà a cavall del vell i del nou període que ha viscut la festa durant el segle XX. El 1984 es creà l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, que des de l'any següent designa anualment una Ciutat Gegantera de Catalunya i des de l'any 2000 organitza la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya' (VIQUIPÈDIA n.d).</p> 41.5894500,2.3259100 443816 4604414 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76616-foto-08181-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76616-foto-08181-43-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Cal esmentar que la llegenda del Gegant de la Roca està lligada amb aquests personatges. 119 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76705 Surera de can Capella https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-de-can-capella <p>Nom en català: Suro Nom científic: Quercus suber Diàmetre base (cm): 73 Diàmetre 1,30m (cm): 65 Alçada (m): 14 (canó: 5 m.) Diàmetre màxim de capçada (m): 12</p> 08181-132 41.5895400,2.3512500 445928 4604408 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA16. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76768 Ca la Grassa-can Mario https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-grassa-can-mario <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> XIX <p>Tot i que fa poc temps la casa fou enderrocada, actualment es conserva dempeus l'edifici auxiliar situat a l'extrem nord-oest de la parcel·la. La construcció es pot observar perfectament des de l'actual parc de la Bassa del Molí. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. La façana, orientada a migdia, presenta un portal d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat i una finestra rectangular amb la llinda plana de pedra picada, a la planta baixa. Al pis destaca una galeria porticada formada per sis obertures d'arc de mig punt, sostingudes amb pilars quadrats i amb les impostes incurvades. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats.</p> 08181-187 C. Major, 12, 08430 <p>De l'edifici enderrocat sabem que estava distribuït en planta baixa i dos pisos, que la façana orientada al carrer Major presentava finestres rectangulars i que, en origen, el portal d'accés a l'interior tenia la llinda datada. Segons mossèn Jordi Sales, l'edifici tenia la única premsa de vi del poble. S'utilitzava per premsar la rapa del raïm. Pasqual Ferrer recorda que la darrera persona que duia la premsa era en Màrius Gallemí i Bartrés, i que la Roca arribà a tenir tres premses en funcionament, tot i que amb la pèrdua de les vinyes les premses van anar desapareixent.</p> 41.5896100,2.3257400 443802 4604432 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76768-foto-08181-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76768-foto-08181-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76768-foto-08181-187-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat La casa es troba inclosa dins la Zona d'Expectativa Arqueològica del Nucli Antic (ZEA 1), regulada pel Pla de Millora Urbana del Casc Antic de La Roca Centre, aprovat el 2006. La galeria sembla ser una construcció de finals del segle XIX. Actualment, la parcel·la està tancada mitjançant dos murs d'obra de mitja alçada situats a llevant i ponent del terreny. 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76868 Turó de la Simona https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-simona <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> Desaparegut <p>Jaciment prehistòric localitzat a la part alta del turó de la Simona, darrera de Can Joan Capella, en una zona de bosc de pi i alzina, a prop de la Riera de Gausacs. En aquesta zona es varen localitzar diferents fragments de ceràmica grollera prehistòrica feta a mà i diversos fragments de sílex que, a grans trets, han datat entre el 5.000 a.C. i el 650 a.C, donat que les mostres són mancades d'una tipologia ben definida. Cal esmentar que aquest material està dipositat en el fons del Museu de Granollers. Posteriorment,en una prospecció efectuada l'any 1992 es va detectar part d'un parament que es localitzava a la zona oest i a les cotes altes, encara que La seva poca visibilitat no permet establir una cronologia ni tan sols aproximada. D'altra banda no es va trobar cap material associat. Cal mencionar que en la realització de l'actual mapa patrimonial no s'ha pogut documentar cap estructura.</p> 08181-295 Barri de Gasuacs, 08430 <p>El jaciment fou localitzat l'1 de febrer de 1947 per Josep Estrada. El maig de 1974, la zona fou prospectada pel Grup d'Arqueologia de Granollers, localitzen material prehistòric. Durant la prospecció efectuada l'any 1992 no fou possible trobar cap fragment de ceràmica, si bé sí que s'identificà alguna petita part d'un parament.</p> 41.5896300,2.3594100 446608 4604413 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76868-foto-08181-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76868-foto-08181-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76868-foto-08181-295-3.jpg Legal Edats dels Metalls|Popular|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. 79|119|78 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76898 Can Capella https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-capella-0 <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVIII <p>Masia d'època moderna, paradigma de l'arquitectura rural, amb diferents ampliacions i reformes, que es troba aïllada entre camps de conreu al barri de Gasuacs El cos principal és de planta rectangular orientada a migdia i consta de plata baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta obertures rectangulars a mode de finestres tant a la planta baixa com al pis, i un accés principal que és d'arc rebaixat sobre el que s'aprecia una petita coberta a una vessant. L'únic tret rellevant és una escala exterior que dóna accés al segons pis directament i un rellotge de sol que es troba en molt mal estat i que ha perdut la pintura que presentava. A ponent d'aquest cos s'adossen, consecutivament, dos més, també de planta rectangular i teulada pròpia que no estan destinats a vivenda, sinó que s'utilitzen com magatzems. Per últim mencionar que tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc.</p> 08181-325 Barri Gasuacs, Can Capella, 08430. <p>Segons el 'Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès' la construcció s'ha d'enquadrar dins del segle XVIII.</p> 41.5896800,2.3527800 446056 4604423 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76898-foto-08181-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76898-foto-08181-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76898-foto-08181-325-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 98|119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76908 Rellotge de sol de can Capella https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-capella Encara que conserva l'agulla el dibuix s'ha perdut. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-335 41.5896800,2.3527800 446056 4604423 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76716 Tesdàlia Coronopifòlia https://patrimonicultural.diba.cat/element/tesdalia-coronopifolia XX <p>La tesdàlies són un gènere de plantes amb flors que pertanyen a la família Brassicaceae i que presenta tres espècies: Teesdalia coronopifolia, Teesdalia nudicaulis, Teesdalia verna. Al terme municipal es pot trobar la teesdalia coronopifolia, encara que actualment només és localitzada a les rodalies del cementiri de la Roca del Vallès, però que és probable la seva presència en ambients similars. La tesdàlia coronopifòlia (Teesdalia coronopifolia) es caracteritza per ser una petita planta anual de caire mediterrani, de menys de 15 cm, que fa nombroses tiges floríferes. La seva època de floració fluctua entre el febrer i el maig. 'Gairebé totes les fulles estan disposades en roseta basal, i són pinnatipartides amb lòbuls estrets i aguts, el terminal més gran. Les fulles caulinars són escasses i molt petites. Les flors es disposen en un raïm terminal, i són molt petites. Els pètals mesuren 1 mm com a màxim, i els sèpals són més petit fins i tot. El fruit és una silícula amb una estreta ala' (UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS n.d).</p> 08181-143 Cementiri, C-1415c (km. 15), 08430. 41.5897400,2.3332900 444431 4604442 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76716-foto-08181-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76716-foto-08181-143-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2021-05-26 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 98 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76909 Rellotge de sol de can Cigala https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cigala <p>La llegenda que l'acompanya diu així: 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE NO SOM RES'. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-336 41.5897500,2.3654300 447110 4604423 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76782 Columbari de la família Pont https://patrimonicultural.diba.cat/element/columbari-de-la-familia-pont <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XX <p>Construcció aïllada de planta rectangular, amb la coberta de dos vessants bastida amb lloses de pedra desbastades i organitzada en dos nivells de nínxols superposats. L'inferior abraça tota la superfície de la construcció i el superior consta de dos nínxols independents separats per un mainell. Els nínxols estan tancats amb portelles de marbre blanc amb aplicacions de bronze. Les portelles superiors presenten creus llatines centrals, mentre que l'inferior compta amb un relleu de bronze treballat amb l'àngel de la resurrecció i la llegenda 'FAMÍLIA PONT. CASA TORRENTS'.</p> 08181-201 Cementiri municipal, 08430 <p>Els columbaris són edificis funeraris constituïts per diversos nínxols, exempts o integrats en un edifici de nínxols, En origen, el columbari era un edifici funerari romà on es dipositaven les restes mortals incinerades. El seu nom procedeix de la paraula colomar, donada la similitud entre ambdues construccions.</p> 41.5898800,2.3330000 444407 4604458 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76782-foto-08181-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76782-foto-08181-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76782-foto-08181-201-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Altres 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76784 Nucli antic https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-6 <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA DEL VALLÈS (2006): Pla de Millora Urbana del Casc Antic de la Roca Centre, La Roca del Vallès. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XV-XX <p>El casc antic de la Roca està situat a la banda de tramuntana de la Roca centre i està dividit en dues àrees diferenciades i separades pel carrer d'Anselm Clavé. Al nord hi ha el nucli original, determinat pel castell, l'església i una tipologia parcel·laria medieval poc alterada. El sud es correspondria amb l'àrea de creixement suburbà del nucli anterior, determinat per les construccions aïllades de caire modernista i noucentista, exemplificades amb els edificis de can Sol o can Torrents. El nucli antic de la banda de tramuntana conserva el traçat d'origen medieval que va originar l'actual població i presenta una planta allargassada determinada per la longitud dels carrers Major, de l'Església i de Dalt. De fet, el nucli quedaria delimitat també per tota la vessant de ponent del turó on s'assenta el castell, situat a llevant del nucli, pel riu Mogent al nord, per les terres planes utilitzades pel conreu i les hortes a l'oest i per l'ampliació del nucli per la banda sud. Les cases, sobretot les que presenten façana als carrers Major, de l'Església i de Dalt, són unifamiliars i entre mitgeres, de planta rectangular i amb patis o eixides a la part posterior de les parcel·les. Estan distribuïdes en planta baixa, antigament destinada a tallers o quadres i actualment transformada en garatges o comerços, i un o dos pisos superiors pels habitatges pròpiament dits. A la resta del sector, les ampliacions i reformes efectuades han condicionat les edificacions, transformant-les en habitatges plurifamiliars majoritàriament. En origen, moltes de les cases presentaven obertures rectangulars i d'arc de mig punt, emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats o bé amb dovelles treballades. Malgrat tot, la gran majoria han desaparegut, bé per enderrocs o per reformes. Actualment, les construccions presenten els paraments exteriors arrebossats i pintats.</p> 08181-203 C. Major, c. de Dalt, c. de l'Església, 08430 <p>La formació del nucli antic ve determinada tant pel castell de la Roca, documentat des del segle XI, com per la construcció de l'església parroquial de sant Sadurní, fundada al segle X i engrandida i renovada a mitjans del segle XVI. La gran transformació del nucli ve determinada per la venda del castell per part del rei Martí I al sr. Ramon Torrelles l'any 1405. El nou propietari va obtenir un permís reial que permeté celebrar un mercat setmanal tots els dimecres. Aquest fet va fer incrementar molt el cens de la població, donat que molta gent dedicada a oficis diversos s'instal·laren al municipi, al marge que també es crearen tres hostals per allotjar viatgers. Sembla força probable pensar que a l'entorn d'aquest mercat s'anaren construint els edificis que a la llarga conformaren el carrer Major, el de Dalt i les prim' construccions del carrer de l'Església, així com el carrer Taloner tot i que posteriorment.</p> 41.5899500,2.3262400 443844 4604470 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76784-foto-08181-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76784-foto-08181-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76784-foto-08181-203-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Altres 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat El nucli antic està regulat pel Pla de Millora Urbana del Casc Antic de la Roca Centre, aprovat definitivament l'any 2006. 93|94|98|119|85 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76828 Vinya d'en Tomàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-tomas <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> Desaparegut <p>Restes d'un possible fons de cabana del període neolític final - calcolític actualment desaparegudes. Les restes aparegueren en una zona de conreus limitada per la vessant nord-est del turó de can Planes, a uns 300 metres del cim. De fet, el jaciment es localitzava a uns 350 metres de distància al sud de l'encreuament entre la carretera C-1415c i l'enllaç per agafar la carretera BV-5105. El material recollit està format per diversos fragments de ceràmica campaniforme, molts fragments de ceràmica sense decoració, ascles de sílex i 3 discs de pedra d'uns 9 centímetres de diàmetre, amb perforació central. Cal dir que aquestes troballes van ser superficials i no es documentà cap tipus d'estructura ni tampoc estratigrafia.</p> 08181-247 Al sud de la ctra. de Mataró a Granollers C-1415c, 08430 <p>El jaciment fou excavat per Josep Estrada durant els anys 50 del segle XX. Al fons del Museu de Granollers es conserven 24 fragments de ceràmica feta a mà, alguns d'ells decorats amb bandes i ondulacions.</p> 41.5899500,2.3399400 444986 4604461 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76828-foto-08181-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76828-foto-08181-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76828-foto-08181-247-3.jpg Legal Popular|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|78 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76940 Zona d'expectativa arqueològica 1 (Z.E.A 1) https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-dexpectativa-arqueologica-1-zea-1 <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CALLEJA BALLBÉ, S. (inèdit): Memòria del seguiment arqueològic del sector SPR-4 Les Hortes (La Roca del Vallès, Vallès Oriental), dipositat al Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. FERRER I LLOBET, P. (1993): 'El carrer Major (I)' dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (1993): 'Plaça de la Vila i carrer Església (II)' dins Revista Roquerols nº 89, La Roca del Vallès, abril 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> XI-XVII <p>La Zona d'Expectativa Arqueològica 1 (Z.E.A 1) es correspon amb la zona del nucli antic de la població de la Roca del Vallès. En concret, la zona està situada a l'entorn de sensibilitat de l'església parroquial de Sant Sadurní, del solar de l'Ajuntament vell i del punt d'unió del rec del molí amb l'antiga bassa del molí, actualment reconvertida en parc. L'àrea inclou la part inicial del carrer Major i la del carrer de l'Església, la part del carrer Pau Claris que toca amb el carrer Major, la plaça situada a migdia de l'església de Sant Sadurní i el solar situat a migdia del de l'Ajuntament vell.</p> 08181-367 Nucli antic,08430 <p>El nucli antic de la Roca centre està situat al voltant de l'església parroquial de Sant Sadurní, de l'antiga plaça de la Vila, del carrer Major i del carrer de l'Església. La seva formació ve determinada tant pel castell de la Roca, documentat des del segle XI, com per la construcció de l'església parroquial de sant Sadurní, fundada al segle X i engrandida i renovada a mitjans del segle XVI. La venda del castell per part del rei Martí I al sr. Ramon Torrelles l'any 1405 determina la formació de la zona. El nou propietari va obtenir un permís reial que permeté celebrar un mercat setmanal tots els dimecres. Aquest fet va fer incrementar molt el cens de la població, donat que molta gent dedicada a oficis diversos s'instal·laren al municipi, al marge que també es crearen tres hostals per allotjar viatgers. Sembla força probable pensar que a l'entorn d'aquest mercat s'anaren construint els edificis que a la llarga conformaren el carrer Major, el de Dalt i les prim' construccions del carrer de l'Església. Sembla ser que als carrers Major i de Dalt hi vivien molts artesans (sabaters, carreters, ferrers...), i al costat de l'església hi havia la porxada on es celebrava el mercat setmanal. Alhora, l'edifici de l'antic ajuntament (actualment desaparegut) havia estat un dels hostals del municipi.</p> 41.5900000,2.3258500 443811 4604475 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76940-foto-08181-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76940-foto-08181-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76940-foto-08181-367-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat La Z.E.A 1 està regulada pel Pla de Millora Urbana del Casc Antic de La Roca Centre (2006) i condicionada pel Pla Parcial de les Hortes. 94|119|85 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76680 Roure de can Cuenta https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-cuenta <p>Nom en català: Roure Nom científic: Quercus humilis Diàmetre base (cm): 130 Diàmetre 1,30m (cm): 79 Alçada (m): 14,5 Alçada canó (m): 9 Diàmetre màxim de capçada (m): 16</p> 08181-107 41.5900200,2.3511500 445920 4604462 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A58. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76812 Goigs de Sant Sebastià https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-6 <p>DACHS ANDREU, E. (1943): Nota historica de la Fiesta de Sant Sebastián, en la Roca. Graficas F. Carreras, Granollers, inèdit. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. VIQUIPÈDIA (n.d): Sant Sebastià. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> XX <p>Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment per lloar un sant o bé la Mare de Déu. A La Roca del Vallès destaquen diferents goigs. Un d'aquests és el de Sant Sebastià. El goig es presenta encapçalat amb una imatge del sant lligat amb les mans darrera d'un arbre, vestit amb una petita tela que li cobreix la part baixa de l'abdomen i martiritzat per les fletxes clavades al seu cos. A cada costat d'aquesta imatge emmarcada simplement amb un línea negra, es poden veure dos imatges diferents de les restes del Castell de la Roca abans de ser restaurat. Sota d'aquestes imatges és pot contemplar el títol de 'GOIGS DEL GLORIÓS MÀRTIR / SANT SEBASTIÀ / VENERAT EN L'ESGLÉSIA PAROQUIAL DE / LA ROCA DEL VALLÈS / BISBAT DE BARCELONA'. Sota d'aquest es presenta el text a dos columnes senzilles i tot ell emmarcat amb un orla amb motius tipogràfics.</p> 08181-231 Església de Sant Sadurní, c/ de l'Església, 2, 08430 <p>Sant Sebastià fou un militar romà nascut a Narbona al voltant del 256 que posteriorment es convertí al cristianisme i mort com a màrtir a Romà vers el 287 en no voler renunciar a la fe cristiana. És venerat com a sant en totes les confessions cristianes Va ésser condemnat a morir assagetat pels seus propis soldats. Encara que el donaren per mort, el seu cos va ser recollit i miraculosament guarit. Posteriorment es presenta una altre vegada davant de l'emperador per retreure-li que perseguís als cristians i aquest ordenà que fos colpejat fins a morir o, segons altres versions, va fer que li aixafessin el cap amb un mall. La seva festivitat és el 20 de gener, el dia oficial de la seva mort. És el protector contra la pesta i el patró (no reconegut oficialment) dels homosexuals. A la Roca la seva festivitat és celebrada especialment amb el vot del poble, missa en celebrada a l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes per donar gràcies a Sant Sebastià per salvar-los de la pesta. Durant el segle XVII diferents llocs patiren la pesta negra, i La Roca no en fou menys. Vers el novembre de 1691 comença a desenvolupar-se i no es frenà fins l'inici de 1653. La quantitat de morts que hi hagueren, a més a més de la por al contagi, va fer que la majoria de cossos no s'enterressin en el cementiri, sinó en qualsevol lloc aïllat en els camps de conreu a prop del lloc de fallida. El total de morts durant aquesta època es va elevar fins a 92. Segons el llibre de comunió hi havia 136 fidels, així doncs entre soldats francesos i espanyols s'especula que hi hauria una població de 165 habitants. Segons aquests càlculs, vers el 1652 la pesta reduí la població en un 60%. En aquest moment de crisis els roquerol acudiren a Sant Sebastià, fent vot de celebrar tots els any una festa si els salvava. És per això que encara avui en dia, en agraïment continuen celebrant la missa.</p> 41.5902000,2.3260000 443824 4604498 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76812-foto-08181-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76812-foto-08181-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76812-foto-08181-231-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) 119|98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76813 Goigs relacionats amb la Roca del Vallès https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-relacionats-amb-la-roca-del-valles <p>VIQUIPÈDIA (n.d): Agnès d'Assís. Obtinguda el 4 de març de 2011. VIQUIPÈDIA (n.d): Llúcia de Siracusa. Obtinguda el 4 de març de 2011. VIQUIPÈDIA (n.d): Sadurní de Tolosa. Obtinguda el 4 de març de 2011. VIQUIPÈDIA (n.d): Sant Isidre el Llaurador. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> XX <p>Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment per lloar un sant o bé la Mare de Déu. A La Roca del Vallès destaquen diferents goigs. Entre aquests destaquen el següents: -Goigs de Sant Sadurní, -Goig de Nostra senyora de Malanyanes -Goigs de Sant Isidre -Goigs de Santa Llúcia. El goigs de Sant Sadurní es presenta encapçalat amb el títol de 'GOIGS DEL GLORIÓS SANT SAURNÍ / Bisbe y Martre, Partó de La Roca (La Praetoruim / Romana) en lo Vallès, Bisbat de Barcelona'. Sota es pot apreciar una imatge del sant vestit de bisbe amb bàcul pastoral i, a cada costat d'aquesta imatge emmarcada, es poden veure dos gerres plenes de flors. Sota d'aquest es presenta el text a tres columnes senzilles i tot ell emmarcat amb un orla amb motius geomètrics. Els goigs daten de 1917 i el que presentem en arxiu fotogràfic foren impresos a Graf. F. Carrera, a Granollers el 1934. El goigs de Sant Isidre es presenta encapçalat amb el títol de 'GOIGS EN LLOANÇA DEL GLORIOS / SANT ISIDRE LLAURADOR / Patró de la pagesia, venerat a l'Església parroquial de la Roca del Vallès'. Sota es pot apreciar, emmarcada dins de motius florals, una imatge del sant vestit de pagès amb un bastó de pastor a la mà i, a cada costat es poden veure dos gerres plenes de flors. Sota d'aquest es presenta el text a tres columnes senzilles i tot ell emmarcat amb un orla amb motius florals El goigs de Santa Llúcia es presenta encapçalat amb una imatge de la Santa i a cada banda de la imatge es pot veure el títol de 'GOIGS en lloança de / SANTA LLÚCIA / venerada en l'església parroquial de / La Roca del Vallès Bisbat de Barcelona. Sota d'aquest es presenta el text a tres columnes senzilles i sota d'aquest la partitura musical del goig. Tot el document es troba emmarcat amb un orla amb motius tipogràfics decorat a cada cantonada amb imatges de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, el Castell de la Roca, una imatge del terme i una altra d'un grup de gent reunit al voltant d'una taula. Els goigs que presentem en arxiu fotogràfic foren impresos a Graf. F. Carrera, a Granollers. El goigs de Nostra Senyora de Malanyanes es presenta encapçalat amb una imatge emmarcada de la Santa amb el sant nen en braços, amb estrelles i núvols a la part superior, i amb dos plantes a cada costat de la verge a la part inferior. A cada banda de la imatge es pot veure el títol de 'GOIGS de Nostra / Senyora de Malenyanes / Venerada en la seva ermita de la / Parròquia de Sta. AGNES de MALENYANES'. A cada banda d'aquesta imatge s'aprecien dos nens, un cantant i l'altre tocant l'arpa. Sota d'aquestes tres imatges es presenta una imatge de la Ermita de Santa Agnès de Malenyanes i el text a tres columnes amb corondell. Per últim, a la seva part inferior hi consta la partitura musical. Tot el document està emmarcat amb una orla amb motius tipogràfics. Els goigs que presentem en arxiu fotogràfic foren impresos a Graf. P. Kolbe, a Granollers i daten de l'any Sant Marià 1934.</p> 08181-232 Església de Sant Sadurní, c/ de l'Església, 2, 08430 <p>Sant Isidre el Llaurador fou un camperol de Madrid que va néixer el 1080 i morí el 1130. Va ser canonitzat al segle XVII i venerat com a sant per l'Església Catòlica i a partir de 1622 és el patró de la pagesia espanyola. El 15 de maig es commemora el seu sant o aniversari de la mort. Sant Sadurní va ser el primer bisbe de Tolosa, considerat un dels apòstols dels gals. Morí al voltant del 257 a Tolosa. La seva festivitat es celebra el 29 de novembre. Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que va néixer a Siracusa al voltant del 283 i morí vers el 304. El 13 de desembre, la nit més llarga de l'any segons el primer calendari julià, es celebra la seva festivitat. És la santa patrona dels cecs i els mals de la vista. Santa Agnès d'Assís fou una religiosa italiana que va néixer ver els 1187. La història explica que va seguir la seva germana Clara d'Assís i ingressà a l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara, (o Clarisses). Morí vers el 1253. Va ser canonitza del 1753 a Roma per Benet XIV i la seva festivitat es celebra el 16 de novembre</p> 41.5902000,2.3260000 443824 4604498 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76813-foto-08181-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76813-foto-08181-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76813-foto-08181-232-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) 119|98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76815 El vot del poble https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vot-del-poble <p>DACHS ANDREU, E. (1943): Nota historica de la Fiesta de Sant Sebastián, en la Roca. Graficas F. Carreras, Granollers, inèdit. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. VIQUIPÈDIA (n.d): Sant Sebastià. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> XVII-XX <p>El vot del poble és una missa que es celebra cada 20 de gener a l'església de Sant Sadurní per donar gràcies a Sant Sebastià. Durant el segle XVII diferents llocs patiren la pesta negra, i La Roca no en fou menys. Vers el novembre de 1651 comença a desenvolupar-se i no es frenà fins l'inici de 1653. La quantitat de morts que hi hagueren, a més a més de la por al contagi, va fer que la majoria de cossos no s'enterressin en el cementiri, sinó en qualsevol lloc aïllat en els camps de conreu a prop del lloc de fallida. El total de morts durant aquesta època es va elevar fins a 92. Segons el llibre de comunió hi havia 136 fidels, així doncs entre soldats francesos i espanyols s'especula que hi hauria una població de 165 habitants. Segons aquests càlculs, vers el 1652 la pesta reduí la població en un 60%. En aquest moment de crisis els roquerol acudiren a Sant Sebastià, fent vot de celebrar tots els any una festa si els salvava. És per això que encara avui en dia, en agraïment continuen celebrant la missa.</p> 08181-234 Església de Sant Sadurní, c/ de l'Església, 2, 08430 <p>Sant Sebastià fou un militar romà nascut a Narbona al voltant del 256 que posteriorment es convertí al cristianisme i mort com a màrtir a Romà vers el 287 en no voler renunciar a la fe cristiana. És venerat com a sant en totes les confessions cristianes Va ésser condemnat a morir assagetat pels seus propis soldats. Encara que el donaren per mort, el seu cos va ser recollit i miraculosament guarit. Posteriorment es presenta una altre vegada davant de l'emperador per retreure-li que perseguís als cristians i aquest ordenà que fos colpejat fins a morir o, segons altres versions, va fer que li aixafessin el cap amb un mall. La seva festivitat és el 20 de gener, el dia oficial de la seva mort. És el protector contra la pesta i el patró (no reconegut oficialment) dels homosexuals.</p> 41.5902000,2.3260000 443824 4604498 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76815-foto-08181-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76815-foto-08181-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76815-foto-08181-234-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immaterial Costumari Pública Religiós 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 98|119|94 63 4.5 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76763 Sant Sadurní de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-la-roca <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. BAULIES, J. (2000): La Roca del Vallès, Santa Agnès de Malenyanes i Valldoriolf, carrers de Barcelona. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1987. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> XVI Actualment s'estava restaurant el retaule de l'altar major del temple. <p>Edifici d'una sola nau capçada a llevant per un absis poligonal i amb dues capelles laterals per banda. La volta de la nau és de creueria i està dividida en tres trams separats per arcs torals apuntats. Tots els arcs es recolzen als murs laterals de la nau mitjançant mènsules decorades amb àngels i personatges amb cartel·les. Les claus de volta també estan decorades. L'absis està cobert amb una volta de creueria i a la clau hi figura la imatge de Sant Sadurní. Les quatre capelles laterals estan obertes entre els contraforts que sostenen el temple i estan cobertes amb voltes de creueria amb les claus decorades, exceptuant la segona capella de tramuntana, la qual fou reformada al segle XVII construint una cúpula. Les mènsules que sostenen els arcs presenten imatges dels evangelistes a les dues capelles més pròximes a l'altar. A les més allunyades, en canvi, es corresponen amb capitells sense figuració. Alhora, les capelles properes a l'altar s'obren a la nau mitjançant arcs apuntats adovellats, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. Les altres dues, en canvi, s'obren mitjançant arcs de mig punt adovellats. Als peus del temple hi ha el cor, d'arc rebaixat sostingut per una volta de creueria recolzada als murs laterals amb clau central decorada. Sota el cor, i oberta al mur de tramuntana, hi ha una petita capella utilitzada anteriorment com a baptisteri. Presenta una fornícula apetxinada oberta al mur i diverses restes de pintures murals conservades sota els revestiments posteriors. Adossada a la banda de llevant del presbiteri hi ha la capella del Santíssim, amb capçalera de planta semicircular i de factura més tardana que la resta. Actualment, la nau del temple s'il·lumina mitjançant una única finestra d'arc de mig punt arrebossat i emblanquinat. La façana presenta un portal d'arc apuntat format per una successió d'arquivoltes en gradació, sostingudes per fines columnetes i decorades amb capitells figurats. L'arquivolta exterior està profusament decorada amb motius florals i vegetals. El timpà és apetxinat i presenta una imatge de sant Sadurní. La llinda del portal presenta l'escut de Barcelona, en clara referència al carreratge. El portal està emmarcat per dos esvelts pinacles decorats, disposats a mode de pilastres. Damunt del portal hi ha el rosetó circular adovellat. La façana està rematada per una cornisa motllurada damunt la que s'obren cinc obertures apuntades de perfil conopial. A l'extrem sud-oest del temple destaca el campanar, de planta quadrada i rematat per una espadanya que presenta dues esveltes obertures d'arc de mig punt per les campanes. El coronament és emmerletat. A l'altre extrem de l'edifici hi ha un campanar de torre amb rellotge, amb la coberta de quatre vessants de teula i l'aparell bastit amb maons. Tant la nau com l'absis estan reforçats amb contraforts de suport coronats amb gàrgoles. La construcció és bastida, en general, en pedra treballada i sense treballar lligada amb morter de calç. La façana principal presenta un revestiment arrebossat que imita un aparell de carreus regulars.</p> 08181-182 C. de l'Església, 2, 08430 <p>L'església la va fundar l'abadessa Emma de sant Joan de les Abadesses l'any 932. Sembla ser que del primitiu edifici romànic només se'n conserva un pany de parament integrat al mur de tramuntana interior del temple. Entre els anys 1557 i 1581, el temple fou engrandit i renovat, sota les ordres del mestre d'obres Bartomeu Roig. Vers el 1558, Miquel Roig apareix com a mestre d'obres en el disseny i construcció de la portalada. Posteriorment es documenta la realització de la teulada l'any 1604, i l'enrajolat el 1606, així com una reparació de la volta de la nau l'any 1636. En el transcurs d'aquest segle també es transformà la volta de la segona capella de tramuntana en una cúpula. Durant la guerra de Successió, el temple serví com a caserna de les tropes de Felip V.</p> 41.5902000,2.3260800 443831 4604498 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76763-foto-08181-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76763-foto-08181-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76763-foto-08181-182-3.jpg Legal Modern|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'església es troba inclosa dins la Zona d'Expectativa Arqueològica del Nucli Antic (ZEA 1), regulada pel Pla de Millora Urbana del Casc Antic de La Roca Centre, aprovat el 2006. Pel que fa als elements artístics destacables del temple destaca el retaule de l'altar major, de l'any 1620 i obra d'Antoni Comas, la pintura dels sants Donat i Fausta, del 1771 i situada a l'altar de Nostra Senyora de Gràcia, que està inclòs dins del retaule de la primera capella lateral del mur de migdia del temple. Una altra de les peces destacables és la pica baptismal del segle XVI profusament decorada i un carreu de pedra gravat, procedent del castell. La imatge de sant Sadurní de la portalada és obra de l'artista vigatà Jordi Pallàs. La portalada pertany estilísticament al període del gòtic tardà. 94|93 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76795 Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Sadurní de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-sadurni-de-la-roca <p>GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> XV-XX <p>Part del fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Sadurní de la Roca del Vallès està actualment custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) i una altra part es troba a la mateixa parròquia amb seu a carrer de l'Església, 2 (08430, La Roca del Vallès). Entre la documentació que custodia es troben documents que es remunten des de l'època medieval fins l'actualitat. A continuació transcrivim com es divideix la documentació i els anys que abasten. -Baptismes (1751-1980): 9 volums. -Matrimonis (1570-1980): 6 volums. -Defuncions (1630-1980): 9 volums. -Confirmacions (1819-1978): 3 volums -Comunions (1941-1980): 2 volums. -Expedients matrimonials (1941-1980): 1 lligall. -Aniversaris i celebracions: (1869-1963): 3 volums. -Testaments (1492-1950): 1 volum. -Llibres de la Fàbrica i Obra (1600-1930): 3 volums. -Comptes (1816-1973): 3 volums. -Visites pastorals (1942-1931): 1 volum. -Inventaris parroquials (1950-1979): 1 volum.</p> 08181-214 C. de l'Església, 2, 08430 <p>L'església la va fundar l'abadessa Emma de sant Joan de les Abadesses l'any 932. Sembla ser que del primitiu edifici romànic només se'n conserva un pany de parament integrat al mur de tramuntana interior del temple. Entre els anys 1557 i 1581, el temple fou engrandit i renovat, sota les ordres del mestre d'obres Bartomeu Roig. Vers el 1558, Miquel Roig apareix com a mestre d'obres en el disseny i construcció de la portalada. Posteriorment es documenta la realització de la teulada l'any 1604, i l'enrajolat el 1606, així com una reparació de la volta de la nau l'any 1636. En el transcurs d'aquest segle també es transformà la volta de la segona capella de tramuntana en una cúpula. Durant la guerra de Successió, el temple serví com a caserna de les tropes de Felip V.</p> 41.5902000,2.3260800 443831 4604498 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76795-foto-08181-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76795-foto-08181-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76795-foto-08181-214-3.jpg Legal i física Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez/Adriana Geladó Prat 94|98|119|85 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
76802 Retaule Major de Sant Sadurní https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-sadurni <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Els alts relleus Oració a l'hort i Camí del Calvari del retaule de Sant Sadurní de la Roca del Vallès (MDG 615-MDG 612), Museu de Granollers, Granollers. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. TRIADÓ, J.R. (2001): 'L'època del Barroc, s. XVII-XVIII' dins Història de l'Art Català, vol. 5, Edicions 62, Barcelona.</p> XVII Actualment s'està duent a terme una campanya de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. <p>Retaule format per un ampli sòcol de pedra, la predel·la i un pis, amb el coronament format només per l'àtic central. Els muntants que separen els plafons estan formats per columnes decorades amb motius florals, basaments integrats dins la predel·la, capitells corintis i arquitrau superior amb decoració d'àngels. El sòcol de pedra esculpit presenta sis bustos masculins assentats damunt pilastres decorades amb motius florals, i dues portes de fusta situades als laterals i decorades amb els relleus de sant Pere i sant Pau. Actualment, la localització d'aquestes portes està invertida respecte el disseny original. La part més destacable del sòcol són els dos escuts esculpits amb els símbols de la Roca i dels Àustries, aquest últim del regnat de Felip III. La predel·la està formada pels sis basaments de les columnes i quatre plafons intercalats entre ells. Cadascun dels basaments presenta tres imatges esculpides, sumant un total de 18. Hi ha les imatges de l'àngel Rafael amb Tobit, el rei David, els quatre pares de l'església llatina (Agustí, Ambrós, Gregori i Jeroni) i els 12 apòstols amb sant Pau en el lloc de Judes Iscariot. Els plafons, formats per petits alts relleus, representen els quatre primers misteris de dolor del Rosari (Oració a l'hort, la Flagel·lació, la Coronació d'espines i el Camí del Calvari). Al pis, destaca la imatge central de sant Sadurní dins d'una fornícula apetxinada d'arc de mig punt. Damunt seu, i integrada dins l'arquitrau, hi ha la data 1630, al·lusiva a la data de finalització definitiva del retaule. Els quatre plafons del pis que acompanyen la imatge de sant Sadurní representen el martiri d'aquest sant, la seva detenció, la presentació de la verge Maria al temple i la fugida a Egipte. L'àtic, dividit en dos compartiments, presenta les representacions de sant Marc i sant Lluc amb els animals que els representen, el lleó i el brau.</p> 08181-221 A l'altar major de l'església parroquial de Sant Sadurní, 08430 <p>El retaule major de l'església de sant Sadurní de la Roca és obra de l'escultor Antoni Comes i es va realitzar i instal·lar entre els anys 1615 i 1616. La policromia del retaule és obra d'Antoni Rovira, entre els anys 1626 i 1630. L'any 1936, el retaule fou mutilat destruint-ne totes les imatges exemptes. L'any 1938, amb la reutilització de l'església com a fàbrica d'adob agrícola, tota la part de fusta del retaule fou desmuntada i traslladada al Museu de Granollers per la Junta de Salvaguarda de la Generalitat de Catalunya. Finalitzada la guerra, el retaule fou retornat a l'església, tot i que amb diferents instal·lacions efectuades als anys 1942, 1944, 1949 i 1967. Aquesta última, obra de l'escultor Jordi Pallàs, de Sant Julià de Vilatorta, i el decorador Pere Puntí, de Vic. Els alts relleus de l'Oració a l'hort i del Camí del calvari es van quedar al Museu de Granollers, sense indicar d'on provenien. No serà fins l'any 2002 que des del museu identificaran aquests plafons com a integrants del retaule de la Roca, i fins el 2008 que mossèn Rodolf Puigdollers en promogui el seu trasllat a la parròquia. Actualment, el retaule està essent objecte d'una intervenció de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.</p> 41.5902000,2.3260800 443831 4604498 1616 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-3.jpg Inexistent Renaixement|Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat Antoni Comes (escultor), Antoni Rovira (pintor) El retaule original constava de tres pisos, assentats damunt del sòcol de pedra actual degudament policromat. De fet, amb l'actual restauració de la peça s'estan recuperant fragments de la policromia original. Acompanyaven el retaule diverses imatges exemptes de sants, que foren destruïdes durant el conflicte bèl·lic. 95|96|94 52 2.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:02
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,88 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/