Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76643 | Roure de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-bell-lloc | <p>Nom en català: Roure Nom científic: Quercus humilis Diàmetre base (cm): 85 Diàmetre 1,30m (cm): 76 Alçada (m): 13 Diàmetre màxim de capçada (m): 20</p> | 08181-70 | 41.6267700,2.3358800 | 444679 | 4608551 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A22. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 | |||||||||||||||
| 76845 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-8 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. 'Casal de Cultura Dr. Daurella' de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (n.d).</p> | XVIII-XX | Rehabilitada recentment. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats amb les cobertes de teula de dos vessants, i els careners perpendiculars a la façana principal. El cos més meridional, completament rehabilitat i amb el nivell de la coberta original alçat, està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, refetes i amb els emmarcaments bastits en maons. El portal d'accés principal és de nova construcció i d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de granit escairats i la llinda plana monolítica. És de nova construcció i ha estat completament restituït. La construcció és bastida en pedra sense treballar disposada irregularment, amb reformes, i lligada amb abundant morter fruit de la rehabilitació actual. El cos central de la construcció presenta un nivell més d'alçada i el mateix tipus de finestres i d'aparell que en el cas anterior. El volum adossat a tramuntana no ha estat rehabilitat i presenta la part de llevant de la construcció enrunada. Tot i això continua mantenint el mateix nivell d'alçada que el cos central. En aquest tercer nivell i oberta a la façana de ponent, destaca una finestra rectangular amb llinda plana de pedra. L'aparell és de pedra i fragments de maons disposats en filades més o menys regulars, i es conserva una part del revestiment original. Per últim, adossat a la façana de ponent del volum anterior, hi ha un cos rectangular amb la coberta d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis, de construcció posterior. Compta amb obertures rectangulars i presenta els paraments arrebossats.</p> | 08181-272 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Al segle XII ja consta un tal Bernat de Puig. El cognom, vinculat al terme de la Roca, continua apareixent en el fogatge de l'any 1497, mentre que en el fogatge de l'any 1553 apareix relacionat amb el topònim Belloch. En origen, la masia estava partida en dues edificacions, can Puig i can Turoner, i presentava un barri tancat (actualment, l'accés a les dues cases també està tancat). Sembla ser que la masia comptava amb un portal de mig punt adovellat format per onze dovelles, tres finestres d'arc conopial decorades amb figures, relleus i motllures, una finestra rectangular de llinda plana al costat del portal i un rellotge de sol a l'extrem superior de la façana principal. En el Llibre de consuetuds i obligacions del rector i obrers de Santa Agnès de Malanyanes, recapitulat de nou l'any 1650 per Mn. Francesc Morera, es recullen les donacions a la parròquia en concepte dels delmes. En relació a la masia sabem que pagava un delme de 2 quartans de blat al rector de Santa Agnès i que celebrava misses en favor dels seus difunts en aquest mateix temple: 'Fa tots anys lo mas Puig de la parroquia de Santa Ignés de Maranyanes (sic) paga al 28 de març al rector de Santa Ignés 22 sous per la celebració de dos aniversaris per la ànima de Sagismon Puig' (MARTÍ I BONET, 2007: 192). Hi ha constància que can Puig ha estat objecte de moltes reformes i ampliacions, mentre que can Turoner estigué durant un temps deshabitada i amb la teulada ensorrada.</p> | 41.6267700,2.3441100 | 445364 | 4608546 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76845-foto-08181-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76845-foto-08181-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76845-foto-08181-272-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 | ||||||||
| 76642 | Pinyer de can Campmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinyer-de-can-campmajor | <p>Nom en català: Pi pinyer Nom científic: Pinus pinea Diàmetre base (cm): 95 Diàmetre 1,30m (cm): 84 Alçada (m): 15 Alçada canó (m): 10,8 Diàmetre màxim de capçada (m): 12</p> | 08181-69 | 41.6267800,2.3295000 | 444147 | 4608556 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A21. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 | |||||||||||||||
| 76641 | Surera de can Campmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-de-can-campmajor | <p>Nom en català: Surera Nom científic: Quercus suber Diàmetre base (cm):76 Diàmetre 1,30m (cm): 72 Alçada (m): 6 Diàmetre màxim de capçada (m): 11</p> | 08181-68 | 41.6273900,2.3310000 | 444273 | 4608623 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A20. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 | |||||||||||||||
| 76736 | Escoles de Bell-lloc/Parc de Belloch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-de-bell-llocparc-de-belloch | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Conjunt arquitectònic de planta irregular format per diverses edificacions independents, agrupades dins d'un recinte tancat. En origen hi havia dos blocs d'aules i residència, un de menjadors, un d'apartaments, la capella i l'auditori, tots ells organitzats a partir d'una zona enjardinada central situada al costat de la capella, i comunicats entre sí mitjançant passadissos exteriors coberts amb sostre plans de fusta i pavimentats amb plaques de pissarra. En general, les edificacions són rectangulars, d'estructura compacta i amb les cobertes planes. Els blocs destinats a les aules, situats als extrems nord-oest i sud-est del conjunt, estan distribuïts en planta baixa i dos pisos, amb el nivell inferior sobresortit respecte la línia de façana dels pisos superiors, mitjançant blocs constructius de planta quadrada alternats amb zones enjardinades. Algun parament exterior d'aquests blocs està decorat amb esgrafiats. Alhora, als pisos superiors, presenten grans finestrals rectangulars protegits amb persianes de lamel·les blanques. La segona planta era l'espai destinat a residència escolar. El bloc dels menjadors s'organitza en una única planta i també s'il·lumina mitjançant grans finestrals. Davant seu hi ha la capella, de grans dimensions, bastida amb ciment i amb un campanar exterior adossat a l'extrem nord-oest de l'edifici. El temple presenta grans finestrals decorats amb vitralls acolorits i conserva diverses peces ornamentals de bronze, obra de l'escultor Josep Maria Subirachs. L'auditori, de grans dimensions, està situat a la banda de tramuntana del conjunt i resta fonamentat en una cota més baixa que la resta del conjunt. S'organitza en un sol nivell i presenta escenari, camerinos, pati de butaques i un vestíbul d'accés. El bloc d'apartaments era utilitzat inicialment per la comunitat de religiosos que ensenyava durant els primers anys de l'escola. Posteriorment es reutilitzà com allotjament. Actualment, a la banda de llevant del conjunt, hi ha edificats tres cossos estructurals més, que respecten i interioritzen el discurs estilístic de la resta de construccions. Tot el conjunt és construït mostrant una gran influència racionalista, tant en la composició arquitectònica com pels materials utilitzats. Les construccions estan bastides en pedra i formigó, complementant-les amb materials com el ferro i el vidre.</p> | 08181-163 | Ctra. C-251, Km. 5,6, 08430 | <p>El centre escolar va obrir l'any 1968 de la mà de la Caixa de Barcelona, propietària de la finca des del 1964. El projecte, de l'any 1963, era obra de l'arquitecte i urbanista Manuel Baldrich i Tibau. Durant els primers anys de docència, petites comunitats de religiosos s'encarregaren de l'ensenyament dels alumnes. Aquests s'allotjaven a l'edifici d'apartaments, que posteriorment va servir per allotjar el personal de 'La Caixa' que seguia cursos de formació al recinte. L'any 1990 passà a mans de la Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona, 'La Caixa', creada a partir de la fusió entre la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i les Balears i Caixa de Barcelona (Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona). L'any 1994, el centre es va tancar i restà mig abandonat, tot i que s'utilitzava com a magatzem de la Fundació 'La Caixa' i també com a plató de rodatge d'alguns curtmetratges. L'any 2003 ho adquireix l'empresa Santa & Cole, creant la societat Parc de Belloch, S.L., per donar un nou ús al conjunt arquitectònic. L'any 2006, aquesta empresa llogà una part de les seves instal·lacions a la multinacional Telefonica, amb la intenció per part d'aquesta d'instal·lar la seva universitat corporativa. Tant el mobiliari com els elements litúrgics sembla que van ser dissenyats pel mateix Baldrich. L'escultor Josep Maria Subirachs és l'autor de les peces ornamentals de la capella com la imatge del Sant Crist, el Via Crucis i les dues bandes de la porta d'accés, decorades amb escultures i imatges de sant Pere, per la cara exterior, i de sant Pau, per la banda interna del temple.</p> | 41.6274800,2.3385200 | 444899 | 4608628 | 1968 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-3.jpg | Legal i física | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Manuel Baldrich Tibau | Els edificis de la banda de llevant del conjunt han estat arranjats i ampliats. El centre escolar es complementava amb una piscina, un camp de futbol de terra i diverses pistes de joc pavimentades. | 120|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 | ||||||
| 76885 | Can Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba | <p>ARMENTANO, N., MALGOSA, A., POU, R., MARTÍ, M. (2010): L'hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba (La Roca del Vallès). Estudi antropològic de les restes, Pyrenae, núm 41, vol. 2, p. 55-96. ATICS (n.d): Treballs arqueològics Mas Vilalba. Obtinguda el dia 13 de març de 2011. atics.org/media/409.pdf. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | Parcialment excavat. | <p>Jaciment excavat de grans dimensions, afectat per la construcció d'un camp de golf. El jaciment està distribuït en quatre zones arqueològiques situades a banda i banda de la carretera BV-5105, al voltant del mas Vilalba. L'excavació va proporcionar un ampli ventall cronològic, des de la prehistòria fins a l'època moderna, així com una gran diversitat d'estructures documentades. A la vessant de ponent del mas es documentaren dues estructures d'habitació del bronze, un enterrament múltiple del bronze inicial (1800 aC), quatre sitges d'època iberoromana, nou sitges romanes (s. I aC- s VI dC), quatre fosses sense identificar i dues sitges més d'època altmedieval (s. IX-X). La zona situada a migdia del mas presentava dues fosses del neolític mig, una sitja del neolític antic-mig, una fossa del neolític final, sis sitges romanes, tretze sitges altmedievals, vint enterraments altmedievals, cinc estructures modernes i sis d'indeterminades. L'excavació dels terrenys on es construí la seu social del golf proporcionà un total de 15 estructures negatives del tipus sitja amb una adscripció cronològica fixada en un moment indeterminat entre la tardoantiguitat i l'alta edat mitjana (segles VIII - X). Per últim, la intervenció efectuada al camp de pràctiques del golf, situat al sud-oest del mas, deixà a la vista un gran nombre d'estructures de les que se'n excavà la meitat, donat que no totes estaven afectades pels rebaixos. Aquestes estructures tenen un abast cronològic que va des del Neolític fins a l'època medieval.</p> | 08181-312 | Al quilòmetre 4,5 de la ctra. de la Roca del Vallès a Cardedeu BV-5105, 08430 | <p>El jaciment arqueològic del mas Vilalba fou documentat per Tomàs. Balvey. Les prim' notícies que fan referència a Vilalba són de l'any 932. Des del 1195 fins el 1571, el mas fou propietat de la família Vilalba, essent una important quadra d'època medieval, segons la documentació consultada. A partir del 1571, la propietat passa a mans del monestir de Montserrat fins a la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit per Marià Borrell, qui donà a l'edifici l'aspecte actual de gran casal. L'any 1992, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental es documentaren fragments de ceràmica de cronologia imprecisa, probablement moderna. Segons indicacions orals del masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. L'abril de 2004, en motiu de les obres d'urbanització dels terrenys del mas Vilalba per a la construcció d'un camp de golf, es va realitzar el seguiment arqueològic dels moviments i rebaixos de terres, i posterior excavació de les estructures documentades, fins el novembre de 2004. El jaciment ocupa una extensió de cinc hectàrees, amb cronologies compreses entre el període Neolític antic i l'actualitat.</p> | 41.6277900,2.3496100 | 445823 | 4608656 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76885-foto-08181-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76885-foto-08181-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76885-foto-08181-312-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | De totes les estructures documentades durant l'excavació del jaciment del mas Vilalba destaquen dos fons de cabana i un enterrament múltiple en hipogeu, ambdós adscrits al Bronze inicial. | 79|81|83|85|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 | ||||||||
| 76887 | Can Vilalba - La Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-la-serreta | <p>ARMENTANO, N., MALGOSA, A., POU, R., MARTÍ, M. (2010): 'L'hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba (La Roca del Vallès). Estudi antropològic de les restes', Pyrenae, núm 41, vol. 2, p. 55-96. ATICS (n.d): Treballs arqueològics Mas Vilalba. Obtinguda el dia 13 de març de 2011. atics.org/media/409.pdf. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | Jaciment excavat. | <p>Jaciment excavat i afectat per la construcció d'un camp de golf, vinculat amb la intervenció arqueològica efectuada al mas Vilalba. La zona es va parcel·lar per a la futura construcció d'habitatges. Els rebaixos efectuats en aquesta zona van ser deguts a la necessitat d'utilitzar terres per terraplenar altres zones del golf, i es concentraren en dues de les parcel·les afectades. La majoria de les estructures excavades es corresponen amb sitges, tot i que de cronologies diferents: set sitges datades al segle XVI, una sitja molt arrasada del període calcolític i tres del neolític, en un període comprès entre el 5000-3500 aC. Les sitges d'època moderna, situades a la part més alta de la zona de la Serreta, es relacionaren amb diferents zones d'explotació i emmagatzematge dins la finca del mas Vilalba.</p> | 08181-314 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>El jaciment arqueològic del mas Vilalba fou documentat per Tomàs. Balvey. Les prim' notícies que fan referència a Vilalba són de l'any 932. Des del 1195 fins el 1571, el mas fou propietat de la família Vilalba, essent una important quadra d'època medieval, segons la documentació consultada. A partir del 1571, la propietat passa a mans del monestir de Montserrat fins a la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit per Marià Borrell, qui donà a l'edifici l'aspecte actual de gran casal. L'any 1992, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental es documentaren fragments de ceràmica de cronologia imprecisa, probablement moderna. Segons indicacions orals del masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. L'abril de 2004, en motiu de les obres d'urbanització dels terrenys del mas Vilalba per a la construcció d'un camp de golf, es va realitzar el seguiment arqueològic dels moviments i rebaixos de terres, i posterior excavació de les estructures documentades, fins el novembre de 2004.</p> | 41.6292600,2.3541900 | 446206 | 4608816 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 | |||||||||
| 76582 | Can Campmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campmajor | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. Casal de Cultura Dr. Daurella de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular format per tres cossos adossats, més un porxo lateral situat a la banda de llevant de la construcció. El volum original, situat a migdia, està distribuit en planta baixa, pis i golfes, consta de quatre crugies i presenta la coberta de teula de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al seu costat, donant accés a una de les crugies laterals, hi ha un altre portal de punt rodó, tot i que bastit amb maons. Les finestres dels pisos superiors són totes rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats, les llindes planes monolítiques i els escopidors motllurats. La que es troba ubicada damunt del portal presenta la llinda gravada amb la data 1687. Al costat hi ha un rellotge de sol rectangular, pintat damunt del revestiment del parament. La façana de ponent presenta finestres rectangulars amb els emmarcaments bastits en pedra granítica. A l'interior, sota l'escala d'accés als pisos superiors, hi ha un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb la data 1706. Adossat a la façana de llevant hi ha un porxo obert al jardí, amb la coberta d'un sol vessant sostinguda per pilars fets amb maons. Els dos cossos adossats a la façana de tramuntana del volum principal foren rehabilitats, deixant l'aparell de pedra vist. Presenten la coberta de teula de dos vessants i consten de planta baixa i pis. Actualment estan connectats amb el garatge de l'habitatge mitjançant un paviment adoquinat de nova creació. La construcció principal té els paraments arrebossats i pintats, amb les cantonades bastides en pedra.</p> | 08181-9 | Barri de Bell-lloc, entre la Turona i el bosc de ca n'Oriac, 08430 | <p>Al fogatge de l'any 1553 es menciona un síndic de nom Campmajor, ubicat al paratge de 'Belloch', que podria tenir relació amb l'edifici.</p> | 41.6299100,2.3303300 | 444219 | 4608903 | 1687 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76582-foto-08181-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76582-foto-08181-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76582-foto-08181-9-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 | ||||||||
| 76924 | Rellotge de sol de can Campmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-campmajor | Es troba molt desmillorat i està perdent el dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-351 | 41.6299100,2.3303300 | 444219 | 4608903 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 | |||||||||||||||
| 76889 | Can Vilalba-Casal de Vilalba-Manso Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-casal-de-vilalba-manso-vilalba | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (n.d). COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. 'Casal de Cultura Dr. Daurella' de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XII-XV-XIX | <p>Casal de grans dimensions i planta més o menys rectangular, format per diversos cossos adossats i envoltat de boscs, prats i jardins. El volum principal, situat al centre de la construcció, presenta la coberta de teula de quatre vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, emmarcat amb carreus de pedra escairats. La resta d'obertures són rectangulars i, en general, amb els emmarcaments arrebossats, algunes amb guardapols superior. Al pis tenen sortida a un gran balcó corregut amb barana de ferro treballada i llosana sostinguda per revoltons. Les obertures de la segona planta són d'arc rebaixat i de dimensions més petites que la resta. Davant la façana hi ha el pati d'honor, rectangular i delimitat per un mur format per una successió d'arcs de mig punt, amb el coronament emmerletat. Cal destacar, sobresortint de l'extrem nord-oest de la coberta, una torre rectangular amb coberta de teula d'un sol vessant, que conserva espitlleres integrades a l'interior de la construcció, així com la porta d'accés a l'antic recinte fortificat. El volum principal compta amb dos cossos rectangulars adossats a les façanes sud-oest i nord-oest, amb les cobertes de teula d'un sol vessant i distribuïts en planta baixa i pis. Aquests cossos presenten dues galeries porticades d'arcs de mig punt als pisos. La del nord-oest està orientada al pati dels cavallers, delimitat per un cos cobert per terrasses al pis, delimitades amb balustrades, i una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa. Hi ha un altre volum adossat a la façana nord-est de l'edifici principal, amb la coberta de teula de dos vessants i format per dues plantes, orientat al jardí. Pel que fa a la distribució interior de l'edifici principal, cal destacar que es conserva un espai amb lluerna zenital, distribuït en quatre pisos, cobert per una cúpula i amb arcs ogivals. A la planta baixa hi ha una zona de dependències auxiliars, la capella i la casa del masover. La capella és d'una sola nau, coberta amb volta de canó, amb dos arcs torals, absis carrat i altar de fusta policromada. A la planta pis hi ha la zona noble, amb salons i dormitoris decorats amb exuberància. A la segona planta hi ha també dormitoris. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats, exceptuant la torre que presenta l'aparell de pedra i morter vist.</p> | 08181-316 | Al quilòmetre 4,5 de la ctra. de la Roca del Vallès a Cardedeu BV-5105, 08430 | <p>Segons la bibliografia, el mas Vilalba està construït damunt d'una vil·la romana. Tenim notícies que a l'interior de la casa hi ha un petit museu amb documents transcrits que fan referència a la construcció. La documentació més antiga data d'inicis del segle VIII, tot i que sabem que la construcció perdura com a casa forta i important fins a l'actualitat. Les restes de la torre amb espitll' queden actualment integrades a l'interior de la construcció. També es conserva l'antiga porta de ferro i fusta que donava accés a l'antic edifici fortificat. La capella oratori està dedicada a Sant Vicenç. La zona de Vilalba apareix citada per primer cop l'any 932 quan Teodoric, bisbe de Barcelona, consagra i dota l'església de Sant Genís de l'Ametlla concedint també aquest bé. Del 996 data l'escriptura de Ramon Borrell, conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El mas fou propietat de la família Vilalba entre els anys 1195 i 1571, quan passa a ser propietat del Monestir de Montserrat. En la desamortització de 1836, la va adquirir per subhasta en Marià Borrell, que va fer reformes donant-hi l'aspecte actual. Fou escenari de les guerres napoleòniques, servint de quarter, i també de les carlines. L'any 1920 va ser adquirit per Antoni Rivière com a regal per la seva dona Antònia Manent. L'any 1951, el propietari hi efectuà reformes i va restaurar la façana principal. Segons explicacions de l'antic masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. A finals del segle XX han fet un golf en els terrenys adjacents.</p> | 41.6307100,2.3495000 | 445817 | 4608980 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76889-foto-08181-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76889-foto-08181-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76889-foto-08181-316-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No es va poder realitzar el treball de camp a l'interior de la finca, motiu pel qual les imatges foren extretes del Pla Especial de Patrimoni de la Roca del Vallès (2011). | 94|98|116|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 | ||||
| 76890 | Jardí de can Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-can-vilalba | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | <p>Jardí situat sobretot a la banda de tramuntana del casal de Vilalba, al que s'accedeix per una gran escalinata de pedra des de l'interior de l'edifici. Destaca una bassa de planta rectangular a la que anomenen safareig, que en origen presentava quatre gerres de terracota a les cantonades. A tramuntana de la bassa hi ha un gran prat de gespa amb arbres i arbusts retallats, i al fons, una porta de ferro forjat datada a finals del segle XIX, tot i que li manca una xifra: 188?. En un espai delimitat per arbusts retallats destaca una escultura de pedra damunt d'un pedestal, que representa un nen amb un ocellet a les mans. A la banda de migdia del mas destaca l'era, de planta circular i completament enjardinada.</p> | 08181-317 | Al quilòmetre 4,5 de la ctra. de la Roca del Vallès a Cardedeu BV-5105, 08430 | <p>Inicialment, el jardí presentava camins delimitats per arbusts retallats que formaven cercles, centrats per dos sortidors, i als costats horts i arbres fruiters. Malauradament, les despeses en manteniment que això suposava van obligar a reduir aquestes formes de caràcter manierista al jardí actual. El jardí està datat a la porta, 188-, i estava adscrit al moviment historicista.</p> | 41.6307100,2.3495000 | 445817 | 4608980 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76890-foto-08181-317-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76890-foto-08181-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76890-foto-08181-317-3.jpg | Legal i física | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No es va poder realitzar el treball de camp a l'interior de la finca, motiu pel qual les imatges foren extretes del Pla Especial de Patrimoni de la Roca del Vallès (2011). | 116|119|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 | ||||||||
| 76888 | Can Vilalba-Les Passadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-les-passadores | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>Jaciment inèdit afectat per la construcció d'un camp de golf, i vinculat amb la intervenció arqueològica efectuada al mas Vilalba. La zona està situada al nord-est del mas i al nord de la zona arqueològica de La Serreta, molt a prop del terme municipal de Cardedeu. Tot i que el jaciment no està excavat, l'adscripció cronològica del mateix es fixa dins l'època romana.</p> | 08181-315 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>El jaciment arqueològic del mas Vilalba fou documentat per Tomàs. Balvey. Les prim' notícies que fan referència a Vilalba són de l'any 932. Des del 1195 fins el 1571, el mas fou propietat de la família Vilalba, essent una important quadra d'època medieval, segons la documentació consultada. A partir del 1571, la propietat passa a mans del monestir de Montserrat fins a la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit per Marià Borrell, qui donà a l'edifici l'aspecte actual de gran casal. L'any 1992, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental es documentaren fragments de ceràmica de cronologia imprecisa, probablement moderna. Segons indicacions orals del masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. L'abril de 2004, en motiu de les obres d'urbanització dels terrenys del mas Vilalba per a la construcció d'un camp de golf, es va realitzar el seguiment arqueològic dels moviments i rebaixos de terres, i posterior excavació de les estructures documentades, fins el novembre de 2004.</p> | 41.6326400,2.3540700 | 446199 | 4609191 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-3.jpg | Inexistent | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc