Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
76820 Dolmen de can Gol II https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-gol-ii <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA GARRIGA, J. (1946): 'Ficha arqueológica núm 2. Dolmen de Can Gol (La Roca del Vallés)', a Boletín de la Agrupación Excursionista de Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica.CSIC, Barcelona.</p> <p>És una construcció megalítica de dimensions reduïdes, a voltes es classifica com una cista si bé l'equip del sr. Josep Tarrús el consideren una galeria catalana petita. No conserva cap llosa de la coberta però sí les tres de la planta sepulcral, mesurant 1,75 m de longitud per 1,10 d'amplada. S'observen restes parcials del túmul que el cobria, que tindria uns 6 m de diàmetre. L'entrada es troba orientada al sud-est. Es data en el període neolític final o calcolític (entre el 3500 i el 2250 aC aproximadament).</p> 08181-239 Camí de la Ruta de la Prehistòria, 08430. <p>L'any 1946 J. Estrada, juntament amb el seu equip de col·laboradors del Museu de Granollers, va realitzar-hi una excavació en la qual es va trobar un fragment de ganivet de sílex i diverses ascles.</p> 41.5649900,2.3180900 443143 4601704 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76820-foto-08181-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76820-foto-08181-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76820-foto-08181-239-3.jpg Legal Popular|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete / Lluís Vila 119|78 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76840 Turó de Castellans https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-castellans <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> Desaparegut <p>Zona arqueològica on es va troba ceràmica ibèrica dispersa a torn i a mà encara que, malauradament, cap estructura. Actualment el terreny ha estat construït amb la urbanització de Sant Carles. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992 no va poder documentar cap tipus de ceràmica ni estructura.</p> 08181-267 Urbanització Sant Carles, 08430. 41.5963100,2.3744200 447865 4605146 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76840-foto-08181-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76840-foto-08181-267-3.jpg Legal Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. 81 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76836 Jaciment de Parpers https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-parpers <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> Desaparegut <p>Zona arqueològica de grans dimensions, situat a un turó i les seves vessants on es va trobar material ceràmic amb una cronologia que va des del neolític final fins a l'època ibèrica. La terrissa grollera apareix en el camí, rodada i molt fragmentada, i també en els marges, a pocs metres de la carretera a La Roca. Malauradament no es va trobar cap estructura. El jaciment es troba cobert per bosc de pi i alzina i afectat, en part per la carretera C-1415c. Posteriorment, vers el 1992 es porta a terme una prospecció resseguint el camí antic que anava a Sant Bertomeu i el resultat fou negatiu, sense poder documentar ni material ceràmic ni estructures. i no es trobaren fragments ceràmics</p> 08181-263 Carretera de Mataró a Granollers (C-1415c), 08430. 41.5818000,2.3642400 447004 4603541 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76836-foto-08181-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76836-foto-08181-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76836-foto-08181-263-3.jpg Legal Ibèric|Popular|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. 81|119|78 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76907 Rellotge de sol de ca l'Esquerrà https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lesquerra Està perdent el dibuix. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-334 41.5972300,2.3576400 446467 4605258 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76908 Rellotge de sol de can Capella https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-capella Encara que conserva l'agulla el dibuix s'ha perdut. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-335 41.5896800,2.3527800 446056 4604423 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76910 Rellotge de sol de can Civit https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-civit <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-337 41.5946400,2.2998800 441651 4605008 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76911 Rellotge de sol de can Claus https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-claus <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-338 41.6030700,2.3511400 445930 4605910 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76912 Rellotge de sol de can Jep https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-jep <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-339 41.5925600,2.3534200 446111 4604742 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76915 Rellotge de sol de can Nebot Gros https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-nebot-gros Ha perdut el dibuix. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-342 41.5819400,2.3307900 444216 4603577 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76917 Rellotge de sol de can Saladrigas https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-saladrigas <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-344 41.6123700,2.3410100 445094 4606949 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76919 Rellotge de sol de can Sisó Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-siso-vell Ha perdut el dibuix. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-346 41.6029900,2.3497300 445813 4605902 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76923 Rellotge de sol del Molí de la Roca 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-la-roca-2 Ha perdut el dibuix. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-350 41.5889600,2.3252600 443761 4604360 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76924 Rellotge de sol de can Campmajor https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-campmajor Es troba molt desmillorat i està perdent el dibuix. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-351 41.6299100,2.3303300 444219 4608903 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76925 Rellotge de sol de can Messeguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-messeguer <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-352 41.6112300,2.3480200 445677 4606818 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76929 Rellotge de sol de cal Mates https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-mates Està perdent la pintura del dibuix. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAN LLEDÓ.</p> 08181-356 41.5887100,2.3263000 443848 4604332 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76930 Rellotge de sol de can Gibert https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-gibert <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAN LLEDÓ.</p> 08181-357 41.5998200,2.3574300 446452 4605546 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76934 Rellotge de sol de can Planes de la Muntanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-planes-de-la-muntanya Està perdent el dibuix i la pintura. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAL RAJOLER.</p> 08181-361 41.5843800,2.3379400 444814 4603844 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76935 Rellotge de sol de can Prat Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-prat-nou <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAL RAJOLER.</p> 08181-362 41.5822800,2.2982400 441503 4603637 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76937 Rellotge de sol de ca l'Argent https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-largent <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAL RAJOLER.</p> 08181-364 41.5716800,2.3384600 444847 4602433 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76938 Rellotge de sol de can Galderich https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-galderich <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAL RAJOLER.</p> 08181-365 41.5784500,2.3306600 444202 4603190 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 21/03/2011 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76921 Rellotge de sol del carrer Catalunya, 145 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-catalunya-145 Ha perdut el dibuix. <p>Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-348 41.5830500,2.3247800 443716 4603705 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76927 Rellotge de sol de la Casa Alta https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-alta Està perdent el dibuix. <p>Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-354 41.6194200,2.3229700 443597 4607744 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76594 El pas de la capelleta https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pas-de-la-capelleta XX <p>Tradició de caire religiós que es celebra en diferents punts del terme municipal de La Roca del Vallès. Aquesta costum religiosa té lloc durant tot l'any i consisteix en fer circular entre els veïns les diferents capelletes que han de passar a cada casa un mínim d'una nit per després portar-la a una altre. D'aquesta manera, diu la creença popular, les cases seran beneïdes i protegides. La tradició es troba adscrita a la zona de La Roca centre, on hi circulen dos capelletes, a La Torreta on hi ha dos més i a Santa Agnès de Malanyanes on es troben quatre més. Totes les capelletes presenten la imatge de la Sagrada Família excepte la de la Torreta que presenta una imatge de Santa Maria del Jaire.</p> 08181-21 La Roca del Vallès, 08430 41.5894500,2.3259100 443816 4604414 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Costumari Pública Religiós 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 63 4.5 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76891 Elements de la façana de l'Ajuntament vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-de-la-facana-de-lajuntament-vell <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CARRERAS I CANDI, F. (1988): 'Lo castell de la Roca del Vallès' Reedició feta pel Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès. (la 1ª edició va ser editada per l'Avenç l'any 1895). FERRER I LLOBET, P. (1993): 'Plaça de la Vila i carrer Església (II)' dins Revista Roquerols nº 89, La Roca del Vallès, abril 1993. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> XVI-XVIII <p>Tot i que l'edifici de l'Ajuntament vell va haver de ser enderrocat per evitar el seu enrunament, els elements de la façana principal es desmuntaren i conservaren. Aquests elements es corresponen amb els emmarcaments en pedra de les obertures presents al parament. Cal indicar que la façana estava ordenada simètricament mitjançant dues obertures (una a la planta baixa i l'altra al pis) per cada una de les tres crugies que distribuïen l'espai interior de la construcció. Destaquen els emmarcaments de les dues finestres i el balcó de la planta pis, bastides en granit i en també en pedra calcària. Les finestres eren rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus escairats i els escopidors motllurats. En ambdós casos, les llindes són d'arc conopial amb arquets i decorades, i estaven sostingudes per impostes motllurades. Pel que fa al balcó central, també presentava els brancals bastits amb carreus escairats i la llinda d'arc conopial decorada amb arquets, en aquest cas amb testes d'àngels. Al centre de la llinda hi ha una inscripció gravada damunt d'un relleu assimilat a un escut, sostingut per dos animals, amb el següent text: 'FRANCESCH LANSA 1557 IHS'. La llinda està sostinguda per dues impostes decorades amb un bust femení i un altre de masculí, amb columnetes que ressegueixen els cantells dels muntants. Els emmarcaments de les obertures de la planta baixa consistien en una senzilla finestra rectangular amb llinda plana, les restes dels brancals que emmarcaven el portal principal, format per carreus escairats, i l'emmarcament del portal d'arc rebaixat que donava accés al Casal del Jove, ubicat a la crugia de tramuntana de la construcció. Actualment, aquest elements estan emmagatzemats a l'interior de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, propietat de l'Ajuntament, a l'espera de ser reubicats en un edifici públic encara per determinar.</p> 08181-318 C. del Girasol, 1, 08430 <p>La referència més antiga de la que disposem apareix al fogatge de l'any 1553, on hi consta el cognom Lança. Segons sembla, l'edifici es correspon amb l'antic hostal del sr. Marquet, documentat l'any 1496. Carreras i Candi, però, identificà la construcció amb l'antic hostal d'en Torrens. Per Mossèn Jordi Sales, aquesta dada no és correcta donat que la casa de can Torrents estava situada entre can Roc i can Ridameya, i per tant, ubicada uns quants metres més al nord de l'Ajuntament vell. El 18 d'octubre del 2005, a conseqüència de les fortes pluges, es va esllavissar part de la façana principal, fet que propicià el posterior enderrocament. És força probable que els emmarcaments en pedra de les obertures procedeixin de les runes del castell de la Roca.</p> 41.5892800,2.3313700 444271 4604392 1557 08181 La Roca del Vallès Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-3.jpg Legal i física Modern|Gòtic Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat La data present a la llinda del balcó central del pis probablement indiqui el moment de construcció original de l'edifici, que pel que sembla comptaria amb una coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, la qual entre els segles XVIII i XIX, s'hauria transformat mitjançant el canvi dels sentits dels pendents, anivellant així el coronament de la façana principal. Alhora, les obertures de la planta baixa foren modificades i la finestra central del pis va ser transformada en balcó. El portal d'accés principal a les oficines de l'Ajuntament, del que es conserven alguns carreus escairats, fou transformat entre els segles XIX-XX. 94|93 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76768 Ca la Grassa-can Mario https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-grassa-can-mario <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> XIX <p>Tot i que fa poc temps la casa fou enderrocada, actualment es conserva dempeus l'edifici auxiliar situat a l'extrem nord-oest de la parcel·la. La construcció es pot observar perfectament des de l'actual parc de la Bassa del Molí. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. La façana, orientada a migdia, presenta un portal d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat i una finestra rectangular amb la llinda plana de pedra picada, a la planta baixa. Al pis destaca una galeria porticada formada per sis obertures d'arc de mig punt, sostingudes amb pilars quadrats i amb les impostes incurvades. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats.</p> 08181-187 C. Major, 12, 08430 <p>De l'edifici enderrocat sabem que estava distribuït en planta baixa i dos pisos, que la façana orientada al carrer Major presentava finestres rectangulars i que, en origen, el portal d'accés a l'interior tenia la llinda datada. Segons mossèn Jordi Sales, l'edifici tenia la única premsa de vi del poble. S'utilitzava per premsar la rapa del raïm. Pasqual Ferrer recorda que la darrera persona que duia la premsa era en Màrius Gallemí i Bartrés, i que la Roca arribà a tenir tres premses en funcionament, tot i que amb la pèrdua de les vinyes les premses van anar desapareixent.</p> 41.5896100,2.3257400 443802 4604432 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76768-foto-08181-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76768-foto-08181-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76768-foto-08181-187-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat La casa es troba inclosa dins la Zona d'Expectativa Arqueològica del Nucli Antic (ZEA 1), regulada pel Pla de Millora Urbana del Casc Antic de La Roca Centre, aprovat el 2006. La galeria sembla ser una construcció de finals del segle XIX. Actualment, la parcel·la està tancada mitjançant dos murs d'obra de mitja alçada situats a llevant i ponent del terreny. 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76751 Retaule Major de Santa Agnès de Malanyanes al Museu Diocesà de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-santa-agnes-de-malanyanes-al-museu-diocesa-de-barcelona <p>GARRIGA I RIERA, J. (1986): 'L'època del Renaixement (segle XVI)' dins Història de l'art Català, edicions 62, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> XVI La primera restauració coneguda de la peça es realitzà l'any 2007, en motiu de l'exposició commemorativa dels 700 anys de la fundació de l'església de Santa Agnès de Malanyanes. <p>Retaule original de l'altar major de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, actualment ubicat al Museu Diocesà de Barcelona. El retaule és de pintura al tremp i oli sobre fusta, i està constituït per sis taules referents al martiri de la santa. Les taules representen: Santa Agnès refusant l'aliança matrimonial del fill del pretor, Santa Agnès rebent la palma del martiri que li porta l'àngel mentre el fill del pretor és mort pel dimoni, Degollació de Santa Agnès, Flagel·lació de Crist, Crist amb la creu camí del Calvari i el Calvari. Hi ha escenes ambientades en interiors arquitectònics, estilísticament de caire renaixentista, mentre que les figures i la composició de les escenes és encara gòtica, així com la profusió de daurats presents en el retaule.</p> 08181-170 Monument de la Pia Almoina, av. de la Catedral, 4, 08002 Barcelona <p>El retaule és obra del pintor rossellonès Jaume Forner, el qual signà un contracte per la seva realització l'any 1535, renovat l'any següent pel preu total de 202 lliures i 4 sous. Anteriorment, l'any 1527 Joan Romeu havia realitzat tota la fusteria de la peça. L'any 1680, donat el seu alt grau de deteriorament, es va decidir fer-ne un altre, que actualment encara es pot admirar a l'altar major del temple (obra de Jaume Roig, 1681). Amb el canvi de retaule, l'original va ser desmuntat i guardat fins que l'any 1916 ingressà al Museu Diocesà de Barcelona.</p> 41.5874700,2.3254000 443772 4604195 1536 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-3.jpg Inexistent Renaixement|Popular|Gòtic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Ornamental Inexistent 2023-05-29 00:00:00 Adriana Geladó Prat Jaume Forner 95|119|93 52 2.2 2484 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76801 Retaule Major de Santa Agnès de Malanyanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-santa-agnes-de-malanyanes <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> XVII <p>Retaule format per una predel·la, un sagrari central afegit, dos pisos i el coronament, amb àtic i espigues. Els muntants que separen els plafons en els que es divideixen els pisos estan formats per dues columnes salomòniques, decorades amb raïms i fulles, i arquitrau superior, amb decoració floral, caps d'àngels i permòdols. A la part inferior del retaule, sota la predel·la, hi ha dues portes amb les imatges de Sant Pere i sant Pau. El sagrari central, d'un sol cos, presenta la imatge central de Jesucrist ressuscitat, emmarcat per dues columnes bessones amb capitells corintis, que sostenen un arquitrau decorat amb angelets. Entre les columnes hi ha les imatges de sant Joan Evangelista i sant Joan Baptista. A la part superior de l'element hi ha una balustrada. Aquest sagrari divideix la predel·la en dues parts formades, per un plafó central emmarcat pels basaments decorats de les columnes salomòniques dels muntants. Aquests basaments presenten les imatges de quatre verges màrtirs: santa Apolònia, Eulàlia, Madrona i Llúcia. Els plafons representen la coronació d'espines i la caiguda en el camí del Calvari. Al bell mig del carrer central hi ha la imatge de santa Agnès amb l'Anyell sobre el llibre i la palma. En els plafons dels carrers laterals que l'acompanyen hi ha representat l'amant que la vol per esposa, a l'esquerra, i el pretendent mort pel dimoni, a la dreta. El segon pis presenta, en el plafó central, la decapitació de santa Agnès i, a banda i banda, la santa assenyalant el cel als escarcellers i la cremació d'Agnés. A l'àtic hi ha el Calvari, amb la imatge de Jesucrist crucificat acompanyat de Magdalena i sant Joan. Les espigues estan decorades amb volutes i els relleus de sant Ambrós i sant Tomàs d'Aquino. El retaule està coronat per la imatge del Pare Etern amb el món. Per últim, en el que es pot considerar el marc del retaule hi ha les imatges de sant Xavier, sant Telm o Elm, sant Antoni Abat, sant Antoni de Pàdua i sant Joan Evangelista.</p> 08181-220 Església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 <p>El retaule major actual de l'església parroquial de santa Agnès de Malanyanes és una obra de l'escultor Jaume Roig de l'any 1681. Anteriorment, el 10 de novembre de 1680, el rector mossèn Francesc Morera i els amos de la contrada de Agnès convingueren en aportar diners per la construcció d'un retaule nou, donat el mal estat de conservació de l'anterior. Cal dir que el retaule major original, obra del pintor Jaume Forner entre els anys 1535-36, està dipositat al Museu Diocesà de Barcelona. El 27 d'abril de 1681 signaren el contracte amb l'escultor Jaume Roig, definint l'execució d'un retaule amb el mateix discurs iconogràfic al que encara es conserva, pel preu de 300 lliures, el qual havia d'estar finalitzat pel dia de sant Bartomeu. Posteriorment, el poble contractà el daurador Joan Colubran, de Centelles, per daurar el retaule.</p> 41.6050100,2.3544300 446206 4606124 1681 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-3.jpg Inexistent Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat Jaume Roig (escultor), Joan Colubran (daurador) És força probable que el sagrari central, obra de principis del segle XVII i d'estil barroc, fos reutilitzat per decorar aquest retaule. 96|94 52 2.2 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76802 Retaule Major de Sant Sadurní https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-sadurni <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Els alts relleus Oració a l'hort i Camí del Calvari del retaule de Sant Sadurní de la Roca del Vallès (MDG 615-MDG 612), Museu de Granollers, Granollers. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. TRIADÓ, J.R. (2001): 'L'època del Barroc, s. XVII-XVIII' dins Història de l'Art Català, vol. 5, Edicions 62, Barcelona.</p> XVII Actualment s'està duent a terme una campanya de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. <p>Retaule format per un ampli sòcol de pedra, la predel·la i un pis, amb el coronament format només per l'àtic central. Els muntants que separen els plafons estan formats per columnes decorades amb motius florals, basaments integrats dins la predel·la, capitells corintis i arquitrau superior amb decoració d'àngels. El sòcol de pedra esculpit presenta sis bustos masculins assentats damunt pilastres decorades amb motius florals, i dues portes de fusta situades als laterals i decorades amb els relleus de sant Pere i sant Pau. Actualment, la localització d'aquestes portes està invertida respecte el disseny original. La part més destacable del sòcol són els dos escuts esculpits amb els símbols de la Roca i dels Àustries, aquest últim del regnat de Felip III. La predel·la està formada pels sis basaments de les columnes i quatre plafons intercalats entre ells. Cadascun dels basaments presenta tres imatges esculpides, sumant un total de 18. Hi ha les imatges de l'àngel Rafael amb Tobit, el rei David, els quatre pares de l'església llatina (Agustí, Ambrós, Gregori i Jeroni) i els 12 apòstols amb sant Pau en el lloc de Judes Iscariot. Els plafons, formats per petits alts relleus, representen els quatre primers misteris de dolor del Rosari (Oració a l'hort, la Flagel·lació, la Coronació d'espines i el Camí del Calvari). Al pis, destaca la imatge central de sant Sadurní dins d'una fornícula apetxinada d'arc de mig punt. Damunt seu, i integrada dins l'arquitrau, hi ha la data 1630, al·lusiva a la data de finalització definitiva del retaule. Els quatre plafons del pis que acompanyen la imatge de sant Sadurní representen el martiri d'aquest sant, la seva detenció, la presentació de la verge Maria al temple i la fugida a Egipte. L'àtic, dividit en dos compartiments, presenta les representacions de sant Marc i sant Lluc amb els animals que els representen, el lleó i el brau.</p> 08181-221 A l'altar major de l'església parroquial de Sant Sadurní, 08430 <p>El retaule major de l'església de sant Sadurní de la Roca és obra de l'escultor Antoni Comes i es va realitzar i instal·lar entre els anys 1615 i 1616. La policromia del retaule és obra d'Antoni Rovira, entre els anys 1626 i 1630. L'any 1936, el retaule fou mutilat destruint-ne totes les imatges exemptes. L'any 1938, amb la reutilització de l'església com a fàbrica d'adob agrícola, tota la part de fusta del retaule fou desmuntada i traslladada al Museu de Granollers per la Junta de Salvaguarda de la Generalitat de Catalunya. Finalitzada la guerra, el retaule fou retornat a l'església, tot i que amb diferents instal·lacions efectuades als anys 1942, 1944, 1949 i 1967. Aquesta última, obra de l'escultor Jordi Pallàs, de Sant Julià de Vilatorta, i el decorador Pere Puntí, de Vic. Els alts relleus de l'Oració a l'hort i del Camí del calvari es van quedar al Museu de Granollers, sense indicar d'on provenien. No serà fins l'any 2002 que des del museu identificaran aquests plafons com a integrants del retaule de la Roca, i fins el 2008 que mossèn Rodolf Puigdollers en promogui el seu trasllat a la parròquia. Actualment, el retaule està essent objecte d'una intervenció de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.</p> 41.5902000,2.3260800 443831 4604498 1616 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-3.jpg Inexistent Renaixement|Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat Antoni Comes (escultor), Antoni Rovira (pintor) El retaule original constava de tres pisos, assentats damunt del sòcol de pedra actual degudament policromat. De fet, amb l'actual restauració de la peça s'estan recuperant fragments de la policromia original. Acompanyaven el retaule diverses imatges exemptes de sants, que foren destruïdes durant el conflicte bèl·lic. 95|96|94 52 2.2 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76575 Castell de Bell-lloc/Sant Pau https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-bell-llocsant-pau <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> XI-XVIII <p>Restes de l'antic castell situades davant de la masia del Bell-lloc i a escassos metres al sud-est de les antigues escoles del mateix nom. Actualment es conserva part de la torre de l'homenatge del castell, transformada en capella, i diversos panys de mur que permeten intuir un recinte originari de planta quadrada o rectangular, disposat al voltant de la torre. Aquesta és de planta circular, d'uns 7 metres de diàmetre per 6 metres d'alçada, i amb un gruix de murs d'uns 0,90 metres. Presenta un portal d'accés rectangular a la banda de migdia de la construcció, amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. A la part superior de la llinda hi ha un petit arc de descàrrega bastit en maons, que alleugera el pes del mur damunt del portal. Per sobre hi ha un petit rosetó bastit amb dos carreus de pedra treballats i, encara més amunt, un plafó inscrit i l'escut dels comtes de Bell-lloc, que alhora tapia una altra obertura circular. La torre presenta un coronament format amb merlets esglaonats bastits amb maons. Al bell mig de la coberta hi ha un petit campanar quadrat bastit amb maons, amb una única obertura de mig punt per la campana. L'interior és cobert amb una volta de canó emblanquinada sostinguda damunt d'una cornisa motllurada de pedra, que envolta tot el perímetre de l'estança exceptuant el portal d'accés, que interiorment és d'arc rebaixat. La planta d'aquesta sala és semicircular i presenta un altar i una fornícula d'arc rebaixat oberta al parament. La torre està bastida en pedra, maó i morter de calç. A la part inferior del parament, la pedra és de mida mitjana, desbastada i disposada seguint filades més o menys regulars. A la part superior, la pedra no està treballada, està disposada irregularment, amb fragments de maons encastats i tot lligat amb abundant morter de calç. A la banda de tramuntana de la torre es documenten dos panys de mur disposats en paral·lel, i distanciats un metre aproximadament entre sí, que conserven una alçada aproximada d'un metre també. Ambdós són bastits amb còdols i pedra desbastada i sense treballar, disposats regularment. A la banda de ponent de la torre es conserven dos petits trams més de muralla bastits en pedra sense treballar disposada en filades, tot lligat amb morter de calç. El pany de mur que toca al camí està atalussat.</p> 08181-2 Barri de Bell-lloc, 08430 <p>La primera notícia del castell és de l'any 1073, quan n'era senyor Geribert Guitard per testament sacramental de la seva muller Guília Arbert. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. L'any 1117 passà a mans del monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona per la donació de Gausbert de Bell-lloc i la seva muller Rolanda. El 1123, Udalard dóna el castell al seu nebot Pere de Gallifa, i el 1135, el castlà era Pere Bertran de Bell-lloc i posteriorment el seu primogènit Pere. L'any 1172 el castell era de Guillem de Bell-lloc, hereu de l'anterior. Els propietaris se succeeixen fins que l'any 1314, Simó de Bell-lloc recupera la propietat per la família. L'any 1460, durant la gerra del remences, el castell fou destruït. No serà fins l'any 1704 que el comte Ramon de Bell-lloc i Macip reedifica la torre de l'homenatge convertint-la en una capella dedicada a sant Pau. Les obres finalitzaren l'any 1706. Posteriorment però, el castell fou de nou destruït durant la guerra del Francès (any 1808) i ja no es tornà a reedificar. Ja en el segle XX, la capella fou restaurada l'any 1941. Els Bell-lloc mantingueren el castell fins l'any 1944, passant a ser propietat després de la Caixa de Barcelona (Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona) i, a partir l'any 1990, de la Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona, 'La Caixa', per la fusió de la primera entitat amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i les Balears. A partir del 2003 és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.L.</p> 41.6259100,2.3353000 444630 4608456 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-3.jpg Legal Romànic|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIN National Monument Record Defensa 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat Cal esmentar que els sepulcres dels Bell-lloc foren traslladats el 1855 de Sant Pau del Camp a l'església de Sant Pere (comtat de Bell-lloc). La protecció complerta de l'element és: BCIN R-I-51-5617 (Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949)/AEA 100 m (PEP 2011). 92|119|85 45 1.1 1771 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76743 Turó de l'Alomar https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-lalomar <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> Desaparegut <p>Restes de dues sitges ibèriques localitzades prop del turó d'Alomar, actualment desaparegudes. Proporcionaren els següents materials: fragments de ceràmica ibèrica a torn, d'àmfora ibèrica, d'àmfora itàlica, Dressel 1A, Dressel 1B, Campaniana A i B, un molí branquiforme i fragments de dolia i tègules.</p> 08181-251 A uns 400 m. a llevant de la ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001, 08430 <p>El jaciment, datat entre els segles VI - I a.C., es va documentar per referències orals segons les quals, pels voltants de l'any 1970, el senyor Llobet localitzà les restes de dues sitges ibèriques extraient sauló. Sembla ser que lliurà els materials a mossèn Jordi Sales, rector de la Roca en aquell període. El jaciment va ser destruït per una pedrera.</p> 41.5778900,2.3236600 443618 4603132 08181 La Roca del Vallès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76743-foto-08181-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76743-foto-08181-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76743-foto-08181-251-3.jpg Legal Popular|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|81 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76826 Can Cucut https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cucut <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> Desaparegut <p>Restes d'una vil·la romana actualment desapareguda per la construcció de l'autopista AP-7. El jaciment es localitzava en una zona de conreus situada en les vessants de la serra miocènica a l'oest del riu Mogent, al nord de la desapareguda masia de Can Cucut i al nord-oest de Can Claus. La cronologia dels materials documentats gira entorn del 150 a.C. i el 25 d.C. Es tracta de ceràmica ibèrica feta a torn, àmfora ibèrica, campaniana B, Dressel 1A, terra sigil·lata sudgàl·lica (tot i que testimonial) i abundants fragments de tègula i dòlia.</p> 08181-245 Sortida 13 de l'autopista AP-7, 08430 <p>El jaciment fou documentat per Josep Estrada. Les obres de moviment de terres per la construcció de l'autopista AP-7 es van realitzar l'any 1968. L'any 2005, amb motiu de les obres de la Línia d'Alta Velocitat (LAV) tram Mollet del Vallès - La Roca del Vallès, la zona fou objecte d'una campanya de prospecció.</p> 41.6029500,2.3382700 444858 4605905 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76826-foto-08181-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76826-foto-08181-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76826-foto-08181-245-3.jpg Legal Popular|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76798 Can Solei-Mas Soley de Vilanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-solei-mas-soley-de-vilanova <p>ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS ORIENTAL (ACVO): Fons del Mas Soley. AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVIII La masia es troba en molt mal estat, amb la teulada, pisos i diferents parts de la façana enrunada. <p>Restes d'una masia aïllada de planta rectangular que es troba en estat d'abandonament i enrunament. L'edifici està en molt mal estat i la vegetació fa no possible una descripció acurada de les restes. La construcció presenta diverses fases constructives, reformes i ampliacions. Entre els diferents materials constructius es poden apreciar els murs de tàpia i la utilització de pedres de diversos tipus i maons. Actualment li manca la teulada, els pisos i diverses part de la façana, encara que es pot observar el seu perímetre. Cal destacar que al sud-oest s'hi pot apreciar una arcada que hom considera de diafragma apuntada bastida amb dovelles de pedra de mida petita.</p> 08181-217 Carretera de Vallderiolf BV-5159 <p>Tot i que al Pla Especial i Catàleg de patrimoni de La Roca, la tipologia de l'arc es considera de diafragma apuntat (enquadrat entre els segles XIII-XV), pensem que la construcció s'hauria de contextualitzar més en època moderna, vers el segle XVIII. La construcció apareix citada als fogatges dels anys 1497 i 1553 i, a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), es conserva un fons documental de pergamins procedents de la construcció, datats entre els anys 1322 i 1621.</p> 41.5785900,2.3048500 442051 4603223 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76798-foto-08181-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76798-foto-08181-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76798-foto-08181-217-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 98|119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76762 Capella de can Nebot Gros https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-nebot-gros <p>CARRERAS I CANDI, F. (1988): 'Lo castell de la Roca del Vallès' Reedició feta pel Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès. (la 1ª edició va ser editada per l'Avenç l'any 1895), pp. 141-142. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVI <p>Restes d'una antiga capella situades dins del jardí de la casa de can Nebot Gros. Es conserva l'antic portal d'accés a l'interior del temple. Està format per un arc de mig punt adovellat i motllurat, a mode d'arquivoltes disposades en gradació. L'arc descansa damunt de dues impostes decorades amb petites testes humanes, un home amb barba i turbant a l'esquerra i una dona a la dreta. Els brancals de l'obertura estan bastits amb carreus de pedra desbastats, i decorats amb motllures rectilínies a la part interior de l'obertura. Unes escales de pedra comuniquen el portal de la capella amb el nivell de circulació actual del jardí, tot i que van ser restituïdes. La pedra és sorrenca.</p> 08181-181 C. de Bonavista (can Nebot Gros), 08430 <p>L'obertura correspon al portal de la capella de can Nebot Gros, propietat del senyor Nebot fins que, al segle XVII, aquest es vengué la capella i tot el veïnat al senyor Miquel Carpinell. Des d'aquest moment, el nou propietari va posar un rector particular a disposició de la seva família. L'últim rector que va tenir la família Carpinell es deia Valentí Reixac, el cognom del qual va donar nom al barri Reixac, donat que la casa pairal dels Carpinell i diverses propietats es trobaven en aquesta zona. La capella va ser utilitzada com habitatge fins l'any 1950. Estilísticament, l'obertura s'adscriuria a l'estil gòtic tardà.</p> 41.5817400,2.3308100 444218 4603555 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76762-foto-08181-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76762-foto-08181-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76762-foto-08181-181-3.jpg Legal i física Modern|Gòtic Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat Aquest element es recull al Pla especial i catàleg del Patrimoni de la Roca del Vallès (2011) amb la categoria de Vestigi arqueològic. 94|93 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76827 Can Gener de les Valls-Peça d'en Cortès https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gener-de-les-valls-peca-den-cortes <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> Desaparegut <p>Restes d'un suposat lloc d'habitació, que podria estar relacionat amb les dependències d'una vil·la romana, actualment desaparegudes. Les restes, consistents en fragments de murs, estaven situades a la banda de llevant de l'actual urbanització de la Roca Dos, entre els torrents de can Borrell i can Sora i poca distància a l'oest de la casa de can Gener. Es tracta d'una zona de conreus de pendent suau envers el sud-est. Actualment no es localitza cap estructura en superfície. Els materials que es relacionen amb el jaciment corresponen a ceràmiques campanianes de vernís negre, ceràmica ibèrica feta a mà i a torn, fragments de tègula, àmfora i d'Opus Testaceum.</p> 08181-246 Barri de les Valls, 08430 <p>El jaciment fou documentat i els materials recollits per Josep Estrada l'any 1949. Abans de la Guerra Civil es documentaven parets romanes, ceràmica campaniana de vernís negre, ceràmica ibèrica feta a mà i a torn, fragments d'àmfora, d'Opus Testaceum i de tègules.</p> 41.6003400,2.3168600 443071 4605629 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76827-foto-08181-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76827-foto-08181-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76827-foto-08181-246-3.jpg Legal Popular|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76828 Vinya d'en Tomàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-tomas <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> Desaparegut <p>Restes d'un possible fons de cabana del període neolític final - calcolític actualment desaparegudes. Les restes aparegueren en una zona de conreus limitada per la vessant nord-est del turó de can Planes, a uns 300 metres del cim. De fet, el jaciment es localitzava a uns 350 metres de distància al sud de l'encreuament entre la carretera C-1415c i l'enllaç per agafar la carretera BV-5105. El material recollit està format per diversos fragments de ceràmica campaniforme, molts fragments de ceràmica sense decoració, ascles de sílex i 3 discs de pedra d'uns 9 centímetres de diàmetre, amb perforació central. Cal dir que aquestes troballes van ser superficials i no es documentà cap tipus d'estructura ni tampoc estratigrafia.</p> 08181-247 Al sud de la ctra. de Mataró a Granollers C-1415c, 08430 <p>El jaciment fou excavat per Josep Estrada durant els anys 50 del segle XX. Al fons del Museu de Granollers es conserven 24 fragments de ceràmica feta a mà, alguns d'ells decorats amb bandes i ondulacions.</p> 41.5899500,2.3399400 444986 4604461 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76828-foto-08181-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76828-foto-08181-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76828-foto-08181-247-3.jpg Legal Popular|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|78 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76833 Sant Pere del Bosc / del Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-del-bosc-del-puig <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CARRERAS Y CANDI, F. (1893): 'Excursió a La Roca', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 11, any III. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIV-XVII L'edifici es troba enrunat i cobert de bardissa. <p>Restes d'un edifici monacal del que es conserven alguns murs i obertures. Actualment no es pot apreciar, donat la quantitat de bardissa i vegetació vària, el perímetre de l'edifici, encara que hom diu que era de planta rectangular de planta rectangular amb zones de murs de pedra de paredar de mida mitjana i disposada en filades horitzontals. Un dels trams de mur que encara queden en peu ens mostra part d'un arc de mig punt bastit amb dovelles gran i ben facturades, indici de la magnitud de l'edifici.</p> 08181-260 Carretera de La Roca a Òrrius BV-5106, 08430. <p>Segons el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès, entre els anys 1340 i 1421 l'edifici fou habitat per monges al càrrec d'una prioressa. Segons el butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, en el priorat de Sant Pere del Bosc s'hi venerava una imatge de marbre blanc de la Verge Maria amb el nen. La imatge, custodiada pel senyor Isidre Raymir i Forns, el qual l'havia recollit trencada per la meitat, fou cedida al museu del centre excursionista. La imatge media uns 28 cm. d'alçada, presentava un basament octogonal i estava datada de la segona meitat del segle XV.</p> 41.5776600,2.3327200 444373 4603101 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76833-foto-08181-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76833-foto-08181-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76833-foto-08181-260-3.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. 94|119|85 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76823 Pujador del castell de Bell-lloc https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujador-del-castell-de-bell-lloc <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.] (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès (n.d). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> - I - XV <p>Restes arqueològiques localitzades en una zona indeterminada situada a l'entorn del camí que porta a la capella de Sant Pau (antic castell de Bell-lloc) des de les antigues escoles de Bell-lloc. Actualment, en aquest camí no s'observa cap resta ceràmica aparent ni tampoc cap estructura arqueològica. On sí es documenten estructures és a la banda de tramuntana i ponent de la capella de Sant Pau. Es tracta de les restes de murs d'un metre d'alçada aproximada, bastits en pedra escairada i sense treballar disposada regularment, dels que tradicionalment s'ha cregut que podrien pertànyer als fonaments d'alguna estructura romana. Seguint la mateixa tesi, l'actual capella podria haver reutilitzar elements constructius romans, i fins i tot es creu que el turonet on s'assenta l'edifici és artificial i es podria haver creat a partir de l'enderroc de les antigues construccions romanes. Tot i això, tant la tècnica constructiva com la distribució de les estructures, ens permeten assegurar que formaren part del recinte del castell medieval.</p> 08181-242 Barri de Bell-lloc, 08430 <p>Les troballes foren localitzades pel cardedeuenc Tomàs Balbey. De fet, els antics masovers de la masia situada davant la capella recordaven les visites realitzades per aquest personatge i altres erudits de la zona com el sr. Comes. En concret havien visitat en diverses ocasions unes feixes situades a ponent del castell.</p> 41.6262800,2.3354200 444640 4608497 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76823-foto-08181-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76823-foto-08181-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76823-foto-08181-242-3.jpg Legal Medieval|Popular|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 85|119|83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76922 Rellotge de sol del Molí de la Roca 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-la-roca-1 XVIII-XIX <p>Rellotge de sol de forma rectangular situat a la façana de migdia de l'antic molí de la Roca, en el volum de construcció medieval del conjunt. El rellotge està format per un revestiment arrebossat doble decorat amb la tècnica de l'esgrafiat. El rellotge en sí és ovalat, està decorat amb motius vegetals i florals i presenta una cartel·la central amb la següent llegenda: 'QUI TÉ SOL QUÈ MÉS VOL?'. A la part superior hi ha el sol, amb cara somrient, des del que surt el gnomos, de ferro, i està emmarcat per l'any de construcció 1661. A la part inferior del rellotge hi ha una petita inscripció que resa: 'CASTELLS 1981'. Probablement, aquesta darrera inscripció faci referència a la rehabilitació de l'element per part dels germans Castells, artistes destacats del municipi.</p> 08181-349 C. d'Anselm Clavé, 9, 08430 41.5889600,2.3252600 443761 4604360 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76922-foto-08181-349-1.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat La resta de rellotges de forma quadrada o rectangular presents en diversos edificis del terme municipal de la Roca del Vallès, presenten les mateixes característiques tipològiques que aquest element. Majoritàriament s'ubiquen a les façanes orientades a migdia i molts d'ells estan pintats damunt dels revestiments arrebossats dels paraments exteriors. També n'hi ha d'esgrafiats i d'altres que estan bastits amb rajoles de ceràmica vidrada decorades. Cal destacar que alguns dels rellotges presenten peces de pedra i d'altres elements reaprofitats. Els gnòmons són de ferro. En alguns casos van acompanyats d'una llegenda associada relacionada amb el sol i el temps. Aquests elements són de cronologia diversa en ocasions amb les dates de construcció i rehabilitació de l'element, com el cas actual. 98|119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76933 Rellotge de sol de cal Rajoler https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-rajoler XX <p>Rellotge de sol de forma indeterminada situat a la façana de migdia de la masia de cal Rajoler. El rellotge està pintat damunt del revestiment arrebossat que cobreix el parament de l'edifici. Està decorat amb un paisatge muntanyós policrom, amb el gnòmon de ferro i els números pintats de color negre.</p> 08181-360 C. d'en Reixac, 50, 08430 41.5800300,2.3259500 443811 4603369 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76933-foto-08181-360-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat La resta de rellotges inclosos dins la categoria de tipologies indeterminades presents en diversos edificis del terme municipal de la Roca del Vallès, presenten les mateixes característiques tipològiques que aquest element. Majoritàriament s'ubiquen a les façanes orientades a migdia i molts d'ells estan pintats damunt dels revestiments arrebossats dels paraments exteriors. També n'hi ha d'esgrafiats. Els gnòmons són de ferro. En alguns casos van acompanyats d'una llegenda associada relacionada amb el sol i el temps. Aquests elements són de cronologia diversa en ocasions amb les dates de construcció i rehabilitació de l'element. 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76931 Rellotge de sol de can Lledó https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-lledo <p>Rellotge de sol de forma circular situat a la façana de migdia de la masia de can Lledó. El rellotge està format per un revestiment arrebossat doble decorat amb la tècnica de l'esgrafiat. Està decorat amb motius geomètrics i florals, amb un paó al bell mig des del que surt el rellotge en sí, amb números romans. No hi ha cap llegenda.</p> 08181-358 Can Lledó, 08430. 41.5963400,2.3538100 446147 4605162 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76931-foto-08181-358-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat La resta de rellotges de forma circular i ovalada presents en diversos edificis del terme municipal de la Roca del Vallès, presenten les mateixes característiques tipològiques que aquest element. Majoritàriament s'ubiquen a les façanes orientades a migdia i molts d'ells estan pintats damunt dels revestiments arrebossats dels paraments exteriors. També n'hi ha d'esgrafiats. Cal destacar que alguns dels rellotges presenten peces de pedra i d'altres elements reaprofitats. Els gnòmons són de ferro. En alguns casos van acompanyats d'una llegenda associada relacionada amb el sol i el temps. Aquests elements són de cronologia diversa en ocasions amb les dates de construcció i rehabilitació de l'element. 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76775 Glorieta de can Torrents https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-can-torrents <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1987. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIX La plaça es va acabar d'arranjar cap a finals de l'any 2008 o principis del 2009. <p>Porxo o glorieta de planta quadrada, formada per quatre pilars que sostenen una coberta de quatre vessants de teula. Els pilars són quadrats, decorats amb basaments i capitells, i bastits en maons. La coberta és de teula vidrada amb els careners ressaltats en teula vidrada verda i decoració central. Per la banda interior, la coberta presenta una encavallada de cinc nusos de fusta que sosté una solera de bigues, llates i maons plans. A l'extrem sud-oest de la plaça s'aixeca una petita caseta auxiliar de planta quadrada, coberta per una petita cúpula d'arc de mig punt central bastida amb maons. Tota la construcció és bastida amb maó pla, tot i que amb els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> 08181-194 Al bell mig de la plaça de can Torrents, 08430 <p>Aquests elements estan situats a l'actual plaça dura situada a migdia de la casa de can Torrents. La plaça està delimitada pels carrers Montseny, Pompeu i Fabra, d'Anselm Clavé i l'avinguda Catalunya, i es correspon amb els antics jardins de la casa. Tant la glorieta com la caseta auxiliar, situada de l'extrem sud-oest de la plaça, formaven part de les propietats de la casa de can Torrents, i per tant, s'adscriuen al corrent noucentista de finals del segle XIX.</p> 41.5876200,2.3261600 443835 4604211 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76775-foto-08181-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76775-foto-08181-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76775-foto-08181-194-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Lúdic 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 106|98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76854 Placa del Carreratge https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carreratge <p>BAULIES, J. (2000): La Roca del Vallès, Santa Agnès de Malenyanes i Valldoriolf, carrers de Barcelona. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> XX <p>Placa situada al vestíbul de l'Ajuntament de la Roca del Vallès, a l'edifici de can Sol. En concret, la placa està fixada en una de les parets del vestíbul, al costat de les escales d'accés als pisos superiors. Es tracta d'un placa metàl·lica quadrada amb la següent inscripció: 'A LA ROCA, SANTA AGNÈS I VALLDORIOLF que van ser carrers de Barcelona des del 1385, en la commemoració del 750 aniversari de la institució del Consell de Cent 1249-1999'. A la part inferior de la placa hi ha el nom de l'Ajuntament de Barcelona i de l'Associació Consell de Cent. A la part superior, damunt de la inscripció, hi ha l'escut de Barcelona.</p> 08181-281 Can Sol (C. de Catalunya, 24, 08430) <p>La placa commemora els 750 anys de la concessió del rei Jaume I el Conqueridor del privilegi que regulava el règim jurídic del municipi de Barcelona i la constitució del Consell de Cent l'any 1249. Fou donada pel senyor Germà Vidal, president de l'Associació Consell de Cent, el 29 de novembre de 1999. El carreratge, basat en el veïnatge que el precedia, era un sistema de protecció que exercia un municipi gran sobre els pobles propers. Donaven protecció jurídica, política i militar a canvi d'una taxa anual i de la participació dels homes dels pobles protegits.</p> 41.5874700,2.3254000 443772 4604195 1999 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76854-foto-08181-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76854-foto-08181-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76854-foto-08181-281-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76904 Pila baptismal de Santa Maria del Jaire https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-santa-maria-del-jaire <p>PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL JAIRE (2010): 25 anys de vida parroquial. Obtinguda el 14 de març de 2010.</p> XX <p>Pila baptismal ubicada als peus de l'església parroquial de Santa Maria del Jaire, en una de les cantonades que forma l'edifici, oberta a l'exterior mitjançant grans finestrals que il·luminen l'estança. La pila és de grans dimensions i està bastida en granit. Presenta un peu cònic damunt del que es recolza la pila, semicircular i sense decoració. Alhora, el conjunt s'assenta damunt d'un mosaic amb trencadís ornamentat, obra del ceramista Antoni Comella. El mosaic és polícrom i representa símbols i ornamentacions de caire religiós relacionades amb el sacrament del baptisme.</p> 08181-331 Església parroquial de Santa Maria del Jaire (Passatge Santa Maria del Jaire, sn, 08430) <p>La parròquia de Santa Maria del Jaire, obra de l'arquitecte Vicenç Oliv', fou beneïda el 13 d'abril de 1986 i dedicada el 13 de març de 1988 pel Cardenal Arquebisbe Narcís Jubany. Segons informacions facilitades pel rector de la parròquia de Santa Maria del Jaire, mossèn Rodolf Puigdollers, el mosaic on s'assenta la pila és obra del ceramista granollerí Antoni Comella.</p> 41.6040900,2.3006200 441721 4606056 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76904-foto-08181-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76904-foto-08181-331-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 52 2.2 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76879 Oratori de Santa Agnès https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-santa-agnes XVIII Una de les rajoles del plafó ha caigut i la part inferior del amteix presenta força mal estat de conservació. <p>Petit oratori situat a la banda de migdia de la tanca de pedra que delimita la rectoria vella de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes. Consisteix en una plafó rectangular encastat al mur, protegit per una teulada de dos vessants i amb un petit altar rectangular de pedra bastit amb carreus reaprofitats. La coberta està sostinguda per una solera de llates de fusta i rajols lligada al mur de tanca. El plafó està format per 30 rajoles de ceràmica vidrada decorades, amb la imatge central de santa Agnès i els seus atributs, envoltada d'un paisatge. Sota els seus peus hi ha el nom de la santa i l'any de construcció original, 1762. La placa presenta un emmarcament decorat amb motius vegetals.</p> 08181-306 Camí d'Alcoll, veïnat de l'Església, 08430 <p>Tot indica que la construcció de l'oratori és de l'any 1762, malgrat que la placa de ceràmica ha estat probablement restituïda. Segons la signatura del plafó és obra del senyor Joan Vicens, de Barcelona.</p> 41.6040100,2.3555400 446298 4606012 1762 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76830 Font de can Planes https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-planes-0 <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> Desaparegut <p>Pels voltants de la font de can Planes, situada a llevant de l'encreuament entre els carrers Picasso i del Bosc de la Roca centre, va aparèixer una sitja amb ceràmica ibèrica. El sòl de la zona ha estat alterat tant per l'antic ús agrícola del paratge com per les actuals activitats de lleure que es desenvolupen a la font (actualment és una zona de pícnic habitual).</p> 08181-249 A llevant de l'encreuament entre els carrers Picasso i del Bosc, 08430 <p>Segons consta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic del Parc Serralada Litoral, la noticia de la troballa fou facilitada per M. Llobet. A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya també hi consta aquesta dada i alhora s'indica que la sitja fou buidada per furtius. Segons el Pla especial i catàleg de patrimoni de la Roca del Vallès, la sitja fou destruïda pels treballs executats a la pedrera propera</p> 41.5852200,2.3327200 444380 4603940 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76830-foto-08181-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76830-foto-08181-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76830-foto-08181-249-3.jpg Legal Popular|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|81 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76785 Fons documental de Sant Sadurní https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-sadurni <p>ARQUEBISBAT DE BARCELONA (.n.d): Patrimoni cultural: L'arxiu i museu de la diòcesi. Obtinguda el 1 de març de 2011. GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> XV-XX <p>Part del fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Sadurní de la Roca del Vallès està actualment custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB), institució que custodia els documents emanats de l'activitat del bisbe i a la seva cúria diocesana, i gestiona la consulta de les sèries del mateix i dels fons en dipòsit, amb seu al carrer del Bisbe, 5, dins el Palau Episcopal Aquest arxiu custodia un extens i divers fons relacionat amb el patrimoni documental del terme de La Roca. En grans termes el podem dividir en tres parts: -Llibres d' l'obra de la Confraria del Roser (ss. XVIII-XVIII) -Llibre de Sagraments (ss. XV-XIX): Baptismes, confirmacions, matrimonis òbits i testaments. -Sèrie de documents parroquials (ss. XVII-XX): Obras i inventaris, testaments i consentiments, llicències matrimonials, llibres de comptes, llibres en blanc, i fulles soltes.</p> 08181-204 Palau Episcopal, c/ del Bisbe 5, 08002 Barcelona <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) és la institució encarregada de custodiar l'ampli i divers fons documental emanat de l'activitat del bisbe i a la seva cúria diocesana, així com gestionar la consulta de les sèries del mateix i dels fons en dipòsit i també la seva conservació òptima. La seva ha estat i és des de la seva creació la mateixa: l'edifici del palau episcopal, primerament a la planta baixa, però des dle 1900 fins avui en dia, a la segona planta del palau. El seu origen i estructura es remunta vers l'any 878 quan Lluís II de França concedí el privilegi al bisbe Frodoí sobre les prim' propietats episcopals i drets importants. La seva funció original era servir a les tres Curies i a la secretaria de cambra del palau episcopal.</p> 41.5874700,2.3254000 443772 4604195 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76785-foto-08181-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76785-foto-08181-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76785-foto-08181-204-3.jpg Legal i física Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-05-29 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) 94|98|119|85 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76795 Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Sadurní de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-sadurni-de-la-roca <p>GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> XV-XX <p>Part del fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Sadurní de la Roca del Vallès està actualment custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) i una altra part es troba a la mateixa parròquia amb seu a carrer de l'Església, 2 (08430, La Roca del Vallès). Entre la documentació que custodia es troben documents que es remunten des de l'època medieval fins l'actualitat. A continuació transcrivim com es divideix la documentació i els anys que abasten. -Baptismes (1751-1980): 9 volums. -Matrimonis (1570-1980): 6 volums. -Defuncions (1630-1980): 9 volums. -Confirmacions (1819-1978): 3 volums -Comunions (1941-1980): 2 volums. -Expedients matrimonials (1941-1980): 1 lligall. -Aniversaris i celebracions: (1869-1963): 3 volums. -Testaments (1492-1950): 1 volum. -Llibres de la Fàbrica i Obra (1600-1930): 3 volums. -Comptes (1816-1973): 3 volums. -Visites pastorals (1942-1931): 1 volum. -Inventaris parroquials (1950-1979): 1 volum.</p> 08181-214 C. de l'Església, 2, 08430 <p>L'església la va fundar l'abadessa Emma de sant Joan de les Abadesses l'any 932. Sembla ser que del primitiu edifici romànic només se'n conserva un pany de parament integrat al mur de tramuntana interior del temple. Entre els anys 1557 i 1581, el temple fou engrandit i renovat, sota les ordres del mestre d'obres Bartomeu Roig. Vers el 1558, Miquel Roig apareix com a mestre d'obres en el disseny i construcció de la portalada. Posteriorment es documenta la realització de la teulada l'any 1604, i l'enrajolat el 1606, així com una reparació de la volta de la nau l'any 1636. En el transcurs d'aquest segle també es transformà la volta de la segona capella de tramuntana en una cúpula. Durant la guerra de Successió, el temple serví com a caserna de les tropes de Felip V.</p> 41.5902000,2.3260800 443831 4604498 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76795-foto-08181-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76795-foto-08181-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76795-foto-08181-214-3.jpg Legal i física Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez/Adriana Geladó Prat 94|98|119|85 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76696 Albereda de can Ribes https://patrimonicultural.diba.cat/element/albereda-de-can-ribes <p>Nom en català: Àlber Nom científic: Populus alba Diàmetre base (cm): 94 Diàmetre 1,30m (cm): 75 Alçada (m): No mesurable, està al mig del conjunt i no hi ha prou distància. Diàmetre màxim de capçada (m): No mesurable</p> 08181-123 41.5769200,2.3138400 442799 4603031 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA7. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76650 Xiprer de can Cuana https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-can-cuana <p>Nom en català: Xiprer de Monterrey Nom científic: Cupressus macrocarpa Diàmetre base (cm): 172 Diàmetre 1,30m (cm): 132 Alçada (m): 17 Diàmetre màxim de capçada (m): 18,4</p> 08181-77 41.5922400,2.3217300 443470 4604727 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A29. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
76678 Xiprer de can Companys de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-can-companys-de-dalt <p>Nom en català: Xiprer de Monterrey Nom científic: Cupressus macrocarpa Diàmetre base (cm): 151 Diàmetre 1,30m (cm)1: 63 Diàmetre 1,30m (cm)2: 100 Alçada (m): 15 Diàmetre màxim de capçada (m): 16,5</p> 08181-105 41.5834900,2.3495200 445779 4603738 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A56. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2026-03-06 09:37
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 70,03 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5