Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76587 | Can Mañosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manosa | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | Actualment l'edificació presenta un cert grau de deixadesa que s'aprecia en les diferents façanes, encara que en general es troba en un bon estat de conservació. | <p>Masia contemporània aïllada i orientada a migdia, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, que consta de planta baixa i un pis. Es tracta d'una masia ben conservada en un context agrari molt proper a la zona urbana. Presenta unes façanes molt austeres arrebossades i pintades de blanc, excepte la principal, on l'aparell de còdols és vist i on destaquen les obertures rectangulars emmarcades amb maons. Cal esmentar que a la façana de ponent s'hi adossen dos edificis annexes, creant una planta, conjunta amb la Masia, de forma de L.</p> | 08181-14 | C/ Catalunya, s/n, 08430 (Ctra. De la Roca a Vilanova BV-5001 km. 24). | 41.5747600,2.3183600 | 443174 | 4602788 | 1928 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76587-foto-08181-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76587-foto-08181-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76587-foto-08181-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76592 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-5 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | Les dovelles i els carreus del portal d'accés estan emblanquinats. Els revestiments de les façanes exteriors estan força degradats. | <p>Edifici aïllat de planta irregular format per tres cossos adossats. El volum principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal, està distribuït en planta baixa i pis, i consta de dues crugies. Presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra desbastats i, al seu costat, una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat que es repeteix al pis. En aquest nivell, damunt del portal, destaca una altra finestra rectangular amb els brancals bastits amb carreus desbastats de pedra i la llinda plana monolítica sostinguda per dues impostes motllurades. Adossat a la façana de llevant de la construcció hi ha un volum rectangular distribuït en un sol nivell, amb la coberta de teula d'un sol vessant i les obertures bastides amb maons. Adossat a migdia d'aquesta construcció, i tancant la façana del cos principal per la banda de llevant, hi ha un altre cos auxiliar destinat a les tasques agrícoles, que presenta les mateixes característiques constructives que l'anterior. La façana de tramuntana també compta amb un volum adossat de les mateixes característiques que els anteriors. La construcció principal presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, mentre que els cossos auxiliars deixen l'aparell de paredat vist.</p> | 08181-19 | Barri de les Valls del sud, 08430 | <p>Les prim' noticies del nom Font de les que tenim constància apareixen en els fogatges dels anys 1497 i 1553.</p> | 41.5761900,2.3103000 | 442503 | 4602952 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76592-foto-08181-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76592-foto-08181-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76592-foto-08181-19-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, l'edifici està deshabitat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||
| 76714 | Can Soler de Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler-de-reixac | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVI-XVII | El revestiment de la façana principal està força degradat, deixant a la vista el parament de tàpia. | <p>Edifici aïllat de planta més o menys trapezoïdal, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis i s'organitza en tres crugies. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats, actualment emblanquinat. Està descentrat i situat a la crugia de migdia. Les finestres, escasses i de dimensions reduïdes, estan emmarcades amb carreus de pedra granítica. Destaca la finestra situada damunt del portal, donat que presenta els cantells bisellats. La resta de façanes de la construcció presenten la mateixa tipologia d'obertures, tot i que als paraments de llevant i tramuntana són bastides amb maons en gran part. Adossat a l'extrem de tramuntana de la façana principal hi ha un cos auxiliar amb teulada d'un sol vessant, destinat a les tasques agrícoles. La façana de llevant presenta tres grans contraforts de reforç bastits en pedra, mentre que a la façana de migdia hi ha una terrassa descoberta al nivell del pis. La construcció està bastida amb murs de tàpia i un sòcol de paredat comú, amb un revestiment arrebossat, o bé amb els paraments totalment paredats, segons el moment cronològic de la construcció.</p> | 08181-141 | Al quilòmetre 0 de la carretera de la Roca a Òrrius BV-5106, 08430 | <p>Per una banda, aquest mas s'identifica amb el 'Castro morino', un alou que a principis del segle XII va passar a formar part de la parròquia de sant Esteve de Vilanova de la Roca. L'any 1434, la parròquia fa un establiment perpetu a un pagès de la Roca, anomenat Soler de Reixach: 'Establiment perpetu de un castell ab sas terras y honors... dit lo Castell de Maurins' (SALES, 1978: 29). A l'expressar els termes dóna indicacions prou clares de la situació de l'edifici, que es correspon amb el mas Soler actual. Posteriorment, en un document de l'any 1725, s'indiquen unes fites que concorden a la perfecció amb les anteriors, mentre que l'any 1729, al 'Llibre de Lleva' de la parròquia de Sant Esteve de Vilanova de la Roca, s'hi anota '(...)lo establiment del Castell de Maurins que vuy poseheix la Comunitat de Sta. Maria del Mar de Barcelona y dit Castell de Maurins que vuy se anomena Casa Soler de la Roca (...)' (SALES, 1978: 30). Cal indicar que a partir de l'any 1684, el 'Manso Soler de Reixach' havia passat a ser propietat de la comunitat de prev' de la parròquia de Santa Maria del Mar. Per altra banda, pel que fa al nom Soler, l'any 1333 ja està relacionat amb el terme de la Roca. Apareix Berenguer Soler, identificat com a senyor de can Soler. Una mica més tard, en una ressenya de l'any 1366, apareix don Dalmau de Soler, senyor de la casa Soler de Reixac de la parròquia de sant Sadurní de La Roca. Malgrat tot, l'any 1421 la propietat del mas passa a mans dels Torrellas, barons de La Roca, ja que Ramon de Torrellas és nomenat 'hereu de Dalmau de Soler, donzell' (SALES, 1978: 31). Tot i això, el nom Soler es torna a documentar en els fogatges del anys 1497 i 1553. Pel que fa al nom Reixac, s'estableix al terme per un membre dels Reixac de Montcada. La toponímia actual encara anomena 'Barri de Reixac' l'indret que ens ocupa, tot i que a partir de mitjans del segle XVII, amb l'establiment de la família Pont al barri, se'l coneix també pel dos topònims. En un debitori de l'any 1665 apareix un pagès de La Roca com a usufructuari de la propietat 'Manso Soler (...) en el veïnat de Rexach dicto Parròquia de La Roca' (SALES, 1978: 32). Durant la desamortització de l'any 1836, el mas va passar novament a mans privades i anà canviant fins que l'any 1880 va ser adquirit, juntament amb el castell de la Roca, per Joaquim Alomar i Font. Posteriorment, quan el castell fou venut a Antoni Rivière, el 'Manso Soler' continuà en poder dels Alomar.</p> | 41.5771100,2.3279700 | 443977 | 4603043 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76714-foto-08181-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76714-foto-08181-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76714-foto-08181-141-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El conjunt es contempla amb diversos cossos auxiliars aïllats destinats a les tasques agrícoles. A la banda de tramuntana hi ha una petita bassa i un rec soterrat. La finca està delimitada per una tanca. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||
| 76715 | Can Sora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sora | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII/XX | Els revestiments arrebossats estan un xic degradats. | <p>Edifici aïllat format per dos grans cossos adossats que li proporcionen una planta assimilada a una 'L'. Alhora, el volum original consta de tres cossos adossats, és rectangular i amb la coberta de teula de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats, actualment emblanquinat. A l'extrem de ponent de la façana hi ha un altre portal d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat. Al pis, les finestres són rectangulars i estan emmarcades amb carreus desbastats de pedra granítica, amb els cantells i els escopidors motllurats. La de l'extrem de llevant, però, és més senzilla i presenta l'emmarcament arrebossat. En canvi, la de ponent presenta la llinda decorada a mode d'arc conopial. De la façana de ponent de l'edifici destaca un arc de mig punt de grans dimensions i bastit amb maons disposats a plec de llibre, que es troba obert a l'exterior. La façana de llevant presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Les del pis tenen sortida a un balcó corregut que comunica amb el cos adossat a principis del segle XX. Aquest volum, actualment força enrunat, està distribuït en planta baixa i pis, cobert per una terrassa. Ambdues construccions són de paredat comú i presenten revestiments arrebossats llisos.</p> | 08181-142 | Barri de les Valls | <p>L'any 1497 ja apareix un Sora al fogatge de la Roca, i en el de l'any 1553 hi surt com 'la casa den Sora'. El cos adossat és una construcció de principis del segle XX.</p> | 41.6068700,2.3215700 | 443469 | 4606351 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76715-foto-08181-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76715-foto-08181-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76715-foto-08181-142-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finca està delimitada per una tanca. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||
| 76728 | Can Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-1 | <p>IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici aïllat de planta rectangular format per tres cossos adossats, dels quals els dos dels extrems han estat arranjats o bé són de nova planta, corresponent-se amb habitatges diferents. El volum central, que alhora és el més antic, presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Presenta un portal d'accés d'arc de mig punt amb l'emmarcament arrebossat. Les finestres de la planta pis són rectangulars i estan bastides amb carreus de pedra granítica, amb les llindes planes d'arc conopial decorades amb rosetes i els escopidors motllurats. La de les golfes és una senzilla obertura rectangular amb l'emmarcament arrebossat. Adossat a l'extrem de ponent del parament hi ha un cos de planta rectangular i coberta d'un sol vessant, organitzat en un sol nivell i en origen destinat a les tasques agrícoles. Presenta obertures rectangulars i està bastit amb pedra, maó i morter de calç. La façana de tramuntana, orientada al carrer d'en Josep Maria Gurt i Copons, presenta diverses finestres obertes al parament de les que en destaquen dues, una de petita bastida amb quatre carreus desbastats i una altra de mida més gran amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus ben escairats. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-155 | C. d'en Josep Maria Gurt i Copons, 08430 | <p>L'única referència documental localitzada del nom Borrell i d'aquesta casa apareix en el fogatge de l'any 1553.</p> | 41.5908100,2.3192700 | 443264 | 4604570 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76728-foto-08181-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76728-foto-08181-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76728-foto-08181-155-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant de la façana principal es conserven les antigues quadres del bestiar, actualment reconvertides en un restaurant. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76746 | Dolmen de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-planes | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistoria Catalana, Editorial Catalana, Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1946): 'El dolmen de Can Planas (La Roca del Vallès)'; dins Ampurias VII-VIII, 1945-46. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona GARCIA, L. (1983): 'Dolmen de Can Planes'; dins Carta Arqueològica del Vallès Oriental. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos Prehistoria y arqueología, 4, CSIC, Barcelona. PETIT, P. (1990): 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', Limes, nº0. pp.23-30.</p> | El dolmen no conserva tota la seva estructura original. | <p>Es tracta d'un petit monument megalític de característiques similars al de Céllecs, es tractaria doncs d'una galeria catalana petita. Conserva part de l'estructura de la cambra sepulcral formada per cinc lloses i el bloc de coberta. Mesura 1,50 m per 1,06 m. No s'hi observen restes del corredor ni de l'estructura del túmul que hauria cobert el monument. La cambra apareix lleugerament inclinada vers un lateral.</p> | 08181-254 | Can Planes de la Muntanya, 08430. | <p>S'esmenta per primera vegada a l'Anuari de l'Institut d'estudis Catalans dels anys 1913-14, la referència d'un dolmen 'cerca de La Roca'. Més tard, Bosch Gimpera, a la 'Prehistòria Catalana' el cita com a dubtós i l'anomena de 'Cansolà'. Amb aquestes referències el Sr Josep Estrada el va buscar i identificar amb el nom de can Planes.</p> | 41.5850400,2.3402100 | 445004 | 4603916 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76746-foto-08181-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76746-foto-08181-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76746-foto-08181-254-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76747 | Dolmen de Céllecs o Séllecs/Cabana del Moro/La Cava del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-cellecs-o-sellecscabana-del-morola-cava-del-moro | <p>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España, vol II. Barcelona. BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. COLOMINAS ROCA, J (1931): 'Sepulcre de Céllecs, La Roca del Vallès' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, vol VI, pp.10-11. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1946): 'El dolmen de Can Planas (La Roca del Vallès)'; dins Ampurias VII-VIII, 1945-46. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona GARCIA, L. (1983): 'Dolmen de Can Planes'; dins Carta Arqueològica del Vallès Oriental. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos Prehistoria y arqueología, 4, CSIC, Barcelona. PETIT, P. (1990): 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', Limes, nº0. pp.23-30</p> | El dolmen no conserva tota la seva estructura original. | <p>Es tracta d'una galeria catalana petita, com la de Can Gol II, si bé les seves dimensions són més grans. Conserva una cambra rectangular amb coberta i una llosa a la banda esquerra del seu passadís d'accés. La cambra es troba orientada al sud-oest i es creu que el passadís original devia fer uns 2 m de llarg i el túmul podia arribar als 8 m de diàmetre. D'aquesta construcció se'n podria destacar dos aspectes, un és el seu emplaçament, dominant plenament la Depressió Prelitoral, fet que indica que podria ser vist des de molts llocs, i l'altre és l'eix d'orientació de la cambra, amb l'entrada al sud-oest, fet poc usual. El topònim de Cabana del Moro és un nom comú que s'utilitzava, sobretot a partir de l'Edat Moderna, per indicar que es tractava d'una construcció antiga en el temps, de la qual se n'havia perdut el coneixement, els seu origen i funció.</p> | 08181-255 | Camí de Céllecs, 08430. | <p>El megàlit va ser descobert l'any 1929 per l'Agrupació Excursionista de Granollers que, sota la direcció de J. Colomina, varen fer l'excavació arqueològica. Posteriorment, als anys cinquanta, J. Estrada va fer-hi noves excavacions arqueològiques en les quals va trobar algun fragment de ceràmica. Aquest mateix investigador va falcar i redreçar algunes de les lloses del monument</p> | 41.5665400,2.3317900 | 444286 | 4601867 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76747-foto-08181-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76747-foto-08181-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76747-foto-08181-255-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Se'l coneix també amb els nom de Dolmen de Sélecs , La Cabana del Moro o La Cava del Moro. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76748 | Pedra de les Orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-les-orenetes | <p>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España, vol II. Barcelona. BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1946): 'El dolmen de Can Planas (La Roca del Vallès)'; dins Ampurias VII-VIII, 1945-46. ESTRADA, J. (1949): Les pintures rupestres de la Pedra de les Orenetes a Cèllecs (La Roca del Vallès). Museu, II, Maig 1949, Mataró, p.70-73 (Mecanografiat). ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. GRUP D'ARQUEÒLEGS INDEPENDENTS (1988): Les pintures rupestres de la Pedra de les Orenetes (La Roca del Vallès, Vallès Oriental). Col·lecció Coneixem-nos, Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de la Roca del Vallès, La Roca. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA (1994): 'La Pedra de les Orenetes', dins Corpus de pintures rupestres de Catalunya. Àrea Central i Meridional. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos Prehistoria y arqueología, 4, CSIC, Barcelona. PETIT, P. (1990): 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès' a Limes, nº0. pp.23-30</p> | Les pintures rupestres es troben molt degradades | <p>Es tracta d'un gran bloc de granit d'11 m de llargada per 7 m d'amplada i 4 m d'alçada de formes curioses, modelades per l'erosió natural. Una de les cares (orientada a l'est) presenta alvèols i petites cavitats a l'interior de les quals es conserven diversos representacions pictogràfiques, comptabilitzant-se un total de 32 figures. En la més gran d'aquestes cavitats hi destaca el motiu central d'aquest conjunt format per la presència de dues figures estilitzades, de mida petita que corresponen a dues dones amb vestit llarg fins sota el genoll i un pentinat singular per la forma apuntada o triangular que presenta. A la part superior s'hi conserva, parcialment, uns traços en forma de U que tradicionalment s'ha identificat, per paral·lelisme amb el de Cogul, a un home-bou o potser a un bruixot. A la part inferior s'hi observa un motiu pintat de forma sinuosa que s'estén vers la resta de les cavitats d'aquesta cara i que s'interpreta com una representació de l'aigua, element simbòlic de la vida. Per sota d'aquest motiu, encara s'hi pot observar un traç amb forma de creu que s'interpreta com una representació antropomorfa esquemàtica. El primer dels motius descrits correspondria a l'anomenada pintura llevantina, datada a finals del neolític, mentre que el motiu serpentiforme i la creu se les identifica amb l'estil esquemàtic-abstracte, datat a l'edat dels metalls. Altres cavitats de la roca presenten també motius figurats, si bé, en alguns d'ells, la visualització esdevé dificultosa, així com la seva interpretació. Es tracta del jaciment arqueològic més important del Parc, pel caràcter excepcional de les representacions pintades i la seva gran antiguitat. Aquest fet va comportar que el lloc fos declarat com a BCIN i que, més recentment, fos inclòs en el catàleg dels jaciments d'art llevantí de l'arc mediterrani, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO dins del conjunt 'Art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica'.</p> | 08181-256 | Camí de Céllecs, 08430. | <p>El jaciment va ser descobert l'any 1946 per J. Estrada conjuntament amb els seus col·laboradors del Museu de Granollers, els quals pogueren recollir 6 fragments informes de sílex i 93 fragments de ceràmica. Ambdós grups de materials són poc significatius tant per les característiques que presenten com per la forma que foren recuperats. No obstant, el conjunt ceràmic permet identificar dos horitzons cronològics, un de molt ampli que aniria entre finals del Neolític i primera Edat del Ferro (92 fragments) i l'altre a l'època ibèrica (1 fragment). Posteriorment, l'any 1949, J. Estrada (ESTRADA, 1949) en va publicar una primera descripció detallada i el calc que varen fer. A partir d'aleshores va ser objecte de publicacions diverses si bé no va ser fins els anys 1987, 1988 i 1989 quan es realitzaren tres campanyes de documentació promogudes per la Generalitat de Catalunya i dirigides respectivament per Ramon Viñas Vallverdú, Lluís Sant i Xavier López, dins el projecte 'Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya'.</p> | 41.5666600,2.3244600 | 443675 | 4601885 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76748-foto-08181-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76748-foto-08181-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76748-foto-08181-256-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. BCIN nºreg 2010 - ZA - Estatal R-I-55-0326, llei 16/1985, 25/6. Patrimonio Histórico Español; Llei 9/1993 30/9, PatrimonI Cultural Català. Inscrit a la llista del Patrimoni Mundial (UNESCO), 12/98. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 1782 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||
| 76750 | Roca Foradada de can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-foradada-de-can-gol | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, L. i ALACAMBRA, P.J. (1986): 'Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze'; dins Curset: Els orígens del Vallès Oriental. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers.</p> | S'aprecien restes de pintures fetes amb esprai | <p>Es tracta d'un bloc granític de forma esfèrica, buidat el seu interior formant una cavitat artificial que mesura uns 2,40 m de llargada per 1,60 m d'amplada i 1,30 m d'alçada. L'entrada és de forma circular, lleugerament apuntada a la part superior, fet que va suggerir en algun moment que podria haver estat construïda a l'època del Gòtic. A l'exterior del monument s'observen algunes restes d'altres construccions antigues, si bé se'n desconeix la seva funció i cronologia, encara que hom l'enquadra en el període neolític.</p> | 08181-258 | Camí de Céllecs, 08430. | <p>Tota la zona va ser objecte de prospeccions arqueològiques superficials, especialment a partir dels anys 40, en el decurs de les quals tant sols es van trobar alguns fragments de ceràmica grollera de les mateixes característiques que l'apareguda en la resta d'elements sepulcrals megalítics de la zona i alguns fragments d'època ibèrica, cronològicament molt posterior al monument. Aquestes dades i l'existència d'alguns paral·lels a la zona del Baix Empordà, com per exemple Ses Falugues a Begur o la Cova de la Tuna a Solius, permeten plantejar que es tractaria d'una cambra sepulcral, tipus hipogeu, datable entre el Calcolític i l'Edat del Bronze</p> | 41.5640100,2.3169800 | 443049 | 4601596 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76750-foto-08181-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76750-foto-08181-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76750-foto-08181-258-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, el PEIN i la xarxa Natura 2000. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76752 | Can Santpere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santpere | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX-XX | L'exterior està un xic descuidat. | <p>Masia d'època contemporània amb diverses reformes i ampliacions que es troba aïllada entre camps de conreu. L'edificació principal es troba orientada a migdia i presenta planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Posteriorment va ser ampliada a llevant amb un cos de idèntiques característiques, i a tramuntana d'aquest es va bastir un altre cos de planta baixa rectangular amb teulada a un aiguavés que no presenta cap tret rellevant. Totes les obertures de l'heretat són d'arc a nivell excepte els dos accessos a la façana de migdia que són d'arc de mig punt, i un accés ubicat a la façana de tramuntana, que és d'arc rebaixat. L'edifici presenta els murs arrebossats i pintats de blanc, encara que es troben un xic degradats. Cal esmentar que la masia presenta una construcció annexa a mode de garatge i que davant la casa es conserva l'era enrajolada.</p> | 08181-171 | Carretera de la Roca a Òrrius (BV-5106), 08430. | <p>Es tenen notícies històriques al segle XVI d'un Senctpera, però possiblement faci referència a les runes de Sant Pere del Bosc. Tipològicament la construcció es pot enquadrar en els segles XIX-XX.</p> | 41.5774200,2.3343400 | 444508 | 4603073 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76752-foto-08181-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76752-foto-08181-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76752-foto-08181-171-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76754 | Can Salvi Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salvi-xic | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | Els paraments s'estan perdent l'arrebossat i la pintura. Tant la construcció com l'entorn d'aquesta presenten un lleuger estat de degradació. | <p>Masia de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país que es troba bastida entre camps de conreus. L'edifici, orientat a migdia, és de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa, primer pis i golfes. Està formada per tres crugies que foren ampliades vers ponent amb dos cossos més, el primer de dos plantes i el següent de planta baixa. El primer cos comparteix la mateixa teulada del cons principal, encara que el de planta baixa presenta teulada pròpia a un aiguavés. Mencionar també que a tramuntana s'ha construït una altre cos a mode de garatge. La construcció no presenta cap tret rellevant excepte un rellotge de sol a la façana principal. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars, excepte l'accés principal a la vivenda que és de arc rebaixat. La construcció principal presenta un arrebossat llis pintat de blanc.</p> | 08181-173 | Barri Gasuacs, Can Rafael, 08430. | <p>Segons el Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals de La Roca del Vallès la masia es va construir l'any 1870</p> | 41.5916400,2.3509500 | 445905 | 4604641 | 1870 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76754-foto-08181-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76754-foto-08181-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76754-foto-08181-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||
| 76768 | Ca la Grassa-can Mario | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-grassa-can-mario | <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XIX | <p>Tot i que fa poc temps la casa fou enderrocada, actualment es conserva dempeus l'edifici auxiliar situat a l'extrem nord-oest de la parcel·la. La construcció es pot observar perfectament des de l'actual parc de la Bassa del Molí. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. La façana, orientada a migdia, presenta un portal d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat i una finestra rectangular amb la llinda plana de pedra picada, a la planta baixa. Al pis destaca una galeria porticada formada per sis obertures d'arc de mig punt, sostingudes amb pilars quadrats i amb les impostes incurvades. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats.</p> | 08181-187 | C. Major, 12, 08430 | <p>De l'edifici enderrocat sabem que estava distribuït en planta baixa i dos pisos, que la façana orientada al carrer Major presentava finestres rectangulars i que, en origen, el portal d'accés a l'interior tenia la llinda datada. Segons mossèn Jordi Sales, l'edifici tenia la única premsa de vi del poble. S'utilitzava per premsar la rapa del raïm. Pasqual Ferrer recorda que la darrera persona que duia la premsa era en Màrius Gallemí i Bartrés, i que la Roca arribà a tenir tres premses en funcionament, tot i que amb la pèrdua de les vinyes les premses van anar desapareixent.</p> | 41.5896100,2.3257400 | 443802 | 4604432 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76768-foto-08181-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76768-foto-08181-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76768-foto-08181-187-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La casa es troba inclosa dins la Zona d'Expectativa Arqueològica del Nucli Antic (ZEA 1), regulada pel Pla de Millora Urbana del Casc Antic de La Roca Centre, aprovat el 2006. La galeria sembla ser una construcció de finals del segle XIX. Actualment, la parcel·la està tancada mitjançant dos murs d'obra de mitja alçada situats a llevant i ponent del terreny. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76771 | Cal Cafeter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cafeter-0 | <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | Els revestiments de les façanes estan força degradats. | <p>Casa unifamiliar cantonera amb pati posterior, formada per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer Major, presenta un portal d'accés central d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al pis hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat i, al seu costat, una finestra biforada amb llinda d'arquets trilobulats i columneta central, amb les impostes i el capitell decorats amb rosetes i bastida amb pedra sorrenca. La façana orientada al carrer dels Enamorats és força més senzilla i presenta finestres rectangulars de mida més petita amb els emmarcaments arrebossats. El cos auxiliar està adossat a la façana de llevant de la casa. Presenta la coberta de teula d'un sol vessant i està organitzat en un únic nivell. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats amb carreus de pedra a la cantonada amb el carrer dels Enamorats.</p> | 08181-190 | C. Major, 43, 08430 | <p>Sembla ser que la finestra coronella biforada del pis procedeix del castell. Durant el temps que el castell va estar abandonat, des de mitjans del segle XVII i fins al segle XX, els seus materials foren espoliats i s'utilitzaren per la construcció de les cases del poble.</p> | 41.5889300,2.3261100 | 443832 | 4604356 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que la finestra coronella del pis correspon a l'estil gòtic, la construcció de l'edifici podria correspondre a mitjans del segle XVII. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||
| 76772 | Can Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roc-0 | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | <p>Casa unifamiliar entre mitgeres de planta irregular, formada per tres cossos adossats, amb pati posterior. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana orientada al carrer de l'Església mostra una ordenació simètrica de les obertures. Presenta un portal d'accés central d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. Al pis hi ha una gran finestra rectangular triforada amb llinda d'arquets trilobulats sostinguda per dues columnetes, amb les impostes i els capitells decorats amb rosetes, tota ella bastida amb pedra sorrenca. La resta d'obertures del parament són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats. El parament està rematat per un doble ràfec de dentellons i dents de serra, i presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat que amaga l'aparell d'obra. La façana posterior, orientada a ponent, al pati de la finca, presenta un altra finestra triforada amb llinda d'arquets trilobulats i les mateixes característiques decoratives que la del parament principal. Els cossos auxiliars s'adossen al principal per la banda de ponent també. Presenten les cobertes de teula d'un sol vessant i s'organitzen en un i dos nivells.</p> | 08181-191 | C. de l'Església, 9, 08430 | <p>És força probable que les finestres coronelles del pis procedeixen del castell de la Roca. És ben sabut que durant el temps que el castell va estar abandonat, entre mitjans del segle XVII i fins al segle XX, els seus materials foren espoliats i s'utilitzaren per la construcció de les cases del poble. En el cas de can Roc, la desproporció tant acusada entre les mesures del finestral i del portal d'accés respecte a la superfície de la façana principal, fan pensar que l'emplaçament original d'aquestes obertures fos un altre.</p> | 41.5903100,2.3257500 | 443803 | 4604510 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76772-foto-08181-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76772-foto-08181-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76772-foto-08181-191-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que les finestres coronelles del pis correspon a l'estil gòtic, la construcció de l'edifici podria correspondre a mitjans del segle XVII. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76773 | Casa al carrer de l'Església, 13-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-lesglesia-13-15 | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | <p>Casa unifamiliar entre mitgeres de planta irregular, formada per dos cossos adossats, i amb pati posterior. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana orientada al carrer de l'Església presenta dos portals d'accés i una finestra rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, situats a la planta baixa. Al pis hi ha una finestra rectangular biforada amb llinda d'arquets trilobulats, amb les impostes motllurades i bastida amb pedra sorrenca. La façana està rematada per una cornisa motllurada damunt la que s'assenta un plafó d'obra corregut, que amaga la teulada. Adossat a la façana de ponent hi ha el cos auxiliar, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en planta baixa i pis. Destaca, en aquest nivell superior, una galeria d'arcs de mig punt arrebossats amb les impostes motllurades i una petita terrassa amb balustrada situada a l'extrem de ponent de la construcció. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-192 | C. de l'Església, 13-15, 08430 | <p>És força probable que la finestra coronella del pis procedeixi del castell de la Roca. És ben sabut que durant el temps que el castell va estar abandonat, entre mitjans del segle XVII i fins al segle XX, els seus materials foren espoliats i s'utilitzaren per la construcció de les cases del poble.</p> | 41.5903900,2.3257700 | 443805 | 4604519 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76773-foto-08181-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76773-foto-08181-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76773-foto-08181-192-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que la finestra coronella del pis correspon a l'estil gòtic, la construcció de l'edifici es podria fixar a mitjans del segle XVII. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76776 | Font de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-planes | <p>ROVIRA, A.; GURRI, J.(2000): Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca, dins Lauro, Revista del Museu de Granollers, nº 19, Granollers, p. 18-28.</p> | XIX-XX | Sembla que no s'hi fa cap manteniment. | <p>Font natural situada a pocs metres de distància a llevant de l'encreuament entre els carrers Picasso i del Bosc, seguint un camí de terra que s'endinsa en direcció nord-est. L'aigua brolla del bell mig d'una gran roca i cau dins d'una cavitat de planta més o menys rectangular delimitada amb pedres. Per la banda de llevant, la roca d'on brolla l'aigua ha estat treballada i presenta un banc corregut per seure. Davant de la font hi ha una taula formada per una pedra de molí ubicada damunt d'un basament de maons arrebossat de planta circular.</p> | 08181-195 | A llevant de l'encreuament entre els carrers Picasso i del Bosc, 08430 | <p>Es desconeix quan es va crear aquesta font. El nom de can Planes procedeix, probablement, de la casa de can Planes de la Muntanya, situada a poca distància a llevant de la font.</p> | 41.5852200,2.3327200 | 444380 | 4603940 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76776-foto-08181-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76776-foto-08181-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76776-foto-08181-195-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76781 | Glorieta de la Miranda d'en Puntes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-la-miranda-den-puntes | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | Caldria esborrar els grafits que hi ha a les columnes i refer el revestiment emblanquinat. | <p>Glorieta aïllada de planta circular en forma de templet o rotonda, formada per una cúpula semiesfèrica assentada damunt d'un voladís motllurat. Sota aquesta coberta destaca un fris bastit amb rajoles de ceràmica vidrada decorat amb motius relacionats amb la vinya i el raïm. Tant el fris com la coberta estan sostinguts per sis columnes de fust decreixent, amb capitells d'influència jònica i basaments rectangulars. La construcció presenta la coberta i les columnes emblanquinades.</p> | 08181-200 | Paratge de la Miranda, 08430 | <p>El senyor Puntes era advocat i propietari de la finca de can Granota. Va fer construir aquest element per que era aficionat a l'astronomia i li agradava observar el temps. Tot indica que el van assassinar el mes de juliol de 1936.</p> | 41.6056500,2.3101500 | 442517 | 4606223 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76781-foto-08181-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76781-foto-08181-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76781-foto-08181-200-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76796 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-5 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MONESTIR DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT i SANT JOSEP ORIOL (2005): El monestir de Carmelites Descalces: Un testimoni al cor del Vallès. Santa Eulària de Ronçana, Vallès Oriental.</p> | XVII | L'exterior està un xic descuidat i l'arrebossat i pintat s'està perdent. | <p>Edifici de grans dimensions i complex producte de diferents reformes i ampliacions. La construcció es troba aïllat entre camps de conreu i la carretera BV-5159, també dita de Vallderiolf. L'edifici primigeni és de planta basilical orientada a llevant i consta de tres plantes, tres crugies i una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Per sobre de l'edifici s'erigeix una torre de planta quadrangular amb teulada a quatre vessants que es troba al centre de l'edifici. Les obertures que presenta aquesta edificació són d'arc a nivell excepte el portal d'accés que és d'arc de mig punt. Cal esmentar que a sobre la teulada es pot apreciar un campanar de cadireta. A la seva façana sud se li adossa un cos de planta rectangular que presenta una galeria porticada amb obertures d'arc de mi punt que es troba orientada a migdia. A escaigs metres al nord de l'edifici principal, sense estar adossats al cos primigeni, es troben fins a tres edificis adossats entres ells de planta rectangular amb teulada a dues vessants que no tenen cap tret rellevant, excepte que la unió entre ells fan crear un tancat a mode de patí interior. A la façana de tramuntana de l'edifici primigeni s'adossa un cos rectangular amb teulada a dues vessants sobre el que es pot apreciar una torre quadrangular amb teulada a quatre vessants. A tramuntana d'aquest s'adossa un altre cos també de planta rectangular, encara que més gran que aquest últim. Aquest consta de planta baixa, primer i segon pis i presenta una teulada a quatre vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, que en aquest cas és la de tramuntana. Les obertures de la façana principal són rectangulars i adornades amb un guardapols d'estil geomètric. A l'alçada de l'entrada principal presenta un petit cobert recolzat sobre unes columnes i coronat per una terrassa a la que es pot accedir des del primer pis. Tota la construcció es troba arrebossada i en alguns edificis també pintada, encara que en general les façanes han perdut la pintura i algunes també l'arrebossat.</p> | 08181-215 | Carretera de Vallderiolf (BV-5159), km. 0, 08430 | <p>Els orígens de Can Grau semblen remuntar-se fins l'època medieval, donat que ja al segle X és esmentada la Vil·la Auriulfus, que hom identifica amb l'heretat. Encara així no es s'han trobat notícies històriques ni documents d'aquesta època, però no obstant, tipològicament l'edificació s'ha d'enquadrar en el segle XVII o principis del XVIII. Vers el segle XIX la finca fou adquirida pel marquès de Santa Isabel, justament després de la desamortització de Mendizàbal, i es possible que fos expropiada a alguna comunitat religiosa, encara que es no es coneix amb certesa. A partir d'aquesta adquisició s'endegaren diferents millores estructurals, com la construcció d'un nou camí per facilitar l'accés a la nova construcció que s'edifica sobre Can Grau, així com per a modificar i unificar l'arquitectura de postres i finestres de la Residència i de Can Grau, amb els relleus i sortints que encara es poden veure avui dia. Aprofitant aquestes obres també es dissenyà l'actual parc-bosc que acull arbres centenaris. En el temps de la guerra Civil Can Grau fou abandonat, i quedà a càrrec del masovers. S'ha d'esmentar que vers el 20 de juliol de 1936 la capella fou destruïda. Vers el 1938 s'instal·là una escola d'oficials del Cos de Seguretat de l'exèrcit de la República que cessà el 10 de gener de 1939. Després de la Guerra Civil l'edifici retornà a les mans dels seus antics propietaris, el marquesos de Santa Isabel. Actualment a l'edifici de Can Grau hi habiten la comunitat de les Carmelites Descalces que la compraren, vers el 1977, al senyor Felipe Ricart, marqués de santa Isabel, per una quantitat de 8 milions de pessetes. La finca, amb una extensió de 17000 m2, fou s'adquirí amb la intenció de traslladar la comunitat que residia en la casa del Blanqueig a Granollers. Vers el 16 de juliol de 1978 la comunitat abandona la casa del Blanqueig a Granollers, encara que la inauguració oficial del monestir no fou fins el 25 de març de 1979. Des de la seva inauguració el monestir començar diferents obres que finalitzaren vers el 200 amb la construcció del noviciat. Entre altres obres destaquen la construcció de l'església amb el cor i la construcció de cel·les ves el 1987. Per últim esmentar que el 1994 es pintaren les façanes del monestir.</p> | 41.5953000,2.2997300 | 441639 | 4605081 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76796-foto-08181-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76796-foto-08181-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76796-foto-08181-215-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Queda afectat per la carretera de Vallderiolf BV-5159. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||
| 76797 | Can Prat Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-vell | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (1998): El convent de caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XV-XX | Està deshabitada i descuidada. | <p>Masia de gran dimensions fruit de diferents reformes i ampliacions que es troba aïllat entre camps de conreu a prop de la Carretera de Vallderiolf (BV-5159). A priori es pot diferenciar un edifici primigeni i fins quatre cossos annexes. Aquesta edificació principal és de planta rectangular orientada a migdia que consta de planta baixa i dos pisos amb la teulada a quatre vessants. Sobresurtin d'aquesta teulada hom pot apreciar una torre rectangular que sobresurt un pis més i que disposa de teulada pròpia també a quatre vessants. Els elements més destacables es troben a la façana principal d'aquest. D'una banda a la planta baixa presenta un portal adovellat d'arc de mig punt, on a la dovella clau es pot llegir inscrita la data 1720 i el nom SOLER. D'altra banda, a l'alçada del primer pis, sobre la porta, s'aprecia una finestra d'estil gòtic-renaixentista d'arc conopial on s'aprecien decoracions amb testes humanes que acaben coronades amb un guardapols d'estil geomètric sostingut per mènsules amb figures mitològiques. Cal esmentar que entre el portal i la finestra es troba una espitllera. A la façana de tramuntana d'aquest edifici se li adossa un altre cos de planta rectangular i teulada a una vessant que presenta planta baixa, primer pis i golfes. A la seva façana principal, la de tramuntana, presenta obertures tant d'arc a nivell com d'arc rebaixat. L'element a destacar d'aquesta façana es troba al primer pis on es poden apreciar unes finestres tetrageminades d'arc rebaixat sustentats amb capitells d'ordre corintis, creant una petita galeria. Tota l'edifici principal presenta les seves façanes arrebossades sense pintar, encara que l'arrebossat s'està perdent a la majoria del parament. Tota la part de migdia de l'edifici està tancat creant un pati interior mitjançant diferents cossos i portals. A la cantonada sud-est hi ha adossat un portal d'arc escarser on al seu parament nord hi presenta una placa amb la següent inscripció: ESTABLERT EN 1434 / MAS PRAT-COLELL / RENOVAT ARA EN 1900 / PER / ALBERT PUJOL Y MARCÉ, / AVELINA LLORENS Y PIFERRER. Adossat a la cantonada est d'aquest portal, a llevant de l'edifici principal, es troba una petita i senzilla capella de planta rectangular orientada a tramuntana amb la teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta façana s'hi pot observar l'únic accés mitjançant una porta d'arc de mig punt, bastida amb carreus grans de bella factura. Sobre aquesta s'hi pot apreciar un ull de bou, també bastit amb pedra treballada. Per últim coronant es troba un campanar de cadireta bastit amb maons, que no obstant estar relacionat amb la capella, es troba construït sobre el portal d'entrada al patí de la masia. Tota aquesta construcció té l'aparell vist on es poden apreciar pedres treballades i sense treballar i refaccions de maons. A la façana posterior de la capella se li adossa una altre edifici de planta baixa rectangular amb la teulada a dues vessants. Perpendicular a aquest, s'adossa una altre edifici de planta baixa rectangular i teulada a dues vessants. A la seva façana de ponent se li adossa un mur de tancament on està situat un altre portal d'accés d'arc a nivell bastit amb carreus de bella factura, i que, a la llinda, presenta inscrit l'anagrama de crist IHS amb la data 1767. Cal destacar que la llinda sembla reaprofitada, i que al lloc del 7 es veu per sota, inscrit, el número 5. Al l'altra banda del portal es troba construït un altre edifici de planta rectangular i dos pisos amb teulada a dues vessants i una orientació nord-sud. Esmenta que la seva façana sud s'adossa directament a la façana principal de l'edifici primigeni. Aquest edifici és contemporani i està bastit amb maons i es emprant per a usos agrícoles La capella, els tres cossos descrits i els dos portals d'accés, creen el límits del patí de migdia de la masia.</p> | 08181-216 | Carretera de Vallderiolf (BV-5159), km. 1, 08430 | <p>Es tenen notícies històriques que, l'any 1434, el mas Prat fou fundat pel senyor del Castell de la Roca, Martí Benet de Torrellas. Al segle XV, hi figurava un Jaume Thomás, àlies Prat. A mitjans del segle XVIII ho adquireix en una venda pública, Miquel Soler. Vers el 1893 va passar a ser d'Albert Pujol i Marcé, que hi va efectuar l'any 1900, l'ampliació del cos posterior i la galeria, tal como ho testimonia la placa ubicada a la entrada de tramuntana del patí. Pel que respecta a la capella, consagrada a Sant Miquel Arcàngel, Francesc Soler obtingué la llicència vers l'any 1749 i fou acabada de bastir l'any 1763.</p> | 41.5846300,2.3016900 | 441793 | 4603895 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76797-foto-08181-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76797-foto-08181-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76797-foto-08181-216-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 93|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76809 | Can Barló Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barlo-nou | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | La façana del volum original està força degradada i ha perdut part dels seus elements més destacables. | <p>Edifici aïllat entre camps de conreu que està adossat a la casa de can Barló vell, que actualment està enrunada. Es tracta d'un edifici de planta irregular format per tres grans cossos i dos annexes més petits, tots ells adossats. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i pis, probablement amb dues crugies perpendiculars a la façana principal. Aquesta està orientada a migdia i presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Destaquen les finestres del pis, donat que presenten una motllura superior a mode de guardapols. El coronament de la façana és ondulat i presenta tres plafons decoratius, un central i els altres laterals, motllurats i en relleu. Cal destacar que el de l'extrem de ponent ha desaparegut. La resta de cossos auxiliars, amb les cobertes d'un sol vessant i distribuïts en un sol nivell o bé dues plantes, també presenten obertures rectangulars, algunes d'elles emmarcades amb maons disposats a sardinell. A la banda de ponent es conserva l'era de rajoles, tot i que degradada. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, exceptuant els cossos auxiliars de darrera construcció, només arrebossats.</p> | 08181-228 | Barri de les Valls, 08430 | 41.6041800,2.3186100 | 443220 | 4606054 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76809-foto-08181-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76809-foto-08181-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76809-foto-08181-228-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||
| 76844 | Escut de can Messeguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-can-messeguer | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (2010). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | La part inferior del motiu central està un xic degradada. | <p>Escut de granit situat a la dovella clau del portal d'accés principal de la masia de can Messeguer. L'escut és rectangular, amb la part inferior apuntada, i està envoltat de motllures decoratives als laterals i per sota. Alhora presenta una corona a la part superior. El motiu central, de difícil identificació, està dividit en dues parts superposades separades per una línia horitzontal. A la part superior hi ha un animal no identificat de perfil, mentre que a la part inferior no s'arriba a identificar degut al seu estat de conservació.</p> | 08181-271 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Tenint en compte que en el fogatge de l'any 1497 apareix mencionat Narcís Masaguer, que va ser batlle del poble de Bell-lloc, s'ha intentat trobar una correspondència entre aquest i l'escut, sense èxit.</p> | 41.6112300,2.3480200 | 445677 | 4606818 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76844-foto-08181-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76844-foto-08181-271-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment s'està tramitant la protecció BCIN pel bé. De moment falta el número de registre de BIC. Mentrestant, la referència és la següent: Núm. registre 4112-MH pel Decret de 14 de març de 1963, de protecció d'escuts i creus de terme, publicat al BOE el 30 de març de 1963. | 119 | 47 | 1.3 | 1769 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||
| 76846 | Monument commemoratiu de l'antiga font del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-de-lantiga-font-del-cargol | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (2003): La font del Cargol. Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XXI | Presenta grafits per tota la superfície. Actualment no brolla aigua. | <p>Element urbà situat a la cantonada dels carrers València i Josep Torelló, del barri de la Torreta, a la cantonada sud-oest d'una zona d'esbarjo enjardinada. L'escultura consisteix en un volum de bronze d'un metre i mig d'alçada per dos metres longitud i metre i mig més d'amplada, concebut com un objecte palpable i lúdic per als més petits. Es tracta de la closca d'un cargol disposada en espiral ascendent, assentada damunt d'un paviment de llambordins i que evoca l'antiga font del Cargol del barri, actualment desapareguda. Compta amb un petit brollador en un dels extrems de la closca.</p> | 08181-273 | Carrer València, 08430 | <p>La peça és obra dels escultors Elena Font i Jaume Vallverdú per encàrrec de l'Ajuntament de la Roca l'any 2002, i evoca l'antiga font del Cargol del barri desapareguda. L'any 1895, amb la compra de la finca de can Tàpies per part de Pere Pujol, de Granollers, el disseny de la font original es comença a dibuixar. El projecte consistia en construir una font al costat d'una bassa preexistent i un passeig des de la carretera de Mataró que hi conduís. Actualment, l'antic carrer que hi portava conserva el nom de la font i discorre en paral·lel al carrer València. La font original i tot el seu conjunt estava ubicat a l'illa delimitada pels carrers València, Bailén, Font del Cargol i Josep Torelló. L'any 1898, el nou propietari de can Tàpies Climent Vilaldach va remodelar la font i, probablement en aquest moment, hi col·locà el cargol original donat que a partir d'aquesta data a la font se la coneix amb el nom actual.</p> | 41.6034200,2.3004400 | 441706 | 4605982 | 2002 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76846-foto-08181-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76846-foto-08181-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76846-foto-08181-273-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Elena Font i Jaume Vallverdú | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||
| 76847 | Creu del cementiri de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-santa-agnes-de-malanyanes | XIX | <p>Creu aïllada situada al bell mig del cementiri de Santa Agnès de Malanyanes, ubicat a la banda de tramuntana de l'església. Està formada per tres parts diferenciades: una creu llatina de granit assentada damunt d'un petit fust de columna de planta circular, que presenta un basament rectangular gravat amb l'any 1844. Alhora, aquest mateix element s'ubica damunt d'un sòcol de pedra picada probablement reutilitzat. Tot el conjunt és de pedra.</p> | 08181-274 | Cementiri de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | 41.6051300,2.3543700 | 446201 | 4606137 | 1844 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76847-foto-08181-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76847-foto-08181-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76847-foto-08181-274-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||||
| 76879 | Oratori de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-santa-agnes | XVIII | Una de les rajoles del plafó ha caigut i la part inferior del amteix presenta força mal estat de conservació. | <p>Petit oratori situat a la banda de migdia de la tanca de pedra que delimita la rectoria vella de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes. Consisteix en una plafó rectangular encastat al mur, protegit per una teulada de dos vessants i amb un petit altar rectangular de pedra bastit amb carreus reaprofitats. La coberta està sostinguda per una solera de llates de fusta i rajols lligada al mur de tanca. El plafó està format per 30 rajoles de ceràmica vidrada decorades, amb la imatge central de santa Agnès i els seus atributs, envoltada d'un paisatge. Sota els seus peus hi ha el nom de la santa i l'any de construcció original, 1762. La placa presenta un emmarcament decorat amb motius vegetals.</p> | 08181-306 | Camí d'Alcoll, veïnat de l'Església, 08430 | <p>Tot indica que la construcció de l'oratori és de l'any 1762, malgrat que la placa de ceràmica ha estat probablement restituïda. Segons la signatura del plafó és obra del senyor Joan Vicens, de Barcelona.</p> | 41.6040100,2.3555400 | 446298 | 4606012 | 1762 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76882 | Patronat parroquial de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/patronat-parroquial-de-sant-sadurni | <p>SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal està situat al centre de la construcció. Presenta la coberta de teula de dos vessants i està organitzat en un sol nivell. La façana de migdia presenta un plafó d'obra esglaonat coronant el parament. Al bell mig del plafó hi ha pintades les inicials 'A.J' i l'any de construcció, 1933. Adossat a aquesta façana hi ha dos cossos rectangulars superposats, que presenten les cobertes d'un sol vessant i s'organitzen en una planta. L'inferior presenta el portal d'accés a l'interior i el superior compta amb dues senzilles finestres rectangulars. A la façana de ponent del cos inferior destaca un rètol de ferro amb el nom i la data de construcció: 'PATRONAT 1933'. A tramuntana s'adossa l'altre cos estructural, amb coberta de dos vessants i distribuït en tres nivells. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats. Adossat a la façana de llevant hi ha el poliesportiu. Davant la porta d'accés al patronat hi ha el parc infantil de la rectoria.</p> | 08181-309 | C. de l'Església, 4, 08430 | <p>La construcció del patronat respon a la idea d'edificar un local per l'esplai infantil en terrenys del bisbat, la cessió dels quals està a punt de caducar. Es va demanar permís al bisbe per construir un edifici destinat a patronat catequístic a l'hort rectoral, concedint-lo el 27 d'abril de 1933. L'edifici, construït amb la cooperació dels feligresos, quedaria en propietat de la parròquia de sant Sadurní. Tenim constància que el patronat fou reformat l'any 1970. És força probable que el cos adossat a tramuntana es construís cap a l'any 1957 per acollir un centre de formació professional industrial, identificat amb els tallers de Natzaret.</p> | 41.5907000,2.3261000 | 443833 | 4604553 | 1933 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||
| 76891 | Elements de la façana de l'Ajuntament vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-de-la-facana-de-lajuntament-vell | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CARRERAS I CANDI, F. (1988): 'Lo castell de la Roca del Vallès' Reedició feta pel Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès. (la 1ª edició va ser editada per l'Avenç l'any 1895). FERRER I LLOBET, P. (1993): 'Plaça de la Vila i carrer Església (II)' dins Revista Roquerols nº 89, La Roca del Vallès, abril 1993. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVI-XVIII | <p>Tot i que l'edifici de l'Ajuntament vell va haver de ser enderrocat per evitar el seu enrunament, els elements de la façana principal es desmuntaren i conservaren. Aquests elements es corresponen amb els emmarcaments en pedra de les obertures presents al parament. Cal indicar que la façana estava ordenada simètricament mitjançant dues obertures (una a la planta baixa i l'altra al pis) per cada una de les tres crugies que distribuïen l'espai interior de la construcció. Destaquen els emmarcaments de les dues finestres i el balcó de la planta pis, bastides en granit i en també en pedra calcària. Les finestres eren rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus escairats i els escopidors motllurats. En ambdós casos, les llindes són d'arc conopial amb arquets i decorades, i estaven sostingudes per impostes motllurades. Pel que fa al balcó central, també presentava els brancals bastits amb carreus escairats i la llinda d'arc conopial decorada amb arquets, en aquest cas amb testes d'àngels. Al centre de la llinda hi ha una inscripció gravada damunt d'un relleu assimilat a un escut, sostingut per dos animals, amb el següent text: 'FRANCESCH LANSA 1557 IHS'. La llinda està sostinguda per dues impostes decorades amb un bust femení i un altre de masculí, amb columnetes que ressegueixen els cantells dels muntants. Els emmarcaments de les obertures de la planta baixa consistien en una senzilla finestra rectangular amb llinda plana, les restes dels brancals que emmarcaven el portal principal, format per carreus escairats, i l'emmarcament del portal d'arc rebaixat que donava accés al Casal del Jove, ubicat a la crugia de tramuntana de la construcció. Actualment, aquest elements estan emmagatzemats a l'interior de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, propietat de l'Ajuntament, a l'espera de ser reubicats en un edifici públic encara per determinar.</p> | 08181-318 | C. del Girasol, 1, 08430 | <p>La referència més antiga de la que disposem apareix al fogatge de l'any 1553, on hi consta el cognom Lança. Segons sembla, l'edifici es correspon amb l'antic hostal del sr. Marquet, documentat l'any 1496. Carreras i Candi, però, identificà la construcció amb l'antic hostal d'en Torrens. Per Mossèn Jordi Sales, aquesta dada no és correcta donat que la casa de can Torrents estava situada entre can Roc i can Ridameya, i per tant, ubicada uns quants metres més al nord de l'Ajuntament vell. El 18 d'octubre del 2005, a conseqüència de les fortes pluges, es va esllavissar part de la façana principal, fet que propicià el posterior enderrocament. És força probable que els emmarcaments en pedra de les obertures procedeixin de les runes del castell de la Roca.</p> | 41.5892800,2.3313700 | 444271 | 4604392 | 1557 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-3.jpg | Legal i física | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La data present a la llinda del balcó central del pis probablement indiqui el moment de construcció original de l'edifici, que pel que sembla comptaria amb una coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, la qual entre els segles XVIII i XIX, s'hauria transformat mitjançant el canvi dels sentits dels pendents, anivellant així el coronament de la façana principal. Alhora, les obertures de la planta baixa foren modificades i la finestra central del pis va ser transformada en balcó. El portal d'accés principal a les oficines de l'Ajuntament, del que es conserven alguns carreus escairats, fou transformat entre els segles XIX-XX. | 94|93 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||
| 76896 | Can Reurell / Can Raurell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-reurell-can-raurell | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | L'exterior està un xic descuidat. Es troba en un cert procés de degradació. | <p>Masia d'època moderna, paradigma de l'arquitectura rural , que es troba, juntament amb altres construccions annexes i adossades, a prop de la carretera de Valldoriolf, vora uns camps de conreu i la C-60. La construcció primigènia és de planta rectangular orientada a migdia i consta de plata baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Els trets més destacats de l'edificació es troben a la façana principal, on es poden apreciar un finestra en el primer pis, d'arc a nivell, emmarcada amb carreus de bella factura. La porta d'accés ubicada a la planta baixa, és d'arc de mig punt bastida amb dovelles grans. Per últim s'aprecia un forn semicircular que sobresurt del parament. La resta de l'aparell és de pedra vista desbastada. Cal esmentar que la masia, amb les edificacions adossades posteriors, que no presenten cap tret rellevant, conforma una planta trapezoïdal, i no rectangular, con en el cos original.</p> | 08181-323 | C/ Martí Grivé, 29 1er 2a, 08430. | 41.5934000,2.3028100 | 441894 | 4604868 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76896-foto-08181-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76896-foto-08181-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76896-foto-08181-323-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que l'heretat ha estat dividida en dues propietats de les quals Can Raurell es correspon amb el cos est. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76907 | Rellotge de sol de ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lesquerra | Està perdent el dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-334 | 41.5972300,2.3576400 | 446467 | 4605258 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76924 | Rellotge de sol de can Campmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-campmajor | Es troba molt desmillorat i està perdent el dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-351 | 41.6299100,2.3303300 | 444219 | 4608903 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76927 | Rellotge de sol de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-alta | Està perdent el dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-354 | 41.6194200,2.3229700 | 443597 | 4607744 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76929 | Rellotge de sol de cal Mates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-mates | Està perdent la pintura del dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAN LLEDÓ.</p> | 08181-356 | 41.5887100,2.3263000 | 443848 | 4604332 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76932 | Rellotge de sol de can Vidalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-vidalet | S'està deteriorant el dibuix i la pintura. | <p>La inscripció que l'acompanya diu: 'ANTONI ROSELLÓ- AÑO 1908- MARIA ROSELLÓ'. Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DE CAN LLEDÓ.</p> | 08181-359 | 41.5743300,2.3388400 | 444881 | 4602727 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76934 | Rellotge de sol de can Planes de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-planes-de-la-muntanya | Està perdent el dibuix i la pintura. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAL RAJOLER.</p> | 08181-361 | 41.5843800,2.3379400 | 444814 | 4603844 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76576 | Can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gol-0 | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993.</p> | XVII-XVIII | Actualment està abandonada i presenta un estat deficient de conservació | <p>Masia d'època moderna aïllada i orientada a migdia, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa i un pis. La masia és de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país. Està formada per tres crugies que foren ampliades vers l'est amb un altre cos i per diversos magatzems i altres dependències vers el nord. A la façana principal, a l'alçada de la planta baixa presenta un portal d'arc de mig punt adovellat. A l'alçada del segon pis, a la façana de ponent s'aprecia una finestra de estil renaixentista coronada amb un frontó triangular a mode de guardapols acompanyada de motius heràldics als costats, amb cordó decorant els brancals i la llinda i ampit emmotllat. Per últim destacar que la teulada presenta un campanar de cadireta sobre la teulada, damunt de la façana principal. Presenta diverses construccions annexes on destaca el safareig, de planta rectangular format per dos cossos i una coberta de tres voltes de canó fetes amb rajoles de ceràmica i de diferents mides.</p> | 08181-3 | Ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001, 08430 | <p>La primera noticia que coneixem és del fogatge de l'any 1553, on hi figura 'en Gol'. Cal esmentar la importància del llinatge de Can Gol, propietari d'altres masos de la comarca.</p> | 41.5681300,2.3163600 | 443001 | 4602054 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76576-foto-08181-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76576-foto-08181-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76576-foto-08181-3-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76591 | Can Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribes-3 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | Es troba en un estat molt deficient i deshabitada. La teulada està en part enfonsada i tot l'edifici amenaça ruïna. | <p>Masia del segle XIX bastida aïllada i en un terreny en desnivell que es troba orientada a migdia, de planta trapezoïdal amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. L'edifici consta de planta baixa i un pis. La masia és de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país. Està formada per dos crugies que foren ampliades vers llevant amb un altre cos que queda totalment integrat. L'edificació no presenta cap tret rellevant i totes les obertures són d'arc a nivell. Per últim esmentar que tota la construcció està arrebossada i pintada de blanc, encara que en moltes parts s'està perdent.</p> | 08181-18 | C/ Sol, 7, 08430 | <p>Encara que la construcció actual es pot enquadrar tipològicament dins del segle XIX segons Pascual Ferrer, l'any 1486 és esmentat com hostal.</p> | 41.5772600,2.3107800 | 442544 | 4603071 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76591-foto-08181-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76591-foto-08181-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76591-foto-08181-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76619 | Escut animalístic a la creu de terme de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-animalistic-a-la-creu-de-terme-de-la-torreta | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | La creu de terme de la Torreta fou resconstruida l'any 1911. | <p>Es tracta d'un escut situat al sòcol de la creu de terme de la Torreta. El sòcol és de planta circular bastit en pedra lligada amb morter, i està format per quatre tambors disposat en gradació. L'inferior presenta tres escuts de pedra encastats al parament, dels quals el de la banda de llevant és l'únic de caire animalístic de l'element. Tot i que l'escut està un xic degradat s'observa un ocell de perfil. A mode d'hipòtesi, l'au es pot identificar o bé amb un colom o bé amb una gralla, aquesta última relacionada amb l'escut de Granollers, de la mateixa manera que els escuts quadribarrats presents en el sòcol també. Tota la construcció és de pedra.</p> | 08181-46 | Carrer de la Costa Brava- Passeig de can Grau, 08430 | <p>La creu fou situada al barri de la Torreta l'any 1915 i correspon a l'antiga creu de terme de Palou, ubicada entre Granollers i Palou. La nova localització respon al fet que al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el marqués de Santa Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa, can Grau. Tal i com indica la inscripció del basament, la creu fou reconstruïda l'any 1911 pel senyor Federico Ricart de Granollers, marquès de Santa Isabel des del 1856.</p> | 41.6003900,2.2982600 | 441521 | 4605647 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76619-foto-08181-46-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons el Decret del 14 de març de 1963, de protecció d'escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i similars, si l'escut és heràldic ha ser BCIN. Tot i això, caldria un estudi més elaborat de l'element per assegurar-ho. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76620 | Escuts de Catalunya a la creu de terme de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escuts-de-catalunya-a-la-creu-de-terme-de-la-torreta | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | La creu de terme de la Torreta fou resconstruida l'any 1911. | <p>Es tracta de dos escuts situats al sòcol de la creu de terme de la Torreta. El sòcol és de planta circular bastit en pedra lligada amb morter, i està format per quatre tambors disposat en gradació. L'inferior presenta tres escuts de pedra encastats al parament, dels quals el de la banda de migdia i el de tramuntana es corresponen amb l'escut de Catalunya. El de migdia està més ben conservat que l'altre. Adossat a la banda de ponent del tambor hi ha un gran carreu de pedra decorat amb un altre escut degradat, tot i que sembla que torna a ser l'escut de Catalunya, en aquesta ocasió potser coronat. No es descarta, tot i que a mode d'hipòtesi, que aquests elements facin referència a l'escut de Granollers (cal tenir en compte que el quart escut present al sòcol representa un ocell, el qual podria fer referència a la gralla de l'escut de Granollers). Tota la construcció és de pedra.</p> | 08181-47 | Carrer de la Costa Brava- Passeig de can Grau, 08430 | <p>La creu fou situada al barri de la Torreta l'any 1915 i correspon a l'antiga creu de terme de Palou, ubicada entre Granollers i Palou. La nova localització respon al fet que al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el marqués de Santa Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa, can Grau. Tal i com indica la inscripció del basament, la creu fou reconstruïda l'any 1911 pel senyor Federico Ricart de Granollers, marquès de Santa Isabel des del 1856.</p> | 41.6003900,2.2982600 | 441521 | 4605647 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76620-foto-08181-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76620-foto-08181-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||
| 76743 | Turó de l'Alomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-lalomar | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Restes de dues sitges ibèriques localitzades prop del turó d'Alomar, actualment desaparegudes. Proporcionaren els següents materials: fragments de ceràmica ibèrica a torn, d'àmfora ibèrica, d'àmfora itàlica, Dressel 1A, Dressel 1B, Campaniana A i B, un molí branquiforme i fragments de dolia i tègules.</p> | 08181-251 | A uns 400 m. a llevant de la ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001, 08430 | <p>El jaciment, datat entre els segles VI - I a.C., es va documentar per referències orals segons les quals, pels voltants de l'any 1970, el senyor Llobet localitzà les restes de dues sitges ibèriques extraient sauló. Sembla ser que lliurà els materials a mossèn Jordi Sales, rector de la Roca en aquell període. El jaciment va ser destruït per una pedrera.</p> | 41.5778900,2.3236600 | 443618 | 4603132 | 08181 | La Roca del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76743-foto-08181-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76743-foto-08181-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76743-foto-08181-251-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||
| 76744 | Dolmen del camí de can Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-cami-de-can-collet | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Megàlit desaparegut que estava ubicat a la zona sud d'un camp de conreu actual, situat al nord-oest del castell de la Roca i a l'est del riu Mogent. Anteriorment, la zona estava formada per un petit turonet que fou rebaixat quan es va explotar com a gravera, rebaixant-ne els nivells. De manera testimonial encara es conserva una petita part d'aquest turó, degut a la instal·lació d'una torre elèctrica de la línia d'alta tensió. El megàlit estava format per quatre lloses de grans dimensions.</p> | 08181-252 | A uns 250 metres al nord-oest del castell de la Roca, 08430 | <p>La documentació del megàlit parteix de les referències donades per M. Llobet, segons el qual existia un megàlit format per quatre grans lloses de pedra que era llargament conegut en el temps, donat que no recordava cap notícia sobre la troballa de restes arqueològiques. També indicà que fou destruït.</p> | 41.5930800,2.3313100 | 444269 | 4604814 | 08181 | La Roca del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76744-foto-08181-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76744-foto-08181-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76744-foto-08181-252-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||
| 76745 | Castell de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-roca-0 | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CATALÀ I ROCA, P. [coord.] (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | <p>Al cim del turó on s'assenta el castell de la Roca, al nord-oest del nucli urbà, es van localitzar fragments de ceràmica ibèrica feta a torn de manera dispersa. No es va detectar cap altre element ni tampoc restes de cap construcció, al marge de les estructures relacionades amb l'edifici del castell.</p> | 08181-253 | Turó del castell, 08430 | <p>Segons sembla, en el turó on s'assenta el castell, s'hi ubicava la mansio Praetorium corresponent a la via que comunicava les Gàl·lies amb Tàrraco. El jaciment fou localitzat per l'arqueòleg Josep Estrada l'any 1947. Les restes ceràmiques que recollí es troben actualment dipositades al fons del Museu de Granollers.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76745-foto-08181-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76745-foto-08181-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76745-foto-08181-253-3.jpg | Inexistent | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||||
| 76783 | Forn de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-planes | <p>CHORÉN TOSAR, J. (Inèdit): Estudi del forn d'obra de can Planes (La Roca del Vallès), agost 2005. Dipositat al Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura i Recerca de la Generalitat de Catalunya. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | Caldria fer neteja de l'abundant vegetació que cobreix la zona i rehabilitar els murs de la construcció. | <p>Construcció aïllada de planta rectangular excavada al subsòl aprofitant el desnivell d'un marge. Està format per una cambra de combustió i cocció de planta quadrada, d'uns 3 metres de llargada per 2,90 metres d'amplada, i uns 3 metres de profunditat, que en origen tindria separades les dues funcions mitjançant la graella, la qual probablement resti amagada sota els enderrocs actuals que afecten la construcció. Aquestes parets foren revestides amb argila, que va quedar cuita degut al mateix procés productiu del forn, augmentat així la seva solidesa. També es conserva part de l'estructura aèria del forn, consistent en un mur de folre bastit en pedra sense treballar i fragments de maons, tot lligat amb morter de calç i situat a la cara oest de l'estructura. En aquest folre s'obre l'accés a la cambra de combustió, consistent en un arc rebaixat amb les pedres disposades a sardinell. També destaquen les restes d'un mur corregut superior de tovots.</p> | 08181-202 | Al final del carrer Espronceda, 08430 | <p>És força probable que el forn fos construït pels propietaris de la propera masia de can Planes, per proveir-se dels materials necessaris per la construcció o ampliació de la mateixa, fet habitual en el mon rural català en època moderna.</p> | 41.5861900,2.3315600 | 444284 | 4604049 | 08181 | La Roca del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76783-foto-08181-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76783-foto-08181-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76783-foto-08181-202-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76798 | Can Solei-Mas Soley de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-solei-mas-soley-de-vilanova | <p>ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS ORIENTAL (ACVO): Fons del Mas Soley. AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | La masia es troba en molt mal estat, amb la teulada, pisos i diferents parts de la façana enrunada. | <p>Restes d'una masia aïllada de planta rectangular que es troba en estat d'abandonament i enrunament. L'edifici està en molt mal estat i la vegetació fa no possible una descripció acurada de les restes. La construcció presenta diverses fases constructives, reformes i ampliacions. Entre els diferents materials constructius es poden apreciar els murs de tàpia i la utilització de pedres de diversos tipus i maons. Actualment li manca la teulada, els pisos i diverses part de la façana, encara que es pot observar el seu perímetre. Cal destacar que al sud-oest s'hi pot apreciar una arcada que hom considera de diafragma apuntada bastida amb dovelles de pedra de mida petita.</p> | 08181-217 | Carretera de Vallderiolf BV-5159 | <p>Tot i que al Pla Especial i Catàleg de patrimoni de La Roca, la tipologia de l'arc es considera de diafragma apuntat (enquadrat entre els segles XIII-XV), pensem que la construcció s'hauria de contextualitzar més en època moderna, vers el segle XVIII. La construcció apareix citada als fogatges dels anys 1497 i 1553 i, a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), es conserva un fons documental de pergamins procedents de la construcció, datats entre els anys 1322 i 1621.</p> | 41.5785900,2.3048500 | 442051 | 4603223 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76798-foto-08181-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76798-foto-08181-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76798-foto-08181-217-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76806 | Can Barló Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barlo-vell | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX-XX | En mal estat. La coberta està completament esfondrada i els murs laterals força malmesos, sobretot a la banda de migdia. | <p>Edifici enrunat adossat a la casa de can Barló nou, que actualment està restaurada i habitada. Es tracta de les restes d'un edifici de planta més o menys rectangular format per diversos cossos adossats, amb les cobertes d'un i dos vessants en origen, tot i que actualment estan completament enrunades. Probablement, la construcció es distribuïa en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en maons disposats a sardinell. Al pis, una finestra rectangular amb els brancals i l'escopidor bastits amb carreus de granit escairats, i la llinda plana de maons disposats a sardinell. Al bell mig de les dues obertures, i encastades al parament, destaquen quatre dovelles de granit probablement reutilitzades d'un antic portal d'arc de mig punt. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades en maons, tot i que es conserven restes d'antigues obertures tapiades que compten amb llindes de granit planes, sostingudes per impostes motllurades. També hi ha diversos carreus treballats de construccions anteriors formant part dels paraments de l'edifici actual. La construcció està bastida amb pedra sense treballar i maons, disposat en filades més o menys regulars i lligat amb morter.</p> | 08181-225 | Barri de les Valls, 08430 | 41.6041600,2.3187100 | 443229 | 4606052 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76806-foto-08181-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76806-foto-08181-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76806-foto-08181-225-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest element es recull al Pla especial i catàleg del Patrimoni de la Roca del Vallès (2011) amb la categoria de Vestigi arqueològic. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76807 | Can Colet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colet-0 | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII/XX | Força enrunada, tot i que conserva el perímetre de la construcció. Els coronaments s'estan esllavissant. | <p>Edifici enrunat integrat dins l'entramat urbà actual i molt modificat respecte l'estructura de masia del que partia. Es tracta de les restes d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta de dos vessants actualment enrunada i distribuïda en planta baixa i dos pisos. L'edifici va ser ampliat amb un cos adossat a ponent, al que s'accedeix mitjançant un gran portal d'arc rebaixat bastit en maons situat a la façana de tramuntana. El volum principal presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, algunes d'elles tapiades actualment. A la banda de llevant presenta una terrassa al pis i un gran portal d'arc rebaixat bastit en maons. Les façanes presenten un coronament ondulat decorat amb orles, que amagava completament el nivell de la coberta i que actualment està força degradat. La construcció presenta els paraments arrebossats.</p> | 08181-226 | C. del Tagamanent - plaça del Tagamanent, 08430 | <p>La casa vella de can Colet era propietat del senyor Joan Sol i era l'única construcció present al sector actual que ocupa la urbanització. Des de principis del segle XX i fins l'any 1939, els masovers que conreaven les terres i s'ocupaven de la casa eren els Vilarrassa. Més tard se'n ocupà la família Girbau. Posteriorment, amb la venda de la propietat i la mort del senyor Sol, s'inicià la construcció de cases.</p> | 41.5883100,2.3161600 | 443002 | 4604294 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76807-foto-08181-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76807-foto-08181-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76807-foto-08181-226-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Fins l'any 2007, la construcció encara mantenia el portal d'accés principal d'arc de mig punt adovellat. A la clau hi havia gravada una creu grega i la data de 1677. La finestra situada damunt del portal era rectangular i estava emmarcada amb carreus de pedra granítica amb el cantell motllurat. És força probable que aquests elements encara es mantinguin a l'actualitat, tot i que les condicions d'enrunament de l'edifici i l'abundant vegetació que l'afecta fan impossible la seva documentació. Aquest element es recull al Pla especial i catàleg del Patrimoni de la Roca del Vallès (2011) amb la categoria de Vestigi arqueològic. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||
| 76808 | Can Fontet-Can Fondet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontet-can-fondet | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | Força enrunat i cobert de vegetació. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, envoltat de bosc i camps de conreu, que actualment es troba força enrunat i completament cobert de vegetació. Està format per dos cossos adossats amb la coberta de dos vessants actualment enrunada. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, i consta de dues crugies perpendiculars a la façana principal, orientada a migdia. Conserva el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus escairats. Al pis es manté una finestra rectangular amb la llinda plana i els brancals fets amb carreus de pedra. El portal que dóna accés al cos auxiliar és de grans dimensions i d'arc rebaixat bastit en maons. La construcció està bastida amb pedra sense treballar i maons, disposat en filades més o menys regulars i lligat amb morter. Els paraments conserven en gran part el revestiment arrebossat, tant interior com exterior. Cal destacar el mur central de la planta pis, donat que és de tàpia.</p> | 08181-227 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Segons sembla la finestra central del pis, ubicada damunt del portal adovellat, comptava amb un festejador interior. És força probable que l'element encara es mantingui, tot i que les condicions d'enrunament de l'edifici i l'abundant vegetació que l'afecta van fer impossible la seva documentació.</p> | 41.6222000,2.3371100 | 444777 | 4608043 | 08181 | La Roca del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76808-foto-08181-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76808-foto-08181-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76808-foto-08181-227-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest element es recull al Pla especial i catàleg del Patrimoni de la Roca del Vallès (2011) amb la categoria de Vestigi arqueològic. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||
| 76810 | Miranda d'en Puntes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miranda-den-puntes | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | - I | No s'aprecia cap resta arqueològica a la zona indicada. | <p>Jaciment de cronologia romana situat al costat del bosc dels Quaranta Pins, a la vessant oest de la carena miocènica i prop de la glorieta del mateix nom,. L'àrea principal de les troballes es situa molt a prop del cim de la carena. La zona està coberta d'una argila clara que s'acumula amb més intensitat a la part baixa del vessant. Sabem que l'any 1938 encara es conservaven 3 metres d'un paviment romà groller i restes de murs, tot i que actualment no s'aprecia res. A nivell de materials, el jaciment era molt pobre. Es documentaren fragments de tègulae i restes de dòlies. Pel camí que puja als Quaranta Pins des del barri de la Torreta, s'hi trobaven aïlladament fragments molt rodats d'obra.</p> | 08181-229 | Paratge de la Miranda, 08430 | <p>El jaciment fou localitzat per l'arqueòleg Josep Estrada l'any 1958, tot i que tenim notícia que l'any 1938 ja s'observaven i conservaven 3 metres d'un paviment romà i les restes d'alguns murs, juntament amb fragments de tegulae i dòlies. Aquest jaciment fou objecte d'una campanya de prospecció i excavació arqueològica l'any 1993, amb motiu de la construcció de la ronda sud de Granollers.</p> | 41.6057500,2.3101000 | 442513 | 4606234 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76810-foto-08181-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76810-foto-08181-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76810-foto-08181-229-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76821 | Can Janer / Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-janer-gener | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment neolític-iber que es troba entre camps erms i altres edificats. Durant la col·locació d'un tub es va documentar diferent material arqueològic: conjunt de terrissa grollera de tradició neolítica, una destral votiva i també fragments de ceràmica ibèrica a torn. Malauradament no es va detectar cap tipus d'estructura i tampoc es tenen dades de la disposició del material de tradició neolítica. Posteriorment, en una nova revisió de la carta, vers l'any 1992, no es va localitzar cap tipus de resta, tot i que, hi havia màquines rebaixant els voltants de la casa.</p> | 08181-240 | Carretera de Vallderiolf BV-5159 | 41.5779900,2.3032300 | 441915 | 4603157 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76821-foto-08181-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76821-foto-08181-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76821-foto-08181-240-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 81|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||||
| 76823 | Pujador del castell de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujador-del-castell-de-bell-lloc | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.] (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès (n.d). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | - I - XV | <p>Restes arqueològiques localitzades en una zona indeterminada situada a l'entorn del camí que porta a la capella de Sant Pau (antic castell de Bell-lloc) des de les antigues escoles de Bell-lloc. Actualment, en aquest camí no s'observa cap resta ceràmica aparent ni tampoc cap estructura arqueològica. On sí es documenten estructures és a la banda de tramuntana i ponent de la capella de Sant Pau. Es tracta de les restes de murs d'un metre d'alçada aproximada, bastits en pedra escairada i sense treballar disposada regularment, dels que tradicionalment s'ha cregut que podrien pertànyer als fonaments d'alguna estructura romana. Seguint la mateixa tesi, l'actual capella podria haver reutilitzar elements constructius romans, i fins i tot es creu que el turonet on s'assenta l'edifici és artificial i es podria haver creat a partir de l'enderroc de les antigues construccions romanes. Tot i això, tant la tècnica constructiva com la distribució de les estructures, ens permeten assegurar que formaren part del recinte del castell medieval.</p> | 08181-242 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Les troballes foren localitzades pel cardedeuenc Tomàs Balbey. De fet, els antics masovers de la masia situada davant la capella recordaven les visites realitzades per aquest personatge i altres erudits de la zona com el sr. Comes. En concret havien visitat en diverses ocasions unes feixes situades a ponent del castell.</p> | 41.6262800,2.3354200 | 444640 | 4608497 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76823-foto-08181-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76823-foto-08181-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76823-foto-08181-242-3.jpg | Legal | Medieval|Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 85|119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||
| 76825 | Ca n'Eres Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-neres-vell-0 | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, (n.d). COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. 'Casal de Cultura Dr. Daurella' de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. ESTUDI HÈLIX, S.L. (2001): Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i urbanístic de Cardedeu, Ajuntament de Cardedeu, Cardedeu.</p> | Actualment, no s'aprecien restes arqueològiques en superfície. | <p>La possible presència d'un jaciment arqueològic a la finca de ca n'Eres vell està documentada per les troballes realitzades en les immediacions d'aquest edifici. En concret es localitzaren unes sagetes de coure que actualment formen part del fons arqueològic del Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu. Desconeixem la cronologia d'aquests materials així com les circumstàncies de la troballa. Actualment no hi ha constància de restes arqueològiques en superfície.</p> | 08181-244 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Tomàs Balvey, químic i farmacèutic nascut a Cardedeu, fou el creador del museu i també de la col·lecció de peces arqueològiques que avui s'hi exposen, donat que també era un gran aficionat a l'arqueologia. El material dipositat procedent del jaciement, probablement va ser una troballa fortuïta en superfície.</p> | 41.6237800,2.3458400 | 445506 | 4608213 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76825-foto-08181-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76825-foto-08181-244-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El jaciment es troba entre els termes de La Roca del Vallès i Cardedeu. | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76826 | Can Cucut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cucut | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Restes d'una vil·la romana actualment desapareguda per la construcció de l'autopista AP-7. El jaciment es localitzava en una zona de conreus situada en les vessants de la serra miocènica a l'oest del riu Mogent, al nord de la desapareguda masia de Can Cucut i al nord-oest de Can Claus. La cronologia dels materials documentats gira entorn del 150 a.C. i el 25 d.C. Es tracta de ceràmica ibèrica feta a torn, àmfora ibèrica, campaniana B, Dressel 1A, terra sigil·lata sudgàl·lica (tot i que testimonial) i abundants fragments de tègula i dòlia.</p> | 08181-245 | Sortida 13 de l'autopista AP-7, 08430 | <p>El jaciment fou documentat per Josep Estrada. Les obres de moviment de terres per la construcció de l'autopista AP-7 es van realitzar l'any 1968. L'any 2005, amb motiu de les obres de la Línia d'Alta Velocitat (LAV) tram Mollet del Vallès - La Roca del Vallès, la zona fou objecte d'una campanya de prospecció.</p> | 41.6029500,2.3382700 | 444858 | 4605905 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76826-foto-08181-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76826-foto-08181-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76826-foto-08181-245-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 72,76 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.