Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76855 | La Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-0 | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric-romà que es troba situat en una zona urbana amb presència de conreus, afectada per la fàbrica de Can Marigó, al marge dret del camí que baixa cap al Mogent i cap a les cases de Can Perdiu i Can Gol. En aquesta zona es localitzaren alguns fragments d'àmfora i terrissa ibèrica a torn. Malauradament, la manca d'una excavació i documentació exhaustiva fan impossible concretar el lloc de les troballes.</p> | 08181-282 | Barri de les Valls sud, 08430. | <p>El Jaciment fou localitzat per Josep Estrada l'any 1983. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992, centrada en la zona est de la casa, en els marges i sobre els camps, no es va poder documentar cap tipus de ceràmica ni estructura.</p> | 41.5818200,2.3143500 | 442846 | 4603575 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76855-foto-08181-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76855-foto-08181-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76855-foto-08181-282-3.jpg | Legal | Romà|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 83|119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76859 | Turó de can Joan Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-joan-capella | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric-roma localitzat en la carretera de Mataró a Granollers (C-1415) després de la collada de Parpers, en direcció Granollers. Durant les obres de arranjament dels marges de la carretera es va detectar ceràmica ibèrica i romana, exactament entre els Km 13'2 i 13'6. Cal esmentar que segons Emili Ramon, damunt del turó es troba ceràmica del bronze.</p> | 08181-286 | Carretera de Mataró a Granollers C-1415c, Turó de can Joan Capella, 08430 | <p>El jaciment fou localitzat per Josep Estrada i Garriga el 12 de desembre de 1946. Vers el 1993, entre el 2 de març i el 2 d'abril es va realitzar una excavació d'urgència sota la direcció d'Eduard Sànchez Campoy.</p> | 41.5878600,2.3473000 | 445597 | 4604224 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76859-foto-08181-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76859-foto-08181-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76859-foto-08181-286-3.jpg | Legal | Romà|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 83|119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76866 | Turó de l'Arbocera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-larbocera | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers.</p> | La zona està molt plena de bardissa i no s'ha pogut localitzar les restes mencionades | <p>Jaciment ibèric-romà localitzat al turó de l'Arbocera, una zona planera a la carena que des de Can Gol (a la Vall del Mogent) s'enfila cap a Céllecs. El jaciment està conformat per les restes de parets de pedra seca, de més o menys, un recinte quadrat amb uns 50 metres de costat, que hom interpreta com habitatges indígenes amb materials ibèrics i romans. A més a més també s'hi va trobar materials ibèric i romans (ceràmica ibèrica, tègula i dolia). Hom interpreta aquestes estructures com un possible vicus o assentament dependent del poblat de Céllecs. Durant la realització del mapa no s'ha pogut localitzar les restes del jaciment a conseqüència de la frondositat del sotabosc i de la gran quantitat de bardissa.</p> | 08181-293 | Camí de Céllecs, 08430. | 41.5708300,2.3301800 | 444156 | 4602344 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76866-foto-08181-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76866-foto-08181-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76866-foto-08181-293-3.jpg | Legal | Romà|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 83|119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||
| 76872 | Can Banyeres Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-banyeres-vell | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. </p> | I-III d. C | Desaparegut | <p>Jaciment ibero-romà ubicat a l'alçada del km. 13 de la carretera de Mataró a Granollers (C-1415c), al marges de la carretera una vegada passat Can Companys de Baix, en direcció Granollers, abans de passar per sota del pont de la C-60. A la zona de la carena de Can Planes, entre les runes de la casa de Can Banyeres Vell i un camp de conreu, es va localitzar, de manera dispersa i en poca quantitat, material d'època ibèrica i romana (terrissa ibèrica a torn, sigillata hispànica, alguns fragments de terra sigillata sudgàl·lica, terra sigillata clara, tègula, escòria ferrosa i àmfora) encara que no es va detectar cap estructura.</p> | 08181-299 | Carretera de Mataró a Granollers km 13 (C-1415c), 08430. | <p>El jaciment va ser localitzat vers el 17 de febrer de 1952 per en Josep Estrada. En el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès, s'enquadra el jaciment dins d'una cronologia Romano-Alt imperial (14 d.C. - 192 d.C.).</p> | 41.5840700,2.3480800 | 445659 | 4603803 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76872-foto-08181-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76872-foto-08181-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76872-foto-08181-299-3.jpg | Legal | Romà|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. És afectat per la carretera C-1415c. | 83|119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||
| 76837 | Can Santpere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santpere-0 | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment situat a 10 metres de la façana posterior de CAn Sant Pere. Es tracta d'un jaciment que combina cronologies d'època de bronze amb romana. D'una banda es va documentar una sitja de bronze (900 a.C. a 450 a.C.), de d'1'20 m de profunditat per 1'5 m d'amplada reblerta de fragments d'ossos d'animals i de cendra. Entre els materials hi havia ceràmiques amb acanalats, un fragment brunyit d'un vas, de color negre, amb acanalats i meandres, i fragments amb decoració de tetons. D'altra banda al costat nord de la casa van aparèixer materials romans: paviments, tègula, dolia, etc.</p> | 08181-264 | Carretera de La Roca a Òrrius BV-5106., 08430. | 41.5776300,2.3345000 | 444522 | 4603097 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76837-foto-08181-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76837-foto-08181-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76837-foto-08181-264-3.jpg | Legal | Romà|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 83|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76839 | Vinyes de can Solei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-de-can-solei | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment d'època ibero-romana situat a l'oest de la serra que puja cap a Céllecs. Està a poca distància del mas de Can Solei, i al costat del bosc de pi, alzina i arbocer que cobreix la serra. Segons Josep Estrada s'hi troben diferents estructures que formen part d'habitatges barrejades amb les feixes de vinya i material ceràmic format per ceràmica grollera ibèrica, fragments amb decoració de cordons, a torns, tègules i dòlia. Vers el 1983, durant uns rebaixos mecànics en el sòl, el senyor Emili Ramon va mostrar on havien aparegut les restes.</p> | 08181-266 | Carretera de La Roca a Vilanova BV-5001, 08430. | 41.5668200,2.3209300 | 443381 | 4601905 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76839-foto-08181-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76839-foto-08181-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76839-foto-08181-266-3.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 83|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||
| 76575 | Castell de Bell-lloc/Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-bell-llocsant-pau | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XI-XVIII | <p>Restes de l'antic castell situades davant de la masia del Bell-lloc i a escassos metres al sud-est de les antigues escoles del mateix nom. Actualment es conserva part de la torre de l'homenatge del castell, transformada en capella, i diversos panys de mur que permeten intuir un recinte originari de planta quadrada o rectangular, disposat al voltant de la torre. Aquesta és de planta circular, d'uns 7 metres de diàmetre per 6 metres d'alçada, i amb un gruix de murs d'uns 0,90 metres. Presenta un portal d'accés rectangular a la banda de migdia de la construcció, amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. A la part superior de la llinda hi ha un petit arc de descàrrega bastit en maons, que alleugera el pes del mur damunt del portal. Per sobre hi ha un petit rosetó bastit amb dos carreus de pedra treballats i, encara més amunt, un plafó inscrit i l'escut dels comtes de Bell-lloc, que alhora tapia una altra obertura circular. La torre presenta un coronament format amb merlets esglaonats bastits amb maons. Al bell mig de la coberta hi ha un petit campanar quadrat bastit amb maons, amb una única obertura de mig punt per la campana. L'interior és cobert amb una volta de canó emblanquinada sostinguda damunt d'una cornisa motllurada de pedra, que envolta tot el perímetre de l'estança exceptuant el portal d'accés, que interiorment és d'arc rebaixat. La planta d'aquesta sala és semicircular i presenta un altar i una fornícula d'arc rebaixat oberta al parament. La torre està bastida en pedra, maó i morter de calç. A la part inferior del parament, la pedra és de mida mitjana, desbastada i disposada seguint filades més o menys regulars. A la part superior, la pedra no està treballada, està disposada irregularment, amb fragments de maons encastats i tot lligat amb abundant morter de calç. A la banda de tramuntana de la torre es documenten dos panys de mur disposats en paral·lel, i distanciats un metre aproximadament entre sí, que conserven una alçada aproximada d'un metre també. Ambdós són bastits amb còdols i pedra desbastada i sense treballar, disposats regularment. A la banda de ponent de la torre es conserven dos petits trams més de muralla bastits en pedra sense treballar disposada en filades, tot lligat amb morter de calç. El pany de mur que toca al camí està atalussat.</p> | 08181-2 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera notícia del castell és de l'any 1073, quan n'era senyor Geribert Guitard per testament sacramental de la seva muller Guília Arbert. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. L'any 1117 passà a mans del monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona per la donació de Gausbert de Bell-lloc i la seva muller Rolanda. El 1123, Udalard dóna el castell al seu nebot Pere de Gallifa, i el 1135, el castlà era Pere Bertran de Bell-lloc i posteriorment el seu primogènit Pere. L'any 1172 el castell era de Guillem de Bell-lloc, hereu de l'anterior. Els propietaris se succeeixen fins que l'any 1314, Simó de Bell-lloc recupera la propietat per la família. L'any 1460, durant la gerra del remences, el castell fou destruït. No serà fins l'any 1704 que el comte Ramon de Bell-lloc i Macip reedifica la torre de l'homenatge convertint-la en una capella dedicada a sant Pau. Les obres finalitzaren l'any 1706. Posteriorment però, el castell fou de nou destruït durant la guerra del Francès (any 1808) i ja no es tornà a reedificar. Ja en el segle XX, la capella fou restaurada l'any 1941. Els Bell-lloc mantingueren el castell fins l'any 1944, passant a ser propietat després de la Caixa de Barcelona (Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona) i, a partir l'any 1990, de la Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona, 'La Caixa', per la fusió de la primera entitat amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i les Balears. A partir del 2003 és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.L.</p> | 41.6259100,2.3353000 | 444630 | 4608456 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-3.jpg | Legal | Romànic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cal esmentar que els sepulcres dels Bell-lloc foren traslladats el 1855 de Sant Pau del Camp a l'església de Sant Pere (comtat de Bell-lloc). La protecció complerta de l'element és: BCIN R-I-51-5617 (Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949)/AEA 100 m (PEP 2011). | 92|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||
| 76841 | Església Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-santa-agnes-de-malanyanes | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII-XVIII | <p>Església d'una sola nau de planta rectangular amb capelles laterals, capçada a llevant, per un absis carrat. La nau és coberta amb una volta de canó apuntada i l'absis per una volta d'aresta recolzada en una cornisa motllurada que recorre els murs laterals. Cal destacar el fet que es conserva una bona part del parament de l'absis primitiu a la banda de tramuntana del actual. L'arc triomfal també és apuntat i es recolza damunt pilastres llises amb capitells. A banda i banda de la nau hi ha quatre capelles laterals, tres a tramuntana i una a migdia, que s'obren a la nau principal mitjançant arcs de mig punt. La capella de migdia està acompanyada pel campanar i la sagristia. Les dues capelles més properes als peus de la nau i la segona capella de tramuntana són cobertes amb voltes d'aresta recolzades als murs laterals mitjançant mènsules, mentre que l'última capella de tramuntana, situada al costat del presbiteri, presenta una cúpula ovalada bastida en maons. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada de maons. El frontis presenta una portada d'arc apuntat, formada per quatre arquivoltes decorades amb bocellets i decoració floral, sostingudes per quatre columnetes amb capitells ornamentats amb motius florals i carasses. Gravada en un carreu situat al costat del brancal esquerre del portal hi ha la data 1306. La portada està precedida d'un pòrtic format per tres columnes assentades damunt d'un mur de sòcol, que alhora sostenen un arquitrau i una teulada de fusta d'un sol vessant. Sobre la teulada hi ha tres bocellets decoratius més. A la part superior de la façana del temple hi ha un petit rosetó esqueixat. El campanar és de torre de planta quadrada i presenta tant finestres rectangulars emmarcades en carreus de pedra com espitlleres. El coronament és emmerletat i compta amb sis obertures d'arc rebaixat bastides en maons, per les campanes. La construcció està bastida amb carreus de pedra escairats i disposats en filades, exceptuant les capelles laterals i la sagristia, que són de paredat i amb els paraments arrebossats.</p> | 08181-268 | Veïnat de l'Església, 08430 | <p>La primera notícia documental que es coneix del temple és una venda de l'any 1022 mentre que el 1025 ja exercia funcions parroquials, com es veu en una venda del comte Balaguer I i la seva esposa Guisla. L'any 1080, en el testament de Ramon Sinfret recollit al Libri antiquitatum, es reafirma la funció de parròquia del temple. L'any 1113, l'església passa a mans de Mir Riculf per la donació de Guillem i Ermessenda. A partir del 1393, el temple passa a ser jurisdicció del bisbe i del capítol de Barcelona. Durant el segle XIV, la parròquia tenia dos beneficis, el de sant Joan i el de santa Maria en la capella de Santa Maria de Malanyanes. De l'altar de sant Joan sabem que ja existia l'any 1077. Per les visites pastorals dels anys 1413 i 1421 sabem que el temple tenia 27 parroquians i que es valorava en 65 lliures. L'església de Santa Agnès es considera un temple situat entre el romànic tardà i el gòtic, datat entre finals del segle XIII i principis del segle XIV. De l'antic temple romànic es conserva un fragment del mur de l'absis, els murs laterals, el frontis i la part baixa del campanar. L'absis romànic va ser enderrocat i substituït per fer l'actual l'any 1868. La portalada és gòtica i l'any 1306 podria ser la data d'acabament de la seva construcció. Les capelles van ser construïdes en diferents moments. L'any 1559 es va construir la capella del Roser, el 1627 la de sant Isidre, el 1705 la de sant Bartomeu i el 1765 la del sant Crist. Tot i que la part inferior del campanar és romànica, la resta del parament fou bastida al segle XVI. La sagristia és del segle XIX i el cor és modern.</p> | 41.6050100,2.3544300 | 446206 | 4606124 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76841-foto-08181-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76841-foto-08181-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76841-foto-08181-268-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dels elements més destacables presents al temple hi ha la pila baptismal d'immersió i la clau central de volta del presbiteri, situades sota el pòrtic. La pila és esfèrica i està decorada amb un seguit d'arcs de mig punt disposats en dos nivells. Probablement es correspongui amb una obra del segle XII. La clau de volta compta amb la representació de l'Anyell pasqual amb una creu, en al·lusió a Santa Agnès. Tot i això, aquesta clau no és l'original donat que l'any 1868 fou substituïda per l'actual. Des del 1923, tant la pica com la clau estan situades al pòrtic. Les portes de ferro del portal són del mestre Esmendia (1621). També destaca el retaule actual de l'altar major, obra de l'escultor Jaume Roig. Està adscrit al barroc i és de l'any 1681. Actualment, el retaule major original es troba al Museu Diocesà de Barcelona, i és una obra del pintor Jaume Forner feta entre els anys 1535-1536. Hi ha altres retaules destacables al temple com el de sant Bartomeu, de l'any 1705 o el retaule neoclàssic de sant Isidre del segle XVIII, així com destacables peces d'orfebreria i imatgeria com la verge del Roser o Mare de Déu dels Ous. | 92|94|96|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76751 | Retaule Major de Santa Agnès de Malanyanes al Museu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-santa-agnes-de-malanyanes-al-museu-diocesa-de-barcelona | <p>GARRIGA I RIERA, J. (1986): 'L'època del Renaixement (segle XVI)' dins Història de l'art Català, edicions 62, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> | XVI | La primera restauració coneguda de la peça es realitzà l'any 2007, en motiu de l'exposició commemorativa dels 700 anys de la fundació de l'església de Santa Agnès de Malanyanes. | <p>Retaule original de l'altar major de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, actualment ubicat al Museu Diocesà de Barcelona. El retaule és de pintura al tremp i oli sobre fusta, i està constituït per sis taules referents al martiri de la santa. Les taules representen: Santa Agnès refusant l'aliança matrimonial del fill del pretor, Santa Agnès rebent la palma del martiri que li porta l'àngel mentre el fill del pretor és mort pel dimoni, Degollació de Santa Agnès, Flagel·lació de Crist, Crist amb la creu camí del Calvari i el Calvari. Hi ha escenes ambientades en interiors arquitectònics, estilísticament de caire renaixentista, mentre que les figures i la composició de les escenes és encara gòtica, així com la profusió de daurats presents en el retaule.</p> | 08181-170 | Monument de la Pia Almoina, av. de la Catedral, 4, 08002 Barcelona | <p>El retaule és obra del pintor rossellonès Jaume Forner, el qual signà un contracte per la seva realització l'any 1535, renovat l'any següent pel preu total de 202 lliures i 4 sous. Anteriorment, l'any 1527 Joan Romeu havia realitzat tota la fusteria de la peça. L'any 1680, donat el seu alt grau de deteriorament, es va decidir fer-ne un altre, que actualment encara es pot admirar a l'altar major del temple (obra de Jaume Roig, 1681). Amb el canvi de retaule, l'original va ser desmuntat i guardat fins que l'any 1916 ingressà al Museu Diocesà de Barcelona.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 1536 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Popular|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Forner | 95|119|93 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||
| 76802 | Retaule Major de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-sadurni | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Els alts relleus Oració a l'hort i Camí del Calvari del retaule de Sant Sadurní de la Roca del Vallès (MDG 615-MDG 612), Museu de Granollers, Granollers. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. TRIADÓ, J.R. (2001): 'L'època del Barroc, s. XVII-XVIII' dins Història de l'Art Català, vol. 5, Edicions 62, Barcelona.</p> | XVII | Actualment s'està duent a terme una campanya de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. | <p>Retaule format per un ampli sòcol de pedra, la predel·la i un pis, amb el coronament format només per l'àtic central. Els muntants que separen els plafons estan formats per columnes decorades amb motius florals, basaments integrats dins la predel·la, capitells corintis i arquitrau superior amb decoració d'àngels. El sòcol de pedra esculpit presenta sis bustos masculins assentats damunt pilastres decorades amb motius florals, i dues portes de fusta situades als laterals i decorades amb els relleus de sant Pere i sant Pau. Actualment, la localització d'aquestes portes està invertida respecte el disseny original. La part més destacable del sòcol són els dos escuts esculpits amb els símbols de la Roca i dels Àustries, aquest últim del regnat de Felip III. La predel·la està formada pels sis basaments de les columnes i quatre plafons intercalats entre ells. Cadascun dels basaments presenta tres imatges esculpides, sumant un total de 18. Hi ha les imatges de l'àngel Rafael amb Tobit, el rei David, els quatre pares de l'església llatina (Agustí, Ambrós, Gregori i Jeroni) i els 12 apòstols amb sant Pau en el lloc de Judes Iscariot. Els plafons, formats per petits alts relleus, representen els quatre primers misteris de dolor del Rosari (Oració a l'hort, la Flagel·lació, la Coronació d'espines i el Camí del Calvari). Al pis, destaca la imatge central de sant Sadurní dins d'una fornícula apetxinada d'arc de mig punt. Damunt seu, i integrada dins l'arquitrau, hi ha la data 1630, al·lusiva a la data de finalització definitiva del retaule. Els quatre plafons del pis que acompanyen la imatge de sant Sadurní representen el martiri d'aquest sant, la seva detenció, la presentació de la verge Maria al temple i la fugida a Egipte. L'àtic, dividit en dos compartiments, presenta les representacions de sant Marc i sant Lluc amb els animals que els representen, el lleó i el brau.</p> | 08181-221 | A l'altar major de l'església parroquial de Sant Sadurní, 08430 | <p>El retaule major de l'església de sant Sadurní de la Roca és obra de l'escultor Antoni Comes i es va realitzar i instal·lar entre els anys 1615 i 1616. La policromia del retaule és obra d'Antoni Rovira, entre els anys 1626 i 1630. L'any 1936, el retaule fou mutilat destruint-ne totes les imatges exemptes. L'any 1938, amb la reutilització de l'església com a fàbrica d'adob agrícola, tota la part de fusta del retaule fou desmuntada i traslladada al Museu de Granollers per la Junta de Salvaguarda de la Generalitat de Catalunya. Finalitzada la guerra, el retaule fou retornat a l'església, tot i que amb diferents instal·lacions efectuades als anys 1942, 1944, 1949 i 1967. Aquesta última, obra de l'escultor Jordi Pallàs, de Sant Julià de Vilatorta, i el decorador Pere Puntí, de Vic. Els alts relleus de l'Oració a l'hort i del Camí del calvari es van quedar al Museu de Granollers, sense indicar d'on provenien. No serà fins l'any 2002 que des del museu identificaran aquests plafons com a integrants del retaule de la Roca, i fins el 2008 que mossèn Rodolf Puigdollers en promogui el seu trasllat a la parròquia. Actualment, el retaule està essent objecte d'una intervenció de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1616 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Antoni Comes (escultor), Antoni Rovira (pintor) | El retaule original constava de tres pisos, assentats damunt del sòcol de pedra actual degudament policromat. De fet, amb l'actual restauració de la peça s'estan recuperant fragments de la policromia original. Acompanyaven el retaule diverses imatges exemptes de sants, que foren destruïdes durant el conflicte bèl·lic. | 95|96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||
| 76736 | Escoles de Bell-lloc/Parc de Belloch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-de-bell-llocparc-de-belloch | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Conjunt arquitectònic de planta irregular format per diverses edificacions independents, agrupades dins d'un recinte tancat. En origen hi havia dos blocs d'aules i residència, un de menjadors, un d'apartaments, la capella i l'auditori, tots ells organitzats a partir d'una zona enjardinada central situada al costat de la capella, i comunicats entre sí mitjançant passadissos exteriors coberts amb sostre plans de fusta i pavimentats amb plaques de pissarra. En general, les edificacions són rectangulars, d'estructura compacta i amb les cobertes planes. Els blocs destinats a les aules, situats als extrems nord-oest i sud-est del conjunt, estan distribuïts en planta baixa i dos pisos, amb el nivell inferior sobresortit respecte la línia de façana dels pisos superiors, mitjançant blocs constructius de planta quadrada alternats amb zones enjardinades. Algun parament exterior d'aquests blocs està decorat amb esgrafiats. Alhora, als pisos superiors, presenten grans finestrals rectangulars protegits amb persianes de lamel·les blanques. La segona planta era l'espai destinat a residència escolar. El bloc dels menjadors s'organitza en una única planta i també s'il·lumina mitjançant grans finestrals. Davant seu hi ha la capella, de grans dimensions, bastida amb ciment i amb un campanar exterior adossat a l'extrem nord-oest de l'edifici. El temple presenta grans finestrals decorats amb vitralls acolorits i conserva diverses peces ornamentals de bronze, obra de l'escultor Josep Maria Subirachs. L'auditori, de grans dimensions, està situat a la banda de tramuntana del conjunt i resta fonamentat en una cota més baixa que la resta del conjunt. S'organitza en un sol nivell i presenta escenari, camerinos, pati de butaques i un vestíbul d'accés. El bloc d'apartaments era utilitzat inicialment per la comunitat de religiosos que ensenyava durant els primers anys de l'escola. Posteriorment es reutilitzà com allotjament. Actualment, a la banda de llevant del conjunt, hi ha edificats tres cossos estructurals més, que respecten i interioritzen el discurs estilístic de la resta de construccions. Tot el conjunt és construït mostrant una gran influència racionalista, tant en la composició arquitectònica com pels materials utilitzats. Les construccions estan bastides en pedra i formigó, complementant-les amb materials com el ferro i el vidre.</p> | 08181-163 | Ctra. C-251, Km. 5,6, 08430 | <p>El centre escolar va obrir l'any 1968 de la mà de la Caixa de Barcelona, propietària de la finca des del 1964. El projecte, de l'any 1963, era obra de l'arquitecte i urbanista Manuel Baldrich i Tibau. Durant els primers anys de docència, petites comunitats de religiosos s'encarregaren de l'ensenyament dels alumnes. Aquests s'allotjaven a l'edifici d'apartaments, que posteriorment va servir per allotjar el personal de 'La Caixa' que seguia cursos de formació al recinte. L'any 1990 passà a mans de la Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona, 'La Caixa', creada a partir de la fusió entre la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i les Balears i Caixa de Barcelona (Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona). L'any 1994, el centre es va tancar i restà mig abandonat, tot i que s'utilitzava com a magatzem de la Fundació 'La Caixa' i també com a plató de rodatge d'alguns curtmetratges. L'any 2003 ho adquireix l'empresa Santa & Cole, creant la societat Parc de Belloch, S.L., per donar un nou ús al conjunt arquitectònic. L'any 2006, aquesta empresa llogà una part de les seves instal·lacions a la multinacional Telefonica, amb la intenció per part d'aquesta d'instal·lar la seva universitat corporativa. Tant el mobiliari com els elements litúrgics sembla que van ser dissenyats pel mateix Baldrich. L'escultor Josep Maria Subirachs és l'autor de les peces ornamentals de la capella com la imatge del Sant Crist, el Via Crucis i les dues bandes de la porta d'accés, decorades amb escultures i imatges de sant Pere, per la cara exterior, i de sant Pau, per la banda interna del temple.</p> | 41.6274800,2.3385200 | 444899 | 4608628 | 1968 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-3.jpg | Legal i física | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Manuel Baldrich Tibau | Els edificis de la banda de llevant del conjunt han estat arranjats i ampliats. El centre escolar es complementava amb una piscina, un camp de futbol de terra i diverses pistes de joc pavimentades. | 120|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||
| 76810 | Miranda d'en Puntes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miranda-den-puntes | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | - I | No s'aprecia cap resta arqueològica a la zona indicada. | <p>Jaciment de cronologia romana situat al costat del bosc dels Quaranta Pins, a la vessant oest de la carena miocènica i prop de la glorieta del mateix nom,. L'àrea principal de les troballes es situa molt a prop del cim de la carena. La zona està coberta d'una argila clara que s'acumula amb més intensitat a la part baixa del vessant. Sabem que l'any 1938 encara es conservaven 3 metres d'un paviment romà groller i restes de murs, tot i que actualment no s'aprecia res. A nivell de materials, el jaciment era molt pobre. Es documentaren fragments de tègulae i restes de dòlies. Pel camí que puja als Quaranta Pins des del barri de la Torreta, s'hi trobaven aïlladament fragments molt rodats d'obra.</p> | 08181-229 | Paratge de la Miranda, 08430 | <p>El jaciment fou localitzat per l'arqueòleg Josep Estrada l'any 1958, tot i que tenim notícia que l'any 1938 ja s'observaven i conservaven 3 metres d'un paviment romà i les restes d'alguns murs, juntament amb fragments de tegulae i dòlies. Aquest jaciment fou objecte d'una campanya de prospecció i excavació arqueològica l'any 1993, amb motiu de la construcció de la ronda sud de Granollers.</p> | 41.6057500,2.3101000 | 442513 | 4606234 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76810-foto-08181-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76810-foto-08181-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76810-foto-08181-229-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76826 | Can Cucut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cucut | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Restes d'una vil·la romana actualment desapareguda per la construcció de l'autopista AP-7. El jaciment es localitzava en una zona de conreus situada en les vessants de la serra miocènica a l'oest del riu Mogent, al nord de la desapareguda masia de Can Cucut i al nord-oest de Can Claus. La cronologia dels materials documentats gira entorn del 150 a.C. i el 25 d.C. Es tracta de ceràmica ibèrica feta a torn, àmfora ibèrica, campaniana B, Dressel 1A, terra sigil·lata sudgàl·lica (tot i que testimonial) i abundants fragments de tègula i dòlia.</p> | 08181-245 | Sortida 13 de l'autopista AP-7, 08430 | <p>El jaciment fou documentat per Josep Estrada. Les obres de moviment de terres per la construcció de l'autopista AP-7 es van realitzar l'any 1968. L'any 2005, amb motiu de les obres de la Línia d'Alta Velocitat (LAV) tram Mollet del Vallès - La Roca del Vallès, la zona fou objecte d'una campanya de prospecció.</p> | 41.6029500,2.3382700 | 444858 | 4605905 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76826-foto-08181-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76826-foto-08181-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76826-foto-08181-245-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76827 | Can Gener de les Valls-Peça d'en Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gener-de-les-valls-peca-den-cortes | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Restes d'un suposat lloc d'habitació, que podria estar relacionat amb les dependències d'una vil·la romana, actualment desaparegudes. Les restes, consistents en fragments de murs, estaven situades a la banda de llevant de l'actual urbanització de la Roca Dos, entre els torrents de can Borrell i can Sora i poca distància a l'oest de la casa de can Gener. Es tracta d'una zona de conreus de pendent suau envers el sud-est. Actualment no es localitza cap estructura en superfície. Els materials que es relacionen amb el jaciment corresponen a ceràmiques campanianes de vernís negre, ceràmica ibèrica feta a mà i a torn, fragments de tègula, àmfora i d'Opus Testaceum.</p> | 08181-246 | Barri de les Valls, 08430 | <p>El jaciment fou documentat i els materials recollits per Josep Estrada l'any 1949. Abans de la Guerra Civil es documentaven parets romanes, ceràmica campaniana de vernís negre, ceràmica ibèrica feta a mà i a torn, fragments d'àmfora, d'Opus Testaceum i de tègules.</p> | 41.6003400,2.3168600 | 443071 | 4605629 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76827-foto-08181-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76827-foto-08181-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76827-foto-08181-246-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76829 | Can Nebot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nebot | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Conjunt de sitges aparegudes als marges de la carretera BV-5106, actualment desaparegudes. Les sitges, excavades als marges granítics de la zona, no presentaven cap estructura associada. Els materials documentats es corresponen amb restes de tègula, ceràmica comuna i algun fragment de pedra de molí.</p> | 08181-248 | A tocar la ctra. de la Roca a Òrrius BV-5106, punt quilomètric 0,400, 08430 | <p>El jaciment fou documentat per Josep Estrada l'any 1961, en motiu de l'ampliació de la carretera BV-5106 de la Roca a Òrrius. Estrada l'associa amb una suposada vil·la romana ubicada sota l'actual mas de can Nebot, situat a poca distància al nord-est del jaciment. Malgrat tot, no es coneixen materials que confirmin la presència d'aquesta vil·la.</p> | 41.5813400,2.3274700 | 443939 | 4603513 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76829-foto-08181-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76829-foto-08181-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76829-foto-08181-248-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76867 | Can Prat Nou/Barri de Valldarió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-noubarri-de-valldario | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment romà localitzat en un camps de conreus situats a l'oest de la carretera de Vallderiolf i a les rodalies de la casa de Can Prat Nou. Les troballes es redueixen a materials ceràmics (tègula, ceràmica romana comuna) que es troba en superfície i que apareix esporàdicament en llaurar els camps. Malauradament no es va detectar cap estructura visible.</p> | 08181-294 | Carretera de Vallderiolf (BV-5159), 08430. | <p>Segons les cartes arqueològiques de la Generalitat de Catalunya (CCAA), el jaciment fou localitzat per Josep Estrada i Garriga, encara que no precisa l'any ni annexa bibliografia. Posteriorment, en una prospecció feta vers el 1992, no es varen localitzar cap tipus d'estructura, i solament es va poder localitzar fragments de ceràmica en molt mal estat i difícils de datar.</p> | 41.5830100,2.2974600 | 441439 | 4603718 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76867-foto-08181-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76867-foto-08181-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76867-foto-08181-294-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Zona afectada per l'ampliació de l'autopista. | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76873 | Carretera de Vallderiolf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-vallderiolf | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut. | <p>Jaciment romà situat a la banda oest de la carretera de Vallderiolf, exactament entre el km 1,8 i el km 1'9, en la cruïlla del camí que va al Centre Montserrat Montero. Durant les obres d'accés al centre es van localitzar, segons informacions oral del Sr. Emili Ramón i Valls, diferents fragments de tègula i d'ossos d'una sepultura romana.</p> | 08181-300 | Carretera de Vallderiolf km 1 (BV-5159), 08430. | <p>Vers l'any 1984 es varen detectar una sepultura romana. Cal mencionar que el camp va ser totalment rebaixat per les obres de l'autopista l'any 1992. Va ser documentat per E. Ramón i Valls.</p> | 41.5885100,2.2985400 | 441534 | 4604328 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76873-foto-08181-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76873-foto-08181-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76873-foto-08181-300-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És afectat per la carretera BV-5159. | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76874 | Sepultura del camp de blat de J. Llobet / Sepultura romana de can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-del-camp-de-blat-de-j-llobet-sepultura-romana-de-can-prat | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut. | <p>Jaciment romà situat en un camp de blat, a la carena sud-oest de Can Prat Vell entre el Mogent i la riera de Vallderiolf. Aquest està conformat per una sepultura romana de tègula que el Sr. Llobet va descobrir quan llaurava el camp. Solament es varen localitzar els ossos del difunt, sense cap tipus de material.</p> | 08181-301 | Carretera de Vallderiolf (BV-5159), 08430. | <p>La sepultura va ser descoberta per accident vers l'any 1948 quan es llaurava el camp. Solament va ser documentada amb un dibuix a mà alçada per J. Estrada i Garriga. Posteriorment, l'any 2005, entre els dies 18 i 22 d'abril, es va realitzar una prospecció preventiva a càrrec de l'empresa Codex i dirigida per l'arqueòloga Raquel Molina Box, sense cap resultat rellevant.</p> | 41.5809400,2.3018800 | 441805 | 4603485 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76874-foto-08181-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76874-foto-08181-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76874-foto-08181-301-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76888 | Can Vilalba-Les Passadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-les-passadores | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>Jaciment inèdit afectat per la construcció d'un camp de golf, i vinculat amb la intervenció arqueològica efectuada al mas Vilalba. La zona està situada al nord-est del mas i al nord de la zona arqueològica de La Serreta, molt a prop del terme municipal de Cardedeu. Tot i que el jaciment no està excavat, l'adscripció cronològica del mateix es fixa dins l'època romana.</p> | 08181-315 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>El jaciment arqueològic del mas Vilalba fou documentat per Tomàs. Balvey. Les prim' notícies que fan referència a Vilalba són de l'any 932. Des del 1195 fins el 1571, el mas fou propietat de la família Vilalba, essent una important quadra d'època medieval, segons la documentació consultada. A partir del 1571, la propietat passa a mans del monestir de Montserrat fins a la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit per Marià Borrell, qui donà a l'edifici l'aspecte actual de gran casal. L'any 1992, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental es documentaren fragments de ceràmica de cronologia imprecisa, probablement moderna. Segons indicacions orals del masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. L'abril de 2004, en motiu de les obres d'urbanització dels terrenys del mas Vilalba per a la construcció d'un camp de golf, es va realitzar el seguiment arqueològic dels moviments i rebaixos de terres, i posterior excavació de les estructures documentades, fins el novembre de 2004.</p> | 41.6326400,2.3540700 | 446199 | 4609191 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-3.jpg | Inexistent | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||
| 76901 | Can Tàpies / La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tapies-la-torreta-0 | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment d'època romana localitzat en una zona urbanitzada molt a prop del límit municipal occidental, limítrof amb Granollers, coneguda com La Torreta. Àmbit urbà delimitat entre els carrers d'Aragó, Josep Torelló, de València i Ramón y Cajal. El mapa de patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya té inventariat, amb el codi 1956, el jaciment de Can Tàpies/La Torreta. Aquest es descriu com una vil·la romana, que fou documentada durant els anys 40. La vil·la, datada en un context imperial, fou destruïda en urbanitzar-se tot el sector que ocupava. La documentació de l'època parla d'un assentament romà amb estructures d'habitació i de material ceràmic que consisteix en gran quantitat de tègula, dolia i ceràmica comuna. També varen documentar un forn de secció cilíndrica i fragments de paviment. L'arqueòleg J. Estrada, a partir dels treballs de prospecció que efectuava, conjuntament amb d'altres membres del Museu de Granollers, el va documentar i en va donar coneixement a través de diverses publicacions (ESTRADA: 1967:163). Va ser el mateix autor que va datar aquest jaciment com a vila imperial. En una altra publicació (ESTRADA: 1993: 101), el mateix autor indica que el 6 de març de l'any 1976 havia revisat 'entre altres indrets el forn romà de Can Tàpies' i descriu aquest com un forn rodó, amb el marge ple de teula.</p> | 08181-328 | CEIP La Torreta, c/ Aragó, c/ València, c/ Josep Torelló, c/ Ramón i Cajal, 08430. | <p>La Torreta va experimentar un fort procés de transformació urbana durant els anys 80 i 90 del segle passat, i encara més recentment es va construir el Centre Cultural La Torreta. Tot aquest procés es va fer sense cap tipus de control arqueològic fet que podria haver produït la destrucció de les restes descrites per J. Estrada. Així doncs, la manca d'estudis arqueològics intensius fa que la informació relativa a aquest jaciment sigui molt minsa, si bé cal esmentar que les restes arqueològiques descrites per J. Estrada han estat destruïdes.</p> | 41.6034900,2.2990900 | 441593 | 4605991 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76901-foto-08181-328-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76901-foto-08181-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76901-foto-08181-328-3.jpg | Inexistent | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76939 | Jaciment Sant Sadurní de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-sant-sadurni-de-la-roca | <p>CALLEJA BALLBÉ, S. (inèdit): Memòria del seguiment arqueològic del sector SPR-4 Les Hortes (La Roca del Vallès, Vallès Oriental), dipositat al Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | -I-X | <p>Jaciment inèdit situat a la paret dreta de la tanca de l'església de Sant Sadurní de la Roca i de la rectoria, a la part posterior, on s'observaven fragments de tègula i de picadís de cronologia romana. Les restes, reaprofitades per a la construcció i reformes del temple, podrien haver estat relacionades amb un lloc d'habitació, tot i que actualment no hi ha estructures visibles. Tot i això, actualment no s'observa cap dada relacionada amb el picadís romà, donat que no s'observa cap tanca de protecció del temple.</p> | 08181-366 | Església de Sant Sadurní, c. de l'Església, 2, 08430 | <p>El jaciment fou localitzat per Josep Estrada l'any 1968. Segons sembla, sota el temple actual, existeixen els fonaments de la primitiva església del segle X. L'any 1983, en motiu d'unes obres efectuades al subsòl de l'església, van aparèixer restes d'esquelets humans i monedes.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76939-foto-08181-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76939-foto-08181-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76939-foto-08181-366-3.jpg | Inexistent | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76744 | Dolmen del camí de can Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-cami-de-can-collet | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Megàlit desaparegut que estava ubicat a la zona sud d'un camp de conreu actual, situat al nord-oest del castell de la Roca i a l'est del riu Mogent. Anteriorment, la zona estava formada per un petit turonet que fou rebaixat quan es va explotar com a gravera, rebaixant-ne els nivells. De manera testimonial encara es conserva una petita part d'aquest turó, degut a la instal·lació d'una torre elèctrica de la línia d'alta tensió. El megàlit estava format per quatre lloses de grans dimensions.</p> | 08181-252 | A uns 250 metres al nord-oest del castell de la Roca, 08430 | <p>La documentació del megàlit parteix de les referències donades per M. Llobet, segons el qual existia un megàlit format per quatre grans lloses de pedra que era llargament conegut en el temps, donat que no recordava cap notícia sobre la troballa de restes arqueològiques. També indicà que fou destruït.</p> | 41.5930800,2.3313100 | 444269 | 4604814 | 08181 | La Roca del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76744-foto-08181-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76744-foto-08181-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76744-foto-08181-252-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76746 | Dolmen de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-planes | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistoria Catalana, Editorial Catalana, Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1946): 'El dolmen de Can Planas (La Roca del Vallès)'; dins Ampurias VII-VIII, 1945-46. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona GARCIA, L. (1983): 'Dolmen de Can Planes'; dins Carta Arqueològica del Vallès Oriental. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos Prehistoria y arqueología, 4, CSIC, Barcelona. PETIT, P. (1990): 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', Limes, nº0. pp.23-30.</p> | El dolmen no conserva tota la seva estructura original. | <p>Es tracta d'un petit monument megalític de característiques similars al de Céllecs, es tractaria doncs d'una galeria catalana petita. Conserva part de l'estructura de la cambra sepulcral formada per cinc lloses i el bloc de coberta. Mesura 1,50 m per 1,06 m. No s'hi observen restes del corredor ni de l'estructura del túmul que hauria cobert el monument. La cambra apareix lleugerament inclinada vers un lateral.</p> | 08181-254 | Can Planes de la Muntanya, 08430. | <p>S'esmenta per primera vegada a l'Anuari de l'Institut d'estudis Catalans dels anys 1913-14, la referència d'un dolmen 'cerca de La Roca'. Més tard, Bosch Gimpera, a la 'Prehistòria Catalana' el cita com a dubtós i l'anomena de 'Cansolà'. Amb aquestes referències el Sr Josep Estrada el va buscar i identificar amb el nom de can Planes.</p> | 41.5850400,2.3402100 | 445004 | 4603916 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76746-foto-08181-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76746-foto-08181-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76746-foto-08181-254-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76747 | Dolmen de Céllecs o Séllecs/Cabana del Moro/La Cava del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-cellecs-o-sellecscabana-del-morola-cava-del-moro | <p>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España, vol II. Barcelona. BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. COLOMINAS ROCA, J (1931): 'Sepulcre de Céllecs, La Roca del Vallès' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, vol VI, pp.10-11. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1946): 'El dolmen de Can Planas (La Roca del Vallès)'; dins Ampurias VII-VIII, 1945-46. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona GARCIA, L. (1983): 'Dolmen de Can Planes'; dins Carta Arqueològica del Vallès Oriental. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos Prehistoria y arqueología, 4, CSIC, Barcelona. PETIT, P. (1990): 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', Limes, nº0. pp.23-30</p> | El dolmen no conserva tota la seva estructura original. | <p>Es tracta d'una galeria catalana petita, com la de Can Gol II, si bé les seves dimensions són més grans. Conserva una cambra rectangular amb coberta i una llosa a la banda esquerra del seu passadís d'accés. La cambra es troba orientada al sud-oest i es creu que el passadís original devia fer uns 2 m de llarg i el túmul podia arribar als 8 m de diàmetre. D'aquesta construcció se'n podria destacar dos aspectes, un és el seu emplaçament, dominant plenament la Depressió Prelitoral, fet que indica que podria ser vist des de molts llocs, i l'altre és l'eix d'orientació de la cambra, amb l'entrada al sud-oest, fet poc usual. El topònim de Cabana del Moro és un nom comú que s'utilitzava, sobretot a partir de l'Edat Moderna, per indicar que es tractava d'una construcció antiga en el temps, de la qual se n'havia perdut el coneixement, els seu origen i funció.</p> | 08181-255 | Camí de Céllecs, 08430. | <p>El megàlit va ser descobert l'any 1929 per l'Agrupació Excursionista de Granollers que, sota la direcció de J. Colomina, varen fer l'excavació arqueològica. Posteriorment, als anys cinquanta, J. Estrada va fer-hi noves excavacions arqueològiques en les quals va trobar algun fragment de ceràmica. Aquest mateix investigador va falcar i redreçar algunes de les lloses del monument</p> | 41.5665400,2.3317900 | 444286 | 4601867 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76747-foto-08181-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76747-foto-08181-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76747-foto-08181-255-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Se'l coneix també amb els nom de Dolmen de Sélecs , La Cabana del Moro o La Cava del Moro. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76748 | Pedra de les Orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-les-orenetes | <p>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España, vol II. Barcelona. BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1946): 'El dolmen de Can Planas (La Roca del Vallès)'; dins Ampurias VII-VIII, 1945-46. ESTRADA, J. (1949): Les pintures rupestres de la Pedra de les Orenetes a Cèllecs (La Roca del Vallès). Museu, II, Maig 1949, Mataró, p.70-73 (Mecanografiat). ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. GRUP D'ARQUEÒLEGS INDEPENDENTS (1988): Les pintures rupestres de la Pedra de les Orenetes (La Roca del Vallès, Vallès Oriental). Col·lecció Coneixem-nos, Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de la Roca del Vallès, La Roca. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA (1994): 'La Pedra de les Orenetes', dins Corpus de pintures rupestres de Catalunya. Àrea Central i Meridional. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos Prehistoria y arqueología, 4, CSIC, Barcelona. PETIT, P. (1990): 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès' a Limes, nº0. pp.23-30</p> | Les pintures rupestres es troben molt degradades | <p>Es tracta d'un gran bloc de granit d'11 m de llargada per 7 m d'amplada i 4 m d'alçada de formes curioses, modelades per l'erosió natural. Una de les cares (orientada a l'est) presenta alvèols i petites cavitats a l'interior de les quals es conserven diversos representacions pictogràfiques, comptabilitzant-se un total de 32 figures. En la més gran d'aquestes cavitats hi destaca el motiu central d'aquest conjunt format per la presència de dues figures estilitzades, de mida petita que corresponen a dues dones amb vestit llarg fins sota el genoll i un pentinat singular per la forma apuntada o triangular que presenta. A la part superior s'hi conserva, parcialment, uns traços en forma de U que tradicionalment s'ha identificat, per paral·lelisme amb el de Cogul, a un home-bou o potser a un bruixot. A la part inferior s'hi observa un motiu pintat de forma sinuosa que s'estén vers la resta de les cavitats d'aquesta cara i que s'interpreta com una representació de l'aigua, element simbòlic de la vida. Per sota d'aquest motiu, encara s'hi pot observar un traç amb forma de creu que s'interpreta com una representació antropomorfa esquemàtica. El primer dels motius descrits correspondria a l'anomenada pintura llevantina, datada a finals del neolític, mentre que el motiu serpentiforme i la creu se les identifica amb l'estil esquemàtic-abstracte, datat a l'edat dels metalls. Altres cavitats de la roca presenten també motius figurats, si bé, en alguns d'ells, la visualització esdevé dificultosa, així com la seva interpretació. Es tracta del jaciment arqueològic més important del Parc, pel caràcter excepcional de les representacions pintades i la seva gran antiguitat. Aquest fet va comportar que el lloc fos declarat com a BCIN i que, més recentment, fos inclòs en el catàleg dels jaciments d'art llevantí de l'arc mediterrani, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO dins del conjunt 'Art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica'.</p> | 08181-256 | Camí de Céllecs, 08430. | <p>El jaciment va ser descobert l'any 1946 per J. Estrada conjuntament amb els seus col·laboradors del Museu de Granollers, els quals pogueren recollir 6 fragments informes de sílex i 93 fragments de ceràmica. Ambdós grups de materials són poc significatius tant per les característiques que presenten com per la forma que foren recuperats. No obstant, el conjunt ceràmic permet identificar dos horitzons cronològics, un de molt ampli que aniria entre finals del Neolític i primera Edat del Ferro (92 fragments) i l'altre a l'època ibèrica (1 fragment). Posteriorment, l'any 1949, J. Estrada (ESTRADA, 1949) en va publicar una primera descripció detallada i el calc que varen fer. A partir d'aleshores va ser objecte de publicacions diverses si bé no va ser fins els anys 1987, 1988 i 1989 quan es realitzaren tres campanyes de documentació promogudes per la Generalitat de Catalunya i dirigides respectivament per Ramon Viñas Vallverdú, Lluís Sant i Xavier López, dins el projecte 'Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya'.</p> | 41.5666600,2.3244600 | 443675 | 4601885 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76748-foto-08181-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76748-foto-08181-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76748-foto-08181-256-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. BCIN nºreg 2010 - ZA - Estatal R-I-55-0326, llei 16/1985, 25/6. Patrimonio Histórico Español; Llei 9/1993 30/9, PatrimonI Cultural Català. Inscrit a la llista del Patrimoni Mundial (UNESCO), 12/98. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 1782 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||
| 76749 | Pedra de les Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-les-creus-0 | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers.</p> | <p>Es tracta d'un bloc de granit, gravat a la part superior amb nombroses creus i altres signes de difícil interpretació, alguns dels quals podrien datar-se a l'època prehistòrica, a partir de paral·lels existents, com el de la Roca del Sacrificis de Capmany, al Baix Empordà. En el mateix bloc, també s'hi va gravar les paraules AÑO i ROCA, que correspondrien a dates recents. (es podria posar alguna fotografia o imatge planxada). Els petroglifs, que estan gravats profundament a la roca, es conserven en un bon estat. Es tracta d'un dels elements més interessants de la Ruta pel seu caràcter poc usual i les possibles relacions d'alguns dels motius esgrafiats amb les representacions pintades de la Pedra de les Orenetes. Ambdós elements cal interpretar-los a partir de la seva localització, en un lloc de concentració megalítica, fet que podria indicar la seva possible funció com a santuari i lloc de rituals. A falta de dades precises aquesta és una hipòtesi que cal tenir present, per entendre que al llarg de la història n'hagi perdurat aquesta faceta, a través del gravat de les creus, que va ser una forma de cristianitzar la pedra i eliminar-ne les influències paganes.</p> | 08181-257 | Camí de Céllecs, 08430. | <p>No s'ha realitzat cap intervenció arqueològica encara que segons el Inventari del Patrimoni Arqueològic (CCAA) de la Generalitat de Catalunya, a l'entorn es varen trobar fragments de ceràmica ibèrica rodada.</p> | 41.5677100,2.3233800 | 443586 | 4602002 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76749-foto-08181-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76749-foto-08181-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76749-foto-08181-257-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. BCIN nºreg 2011 - ZA. Llei 16/1985, 25/6, Patrimoni Històrico Español. Llei 9/1993 de 30/9, Patrimoni Cultural Català. BCIL, Catàleg del Patrimoni Cultural Català (PGOU 8-5-91), núm reg CPCC: 95 | 119|78 | 1754 | 1.4 | 1782 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||
| 76750 | Roca Foradada de can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-foradada-de-can-gol | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, L. i ALACAMBRA, P.J. (1986): 'Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze'; dins Curset: Els orígens del Vallès Oriental. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers.</p> | S'aprecien restes de pintures fetes amb esprai | <p>Es tracta d'un bloc granític de forma esfèrica, buidat el seu interior formant una cavitat artificial que mesura uns 2,40 m de llargada per 1,60 m d'amplada i 1,30 m d'alçada. L'entrada és de forma circular, lleugerament apuntada a la part superior, fet que va suggerir en algun moment que podria haver estat construïda a l'època del Gòtic. A l'exterior del monument s'observen algunes restes d'altres construccions antigues, si bé se'n desconeix la seva funció i cronologia, encara que hom l'enquadra en el període neolític.</p> | 08181-258 | Camí de Céllecs, 08430. | <p>Tota la zona va ser objecte de prospeccions arqueològiques superficials, especialment a partir dels anys 40, en el decurs de les quals tant sols es van trobar alguns fragments de ceràmica grollera de les mateixes característiques que l'apareguda en la resta d'elements sepulcrals megalítics de la zona i alguns fragments d'època ibèrica, cronològicament molt posterior al monument. Aquestes dades i l'existència d'alguns paral·lels a la zona del Baix Empordà, com per exemple Ses Falugues a Begur o la Cova de la Tuna a Solius, permeten plantejar que es tractaria d'una cambra sepulcral, tipus hipogeu, datable entre el Calcolític i l'Edat del Bronze</p> | 41.5640100,2.3169800 | 443049 | 4601596 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76750-foto-08181-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76750-foto-08181-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76750-foto-08181-258-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, el PEIN i la xarxa Natura 2000. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76816 | Pedra de l'Escorpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-lescorpi | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit.</p> | <p>La Pedra de l'Escorpí es localitza a la zona anomenada Replana de Can Planes, a prop de la casa del mateix nom i del camí que mena a Sant Bartomeu de Cabanyes. Es tracta d'un jaciment arqueològic del qual es coneixen poques dades ja que no apareix esmentat en cap referència bibliogràfica científica. Aparentment, es tractaria d'una petita cavitat natural entre boles de granit que podria haver estat utilitzada amb finalitats sepulcrals durant la prehistòria recent (neolític final o primera de les edats dels metalls). S'hi pot observar una paret de pedra seca en el seu interior, si bé se'n desconeix la seva funció i cronologia perquè és el resultat de treballs efectuats de forma il·legal.</p> | 08181-235 | Replana de Can Planes, 08430. | <p>L'any 1995 va ser citat com a jaciment arqueològic en una petita nota publicada a la revista local Roquerols, signada per P. Ferrer.</p> | 41.5815700,2.3406800 | 445040 | 4603530 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76816-foto-08181-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76816-foto-08181-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76816-foto-08181-235-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76817 | Pedra Foradada de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-foradada-de-can-planes | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit.</p> | <p>Es tracta d'un bloc de granit que ha estat buidat artificialment. Es desconeix l'existència de restes arqueològiques o d'estructures relacionades amb aquest jaciment. Talment la Roca Foradada, se la relaciona amb el període megalític, perquè apareix en contextos d'aquesta fase. Podria tractar-se d'una cambra sepulcral. És coneguda també amb la denominació de 'Pedra del Marxant'.</p> | 08181-236 | Replana de Can Planes, camí de la Mansa, 08430. | <p>Documentada el 1992 per Pascual Ferrer i en Josep Pont, segons els mateixos descobridors, el nom provindria de quan un traginer que anava pel camí d'Argentona a La Roca del Vallès, 'sojornava en aquest indret abans i després de vendre la mercaderia' (FERRER 2010, p.68). Cronològicament se l'enquadra dintre del període calcolític, període de transició entre el neolític i l'edat de bronze (~2400 aC).</p> | 41.5818900,2.3410300 | 445070 | 4603565 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76817-foto-08181-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76817-foto-08181-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76817-foto-08181-236-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76818 | Plat de Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plat-de-moli | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit.</p> | <p>Gran bloc granític, situat al marge de l'actual camí, presenta una 'cassoleta' a la part superior. Aquesta cavitat circular té uns 0,70 m de diàmetre per 0,22 m d'alçada, si bé una part apareix erosionada. Es desconeix la cronologia i funció original per bé que han estat nombroses les interpretacions que l'han posat en relació amb certes estratègies de cacera. Tradicionalment aquestes construccions es relacionen amb el món megalític per aparèixer en zones on la seva presència hi és destacada.</p> | 08181-237 | Camí de Cèllecs, 08430. | <p>Cronològicament se l'enquadra dintre del període calcolític, període de transició entre el neolític i l'edat de bronze (~2400 aC).</p> | 41.5688200,2.3309400 | 444217 | 4602121 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76818-foto-08181-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76818-foto-08181-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76818-foto-08181-237-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Cal mencionar que una de les imatges està extreta del Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76819 | Dolmen de can Gol I / Galeria coberta can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-gol-i-galeria-coberta-can-gol | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA GARRIGA, J. (1946): 'Ficha arqueológica núm 2. Dolmen de Can Gol (La Roca del Vallés)', a Boletín de la Agrupación Excursionista de Granollers. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica.CSIC, Barcelona.</p> | <p>Es tracta del monument megalític més gran i complex del conjunt de la Ruta Prehistòrica. Està format per diverses lloses de granit que conformen un llarg corredor de 8 m per 1,35 m d'amplada, on la cambra no s'hi diferencia, aquesta és precisament la característica d'aquest tipus de construcció anomenades 'galeries catalanes'. Conserva la llosa de capçalera però no així les de la coberta. L'entrada es troba orientada al sud. A l'exterior es conserva part del túmul, de planta circular i 14 metres de diàmetre. Per a la construcció d'aquest megàlit, de dimensions destacades a Catalunya, es requeria certes nocions arquitectòniques ja que calia sostenir i assegurar la perdurabilitat de la tomba. Per aconseguir-ho idearen cobrir-la amb un túmul (talment un turonet fet amb pedres i terra), sostingut en el seu perímetre per un conjunt de pedres clavades de forma vertical, a mode de paret de contenció.</p> | 08181-238 | Urbanització La Pineda, 08430. | <p>Aquesta construcció correspon a un sepulcre col·lectiu d'època prehistòrica, concretament al període neolític final o calcolític (datat aproximadament entre el 3500 i el 2250 aC). És un dels monuments megalítics d'aquesta tipologia més grans i destacats de Catalunya. La seva singularitat rau també en el fet que, de la seva tipologia, és el que es troba més al sud. Per trobar monuments com aquest cal anar a la zona de l'Empordà on hi destaca la Cova d'en Daina (Romanyà de la Selva) o a les terres de Ponent amb la Torre dels Moros de Llanera (Llobera). Va ser descobert l'any 1946 per l'equip del Museu de Granollers, encapçalat per J. Estrada. Un any després es procedia a l'excavació dirigida per A. Panyella, van documentar la presència de diversos materials arqueològics, entre els que destaquen dues puntes de fletxa, sis petites fulles-lasques de sílex, gran quantitat de petits fragments d'uns 12 vasos, olletes, un fragment de ceràmica campaniforme entre altres. També en destaca un fragment de ganivet de sílex, una corona de molar humà i una dena triangular de collar de pedra.</p> | 41.5638700,2.3136900 | 442775 | 4601582 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76819-foto-08181-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76819-foto-08181-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76819-foto-08181-238-3.jpg | Legal i física | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Les imatges han estat extretes del 'Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès' i del llibre de Josep Estrada 'Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores'. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76820 | Dolmen de can Gol II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-gol-ii | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA GARRIGA, J. (1946): 'Ficha arqueológica núm 2. Dolmen de Can Gol (La Roca del Vallés)', a Boletín de la Agrupación Excursionista de Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica.CSIC, Barcelona.</p> | <p>És una construcció megalítica de dimensions reduïdes, a voltes es classifica com una cista si bé l'equip del sr. Josep Tarrús el consideren una galeria catalana petita. No conserva cap llosa de la coberta però sí les tres de la planta sepulcral, mesurant 1,75 m de longitud per 1,10 d'amplada. S'observen restes parcials del túmul que el cobria, que tindria uns 6 m de diàmetre. L'entrada es troba orientada al sud-est. Es data en el període neolític final o calcolític (entre el 3500 i el 2250 aC aproximadament).</p> | 08181-239 | Camí de la Ruta de la Prehistòria, 08430. | <p>L'any 1946 J. Estrada, juntament amb el seu equip de col·laboradors del Museu de Granollers, va realitzar-hi una excavació en la qual es va trobar un fragment de ganivet de sílex i diverses ascles.</p> | 41.5649900,2.3180900 | 443143 | 4601704 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76820-foto-08181-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76820-foto-08181-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76820-foto-08181-239-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||
| 76828 | Vinya d'en Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-tomas | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Restes d'un possible fons de cabana del període neolític final - calcolític actualment desaparegudes. Les restes aparegueren en una zona de conreus limitada per la vessant nord-est del turó de can Planes, a uns 300 metres del cim. De fet, el jaciment es localitzava a uns 350 metres de distància al sud de l'encreuament entre la carretera C-1415c i l'enllaç per agafar la carretera BV-5105. El material recollit està format per diversos fragments de ceràmica campaniforme, molts fragments de ceràmica sense decoració, ascles de sílex i 3 discs de pedra d'uns 9 centímetres de diàmetre, amb perforació central. Cal dir que aquestes troballes van ser superficials i no es documentà cap tipus d'estructura ni tampoc estratigrafia.</p> | 08181-247 | Al sud de la ctra. de Mataró a Granollers C-1415c, 08430 | <p>El jaciment fou excavat per Josep Estrada durant els anys 50 del segle XX. Al fons del Museu de Granollers es conserven 24 fragments de ceràmica feta a mà, alguns d'ells decorats amb bandes i ondulacions.</p> | 41.5899500,2.3399400 | 444986 | 4604461 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76828-foto-08181-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76828-foto-08181-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76828-foto-08181-247-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76835 | Serra d'Ameia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-dameia | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment del neolític final del que es varen documentar murs encaixat en fort desnivell i material ceràmic posterior al neolític, possiblement calcolític. El jaciment va ser documentat per Josep Estrada i posteriorment, vers el 1979, va ser prospectat per Jordi Pardo.</p> | 08181-262 | Carretera de Granollers a Mataró, C-1415, 08430. | 41.5742600,2.3560300 | 446314 | 4602709 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76835-foto-08181-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76835-foto-08181-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76835-foto-08181-262-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Part del jaciment pertany al municipi d'Argentona | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76870 | Can Rafael del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rafael-del-forn-0 | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment del neolític localitzat a el vessant oest del Turó Cremat, en una zona d'antigues vinyes i de bosc de pi i alzina, molt a uns 6000 metres a l'oest de la masia que té el mateix nom. Encara que el jaciment no ha estat excavat, segons els pagesos de les rodalies, sembla ser que van aparèixer esquelets amb rosaris. Segurament aquest rosaris deurien ser collars de calaita o similars, cosa que fa que hom pensi que possiblement hi havia un sepulcre de fossa. D'altra banda, segons les fonts orals recollides en les cartes arqueològiques, a uns 4 o 5 m de fondària també van aparèixer 'dents de cavall, però molt grans' (CCAA, 1992).</p> | 08181-297 | Barri de Gasuachs, 08430. | <p>Vers el 1952 Josep Estrada recollí diferents testimonis orals sobre la troballa de diferents materials i ossos.</p> | 41.5929300,2.3498500 | 445814 | 4604785 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76870-foto-08181-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76870-foto-08181-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76870-foto-08181-297-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76576 | Can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gol-0 | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993.</p> | XVII-XVIII | Actualment està abandonada i presenta un estat deficient de conservació | <p>Masia d'època moderna aïllada i orientada a migdia, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa i un pis. La masia és de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país. Està formada per tres crugies que foren ampliades vers l'est amb un altre cos i per diversos magatzems i altres dependències vers el nord. A la façana principal, a l'alçada de la planta baixa presenta un portal d'arc de mig punt adovellat. A l'alçada del segon pis, a la façana de ponent s'aprecia una finestra de estil renaixentista coronada amb un frontó triangular a mode de guardapols acompanyada de motius heràldics als costats, amb cordó decorant els brancals i la llinda i ampit emmotllat. Per últim destacar que la teulada presenta un campanar de cadireta sobre la teulada, damunt de la façana principal. Presenta diverses construccions annexes on destaca el safareig, de planta rectangular format per dos cossos i una coberta de tres voltes de canó fetes amb rajoles de ceràmica i de diferents mides.</p> | 08181-3 | Ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001, 08430 | <p>La primera noticia que coneixem és del fogatge de l'any 1553, on hi figura 'en Gol'. Cal esmentar la importància del llinatge de Can Gol, propietari d'altres masos de la comarca.</p> | 41.5681300,2.3163600 | 443001 | 4602054 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76576-foto-08181-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76576-foto-08181-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76576-foto-08181-3-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76577 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-3 | <p>IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia d'època moderna aïllada i orientada a ponent, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa i un pis. La masia és de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país, formada per tres crugies. A la façana principal, a l'alçada de la planta baixa presenta un portal d'arc de mig punt adovellat. A l'alçada del pis, a la façana principal també es pot aprecia s'aprecia dues finestres d'emmarcaments amb carreus de pedra vistos. Actualment té ampliacions a la part posterior que li donen un forma. Més o menys allargada. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de blanc.</p> | 08181-4 | Ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001, 08430 | <p>Hi ha una menció documental en el fogatge de la Roca de l'any 1497 i l'any 1729 surt la propietat en unes afrontacions entre la parròquia de Sant Esteve de Vilanova i Sant Sadurní de la Roca.</p> | 41.5727200,2.3199600 | 443305 | 4602561 | 1920 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76577-foto-08181-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76577-foto-08181-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76577-foto-08181-4-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76580 | Ca l'Argent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-largent | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. CARRERAS CANDI, F. (1988), 'Lo castell de la Roca del Vallès' Reedició del Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès, pp.146-147. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | El rellotge de sol fou repintat modernament, però seguint el disseny existent. | <p>Edifici de grans dimensions format per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular, amb un pati interior al que es pot accedir pels costats de llevant i ponent, el qual queda delimitat per la pròpia construcció. L'edifici principal, ubicat al sector de tramuntana del conjunt, presenta una planta lleugerament trapezoïdal formada per tres crugies i distribuïda en planta baixa i pis, amb la coberta de teula de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, al pati. El portal d'accés a l'interior és d'arc de mig punt bastit amb dovelles de pedra i els brancals fets amb carreus rectangulars de pedra ben desbastats. La dovella clau presenta gravada la data 1794. Unes escales de pedra hi donen accés. Al pis, damunt del portal, hi ha una gran finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra desbastats i amb l'ampit motllurat. La resta d'obertures d'aquest parament són rectangulars, tot i que presenten els emmarcaments arrebossats i conserven els ampitadors de pedra motllurats. Al pis, ubicats al costat de la finestra central, destaquen un balcó exempt amb lloseta motllurada i un rellotge de sol decorat i actualment restaurat. Les finestres de la façana de tramuntana són totes rectangulars, inclòs el portal d'accés emmarcat en pedra, tot i que presenten els emmarcaments arrebossats. Adossat a la façana de llevant hi ha un cos de planta rectangular distribuït en una sola planta i cobert per una terrassa al nivell del pis. A la banda de ponent, delimitant la longitud del pati interior, hi ha un conjunt de cinc cossos adossats dels que destaca el que es troba adossat a l'edifici principal. Distribuït en planta baixa, pis i golfes presenta la coberta de teula de dos vessants amb un ampli ràfec. Les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i els ampitadors motllurats. Adossat a migdia hi ha el portal d'accés al pati, integrat dins d'un petit volum de dues plantes, amb la coberta de teula de tres vessants. El portal, d'arc rebaixat i cobert per un voladís de teula àrab, conserva els carreus de pedra originals que bastien els brancals, tot i que l'arc és arrebossat. El pis està ocupat per una galeria oberta a l'exterior mitjançant grans obertures d'arc de mig punt, des de les que s'accedeix a una terrassa oberta a l'exterior que cobreix l'actual garatge. Pel costat de llevant, el barri està delimitat pel portal que hi dóna accés, d'arc rebaixat i voladís de teula superior, i per la masoveria/galliner. Aquest edifici és de planta rectangular amb la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en dues plantes, amb les finestres d'arc de mig punt arrebossades i el portal d'accés rectangular i bastit en maons. A l'extrem nordoccidental del conjunt arquitectònic encara es conserva l'era, de terra batuda. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-7 | Al quilòmetre 2 de la carretera BV-5106, de la Roca del Vallès a Òrrius, 08430 | <p>L'any 1412, Pere Argent, alies Reymir, va vendre el mas Argent a Bartomeu Cardona, incloent-hi el patronatge de la capella de sant Bartomeu de Cabanyes, que conservà fins l'any 1751. El nom Argent apareix referenciat al fogatge de l'any 1553. A finals del segle XIX hi ha constància de l'entrada dels carlins a la casa, amb la intenció de robar diners i joies, tot i que no ho aconseguiren. De fet, ca l'Argent fou la darrera masia de la Roca que els carlins van saquejar. Pasqual Ferrer recull aquesta història al seu darrer llibre, indicant que foren els senyors Joan Vallhonesta i Pere Clascà els qui li relataren, donat que ambdós visqueren a l'època dels carlins.</p> | 41.5716800,2.3384600 | 444847 | 4602433 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76580-foto-08181-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76580-foto-08181-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76580-foto-08181-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Encastat a la façana principal del cos original, al costat del portal d'accés, destaca un petit plafó de ceràmica decorat, tot i que de cronologia moderna. Regulat també pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||
| 76582 | Can Campmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campmajor | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. Casal de Cultura Dr. Daurella de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular format per tres cossos adossats, més un porxo lateral situat a la banda de llevant de la construcció. El volum original, situat a migdia, està distribuit en planta baixa, pis i golfes, consta de quatre crugies i presenta la coberta de teula de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al seu costat, donant accés a una de les crugies laterals, hi ha un altre portal de punt rodó, tot i que bastit amb maons. Les finestres dels pisos superiors són totes rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats, les llindes planes monolítiques i els escopidors motllurats. La que es troba ubicada damunt del portal presenta la llinda gravada amb la data 1687. Al costat hi ha un rellotge de sol rectangular, pintat damunt del revestiment del parament. La façana de ponent presenta finestres rectangulars amb els emmarcaments bastits en pedra granítica. A l'interior, sota l'escala d'accés als pisos superiors, hi ha un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb la data 1706. Adossat a la façana de llevant hi ha un porxo obert al jardí, amb la coberta d'un sol vessant sostinguda per pilars fets amb maons. Els dos cossos adossats a la façana de tramuntana del volum principal foren rehabilitats, deixant l'aparell de pedra vist. Presenten la coberta de teula de dos vessants i consten de planta baixa i pis. Actualment estan connectats amb el garatge de l'habitatge mitjançant un paviment adoquinat de nova creació. La construcció principal té els paraments arrebossats i pintats, amb les cantonades bastides en pedra.</p> | 08181-9 | Barri de Bell-lloc, entre la Turona i el bosc de ca n'Oriac, 08430 | <p>Al fogatge de l'any 1553 es menciona un síndic de nom Campmajor, ubicat al paratge de 'Belloch', que podria tenir relació amb l'edifici.</p> | 41.6299100,2.3303300 | 444219 | 4608903 | 1687 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76582-foto-08181-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76582-foto-08181-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76582-foto-08181-9-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76583 | Can Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casanova-0 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | L'edifici fou reformat l'any 1945. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular i estructura basilical, distribuit en planta baixa, pis i golfes i format per tres crugies. Té la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Presenta un gran portal d'accés central d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Davant seu hi ha un empedrat de còdols de riu que en facilita l'accés. Al seu costat hi ha un altre portal d'accés rectangular, emmarcat en pedra. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats, les llindes planes monolítiques i els escopidors motllurats. La finestra situada damunt del portal presenta la llinda gravada amb la següent inscripció: 'MIGUEL CADAFAL ME FESSIT LO ANY 1786'. Tant la façana de ponent com la de tramuntana presenten senzilles finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Adossat a la façana de llevant hi ha un cos rectangular amb la coberta de teula d'un sol vessant i distribuit en dos pisos, que presenta un gran portal rectangular emmarcat en pedra, tot i que restituit, que dóna accés a un garatge. Damunt seu hi ha un gran finestral amb els brancals bastits en pedra, probablement restituit també. Al costat d'aquest edifici s'hi adossà un altre volum arquitectònic de planta rectangular i un sol nivell, de factura més moderna i cobert per una terrassa al pis. Probablement també s'utilitzi de garatge actualment. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-10 | Barri de les Valls del sud, 08430 | <p>Tot i que a la llinda de la finestra central del pis hi ha la data 1786, en els fogatges corresponents als anys 1497 i 1553 ja apareix un Cadafal ubicat a La Roca.</p> | 41.5821900,2.3137700 | 442798 | 4603616 | 1786 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76583-foto-08181-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76583-foto-08181-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76583-foto-08181-10-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||
| 76585 | Can Civit-mas Civit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-civit-mas-civit | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Masia aïllada formada per dos cossos adossats perpendicularment que li confereixen una planta en forma d'L. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dos vessants, està distribuït en planta baixa, pis i golfes i consta de tres crugies, dues disposades en paral·lel a la façana principal i una altra de transversal situada a l'extrem de ponent del parament. El portal d'accés principal és d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats. Al seu costat, donant accés a la crugia disposada en transversal, destaca un portal rectangular amb l'emmarcament fet de carreus treballats. Les finestres són rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra escairats, les llindes planes i els escopidors motllurats. La finestra central del pis presenta la llinda datada amb l'any 1673 i compta amb un escopidor reutilitzat a mode de guardapols. Actualment l'obertura de les golfes està tapiada, tot i que encara s'aprecien alguns carreus de l'emmarcament original. Destaca un gran rellotge de sol actualment repintat. La façana de tramuntana presenta obertures rectangulars de mida més petita i amb els emmarcaments arrebossats. Adossat a la façana de llevant hi ha el cos auxiliar, de construcció més moderna, el qual incorpora un porxo de recent construcció a la façana de migdia. Presenta la coberta de teula d'un sol vessant, està distribuït en planta baixa i pis i compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments arrebossats.</p> | 08181-12 | Carretera de Vallderiolf, al costat de l'accés a la ronda sud de Granollers (C-352), 08430 | <p>Can Civit es correspon amb l'antic can Llobet de baix, que apareix documentat com 'Lobet' al fogatge de l'any 1553. També és conegut com ca Layano i, més tard, com can Duran. Sembla ser que els dos cossos paral·lels a la façana principal serien els originals i podrien correspondre a la data que presenta la finestra central del pis, 1673. Posteriorment, entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, l'edifici es va ampliar amb el cos disposat en perpendicular. Més tard es varen afegir els altres cossos auxiliars.</p> | 41.5946400,2.2998800 | 441651 | 4605008 | 1673 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76585-foto-08181-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76585-foto-08181-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76585-foto-08181-12-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tant la finestra central del pis com la que es troba situada a la seva esquerra són d'època renaixentista. Precedint la façana principal hi ha un enrajolat i un pou de planta circular. Compta amb un espai de celler ubicat a la segona crugia disposada en paral·lel a la façana principal. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||
| 76586 | Can Companys de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-companys-de-baix | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XIX | Tot i que el rellotge de sol de la façana principal està molt degradat encara s'observa la seva empremta i es conserva l'agulla. | <p>Edifici de planta rectangular format per dos cossos adossats, amb una torre central que sobresurt de la coberta. L'edifici original, situat a migdia de la construcció, està format per tres crugies i es distribueix en planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teula de dos vessants perpendicular a la façana principal. Presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals fets de carreus de pedra escairats. La resta d'obertures del parament es correspon amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats, les llindes planes i els escopidors motllurats, amb l'excepció de l'obertura de les golfes, més senzilla. De fet, les façanes laterals també s'obren a l'exterior mitjançant finestres de les mateixes característiques que les de la façana principal, tot i que de dimensions més reduïdes. Pel que fa a la torre, cal dir que sobresurt del nivell de la coberta, és de planta rectangular bastida amb pedra sense treballar lligada amb morter, i presenta el coronament emmerletat i esglaonat. Cada un dels paraments compta amb un finestral triforat mitjançant obertures de mig punt bastides amb maons. Adossat a la façana de tramuntana de l'edifici principal hi ha un volum de planta rectangular distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la coberta de teula de dos vessants i de cronologia contemporània. En general, les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, tot i que cal destacar el portal d'accés a la capella, ubicat a la façana de llevant. És d'arc apuntat, amb l'emmarcament arrebossat i decorat amb un motllura. Damunt seu hi ha un petit rosetó de les mateixes característiques constructives. El conjunt presenta un pati tancat situat a la banda de llevant de la construcció, delimitat per una tanca de pedra lligada amb morter. L'accés es fa mitjançant una obertura coberta per una teulada de dos vessants. La construcció presenta els paraments arrebossats, tot i que aquest revestiment es troba un xic degradat.</p> | 08181-13 | Al quilòmetre 13 de la ctra. de Mataró a Granollers C-1415c, 08430 | <p>A mitjans del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, apareix referenciat un tal Company devall. El cos adossat a tramuntana del volum principal es data entre els segles XIX-XX, moment que probablement també es correspongui amb la construcció de la torre. La capella de la masia està dedicada a Sant Miquel Arcàngel.</p> | 41.5849100,2.3490900 | 445744 | 4603895 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76586-foto-08181-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76586-foto-08181-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76586-foto-08181-13-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76592 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-5 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | Les dovelles i els carreus del portal d'accés estan emblanquinats. Els revestiments de les façanes exteriors estan força degradats. | <p>Edifici aïllat de planta irregular format per tres cossos adossats. El volum principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal, està distribuït en planta baixa i pis, i consta de dues crugies. Presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra desbastats i, al seu costat, una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat que es repeteix al pis. En aquest nivell, damunt del portal, destaca una altra finestra rectangular amb els brancals bastits amb carreus desbastats de pedra i la llinda plana monolítica sostinguda per dues impostes motllurades. Adossat a la façana de llevant de la construcció hi ha un volum rectangular distribuït en un sol nivell, amb la coberta de teula d'un sol vessant i les obertures bastides amb maons. Adossat a migdia d'aquesta construcció, i tancant la façana del cos principal per la banda de llevant, hi ha un altre cos auxiliar destinat a les tasques agrícoles, que presenta les mateixes característiques constructives que l'anterior. La façana de tramuntana també compta amb un volum adossat de les mateixes característiques que els anteriors. La construcció principal presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, mentre que els cossos auxiliars deixen l'aparell de paredat vist.</p> | 08181-19 | Barri de les Valls del sud, 08430 | <p>Les prim' noticies del nom Font de les que tenim constància apareixen en els fogatges dels anys 1497 i 1553.</p> | 41.5761900,2.3103000 | 442503 | 4602952 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76592-foto-08181-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76592-foto-08181-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76592-foto-08181-19-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, l'edifici està deshabitat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||
| 76596 | Santa Maria de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-malanyanes | <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LI (n.d): La Roca del Vallès. Obtinguda el 25 de febrero de 2010. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MORA VERGÉS, A. (2009): Santa Maria de Malanyanes. Obtinguda el 25 de febrer de 2011.</p> | XVII | <p>Capella de planta trapezoïdal formada per una sola nau capçada a l'est per un absis quadrangular. Situada a la façana de ponent es troba un portal d'arc de mig punt bastit amb dovelles de gran factura i bellesa. A la façana de migdia s'hi pot apreciar tres contraforts i dues obertures esbiaixades. Totes les façanes estan bastides mitjançant pedra vista de mida mitjana i gran, la majoria sense desbastar, encara que a les cantonades s'aprecien diferents carreus</p> | 08181-23 | Barri de l' Ermita, 08430 | <p>La primera menció documenta de Santa Maria es registra de l'any 1080 quan en el testament de Ramon Sunifred es deixa a la capella de Santa Maria de Malanyanes trenta passos pel cementiri. La capella tenia un benefici que, durant el segle XIV, n'exercien el dret de patronatge els senyors de la casa Soler i els del castell de la Roca. Vers el segle XVIII, ja era el bisbe de Barcelona qui nomenava els capellans encara que a finals del segle XX aquest benefici va quedar vacant i no es tornà a ocupar. La capella de Santa Maria de Malanyanes fou la primitiva parròquia de l'indret quan Santa Agnès encara no ho era. L'ermita fou reconstruïda al segle XI, encara que no es sap de cert el seu origen. La capella i la seva advocació actual gaudeixen d'una veneració especial perquè hom els atribueix protecció a les part'. La seva festa major es celebra a l'estiu, pels volts del 24 d'agost, la festa major d'hivern es celebra vers el 21 de gener i també es celebra un aplec el segon diumenge de maig, amb diferents actes caire litúrgic i popular.</p> | 41.5935300,2.3559100 | 446320 | 4604848 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76596-foto-08181-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76596-foto-08181-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76596-foto-08181-23-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76662 | Can Planes de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-de-la-muntanya | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | <p>Gran masia d'època moderna formada per un edifici principal amb quatre ampliacions posteriors adossades i un pati tancat. La construcció presenta una edificació primigènia de tipologia clàssica, de planta rectangular orientada vers el sud-oest que presenta tres crugies que consten de planta baixa, dos pisos i teulada a dues vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal, la de migdia, presenta diferents obertures: A la planta baixa un accés principal de mig punt amb dovelles vistes i una obertura rectangular a cada banda; a la primera planta grans obertures rectangulars a mode de finestres amb els carreus vistos; a la segona planta una galeria amb obertures d'arc de mig punt decorades amb guardapols motllurats; i coronant un ull de bou a la crugia central. Sobre la teulada destaca, sobre el carener i orientat a migdia, un campanar d'espadanya. Mencionar també que a la façana principal hom pot veure un rellotge policromat en molt mal estat. A la façana posterior, la de tramuntana, s'hi adossa un petit cos a mode d'ampliació. De la mateixa manera, adossat a la façana de ponent es troba un edifici de planta rectangular on destaca, a la alçada del pis una galeria oberta d'arc rebaixats. A tramunta d'aquest s'adossen dos edificis més de planta rectangular i dos plantes que orientats a ponent, presenten, tots dos, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc, encara que està un xic descuidat i hom pot apreciar que en diferents llocs s'està perdent. Cal esmentar que l'heretat presenta construccions annexes com una quadra de planta baixa rectangular i teulada a dues vessants, un trull enrunat, una bassa i una piscina d'edificació recent.</p> | 08181-89 | Can Planes, Els Maiols, 08430. | <p>Segons el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès l'edifici sembla ser del segle XVII-XVIII, però la tercera planta sembla que va ser ampliada a final del segle XIX o principi del segle XX.</p> | 41.5843800,2.3379400 | 444814 | 4603844 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76662-foto-08181-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76662-foto-08181-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76662-foto-08181-89-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76710 | Can Gener-Can Jané de les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gener-can-jane-de-les-valls | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | Encara s'aprecia la forma apuntada de l'antic rellotge de sol de la façana principal. Es conserva, in situ, l'agulla. | <p>Edifici aïllat format per tres cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum principal és rectangular, presenta la coberta de teula de dos vessants, distribuït en planta baixa i pis, i organitzat en tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats. A banda i banda dues finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Del pis destaca la finestra de ponent, donat que està bastida amb el mateix tipus de pedra que el portal. És rectangular, amb una gran llinda plana, els brancals fets de carreus escairats i amb l'escopidor motllurat. En canvi, la resta de finestres del pis són bastides amb pedra granítica i de diferent tipologia. A la part superior del parament encara es conserven les restes de l'antic rellotge de sol que decorava l'edifici. La resta de paraments de la masia presenten petites finestres emmarcades amb carreus de pedra desbastats, algunes d'elles reformades. Adossats a la banda de llevant de la masia i formant un espai tancat amb aquesta hi ha la resta de cossos auxiliars, amb les cobertes de teula d'un vessant, organitzats en un sol nivell i amb les obertures rectangulars amb els emmarcaments de maons. Aquests cossos no presenten cap tipus de revestiment, deixant l'aparell de paredat vist. La masia presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, exceptuant la façana de tramuntana, amb l'aparell de paredat vist.</p> | 08181-137 | Barri de les Valls, 08430 | <p>La primera noticia que coneixem d'un Gener és en el fogatge de l'any 1497. Posteriorment, al fogatge de l'any 1553, torna a aparèixer, amb el nom de 'Jener'. L'any 1714, durant la guerra dels francesos, aquest edifici fou cremat. Segons Andreu Font, que n'havia estat masover, a l'oest de la casa hi havia un fort romà que fou enderrocat per poder-hi passar amb el tractor.</p> | 41.5995300,2.3206500 | 443386 | 4605537 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76710-foto-08181-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76710-foto-08181-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76710-foto-08181-137-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la part de tramuntana de la masia hi ha un pou de planta quadrada bastit amb maons. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||
| 76711 | Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gibert-2 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per quatre cossos adossats. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dos vessants, està distribuït en planta baixa i pis, i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus desbastats. La resta d'obertures del parament són rectangulars i amb els emmarcaments de pedra. Les finestres del pis presenten els brancals bastits amb carreus, les llindes planes i els escopidors motllurats. Destaca un rellotge de sol repintat damunt del revestiment arrebossat del parament. L'edifici fou ampliat per la banda de ponent amb una altra crugia que presenta obertures rectangulars restituïdes. Posteriorment s'adossaren al volum original petits cossos amb teulades d'un sol vessant i organitzats en un sol nivell. El de llevant es correspon amb l'actual garatge mentre que els de ponent es corresponen amb habitatges. Cal destacar un carreu de pedra encastat a la façana de ponent de l'edifici original, donat que presenta la següent inscripció: 'Do Gib 1680'. També podria tractar-se de la llinda d'una obertura, tot i que probablement reubicada. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc, amb carreus de pedra a les cantonades.</p> | 08181-138 | A llevant del barri de l'Ermita, 08430 | 41.5998200,2.3574300 | 446452 | 4605546 | 1680 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76711-foto-08181-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76711-foto-08181-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76711-foto-08181-138-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant la façana principal hi ha un pou de planta circular bastit en pedra i maó. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76713 | Ca n'Oriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noriac | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | Els accessos a la finca s'estan arranjant. | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, format per diversos cossos adossats. El volum original, format per dos cossos organitzats en dues crugies cada un, presenta la coberta de quatre vessants de teula i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. El de tramuntana presenta un gran portal de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. El de migdia, en canvi, compta amb un portal rectangular emmarcat en pedra, tot i que restituït. Tots dos presenten obertures rectangulars emmarcades amb pedra granítica i amb les llindes planes. A la planta baixa es corresponen amb senzilles finestres, una d'elles amb la llinda d'arc conopial, mentre que al pis són finestrals ampliats amb maons que tenen sortida a balcons exempts. El finestral ubicat damunt del portal adovellat presenta la llinda datada amb la data 1744. Les finestres de les golfes, emmarcades amb maons i amb les llindes restituïdes, són de cronologia posterior. Les obertures de la façana de tramuntana del conjunt mantenen les mateixes característiques que les de la façana principal. Adossat a la façana de migdia de la construcció hi ha un cos cobert per una terrassa al pis, delimitada per una barana de balustres i maó. La planta baixa es correspon amb un porxo obert mitjançant grans obertures rebaixades. La resta de cossos annexes s'adossen a la construcció principal per la banda de ponent. Es tracta de petits volums distribuïts en una i dues plantes, amb les cobertes de teula d'un sol vessant i obertures rectangulars emmarcades amb maons. A l'extrem nord-oest de la construcció destaca una altra terrassa al pis, delimitada pel mateix tipus de barana que la terrassa de migdia. Ubicada al centre de la construcció i sobresortint del nivell de la coberta de la masia destaca una torre de planta quadrada, amb obertures rectangulars bastides amb maons i coronada pel mateix tipus de barana que les terrasses. La construcció està bastida en pedra sense treballar i fragments de maons lligat amb morter de calç. A les cantonades hi ha carreus de pedra ben desbastats.</p> | 08181-140 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Tant en el fogatge de l'any 1497 com en el de l'any 1553 apareix el nom 'Oriach' ubicat a la zona de Belloch. En el Llibre de consuetuds i obligacions del rector i obrers de Santa Agnès de Malanyanes, recapitulat de nou l'any 1650 per Mn. Francesc Morera, es recullen les donacions a la parròquia en concepte dels delmes. En relació a la masia sabem que pagava al rector de Santa Agnès un delme de tres quartans de blat anuals. Celebraven misses d'aniversari pels seus difunts a la mateixa parròquia: 'Per Sant Pere y Sant Fheliu Pere Oriach pagès (paga) al rector de Santa Ignés 2 lliures y per tant se'n deixa de renda Eulària Oriach sa mare per la celebració de dos aniversaris y dos missas per la sua ànima y dels seus' (MARTÍ I BONET, 2007: 192). Malgrat tot, la data 1744 present a la llinda del finestral ubicat damunt del portal adovellat concorda millor amb les característiques d'aquesta part de l'edifici. El cos meridional de la masia és posterior i s'ha de situar a mitjans del segle XIX, com probablement també la torre.</p> | 41.6185000,2.3338200 | 444500 | 4607634 | 1744 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76713-foto-08181-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76713-foto-08181-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76713-foto-08181-140-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-13 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la façana de tramuntana de la construcció destaca un finestral rectangular amb la llinda d'arc conopial, que presenta una espitllera lateral probablement reubicada. La finca està delimitada per una tanca. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||
| 76714 | Can Soler de Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler-de-reixac | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVI-XVII | El revestiment de la façana principal està força degradat, deixant a la vista el parament de tàpia. | <p>Edifici aïllat de planta més o menys trapezoïdal, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis i s'organitza en tres crugies. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats, actualment emblanquinat. Està descentrat i situat a la crugia de migdia. Les finestres, escasses i de dimensions reduïdes, estan emmarcades amb carreus de pedra granítica. Destaca la finestra situada damunt del portal, donat que presenta els cantells bisellats. La resta de façanes de la construcció presenten la mateixa tipologia d'obertures, tot i que als paraments de llevant i tramuntana són bastides amb maons en gran part. Adossat a l'extrem de tramuntana de la façana principal hi ha un cos auxiliar amb teulada d'un sol vessant, destinat a les tasques agrícoles. La façana de llevant presenta tres grans contraforts de reforç bastits en pedra, mentre que a la façana de migdia hi ha una terrassa descoberta al nivell del pis. La construcció està bastida amb murs de tàpia i un sòcol de paredat comú, amb un revestiment arrebossat, o bé amb els paraments totalment paredats, segons el moment cronològic de la construcció.</p> | 08181-141 | Al quilòmetre 0 de la carretera de la Roca a Òrrius BV-5106, 08430 | <p>Per una banda, aquest mas s'identifica amb el 'Castro morino', un alou que a principis del segle XII va passar a formar part de la parròquia de sant Esteve de Vilanova de la Roca. L'any 1434, la parròquia fa un establiment perpetu a un pagès de la Roca, anomenat Soler de Reixach: 'Establiment perpetu de un castell ab sas terras y honors... dit lo Castell de Maurins' (SALES, 1978: 29). A l'expressar els termes dóna indicacions prou clares de la situació de l'edifici, que es correspon amb el mas Soler actual. Posteriorment, en un document de l'any 1725, s'indiquen unes fites que concorden a la perfecció amb les anteriors, mentre que l'any 1729, al 'Llibre de Lleva' de la parròquia de Sant Esteve de Vilanova de la Roca, s'hi anota '(...)lo establiment del Castell de Maurins que vuy poseheix la Comunitat de Sta. Maria del Mar de Barcelona y dit Castell de Maurins que vuy se anomena Casa Soler de la Roca (...)' (SALES, 1978: 30). Cal indicar que a partir de l'any 1684, el 'Manso Soler de Reixach' havia passat a ser propietat de la comunitat de prev' de la parròquia de Santa Maria del Mar. Per altra banda, pel que fa al nom Soler, l'any 1333 ja està relacionat amb el terme de la Roca. Apareix Berenguer Soler, identificat com a senyor de can Soler. Una mica més tard, en una ressenya de l'any 1366, apareix don Dalmau de Soler, senyor de la casa Soler de Reixac de la parròquia de sant Sadurní de La Roca. Malgrat tot, l'any 1421 la propietat del mas passa a mans dels Torrellas, barons de La Roca, ja que Ramon de Torrellas és nomenat 'hereu de Dalmau de Soler, donzell' (SALES, 1978: 31). Tot i això, el nom Soler es torna a documentar en els fogatges del anys 1497 i 1553. Pel que fa al nom Reixac, s'estableix al terme per un membre dels Reixac de Montcada. La toponímia actual encara anomena 'Barri de Reixac' l'indret que ens ocupa, tot i que a partir de mitjans del segle XVII, amb l'establiment de la família Pont al barri, se'l coneix també pel dos topònims. En un debitori de l'any 1665 apareix un pagès de La Roca com a usufructuari de la propietat 'Manso Soler (...) en el veïnat de Rexach dicto Parròquia de La Roca' (SALES, 1978: 32). Durant la desamortització de l'any 1836, el mas va passar novament a mans privades i anà canviant fins que l'any 1880 va ser adquirit, juntament amb el castell de la Roca, per Joaquim Alomar i Font. Posteriorment, quan el castell fou venut a Antoni Rivière, el 'Manso Soler' continuà en poder dels Alomar.</p> | 41.5771100,2.3279700 | 443977 | 4603043 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76714-foto-08181-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76714-foto-08181-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76714-foto-08181-141-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El conjunt es contempla amb diversos cossos auxiliars aïllats destinats a les tasques agrícoles. A la banda de tramuntana hi ha una petita bassa i un rec soterrat. La finca està delimitada per una tanca. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||
| 76715 | Can Sora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sora | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII/XX | Els revestiments arrebossats estan un xic degradats. | <p>Edifici aïllat format per dos grans cossos adossats que li proporcionen una planta assimilada a una 'L'. Alhora, el volum original consta de tres cossos adossats, és rectangular i amb la coberta de teula de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats, actualment emblanquinat. A l'extrem de ponent de la façana hi ha un altre portal d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat. Al pis, les finestres són rectangulars i estan emmarcades amb carreus desbastats de pedra granítica, amb els cantells i els escopidors motllurats. La de l'extrem de llevant, però, és més senzilla i presenta l'emmarcament arrebossat. En canvi, la de ponent presenta la llinda decorada a mode d'arc conopial. De la façana de ponent de l'edifici destaca un arc de mig punt de grans dimensions i bastit amb maons disposats a plec de llibre, que es troba obert a l'exterior. La façana de llevant presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Les del pis tenen sortida a un balcó corregut que comunica amb el cos adossat a principis del segle XX. Aquest volum, actualment força enrunat, està distribuït en planta baixa i pis, cobert per una terrassa. Ambdues construccions són de paredat comú i presenten revestiments arrebossats llisos.</p> | 08181-142 | Barri de les Valls | <p>L'any 1497 ja apareix un Sora al fogatge de la Roca, i en el de l'any 1553 hi surt com 'la casa den Sora'. El cos adossat és una construcció de principis del segle XX.</p> | 41.6068700,2.3215700 | 443469 | 4606351 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76715-foto-08181-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76715-foto-08181-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76715-foto-08181-142-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finca està delimitada per una tanca. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 72,76 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.