Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76879 | Oratori de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-santa-agnes | XVIII | Una de les rajoles del plafó ha caigut i la part inferior del amteix presenta força mal estat de conservació. | <p>Petit oratori situat a la banda de migdia de la tanca de pedra que delimita la rectoria vella de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes. Consisteix en una plafó rectangular encastat al mur, protegit per una teulada de dos vessants i amb un petit altar rectangular de pedra bastit amb carreus reaprofitats. La coberta està sostinguda per una solera de llates de fusta i rajols lligada al mur de tanca. El plafó està format per 30 rajoles de ceràmica vidrada decorades, amb la imatge central de santa Agnès i els seus atributs, envoltada d'un paisatge. Sota els seus peus hi ha el nom de la santa i l'any de construcció original, 1762. La placa presenta un emmarcament decorat amb motius vegetals.</p> | 08181-306 | Camí d'Alcoll, veïnat de l'Església, 08430 | <p>Tot indica que la construcció de l'oratori és de l'any 1762, malgrat que la placa de ceràmica ha estat probablement restituïda. Segons la signatura del plafó és obra del senyor Joan Vicens, de Barcelona.</p> | 41.6040100,2.3555400 | 446298 | 4606012 | 1762 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76586 | Can Companys de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-companys-de-baix | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XIX | Tot i que el rellotge de sol de la façana principal està molt degradat encara s'observa la seva empremta i es conserva l'agulla. | <p>Edifici de planta rectangular format per dos cossos adossats, amb una torre central que sobresurt de la coberta. L'edifici original, situat a migdia de la construcció, està format per tres crugies i es distribueix en planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teula de dos vessants perpendicular a la façana principal. Presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals fets de carreus de pedra escairats. La resta d'obertures del parament es correspon amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats, les llindes planes i els escopidors motllurats, amb l'excepció de l'obertura de les golfes, més senzilla. De fet, les façanes laterals també s'obren a l'exterior mitjançant finestres de les mateixes característiques que les de la façana principal, tot i que de dimensions més reduïdes. Pel que fa a la torre, cal dir que sobresurt del nivell de la coberta, és de planta rectangular bastida amb pedra sense treballar lligada amb morter, i presenta el coronament emmerletat i esglaonat. Cada un dels paraments compta amb un finestral triforat mitjançant obertures de mig punt bastides amb maons. Adossat a la façana de tramuntana de l'edifici principal hi ha un volum de planta rectangular distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la coberta de teula de dos vessants i de cronologia contemporània. En general, les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, tot i que cal destacar el portal d'accés a la capella, ubicat a la façana de llevant. És d'arc apuntat, amb l'emmarcament arrebossat i decorat amb un motllura. Damunt seu hi ha un petit rosetó de les mateixes característiques constructives. El conjunt presenta un pati tancat situat a la banda de llevant de la construcció, delimitat per una tanca de pedra lligada amb morter. L'accés es fa mitjançant una obertura coberta per una teulada de dos vessants. La construcció presenta els paraments arrebossats, tot i que aquest revestiment es troba un xic degradat.</p> | 08181-13 | Al quilòmetre 13 de la ctra. de Mataró a Granollers C-1415c, 08430 | <p>A mitjans del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, apareix referenciat un tal Company devall. El cos adossat a tramuntana del volum principal es data entre els segles XIX-XX, moment que probablement també es correspongui amb la construcció de la torre. La capella de la masia està dedicada a Sant Miquel Arcàngel.</p> | 41.5849100,2.3490900 | 445744 | 4603895 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76586-foto-08181-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76586-foto-08181-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76586-foto-08181-13-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76776 | Font de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-planes | <p>ROVIRA, A.; GURRI, J.(2000): Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca, dins Lauro, Revista del Museu de Granollers, nº 19, Granollers, p. 18-28.</p> | XIX-XX | Sembla que no s'hi fa cap manteniment. | <p>Font natural situada a pocs metres de distància a llevant de l'encreuament entre els carrers Picasso i del Bosc, seguint un camí de terra que s'endinsa en direcció nord-est. L'aigua brolla del bell mig d'una gran roca i cau dins d'una cavitat de planta més o menys rectangular delimitada amb pedres. Per la banda de llevant, la roca d'on brolla l'aigua ha estat treballada i presenta un banc corregut per seure. Davant de la font hi ha una taula formada per una pedra de molí ubicada damunt d'un basament de maons arrebossat de planta circular.</p> | 08181-195 | A llevant de l'encreuament entre els carrers Picasso i del Bosc, 08430 | <p>Es desconeix quan es va crear aquesta font. El nom de can Planes procedeix, probablement, de la casa de can Planes de la Muntanya, situada a poca distància a llevant de la font.</p> | 41.5852200,2.3327200 | 444380 | 4603940 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76776-foto-08181-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76776-foto-08181-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76776-foto-08181-195-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76932 | Rellotge de sol de can Vidalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-vidalet | S'està deteriorant el dibuix i la pintura. | <p>La inscripció que l'acompanya diu: 'ANTONI ROSELLÓ- AÑO 1908- MARIA ROSELLÓ'. Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DE CAN LLEDÓ.</p> | 08181-359 | 41.5743300,2.3388400 | 444881 | 4602727 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||||
| 76750 | Roca Foradada de can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-foradada-de-can-gol | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, L. i ALACAMBRA, P.J. (1986): 'Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze'; dins Curset: Els orígens del Vallès Oriental. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers.</p> | S'aprecien restes de pintures fetes amb esprai | <p>Es tracta d'un bloc granític de forma esfèrica, buidat el seu interior formant una cavitat artificial que mesura uns 2,40 m de llargada per 1,60 m d'amplada i 1,30 m d'alçada. L'entrada és de forma circular, lleugerament apuntada a la part superior, fet que va suggerir en algun moment que podria haver estat construïda a l'època del Gòtic. A l'exterior del monument s'observen algunes restes d'altres construccions antigues, si bé se'n desconeix la seva funció i cronologia, encara que hom l'enquadra en el període neolític.</p> | 08181-258 | Camí de Céllecs, 08430. | <p>Tota la zona va ser objecte de prospeccions arqueològiques superficials, especialment a partir dels anys 40, en el decurs de les quals tant sols es van trobar alguns fragments de ceràmica grollera de les mateixes característiques que l'apareguda en la resta d'elements sepulcrals megalítics de la zona i alguns fragments d'època ibèrica, cronològicament molt posterior al monument. Aquestes dades i l'existència d'alguns paral·lels a la zona del Baix Empordà, com per exemple Ses Falugues a Begur o la Cova de la Tuna a Solius, permeten plantejar que es tractaria d'una cambra sepulcral, tipus hipogeu, datable entre el Calcolític i l'Edat del Bronze</p> | 41.5640100,2.3169800 | 443049 | 4601596 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76750-foto-08181-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76750-foto-08181-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76750-foto-08181-258-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, el PEIN i la xarxa Natura 2000. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76845 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-8 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. 'Casal de Cultura Dr. Daurella' de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (n.d).</p> | XVIII-XX | Rehabilitada recentment. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats amb les cobertes de teula de dos vessants, i els careners perpendiculars a la façana principal. El cos més meridional, completament rehabilitat i amb el nivell de la coberta original alçat, està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, refetes i amb els emmarcaments bastits en maons. El portal d'accés principal és de nova construcció i d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de granit escairats i la llinda plana monolítica. És de nova construcció i ha estat completament restituït. La construcció és bastida en pedra sense treballar disposada irregularment, amb reformes, i lligada amb abundant morter fruit de la rehabilitació actual. El cos central de la construcció presenta un nivell més d'alçada i el mateix tipus de finestres i d'aparell que en el cas anterior. El volum adossat a tramuntana no ha estat rehabilitat i presenta la part de llevant de la construcció enrunada. Tot i això continua mantenint el mateix nivell d'alçada que el cos central. En aquest tercer nivell i oberta a la façana de ponent, destaca una finestra rectangular amb llinda plana de pedra. L'aparell és de pedra i fragments de maons disposats en filades més o menys regulars, i es conserva una part del revestiment original. Per últim, adossat a la façana de ponent del volum anterior, hi ha un cos rectangular amb la coberta d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis, de construcció posterior. Compta amb obertures rectangulars i presenta els paraments arrebossats.</p> | 08181-272 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Al segle XII ja consta un tal Bernat de Puig. El cognom, vinculat al terme de la Roca, continua apareixent en el fogatge de l'any 1497, mentre que en el fogatge de l'any 1553 apareix relacionat amb el topònim Belloch. En origen, la masia estava partida en dues edificacions, can Puig i can Turoner, i presentava un barri tancat (actualment, l'accés a les dues cases també està tancat). Sembla ser que la masia comptava amb un portal de mig punt adovellat format per onze dovelles, tres finestres d'arc conopial decorades amb figures, relleus i motllures, una finestra rectangular de llinda plana al costat del portal i un rellotge de sol a l'extrem superior de la façana principal. En el Llibre de consuetuds i obligacions del rector i obrers de Santa Agnès de Malanyanes, recapitulat de nou l'any 1650 per Mn. Francesc Morera, es recullen les donacions a la parròquia en concepte dels delmes. En relació a la masia sabem que pagava un delme de 2 quartans de blat al rector de Santa Agnès i que celebrava misses en favor dels seus difunts en aquest mateix temple: 'Fa tots anys lo mas Puig de la parroquia de Santa Ignés de Maranyanes (sic) paga al 28 de març al rector de Santa Ignés 22 sous per la celebració de dos aniversaris per la ànima de Sagismon Puig' (MARTÍ I BONET, 2007: 192). Hi ha constància que can Puig ha estat objecte de moltes reformes i ampliacions, mentre que can Turoner estigué durant un temps deshabitada i amb la teulada ensorrada.</p> | 41.6267700,2.3441100 | 445364 | 4608546 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76845-foto-08181-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76845-foto-08181-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76845-foto-08181-272-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76842 | La Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-alta-1 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | Reformada l'any 2000. | <p>Edifici aïllat completament rehabilitat i envoltat de jardí, de planta rectangular i format per diversos cossos adossats. De fet, tant la masia com l'antiga casa dels masovers estan adossades. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures rectangulars, amb un rellotge de sol esgrafiat i rehabilitat a la part superior del parament. A l'extrem de ponent de la façana destaca una obertura d'arc rebaixat actualment tapiada, i reoberta amb una porta rectangular de dimensions més reduïdes. La façana de tramuntana de la construcció té sortida a una gran terrassa descoberta. L'antiga casa dels masovers també presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuïda en una sola planta. Presenta la mateixa tipologia d'obertures que la resta de l'edifici. De fet, la construcció presenta els paraments revestits per un aplacat emblanquinat.</p> | 08181-269 | Camí de can Jorn, 08430 | 41.6194200,2.3229700 | 443597 | 4607744 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76842-foto-08181-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76842-foto-08181-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76842-foto-08181-269-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76846 | Monument commemoratiu de l'antiga font del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-de-lantiga-font-del-cargol | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (2003): La font del Cargol. Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XXI | Presenta grafits per tota la superfície. Actualment no brolla aigua. | <p>Element urbà situat a la cantonada dels carrers València i Josep Torelló, del barri de la Torreta, a la cantonada sud-oest d'una zona d'esbarjo enjardinada. L'escultura consisteix en un volum de bronze d'un metre i mig d'alçada per dos metres longitud i metre i mig més d'amplada, concebut com un objecte palpable i lúdic per als més petits. Es tracta de la closca d'un cargol disposada en espiral ascendent, assentada damunt d'un paviment de llambordins i que evoca l'antiga font del Cargol del barri, actualment desapareguda. Compta amb un petit brollador en un dels extrems de la closca.</p> | 08181-273 | Carrer València, 08430 | <p>La peça és obra dels escultors Elena Font i Jaume Vallverdú per encàrrec de l'Ajuntament de la Roca l'any 2002, i evoca l'antiga font del Cargol del barri desapareguda. L'any 1895, amb la compra de la finca de can Tàpies per part de Pere Pujol, de Granollers, el disseny de la font original es comença a dibuixar. El projecte consistia en construir una font al costat d'una bassa preexistent i un passeig des de la carretera de Mataró que hi conduís. Actualment, l'antic carrer que hi portava conserva el nom de la font i discorre en paral·lel al carrer València. La font original i tot el seu conjunt estava ubicat a l'illa delimitada pels carrers València, Bailén, Font del Cargol i Josep Torelló. L'any 1898, el nou propietari de can Tàpies Climent Vilaldach va remodelar la font i, probablement en aquest moment, hi col·locà el cargol original donat que a partir d'aquesta data a la font se la coneix amb el nom actual.</p> | 41.6034200,2.3004400 | 441706 | 4605982 | 2002 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76846-foto-08181-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76846-foto-08181-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76846-foto-08181-273-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Elena Font i Jaume Vallverdú | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 76734 | La Torre de Santa Agnès/Can Bruniquer/Torre del Far/Mas de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-santa-agnescan-bruniquertorre-del-farmas-de-la-torre | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVI-XIX | Perfectament conservada i rehabilitada. | <p>Masia urbana de planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats disposats al voltant d'un pati tancat. L'edifici principal presenta la coberta de teula de quatre vessants, està distribuït en planta baixa i dos pisos i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures d'arc rebaixat adovellades a la planta baixa. Tant els balcons exempts de la primera planta com les finestres del segon pis són rectangulars i estan emmarcades en pedra, amb les llindes planes i els brancals bastits amb carreus desbastats. Al bell mig del parament destaca un rellotge de sol esgrafiat amb la data 1803 i un carreu de pedra sorrenca decorat i amb la següent inscripció: 'MARIA QUINTANA Y DIEGU QUINTANA ME FESERUN 1803'. La resta de façanes d'aquest edifici presenten obertures rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i les llindes planes. Només les finestres del primer pis presenten els escopidors motllurats. Adossat a la façana de ponent hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dues plantes, del que destaca la galeria d'arcs de mig punt bastits amb maons del pis i el coronament d'una torre quadrada que sobresurt per damunt de la coberta. La torre presenta obertures rectangulars emmarcades en pedra i el coronament emmerletat, tot i que rehabilitat. La resta de cossos auxiliars que completen la construcció s'organitzen al voltant del pati, situat davant la façana principal de la masia. És de planta rectangular i presenta un paviment de lloses de pissarra. A la banda de llevant del pati hi ha dos cossos rectangulars amb les teulades d'un i dos vessants, organitzats en un sol nivell, dels quals la part adossada a la masia es correspon amb un porxo obert sostingut per pilars de pedra. A ponent s'adossen dos cossos més, units entre sí mitjançant un volum rectangular cobert per una terrassa enrajolada. L'edifici que s'adossa a la masia presenta la coberta d'un sol vessant, està organitzat en una planta i presenta obertures d'arc rebaixat emmarcades en pedra. L'altre volum, força arranjat en canvi, compta amb teulada de dos vessants, està distribuït en dues plantes i presenta grans obertures rectangulars amb els emmarcaments restituïts. Per la banda de migdia, la construcció queda tancada mitjançant un mur de pedra obert per un gran portal d'arc rebaixat adovellat cobert per un voladís de teula de dos aiguavessos, amb la clau gravada amb la data 1813. La construcció presenta els murs de paredat comú amb carreus ben tallats a les cantonades. La façana principal presenta un revestiment arrebossat llis.</p> | 08181-161 | C. d'en Jaume Cuyàs, 53, 08430 | <p>Durant el segle XVI, l'edifici era conegut com a torre d'en Bruniquer o antiga torre del Far. En el fogatge de l'any 1553 hi figura com propietari en 'Broniquer'. En el Llibre de consuetuds i obligacions del rector i obrers de Santa Agnès de Malanyanes, recapitulat de nou l'any 1650 per Mn. Francesc Morera, es recullen les donacions a la parròquia en concepte dels delmes. En relació a l'edifici s'esmenta: 'De la torre dita d'en Bruniquer (donen) vuit quartans y son quatre per ella y lo mas Domenech vuit a dita torre (...)' (MARTÍ I BONET, 2007: 189). A principis del segle XVIII es menciona: 'Fa quiscun any de cens de terra d'en Bruniquer paga al rector de Santa Ignes dos sous per rahó de una pessa de terra herma ab alsines y altres arbres que té en alou lo dit rector de Santa Ignes (...)' (MARTÍ I BONET, 2007: 189). Com hem vist, a començaments del segle XIX, segons el carreu encastat a la façana principal, els propietaris de l'edifici eren la família Quintana. Tant la inscripció de la façana principal (any 1803) com la data del portal del barri (any 1813) fan referència a les reformes que devien deixar la masia amb l'aspecte actual.</p> | 41.6064000,2.3540400 | 446175 | 4606278 | 1803 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76734-foto-08181-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76734-foto-08181-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76734-foto-08181-161-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finca també està tancada i delimitada per una tanca. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 76885 | Can Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba | <p>ARMENTANO, N., MALGOSA, A., POU, R., MARTÍ, M. (2010): L'hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba (La Roca del Vallès). Estudi antropològic de les restes, Pyrenae, núm 41, vol. 2, p. 55-96. ATICS (n.d): Treballs arqueològics Mas Vilalba. Obtinguda el dia 13 de març de 2011. atics.org/media/409.pdf. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | Parcialment excavat. | <p>Jaciment excavat de grans dimensions, afectat per la construcció d'un camp de golf. El jaciment està distribuït en quatre zones arqueològiques situades a banda i banda de la carretera BV-5105, al voltant del mas Vilalba. L'excavació va proporcionar un ampli ventall cronològic, des de la prehistòria fins a l'època moderna, així com una gran diversitat d'estructures documentades. A la vessant de ponent del mas es documentaren dues estructures d'habitació del bronze, un enterrament múltiple del bronze inicial (1800 aC), quatre sitges d'època iberoromana, nou sitges romanes (s. I aC- s VI dC), quatre fosses sense identificar i dues sitges més d'època altmedieval (s. IX-X). La zona situada a migdia del mas presentava dues fosses del neolític mig, una sitja del neolític antic-mig, una fossa del neolític final, sis sitges romanes, tretze sitges altmedievals, vint enterraments altmedievals, cinc estructures modernes i sis d'indeterminades. L'excavació dels terrenys on es construí la seu social del golf proporcionà un total de 15 estructures negatives del tipus sitja amb una adscripció cronològica fixada en un moment indeterminat entre la tardoantiguitat i l'alta edat mitjana (segles VIII - X). Per últim, la intervenció efectuada al camp de pràctiques del golf, situat al sud-oest del mas, deixà a la vista un gran nombre d'estructures de les que se'n excavà la meitat, donat que no totes estaven afectades pels rebaixos. Aquestes estructures tenen un abast cronològic que va des del Neolític fins a l'època medieval.</p> | 08181-312 | Al quilòmetre 4,5 de la ctra. de la Roca del Vallès a Cardedeu BV-5105, 08430 | <p>El jaciment arqueològic del mas Vilalba fou documentat per Tomàs. Balvey. Les prim' notícies que fan referència a Vilalba són de l'any 932. Des del 1195 fins el 1571, el mas fou propietat de la família Vilalba, essent una important quadra d'època medieval, segons la documentació consultada. A partir del 1571, la propietat passa a mans del monestir de Montserrat fins a la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit per Marià Borrell, qui donà a l'edifici l'aspecte actual de gran casal. L'any 1992, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental es documentaren fragments de ceràmica de cronologia imprecisa, probablement moderna. Segons indicacions orals del masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. L'abril de 2004, en motiu de les obres d'urbanització dels terrenys del mas Vilalba per a la construcció d'un camp de golf, es va realitzar el seguiment arqueològic dels moviments i rebaixos de terres, i posterior excavació de les estructures documentades, fins el novembre de 2004. El jaciment ocupa una extensió de cinc hectàrees, amb cronologies compreses entre el període Neolític antic i l'actualitat.</p> | 41.6277900,2.3496100 | 445823 | 4608656 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76885-foto-08181-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76885-foto-08181-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76885-foto-08181-312-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | De totes les estructures documentades durant l'excavació del jaciment del mas Vilalba destaquen dos fons de cabana i un enterrament múltiple en hipogeu, ambdós adscrits al Bronze inicial. | 79|81|83|85|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76850 | Camí de l'església de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lesglesia-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (n.d). FÀBREGAS ESPADALER, M., (inèdit): Memòria de la intervenció arqueològica al camí de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, barri de l'Església, Santa Agnès de Malanyanes, La Roca del Vallès, (Vallès Oriental), desembre 2007, Dipositat al Servei d'Arqueologia del Departament de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya.</p> | -I - XIV | Parcialment excavat i desaparegut. | <p>Jaciment inèdit excavat el desembre del 2007 per iniciativa de l'ajuntament de la Roca del Vallès i motivat pel desgast del marge sud del camí d'accés a l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes. Aquest desgast deixà a la vista restes d'inhumacions situades a uns 50 metres del temple. En l'excavació es documentaren dues unitats funeràries en mal estat de conservació i fragmentades per l'obertura del camí als anys 50. La primera era la tomba d'un nen en una fossa sense determinar, mentre que la segona era un enterrament doble en una fosa ovalada, amb les restes d'un possible túmul sense determinar. Ambdues es daten en el període de l'antiguitat tardana o moments altsmedievals.</p> | 08181-277 | Camí de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, veïnat de l'Església,08430 | <p>El jaciment era inèdit i es descobrí pel desgast del marge sud del camí d'accés a l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, a uns 50 metres del nucli de l'església, que deixà a la vista les restes d'un crani. Com a hipòtesi s'apunta el fet que les restes puguin formar part de l'antiga sagrera medieval del temple, tot i que la manca d'informació no permet assegurar-ho.</p> | 41.6039600,2.3555800 | 446301 | 4606006 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76850-foto-08181-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76850-foto-08181-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76850-foto-08181-277-3.jpg | Inexistent | Medieval|Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 85|119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76810 | Miranda d'en Puntes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miranda-den-puntes | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | - I | No s'aprecia cap resta arqueològica a la zona indicada. | <p>Jaciment de cronologia romana situat al costat del bosc dels Quaranta Pins, a la vessant oest de la carena miocènica i prop de la glorieta del mateix nom,. L'àrea principal de les troballes es situa molt a prop del cim de la carena. La zona està coberta d'una argila clara que s'acumula amb més intensitat a la part baixa del vessant. Sabem que l'any 1938 encara es conservaven 3 metres d'un paviment romà groller i restes de murs, tot i que actualment no s'aprecia res. A nivell de materials, el jaciment era molt pobre. Es documentaren fragments de tègulae i restes de dòlies. Pel camí que puja als Quaranta Pins des del barri de la Torreta, s'hi trobaven aïlladament fragments molt rodats d'obra.</p> | 08181-229 | Paratge de la Miranda, 08430 | <p>El jaciment fou localitzat per l'arqueòleg Josep Estrada l'any 1958, tot i que tenim notícia que l'any 1938 ja s'observaven i conservaven 3 metres d'un paviment romà i les restes d'alguns murs, juntament amb fragments de tegulae i dòlies. Aquest jaciment fou objecte d'una campanya de prospecció i excavació arqueològica l'any 1993, amb motiu de la construcció de la ronda sud de Granollers.</p> | 41.6057500,2.3101000 | 442513 | 4606234 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76810-foto-08181-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76810-foto-08181-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76810-foto-08181-229-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76832 | Pla de can Cabanyes /Sant Bartomeu de Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-can-cabanyes-sant-bartomeu-de-cabanyes | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers.</p> | No es detecten estructures | <p>El terreny on està situat el jaciment està format per una sèrie de camps de conreus que es troben a tocar l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes. Els primers indicis del jaciment foren el material ceràmic trobat per J. Estrada a la zona. Segons l'autor apareixien de manera esporàdica i en superfície fragments de tègula, ceràmica grollera de cuina reduïda i algun fragment de dòlia, encara que no es va documentar cap estructura. Cal esmentar que posteriorment, més a migdia, ver els 1992 es realitzar una prospecció on es varen documentar restes ceràmics ibèriques i estructures de paret seca, en el pendent N del Turó de Céllecs, a 100 m al S de l'ermita i damunt del camí que va a Vilassar de Dalt. D'aquesta manera hom planteja la possibilitat de que aquest jaciment romà suposi una perduració d'aquell ibèric, documentat al sud de l'ermita de Sant Bartomeu o, en canvi, que es tracti d'un establiment de nova planta d'època romana. En qualsevol dels cassos aquestes hipòtesis es poden justificar mitjançant l'evidència de material constructiu, emmagatzematge i d'us comú diari (tègula, dòlia, ceràmica grollera de cuina), encara que la falta d'una excavació sistemàtica i de material més rellevant, no fan possible ser més precís en l'acotació cronològica.</p> | 08181-259 | Carretera de la Roca a Òrrius (BV-5106), 08430. | 41.5628100,2.3428600 | 445206 | 4601446 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76832-foto-08181-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76832-foto-08181-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76832-foto-08181-259-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76748 | Pedra de les Orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-les-orenetes | <p>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España, vol II. Barcelona. BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1946): 'El dolmen de Can Planas (La Roca del Vallès)'; dins Ampurias VII-VIII, 1945-46. ESTRADA, J. (1949): Les pintures rupestres de la Pedra de les Orenetes a Cèllecs (La Roca del Vallès). Museu, II, Maig 1949, Mataró, p.70-73 (Mecanografiat). ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. GRUP D'ARQUEÒLEGS INDEPENDENTS (1988): Les pintures rupestres de la Pedra de les Orenetes (La Roca del Vallès, Vallès Oriental). Col·lecció Coneixem-nos, Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de la Roca del Vallès, La Roca. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA (1994): 'La Pedra de les Orenetes', dins Corpus de pintures rupestres de Catalunya. Àrea Central i Meridional. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos Prehistoria y arqueología, 4, CSIC, Barcelona. PETIT, P. (1990): 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès' a Limes, nº0. pp.23-30</p> | Les pintures rupestres es troben molt degradades | <p>Es tracta d'un gran bloc de granit d'11 m de llargada per 7 m d'amplada i 4 m d'alçada de formes curioses, modelades per l'erosió natural. Una de les cares (orientada a l'est) presenta alvèols i petites cavitats a l'interior de les quals es conserven diversos representacions pictogràfiques, comptabilitzant-se un total de 32 figures. En la més gran d'aquestes cavitats hi destaca el motiu central d'aquest conjunt format per la presència de dues figures estilitzades, de mida petita que corresponen a dues dones amb vestit llarg fins sota el genoll i un pentinat singular per la forma apuntada o triangular que presenta. A la part superior s'hi conserva, parcialment, uns traços en forma de U que tradicionalment s'ha identificat, per paral·lelisme amb el de Cogul, a un home-bou o potser a un bruixot. A la part inferior s'hi observa un motiu pintat de forma sinuosa que s'estén vers la resta de les cavitats d'aquesta cara i que s'interpreta com una representació de l'aigua, element simbòlic de la vida. Per sota d'aquest motiu, encara s'hi pot observar un traç amb forma de creu que s'interpreta com una representació antropomorfa esquemàtica. El primer dels motius descrits correspondria a l'anomenada pintura llevantina, datada a finals del neolític, mentre que el motiu serpentiforme i la creu se les identifica amb l'estil esquemàtic-abstracte, datat a l'edat dels metalls. Altres cavitats de la roca presenten també motius figurats, si bé, en alguns d'ells, la visualització esdevé dificultosa, així com la seva interpretació. Es tracta del jaciment arqueològic més important del Parc, pel caràcter excepcional de les representacions pintades i la seva gran antiguitat. Aquest fet va comportar que el lloc fos declarat com a BCIN i que, més recentment, fos inclòs en el catàleg dels jaciments d'art llevantí de l'arc mediterrani, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO dins del conjunt 'Art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica'.</p> | 08181-256 | Camí de Céllecs, 08430. | <p>El jaciment va ser descobert l'any 1946 per J. Estrada conjuntament amb els seus col·laboradors del Museu de Granollers, els quals pogueren recollir 6 fragments informes de sílex i 93 fragments de ceràmica. Ambdós grups de materials són poc significatius tant per les característiques que presenten com per la forma que foren recuperats. No obstant, el conjunt ceràmic permet identificar dos horitzons cronològics, un de molt ampli que aniria entre finals del Neolític i primera Edat del Ferro (92 fragments) i l'altre a l'època ibèrica (1 fragment). Posteriorment, l'any 1949, J. Estrada (ESTRADA, 1949) en va publicar una primera descripció detallada i el calc que varen fer. A partir d'aleshores va ser objecte de publicacions diverses si bé no va ser fins els anys 1987, 1988 i 1989 quan es realitzaren tres campanyes de documentació promogudes per la Generalitat de Catalunya i dirigides respectivament per Ramon Viñas Vallverdú, Lluís Sant i Xavier López, dins el projecte 'Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya'.</p> | 41.5666600,2.3244600 | 443675 | 4601885 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76748-foto-08181-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76748-foto-08181-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76748-foto-08181-256-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. BCIN nºreg 2010 - ZA - Estatal R-I-55-0326, llei 16/1985, 25/6. Patrimonio Histórico Español; Llei 9/1993 30/9, PatrimonI Cultural Català. Inscrit a la llista del Patrimoni Mundial (UNESCO), 12/98. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 1782 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||
| 76592 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-5 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | Les dovelles i els carreus del portal d'accés estan emblanquinats. Els revestiments de les façanes exteriors estan força degradats. | <p>Edifici aïllat de planta irregular format per tres cossos adossats. El volum principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal, està distribuït en planta baixa i pis, i consta de dues crugies. Presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra desbastats i, al seu costat, una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat que es repeteix al pis. En aquest nivell, damunt del portal, destaca una altra finestra rectangular amb els brancals bastits amb carreus desbastats de pedra i la llinda plana monolítica sostinguda per dues impostes motllurades. Adossat a la façana de llevant de la construcció hi ha un volum rectangular distribuït en un sol nivell, amb la coberta de teula d'un sol vessant i les obertures bastides amb maons. Adossat a migdia d'aquesta construcció, i tancant la façana del cos principal per la banda de llevant, hi ha un altre cos auxiliar destinat a les tasques agrícoles, que presenta les mateixes característiques constructives que l'anterior. La façana de tramuntana també compta amb un volum adossat de les mateixes característiques que els anteriors. La construcció principal presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, mentre que els cossos auxiliars deixen l'aparell de paredat vist.</p> | 08181-19 | Barri de les Valls del sud, 08430 | <p>Les prim' noticies del nom Font de les que tenim constància apareixen en els fogatges dels anys 1497 i 1553.</p> | 41.5761900,2.3103000 | 442503 | 4602952 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76592-foto-08181-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76592-foto-08181-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76592-foto-08181-19-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, l'edifici està deshabitat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76866 | Turó de l'Arbocera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-larbocera | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers.</p> | La zona està molt plena de bardissa i no s'ha pogut localitzar les restes mencionades | <p>Jaciment ibèric-romà localitzat al turó de l'Arbocera, una zona planera a la carena que des de Can Gol (a la Vall del Mogent) s'enfila cap a Céllecs. El jaciment està conformat per les restes de parets de pedra seca, de més o menys, un recinte quadrat amb uns 50 metres de costat, que hom interpreta com habitatges indígenes amb materials ibèrics i romans. A més a més també s'hi va trobar materials ibèric i romans (ceràmica ibèrica, tègula i dolia). Hom interpreta aquestes estructures com un possible vicus o assentament dependent del poblat de Céllecs. Durant la realització del mapa no s'ha pogut localitzar les restes del jaciment a conseqüència de la frondositat del sotabosc i de la gran quantitat de bardissa.</p> | 08181-293 | Camí de Céllecs, 08430. | 41.5708300,2.3301800 | 444156 | 4602344 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76866-foto-08181-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76866-foto-08181-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76866-foto-08181-293-3.jpg | Legal | Romà|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 83|119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 76803 | Pintura de Sant Donat i Santa Fausta de l'altar de Nostra Senyora de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-de-sant-donat-i-santa-fausta-de-laltar-de-nostra-senyora-de-gracia | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Pintura de Sant Donat i Santa Fausta, els Sants Màrtirs, copatrons de la Roca del Vallès (MDG 179), Museu de Granollers, Granollers.</p> | XVIII | La taula fou restaurada abans del trasllat al temple. | <p>Es tracta d'una pintura a l'oli sobre fusta que representa els sants Donat i Fausta, copatrons de la Roca del Vallès. La pintura està situada sota la imatge de Nostra Senyora de Gràcia, a l'altar dedicat a aquesta Mare de Déu i que està instal·lat a la capella lateral de migdia més propera a l'altar major. Fa les funcions de tapa o porta de l'armari on hi ha dipositades les relíquies dels dos sants, dins d'una urna. La taula és ovalada i presenta un emmarcament motllurat i daurat. Al centre s'hi representen les imatges de cos sencer de sant Donat i santa Fausta, amb els noms escrits als seus peus. Sant Donat està representat com un bisbe, amb el bàcul i la mitra, que porta una capa vermella. Sosté una palma, símbol del seu martiri, i el llibre de l'Evangeli tancat amb un calze damunt, símbol del ministeri sacerdotal. Santa Fausta també porta una capa vermella i només sosté una palma. Al seu costat hi ha representada una caixa que presenta una serra damunt, símbol del seu martiri donat que van intentar serrar-la viva. Les imatges dels sants van acompanyades d'un paisatge al fons i del colom, símbol de l'Esperit Sant, damunt dels seus caps.</p> | 08181-222 | Església parroquial de Sant Sadurní de la Roca, 08430 | <p>En la visita pastoral del bisbe de Barcelona Josep Climent l'any 1771, s'indica que calia unificar en un de sol els altars de Nostra Senyora de Gràcia, sant Donat i santa Fausta. Així es va dissenyar l'armari que contindria les relíquies dels sants màrtirs i es decidí col·locar-lo als peus de la imatge de la Mare de Déu. Per tant doncs, la taula pintada amb la imatge dels dos sants es degué realitzar al voltant d'aquesta data, tot i que desconeixem el moment exacte, així com l'autor de la mateixa. L'any 1919, la taula encara estava instal·lada a l'església, segons consta a l'inventari de la parròquia d'aquest any. L'any 1938, en motiu de la guerra, tant la taula com l'urna foren traslladades al Museu de Granollers per la Junta de Salvaguarda de la Generalitat de Catalunya. La taula restà al museu sense indicació de la seva procedència fins que l'any 2008, el P. Rodolf Puigdollers la identificà gràcies, entre altres dades, a la seva forma ovalada. El mateix any, el Patronat del Museu de Granollers va aprovar el retorn d'aquesta obra al seu lloc d'origen, un cop restaurada. Els copatrons de la Roca han estat identificats, devocionalment és clar, amb els sants màrtirs Donat, bisbe mort a Arezzo (Itàlia) l'any 372, i la verge santa Fausta, morta a Cízic (Turquia) l'any 311. Les relíquies presents al temple procedeixen de les catacumbes romanes de Sant Calixte i foren donades a l'església de la Roca pel metge roquerol Jaume Solà l'any 1705.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1771 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76803-foto-08181-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76803-foto-08181-222-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76751 | Retaule Major de Santa Agnès de Malanyanes al Museu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-santa-agnes-de-malanyanes-al-museu-diocesa-de-barcelona | <p>GARRIGA I RIERA, J. (1986): 'L'època del Renaixement (segle XVI)' dins Història de l'art Català, edicions 62, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> | XVI | La primera restauració coneguda de la peça es realitzà l'any 2007, en motiu de l'exposició commemorativa dels 700 anys de la fundació de l'església de Santa Agnès de Malanyanes. | <p>Retaule original de l'altar major de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, actualment ubicat al Museu Diocesà de Barcelona. El retaule és de pintura al tremp i oli sobre fusta, i està constituït per sis taules referents al martiri de la santa. Les taules representen: Santa Agnès refusant l'aliança matrimonial del fill del pretor, Santa Agnès rebent la palma del martiri que li porta l'àngel mentre el fill del pretor és mort pel dimoni, Degollació de Santa Agnès, Flagel·lació de Crist, Crist amb la creu camí del Calvari i el Calvari. Hi ha escenes ambientades en interiors arquitectònics, estilísticament de caire renaixentista, mentre que les figures i la composició de les escenes és encara gòtica, així com la profusió de daurats presents en el retaule.</p> | 08181-170 | Monument de la Pia Almoina, av. de la Catedral, 4, 08002 Barcelona | <p>El retaule és obra del pintor rossellonès Jaume Forner, el qual signà un contracte per la seva realització l'any 1535, renovat l'any següent pel preu total de 202 lliures i 4 sous. Anteriorment, l'any 1527 Joan Romeu havia realitzat tota la fusteria de la peça. L'any 1680, donat el seu alt grau de deteriorament, es va decidir fer-ne un altre, que actualment encara es pot admirar a l'altar major del temple (obra de Jaume Roig, 1681). Amb el canvi de retaule, l'original va ser desmuntat i guardat fins que l'any 1916 ingressà al Museu Diocesà de Barcelona.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 1536 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Popular|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Forner | 95|119|93 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||
| 76775 | Glorieta de can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-can-torrents | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1987. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | La plaça es va acabar d'arranjar cap a finals de l'any 2008 o principis del 2009. | <p>Porxo o glorieta de planta quadrada, formada per quatre pilars que sostenen una coberta de quatre vessants de teula. Els pilars són quadrats, decorats amb basaments i capitells, i bastits en maons. La coberta és de teula vidrada amb els careners ressaltats en teula vidrada verda i decoració central. Per la banda interior, la coberta presenta una encavallada de cinc nusos de fusta que sosté una solera de bigues, llates i maons plans. A l'extrem sud-oest de la plaça s'aixeca una petita caseta auxiliar de planta quadrada, coberta per una petita cúpula d'arc de mig punt central bastida amb maons. Tota la construcció és bastida amb maó pla, tot i que amb els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-194 | Al bell mig de la plaça de can Torrents, 08430 | <p>Aquests elements estan situats a l'actual plaça dura situada a migdia de la casa de can Torrents. La plaça està delimitada pels carrers Montseny, Pompeu i Fabra, d'Anselm Clavé i l'avinguda Catalunya, i es correspon amb els antics jardins de la casa. Tant la glorieta com la caseta auxiliar, situada de l'extrem sud-oest de la plaça, formaven part de les propietats de la casa de can Torrents, i per tant, s'adscriuen al corrent noucentista de finals del segle XIX.</p> | 41.5876200,2.3261600 | 443835 | 4604211 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76775-foto-08181-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76775-foto-08181-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76775-foto-08181-194-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 106|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76844 | Escut de can Messeguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-can-messeguer | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (2010). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | La part inferior del motiu central està un xic degradada. | <p>Escut de granit situat a la dovella clau del portal d'accés principal de la masia de can Messeguer. L'escut és rectangular, amb la part inferior apuntada, i està envoltat de motllures decoratives als laterals i per sota. Alhora presenta una corona a la part superior. El motiu central, de difícil identificació, està dividit en dues parts superposades separades per una línia horitzontal. A la part superior hi ha un animal no identificat de perfil, mentre que a la part inferior no s'arriba a identificar degut al seu estat de conservació.</p> | 08181-271 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Tenint en compte que en el fogatge de l'any 1497 apareix mencionat Narcís Masaguer, que va ser batlle del poble de Bell-lloc, s'ha intentat trobar una correspondència entre aquest i l'escut, sense èxit.</p> | 41.6112300,2.3480200 | 445677 | 4606818 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76844-foto-08181-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76844-foto-08181-271-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment s'està tramitant la protecció BCIN pel bé. De moment falta el número de registre de BIC. Mentrestant, la referència és la següent: Núm. registre 4112-MH pel Decret de 14 de març de 1963, de protecció d'escuts i creus de terme, publicat al BOE el 30 de març de 1963. | 119 | 47 | 1.3 | 1769 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||
| 76729 | Can Carpinell/Can Quico Guiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carpinellcan-quico-guiu | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | La masia va ser restaurada fa pocs anys. | <p>Masia urbana de planta rectangular, formada per dos cossos adossats, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis, i consta de dos crugies. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Les finestres són rectangulars, la de la planta baixa amb l'emmarcament arrebossat mentre que les dues del pis presenten els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i les llindes planes. Adossat a tramuntana hi ha un cos de nova planta que amplia l'edificació i s'utilitza com a garatge. Presenta obertures rectangulars amb els marcs arrebossats, tant a la façana principal com a la de tramuntana. La masia compta amb altres construccions de diferent propietat adossades als paraments de llevant i migdia. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats.</p> | 08181-156 | C. d'en Reixac, 64, 08430 | <p>La primera referència documental de Carpinell la trobem en el fogatge del terme de la Roca de l'any 1553. Posteriorment, l'any 1687 tenim notícia que es signaren els capítols matrimonials entre l'hereu del mas Carpinell de la Roca i la pubilla del mas Pareras del Bach, de la parròquia de sant Pere de Vallcàrcara, del terme de Montmany. De fet, des del segle XVII i fins l'any 1940, de la casa pairal dels Carpinell, o can Quico Guiu, de can Patau, de can Gisbert i de can Duran Vell en deien el veïnat de can Carpinell. Actualment, tota aquesta zona és coneguda pel nom de barri Reixac, cognom de l'últim rector de la família Carpinell, Valentí Reixac.</p> | 41.5801500,2.3265800 | 443864 | 4603381 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76729-foto-08181-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76729-foto-08181-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76729-foto-08181-156-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76730 | Can Claus-Ca l'Avi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-claus-ca-lavi | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | La masia va ser completament rehabilitada fa aproximadament uns 10 anys. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per tres cossos adossats, amb les cobertes de teula de dos vessants i els careners paral·lels a la façana principal. El cos originari està situat al centre de la construcció, està distribuït en planta baixa, pis i golfes, i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures d'arc rebaixat bastides amb maons, tant el portal d'accés com les finestres. Destaca el rellotge de sol del pis, actualment repintat. Presenta una ampliació estructural adossada a la façana de ponent i consistent en una galeria oberta al pis i una finestra quadrada amb l'emmarcament arrebossat, a la planta baixa. A la part posterior, adossat a la façana de tramuntana de la masia, hi ha un altre cos rectangular distribuït en dues plantes, que presenta obertures rectangulars bastides en maons. El volum auxiliar adossat a llevant de la masia es correspon amb un porxo obert, un galliner i un espai de magatzem. El volum adossat a ponent correspon a un espai de garatge o magatzem també. Tots dos casos s'organitzen en un sol nivell. La construcció està bastida en pedra sense treballar lligada amb morter, amb alguns paraments arrebossats i pintats.</p> | 08181-157 | C. d'en Jaume Cuyàs, 22, 08430 | 41.6030700,2.3511400 | 445930 | 4605910 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76730-foto-08181-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76730-foto-08181-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76730-foto-08181-157-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La construcció està delimitada per una tanca. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76798 | Can Solei-Mas Soley de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-solei-mas-soley-de-vilanova | <p>ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS ORIENTAL (ACVO): Fons del Mas Soley. AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | La masia es troba en molt mal estat, amb la teulada, pisos i diferents parts de la façana enrunada. | <p>Restes d'una masia aïllada de planta rectangular que es troba en estat d'abandonament i enrunament. L'edifici està en molt mal estat i la vegetació fa no possible una descripció acurada de les restes. La construcció presenta diverses fases constructives, reformes i ampliacions. Entre els diferents materials constructius es poden apreciar els murs de tàpia i la utilització de pedres de diversos tipus i maons. Actualment li manca la teulada, els pisos i diverses part de la façana, encara que es pot observar el seu perímetre. Cal destacar que al sud-oest s'hi pot apreciar una arcada que hom considera de diafragma apuntada bastida amb dovelles de pedra de mida petita.</p> | 08181-217 | Carretera de Vallderiolf BV-5159 | <p>Tot i que al Pla Especial i Catàleg de patrimoni de La Roca, la tipologia de l'arc es considera de diafragma apuntat (enquadrat entre els segles XIII-XV), pensem que la construcció s'hauria de contextualitzar més en època moderna, vers el segle XVIII. La construcció apareix citada als fogatges dels anys 1497 i 1553 i, a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), es conserva un fons documental de pergamins procedents de la construcció, datats entre els anys 1322 i 1621.</p> | 41.5785900,2.3048500 | 442051 | 4603223 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76798-foto-08181-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76798-foto-08181-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76798-foto-08181-217-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76809 | Can Barló Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barlo-nou | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | La façana del volum original està força degradada i ha perdut part dels seus elements més destacables. | <p>Edifici aïllat entre camps de conreu que està adossat a la casa de can Barló vell, que actualment està enrunada. Es tracta d'un edifici de planta irregular format per tres grans cossos i dos annexes més petits, tots ells adossats. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i pis, probablement amb dues crugies perpendiculars a la façana principal. Aquesta està orientada a migdia i presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Destaquen les finestres del pis, donat que presenten una motllura superior a mode de guardapols. El coronament de la façana és ondulat i presenta tres plafons decoratius, un central i els altres laterals, motllurats i en relleu. Cal destacar que el de l'extrem de ponent ha desaparegut. La resta de cossos auxiliars, amb les cobertes d'un sol vessant i distribuïts en un sol nivell o bé dues plantes, també presenten obertures rectangulars, algunes d'elles emmarcades amb maons disposats a sardinell. A la banda de ponent es conserva l'era de rajoles, tot i que degradada. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, exceptuant els cossos auxiliars de darrera construcció, només arrebossats.</p> | 08181-228 | Barri de les Valls, 08430 | 41.6041800,2.3186100 | 443220 | 4606054 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76809-foto-08181-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76809-foto-08181-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76809-foto-08181-228-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76619 | Escut animalístic a la creu de terme de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-animalistic-a-la-creu-de-terme-de-la-torreta | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | La creu de terme de la Torreta fou resconstruida l'any 1911. | <p>Es tracta d'un escut situat al sòcol de la creu de terme de la Torreta. El sòcol és de planta circular bastit en pedra lligada amb morter, i està format per quatre tambors disposat en gradació. L'inferior presenta tres escuts de pedra encastats al parament, dels quals el de la banda de llevant és l'únic de caire animalístic de l'element. Tot i que l'escut està un xic degradat s'observa un ocell de perfil. A mode d'hipòtesi, l'au es pot identificar o bé amb un colom o bé amb una gralla, aquesta última relacionada amb l'escut de Granollers, de la mateixa manera que els escuts quadribarrats presents en el sòcol també. Tota la construcció és de pedra.</p> | 08181-46 | Carrer de la Costa Brava- Passeig de can Grau, 08430 | <p>La creu fou situada al barri de la Torreta l'any 1915 i correspon a l'antiga creu de terme de Palou, ubicada entre Granollers i Palou. La nova localització respon al fet que al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el marqués de Santa Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa, can Grau. Tal i com indica la inscripció del basament, la creu fou reconstruïda l'any 1911 pel senyor Federico Ricart de Granollers, marquès de Santa Isabel des del 1856.</p> | 41.6003900,2.2982600 | 441521 | 4605647 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76619-foto-08181-46-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons el Decret del 14 de març de 1963, de protecció d'escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i similars, si l'escut és heràldic ha ser BCIN. Tot i això, caldria un estudi més elaborat de l'element per assegurar-ho. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76620 | Escuts de Catalunya a la creu de terme de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escuts-de-catalunya-a-la-creu-de-terme-de-la-torreta | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | La creu de terme de la Torreta fou resconstruida l'any 1911. | <p>Es tracta de dos escuts situats al sòcol de la creu de terme de la Torreta. El sòcol és de planta circular bastit en pedra lligada amb morter, i està format per quatre tambors disposat en gradació. L'inferior presenta tres escuts de pedra encastats al parament, dels quals el de la banda de migdia i el de tramuntana es corresponen amb l'escut de Catalunya. El de migdia està més ben conservat que l'altre. Adossat a la banda de ponent del tambor hi ha un gran carreu de pedra decorat amb un altre escut degradat, tot i que sembla que torna a ser l'escut de Catalunya, en aquesta ocasió potser coronat. No es descarta, tot i que a mode d'hipòtesi, que aquests elements facin referència a l'escut de Granollers (cal tenir en compte que el quart escut present al sòcol representa un ocell, el qual podria fer referència a la gralla de l'escut de Granollers). Tota la construcció és de pedra.</p> | 08181-47 | Carrer de la Costa Brava- Passeig de can Grau, 08430 | <p>La creu fou situada al barri de la Torreta l'any 1915 i correspon a l'antiga creu de terme de Palou, ubicada entre Granollers i Palou. La nova localització respon al fet que al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el marqués de Santa Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa, can Grau. Tal i com indica la inscripció del basament, la creu fou reconstruïda l'any 1911 pel senyor Federico Ricart de Granollers, marquès de Santa Isabel des del 1856.</p> | 41.6003900,2.2982600 | 441521 | 4605647 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76620-foto-08181-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76620-foto-08181-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76822 | Can Saladrigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saladrigas | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XX | La construcció està completament rehabilitada. | <p>Masia aïllada i rehabilitada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta de conjunt irregular. La construcció principal és de planta rectangular i està formada per dos cossos adossats, amb les cobertes d'un i dos vessants de teula. La masia pròpiament dita està distribuïda en planta baixa i pis, mentre que el cos adossat només s'organitza en una sola planta. La construcció presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats exceptuant el portal d'accés principal que és d'arc rebaixat. A la façana principal, aquesta porta està protegida per un porxo amb teulada d'un sol aiguavés, sostinguda per dos pilars de planta quadrada bastits en maons. Destaca, a la part superior de la façana, un rellotge de sol restaurat. La resta de cossos estructurals que formen part de la finca estan actualment destinats a garatges i magatzems i foren rehabilitats de la mateixa manera que la masia. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08181-241 | Barri de Bell-lloc, 08430 | 41.6123700,2.3410100 | 445094 | 4606949 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76822-foto-08181-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76822-foto-08181-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76822-foto-08181-241-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76896 | Can Reurell / Can Raurell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-reurell-can-raurell | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | L'exterior està un xic descuidat. Es troba en un cert procés de degradació. | <p>Masia d'època moderna, paradigma de l'arquitectura rural , que es troba, juntament amb altres construccions annexes i adossades, a prop de la carretera de Valldoriolf, vora uns camps de conreu i la C-60. La construcció primigènia és de planta rectangular orientada a migdia i consta de plata baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Els trets més destacats de l'edificació es troben a la façana principal, on es poden apreciar un finestra en el primer pis, d'arc a nivell, emmarcada amb carreus de bella factura. La porta d'accés ubicada a la planta baixa, és d'arc de mig punt bastida amb dovelles grans. Per últim s'aprecia un forn semicircular que sobresurt del parament. La resta de l'aparell és de pedra vista desbastada. Cal esmentar que la masia, amb les edificacions adossades posteriors, que no presenten cap tret rellevant, conforma una planta trapezoïdal, i no rectangular, con en el cos original.</p> | 08181-323 | C/ Martí Grivé, 29 1er 2a, 08430. | 41.5934000,2.3028100 | 441894 | 4604868 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76896-foto-08181-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76896-foto-08181-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76896-foto-08181-323-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que l'heretat ha estat dividida en dues propietats de les quals Can Raurell es correspon amb el cos est. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76752 | Can Santpere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santpere | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX-XX | L'exterior està un xic descuidat. | <p>Masia d'època contemporània amb diverses reformes i ampliacions que es troba aïllada entre camps de conreu. L'edificació principal es troba orientada a migdia i presenta planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Posteriorment va ser ampliada a llevant amb un cos de idèntiques característiques, i a tramuntana d'aquest es va bastir un altre cos de planta baixa rectangular amb teulada a un aiguavés que no presenta cap tret rellevant. Totes les obertures de l'heretat són d'arc a nivell excepte els dos accessos a la façana de migdia que són d'arc de mig punt, i un accés ubicat a la façana de tramuntana, que és d'arc rebaixat. L'edifici presenta els murs arrebossats i pintats de blanc, encara que es troben un xic degradats. Cal esmentar que la masia presenta una construcció annexa a mode de garatge i que davant la casa es conserva l'era enrajolada.</p> | 08181-171 | Carretera de la Roca a Òrrius (BV-5106), 08430. | <p>Es tenen notícies històriques al segle XVI d'un Senctpera, però possiblement faci referència a les runes de Sant Pere del Bosc. Tipològicament la construcció es pot enquadrar en els segles XIX-XX.</p> | 41.5774200,2.3343400 | 444508 | 4603073 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76752-foto-08181-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76752-foto-08181-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76752-foto-08181-171-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76796 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-5 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MONESTIR DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT i SANT JOSEP ORIOL (2005): El monestir de Carmelites Descalces: Un testimoni al cor del Vallès. Santa Eulària de Ronçana, Vallès Oriental.</p> | XVII | L'exterior està un xic descuidat i l'arrebossat i pintat s'està perdent. | <p>Edifici de grans dimensions i complex producte de diferents reformes i ampliacions. La construcció es troba aïllat entre camps de conreu i la carretera BV-5159, també dita de Vallderiolf. L'edifici primigeni és de planta basilical orientada a llevant i consta de tres plantes, tres crugies i una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Per sobre de l'edifici s'erigeix una torre de planta quadrangular amb teulada a quatre vessants que es troba al centre de l'edifici. Les obertures que presenta aquesta edificació són d'arc a nivell excepte el portal d'accés que és d'arc de mig punt. Cal esmentar que a sobre la teulada es pot apreciar un campanar de cadireta. A la seva façana sud se li adossa un cos de planta rectangular que presenta una galeria porticada amb obertures d'arc de mi punt que es troba orientada a migdia. A escaigs metres al nord de l'edifici principal, sense estar adossats al cos primigeni, es troben fins a tres edificis adossats entres ells de planta rectangular amb teulada a dues vessants que no tenen cap tret rellevant, excepte que la unió entre ells fan crear un tancat a mode de patí interior. A la façana de tramuntana de l'edifici primigeni s'adossa un cos rectangular amb teulada a dues vessants sobre el que es pot apreciar una torre quadrangular amb teulada a quatre vessants. A tramuntana d'aquest s'adossa un altre cos també de planta rectangular, encara que més gran que aquest últim. Aquest consta de planta baixa, primer i segon pis i presenta una teulada a quatre vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, que en aquest cas és la de tramuntana. Les obertures de la façana principal són rectangulars i adornades amb un guardapols d'estil geomètric. A l'alçada de l'entrada principal presenta un petit cobert recolzat sobre unes columnes i coronat per una terrassa a la que es pot accedir des del primer pis. Tota la construcció es troba arrebossada i en alguns edificis també pintada, encara que en general les façanes han perdut la pintura i algunes també l'arrebossat.</p> | 08181-215 | Carretera de Vallderiolf (BV-5159), km. 0, 08430 | <p>Els orígens de Can Grau semblen remuntar-se fins l'època medieval, donat que ja al segle X és esmentada la Vil·la Auriulfus, que hom identifica amb l'heretat. Encara així no es s'han trobat notícies històriques ni documents d'aquesta època, però no obstant, tipològicament l'edificació s'ha d'enquadrar en el segle XVII o principis del XVIII. Vers el segle XIX la finca fou adquirida pel marquès de Santa Isabel, justament després de la desamortització de Mendizàbal, i es possible que fos expropiada a alguna comunitat religiosa, encara que es no es coneix amb certesa. A partir d'aquesta adquisició s'endegaren diferents millores estructurals, com la construcció d'un nou camí per facilitar l'accés a la nova construcció que s'edifica sobre Can Grau, així com per a modificar i unificar l'arquitectura de postres i finestres de la Residència i de Can Grau, amb els relleus i sortints que encara es poden veure avui dia. Aprofitant aquestes obres també es dissenyà l'actual parc-bosc que acull arbres centenaris. En el temps de la guerra Civil Can Grau fou abandonat, i quedà a càrrec del masovers. S'ha d'esmentar que vers el 20 de juliol de 1936 la capella fou destruïda. Vers el 1938 s'instal·là una escola d'oficials del Cos de Seguretat de l'exèrcit de la República que cessà el 10 de gener de 1939. Després de la Guerra Civil l'edifici retornà a les mans dels seus antics propietaris, el marquesos de Santa Isabel. Actualment a l'edifici de Can Grau hi habiten la comunitat de les Carmelites Descalces que la compraren, vers el 1977, al senyor Felipe Ricart, marqués de santa Isabel, per una quantitat de 8 milions de pessetes. La finca, amb una extensió de 17000 m2, fou s'adquirí amb la intenció de traslladar la comunitat que residia en la casa del Blanqueig a Granollers. Vers el 16 de juliol de 1978 la comunitat abandona la casa del Blanqueig a Granollers, encara que la inauguració oficial del monestir no fou fins el 25 de març de 1979. Des de la seva inauguració el monestir començar diferents obres que finalitzaren vers el 200 amb la construcció del noviciat. Entre altres obres destaquen la construcció de l'església amb el cor i la construcció de cel·les ves el 1987. Per últim esmentar que el 1994 es pintaren les façanes del monestir.</p> | 41.5953000,2.2997300 | 441639 | 4605081 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76796-foto-08181-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76796-foto-08181-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76796-foto-08181-215-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Queda afectat per la carretera de Vallderiolf BV-5159. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76769 | Cal Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guineu-1 | <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | L'edifici és una construcció nova. | <p>Casa unifamiliar entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i un terrat descobert orientat al carrer Major. La construcció està distribuïda en planta baixa i pis, i presenta la façana completament reformada amb senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. L'únic element destacable és el baix relleu de pedra de Montjuïc encastat a la façana principal, al nivell del pis. Es tracta de la figura de sant Sadurní. Representa al sant bisbe assegut revestit amb els hàbits pontificals, amb un bàcul i un llibre obert a les mans.</p> | 08181-188 | C. Major, 31, 08430 | 41.5892000,2.3260600 | 443828 | 4604387 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76769-foto-08181-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76769-foto-08181-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76769-foto-08181-188-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es desconeix per quin motiu la imatge de sant Sadurní presideix la façana principal i quin significat tenia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76583 | Can Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casanova-0 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | L'edifici fou reformat l'any 1945. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular i estructura basilical, distribuit en planta baixa, pis i golfes i format per tres crugies. Té la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Presenta un gran portal d'accés central d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Davant seu hi ha un empedrat de còdols de riu que en facilita l'accés. Al seu costat hi ha un altre portal d'accés rectangular, emmarcat en pedra. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats, les llindes planes monolítiques i els escopidors motllurats. La finestra situada damunt del portal presenta la llinda gravada amb la següent inscripció: 'MIGUEL CADAFAL ME FESSIT LO ANY 1786'. Tant la façana de ponent com la de tramuntana presenten senzilles finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Adossat a la façana de llevant hi ha un cos rectangular amb la coberta de teula d'un sol vessant i distribuit en dos pisos, que presenta un gran portal rectangular emmarcat en pedra, tot i que restituit, que dóna accés a un garatge. Damunt seu hi ha un gran finestral amb els brancals bastits en pedra, probablement restituit també. Al costat d'aquest edifici s'hi adossà un altre volum arquitectònic de planta rectangular i un sol nivell, de factura més moderna i cobert per una terrassa al pis. Probablement també s'utilitzi de garatge actualment. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-10 | Barri de les Valls del sud, 08430 | <p>Tot i que a la llinda de la finestra central del pis hi ha la data 1786, en els fogatges corresponents als anys 1497 i 1553 ja apareix un Cadafal ubicat a La Roca.</p> | 41.5821900,2.3137700 | 442798 | 4603616 | 1786 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76583-foto-08181-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76583-foto-08181-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76583-foto-08181-10-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76833 | Sant Pere del Bosc / del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-del-bosc-del-puig | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CARRERAS Y CANDI, F. (1893): 'Excursió a La Roca', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 11, any III. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIV-XVII | L'edifici es troba enrunat i cobert de bardissa. | <p>Restes d'un edifici monacal del que es conserven alguns murs i obertures. Actualment no es pot apreciar, donat la quantitat de bardissa i vegetació vària, el perímetre de l'edifici, encara que hom diu que era de planta rectangular de planta rectangular amb zones de murs de pedra de paredar de mida mitjana i disposada en filades horitzontals. Un dels trams de mur que encara queden en peu ens mostra part d'un arc de mig punt bastit amb dovelles gran i ben facturades, indici de la magnitud de l'edifici.</p> | 08181-260 | Carretera de La Roca a Òrrius BV-5106, 08430. | <p>Segons el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès, entre els anys 1340 i 1421 l'edifici fou habitat per monges al càrrec d'una prioressa. Segons el butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, en el priorat de Sant Pere del Bosc s'hi venerava una imatge de marbre blanc de la Verge Maria amb el nen. La imatge, custodiada pel senyor Isidre Raymir i Forns, el qual l'havia recollit trencada per la meitat, fou cedida al museu del centre excursionista. La imatge media uns 28 cm. d'alçada, presentava un basament octogonal i estava datada de la segona meitat del segle XV.</p> | 41.5776600,2.3327200 | 444373 | 4603101 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76833-foto-08181-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76833-foto-08181-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76833-foto-08181-260-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76590 | Ca n'Eres Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-neres-vell | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. 'Casal de Cultura Dr. Daurella' de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2008): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès (no aprovat).</p> | XVIII-XIX | L'any 2006, la construcció fou rehabilitada. | <p>Edifici aïllat i amb pati tancat de planta irregular i estructura basilical, format per tres grans cossos adossats. La construcció principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuïda en planta baixa, dos pisos i golfes. Presenta dues galeries obertes mitjançant arcs de mig punt, situades als costats de llevant i ponent de la casa, a la planta pis. La de llevant dóna sortida a una terrassa descoberta. La de ponent presenta uns arcs de mig punt molt estilitzats bastits en maons. De fet, la construcció presenta en general obertures de punt rodó i també rectangulars. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i un rellotge de sol. Adossada a la façana de ponent de la casa destaca la capella, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuïda en dues plantes, amb rosetó. L'edifici s'amplià per la banda de ponent mitjançant la construcció de dos volums rectangulars disposats en angle recte, que deliten una zona de pati davant la capella. Aquests cossos auxiliars s'organitzen en un sol nivell, amb teulades d'un i dos vessants i presenten obertures de mig punt bastides en maons, entre d'altres. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. A pocs metres a migdia de la casa, fora de la tanca que delimita la construcció, hi ha l'era de planta quadrada.</p> | 08181-17 | Barri de Bell-lloc, en el límit amb el terme municipal de Cardedeu, 08430 | <p>L'any 1290, Ramon de Era, fill de Ferrer de Era, defineix al seu germà Simó els drets que té sobre el mas '. Entre les reformes i ampliacions realitzades entre els anys 1888 i 1889 es construí una capella adscrita a Sant Jaume on s'allotja el quadre del 'Setge de Girona' del pintor Ramon Martí i Alsina (1826-1894). L'ornamentació interior de la capella és neoclàssica.</p> | 41.6239200,2.3455000 | 445478 | 4608229 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76590-foto-08181-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76590-foto-08181-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76590-foto-08181-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els propietaris no van permetre l'accés a l'interior de la finca, motiu pel qual les imatges que il·lustren la fitxa, realitzades l'any 2006, són extretes del Pla Especial de Patrimoni de la Roca del Vallès. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76581 | Ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra-1 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX-XX | L'any 1975, l'edifici fou objecte d'una important reforma que el deixà pràcticament amb l'aspecte actual. Els emmarcaments de pedra de les obertures foren col·locats durant aquesta obra, inclosa la finestra d'arc conopial del pis. | <p>Conjunt arquitectònic format per diversos cossos aïllats, dels que destaca la construcció original, integrada per tres volums que li confereixen una planta més o menys rectangular. L'edifici presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, està distribuït en planta baixa i pis i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, té un portal d'accés a l'interior rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana de fusta. La resta d'obertures del parament són rectangulars i presenten els emmarcaments de pedra, tot i que restituïts. Malgrat tot destaca una finestra d'arc conopial amb arquets, arabescos i les impostes esculpides, situada al pis. Al seu costat hi ha un rellotge de sol rectangular esgrafiat damunt del revestiment arrebossat del parament. La façana de llevant també presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments de pedra granítica, en canvi, al parament de ponent hi ha finestrals de punt rodó amb els emmarcaments arrebossats. Adossat a l'extrem de ponent de la façana principal hi ha un cos de planta rectangular amb la coberta de dos vessants de teula, rehabilitat i obert a l'exterior mitjançant grans obertures d'arc escarser restituïdes. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-8 | Barri de l'Ermita, pla de les Teixoneres, 08430 | <p>L'edifici actual és el resultat de diferents ampliacions fetes al llarg del temps damunt d'una senzilla caseta auxiliar, que sembla ser que pertanyia a can Gibert.</p> | 41.5972300,2.3576400 | 446467 | 4605258 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76581-foto-08181-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76581-foto-08181-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76581-foto-08181-8-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76887 | Can Vilalba - La Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-la-serreta | <p>ARMENTANO, N., MALGOSA, A., POU, R., MARTÍ, M. (2010): 'L'hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba (La Roca del Vallès). Estudi antropològic de les restes', Pyrenae, núm 41, vol. 2, p. 55-96. ATICS (n.d): Treballs arqueològics Mas Vilalba. Obtinguda el dia 13 de març de 2011. atics.org/media/409.pdf. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | Jaciment excavat. | <p>Jaciment excavat i afectat per la construcció d'un camp de golf, vinculat amb la intervenció arqueològica efectuada al mas Vilalba. La zona es va parcel·lar per a la futura construcció d'habitatges. Els rebaixos efectuats en aquesta zona van ser deguts a la necessitat d'utilitzar terres per terraplenar altres zones del golf, i es concentraren en dues de les parcel·les afectades. La majoria de les estructures excavades es corresponen amb sitges, tot i que de cronologies diferents: set sitges datades al segle XVI, una sitja molt arrasada del període calcolític i tres del neolític, en un període comprès entre el 5000-3500 aC. Les sitges d'època moderna, situades a la part més alta de la zona de la Serreta, es relacionaren amb diferents zones d'explotació i emmagatzematge dins la finca del mas Vilalba.</p> | 08181-314 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>El jaciment arqueològic del mas Vilalba fou documentat per Tomàs. Balvey. Les prim' notícies que fan referència a Vilalba són de l'any 932. Des del 1195 fins el 1571, el mas fou propietat de la família Vilalba, essent una important quadra d'època medieval, segons la documentació consultada. A partir del 1571, la propietat passa a mans del monestir de Montserrat fins a la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit per Marià Borrell, qui donà a l'edifici l'aspecte actual de gran casal. L'any 1992, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental es documentaren fragments de ceràmica de cronologia imprecisa, probablement moderna. Segons indicacions orals del masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. L'abril de 2004, en motiu de les obres d'urbanització dels terrenys del mas Vilalba per a la construcció d'un camp de golf, es va realitzar el seguiment arqueològic dels moviments i rebaixos de terres, i posterior excavació de les estructures documentades, fins el novembre de 2004.</p> | 41.6292600,2.3541900 | 446206 | 4608816 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76915 | Rellotge de sol de can Nebot Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-nebot-gros | Ha perdut el dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-342 | 41.5819400,2.3307900 | 444216 | 4603577 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||||
| 76919 | Rellotge de sol de can Sisó Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-siso-vell | Ha perdut el dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-346 | 41.6029900,2.3497300 | 445813 | 4605902 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||||
| 76921 | Rellotge de sol del carrer Catalunya, 145 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-catalunya-145 | Ha perdut el dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-348 | 41.5830500,2.3247800 | 443716 | 4603705 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||||
| 76923 | Rellotge de sol del Molí de la Roca 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-la-roca-2 | Ha perdut el dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-350 | 41.5889600,2.3252600 | 443761 | 4604360 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||||
| 76916 | Rellotge de sol de can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ros | Ha perdut el dibuix | <p>L'única inscripció que l'acompanya és: 'AÑO 1893'. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-343 | 41.5922800,2.3510100 | 445910 | 4604713 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||||
| 76851 | Creu de terme de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-torreta | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | XX | Fou resconstruida l'any 1911. | <p>Creu de terme situada a la cantonada formada entre el carrer Costa Brava i el passeig de can Grau, al barri de la Torreta. La creu està formada per tres parts superposades, el basament, el fust de columna i la creu. El sòcol és de planta circular de pedra i està format per quatre tambors disposat en gradació. L'inferior presenta tres escuts de pedra encastats al parament. El de la banda de migdia, el millor conservat, és l'escut de Catalunya. El de llevant, tot i que força degradat, presenta un ocell. El del costat de tramuntana, que es troba en el pitjor estat de conservació, torna a ser l'escut de Catalunya. Adossat a la banda de ponent del tambor hi ha un gran carreu de pedra decorat amb un altre escut, un xic degradat, tot i que sembla que torna a ser l'escut de Catalunya, en aquesta ocasió coronat. El tambor superior, on s'assenta el fust de columna, presenta una inscripció gravada envoltant-lo. Una bona part del text és pràcticament il·legible mentre que la resta fa referència a la reconstrucció de l'element: 'RECONSTRUIDA·POR·FEDERICO·RICART·1911·GRANOLLERS'. El fust de la columna és estriat i s'assenta damunt d'un basament poligonal. De fet, tant el basament com la part inferior de la columna són originals. La resta de la columna, inclòs el capitell, i la creu són producte de la reconstrucció de principis del segle XX. La creu és llatina i amb la imatge de la Mare de Déu amb el nen als braços. Tota la construcció és de pedra.</p> | 08181-278 | Carrer de la Costa Brava- Passeig de can Grau, 08430 | <p>La creu fou situada al barri de la Torreta l'any 1915 i correspon a l'antiga creu de terme de Palou, ubicada entre Granollers i Palou. La nova localització respon al fet que al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el marqués de Santa Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa, can Grau. Tal i com indica la inscripció del basament, la creu fou reconstruïda l'any 1911 pel senyor Federico Ricart de Granollers, marquès de Santa Isabel des del 1856. Cal indicar que els xiprers que envolten la creu foren declarats arbres d'interès local l'any 1988. Una placa commemorativa situada a escassos metres de la creu, i instal·lada durant la festa de la creu de l'any 1996, recorda aquest fet.</p> | 41.6003900,2.2982600 | 441521 | 4605647 | 1911 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76851-foto-08181-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76851-foto-08181-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76851-foto-08181-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons el Decret del 14 de març de 1963, de protecció d'escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i similars, la creu de terme de la Torreta ha ser BCIN. | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 76808 | Can Fontet-Can Fondet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontet-can-fondet | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | Força enrunat i cobert de vegetació. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, envoltat de bosc i camps de conreu, que actualment es troba força enrunat i completament cobert de vegetació. Està format per dos cossos adossats amb la coberta de dos vessants actualment enrunada. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, i consta de dues crugies perpendiculars a la façana principal, orientada a migdia. Conserva el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus escairats. Al pis es manté una finestra rectangular amb la llinda plana i els brancals fets amb carreus de pedra. El portal que dóna accés al cos auxiliar és de grans dimensions i d'arc rebaixat bastit en maons. La construcció està bastida amb pedra sense treballar i maons, disposat en filades més o menys regulars i lligat amb morter. Els paraments conserven en gran part el revestiment arrebossat, tant interior com exterior. Cal destacar el mur central de la planta pis, donat que és de tàpia.</p> | 08181-227 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Segons sembla la finestra central del pis, ubicada damunt del portal adovellat, comptava amb un festejador interior. És força probable que l'element encara es mantingui, tot i que les condicions d'enrunament de l'edifici i l'abundant vegetació que l'afecta van fer impossible la seva documentació.</p> | 41.6222000,2.3371100 | 444777 | 4608043 | 08181 | La Roca del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76808-foto-08181-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76808-foto-08181-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76808-foto-08181-227-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest element es recull al Pla especial i catàleg del Patrimoni de la Roca del Vallès (2011) amb la categoria de Vestigi arqueològic. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76807 | Can Colet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colet-0 | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII/XX | Força enrunada, tot i que conserva el perímetre de la construcció. Els coronaments s'estan esllavissant. | <p>Edifici enrunat integrat dins l'entramat urbà actual i molt modificat respecte l'estructura de masia del que partia. Es tracta de les restes d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta de dos vessants actualment enrunada i distribuïda en planta baixa i dos pisos. L'edifici va ser ampliat amb un cos adossat a ponent, al que s'accedeix mitjançant un gran portal d'arc rebaixat bastit en maons situat a la façana de tramuntana. El volum principal presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, algunes d'elles tapiades actualment. A la banda de llevant presenta una terrassa al pis i un gran portal d'arc rebaixat bastit en maons. Les façanes presenten un coronament ondulat decorat amb orles, que amagava completament el nivell de la coberta i que actualment està força degradat. La construcció presenta els paraments arrebossats.</p> | 08181-226 | C. del Tagamanent - plaça del Tagamanent, 08430 | <p>La casa vella de can Colet era propietat del senyor Joan Sol i era l'única construcció present al sector actual que ocupa la urbanització. Des de principis del segle XX i fins l'any 1939, els masovers que conreaven les terres i s'ocupaven de la casa eren els Vilarrassa. Més tard se'n ocupà la família Girbau. Posteriorment, amb la venda de la propietat i la mort del senyor Sol, s'inicià la construcció de cases.</p> | 41.5883100,2.3161600 | 443002 | 4604294 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76807-foto-08181-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76807-foto-08181-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76807-foto-08181-226-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Fins l'any 2007, la construcció encara mantenia el portal d'accés principal d'arc de mig punt adovellat. A la clau hi havia gravada una creu grega i la data de 1677. La finestra situada damunt del portal era rectangular i estava emmarcada amb carreus de pedra granítica amb el cantell motllurat. És força probable que aquests elements encara es mantinguin a l'actualitat, tot i que les condicions d'enrunament de l'edifici i l'abundant vegetació que l'afecta fan impossible la seva documentació. Aquest element es recull al Pla especial i catàleg del Patrimoni de la Roca del Vallès (2011) amb la categoria de Vestigi arqueològic. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76929 | Rellotge de sol de cal Mates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-mates | Està perdent la pintura del dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAN LLEDÓ.</p> | 08181-356 | 41.5887100,2.3263000 | 443848 | 4604332 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||||
| 76907 | Rellotge de sol de ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lesquerra | Està perdent el dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-334 | 41.5972300,2.3576400 | 446467 | 4605258 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||||
| 76927 | Rellotge de sol de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-alta | Està perdent el dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-354 | 41.6194200,2.3229700 | 443597 | 4607744 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||||
| 76934 | Rellotge de sol de can Planes de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-planes-de-la-muntanya | Està perdent el dibuix i la pintura. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAL RAJOLER.</p> | 08181-361 | 41.5843800,2.3379400 | 444814 | 4603844 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||||
| 76797 | Can Prat Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-vell | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (1998): El convent de caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XV-XX | Està deshabitada i descuidada. | <p>Masia de gran dimensions fruit de diferents reformes i ampliacions que es troba aïllat entre camps de conreu a prop de la Carretera de Vallderiolf (BV-5159). A priori es pot diferenciar un edifici primigeni i fins quatre cossos annexes. Aquesta edificació principal és de planta rectangular orientada a migdia que consta de planta baixa i dos pisos amb la teulada a quatre vessants. Sobresurtin d'aquesta teulada hom pot apreciar una torre rectangular que sobresurt un pis més i que disposa de teulada pròpia també a quatre vessants. Els elements més destacables es troben a la façana principal d'aquest. D'una banda a la planta baixa presenta un portal adovellat d'arc de mig punt, on a la dovella clau es pot llegir inscrita la data 1720 i el nom SOLER. D'altra banda, a l'alçada del primer pis, sobre la porta, s'aprecia una finestra d'estil gòtic-renaixentista d'arc conopial on s'aprecien decoracions amb testes humanes que acaben coronades amb un guardapols d'estil geomètric sostingut per mènsules amb figures mitològiques. Cal esmentar que entre el portal i la finestra es troba una espitllera. A la façana de tramuntana d'aquest edifici se li adossa un altre cos de planta rectangular i teulada a una vessant que presenta planta baixa, primer pis i golfes. A la seva façana principal, la de tramuntana, presenta obertures tant d'arc a nivell com d'arc rebaixat. L'element a destacar d'aquesta façana es troba al primer pis on es poden apreciar unes finestres tetrageminades d'arc rebaixat sustentats amb capitells d'ordre corintis, creant una petita galeria. Tota l'edifici principal presenta les seves façanes arrebossades sense pintar, encara que l'arrebossat s'està perdent a la majoria del parament. Tota la part de migdia de l'edifici està tancat creant un pati interior mitjançant diferents cossos i portals. A la cantonada sud-est hi ha adossat un portal d'arc escarser on al seu parament nord hi presenta una placa amb la següent inscripció: ESTABLERT EN 1434 / MAS PRAT-COLELL / RENOVAT ARA EN 1900 / PER / ALBERT PUJOL Y MARCÉ, / AVELINA LLORENS Y PIFERRER. Adossat a la cantonada est d'aquest portal, a llevant de l'edifici principal, es troba una petita i senzilla capella de planta rectangular orientada a tramuntana amb la teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta façana s'hi pot observar l'únic accés mitjançant una porta d'arc de mig punt, bastida amb carreus grans de bella factura. Sobre aquesta s'hi pot apreciar un ull de bou, també bastit amb pedra treballada. Per últim coronant es troba un campanar de cadireta bastit amb maons, que no obstant estar relacionat amb la capella, es troba construït sobre el portal d'entrada al patí de la masia. Tota aquesta construcció té l'aparell vist on es poden apreciar pedres treballades i sense treballar i refaccions de maons. A la façana posterior de la capella se li adossa una altre edifici de planta baixa rectangular amb la teulada a dues vessants. Perpendicular a aquest, s'adossa una altre edifici de planta baixa rectangular i teulada a dues vessants. A la seva façana de ponent se li adossa un mur de tancament on està situat un altre portal d'accés d'arc a nivell bastit amb carreus de bella factura, i que, a la llinda, presenta inscrit l'anagrama de crist IHS amb la data 1767. Cal destacar que la llinda sembla reaprofitada, i que al lloc del 7 es veu per sota, inscrit, el número 5. Al l'altra banda del portal es troba construït un altre edifici de planta rectangular i dos pisos amb teulada a dues vessants i una orientació nord-sud. Esmenta que la seva façana sud s'adossa directament a la façana principal de l'edifici primigeni. Aquest edifici és contemporani i està bastit amb maons i es emprant per a usos agrícoles La capella, els tres cossos descrits i els dos portals d'accés, creen el límits del patí de migdia de la masia.</p> | 08181-216 | Carretera de Vallderiolf (BV-5159), km. 1, 08430 | <p>Es tenen notícies històriques que, l'any 1434, el mas Prat fou fundat pel senyor del Castell de la Roca, Martí Benet de Torrellas. Al segle XV, hi figurava un Jaume Thomás, àlies Prat. A mitjans del segle XVIII ho adquireix en una venda pública, Miquel Soler. Vers el 1893 va passar a ser d'Albert Pujol i Marcé, que hi va efectuar l'any 1900, l'ampliació del cos posterior i la galeria, tal como ho testimonia la placa ubicada a la entrada de tramuntana del patí. Pel que respecta a la capella, consagrada a Sant Miquel Arcàngel, Francesc Soler obtingué la llicència vers l'any 1749 i fou acabada de bastir l'any 1763.</p> | 41.5846300,2.3016900 | 441793 | 4603895 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76797-foto-08181-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76797-foto-08181-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76797-foto-08181-216-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 93|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76924 | Rellotge de sol de can Campmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-campmajor | Es troba molt desmillorat i està perdent el dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-351 | 41.6299100,2.3303300 | 444219 | 4608903 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.