Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
76574 Castell de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-roca <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> XI-XV Cal esmentar que les edificacions interiors van ser reconstruïdes l'any 1952. <p>Es troba al camí del castell venint per la carretera de Cardedeu i Mataró, al final d'una pujada, a l'entrada del poble de la Roca, a mà dreta. Es tracta d'un edifici de planta trapezoïdal constituït per diversos cossos que s'adapten a la topografia del turó. Aquesta fortificació està formada per una torre mestra de planta rectangular que presenta un fort talús. A l'extrem oposat presenta una bestorre de planta triangular de caràcter defensiu i una altra de semicircular. Totes aquestes estructures són originàries o presenten refeccions del segle XV. En canvi, la torre mestra i les parets perimetrals pertanyen a fases constructives posteriors. Únicament la torre circular de llevant pot considerar-se, per la seva forma troncocònica i el seu aparell constructiu, del segle XIII o més tardana, encara que històricament ha estat considerada romànica per alguns autors. Les parets del pis baix es mostren espitllerades i el coronament amb merlets. La resta del conjunt (sala major, zona residencial) respon també a les característiques de les construccions senyorials de la darrera època gòtica: finestrals geminats amb capitells treballats i fines columnes.</p> 08181-1 Turó del castell, 08430 <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> 41.5914600,2.3281200 444002 4604636 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76574-foto-08181-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76574-foto-08181-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76574-foto-08181-1-3.jpg Legal i física Medieval|Gòtic|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 85|93|119 45 1.1 1771 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76576 Can Gol https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gol-0 <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993.</p> XVII-XVIII Actualment està abandonada i presenta un estat deficient de conservació <p>Masia d'època moderna aïllada i orientada a migdia, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa i un pis. La masia és de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país. Està formada per tres crugies que foren ampliades vers l'est amb un altre cos i per diversos magatzems i altres dependències vers el nord. A la façana principal, a l'alçada de la planta baixa presenta un portal d'arc de mig punt adovellat. A l'alçada del segon pis, a la façana de ponent s'aprecia una finestra de estil renaixentista coronada amb un frontó triangular a mode de guardapols acompanyada de motius heràldics als costats, amb cordó decorant els brancals i la llinda i ampit emmotllat. Per últim destacar que la teulada presenta un campanar de cadireta sobre la teulada, damunt de la façana principal. Presenta diverses construccions annexes on destaca el safareig, de planta rectangular format per dos cossos i una coberta de tres voltes de canó fetes amb rajoles de ceràmica i de diferents mides.</p> 08181-3 Ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001, 08430 <p>La primera noticia que coneixem és del fogatge de l'any 1553, on hi figura 'en Gol'. Cal esmentar la importància del llinatge de Can Gol, propietari d'altres masos de la comarca.</p> 41.5681300,2.3163600 443001 4602054 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76576-foto-08181-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76576-foto-08181-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76576-foto-08181-3-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76577 Can Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-3 <p>IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona.</p> XVII-XVIII <p>Masia d'època moderna aïllada i orientada a ponent, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa i un pis. La masia és de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país, formada per tres crugies. A la façana principal, a l'alçada de la planta baixa presenta un portal d'arc de mig punt adovellat. A l'alçada del pis, a la façana principal també es pot aprecia s'aprecia dues finestres d'emmarcaments amb carreus de pedra vistos. Actualment té ampliacions a la part posterior que li donen un forma. Més o menys allargada. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de blanc.</p> 08181-4 Ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001, 08430 <p>Hi ha una menció documental en el fogatge de la Roca de l'any 1497 i l'any 1729 surt la propietat en unes afrontacions entre la parròquia de Sant Esteve de Vilanova i Sant Sadurní de la Roca.</p> 41.5727200,2.3199600 443305 4602561 1920 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76577-foto-08181-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76577-foto-08181-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76577-foto-08181-4-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76578 Can Tonico https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tonico <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2008): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès (no aprovat).</p> XVI-XIX <p>Masia d'època moderna aïllada i orientada a ponent, de planta trapezoïdal i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa i un pis. La masia és de tipologia clàssica, encara que a la façana principal hi presenta una testera escalonada, fruit de una reforma posterior, sent aquesta d'un estil més noucentista. També s'hi pot apreciar un portal d'arc de mig punt adovellat i quatre obertures rectangulars més, emmarcades amb carreus de pedra. La façana posterior té les mateixes característiques tipològiques que l'anterior, però amb la diferència que les finestres presenten dues impostes per sostenir la pedra que fa de llinda què, a la porta de la planta baixa, sostenen una llinda de fusta. Cal destacar que la façana de migdia presenta uns contraforts de pedra i que la façana de tramuntana s'hi varen adossar posteriorment diferents cossos rectangulars que no presenten cap singularitat. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de blanc, excepte la façana de llevant.</p> 08181-5 Ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001 km. 24, 08430 41.5763600,2.3222600 443500 4602963 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76578-foto-08181-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76578-foto-08181-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76578-foto-08181-5-3.jpg Legal Noucentisme|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 106|119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76581 Ca l'Esquerrà https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra-1 <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIX-XX L'any 1975, l'edifici fou objecte d'una important reforma que el deixà pràcticament amb l'aspecte actual. Els emmarcaments de pedra de les obertures foren col·locats durant aquesta obra, inclosa la finestra d'arc conopial del pis. <p>Conjunt arquitectònic format per diversos cossos aïllats, dels que destaca la construcció original, integrada per tres volums que li confereixen una planta més o menys rectangular. L'edifici presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, està distribuït en planta baixa i pis i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, té un portal d'accés a l'interior rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana de fusta. La resta d'obertures del parament són rectangulars i presenten els emmarcaments de pedra, tot i que restituïts. Malgrat tot destaca una finestra d'arc conopial amb arquets, arabescos i les impostes esculpides, situada al pis. Al seu costat hi ha un rellotge de sol rectangular esgrafiat damunt del revestiment arrebossat del parament. La façana de llevant també presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments de pedra granítica, en canvi, al parament de ponent hi ha finestrals de punt rodó amb els emmarcaments arrebossats. Adossat a l'extrem de ponent de la façana principal hi ha un cos de planta rectangular amb la coberta de dos vessants de teula, rehabilitat i obert a l'exterior mitjançant grans obertures d'arc escarser restituïdes. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> 08181-8 Barri de l'Ermita, pla de les Teixoneres, 08430 <p>L'edifici actual és el resultat de diferents ampliacions fetes al llarg del temps damunt d'una senzilla caseta auxiliar, que sembla ser que pertanyia a can Gibert.</p> 41.5972300,2.3576400 446467 4605258 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76581-foto-08181-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76581-foto-08181-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76581-foto-08181-8-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76582 Can Campmajor https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campmajor <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. Casal de Cultura Dr. Daurella de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVII <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular format per tres cossos adossats, més un porxo lateral situat a la banda de llevant de la construcció. El volum original, situat a migdia, està distribuit en planta baixa, pis i golfes, consta de quatre crugies i presenta la coberta de teula de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al seu costat, donant accés a una de les crugies laterals, hi ha un altre portal de punt rodó, tot i que bastit amb maons. Les finestres dels pisos superiors són totes rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats, les llindes planes monolítiques i els escopidors motllurats. La que es troba ubicada damunt del portal presenta la llinda gravada amb la data 1687. Al costat hi ha un rellotge de sol rectangular, pintat damunt del revestiment del parament. La façana de ponent presenta finestres rectangulars amb els emmarcaments bastits en pedra granítica. A l'interior, sota l'escala d'accés als pisos superiors, hi ha un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb la data 1706. Adossat a la façana de llevant hi ha un porxo obert al jardí, amb la coberta d'un sol vessant sostinguda per pilars fets amb maons. Els dos cossos adossats a la façana de tramuntana del volum principal foren rehabilitats, deixant l'aparell de pedra vist. Presenten la coberta de teula de dos vessants i consten de planta baixa i pis. Actualment estan connectats amb el garatge de l'habitatge mitjançant un paviment adoquinat de nova creació. La construcció principal té els paraments arrebossats i pintats, amb les cantonades bastides en pedra.</p> 08181-9 Barri de Bell-lloc, entre la Turona i el bosc de ca n'Oriac, 08430 <p>Al fogatge de l'any 1553 es menciona un síndic de nom Campmajor, ubicat al paratge de 'Belloch', que podria tenir relació amb l'edifici.</p> 41.6299100,2.3303300 444219 4608903 1687 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76582-foto-08181-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76582-foto-08181-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76582-foto-08181-9-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76583 Can Casanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casanova-0 <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVIII L'edifici fou reformat l'any 1945. <p>Edifici aïllat de planta rectangular i estructura basilical, distribuit en planta baixa, pis i golfes i format per tres crugies. Té la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Presenta un gran portal d'accés central d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Davant seu hi ha un empedrat de còdols de riu que en facilita l'accés. Al seu costat hi ha un altre portal d'accés rectangular, emmarcat en pedra. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats, les llindes planes monolítiques i els escopidors motllurats. La finestra situada damunt del portal presenta la llinda gravada amb la següent inscripció: 'MIGUEL CADAFAL ME FESSIT LO ANY 1786'. Tant la façana de ponent com la de tramuntana presenten senzilles finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Adossat a la façana de llevant hi ha un cos rectangular amb la coberta de teula d'un sol vessant i distribuit en dos pisos, que presenta un gran portal rectangular emmarcat en pedra, tot i que restituit, que dóna accés a un garatge. Damunt seu hi ha un gran finestral amb els brancals bastits en pedra, probablement restituit també. Al costat d'aquest edifici s'hi adossà un altre volum arquitectònic de planta rectangular i un sol nivell, de factura més moderna i cobert per una terrassa al pis. Probablement també s'utilitzi de garatge actualment. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> 08181-10 Barri de les Valls del sud, 08430 <p>Tot i que a la llinda de la finestra central del pis hi ha la data 1786, en els fogatges corresponents als anys 1497 i 1553 ja apareix un Cadafal ubicat a La Roca.</p> 41.5821900,2.3137700 442798 4603616 1786 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76583-foto-08181-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76583-foto-08181-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76583-foto-08181-10-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76584 Can Esteve Tonico https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-esteve-tonico <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XX <p>Masia contemporània aïllada i orientada a migdia, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, que consta de planta baixa i un pis. Es tracta d'una masia ben conservada en un context agroforestal molt proper a la zona urbana. Presenta unes façanes molt austeres, amb obertures rectangulars a les diferents façanes. L'única decoració que s'aprecia són uns guardapols esgrafiat sobre les obertures de la façana principal. Cal destacar que presenta diferents annexes adossats tana a la façana de ponent com a la façana posterior. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de blanc.</p> 08181-11 C/ Catalunya, 270, 08430 (Ctra. De la Roca a Vilanova BV-5001 km. 24). 41.5774800,2.3200000 443313 4603089 1931 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76584-foto-08181-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76584-foto-08181-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76584-foto-08181-11-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76586 Can Companys de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-companys-de-baix <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVII-XIX Tot i que el rellotge de sol de la façana principal està molt degradat encara s'observa la seva empremta i es conserva l'agulla. <p>Edifici de planta rectangular format per dos cossos adossats, amb una torre central que sobresurt de la coberta. L'edifici original, situat a migdia de la construcció, està format per tres crugies i es distribueix en planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teula de dos vessants perpendicular a la façana principal. Presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals fets de carreus de pedra escairats. La resta d'obertures del parament es correspon amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats, les llindes planes i els escopidors motllurats, amb l'excepció de l'obertura de les golfes, més senzilla. De fet, les façanes laterals també s'obren a l'exterior mitjançant finestres de les mateixes característiques que les de la façana principal, tot i que de dimensions més reduïdes. Pel que fa a la torre, cal dir que sobresurt del nivell de la coberta, és de planta rectangular bastida amb pedra sense treballar lligada amb morter, i presenta el coronament emmerletat i esglaonat. Cada un dels paraments compta amb un finestral triforat mitjançant obertures de mig punt bastides amb maons. Adossat a la façana de tramuntana de l'edifici principal hi ha un volum de planta rectangular distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la coberta de teula de dos vessants i de cronologia contemporània. En general, les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, tot i que cal destacar el portal d'accés a la capella, ubicat a la façana de llevant. És d'arc apuntat, amb l'emmarcament arrebossat i decorat amb un motllura. Damunt seu hi ha un petit rosetó de les mateixes característiques constructives. El conjunt presenta un pati tancat situat a la banda de llevant de la construcció, delimitat per una tanca de pedra lligada amb morter. L'accés es fa mitjançant una obertura coberta per una teulada de dos vessants. La construcció presenta els paraments arrebossats, tot i que aquest revestiment es troba un xic degradat.</p> 08181-13 Al quilòmetre 13 de la ctra. de Mataró a Granollers C-1415c, 08430 <p>A mitjans del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, apareix referenciat un tal Company devall. El cos adossat a tramuntana del volum principal es data entre els segles XIX-XX, moment que probablement també es correspongui amb la construcció de la torre. La capella de la masia està dedicada a Sant Miquel Arcàngel.</p> 41.5849100,2.3490900 445744 4603895 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76586-foto-08181-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76586-foto-08181-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76586-foto-08181-13-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76587 Can Mañosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manosa <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XX Actualment l'edificació presenta un cert grau de deixadesa que s'aprecia en les diferents façanes, encara que en general es troba en un bon estat de conservació. <p>Masia contemporània aïllada i orientada a migdia, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, que consta de planta baixa i un pis. Es tracta d'una masia ben conservada en un context agrari molt proper a la zona urbana. Presenta unes façanes molt austeres arrebossades i pintades de blanc, excepte la principal, on l'aparell de còdols és vist i on destaquen les obertures rectangulars emmarcades amb maons. Cal esmentar que a la façana de ponent s'hi adossen dos edificis annexes, creant una planta, conjunta amb la Masia, de forma de L.</p> 08181-14 C/ Catalunya, s/n, 08430 (Ctra. De la Roca a Vilanova BV-5001 km. 24). 41.5747600,2.3183600 443174 4602788 1928 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76587-foto-08181-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76587-foto-08181-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76587-foto-08181-14-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76588 Can Companys de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-companys-de-dalt <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIX-XX <p>Edifici aïllat format per quatre cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en planta baixa i dos pisos. En general, les obertures són rectangulars, amb els muntants arrebossats i motllurats, i seguint una ordenació simètrica en vertical. Tot i això, la façana principal presenta un portal i dues finestres d'arc rebaixat a la planta baixa. Una cornisa motllurada i arrebossada marca la divisòria entre la planta baixa i el primer nivell. Adossat a la façana de tramuntana del cos principal hi ha un volum de dues plantes amb la coberta de teula d'un sol vessant, que presenta una galeria d'arcs rebaixats sostinguts per pilars, oberta a l'exterior i situada al pis. Els cossos annexes són rectangulars, amb teulades d'un i dos vessants i distribuïts en un i dos nivells. Presenten el mateix tipus d'obertures que el cos principal i els acabats i revestiments també. La construcció, en general, presenta els paraments arrebossats i pintats de color grana.</p> 08181-15 Al quilòmetre 12 de la ctra. de Mataró a Granollers C-1415c, 08430 <p>En el fogatge de l'any 1553 apareix referenciat un Company demunt a La Roca, tot i que l'edifici actual és una obra de finals del segle XIX o principis del segle XX.</p> 41.5845000,2.3499000 445811 4603849 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76588-foto-08181-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76588-foto-08181-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76588-foto-08181-15-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76589 Can Pepet Perdiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pepet-perdiu <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XX <p>Masia del segle XX aïllada i orientada a migdia, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, que consta de planta baixa i un pis. Es tracta d'una masia ben conservada en un context agrari molt proper a la zona urbana. Tot el conjunt presenta unes façanes molt austeres arrebossades i pintades de blanc. A la façana principal destaca una serigrafia en forma de rombe on s'hi pot llegir la data de construcció de la masia: 1940. Cal esmentar que a la façana de ponent s'hi adossa un edifici annex de planta baixa i que a la façana posterior també. A més a més, al nord de l'edifici principal s'hi concentren diferents edificis annexes d'ús agrícola que no presenten característiques arquitectòniques rellevants.</p> 08181-16 C/ Catalunya, 270, 08430 41.5778700,2.3204400 443350 4603132 1940 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76589-foto-08181-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76589-foto-08181-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76589-foto-08181-16-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76591 Can Ribes https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribes-3 <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIX Es troba en un estat molt deficient i deshabitada. La teulada està en part enfonsada i tot l'edifici amenaça ruïna. <p>Masia del segle XIX bastida aïllada i en un terreny en desnivell que es troba orientada a migdia, de planta trapezoïdal amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. L'edifici consta de planta baixa i un pis. La masia és de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país. Està formada per dos crugies que foren ampliades vers llevant amb un altre cos que queda totalment integrat. L'edificació no presenta cap tret rellevant i totes les obertures són d'arc a nivell. Per últim esmentar que tota la construcció està arrebossada i pintada de blanc, encara que en moltes parts s'està perdent.</p> 08181-18 C/ Sol, 7, 08430 <p>Encara que la construcció actual es pot enquadrar tipològicament dins del segle XIX segons Pascual Ferrer, l'any 1486 és esmentat com hostal.</p> 41.5772600,2.3107800 442544 4603071 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76591-foto-08181-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76591-foto-08181-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76591-foto-08181-18-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76593 Can Masferrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masferrer-1 <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2008): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIX <p>Masia de tipologia clàssica, bastida amb orientació sud en un context agroforestal. L'edifici que consta de planta baixa i primer pis, és de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana de ponent presenta adossat un petit cos de planta baixa trapezoïdal amb teulada a un aiguavés que s'utilitza com magatzem i garatge. A la façana posterior, la de tramuntana, presenta adossat, un cos de planta baixa rectangular amb teulada a una vessant. Per últim, a la façana de llevant presenta dos petits cossos adossat al principal, que són independents un de l'altre. La construcció no presenta cap tret rellevant. Totes les obertures de l'edifici són d'arc a nivell. Tota la construcció principal està arrebossada i pintada de blanc, excepte el sòcol que està decorat per un placat format per còdols petits. Per últim esmentar que l'heretat presenta diferents construccions annexes per a usos agrícoles que no presenten cap tret rellevant.</p> 08181-20 Barri de les Valls sud, 08430 <p>La primera menció documental coneguda es troba en un fogatge de l'any 1553, on surt el nom de Masferrer, encara que la construcció actual s'ha d'enquadrar tipològicament en els segles XIX-XX</p> 41.5798900,2.3087200 442375 4603364 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76593-foto-08181-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76593-foto-08181-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76593-foto-08181-20-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76594 El pas de la capelleta https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pas-de-la-capelleta XX <p>Tradició de caire religiós que es celebra en diferents punts del terme municipal de La Roca del Vallès. Aquesta costum religiosa té lloc durant tot l'any i consisteix en fer circular entre els veïns les diferents capelletes que han de passar a cada casa un mínim d'una nit per després portar-la a una altre. D'aquesta manera, diu la creença popular, les cases seran beneïdes i protegides. La tradició es troba adscrita a la zona de La Roca centre, on hi circulen dos capelletes, a La Torreta on hi ha dos més i a Santa Agnès de Malanyanes on es troben quatre més. Totes les capelletes presenten la imatge de la Sagrada Família excepte la de la Torreta que presenta una imatge de Santa Maria del Jaire.</p> 08181-21 La Roca del Vallès, 08430 41.5894500,2.3259100 443816 4604414 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Costumari Pública Religiós 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 63 4.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76595 El Capità de Testafort https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-capita-de-testafort <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de La Roca, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. La més coneguda és la que fa referència al Capità de Testafort que a continuació transcrivim: 'Els senyors del Casell de la Roca tenien al seu servei un matrimoni molt estima que durant molts anys els havien servit amb fidelitat i honradesa. Un dia, desgraciadament van desaparèixer i els senyors van contractar un jove matrimoni en el seu lloc. Des d'aquell dia començaren a succeir fets misteriosos al castell: desapareixia bestiar, morien servents, fins i tot un matí el senyor del castell va aparèixer mort: l'havien assassinat. Totes les sospites apuntaven al jove matrimoni que servia els senyors, de manera que van ser despatxats, sense posar fi a les malifetes: van segrestar el fill dels castellans, que només era reconegut per un forat que tenia a l'orella . Després van passar uns anys de tranquil·litat, fins que una banda de lladres, encomanats per un home anomenat Testafort, portaren el pànic de nou a la comarca. Una nit, els lladres, van assaltar el Castell de la Roca, però van ser vençuts i el seu capità, Testafort, empresonat. La senyora del castell va voler veure qui era Testafort i, amb sorpresa, va descobrir que era un jove valerós i ben plantat i que, a més, tenia un forat a l'orella. Era, per tant, el seu fil, aquell nadó que s'havien emportat per ensenyar-li el mal camí. Quan Testafort va conèixer la veritat, va renunciar a la seva vida anterior. I gràcies a la seva devoció cap a la Verge de Montserrat va fer com a ofrena una corona lluminosa' (CAMPOY 2006: 133-134).</p> 08181-22 Turó del castell, 08430 <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> 41.5914600,2.3281200 444002 4604636 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76596 Santa Maria de Malanyanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-malanyanes <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LI (n.d): La Roca del Vallès. Obtinguda el 25 de febrero de 2010. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MORA VERGÉS, A. (2009): Santa Maria de Malanyanes. Obtinguda el 25 de febrer de 2011.</p> XVII <p>Capella de planta trapezoïdal formada per una sola nau capçada a l'est per un absis quadrangular. Situada a la façana de ponent es troba un portal d'arc de mig punt bastit amb dovelles de gran factura i bellesa. A la façana de migdia s'hi pot apreciar tres contraforts i dues obertures esbiaixades. Totes les façanes estan bastides mitjançant pedra vista de mida mitjana i gran, la majoria sense desbastar, encara que a les cantonades s'aprecien diferents carreus</p> 08181-23 Barri de l' Ermita, 08430 <p>La primera menció documenta de Santa Maria es registra de l'any 1080 quan en el testament de Ramon Sunifred es deixa a la capella de Santa Maria de Malanyanes trenta passos pel cementiri. La capella tenia un benefici que, durant el segle XIV, n'exercien el dret de patronatge els senyors de la casa Soler i els del castell de la Roca. Vers el segle XVIII, ja era el bisbe de Barcelona qui nomenava els capellans encara que a finals del segle XX aquest benefici va quedar vacant i no es tornà a ocupar. La capella de Santa Maria de Malanyanes fou la primitiva parròquia de l'indret quan Santa Agnès encara no ho era. L'ermita fou reconstruïda al segle XI, encara que no es sap de cert el seu origen. La capella i la seva advocació actual gaudeixen d'una veneració especial perquè hom els atribueix protecció a les part'. La seva festa major es celebra a l'estiu, pels volts del 24 d'agost, la festa major d'hivern es celebra vers el 21 de gener i també es celebra un aplec el segon diumenge de maig, amb diferents actes caire litúrgic i popular.</p> 41.5935300,2.3559100 446320 4604848 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76596-foto-08181-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76596-foto-08181-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76596-foto-08181-23-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76597 El cavaller astut https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cavaller-astut <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. NH:</p> <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de La Roca, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. A continuació transcrivim la llegenda del Cavaller Astut. 'Joan Amades ens explica la següent llegenda: al castell vivia un brau cavaller cristià que causava gran estrall als moros. Aquest cavaller guerrejava de dia, i de nit es tancava al castell per reposar i refer les forces perdudes per poder-se lliurar novament a la lluita. Els morros, que de dia el temien, volien saber on dormia per matar-lo traïdorament, però el cavaller molt enginyós, despistava el camí que feia: duia el cavall ferrat al revés, de manera que, pel rastre de les ferradures, quan anava semblava que venia i al contrari. Quan el moros el cercaven pel voltant del castell, creien que de dia hi entrava i de nit en sortia i que, per tant, no podia ser l'habitant del castell la persona que cercaven, ja que de dia guerrejava' (CAMPOY 2006: 132).</p> 08181-24 Turó del castell, 08430 <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> 41.5914600,2.3281200 444002 4604636 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76598 La bruixa i el drac de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruixa-i-el-drac-de-la-roca <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona</p> <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de La Roca, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. A continuació transcrivim la llegenda de la bruixa i el drac de La Roca. 'A La Roca va haver-hi una vegada un drac de set caps, símbols dels set pecats capitals i, cavalcant damunt d'ell, una bruixa d'ulls encesos i rústega cabellera. Tots dos tenien els habitants del poble atemorits, i ningú no s'atrevia a pujar al castell en ruïnes. Al capvespre tothom tancava les portes i s'encomanava a Déu per no trobar-se amb l'horrible aparició. La nit d'un dissabte quan una ànega d'aigua va caure sobre la gran festa que hi havia al poble, es trobà, passada la tempesta, el cadàver carbonitzat d'una de les seves donzelles. Uns quants estaven amb el Senyor rector, els altres amb el senyor Batlle. Els primers per intentar salvar alguna cosa, els segons per plantar la Creu al camp de la bruixa. Des d'aquesta festa que ja no es tornà a deixar veure més, ni a sentir-se parlar de les seves maleses' (CAMPOY 2006: 131-132).</p> 08181-25 Turó del castell, 08430 <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> 41.5914600,2.3281200 444002 4604636 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76599 Les princeses del castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-princeses-del-castell <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona</p> <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de La Roca, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. A continuació transcrivim la llegenda de les princeses del Castell: 'Hi ha gent que parla de l'existència de set princeses tancades pel seu pare al Castell de la Roca. Diuen que quan el pare morí, lluny d'aquell indret, ell encara hi romanien. Asseguren que avui encara hi són encantades a la fortalesa, i encanten el seu entorn' (CAMPOY 2006: 132).</p> 08181-26 Turó del castell, 08430 <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> 41.5914600,2.3281200 444002 4604636 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76600 El gegant de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gegant-de-la-roca <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona.</p> <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. A continuació transcrivim la llegenda del gegant de La Roca: 'A La Roca, hi vivia un gegant, Odó, molt valent i molt treballador. Havia lluitat aferrissadament en cent batalles contra els moros i la seva fama era coneguda a tot el Vallès. Quan no havia de fer la guerra es dedicava a fer de pagès i se sentia satisfet, al capvespre, veient des de dalt del castell tots els boscos dels seus grans dominis i els conreus que regava ell mateix amb una gran galleda que omplia de les aigües del Mogent, que en aquella època baixaven molt netes. De tan en tant el gegant de La Roca esposava trist perquè en tota la rodalia no hi havia cap geganta que li pogués fer de parella. Prou cercava pels pobles veïns i ho preguntava a tothom. Un pelegrí que baixava de Montserrat li va parlar del vell gegant de Cardona, que tenia una filla fadrina, Emma, molt gran i molt bonica. El gegant de la Roca va agafar el gaiato, que solia acompanyar-lo en les seves caminades, i se'n va anar cap a Cardona. De lluny, va veure el gran castell sobre el Cardener i es va quedar astorat, perquè castell i riu eren molt més grans que els de la Roca. Es presentà al castell i conegué la noia, que era tan formosa que en va quedar enamorat i va demanar al seu pare permís per casar-s'hi. Però el gegant de Cardona, que era molt desconfiat, li va posar una condició: 'Et passaràs mil anys aquí amb nosaltres i si demostres que ets valent, treballador, i que te l'estimes de debò, te la donaré com a muller i podràs tornar a la Roca'. Van tenir un fill que es va dir Jofre. I així fou com l'any 1989 el Gegant i la Geganta vingueren a la Roca des de Cardona i arribaren precisament el dia de la Festa Major' (CAMPOY 2006: 136).</p> 08181-27 La Roca del Vallés, 08430 41.5892300,2.3259400 443818 4604390 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76601 Llegenda i assassinat i perdó papal del Senyor del Bell-lloc https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-i-assassinat-i-perdo-papal-del-senyor-del-bell-lloc <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. A continuació transcrivim la llegenda del assassinat i perdó papal del senyor de Bell-lloc: 'Segons explica Joan Amades, quan el comte de Barcelona marxava de la ciutat, el senyor de Bell-lloc (Gueribert Guitard) s'hi quedava com a governador. Aquí començava la llegenda. Un enviat del Papa va venir a compra-hi uns cavalls; però els tractes no van arribar a bon terme i va morir assassinat a mans del governador. Després de cometre el crim, va refugiar-se en una cova prop del mar, a la muntanya de Montjuïc. Van passar els anys i ell seguia amagat al mateix indret, fins que un bon dia van aparèixer un parell de pelegrins en una barca. Es veu que eren Sant Pere i Sant Pau, els quals, enviats pel Papa, li comunicaven el seu perdó. Com a penitència havia de construir dos monestirs, un a cada cantó de la ciutat de Barcelona i, segons diu la llegenda, aquesta va ser els de Sant Pere de les Puel·les i el de Sant Pau del Camp (no va construir els edificis, sinó que hi va fundar els monestirs). Felip II va ser qui va donar-li el títol de comte a un membre de la família Bell-lloc i Felip V l'hi va retirar per la seva participació a la guerra al costat de l'arxiduc. Amadeu de Saboia l'hi va tornar a donar. I en el seu escut, va posar unes petxines en agraïment als sants pelegrins' (CAMPOY 2006: 142).</p> 08181-28 Barri de Bell-lloc, 08430 <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> 41.6256600,2.3351500 444617 4608428 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76602 El lledoner mil·lenari https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-millenari <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Entre aquestes es troba la llegenda del lledoner mil·lenari que a continuació transcrivim: 'Es diu que antigament no es posava la primera pedra quan s'iniciava un edifici, sinó que es plantava un arbre. És per això que el vell lledoner que hi ha al costat de l'antiga casa es creu que té tants anys com la fortificació, és a dir, més de mil' (CAMPOY 2006: 143).</p> 08181-29 Barri de Bell-lloc, 08430 <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> 41.6256600,2.3351500 444617 4608428 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76603 Origen dels comtes de Bell-lloc https://patrimonicultural.diba.cat/element/origen-dels-comtes-de-bell-lloc <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Entre d'altres es troba la llegenda de l'origen dels comtes de Bell-lloc que a continuació transcrivim: 'Diu la vox populi que l'última comtessa de Bell-lloc, Paulina Pizzali, era una cantat d'òpera que va ser ferida al Liceu el dia que es va llençar la bomba. El comte hi era present, la va auxiliar i al final es van casar. La fisonomia de la comtessa podia corroborar la seva condició de cantat d'òpera, ja que tenia un bust prominent' (CAMPOY 2006: 143).</p> 08181-30 Barri de Bell-lloc, 08430 <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> 41.6256600,2.3351500 444617 4608428 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76604 Esperits de Bell-lloc https://patrimonicultural.diba.cat/element/esperits-de-bell-lloc <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. Al voltant del llinatge dels Bell-lloc s'han originat diferents històries com la dels esperits de Bell-lloc. Segons aquesta creença 'a l'ermita de Sant Andreu el Far, a les tombes dels Bell-lloc, se senten cadenes el dia de Tots Sants' (CAMPOY 2006: 143).</p> 08181-31 Barri de Bell-lloc, 08430 <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> 41.6256600,2.3351500 444617 4608428 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76605 Execucions als Tres Pins de Bell-lloc https://patrimonicultural.diba.cat/element/execucions-als-tres-pins-de-bell-lloc <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> XX <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Entre d'altres es troba la creença que durant la guerra civil es realitzaren diferents execucions. A continuació transcrivim la informació recollida: 'La finca de Bell-lloc, i especialment la masia, per les seves dimensions i aïllament va ser considerada un refugi per a tots dos bàndols durant la Guerra Civil. La masia i l'església eren contínuament registrades, es van cremar tots els elements religiosos i la documentació. En diferents indrets de la finca, però especialment en un extrem (la zona de Tres Pins), es diu que hi va haver un lloc d'execucions durant la guerra. Al costat hi havia Can Pelegrí i la capella de Sant Salvador dels Prats (erigida el 1073 i enderrocada el 1897). Fent de fita termenal hi creixia un arbre centenaris, un pi de tres branques que sortien de la mateixa soca i que va ser abatut pel vent i les obres del gas de l'any 1963' (CAMPOY 2006: 143).</p> 08181-32 Barri de Bell-lloc, 08430 <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> 41.6256600,2.3351500 444617 4608428 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76606 Fundació del castell pel personatge Gueribert Gueritard https://patrimonicultural.diba.cat/element/fundacio-del-castell-pel-personatge-gueribert-gueritard <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Al voltant del llinatge dels Bell-lloc s'han originat diferents històries com que el personatge de Gueribert Gueritard no es realment històric: 'Diuen alguns historiadors que buscar un origen comtal al fundador del Castell del Bell-lloc va ser una pràctica habitual del romanticisme quan es buscava un passat il·lustre de totes les cases feudals. El personatge Gueribert Guitard no està absolutament documentat. Els goigs que es cantaven a la festa de Sant Pere, patró de la capella, deien d'aquest llegendari vescomte: De humilitat altra prova Donà lo valent Guibert; Puix que patí fam i fred Ficat en molt trista cova' (CAMPOY 2006: 143).</p> 08181-33 Barri de Bell-lloc, 08430 <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> 41.6256600,2.3351500 444617 4608428 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76607 Dansa de Bell-lloc o Ball Pla https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-bell-lloc-o-ball-pla <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> XX <p>La Roca del Vallès s'hi congreguen diferents llegendes, tradicions, tècniques artesanals, música i dites. Lligada amb el castell de Bell-lloc, trobem una dansa anomenada de Bell-lloc o Ball Pla. Aquesta és d'origen medieval, que és una variació del ball de l'Espolsada que es balla a Marata. La tradició diu que el comte treia a ballar la dona més jove i maca del terme de Bell-lloc, i el pagès més ric de la contrada feia el mateix amb la comtessa.</p> 08181-34 Barri de Bell-lloc, 08430 <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> 41.6256600,2.3351500 444617 4608428 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76608 Refrany de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-la-roca <p>PÀMIES, V. (2005): Refranyer temàtic. Obtinguda el 14 de febrer de 2011.</p> XX <p>La Roca del Vallès s'hi congreguen diferents llegendes, tradicions, tècniques artesanals, música i dites. Entre aquestes trobem el refrany següent: 'A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi neix; Vilanova, la flor nova'. S'ha d'esmentar que aquesta dita també deriva en una cançó.</p> 08181-35 La Roca del Vallés, 08430 41.5892300,2.3259400 443818 4604390 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76609 Cançó popular de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-popular-de-la-roca <p>VICIOSO MARTÍNEZ, E. (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya. Obtinguda el 14 de febrer de 2011.</p> XX <p>A La Roca del Vallès s'hi congreguen diferents llegendes, tradicions, tècniques artesanals, música i dites. Entre d'altres trobem la cançó següent: 'A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi és; a Vilanova, la flor nova; a Vallromanes, romanins, i a la Roca escorxen pins'. S'ha d'esmentar que aquesta cançó sembla ser que deriva del refrany: 'A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi neix; Vilanova, la flor nova'.</p> 08181-36 La Roca del Vallés, 08430 41.5892300,2.3259400 443818 4604390 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76610 Llegenda de la fundació del convent de la Torreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-fundacio-del-convent-de-la-torreta <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueològica de Granollers i de sus alrededores. Granollers. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. ESTRADA, J; VILLARONGA, L. (1967): La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona. Monografías XXVIII, Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria i Arqueología, Barcelona. PUIGDOLLER I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> <p>La història oral i escrita sobre fets paranormals de la Roca, recull diferents fets relacionats amb el convent de caputxins de la Torreta que presenten un contingut de caire miraculós. L'exemple més famós és el que va lligat amb la decisió del seu emplaçament abans de la construcció. Es va construir el convent en el lloc on els frares van trobar un pa enmig de la vegetació.</p> 08181-37 Barri de la Torreta, 08430 <p>L'origen de l'antic convent del caputxins es troba ja arrelat en la tradició popular, aquesta recull que un grup de frares, tot cercant un lloc ideal per la construcció del futur convent de Granollers, trigaren tant en trobar quelcom que els agradés que els passà l'hora de dinar fent que aquests tinguessin gana. En aquell moment visualitzaren un pa tendre i decidiren, considerant aquest fet com un signe, bastir el convent en aquell lloc. Després que el bisbe de Barcelona Joan Dimes Lloris concedís el 10 de novembre de 1583 la llicència per la fundació caputxina, es realitzà el 18 de desembre del mateix any, durant la festa de la Mare de Déu de l'Esperança, la processó per clavar la creu en el terreny escollit. Així doncs el 15 de febrer de 1584, Dimecres de Cendra, es va col·locar la primera pedra, juntament amb algunes monedes de vuit i de quatre, en presència del degà del Vallès, del rector, dels jurats de la vila, del mestre de cases Antoni Grallufera, així com altres clergues. El final del convent arribà el 27 de febrer de 1812 quan, el general Lacy, durant la primera Guerra Carlista, dóna l'ordre d'enderrocar l'antic convent del caputxins per evitar que l'enemic tingués un punt de recolzament estratègic. La destrucció del convent va ser materialitzada després que els caputxins fixessin la seva nova residència a la casa que el cartoixans de Montalegre tenien a Granollers, on es mudaren entre finals de 1812 i principis de 1813. La situació del convent ha estat un fet altament estudiat per Puigdollers i Noblom. Segons l'autor (PUIGDOLLERS, 1998: 158), l'antic convent es troba situat en la intersecció de la rotonda del Convent Vell, el carrer Uruguai (dit antigament Camí dels Caputxins) i el carrer Veneçuela (l'antic camí del Convent Vell), en la zona on es troba a l'actualitat el dipòsit d'aigua, a escassos metres del límit oriental del municipi, limítrof amb Granollers. L'autor també ubica l'horta del convent en les 'actuals finques dels números 15, 17 i 17-19 del carrer Veneçuela i 27, 29 i 31 del carrer Aragó. A continuació d'aquest hi havia el convent i l'església, fins que el camí girava cap a orient, una mica després de l'actual dipòsit d'aigua, a la l'alçada del numero 27 del carrer Veneçuela' (PUIGDOLLERS, 1998: 160). Així de nord a sud estaria primer un hort, després l'església i el convent i finalment l'horta. En el seu llibre l'autor ubica en uns plànols la situació hipotètica del convent. Actualment la zona on era ubicat el convent és quasi imperceptible, les obres dutes a terme als anys 80 han esborrat els vestigis visibles de l'antic convent, encara així els testimonis orals de la gent del barri, situen i descriuen el convent, amb murs d'un metre d'alçada en el lloc descrit. Puigdollers en el seu llibre annexa unes fotografies on es veuen estructures muràries que, segons l'autor, correspondrien a parts del convent (PUIGDOLLERS, 1998: 326-328).</p> 41.6040900,2.2991900 441602 4606057 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76611 Origen del topònim de la Torreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/origen-del-toponim-de-la-torreta <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueològica de Granollers i de sus alrededores. Granollers. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. ESTRADA, J; VILLARONGA, L. (1967): La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona. Monografías XXVIII, Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria i Arqueología, Barcelona. PUIGDOLLER I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> <p>Es creu que el nom d'un del barris de l'actual terme municipal de la Roca del Vallès, La Torreta, prové de l'existència d'una torre de guaita que hi havia a la zona i que s'identifica amb la desapareguda masia de Can Facundo. 'Pot refermar aquesta creença el que aquesta hipotètica torre, que donaria nom a la zona, estaria en línia recta entre la Torre de Pinós i la Torrassa de Palou' (CAMPOY 2006: 135).</p> 08181-38 Barri de la Torreta, 08430 <p>L'origen de l'antic convent del caputxins es troba ja arrelat en la tradició popular, aquesta recull que un grup de frares, tot cercant un lloc ideal per la construcció del futur convent de Granollers, trigaren tant en trobar quelcom que els agradés que els passà l'hora de dinar fent que aquests tinguessin gana. En aquell moment visualitzaren un pa tendre i decidiren, considerant aquest fet com un signe, bastir el convent en aquell lloc. Després que el bisbe de Barcelona Joan Dimes Lloris concedís el 10 de novembre de 1583 la llicència per la fundació caputxina, es realitzà el 18 de desembre del mateix any, durant la festa de la Mare de Déu de l'Esperança, la processó per clavar la creu en el terreny escollit. Així doncs el 15 de febrer de 1584, Dimecres de Cendra, es va col·locar la primera pedra, juntament amb algunes monedes de vuit i de quatre, en presència del degà del Vallès, del rector, dels jurats de la vila, del mestre de cases Antoni Grallufera, així com altres clergues. El final del convent arribà el 27 de febrer de 1812 quan, el general Lacy, durant la primera Guerra Carlista, dóna l'ordre d'enderrocar l'antic convent del caputxins per evitar que l'enemic tingués un punt de recolzament estratègic. La destrucció del convent va ser materialitzada després que els caputxins fixessin la seva nova residència a la casa que el cartoixans de Montalegre tenien a Granollers, on es mudaren entre finals de 1812 i principis de 1813. La situació del convent ha estat un fet altament estudiat per Puigdollers i Noblom. Segons l'autor (PUIGDOLLERS, 1998: 158), l'antic convent es troba situat en la intersecció de la rotonda del Convent Vell, el carrer Uruguai (dit antigament Camí dels Caputxins) i el carrer Veneçuela (l'antic camí del Convent Vell), en la zona on es troba a l'actualitat el dipòsit d'aigua, a escassos metres del límit oriental del municipi, limítrof amb Granollers. L'autor també ubica l'horta del convent en les 'actuals finques dels números 15, 17 i 17-19 del carrer Veneçuela i 27, 29 i 31 del carrer Aragó. A continuació d'aquest hi havia el convent i l'església, fins que el camí girava cap a orient, una mica després de l'actual dipòsit d'aigua, a la l'alçada del numero 27 del carrer Veneçuela' (PUIGDOLLERS, 1998: 160). Així de nord a sud estaria primer un hort, després l'església i el convent i finalment l'horta. En el seu llibre l'autor ubica en uns plànols la situació hipotètica del convent. Actualment la zona on era ubicat el convent és quasi imperceptible, les obres dutes a terme als anys 80 han esborrat els vestigis visibles de l'antic convent, encara així els testimonis orals de la gent del barri, situen i descriuen el convent, amb murs d'un metre d'alçada en el lloc descrit. Puigdollers en el seu llibre annexa unes fotografies on es veuen estructures muràries que, segons l'autor, correspondrien a parts del convent (PUIGDOLLERS, 1998: 326-328).</p> 41.6040900,2.2991900 441602 4606057 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76613 Festa dels 3 Tombs (Sant Antoni Abad) https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-3-tombs-sant-antoni-abad <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> XX <p>La festa anual consagrada a Sant Antoni Abat es celebra el tercer cap de setmana de febrer. Aquesta es duu a terme amb un cercavila itinerant pel nucli de la Roca del Vallès. Tradicionalment es realitza una processó que va acompanyada d'una desfilada amb els animal que es beneïren i on els carros que els acompanyen es guarneixen amb branques del bosc i flors. Aquesta festa també és coneguda com la festa dels 'Tres Tombs' per la particularitat de donar 3 voltes a l'església en aquesta particular processó. Actualment, encara que es conserven bona part de les tradicions que li donaren origen, la festa és un acte de record d'aquelles èpoques no tan llunyanes en què els animals eren el principal mitjà de transport i una eina de treball insubstituïble. Per últim cal esmentar que la festa està organitzada per l'entitat 'Amics dels Arriers' i pel propi Ajuntament de La Roca del Vallès.</p> 08181-40 La Roca del Vallés, 08430 <p>La festa en honor a Sant Antoni Abad, patró dels animals, té els seus orígens als anys 70 del segle XX. Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251? - 356) fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases. Arreu de Catalunya es celebren diades de benedicció dels animals sota la consagració de Sant Antoni Abat. Moltes d'aquests festes son conegudes amb el sobrenom de La Festa dels Tonis.</p> 41.5892300,2.3259400 443818 4604390 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76613-foto-08181-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76613-foto-08181-40-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76614 Celebració del Corpus https://patrimonicultural.diba.cat/element/celebracio-del-corpus <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> XX <p>El Corpus Christi o Cos de Crist, és una festivitat de l'església Catòlica destinada a venerar l'Eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic que es situa el dijous següent a l'octava de Pentecosta. Es tracta d'una celebració d'origen medieval en la que es venera públicament el sagrament de l'eucaristia, la doctrina del cos sant de Crist. La festa va arrelar ràpidament en els diferents estaments de la societat medieval i actualment es celebra en diferents punts de Catalunya, amb un perfil molt més lúdic i pagà, havent perdut molt dels seus elements litúrgics originals. Es per això que hom considera les processons del Corpus com l'antecedent de les actuals cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats. En el cas de La Roca del Vallès, hi ha la tradició de realitzar unes catifes de flors que guarneixen els carrers del casc antic, especialment el carrer Major i el carrer de Dalt. Cal esmentar que la festa s'organitza gràcies a la Comissió de Festa Casc Antic amb el suport de l'Ajuntament.</p> 08181-41 Carrer de Dalt i carrer Major, 08430 <p>El Corpus és una festivitat catòlica que se celebra el dijous o el diumenge següent al diumenge de la Santíssima Trinitat per commemorar l'eucaristia i que històricament es remunta a època medieval. La festa fou impulsa per la pietat popular i per santa Juliana de Lieja (1193-1255), encara que oficialment no fou establerta fins el 1264 per Urbà IV i universalitzada per Joan XXII el 1316 que es quan arrela als Països Catalans. Durant molts segles i als més diversos països, la festa ha estat celebrada amb processons i altres manifestacions públiques religioses, fastuoses i dotades d'una participació popular molt considerable.</p> 41.5894500,2.3259100 443816 4604414 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76614-foto-08181-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76614-foto-08181-41-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76615 Pessebres vivents https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebres-vivents <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> XX <p>El pessebre vivent correspon a la representació del naixement de Jesús de Natzaret segons els evangelis de Lluc i Mateu, a través de personatges vius i aprofitant un entorn o paratge rústic amb interès arquitectònic o un indret orogràficament espectacular i que tenen lloc els mesos de desembre i gener, en ocasió de les festes nadalenques. En el cas de la Roca del Vallès es celebren no un sinó tres, disposats a diferents llocs del municipi: -Al CEIP La Torreta i entorn de Can Tàpies organitzat entorn al tercer cap de setmana de desembre per l'Ajuntament i per l'Associació amics del pessebre Vivent de La Torreta. -Al Casc antic, organitzat vers el 26 de desembre per l'Ajuntament i per l'Associació amics del Pessebre Vivent de La Roca -A l'Horta de La Rectoria de santa Agnès, organitzat entorn al tercer cap de setmana de desembre per l'Ajuntament i l'Agrupació Pessebrista de la Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes.</p> 08181-42 La Roca del Vallès, 08430 <p>A Catalunya hi ha tradició documentada de pessebres des del segle XIV, i segons algunes fonts es creu que ja Sant Francesc d'Assis organitzà vers el 1233 el primer pessebre vivent a Rieti, Itàlia. Encara així no van començar a tenir rellevància fins a la meitat del segle XX, on el primer que es torna a documentar correspon al Pessebre Vivent d'Engordany, iniciat l'any 1956 a Engordany (Andorra) per Esteve Albert i Corp. A Catalunya es tenen notícies ja de l'any 1959 quan es realitzà el pessebre vivent de Castell d'Aro (Baix Empordà).</p> 41.5894500,2.3259100 443816 4604414 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76615-foto-08181-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76615-foto-08181-42-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76618 Aplec de Malanyanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-malanyanes <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011.</p> XX <p>El segon cap de setmana de maig, a l'Horta de Santa Agnès de Malanyanes, es celebra un aplec davant de l'església del mateix nom. Durant els últims anys s'han fet dinars populars acompanyats d'alguna activitat d'animació. Cal mencionar que la festa l'organitza l'Ajuntament conjuntament amb la Comissió de Festes de Santa Agnès.</p> 08181-45 Horta de la Rectoria (Santa Agnès de Malanyanes), 08430 41.6051800,2.3541300 446181 4606143 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76618-foto-08181-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76618-foto-08181-45-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76620 Escuts de Catalunya a la creu de terme de la Torreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/escuts-de-catalunya-a-la-creu-de-terme-de-la-torreta <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> La creu de terme de la Torreta fou resconstruida l'any 1911. <p>Es tracta de dos escuts situats al sòcol de la creu de terme de la Torreta. El sòcol és de planta circular bastit en pedra lligada amb morter, i està format per quatre tambors disposat en gradació. L'inferior presenta tres escuts de pedra encastats al parament, dels quals el de la banda de migdia i el de tramuntana es corresponen amb l'escut de Catalunya. El de migdia està més ben conservat que l'altre. Adossat a la banda de ponent del tambor hi ha un gran carreu de pedra decorat amb un altre escut degradat, tot i que sembla que torna a ser l'escut de Catalunya, en aquesta ocasió potser coronat. No es descarta, tot i que a mode d'hipòtesi, que aquests elements facin referència a l'escut de Granollers (cal tenir en compte que el quart escut present al sòcol representa un ocell, el qual podria fer referència a la gralla de l'escut de Granollers). Tota la construcció és de pedra.</p> 08181-47 Carrer de la Costa Brava- Passeig de can Grau, 08430 <p>La creu fou situada al barri de la Torreta l'any 1915 i correspon a l'antiga creu de terme de Palou, ubicada entre Granollers i Palou. La nova localització respon al fet que al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el marqués de Santa Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa, can Grau. Tal i com indica la inscripció del basament, la creu fou reconstruïda l'any 1911 pel senyor Federico Ricart de Granollers, marquès de Santa Isabel des del 1856.</p> 41.6003900,2.2982600 441521 4605647 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76620-foto-08181-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76620-foto-08181-47-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76621 Parc de la Serralada Litoral https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-1 <p>DE JUAN, X. (2004): Guia del Parc de la Serralada Litoral, EIN La Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Pòrtic Guies, Barcelona. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> XX <p>El Parc Serralada Litoral es localitza entre les comarques del Maresme, Vallès Oriental i Barcelonès, formant part del sector central de la cadena Litoral o de Marina que està entre el Besòs i la riera d'Argentona. El PEIN comprèn una superfície de 4.710 ha que ocupa una estreta franja allargada que coincideix amb l'eix principal d'aquesta cadena muntanyosa, que s'orienta de SO a NE i s'estén des del massís del Garraf al de les Gavarres de forma paral·lela al traçat de la costa mediterrània. L'àmbit de l'espai comprèn territoris dels següents termes municipals: Santa Maria de Martorelles, Vallromanes, Vilanova del Vallès, la Roca del Vallès, Argentona, Òrrius, Cabrera de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Teià, Alella, Tiana i Badalona. Es caracteritza per presentar altituds moderades que mai sobrepassen els 800 metres, i una vegetació representada per un complex mosaic de comunitats que es barregen (alzinars litorals, brolles, formacions de ribera, prats, pinedes, garrigues, conreus i erms, …). Els límits del PEIN dibuixen un territori més aviat allargat i estret amb formes retallades i prou irregulars. Pel que respecta als límits territorials del Parc de la Serralada Litoral que afecten al terme Municipal de la Roca són els que es marquen el PEIN que a continuació detallem: 'Des del contacte del terme municipal amb la urbanització de Ruscalleda (localitzada a Vilanova del Vallès), el límit es dirigeix a l'oest coincidint amb el terme municipal durant uns 650 m. Remunta en direcció nord-est la carena localitzada sobre els boscos de can Gol i can Solei, fins confluir amb una pista que segueix a l'est. En arribar a la carena que descendeix en direcció nord la segueix, i travessa la carretera BV-5106. Ara el límit segueix la carretera cap al nord pel seu marge dret fins trobar el torrent de can Verdaguer. Abandona la carretera i remunta la carena que porta al turó Gros. Continua, sempre per la carena i en direcció nord-est. Abandona la carena, passa per la replana de can Planas més orientat a l'est i descendeix fins trobar la carretera C-1415, davant la cruïlla de can Companys de Dalt. Puja per la carretera durant uns 100 m, l'exclou en aquest tram, i la travessa en direcció est, envolta l'àrea qualificada com a 15 - Sòl no urbanitzable lliure permanent- en el planejament general municipal. Ascendeix en direcció nord-est fins al turó identificat per la seva cota de 296,64 m. A continuació, descendeix al nord-oest fins trobar la pista que envolta el turó localitzat al nord de can Toio. Segueix aquesta pista per la dreta durant uns 200 m. L'abandona i es dirigeix en línia recta i en direcció nord-est a la carena que delimita per la dreta la vall del torrent que desemboca al torrent de la font del Bosc per ca l'Amat. Segueix la carena fins a confluir amb una pista que comunica amb el vial d'accés a la urbanització Sant Carles. Ara segueix la pista pel seu marge dret fins trobar el sòl urbà corresponent a la urbanització esmentada. Segueix en direcció sud el límit dels terrenys classificats com a urbans fins al punt on conflueixen els termes municipals de Dosrius, Argentona i la Roca del Vallès' (DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE, 2004). Aquests límits expressat en mesures ens diuen que al terme municipal de La Roca del Vallès pertanyen 712 ha de les 4710 ha totals que presenta el PEIN, representant un 15% del total d'aquest. Així mateix cal mencionar que la superfície del terme és de 3635 ha, sent el més gran de tots el termes municipals que estan adscrits al PEIN tenint un 19,6% del seu territori dintre de l'espai d'interès natural la Conreria-Sant Mateu-Céllecs.</p> 08181-48 La Roca de Vallès, 08430 <p>El Parc Serralada Litoral comprèn l'espai natural La Conreria-Sant Mateu-Céllecs inclòs al PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) aprovat per la Generalitat de Catalunya el 14 de desembre de 1992 (Decret 328/1992, de 14 de desembre). El PEIN és un pla territorial sectorial que delimita un total de 144 espais naturals d'elevat interès a tot Catalunya que suposen el 20% de la superfície del país. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs va ser aprovat per acord del Govern el 25 de maig de 2004 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 4154 de 15 de juny de 2004. L'objecte del Pla especial és la delimitació definitiva d'aquest espai inclòs en el Pla d'espais d'interès natural, així com l'establiment de totes aquelles altres determinacions necessàries per a l'adequada protecció del seu medi natural i del seu paisatge, d'acord amb els objectius formulats per aquest Pla especial.</p> 41.5671000,2.3317100 444280 4601929 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76621-foto-08181-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76621-foto-08181-48-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 98 2153 5.1 1785 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76662 Can Planes de la Muntanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-de-la-muntanya <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVII-XVIII <p>Gran masia d'època moderna formada per un edifici principal amb quatre ampliacions posteriors adossades i un pati tancat. La construcció presenta una edificació primigènia de tipologia clàssica, de planta rectangular orientada vers el sud-oest que presenta tres crugies que consten de planta baixa, dos pisos i teulada a dues vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal, la de migdia, presenta diferents obertures: A la planta baixa un accés principal de mig punt amb dovelles vistes i una obertura rectangular a cada banda; a la primera planta grans obertures rectangulars a mode de finestres amb els carreus vistos; a la segona planta una galeria amb obertures d'arc de mig punt decorades amb guardapols motllurats; i coronant un ull de bou a la crugia central. Sobre la teulada destaca, sobre el carener i orientat a migdia, un campanar d'espadanya. Mencionar també que a la façana principal hom pot veure un rellotge policromat en molt mal estat. A la façana posterior, la de tramuntana, s'hi adossa un petit cos a mode d'ampliació. De la mateixa manera, adossat a la façana de ponent es troba un edifici de planta rectangular on destaca, a la alçada del pis una galeria oberta d'arc rebaixats. A tramunta d'aquest s'adossen dos edificis més de planta rectangular i dos plantes que orientats a ponent, presenten, tots dos, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc, encara que està un xic descuidat i hom pot apreciar que en diferents llocs s'està perdent. Cal esmentar que l'heretat presenta construccions annexes com una quadra de planta baixa rectangular i teulada a dues vessants, un trull enrunat, una bassa i una piscina d'edificació recent.</p> 08181-89 Can Planes, Els Maiols, 08430. <p>Segons el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès l'edifici sembla ser del segle XVII-XVIII, però la tercera planta sembla que va ser ampliada a final del segle XIX o principi del segle XX.</p> 41.5843800,2.3379400 444814 4603844 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76662-foto-08181-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76662-foto-08181-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76662-foto-08181-89-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76712 Can Meia https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-meia <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIX Actualment, l'edifici s'està rehabilitant. <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per tres cossos adossats en paral·lel. Presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. El cos principal, situat al mig de la construcció, està constituït per tres crugies. Totes les obertures de l'edifici presenten l'emmarcament arrebossat i motllurat, fruit de la rehabilitació integral de la que actualment està essent objecte. Cal exceptuar el portal d'accés a l'interior, d'arc rebaixat adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau presenta gravada la data 1864. La resta d'obertures es corresponen amb finestres majoritàriament rectangulars, tot i que força reformades. També hi ha obertures de nova creació a la façana principal i al parament de llevant de l'edifici. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats.</p> 08181-139 Barri de Bell-lloc, 08430 <p>L'antic propietari de la finca era el senyor Pere Ridameia. La seva família procedia de can Meia de la Muntanya, masia situada prop de can Recordà a Santa Agnès de Malanyanes.</p> 41.6041500,2.3378800 444826 4606039 1864 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76712-foto-08181-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76712-foto-08181-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76712-foto-08181-139-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76716 Tesdàlia Coronopifòlia https://patrimonicultural.diba.cat/element/tesdalia-coronopifolia XX <p>La tesdàlies són un gènere de plantes amb flors que pertanyen a la família Brassicaceae i que presenta tres espècies: Teesdalia coronopifolia, Teesdalia nudicaulis, Teesdalia verna. Al terme municipal es pot trobar la teesdalia coronopifolia, encara que actualment només és localitzada a les rodalies del cementiri de la Roca del Vallès, però que és probable la seva presència en ambients similars. La tesdàlia coronopifòlia (Teesdalia coronopifolia) es caracteritza per ser una petita planta anual de caire mediterrani, de menys de 15 cm, que fa nombroses tiges floríferes. La seva època de floració fluctua entre el febrer i el maig. 'Gairebé totes les fulles estan disposades en roseta basal, i són pinnatipartides amb lòbuls estrets i aguts, el terminal més gran. Les fulles caulinars són escasses i molt petites. Les flors es disposen en un raïm terminal, i són molt petites. Els pètals mesuren 1 mm com a màxim, i els sèpals són més petit fins i tot. El fruit és una silícula amb una estreta ala' (UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS n.d).</p> 08181-143 Cementiri, C-1415c (km. 15), 08430. 41.5897400,2.3332900 444431 4604442 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76716-foto-08181-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76716-foto-08181-143-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2021-05-26 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 98 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76717 Julivert venecià https://patrimonicultural.diba.cat/element/julivert-venecia XX <p>El Julivert venecià (Peucedanum alsaticum ssp. venetum) és una espècie del gènere del peucedanum que es caracteritza per ser una herba aromàtica perenne amb una tija cilíndria forta que mesura entre els 50 i els 180 cm d'alçada. Presenta unes fulles verdes fosc, verdes i grises deltoides -ovalades. És considerada molt rara dins de Catalunya i a La Roca del Vallès s'ha localitzat a la zona del Rec del Molinar en situació d'extrema precarietat (quatre individus). El reforçament de la població amb individus joves i la col·laboració de la comunitat de regants, ha permès iniciar el procés de recuperació d'aquesta espècie.</p> 08181-144 Rec del Molinar, 08430. 41.5921400,2.3282000 444009 4604712 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76717-foto-08181-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76717-foto-08181-144-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2021-05-26 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 98 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76718 Orquídia abellera catalana https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidia-abellera-catalana XX <p>L'Orquídea Abellera Catalana (Ophrys bertolonii Moretti subsp. Catalaunica), és una planta perenne bulbàcia de la família de les orquidàcies que són orquídies menudes que tenen la particularitat de que llur inflorescència és semblant al cos d'un himenòpter com a ajuda a la pol·linització. Per això als països catalans se les coneix amb els malnoms de 'borinot', abelleres, mosques, mosques d'ase, mosqueres i aranyes, així com 'sabatetes de la Mare de Déu' o 'sabatetes del nen Jesús'. Encara que es comptabilitzen unes 40 espècies, l'espècie que tractem és una orquídia endèmica del centre i nord de Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida) i del sud de França. El seu hàbitat natural són les brolles, prats secs i pastures. Físicament se'ns presenta com una 'herba tuberosa de tiges rectes i simples amb fulles que es disposen majoritàriament en roseta basal, encara que hi ha 1-2 fulles caulinars ± embeinadores. La inflorescència és una espiga laxa i pauciflora. El periant està format per dos verticils de 3 tèpals cadascun. Els externs són rosats amb el nervi medial verd. Els interns són d'un rosa més intens; el label, que correspon al tèpal intern més inferior, és d'un porpra negrós, amb una taca central violàcia y brillant. El fruit és una càpsula amb moltes llavors molt petites' (UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS, n.d). La seva època de floració bascula entre l'abril i el juny.</p> 08181-145 La Roca del Vallès, 08430. 41.5671000,2.3317100 444280 4601929 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76718-foto-08181-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76718-foto-08181-145-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2021-05-26 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 98 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76721 Marques antròpiques del camí de Céllecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/marques-antropiques-del-cami-de-cellecs <p>A diferents punts de la ruta prehistòrica de La Roca del Vallès que passa pel camí de Céllecs es detecten al sòl natural, a la roca mateixa, les empremtes de les rodes de carros. Aquests roderes ens senyalitzen antics camins que, pel seu flux continu de trànsit durant els segles, han quedat marcats per la posteritat.</p> 08181-148 En diferents punts de la ruta prehistòrica de La Roca del Vallès 41.5666800,2.3315600 444267 4601883 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76721-foto-08181-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76721-foto-08181-148-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Privada Altres 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76723 El repte dels cargols https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-repte-dels-cargols <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011.</p> XX <p>El Repte dels Cargols és el nom com es coneix un tradició festiva ha arrelat durant els darrers anys en la tradició del terme municipal de La Roca del Vallès i que es celebra dins de la festa major d'estiu de La Torreta que té lloc, des de finals dels anys 70, durant la segona quinzena del mes de juliol i és organitzat per l'Ajuntament de La Roca del Vallès i la comissió de Festes La Torreta. El repte consisteix en una petita cursa realitzada per dos grups o colles que han d'anar regant rajoles per que, el cargol (persona disfressada), pugui avançar lliscant a la meta. El guanyador serà aquell que hi arribi en primera posició.</p> 08181-150 Barri de la Torreta, 08430. 41.6040900,2.2991900 441602 4606057 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76723-foto-08181-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76723-foto-08181-150-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 98 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76729 Can Carpinell/Can Quico Guiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carpinellcan-quico-guiu <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> XVII-XVIII La masia va ser restaurada fa pocs anys. <p>Masia urbana de planta rectangular, formada per dos cossos adossats, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis, i consta de dos crugies. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Les finestres són rectangulars, la de la planta baixa amb l'emmarcament arrebossat mentre que les dues del pis presenten els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i les llindes planes. Adossat a tramuntana hi ha un cos de nova planta que amplia l'edificació i s'utilitza com a garatge. Presenta obertures rectangulars amb els marcs arrebossats, tant a la façana principal com a la de tramuntana. La masia compta amb altres construccions de diferent propietat adossades als paraments de llevant i migdia. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats.</p> 08181-156 C. d'en Reixac, 64, 08430 <p>La primera referència documental de Carpinell la trobem en el fogatge del terme de la Roca de l'any 1553. Posteriorment, l'any 1687 tenim notícia que es signaren els capítols matrimonials entre l'hereu del mas Carpinell de la Roca i la pubilla del mas Pareras del Bach, de la parròquia de sant Pere de Vallcàrcara, del terme de Montmany. De fet, des del segle XVII i fins l'any 1940, de la casa pairal dels Carpinell, o can Quico Guiu, de can Patau, de can Gisbert i de can Duran Vell en deien el veïnat de can Carpinell. Actualment, tota aquesta zona és coneguda pel nom de barri Reixac, cognom de l'últim rector de la família Carpinell, Valentí Reixac.</p> 41.5801500,2.3265800 443864 4603381 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76729-foto-08181-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76729-foto-08181-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76729-foto-08181-156-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76738 Can Lledó https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lledo <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVII <p>Masia d'època moderna aïllada orientada vers el sud-oest, de planta basilical i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa, un pis i un segon pis localitzat solament en la crugia central. A la façana principal presenta l'accés principal d'arc de mig punt amb dovelles vistes i obertures rectangulars a mode de finestra i finestrals emmarcades amb carreus vistos de bella factura. Cal destacar que a l'alçada del segon pis presenta una llinda inscrita on hom pot llegir la data 1686. A la mateixa façana i alçada presenta un rellotge de sol esgrafiat circular. Esmentar també que a llevant té un pati tancat i a tramuntana un cos rectangular adossat de planta baixa i pis amb teulada a una vessant. Tota la construcció principal està arrebossada i pintada de blanc.</p> 08181-165 Can Lledó, 08430. <p>Es tenen notícies en el fogatge de 1553 on apareix el nom Lladó. Així doncs la data inscrita de 1686 que es pot apreciar a la llinda de la façana principal podria correspondre tant a la data de bastiment de l'immoble com a la data d'una reforma posterior. Segons el Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals de La Roca del Vallès l'immoble va ser reformat l'any 2000.</p> 41.5963400,2.3538100 446147 4605162 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76738-foto-08181-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76738-foto-08181-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76738-foto-08181-165-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76739 Can Jané / Can Janer https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jane-can-janer <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVII <p>Masia d'època moderna aïllada i orientada vers el sud-est, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa i un pis. La masia és de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país. A la façana principal, la de migdia, destaquen l'accés principal d'arc de mig punt amb dovelles vistes i obertures rectangulars a mode de finestra emmarcades amb carreus vistos. Cal esmentar també que a llevant presenta una ampliació que actualment està totalment integrada en l'edifici. A tramuntana presenta una edificació de planta nova amb una galeria pròpia a l'alçada de la planta baixa. Tota la construcció està arrebossada i pintada en una tonalitat vermella, excepte algunes obertures.</p> 08181-166 Carretera de Vallderiolf BV-5159, 08430. <p>Es tenen notícies històriques en el fogatge de 1553 on es menciona el nom Janer, encara que tipològicament la construcció sembla posterior, bastida potser al segle XVII. Segons el Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals de La Roca del Vallès l'immoble va ser reformat l'any 1965.</p> 41.5779700,2.3032000 441913 4603155 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76739-foto-08181-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76739-foto-08181-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76739-foto-08181-166-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76742 Can Cuana / Can Quana https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuana-can-quana <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIX <p>Gran casal aïllat orientat vers el sud-oest, de planta rectangular i teulada a quatre vessants, coronada per una torre central, que disposa de teulada pròpia, també a quatre vessants. Aquest gran casal consta de planta baixa, primer i segon pis i la mencionada torre que sobresurt un pis mes. A la façana principal destaquen les diferents obertures a mode de finestres i finestrals d'arc rebaixat amb motllures. A destacar la porta d'accés principal que presenta, a la dovella clau de l'arc rebaixat, un anagrama amb les lletres J i A i la data 1885. A les façanes de llevant i ponent presenta dos cossos de planta rectangular, dues plantes i teulada a tres vessants. Aquests cossos lateral presenten la particularitat de tenir una galeria porticada amb obertures rectangulars al pis superior. L'aparell de la construcció està bastit amb pedra vista desbastadar, excepte a les obertures on, a la planta baixa de la façana principal són bastides amb pedra treballada adornades amb motllures, i la resta de les obertures i a les cantonades, que són construïdes amb maons vistos</p> 08181-169 Can Cuana, Barri Les Valls, 08430. <p>Encara que no es tenen notícies històriques directes de l'heretat, segons la data inscrita a la dovella central de la porta principal, es pot intuir que la data de 1885 fa referència a l'any de construcció de l'edifici. Encara així, segons el Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals de La Roca del Vallès l'immoble va ser bastit l'any 1920 i reformat l'any 1990.</p> 41.5929300,2.3232100 443594 4604802 1885 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76742-foto-08181-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76742-foto-08181-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76742-foto-08181-169-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 106|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76743 Turó de l'Alomar https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-lalomar <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> Desaparegut <p>Restes de dues sitges ibèriques localitzades prop del turó d'Alomar, actualment desaparegudes. Proporcionaren els següents materials: fragments de ceràmica ibèrica a torn, d'àmfora ibèrica, d'àmfora itàlica, Dressel 1A, Dressel 1B, Campaniana A i B, un molí branquiforme i fragments de dolia i tègules.</p> 08181-251 A uns 400 m. a llevant de la ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001, 08430 <p>El jaciment, datat entre els segles VI - I a.C., es va documentar per referències orals segons les quals, pels voltants de l'any 1970, el senyor Llobet localitzà les restes de dues sitges ibèriques extraient sauló. Sembla ser que lliurà els materials a mossèn Jordi Sales, rector de la Roca en aquell període. El jaciment va ser destruït per una pedrera.</p> 41.5778900,2.3236600 443618 4603132 08181 La Roca del Vallès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76743-foto-08181-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76743-foto-08181-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76743-foto-08181-251-3.jpg Legal Popular|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|81 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5