Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76779 | Monòlit de can Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-can-sol | <p>El monument fou inaugurat el mes de setembre de 2009.</p> | XX | <p>Monument urbà instal·lat a la via pública, en concret, a l'extrem sud-est de la plaça que hi ha davant de can Sol. Es tracta d'un bloc de granit de planta quadrada, amb la part superior més estreta que el basament i decorada amb les quatre barres. Presenta un plafó commemoratiu situat al basament de la construcció on consta el següent text: '11 DE SETEMBRE DE 1714 / EN MEMÒRIA A TOTES I TOTS ELS QUE VAN LLUITAR PER LES LLIBERTATS DEL POBLE CATALÀ / SETEMBRE DE 2009'.</p> | 08181-198 | Davant de l'ajuntament o can Sol, 08430 | 41.5873100,2.3256900 | 443796 | 4604177 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76779-foto-08181-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76779-foto-08181-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76779-foto-08181-198-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 76799 | Càrex Grioleti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carex-grioleti | <p>ACAR.BIO (ASSOCIAZIONE COSTIERA AMALFITANA RISERVA BIOSFERA (n.d): Carice di Griolet. Obtinguda el 4 de març de 2011. BISBE I COMPANY, E.; FÀBREGAS I RUANO, E. (2006): Hàbitats i espècies d'interès a l'EIN les Gavarres - Fitxes descriptives. Galathus, estudi i divulgació del medi ambient, Girona, inèdit..Obtinguda el 4 de febrer de 2011. CONSORCI DE LES GAVARRES (2007): Imatges de les Gavarres. Obtinguda el 4 de març de 2011. GUARDIOLA M.; JOVER, M.; GUTIÉRREZ, C. (2007): Compendi d'addiccions a la 'Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera)' de Pere Montserrat. L'Atzavara 15: pàg: 101-113. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> | <p>El Càrex (Carex) és un gènere de plantes herbàcies de la família botànica Cyperaceae. És el gènere més ric en espècies de la família. És un gènere cosmopolita però amb predomini a les regions de clima temperat. L'espècie que es pot trobar a la Roca del Vallès és la Càrex Grioleti (Carex grioletii). Aquesta planta és perenne i es manté verda tot l'any, les espigues apareixen de finals d'abril al juny. Quan els fruits són madurs cauen a terra, i les tiges floríferes s'acaben assecant. Presenta de 4 a 10 dm d'alçària, que forma mates denses. 'Les fulles sovint tant llargues com la tija florífera, són aspres, de color glauc, de 2 a 5 mm d'amplada. Les flors es reuneixen en espigues, on diferenciem una espiga superior masculina de 4-6 cm de llarg, i les restants de 3 a 5, més curtes (6-9mm) són de flors femenines. Fruits tancats dins una vesícula anomenada utrícle, pubescents. Presenten un bec molt curt, uns nervis molt marcats i una línia blanca a la cara anterior. És diferenciable d'altres Carex, per les llargues espigues masculines, alhora que els utrícles presenten un bec evident' (BISBE I COMPANY, 2006). A la Roca del Vallès s'han observat el Carex Grioletti a espais com la Riera de Gassuacs i al torrent de Sant Bartomeu, així com al torrent de Bracons.</p> | 08181-218 | Riera de Gassuacs, torrent de Sant Bartomeu i torrent de Bracons, 08430. | <p>El Càrex (Carex) és un gènere de plantes herbàcies de la família botànica Cyperaceae establert pel suec Carl von Linné vers el 1753 i format per unes 1100 espècies que habiten a les zones fredes i temperades de tot el món. L'estudi de les plantes del gènere càrex rep el nom de caricologia. El botànic alemany Carl Ludwig Willdenow publicà el primer llibre d'aquesta matèria el 1805.</p> | 41.5732500,2.3317800 | 444291 | 4602612 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76799-foto-08181-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76799-foto-08181-218-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 76801 | Retaule Major de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> | XVII | <p>Retaule format per una predel·la, un sagrari central afegit, dos pisos i el coronament, amb àtic i espigues. Els muntants que separen els plafons en els que es divideixen els pisos estan formats per dues columnes salomòniques, decorades amb raïms i fulles, i arquitrau superior, amb decoració floral, caps d'àngels i permòdols. A la part inferior del retaule, sota la predel·la, hi ha dues portes amb les imatges de Sant Pere i sant Pau. El sagrari central, d'un sol cos, presenta la imatge central de Jesucrist ressuscitat, emmarcat per dues columnes bessones amb capitells corintis, que sostenen un arquitrau decorat amb angelets. Entre les columnes hi ha les imatges de sant Joan Evangelista i sant Joan Baptista. A la part superior de l'element hi ha una balustrada. Aquest sagrari divideix la predel·la en dues parts formades, per un plafó central emmarcat pels basaments decorats de les columnes salomòniques dels muntants. Aquests basaments presenten les imatges de quatre verges màrtirs: santa Apolònia, Eulàlia, Madrona i Llúcia. Els plafons representen la coronació d'espines i la caiguda en el camí del Calvari. Al bell mig del carrer central hi ha la imatge de santa Agnès amb l'Anyell sobre el llibre i la palma. En els plafons dels carrers laterals que l'acompanyen hi ha representat l'amant que la vol per esposa, a l'esquerra, i el pretendent mort pel dimoni, a la dreta. El segon pis presenta, en el plafó central, la decapitació de santa Agnès i, a banda i banda, la santa assenyalant el cel als escarcellers i la cremació d'Agnés. A l'àtic hi ha el Calvari, amb la imatge de Jesucrist crucificat acompanyat de Magdalena i sant Joan. Les espigues estan decorades amb volutes i els relleus de sant Ambrós i sant Tomàs d'Aquino. El retaule està coronat per la imatge del Pare Etern amb el món. Per últim, en el que es pot considerar el marc del retaule hi ha les imatges de sant Xavier, sant Telm o Elm, sant Antoni Abat, sant Antoni de Pàdua i sant Joan Evangelista.</p> | 08181-220 | Església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | <p>El retaule major actual de l'església parroquial de santa Agnès de Malanyanes és una obra de l'escultor Jaume Roig de l'any 1681. Anteriorment, el 10 de novembre de 1680, el rector mossèn Francesc Morera i els amos de la contrada de Agnès convingueren en aportar diners per la construcció d'un retaule nou, donat el mal estat de conservació de l'anterior. Cal dir que el retaule major original, obra del pintor Jaume Forner entre els anys 1535-36, està dipositat al Museu Diocesà de Barcelona. El 27 d'abril de 1681 signaren el contracte amb l'escultor Jaume Roig, definint l'execució d'un retaule amb el mateix discurs iconogràfic al que encara es conserva, pel preu de 300 lliures, el qual havia d'estar finalitzat pel dia de sant Bartomeu. Posteriorment, el poble contractà el daurador Joan Colubran, de Centelles, per daurar el retaule.</p> | 41.6050100,2.3544300 | 446206 | 4606124 | 1681 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Roig (escultor), Joan Colubran (daurador) | És força probable que el sagrari central, obra de principis del segle XVII i d'estil barroc, fos reutilitzat per decorar aquest retaule. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 76802 | Retaule Major de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-sadurni | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Els alts relleus Oració a l'hort i Camí del Calvari del retaule de Sant Sadurní de la Roca del Vallès (MDG 615-MDG 612), Museu de Granollers, Granollers. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. TRIADÓ, J.R. (2001): 'L'època del Barroc, s. XVII-XVIII' dins Història de l'Art Català, vol. 5, Edicions 62, Barcelona.</p> | XVII | Actualment s'està duent a terme una campanya de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. | <p>Retaule format per un ampli sòcol de pedra, la predel·la i un pis, amb el coronament format només per l'àtic central. Els muntants que separen els plafons estan formats per columnes decorades amb motius florals, basaments integrats dins la predel·la, capitells corintis i arquitrau superior amb decoració d'àngels. El sòcol de pedra esculpit presenta sis bustos masculins assentats damunt pilastres decorades amb motius florals, i dues portes de fusta situades als laterals i decorades amb els relleus de sant Pere i sant Pau. Actualment, la localització d'aquestes portes està invertida respecte el disseny original. La part més destacable del sòcol són els dos escuts esculpits amb els símbols de la Roca i dels Àustries, aquest últim del regnat de Felip III. La predel·la està formada pels sis basaments de les columnes i quatre plafons intercalats entre ells. Cadascun dels basaments presenta tres imatges esculpides, sumant un total de 18. Hi ha les imatges de l'àngel Rafael amb Tobit, el rei David, els quatre pares de l'església llatina (Agustí, Ambrós, Gregori i Jeroni) i els 12 apòstols amb sant Pau en el lloc de Judes Iscariot. Els plafons, formats per petits alts relleus, representen els quatre primers misteris de dolor del Rosari (Oració a l'hort, la Flagel·lació, la Coronació d'espines i el Camí del Calvari). Al pis, destaca la imatge central de sant Sadurní dins d'una fornícula apetxinada d'arc de mig punt. Damunt seu, i integrada dins l'arquitrau, hi ha la data 1630, al·lusiva a la data de finalització definitiva del retaule. Els quatre plafons del pis que acompanyen la imatge de sant Sadurní representen el martiri d'aquest sant, la seva detenció, la presentació de la verge Maria al temple i la fugida a Egipte. L'àtic, dividit en dos compartiments, presenta les representacions de sant Marc i sant Lluc amb els animals que els representen, el lleó i el brau.</p> | 08181-221 | A l'altar major de l'església parroquial de Sant Sadurní, 08430 | <p>El retaule major de l'església de sant Sadurní de la Roca és obra de l'escultor Antoni Comes i es va realitzar i instal·lar entre els anys 1615 i 1616. La policromia del retaule és obra d'Antoni Rovira, entre els anys 1626 i 1630. L'any 1936, el retaule fou mutilat destruint-ne totes les imatges exemptes. L'any 1938, amb la reutilització de l'església com a fàbrica d'adob agrícola, tota la part de fusta del retaule fou desmuntada i traslladada al Museu de Granollers per la Junta de Salvaguarda de la Generalitat de Catalunya. Finalitzada la guerra, el retaule fou retornat a l'església, tot i que amb diferents instal·lacions efectuades als anys 1942, 1944, 1949 i 1967. Aquesta última, obra de l'escultor Jordi Pallàs, de Sant Julià de Vilatorta, i el decorador Pere Puntí, de Vic. Els alts relleus de l'Oració a l'hort i del Camí del calvari es van quedar al Museu de Granollers, sense indicar d'on provenien. No serà fins l'any 2002 que des del museu identificaran aquests plafons com a integrants del retaule de la Roca, i fins el 2008 que mossèn Rodolf Puigdollers en promogui el seu trasllat a la parròquia. Actualment, el retaule està essent objecte d'una intervenció de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1616 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Antoni Comes (escultor), Antoni Rovira (pintor) | El retaule original constava de tres pisos, assentats damunt del sòcol de pedra actual degudament policromat. De fet, amb l'actual restauració de la peça s'estan recuperant fragments de la policromia original. Acompanyaven el retaule diverses imatges exemptes de sants, que foren destruïdes durant el conflicte bèl·lic. | 95|96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 76803 | Pintura de Sant Donat i Santa Fausta de l'altar de Nostra Senyora de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-de-sant-donat-i-santa-fausta-de-laltar-de-nostra-senyora-de-gracia | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Pintura de Sant Donat i Santa Fausta, els Sants Màrtirs, copatrons de la Roca del Vallès (MDG 179), Museu de Granollers, Granollers.</p> | XVIII | La taula fou restaurada abans del trasllat al temple. | <p>Es tracta d'una pintura a l'oli sobre fusta que representa els sants Donat i Fausta, copatrons de la Roca del Vallès. La pintura està situada sota la imatge de Nostra Senyora de Gràcia, a l'altar dedicat a aquesta Mare de Déu i que està instal·lat a la capella lateral de migdia més propera a l'altar major. Fa les funcions de tapa o porta de l'armari on hi ha dipositades les relíquies dels dos sants, dins d'una urna. La taula és ovalada i presenta un emmarcament motllurat i daurat. Al centre s'hi representen les imatges de cos sencer de sant Donat i santa Fausta, amb els noms escrits als seus peus. Sant Donat està representat com un bisbe, amb el bàcul i la mitra, que porta una capa vermella. Sosté una palma, símbol del seu martiri, i el llibre de l'Evangeli tancat amb un calze damunt, símbol del ministeri sacerdotal. Santa Fausta també porta una capa vermella i només sosté una palma. Al seu costat hi ha representada una caixa que presenta una serra damunt, símbol del seu martiri donat que van intentar serrar-la viva. Les imatges dels sants van acompanyades d'un paisatge al fons i del colom, símbol de l'Esperit Sant, damunt dels seus caps.</p> | 08181-222 | Església parroquial de Sant Sadurní de la Roca, 08430 | <p>En la visita pastoral del bisbe de Barcelona Josep Climent l'any 1771, s'indica que calia unificar en un de sol els altars de Nostra Senyora de Gràcia, sant Donat i santa Fausta. Així es va dissenyar l'armari que contindria les relíquies dels sants màrtirs i es decidí col·locar-lo als peus de la imatge de la Mare de Déu. Per tant doncs, la taula pintada amb la imatge dels dos sants es degué realitzar al voltant d'aquesta data, tot i que desconeixem el moment exacte, així com l'autor de la mateixa. L'any 1919, la taula encara estava instal·lada a l'església, segons consta a l'inventari de la parròquia d'aquest any. L'any 1938, en motiu de la guerra, tant la taula com l'urna foren traslladades al Museu de Granollers per la Junta de Salvaguarda de la Generalitat de Catalunya. La taula restà al museu sense indicació de la seva procedència fins que l'any 2008, el P. Rodolf Puigdollers la identificà gràcies, entre altres dades, a la seva forma ovalada. El mateix any, el Patronat del Museu de Granollers va aprovar el retorn d'aquesta obra al seu lloc d'origen, un cop restaurada. Els copatrons de la Roca han estat identificats, devocionalment és clar, amb els sants màrtirs Donat, bisbe mort a Arezzo (Itàlia) l'any 372, i la verge santa Fausta, morta a Cízic (Turquia) l'any 311. Les relíquies presents al temple procedeixen de les catacumbes romanes de Sant Calixte i foren donades a l'església de la Roca pel metge roquerol Jaume Solà l'any 1705.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1771 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76803-foto-08181-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76803-foto-08181-222-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 76804 | Escut de la Roca al sòcol del retaule major de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-roca-al-socol-del-retaule-major-de-sant-sadurni | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Els alts relleus Oració a l'hort i Camí del Calvari del retaule de Sant Sadurní de la Roca del Vallès (MDG 615-MDG 612), Museu de Granollers, Granollers.</p> | XVII | <p>Escut de pedra situat al sòcol del retaule i format per una orla central ovalada i decorada amb una roca de tres puntes policromada. L'orla presenta un emmarcament motllurat i daurat. A banda i banda hi ha dos nens petits nus de cos sencer, que sostenen l'orla central amb una mà, mentre que amb l'altra s'agafen a les volutes que l'emmarquen per la part superior. Alhora recolzen els peus damunt les volutes de la part inferior. Tant els querubins com les volutes presenten restes de la policromia original, de la mateixa manera que la resta de la peça.</p> | 08181-223 | Església parroquial de Sant Sadurní de la Roca, 08430 | <p>Tenint en compte que el retaule major de sant Sadurní fou realitzat i col·locat a l'església entre els anys 1615-1616, i que actualment no es coneix cap referència que indiqui que l'escut fos col·locat posteriorment, la datació de la realització de la peça es fixa en els mateixos anys que el retaule.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1616 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76804-foto-08181-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76804-foto-08181-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76804-foto-08181-223-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, el retaule i tots els seus elements estan essent objecte d'una intervenció de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 76805 | Escut dels àustries al sòcol del retaule de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-austries-al-socol-del-retaule-de-sant-sadurni | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Els alts relleus Oració a l'hort i Camí del Calvari del retaule de Sant Sadurní de la Roca del Vallès (MDG 615-MDG 612), Museu de Granollers, Granollers. VIQUIPÈDIA (2011): Escudo de España. Obtinguda el 5 de març de 2011.</p> | XVII | <p>Escut de pedra situat al sòcol del retaule i format per una taula francesa acabada en punta, dividida en sis registres o quarters. El primer i el segon són de dimensions més grans que la resta. Al primer quarter hi ha representat un lleó, símbol de l'escut d'armes del regne de Lleó. El segon quarter fa referència al regne d'Aragó, amb les quatre barres, i al regne de Sicília, representat en aspa amb les armes d'Aragó i l'àliga negre, blasó de Sicília. Per sota d'aquests, el tercer quarter presenta les armes de la casa Àustria, amb dues franges vermelles que en flanquegen una altra de blanca o plata. Al seu costat, el quart registre probablement correspongui a les armes del Franc comtat, consistent en diverses flors de lis, en origen de color blau. Els dos últims quarters estan més degradats que la resta, però probablement corresponen a les armes de Borgonya, amb franges de color or i blau en origen, i a les armes de Brabant, amb un lleó rampant en el darrer quarter, tot i que no es pot apreciar amb precisió. A banda i banda de l'escut hi ha dos nens petits nus de cos sencer, que el sostenen amb una mà, mentre que amb l'altra s'agafen a les volutes que l'emmarquen per la part superior. Alhora recolzen els peus damunt les volutes de la part inferior. Penjant de la part inferior de l'escut hi ha la representació del Toisó d'or, ordre de cavalleria fundada pel duc de Borgonya. A la part superior de l'escut hi ha la corona imperial. Tot l'element conserva restes de la policromia original.</p> | 08181-224 | Església parroquial de Sant Sadurní de la Roca, 08430 | <p>Tenint en compte que el retaule major de sant Sadurní fou realitzat i col·locat a l'església entre els anys 1615-1616, i que actualment no es coneix cap referència que indiqui que l'escut fos col·locat posteriorment, aquest element podria correspondre al regnat de Felip III de Castella, tercer rei de la dinastia dels Àustries, entre els anys 1578 i 1621.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1616 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76805-foto-08181-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76805-foto-08181-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76805-foto-08181-224-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, el retaule i tots els seus elements estan essent objecte d'una intervenció de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Segons el Decret del 14 de març de 1963, de protecció d'escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i similars, si l'escut és heràldic ha ser BCIN. Tot i això, caldria un estudi més elaborat de l'element per assegurar-ho. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 76809 | Can Barló Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barlo-nou | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | La façana del volum original està força degradada i ha perdut part dels seus elements més destacables. | <p>Edifici aïllat entre camps de conreu que està adossat a la casa de can Barló vell, que actualment està enrunada. Es tracta d'un edifici de planta irregular format per tres grans cossos i dos annexes més petits, tots ells adossats. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i pis, probablement amb dues crugies perpendiculars a la façana principal. Aquesta està orientada a migdia i presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Destaquen les finestres del pis, donat que presenten una motllura superior a mode de guardapols. El coronament de la façana és ondulat i presenta tres plafons decoratius, un central i els altres laterals, motllurats i en relleu. Cal destacar que el de l'extrem de ponent ha desaparegut. La resta de cossos auxiliars, amb les cobertes d'un sol vessant i distribuïts en un sol nivell o bé dues plantes, també presenten obertures rectangulars, algunes d'elles emmarcades amb maons disposats a sardinell. A la banda de ponent es conserva l'era de rajoles, tot i que degradada. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, exceptuant els cossos auxiliars de darrera construcció, només arrebossats.</p> | 08181-228 | Barri de les Valls, 08430 | 41.6041800,2.3186100 | 443220 | 4606054 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76809-foto-08181-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76809-foto-08181-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76809-foto-08181-228-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76815 | El vot del poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vot-del-poble | <p>DACHS ANDREU, E. (1943): Nota historica de la Fiesta de Sant Sebastián, en la Roca. Graficas F. Carreras, Granollers, inèdit. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. VIQUIPÈDIA (n.d): Sant Sebastià. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> | XVII-XX | <p>El vot del poble és una missa que es celebra cada 20 de gener a l'església de Sant Sadurní per donar gràcies a Sant Sebastià. Durant el segle XVII diferents llocs patiren la pesta negra, i La Roca no en fou menys. Vers el novembre de 1651 comença a desenvolupar-se i no es frenà fins l'inici de 1653. La quantitat de morts que hi hagueren, a més a més de la por al contagi, va fer que la majoria de cossos no s'enterressin en el cementiri, sinó en qualsevol lloc aïllat en els camps de conreu a prop del lloc de fallida. El total de morts durant aquesta època es va elevar fins a 92. Segons el llibre de comunió hi havia 136 fidels, així doncs entre soldats francesos i espanyols s'especula que hi hauria una població de 165 habitants. Segons aquests càlculs, vers el 1652 la pesta reduí la població en un 60%. En aquest moment de crisis els roquerol acudiren a Sant Sebastià, fent vot de celebrar tots els any una festa si els salvava. És per això que encara avui en dia, en agraïment continuen celebrant la missa.</p> | 08181-234 | Església de Sant Sadurní, c/ de l'Església, 2, 08430 | <p>Sant Sebastià fou un militar romà nascut a Narbona al voltant del 256 que posteriorment es convertí al cristianisme i mort com a màrtir a Romà vers el 287 en no voler renunciar a la fe cristiana. És venerat com a sant en totes les confessions cristianes Va ésser condemnat a morir assagetat pels seus propis soldats. Encara que el donaren per mort, el seu cos va ser recollit i miraculosament guarit. Posteriorment es presenta una altre vegada davant de l'emperador per retreure-li que perseguís als cristians i aquest ordenà que fos colpejat fins a morir o, segons altres versions, va fer que li aixafessin el cap amb un mall. La seva festivitat és el 20 de gener, el dia oficial de la seva mort. És el protector contra la pesta i el patró (no reconegut oficialment) dels homosexuals.</p> | 41.5902000,2.3260000 | 443824 | 4604498 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76815-foto-08181-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76815-foto-08181-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76815-foto-08181-234-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76822 | Can Saladrigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saladrigas | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XX | La construcció està completament rehabilitada. | <p>Masia aïllada i rehabilitada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta de conjunt irregular. La construcció principal és de planta rectangular i està formada per dos cossos adossats, amb les cobertes d'un i dos vessants de teula. La masia pròpiament dita està distribuïda en planta baixa i pis, mentre que el cos adossat només s'organitza en una sola planta. La construcció presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats exceptuant el portal d'accés principal que és d'arc rebaixat. A la façana principal, aquesta porta està protegida per un porxo amb teulada d'un sol aiguavés, sostinguda per dos pilars de planta quadrada bastits en maons. Destaca, a la part superior de la façana, un rellotge de sol restaurat. La resta de cossos estructurals que formen part de la finca estan actualment destinats a garatges i magatzems i foren rehabilitats de la mateixa manera que la masia. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08181-241 | Barri de Bell-lloc, 08430 | 41.6123700,2.3410100 | 445094 | 4606949 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76822-foto-08181-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76822-foto-08181-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76822-foto-08181-241-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76824 | Bassa dels Ànecs-bassa d'en Segur-gravera d'en Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-anecs-bassa-den-segur-gravera-den-segur | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Bassa o llac artificial situada a poca distància al nord-oest del riu Mogent, sota la carretera C-60. Presenta una planta irregular i una illeta al mig amb abundant vegetació. De fet, la bassa està envoltada de la típica vegetació de ribera amb plataners, salzes i àlbers. Pel que fa a la fauna que l'habita hi ha ànecs, peixos i tortugues. Aquesta bassa és un dels espais naturals presents al municipi que s'utilitzen per al lleure.</p> | 08181-243 | Sota la carretera C-60, a l'alçada del quilòmetre 12, 08430 | <p>La bassa la va construir la Societat de Caçadors, essent president el senyor CebriàPont de Santa Agnès de Malanyanes. Hi ha ànecs, peixos i tortugues. Actualment és una zona de repoblació cinegètica i un refugi de pesca.</p> | 41.5949400,2.3345800 | 444543 | 4605018 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76824-foto-08181-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76824-foto-08181-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76824-foto-08181-243-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76825 | Ca n'Eres Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-neres-vell-0 | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, (n.d). COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. 'Casal de Cultura Dr. Daurella' de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. ESTUDI HÈLIX, S.L. (2001): Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i urbanístic de Cardedeu, Ajuntament de Cardedeu, Cardedeu.</p> | Actualment, no s'aprecien restes arqueològiques en superfície. | <p>La possible presència d'un jaciment arqueològic a la finca de ca n'Eres vell està documentada per les troballes realitzades en les immediacions d'aquest edifici. En concret es localitzaren unes sagetes de coure que actualment formen part del fons arqueològic del Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu. Desconeixem la cronologia d'aquests materials així com les circumstàncies de la troballa. Actualment no hi ha constància de restes arqueològiques en superfície.</p> | 08181-244 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Tomàs Balvey, químic i farmacèutic nascut a Cardedeu, fou el creador del museu i també de la col·lecció de peces arqueològiques que avui s'hi exposen, donat que també era un gran aficionat a l'arqueologia. El material dipositat procedent del jaciement, probablement va ser una troballa fortuïta en superfície.</p> | 41.6237800,2.3458400 | 445506 | 4608213 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76825-foto-08181-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76825-foto-08181-244-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El jaciment es troba entre els termes de La Roca del Vallès i Cardedeu. | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76842 | La Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-alta-1 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | Reformada l'any 2000. | <p>Edifici aïllat completament rehabilitat i envoltat de jardí, de planta rectangular i format per diversos cossos adossats. De fet, tant la masia com l'antiga casa dels masovers estan adossades. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures rectangulars, amb un rellotge de sol esgrafiat i rehabilitat a la part superior del parament. A l'extrem de ponent de la façana destaca una obertura d'arc rebaixat actualment tapiada, i reoberta amb una porta rectangular de dimensions més reduïdes. La façana de tramuntana de la construcció té sortida a una gran terrassa descoberta. L'antiga casa dels masovers també presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuïda en una sola planta. Presenta la mateixa tipologia d'obertures que la resta de l'edifici. De fet, la construcció presenta els paraments revestits per un aplacat emblanquinat.</p> | 08181-269 | Camí de can Jorn, 08430 | 41.6194200,2.3229700 | 443597 | 4607744 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76842-foto-08181-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76842-foto-08181-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76842-foto-08181-269-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76845 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-8 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. 'Casal de Cultura Dr. Daurella' de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (n.d).</p> | XVIII-XX | Rehabilitada recentment. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats amb les cobertes de teula de dos vessants, i els careners perpendiculars a la façana principal. El cos més meridional, completament rehabilitat i amb el nivell de la coberta original alçat, està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, refetes i amb els emmarcaments bastits en maons. El portal d'accés principal és de nova construcció i d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de granit escairats i la llinda plana monolítica. És de nova construcció i ha estat completament restituït. La construcció és bastida en pedra sense treballar disposada irregularment, amb reformes, i lligada amb abundant morter fruit de la rehabilitació actual. El cos central de la construcció presenta un nivell més d'alçada i el mateix tipus de finestres i d'aparell que en el cas anterior. El volum adossat a tramuntana no ha estat rehabilitat i presenta la part de llevant de la construcció enrunada. Tot i això continua mantenint el mateix nivell d'alçada que el cos central. En aquest tercer nivell i oberta a la façana de ponent, destaca una finestra rectangular amb llinda plana de pedra. L'aparell és de pedra i fragments de maons disposats en filades més o menys regulars, i es conserva una part del revestiment original. Per últim, adossat a la façana de ponent del volum anterior, hi ha un cos rectangular amb la coberta d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis, de construcció posterior. Compta amb obertures rectangulars i presenta els paraments arrebossats.</p> | 08181-272 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Al segle XII ja consta un tal Bernat de Puig. El cognom, vinculat al terme de la Roca, continua apareixent en el fogatge de l'any 1497, mentre que en el fogatge de l'any 1553 apareix relacionat amb el topònim Belloch. En origen, la masia estava partida en dues edificacions, can Puig i can Turoner, i presentava un barri tancat (actualment, l'accés a les dues cases també està tancat). Sembla ser que la masia comptava amb un portal de mig punt adovellat format per onze dovelles, tres finestres d'arc conopial decorades amb figures, relleus i motllures, una finestra rectangular de llinda plana al costat del portal i un rellotge de sol a l'extrem superior de la façana principal. En el Llibre de consuetuds i obligacions del rector i obrers de Santa Agnès de Malanyanes, recapitulat de nou l'any 1650 per Mn. Francesc Morera, es recullen les donacions a la parròquia en concepte dels delmes. En relació a la masia sabem que pagava un delme de 2 quartans de blat al rector de Santa Agnès i que celebrava misses en favor dels seus difunts en aquest mateix temple: 'Fa tots anys lo mas Puig de la parroquia de Santa Ignés de Maranyanes (sic) paga al 28 de març al rector de Santa Ignés 22 sous per la celebració de dos aniversaris per la ànima de Sagismon Puig' (MARTÍ I BONET, 2007: 192). Hi ha constància que can Puig ha estat objecte de moltes reformes i ampliacions, mentre que can Turoner estigué durant un temps deshabitada i amb la teulada ensorrada.</p> | 41.6267700,2.3441100 | 445364 | 4608546 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76845-foto-08181-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76845-foto-08181-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76845-foto-08181-272-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76846 | Monument commemoratiu de l'antiga font del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-de-lantiga-font-del-cargol | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (2003): La font del Cargol. Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XXI | Presenta grafits per tota la superfície. Actualment no brolla aigua. | <p>Element urbà situat a la cantonada dels carrers València i Josep Torelló, del barri de la Torreta, a la cantonada sud-oest d'una zona d'esbarjo enjardinada. L'escultura consisteix en un volum de bronze d'un metre i mig d'alçada per dos metres longitud i metre i mig més d'amplada, concebut com un objecte palpable i lúdic per als més petits. Es tracta de la closca d'un cargol disposada en espiral ascendent, assentada damunt d'un paviment de llambordins i que evoca l'antiga font del Cargol del barri, actualment desapareguda. Compta amb un petit brollador en un dels extrems de la closca.</p> | 08181-273 | Carrer València, 08430 | <p>La peça és obra dels escultors Elena Font i Jaume Vallverdú per encàrrec de l'Ajuntament de la Roca l'any 2002, i evoca l'antiga font del Cargol del barri desapareguda. L'any 1895, amb la compra de la finca de can Tàpies per part de Pere Pujol, de Granollers, el disseny de la font original es comença a dibuixar. El projecte consistia en construir una font al costat d'una bassa preexistent i un passeig des de la carretera de Mataró que hi conduís. Actualment, l'antic carrer que hi portava conserva el nom de la font i discorre en paral·lel al carrer València. La font original i tot el seu conjunt estava ubicat a l'illa delimitada pels carrers València, Bailén, Font del Cargol i Josep Torelló. L'any 1898, el nou propietari de can Tàpies Climent Vilaldach va remodelar la font i, probablement en aquest moment, hi col·locà el cargol original donat que a partir d'aquesta data a la font se la coneix amb el nom actual.</p> | 41.6034200,2.3004400 | 441706 | 4605982 | 2002 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76846-foto-08181-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76846-foto-08181-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76846-foto-08181-273-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Elena Font i Jaume Vallverdú | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 76847 | Creu del cementiri de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-santa-agnes-de-malanyanes | XIX | <p>Creu aïllada situada al bell mig del cementiri de Santa Agnès de Malanyanes, ubicat a la banda de tramuntana de l'església. Està formada per tres parts diferenciades: una creu llatina de granit assentada damunt d'un petit fust de columna de planta circular, que presenta un basament rectangular gravat amb l'any 1844. Alhora, aquest mateix element s'ubica damunt d'un sòcol de pedra picada probablement reutilitzat. Tot el conjunt és de pedra.</p> | 08181-274 | Cementiri de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | 41.6051300,2.3543700 | 446201 | 4606137 | 1844 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76847-foto-08181-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76847-foto-08181-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76847-foto-08181-274-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 76848 | Monument als 700 anys de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-700-anys-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> | XXI | <p>Monument commemoratiu dels 700 anys de l'existència de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, ubicat a l'exterior del temple, al costat de la cantonada sud-oest corresponent a la capella lateral de la banda de migdia. Es tracta d'un element de planta rectangular format per un basament de granit, en el que s'encasten tres làmines de ferro rectangulars col·locades en gradació. La primera planxa té gravada la data 1306, any de fundació del temple. A la segona hi ha una placa metàl·lica que resa: 'EN COMMEMORACIÓ DEL 700 ANIVERSARI DE L'ESGLÉSIA'. La tercera planxa, la de més alçada de les tres, presenta gravat l'any 2006. El sòcol de granit compta amb una altra placa metàl·lica amb la següent inscripció: 'INAUGURAT EL 21 DE GENER DE 2007 PEL EXCM. I RDM. MONS. D. JOSEP ÀNGEL SAIZ MENESES, BISBE DE TERRASSA'.</p> | 08181-275 | Al costat de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | <p>Tal i com es pot llegir a les plaques metàl·liques que presenta la peça, aquesta fou inaugurada el 21 de gener de 2007 pel bisbe de Terrassa, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'existència de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes.</p> | 41.6049300,2.3543600 | 446200 | 4606115 | 2007 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76848-foto-08181-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76848-foto-08181-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76848-foto-08181-275-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76850 | Camí de l'església de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lesglesia-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (n.d). FÀBREGAS ESPADALER, M., (inèdit): Memòria de la intervenció arqueològica al camí de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, barri de l'Església, Santa Agnès de Malanyanes, La Roca del Vallès, (Vallès Oriental), desembre 2007, Dipositat al Servei d'Arqueologia del Departament de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya.</p> | -I - XIV | Parcialment excavat i desaparegut. | <p>Jaciment inèdit excavat el desembre del 2007 per iniciativa de l'ajuntament de la Roca del Vallès i motivat pel desgast del marge sud del camí d'accés a l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes. Aquest desgast deixà a la vista restes d'inhumacions situades a uns 50 metres del temple. En l'excavació es documentaren dues unitats funeràries en mal estat de conservació i fragmentades per l'obertura del camí als anys 50. La primera era la tomba d'un nen en una fossa sense determinar, mentre que la segona era un enterrament doble en una fosa ovalada, amb les restes d'un possible túmul sense determinar. Ambdues es daten en el període de l'antiguitat tardana o moments altsmedievals.</p> | 08181-277 | Camí de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, veïnat de l'Església,08430 | <p>El jaciment era inèdit i es descobrí pel desgast del marge sud del camí d'accés a l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, a uns 50 metres del nucli de l'església, que deixà a la vista les restes d'un crani. Com a hipòtesi s'apunta el fet que les restes puguin formar part de l'antiga sagrera medieval del temple, tot i que la manca d'informació no permet assegurar-ho.</p> | 41.6039600,2.3555800 | 446301 | 4606006 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76850-foto-08181-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76850-foto-08181-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76850-foto-08181-277-3.jpg | Inexistent | Medieval|Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 85|119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76851 | Creu de terme de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-torreta | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | XX | Fou resconstruida l'any 1911. | <p>Creu de terme situada a la cantonada formada entre el carrer Costa Brava i el passeig de can Grau, al barri de la Torreta. La creu està formada per tres parts superposades, el basament, el fust de columna i la creu. El sòcol és de planta circular de pedra i està format per quatre tambors disposat en gradació. L'inferior presenta tres escuts de pedra encastats al parament. El de la banda de migdia, el millor conservat, és l'escut de Catalunya. El de llevant, tot i que força degradat, presenta un ocell. El del costat de tramuntana, que es troba en el pitjor estat de conservació, torna a ser l'escut de Catalunya. Adossat a la banda de ponent del tambor hi ha un gran carreu de pedra decorat amb un altre escut, un xic degradat, tot i que sembla que torna a ser l'escut de Catalunya, en aquesta ocasió coronat. El tambor superior, on s'assenta el fust de columna, presenta una inscripció gravada envoltant-lo. Una bona part del text és pràcticament il·legible mentre que la resta fa referència a la reconstrucció de l'element: 'RECONSTRUIDA·POR·FEDERICO·RICART·1911·GRANOLLERS'. El fust de la columna és estriat i s'assenta damunt d'un basament poligonal. De fet, tant el basament com la part inferior de la columna són originals. La resta de la columna, inclòs el capitell, i la creu són producte de la reconstrucció de principis del segle XX. La creu és llatina i amb la imatge de la Mare de Déu amb el nen als braços. Tota la construcció és de pedra.</p> | 08181-278 | Carrer de la Costa Brava- Passeig de can Grau, 08430 | <p>La creu fou situada al barri de la Torreta l'any 1915 i correspon a l'antiga creu de terme de Palou, ubicada entre Granollers i Palou. La nova localització respon al fet que al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el marqués de Santa Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa, can Grau. Tal i com indica la inscripció del basament, la creu fou reconstruïda l'any 1911 pel senyor Federico Ricart de Granollers, marquès de Santa Isabel des del 1856. Cal indicar que els xiprers que envolten la creu foren declarats arbres d'interès local l'any 1988. Una placa commemorativa situada a escassos metres de la creu, i instal·lada durant la festa de la creu de l'any 1996, recorda aquest fet.</p> | 41.6003900,2.2982600 | 441521 | 4605647 | 1911 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76851-foto-08181-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76851-foto-08181-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76851-foto-08181-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons el Decret del 14 de març de 1963, de protecció d'escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i similars, la creu de terme de la Torreta ha ser BCIN. | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 76853 | Santa Maria del Jaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-jaire | <p>PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL JAIRE (2010): 25 anys de vida parroquial. Obtinguda el 14 de març de 2010.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta irregular amb la coberta plana i d'un sol vessant, distribuït en semi-soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal presenta tres grans obertures d'arc rebaixat bastides en formigó i cobertes amb grans vidres opacs. La resta de la construcció presenta obertures rectangulars. A l'interior, la sala està coberta per un embigat de formigó sostingut per una gran estructura metàl·lica. Una sèrie de columnes circulars delimiten els peus de la sala sostenen el pis superior. Destaca el baptisteri, assentat damunt d'un mosaic decorat, i l'altar de fusta, decorat amb plafons bastits amb alts i baixos relleus. Al costat de la sala hi ha la capella del Santíssim i el despatx rectoral. Situat a la cantonada hi ha el campanar, de planta circular i distribuït en cinc nivells, amb una gran panoràmica des de la planta superior. La construcció és d'obra vista, bloc i formigó.</p> | 08181-280 | Passatge Santa Maria del Jaire, sn, 08430 | <p>La parròquia de Santa Maria del Jaire fou beneïda el 13 d'abril de 1986 i dedicada el 13 de març de 1988 pel Cardenal Arquebisbe Narcís Jubany. El temple és obra de l'arquitecte Vicenç Oliv'. Les campanes Clara, Francesca, Eulàlia, Carme, Joaquima i T'a van ser beneïdes el 30 de maig de 2004 i foren una donació de Francesc Saiz Parreño. L'altar havia format part de l'oratori privat de Tecla Sala. La Generalitat el va cedir al bisbat i aquest a la parròquia del Jaire.</p> | 41.6040900,2.3006200 | 441721 | 4606056 | 1986 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76853-foto-08181-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76853-foto-08181-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76853-foto-08181-280-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Vicenç Oliveres | La imatge que presideix l'altar està assimilada amb les icones bizantines. Presenta a la Mare de Dèu del Jaire amb el nen en el moment de l'anunciació, amb d'altres sants. Els relleus de l'altar representen escenes de sacrifici. Malgrat això, destaca l'absència d'imatges al temple (només hi ha una imatge de Jesús a la creu als peus de la sala principal). Al semi-soterrani hi ha diversos locals i sales per a la gent del barri. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 76854 | Placa del Carreratge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carreratge | <p>BAULIES, J. (2000): La Roca del Vallès, Santa Agnès de Malenyanes i Valldoriolf, carrers de Barcelona. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Placa situada al vestíbul de l'Ajuntament de la Roca del Vallès, a l'edifici de can Sol. En concret, la placa està fixada en una de les parets del vestíbul, al costat de les escales d'accés als pisos superiors. Es tracta d'un placa metàl·lica quadrada amb la següent inscripció: 'A LA ROCA, SANTA AGNÈS I VALLDORIOLF que van ser carrers de Barcelona des del 1385, en la commemoració del 750 aniversari de la institució del Consell de Cent 1249-1999'. A la part inferior de la placa hi ha el nom de l'Ajuntament de Barcelona i de l'Associació Consell de Cent. A la part superior, damunt de la inscripció, hi ha l'escut de Barcelona.</p> | 08181-281 | Can Sol (C. de Catalunya, 24, 08430) | <p>La placa commemora els 750 anys de la concessió del rei Jaume I el Conqueridor del privilegi que regulava el règim jurídic del municipi de Barcelona i la constitució del Consell de Cent l'any 1249. Fou donada pel senyor Germà Vidal, president de l'Associació Consell de Cent, el 29 de novembre de 1999. El carreratge, basat en el veïnatge que el precedia, era un sistema de protecció que exercia un municipi gran sobre els pobles propers. Donaven protecció jurídica, política i militar a canvi d'una taxa anual i de la participació dels homes dels pobles protegits.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 1999 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76854-foto-08181-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76854-foto-08181-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76854-foto-08181-281-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76875 | Vessant de migdia del Coll de Puig d'Ovella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-de-migdia-del-coll-de-puig-dovella | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut. | <p>Jaciment del ferro-ibèric ubicat al vessant de migdia del Coll de Puig d'Ovella, en un antic camp de vinyes, on neix la torrentera que baixa cap a Can Cristòfol on actualment s'ha bastit la presó de Quatre Camins. En aquesta zona es varen localitzar superficialment material ceràmics ibèrics (terrissa ibèrica a mà i a torn). També va aparèixer un molí barquiforme de granulopòrfid i unes taques cendroses a prop d'una figuera. Cal esmentar que encara que s'ha construït la presó en la zona del jaciment, pot ser que no hagi estat afectat donat que sembla ser que està localitzat al perímetre de seguretat, on no s'ha bastit cap edifici i on encara es pot apreciar la figuera.</p> | 08181-302 | Vessant de migdia del Coll de Puig d'Ovella, 08430. | <p>A les cartes arqueològiques menciona que fou Emili Ramon qui efectuà la troballa encara que no precisa quan.</p> | 41.5776000,2.2923600 | 441009 | 4603121 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76875-foto-08181-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76875-foto-08181-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76875-foto-08181-302-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 81|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76876 | Font de la Mansa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mansa | XX | <p>Font natural obrada que es troba ubicada dins de la ruta prehistòrica de La Roca, a prop de Can Ronces. La font, d'aigua no tractada, es troba construïda en un desnivell terrassat transitable en la zona coneguda com la Mansa, nom que ve donat per la seva tranquil·litat i calma. Aquesta està resguardada per un arc de mig punt bastit amb pedra desbastada de mida mitjana i lligada amb morter. Sota d'aquest arc es contempla una paret vertical bastida amb pedra d'on surt un brollador metàl·lic cilíndric. Sota d'aquest hi ha una petita bassa artificial que presenta, també construït, un regueró per poder evacuar l'aigua.</p> | 08181-303 | Ruta prehistòrica de La Roca del Vallès, 08430. | <p>Recentment s'ha habilitat el camí per arribar-hi, s'ha netejat la zona de bardisses i s'han col·locat diferents rètols informatius.</p> | 41.5753600,2.3441800 | 445327 | 4602838 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76876-foto-08181-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76876-foto-08181-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76876-foto-08181-303-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 76877 | Can Galderich / Bolderic / Balderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galderich-bolderic-balderic | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Masia de planta rectangular amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La masia presenta un element arquitectònic que s'ha de destacar per sobre de tot el conjunt. Aquest es troba en la porta d'accés principal, d'arc a nivell, on s'hi pot observar una llinda de fusta amb la inscripció 1661.</p> | 08181-304 | Carretera de La Roca a Òrrius (BV-5106), 08430. | <p>La masia presenta una llinda amb la inscripció 1661, tot i això la masia presenta diferents ampliacions i reformes posteriors.</p> | 41.5784500,2.3306600 | 444202 | 4603190 | 1661 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76877-foto-08181-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76877-foto-08181-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76877-foto-08181-304-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76878 | Crist Rei / Monument commemoratiu als morts de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-rei-monument-commemoratiu-als-morts-de-la-guerra-civil | <p>GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. PARTIT POPULAR DEL VALLÈS ORIENTAL (n.d): La guerra civil a La Roca del Vallès. Obtinguda el 18 de març de 2011.</p> | XX | <p>Capella exterior, que a la mateixa vegada és un monument commemoratiu, situada a la collada de Parpers, a prop de la carretera de Mataró a Granollers (C-1415c). El monument, amb disposició de capella, està bastit sobre un petit desnivell i consta de dos línies de bancs, molt senzills, construïts amb pedra desbastada a la base i lloses a la part superior. A un nivell superior, al final dels bancs, es situen un seguit de graons que donen pas a una paret de pedra treballada lligada amb ciment on s'aprecia una obertura d'arc rebaixat amb una porta falsa de metall negre decorada amb reblons. A sobre la porta es pot apreciar una creu llatina que conté una placa metàl·lica on es pot llegir PER TOTS ELS MORTS / DE LA GUERRA CIVIL , sobre d'aqueta es llegeix la data 1936 i per sota la data 1939.</p> | 08181-305 | Carretera de Mataró a Granollers (C-1415c), 08430. | <p>'Al llarg de la guerra civil el poble de La Roca del Vallès va tenir 5 alcaldes. El primer fou Romà Planas i Plana, d'ERC. Va ser escollit alcalde el 4 de juliol de 1936. Dimití el 6 de febrer de 1937 en ser nomenat director general d'agricultura de la Generalitat de Catalunya. El substituí Isidre Raimí i Jubany. Accedí a l'alcaldia el 18 de febrer de 1937 i dimití el 16 de març. A Raimí el substituí Pau Pujol i Coma que va romandre a l'alcaldia fins el 16 de novembre de 1937. Dimití 'per obstrucció dels membres de l'equip municipal'. Conrad Gallemí i Segura va ser alcalde de novembre de 1937 a març de 1938. El darrer alcalde de la guerra va ser Vicenç Gil i Macian, des d'abril de 1938 a desembre de 1938. Pel que fa a la persecució religiosa, l'Església de Sant Sadurní de la Roca va se malmesa i cremada la rectoria. L'Església de Santa Agnès de Malanyanes també va ser cremada. La Roca va rebre un total de 329 refugiats durant tota la guerra civil. Respecte a la persecució civil i política, hom comptabilitza un total de 4 assassinats. A excepció d'un, tota la resta va ser morts l'agost de 1936. El primer assassinat va ser un membre del sindicat CNT conegut com 'El Nano', tenia 28 anys y morí el 4 d'agost. El 10 del mateix mes va ser assassinat al Coll de Parpers l'ex-alcalde Sadurní Pujades Fortuny, tenia 43 anys. Entre el 20 i el 30 del mateix mes foren assassinats els germans Jaume i Narcís de Moner Barbarà, ambdós propietaris de Can Tonico, de 50 i 52 anys respectivament. Les tropes nacionals van entrar en la població el 28 de gener de 1939. Una vegada acabada la guerra la repressió significà que un veí fos portat a Barcelona i afusellat al Camp de la Bota. Era Francesc Pont Pons, de 54 anys, agricultor de Can Prat de Valldeneu. Va ser afusellat el 15 de setembre de 1939. Després de ser cremada la rectoria i malmetre part de l'església de Sant Sadurní, aquesta va ser confiscada pel comitè local i transformada en magatzem d'abonaments químics del Sindicat local. El 19 de juliol de 1936 es va realitzar el darrer enterrament catòlic. El dia abans havia mort -per causes alienes a la guerra- Agustí Pedro. Aquell dia el rector de Sant Sadurní, Mossèn Audal, va oficiar el funeral. Acabada la cerimònia es va vestir amb roba de carrer i es va dirigir a una casa del carrer de Dalt. Allí, en les perdulàries es va refugiar i va poder salvar la vida. Com anècdota podem dir que un pagès li devia diners a en Joan del Molí. Aquest era una persona honrada i estimada per tothom. El pagès, per no pagar els diners, decidí denunciar-lo al comitè de Granollers. Aquests van anar al poble i es trobaren amb un membre del comitè local i membre d'ERC. En saber el perquè d'aquella visita els hi va dir que abans de matar-lo el tindrien que matar a ell. Els hi va explicar les bones obres que havia fet en Joan del Molí pel poble. El varen creure, li salvà la vida, i el pagès va veure com el seu complot s'esvaïa. La població es va salvar dels bombardejos, encara que a finals de gener de 1939 van caure diverses bombes a el Collet de la Martina -on està la bassa dels ànecs-. Un grup de soldats republicans en retirada van veure com sobrevolaven per la zona un grup d'avions. Van començar a disparar contra ells. Com a represàlia van llançar diverses bombes. Aquestes no van produir víctimes i, dintre del panorama general de la guerra, es pot considerar com una anècdota. La Roca del Vallès va ser dipòsit de camions, tancs i carros blindats' (PARTIT POPULAR DEL VALLÈS ORIENTAL, n.d).</p> | 41.5823400,2.3647900 | 447051 | 4603600 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76878-foto-08181-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76878-foto-08181-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76878-foto-08181-305-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Simbòlic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Durant la guerra civil Can Sol va ser ocupat per la CNT-FAI. Per la seva banda Can Torrents, la finca veïna, va caure en mans de la UGT. A Can Sol es va institucionalitzar l'ajuntament, deixant abandonat l'antic, situat davant de l'Església de Sant Sadurní. També va ser la caserna general del comitè local i es van allotjar part dels refugiats. Altres cases que van tenir refugiats foren: Can Cuana, Can Pau Tonico, Can Rajoler, Can Torrents, el domicili de Joaquim Llivi, l'Església de Sant Sadurní, i el Mas Vilalba. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76879 | Oratori de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-santa-agnes | XVIII | Una de les rajoles del plafó ha caigut i la part inferior del amteix presenta força mal estat de conservació. | <p>Petit oratori situat a la banda de migdia de la tanca de pedra que delimita la rectoria vella de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes. Consisteix en una plafó rectangular encastat al mur, protegit per una teulada de dos vessants i amb un petit altar rectangular de pedra bastit amb carreus reaprofitats. La coberta està sostinguda per una solera de llates de fusta i rajols lligada al mur de tanca. El plafó està format per 30 rajoles de ceràmica vidrada decorades, amb la imatge central de santa Agnès i els seus atributs, envoltada d'un paisatge. Sota els seus peus hi ha el nom de la santa i l'any de construcció original, 1762. La placa presenta un emmarcament decorat amb motius vegetals.</p> | 08181-306 | Camí d'Alcoll, veïnat de l'Església, 08430 | <p>Tot indica que la construcció de l'oratori és de l'any 1762, malgrat que la placa de ceràmica ha estat probablement restituïda. Segons la signatura del plafó és obra del senyor Joan Vicens, de Barcelona.</p> | 41.6040100,2.3555400 | 446298 | 4606012 | 1762 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76880 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-6 | <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> | XX | <p>Creu situada a escassos metres de distància a llevant de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, en una petita zona d'esbarjo boscosa. Està formada per un sòcol de planta circular bastit en pedra lligada amb morter, que presenta una pedra de molí assentada al damunt. Alhora, damunt la pedra, s'assenta un fust rectangular de granit que presenta gravada la següent inscripció: 'SANTA MISSIÓ 1954'. La creu pròpiament dita és llatina, de ferro pintat de color negre i està lligada a un peu de pedra en forma de basament, assentat damunt del fust de granit.</p> | 08181-307 | Darrera l'església de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | <p>Les santes missions són prèdiques continuades, lliçons doctrinals i exercicis pietosos fets durant alguns dies en una parròquia concreta, per uns sacerdots anomenats missioners. A Santa Agnès, segons la inscripció, es feu l'any 1954.</p> | 41.6049000,2.3546500 | 446224 | 4606111 | 1954 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76880-foto-08181-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76880-foto-08181-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76880-foto-08181-307-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76881 | Can Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tapies-0 | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA DEL VALLÈS (n.d): Centre de la Gent Gran de la Torreta. Obtinguda el 16 de març de 2011. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (2003): La font del Cargol. Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, distribuït en planta baixa, pis i golfes, i que està envoltat d'una pineda que segueix el pendent de la zona. La teulada de les golfes, situada al centre de la coberta, és de dos vessants mentre que la que cobreix els pisos és de quatre vessants també de teula. De la planta baixa destaca, a les bandes de llevant i tramuntana, un porxo format per pilars quadrats amb basaments i capitells motllurats. Les obertures són rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Destaquen els dos finestrals centrals de la façana de llevant, donat que presenten un emmarcament format per dos pilastres, amb el mateix tipus de capitell que els pilars del porxo. A les golfes, damunt l'accés a l'interior del pis, hi ha una finestra de mig punt amb l'emmarcament motllurat. Està protegida per un voladís de dos vessants amb ràfec motllurat i sostingut amb barbacanes. La construcció presenta dos petits cossos de planta quadrada adossats a les façanes de tramuntana i migdia. El primer està distribuït en dos nivells i cobert per una terrassa al pis. El segon s'organitza en un sol nivell i està cobert per una terrassa que facilita l'accés a l'interior. Tota la construcció presenta els paraments exteriors emblanquinats.</p> | 08181-308 | C. Ramon i Cajal, s/n, 08430 | <p>L'any 1895, la finca de can Tàpies fou adquirida per Pere Pujol, de Granollers. Gràcies a una nota de premsa publicada a la revista Granolaria del mateix any sabem que la finca comptava amb un gran rentador on la gent s'hi banyava. Cal indicar que aquest rentador s'ha identificat amb la bassa que acompanyava l'antiga font del Cargol, actualment desapareguda. Entre d'altres projectes a la finca, Pere Pujol havia projectat una font (la font del Cargol) i un passeig per accedir-hi (actual carrer de la Font del Cargol). Segons la nota, la finca també comptava amb dues cases contigües, una amb finestres emmarcades en pedra dels segles XVI-XVII i l'altra de finals del segle XVIII, amb pintures decoratives a determinades sales interiors de la casa. Aquesta construcció era la casa antiga de can Tàpies, que fou derruïda l'abril del 2002. L'edifici actual, objecte d'aquesta fitxa, es coneix popularment com la torre de can Tàpies.</p> | 41.6031500,2.2991800 | 441600 | 4605953 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76881-foto-08181-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76881-foto-08181-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76881-foto-08181-308-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, la planta baixa compta amb una sala polivalent, una sala amb ordinadors i una altra sala de reunions per les entitats. També hi ha l'Oficina d'Atenció al Ciutadà del barri. A la planta pis hi ha el Centre de la Gent Gran de la Torreta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76882 | Patronat parroquial de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/patronat-parroquial-de-sant-sadurni | <p>SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal està situat al centre de la construcció. Presenta la coberta de teula de dos vessants i està organitzat en un sol nivell. La façana de migdia presenta un plafó d'obra esglaonat coronant el parament. Al bell mig del plafó hi ha pintades les inicials 'A.J' i l'any de construcció, 1933. Adossat a aquesta façana hi ha dos cossos rectangulars superposats, que presenten les cobertes d'un sol vessant i s'organitzen en una planta. L'inferior presenta el portal d'accés a l'interior i el superior compta amb dues senzilles finestres rectangulars. A la façana de ponent del cos inferior destaca un rètol de ferro amb el nom i la data de construcció: 'PATRONAT 1933'. A tramuntana s'adossa l'altre cos estructural, amb coberta de dos vessants i distribuït en tres nivells. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats. Adossat a la façana de llevant hi ha el poliesportiu. Davant la porta d'accés al patronat hi ha el parc infantil de la rectoria.</p> | 08181-309 | C. de l'Església, 4, 08430 | <p>La construcció del patronat respon a la idea d'edificar un local per l'esplai infantil en terrenys del bisbat, la cessió dels quals està a punt de caducar. Es va demanar permís al bisbe per construir un edifici destinat a patronat catequístic a l'hort rectoral, concedint-lo el 27 d'abril de 1933. L'edifici, construït amb la cooperació dels feligresos, quedaria en propietat de la parròquia de sant Sadurní. Tenim constància que el patronat fou reformat l'any 1970. És força probable que el cos adossat a tramuntana es construís cap a l'any 1957 per acollir un centre de formació professional industrial, identificat amb els tallers de Natzaret.</p> | 41.5907000,2.3261000 | 443833 | 4604553 | 1933 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 76883 | Monument a Josep Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-anselm-clave-0 | <p>SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. UNIÓ CORAL CENTRE I ENERGIA (2010): Història. Obtinguda el 16 de març de 2011.</p> | XX | Caldria arranjar la vegetació perque els elements fossin més visibles. | <p>Monument urbà situat a la confluència de la rambla Mestre Jaume Torrents amb el carrer Montseny, darrera de l'ajuntament (can Sol) i davant del pati del IES La Roca, al costat d'un petit edifici rectangular que regula la llum del centre. Es tracta d'un espai rectangular enjardinat i delimitat per petits pilars de granit units amb cadenes de ferro. Al bell mig d'aquest espai hi ha una pedra que presenta encastada la representació de la cara de Josep Anselm Clavé en bronze. Al seu costat hi ha un monòlit de granit de més envergadura, que presenta aplicacions decoratives fetes en ferro. Destaca un escut coronat i una inscripció dedicada al compositor damunt d'un pentagrama: 'LA ROCA A J.A. CLAVÉ'. Fixat a la paret de migdia de la caseta de la llum destaca una placa de ferro amb la imatge de la 'Moreneta', que representa les muntanyes de Montserrat. Envoltant el rostre de la verge hi ha la següent inscripció: 'S.C. CENTRE I ENERGIA 6-7-75'.</p> | 08181-310 | Rambla Mestre Jaume Torrents - C. Montseny, 08430 | <p>El monument dedicat a Josep Anselm Clavé fou instal·lat l'any 1975 per la Societat Coral Centre i Energia (actualment és Unió Coral Centre i Energia). En motiu de la seva inauguració van participar trenta corals en els actes programats. La coral El Centre (o Societat Coral Instructiva el Centre) fou fundada el 17 de novembre de 1904 amb el president Francesc Argent i el mestre director Esteve Sendra. Per contra, la Societat Coral La Energia es va fundar al gener del 1916, amb el president Francesc Prades i el mestre director Vilaró. Sabem que totes dues corals es van dissoldre el juliol de 1936, en motiu de la guerra civil. El 5 de desembre de 1947, ambdues societats es fusionaren, passant-se a dir Societat Coral Centre i Energia de la Roca del Vallés.</p> | 41.5874200,2.3249200 | 443732 | 4604190 | 1975 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76883-foto-08181-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76883-foto-08181-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76883-foto-08181-310-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 76884 | Torró de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torro-de-santa-agnes | XX | <p>El torró de Santa Agnès només s'elabora per l'època de Nadal i consisteix en un torró de yema cremada farcit de mantega. El secret és la mantega, donat que presenta una textura més espessa que la nata i es fa artesanalment.</p> | 08181-311 | Avinguda Gaudí, 75, 08430 (Fleca Rovira, S.L.) | <p>La recepta del torró que s'elabora a la fleca Rovira de Santa Agnès de Malanyanes ha anat canviant de mans al llarg del temps. La recepta original és obra de Santiago Brullet Calzada de can Galleda, pastisser i fundador de l'empresa Postres Brullet l'any 1955. La formula va passar a mans del senyor Josep Viñamata, que regentava un forn de pa - pastisseria al carrer d'Anselm Clavé de la Roca centre (forn de ca la Marina). Quan es retirà l'any 2001, la recepta quedà en mans de Jaume Rovira, el qual llogà el forn al senyor Viñamata durant quatre anys. Posteriorment, el senyor Rovira fundà l'actual fleca de Santa Agnès de Malanyanes, on encara s'elabora el torró.</p> | 41.6018800,2.3485600 | 445714 | 4605780 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 76885 | Can Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba | <p>ARMENTANO, N., MALGOSA, A., POU, R., MARTÍ, M. (2010): L'hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba (La Roca del Vallès). Estudi antropològic de les restes, Pyrenae, núm 41, vol. 2, p. 55-96. ATICS (n.d): Treballs arqueològics Mas Vilalba. Obtinguda el dia 13 de març de 2011. atics.org/media/409.pdf. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | Parcialment excavat. | <p>Jaciment excavat de grans dimensions, afectat per la construcció d'un camp de golf. El jaciment està distribuït en quatre zones arqueològiques situades a banda i banda de la carretera BV-5105, al voltant del mas Vilalba. L'excavació va proporcionar un ampli ventall cronològic, des de la prehistòria fins a l'època moderna, així com una gran diversitat d'estructures documentades. A la vessant de ponent del mas es documentaren dues estructures d'habitació del bronze, un enterrament múltiple del bronze inicial (1800 aC), quatre sitges d'època iberoromana, nou sitges romanes (s. I aC- s VI dC), quatre fosses sense identificar i dues sitges més d'època altmedieval (s. IX-X). La zona situada a migdia del mas presentava dues fosses del neolític mig, una sitja del neolític antic-mig, una fossa del neolític final, sis sitges romanes, tretze sitges altmedievals, vint enterraments altmedievals, cinc estructures modernes i sis d'indeterminades. L'excavació dels terrenys on es construí la seu social del golf proporcionà un total de 15 estructures negatives del tipus sitja amb una adscripció cronològica fixada en un moment indeterminat entre la tardoantiguitat i l'alta edat mitjana (segles VIII - X). Per últim, la intervenció efectuada al camp de pràctiques del golf, situat al sud-oest del mas, deixà a la vista un gran nombre d'estructures de les que se'n excavà la meitat, donat que no totes estaven afectades pels rebaixos. Aquestes estructures tenen un abast cronològic que va des del Neolític fins a l'època medieval.</p> | 08181-312 | Al quilòmetre 4,5 de la ctra. de la Roca del Vallès a Cardedeu BV-5105, 08430 | <p>El jaciment arqueològic del mas Vilalba fou documentat per Tomàs. Balvey. Les prim' notícies que fan referència a Vilalba són de l'any 932. Des del 1195 fins el 1571, el mas fou propietat de la família Vilalba, essent una important quadra d'època medieval, segons la documentació consultada. A partir del 1571, la propietat passa a mans del monestir de Montserrat fins a la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit per Marià Borrell, qui donà a l'edifici l'aspecte actual de gran casal. L'any 1992, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental es documentaren fragments de ceràmica de cronologia imprecisa, probablement moderna. Segons indicacions orals del masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. L'abril de 2004, en motiu de les obres d'urbanització dels terrenys del mas Vilalba per a la construcció d'un camp de golf, es va realitzar el seguiment arqueològic dels moviments i rebaixos de terres, i posterior excavació de les estructures documentades, fins el novembre de 2004. El jaciment ocupa una extensió de cinc hectàrees, amb cronologies compreses entre el període Neolític antic i l'actualitat.</p> | 41.6277900,2.3496100 | 445823 | 4608656 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76885-foto-08181-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76885-foto-08181-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76885-foto-08181-312-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | De totes les estructures documentades durant l'excavació del jaciment del mas Vilalba destaquen dos fons de cabana i un enterrament múltiple en hipogeu, ambdós adscrits al Bronze inicial. | 79|81|83|85|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76887 | Can Vilalba - La Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-la-serreta | <p>ARMENTANO, N., MALGOSA, A., POU, R., MARTÍ, M. (2010): 'L'hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba (La Roca del Vallès). Estudi antropològic de les restes', Pyrenae, núm 41, vol. 2, p. 55-96. ATICS (n.d): Treballs arqueològics Mas Vilalba. Obtinguda el dia 13 de març de 2011. atics.org/media/409.pdf. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | Jaciment excavat. | <p>Jaciment excavat i afectat per la construcció d'un camp de golf, vinculat amb la intervenció arqueològica efectuada al mas Vilalba. La zona es va parcel·lar per a la futura construcció d'habitatges. Els rebaixos efectuats en aquesta zona van ser deguts a la necessitat d'utilitzar terres per terraplenar altres zones del golf, i es concentraren en dues de les parcel·les afectades. La majoria de les estructures excavades es corresponen amb sitges, tot i que de cronologies diferents: set sitges datades al segle XVI, una sitja molt arrasada del període calcolític i tres del neolític, en un període comprès entre el 5000-3500 aC. Les sitges d'època moderna, situades a la part més alta de la zona de la Serreta, es relacionaren amb diferents zones d'explotació i emmagatzematge dins la finca del mas Vilalba.</p> | 08181-314 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>El jaciment arqueològic del mas Vilalba fou documentat per Tomàs. Balvey. Les prim' notícies que fan referència a Vilalba són de l'any 932. Des del 1195 fins el 1571, el mas fou propietat de la família Vilalba, essent una important quadra d'època medieval, segons la documentació consultada. A partir del 1571, la propietat passa a mans del monestir de Montserrat fins a la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit per Marià Borrell, qui donà a l'edifici l'aspecte actual de gran casal. L'any 1992, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental es documentaren fragments de ceràmica de cronologia imprecisa, probablement moderna. Segons indicacions orals del masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. L'abril de 2004, en motiu de les obres d'urbanització dels terrenys del mas Vilalba per a la construcció d'un camp de golf, es va realitzar el seguiment arqueològic dels moviments i rebaixos de terres, i posterior excavació de les estructures documentades, fins el novembre de 2004.</p> | 41.6292600,2.3541900 | 446206 | 4608816 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76888 | Can Vilalba-Les Passadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-les-passadores | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>Jaciment inèdit afectat per la construcció d'un camp de golf, i vinculat amb la intervenció arqueològica efectuada al mas Vilalba. La zona està situada al nord-est del mas i al nord de la zona arqueològica de La Serreta, molt a prop del terme municipal de Cardedeu. Tot i que el jaciment no està excavat, l'adscripció cronològica del mateix es fixa dins l'època romana.</p> | 08181-315 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>El jaciment arqueològic del mas Vilalba fou documentat per Tomàs. Balvey. Les prim' notícies que fan referència a Vilalba són de l'any 932. Des del 1195 fins el 1571, el mas fou propietat de la família Vilalba, essent una important quadra d'època medieval, segons la documentació consultada. A partir del 1571, la propietat passa a mans del monestir de Montserrat fins a la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit per Marià Borrell, qui donà a l'edifici l'aspecte actual de gran casal. L'any 1992, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental es documentaren fragments de ceràmica de cronologia imprecisa, probablement moderna. Segons indicacions orals del masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. L'abril de 2004, en motiu de les obres d'urbanització dels terrenys del mas Vilalba per a la construcció d'un camp de golf, es va realitzar el seguiment arqueològic dels moviments i rebaixos de terres, i posterior excavació de les estructures documentades, fins el novembre de 2004.</p> | 41.6326400,2.3540700 | 446199 | 4609191 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-3.jpg | Inexistent | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 76896 | Can Reurell / Can Raurell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-reurell-can-raurell | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | L'exterior està un xic descuidat. Es troba en un cert procés de degradació. | <p>Masia d'època moderna, paradigma de l'arquitectura rural , que es troba, juntament amb altres construccions annexes i adossades, a prop de la carretera de Valldoriolf, vora uns camps de conreu i la C-60. La construcció primigènia és de planta rectangular orientada a migdia i consta de plata baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Els trets més destacats de l'edificació es troben a la façana principal, on es poden apreciar un finestra en el primer pis, d'arc a nivell, emmarcada amb carreus de bella factura. La porta d'accés ubicada a la planta baixa, és d'arc de mig punt bastida amb dovelles grans. Per últim s'aprecia un forn semicircular que sobresurt del parament. La resta de l'aparell és de pedra vista desbastada. Cal esmentar que la masia, amb les edificacions adossades posteriors, que no presenten cap tret rellevant, conforma una planta trapezoïdal, i no rectangular, con en el cos original.</p> | 08181-323 | C/ Martí Grivé, 29 1er 2a, 08430. | 41.5934000,2.3028100 | 441894 | 4604868 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76896-foto-08181-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76896-foto-08181-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76896-foto-08181-323-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que l'heretat ha estat dividida en dues propietats de les quals Can Raurell es correspon amb el cos est. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76898 | Can Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-capella-0 | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | <p>Masia d'època moderna, paradigma de l'arquitectura rural, amb diferents ampliacions i reformes, que es troba aïllada entre camps de conreu al barri de Gasuacs El cos principal és de planta rectangular orientada a migdia i consta de plata baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta obertures rectangulars a mode de finestres tant a la planta baixa com al pis, i un accés principal que és d'arc rebaixat sobre el que s'aprecia una petita coberta a una vessant. L'únic tret rellevant és una escala exterior que dóna accés al segons pis directament i un rellotge de sol que es troba en molt mal estat i que ha perdut la pintura que presentava. A ponent d'aquest cos s'adossen, consecutivament, dos més, també de planta rectangular i teulada pròpia que no estan destinats a vivenda, sinó que s'utilitzen com magatzems. Per últim mencionar que tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc.</p> | 08181-325 | Barri Gasuacs, Can Capella, 08430. | <p>Segons el 'Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès' la construcció s'ha d'enquadrar dins del segle XVIII.</p> | 41.5896800,2.3527800 | 446056 | 4604423 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76898-foto-08181-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76898-foto-08181-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76898-foto-08181-325-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76901 | Can Tàpies / La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tapies-la-torreta-0 | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment d'època romana localitzat en una zona urbanitzada molt a prop del límit municipal occidental, limítrof amb Granollers, coneguda com La Torreta. Àmbit urbà delimitat entre els carrers d'Aragó, Josep Torelló, de València i Ramón y Cajal. El mapa de patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya té inventariat, amb el codi 1956, el jaciment de Can Tàpies/La Torreta. Aquest es descriu com una vil·la romana, que fou documentada durant els anys 40. La vil·la, datada en un context imperial, fou destruïda en urbanitzar-se tot el sector que ocupava. La documentació de l'època parla d'un assentament romà amb estructures d'habitació i de material ceràmic que consisteix en gran quantitat de tègula, dolia i ceràmica comuna. També varen documentar un forn de secció cilíndrica i fragments de paviment. L'arqueòleg J. Estrada, a partir dels treballs de prospecció que efectuava, conjuntament amb d'altres membres del Museu de Granollers, el va documentar i en va donar coneixement a través de diverses publicacions (ESTRADA: 1967:163). Va ser el mateix autor que va datar aquest jaciment com a vila imperial. En una altra publicació (ESTRADA: 1993: 101), el mateix autor indica que el 6 de març de l'any 1976 havia revisat 'entre altres indrets el forn romà de Can Tàpies' i descriu aquest com un forn rodó, amb el marge ple de teula.</p> | 08181-328 | CEIP La Torreta, c/ Aragó, c/ València, c/ Josep Torelló, c/ Ramón i Cajal, 08430. | <p>La Torreta va experimentar un fort procés de transformació urbana durant els anys 80 i 90 del segle passat, i encara més recentment es va construir el Centre Cultural La Torreta. Tot aquest procés es va fer sense cap tipus de control arqueològic fet que podria haver produït la destrucció de les restes descrites per J. Estrada. Així doncs, la manca d'estudis arqueològics intensius fa que la informació relativa a aquest jaciment sigui molt minsa, si bé cal esmentar que les restes arqueològiques descrites per J. Estrada han estat destruïdes.</p> | 41.6034900,2.2990900 | 441593 | 4605991 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76901-foto-08181-328-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76901-foto-08181-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76901-foto-08181-328-3.jpg | Inexistent | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76902 | Antic convent dels Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-convent-dels-caputxins | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. PUIGDOLLER I NOBLOM, R (19988): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | XVI-XIX | Desaparegut | <p>La situació del convent ha estat un fet altament estudiat per Puigdollers i Noblom. Segons l'autor (PUIGDOLLERS, 1998: 158), l'antic convent es troba situat en la intersecció de la rotonda del Convent Vell, el carrer Uruguai (dit antigament Camí dels Caputxins) i el carrer Veneçuela (l'antic camí del Convent Vell), en la zona on es troba a l'actualitat el dipòsit d'aigua, a escassos metres del límit oriental del municipi, limítrof amb Granollers. L'autor també ubica l'horta del convent en les 'actuals finques dels números 15, 17 i 17-19 del carrer Veneçuela i 27, 29 i 31 del carrer Aragó. A continuació d'aquest hi havia el convent i l'església, fins que el camí girava cap a orient, una mica després de l'actual dipòsit d'aigua, a la l'alçada del numero 27 del carrer Veneçuela' (PUIGDOLLERS, 1998: 160). Així de nord a sud estaria primer un hort, després l'església i el convent i finalment l'horta. En el seu llibre l'autor ubica en uns plànols la situació hipotètica del convent (PUIGDOLLERS, 1998: 335). Actualment la zona on era ubicat el convent és quasi imperceptible, les obres dutes a terme als anys 80 han esborrat els vestigis visibles de l'antic convent, encara així els testimonis orals de la gent del barri, situen i descriuen el convent, amb murs d'un metre d'alçada en el lloc descrit. Puigdollers en el seu llibre annexa unes fotografies, on es veuen estructures muràries que, segons l'autor, correspondrien a parts del convent (PUIGDOLLERS, 1998: 326-328).</p> | 08181-329 | c/ Venezuela 17, 08430. | <p>L'origen de l'antic convent del caputxins es troba ja arrelat en la tradició popular, aquesta recull que un grup de frares, tot cercant un lloc ideal per la construcció del futur convent de Granollers, trigaren tant en trobar quelcom que els agradés que els passà l'hora de dinar fent que aquests tinguessin gana. En aquell moment visualitzaren un pa tendre i decidiren, considerant aquest fet com un signe, bastir el convent en aquell lloc. Després que el bisbe de Barcelona Joan Dimes Lloris concedís el 10 de novembre de 1583 la llicència per la fundació caputxina, es realitzà el 18 de desembre del mateix any, durant la festa de la Mare de Déu de l'Esperança, la processó per clavar la creu en el terreny escollit. Així doncs el 15 de febrer de 1584, Dimecres de Cendra, es va col·locar la primera pedra, juntament amb algunes monedes de vuit i de quatre, en presència del degà del Vallès, del rector, dels jurats de la vila, del mestre de cases Antoni Grallufera, així com altres clergues. El final del convent arribà el 27 de febrer de 1812 quan, el general Lacy, durant la primera Guerra Carlista, dóna l'ordre d'enderrocar l'antic convent del caputxins per evitar que l'enemic tingués un punt de recolzament estratègic. La destrucció del convent va ser materialitzada després que els caputxins fixessin la seva nova residència a la casa que el cartoixans de Montalegre tenien a Granollers, on es mudaren entre finals de 1812 i principis de 1813.</p> | 41.6040600,2.2980500 | 441507 | 4606055 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76902-foto-08181-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76902-foto-08181-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76902-foto-08181-329-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76903 | Ara d'altar de Santa Maria del Jaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-daltar-de-santa-maria-del-jaire | <p>COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA (n.d.): Francesc Folguera Grassi. Obtingut el 18 d'abril de 2011. DICCIONARI BIOGRÀFIC DE DONES (n.d.): Tecla Sala Miralpeix. Empresària tèxtil, benefactora. Obtingut el 18 d'abril de 2011. PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL JAIRE (2010): 25 anys de vida parroquial. Obtinguda el 14 de març de 2010.</p> | XX | <p>Ara d'altar de planta rectangular formada per un basament de fusta damunt del que es recolza una placa de marbre restituïda, que fa de taula. El basament està decorat seguint les línies arquitectòniques clàssiques. Presenta un sòcol motllurat damunt del que es recolzen pilastres estriades que alhora sostenen un entaulament i un fris motllurats. Els espais rectangulars entre pilastres estan decorats amb alts i baixos relleus de gran qualitat, relacionats amb diverses escenes de sacrificis. Aquests plafons, tres a les bandes llargues del basament i un a les curtes, estan delimitats per un marc decorat amb motius vegetals.</p> | 08181-330 | Església parroquial de Santa Maria del Jaire (Passatge Santa Maria del Jaire, sn, 08430) | <p>La parròquia de Santa Maria del Jaire, obra de l'arquitecte Vicenç Oliv', fou beneïda el 13 d'abril de 1986 i dedicada el 13 de març de 1988 pel Cardenal Arquebisbe Narcís Jubany. Segons informacions facilitades pel rector de la parròquia de Santa Maria del Jaire, mossèn Rodolf Puigdollers, l'altar havia format part de l'oratori privat de la sra. Tecla Sala. En concret, aquest oratori estava instal·lat al Casal Sant Jordi (c. Casp, 26 - c. Pau Claris, 81 de Barcelona), edifici construit per l'arquitecte Francesc Falguera entre els anys 1929-1931, per encàrrec de la sra. Tecla Sala. En posterioritat, la Generalitat de Catalunya el va cedir al Bisbat de Barcelona i aquest a la parròquia de Santa Maria del Jaire.</p> | 41.6040900,2.3006200 | 441721 | 4606056 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76903-foto-08181-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76903-foto-08181-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76903-foto-08181-330-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Simbòlicament, les escenes de sacrifici que es representen als plafons i la taula de marbre de l'ara d'altar fan referència a les noves directrius marcades al Concili Vaticà II. | 119|98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76904 | Pila baptismal de Santa Maria del Jaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-santa-maria-del-jaire | <p>PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL JAIRE (2010): 25 anys de vida parroquial. Obtinguda el 14 de març de 2010.</p> | XX | <p>Pila baptismal ubicada als peus de l'església parroquial de Santa Maria del Jaire, en una de les cantonades que forma l'edifici, oberta a l'exterior mitjançant grans finestrals que il·luminen l'estança. La pila és de grans dimensions i està bastida en granit. Presenta un peu cònic damunt del que es recolza la pila, semicircular i sense decoració. Alhora, el conjunt s'assenta damunt d'un mosaic amb trencadís ornamentat, obra del ceramista Antoni Comella. El mosaic és polícrom i representa símbols i ornamentacions de caire religiós relacionades amb el sacrament del baptisme.</p> | 08181-331 | Església parroquial de Santa Maria del Jaire (Passatge Santa Maria del Jaire, sn, 08430) | <p>La parròquia de Santa Maria del Jaire, obra de l'arquitecte Vicenç Oliv', fou beneïda el 13 d'abril de 1986 i dedicada el 13 de març de 1988 pel Cardenal Arquebisbe Narcís Jubany. Segons informacions facilitades pel rector de la parròquia de Santa Maria del Jaire, mossèn Rodolf Puigdollers, el mosaic on s'assenta la pila és obra del ceramista granollerí Antoni Comella.</p> | 41.6040900,2.3006200 | 441721 | 4606056 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76904-foto-08181-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76904-foto-08181-331-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76908 | Rellotge de sol de can Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-capella | Encara que conserva l'agulla el dibuix s'ha perdut. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-335 | 41.5896800,2.3527800 | 446056 | 4604423 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||||
| 76909 | Rellotge de sol de can Cigala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cigala | <p>La llegenda que l'acompanya diu així: 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE NO SOM RES'. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-336 | 41.5897500,2.3654300 | 447110 | 4604423 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||||
| 76912 | Rellotge de sol de can Jep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-jep | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-339 | 41.5925600,2.3534200 | 446111 | 4604742 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||||
| 76913 | Rellotge de sol de can Montcau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-montcau | <p>El rellotge va acompanyat de la llegenda: 'ANY 1965'. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-340 | 41.5864900,2.3653900 | 447104 | 4604061 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||||
| 76914 | Rellotge de sol de can Marió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mario | <p>La llegenda que l'acompanya diu així: 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE NO VALEM RES'. També hi ha el nom de l'edifici, can Marió i l'any 1991. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-341 | 41.6004100,2.3489200 | 445743 | 4605616 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||||
| 76916 | Rellotge de sol de can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ros | Ha perdut el dibuix | <p>L'única inscripció que l'acompanya és: 'AÑO 1893'. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-343 | 41.5922800,2.3510100 | 445910 | 4604713 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||||
| 76917 | Rellotge de sol de can Saladrigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-saladrigas | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-344 | 41.6123700,2.3410100 | 445094 | 4606949 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||||
| 76918 | Rellotge de sol de can Salvi Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-salvi-xic | <p>La llegenda que l'acompanya diu així: 'TEMPUS FUGIT'. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-345 | 41.5916400,2.3509500 | 445905 | 4604641 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||||
| 76921 | Rellotge de sol del carrer Catalunya, 145 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-catalunya-145 | Ha perdut el dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-348 | 41.5830500,2.3247800 | 443716 | 4603705 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||||
| 76927 | Rellotge de sol de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-alta | Està perdent el dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-354 | 41.6194200,2.3229700 | 443597 | 4607744 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.