Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
76941 Fons fotogràfic a l'Arxiu del SPAL de la Diputació de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-a-larxiu-del-spal-de-la-diputacio-de-barcelona <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d). Actuacions en el patrimoni arquitectònic local (SPAL). Obtinguda el 1 de març de 2011. TARRÉS MARTÍNEZ, N. (2009): Inventari de documentació i imatges del Vallès Oriental a l'arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, Granollers, inèdit.</p> XX <p>El fons fotogràfic de La Roca del Vallès que es troba custodiat a l'Arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona està localitzat en el carrer Comte d'Urgell, 187 (08036 Barcelona) a la planta baixa de l'anomena Edifici del Rellotge. El Servei del Patrimoni Arquitectònic Local és l'oficina tècnica de la Diputació de Barcelona especialitzada en matèria de patrimoni arquitectònic. A més d'assessorar tècnica i científicament als municipis, disposa d'un arxiu propi. El seu fons és divers (gràfic, fotogràfic i escrit) i de consulta pública, obert a tot tipus de gent: professionals, investigadors, especialistes o persones interessades en temes relacionats amb el patrimoni o la restauració monumental. Dins de l'Arxiu fotogràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona (inventari). Es tenen recollides diferents fotos lligades amb diferents lloc o immobles de la Roca: -Fotos de la Roca del Vallès: 59 fotos de la primera meitat del segle XX del poble, indrets del terme i el castell i béns mobles de l'església de Santa Agnès de Malanyanes. -La casa forta de Vilaba: Breu història i 18 fotografies.</p> 08181-368 Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, c/ Comte d'Urgell, 187 (08036 Barcelona) <p>'El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) va ser creat el 9 de juny de 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Era el primer organisme d'una administració pública espanyola dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Amb el nom de Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, va començar a actuar el mes de gener de 1915. El 31 d'octubre de 1986 va canviar de denominació. En més de vuitanta anys, el Servei ha tingut tres directors: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), i des de l'any 1981, Antoni González Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del Servei era al Palau de la Generalitat. Des del 1929 i durant seixanta anys, va ser a la Casa dels Canonges. Des del 1989, ocupa part de la planta baixa de l'edifici principal de l'antiga fàbrica Batlló, l'Edifici del Rellotge, construït en 1868 pel mestre d'obres Rafael Guastavino. (...)D'acord amb aquests principis, l'SPAL té cura, per mitjà d'equips pluridisciplinaris, dels estudis de caràcter històric (recerques arqueològiques, antropològiques, documentals, d'art, constructives, etc.) i de caràcter tècnic (anàlisi gràfica, estudis físico-constructius, etc.) previs a la definició dels objectius de les intervencions. Després, redacta els projectes i duu la direcció dels treballs de restauració. L'SPAL, a petició dels ens locals, realitza també estudis d'inventari del patrimoni arquitectònic' (DIPUTACIÓ DE BARCELONA n.d).</p> 41.5874700,2.3254000 443772 4604195 08181 La Roca del Vallès Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76941-foto-08181-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76941-foto-08181-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76941-foto-08181-368-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76940 Zona d'expectativa arqueològica 1 (Z.E.A 1) https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-dexpectativa-arqueologica-1-zea-1 <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CALLEJA BALLBÉ, S. (inèdit): Memòria del seguiment arqueològic del sector SPR-4 Les Hortes (La Roca del Vallès, Vallès Oriental), dipositat al Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. FERRER I LLOBET, P. (1993): 'El carrer Major (I)' dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (1993): 'Plaça de la Vila i carrer Església (II)' dins Revista Roquerols nº 89, La Roca del Vallès, abril 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> XI-XVII <p>La Zona d'Expectativa Arqueològica 1 (Z.E.A 1) es correspon amb la zona del nucli antic de la població de la Roca del Vallès. En concret, la zona està situada a l'entorn de sensibilitat de l'església parroquial de Sant Sadurní, del solar de l'Ajuntament vell i del punt d'unió del rec del molí amb l'antiga bassa del molí, actualment reconvertida en parc. L'àrea inclou la part inicial del carrer Major i la del carrer de l'Església, la part del carrer Pau Claris que toca amb el carrer Major, la plaça situada a migdia de l'església de Sant Sadurní i el solar situat a migdia del de l'Ajuntament vell.</p> 08181-367 Nucli antic,08430 <p>El nucli antic de la Roca centre està situat al voltant de l'església parroquial de Sant Sadurní, de l'antiga plaça de la Vila, del carrer Major i del carrer de l'Església. La seva formació ve determinada tant pel castell de la Roca, documentat des del segle XI, com per la construcció de l'església parroquial de sant Sadurní, fundada al segle X i engrandida i renovada a mitjans del segle XVI. La venda del castell per part del rei Martí I al sr. Ramon Torrelles l'any 1405 determina la formació de la zona. El nou propietari va obtenir un permís reial que permeté celebrar un mercat setmanal tots els dimecres. Aquest fet va fer incrementar molt el cens de la població, donat que molta gent dedicada a oficis diversos s'instal·laren al municipi, al marge que també es crearen tres hostals per allotjar viatgers. Sembla força probable pensar que a l'entorn d'aquest mercat s'anaren construint els edificis que a la llarga conformaren el carrer Major, el de Dalt i les prim' construccions del carrer de l'Església. Sembla ser que als carrers Major i de Dalt hi vivien molts artesans (sabaters, carreters, ferrers...), i al costat de l'església hi havia la porxada on es celebrava el mercat setmanal. Alhora, l'edifici de l'antic ajuntament (actualment desaparegut) havia estat un dels hostals del municipi.</p> 41.5900000,2.3258500 443811 4604475 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76940-foto-08181-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76940-foto-08181-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76940-foto-08181-367-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat La Z.E.A 1 està regulada pel Pla de Millora Urbana del Casc Antic de La Roca Centre (2006) i condicionada pel Pla Parcial de les Hortes. 94|119|85 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76939 Jaciment Sant Sadurní de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-sant-sadurni-de-la-roca <p>CALLEJA BALLBÉ, S. (inèdit): Memòria del seguiment arqueològic del sector SPR-4 Les Hortes (La Roca del Vallès, Vallès Oriental), dipositat al Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> -I-X <p>Jaciment inèdit situat a la paret dreta de la tanca de l'església de Sant Sadurní de la Roca i de la rectoria, a la part posterior, on s'observaven fragments de tègula i de picadís de cronologia romana. Les restes, reaprofitades per a la construcció i reformes del temple, podrien haver estat relacionades amb un lloc d'habitació, tot i que actualment no hi ha estructures visibles. Tot i això, actualment no s'observa cap dada relacionada amb el picadís romà, donat que no s'observa cap tanca de protecció del temple.</p> 08181-366 Església de Sant Sadurní, c. de l'Església, 2, 08430 <p>El jaciment fou localitzat per Josep Estrada l'any 1968. Segons sembla, sota el temple actual, existeixen els fonaments de la primitiva església del segle X. L'any 1983, en motiu d'unes obres efectuades al subsòl de l'església, van aparèixer restes d'esquelets humans i monedes.</p> 41.5902000,2.3260800 443831 4604498 08181 La Roca del Vallès Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76939-foto-08181-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76939-foto-08181-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76939-foto-08181-366-3.jpg Inexistent Popular|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76938 Rellotge de sol de can Galderich https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-galderich <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAL RAJOLER.</p> 08181-365 41.5784500,2.3306600 444202 4603190 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 21/03/2011 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76937 Rellotge de sol de ca l'Argent https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-largent <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAL RAJOLER.</p> 08181-364 41.5716800,2.3384600 444847 4602433 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76936 Rellotge de sol de can Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-serra <p>La llegenda que l'acompanya diu: 'NOMÉS COMPTO HORES SERENES'. També hi ha l'any 1941. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAL RAJOLER.</p> 08181-363 41.5997900,2.3476000 445632 4605548 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76935 Rellotge de sol de can Prat Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-prat-nou <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAL RAJOLER.</p> 08181-362 41.5822800,2.2982400 441503 4603637 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76934 Rellotge de sol de can Planes de la Muntanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-planes-de-la-muntanya Està perdent el dibuix i la pintura. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAL RAJOLER.</p> 08181-361 41.5843800,2.3379400 444814 4603844 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76933 Rellotge de sol de cal Rajoler https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-rajoler XX <p>Rellotge de sol de forma indeterminada situat a la façana de migdia de la masia de cal Rajoler. El rellotge està pintat damunt del revestiment arrebossat que cobreix el parament de l'edifici. Està decorat amb un paisatge muntanyós policrom, amb el gnòmon de ferro i els números pintats de color negre.</p> 08181-360 C. d'en Reixac, 50, 08430 41.5800300,2.3259500 443811 4603369 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76933-foto-08181-360-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat La resta de rellotges inclosos dins la categoria de tipologies indeterminades presents en diversos edificis del terme municipal de la Roca del Vallès, presenten les mateixes característiques tipològiques que aquest element. Majoritàriament s'ubiquen a les façanes orientades a migdia i molts d'ells estan pintats damunt dels revestiments arrebossats dels paraments exteriors. També n'hi ha d'esgrafiats. Els gnòmons són de ferro. En alguns casos van acompanyats d'una llegenda associada relacionada amb el sol i el temps. Aquests elements són de cronologia diversa en ocasions amb les dates de construcció i rehabilitació de l'element. 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76932 Rellotge de sol de can Vidalet https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-vidalet S'està deteriorant el dibuix i la pintura. <p>La inscripció que l'acompanya diu: 'ANTONI ROSELLÓ- AÑO 1908- MARIA ROSELLÓ'. Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DE CAN LLEDÓ.</p> 08181-359 41.5743300,2.3388400 444881 4602727 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76931 Rellotge de sol de can Lledó https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-lledo <p>Rellotge de sol de forma circular situat a la façana de migdia de la masia de can Lledó. El rellotge està format per un revestiment arrebossat doble decorat amb la tècnica de l'esgrafiat. Està decorat amb motius geomètrics i florals, amb un paó al bell mig des del que surt el rellotge en sí, amb números romans. No hi ha cap llegenda.</p> 08181-358 Can Lledó, 08430. 41.5963400,2.3538100 446147 4605162 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76931-foto-08181-358-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat La resta de rellotges de forma circular i ovalada presents en diversos edificis del terme municipal de la Roca del Vallès, presenten les mateixes característiques tipològiques que aquest element. Majoritàriament s'ubiquen a les façanes orientades a migdia i molts d'ells estan pintats damunt dels revestiments arrebossats dels paraments exteriors. També n'hi ha d'esgrafiats. Cal destacar que alguns dels rellotges presenten peces de pedra i d'altres elements reaprofitats. Els gnòmons són de ferro. En alguns casos van acompanyats d'una llegenda associada relacionada amb el sol i el temps. Aquests elements són de cronologia diversa en ocasions amb les dates de construcció i rehabilitació de l'element. 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76930 Rellotge de sol de can Gibert https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-gibert <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAN LLEDÓ.</p> 08181-357 41.5998200,2.3574300 446452 4605546 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76929 Rellotge de sol de cal Mates https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-mates Està perdent la pintura del dibuix. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAN LLEDÓ.</p> 08181-356 41.5887100,2.3263000 443848 4604332 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76928 Rellotge de sol del carrer Pep Ventura https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-pep-ventura <p>La inscripció que l'acompanya diu: 'A LA ROCA EL SOL HI TOCA I A STA. AGNÈS ENCARA MÉS'. Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-355 41.5973100,2.3476400 445634 4605273 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76927 Rellotge de sol de la Casa Alta https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-alta Està perdent el dibuix. <p>Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-354 41.6194200,2.3229700 443597 4607744 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76926 Rellotge de sol de Santa Agnès de Malanyanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-santa-agnes-de-malanyanes <p>L'única inscripció que l'acompanya és: 'ANY 1525-1997'. Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-353 41.6050100,2.3544300 446206 4606124 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76925 Rellotge de sol de can Messeguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-messeguer <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-352 41.6112300,2.3480200 445677 4606818 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76924 Rellotge de sol de can Campmajor https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-campmajor Es troba molt desmillorat i està perdent el dibuix. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-351 41.6299100,2.3303300 444219 4608903 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76923 Rellotge de sol del Molí de la Roca 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-la-roca-2 Ha perdut el dibuix. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-350 41.5889600,2.3252600 443761 4604360 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76922 Rellotge de sol del Molí de la Roca 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-la-roca-1 XVIII-XIX <p>Rellotge de sol de forma rectangular situat a la façana de migdia de l'antic molí de la Roca, en el volum de construcció medieval del conjunt. El rellotge està format per un revestiment arrebossat doble decorat amb la tècnica de l'esgrafiat. El rellotge en sí és ovalat, està decorat amb motius vegetals i florals i presenta una cartel·la central amb la següent llegenda: 'QUI TÉ SOL QUÈ MÉS VOL?'. A la part superior hi ha el sol, amb cara somrient, des del que surt el gnomos, de ferro, i està emmarcat per l'any de construcció 1661. A la part inferior del rellotge hi ha una petita inscripció que resa: 'CASTELLS 1981'. Probablement, aquesta darrera inscripció faci referència a la rehabilitació de l'element per part dels germans Castells, artistes destacats del municipi.</p> 08181-349 C. d'Anselm Clavé, 9, 08430 41.5889600,2.3252600 443761 4604360 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76922-foto-08181-349-1.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat La resta de rellotges de forma quadrada o rectangular presents en diversos edificis del terme municipal de la Roca del Vallès, presenten les mateixes característiques tipològiques que aquest element. Majoritàriament s'ubiquen a les façanes orientades a migdia i molts d'ells estan pintats damunt dels revestiments arrebossats dels paraments exteriors. També n'hi ha d'esgrafiats i d'altres que estan bastits amb rajoles de ceràmica vidrada decorades. Cal destacar que alguns dels rellotges presenten peces de pedra i d'altres elements reaprofitats. Els gnòmons són de ferro. En alguns casos van acompanyats d'una llegenda associada relacionada amb el sol i el temps. Aquests elements són de cronologia diversa en ocasions amb les dates de construcció i rehabilitació de l'element, com el cas actual. 98|119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76921 Rellotge de sol del carrer Catalunya, 145 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-catalunya-145 Ha perdut el dibuix. <p>Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-348 41.5830500,2.3247800 443716 4603705 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76920 Rellotge de sol de la Torre de Santa Agnès https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-de-santa-agnes <p>L'única inscripció que l'acompanya és l'any 1803. Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-347 41.6064000,2.3540400 446175 4606278 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76919 Rellotge de sol de can Sisó Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-siso-vell Ha perdut el dibuix. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-346 41.6029900,2.3497300 445813 4605902 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76918 Rellotge de sol de can Salvi Xic https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-salvi-xic <p>La llegenda que l'acompanya diu així: 'TEMPUS FUGIT'. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-345 41.5916400,2.3509500 445905 4604641 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76917 Rellotge de sol de can Saladrigas https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-saladrigas <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-344 41.6123700,2.3410100 445094 4606949 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76916 Rellotge de sol de can Ros https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ros Ha perdut el dibuix <p>L'única inscripció que l'acompanya és: 'AÑO 1893'. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-343 41.5922800,2.3510100 445910 4604713 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76915 Rellotge de sol de can Nebot Gros https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-nebot-gros Ha perdut el dibuix. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-342 41.5819400,2.3307900 444216 4603577 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76914 Rellotge de sol de can Marió https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mario <p>La llegenda que l'acompanya diu així: 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE NO VALEM RES'. També hi ha el nom de l'edifici, can Marió i l'any 1991. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-341 41.6004100,2.3489200 445743 4605616 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76913 Rellotge de sol de can Montcau https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-montcau <p>El rellotge va acompanyat de la llegenda: 'ANY 1965'. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-340 41.5864900,2.3653900 447104 4604061 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76912 Rellotge de sol de can Jep https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-jep <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-339 41.5925600,2.3534200 446111 4604742 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76911 Rellotge de sol de can Claus https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-claus <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-338 41.6030700,2.3511400 445930 4605910 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76910 Rellotge de sol de can Civit https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-civit <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-337 41.5946400,2.2998800 441651 4605008 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76909 Rellotge de sol de can Cigala https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cigala <p>La llegenda que l'acompanya diu així: 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE NO SOM RES'. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-336 41.5897500,2.3654300 447110 4604423 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76908 Rellotge de sol de can Capella https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-capella Encara que conserva l'agulla el dibuix s'ha perdut. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-335 41.5896800,2.3527800 446056 4604423 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76907 Rellotge de sol de ca l'Esquerrà https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lesquerra Està perdent el dibuix. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-334 41.5972300,2.3576400 446467 4605258 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76906 Rellotge de sol de ca l'Alzina https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lalzina-0 <p>La llegenda que l'acompanya diu així: 'EL TEMPS PASSA APROFITA'L BÉ'. També hi ha el nom de la casa i l'any de rehabilitació 1991. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-333 41.5935000,2.3562300 446346 4604845 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76904 Pila baptismal de Santa Maria del Jaire https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-santa-maria-del-jaire <p>PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL JAIRE (2010): 25 anys de vida parroquial. Obtinguda el 14 de març de 2010.</p> XX <p>Pila baptismal ubicada als peus de l'església parroquial de Santa Maria del Jaire, en una de les cantonades que forma l'edifici, oberta a l'exterior mitjançant grans finestrals que il·luminen l'estança. La pila és de grans dimensions i està bastida en granit. Presenta un peu cònic damunt del que es recolza la pila, semicircular i sense decoració. Alhora, el conjunt s'assenta damunt d'un mosaic amb trencadís ornamentat, obra del ceramista Antoni Comella. El mosaic és polícrom i representa símbols i ornamentacions de caire religiós relacionades amb el sacrament del baptisme.</p> 08181-331 Església parroquial de Santa Maria del Jaire (Passatge Santa Maria del Jaire, sn, 08430) <p>La parròquia de Santa Maria del Jaire, obra de l'arquitecte Vicenç Oliv', fou beneïda el 13 d'abril de 1986 i dedicada el 13 de març de 1988 pel Cardenal Arquebisbe Narcís Jubany. Segons informacions facilitades pel rector de la parròquia de Santa Maria del Jaire, mossèn Rodolf Puigdollers, el mosaic on s'assenta la pila és obra del ceramista granollerí Antoni Comella.</p> 41.6040900,2.3006200 441721 4606056 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76904-foto-08181-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76904-foto-08181-331-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 52 2.2 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76903 Ara d'altar de Santa Maria del Jaire https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-daltar-de-santa-maria-del-jaire <p>COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA (n.d.): Francesc Folguera Grassi. Obtingut el 18 d'abril de 2011. DICCIONARI BIOGRÀFIC DE DONES (n.d.): Tecla Sala Miralpeix. Empresària tèxtil, benefactora. Obtingut el 18 d'abril de 2011. PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL JAIRE (2010): 25 anys de vida parroquial. Obtinguda el 14 de març de 2010.</p> XX <p>Ara d'altar de planta rectangular formada per un basament de fusta damunt del que es recolza una placa de marbre restituïda, que fa de taula. El basament està decorat seguint les línies arquitectòniques clàssiques. Presenta un sòcol motllurat damunt del que es recolzen pilastres estriades que alhora sostenen un entaulament i un fris motllurats. Els espais rectangulars entre pilastres estan decorats amb alts i baixos relleus de gran qualitat, relacionats amb diverses escenes de sacrificis. Aquests plafons, tres a les bandes llargues del basament i un a les curtes, estan delimitats per un marc decorat amb motius vegetals.</p> 08181-330 Església parroquial de Santa Maria del Jaire (Passatge Santa Maria del Jaire, sn, 08430) <p>La parròquia de Santa Maria del Jaire, obra de l'arquitecte Vicenç Oliv', fou beneïda el 13 d'abril de 1986 i dedicada el 13 de març de 1988 pel Cardenal Arquebisbe Narcís Jubany. Segons informacions facilitades pel rector de la parròquia de Santa Maria del Jaire, mossèn Rodolf Puigdollers, l'altar havia format part de l'oratori privat de la sra. Tecla Sala. En concret, aquest oratori estava instal·lat al Casal Sant Jordi (c. Casp, 26 - c. Pau Claris, 81 de Barcelona), edifici construit per l'arquitecte Francesc Falguera entre els anys 1929-1931, per encàrrec de la sra. Tecla Sala. En posterioritat, la Generalitat de Catalunya el va cedir al Bisbat de Barcelona i aquest a la parròquia de Santa Maria del Jaire.</p> 41.6040900,2.3006200 441721 4606056 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76903-foto-08181-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76903-foto-08181-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76903-foto-08181-330-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat Simbòlicament, les escenes de sacrifici que es representen als plafons i la taula de marbre de l'ara d'altar fan referència a les noves directrius marcades al Concili Vaticà II. 119|98 52 2.2 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76902 Antic convent dels Caputxins https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-convent-dels-caputxins <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. PUIGDOLLER I NOBLOM, R (19988): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> XVI-XIX Desaparegut <p>La situació del convent ha estat un fet altament estudiat per Puigdollers i Noblom. Segons l'autor (PUIGDOLLERS, 1998: 158), l'antic convent es troba situat en la intersecció de la rotonda del Convent Vell, el carrer Uruguai (dit antigament Camí dels Caputxins) i el carrer Veneçuela (l'antic camí del Convent Vell), en la zona on es troba a l'actualitat el dipòsit d'aigua, a escassos metres del límit oriental del municipi, limítrof amb Granollers. L'autor també ubica l'horta del convent en les 'actuals finques dels números 15, 17 i 17-19 del carrer Veneçuela i 27, 29 i 31 del carrer Aragó. A continuació d'aquest hi havia el convent i l'església, fins que el camí girava cap a orient, una mica després de l'actual dipòsit d'aigua, a la l'alçada del numero 27 del carrer Veneçuela' (PUIGDOLLERS, 1998: 160). Així de nord a sud estaria primer un hort, després l'església i el convent i finalment l'horta. En el seu llibre l'autor ubica en uns plànols la situació hipotètica del convent (PUIGDOLLERS, 1998: 335). Actualment la zona on era ubicat el convent és quasi imperceptible, les obres dutes a terme als anys 80 han esborrat els vestigis visibles de l'antic convent, encara així els testimonis orals de la gent del barri, situen i descriuen el convent, amb murs d'un metre d'alçada en el lloc descrit. Puigdollers en el seu llibre annexa unes fotografies, on es veuen estructures muràries que, segons l'autor, correspondrien a parts del convent (PUIGDOLLERS, 1998: 326-328).</p> 08181-329 c/ Venezuela 17, 08430. <p>L'origen de l'antic convent del caputxins es troba ja arrelat en la tradició popular, aquesta recull que un grup de frares, tot cercant un lloc ideal per la construcció del futur convent de Granollers, trigaren tant en trobar quelcom que els agradés que els passà l'hora de dinar fent que aquests tinguessin gana. En aquell moment visualitzaren un pa tendre i decidiren, considerant aquest fet com un signe, bastir el convent en aquell lloc. Després que el bisbe de Barcelona Joan Dimes Lloris concedís el 10 de novembre de 1583 la llicència per la fundació caputxina, es realitzà el 18 de desembre del mateix any, durant la festa de la Mare de Déu de l'Esperança, la processó per clavar la creu en el terreny escollit. Així doncs el 15 de febrer de 1584, Dimecres de Cendra, es va col·locar la primera pedra, juntament amb algunes monedes de vuit i de quatre, en presència del degà del Vallès, del rector, dels jurats de la vila, del mestre de cases Antoni Grallufera, així com altres clergues. El final del convent arribà el 27 de febrer de 1812 quan, el general Lacy, durant la primera Guerra Carlista, dóna l'ordre d'enderrocar l'antic convent del caputxins per evitar que l'enemic tingués un punt de recolzament estratègic. La destrucció del convent va ser materialitzada després que els caputxins fixessin la seva nova residència a la casa que el cartoixans de Montalegre tenien a Granollers, on es mudaren entre finals de 1812 i principis de 1813.</p> 41.6040600,2.2980500 441507 4606055 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76902-foto-08181-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76902-foto-08181-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76902-foto-08181-329-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|94 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76901 Can Tàpies / La Torreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tapies-la-torreta-0 <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers.</p> Desaparegut <p>Jaciment d'època romana localitzat en una zona urbanitzada molt a prop del límit municipal occidental, limítrof amb Granollers, coneguda com La Torreta. Àmbit urbà delimitat entre els carrers d'Aragó, Josep Torelló, de València i Ramón y Cajal. El mapa de patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya té inventariat, amb el codi 1956, el jaciment de Can Tàpies/La Torreta. Aquest es descriu com una vil·la romana, que fou documentada durant els anys 40. La vil·la, datada en un context imperial, fou destruïda en urbanitzar-se tot el sector que ocupava. La documentació de l'època parla d'un assentament romà amb estructures d'habitació i de material ceràmic que consisteix en gran quantitat de tègula, dolia i ceràmica comuna. També varen documentar un forn de secció cilíndrica i fragments de paviment. L'arqueòleg J. Estrada, a partir dels treballs de prospecció que efectuava, conjuntament amb d'altres membres del Museu de Granollers, el va documentar i en va donar coneixement a través de diverses publicacions (ESTRADA: 1967:163). Va ser el mateix autor que va datar aquest jaciment com a vila imperial. En una altra publicació (ESTRADA: 1993: 101), el mateix autor indica que el 6 de març de l'any 1976 havia revisat 'entre altres indrets el forn romà de Can Tàpies' i descriu aquest com un forn rodó, amb el marge ple de teula.</p> 08181-328 CEIP La Torreta, c/ Aragó, c/ València, c/ Josep Torelló, c/ Ramón i Cajal, 08430. <p>La Torreta va experimentar un fort procés de transformació urbana durant els anys 80 i 90 del segle passat, i encara més recentment es va construir el Centre Cultural La Torreta. Tot aquest procés es va fer sense cap tipus de control arqueològic fet que podria haver produït la destrucció de les restes descrites per J. Estrada. Així doncs, la manca d'estudis arqueològics intensius fa que la informació relativa a aquest jaciment sigui molt minsa, si bé cal esmentar que les restes arqueològiques descrites per J. Estrada han estat destruïdes.</p> 41.6034900,2.2990900 441593 4605991 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76901-foto-08181-328-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76901-foto-08181-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76901-foto-08181-328-3.jpg Inexistent Popular|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76900 Turó Gros / Turó de can Santpere https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-gros-turo-de-can-santpere <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> Desaparegut. <p>Jaciment ibèric situat al vessant de migdia del Turó de Can Santpere, en una zona de feixes de conreu envoltades per bosc. En aquesta zona es va trobar una muralla de pedra seca de 11 m amb orientació est-oest, amb diferents murs perpendicular que creaven habitacions, que hom interpreta com un petit poblat ibèric. Josep Estrada realitzar uns sondeigs i va detectar una potència de 50 a 70 cm. S'ha d'esmentar que el mateix Estrada hi situava una torre de planta rectangular de, també, pedra seca. D'altra banda es va trobar material ceràmic d'època ibèrica (fragments de kalathos i ceràmica a torn).</p> 08181-327 Turó Gros, 08430. <p>El jaciment fou localitzat per Josep Estrada. Posteriorment en una prospecció efectuada l'any 1992 no es van poder localitzar les restes d'estructures. En l'actual realització del mapa, donat la frondositat de la vegetació no s'ha pogut detectar les estructures.</p> 41.5803500,2.3358300 444635 4603398 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76900-foto-08181-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76900-foto-08181-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76900-foto-08181-327-3.jpg Legal Popular|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. 119|81 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76899 Can Ronses / Can Ronces https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ronses-can-ronces <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> Desaparegut <p>Jaciment del ferro-ibèric que es troba situada entre el turó Gros de la Roca i Sant Bartomeu, a la zona de bosc de la masia enrunada de Can Ronses. En aquesta zona es va localitzar diferent material arqueològic (un sageta trapezoïdal de sílex de color blanc-rosat, ceràmica ibèrica grollera i a torn), al costa del bosc en els marges del camí. Malauradament no es va detectar cap estructura.</p> 08181-326 Carretera de La Roca a Òrrius (BV-5106). 41.5715800,2.3388200 444877 4602422 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76899-foto-08181-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76899-foto-08181-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76899-foto-08181-326-3.jpg Legal Ibèric|Popular|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. 81|119|79 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76898 Can Capella https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-capella-0 <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVIII <p>Masia d'època moderna, paradigma de l'arquitectura rural, amb diferents ampliacions i reformes, que es troba aïllada entre camps de conreu al barri de Gasuacs El cos principal és de planta rectangular orientada a migdia i consta de plata baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta obertures rectangulars a mode de finestres tant a la planta baixa com al pis, i un accés principal que és d'arc rebaixat sobre el que s'aprecia una petita coberta a una vessant. L'únic tret rellevant és una escala exterior que dóna accés al segons pis directament i un rellotge de sol que es troba en molt mal estat i que ha perdut la pintura que presentava. A ponent d'aquest cos s'adossen, consecutivament, dos més, també de planta rectangular i teulada pròpia que no estan destinats a vivenda, sinó que s'utilitzen com magatzems. Per últim mencionar que tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc.</p> 08181-325 Barri Gasuacs, Can Capella, 08430. <p>Segons el 'Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès' la construcció s'ha d'enquadrar dins del segle XVIII.</p> 41.5896800,2.3527800 446056 4604423 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76898-foto-08181-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76898-foto-08181-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76898-foto-08181-325-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 98|119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76897 Can Vidalet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidalet <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVIII-XIX <p>Masia d'època moderna, paradigma de l'arquitectura rural, amb diferents ampliacions i reformes, que es troba aïllada en el bosc. La construcció primigènia és de planta rectangular orientada a migdia i consta de plata baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Els trets més destacats de l'edificació es troben a la façana principal, on es poden apreciar quatre finestres a l'alçada del primer pis, totes ells d'arc a nivell, i on destaca dos d'elles que es troben amb els emmarcaments vistos mitjançant carreus de bella factura i on s'aprecien, a sendes llindes, les inscripcions 1720 i 1771. La porta d'accés, ubicada a la planta baixa, és d'arc de mig punt bastida amb dovelles grans. Cal esmentar que a sobre la dovella clau es pot llegir la data 1772. A més a més s'aprecia un rellotge de sol on s'aprecia els noms Antoni Roselló i Maria Roselló i la data de 1908. Per últim esmentar que tant a ponent com a tramuntana té dos cossos adossats de planta rectangular i amb teulada pròpia. Tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc.</p> 08181-324 Carretera de la Roca a Òrrius BV-5001, 08430. <p>Les diferents dates que es poden apreciar a la façana principal (1720, 1771 i 1772) ens indiques que la construcció s'ha d'enquadrar dins del segle XVIII, on va tenir diferents reformes o fases constructives. D'altra banda al data del rellotge ens indica quan aquest va ser pintat a la façana per primera vegada.</p> 41.5743300,2.3388400 444881 4602727 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN. 98|119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76896 Can Reurell / Can Raurell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-reurell-can-raurell <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVIII L'exterior està un xic descuidat. Es troba en un cert procés de degradació. <p>Masia d'època moderna, paradigma de l'arquitectura rural , que es troba, juntament amb altres construccions annexes i adossades, a prop de la carretera de Valldoriolf, vora uns camps de conreu i la C-60. La construcció primigènia és de planta rectangular orientada a migdia i consta de plata baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Els trets més destacats de l'edificació es troben a la façana principal, on es poden apreciar un finestra en el primer pis, d'arc a nivell, emmarcada amb carreus de bella factura. La porta d'accés ubicada a la planta baixa, és d'arc de mig punt bastida amb dovelles grans. Per últim s'aprecia un forn semicircular que sobresurt del parament. La resta de l'aparell és de pedra vista desbastada. Cal esmentar que la masia, amb les edificacions adossades posteriors, que no presenten cap tret rellevant, conforma una planta trapezoïdal, i no rectangular, con en el cos original.</p> 08181-323 C/ Martí Grivé, 29 1er 2a, 08430. 41.5934000,2.3028100 441894 4604868 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76896-foto-08181-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76896-foto-08181-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76896-foto-08181-323-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Cal esmentar que l'heretat ha estat dividida en dues propietats de les quals Can Raurell es correspon amb el cos est. 98|119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76891 Elements de la façana de l'Ajuntament vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-de-la-facana-de-lajuntament-vell <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CARRERAS I CANDI, F. (1988): 'Lo castell de la Roca del Vallès' Reedició feta pel Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès. (la 1ª edició va ser editada per l'Avenç l'any 1895). FERRER I LLOBET, P. (1993): 'Plaça de la Vila i carrer Església (II)' dins Revista Roquerols nº 89, La Roca del Vallès, abril 1993. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> XVI-XVIII <p>Tot i que l'edifici de l'Ajuntament vell va haver de ser enderrocat per evitar el seu enrunament, els elements de la façana principal es desmuntaren i conservaren. Aquests elements es corresponen amb els emmarcaments en pedra de les obertures presents al parament. Cal indicar que la façana estava ordenada simètricament mitjançant dues obertures (una a la planta baixa i l'altra al pis) per cada una de les tres crugies que distribuïen l'espai interior de la construcció. Destaquen els emmarcaments de les dues finestres i el balcó de la planta pis, bastides en granit i en també en pedra calcària. Les finestres eren rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus escairats i els escopidors motllurats. En ambdós casos, les llindes són d'arc conopial amb arquets i decorades, i estaven sostingudes per impostes motllurades. Pel que fa al balcó central, també presentava els brancals bastits amb carreus escairats i la llinda d'arc conopial decorada amb arquets, en aquest cas amb testes d'àngels. Al centre de la llinda hi ha una inscripció gravada damunt d'un relleu assimilat a un escut, sostingut per dos animals, amb el següent text: 'FRANCESCH LANSA 1557 IHS'. La llinda està sostinguda per dues impostes decorades amb un bust femení i un altre de masculí, amb columnetes que ressegueixen els cantells dels muntants. Els emmarcaments de les obertures de la planta baixa consistien en una senzilla finestra rectangular amb llinda plana, les restes dels brancals que emmarcaven el portal principal, format per carreus escairats, i l'emmarcament del portal d'arc rebaixat que donava accés al Casal del Jove, ubicat a la crugia de tramuntana de la construcció. Actualment, aquest elements estan emmagatzemats a l'interior de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, propietat de l'Ajuntament, a l'espera de ser reubicats en un edifici públic encara per determinar.</p> 08181-318 C. del Girasol, 1, 08430 <p>La referència més antiga de la que disposem apareix al fogatge de l'any 1553, on hi consta el cognom Lança. Segons sembla, l'edifici es correspon amb l'antic hostal del sr. Marquet, documentat l'any 1496. Carreras i Candi, però, identificà la construcció amb l'antic hostal d'en Torrens. Per Mossèn Jordi Sales, aquesta dada no és correcta donat que la casa de can Torrents estava situada entre can Roc i can Ridameya, i per tant, ubicada uns quants metres més al nord de l'Ajuntament vell. El 18 d'octubre del 2005, a conseqüència de les fortes pluges, es va esllavissar part de la façana principal, fet que propicià el posterior enderrocament. És força probable que els emmarcaments en pedra de les obertures procedeixin de les runes del castell de la Roca.</p> 41.5892800,2.3313700 444271 4604392 1557 08181 La Roca del Vallès Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-3.jpg Legal i física Modern|Gòtic Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat La data present a la llinda del balcó central del pis probablement indiqui el moment de construcció original de l'edifici, que pel que sembla comptaria amb una coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, la qual entre els segles XVIII i XIX, s'hauria transformat mitjançant el canvi dels sentits dels pendents, anivellant així el coronament de la façana principal. Alhora, les obertures de la planta baixa foren modificades i la finestra central del pis va ser transformada en balcó. El portal d'accés principal a les oficines de l'Ajuntament, del que es conserven alguns carreus escairats, fou transformat entre els segles XIX-XX. 94|93 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76890 Jardí de can Vilalba https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-can-vilalba <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIX <p>Jardí situat sobretot a la banda de tramuntana del casal de Vilalba, al que s'accedeix per una gran escalinata de pedra des de l'interior de l'edifici. Destaca una bassa de planta rectangular a la que anomenen safareig, que en origen presentava quatre gerres de terracota a les cantonades. A tramuntana de la bassa hi ha un gran prat de gespa amb arbres i arbusts retallats, i al fons, una porta de ferro forjat datada a finals del segle XIX, tot i que li manca una xifra: 188?. En un espai delimitat per arbusts retallats destaca una escultura de pedra damunt d'un pedestal, que representa un nen amb un ocellet a les mans. A la banda de migdia del mas destaca l'era, de planta circular i completament enjardinada.</p> 08181-317 Al quilòmetre 4,5 de la ctra. de la Roca del Vallès a Cardedeu BV-5105, 08430 <p>Inicialment, el jardí presentava camins delimitats per arbusts retallats que formaven cercles, centrats per dos sortidors, i als costats horts i arbres fruiters. Malauradament, les despeses en manteniment que això suposava van obligar a reduir aquestes formes de caràcter manierista al jardí actual. El jardí està datat a la porta, 188-, i estava adscrit al moviment historicista.</p> 41.6307100,2.3495000 445817 4608980 08181 La Roca del Vallès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76890-foto-08181-317-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76890-foto-08181-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76890-foto-08181-317-3.jpg Legal i física Historicista|Popular|Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat No es va poder realitzar el treball de camp a l'interior de la finca, motiu pel qual les imatges foren extretes del Pla Especial de Patrimoni de la Roca del Vallès (2011). 116|119|98 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76889 Can Vilalba-Casal de Vilalba-Manso Vilalba https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-casal-de-vilalba-manso-vilalba <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (n.d). COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. 'Casal de Cultura Dr. Daurella' de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XII-XV-XIX <p>Casal de grans dimensions i planta més o menys rectangular, format per diversos cossos adossats i envoltat de boscs, prats i jardins. El volum principal, situat al centre de la construcció, presenta la coberta de teula de quatre vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, emmarcat amb carreus de pedra escairats. La resta d'obertures són rectangulars i, en general, amb els emmarcaments arrebossats, algunes amb guardapols superior. Al pis tenen sortida a un gran balcó corregut amb barana de ferro treballada i llosana sostinguda per revoltons. Les obertures de la segona planta són d'arc rebaixat i de dimensions més petites que la resta. Davant la façana hi ha el pati d'honor, rectangular i delimitat per un mur format per una successió d'arcs de mig punt, amb el coronament emmerletat. Cal destacar, sobresortint de l'extrem nord-oest de la coberta, una torre rectangular amb coberta de teula d'un sol vessant, que conserva espitlleres integrades a l'interior de la construcció, així com la porta d'accés a l'antic recinte fortificat. El volum principal compta amb dos cossos rectangulars adossats a les façanes sud-oest i nord-oest, amb les cobertes de teula d'un sol vessant i distribuïts en planta baixa i pis. Aquests cossos presenten dues galeries porticades d'arcs de mig punt als pisos. La del nord-oest està orientada al pati dels cavallers, delimitat per un cos cobert per terrasses al pis, delimitades amb balustrades, i una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa. Hi ha un altre volum adossat a la façana nord-est de l'edifici principal, amb la coberta de teula de dos vessants i format per dues plantes, orientat al jardí. Pel que fa a la distribució interior de l'edifici principal, cal destacar que es conserva un espai amb lluerna zenital, distribuït en quatre pisos, cobert per una cúpula i amb arcs ogivals. A la planta baixa hi ha una zona de dependències auxiliars, la capella i la casa del masover. La capella és d'una sola nau, coberta amb volta de canó, amb dos arcs torals, absis carrat i altar de fusta policromada. A la planta pis hi ha la zona noble, amb salons i dormitoris decorats amb exuberància. A la segona planta hi ha també dormitoris. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats, exceptuant la torre que presenta l'aparell de pedra i morter vist.</p> 08181-316 Al quilòmetre 4,5 de la ctra. de la Roca del Vallès a Cardedeu BV-5105, 08430 <p>Segons la bibliografia, el mas Vilalba està construït damunt d'una vil·la romana. Tenim notícies que a l'interior de la casa hi ha un petit museu amb documents transcrits que fan referència a la construcció. La documentació més antiga data d'inicis del segle VIII, tot i que sabem que la construcció perdura com a casa forta i important fins a l'actualitat. Les restes de la torre amb espitll' queden actualment integrades a l'interior de la construcció. També es conserva l'antiga porta de ferro i fusta que donava accés a l'antic edifici fortificat. La capella oratori està dedicada a Sant Vicenç. La zona de Vilalba apareix citada per primer cop l'any 932 quan Teodoric, bisbe de Barcelona, consagra i dota l'església de Sant Genís de l'Ametlla concedint també aquest bé. Del 996 data l'escriptura de Ramon Borrell, conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El mas fou propietat de la família Vilalba entre els anys 1195 i 1571, quan passa a ser propietat del Monestir de Montserrat. En la desamortització de 1836, la va adquirir per subhasta en Marià Borrell, que va fer reformes donant-hi l'aspecte actual. Fou escenari de les guerres napoleòniques, servint de quarter, i també de les carlines. L'any 1920 va ser adquirit per Antoni Rivière com a regal per la seva dona Antònia Manent. L'any 1951, el propietari hi efectuà reformes i va restaurar la façana principal. Segons explicacions de l'antic masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. A finals del segle XX han fet un golf en els terrenys adjacents.</p> 41.6307100,2.3495000 445817 4608980 08181 La Roca del Vallès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76889-foto-08181-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76889-foto-08181-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76889-foto-08181-316-3.jpg Legal i física Modern|Contemporani|Historicista|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIN National Monument Record Defensa 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat No es va poder realitzar el treball de camp a l'interior de la finca, motiu pel qual les imatges foren extretes del Pla Especial de Patrimoni de la Roca del Vallès (2011). 94|98|116|119|85 45 1.1 1771 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76888 Can Vilalba-Les Passadores https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-les-passadores <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> <p>Jaciment inèdit afectat per la construcció d'un camp de golf, i vinculat amb la intervenció arqueològica efectuada al mas Vilalba. La zona està situada al nord-est del mas i al nord de la zona arqueològica de La Serreta, molt a prop del terme municipal de Cardedeu. Tot i que el jaciment no està excavat, l'adscripció cronològica del mateix es fixa dins l'època romana.</p> 08181-315 Barri de Bell-lloc, 08430 <p>El jaciment arqueològic del mas Vilalba fou documentat per Tomàs. Balvey. Les prim' notícies que fan referència a Vilalba són de l'any 932. Des del 1195 fins el 1571, el mas fou propietat de la família Vilalba, essent una important quadra d'època medieval, segons la documentació consultada. A partir del 1571, la propietat passa a mans del monestir de Montserrat fins a la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit per Marià Borrell, qui donà a l'edifici l'aspecte actual de gran casal. L'any 1992, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental es documentaren fragments de ceràmica de cronologia imprecisa, probablement moderna. Segons indicacions orals del masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. L'abril de 2004, en motiu de les obres d'urbanització dels terrenys del mas Vilalba per a la construcció d'un camp de golf, es va realitzar el seguiment arqueològic dels moviments i rebaixos de terres, i posterior excavació de les estructures documentades, fins el novembre de 2004.</p> 41.6326400,2.3540700 446199 4609191 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-3.jpg Inexistent Popular|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
76887 Can Vilalba - La Serreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-la-serreta <p>ARMENTANO, N., MALGOSA, A., POU, R., MARTÍ, M. (2010): 'L'hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba (La Roca del Vallès). Estudi antropològic de les restes', Pyrenae, núm 41, vol. 2, p. 55-96. ATICS (n.d): Treballs arqueològics Mas Vilalba. Obtinguda el dia 13 de març de 2011. atics.org/media/409.pdf. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> Jaciment excavat. <p>Jaciment excavat i afectat per la construcció d'un camp de golf, vinculat amb la intervenció arqueològica efectuada al mas Vilalba. La zona es va parcel·lar per a la futura construcció d'habitatges. Els rebaixos efectuats en aquesta zona van ser deguts a la necessitat d'utilitzar terres per terraplenar altres zones del golf, i es concentraren en dues de les parcel·les afectades. La majoria de les estructures excavades es corresponen amb sitges, tot i que de cronologies diferents: set sitges datades al segle XVI, una sitja molt arrasada del període calcolític i tres del neolític, en un període comprès entre el 5000-3500 aC. Les sitges d'època moderna, situades a la part més alta de la zona de la Serreta, es relacionaren amb diferents zones d'explotació i emmagatzematge dins la finca del mas Vilalba.</p> 08181-314 Barri de Bell-lloc, 08430 <p>El jaciment arqueològic del mas Vilalba fou documentat per Tomàs. Balvey. Les prim' notícies que fan referència a Vilalba són de l'any 932. Des del 1195 fins el 1571, el mas fou propietat de la família Vilalba, essent una important quadra d'època medieval, segons la documentació consultada. A partir del 1571, la propietat passa a mans del monestir de Montserrat fins a la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit per Marià Borrell, qui donà a l'edifici l'aspecte actual de gran casal. L'any 1992, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental es documentaren fragments de ceràmica de cronologia imprecisa, probablement moderna. Segons indicacions orals del masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. L'abril de 2004, en motiu de les obres d'urbanització dels terrenys del mas Vilalba per a la construcció d'un camp de golf, es va realitzar el seguiment arqueològic dels moviments i rebaixos de terres, i posterior excavació de les estructures documentades, fins el novembre de 2004.</p> 41.6292600,2.3541900 446206 4608816 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 94|119|78 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-08 03:52
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 72,76 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5