Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76594 | El pas de la capelleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pas-de-la-capelleta | XX | <p>Tradició de caire religiós que es celebra en diferents punts del terme municipal de La Roca del Vallès. Aquesta costum religiosa té lloc durant tot l'any i consisteix en fer circular entre els veïns les diferents capelletes que han de passar a cada casa un mínim d'una nit per després portar-la a una altre. D'aquesta manera, diu la creença popular, les cases seran beneïdes i protegides. La tradició es troba adscrita a la zona de La Roca centre, on hi circulen dos capelletes, a La Torreta on hi ha dos més i a Santa Agnès de Malanyanes on es troben quatre més. Totes les capelletes presenten la imatge de la Sagrada Família excepte la de la Torreta que presenta una imatge de Santa Maria del Jaire.</p> | 08181-21 | La Roca del Vallès, 08430 | 41.5894500,2.3259100 | 443816 | 4604414 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||||
| 76595 | El Capità de Testafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-capita-de-testafort | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de La Roca, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. La més coneguda és la que fa referència al Capità de Testafort que a continuació transcrivim: 'Els senyors del Casell de la Roca tenien al seu servei un matrimoni molt estima que durant molts anys els havien servit amb fidelitat i honradesa. Un dia, desgraciadament van desaparèixer i els senyors van contractar un jove matrimoni en el seu lloc. Des d'aquell dia començaren a succeir fets misteriosos al castell: desapareixia bestiar, morien servents, fins i tot un matí el senyor del castell va aparèixer mort: l'havien assassinat. Totes les sospites apuntaven al jove matrimoni que servia els senyors, de manera que van ser despatxats, sense posar fi a les malifetes: van segrestar el fill dels castellans, que només era reconegut per un forat que tenia a l'orella . Després van passar uns anys de tranquil·litat, fins que una banda de lladres, encomanats per un home anomenat Testafort, portaren el pànic de nou a la comarca. Una nit, els lladres, van assaltar el Castell de la Roca, però van ser vençuts i el seu capità, Testafort, empresonat. La senyora del castell va voler veure qui era Testafort i, amb sorpresa, va descobrir que era un jove valerós i ben plantat i que, a més, tenia un forat a l'orella. Era, per tant, el seu fil, aquell nadó que s'havien emportat per ensenyar-li el mal camí. Quan Testafort va conèixer la veritat, va renunciar a la seva vida anterior. I gràcies a la seva devoció cap a la Verge de Montserrat va fer com a ofrena una corona lluminosa' (CAMPOY 2006: 133-134).</p> | 08181-22 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||
| 76597 | El cavaller astut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cavaller-astut | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. NH:</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de La Roca, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. A continuació transcrivim la llegenda del Cavaller Astut. 'Joan Amades ens explica la següent llegenda: al castell vivia un brau cavaller cristià que causava gran estrall als moros. Aquest cavaller guerrejava de dia, i de nit es tancava al castell per reposar i refer les forces perdudes per poder-se lliurar novament a la lluita. Els morros, que de dia el temien, volien saber on dormia per matar-lo traïdorament, però el cavaller molt enginyós, despistava el camí que feia: duia el cavall ferrat al revés, de manera que, pel rastre de les ferradures, quan anava semblava que venia i al contrari. Quan el moros el cercaven pel voltant del castell, creien que de dia hi entrava i de nit en sortia i que, per tant, no podia ser l'habitant del castell la persona que cercaven, ja que de dia guerrejava' (CAMPOY 2006: 132).</p> | 08181-24 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||
| 76598 | La bruixa i el drac de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruixa-i-el-drac-de-la-roca | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de La Roca, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. A continuació transcrivim la llegenda de la bruixa i el drac de La Roca. 'A La Roca va haver-hi una vegada un drac de set caps, símbols dels set pecats capitals i, cavalcant damunt d'ell, una bruixa d'ulls encesos i rústega cabellera. Tots dos tenien els habitants del poble atemorits, i ningú no s'atrevia a pujar al castell en ruïnes. Al capvespre tothom tancava les portes i s'encomanava a Déu per no trobar-se amb l'horrible aparició. La nit d'un dissabte quan una ànega d'aigua va caure sobre la gran festa que hi havia al poble, es trobà, passada la tempesta, el cadàver carbonitzat d'una de les seves donzelles. Uns quants estaven amb el Senyor rector, els altres amb el senyor Batlle. Els primers per intentar salvar alguna cosa, els segons per plantar la Creu al camp de la bruixa. Des d'aquesta festa que ja no es tornà a deixar veure més, ni a sentir-se parlar de les seves maleses' (CAMPOY 2006: 131-132).</p> | 08181-25 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||
| 76599 | Les princeses del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-princeses-del-castell | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de La Roca, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. A continuació transcrivim la llegenda de les princeses del Castell: 'Hi ha gent que parla de l'existència de set princeses tancades pel seu pare al Castell de la Roca. Diuen que quan el pare morí, lluny d'aquell indret, ell encara hi romanien. Asseguren que avui encara hi són encantades a la fortalesa, i encanten el seu entorn' (CAMPOY 2006: 132).</p> | 08181-26 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||
| 76600 | El gegant de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gegant-de-la-roca | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. A continuació transcrivim la llegenda del gegant de La Roca: 'A La Roca, hi vivia un gegant, Odó, molt valent i molt treballador. Havia lluitat aferrissadament en cent batalles contra els moros i la seva fama era coneguda a tot el Vallès. Quan no havia de fer la guerra es dedicava a fer de pagès i se sentia satisfet, al capvespre, veient des de dalt del castell tots els boscos dels seus grans dominis i els conreus que regava ell mateix amb una gran galleda que omplia de les aigües del Mogent, que en aquella època baixaven molt netes. De tan en tant el gegant de La Roca esposava trist perquè en tota la rodalia no hi havia cap geganta que li pogués fer de parella. Prou cercava pels pobles veïns i ho preguntava a tothom. Un pelegrí que baixava de Montserrat li va parlar del vell gegant de Cardona, que tenia una filla fadrina, Emma, molt gran i molt bonica. El gegant de la Roca va agafar el gaiato, que solia acompanyar-lo en les seves caminades, i se'n va anar cap a Cardona. De lluny, va veure el gran castell sobre el Cardener i es va quedar astorat, perquè castell i riu eren molt més grans que els de la Roca. Es presentà al castell i conegué la noia, que era tan formosa que en va quedar enamorat i va demanar al seu pare permís per casar-s'hi. Però el gegant de Cardona, que era molt desconfiat, li va posar una condició: 'Et passaràs mil anys aquí amb nosaltres i si demostres que ets valent, treballador, i que te l'estimes de debò, te la donaré com a muller i podràs tornar a la Roca'. Van tenir un fill que es va dir Jofre. I així fou com l'any 1989 el Gegant i la Geganta vingueren a la Roca des de Cardona i arribaren precisament el dia de la Festa Major' (CAMPOY 2006: 136).</p> | 08181-27 | La Roca del Vallés, 08430 | 41.5892300,2.3259400 | 443818 | 4604390 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||||||
| 76601 | Llegenda i assassinat i perdó papal del Senyor del Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-i-assassinat-i-perdo-papal-del-senyor-del-bell-lloc | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. A continuació transcrivim la llegenda del assassinat i perdó papal del senyor de Bell-lloc: 'Segons explica Joan Amades, quan el comte de Barcelona marxava de la ciutat, el senyor de Bell-lloc (Gueribert Guitard) s'hi quedava com a governador. Aquí començava la llegenda. Un enviat del Papa va venir a compra-hi uns cavalls; però els tractes no van arribar a bon terme i va morir assassinat a mans del governador. Després de cometre el crim, va refugiar-se en una cova prop del mar, a la muntanya de Montjuïc. Van passar els anys i ell seguia amagat al mateix indret, fins que un bon dia van aparèixer un parell de pelegrins en una barca. Es veu que eren Sant Pere i Sant Pau, els quals, enviats pel Papa, li comunicaven el seu perdó. Com a penitència havia de construir dos monestirs, un a cada cantó de la ciutat de Barcelona i, segons diu la llegenda, aquesta va ser els de Sant Pere de les Puel·les i el de Sant Pau del Camp (no va construir els edificis, sinó que hi va fundar els monestirs). Felip II va ser qui va donar-li el títol de comte a un membre de la família Bell-lloc i Felip V l'hi va retirar per la seva participació a la guerra al costat de l'arxiduc. Amadeu de Saboia l'hi va tornar a donar. I en el seu escut, va posar unes petxines en agraïment als sants pelegrins' (CAMPOY 2006: 142).</p> | 08181-28 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||
| 76602 | El lledoner mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-millenari | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Entre aquestes es troba la llegenda del lledoner mil·lenari que a continuació transcrivim: 'Es diu que antigament no es posava la primera pedra quan s'iniciava un edifici, sinó que es plantava un arbre. És per això que el vell lledoner que hi ha al costat de l'antiga casa es creu que té tants anys com la fortificació, és a dir, més de mil' (CAMPOY 2006: 143).</p> | 08181-29 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||
| 76603 | Origen dels comtes de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/origen-dels-comtes-de-bell-lloc | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Entre d'altres es troba la llegenda de l'origen dels comtes de Bell-lloc que a continuació transcrivim: 'Diu la vox populi que l'última comtessa de Bell-lloc, Paulina Pizzali, era una cantat d'òpera que va ser ferida al Liceu el dia que es va llençar la bomba. El comte hi era present, la va auxiliar i al final es van casar. La fisonomia de la comtessa podia corroborar la seva condició de cantat d'òpera, ja que tenia un bust prominent' (CAMPOY 2006: 143).</p> | 08181-30 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||
| 76604 | Esperits de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esperits-de-bell-lloc | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. Al voltant del llinatge dels Bell-lloc s'han originat diferents històries com la dels esperits de Bell-lloc. Segons aquesta creença 'a l'ermita de Sant Andreu el Far, a les tombes dels Bell-lloc, se senten cadenes el dia de Tots Sants' (CAMPOY 2006: 143).</p> | 08181-31 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||
| 76605 | Execucions als Tres Pins de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/execucions-als-tres-pins-de-bell-lloc | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XX | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Entre d'altres es troba la creença que durant la guerra civil es realitzaren diferents execucions. A continuació transcrivim la informació recollida: 'La finca de Bell-lloc, i especialment la masia, per les seves dimensions i aïllament va ser considerada un refugi per a tots dos bàndols durant la Guerra Civil. La masia i l'església eren contínuament registrades, es van cremar tots els elements religiosos i la documentació. En diferents indrets de la finca, però especialment en un extrem (la zona de Tres Pins), es diu que hi va haver un lloc d'execucions durant la guerra. Al costat hi havia Can Pelegrí i la capella de Sant Salvador dels Prats (erigida el 1073 i enderrocada el 1897). Fent de fita termenal hi creixia un arbre centenaris, un pi de tres branques que sortien de la mateixa soca i que va ser abatut pel vent i les obres del gas de l'any 1963' (CAMPOY 2006: 143).</p> | 08181-32 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||||
| 76606 | Fundació del castell pel personatge Gueribert Gueritard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fundacio-del-castell-pel-personatge-gueribert-gueritard | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Al voltant del llinatge dels Bell-lloc s'han originat diferents històries com que el personatge de Gueribert Gueritard no es realment històric: 'Diuen alguns historiadors que buscar un origen comtal al fundador del Castell del Bell-lloc va ser una pràctica habitual del romanticisme quan es buscava un passat il·lustre de totes les cases feudals. El personatge Gueribert Guitard no està absolutament documentat. Els goigs que es cantaven a la festa de Sant Pere, patró de la capella, deien d'aquest llegendari vescomte: De humilitat altra prova Donà lo valent Guibert; Puix que patí fam i fred Ficat en molt trista cova' (CAMPOY 2006: 143).</p> | 08181-33 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||
| 76607 | Dansa de Bell-lloc o Ball Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-bell-lloc-o-ball-pla | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XX | <p>La Roca del Vallès s'hi congreguen diferents llegendes, tradicions, tècniques artesanals, música i dites. Lligada amb el castell de Bell-lloc, trobem una dansa anomenada de Bell-lloc o Ball Pla. Aquesta és d'origen medieval, que és una variació del ball de l'Espolsada que es balla a Marata. La tradició diu que el comte treia a ballar la dona més jove i maca del terme de Bell-lloc, i el pagès més ric de la contrada feia el mateix amb la comtessa.</p> | 08181-34 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p> | 41.6256600,2.3351500 | 444617 | 4608428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||||
| 76608 | Refrany de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-la-roca | <p>PÀMIES, V. (2005): Refranyer temàtic. Obtinguda el 14 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>La Roca del Vallès s'hi congreguen diferents llegendes, tradicions, tècniques artesanals, música i dites. Entre aquestes trobem el refrany següent: 'A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi neix; Vilanova, la flor nova'. S'ha d'esmentar que aquesta dita també deriva en una cançó.</p> | 08181-35 | La Roca del Vallés, 08430 | 41.5892300,2.3259400 | 443818 | 4604390 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||
| 76609 | Cançó popular de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-popular-de-la-roca | <p>VICIOSO MARTÍNEZ, E. (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya. Obtinguda el 14 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>A La Roca del Vallès s'hi congreguen diferents llegendes, tradicions, tècniques artesanals, música i dites. Entre d'altres trobem la cançó següent: 'A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi és; a Vilanova, la flor nova; a Vallromanes, romanins, i a la Roca escorxen pins'. S'ha d'esmentar que aquesta cançó sembla ser que deriva del refrany: 'A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi neix; Vilanova, la flor nova'.</p> | 08181-36 | La Roca del Vallés, 08430 | 41.5892300,2.3259400 | 443818 | 4604390 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||
| 76610 | Llegenda de la fundació del convent de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-fundacio-del-convent-de-la-torreta | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueològica de Granollers i de sus alrededores. Granollers. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. ESTRADA, J; VILLARONGA, L. (1967): La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona. Monografías XXVIII, Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria i Arqueología, Barcelona. PUIGDOLLER I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | <p>La història oral i escrita sobre fets paranormals de la Roca, recull diferents fets relacionats amb el convent de caputxins de la Torreta que presenten un contingut de caire miraculós. L'exemple més famós és el que va lligat amb la decisió del seu emplaçament abans de la construcció. Es va construir el convent en el lloc on els frares van trobar un pa enmig de la vegetació.</p> | 08181-37 | Barri de la Torreta, 08430 | <p>L'origen de l'antic convent del caputxins es troba ja arrelat en la tradició popular, aquesta recull que un grup de frares, tot cercant un lloc ideal per la construcció del futur convent de Granollers, trigaren tant en trobar quelcom que els agradés que els passà l'hora de dinar fent que aquests tinguessin gana. En aquell moment visualitzaren un pa tendre i decidiren, considerant aquest fet com un signe, bastir el convent en aquell lloc. Després que el bisbe de Barcelona Joan Dimes Lloris concedís el 10 de novembre de 1583 la llicència per la fundació caputxina, es realitzà el 18 de desembre del mateix any, durant la festa de la Mare de Déu de l'Esperança, la processó per clavar la creu en el terreny escollit. Així doncs el 15 de febrer de 1584, Dimecres de Cendra, es va col·locar la primera pedra, juntament amb algunes monedes de vuit i de quatre, en presència del degà del Vallès, del rector, dels jurats de la vila, del mestre de cases Antoni Grallufera, així com altres clergues. El final del convent arribà el 27 de febrer de 1812 quan, el general Lacy, durant la primera Guerra Carlista, dóna l'ordre d'enderrocar l'antic convent del caputxins per evitar que l'enemic tingués un punt de recolzament estratègic. La destrucció del convent va ser materialitzada després que els caputxins fixessin la seva nova residència a la casa que el cartoixans de Montalegre tenien a Granollers, on es mudaren entre finals de 1812 i principis de 1813. La situació del convent ha estat un fet altament estudiat per Puigdollers i Noblom. Segons l'autor (PUIGDOLLERS, 1998: 158), l'antic convent es troba situat en la intersecció de la rotonda del Convent Vell, el carrer Uruguai (dit antigament Camí dels Caputxins) i el carrer Veneçuela (l'antic camí del Convent Vell), en la zona on es troba a l'actualitat el dipòsit d'aigua, a escassos metres del límit oriental del municipi, limítrof amb Granollers. L'autor també ubica l'horta del convent en les 'actuals finques dels números 15, 17 i 17-19 del carrer Veneçuela i 27, 29 i 31 del carrer Aragó. A continuació d'aquest hi havia el convent i l'església, fins que el camí girava cap a orient, una mica després de l'actual dipòsit d'aigua, a la l'alçada del numero 27 del carrer Veneçuela' (PUIGDOLLERS, 1998: 160). Així de nord a sud estaria primer un hort, després l'església i el convent i finalment l'horta. En el seu llibre l'autor ubica en uns plànols la situació hipotètica del convent. Actualment la zona on era ubicat el convent és quasi imperceptible, les obres dutes a terme als anys 80 han esborrat els vestigis visibles de l'antic convent, encara així els testimonis orals de la gent del barri, situen i descriuen el convent, amb murs d'un metre d'alçada en el lloc descrit. Puigdollers en el seu llibre annexa unes fotografies on es veuen estructures muràries que, segons l'autor, correspondrien a parts del convent (PUIGDOLLERS, 1998: 326-328).</p> | 41.6040900,2.2991900 | 441602 | 4606057 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||
| 76611 | Origen del topònim de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/origen-del-toponim-de-la-torreta | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueològica de Granollers i de sus alrededores. Granollers. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. ESTRADA, J; VILLARONGA, L. (1967): La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona. Monografías XXVIII, Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria i Arqueología, Barcelona. PUIGDOLLER I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | <p>Es creu que el nom d'un del barris de l'actual terme municipal de la Roca del Vallès, La Torreta, prové de l'existència d'una torre de guaita que hi havia a la zona i que s'identifica amb la desapareguda masia de Can Facundo. 'Pot refermar aquesta creença el que aquesta hipotètica torre, que donaria nom a la zona, estaria en línia recta entre la Torre de Pinós i la Torrassa de Palou' (CAMPOY 2006: 135).</p> | 08181-38 | Barri de la Torreta, 08430 | <p>L'origen de l'antic convent del caputxins es troba ja arrelat en la tradició popular, aquesta recull que un grup de frares, tot cercant un lloc ideal per la construcció del futur convent de Granollers, trigaren tant en trobar quelcom que els agradés que els passà l'hora de dinar fent que aquests tinguessin gana. En aquell moment visualitzaren un pa tendre i decidiren, considerant aquest fet com un signe, bastir el convent en aquell lloc. Després que el bisbe de Barcelona Joan Dimes Lloris concedís el 10 de novembre de 1583 la llicència per la fundació caputxina, es realitzà el 18 de desembre del mateix any, durant la festa de la Mare de Déu de l'Esperança, la processó per clavar la creu en el terreny escollit. Així doncs el 15 de febrer de 1584, Dimecres de Cendra, es va col·locar la primera pedra, juntament amb algunes monedes de vuit i de quatre, en presència del degà del Vallès, del rector, dels jurats de la vila, del mestre de cases Antoni Grallufera, així com altres clergues. El final del convent arribà el 27 de febrer de 1812 quan, el general Lacy, durant la primera Guerra Carlista, dóna l'ordre d'enderrocar l'antic convent del caputxins per evitar que l'enemic tingués un punt de recolzament estratègic. La destrucció del convent va ser materialitzada després que els caputxins fixessin la seva nova residència a la casa que el cartoixans de Montalegre tenien a Granollers, on es mudaren entre finals de 1812 i principis de 1813. La situació del convent ha estat un fet altament estudiat per Puigdollers i Noblom. Segons l'autor (PUIGDOLLERS, 1998: 158), l'antic convent es troba situat en la intersecció de la rotonda del Convent Vell, el carrer Uruguai (dit antigament Camí dels Caputxins) i el carrer Veneçuela (l'antic camí del Convent Vell), en la zona on es troba a l'actualitat el dipòsit d'aigua, a escassos metres del límit oriental del municipi, limítrof amb Granollers. L'autor també ubica l'horta del convent en les 'actuals finques dels números 15, 17 i 17-19 del carrer Veneçuela i 27, 29 i 31 del carrer Aragó. A continuació d'aquest hi havia el convent i l'església, fins que el camí girava cap a orient, una mica després de l'actual dipòsit d'aigua, a la l'alçada del numero 27 del carrer Veneçuela' (PUIGDOLLERS, 1998: 160). Així de nord a sud estaria primer un hort, després l'església i el convent i finalment l'horta. En el seu llibre l'autor ubica en uns plànols la situació hipotètica del convent. Actualment la zona on era ubicat el convent és quasi imperceptible, les obres dutes a terme als anys 80 han esborrat els vestigis visibles de l'antic convent, encara així els testimonis orals de la gent del barri, situen i descriuen el convent, amb murs d'un metre d'alçada en el lloc descrit. Puigdollers en el seu llibre annexa unes fotografies on es veuen estructures muràries que, segons l'autor, correspondrien a parts del convent (PUIGDOLLERS, 1998: 326-328).</p> | 41.6040900,2.2991900 | 441602 | 4606057 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||
| 76612 | Festa de la Creu de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-creu-de-la-torreta | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueològica de Granollers i de sus alrededores. Granollers. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. ESTRADA, J; VILLARONGA, L. (1967): La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona. Monografías XXVIII, Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria i Arqueología, Barcelona. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | XX | <p>La festa tradicional de la Creu de la Torreta consisteix en una ofrena floral a la creu de terme que hi ha a la carretera que es troba al llindar amb el Municipi de Granollers. Aquesta es celebra, des de 1980, el primer cap de setmana de maig, és un desdoblament tradicional de la festa de l'Exaltació de la Sant Creu que es celebra tradicionalment el dia 3 de maig, i que a la Torreta es va escollir com a patrona. Cal esmentar que la festa que és organitzada per l' Ajuntament i Comissió de Festa de La Torreta.</p> | 08181-39 | Barri de la Torreta, 08430 | <p>El barri de la Torreta va voler, des de l'any 1980, tenir una celebració festiva pròpia. Aprofitant el fet que a la carretera hi ha una creu de terme, la comissió que en aquell moment organitzava les festes, va proposar que es celebrés la festa de la Creu. La primera eucaristia fou dirigida per Mossèn Josep Monfort, rector de Sant Sadurní de la Roca, i a partir de 1982 fou celebrada per Mossèn Rodolf Puigdollers. S'ha d'esmentar que la creu on es celebra la festa es va situar a la Torreta l'any 1915 i es l'antiga creu de terme entre Granollers i Palou. Aquesta va ser resituada donat que en aquella època al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el Marqués de Sta. Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa. També s'ha de mencionar que en les tradicions cristianes hi havia litúrgicament dues festes de la Creu: -El 14 de setembre, festa de l'Exaltació de la Santa Creu, que té el seu origen l'any 335 d. C amb la inauguració de la gran basílica de l'Anàstasi, on es troba el Calvari i el Sant Sepulcre (la tradició parla de la Invenció de la Santa Creu, és a dir, del Trobament de les restes de la creu de Crist per part de Sta. Helena, mare de l'emperador Constantí). És la festa de la Creu més antiga, nascuda a Orient. La litúrgia actual, després del Concili Vaticà II, conserva tan sols aquest celebració, ja que en el calendari actual s'han evitat les dobles celebracions. - El 3 de maig, anomenada també popularment festa de la Creu de maig. Era tradicional que els nens sortissin amb unes petites plataformes amb una creu, portades entre quatre o entre dos, pels carrers, cantant una cançoneta i demanant diners per a fer després un petit berenar o comprar-se alguns caramels. Les creus es guarnien amb flors. Algunes poblacions de Catalunya tenen la seva festa aquest dia. Era tradicional aquest dia beneir el terme municipal des de la creu de terme. La Catedral de Barcelona, per exemple, està dedicada a la Santa Creu.</p> | 41.6040900,2.2991900 | 441602 | 4606057 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76612-foto-08181-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76612-foto-08181-39-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | S'ha d'esmenar que la creu va entrar a formar part de l'escut del barri. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76613 | Festa dels 3 Tombs (Sant Antoni Abad) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-3-tombs-sant-antoni-abad | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> | XX | <p>La festa anual consagrada a Sant Antoni Abat es celebra el tercer cap de setmana de febrer. Aquesta es duu a terme amb un cercavila itinerant pel nucli de la Roca del Vallès. Tradicionalment es realitza una processó que va acompanyada d'una desfilada amb els animal que es beneïren i on els carros que els acompanyen es guarneixen amb branques del bosc i flors. Aquesta festa també és coneguda com la festa dels 'Tres Tombs' per la particularitat de donar 3 voltes a l'església en aquesta particular processó. Actualment, encara que es conserven bona part de les tradicions que li donaren origen, la festa és un acte de record d'aquelles èpoques no tan llunyanes en què els animals eren el principal mitjà de transport i una eina de treball insubstituïble. Per últim cal esmentar que la festa està organitzada per l'entitat 'Amics dels Arriers' i pel propi Ajuntament de La Roca del Vallès.</p> | 08181-40 | La Roca del Vallés, 08430 | <p>La festa en honor a Sant Antoni Abad, patró dels animals, té els seus orígens als anys 70 del segle XX. Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251? - 356) fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases. Arreu de Catalunya es celebren diades de benedicció dels animals sota la consagració de Sant Antoni Abat. Moltes d'aquests festes son conegudes amb el sobrenom de La Festa dels Tonis.</p> | 41.5892300,2.3259400 | 443818 | 4604390 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76613-foto-08181-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76613-foto-08181-40-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76614 | Celebració del Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celebracio-del-corpus | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> | XX | <p>El Corpus Christi o Cos de Crist, és una festivitat de l'església Catòlica destinada a venerar l'Eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic que es situa el dijous següent a l'octava de Pentecosta. Es tracta d'una celebració d'origen medieval en la que es venera públicament el sagrament de l'eucaristia, la doctrina del cos sant de Crist. La festa va arrelar ràpidament en els diferents estaments de la societat medieval i actualment es celebra en diferents punts de Catalunya, amb un perfil molt més lúdic i pagà, havent perdut molt dels seus elements litúrgics originals. Es per això que hom considera les processons del Corpus com l'antecedent de les actuals cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats. En el cas de La Roca del Vallès, hi ha la tradició de realitzar unes catifes de flors que guarneixen els carrers del casc antic, especialment el carrer Major i el carrer de Dalt. Cal esmentar que la festa s'organitza gràcies a la Comissió de Festa Casc Antic amb el suport de l'Ajuntament.</p> | 08181-41 | Carrer de Dalt i carrer Major, 08430 | <p>El Corpus és una festivitat catòlica que se celebra el dijous o el diumenge següent al diumenge de la Santíssima Trinitat per commemorar l'eucaristia i que històricament es remunta a època medieval. La festa fou impulsa per la pietat popular i per santa Juliana de Lieja (1193-1255), encara que oficialment no fou establerta fins el 1264 per Urbà IV i universalitzada per Joan XXII el 1316 que es quan arrela als Països Catalans. Durant molts segles i als més diversos països, la festa ha estat celebrada amb processons i altres manifestacions públiques religioses, fastuoses i dotades d'una participació popular molt considerable.</p> | 41.5894500,2.3259100 | 443816 | 4604414 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76614-foto-08181-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76614-foto-08181-41-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76615 | Pessebres vivents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebres-vivents | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> | XX | <p>El pessebre vivent correspon a la representació del naixement de Jesús de Natzaret segons els evangelis de Lluc i Mateu, a través de personatges vius i aprofitant un entorn o paratge rústic amb interès arquitectònic o un indret orogràficament espectacular i que tenen lloc els mesos de desembre i gener, en ocasió de les festes nadalenques. En el cas de la Roca del Vallès es celebren no un sinó tres, disposats a diferents llocs del municipi: -Al CEIP La Torreta i entorn de Can Tàpies organitzat entorn al tercer cap de setmana de desembre per l'Ajuntament i per l'Associació amics del pessebre Vivent de La Torreta. -Al Casc antic, organitzat vers el 26 de desembre per l'Ajuntament i per l'Associació amics del Pessebre Vivent de La Roca -A l'Horta de La Rectoria de santa Agnès, organitzat entorn al tercer cap de setmana de desembre per l'Ajuntament i l'Agrupació Pessebrista de la Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes.</p> | 08181-42 | La Roca del Vallès, 08430 | <p>A Catalunya hi ha tradició documentada de pessebres des del segle XIV, i segons algunes fonts es creu que ja Sant Francesc d'Assis organitzà vers el 1233 el primer pessebre vivent a Rieti, Itàlia. Encara així no van començar a tenir rellevància fins a la meitat del segle XX, on el primer que es torna a documentar correspon al Pessebre Vivent d'Engordany, iniciat l'any 1956 a Engordany (Andorra) per Esteve Albert i Corp. A Catalunya es tenen notícies ja de l'any 1959 quan es realitzà el pessebre vivent de Castell d'Aro (Baix Empordà).</p> | 41.5894500,2.3259100 | 443816 | 4604414 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76615-foto-08181-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76615-foto-08181-42-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76616 | Gegants de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-roca | <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. LAGLERA, A. [et al.] (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Barcelona.</p> | XX | <p>Els gegants són, des del punt de vista del folklore, unes figures de grans dimensions que representen nobles, reis o personatges amb indumentària tradicional que, al costat dels capgrossos, surten a ballar a les festes majors de molts pobles dels Països Catalans durant els cercaviles. En el cas de La Roca del Vallès, la tradició gegantera com element folklore i signe de identitat del poble hi és present gràcies a la Colla Gegantera que fou fundada el 1989 i és formada, primàriament per una digna dama i un fort guerrer: L'Emma i l'Odó. Odó és un fort i corpulent guerrer barbut. Porta un casc amb un petit cap d'àliga al centre i dues ales verticals al costat, d'on li surt una malla que li cobreix el coll. Vesteix de vermell amb un escut al pit amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi que s'inspira en el de l'església parroquial. Va cenyit amb un cinturó i cobert amb una capa marró i va armat amb una espasa a una mà i una pavesina amb un escut a l'altra. Aquest gegant té un pes de 60 kg i una alçada de 4,05 m i és fabricat amb fibra de vidre. Emma és una noble dama rossa elegant i senzilla. Vesteix de blau amb una capa grana i llueix un collaret d'orna i sosté un pom de flors. Presenta un pes de 60 kg i una alçada de 3,95 m i també és fabricat amb fibra de vidre. Tots dos foren construïts el Sr. Antoni Mujal Els gegants van ser presentats en públic el 9 de setembre de 1989, durant les festes majors els gegants van ser presentats en públic juntament amb quatre capgrossos: el frare rialler, la dama coqueta, el trobador engrescat, i la vella xerrameca. Anys més tard es varen construir més capgrossos (la princesa, el príncep, l'orellut i la iaia) a càrrec del Sr. Pipo Llobet i posteriorment un gegantó de nom Jofre, que ruixa a la gent amb aigua de la seva boca i que fou creat ver el 1996 pel Sr. Antoni Mujal. Cal mencionar que vers el 1994 aquests dos gegants escenificaren la seva cerimònia nupcial i que els seu afany de veure món els ha portat a llocs d'arreu del país i fins i tot als Països Baixos, on marxaren per celebrar el 25é aniversari del la creació de l'associació gegantera 'Gigantius de Maastricht' (1969-1994).</p> | 08181-43 | La Roca del Vallès, 08430 | <p>L'origen del Gegants es remunta a la Baixa edat mitjana quan, en les 'festes cortesanes de diferents països de l'Europa occidental es començà a adoptar el costum d'incorporar ninots antropomorfs fets de fusta i cartró de grans proporcions dissenyats per amagar un home al seu interior que, subjectant-los per l'armadura o cavallet de fusta, els feia dansar al so d'una melodia. Al segle XIV, els entremesos i les seves figures foren incorporats a la processó del Corpus potser per accentuar-ne el relleu. Als Països Catalans la tradició apareix documentada ja el 1424, a Barcelona, en relació amb la processó del Corpus (figures de David, Goliat i Sant Cristòfol), i aviat es difongué a València i a Mallorca. La figura femenina (geganta) aparegué en el segle XVI. A València, des del segle XVII, i a Catalunya, des del segle XIX, s'acompanyà dels capgrossos (cabets al País Valencià). Al segle XIX la tradició transcendí la festa del Corpus i es féu present a les festes majors i de carnaval. Després d'una llarga crisi durant la segona etapa del franquisme, la tradició es recuperà amb força a partir de la dècada de 1980. Es restauraren i reproduïren els vells gegants, se'n construïren de nous, es crearen colles i associacions i se celebraren trobades de gegants, que portaren les figures i els geganters més enllà de l'àmbit local. Aquests gegants contemporanis són fabricats de fibra de vidre i altres materials més lleugers que els tradicionals. Entre els constructors de gegants més reconeguts destaca Manel Casserres i Boix, que treballà a cavall del vell i del nou període que ha viscut la festa durant el segle XX. El 1984 es creà l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, que des de l'any següent designa anualment una Ciutat Gegantera de Catalunya i des de l'any 2000 organitza la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya' (VIQUIPÈDIA n.d).</p> | 41.5894500,2.3259100 | 443816 | 4604414 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76616-foto-08181-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76616-foto-08181-43-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que la llegenda del Gegant de la Roca està lligada amb aquests personatges. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76617 | Festa de la Prehistòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-prehistoria | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festa de la prehistòria. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011. TANIT S. L (n.d): Inici. Obtinguda el 15 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>La festa de la prehistòria es realitza a La Verneda de la Font de La Salut on es recrea un poblat prehistòric i una sèrie de tallers dirigits a nens de totes les edats i també a un públic adult on es recrearà la vida quotidiana d'un poblat prehistòric on es faran diferents tallers: Cacera, joieria prehistòrica, la transformació del blat a la farina, cistells, etc. Durant la festa també es realitzen visites guiades a la Ruta Prehistòrica.</p> | 08181-44 | La Verneda de la Font de La Salut, 08430 | <p>La festa de la prehistòria es celebra a La Roca del Vallès el 20 de juny i es realitza des del any 2010 quan fou creada per Tanit, didàctica i difusió cultural S.L. i organitzada juntament amb l'Ajuntament de la Roca del Vallès.</p> | 41.5914300,2.3201800 | 443340 | 4604638 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76617-foto-08181-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76617-foto-08181-44-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Tanit és una empresa de gestió del patrimoni formada per arqueòlegs, historiadors i antropòlegs. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76618 | Aplec de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-malanyanes | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>El segon cap de setmana de maig, a l'Horta de Santa Agnès de Malanyanes, es celebra un aplec davant de l'església del mateix nom. Durant els últims anys s'han fet dinars populars acompanyats d'alguna activitat d'animació. Cal mencionar que la festa l'organitza l'Ajuntament conjuntament amb la Comissió de Festes de Santa Agnès.</p> | 08181-45 | Horta de la Rectoria (Santa Agnès de Malanyanes), 08430 | 41.6051800,2.3541300 | 446181 | 4606143 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76618-foto-08181-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76618-foto-08181-45-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||
| 76619 | Escut animalístic a la creu de terme de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-animalistic-a-la-creu-de-terme-de-la-torreta | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | La creu de terme de la Torreta fou resconstruida l'any 1911. | <p>Es tracta d'un escut situat al sòcol de la creu de terme de la Torreta. El sòcol és de planta circular bastit en pedra lligada amb morter, i està format per quatre tambors disposat en gradació. L'inferior presenta tres escuts de pedra encastats al parament, dels quals el de la banda de llevant és l'únic de caire animalístic de l'element. Tot i que l'escut està un xic degradat s'observa un ocell de perfil. A mode d'hipòtesi, l'au es pot identificar o bé amb un colom o bé amb una gralla, aquesta última relacionada amb l'escut de Granollers, de la mateixa manera que els escuts quadribarrats presents en el sòcol també. Tota la construcció és de pedra.</p> | 08181-46 | Carrer de la Costa Brava- Passeig de can Grau, 08430 | <p>La creu fou situada al barri de la Torreta l'any 1915 i correspon a l'antiga creu de terme de Palou, ubicada entre Granollers i Palou. La nova localització respon al fet que al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el marqués de Santa Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa, can Grau. Tal i com indica la inscripció del basament, la creu fou reconstruïda l'any 1911 pel senyor Federico Ricart de Granollers, marquès de Santa Isabel des del 1856.</p> | 41.6003900,2.2982600 | 441521 | 4605647 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76619-foto-08181-46-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons el Decret del 14 de març de 1963, de protecció d'escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i similars, si l'escut és heràldic ha ser BCIN. Tot i això, caldria un estudi més elaborat de l'element per assegurar-ho. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76620 | Escuts de Catalunya a la creu de terme de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escuts-de-catalunya-a-la-creu-de-terme-de-la-torreta | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | La creu de terme de la Torreta fou resconstruida l'any 1911. | <p>Es tracta de dos escuts situats al sòcol de la creu de terme de la Torreta. El sòcol és de planta circular bastit en pedra lligada amb morter, i està format per quatre tambors disposat en gradació. L'inferior presenta tres escuts de pedra encastats al parament, dels quals el de la banda de migdia i el de tramuntana es corresponen amb l'escut de Catalunya. El de migdia està més ben conservat que l'altre. Adossat a la banda de ponent del tambor hi ha un gran carreu de pedra decorat amb un altre escut degradat, tot i que sembla que torna a ser l'escut de Catalunya, en aquesta ocasió potser coronat. No es descarta, tot i que a mode d'hipòtesi, que aquests elements facin referència a l'escut de Granollers (cal tenir en compte que el quart escut present al sòcol representa un ocell, el qual podria fer referència a la gralla de l'escut de Granollers). Tota la construcció és de pedra.</p> | 08181-47 | Carrer de la Costa Brava- Passeig de can Grau, 08430 | <p>La creu fou situada al barri de la Torreta l'any 1915 i correspon a l'antiga creu de terme de Palou, ubicada entre Granollers i Palou. La nova localització respon al fet que al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el marqués de Santa Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa, can Grau. Tal i com indica la inscripció del basament, la creu fou reconstruïda l'any 1911 pel senyor Federico Ricart de Granollers, marquès de Santa Isabel des del 1856.</p> | 41.6003900,2.2982600 | 441521 | 4605647 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76620-foto-08181-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76620-foto-08181-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76716 | Tesdàlia Coronopifòlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tesdalia-coronopifolia | XX | <p>La tesdàlies són un gènere de plantes amb flors que pertanyen a la família Brassicaceae i que presenta tres espècies: Teesdalia coronopifolia, Teesdalia nudicaulis, Teesdalia verna. Al terme municipal es pot trobar la teesdalia coronopifolia, encara que actualment només és localitzada a les rodalies del cementiri de la Roca del Vallès, però que és probable la seva presència en ambients similars. La tesdàlia coronopifòlia (Teesdalia coronopifolia) es caracteritza per ser una petita planta anual de caire mediterrani, de menys de 15 cm, que fa nombroses tiges floríferes. La seva època de floració fluctua entre el febrer i el maig. 'Gairebé totes les fulles estan disposades en roseta basal, i són pinnatipartides amb lòbuls estrets i aguts, el terminal més gran. Les fulles caulinars són escasses i molt petites. Les flors es disposen en un raïm terminal, i són molt petites. Els pètals mesuren 1 mm com a màxim, i els sèpals són més petit fins i tot. El fruit és una silícula amb una estreta ala' (UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS n.d).</p> | 08181-143 | Cementiri, C-1415c (km. 15), 08430. | 41.5897400,2.3332900 | 444431 | 4604442 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76716-foto-08181-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76716-foto-08181-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||
| 76717 | Julivert venecià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/julivert-venecia | XX | <p>El Julivert venecià (Peucedanum alsaticum ssp. venetum) és una espècie del gènere del peucedanum que es caracteritza per ser una herba aromàtica perenne amb una tija cilíndria forta que mesura entre els 50 i els 180 cm d'alçada. Presenta unes fulles verdes fosc, verdes i grises deltoides -ovalades. És considerada molt rara dins de Catalunya i a La Roca del Vallès s'ha localitzat a la zona del Rec del Molinar en situació d'extrema precarietat (quatre individus). El reforçament de la població amb individus joves i la col·laboració de la comunitat de regants, ha permès iniciar el procés de recuperació d'aquesta espècie.</p> | 08181-144 | Rec del Molinar, 08430. | 41.5921400,2.3282000 | 444009 | 4604712 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76717-foto-08181-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76717-foto-08181-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||
| 76718 | Orquídia abellera catalana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidia-abellera-catalana | XX | <p>L'Orquídea Abellera Catalana (Ophrys bertolonii Moretti subsp. Catalaunica), és una planta perenne bulbàcia de la família de les orquidàcies que són orquídies menudes que tenen la particularitat de que llur inflorescència és semblant al cos d'un himenòpter com a ajuda a la pol·linització. Per això als països catalans se les coneix amb els malnoms de 'borinot', abelleres, mosques, mosques d'ase, mosqueres i aranyes, així com 'sabatetes de la Mare de Déu' o 'sabatetes del nen Jesús'. Encara que es comptabilitzen unes 40 espècies, l'espècie que tractem és una orquídia endèmica del centre i nord de Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida) i del sud de França. El seu hàbitat natural són les brolles, prats secs i pastures. Físicament se'ns presenta com una 'herba tuberosa de tiges rectes i simples amb fulles que es disposen majoritàriament en roseta basal, encara que hi ha 1-2 fulles caulinars ± embeinadores. La inflorescència és una espiga laxa i pauciflora. El periant està format per dos verticils de 3 tèpals cadascun. Els externs són rosats amb el nervi medial verd. Els interns són d'un rosa més intens; el label, que correspon al tèpal intern més inferior, és d'un porpra negrós, amb una taca central violàcia y brillant. El fruit és una càpsula amb moltes llavors molt petites' (UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS, n.d). La seva època de floració bascula entre l'abril i el juny.</p> | 08181-145 | La Roca del Vallès, 08430. | 41.5671000,2.3317100 | 444280 | 4601929 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76718-foto-08181-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76718-foto-08181-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||
| 76719 | Orquídia de tardor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidia-de-tardor | XX | <p>L'Orquídia de Tardor (spiranthes spiralis), és anomenada així perquè és una de les poques orquídies que floreixen a la tardor. És una espècia d'orquídia terrestres de la subclasse Liliidae de la família de les Orchidaceae del gènere Spiranthes. És molt característica la seva inflorescència perquè les flors, que són petites i de color groguenc, es disposen formant una hèlix a sobre del peduncle. Es localitza a Alacant, Barcelona, Castelló, Girona, illes balears Tarragona i a les Illes Balears i en general la ona dem mediterrani nord europeu. El seu hàbitat natural són les zones seques i pedregoses. La seva època de floració fluctua entre setembre i novembre.</p> | 08181-146 | La Roca del Vallès, 08430. | 41.5671000,2.3317100 | 444280 | 4601929 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76719-foto-08181-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76719-foto-08181-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | En castellà se la coneix com 'trenzas de muchacha'. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||
| 76720 | Tritó Verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trito-verd | <p>CAPMENY, R; VILLERO, D. (2001): Amfibis i rèptils del Parc de la Serralada Litoral. Minuartia, estudis ambientals, Sant Celoni. VIQUIPÈDIA (N.D): El tritó verd. Obtinguda el 17 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>El tritó verd (triturus marmoratus), és un amfibi de l'ordre dels urodels i de la família dels salamàndrids. És principalment terrestre i la seva distribució és europea. La seva època reproductora s'allarga de mitjan febrer a mitjan maig i les larves són a l'aigua de principis de maig a principis de juliol; hi ha indicis no concloents d'una segona època de reproducció entre octubre i novembre. Aquesta espècie viu a boscs i camps que siguin propers a zones aquàtiques. Les altes elevacions dels climes mediterranis són l'hàbitat preferit pels tritons verds. Tanmateix, no es solen trobar a més de 1000 metres d'altitud. Geogràficament es localitza a la major part de França, al nord d'Espanya i de Portugal. Tanmateix al Parc de la Serralada Litoral es té documentada la seva presència a l'antiga riera d'Argentona i una a la Roca. Sembla, doncs, que el tritó verd es troba en localitats associades a la conca de la riera d'Argentona (cosa concordant amb el fet que es trobi també a localitats del Corredor), i del Mogent, sempre, però, com a espècie molt escassa. Encara així, s'ha de remarcar que la seva presència es molt rara i de difícil documentació.</p> | 08181-147 | La Roca del Vallès, 08430. | 41.5671000,2.3317100 | 444280 | 4601929 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76720-foto-08181-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76720-foto-08181-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que actualment encara que no es troba amenaçat, les seves poblacions tenen tendència a decréixer. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76722 | Camí ramader de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-canoves-0 | <p>L'INSTITUT AGRÍCOLA (2009): La normativa referent als camins en el món agrari (I): Les vies pecuàries a Catalunya. MIRALLES I SABADELLS, F.; QUERALT I BASSA, A.; SALA I MARTI, P. (2002): Els camins ramaders del Vallès Oriental. Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers.</p> | XX | <p>Els camins ramaders a Catalunya són molt nombrosos, i darrerament s'està intentant recuperar donat que la ramaderia a caigut en l'ús excessiu de l'estabulació. Aquests camins ramaders van lligats estretament amb la transhumància o migració estacional del ramats a la recerca de pastures segons l'època de l'any: A la muntanya a l'estiu (pastures d'estiu o agostejadors) o la plana a l'hivern (pastures de la plana). El camins ramaders acostumen a ser discontinus, passant del camí ral o camí veïnal per a acabar discorrent per les carenes o per zones interfluvial, allunyant-se de les vall i conreus per no entra en conflicte amb els agricultors. Al terme municipal de la Roca del Vallès hi transcorre en diferents parts el camí ramader de Cànoves. Aquest té el seu origen al coll de Pou d'en Besa, i un cop arribat a l'alçada de la font del frare, una vegada passada la urbanització Cànoves Residencial, el camí es bifurca i pren dos direccions: un cap a Llinars del Vallès i l'altre cap a La Roca del Vallès, on pujarà la serra del Corredor per Santa Agnès de Malanyanes. Aquest no és l'únic tram del camí ramader donat que n'hi ha un altre situat a la carretera de Marata a Cardedeu, travessant l'autopista A-7 i pujant per Santa Agnès de Malanyanes arriba al coll de Parpers i al camí ramader de la serra del Corredor. Un últim tram estaria situat vora el riu Mogent, a l'alçada del camí en el trencat de can Claus. Superat el riu, es desconeix el trac exacte d'aquest camí ramader, però s'ha esbrinat que arriba a Santa Agnès de Malanyanes, passant per Ca l'Esquerrà, per l'Ermita de la Mare de Deu de Malanyanes i arribant al coll de Parpers i Sant Bartomeu de Cabanyes, on es troba amb el camí ramader de la Serralada Litoral.</p> | 08181-149 | Paratge de Sant Bartomeu de Cabanyes, 08430. | <p>Les vies pecuàries tenen la seva època d'esplendor sota els auspicis del Honrat Consell de la Mesta (organització ramadera i econòmica creada per Alfonso X) que actuà al Regne de Castella durant els segles XIV a XIX la seva abolició es dugué a terme el 1836 -. A Catalunya no tingué massa influència però també es protegiren dites vies. Aquests camins utilitzats per la transhumància dels ramats eren situades estratègicament, com una gran xarxa interconnectada, unien les pastures d'estiu a la muntanya amb les d'hivern a la terra baixa. Avui en dia, després de set segles d'existència, els camins ramaders continuant travessant i recorrent la Península Ibèrica al llarg d'uns 125.000 quilometres de longitud, ocupant una superfície de 425.000 hectàrees en més de quaranta províncies. A Catalunya no existeix un inventari únic, però es calcula que almenys n'hi ha uns 8.300 quilòmetres.</p> | 41.5622100,2.3417100 | 445110 | 4601380 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76722-foto-08181-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76722-foto-08181-149-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que tots els camins ramaders són de domini públic i protegits per la Llei 3/1995 per la que el ramat té dret de pas, així que cap persona, autoritat, carretera o ciutat no pot negar-hi el dret de pas. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76723 | El repte dels cargols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-repte-dels-cargols | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>El Repte dels Cargols és el nom com es coneix un tradició festiva ha arrelat durant els darrers anys en la tradició del terme municipal de La Roca del Vallès i que es celebra dins de la festa major d'estiu de La Torreta que té lloc, des de finals dels anys 70, durant la segona quinzena del mes de juliol i és organitzat per l'Ajuntament de La Roca del Vallès i la comissió de Festes La Torreta. El repte consisteix en una petita cursa realitzada per dos grups o colles que han d'anar regant rajoles per que, el cargol (persona disfressada), pugui avançar lliscant a la meta. El guanyador serà aquell que hi arribi en primera posició.</p> | 08181-150 | Barri de la Torreta, 08430. | 41.6040900,2.2991900 | 441602 | 4606057 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76723-foto-08181-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76723-foto-08181-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||
| 76724 | Fons documental de l'Arxiu de la Memòria Popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-memoria-popular | <p>ARXIU DE LA MEMÒRIA POPULAR (2006): Arxiu de la Memòria Popular: una porta oberta a les històries anònimes. Obtinguda el 21 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>El fons documental de l'Arxiu de la Memòria Popular, actualment ubicat en el Centre Cultural de la Roca del Vallès, va sorgir amb la intenció de promoure l'estudi i investigació de la història del país mitjançant reunir, conservar i catalogar tot tipus de memòries, testimonis, correspondència, autobiografies, documentació en àudio i vídeo que puguin donar a conèixer experiències personals o col·lectives, viscudes per l'autor o autors d'aquests documents. L'arxiu està gestionat per l'Ajuntament de la Roca del Vallès amb la col·laboració de l'Associació Amics de l'Arxiu de la Memòria Popular. L'arxiu reunia en un principi un total de 451 documents i divers fons relacionat amb el patrimoni documental del terme que abasta un volum total de 95 metres. Aquest està gestionat mitjançant el programa informàtic Gestió Integral d'Arxius Municipals de la Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. D'aquests documents, 210 són obres autobiogràfiques que han participat al premi de Memorialisme popular. De les altres 241, bona part pertanyen a fons privats cedits a l'Arxiu. Entre aquestes trobem les següents: Diaris: Personals (8), de guerra (4), de viatges (6). Memòries: Personals (166), de guerra (32). Epistolaris 5. Altres: 17. Llegat família Amat i Mir: 115 Llegat família Gómez Bertrán: 64 Llegat família Sala Bovet: 34 Destacar que de les 210 obres autobiogràfiques, 79 parlen explícitament de la Guerra Civil.</p> | 08181-151 | Centre Cultural- C/ Lope de Vega n. 10-1ª planta, 08430. | <p>L'Arxiu de la Memòria Popular de la Roca del Vallès fou fundat el 1998, seguint l'exemple del poble italià de Pieve Santo Stefano, creat el 1984. Posteriorment el dia 20 de gener de 1999 es va crear l'Associació 'Amics de l'Arxiu de la Memòria Popular' amb la finalitat d'organitzar i gestionar, conjuntament amb l'Ajuntament de La Roca del Vallès, el fons i les activitats de l'Arxiu. L'Arxiu de la Memòria Popular forma part de l'Associació Europea per a l'Autobiografia (APA) i coopera amb l'Archivio Diaristico Nazionale d'Itàlia, els Archives de le Vie Privée de Carouge (Suïssa), la Universidad de Alcalá de Henares etc. El principal mitjà d'adquisició de documentació i de promoció de l'Arxiu és la convocatòria anual del Premi 'Romà Planas i Miró' en el qual poden participar totes les persones que ho desitgin amb obres de caràcter autobiogràfic, que donin testimoni total o parcial de la seva vida i que no hagin estat publicades amb anterioritat. El Fons documental de l'Arxiu de la Memòria Popular està a disposició de tothom que vulguin estudiar un període històric mitjançant la micro-història, l'anàlisi de les vivències particulars de totes aquelles persones que han fet una història paral·lela a la història oficial.</p> | 41.5830400,2.3257000 | 443793 | 4603703 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76724-foto-08181-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76724-foto-08181-151-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que arran d'un conveni signat l'any 2006 amb la Universitat de Barcelona, a l'arxiu es van dipositar 850 obres autobiogràfiques, arribant així a un total de 1301 obres que actualment estan en tractament de contingut. Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76760 | Font de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-bartomeu | XX | <p>Font natural obrada que es troba ubicada dins del Gr-92, a prop de Sant Bartomeu de Cabanes. La font presenta un brollador metàl·lic que surt d'un paret bastida amb pedres sense treballar, a mode de feixa. Sota d'aquest es pot apreciar una petita bassa retallada a la roca que presenta un regueró per poder evacuar l'aigua. No presenta cap característica arquitectònica rellevant.</p> | 08181-179 | Paratge de Sant Bartomeu de Cabanyes, 08430 | 41.5629000,2.3404700 | 445007 | 4601457 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76760-foto-08181-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76760-foto-08181-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76760-foto-08181-179-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||
| 76764 | Can Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sol | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès (n.d).. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici urbà aïllat de planta rectangular, que presenta una coberta composta formada per teulades de dos aiguavessos, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. Presenta una torre adossada de planta poligonal, coberta de teula piramidal i una planta més d'alçada que la resta de la construcció. Cada façana presenta el cos central avançat respecte el pla de l'edifici i una ordenació simètrica de les obertures. Aquestes són rectangulars i d'arc de mig punt, amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal presenta un porxo sostingut per columnes helicoïdals bastides en maons, que sostenen el balcó del primer pis, corregut i amb balustrada decorada. A banda i banda hi ha dos balcons més exempts, amb llosana motllurada sostinguda per mènsules decorades. A la segona planta, el balcó és exempt i amb barana de ferro, més senzill. Les façanes de migdia i ponent presenten una tribuna poligonal avançada respecte el cos central, coberta per una terrassa al nivell del pis delimitada per una barana. La de ponent es correspon amb una balustrada. La construcció presenta els revestiments arrebossats i pintats. A escassos metres a tramuntana hi ha la resta del conjunt, amb edificis destinats a la policia municipal i al jutjat de pau. Presenten les mateixes característiques estilístiques que la resta de la construcció, amb cobertes de teula vidrada de dos o tres vessants i organitzats en una i dues plantes. Són característics els porxos que protegeixen els portals d'accés, amb columnes i teulades vidrades de tres vessants.</p> | 08181-183 | C. de Catalunya, 24, 08430 | <p>L'edifici fou construit per l'arquitecte Lluís Planas i Calvet l'any 1920. És autor de diverses obres modernistes a la comarca i representant del corrent més ornamental i exhuberant pel que fa a la decoració. Malgrat tot, l'actual ajuntament de la Roca s'adscriuria a una línia de caire més noucentista. Inicialment la casa la va començar un tal Pinyol, tot i que no la va poder acabar per falta de diners. Entre el 1920 i 1923 la va comprar la senyora Agustina, dona de Joan Sol, i va fer construir tot el recinte. Abans de la guerra, a l'edifici on hi ha el jutjat de pau, hi vivia el doctor Josep Pujol. Durant la guerra, ocuparen aquest mateix edifici el Comitè, l'Ajuntament i un grup de guàrdies d'assalt. Després de la guerra, dues mestres de la Roca visqueren a la casa de can Sol i, més tard, la família Gavarró ocupà l'edifici on hi ha actualment la Policia Municipal. Un cop mort el senyor Sol, el seu hereu vengué la propietat a Jaume Vallhonesta. Posteriorment, Francesc Mestres i Andreu, exalcalde de la Roca, la comprà i convertí en Casa de la Vila. La construcció fou objecte d'una gran rehabilitació l'any 1982, quan es recuperà pel servei del poble, amb l'ajuda de la Diputació de Barcelona de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 1920 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76764-foto-08181-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76764-foto-08181-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76764-foto-08181-183-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Lluís Planas Calvet | Actualment, l'edifici està essent objecte d'un ampliació de la sala de plens i de la construcció de les noves oficines de la policia municipal, a la banda de tramuntana de la construcció. Es preu que finalitzin a mitjans del 2011. | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||
| 76765 | Can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrents-2 | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1987. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular format per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta holandesa bastida amb teula i està distribuït en planta soterrada, planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta una composició simètrica de les obertures. Són totes rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats i motllurats. El portal d'accés compta amb una clau decorada central amb les inicials 'S.P' gravades al mig. Els finestrals del primer pis tenen sortida a balcons exempts amb llosanes semicirculars. La finestra de les golfes és triforada. La façana de migdia presenta un cos rectangular adossat cobert per una terrassa al pis, que en origen presentava una galeria oberta a la planta baixa, a la que s'accedia mitjançant dos trams d'escales situades als extrems de la construcció. Actualment, la galeria ha estat tancada amb grans finestrals de vidre, inclosos els accessos laterals. La terrassa està delimitada per una balustrada de pedra i el nivell inferior presenta obertures d'arc rebaixat amb els emmarcaments arrebossats. Adossada a l'extrem de migdia de la façana de ponent destaca una torre de planta quadrada distribuïda en cinc nivells, amb coberta piramidal de teula i obertures rectangulars que presenten les mateixes característiques anteriors. Adossat a la façana de llevant destaca l'altre cos, de planta rectangular, distribuït en tres nivells i amb la coberta de teula de tres aiguavessos. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats</p> | 08181-184 | C. d'Anselm Clavé, 44, 08430 | <p>El cognom Torrents apareix mencionat dins del municipi de la Roca en el fogatge de l'any 1553. Tot i això, la construcció és una obra de finals del segle XIX adscrita al corrent noucentista. En aquest sentit cal dir que la zona de creixement del municipi neix a partir del carrer d'Anselm Clavé, prenent el curs del riu Mogent i la carretera de Vilanova del Vallès com a eixos. En aquest sector hi ha edificis bastits entre finals del segle XIX i principis del segle XX, de línies modernistes i noucentistes, adaptats al moviment d'estiueig i de segona residència sorgit a l'època. Sabem que l'edifici va pertànyer a la Caixa de Pensions. L'actual plaça dura situada a migdia de la construcció, delimitada pels carrers Montseny, Pompeu i Fabra, d'Anselm Clavé i l'avinguda Catalunya, es correspon amb els antics jardins de la casa. Tant la glorieta central com la caseta auxiliar de l'extrem sud-oest de la plaça, per tant, eren propietat de la casa de can Torrents.</p> | 41.5879400,2.3263100 | 443848 | 4604246 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76765-foto-08181-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76765-foto-08181-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76765-foto-08181-184-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, l'edifici està ocupat pels despatxos de la gestió municipal pel que fa als serveis d'esports, ocupació, educació, solidaritat i joventut. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76775 | Glorieta de can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-can-torrents | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1987. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | La plaça es va acabar d'arranjar cap a finals de l'any 2008 o principis del 2009. | <p>Porxo o glorieta de planta quadrada, formada per quatre pilars que sostenen una coberta de quatre vessants de teula. Els pilars són quadrats, decorats amb basaments i capitells, i bastits en maons. La coberta és de teula vidrada amb els careners ressaltats en teula vidrada verda i decoració central. Per la banda interior, la coberta presenta una encavallada de cinc nusos de fusta que sosté una solera de bigues, llates i maons plans. A l'extrem sud-oest de la plaça s'aixeca una petita caseta auxiliar de planta quadrada, coberta per una petita cúpula d'arc de mig punt central bastida amb maons. Tota la construcció és bastida amb maó pla, tot i que amb els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-194 | Al bell mig de la plaça de can Torrents, 08430 | <p>Aquests elements estan situats a l'actual plaça dura situada a migdia de la casa de can Torrents. La plaça està delimitada pels carrers Montseny, Pompeu i Fabra, d'Anselm Clavé i l'avinguda Catalunya, i es correspon amb els antics jardins de la casa. Tant la glorieta com la caseta auxiliar, situada de l'extrem sud-oest de la plaça, formaven part de les propietats de la casa de can Torrents, i per tant, s'adscriuen al corrent noucentista de finals del segle XIX.</p> | 41.5876200,2.3261600 | 443835 | 4604211 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76775-foto-08181-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76775-foto-08181-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76775-foto-08181-194-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 106|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76778 | Font de la Salut-font de can Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salut-font-de-can-borrell | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. ROVIRA, A.; GURRI, J.(2000): Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca, dins Lauro, Revista del Museu de Granollers, nº 19, Granollers, p. 18-28.</p> | XIX-XX | <p>Font urbana aïllada situada a ponent del nucli de la Roca centre, prop de la masia de can Borrell, que dóna nom a la urbanització. Està formada per una caseta de planta rectangular, amb la coberta de dos vessants de maons plans. A la part inferior hi ha una portella metàl·lica que indica que la l'aigua de la font no està tractada sanitàriament. La part superior presenta una capelleta d'obertura rectangular actualment delimitada per una reixa. L'interior està cobert amb una petita volta apuntada amb llunetes, arrebossada i emblanquinada. Al fons hi ha encastat un plafó de rajoles vidrades amb la imatge de la Mare de Déu de la Salut. A l'exterior, sota la caseta, hi ha el brollador i la pica, aquesta última rectangular i bastida en pedra, tot i que ha estat rehabilitada. A banda i banda de la caseta hi ha adossats dos bancs correguts d'obra per seure. Davant del conjunt destaca una taula de planta circular, formada per una pedra de molí ubicada damunt d'un basament de planta circular. Tant la caseta, com els bancs i el basament de taula han estat arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-197 | Urbanització can Borrell, 08430 | <p>El plafó de rajoles amb la imatge de la Mare de Déu de la Salut el van crear les germanes Benedictines de Montserrat, tot i que durant el mandat com a alcalde de Salvador Illa (1995-2003) foren restituïdes donat el seu mal estat de conservació (trencades). Antigament, als malalts se'ls donava aigua d'aquesta font creient en les seves capacitats curatives, donada la gran fe de la població en la Mare de Déu de la Salut. Durant la visita a la font, els usuaris posaven alguna moneda a la capella de la Mare de Déu. Aquests donatius eren recollits a final de mes pel rector de la parròquia de sant Sadurní, per celebrar una missa en record dels malalts de la Roca. El nom de can Borrell prové de la masia del mateix nom, situada a pocs metres de la font.</p> | 41.5902700,2.3196500 | 443295 | 4604509 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76778-foto-08181-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76778-foto-08181-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76778-foto-08181-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76779 | Monòlit de can Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-can-sol | <p>El monument fou inaugurat el mes de setembre de 2009.</p> | XX | <p>Monument urbà instal·lat a la via pública, en concret, a l'extrem sud-est de la plaça que hi ha davant de can Sol. Es tracta d'un bloc de granit de planta quadrada, amb la part superior més estreta que el basament i decorada amb les quatre barres. Presenta un plafó commemoratiu situat al basament de la construcció on consta el següent text: '11 DE SETEMBRE DE 1714 / EN MEMÒRIA A TOTES I TOTS ELS QUE VAN LLUITAR PER LES LLIBERTATS DEL POBLE CATALÀ / SETEMBRE DE 2009'.</p> | 08181-198 | Davant de l'ajuntament o can Sol, 08430 | 41.5873100,2.3256900 | 443796 | 4604177 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76779-foto-08181-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76779-foto-08181-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76779-foto-08181-198-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||
| 76787 | Fons documental del mas Soley a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-mas-soley-a-larxiu-comarcal-del-valles-oriental | <p>AJUNTAMENT DE GRANOLLERS (n.d): Arxiu comarcal del Vallès Oriental. Obtinguda el 28 de febrer de 2011. CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS ORIENTAL (n.d): Arxiu comarcal del Vallès Oriental. Obtinguda el 28 de febrer de 2011. GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> | XIV-XVII | <p>El fons documental de l'arxiu del mas Soley es troba ubicat en l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO) que té la seu al carrer de l'Olivar, 10 (08402 Granollers). L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO) forma part de la Xarxa d'Arxius de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i l'Ajuntament de Granollers. Fou inaugurat el setembre del 2005 amb l'objectiu de recollir la documentació generada per organismes públics amb seua la comarca i també de particulars que tingui interès històric o cultural. El fons del Mas Soley de Vilanova del Vallès (antigament coneguda com Vilanova de La Roca) fou ingressat a primers de juny de l'any 2010. Aquest fons consisteix en un una sèrie de pergamins que contenen escriptures notarials del 1322 al 1621. Actualment es troben en fase d'estudi.</p> | 08181-206 | Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), c/ de l'Olivar, 10, 08400 Granollers (Vallès Oriental) | <p>El 25 de setembre del 2000 el Consell Comarcal del Vallès Oriental i l'Ajuntament de Granollers signen un conveni per al finançament de les despeses de l'Arxiu Comarcal i poc després es posen en marxa les obres de construcció de l'edifici a càrrec de la Generalitat de Catalunya. Les obres van finalitzar al 2004, però no serà fins el 30 de setembre del 2005 que s'inaugurarà, i el 5 d'octubre obrirà definitivament les seves portes al conjunt de la societat. Una de les peculiaritats de l'ACVO és que comparteix les seves instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers, la coordinació i funcionament entre ambdós arxius està regida per un protocol d'actuació signat entre els directors dels dos arxius. La creació dels arxius comarcals és fruit de la llei d'Arxius i Documents de Catalunya ( 6/1985 ) però el naixement de l'ACVO s'esdevé de la Llei 10/2001 que consolida el desplegament i precisa les funcions, les competències i l'organització.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76787-foto-08181-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76787-foto-08181-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76787-foto-08181-206-3.jpg | Legal i física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Imatges cedides per ACVO. Fons Mas Soley. Inventari de Documentació del Vallès Oriental. Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76788 | Fons documental de la Roca a l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-roca-a-larxiu-historic-de-la-diputacio-de-barcelona | <p>DEPARTAMENT DE CULTURA I COMUNICACIÓ (n.d): Arxius provincials. Obtinguda el 28 de febrer de 2011. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Obtinguda el 8 de febrer de 2010. ESPAÑOL COSTA, A.; TARRÉS MARTÍNEZ, N. (2008): Inventari de documentació del Vallès Oriental a l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Arxiu General de la Diputació). Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, Granollers, inèdit.</p> | XIX-XX | <p>El fons documental de La Roca que es troba custodiat per l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (AHDB) és ubicat en el carrer Mejia Lequerica, 1(08028 Barcelona), en l'edifici rehabilitat per l'arquitecte Norman Cinnamond, en el Recinte de la Maternitat. Aquest arxiu, de consulta pública, conserva el patrimoni documental de la institució des de la seva creació l'any 1812, i altres fons vinculats a les seves activitats. L'arxiu té un fons ampli sobre tot el Vallès Occidental. Bàsicament el fons documental referent a La Roca està format per documentació pública d'obres i serveis, licitacions i denúncies. Entre d'altres trobem la següent documentació: -Base de dades Gnosis: Fulls registrals de la Junta de Govern de la Diputació de Cat. i Prov. (Diferents anys entre 1858 i 1952): Documents de diferents obres públiques, instal·lacions, plànols, permisos d'obres, treballs de conservació, etc. -Cèdules personals de l'Ajuntament de la Roca (1926-27): Lligall núm. 3424 i 3431. -Expedient general del serveis d'instrucció primària (1872). -Serveis especial d'ensenyament de primària (1881). -Inauguració del pont de La Roca-Cardedeu (1957): Lligall núm. Q525.</p> | 08181-207 | Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, c/ Mejia Lequerica, 1, 08028 Barcelona | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (AHDB) conserva tota la documentació generada per la Diputació des de 1812, sigui escrita, impresa, gràfica, fotogràfica o audiovisual.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76788-foto-08181-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76788-foto-08181-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76788-foto-08181-207-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76789 | Fons documental de la Roca a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-roca-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n.d): Arxiu de la Corona d'Aragó. Obtinguda el 28 de febrer de 2011. ESPAÑOL COSTA, A. (2008): Inventari i relació de la documentació i fons relatius al municipis del Vallès Oriental als arxius de Barcelona: Arxiu de la Corona d'Aragó, Arxiu històric del protocols de Barcelona, Arxiu històric de la ciutat de Barcelona, Arxiu de la Catedral de Barcelona. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, Granollers, inèdit.</p> | XI-XVII | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, té una ampli fons de documentació que es remunta a l'època medieval. La majoria dels que trobem fan referència a documents de compra i venta. A continuació detallem la diferent documentació que recull l'arxiu referent al terme de La Roca mitjançant el títol o la descripció, l'any i la signatura o referència del document si s'escau. -Consultas sobre la provisión del priorato de Nuestra Señora de Villanueva de Moya que vaca por la promoción de fray Jose Jalpi y Juliá a la abadia de San Miguel de Cuxá; y despachos nombrando al doctor José Riera (03/09/1654): ARA Consell d'Aragó, lligall 0292 núm. 122. -Dominio directo de los mansos bramossachs y Colomer, derruidos en Sant Esteve de la Roc, cabrevación y derechos dominicales (1768): ACA. REAL Audiència, Pleits civils, núm 16065. -Generalitat, correspondència del Virrey Conde de Santa Coloma, Carta núm. 4278 (30/04/1639). -Capbreu del priorato y sacristía mayor del monasterio de Sant Cugat del Vallès (1788): 1 llibre, ACA. ORM Monacals-Hisenda, volumws, núm. 1163. -Joan Colomer, presbítero, beneficiado en el convento de clarisas de Barcelona, procurador de Baeatriu Ses-Comes, abadesa del mismo. Ápoca a Pere Sabata de varias cantidades adeudadas por Restitut de Torelles, señor de la Roca del Vallès (04/02/1544) : ACA, diversos, Monistrol, Pergamins núm. 1009. -Rafaela de Torrelles y Llordat, esposa de Testitu de Torrelles, señor del castillo de La Roca, en el Vallès. Debitorio a su cunyada Estefanía Sa-Pila y Torrelles por un importe de 54 libras, de las rentas de tres años de un censal (31/01/1540) : ACA, diversos, Monistrol, Pergamins núm. 0993. -Fondos precedentes del Servicio de Recuperación Bibliogràfica y Documental – Sant Sadurní, documentos en pergamino (1404/1610): 1 lligall (29 pergamins), ACA. Diversos, Sant Sadurní d'Anoia, núm. 2. -La Vall de Mogent: publicació setmanal (1936 núm. 122): R CAT 1933 FOL VARIA II. -Període (ed. Centre penitenciari Quatre camins (1990): R CAT 1990 4. -Marcús, Gotmar i les seves mullers Blancúcia i Quiverga venen a Domènec i a la seva muller Escolàstica una peça de vinya, situada al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de la Roca, a Matarodona. (27/03/1001): ACB, perg. 1-1-237 (a). Còpia en pergamí del 4 de juliol. -Ermemir, la seva germana Guisol i el seu cunyat Welmus venen a Esteve, sacerdot, i a la seva sòcia Bonafilla una vinya situada al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Sant Sadurní de la Roca, a canvi de cinc mitgeres i una quartera d'ordi (12/08/1030): ACB, perg. 1-4-96. -Isam, la seva muller Raquel, Berna i la seva muller Bel·lúcia venen a Sendred i a la seva muller Guisla deu peces petites de terra amb les vinyes que hi són planta de arbres de tot mena situades al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Sant Sadurní de la Roca, all lloc anomenat Mata-rodona pel preu de… (30/04/1053): ACB, perg. 1-1-237 (b).. -Queruç i la seva muller E·liarda venen a Ermengol Llobató una vinya situada al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Santa Agnès, prop del Corgo Rodó, pel preu de 10 mancusos (20/11/1062): ACB, perg. 1-4-221. Original. -Guitard Arnau i la seva muller Riquilda pacten amb la Canònica de Barcelona una permuta per la qual donen unes terres situades a Sants, el Trull comtal i Círcol, i ells reben terres a Cardedeu, Santa Eulàlia de Corró i la Roca (24/04/1022): ACB, LA.IV, n. 44, f. 14a-b. -Isam, la seva muller situades al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Sant Sadurní de la Roca, al lloc anomenat Mara-rodona (30/04/1053): ACB, perg. 1-1-237. -Queruç i la seva muller El·liarda venen a Ermengol Llobató una vinya situada al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Santa Agnès, prop del Corgo Rodó, pel preu de 10 mancusos (29/11/1062): ACB, perg. 1-4-221. Original.</p> | 08181-208 | Arxiu de la Corona D'Aragó, c/ dels Almogàvers, 77, 08018 Barcelona (Barcelonès) | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i que actualment recull el fons històrics d'altres arxius. La seva localització original era el Pau del Lloctinent, fins que el 1994 fou traslladat a carrer dels Almogàvers de Barcelona. Fou creat pel rei en Jaume II d'Aragó vers el 1318 a Barcelona, amb la intenció de crear un arxiu unificat de tots els territoris de la Corona d'Aragó i així fou des del 1318 fins el 1348, quan les Corts de Saragossa crearen l'Arxiu del Regne d'Aragó.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76789-foto-08181-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76789-foto-08181-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76789-foto-08181-208-3.jpg | Legal i física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La titularitat de l'Arxiu correspon a l'Estat espanyol però la gestió ha estat reclamada per diversos governs autonòmics els territoris dels quals formaren part de la Corona. El 20 de gener de 2007 els presidents de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i l'Aragó, acompanyats de la ministra de Cultura de l'Estat espanyol, van escenificar la constitució del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. A partir d'aquesta data, els quatre governs tindran la mateixa representació. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 1760 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||
| 76790 | Fons documental a l'Arxiu del SPAL de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-del-spal-de-la-diputacio-de-barcelona | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d). Actuacions en el patrimoni arquitectònic local (SPAL). Obtinguda el 1 de març de 2011. TARRÉS MARTÍNEZ, N. (2009): Inventari de documentació i imatges del Vallès Oriental a l'arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, Granollers, inèdit.</p> | XX | <p>El fons documental de La Roca del Vallès que es troba custodiat a l'Arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona està localitzat en el carrer Comte d'Urgell, 187 (08036 Barcelona) a la planta baixa de l'anomena Edifici del Rellotge. El Servei del Patrimoni Arquitectònic Local és l'oficina tècnica de la Diputació de Barcelona especialitzada en matèria de patrimoni arquitectònic. A més d'assessorar tècnica i científicament als municipis, disposa d'un arxiu propi. El seu fons és divers (gràfic, fotogràfic i escrit) i de consulta pública, obert a tot tipus de gent: professionals, investigadors, especialistes o persones interessades en temes relacionats amb el patrimoni o la restauració monumental. A grans trets aquest fons disposa de: -L'arxiu de materials provinents de l'IEC i de diversos arxius particulars adquirits o llegats al Servei. -L'arxiu de materials produïts pel mateix Servei des de 1915. -El llegat de Jeroni Martorell i Terrats , que conté la documentació de la seva obra aliena al Servei (particular o com a arquitecte de zona del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Art A més a més compta amb una biblioteca especialitzada en les matèries de la seva competència. Pel que respecta a la documentació referent específicament al terme de La Roca es troba la documentació del servei de catalogació i conservació de monuments (1915-152 / 1953-1980), dins del Fons Jeroni Martorell i Camil Pallàs, trobem documentació respecte als següents edificis: -L'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes (1956-57): Portades de diari, instàncies, cartes, documentis oficials, estudis, pressupostos, permisos i autoritzacions relacionats amb la restauració del immoble. -L'Ajuntament (1958): Documentació referent al projecte de reforma de la casa Consistorial. -El molí de la Roca (1976): Plànols, petició de permisos, autorització, memòria i projecte de rehabilitació del molí.</p> | 08181-209 | Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, c/ Comte d'Urgell, 187 (08036 Barcelona) | <p>'El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) va ser creat el 9 de juny de 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Era el primer organisme d'una administració pública espanyola dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Amb el nom de Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, va començar a actuar el mes de gener de 1915. El 31 d'octubre de 1986 va canviar de denominació. En més de vuitanta anys, el Servei ha tingut tres directors: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), i des de l'any 1981, Antoni González Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del Servei era al Palau de la Generalitat. Des del 1929 i durant seixanta anys, va ser a la Casa dels Canonges. Des del 1989, ocupa part de la planta baixa de l'edifici principal de l'antiga fàbrica Batlló, l'Edifici del Rellotge, construït en 1868 pel mestre d'obres Rafael Guastavino. (...)D'acord amb aquests principis, l'SPAL té cura, per mitjà d'equips pluridisciplinaris, dels estudis de caràcter històric (recerques arqueològiques, antropològiques, documentals, d'art, constructives, etc.) i de caràcter tècnic (anàlisi gràfica, estudis físico-constructius, etc.) previs a la definició dels objectius de les intervencions. Després, redacta els projectes i duu la direcció dels treballs de restauració. L'SPAL, a petició dels ens locals, realitza també estudis d'inventari del patrimoni arquitectònic' (DIPUTACIÓ DE BARCELONA n.d).</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76790-foto-08181-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76790-foto-08181-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76790-foto-08181-209-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76792 | Fons documental de la Roca a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-roca-a-larxiu-nacional-de-catalunya | <p>DEPARTAMENT DE CULTURA I COMUNICACIÓ (n.d): Arxiu Nacional de Catalunya. Obtinguda el 1 de març de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n.d): Arxiu Nacional de Catalunya. Obtinguda el 1 de març de 2010. GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2008): Inventari defons relatius al Vallès Oriental a l'Arxiu Nacional de Catalunya (documentació textual). Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit. VIQUIPÈDIA (n.d). Arxiu Nacional de Catalunya. Obtinguda el 1 de març de 2011.</p> | XIII-XX | <p>El fons documental de La Roca del Vallès custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) es troba ubicat al carrer de Jaume I, 33-51 de Sant Cugat del Vallès (08195, Vallès Occidental). L'arxiu es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, i és una institució arxivística dins del país que té l'objectiu de aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. A continuació transcrivim el títols del documents relacionats amb La Roca del Vallès, així com el fons d'on provenen i si s'escau la seva signatura. -Fons del Centre Penitenciar de Quatre Camins. -Fons de la Generalitat de Catalunya-Segona República (1917-1939): Conté relacions, acte i sol·licitud d'adjudicació de béns confiscar per ajuntaments, organitzacions polítiques i altres entitats, a més de reclamacions de particulars els béns dels quals han estat objecte d'incautació, i expedients sobre determinació de responsabilitats i apropiació de béns de persones físiques i jurídiques del següents municipis i comarques (1936-39): La Roca del Vallès, SIG. 217.1 -Fons del llinatge Blanes-Centelles i Saavedra (1205-1931): Fons format per documentació dels diversos llinatges i patrimonis aplegats al llar del temps. El fons té 9 metres lineals i està format per 281 pergamins, on es pot trobar documentació sobre la Roca. Cal esmentar que aquest fons està inventariat provisionalment. -Fons de documentació sobra Catalunya. Arxivador 21. Plet (s. XVI): Els Blanes contra els Torrelles, senyors del Castell de la Roca. Plec petit en foli.</p> | 08181-211 | Arxiu Nacional de Catalunya, c/ de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya el 1980, pel Decret de la Generalitat de Catalunya el 28 de novembre. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. conserva i acull també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76792-foto-08181-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76792-foto-08181-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76792-foto-08181-211-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76799 | Càrex Grioleti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carex-grioleti | <p>ACAR.BIO (ASSOCIAZIONE COSTIERA AMALFITANA RISERVA BIOSFERA (n.d): Carice di Griolet. Obtinguda el 4 de març de 2011. BISBE I COMPANY, E.; FÀBREGAS I RUANO, E. (2006): Hàbitats i espècies d'interès a l'EIN les Gavarres - Fitxes descriptives. Galathus, estudi i divulgació del medi ambient, Girona, inèdit..Obtinguda el 4 de febrer de 2011. CONSORCI DE LES GAVARRES (2007): Imatges de les Gavarres. Obtinguda el 4 de març de 2011. GUARDIOLA M.; JOVER, M.; GUTIÉRREZ, C. (2007): Compendi d'addiccions a la 'Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera)' de Pere Montserrat. L'Atzavara 15: pàg: 101-113. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> | <p>El Càrex (Carex) és un gènere de plantes herbàcies de la família botànica Cyperaceae. És el gènere més ric en espècies de la família. És un gènere cosmopolita però amb predomini a les regions de clima temperat. L'espècie que es pot trobar a la Roca del Vallès és la Càrex Grioleti (Carex grioletii). Aquesta planta és perenne i es manté verda tot l'any, les espigues apareixen de finals d'abril al juny. Quan els fruits són madurs cauen a terra, i les tiges floríferes s'acaben assecant. Presenta de 4 a 10 dm d'alçària, que forma mates denses. 'Les fulles sovint tant llargues com la tija florífera, són aspres, de color glauc, de 2 a 5 mm d'amplada. Les flors es reuneixen en espigues, on diferenciem una espiga superior masculina de 4-6 cm de llarg, i les restants de 3 a 5, més curtes (6-9mm) són de flors femenines. Fruits tancats dins una vesícula anomenada utrícle, pubescents. Presenten un bec molt curt, uns nervis molt marcats i una línia blanca a la cara anterior. És diferenciable d'altres Carex, per les llargues espigues masculines, alhora que els utrícles presenten un bec evident' (BISBE I COMPANY, 2006). A la Roca del Vallès s'han observat el Carex Grioletti a espais com la Riera de Gassuacs i al torrent de Sant Bartomeu, així com al torrent de Bracons.</p> | 08181-218 | Riera de Gassuacs, torrent de Sant Bartomeu i torrent de Bracons, 08430. | <p>El Càrex (Carex) és un gènere de plantes herbàcies de la família botànica Cyperaceae establert pel suec Carl von Linné vers el 1753 i format per unes 1100 espècies que habiten a les zones fredes i temperades de tot el món. L'estudi de les plantes del gènere càrex rep el nom de caricologia. El botànic alemany Carl Ludwig Willdenow publicà el primer llibre d'aquesta matèria el 1805.</p> | 41.5732500,2.3317800 | 444291 | 4602612 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76799-foto-08181-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76799-foto-08181-218-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||||
| 76811 | Goigs de Sant Donat i Santa Fausta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-donat-i-santa-fausta | <p>WIKIPEDIA (n.d): Donatus of Arezzo. Obtinguda el 4 de març de 2011. WIKIPEDIA (n.d): Saint Fausta. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> | XX | <p>Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment per lloar un sant o bé la Mare de Déu. A La Roca del Vallès destaquen diferents goigs. Un d'aquests és sobre Sant Donat i Santa Fusta. El goig es presenta amb el nom de 'Goigs dels invencibles màrtirs sant Donat y santa Faufta, Reliquias dels quals fe veneran en la parroquia de La Roca, Bisbát de Barcelona'. El document original és datat al 1710 i fou estampat a Barcelona en la impremta de Barthomev Giralt, al carrer de Sant Cayetano. El goig es presenta amb text a tres columnes amb corondell i emmarcat amb una orla amb motius tipogràfics. Sobre el text es pot veure els dos Sants i als seus costat dos gerres amb flors.</p> | 08181-230 | Palau Episcopal, c/ del Bisbe 5, 08002 Barcelona | <p>Sant Donat d'Arezzo fou el patró d'Arezzo i va néixer a Nicomedia. Fou considerat el bisbe del ciutat. La seva passió fou escrita pel bisbe, també d'Arezzo, Severinus. D'acord amb la tradició sant Donat fou martiritzat el 7 d'agost de 362 i mort mitjançant decapitació durant el regnat de Juià l'Apostata. Santa Fausta, també coneguda com Santa Fausta de Civíc, va néixer aproximadament vers el 298 i fou martiritzada i executada per ordre de Evilasius, que paradoxalment després es convertí i fou nomenat sant. Santa Fausta va morir als 13 anys vers, aproximadament, el 311.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76811-foto-08181-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76811-foto-08181-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76811-foto-08181-230-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001). | 119|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||
| 76815 | El vot del poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vot-del-poble | <p>DACHS ANDREU, E. (1943): Nota historica de la Fiesta de Sant Sebastián, en la Roca. Graficas F. Carreras, Granollers, inèdit. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. VIQUIPÈDIA (n.d): Sant Sebastià. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> | XVII-XX | <p>El vot del poble és una missa que es celebra cada 20 de gener a l'església de Sant Sadurní per donar gràcies a Sant Sebastià. Durant el segle XVII diferents llocs patiren la pesta negra, i La Roca no en fou menys. Vers el novembre de 1651 comença a desenvolupar-se i no es frenà fins l'inici de 1653. La quantitat de morts que hi hagueren, a més a més de la por al contagi, va fer que la majoria de cossos no s'enterressin en el cementiri, sinó en qualsevol lloc aïllat en els camps de conreu a prop del lloc de fallida. El total de morts durant aquesta època es va elevar fins a 92. Segons el llibre de comunió hi havia 136 fidels, així doncs entre soldats francesos i espanyols s'especula que hi hauria una població de 165 habitants. Segons aquests càlculs, vers el 1652 la pesta reduí la població en un 60%. En aquest moment de crisis els roquerol acudiren a Sant Sebastià, fent vot de celebrar tots els any una festa si els salvava. És per això que encara avui en dia, en agraïment continuen celebrant la missa.</p> | 08181-234 | Església de Sant Sadurní, c/ de l'Església, 2, 08430 | <p>Sant Sebastià fou un militar romà nascut a Narbona al voltant del 256 que posteriorment es convertí al cristianisme i mort com a màrtir a Romà vers el 287 en no voler renunciar a la fe cristiana. És venerat com a sant en totes les confessions cristianes Va ésser condemnat a morir assagetat pels seus propis soldats. Encara que el donaren per mort, el seu cos va ser recollit i miraculosament guarit. Posteriorment es presenta una altre vegada davant de l'emperador per retreure-li que perseguís als cristians i aquest ordenà que fos colpejat fins a morir o, segons altres versions, va fer que li aixafessin el cap amb un mall. La seva festivitat és el 20 de gener, el dia oficial de la seva mort. És el protector contra la pesta i el patró (no reconegut oficialment) dels homosexuals.</p> | 41.5902000,2.3260000 | 443824 | 4604498 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76815-foto-08181-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76815-foto-08181-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76815-foto-08181-234-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76846 | Monument commemoratiu de l'antiga font del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-de-lantiga-font-del-cargol | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (2003): La font del Cargol. Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XXI | Presenta grafits per tota la superfície. Actualment no brolla aigua. | <p>Element urbà situat a la cantonada dels carrers València i Josep Torelló, del barri de la Torreta, a la cantonada sud-oest d'una zona d'esbarjo enjardinada. L'escultura consisteix en un volum de bronze d'un metre i mig d'alçada per dos metres longitud i metre i mig més d'amplada, concebut com un objecte palpable i lúdic per als més petits. Es tracta de la closca d'un cargol disposada en espiral ascendent, assentada damunt d'un paviment de llambordins i que evoca l'antiga font del Cargol del barri, actualment desapareguda. Compta amb un petit brollador en un dels extrems de la closca.</p> | 08181-273 | Carrer València, 08430 | <p>La peça és obra dels escultors Elena Font i Jaume Vallverdú per encàrrec de l'Ajuntament de la Roca l'any 2002, i evoca l'antiga font del Cargol del barri desapareguda. L'any 1895, amb la compra de la finca de can Tàpies per part de Pere Pujol, de Granollers, el disseny de la font original es comença a dibuixar. El projecte consistia en construir una font al costat d'una bassa preexistent i un passeig des de la carretera de Mataró que hi conduís. Actualment, l'antic carrer que hi portava conserva el nom de la font i discorre en paral·lel al carrer València. La font original i tot el seu conjunt estava ubicat a l'illa delimitada pels carrers València, Bailén, Font del Cargol i Josep Torelló. L'any 1898, el nou propietari de can Tàpies Climent Vilaldach va remodelar la font i, probablement en aquest moment, hi col·locà el cargol original donat que a partir d'aquesta data a la font se la coneix amb el nom actual.</p> | 41.6034200,2.3004400 | 441706 | 4605982 | 2002 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76846-foto-08181-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76846-foto-08181-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76846-foto-08181-273-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Elena Font i Jaume Vallverdú | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||
| 76848 | Monument als 700 anys de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-700-anys-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> | XXI | <p>Monument commemoratiu dels 700 anys de l'existència de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, ubicat a l'exterior del temple, al costat de la cantonada sud-oest corresponent a la capella lateral de la banda de migdia. Es tracta d'un element de planta rectangular format per un basament de granit, en el que s'encasten tres làmines de ferro rectangulars col·locades en gradació. La primera planxa té gravada la data 1306, any de fundació del temple. A la segona hi ha una placa metàl·lica que resa: 'EN COMMEMORACIÓ DEL 700 ANIVERSARI DE L'ESGLÉSIA'. La tercera planxa, la de més alçada de les tres, presenta gravat l'any 2006. El sòcol de granit compta amb una altra placa metàl·lica amb la següent inscripció: 'INAUGURAT EL 21 DE GENER DE 2007 PEL EXCM. I RDM. MONS. D. JOSEP ÀNGEL SAIZ MENESES, BISBE DE TERRASSA'.</p> | 08181-275 | Al costat de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | <p>Tal i com es pot llegir a les plaques metàl·liques que presenta la peça, aquesta fou inaugurada el 21 de gener de 2007 pel bisbe de Terrassa, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'existència de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes.</p> | 41.6049300,2.3543600 | 446200 | 4606115 | 2007 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76848-foto-08181-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76848-foto-08181-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76848-foto-08181-275-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 73,88 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/