Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76597 | El cavaller astut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cavaller-astut | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. NH:</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de La Roca, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. A continuació transcrivim la llegenda del Cavaller Astut. 'Joan Amades ens explica la següent llegenda: al castell vivia un brau cavaller cristià que causava gran estrall als moros. Aquest cavaller guerrejava de dia, i de nit es tancava al castell per reposar i refer les forces perdudes per poder-se lliurar novament a la lluita. Els morros, que de dia el temien, volien saber on dormia per matar-lo traïdorament, però el cavaller molt enginyós, despistava el camí que feia: duia el cavall ferrat al revés, de manera que, pel rastre de les ferradures, quan anava semblava que venia i al contrari. Quan el moros el cercaven pel voltant del castell, creien que de dia hi entrava i de nit en sortia i que, per tant, no podia ser l'habitant del castell la persona que cercaven, ja que de dia guerrejava' (CAMPOY 2006: 132).</p> | 08181-24 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 | |||||||||||||
| 76598 | La bruixa i el drac de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruixa-i-el-drac-de-la-roca | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de La Roca, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. A continuació transcrivim la llegenda de la bruixa i el drac de La Roca. 'A La Roca va haver-hi una vegada un drac de set caps, símbols dels set pecats capitals i, cavalcant damunt d'ell, una bruixa d'ulls encesos i rústega cabellera. Tots dos tenien els habitants del poble atemorits, i ningú no s'atrevia a pujar al castell en ruïnes. Al capvespre tothom tancava les portes i s'encomanava a Déu per no trobar-se amb l'horrible aparició. La nit d'un dissabte quan una ànega d'aigua va caure sobre la gran festa que hi havia al poble, es trobà, passada la tempesta, el cadàver carbonitzat d'una de les seves donzelles. Uns quants estaven amb el Senyor rector, els altres amb el senyor Batlle. Els primers per intentar salvar alguna cosa, els segons per plantar la Creu al camp de la bruixa. Des d'aquesta festa que ja no es tornà a deixar veure més, ni a sentir-se parlar de les seves maleses' (CAMPOY 2006: 131-132).</p> | 08181-25 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 | |||||||||||||
| 76599 | Les princeses del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-princeses-del-castell | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de La Roca, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. A continuació transcrivim la llegenda de les princeses del Castell: 'Hi ha gent que parla de l'existència de set princeses tancades pel seu pare al Castell de la Roca. Diuen que quan el pare morí, lluny d'aquell indret, ell encara hi romanien. Asseguren que avui encara hi són encantades a la fortalesa, i encanten el seu entorn' (CAMPOY 2006: 132).</p> | 08181-26 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 | |||||||||||||
| 76745 | Castell de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-roca-0 | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CATALÀ I ROCA, P. [coord.] (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | <p>Al cim del turó on s'assenta el castell de la Roca, al nord-oest del nucli urbà, es van localitzar fragments de ceràmica ibèrica feta a torn de manera dispersa. No es va detectar cap altre element ni tampoc restes de cap construcció, al marge de les estructures relacionades amb l'edifici del castell.</p> | 08181-253 | Turó del castell, 08430 | <p>Segons sembla, en el turó on s'assenta el castell, s'hi ubicava la mansio Praetorium corresponent a la via que comunicava les Gàl·lies amb Tàrraco. El jaciment fou localitzat per l'arqueòleg Josep Estrada l'any 1947. Les restes ceràmiques que recollí es troben actualment dipositades al fons del Museu de Granollers.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76745-foto-08181-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76745-foto-08181-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76745-foto-08181-253-3.jpg | Inexistent | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 | ||||||||||
| 76819 | Dolmen de can Gol I / Galeria coberta can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-gol-i-galeria-coberta-can-gol | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA GARRIGA, J. (1946): 'Ficha arqueológica núm 2. Dolmen de Can Gol (La Roca del Vallés)', a Boletín de la Agrupación Excursionista de Granollers. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica.CSIC, Barcelona.</p> | <p>Es tracta del monument megalític més gran i complex del conjunt de la Ruta Prehistòrica. Està format per diverses lloses de granit que conformen un llarg corredor de 8 m per 1,35 m d'amplada, on la cambra no s'hi diferencia, aquesta és precisament la característica d'aquest tipus de construcció anomenades 'galeries catalanes'. Conserva la llosa de capçalera però no així les de la coberta. L'entrada es troba orientada al sud. A l'exterior es conserva part del túmul, de planta circular i 14 metres de diàmetre. Per a la construcció d'aquest megàlit, de dimensions destacades a Catalunya, es requeria certes nocions arquitectòniques ja que calia sostenir i assegurar la perdurabilitat de la tomba. Per aconseguir-ho idearen cobrir-la amb un túmul (talment un turonet fet amb pedres i terra), sostingut en el seu perímetre per un conjunt de pedres clavades de forma vertical, a mode de paret de contenció.</p> | 08181-238 | Urbanització La Pineda, 08430. | <p>Aquesta construcció correspon a un sepulcre col·lectiu d'època prehistòrica, concretament al període neolític final o calcolític (datat aproximadament entre el 3500 i el 2250 aC). És un dels monuments megalítics d'aquesta tipologia més grans i destacats de Catalunya. La seva singularitat rau també en el fet que, de la seva tipologia, és el que es troba més al sud. Per trobar monuments com aquest cal anar a la zona de l'Empordà on hi destaca la Cova d'en Daina (Romanyà de la Selva) o a les terres de Ponent amb la Torre dels Moros de Llanera (Llobera). Va ser descobert l'any 1946 per l'equip del Museu de Granollers, encapçalat per J. Estrada. Un any després es procedia a l'excavació dirigida per A. Panyella, van documentar la presència de diversos materials arqueològics, entre els que destaquen dues puntes de fletxa, sis petites fulles-lasques de sílex, gran quantitat de petits fragments d'uns 12 vasos, olletes, un fragment de ceràmica campaniforme entre altres. També en destaca un fragment de ganivet de sílex, una corona de molar humà i una dena triangular de collar de pedra.</p> | 41.5638700,2.3136900 | 442775 | 4601582 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76819-foto-08181-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76819-foto-08181-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76819-foto-08181-238-3.jpg | Legal i física | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Les imatges han estat extretes del 'Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès' i del llibre de Josep Estrada 'Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores'. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 | |||||||||
| 76840 | Turó de Castellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-castellans | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Zona arqueològica on es va troba ceràmica ibèrica dispersa a torn i a mà encara que, malauradament, cap estructura. Actualment el terreny ha estat construït amb la urbanització de Sant Carles. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992 no va poder documentar cap tipus de ceràmica ni estructura.</p> | 08181-267 | Urbanització Sant Carles, 08430. | 41.5963100,2.3744200 | 447865 | 4605146 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76840-foto-08181-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76840-foto-08181-267-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 | |||||||||
| 76778 | Font de la Salut-font de can Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salut-font-de-can-borrell | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. ROVIRA, A.; GURRI, J.(2000): Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca, dins Lauro, Revista del Museu de Granollers, nº 19, Granollers, p. 18-28.</p> | XIX-XX | <p>Font urbana aïllada situada a ponent del nucli de la Roca centre, prop de la masia de can Borrell, que dóna nom a la urbanització. Està formada per una caseta de planta rectangular, amb la coberta de dos vessants de maons plans. A la part inferior hi ha una portella metàl·lica que indica que la l'aigua de la font no està tractada sanitàriament. La part superior presenta una capelleta d'obertura rectangular actualment delimitada per una reixa. L'interior està cobert amb una petita volta apuntada amb llunetes, arrebossada i emblanquinada. Al fons hi ha encastat un plafó de rajoles vidrades amb la imatge de la Mare de Déu de la Salut. A l'exterior, sota la caseta, hi ha el brollador i la pica, aquesta última rectangular i bastida en pedra, tot i que ha estat rehabilitada. A banda i banda de la caseta hi ha adossats dos bancs correguts d'obra per seure. Davant del conjunt destaca una taula de planta circular, formada per una pedra de molí ubicada damunt d'un basament de planta circular. Tant la caseta, com els bancs i el basament de taula han estat arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-197 | Urbanització can Borrell, 08430 | <p>El plafó de rajoles amb la imatge de la Mare de Déu de la Salut el van crear les germanes Benedictines de Montserrat, tot i que durant el mandat com a alcalde de Salvador Illa (1995-2003) foren restituïdes donat el seu mal estat de conservació (trencades). Antigament, als malalts se'ls donava aigua d'aquesta font creient en les seves capacitats curatives, donada la gran fe de la població en la Mare de Déu de la Salut. Durant la visita a la font, els usuaris posaven alguna moneda a la capella de la Mare de Déu. Aquests donatius eren recollits a final de mes pel rector de la parròquia de sant Sadurní, per celebrar una missa en record dels malalts de la Roca. El nom de can Borrell prové de la masia del mateix nom, situada a pocs metres de la font.</p> | 41.5902700,2.3196500 | 443295 | 4604509 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76778-foto-08181-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76778-foto-08181-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76778-foto-08181-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 | |||||||||
| 76875 | Vessant de migdia del Coll de Puig d'Ovella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-de-migdia-del-coll-de-puig-dovella | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut. | <p>Jaciment del ferro-ibèric ubicat al vessant de migdia del Coll de Puig d'Ovella, en un antic camp de vinyes, on neix la torrentera que baixa cap a Can Cristòfol on actualment s'ha bastit la presó de Quatre Camins. En aquesta zona es varen localitzar superficialment material ceràmics ibèrics (terrissa ibèrica a mà i a torn). També va aparèixer un molí barquiforme de granulopòrfid i unes taques cendroses a prop d'una figuera. Cal esmentar que encara que s'ha construït la presó en la zona del jaciment, pot ser que no hagi estat afectat donat que sembla ser que està localitzat al perímetre de seguretat, on no s'ha bastit cap edifici i on encara es pot apreciar la figuera.</p> | 08181-302 | Vessant de migdia del Coll de Puig d'Ovella, 08430. | <p>A les cartes arqueològiques menciona que fou Emili Ramon qui efectuà la troballa encara que no precisa quan.</p> | 41.5776000,2.2923600 | 441009 | 4603121 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76875-foto-08181-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76875-foto-08181-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76875-foto-08181-302-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 81|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 | |||||||||
| 76786 | Fons documental de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> | XVI-XX | <p>El fons documental de l'arxiu parroquial de Santa Agnès de Malanyanes es troba a la mateixa església de Santa Agnès de Malanyanes amb seu al barri de Santa Agnès. Aquest arxiu custodia un extens i divers fons relacionat amb el patrimoni documental del terme de La Roca que es remunta des del segle XVI fins al segle XX i que a continuació citem: -Manuals parroquials (1516-1828): 7 volums, 3 lligalls. -Llibres de Fàbrica (1558-1932): 2 lligalls. -Fàbrica, Consueta i Celebracions (1626-1735): 1 volum. -Consueta (1683-1926): 2 volum, 2 lligalls. -Llevadors de rendes (1611-1706): 2 volums, 1 lligall. -Processos (1539-1707): 2 volums, 1 lligall. -Aniversaris i celebracions (1598-1684): 1 volum. -Testaments (1461-1799): 4 volums, 1 lligall. -Capitals matrimonials (1516-1737): 1 lligall. -Baptismes (1517-1979): 3 volums. -Defuncions (1537-1979): 2 volums. -Confirmacions (1942-1979): 2 volums. -Confraria de Sant Isidre (administració) (1635-1684): 1 volum.</p> | 08181-205 | Veïnat de l'Església, 08430 | <p>La primera notícia documental que es coneix del temple és una venda de l'any 1022 mentre que el 1025 ja exercia funcions parroquials, com es veu en una venda del comte Balaguer I i la seva esposa Guisla. L'any 1080, en el testament de Ramon Sinfret recollit al Libri antiquitatum, es reafirma la funció de parròquia del temple. L'any 1113, l'església passa a mans de Mir Riculf per la donació de Guillem i Ermessenda. A partir del 1393, el temple passa a ser jurisdicció del bisbe i del capítol de Barcelona. Durant el segle XIV, la parròquia tenia dos beneficis, el de sant Joan i el de santa Maria en la capella de Santa Maria de Malanyanes. De l'altar de sant Joan sabem que ja existia l'any 1077. Per les visites pastorals dels anys 1413 i 1421 sabem que el temple tenia 27 parroquians i que es valorava en 65 lliures. L'església de Santa Agnès es considera un temple situat entre el romànic tardà i el gòtic, datat entre finals del segle XIII i principis del segle XIV. De l'antic temple romànic es conserva un fragment del mur de l'absis, els murs laterals, el frontis i la part baixa del campanar. L'absis romànic va ser enderrocat i substituït per fer l'actual l'any 1868. La portalada és gòtica i l'any 1306 podria ser la data d'acabament de la seva construcció. Les capelles van ser construïdes en diferents moments. L'any 1559 es va construir la capella del Roser, el 1627 la de sant Isidre, el 1705 la de sant Bartomeu i el 1765 la del sant Crist. Tot i que la part inferior del campanar és romànica, la resta del parament fou bastida al segle XVI. La sagristia és del segle XIX i el cor és modern.</p> | 41.6050100,2.3544300 | 446206 | 4606124 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76786-foto-08181-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76786-foto-08181-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76786-foto-08181-205-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez/Adriana Geladó Prat | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 | ||||||
| 76841 | Església Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-santa-agnes-de-malanyanes | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII-XVIII | <p>Església d'una sola nau de planta rectangular amb capelles laterals, capçada a llevant, per un absis carrat. La nau és coberta amb una volta de canó apuntada i l'absis per una volta d'aresta recolzada en una cornisa motllurada que recorre els murs laterals. Cal destacar el fet que es conserva una bona part del parament de l'absis primitiu a la banda de tramuntana del actual. L'arc triomfal també és apuntat i es recolza damunt pilastres llises amb capitells. A banda i banda de la nau hi ha quatre capelles laterals, tres a tramuntana i una a migdia, que s'obren a la nau principal mitjançant arcs de mig punt. La capella de migdia està acompanyada pel campanar i la sagristia. Les dues capelles més properes als peus de la nau i la segona capella de tramuntana són cobertes amb voltes d'aresta recolzades als murs laterals mitjançant mènsules, mentre que l'última capella de tramuntana, situada al costat del presbiteri, presenta una cúpula ovalada bastida en maons. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada de maons. El frontis presenta una portada d'arc apuntat, formada per quatre arquivoltes decorades amb bocellets i decoració floral, sostingudes per quatre columnetes amb capitells ornamentats amb motius florals i carasses. Gravada en un carreu situat al costat del brancal esquerre del portal hi ha la data 1306. La portada està precedida d'un pòrtic format per tres columnes assentades damunt d'un mur de sòcol, que alhora sostenen un arquitrau i una teulada de fusta d'un sol vessant. Sobre la teulada hi ha tres bocellets decoratius més. A la part superior de la façana del temple hi ha un petit rosetó esqueixat. El campanar és de torre de planta quadrada i presenta tant finestres rectangulars emmarcades en carreus de pedra com espitlleres. El coronament és emmerletat i compta amb sis obertures d'arc rebaixat bastides en maons, per les campanes. La construcció està bastida amb carreus de pedra escairats i disposats en filades, exceptuant les capelles laterals i la sagristia, que són de paredat i amb els paraments arrebossats.</p> | 08181-268 | Veïnat de l'Església, 08430 | <p>La primera notícia documental que es coneix del temple és una venda de l'any 1022 mentre que el 1025 ja exercia funcions parroquials, com es veu en una venda del comte Balaguer I i la seva esposa Guisla. L'any 1080, en el testament de Ramon Sinfret recollit al Libri antiquitatum, es reafirma la funció de parròquia del temple. L'any 1113, l'església passa a mans de Mir Riculf per la donació de Guillem i Ermessenda. A partir del 1393, el temple passa a ser jurisdicció del bisbe i del capítol de Barcelona. Durant el segle XIV, la parròquia tenia dos beneficis, el de sant Joan i el de santa Maria en la capella de Santa Maria de Malanyanes. De l'altar de sant Joan sabem que ja existia l'any 1077. Per les visites pastorals dels anys 1413 i 1421 sabem que el temple tenia 27 parroquians i que es valorava en 65 lliures. L'església de Santa Agnès es considera un temple situat entre el romànic tardà i el gòtic, datat entre finals del segle XIII i principis del segle XIV. De l'antic temple romànic es conserva un fragment del mur de l'absis, els murs laterals, el frontis i la part baixa del campanar. L'absis romànic va ser enderrocat i substituït per fer l'actual l'any 1868. La portalada és gòtica i l'any 1306 podria ser la data d'acabament de la seva construcció. Les capelles van ser construïdes en diferents moments. L'any 1559 es va construir la capella del Roser, el 1627 la de sant Isidre, el 1705 la de sant Bartomeu i el 1765 la del sant Crist. Tot i que la part inferior del campanar és romànica, la resta del parament fou bastida al segle XVI. La sagristia és del segle XIX i el cor és modern.</p> | 41.6050100,2.3544300 | 446206 | 4606124 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76841-foto-08181-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76841-foto-08181-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76841-foto-08181-268-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dels elements més destacables presents al temple hi ha la pila baptismal d'immersió i la clau central de volta del presbiteri, situades sota el pòrtic. La pila és esfèrica i està decorada amb un seguit d'arcs de mig punt disposats en dos nivells. Probablement es correspongui amb una obra del segle XII. La clau de volta compta amb la representació de l'Anyell pasqual amb una creu, en al·lusió a Santa Agnès. Tot i això, aquesta clau no és l'original donat que l'any 1868 fou substituïda per l'actual. Des del 1923, tant la pica com la clau estan situades al pòrtic. Les portes de ferro del portal són del mestre Esmendia (1621). També destaca el retaule actual de l'altar major, obra de l'escultor Jaume Roig. Està adscrit al barroc i és de l'any 1681. Actualment, el retaule major original es troba al Museu Diocesà de Barcelona, i és una obra del pintor Jaume Forner feta entre els anys 1535-1536. Hi ha altres retaules destacables al temple com el de sant Bartomeu, de l'any 1705 o el retaule neoclàssic de sant Isidre del segle XVIII, així com destacables peces d'orfebreria i imatgeria com la verge del Roser o Mare de Déu dels Ous. | 92|94|96|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 | ||||||||
| 76871 | Can Garcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garcia-0 | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ferro-ibèric localitzat en el nucli urbà de Santa Agnès, al sud del camí que porta a l'Ermita, a l'alçada dels números 20-24, a uns 175 metres de la carretera, a l'est de la casa, on hi ha una pista de tenis. El jaciment estava format per un grup de sitges que aparegueren durant la construcció d'una pista de tenis foren destruïdes. Les restes materials foren recollides pel mossèn del poble i per Miquel Llobet, encara que en l'actualitat ha desaparegut i es desconeix la seva localització.</p> | 08181-298 | c/ Camí de l'ermita de Malanyanes 20-24, 08430. | <p>Segons les fonts orals de Miquel Llobet, recollides en les cartes arqueològiques, les sitges aparegueren durant la construcció de la pista de tenis de la casa.</p> | 41.5991700,2.3493800 | 445780 | 4605478 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76871-foto-08181-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76871-foto-08181-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76871-foto-08181-298-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 81|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 | |||||||||
| 76902 | Antic convent dels Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-convent-dels-caputxins | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. PUIGDOLLER I NOBLOM, R (19988): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | XVI-XIX | Desaparegut | <p>La situació del convent ha estat un fet altament estudiat per Puigdollers i Noblom. Segons l'autor (PUIGDOLLERS, 1998: 158), l'antic convent es troba situat en la intersecció de la rotonda del Convent Vell, el carrer Uruguai (dit antigament Camí dels Caputxins) i el carrer Veneçuela (l'antic camí del Convent Vell), en la zona on es troba a l'actualitat el dipòsit d'aigua, a escassos metres del límit oriental del municipi, limítrof amb Granollers. L'autor també ubica l'horta del convent en les 'actuals finques dels números 15, 17 i 17-19 del carrer Veneçuela i 27, 29 i 31 del carrer Aragó. A continuació d'aquest hi havia el convent i l'església, fins que el camí girava cap a orient, una mica després de l'actual dipòsit d'aigua, a la l'alçada del numero 27 del carrer Veneçuela' (PUIGDOLLERS, 1998: 160). Així de nord a sud estaria primer un hort, després l'església i el convent i finalment l'horta. En el seu llibre l'autor ubica en uns plànols la situació hipotètica del convent (PUIGDOLLERS, 1998: 335). Actualment la zona on era ubicat el convent és quasi imperceptible, les obres dutes a terme als anys 80 han esborrat els vestigis visibles de l'antic convent, encara així els testimonis orals de la gent del barri, situen i descriuen el convent, amb murs d'un metre d'alçada en el lloc descrit. Puigdollers en el seu llibre annexa unes fotografies, on es veuen estructures muràries que, segons l'autor, correspondrien a parts del convent (PUIGDOLLERS, 1998: 326-328).</p> | 08181-329 | c/ Venezuela 17, 08430. | <p>L'origen de l'antic convent del caputxins es troba ja arrelat en la tradició popular, aquesta recull que un grup de frares, tot cercant un lloc ideal per la construcció del futur convent de Granollers, trigaren tant en trobar quelcom que els agradés que els passà l'hora de dinar fent que aquests tinguessin gana. En aquell moment visualitzaren un pa tendre i decidiren, considerant aquest fet com un signe, bastir el convent en aquell lloc. Després que el bisbe de Barcelona Joan Dimes Lloris concedís el 10 de novembre de 1583 la llicència per la fundació caputxina, es realitzà el 18 de desembre del mateix any, durant la festa de la Mare de Déu de l'Esperança, la processó per clavar la creu en el terreny escollit. Així doncs el 15 de febrer de 1584, Dimecres de Cendra, es va col·locar la primera pedra, juntament amb algunes monedes de vuit i de quatre, en presència del degà del Vallès, del rector, dels jurats de la vila, del mestre de cases Antoni Grallufera, així com altres clergues. El final del convent arribà el 27 de febrer de 1812 quan, el general Lacy, durant la primera Guerra Carlista, dóna l'ordre d'enderrocar l'antic convent del caputxins per evitar que l'enemic tingués un punt de recolzament estratègic. La destrucció del convent va ser materialitzada després que els caputxins fixessin la seva nova residència a la casa que el cartoixans de Montalegre tenien a Granollers, on es mudaren entre finals de 1812 i principis de 1813.</p> | 41.6040600,2.2980500 | 441507 | 4606055 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76902-foto-08181-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76902-foto-08181-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76902-foto-08181-329-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 16:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,88 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/