Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76939 | Jaciment Sant Sadurní de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-sant-sadurni-de-la-roca | <p>CALLEJA BALLBÉ, S. (inèdit): Memòria del seguiment arqueològic del sector SPR-4 Les Hortes (La Roca del Vallès, Vallès Oriental), dipositat al Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | -I-X | <p>Jaciment inèdit situat a la paret dreta de la tanca de l'església de Sant Sadurní de la Roca i de la rectoria, a la part posterior, on s'observaven fragments de tègula i de picadís de cronologia romana. Les restes, reaprofitades per a la construcció i reformes del temple, podrien haver estat relacionades amb un lloc d'habitació, tot i que actualment no hi ha estructures visibles. Tot i això, actualment no s'observa cap dada relacionada amb el picadís romà, donat que no s'observa cap tanca de protecció del temple.</p> | 08181-366 | Església de Sant Sadurní, c. de l'Església, 2, 08430 | <p>El jaciment fou localitzat per Josep Estrada l'any 1968. Segons sembla, sota el temple actual, existeixen els fonaments de la primitiva església del segle X. L'any 1983, en motiu d'unes obres efectuades al subsòl de l'església, van aparèixer restes d'esquelets humans i monedes.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76939-foto-08181-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76939-foto-08181-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76939-foto-08181-366-3.jpg | Inexistent | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76771 | Cal Cafeter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cafeter-0 | <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | Els revestiments de les façanes estan força degradats. | <p>Casa unifamiliar cantonera amb pati posterior, formada per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer Major, presenta un portal d'accés central d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al pis hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat i, al seu costat, una finestra biforada amb llinda d'arquets trilobulats i columneta central, amb les impostes i el capitell decorats amb rosetes i bastida amb pedra sorrenca. La façana orientada al carrer dels Enamorats és força més senzilla i presenta finestres rectangulars de mida més petita amb els emmarcaments arrebossats. El cos auxiliar està adossat a la façana de llevant de la casa. Presenta la coberta de teula d'un sol vessant i està organitzat en un únic nivell. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats amb carreus de pedra a la cantonada amb el carrer dels Enamorats.</p> | 08181-190 | C. Major, 43, 08430 | <p>Sembla ser que la finestra coronella biforada del pis procedeix del castell. Durant el temps que el castell va estar abandonat, des de mitjans del segle XVII i fins al segle XX, els seus materials foren espoliats i s'utilitzaren per la construcció de les cases del poble.</p> | 41.5889300,2.3261100 | 443832 | 4604356 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que la finestra coronella del pis correspon a l'estil gòtic, la construcció de l'edifici podria correspondre a mitjans del segle XVII. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 76882 | Patronat parroquial de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/patronat-parroquial-de-sant-sadurni | <p>SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal està situat al centre de la construcció. Presenta la coberta de teula de dos vessants i està organitzat en un sol nivell. La façana de migdia presenta un plafó d'obra esglaonat coronant el parament. Al bell mig del plafó hi ha pintades les inicials 'A.J' i l'any de construcció, 1933. Adossat a aquesta façana hi ha dos cossos rectangulars superposats, que presenten les cobertes d'un sol vessant i s'organitzen en una planta. L'inferior presenta el portal d'accés a l'interior i el superior compta amb dues senzilles finestres rectangulars. A la façana de ponent del cos inferior destaca un rètol de ferro amb el nom i la data de construcció: 'PATRONAT 1933'. A tramuntana s'adossa l'altre cos estructural, amb coberta de dos vessants i distribuït en tres nivells. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats. Adossat a la façana de llevant hi ha el poliesportiu. Davant la porta d'accés al patronat hi ha el parc infantil de la rectoria.</p> | 08181-309 | C. de l'Església, 4, 08430 | <p>La construcció del patronat respon a la idea d'edificar un local per l'esplai infantil en terrenys del bisbat, la cessió dels quals està a punt de caducar. Es va demanar permís al bisbe per construir un edifici destinat a patronat catequístic a l'hort rectoral, concedint-lo el 27 d'abril de 1933. L'edifici, construït amb la cooperació dels feligresos, quedaria en propietat de la parròquia de sant Sadurní. Tenim constància que el patronat fou reformat l'any 1970. És força probable que el cos adossat a tramuntana es construís cap a l'any 1957 per acollir un centre de formació professional industrial, identificat amb els tallers de Natzaret.</p> | 41.5907000,2.3261000 | 443833 | 4604553 | 1933 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 76775 | Glorieta de can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-can-torrents | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1987. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | La plaça es va acabar d'arranjar cap a finals de l'any 2008 o principis del 2009. | <p>Porxo o glorieta de planta quadrada, formada per quatre pilars que sostenen una coberta de quatre vessants de teula. Els pilars són quadrats, decorats amb basaments i capitells, i bastits en maons. La coberta és de teula vidrada amb els careners ressaltats en teula vidrada verda i decoració central. Per la banda interior, la coberta presenta una encavallada de cinc nusos de fusta que sosté una solera de bigues, llates i maons plans. A l'extrem sud-oest de la plaça s'aixeca una petita caseta auxiliar de planta quadrada, coberta per una petita cúpula d'arc de mig punt central bastida amb maons. Tota la construcció és bastida amb maó pla, tot i que amb els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-194 | Al bell mig de la plaça de can Torrents, 08430 | <p>Aquests elements estan situats a l'actual plaça dura situada a migdia de la casa de can Torrents. La plaça està delimitada pels carrers Montseny, Pompeu i Fabra, d'Anselm Clavé i l'avinguda Catalunya, i es correspon amb els antics jardins de la casa. Tant la glorieta com la caseta auxiliar, situada de l'extrem sud-oest de la plaça, formaven part de les propietats de la casa de can Torrents, i per tant, s'adscriuen al corrent noucentista de finals del segle XIX.</p> | 41.5876200,2.3261600 | 443835 | 4604211 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76775-foto-08181-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76775-foto-08181-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76775-foto-08181-194-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 106|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76784 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-6 | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA DEL VALLÈS (2006): Pla de Millora Urbana del Casc Antic de la Roca Centre, La Roca del Vallès. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XV-XX | <p>El casc antic de la Roca està situat a la banda de tramuntana de la Roca centre i està dividit en dues àrees diferenciades i separades pel carrer d'Anselm Clavé. Al nord hi ha el nucli original, determinat pel castell, l'església i una tipologia parcel·laria medieval poc alterada. El sud es correspondria amb l'àrea de creixement suburbà del nucli anterior, determinat per les construccions aïllades de caire modernista i noucentista, exemplificades amb els edificis de can Sol o can Torrents. El nucli antic de la banda de tramuntana conserva el traçat d'origen medieval que va originar l'actual població i presenta una planta allargassada determinada per la longitud dels carrers Major, de l'Església i de Dalt. De fet, el nucli quedaria delimitat també per tota la vessant de ponent del turó on s'assenta el castell, situat a llevant del nucli, pel riu Mogent al nord, per les terres planes utilitzades pel conreu i les hortes a l'oest i per l'ampliació del nucli per la banda sud. Les cases, sobretot les que presenten façana als carrers Major, de l'Església i de Dalt, són unifamiliars i entre mitgeres, de planta rectangular i amb patis o eixides a la part posterior de les parcel·les. Estan distribuïdes en planta baixa, antigament destinada a tallers o quadres i actualment transformada en garatges o comerços, i un o dos pisos superiors pels habitatges pròpiament dits. A la resta del sector, les ampliacions i reformes efectuades han condicionat les edificacions, transformant-les en habitatges plurifamiliars majoritàriament. En origen, moltes de les cases presentaven obertures rectangulars i d'arc de mig punt, emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats o bé amb dovelles treballades. Malgrat tot, la gran majoria han desaparegut, bé per enderrocs o per reformes. Actualment, les construccions presenten els paraments exteriors arrebossats i pintats.</p> | 08181-203 | C. Major, c. de Dalt, c. de l'Església, 08430 | <p>La formació del nucli antic ve determinada tant pel castell de la Roca, documentat des del segle XI, com per la construcció de l'església parroquial de sant Sadurní, fundada al segle X i engrandida i renovada a mitjans del segle XVI. La gran transformació del nucli ve determinada per la venda del castell per part del rei Martí I al sr. Ramon Torrelles l'any 1405. El nou propietari va obtenir un permís reial que permeté celebrar un mercat setmanal tots els dimecres. Aquest fet va fer incrementar molt el cens de la població, donat que molta gent dedicada a oficis diversos s'instal·laren al municipi, al marge que també es crearen tres hostals per allotjar viatgers. Sembla força probable pensar que a l'entorn d'aquest mercat s'anaren construint els edificis que a la llarga conformaren el carrer Major, el de Dalt i les prim' construccions del carrer de l'Església, així com el carrer Taloner tot i que posteriorment.</p> | 41.5899500,2.3262400 | 443844 | 4604470 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76784-foto-08181-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76784-foto-08181-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76784-foto-08181-203-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El nucli antic està regulat pel Pla de Millora Urbana del Casc Antic de la Roca Centre, aprovat definitivament l'any 2006. | 93|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76765 | Can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrents-2 | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1987. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular format per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta holandesa bastida amb teula i està distribuït en planta soterrada, planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta una composició simètrica de les obertures. Són totes rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats i motllurats. El portal d'accés compta amb una clau decorada central amb les inicials 'S.P' gravades al mig. Els finestrals del primer pis tenen sortida a balcons exempts amb llosanes semicirculars. La finestra de les golfes és triforada. La façana de migdia presenta un cos rectangular adossat cobert per una terrassa al pis, que en origen presentava una galeria oberta a la planta baixa, a la que s'accedia mitjançant dos trams d'escales situades als extrems de la construcció. Actualment, la galeria ha estat tancada amb grans finestrals de vidre, inclosos els accessos laterals. La terrassa està delimitada per una balustrada de pedra i el nivell inferior presenta obertures d'arc rebaixat amb els emmarcaments arrebossats. Adossada a l'extrem de migdia de la façana de ponent destaca una torre de planta quadrada distribuïda en cinc nivells, amb coberta piramidal de teula i obertures rectangulars que presenten les mateixes característiques anteriors. Adossat a la façana de llevant destaca l'altre cos, de planta rectangular, distribuït en tres nivells i amb la coberta de teula de tres aiguavessos. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats</p> | 08181-184 | C. d'Anselm Clavé, 44, 08430 | <p>El cognom Torrents apareix mencionat dins del municipi de la Roca en el fogatge de l'any 1553. Tot i això, la construcció és una obra de finals del segle XIX adscrita al corrent noucentista. En aquest sentit cal dir que la zona de creixement del municipi neix a partir del carrer d'Anselm Clavé, prenent el curs del riu Mogent i la carretera de Vilanova del Vallès com a eixos. En aquest sector hi ha edificis bastits entre finals del segle XIX i principis del segle XX, de línies modernistes i noucentistes, adaptats al moviment d'estiueig i de segona residència sorgit a l'època. Sabem que l'edifici va pertànyer a la Caixa de Pensions. L'actual plaça dura situada a migdia de la construcció, delimitada pels carrers Montseny, Pompeu i Fabra, d'Anselm Clavé i l'avinguda Catalunya, es correspon amb els antics jardins de la casa. Tant la glorieta central com la caseta auxiliar de l'extrem sud-oest de la plaça, per tant, eren propietat de la casa de can Torrents.</p> | 41.5879400,2.3263100 | 443848 | 4604246 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76765-foto-08181-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76765-foto-08181-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76765-foto-08181-184-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, l'edifici està ocupat pels despatxos de la gestió municipal pel que fa als serveis d'esports, ocupació, educació, solidaritat i joventut. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76774 | Cal Mates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mates-0 | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XIX | <p>Casa cantonera de planta irregular formada per tres cossos adossats, que actualment queda situada a un nivell inferior de la rasant dels carrers, i que presenta un petit pati davanter delimitat per una tanca. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al pis hi ha una única finestra rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats, la llinda plana i l'escopidor motllurat. Al seu costat destaca un rellotge de sol ovalat i datat l'any 1803. A l'extrem de ponent del parament se li adossa un pou de planta quadrada que encara conserva la corriola de ferro. La façana de llevant presenta obertures arrebossades d'arc rebaixat al pis. Adossats a aquest mateix parament hi ha dos petits cossos amb les cobertes de teula d'un sol vessant. El davanter, alineat amb la façana del volum original, consta de planta baixa i pis i presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal està rematada amb un ràfec de dents de serra. El cos posterior, en canvi, s'organitza en una única planta. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats.</p> | 08181-193 | C. de Dalt, 9, 08430 | 41.5887100,2.3263000 | 443848 | 4604332 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76774-foto-08181-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76774-foto-08181-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76774-foto-08181-193-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que el rellotge de sol presenta la data 1803, l'edifici és de construcció anterior. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76929 | Rellotge de sol de cal Mates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-mates | Està perdent la pintura del dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAN LLEDÓ.</p> | 08181-356 | 41.5887100,2.3263000 | 443848 | 4604332 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||||
| 76729 | Can Carpinell/Can Quico Guiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carpinellcan-quico-guiu | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | La masia va ser restaurada fa pocs anys. | <p>Masia urbana de planta rectangular, formada per dos cossos adossats, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis, i consta de dos crugies. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Les finestres són rectangulars, la de la planta baixa amb l'emmarcament arrebossat mentre que les dues del pis presenten els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i les llindes planes. Adossat a tramuntana hi ha un cos de nova planta que amplia l'edificació i s'utilitza com a garatge. Presenta obertures rectangulars amb els marcs arrebossats, tant a la façana principal com a la de tramuntana. La masia compta amb altres construccions de diferent propietat adossades als paraments de llevant i migdia. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats.</p> | 08181-156 | C. d'en Reixac, 64, 08430 | <p>La primera referència documental de Carpinell la trobem en el fogatge del terme de la Roca de l'any 1553. Posteriorment, l'any 1687 tenim notícia que es signaren els capítols matrimonials entre l'hereu del mas Carpinell de la Roca i la pubilla del mas Pareras del Bach, de la parròquia de sant Pere de Vallcàrcara, del terme de Montmany. De fet, des del segle XVII i fins l'any 1940, de la casa pairal dels Carpinell, o can Quico Guiu, de can Patau, de can Gisbert i de can Duran Vell en deien el veïnat de can Carpinell. Actualment, tota aquesta zona és coneguda pel nom de barri Reixac, cognom de l'últim rector de la família Carpinell, Valentí Reixac.</p> | 41.5801500,2.3265800 | 443864 | 4603381 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76729-foto-08181-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76729-foto-08181-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76729-foto-08181-156-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76766 | Casa Morris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-morris | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular envoltat de jardí. Presenta la coberta de teula de dos vessants, està distribuït en planta baixa i altell, i consta de tres crugies perpendiculars a la façana principal. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. A la planta baixa es corresponen amb finestrals allargats que presenten decoració superior, mentre que a l'altell són de mides més petites. De fet, aquest segon nivell només s'aixeca a la part central de l'edifici. Adossat a la façana principal, cobrint el portal d'accés, hi ha un porxo sostingut per pilars i delimitat lateralment amb balustrades. Alhora, aquest porxo està cobert per una terrassa al pis, delimitada amb balustrades i coberta per una teulada de quatre aiguavessos. En la divisòria entre aquests dos nivells destaca una placa de ceràmica vidrada amb el nom de la casa. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats. En el pati, a escassos metres de la façana principal hi ha una glorieta o porxo de planta quadrada, format per quatre pilars bastits en maons que sostenen una encavallada de fusta que suporta la coberta de quatre vessants de teula.</p> | 08181-185 | C. de la Verge del Carmen, 23, 08430 | <p>La zona de creixement del municipi de la Roca neix a partir del carrer d'Anselm Clavé, prenent el curs del riu Mogent i la carretera de Vilanova del Vallès com a eix. En aquest sector hi ha edificis bastits entre finals del segle XIX i principis del segle XX, de línies modernistes i noucentistes, adaptats al moviment d'estiueig i de segona residència sorgit a l'època. En el cas de la casa Morris, estilísticament presenta línies de caire noucentista, tot i que de factura popular.</p> | 41.5845200,2.3267800 | 443884 | 4603866 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76766-foto-08181-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76766-foto-08181-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76766-foto-08181-185-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un caminet pavimentat condueix des de la porta de la finca fins al portal d'accés a l'edifici. El jardí és de grava amb jardineres d'obra amb vegetació. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76829 | Can Nebot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nebot | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Conjunt de sitges aparegudes als marges de la carretera BV-5106, actualment desaparegudes. Les sitges, excavades als marges granítics de la zona, no presentaven cap estructura associada. Els materials documentats es corresponen amb restes de tègula, ceràmica comuna i algun fragment de pedra de molí.</p> | 08181-248 | A tocar la ctra. de la Roca a Òrrius BV-5106, punt quilomètric 0,400, 08430 | <p>El jaciment fou documentat per Josep Estrada l'any 1961, en motiu de l'ampliació de la carretera BV-5106 de la Roca a Òrrius. Estrada l'associa amb una suposada vil·la romana ubicada sota l'actual mas de can Nebot, situat a poca distància al nord-est del jaciment. Malgrat tot, no es coneixen materials que confirmin la presència d'aquesta vil·la.</p> | 41.5813400,2.3274700 | 443939 | 4603513 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76829-foto-08181-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76829-foto-08181-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76829-foto-08181-248-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76700 | Verneda del torrent de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-de-sant-bartomeu | <p>Nom en català: Vern Nom científic: Alnus glutinosa Nom en català: Pollancre Nom científic: Populus nigra VERN Diàmetre base (cm): 83 Diàmetre 1,30m (cm): 49 Alçada (m): 17 Diàmetre màxim de capçada (m): en aquest cas no té interès mesurar-lo. POLLANCRE Diàmetre base (cm): 103 Diàmetre 1,30m (cm): 103 Alçada (m): 17,5 Diàmetre màxim de capçada (m): 18</p> | 08181-127 | 41.5744900,2.3279100 | 443970 | 4602752 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA11. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||||
| 76714 | Can Soler de Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler-de-reixac | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVI-XVII | El revestiment de la façana principal està força degradat, deixant a la vista el parament de tàpia. | <p>Edifici aïllat de planta més o menys trapezoïdal, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis i s'organitza en tres crugies. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats, actualment emblanquinat. Està descentrat i situat a la crugia de migdia. Les finestres, escasses i de dimensions reduïdes, estan emmarcades amb carreus de pedra granítica. Destaca la finestra situada damunt del portal, donat que presenta els cantells bisellats. La resta de façanes de la construcció presenten la mateixa tipologia d'obertures, tot i que als paraments de llevant i tramuntana són bastides amb maons en gran part. Adossat a l'extrem de tramuntana de la façana principal hi ha un cos auxiliar amb teulada d'un sol vessant, destinat a les tasques agrícoles. La façana de llevant presenta tres grans contraforts de reforç bastits en pedra, mentre que a la façana de migdia hi ha una terrassa descoberta al nivell del pis. La construcció està bastida amb murs de tàpia i un sòcol de paredat comú, amb un revestiment arrebossat, o bé amb els paraments totalment paredats, segons el moment cronològic de la construcció.</p> | 08181-141 | Al quilòmetre 0 de la carretera de la Roca a Òrrius BV-5106, 08430 | <p>Per una banda, aquest mas s'identifica amb el 'Castro morino', un alou que a principis del segle XII va passar a formar part de la parròquia de sant Esteve de Vilanova de la Roca. L'any 1434, la parròquia fa un establiment perpetu a un pagès de la Roca, anomenat Soler de Reixach: 'Establiment perpetu de un castell ab sas terras y honors... dit lo Castell de Maurins' (SALES, 1978: 29). A l'expressar els termes dóna indicacions prou clares de la situació de l'edifici, que es correspon amb el mas Soler actual. Posteriorment, en un document de l'any 1725, s'indiquen unes fites que concorden a la perfecció amb les anteriors, mentre que l'any 1729, al 'Llibre de Lleva' de la parròquia de Sant Esteve de Vilanova de la Roca, s'hi anota '(...)lo establiment del Castell de Maurins que vuy poseheix la Comunitat de Sta. Maria del Mar de Barcelona y dit Castell de Maurins que vuy se anomena Casa Soler de la Roca (...)' (SALES, 1978: 30). Cal indicar que a partir de l'any 1684, el 'Manso Soler de Reixach' havia passat a ser propietat de la comunitat de prev' de la parròquia de Santa Maria del Mar. Per altra banda, pel que fa al nom Soler, l'any 1333 ja està relacionat amb el terme de la Roca. Apareix Berenguer Soler, identificat com a senyor de can Soler. Una mica més tard, en una ressenya de l'any 1366, apareix don Dalmau de Soler, senyor de la casa Soler de Reixac de la parròquia de sant Sadurní de La Roca. Malgrat tot, l'any 1421 la propietat del mas passa a mans dels Torrellas, barons de La Roca, ja que Ramon de Torrellas és nomenat 'hereu de Dalmau de Soler, donzell' (SALES, 1978: 31). Tot i això, el nom Soler es torna a documentar en els fogatges del anys 1497 i 1553. Pel que fa al nom Reixac, s'estableix al terme per un membre dels Reixac de Montcada. La toponímia actual encara anomena 'Barri de Reixac' l'indret que ens ocupa, tot i que a partir de mitjans del segle XVII, amb l'establiment de la família Pont al barri, se'l coneix també pel dos topònims. En un debitori de l'any 1665 apareix un pagès de La Roca com a usufructuari de la propietat 'Manso Soler (...) en el veïnat de Rexach dicto Parròquia de La Roca' (SALES, 1978: 32). Durant la desamortització de l'any 1836, el mas va passar novament a mans privades i anà canviant fins que l'any 1880 va ser adquirit, juntament amb el castell de la Roca, per Joaquim Alomar i Font. Posteriorment, quan el castell fou venut a Antoni Rivière, el 'Manso Soler' continuà en poder dels Alomar.</p> | 41.5771100,2.3279700 | 443977 | 4603043 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76714-foto-08181-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76714-foto-08181-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76714-foto-08181-141-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El conjunt es contempla amb diversos cossos auxiliars aïllats destinats a les tasques agrícoles. A la banda de tramuntana hi ha una petita bassa i un rec soterrat. La finca està delimitada per una tanca. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 76574 | Castell de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-roca | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XI-XV | Cal esmentar que les edificacions interiors van ser reconstruïdes l'any 1952. | <p>Es troba al camí del castell venint per la carretera de Cardedeu i Mataró, al final d'una pujada, a l'entrada del poble de la Roca, a mà dreta. Es tracta d'un edifici de planta trapezoïdal constituït per diversos cossos que s'adapten a la topografia del turó. Aquesta fortificació està formada per una torre mestra de planta rectangular que presenta un fort talús. A l'extrem oposat presenta una bestorre de planta triangular de caràcter defensiu i una altra de semicircular. Totes aquestes estructures són originàries o presenten refeccions del segle XV. En canvi, la torre mestra i les parets perimetrals pertanyen a fases constructives posteriors. Únicament la torre circular de llevant pot considerar-se, per la seva forma troncocònica i el seu aparell constructiu, del segle XIII o més tardana, encara que històricament ha estat considerada romànica per alguns autors. Les parets del pis baix es mostren espitllerades i el coronament amb merlets. La resta del conjunt (sala major, zona residencial) respon també a les característiques de les construccions senyorials de la darrera època gòtica: finestrals geminats amb capitells treballats i fines columnes.</p> | 08181-1 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76574-foto-08181-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76574-foto-08181-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76574-foto-08181-1-3.jpg | Legal i física | Medieval|Gòtic|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 85|93|119 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||
| 76595 | El Capità de Testafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-capita-de-testafort | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de La Roca, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. La més coneguda és la que fa referència al Capità de Testafort que a continuació transcrivim: 'Els senyors del Casell de la Roca tenien al seu servei un matrimoni molt estima que durant molts anys els havien servit amb fidelitat i honradesa. Un dia, desgraciadament van desaparèixer i els senyors van contractar un jove matrimoni en el seu lloc. Des d'aquell dia començaren a succeir fets misteriosos al castell: desapareixia bestiar, morien servents, fins i tot un matí el senyor del castell va aparèixer mort: l'havien assassinat. Totes les sospites apuntaven al jove matrimoni que servia els senyors, de manera que van ser despatxats, sense posar fi a les malifetes: van segrestar el fill dels castellans, que només era reconegut per un forat que tenia a l'orella . Després van passar uns anys de tranquil·litat, fins que una banda de lladres, encomanats per un home anomenat Testafort, portaren el pànic de nou a la comarca. Una nit, els lladres, van assaltar el Castell de la Roca, però van ser vençuts i el seu capità, Testafort, empresonat. La senyora del castell va voler veure qui era Testafort i, amb sorpresa, va descobrir que era un jove valerós i ben plantat i que, a més, tenia un forat a l'orella. Era, per tant, el seu fil, aquell nadó que s'havien emportat per ensenyar-li el mal camí. Quan Testafort va conèixer la veritat, va renunciar a la seva vida anterior. I gràcies a la seva devoció cap a la Verge de Montserrat va fer com a ofrena una corona lluminosa' (CAMPOY 2006: 133-134).</p> | 08181-22 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 76597 | El cavaller astut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cavaller-astut | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. NH:</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de La Roca, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. A continuació transcrivim la llegenda del Cavaller Astut. 'Joan Amades ens explica la següent llegenda: al castell vivia un brau cavaller cristià que causava gran estrall als moros. Aquest cavaller guerrejava de dia, i de nit es tancava al castell per reposar i refer les forces perdudes per poder-se lliurar novament a la lluita. Els morros, que de dia el temien, volien saber on dormia per matar-lo traïdorament, però el cavaller molt enginyós, despistava el camí que feia: duia el cavall ferrat al revés, de manera que, pel rastre de les ferradures, quan anava semblava que venia i al contrari. Quan el moros el cercaven pel voltant del castell, creien que de dia hi entrava i de nit en sortia i que, per tant, no podia ser l'habitant del castell la persona que cercaven, ja que de dia guerrejava' (CAMPOY 2006: 132).</p> | 08181-24 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 76598 | La bruixa i el drac de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruixa-i-el-drac-de-la-roca | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de La Roca, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. A continuació transcrivim la llegenda de la bruixa i el drac de La Roca. 'A La Roca va haver-hi una vegada un drac de set caps, símbols dels set pecats capitals i, cavalcant damunt d'ell, una bruixa d'ulls encesos i rústega cabellera. Tots dos tenien els habitants del poble atemorits, i ningú no s'atrevia a pujar al castell en ruïnes. Al capvespre tothom tancava les portes i s'encomanava a Déu per no trobar-se amb l'horrible aparició. La nit d'un dissabte quan una ànega d'aigua va caure sobre la gran festa que hi havia al poble, es trobà, passada la tempesta, el cadàver carbonitzat d'una de les seves donzelles. Uns quants estaven amb el Senyor rector, els altres amb el senyor Batlle. Els primers per intentar salvar alguna cosa, els segons per plantar la Creu al camp de la bruixa. Des d'aquesta festa que ja no es tornà a deixar veure més, ni a sentir-se parlar de les seves maleses' (CAMPOY 2006: 131-132).</p> | 08181-25 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 76599 | Les princeses del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-princeses-del-castell | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona</p> | <p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de La Roca, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. A continuació transcrivim la llegenda de les princeses del Castell: 'Hi ha gent que parla de l'existència de set princeses tancades pel seu pare al Castell de la Roca. Diuen que quan el pare morí, lluny d'aquell indret, ell encara hi romanien. Asseguren que avui encara hi són encantades a la fortalesa, i encanten el seu entorn' (CAMPOY 2006: 132).</p> | 08181-26 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 76745 | Castell de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-roca-0 | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CATALÀ I ROCA, P. [coord.] (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | <p>Al cim del turó on s'assenta el castell de la Roca, al nord-oest del nucli urbà, es van localitzar fragments de ceràmica ibèrica feta a torn de manera dispersa. No es va detectar cap altre element ni tampoc restes de cap construcció, al marge de les estructures relacionades amb l'edifici del castell.</p> | 08181-253 | Turó del castell, 08430 | <p>Segons sembla, en el turó on s'assenta el castell, s'hi ubicava la mansio Praetorium corresponent a la via que comunicava les Gàl·lies amb Tàrraco. El jaciment fou localitzat per l'arqueòleg Josep Estrada l'any 1947. Les restes ceràmiques que recollí es troben actualment dipositades al fons del Museu de Granollers.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76745-foto-08181-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76745-foto-08181-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76745-foto-08181-253-3.jpg | Inexistent | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 76717 | Julivert venecià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/julivert-venecia | XX | <p>El Julivert venecià (Peucedanum alsaticum ssp. venetum) és una espècie del gènere del peucedanum que es caracteritza per ser una herba aromàtica perenne amb una tija cilíndria forta que mesura entre els 50 i els 180 cm d'alçada. Presenta unes fulles verdes fosc, verdes i grises deltoides -ovalades. És considerada molt rara dins de Catalunya i a La Roca del Vallès s'ha localitzat a la zona del Rec del Molinar en situació d'extrema precarietat (quatre individus). El reforçament de la població amb individus joves i la col·laboració de la comunitat de regants, ha permès iniciar el procés de recuperació d'aquesta espècie.</p> | 08181-144 | Rec del Molinar, 08430. | 41.5921400,2.3282000 | 444009 | 4604712 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76717-foto-08181-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76717-foto-08181-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 76831 | Can Canela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canela | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment localitzat al sud-est del nucli urbà de la Roca centre i a escassa distància al nord-est de la casa de can Canela, en la intersecció entre la carretera BV-5106 i el camí que porta al camp de tir. Es localitzaren dues sitges farcides de material ibèric situades als marges de ponent de can Canela.</p> | 08181-250 | Ctra. de la Roca a Òrrius BV-5106, punt quilomètric 0,700, 08430 | <p>Segons M. Llobet, amb motiu de la construcció del camp de tir, es va condicionar el camí d'accés per arribar-hi, fet que va donar lloc a l'aparició de les dues sitges. El material extret va ser recollit, en part, pel mossèn del poble.</p> | 41.5773700,2.3298900 | 444137 | 4603071 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76831-foto-08181-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76831-foto-08181-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76831-foto-08181-250-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76642 | Pinyer de can Campmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinyer-de-can-campmajor | <p>Nom en català: Pi pinyer Nom científic: Pinus pinea Diàmetre base (cm): 95 Diàmetre 1,30m (cm): 84 Alçada (m): 15 Alçada canó (m): 10,8 Diàmetre màxim de capçada (m): 12</p> | 08181-69 | 41.6267800,2.3295000 | 444147 | 4608556 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A21. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||||
| 76866 | Turó de l'Arbocera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-larbocera | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers.</p> | La zona està molt plena de bardissa i no s'ha pogut localitzar les restes mencionades | <p>Jaciment ibèric-romà localitzat al turó de l'Arbocera, una zona planera a la carena que des de Can Gol (a la Vall del Mogent) s'enfila cap a Céllecs. El jaciment està conformat per les restes de parets de pedra seca, de més o menys, un recinte quadrat amb uns 50 metres de costat, que hom interpreta com habitatges indígenes amb materials ibèrics i romans. A més a més també s'hi va trobar materials ibèric i romans (ceràmica ibèrica, tègula i dolia). Hom interpreta aquestes estructures com un possible vicus o assentament dependent del poblat de Céllecs. Durant la realització del mapa no s'ha pogut localitzar les restes del jaciment a conseqüència de la frondositat del sotabosc i de la gran quantitat de bardissa.</p> | 08181-293 | Camí de Céllecs, 08430. | 41.5708300,2.3301800 | 444156 | 4602344 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76866-foto-08181-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76866-foto-08181-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76866-foto-08181-293-3.jpg | Legal | Romà|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 83|119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 76877 | Can Galderich / Bolderic / Balderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galderich-bolderic-balderic | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Masia de planta rectangular amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La masia presenta un element arquitectònic que s'ha de destacar per sobre de tot el conjunt. Aquest es troba en la porta d'accés principal, d'arc a nivell, on s'hi pot observar una llinda de fusta amb la inscripció 1661.</p> | 08181-304 | Carretera de La Roca a Òrrius (BV-5106), 08430. | <p>La masia presenta una llinda amb la inscripció 1661, tot i això la masia presenta diferents ampliacions i reformes posteriors.</p> | 41.5784500,2.3306600 | 444202 | 4603190 | 1661 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76877-foto-08181-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76877-foto-08181-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76877-foto-08181-304-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76938 | Rellotge de sol de can Galderich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-galderich | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAL RAJOLER.</p> | 08181-365 | 41.5784500,2.3306600 | 444202 | 4603190 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | 21/03/2011 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||||
| 76731 | Can Nebot Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nebot-gros | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XIX | El rellotge de sol està molt degradat. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis, i organitzada en quatre crugies fruit de les successives ampliacions que ha patit l'edifici al llarg del temps. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. La resta d'obertures són rectangulars. A la planta baixa presenten emmarcaments arrebossats i pintats, fruit de la rehabilitació de la masia. Destaca, a l'extrem de ponent de la façana, una llinda monolítica i un carreu de pedra d'una antiga finestra actualment tapiada. Al pis, les finestres presenten els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats, les llindes amb dibuix d'arc conopial decorades amb creus llatines i els escopidors motllurats. La finestra situada damunt del portal presenta un aplic decoratiu consistent en una petita testa probablement reaprofitada. L'obertura de l'extrem de llevant presenta les mateixes característiques que les de la planta baixa. Encara s'observa el rellotge de sol al pis, tot i que molt degradat. La façana de ponent també presenta finestres emmarcades amb carreus de pedra, amb les llindes i els escopidors monolítics i plans. A la de migdia només se'n conserva una i a la de llevant, les finestres tenen els emmarcaments arrebossats. La construcció està bastida en pedra sense treballar i maons, lligat amb morter de calç. La façana de ponent està revestida amb un arrebossat llis, un xic degradat. A les cantonades hi ha carreus de pedra escairats.</p> | 08181-158 | C. de Bonavista, 08430 | <p>L'edifici que ens ocupa dóna nom al barri de can Nebot Gros. En el fogatge del terme de la Roca de l'any 1553 hi figura un 'Nabot'. Posteriorment, l'edifici fou ampliat amb diversos cossos durant els segles XVIII-XIX. A principis del segle XX, el barri estava format per set cases i una capella, de la que actualment se'n conserven les restes. De fet, el propietari del veïnat era el senyor Nebot, que s'ho va vendre tot al segle XVII a Miquel Carpinell, tot i que aquesta família tenia la seva casa pairal situada al barri Reixac. Durant la propietat dels Carpinell, la capella va tenir rector particular a disposició de la seva família, fet prou habitual a la població de l'època. Finalment, la família Carpinell es va vendre el veïnat a quatre propietaris, tot i que a la dècada dels 40 del segle XX només en constaven dos. Posteriorment, el senyor Oliva, un d'aquest dos propietaris, es vengué la seva part a una família de Granollers. La capella, ubicada actualment al jardí de la finca i de la que se'n conserva només el portal, també era utilitzada com habitatge fins l'any 1950.</p> | 41.5819400,2.3307900 | 444216 | 4603577 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76731-foto-08181-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76731-foto-08181-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76731-foto-08181-158-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El petit cap o testa de putto encastat a la finestra situada damunt del portal està probablement reaprofitat d'una finestra del període gòtic-renaixentista, tot i que no es descarta que formés part de l'antiga capella les restes de la qual es conserven al pati de la masia. Totes les finestres emmarcades en pedra presenten els cantells motllurats amb un boet. La casa està delimitada per una tanca de pedra amb barana de ferro. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 76915 | Rellotge de sol de can Nebot Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-nebot-gros | Ha perdut el dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-342 | 41.5819400,2.3307900 | 444216 | 4603577 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||||
| 76818 | Plat de Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plat-de-moli | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit.</p> | <p>Gran bloc granític, situat al marge de l'actual camí, presenta una 'cassoleta' a la part superior. Aquesta cavitat circular té uns 0,70 m de diàmetre per 0,22 m d'alçada, si bé una part apareix erosionada. Es desconeix la cronologia i funció original per bé que han estat nombroses les interpretacions que l'han posat en relació amb certes estratègies de cacera. Tradicionalment aquestes construccions es relacionen amb el món megalític per aparèixer en zones on la seva presència hi és destacada.</p> | 08181-237 | Camí de Cèllecs, 08430. | <p>Cronològicament se l'enquadra dintre del període calcolític, període de transició entre el neolític i l'edat de bronze (~2400 aC).</p> | 41.5688200,2.3309400 | 444217 | 4602121 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76818-foto-08181-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76818-foto-08181-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76818-foto-08181-237-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Cal mencionar que una de les imatges està extreta del Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76762 | Capella de can Nebot Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-nebot-gros | <p>CARRERAS I CANDI, F. (1988): 'Lo castell de la Roca del Vallès' Reedició feta pel Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès. (la 1ª edició va ser editada per l'Avenç l'any 1895), pp. 141-142. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVI | <p>Restes d'una antiga capella situades dins del jardí de la casa de can Nebot Gros. Es conserva l'antic portal d'accés a l'interior del temple. Està format per un arc de mig punt adovellat i motllurat, a mode d'arquivoltes disposades en gradació. L'arc descansa damunt de dues impostes decorades amb petites testes humanes, un home amb barba i turbant a l'esquerra i una dona a la dreta. Els brancals de l'obertura estan bastits amb carreus de pedra desbastats, i decorats amb motllures rectilínies a la part interior de l'obertura. Unes escales de pedra comuniquen el portal de la capella amb el nivell de circulació actual del jardí, tot i que van ser restituïdes. La pedra és sorrenca.</p> | 08181-181 | C. de Bonavista (can Nebot Gros), 08430 | <p>L'obertura correspon al portal de la capella de can Nebot Gros, propietat del senyor Nebot fins que, al segle XVII, aquest es vengué la capella i tot el veïnat al senyor Miquel Carpinell. Des d'aquest moment, el nou propietari va posar un rector particular a disposició de la seva família. L'últim rector que va tenir la família Carpinell es deia Valentí Reixac, el cognom del qual va donar nom al barri Reixac, donat que la casa pairal dels Carpinell i diverses propietats es trobaven en aquesta zona. La capella va ser utilitzada com habitatge fins l'any 1950. Estilísticament, l'obertura s'adscriuria a l'estil gòtic tardà.</p> | 41.5817400,2.3308100 | 444218 | 4603555 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76762-foto-08181-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76762-foto-08181-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76762-foto-08181-181-3.jpg | Legal i física | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest element es recull al Pla especial i catàleg del Patrimoni de la Roca del Vallès (2011) amb la categoria de Vestigi arqueològic. | 94|93 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76582 | Can Campmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campmajor | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. Casal de Cultura Dr. Daurella de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular format per tres cossos adossats, més un porxo lateral situat a la banda de llevant de la construcció. El volum original, situat a migdia, està distribuit en planta baixa, pis i golfes, consta de quatre crugies i presenta la coberta de teula de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al seu costat, donant accés a una de les crugies laterals, hi ha un altre portal de punt rodó, tot i que bastit amb maons. Les finestres dels pisos superiors són totes rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats, les llindes planes monolítiques i els escopidors motllurats. La que es troba ubicada damunt del portal presenta la llinda gravada amb la data 1687. Al costat hi ha un rellotge de sol rectangular, pintat damunt del revestiment del parament. La façana de ponent presenta finestres rectangulars amb els emmarcaments bastits en pedra granítica. A l'interior, sota l'escala d'accés als pisos superiors, hi ha un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb la data 1706. Adossat a la façana de llevant hi ha un porxo obert al jardí, amb la coberta d'un sol vessant sostinguda per pilars fets amb maons. Els dos cossos adossats a la façana de tramuntana del volum principal foren rehabilitats, deixant l'aparell de pedra vist. Presenten la coberta de teula de dos vessants i consten de planta baixa i pis. Actualment estan connectats amb el garatge de l'habitatge mitjançant un paviment adoquinat de nova creació. La construcció principal té els paraments arrebossats i pintats, amb les cantonades bastides en pedra.</p> | 08181-9 | Barri de Bell-lloc, entre la Turona i el bosc de ca n'Oriac, 08430 | <p>Al fogatge de l'any 1553 es menciona un síndic de nom Campmajor, ubicat al paratge de 'Belloch', que podria tenir relació amb l'edifici.</p> | 41.6299100,2.3303300 | 444219 | 4608903 | 1687 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76582-foto-08181-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76582-foto-08181-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76582-foto-08181-9-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76924 | Rellotge de sol de can Campmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-campmajor | Es troba molt desmillorat i està perdent el dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-351 | 41.6299100,2.3303300 | 444219 | 4608903 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||||
| 76721 | Marques antròpiques del camí de Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marques-antropiques-del-cami-de-cellecs | <p>A diferents punts de la ruta prehistòrica de La Roca del Vallès que passa pel camí de Céllecs es detecten al sòl natural, a la roca mateixa, les empremtes de les rodes de carros. Aquests roderes ens senyalitzen antics camins que, pel seu flux continu de trànsit durant els segles, han quedat marcats per la posteritat.</p> | 08181-148 | En diferents punts de la ruta prehistòrica de La Roca del Vallès | 41.5666800,2.3315600 | 444267 | 4601883 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76721-foto-08181-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76721-foto-08181-148-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 76744 | Dolmen del camí de can Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-cami-de-can-collet | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Megàlit desaparegut que estava ubicat a la zona sud d'un camp de conreu actual, situat al nord-oest del castell de la Roca i a l'est del riu Mogent. Anteriorment, la zona estava formada per un petit turonet que fou rebaixat quan es va explotar com a gravera, rebaixant-ne els nivells. De manera testimonial encara es conserva una petita part d'aquest turó, degut a la instal·lació d'una torre elèctrica de la línia d'alta tensió. El megàlit estava format per quatre lloses de grans dimensions.</p> | 08181-252 | A uns 250 metres al nord-oest del castell de la Roca, 08430 | <p>La documentació del megàlit parteix de les referències donades per M. Llobet, segons el qual existia un megàlit format per quatre grans lloses de pedra que era llargament conegut en el temps, donat que no recordava cap notícia sobre la troballa de restes arqueològiques. També indicà que fou destruït.</p> | 41.5930800,2.3313100 | 444269 | 4604814 | 08181 | La Roca del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76744-foto-08181-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76744-foto-08181-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76744-foto-08181-252-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76891 | Elements de la façana de l'Ajuntament vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-de-la-facana-de-lajuntament-vell | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CARRERAS I CANDI, F. (1988): 'Lo castell de la Roca del Vallès' Reedició feta pel Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès. (la 1ª edició va ser editada per l'Avenç l'any 1895). FERRER I LLOBET, P. (1993): 'Plaça de la Vila i carrer Església (II)' dins Revista Roquerols nº 89, La Roca del Vallès, abril 1993. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVI-XVIII | <p>Tot i que l'edifici de l'Ajuntament vell va haver de ser enderrocat per evitar el seu enrunament, els elements de la façana principal es desmuntaren i conservaren. Aquests elements es corresponen amb els emmarcaments en pedra de les obertures presents al parament. Cal indicar que la façana estava ordenada simètricament mitjançant dues obertures (una a la planta baixa i l'altra al pis) per cada una de les tres crugies que distribuïen l'espai interior de la construcció. Destaquen els emmarcaments de les dues finestres i el balcó de la planta pis, bastides en granit i en també en pedra calcària. Les finestres eren rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus escairats i els escopidors motllurats. En ambdós casos, les llindes són d'arc conopial amb arquets i decorades, i estaven sostingudes per impostes motllurades. Pel que fa al balcó central, també presentava els brancals bastits amb carreus escairats i la llinda d'arc conopial decorada amb arquets, en aquest cas amb testes d'àngels. Al centre de la llinda hi ha una inscripció gravada damunt d'un relleu assimilat a un escut, sostingut per dos animals, amb el següent text: 'FRANCESCH LANSA 1557 IHS'. La llinda està sostinguda per dues impostes decorades amb un bust femení i un altre de masculí, amb columnetes que ressegueixen els cantells dels muntants. Els emmarcaments de les obertures de la planta baixa consistien en una senzilla finestra rectangular amb llinda plana, les restes dels brancals que emmarcaven el portal principal, format per carreus escairats, i l'emmarcament del portal d'arc rebaixat que donava accés al Casal del Jove, ubicat a la crugia de tramuntana de la construcció. Actualment, aquest elements estan emmagatzemats a l'interior de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, propietat de l'Ajuntament, a l'espera de ser reubicats en un edifici públic encara per determinar.</p> | 08181-318 | C. del Girasol, 1, 08430 | <p>La referència més antiga de la que disposem apareix al fogatge de l'any 1553, on hi consta el cognom Lança. Segons sembla, l'edifici es correspon amb l'antic hostal del sr. Marquet, documentat l'any 1496. Carreras i Candi, però, identificà la construcció amb l'antic hostal d'en Torrens. Per Mossèn Jordi Sales, aquesta dada no és correcta donat que la casa de can Torrents estava situada entre can Roc i can Ridameya, i per tant, ubicada uns quants metres més al nord de l'Ajuntament vell. El 18 d'octubre del 2005, a conseqüència de les fortes pluges, es va esllavissar part de la façana principal, fet que propicià el posterior enderrocament. És força probable que els emmarcaments en pedra de les obertures procedeixin de les runes del castell de la Roca.</p> | 41.5892800,2.3313700 | 444271 | 4604392 | 1557 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-3.jpg | Legal i física | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La data present a la llinda del balcó central del pis probablement indiqui el moment de construcció original de l'edifici, que pel que sembla comptaria amb una coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, la qual entre els segles XVIII i XIX, s'hauria transformat mitjançant el canvi dels sentits dels pendents, anivellant així el coronament de la façana principal. Alhora, les obertures de la planta baixa foren modificades i la finestra central del pis va ser transformada en balcó. El portal d'accés principal a les oficines de l'Ajuntament, del que es conserven alguns carreus escairats, fou transformat entre els segles XIX-XX. | 94|93 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 76641 | Surera de can Campmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-de-can-campmajor | <p>Nom en català: Surera Nom científic: Quercus suber Diàmetre base (cm):76 Diàmetre 1,30m (cm): 72 Alçada (m): 6 Diàmetre màxim de capçada (m): 11</p> | 08181-68 | 41.6273900,2.3310000 | 444273 | 4608623 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A20. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||||
| 76621 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-1 | <p>DE JUAN, X. (2004): Guia del Parc de la Serralada Litoral, EIN La Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Pòrtic Guies, Barcelona. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> | XX | <p>El Parc Serralada Litoral es localitza entre les comarques del Maresme, Vallès Oriental i Barcelonès, formant part del sector central de la cadena Litoral o de Marina que està entre el Besòs i la riera d'Argentona. El PEIN comprèn una superfície de 4.710 ha que ocupa una estreta franja allargada que coincideix amb l'eix principal d'aquesta cadena muntanyosa, que s'orienta de SO a NE i s'estén des del massís del Garraf al de les Gavarres de forma paral·lela al traçat de la costa mediterrània. L'àmbit de l'espai comprèn territoris dels següents termes municipals: Santa Maria de Martorelles, Vallromanes, Vilanova del Vallès, la Roca del Vallès, Argentona, Òrrius, Cabrera de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Teià, Alella, Tiana i Badalona. Es caracteritza per presentar altituds moderades que mai sobrepassen els 800 metres, i una vegetació representada per un complex mosaic de comunitats que es barregen (alzinars litorals, brolles, formacions de ribera, prats, pinedes, garrigues, conreus i erms, …). Els límits del PEIN dibuixen un territori més aviat allargat i estret amb formes retallades i prou irregulars. Pel que respecta als límits territorials del Parc de la Serralada Litoral que afecten al terme Municipal de la Roca són els que es marquen el PEIN que a continuació detallem: 'Des del contacte del terme municipal amb la urbanització de Ruscalleda (localitzada a Vilanova del Vallès), el límit es dirigeix a l'oest coincidint amb el terme municipal durant uns 650 m. Remunta en direcció nord-est la carena localitzada sobre els boscos de can Gol i can Solei, fins confluir amb una pista que segueix a l'est. En arribar a la carena que descendeix en direcció nord la segueix, i travessa la carretera BV-5106. Ara el límit segueix la carretera cap al nord pel seu marge dret fins trobar el torrent de can Verdaguer. Abandona la carretera i remunta la carena que porta al turó Gros. Continua, sempre per la carena i en direcció nord-est. Abandona la carena, passa per la replana de can Planas més orientat a l'est i descendeix fins trobar la carretera C-1415, davant la cruïlla de can Companys de Dalt. Puja per la carretera durant uns 100 m, l'exclou en aquest tram, i la travessa en direcció est, envolta l'àrea qualificada com a 15 - Sòl no urbanitzable lliure permanent- en el planejament general municipal. Ascendeix en direcció nord-est fins al turó identificat per la seva cota de 296,64 m. A continuació, descendeix al nord-oest fins trobar la pista que envolta el turó localitzat al nord de can Toio. Segueix aquesta pista per la dreta durant uns 200 m. L'abandona i es dirigeix en línia recta i en direcció nord-est a la carena que delimita per la dreta la vall del torrent que desemboca al torrent de la font del Bosc per ca l'Amat. Segueix la carena fins a confluir amb una pista que comunica amb el vial d'accés a la urbanització Sant Carles. Ara segueix la pista pel seu marge dret fins trobar el sòl urbà corresponent a la urbanització esmentada. Segueix en direcció sud el límit dels terrenys classificats com a urbans fins al punt on conflueixen els termes municipals de Dosrius, Argentona i la Roca del Vallès' (DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE, 2004). Aquests límits expressat en mesures ens diuen que al terme municipal de La Roca del Vallès pertanyen 712 ha de les 4710 ha totals que presenta el PEIN, representant un 15% del total d'aquest. Així mateix cal mencionar que la superfície del terme és de 3635 ha, sent el més gran de tots el termes municipals que estan adscrits al PEIN tenint un 19,6% del seu territori dintre de l'espai d'interès natural la Conreria-Sant Mateu-Céllecs.</p> | 08181-48 | La Roca de Vallès, 08430 | <p>El Parc Serralada Litoral comprèn l'espai natural La Conreria-Sant Mateu-Céllecs inclòs al PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) aprovat per la Generalitat de Catalunya el 14 de desembre de 1992 (Decret 328/1992, de 14 de desembre). El PEIN és un pla territorial sectorial que delimita un total de 144 espais naturals d'elevat interès a tot Catalunya que suposen el 20% de la superfície del país. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs va ser aprovat per acord del Govern el 25 de maig de 2004 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 4154 de 15 de juny de 2004. L'objecte del Pla especial és la delimitació definitiva d'aquest espai inclòs en el Pla d'espais d'interès natural, així com l'establiment de totes aquelles altres determinacions necessàries per a l'adequada protecció del seu medi natural i del seu paisatge, d'acord amb els objectius formulats per aquest Pla especial.</p> | 41.5671000,2.3317100 | 444280 | 4601929 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76621-foto-08181-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76621-foto-08181-48-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 76718 | Orquídia abellera catalana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidia-abellera-catalana | XX | <p>L'Orquídea Abellera Catalana (Ophrys bertolonii Moretti subsp. Catalaunica), és una planta perenne bulbàcia de la família de les orquidàcies que són orquídies menudes que tenen la particularitat de que llur inflorescència és semblant al cos d'un himenòpter com a ajuda a la pol·linització. Per això als països catalans se les coneix amb els malnoms de 'borinot', abelleres, mosques, mosques d'ase, mosqueres i aranyes, així com 'sabatetes de la Mare de Déu' o 'sabatetes del nen Jesús'. Encara que es comptabilitzen unes 40 espècies, l'espècie que tractem és una orquídia endèmica del centre i nord de Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida) i del sud de França. El seu hàbitat natural són les brolles, prats secs i pastures. Físicament se'ns presenta com una 'herba tuberosa de tiges rectes i simples amb fulles que es disposen majoritàriament en roseta basal, encara que hi ha 1-2 fulles caulinars ± embeinadores. La inflorescència és una espiga laxa i pauciflora. El periant està format per dos verticils de 3 tèpals cadascun. Els externs són rosats amb el nervi medial verd. Els interns són d'un rosa més intens; el label, que correspon al tèpal intern més inferior, és d'un porpra negrós, amb una taca central violàcia y brillant. El fruit és una càpsula amb moltes llavors molt petites' (UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS, n.d). La seva època de floració bascula entre l'abril i el juny.</p> | 08181-145 | La Roca del Vallès, 08430. | 41.5671000,2.3317100 | 444280 | 4601929 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76718-foto-08181-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76718-foto-08181-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 76719 | Orquídia de tardor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidia-de-tardor | XX | <p>L'Orquídia de Tardor (spiranthes spiralis), és anomenada així perquè és una de les poques orquídies que floreixen a la tardor. És una espècia d'orquídia terrestres de la subclasse Liliidae de la família de les Orchidaceae del gènere Spiranthes. És molt característica la seva inflorescència perquè les flors, que són petites i de color groguenc, es disposen formant una hèlix a sobre del peduncle. Es localitza a Alacant, Barcelona, Castelló, Girona, illes balears Tarragona i a les Illes Balears i en general la ona dem mediterrani nord europeu. El seu hàbitat natural són les zones seques i pedregoses. La seva època de floració fluctua entre setembre i novembre.</p> | 08181-146 | La Roca del Vallès, 08430. | 41.5671000,2.3317100 | 444280 | 4601929 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76719-foto-08181-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76719-foto-08181-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | En castellà se la coneix com 'trenzas de muchacha'. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 76720 | Tritó Verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trito-verd | <p>CAPMENY, R; VILLERO, D. (2001): Amfibis i rèptils del Parc de la Serralada Litoral. Minuartia, estudis ambientals, Sant Celoni. VIQUIPÈDIA (N.D): El tritó verd. Obtinguda el 17 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>El tritó verd (triturus marmoratus), és un amfibi de l'ordre dels urodels i de la família dels salamàndrids. És principalment terrestre i la seva distribució és europea. La seva època reproductora s'allarga de mitjan febrer a mitjan maig i les larves són a l'aigua de principis de maig a principis de juliol; hi ha indicis no concloents d'una segona època de reproducció entre octubre i novembre. Aquesta espècie viu a boscs i camps que siguin propers a zones aquàtiques. Les altes elevacions dels climes mediterranis són l'hàbitat preferit pels tritons verds. Tanmateix, no es solen trobar a més de 1000 metres d'altitud. Geogràficament es localitza a la major part de França, al nord d'Espanya i de Portugal. Tanmateix al Parc de la Serralada Litoral es té documentada la seva presència a l'antiga riera d'Argentona i una a la Roca. Sembla, doncs, que el tritó verd es troba en localitats associades a la conca de la riera d'Argentona (cosa concordant amb el fet que es trobi també a localitats del Corredor), i del Mogent, sempre, però, com a espècie molt escassa. Encara així, s'ha de remarcar que la seva presència es molt rara i de difícil documentació.</p> | 08181-147 | La Roca del Vallès, 08430. | 41.5671000,2.3317100 | 444280 | 4601929 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76720-foto-08181-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76720-foto-08181-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que actualment encara que no es troba amenaçat, les seves poblacions tenen tendència a decréixer. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76783 | Forn de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-planes | <p>CHORÉN TOSAR, J. (Inèdit): Estudi del forn d'obra de can Planes (La Roca del Vallès), agost 2005. Dipositat al Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura i Recerca de la Generalitat de Catalunya. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | Caldria fer neteja de l'abundant vegetació que cobreix la zona i rehabilitar els murs de la construcció. | <p>Construcció aïllada de planta rectangular excavada al subsòl aprofitant el desnivell d'un marge. Està format per una cambra de combustió i cocció de planta quadrada, d'uns 3 metres de llargada per 2,90 metres d'amplada, i uns 3 metres de profunditat, que en origen tindria separades les dues funcions mitjançant la graella, la qual probablement resti amagada sota els enderrocs actuals que afecten la construcció. Aquestes parets foren revestides amb argila, que va quedar cuita degut al mateix procés productiu del forn, augmentat així la seva solidesa. També es conserva part de l'estructura aèria del forn, consistent en un mur de folre bastit en pedra sense treballar i fragments de maons, tot lligat amb morter de calç i situat a la cara oest de l'estructura. En aquest folre s'obre l'accés a la cambra de combustió, consistent en un arc rebaixat amb les pedres disposades a sardinell. També destaquen les restes d'un mur corregut superior de tovots.</p> | 08181-202 | Al final del carrer Espronceda, 08430 | <p>És força probable que el forn fos construït pels propietaris de la propera masia de can Planes, per proveir-se dels materials necessaris per la construcció o ampliació de la mateixa, fet habitual en el mon rural català en època moderna.</p> | 41.5861900,2.3315600 | 444284 | 4604049 | 08181 | La Roca del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76783-foto-08181-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76783-foto-08181-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76783-foto-08181-202-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76747 | Dolmen de Céllecs o Séllecs/Cabana del Moro/La Cava del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-cellecs-o-sellecscabana-del-morola-cava-del-moro | <p>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España, vol II. Barcelona. BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. COLOMINAS ROCA, J (1931): 'Sepulcre de Céllecs, La Roca del Vallès' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, vol VI, pp.10-11. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1946): 'El dolmen de Can Planas (La Roca del Vallès)'; dins Ampurias VII-VIII, 1945-46. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona GARCIA, L. (1983): 'Dolmen de Can Planes'; dins Carta Arqueològica del Vallès Oriental. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos Prehistoria y arqueología, 4, CSIC, Barcelona. PETIT, P. (1990): 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', Limes, nº0. pp.23-30</p> | El dolmen no conserva tota la seva estructura original. | <p>Es tracta d'una galeria catalana petita, com la de Can Gol II, si bé les seves dimensions són més grans. Conserva una cambra rectangular amb coberta i una llosa a la banda esquerra del seu passadís d'accés. La cambra es troba orientada al sud-oest i es creu que el passadís original devia fer uns 2 m de llarg i el túmul podia arribar als 8 m de diàmetre. D'aquesta construcció se'n podria destacar dos aspectes, un és el seu emplaçament, dominant plenament la Depressió Prelitoral, fet que indica que podria ser vist des de molts llocs, i l'altre és l'eix d'orientació de la cambra, amb l'entrada al sud-oest, fet poc usual. El topònim de Cabana del Moro és un nom comú que s'utilitzava, sobretot a partir de l'Edat Moderna, per indicar que es tractava d'una construcció antiga en el temps, de la qual se n'havia perdut el coneixement, els seu origen i funció.</p> | 08181-255 | Camí de Céllecs, 08430. | <p>El megàlit va ser descobert l'any 1929 per l'Agrupació Excursionista de Granollers que, sota la direcció de J. Colomina, varen fer l'excavació arqueològica. Posteriorment, als anys cinquanta, J. Estrada va fer-hi noves excavacions arqueològiques en les quals va trobar algun fragment de ceràmica. Aquest mateix investigador va falcar i redreçar algunes de les lloses del monument</p> | 41.5665400,2.3317900 | 444286 | 4601867 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76747-foto-08181-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76747-foto-08181-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76747-foto-08181-255-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Se'l coneix també amb els nom de Dolmen de Sélecs , La Cabana del Moro o La Cava del Moro. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76799 | Càrex Grioleti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carex-grioleti | <p>ACAR.BIO (ASSOCIAZIONE COSTIERA AMALFITANA RISERVA BIOSFERA (n.d): Carice di Griolet. Obtinguda el 4 de març de 2011. BISBE I COMPANY, E.; FÀBREGAS I RUANO, E. (2006): Hàbitats i espècies d'interès a l'EIN les Gavarres - Fitxes descriptives. Galathus, estudi i divulgació del medi ambient, Girona, inèdit..Obtinguda el 4 de febrer de 2011. CONSORCI DE LES GAVARRES (2007): Imatges de les Gavarres. Obtinguda el 4 de març de 2011. GUARDIOLA M.; JOVER, M.; GUTIÉRREZ, C. (2007): Compendi d'addiccions a la 'Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera)' de Pere Montserrat. L'Atzavara 15: pàg: 101-113. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> | <p>El Càrex (Carex) és un gènere de plantes herbàcies de la família botànica Cyperaceae. És el gènere més ric en espècies de la família. És un gènere cosmopolita però amb predomini a les regions de clima temperat. L'espècie que es pot trobar a la Roca del Vallès és la Càrex Grioleti (Carex grioletii). Aquesta planta és perenne i es manté verda tot l'any, les espigues apareixen de finals d'abril al juny. Quan els fruits són madurs cauen a terra, i les tiges floríferes s'acaben assecant. Presenta de 4 a 10 dm d'alçària, que forma mates denses. 'Les fulles sovint tant llargues com la tija florífera, són aspres, de color glauc, de 2 a 5 mm d'amplada. Les flors es reuneixen en espigues, on diferenciem una espiga superior masculina de 4-6 cm de llarg, i les restants de 3 a 5, més curtes (6-9mm) són de flors femenines. Fruits tancats dins una vesícula anomenada utrícle, pubescents. Presenten un bec molt curt, uns nervis molt marcats i una línia blanca a la cara anterior. És diferenciable d'altres Carex, per les llargues espigues masculines, alhora que els utrícles presenten un bec evident' (BISBE I COMPANY, 2006). A la Roca del Vallès s'han observat el Carex Grioletti a espais com la Riera de Gassuacs i al torrent de Sant Bartomeu, així com al torrent de Bracons.</p> | 08181-218 | Riera de Gassuacs, torrent de Sant Bartomeu i torrent de Bracons, 08430. | <p>El Càrex (Carex) és un gènere de plantes herbàcies de la família botànica Cyperaceae establert pel suec Carl von Linné vers el 1753 i format per unes 1100 espècies que habiten a les zones fredes i temperades de tot el món. L'estudi de les plantes del gènere càrex rep el nom de caricologia. El botànic alemany Carl Ludwig Willdenow publicà el primer llibre d'aquesta matèria el 1805.</p> | 41.5732500,2.3317800 | 444291 | 4602612 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76799-foto-08181-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76799-foto-08181-218-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 76860 | Turó de can Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-verdaguer | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. </p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric-romà localitzat en la carretera asfaltada de La Roca a Òrrius, i entre el Turó de Can Verdaguer i l'antic camí de carro de La Roca a Òrrius. Durant l'obertura del nou camí es documentaren, als vessant sud i sud-oest, cinc sitges i materials ibèrics i romans (ceràmica comuna, àmfores ibèriques i del tipus Dressel 1A). També es varen detectar diferents estructures, on es podia intuir un recinte amb diverses parets seques i restes d'una torre de planta quadrangular, en la part més enlairada.</p> | 08181-287 | Carretera de la Roca a Òrrius BV-5106, 08430. | <p>En els anys 70, segons Miquel Llobet, el rector de La Roca va excavar una sitja situada al marge dret de la carretera que presentava material amb una cronologia entre el 600 a.C. i el 50 a.C. Segons les cartes arqueològiques de la Generalitat, Emili Ramón va trobar restes en les feixes del mateix turó, al nord-est davant de Can Santpere. Durant la prospecció de l'any 1992 només es van poder localitzar alguns murs .</p> | 41.5753300,2.3325600 | 444358 | 4602842 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76860-foto-08181-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76860-foto-08181-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76860-foto-08181-287-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81|83|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76833 | Sant Pere del Bosc / del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-del-bosc-del-puig | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CARRERAS Y CANDI, F. (1893): 'Excursió a La Roca', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 11, any III. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIV-XVII | L'edifici es troba enrunat i cobert de bardissa. | <p>Restes d'un edifici monacal del que es conserven alguns murs i obertures. Actualment no es pot apreciar, donat la quantitat de bardissa i vegetació vària, el perímetre de l'edifici, encara que hom diu que era de planta rectangular de planta rectangular amb zones de murs de pedra de paredar de mida mitjana i disposada en filades horitzontals. Un dels trams de mur que encara queden en peu ens mostra part d'un arc de mig punt bastit amb dovelles gran i ben facturades, indici de la magnitud de l'edifici.</p> | 08181-260 | Carretera de La Roca a Òrrius BV-5106, 08430. | <p>Segons el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès, entre els anys 1340 i 1421 l'edifici fou habitat per monges al càrrec d'una prioressa. Segons el butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, en el priorat de Sant Pere del Bosc s'hi venerava una imatge de marbre blanc de la Verge Maria amb el nen. La imatge, custodiada pel senyor Isidre Raymir i Forns, el qual l'havia recollit trencada per la meitat, fou cedida al museu del centre excursionista. La imatge media uns 28 cm. d'alçada, presentava un basament octogonal i estava datada de la segona meitat del segle XV.</p> | 41.5776600,2.3327200 | 444373 | 4603101 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76833-foto-08181-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76833-foto-08181-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76833-foto-08181-260-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 76776 | Font de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-planes | <p>ROVIRA, A.; GURRI, J.(2000): Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca, dins Lauro, Revista del Museu de Granollers, nº 19, Granollers, p. 18-28.</p> | XIX-XX | Sembla que no s'hi fa cap manteniment. | <p>Font natural situada a pocs metres de distància a llevant de l'encreuament entre els carrers Picasso i del Bosc, seguint un camí de terra que s'endinsa en direcció nord-est. L'aigua brolla del bell mig d'una gran roca i cau dins d'una cavitat de planta més o menys rectangular delimitada amb pedres. Per la banda de llevant, la roca d'on brolla l'aigua ha estat treballada i presenta un banc corregut per seure. Davant de la font hi ha una taula formada per una pedra de molí ubicada damunt d'un basament de maons arrebossat de planta circular.</p> | 08181-195 | A llevant de l'encreuament entre els carrers Picasso i del Bosc, 08430 | <p>Es desconeix quan es va crear aquesta font. El nom de can Planes procedeix, probablement, de la casa de can Planes de la Muntanya, situada a poca distància a llevant de la font.</p> | 41.5852200,2.3327200 | 444380 | 4603940 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76776-foto-08181-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76776-foto-08181-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76776-foto-08181-195-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76830 | Font de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-planes-0 | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Pels voltants de la font de can Planes, situada a llevant de l'encreuament entre els carrers Picasso i del Bosc de la Roca centre, va aparèixer una sitja amb ceràmica ibèrica. El sòl de la zona ha estat alterat tant per l'antic ús agrícola del paratge com per les actuals activitats de lleure que es desenvolupen a la font (actualment és una zona de pícnic habitual).</p> | 08181-249 | A llevant de l'encreuament entre els carrers Picasso i del Bosc, 08430 | <p>Segons consta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic del Parc Serralada Litoral, la noticia de la troballa fou facilitada per M. Llobet. A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya també hi consta aquesta dada i alhora s'indica que la sitja fou buidada per furtius. Segons el Pla especial i catàleg de patrimoni de la Roca del Vallès, la sitja fou destruïda pels treballs executats a la pedrera propera</p> | 41.5852200,2.3327200 | 444380 | 4603940 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76830-foto-08181-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76830-foto-08181-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76830-foto-08181-249-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76782 | Columbari de la família Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/columbari-de-la-familia-pont | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Construcció aïllada de planta rectangular, amb la coberta de dos vessants bastida amb lloses de pedra desbastades i organitzada en dos nivells de nínxols superposats. L'inferior abraça tota la superfície de la construcció i el superior consta de dos nínxols independents separats per un mainell. Els nínxols estan tancats amb portelles de marbre blanc amb aplicacions de bronze. Les portelles superiors presenten creus llatines centrals, mentre que l'inferior compta amb un relleu de bronze treballat amb l'àngel de la resurrecció i la llegenda 'FAMÍLIA PONT. CASA TORRENTS'.</p> | 08181-201 | Cementiri municipal, 08430 | <p>Els columbaris són edificis funeraris constituïts per diversos nínxols, exempts o integrats en un edifici de nínxols, En origen, el columbari era un edifici funerari romà on es dipositaven les restes mortals incinerades. El seu nom procedeix de la paraula colomar, donada la similitud entre ambdues construccions.</p> | 41.5898800,2.3330000 | 444407 | 4604458 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76782-foto-08181-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76782-foto-08181-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76782-foto-08181-201-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76716 | Tesdàlia Coronopifòlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tesdalia-coronopifolia | XX | <p>La tesdàlies són un gènere de plantes amb flors que pertanyen a la família Brassicaceae i que presenta tres espècies: Teesdalia coronopifolia, Teesdalia nudicaulis, Teesdalia verna. Al terme municipal es pot trobar la teesdalia coronopifolia, encara que actualment només és localitzada a les rodalies del cementiri de la Roca del Vallès, però que és probable la seva presència en ambients similars. La tesdàlia coronopifòlia (Teesdalia coronopifolia) es caracteritza per ser una petita planta anual de caire mediterrani, de menys de 15 cm, que fa nombroses tiges floríferes. La seva època de floració fluctua entre el febrer i el maig. 'Gairebé totes les fulles estan disposades en roseta basal, i són pinnatipartides amb lòbuls estrets i aguts, el terminal més gran. Les fulles caulinars són escasses i molt petites. Les flors es disposen en un raïm terminal, i són molt petites. Els pètals mesuren 1 mm com a màxim, i els sèpals són més petit fins i tot. El fruit és una silícula amb una estreta ala' (UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS n.d).</p> | 08181-143 | Cementiri, C-1415c (km. 15), 08430. | 41.5897400,2.3332900 | 444431 | 4604442 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76716-foto-08181-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76716-foto-08181-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 76623 | Perer de can Pep Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perer-de-can-pep-ros | <p>Nom en català: Perer Nom científic: Pyrus communis Diàmetre base (cm): 67 Diàmetre 1,30m (cm): 75 Alçada (m): 7 Diàmetre màxim de capçada (m): 9,5</p> | 08181-50 | 41.5916800,2.3336300 | 444461 | 4604657 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A2. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||||
| 76713 | Ca n'Oriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noriac | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | Els accessos a la finca s'estan arranjant. | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, format per diversos cossos adossats. El volum original, format per dos cossos organitzats en dues crugies cada un, presenta la coberta de quatre vessants de teula i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. El de tramuntana presenta un gran portal de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. El de migdia, en canvi, compta amb un portal rectangular emmarcat en pedra, tot i que restituït. Tots dos presenten obertures rectangulars emmarcades amb pedra granítica i amb les llindes planes. A la planta baixa es corresponen amb senzilles finestres, una d'elles amb la llinda d'arc conopial, mentre que al pis són finestrals ampliats amb maons que tenen sortida a balcons exempts. El finestral ubicat damunt del portal adovellat presenta la llinda datada amb la data 1744. Les finestres de les golfes, emmarcades amb maons i amb les llindes restituïdes, són de cronologia posterior. Les obertures de la façana de tramuntana del conjunt mantenen les mateixes característiques que les de la façana principal. Adossat a la façana de migdia de la construcció hi ha un cos cobert per una terrassa al pis, delimitada per una barana de balustres i maó. La planta baixa es correspon amb un porxo obert mitjançant grans obertures rebaixades. La resta de cossos annexes s'adossen a la construcció principal per la banda de ponent. Es tracta de petits volums distribuïts en una i dues plantes, amb les cobertes de teula d'un sol vessant i obertures rectangulars emmarcades amb maons. A l'extrem nord-oest de la construcció destaca una altra terrassa al pis, delimitada pel mateix tipus de barana que la terrassa de migdia. Ubicada al centre de la construcció i sobresortint del nivell de la coberta de la masia destaca una torre de planta quadrada, amb obertures rectangulars bastides amb maons i coronada pel mateix tipus de barana que les terrasses. La construcció està bastida en pedra sense treballar i fragments de maons lligat amb morter de calç. A les cantonades hi ha carreus de pedra ben desbastats.</p> | 08181-140 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Tant en el fogatge de l'any 1497 com en el de l'any 1553 apareix el nom 'Oriach' ubicat a la zona de Belloch. En el Llibre de consuetuds i obligacions del rector i obrers de Santa Agnès de Malanyanes, recapitulat de nou l'any 1650 per Mn. Francesc Morera, es recullen les donacions a la parròquia en concepte dels delmes. En relació a la masia sabem que pagava al rector de Santa Agnès un delme de tres quartans de blat anuals. Celebraven misses d'aniversari pels seus difunts a la mateixa parròquia: 'Per Sant Pere y Sant Fheliu Pere Oriach pagès (paga) al rector de Santa Ignés 2 lliures y per tant se'n deixa de renda Eulària Oriach sa mare per la celebració de dos aniversaris y dos missas per la sua ànima y dels seus' (MARTÍ I BONET, 2007: 192). Malgrat tot, la data 1744 present a la llinda del finestral ubicat damunt del portal adovellat concorda millor amb les característiques d'aquesta part de l'edifici. El cos meridional de la masia és posterior i s'ha de situar a mitjans del segle XIX, com probablement també la torre.</p> | 41.6185000,2.3338200 | 444500 | 4607634 | 1744 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76713-foto-08181-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76713-foto-08181-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76713-foto-08181-140-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-13 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la façana de tramuntana de la construcció destaca un finestral rectangular amb la llinda d'arc conopial, que presenta una espitllera lateral probablement reubicada. La finca està delimitada per una tanca. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc