API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
76752	Can Santpere	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santpere	<p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p>	XIX-XX	L'exterior està un xic descuidat.	<p>Masia d'època contemporània amb diverses reformes i ampliacions que es troba aïllada entre camps de conreu. L'edificació principal es troba orientada a migdia i presenta planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Posteriorment va ser ampliada a llevant amb un cos de idèntiques característiques, i a tramuntana d'aquest es va bastir un altre cos de planta baixa rectangular amb teulada a un aiguavés que no presenta cap tret rellevant. Totes les obertures de l'heretat són d'arc a nivell excepte els dos accessos a la façana de migdia que són d'arc de mig punt, i un accés ubicat a la façana de tramuntana, que és d'arc rebaixat. L'edifici presenta els murs arrebossats i pintats de blanc, encara que es troben un xic degradats. Cal esmentar que la masia presenta una construcció annexa a mode de garatge i que davant la casa es conserva l'era enrajolada.</p>	08181-171	Carretera de la Roca a Òrrius (BV-5106), 08430.	<p>Es tenen notícies històriques al segle XVI d'un Senctpera, però possiblement faci referència a les runes de Sant Pere del Bosc. Tipològicament la construcció es pot enquadrar en els segles XIX-XX.</p>	41.5774200,2.3343400	444508	4603073		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76752-foto-08181-171-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76752-foto-08181-171-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76752-foto-08181-171-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2020-09-24 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez			119\|98	45	1.1		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76837	Can Santpere	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santpere-0	<p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p>		Desaparegut	<p>Jaciment situat a 10 metres de la façana posterior de CAn Sant Pere. Es tracta d'un jaciment que combina cronologies d'època de bronze amb romana. D'una banda es va documentar una sitja de bronze (900 a.C. a 450 a.C.), de d'1'20 m de profunditat per 1'5 m d'amplada reblerta de fragments d'ossos d'animals i de cendra. Entre els materials hi havia ceràmiques amb acanalats, un fragment brunyit d'un vas, de color negre, amb acanalats i meandres, i fragments amb decoració de tetons. D'altra banda al costat nord de la casa van aparèixer materials romans: paviments, tègula, dolia, etc.</p>	08181-264	Carretera de La Roca a Òrrius BV-5106., 08430.		41.5776300,2.3345000	444522	4603097		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76837-foto-08181-264-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76837-foto-08181-264-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76837-foto-08181-264-3.jpg	Legal	Romà\|Popular\|Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2020-09-24 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez		És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000.	83\|119\|79	1754	1.4		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76677	Pinyer de can Planes de la Muntanya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinyer-de-can-planes-de-la-muntanya				<p>Nom en català: Pi pinyer Nom científic: Pinus pinea Diàmetre base (cm): 81 Diàmetre 1,30m (cm): 70 Alçada (m): 14 Alçada canó (m): 7,5 Diàmetre màxim de capçada (m): 15</p>	08181-104			41.5869800,2.3344800	444528	4604135		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres				2021-05-26 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez		Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A55.		2151	5.2		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76824	Bassa dels Ànecs-bassa d'en Segur-gravera d'en Segur	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-anecs-bassa-den-segur-gravera-den-segur	<p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p>	XX		<p>Bassa o llac artificial situada a poca distància al nord-oest del riu Mogent, sota la carretera C-60. Presenta una planta irregular i una illeta al mig amb abundant vegetació. De fet, la bassa està envoltada de la típica vegetació de ribera amb plataners, salzes i àlbers. Pel que fa a la fauna que l'habita hi ha ànecs, peixos i tortugues. Aquesta bassa és un dels espais naturals presents al municipi que s'utilitzen per al lleure.</p>	08181-243	Sota la carretera C-60, a l'alçada del quilòmetre 12, 08430	<p>La bassa la va construir la Societat de Caçadors, essent president el senyor CebriàPont de Santa Agnès de Malanyanes. Hi ha ànecs, peixos i tortugues. Actualment és una zona de repoblació cinegètica i un refugi de pesca.</p>	41.5949400,2.3345800	444543	4605018		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76824-foto-08181-243-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76824-foto-08181-243-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76824-foto-08181-243-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Lúdic				2020-09-24 00:00:00	Adriana Geladó Prat			119\|98	2153	5.1		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76725	Can Vidal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-8	<p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p>	XVII-XVIII	Edifici rehabilitat. Una de les darreres parts que cal arranjar és la façana principal.	<p>Edifici aïllat de planta rectangular format per quatre cossos diferents delimitats per un barri tancat. El cos principal també és rectangular i presenta una estructura basilical típica de les masies catalanes. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, consta de tres crugies davanteres perpendiculars a la façana principal i una de posterior disposada en paral·lel. La coberta és de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus desbastats. Les finestres són rectangulars, estan emmarcades amb carreus de pedra granítica i tenen els cantells bisellats. Les del pis presenten els escopidors motllurats. Adossat a l'extrem de tramuntana del parament destaca un pou circular de pedra. Tant la façana de migdia com la de ponent presenten obertures rectangulars i d'arc rebaixat, tot i que de mida més petita que les del parament principal. Estan emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats o bé amb els emmarcaments fets amb maons disposats a plec de llibre. Adossat a la façana de tramuntana de l'edifici basilical hi ha un cos rectangular amb la teulada d'un vessant, organitzada en un únic nivell. Les obertures són d'arc rebaixat i estan emmarcades en maons a plec de llibre. La resta de cossos auxiliars s'organitzen al voltant del pati davanter, delimitat per una tanca d'obra i al que es pot accedir des de tramuntana i migdia mitjançant dues grans portes d'arc rebaixat, bastides en maons i cobertes per un voladís de teula de doble vessant. Aquests volums són rectangulars, amb la coberta de teula d'un sol vessant i organitzats en un nivell. El de llevant presenta una antiga galeria d'arcs de mig punt bastits amb maons, actualment reconvertida i rehabilitada. Les obertures del cos de migdia són d'arc rebaixat i bastides en maons. Destaca una estança de planta circular a l'extrem de ponent de l'edifici. El cos adossat a migdia es correspon amb porxos oberts de recent construcció. La construcció presenta murs de paredat comú revestits amb un revestiment arrebossat. El de la façana principal és original mentre que a la resta del conjunt és sulfat de ferro, donant-li la tonalitat groguenca actual.</p>	08181-152	Barri de Bell-lloc, 08430	<p>La primera noticia que coneixem d'un Vidal a Bell-lloc apareix en el fogatge de l'any 1497. En el fogatge de l'any 1553 apareix mencionat doblement, dins del paratge de Bell-lloc i també del terme de La Roca. En el Llibre de consuetuds i obligacions del rector i obrers de Santa Agnès de Malanyanes, recapitulat de nou l'any 1650 per Mn. Francesc Morera, es recullen les donacions a la parròquia en concepte dels delmes. En relació a la masia sabem que 'Fa tots anys als 26 de juliol lo mas Vidal (paga) al rector de Santa Ignés 2 lliures y 20 sous y dits son per la celebració de tres aniversaris per les animes de Elisabet Vidal de Rafael Vidal y de Rocada y per Rafel Vidal y Derocada'; 'Quiscum any als 20 de febrer lo damunt dit mas Vidal paga al rector de Santa Ignés 22 sous per la celebració d'un aniversari per l'ànima de Francesch Vidal' (MARTÍ I BONET, 2007: 194-195). De l'any 1706 coneixem que 'Fa Rafael Vidal alsanivversaris y missas de la Iglesia Parroquial de Santa Ignés papa al rector 50 lliures que té den Salvador per lo llegat de Pere Oriach' ' (MARTÍ I BONET, 2007: 195). Les misses en favor dels seus difunts van continuar durant aquest període.</p>	41.6145500,2.3344400	444548	4607195		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76725-foto-08181-152-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76725-foto-08181-152-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76725-foto-08181-152-3.jpg	Legal i física	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2022-12-13 00:00:00	Adriana Geladó Prat		A l'exterior del barri, al costat de l'accés situat a la banda de migdia, destaca un pou de pedra i maons de planta circular. A l'interior de la masia es conserven diversos festejadors, dos espiells de gelosia decorats del segle XVI i situats a les escales de la planta baixa i del pis, i una premsa de fusta per fer vi amb tot el mecanisme intacte. Les fotografies han estat cedides pel propietari de la masia.	119\|94	45	1.1	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76708	Bassa dels Ànecs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-anecs				<p>Nom en català: Plataner Nom científic: Platanus x hispanica Nom en català: Salze Nom científic: Salix alba Nom en català: Àlber Nom científic: Populus alba Trets més destacables: Tot i que no hi ha peus monumentals destaca el conjunt de vegetació de ribera que envolta la bassa.</p>	08181-135			41.5952500,2.3350100	444579	4605052		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres				2020-09-24 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez		Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA19.		2153	5.1		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76632	Lledoner de Bell-lloc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-bell-lloc				<p>Nom en català: Lledoner Nom científic: Celtis australis Diàmetre base (cm): 118 Diàmetre 1,30m (cm): 99 Alçada (m): 8 Diàmetre màxim de capçada (m): 9</p>	08181-59			41.6259300,2.3350700	444611	4608459		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres				2021-05-26 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez		Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A11.		2151	5.2		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76726	Masia-castell de Bell-lloc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-castell-de-bell-lloc	<p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p>	XIX-XX		<p>Edifici aïllat i completament rehabilitat de planta irregular format per tres cossos adossats, més diverses construccions annexes disposades al seu voltant, inclosa l'era. El volum original presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta dos portals d'arc de mig punt adovellats amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. El de la banda de ponent, tot i que sembla més antic que l'anterior, ha estat reconvertit en finestral. La resta de finestres són rectangulars, amb els emmarcaments de pedra. Les del pis presenten la part superior decorada a mode de llinda d'arc conopial. La façana de llevant segueix la mateixa tipologia de finestres que el parament principal, tot i que el més destacable és un gran finestral de mig punt situat al pis, el qual forma part d'una de les dues galeries de la façana de migdia, bastides a mitjans del segle XX. Aquestes galeries, de tres i cinc obertures cada una, estan ubicades als pisos superiors i són bastides en pedra, amb una arquivolta decorativa sostinguda per dues mènsules decorades. Tornant a la façana de llevant, cal indicar que presenta una obertura circular a mode de rosetó i està rematada per una petita espadanya de dues obertures de mig punt, ambdós elements corresponents a la capella de la masia, integrada dins l'edifici. Adossat a la façana de tramuntana de la masia hi ha un cos rectangular distribuït en tres nivells, corresponent en origen a l'habitatge dels masovers, i del que destaca l'espai de torre, que es correspon amb la caixa d'escala per accedir als pisos superiors. Presenta un portal rectangular emmarcat amb carreus escairats de pedra i el coronament esglaonat i emmerletat. De l'interior de l'edifici destaca la capella, d'una sola nau apuntada amb l'absis i l'arc triomfal apuntats també. A banda i banda de l'altar hi ha dues capelletes tapiades formades per tres arcs apuntats en gradació decorats amb dosserets i basaments poligonals. Als peus de la capella hi ha el cor, delimitat per una barana de fusta treballada. L'element més antic de la capella, segons sembla, és la finestra de mig punt bastida amb carreus de pedra ubicada al mur de migdia, la pica de senyar-se i el portal d'accés des de l'interior de la masia. En aquest sentit, cal destacar que aquesta porta, d'arc de mig punt adovellat, ha estat rehabilitada i des de l'exterior de la capella presenta un escut a la clau amb una creu i la data 997. La capella està completament emblanquinada, mentre que l'absis manté el parament de pedra vist. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats d'una tonalitat ataronjada.</p>	08181-153	Barri de Bell-lloc, 08430	<p>D'entrada, el nom Belloch apareix mencionat tant al fogatge de l'any 1497 com en el de l'any 1553. L'any 1855, aprofitant el trasllat del sepulcre dels Bell-lloc que fins aquesta data havia estat a Sant Pau del Camp, es va reconstruir la masia, la qual aprofitaria els murs d'una capella de planta rectangular i molt possiblement restes dels murs del recinte defensiu del castell de Bell-lloc, que havia estat destruït durant la Guerra del Francès, l'any 1808. En relació a la capella, cal dir que a partir del 1099, ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, la qual fou restaurada el 1869. El castell va ser propietat dels Bell-lloc fins l'any 1944, moment en que l'edifici va ser fortament modificat. Entre els anys 1944 i 1964 se li va donar un aspecte senyorial eclèctic, se li van afegir les galeries de migdia i va patir reformes interiors per adaptar-la als diferents usos que ha tingut des de llavors. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona, i a partir del 2003 és propietat de la societat Parc de Belloch, S.A. La capella interior està dedicada a la Mare de Déu d'Agost i, l'any 1974, era la capella de la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, residència infantil del castell de Bell-lloc.</p>	41.6256200,2.3351400	444616	4608424		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76726-foto-08181-153-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76726-foto-08181-153-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76726-foto-08181-153-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2020-09-24 00:00:00	Adriana Geladó Prat		Davant la façana principal de la masia hi ha un petit jardí delimitat per una barana de gelosia. Els cossos auxiliars foren construïts majoritàriament als anys 80 del segle XX i es localitzen a la part de migdia i ponent de la masia sobretot. Cal destacar, a l'extrem sud-est del conjunt, una placeta amb taules on destaca un petit oratori amb un plafó de ceràmica vidrada dedicat als sants Pere i Pau, protectors de Bell-lloc.	119\|98	45	1.1		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76601	Llegenda i assassinat i perdó papal del Senyor del Bell-lloc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-i-assassinat-i-perdo-papal-del-senyor-del-bell-lloc	<p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p>			<p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. A continuació transcrivim la llegenda del assassinat i perdó papal del senyor de Bell-lloc: 'Segons explica Joan Amades, quan el comte de Barcelona marxava de la ciutat, el senyor de Bell-lloc (Gueribert Guitard) s'hi quedava com a governador. Aquí començava la llegenda. Un enviat del Papa va venir a compra-hi uns cavalls; però els tractes no van arribar a bon terme i va morir assassinat a mans del governador. Després de cometre el crim, va refugiar-se en una cova prop del mar, a la muntanya de Montjuïc. Van passar els anys i ell seguia amagat al mateix indret, fins que un bon dia van aparèixer un parell de pelegrins en una barca. Es veu que eren Sant Pere i Sant Pau, els quals, enviats pel Papa, li comunicaven el seu perdó. Com a penitència havia de construir dos monestirs, un a cada cantó de la ciutat de Barcelona i, segons diu la llegenda, aquesta va ser els de Sant Pere de les Puel·les i el de Sant Pau del Camp (no va construir els edificis, sinó que hi va fundar els monestirs). Felip II va ser qui va donar-li el títol de comte a un membre de la família Bell-lloc i Felip V l'hi va retirar per la seva participació a la guerra al costat de l'arxiduc. Amadeu de Saboia l'hi va tornar a donar. I en el seu escut, va posar unes petxines en agraïment als sants pelegrins' (CAMPOY 2006: 142).</p>	08181-28	Barri de Bell-lloc, 08430	<p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p>	41.6256600,2.3351500	444617	4608428		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Científic				2020-10-07 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez				61	4.3		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76602	El lledoner mil·lenari	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-millenari	<p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p>			<p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Entre aquestes es troba la llegenda del lledoner mil·lenari que a continuació transcrivim: 'Es diu que antigament no es posava la primera pedra quan s'iniciava un edifici, sinó que es plantava un arbre. És per això que el vell lledoner que hi ha al costat de l'antiga casa es creu que té tants anys com la fortificació, és a dir, més de mil' (CAMPOY 2006: 143).</p>	08181-29	Barri de Bell-lloc, 08430	<p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p>	41.6256600,2.3351500	444617	4608428		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Científic				2020-10-07 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez				61	4.3		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76603	Origen dels comtes de Bell-lloc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/origen-dels-comtes-de-bell-lloc	<p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p>			<p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Entre d'altres es troba la llegenda de l'origen dels comtes de Bell-lloc que a continuació transcrivim: 'Diu la vox populi que l'última comtessa de Bell-lloc, Paulina Pizzali, era una cantat d'òpera que va ser ferida al Liceu el dia que es va llençar la bomba. El comte hi era present, la va auxiliar i al final es van casar. La fisonomia de la comtessa podia corroborar la seva condició de cantat d'òpera, ja que tenia un bust prominent' (CAMPOY 2006: 143).</p>	08181-30	Barri de Bell-lloc, 08430	<p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p>	41.6256600,2.3351500	444617	4608428		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Científic				2020-10-07 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez				61	4.3		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76604	Esperits de Bell-lloc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esperits-de-bell-lloc	<p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p>			<p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. Al voltant del llinatge dels Bell-lloc s'han originat diferents històries com la dels esperits de Bell-lloc. Segons aquesta creença 'a l'ermita de Sant Andreu el Far, a les tombes dels Bell-lloc, se senten cadenes el dia de Tots Sants' (CAMPOY 2006: 143).</p>	08181-31	Barri de Bell-lloc, 08430	<p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p>	41.6256600,2.3351500	444617	4608428		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Científic				2020-10-07 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez				61	4.3		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76605	Execucions als Tres Pins de Bell-lloc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/execucions-als-tres-pins-de-bell-lloc	<p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p>	XX		<p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Entre d'altres es troba la creença que durant la guerra civil es realitzaren diferents execucions. A continuació transcrivim la informació recollida: 'La finca de Bell-lloc, i especialment la masia, per les seves dimensions i aïllament va ser considerada un refugi per a tots dos bàndols durant la Guerra Civil. La masia i l'església eren contínuament registrades, es van cremar tots els elements religiosos i la documentació. En diferents indrets de la finca, però especialment en un extrem (la zona de Tres Pins), es diu que hi va haver un lloc d'execucions durant la guerra. Al costat hi havia Can Pelegrí i la capella de Sant Salvador dels Prats (erigida el 1073 i enderrocada el 1897). Fent de fita termenal hi creixia un arbre centenaris, un pi de tres branques que sortien de la mateixa soca i que va ser abatut pel vent i les obres del gas de l'any 1963' (CAMPOY 2006: 143).</p>	08181-32	Barri de Bell-lloc, 08430	<p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p>	41.6256600,2.3351500	444617	4608428		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Científic				2020-10-07 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez				61	4.3		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76606	Fundació del castell pel personatge Gueribert Gueritard	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fundacio-del-castell-pel-personatge-gueribert-gueritard	<p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p>			<p>La tradició oral que envolta a la Roca està plena de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en diferents llocs tradicionalment històrics i màgics. En el cas del castell de Bell-lloc, el paisatge, l'encant, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant seva es creessin diferents històries. Al voltant del llinatge dels Bell-lloc s'han originat diferents històries com que el personatge de Gueribert Gueritard no es realment històric: 'Diuen alguns historiadors que buscar un origen comtal al fundador del Castell del Bell-lloc va ser una pràctica habitual del romanticisme quan es buscava un passat il·lustre de totes les cases feudals. El personatge Gueribert Guitard no està absolutament documentat. Els goigs que es cantaven a la festa de Sant Pere, patró de la capella, deien d'aquest llegendari vescomte: De humilitat altra prova Donà lo valent Guibert; Puix que patí fam i fred Ficat en molt trista cova' (CAMPOY 2006: 143).</p>	08181-33	Barri de Bell-lloc, 08430	<p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p>	41.6256600,2.3351500	444617	4608428		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Social				2020-09-24 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez				61	4.3		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76607	Dansa de Bell-lloc o Ball Pla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-bell-lloc-o-ball-pla	<p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006): Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Marge books, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p>	XX		<p>La Roca del Vallès s'hi congreguen diferents llegendes, tradicions, tècniques artesanals, música i dites. Lligada amb el castell de Bell-lloc, trobem una dansa anomenada de Bell-lloc o Ball Pla. Aquesta és d'origen medieval, que és una variació del ball de l'Espolsada que es balla a Marata. La tradició diu que el comte treia a ballar la dona més jove i maca del terme de Bell-lloc, i el pagès més ric de la contrada feia el mateix amb la comtessa.</p>	08181-34	Barri de Bell-lloc, 08430	<p>La primera menció que apareix del castell de Bell-lloc data vers el 1073. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Vers el 1117 fou donada al monestir de Sant Pau del Camp. Finalment el 1314, després de passar per diferents mans, tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat , la castellania. Es tenen notícies que la torre de l'homenatge fou transformada en capella de Sant Pau el 1704 pel comte Ramón de Bell-lloc i que les obres finalitzaren vers el 1706. Posteriorment, durant la Guerra del Francès el castell fou saquejat i destruït vers el 1808 i ja no es reedificà de nou. Ja en el segle XX s'hi allotja l'escola Sant Jordi de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i a partir del 2003, és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.A.</p>	41.6256600,2.3351500	444617	4608428		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Científic				2020-10-07 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez				62	4.4		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76800	Refugi de fauna salvatge a can Sant Pere	https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-fauna-salvatge-a-can-sant-pere	<p>DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): Ordre de 4 de maig de 1994, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca anomenada Sampera, al terme municipal del Vallès. DOCG núm. 1898 del 18 de maig de 1994. Obtinguda el dia 4 de març.</p>	XX		<p>Les reserves naturals són espais naturals d'extensió reduïda i d'interès científic. L'objectiu és conservar integrament el conjunt de sistemes naturals o d'alguna de les seves parts. Aquestes poden ser integrals, parcials o de fauna Salvatge. Per ordre del 4 de maig de 1994, es va declarar la zona de Sant Pere (Sampera) com a refugi de fauna salvatge. La finca Sampera es troba a la serralada que separa les comarques del Vallès Oriental i del Maresme i gaudeix de les característiques ecològiques pròpies d'ambdues comarques. En aquest espai es poden trobar la majoria d'ocells d'espècies pròpies del sector meridional de la serralada litoral: perdiu, tudó, tórtora, tord, tallarol gros, mosquiter groc petit, pinsà, aligot, àliga marcenca, esparver, falcó mostatxut. L'objectiu prioritari d'aquest refugi és protegir-ne les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics existents, prohibint qualsevol activitat cinegètica, la captura o caça d'animals (excepte amb permís oficial corresponent) així com la introducció en aquest espai de espècies al·lòctones. L'incompliment o la infracció del règim de protecció es considerarà com a infracció greu d'acord amb el que disposa la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, en el seu títol 12. El refugi tindrà una superfície total de 23 hectàrees i els seus límits són a tramuntana amb la finca del Mas Nebot i la propietat de Josep Ribas; a llevant amb les propietats de Josep Ribas i Carles Pont Torrents; a migdia amb la propietat de Manuel Gallemí i a ponent amb les propietats de Mariano Sampere i Carles Pont Torrents. L'administració del refugi de fauna salvatge correspon a la senyora Eulàlia Batlle Canut i a l'empresa Romiqui SL, com a propietaris de la finca, d'acord amb les directrius de la Direcció General del Medi Natural del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.</p>	08181-219	Carretera de la Roca a Òrrius (BV-5106), 08430.	<p>El refugi va ser creat sota el mandat del Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca Francesc Xavier Marimon i Sabaté per ordre de 4 de maig de 1994 i va ser publicada al DOGC núm. 1898 del 18 de maig de 1994.</p>	41.5778300,2.3357600	444627	4603118	1994	08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76800-foto-08181-219-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76800-foto-08181-219-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres				2020-09-24 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez				2153	5.1		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76575	Castell de Bell-lloc/Sant Pau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-bell-llocsant-pau	<p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p>	XI-XVIII		<p>Restes de l'antic castell situades davant de la masia del Bell-lloc i a escassos metres al sud-est de les antigues escoles del mateix nom. Actualment es conserva part de la torre de l'homenatge del castell, transformada en capella, i diversos panys de mur que permeten intuir un recinte originari de planta quadrada o rectangular, disposat al voltant de la torre. Aquesta és de planta circular, d'uns 7 metres de diàmetre per 6 metres d'alçada, i amb un gruix de murs d'uns 0,90 metres. Presenta un portal d'accés rectangular a la banda de migdia de la construcció, amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. A la part superior de la llinda hi ha un petit arc de descàrrega bastit en maons, que alleugera el pes del mur damunt del portal. Per sobre hi ha un petit rosetó bastit amb dos carreus de pedra treballats i, encara més amunt, un plafó inscrit i l'escut dels comtes de Bell-lloc, que alhora tapia una altra obertura circular. La torre presenta un coronament format amb merlets esglaonats bastits amb maons. Al bell mig de la coberta hi ha un petit campanar quadrat bastit amb maons, amb una única obertura de mig punt per la campana. L'interior és cobert amb una volta de canó emblanquinada sostinguda damunt d'una cornisa motllurada de pedra, que envolta tot el perímetre de l'estança exceptuant el portal d'accés, que interiorment és d'arc rebaixat. La planta d'aquesta sala és semicircular i presenta un altar i una fornícula d'arc rebaixat oberta al parament. La torre està bastida en pedra, maó i morter de calç. A la part inferior del parament, la pedra és de mida mitjana, desbastada i disposada seguint filades més o menys regulars. A la part superior, la pedra no està treballada, està disposada irregularment, amb fragments de maons encastats i tot lligat amb abundant morter de calç. A la banda de tramuntana de la torre es documenten dos panys de mur disposats en paral·lel, i distanciats un metre aproximadament entre sí, que conserven una alçada aproximada d'un metre també. Ambdós són bastits amb còdols i pedra desbastada i sense treballar, disposats regularment. A la banda de ponent de la torre es conserven dos petits trams més de muralla bastits en pedra sense treballar disposada en filades, tot lligat amb morter de calç. El pany de mur que toca al camí està atalussat.</p>	08181-2	Barri de Bell-lloc, 08430	<p>La primera notícia del castell és de l'any 1073, quan n'era senyor Geribert Guitard per testament sacramental de la seva muller Guília Arbert. A partir del 1099 ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. L'any 1117 passà a mans del monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona per la donació de Gausbert de Bell-lloc i la seva muller Rolanda. El 1123, Udalard dóna el castell al seu nebot Pere de Gallifa, i el 1135, el castlà era Pere Bertran de Bell-lloc i posteriorment el seu primogènit Pere. L'any 1172 el castell era de Guillem de Bell-lloc, hereu de l'anterior. Els propietaris se succeeixen fins que l'any 1314, Simó de Bell-lloc recupera la propietat per la família. L'any 1460, durant la gerra del remences, el castell fou destruït. No serà fins l'any 1704 que el comte Ramon de Bell-lloc i Macip reedifica la torre de l'homenatge convertint-la en una capella dedicada a sant Pau. Les obres finalitzaren l'any 1706. Posteriorment però, el castell fou de nou destruït durant la guerra del Francès (any 1808) i ja no es tornà a reedificar. Ja en el segle XX, la capella fou restaurada l'any 1941. Els Bell-lloc mantingueren el castell fins l'any 1944, passant a ser propietat després de la Caixa de Barcelona (Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona) i, a partir l'any 1990, de la Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona, 'La Caixa', per la fusió de la primera entitat amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i les Balears. A partir del 2003 és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.L.</p>	41.6259100,2.3353000	444630	4608456		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76575-foto-08181-2-3.jpg	Legal	Romànic\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIN	National Monument Record	Defensa	2020-09-24 00:00:00	Adriana Geladó Prat		Cal esmentar que els sepulcres dels Bell-lloc foren traslladats el 1855 de Sant Pau del Camp a l'església de Sant Pere (comtat de Bell-lloc). La protecció complerta de l'element és: BCIN R-I-51-5617 (Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949)/AEA 100 m (PEP 2011).	92\|119\|85	45	1.1	1771	41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76900	Turó Gros / Turó de can Santpere	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-gros-turo-de-can-santpere	<p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p>		Desaparegut.	<p>Jaciment ibèric situat al vessant de migdia del Turó de Can Santpere, en una zona de feixes de conreu envoltades per bosc. En aquesta zona es va trobar una muralla de pedra seca de 11 m amb orientació est-oest, amb diferents murs perpendicular que creaven habitacions, que hom interpreta com un petit poblat ibèric. Josep Estrada realitzar uns sondeigs i va detectar una potència de 50 a 70 cm. S'ha d'esmentar que el mateix Estrada hi situava una torre de planta rectangular de, també, pedra seca. D'altra banda es va trobar material ceràmic d'època ibèrica (fragments de kalathos i ceràmica a torn).</p>	08181-327	Turó Gros, 08430.	<p>El jaciment fou localitzat per Josep Estrada. Posteriorment en una prospecció efectuada l'any 1992 no es van poder localitzar les restes d'estructures. En l'actual realització del mapa, donat la frondositat de la vegetació no s'ha pogut detectar les estructures.</p>	41.5803500,2.3358300	444635	4603398		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76900-foto-08181-327-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76900-foto-08181-327-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76900-foto-08181-327-3.jpg	Legal	Popular\|Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2020-09-24 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez		És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000.	119\|81	1754	1.4		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76691	Alzinar amb lledoners de Bell-lloc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-amb-lledoners-de-bell-lloc				<p>Nom en català: Alzina Nom científic: Quercus ilex Nom en català: Lledoner Nom científic: Celtis australis ALZINA Diàmetre base (cm): 61 Diàmetre 1,30m (cm): 52 Alçada (m):10,5 Diàmetre màxim de capçada (m): 18 LLEDONER Diàmetre base (cm): 90 Diàmetre 1,30m (cm): 84 Alçada (m): 12 Alçada canó (m): 5 Diàmetre màxim de capçada (m): No es pot calcular, inaccessible.</p>	08181-118			41.6262000,2.3353700	444636	4608488		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres				2020-09-24 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez		Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA2.		2153	5.1		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76626	Lledoner de can Vidal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-vidal				<p>Nom en català: Lledoner Nom científic: Celtis australis Diàmetre base (cm): 100 Diàmetre 1,30m (cm): 98 Alçada (m): 16,5 Diàmetre màxim de capçada (m): 11,5</p>	08181-53			41.6140100,2.3355100	444637	4607135		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres				2021-05-26 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez		Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A5.		2151	5.2		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76823	Pujador del castell de Bell-lloc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujador-del-castell-de-bell-lloc	<p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.] (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès (n.d). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p>	- I - XV		<p>Restes arqueològiques localitzades en una zona indeterminada situada a l'entorn del camí que porta a la capella de Sant Pau (antic castell de Bell-lloc) des de les antigues escoles de Bell-lloc. Actualment, en aquest camí no s'observa cap resta ceràmica aparent ni tampoc cap estructura arqueològica. On sí es documenten estructures és a la banda de tramuntana i ponent de la capella de Sant Pau. Es tracta de les restes de murs d'un metre d'alçada aproximada, bastits en pedra escairada i sense treballar disposada regularment, dels que tradicionalment s'ha cregut que podrien pertànyer als fonaments d'alguna estructura romana. Seguint la mateixa tesi, l'actual capella podria haver reutilitzar elements constructius romans, i fins i tot es creu que el turonet on s'assenta l'edifici és artificial i es podria haver creat a partir de l'enderroc de les antigues construccions romanes. Tot i això, tant la tècnica constructiva com la distribució de les estructures, ens permeten assegurar que formaren part del recinte del castell medieval.</p>	08181-242	Barri de Bell-lloc, 08430	<p>Les troballes foren localitzades pel cardedeuenc Tomàs Balbey. De fet, els antics masovers de la masia situada davant la capella recordaven les visites realitzades per aquest personatge i altres erudits de la zona com el sr. Comes. En concret havien visitat en diverses ocasions unes feixes situades a ponent del castell.</p>	41.6262800,2.3354200	444640	4608497		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76823-foto-08181-242-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76823-foto-08181-242-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76823-foto-08181-242-3.jpg	Legal	Medieval\|Popular\|Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2020-09-24 00:00:00	Adriana Geladó Prat			85\|119\|83	1754	1.4		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76674	Cedre del camí de can Planes de la Muntanya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-del-cami-de-can-planes-de-la-muntanya				<p>Nom en català: Cedre Nom científic: Cedrus sp. Diàmetre base (cm): 82 Diàmetre 1,30m (cm): 76 Alçada (m): 14 Diàmetre màxim de capçada (m): 13</p>	08181-101			41.5848800,2.3358700	444642	4603901		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres				2021-05-26 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez		Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A52.		2151	5.2		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76701	Verneda del torrent de can Sagal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-de-can-sagal				<p>Nom en català: Vern Nom científic: Alnus glutinosa Diàmetre base (cm): 103 Diàmetre 1,30m (cm): 63 Alçada (m):19 Diàmetre màxim de capçada (m): no procedeix mesurar-lo.</p>	08181-128			41.5671800,2.3360700	444644	4601935		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres				2020-09-24 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez		Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA12.		2153	5.1		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76675	Roure del camí de can Planes de la Muntanya (1)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-cami-de-can-planes-de-la-muntanya-1				<p>Nom en català: Roure Nom científic: Quercus humilis Diàmetre base (cm): 69 Diàmetre 1,30m (cm): 60 Alçada (m): 13 Diàmetre màxim de capçada (m): 15</p>	08181-102			41.5848200,2.3359000	444645	4603894		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres				2021-05-26 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez		Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A53.		2151	5.2		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76702	Surera de can Sagal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-de-can-sagal				<p>Nom en català: Surera Nom científic: Quercus suber Diàmetre base (cm): 101 Diàmetre 1,30m (cm)1: 50 Diàmetre 1,30m (cm)2: 65 Alçada (m): 11 Diàmetre màxim de capçada (m): 15</p>	08181-129			41.5707900,2.3360800	444648	4602336		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres				2020-09-24 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez		Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA13.		2153	5.1		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76676	Roure del camí de can Planes de la Muntanya (2)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-cami-de-can-planes-de-la-muntanya-2				<p>Nom en català: Alzina Nom científic: Quercus ilex Diàmetre base (cm): 62 Diàmetre 1,30m (cm): 57 Alçada (m): 13 Diàmetre màxim de capçada (m): 12</p>	08181-103			41.5847200,2.3359500	444649	4603883		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres				2021-05-26 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez		Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A54.		2151	5.2		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76633	Llentiscle de Bell-lloc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llentiscle-de-bell-lloc				<p>Nom en català: Llentiscle Nom científic: Pistacia lentiscus Diàmetre base (cm): 56 Diàmetre 1,30m (cm): 50 Alçada (m): 5,5 Alçada canó (m): 2,6 Diàmetre màxim de capçada (m): 6,4</p>	08181-60			41.6261100,2.3357300	444666	4608478		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres				2021-05-26 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez		Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A12.		2151	5.2		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76690	Les 3 alzines de Bell-lloc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-3-alzines-de-bell-lloc	<p>AGRO'90, S. L. (n.d.): Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p>			<p>Nom en català: Alzina Nom científic: Quercus ilex ALZINA 1 Diàmetre base (cm): 72 Diàmetre 1,30m (cm): 60 Alçada (m):12 Alçada canó (m): 2,80 Diàmetre màxim de capçada (m): 14 ALZINA 2 Diàmetre base (cm): 76 Diàmetre 1,30m (cm): 63 Alçada (m): 13 Alçada canó (m): 2,70 Diàmetre màxim de capçada (m): 12 ALZINA 3 Diàmetre base (cm): 63 Diàmetre 1,30m (cm): 63 Alçada (m): 12 Alçada canó (m): 3,90 Diàmetre màxim de capçada (m): 9 El terme municipal de La Roca del Vallès disposa d'un catàleg d'arbres realitzat per l'Empresa Agro'90 S.L amb objectiu d'identificar, censar i caracteritzar aquelles arbredes que per diferents motius poden considerar-se excepcionals dins del municipi. Aquest cens neix també amb té la intenció de protegir aquests elements i per, tanmateix, donar-los a conèixer entre la població del lloc. Per realitzar aquestes fitxes s'han catalogat un total de 19 arbredes que s'han triat seguint els següents criteris: excepcionalitat, mida (diàmetre de tronc, alçada), valors ecològics, paisatgístics i de biodiversitat i per últim el valor social que representen. Cadascuna té una fitxa pròpia en la que es contempla les següents dades: espècie, localització, caracterització, l'estat de conservació i els trets més destacables, acompanyats per una fotografia i situats tots en diferents mapes. Pel que respecte a les arbredes catalogades podem agrupar-les en dos grups: coníferes (3 arbredes) i planifolis (16). Els planifolis son espècies arbòries o arbustives que tenen fulles planes ben desenvolupades, contràriament al que succeeix amb les coníferes que tenen fulles en forma d'agulles. Dintre de les coníferes trobem les següents espècies d'arbredes: -Cedre (Cedrus sp.): 1 arbreda. -Pinyer (Pinus pinea): 2 arbredes. Dintre dels planifolis trobem les següents espècies d'arbredes: - Alzina (Quercus ilex): 4 arbredes - Surera (Quercus suber): 3 arbredes - Roure (Quercus humilis): 1 arbreda - Vern (Alnus glutinosa): 3 arbredes - Àlber (Populus alba): 1 arbreda - Salze (Salix alba): 1 arbreda - Plataner (Platanus x hispanica): 3 arbredes</p>	08181-117			41.6259000,2.3357800	444670	4608455		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres				2020-09-24 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez		Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA1.		2153	5.1		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76643	Roure de Bell-lloc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-bell-lloc				<p>Nom en català: Roure Nom científic: Quercus humilis Diàmetre base (cm): 85 Diàmetre 1,30m (cm): 76 Alçada (m): 13 Diàmetre màxim de capçada (m): 20</p>	08181-70			41.6267700,2.3358800	444679	4608551		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres				2021-05-26 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez		Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A22.		2151	5.2		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76704	Alzinar de can Planes de la Muntanya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-can-planes-de-la-muntanya				<p>Nom en català: Alzina Nom científic: Quercus ilex ALZINA Diàmetre base (cm): 92 Diàmetre 1,30m (cm): 78 Alçada (m):14 (canó:5 m.) Diàmetre màxim de capçada (m): 20 CEDRE 1 Diàmetre base (cm): 92 Diàmetre 1,30m (cm): 84 Alçada (m): 15,5 Diàmetre màxim de capçada (m): 15,80 CEDRE 2 Diàmetre base (cm): 88 Diàmetre 1,30m (cm): 79 Alçada (m): No mesurable Diàmetre màxim de capçada (m): 15</p>	08181-131			41.5838600,2.3369000	444727	4603787		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres				2020-09-24 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez		Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA15.		2153	5.1		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76834	Can Planes Vell / de la Muntanya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-vell-de-la-muntanya	<p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p>			<p>Jaciment del neolític-bronze, possible lloc d'habitació a la zona nord-oest de la casa, on limita amb el bosc. L'any 1947 es localitzaren diferents petits fragments de terrissa de mà decorada amb cordons de finals del neolític segons els escrits de Josep Estrada. Prospeccions posteriors a l'any 1983 no van detectar cap estructura ni material ceràmic. Segons les informacions de la carta arqueològica la 'La ubicació exacta d'aquest jaciment va ser possible gràcies a la informació proporcionada pel Sr. Emili Ramon l'any 1992, el qual va explicar que les restes aparegueren amb motiu de les obres de rebaix del sòl en aquesta àrea'.</p>	08181-261	Can Planes de la Muntanya, 08430.		41.5849700,2.3369600	444733	4603910		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76834-foto-08181-261-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76834-foto-08181-261-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76834-foto-08181-261-3.jpg	Legal	Edats dels Metalls\|Popular\|Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2020-09-24 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez		És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral i PEIN.	79\|119\|78	1754	1.4		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76808	Can Fontet-Can Fondet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontet-can-fondet	<p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p>	XVIII-XIX	Força enrunat i cobert de vegetació.	<p>Edifici aïllat de planta rectangular, envoltat de bosc i camps de conreu, que actualment es troba força enrunat i completament cobert de vegetació. Està format per dos cossos adossats amb la coberta de dos vessants actualment enrunada. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, i consta de dues crugies perpendiculars a la façana principal, orientada a migdia. Conserva el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus escairats. Al pis es manté una finestra rectangular amb la llinda plana i els brancals fets amb carreus de pedra. El portal que dóna accés al cos auxiliar és de grans dimensions i d'arc rebaixat bastit en maons. La construcció està bastida amb pedra sense treballar i maons, disposat en filades més o menys regulars i lligat amb morter. Els paraments conserven en gran part el revestiment arrebossat, tant interior com exterior. Cal destacar el mur central de la planta pis, donat que és de tàpia.</p>	08181-227	Barri de Bell-lloc, 08430	<p>Segons sembla la finestra central del pis, ubicada damunt del portal adovellat, comptava amb un festejador interior. És força probable que l'element encara es mantingui, tot i que les condicions d'enrunament de l'edifici i l'abundant vegetació que l'afecta van fer impossible la seva documentació.</p>	41.6222000,2.3371100	444777	4608043		08181	La Roca del Vallès	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76808-foto-08181-227-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76808-foto-08181-227-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76808-foto-08181-227-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2020-09-24 00:00:00	Adriana Geladó Prat		Aquest element es recull al Pla especial i catàleg del Patrimoni de la Roca del Vallès (2011) amb la categoria de Vestigi arqueològic.	119\|94	45	1.1		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76673	Robínia de can Planes de la Muntanya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/robinia-de-can-planes-de-la-muntanya				<p>Nom en català: Robínia Nom científic: Robinia pseudacacia Diàmetre base (cm): 110 Diàmetre 1,30m (cm): 95 Alçada (m): 8 Diàmetre màxim de capçada (m): 8,4</p>	08181-100			41.5843200,2.3377200	444796	4603837		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres				2021-05-26 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez		Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A51.		2151	5.2		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76662	Can Planes de la Muntanya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-de-la-muntanya	<p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p>	XVII-XVIII		<p>Gran masia d'època moderna formada per un edifici principal amb quatre ampliacions posteriors adossades i un pati tancat. La construcció presenta una edificació primigènia de tipologia clàssica, de planta rectangular orientada vers el sud-oest que presenta tres crugies que consten de planta baixa, dos pisos i teulada a dues vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal, la de migdia, presenta diferents obertures: A la planta baixa un accés principal de mig punt amb dovelles vistes i una obertura rectangular a cada banda; a la primera planta grans obertures rectangulars a mode de finestres amb els carreus vistos; a la segona planta una galeria amb obertures d'arc de mig punt decorades amb guardapols motllurats; i coronant un ull de bou a la crugia central. Sobre la teulada destaca, sobre el carener i orientat a migdia, un campanar d'espadanya. Mencionar també que a la façana principal hom pot veure un rellotge policromat en molt mal estat. A la façana posterior, la de tramuntana, s'hi adossa un petit cos a mode d'ampliació. De la mateixa manera, adossat a la façana de ponent es troba un edifici de planta rectangular on destaca, a la alçada del pis una galeria oberta d'arc rebaixats. A tramunta d'aquest s'adossen dos edificis més de planta rectangular i dos plantes que orientats a ponent, presenten, tots dos, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc, encara que està un xic descuidat i hom pot apreciar que en diferents llocs s'està perdent. Cal esmentar que l'heretat presenta construccions annexes com una quadra de planta baixa rectangular i teulada a dues vessants, un trull enrunat, una bassa i una piscina d'edificació recent.</p>	08181-89	Can Planes, Els Maiols, 08430.	<p>Segons el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès l'edifici sembla ser del segle XVII-XVIII, però la tercera planta sembla que va ser ampliada a final del segle XIX o principi del segle XX.</p>	41.5843800,2.3379400	444814	4603844		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76662-foto-08181-89-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76662-foto-08181-89-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76662-foto-08181-89-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2020-09-24 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez			119\|94	45	1.1		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76934	Rellotge de sol de can Planes de la Muntanya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-planes-de-la-muntanya			Està perdent el dibuix i la pintura.	<p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAL RAJOLER.</p>	08181-361			41.5843800,2.3379400	444814	4603844		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Regular		Legal		Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental				2020-09-24 00:00:00	Adriana Geladó Prat				47	1.3		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76624	Eucaliptus de can Vidalet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-vidalet				<p>Nom en català: Eucaliptus Nom científic: Eucalyptus globulus Diàmetre base (cm): 77 Diàmetre 1,30m (cm): 64 Alçada (m): 15 Diàmetre màxim de capçada (m): en aquest cas aquest paràmetre no s'ha considerat rellevant</p>	08181-51			41.5741300,2.3381400	444822	4602706		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres				2021-05-26 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez		Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A3.		2151	5.2		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76712	Can Meia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-meia	<p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p>	XIX	Actualment, l'edifici s'està rehabilitant.	<p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per tres cossos adossats en paral·lel. Presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. El cos principal, situat al mig de la construcció, està constituït per tres crugies. Totes les obertures de l'edifici presenten l'emmarcament arrebossat i motllurat, fruit de la rehabilitació integral de la que actualment està essent objecte. Cal exceptuar el portal d'accés a l'interior, d'arc rebaixat adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau presenta gravada la data 1864. La resta d'obertures es corresponen amb finestres majoritàriament rectangulars, tot i que força reformades. També hi ha obertures de nova creació a la façana principal i al parament de llevant de l'edifici. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats.</p>	08181-139	Barri de Bell-lloc, 08430	<p>L'antic propietari de la finca era el senyor Pere Ridameia. La seva família procedia de can Meia de la Muntanya, masia situada prop de can Recordà a Santa Agnès de Malanyanes.</p>	41.6041500,2.3378800	444826	4606039	1864	08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76712-foto-08181-139-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76712-foto-08181-139-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76712-foto-08181-139-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2020-09-24 00:00:00	Adriana Geladó Prat			119\|98	45	1.1		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76580	Ca l'Argent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-largent	<p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. CARRERAS CANDI, F. (1988), 'Lo castell de la Roca del Vallès' Reedició del Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès, pp.146-147. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p>	XVII-XVIII	El rellotge de sol fou repintat modernament, però seguint el disseny existent.	<p>Edifici de grans dimensions format per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular, amb un pati interior al que es pot accedir pels costats de llevant i ponent, el qual queda delimitat per la pròpia construcció. L'edifici principal, ubicat al sector de tramuntana del conjunt, presenta una planta lleugerament trapezoïdal formada per tres crugies i distribuïda en planta baixa i pis, amb la coberta de teula de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, al pati. El portal d'accés a l'interior és d'arc de mig punt bastit amb dovelles de pedra i els brancals fets amb carreus rectangulars de pedra ben desbastats. La dovella clau presenta gravada la data 1794. Unes escales de pedra hi donen accés. Al pis, damunt del portal, hi ha una gran finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra desbastats i amb l'ampit motllurat. La resta d'obertures d'aquest parament són rectangulars, tot i que presenten els emmarcaments arrebossats i conserven els ampitadors de pedra motllurats. Al pis, ubicats al costat de la finestra central, destaquen un balcó exempt amb lloseta motllurada i un rellotge de sol decorat i actualment restaurat. Les finestres de la façana de tramuntana són totes rectangulars, inclòs el portal d'accés emmarcat en pedra, tot i que presenten els emmarcaments arrebossats. Adossat a la façana de llevant hi ha un cos de planta rectangular distribuït en una sola planta i cobert per una terrassa al nivell del pis. A la banda de ponent, delimitant la longitud del pati interior, hi ha un conjunt de cinc cossos adossats dels que destaca el que es troba adossat a l'edifici principal. Distribuït en planta baixa, pis i golfes presenta la coberta de teula de dos vessants amb un ampli ràfec. Les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i els ampitadors motllurats. Adossat a migdia hi ha el portal d'accés al pati, integrat dins d'un petit volum de dues plantes, amb la coberta de teula de tres vessants. El portal, d'arc rebaixat i cobert per un voladís de teula àrab, conserva els carreus de pedra originals que bastien els brancals, tot i que l'arc és arrebossat. El pis està ocupat per una galeria oberta a l'exterior mitjançant grans obertures d'arc de mig punt, des de les que s'accedeix a una terrassa oberta a l'exterior que cobreix l'actual garatge. Pel costat de llevant, el barri està delimitat pel portal que hi dóna accés, d'arc rebaixat i voladís de teula superior, i per la masoveria/galliner. Aquest edifici és de planta rectangular amb la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en dues plantes, amb les finestres d'arc de mig punt arrebossades i el portal d'accés rectangular i bastit en maons. A l'extrem nordoccidental del conjunt arquitectònic encara es conserva l'era, de terra batuda. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p>	08181-7	Al quilòmetre 2 de la carretera BV-5106, de la Roca del Vallès a Òrrius, 08430	<p>L'any 1412, Pere Argent, alies Reymir, va vendre el mas Argent a Bartomeu Cardona, incloent-hi el patronatge de la capella de sant Bartomeu de Cabanyes, que conservà fins l'any 1751. El nom Argent apareix referenciat al fogatge de l'any 1553. A finals del segle XIX hi ha constància de l'entrada dels carlins a la casa, amb la intenció de robar diners i joies, tot i que no ho aconseguiren. De fet, ca l'Argent fou la darrera masia de la Roca que els carlins van saquejar. Pasqual Ferrer recull aquesta història al seu darrer llibre, indicant que foren els senyors Joan Vallhonesta i Pere Clascà els qui li relataren, donat que ambdós visqueren a l'època dels carlins.</p>	41.5716800,2.3384600	444847	4602433		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76580-foto-08181-7-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76580-foto-08181-7-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76580-foto-08181-7-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2020-09-24 00:00:00	Adriana Geladó Prat		Encastat a la façana principal del cos original, al costat del portal d'accés, destaca un petit plafó de ceràmica decorat, tot i que de cronologia moderna. Regulat també pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000.	119\|94	45	1.1		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76937	Rellotge de sol de ca l'Argent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-largent				<p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAL RAJOLER.</p>	08181-364			41.5716800,2.3384600	444847	4602433		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental				2020-09-24 00:00:00	Adriana Geladó Prat				47	1.3		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76826	Can Cucut	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cucut	<p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p>		Desaparegut	<p>Restes d'una vil·la romana actualment desapareguda per la construcció de l'autopista AP-7. El jaciment es localitzava en una zona de conreus situada en les vessants de la serra miocènica a l'oest del riu Mogent, al nord de la desapareguda masia de Can Cucut i al nord-oest de Can Claus. La cronologia dels materials documentats gira entorn del 150 a.C. i el 25 d.C. Es tracta de ceràmica ibèrica feta a torn, àmfora ibèrica, campaniana B, Dressel 1A, terra sigil·lata sudgàl·lica (tot i que testimonial) i abundants fragments de tègula i dòlia.</p>	08181-245	Sortida 13 de l'autopista AP-7, 08430	<p>El jaciment fou documentat per Josep Estrada. Les obres de moviment de terres per la construcció de l'autopista AP-7 es van realitzar l'any 1968. L'any 2005, amb motiu de les obres de la Línia d'Alta Velocitat (LAV) tram Mollet del Vallès - La Roca del Vallès, la zona fou objecte d'una campanya de prospecció.</p>	41.6029500,2.3382700	444858	4605905		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76826-foto-08181-245-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76826-foto-08181-245-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76826-foto-08181-245-3.jpg	Legal	Popular\|Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2020-09-24 00:00:00	Adriana Geladó Prat			119\|83	1754	1.4		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76899	Can Ronses / Can Ronces	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ronses-can-ronces	<p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p>		Desaparegut	<p>Jaciment del ferro-ibèric que es troba situada entre el turó Gros de la Roca i Sant Bartomeu, a la zona de bosc de la masia enrunada de Can Ronses. En aquesta zona es va localitzar diferent material arqueològic (un sageta trapezoïdal de sílex de color blanc-rosat, ceràmica ibèrica grollera i a torn), al costa del bosc en els marges del camí. Malauradament no es va detectar cap estructura.</p>	08181-326	Carretera de La Roca a Òrrius (BV-5106).		41.5715800,2.3388200	444877	4602422		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76899-foto-08181-326-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76899-foto-08181-326-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76899-foto-08181-326-3.jpg	Legal	Ibèric\|Popular\|Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2020-09-24 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez		És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000.	81\|119\|79	1754	1.4		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76897	Can Vidalet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidalet	<p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p>	XVIII-XIX		<p>Masia d'època moderna, paradigma de l'arquitectura rural, amb diferents ampliacions i reformes, que es troba aïllada en el bosc. La construcció primigènia és de planta rectangular orientada a migdia i consta de plata baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Els trets més destacats de l'edificació es troben a la façana principal, on es poden apreciar quatre finestres a l'alçada del primer pis, totes ells d'arc a nivell, i on destaca dos d'elles que es troben amb els emmarcaments vistos mitjançant carreus de bella factura i on s'aprecien, a sendes llindes, les inscripcions 1720 i 1771. La porta d'accés, ubicada a la planta baixa, és d'arc de mig punt bastida amb dovelles grans. Cal esmentar que a sobre la dovella clau es pot llegir la data 1772. A més a més s'aprecia un rellotge de sol on s'aprecia els noms Antoni Roselló i Maria Roselló i la data de 1908. Per últim esmentar que tant a ponent com a tramuntana té dos cossos adossats de planta rectangular i amb teulada pròpia. Tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc.</p>	08181-324	Carretera de la Roca a Òrrius BV-5001, 08430.	<p>Les diferents dates que es poden apreciar a la façana principal (1720, 1771 i 1772) ens indiques que la construcció s'ha d'enquadrar dins del segle XVIII, on va tenir diferents reformes o fases constructives. D'altra banda al data del rellotge ens indica quan aquest va ser pintat a la façana per primera vegada.</p>	41.5743300,2.3388400	444881	4602727		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2020-09-24 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez		És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN.	98\|119\|94	45	1.1		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76932	Rellotge de sol de can Vidalet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-vidalet			S'està deteriorant el dibuix i la pintura.	<p>La inscripció que l'acompanya diu: 'ANTONI ROSELLÓ- AÑO 1908- MARIA ROSELLÓ'. Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DE CAN LLEDÓ.</p>	08181-359			41.5743300,2.3388400	444881	4602727		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Regular		Legal		Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental				2020-09-24 00:00:00	Adriana Geladó Prat				47	1.3		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76622	Alzina de ca l'Argent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-largent	<p>AGRO'90, S. L. (n.d.): Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p>			<p>Nom en català: Alzina Nom científic: Qercus ilex Diàmetre base (cm): 106 Diàmetre 1,30m (cm): 88 Alçada (m): 6 Diàmetre màxim de capçada (m): 19,6 El terme municipal de La Roca del Vallès disposa d'un catàleg d'arbres realitzat per l'Empresa Agro'90 S.L amb objectiu d'identificar, censar i caracteritzar aquells arbres que per diferents motius poden considerar-se excepcionals dins del municipi. Aquest cens neix també amb té la intenció de protegir aquests elements i per, tanmateix, donar-los a conèixer entre la població del lloc. Per realitzar aquestes fitxes s'han catalogat un total de 67 arbres i que s'han triat seguint els següents criteris: excepcionalitat, mida (diàmetre de tronc, alçada), valors ecològics, paisatgístics i de biodiversitat i per últim el valor social que representen. Cadascun té una fitxa pròpia en la que es contempla les següents dades: espècie, localització, caracterització, l'estat de conservació i els trets més destacables, acompanyats per una fotografia i situats tots en diferents mapes. Pel que respecte als arbres catalogats podem agrupar-los en dos grups: coníferes (20 arbres) i planifolis (39 arbres). Els planifolis son espècies arbòries o arbustives que tenen fulles planes ben desenvolupades, contràriament al que succeeix amb les coníferes que tenen fulles en forma d'agulles. Dintre de les coníferes trobem les següents espècies d'arbres: -Cedre (Cedrus sp.): 4 arbres. -Pinyer (Pinus pinea): 15 arbres. -Pinastre (Pinus pinaster): 2 arbres. -Xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa):2 arbres. -Pi Blanc (Pinus halepensis): 2 arbres. -Pi Insigne (Pinus radiata): 2 arbres. Dintre dels planifolis trobem les següents espècies d'arbres: -Alzina (Quercus ilex): 9 arbres. -Perer (Pyrus communis):1 arbre. -Eucaliptus (Eucalyptus globulus): 2 arbres. -Lledoner (Celtis australis): 6 arbres. -Roure (Quercus humilis): 8 arbres. -Llentiscle (Pistacia lentiscus): 1 arbre. -Figuera (Ficus carica): 1 arbre. -Surera (Quercus suber): 1 arbre. -Pollancre (Populus nigra): 2 arbres. -Freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia): 2 arbres. -Plataner (Platanus x hispanica): 1 arbre. -Til·ler de fulla petita (Tilia cordata): 1 arbre. -Desmai (Salix babylonica): 2 arbres. - Robínia (Robinia pseudoacacia): 1 arbre. - Til·ler de fulla gran (Tilia platyphyllos): 1 arbre.</p>	08181-49			41.5715500,2.3389100	444884	4602419		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres				2021-05-26 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez		Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A1.		2151	5.2		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76736	Escoles de Bell-lloc/Parc de Belloch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-de-bell-llocparc-de-belloch	<p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p>	XX		<p>Conjunt arquitectònic de planta irregular format per diverses edificacions independents, agrupades dins d'un recinte tancat. En origen hi havia dos blocs d'aules i residència, un de menjadors, un d'apartaments, la capella i l'auditori, tots ells organitzats a partir d'una zona enjardinada central situada al costat de la capella, i comunicats entre sí mitjançant passadissos exteriors coberts amb sostre plans de fusta i pavimentats amb plaques de pissarra. En general, les edificacions són rectangulars, d'estructura compacta i amb les cobertes planes. Els blocs destinats a les aules, situats als extrems nord-oest i sud-est del conjunt, estan distribuïts en planta baixa i dos pisos, amb el nivell inferior sobresortit respecte la línia de façana dels pisos superiors, mitjançant blocs constructius de planta quadrada alternats amb zones enjardinades. Algun parament exterior d'aquests blocs està decorat amb esgrafiats. Alhora, als pisos superiors, presenten grans finestrals rectangulars protegits amb persianes de lamel·les blanques. La segona planta era l'espai destinat a residència escolar. El bloc dels menjadors s'organitza en una única planta i també s'il·lumina mitjançant grans finestrals. Davant seu hi ha la capella, de grans dimensions, bastida amb ciment i amb un campanar exterior adossat a l'extrem nord-oest de l'edifici. El temple presenta grans finestrals decorats amb vitralls acolorits i conserva diverses peces ornamentals de bronze, obra de l'escultor Josep Maria Subirachs. L'auditori, de grans dimensions, està situat a la banda de tramuntana del conjunt i resta fonamentat en una cota més baixa que la resta del conjunt. S'organitza en un sol nivell i presenta escenari, camerinos, pati de butaques i un vestíbul d'accés. El bloc d'apartaments era utilitzat inicialment per la comunitat de religiosos que ensenyava durant els primers anys de l'escola. Posteriorment es reutilitzà com allotjament. Actualment, a la banda de llevant del conjunt, hi ha edificats tres cossos estructurals més, que respecten i interioritzen el discurs estilístic de la resta de construccions. Tot el conjunt és construït mostrant una gran influència racionalista, tant en la composició arquitectònica com pels materials utilitzats. Les construccions estan bastides en pedra i formigó, complementant-les amb materials com el ferro i el vidre.</p>	08181-163	Ctra. C-251, Km. 5,6, 08430	<p>El centre escolar va obrir l'any 1968 de la mà de la Caixa de Barcelona, propietària de la finca des del 1964. El projecte, de l'any 1963, era obra de l'arquitecte i urbanista Manuel Baldrich i Tibau. Durant els primers anys de docència, petites comunitats de religiosos s'encarregaren de l'ensenyament dels alumnes. Aquests s'allotjaven a l'edifici d'apartaments, que posteriorment va servir per allotjar el personal de 'La Caixa' que seguia cursos de formació al recinte. L'any 1990 passà a mans de la Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona, 'La Caixa', creada a partir de la fusió entre la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i les Balears i Caixa de Barcelona (Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona). L'any 1994, el centre es va tancar i restà mig abandonat, tot i que s'utilitzava com a magatzem de la Fundació 'La Caixa' i també com a plató de rodatge d'alguns curtmetratges. L'any 2003 ho adquireix l'empresa Santa & Cole, creant la societat Parc de Belloch, S.L., per donar un nou ús al conjunt arquitectònic. L'any 2006, aquesta empresa llogà una part de les seves instal·lacions a la multinacional Telefonica, amb la intenció per part d'aquesta d'instal·lar la seva universitat corporativa. Tant el mobiliari com els elements litúrgics sembla que van ser dissenyats pel mateix Baldrich. L'escultor Josep Maria Subirachs és l'autor de les peces ornamentals de la capella com la imatge del Sant Crist, el Via Crucis i les dues bandes de la porta d'accés, decorades amb escultures i imatges de sant Pere, per la cara exterior, i de sant Pau, per la banda interna del temple.</p>	41.6274800,2.3385200	444899	4608628	1968	08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-3.jpg	Legal i física	Racionalisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Productiu				2020-09-24 00:00:00	Adriana Geladó Prat	Manuel Baldrich Tibau	Els edificis de la banda de llevant del conjunt han estat arranjats i ampliats. El centre escolar es complementava amb una piscina, un camp de futbol de terra i diverses pistes de joc pavimentades.	120\|98	46	1.2		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76828	Vinya d'en Tomàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-tomas	<p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p>		Desaparegut	<p>Restes d'un possible fons de cabana del període neolític final - calcolític actualment desaparegudes. Les restes aparegueren en una zona de conreus limitada per la vessant nord-est del turó de can Planes, a uns 300 metres del cim. De fet, el jaciment es localitzava a uns 350 metres de distància al sud de l'encreuament entre la carretera C-1415c i l'enllaç per agafar la carretera BV-5105. El material recollit està format per diversos fragments de ceràmica campaniforme, molts fragments de ceràmica sense decoració, ascles de sílex i 3 discs de pedra d'uns 9 centímetres de diàmetre, amb perforació central. Cal dir que aquestes troballes van ser superficials i no es documentà cap tipus d'estructura ni tampoc estratigrafia.</p>	08181-247	Al sud de la ctra. de Mataró a Granollers C-1415c, 08430	<p>El jaciment fou excavat per Josep Estrada durant els anys 50 del segle XX. Al fons del Museu de Granollers es conserven 24 fragments de ceràmica feta a mà, alguns d'ells decorats amb bandes i ondulacions.</p>	41.5899500,2.3399400	444986	4604461		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76828-foto-08181-247-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76828-foto-08181-247-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76828-foto-08181-247-3.jpg	Legal	Popular\|Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2020-09-24 00:00:00	Adriana Geladó Prat			119\|78	1754	1.4		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76746	Dolmen de can Planes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-planes	<p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistoria Catalana, Editorial Catalana, Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1946): 'El dolmen de Can Planas (La Roca del Vallès)'; dins Ampurias VII-VIII, 1945-46. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona GARCIA, L. (1983): 'Dolmen de Can Planes'; dins Carta Arqueològica del Vallès Oriental. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos Prehistoria y arqueología, 4, CSIC, Barcelona. PETIT, P. (1990): 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', Limes, nº0. pp.23-30.</p>		El dolmen no conserva tota la seva estructura original.	<p>Es tracta d'un petit monument megalític de característiques similars al de Céllecs, es tractaria doncs d'una galeria catalana petita. Conserva part de l'estructura de la cambra sepulcral formada per cinc lloses i el bloc de coberta. Mesura 1,50 m per 1,06 m. No s'hi observen restes del corredor ni de l'estructura del túmul que hauria cobert el monument. La cambra apareix lleugerament inclinada vers un lateral.</p>	08181-254	Can Planes de la Muntanya, 08430.	<p>S'esmenta per primera vegada a l'Anuari de l'Institut d'estudis Catalans dels anys 1913-14, la referència d'un dolmen 'cerca de La Roca'. Més tard, Bosch Gimpera, a la 'Prehistòria Catalana' el cita com a dubtós i l'anomena de 'Cansolà'. Amb aquestes referències el Sr Josep Estrada el va buscar i identificar amb el nom de can Planes.</p>	41.5850400,2.3402100	445004	4603916		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76746-foto-08181-254-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76746-foto-08181-254-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76746-foto-08181-254-3.jpg	Legal	Popular\|Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic				2020-10-07 00:00:00	Jacob Casquete / Lluís Vila		És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000.	119\|78	1754	1.4		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76760	Font de Sant Bartomeu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-bartomeu		XX		<p>Font natural obrada que es troba ubicada dins del Gr-92, a prop de Sant Bartomeu de Cabanes. La font presenta un brollador metàl·lic que surt d'un paret bastida amb pedres sense treballar, a mode de feixa. Sota d'aquest es pot apreciar una petita bassa retallada a la roca que presenta un regueró per poder evacuar l'aigua. No presenta cap característica arquitectònica rellevant.</p>	08181-179	Paratge de Sant Bartomeu de Cabanyes, 08430		41.5629000,2.3404700	445007	4601457		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76760-foto-08181-179-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76760-foto-08181-179-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76760-foto-08181-179-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Social				2020-09-24 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez			119\|98	47	1.3		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76816	Pedra de l'Escorpí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-lescorpi	<p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit.</p>			<p>La Pedra de l'Escorpí es localitza a la zona anomenada Replana de Can Planes, a prop de la casa del mateix nom i del camí que mena a Sant Bartomeu de Cabanyes. Es tracta d'un jaciment arqueològic del qual es coneixen poques dades ja que no apareix esmentat en cap referència bibliogràfica científica. Aparentment, es tractaria d'una petita cavitat natural entre boles de granit que podria haver estat utilitzada amb finalitats sepulcrals durant la prehistòria recent (neolític final o primera de les edats dels metalls). S'hi pot observar una paret de pedra seca en el seu interior, si bé se'n desconeix la seva funció i cronologia perquè és el resultat de treballs efectuats de forma il·legal.</p>	08181-235	Replana de Can Planes, 08430.	<p>L'any 1995 va ser citat com a jaciment arqueològic en una petita nota publicada a la revista local Roquerols, signada per P. Ferrer.</p>	41.5815700,2.3406800	445040	4603530		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76816-foto-08181-235-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76816-foto-08181-235-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76816-foto-08181-235-3.jpg	Legal	Popular\|Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic				2020-10-07 00:00:00	Jacob Casquete / Lluís Vila		És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000.	119\|78	1754	1.4		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02
76817	Pedra Foradada de can Planes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-foradada-de-can-planes	<p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit.</p>			<p>Es tracta d'un bloc de granit que ha estat buidat artificialment. Es desconeix l'existència de restes arqueològiques o d'estructures relacionades amb aquest jaciment. Talment la Roca Foradada, se la relaciona amb el període megalític, perquè apareix en contextos d'aquesta fase. Podria tractar-se d'una cambra sepulcral. És coneguda també amb la denominació de 'Pedra del Marxant'.</p>	08181-236	Replana de Can Planes, camí de la Mansa, 08430.	<p>Documentada el 1992 per Pascual Ferrer i en Josep Pont, segons els mateixos descobridors, el nom provindria de quan un traginer que anava pel camí d'Argentona a La Roca del Vallès, 'sojornava en aquest indret abans i després de vendre la mercaderia' (FERRER 2010, p.68). Cronològicament se l'enquadra dintre del període calcolític, període de transició entre el neolític i l'edat de bronze (~2400 aC).</p>	41.5818900,2.3410300	445070	4603565		08181	La Roca del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76817-foto-08181-236-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76817-foto-08181-236-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76817-foto-08181-236-3.jpg	Legal	Popular\|Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic				2020-10-07 00:00:00	Jacob Casquete / Lluís Vila		És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000.	119\|78	1754	1.4		41	Patrimoni cultural	2024-05-08 16:02

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 156,65 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús