Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
76724 Fons documental de l'Arxiu de la Memòria Popular https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-memoria-popular <p>ARXIU DE LA MEMÒRIA POPULAR (2006): Arxiu de la Memòria Popular: una porta oberta a les històries anònimes. Obtinguda el 21 de febrer de 2011.</p> XX <p>El fons documental de l'Arxiu de la Memòria Popular, actualment ubicat en el Centre Cultural de la Roca del Vallès, va sorgir amb la intenció de promoure l'estudi i investigació de la història del país mitjançant reunir, conservar i catalogar tot tipus de memòries, testimonis, correspondència, autobiografies, documentació en àudio i vídeo que puguin donar a conèixer experiències personals o col·lectives, viscudes per l'autor o autors d'aquests documents. L'arxiu està gestionat per l'Ajuntament de la Roca del Vallès amb la col·laboració de l'Associació Amics de l'Arxiu de la Memòria Popular. L'arxiu reunia en un principi un total de 451 documents i divers fons relacionat amb el patrimoni documental del terme que abasta un volum total de 95 metres. Aquest està gestionat mitjançant el programa informàtic Gestió Integral d'Arxius Municipals de la Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. D'aquests documents, 210 són obres autobiogràfiques que han participat al premi de Memorialisme popular. De les altres 241, bona part pertanyen a fons privats cedits a l'Arxiu. Entre aquestes trobem les següents: Diaris: Personals (8), de guerra (4), de viatges (6). Memòries: Personals (166), de guerra (32). Epistolaris 5. Altres: 17. Llegat família Amat i Mir: 115 Llegat família Gómez Bertrán: 64 Llegat família Sala Bovet: 34 Destacar que de les 210 obres autobiogràfiques, 79 parlen explícitament de la Guerra Civil.</p> 08181-151 Centre Cultural- C/ Lope de Vega n. 10-1ª planta, 08430. <p>L'Arxiu de la Memòria Popular de la Roca del Vallès fou fundat el 1998, seguint l'exemple del poble italià de Pieve Santo Stefano, creat el 1984. Posteriorment el dia 20 de gener de 1999 es va crear l'Associació 'Amics de l'Arxiu de la Memòria Popular' amb la finalitat d'organitzar i gestionar, conjuntament amb l'Ajuntament de La Roca del Vallès, el fons i les activitats de l'Arxiu. L'Arxiu de la Memòria Popular forma part de l'Associació Europea per a l'Autobiografia (APA) i coopera amb l'Archivio Diaristico Nazionale d'Itàlia, els Archives de le Vie Privée de Carouge (Suïssa), la Universidad de Alcalá de Henares etc. El principal mitjà d'adquisició de documentació i de promoció de l'Arxiu és la convocatòria anual del Premi 'Romà Planas i Miró' en el qual poden participar totes les persones que ho desitgin amb obres de caràcter autobiogràfic, que donin testimoni total o parcial de la seva vida i que no hagin estat publicades amb anterioritat. El Fons documental de l'Arxiu de la Memòria Popular està a disposició de tothom que vulguin estudiar un període històric mitjançant la micro-història, l'anàlisi de les vivències particulars de totes aquelles persones que han fet una història paral·lela a la història oficial.</p> 41.5830400,2.3257000 443793 4603703 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76724-foto-08181-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76724-foto-08181-151-3.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Cal esmentar que arran d'un conveni signat l'any 2006 amb la Universitat de Barcelona, a l'arxiu es van dipositar 850 obres autobiogràfiques, arribant així a un total de 1301 obres que actualment estan en tractament de contingut. Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) 98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76725 Can Vidal https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-8 <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVII-XVIII Edifici rehabilitat. Una de les darreres parts que cal arranjar és la façana principal. <p>Edifici aïllat de planta rectangular format per quatre cossos diferents delimitats per un barri tancat. El cos principal també és rectangular i presenta una estructura basilical típica de les masies catalanes. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, consta de tres crugies davanteres perpendiculars a la façana principal i una de posterior disposada en paral·lel. La coberta és de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus desbastats. Les finestres són rectangulars, estan emmarcades amb carreus de pedra granítica i tenen els cantells bisellats. Les del pis presenten els escopidors motllurats. Adossat a l'extrem de tramuntana del parament destaca un pou circular de pedra. Tant la façana de migdia com la de ponent presenten obertures rectangulars i d'arc rebaixat, tot i que de mida més petita que les del parament principal. Estan emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats o bé amb els emmarcaments fets amb maons disposats a plec de llibre. Adossat a la façana de tramuntana de l'edifici basilical hi ha un cos rectangular amb la teulada d'un vessant, organitzada en un únic nivell. Les obertures són d'arc rebaixat i estan emmarcades en maons a plec de llibre. La resta de cossos auxiliars s'organitzen al voltant del pati davanter, delimitat per una tanca d'obra i al que es pot accedir des de tramuntana i migdia mitjançant dues grans portes d'arc rebaixat, bastides en maons i cobertes per un voladís de teula de doble vessant. Aquests volums són rectangulars, amb la coberta de teula d'un sol vessant i organitzats en un nivell. El de llevant presenta una antiga galeria d'arcs de mig punt bastits amb maons, actualment reconvertida i rehabilitada. Les obertures del cos de migdia són d'arc rebaixat i bastides en maons. Destaca una estança de planta circular a l'extrem de ponent de l'edifici. El cos adossat a migdia es correspon amb porxos oberts de recent construcció. La construcció presenta murs de paredat comú revestits amb un revestiment arrebossat. El de la façana principal és original mentre que a la resta del conjunt és sulfat de ferro, donant-li la tonalitat groguenca actual.</p> 08181-152 Barri de Bell-lloc, 08430 <p>La primera noticia que coneixem d'un Vidal a Bell-lloc apareix en el fogatge de l'any 1497. En el fogatge de l'any 1553 apareix mencionat doblement, dins del paratge de Bell-lloc i també del terme de La Roca. En el Llibre de consuetuds i obligacions del rector i obrers de Santa Agnès de Malanyanes, recapitulat de nou l'any 1650 per Mn. Francesc Morera, es recullen les donacions a la parròquia en concepte dels delmes. En relació a la masia sabem que 'Fa tots anys als 26 de juliol lo mas Vidal (paga) al rector de Santa Ignés 2 lliures y 20 sous y dits son per la celebració de tres aniversaris per les animes de Elisabet Vidal de Rafael Vidal y de Rocada y per Rafel Vidal y Derocada'; 'Quiscum any als 20 de febrer lo damunt dit mas Vidal paga al rector de Santa Ignés 22 sous per la celebració d'un aniversari per l'ànima de Francesch Vidal' (MARTÍ I BONET, 2007: 194-195). De l'any 1706 coneixem que 'Fa Rafael Vidal alsanivversaris y missas de la Iglesia Parroquial de Santa Ignés papa al rector 50 lliures que té den Salvador per lo llegat de Pere Oriach' ' (MARTÍ I BONET, 2007: 195). Les misses en favor dels seus difunts van continuar durant aquest període.</p> 41.6145500,2.3344400 444548 4607195 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76725-foto-08181-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76725-foto-08181-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76725-foto-08181-152-3.jpg Legal i física Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-13 00:00:00 Adriana Geladó Prat A l'exterior del barri, al costat de l'accés situat a la banda de migdia, destaca un pou de pedra i maons de planta circular. A l'interior de la masia es conserven diversos festejadors, dos espiells de gelosia decorats del segle XVI i situats a les escales de la planta baixa i del pis, i una premsa de fusta per fer vi amb tot el mecanisme intacte. Les fotografies han estat cedides pel propietari de la masia. 119|94 45 1.1 2484 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76726 Masia-castell de Bell-lloc https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-castell-de-bell-lloc <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIX-XX <p>Edifici aïllat i completament rehabilitat de planta irregular format per tres cossos adossats, més diverses construccions annexes disposades al seu voltant, inclosa l'era. El volum original presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta dos portals d'arc de mig punt adovellats amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. El de la banda de ponent, tot i que sembla més antic que l'anterior, ha estat reconvertit en finestral. La resta de finestres són rectangulars, amb els emmarcaments de pedra. Les del pis presenten la part superior decorada a mode de llinda d'arc conopial. La façana de llevant segueix la mateixa tipologia de finestres que el parament principal, tot i que el més destacable és un gran finestral de mig punt situat al pis, el qual forma part d'una de les dues galeries de la façana de migdia, bastides a mitjans del segle XX. Aquestes galeries, de tres i cinc obertures cada una, estan ubicades als pisos superiors i són bastides en pedra, amb una arquivolta decorativa sostinguda per dues mènsules decorades. Tornant a la façana de llevant, cal indicar que presenta una obertura circular a mode de rosetó i està rematada per una petita espadanya de dues obertures de mig punt, ambdós elements corresponents a la capella de la masia, integrada dins l'edifici. Adossat a la façana de tramuntana de la masia hi ha un cos rectangular distribuït en tres nivells, corresponent en origen a l'habitatge dels masovers, i del que destaca l'espai de torre, que es correspon amb la caixa d'escala per accedir als pisos superiors. Presenta un portal rectangular emmarcat amb carreus escairats de pedra i el coronament esglaonat i emmerletat. De l'interior de l'edifici destaca la capella, d'una sola nau apuntada amb l'absis i l'arc triomfal apuntats també. A banda i banda de l'altar hi ha dues capelletes tapiades formades per tres arcs apuntats en gradació decorats amb dosserets i basaments poligonals. Als peus de la capella hi ha el cor, delimitat per una barana de fusta treballada. L'element més antic de la capella, segons sembla, és la finestra de mig punt bastida amb carreus de pedra ubicada al mur de migdia, la pica de senyar-se i el portal d'accés des de l'interior de la masia. En aquest sentit, cal destacar que aquesta porta, d'arc de mig punt adovellat, ha estat rehabilitada i des de l'exterior de la capella presenta un escut a la clau amb una creu i la data 997. La capella està completament emblanquinada, mentre que l'absis manté el parament de pedra vist. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats d'una tonalitat ataronjada.</p> 08181-153 Barri de Bell-lloc, 08430 <p>D'entrada, el nom Belloch apareix mencionat tant al fogatge de l'any 1497 com en el de l'any 1553. L'any 1855, aprofitant el trasllat del sepulcre dels Bell-lloc que fins aquesta data havia estat a Sant Pau del Camp, es va reconstruir la masia, la qual aprofitaria els murs d'una capella de planta rectangular i molt possiblement restes dels murs del recinte defensiu del castell de Bell-lloc, que havia estat destruït durant la Guerra del Francès, l'any 1808. En relació a la capella, cal dir que a partir del 1099, ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, la qual fou restaurada el 1869. El castell va ser propietat dels Bell-lloc fins l'any 1944, moment en que l'edifici va ser fortament modificat. Entre els anys 1944 i 1964 se li va donar un aspecte senyorial eclèctic, se li van afegir les galeries de migdia i va patir reformes interiors per adaptar-la als diferents usos que ha tingut des de llavors. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona, i a partir del 2003 és propietat de la societat Parc de Belloch, S.A. La capella interior està dedicada a la Mare de Déu d'Agost i, l'any 1974, era la capella de la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, residència infantil del castell de Bell-lloc.</p> 41.6256200,2.3351400 444616 4608424 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76726-foto-08181-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76726-foto-08181-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76726-foto-08181-153-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat Davant la façana principal de la masia hi ha un petit jardí delimitat per una barana de gelosia. Els cossos auxiliars foren construïts majoritàriament als anys 80 del segle XX i es localitzen a la part de migdia i ponent de la masia sobretot. Cal destacar, a l'extrem sud-est del conjunt, una placeta amb taules on destaca un petit oratori amb un plafó de ceràmica vidrada dedicat als sants Pere i Pau, protectors de Bell-lloc. 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76727 Cal Rajoler https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rajoler <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XX <p>Masia urbana de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. El volum original presenta la coberta de teula de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat. A l'extrem de ponent del parament hi ha un altre portal de les mateixes característiques, tot i que de dimensions més grans que el principal, que dóna accés als magatzems de la construcció. La resta d'obertures del parament són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. A l'alçada del pis destaca el rellotge de sol, repintat. Les obertures de la façana de tramuntana presenten les mateixes característiques que les del parament principal, tot i que més senzilles encara. Adossat a la façana de ponent de la masia hi ha un petit cos rectangular amb teulada d'un sol vessant, distribuït en dues plantes i destinat a les tasques agrícoles. Presenta un portal d'accés rectangular, una gran obertura de mig punt que es correspon a la pallissa i, a la façana de ponent, una altra finestra però d'arc rebaixat. Totes tres tenen els emmarcaments arrebossats. Els murs exteriors són de paredat i presenten un revestiment arrebossat llis, mentre que els murs de càrrega interiors són de maó, així com la construcció del cos auxiliar, també de maó. El conjunt el completen diverses construccions annexes.</p> 08181-154 C. d'en Reixac, 50, 08430 <p>La casa va ser construïda per Josep Pont i Bas l'any 1906. La propietat prové de l'heretat de can Carpinell de la qual, Miquel Carpinell, va segregar-ne un troç per vendre'l a Maria Prat Argent, l'any 1806. El seu fill, Sadurní Pujades Prat, el va vendre a Josep Pont i Bas el 27 de maig de 1906, amb l'obligació d'edificar-hi una casa en un termini de temps concret.</p> 41.5800300,2.3259500 443811 4603369 1906 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76727-foto-08181-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76727-foto-08181-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76727-foto-08181-154-3.jpg Legal i física Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat La finca està delimitada per una tanca. 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76728 Can Borrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-1 <p>IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVII-XVIII <p>Edifici aïllat de planta rectangular format per tres cossos adossats, dels quals els dos dels extrems han estat arranjats o bé són de nova planta, corresponent-se amb habitatges diferents. El volum central, que alhora és el més antic, presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Presenta un portal d'accés d'arc de mig punt amb l'emmarcament arrebossat. Les finestres de la planta pis són rectangulars i estan bastides amb carreus de pedra granítica, amb les llindes planes d'arc conopial decorades amb rosetes i els escopidors motllurats. La de les golfes és una senzilla obertura rectangular amb l'emmarcament arrebossat. Adossat a l'extrem de ponent del parament hi ha un cos de planta rectangular i coberta d'un sol vessant, organitzat en un sol nivell i en origen destinat a les tasques agrícoles. Presenta obertures rectangulars i està bastit amb pedra, maó i morter de calç. La façana de tramuntana, orientada al carrer d'en Josep Maria Gurt i Copons, presenta diverses finestres obertes al parament de les que en destaquen dues, una de petita bastida amb quatre carreus desbastats i una altra de mida més gran amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus ben escairats. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> 08181-155 C. d'en Josep Maria Gurt i Copons, 08430 <p>L'única referència documental localitzada del nom Borrell i d'aquesta casa apareix en el fogatge de l'any 1553.</p> 41.5908100,2.3192700 443264 4604570 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76728-foto-08181-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76728-foto-08181-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76728-foto-08181-155-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat Davant de la façana principal es conserven les antigues quadres del bestiar, actualment reconvertides en un restaurant. 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76729 Can Carpinell/Can Quico Guiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carpinellcan-quico-guiu <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> XVII-XVIII La masia va ser restaurada fa pocs anys. <p>Masia urbana de planta rectangular, formada per dos cossos adossats, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis, i consta de dos crugies. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Les finestres són rectangulars, la de la planta baixa amb l'emmarcament arrebossat mentre que les dues del pis presenten els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i les llindes planes. Adossat a tramuntana hi ha un cos de nova planta que amplia l'edificació i s'utilitza com a garatge. Presenta obertures rectangulars amb els marcs arrebossats, tant a la façana principal com a la de tramuntana. La masia compta amb altres construccions de diferent propietat adossades als paraments de llevant i migdia. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats.</p> 08181-156 C. d'en Reixac, 64, 08430 <p>La primera referència documental de Carpinell la trobem en el fogatge del terme de la Roca de l'any 1553. Posteriorment, l'any 1687 tenim notícia que es signaren els capítols matrimonials entre l'hereu del mas Carpinell de la Roca i la pubilla del mas Pareras del Bach, de la parròquia de sant Pere de Vallcàrcara, del terme de Montmany. De fet, des del segle XVII i fins l'any 1940, de la casa pairal dels Carpinell, o can Quico Guiu, de can Patau, de can Gisbert i de can Duran Vell en deien el veïnat de can Carpinell. Actualment, tota aquesta zona és coneguda pel nom de barri Reixac, cognom de l'últim rector de la família Carpinell, Valentí Reixac.</p> 41.5801500,2.3265800 443864 4603381 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76729-foto-08181-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76729-foto-08181-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76729-foto-08181-156-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76730 Can Claus-Ca l'Avi https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-claus-ca-lavi <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVIII-XIX La masia va ser completament rehabilitada fa aproximadament uns 10 anys. <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per tres cossos adossats, amb les cobertes de teula de dos vessants i els careners paral·lels a la façana principal. El cos originari està situat al centre de la construcció, està distribuït en planta baixa, pis i golfes, i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures d'arc rebaixat bastides amb maons, tant el portal d'accés com les finestres. Destaca el rellotge de sol del pis, actualment repintat. Presenta una ampliació estructural adossada a la façana de ponent i consistent en una galeria oberta al pis i una finestra quadrada amb l'emmarcament arrebossat, a la planta baixa. A la part posterior, adossat a la façana de tramuntana de la masia, hi ha un altre cos rectangular distribuït en dues plantes, que presenta obertures rectangulars bastides en maons. El volum auxiliar adossat a llevant de la masia es correspon amb un porxo obert, un galliner i un espai de magatzem. El volum adossat a ponent correspon a un espai de garatge o magatzem també. Tots dos casos s'organitzen en un sol nivell. La construcció està bastida en pedra sense treballar lligada amb morter, amb alguns paraments arrebossats i pintats.</p> 08181-157 C. d'en Jaume Cuyàs, 22, 08430 41.6030700,2.3511400 445930 4605910 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76730-foto-08181-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76730-foto-08181-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76730-foto-08181-157-3.jpg Legal i física Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat La construcció està delimitada per una tanca. 98|119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76731 Can Nebot Gros https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nebot-gros <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVII-XIX El rellotge de sol està molt degradat. <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis, i organitzada en quatre crugies fruit de les successives ampliacions que ha patit l'edifici al llarg del temps. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. La resta d'obertures són rectangulars. A la planta baixa presenten emmarcaments arrebossats i pintats, fruit de la rehabilitació de la masia. Destaca, a l'extrem de ponent de la façana, una llinda monolítica i un carreu de pedra d'una antiga finestra actualment tapiada. Al pis, les finestres presenten els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats, les llindes amb dibuix d'arc conopial decorades amb creus llatines i els escopidors motllurats. La finestra situada damunt del portal presenta un aplic decoratiu consistent en una petita testa probablement reaprofitada. L'obertura de l'extrem de llevant presenta les mateixes característiques que les de la planta baixa. Encara s'observa el rellotge de sol al pis, tot i que molt degradat. La façana de ponent també presenta finestres emmarcades amb carreus de pedra, amb les llindes i els escopidors monolítics i plans. A la de migdia només se'n conserva una i a la de llevant, les finestres tenen els emmarcaments arrebossats. La construcció està bastida en pedra sense treballar i maons, lligat amb morter de calç. La façana de ponent està revestida amb un arrebossat llis, un xic degradat. A les cantonades hi ha carreus de pedra escairats.</p> 08181-158 C. de Bonavista, 08430 <p>L'edifici que ens ocupa dóna nom al barri de can Nebot Gros. En el fogatge del terme de la Roca de l'any 1553 hi figura un 'Nabot'. Posteriorment, l'edifici fou ampliat amb diversos cossos durant els segles XVIII-XIX. A principis del segle XX, el barri estava format per set cases i una capella, de la que actualment se'n conserven les restes. De fet, el propietari del veïnat era el senyor Nebot, que s'ho va vendre tot al segle XVII a Miquel Carpinell, tot i que aquesta família tenia la seva casa pairal situada al barri Reixac. Durant la propietat dels Carpinell, la capella va tenir rector particular a disposició de la seva família, fet prou habitual a la població de l'època. Finalment, la família Carpinell es va vendre el veïnat a quatre propietaris, tot i que a la dècada dels 40 del segle XX només en constaven dos. Posteriorment, el senyor Oliva, un d'aquest dos propietaris, es vengué la seva part a una família de Granollers. La capella, ubicada actualment al jardí de la finca i de la que se'n conserva només el portal, també era utilitzada com habitatge fins l'any 1950.</p> 41.5819400,2.3307900 444216 4603577 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76731-foto-08181-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76731-foto-08181-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76731-foto-08181-158-3.jpg Legal i física Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat El petit cap o testa de putto encastat a la finestra situada damunt del portal està probablement reaprofitat d'una finestra del període gòtic-renaixentista, tot i que no es descarta que formés part de l'antiga capella les restes de la qual es conserven al pati de la masia. Totes les finestres emmarcades en pedra presenten els cantells motllurats amb un boet. La casa està delimitada per una tanca de pedra amb barana de ferro. 98|119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76732 Can Sisó Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-siso-vell <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIX <p>Edifici aïllat de planta en forma d'L, format per dos cossos adossats. La masia és rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està organitzada en planta baixa, pis i golfes, i consta de quatre crugies, una de les quals queda exteriorment amagada darrera del cos adossat a l'extrem de ponent de la construcció. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat i diverses finestres rectangulars. Totes aquestes obertures presenten els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. Entre el pis i les golfes hi ha un curiós rellotge de sol. La resta de paraments també compten amb finestres rectangulars arrebossades, tot i que de mida més petita que les anteriors. El cos auxiliar presenta la coberta de teula d'un sol vessant, s'organitza en un sol nivell i compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Aquest volum està bastit en maons. En general, la construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> 08181-159 Avinguda d'en Gaudí, 7, 08430 41.6029900,2.3497300 445813 4605902 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76732-foto-08181-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76732-foto-08181-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76732-foto-08181-159-3.jpg Legal i física Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat La finca està delimitada per una tanca. 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76733 El Molí de Santa Agnès https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-santa-agnes <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIX <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular format per tres cossos adossats. El volum original, situat al centre de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Els cossos auxiliars s'adossen a les façanes de llevant i ponent de la masia, presenten les cobertes de teula d'un sol vessant i s'organitzen en un sol nivell. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat i diverses finestres rectangulars de diferent mida. Totes aquestes obertures tenen els emmarcaments arrebossats. De la mateixa manera, les obertures presents en els cossos auxiliars mantenen aquesta mateixa tipologia, tot i que el de ponent presenta una finestra d'arc rebaixat. La façana de tramuntana, força més degradada, també compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, tot i que de mides més petites que les del parament principal. Els murs són revestits amb un arrebossat llis emblanquinat. Al costat de ponent de la construcció es manté l'era enrajolada amb cairons.</p> 08181-160 Avinguda d'en Gaudí, sn, 08430 <p>Segons sembla, en època medieval hi hauria un altre molí situat prop del riu.</p> 41.5999000,2.3467700 445563 4605561 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76733-foto-08181-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76733-foto-08181-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76733-foto-08181-160-3.jpg Legal i física Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Davant la façana principal hi ha un pou circular amb una pica adossada, completament emblanquinat. A la banda de ponent del pati destaca un altre pou, bastit en pedra i maons, que reutilitza una antiga mola de brocal del molí com a tapa. De fet, davant d'aquest pou, hi ha l'antiga mola jussana del molí reaprofitada com a taula i una tercera mola decorant el jardí. En relació a l'era cal indicar que, en el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès, s'especifica que cal conservar íntegrament el paviment original. La finca està delimitada per una tanca. 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76734 La Torre de Santa Agnès/Can Bruniquer/Torre del Far/Mas de la Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-santa-agnescan-bruniquertorre-del-farmas-de-la-torre <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVI-XIX Perfectament conservada i rehabilitada. <p>Masia urbana de planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats disposats al voltant d'un pati tancat. L'edifici principal presenta la coberta de teula de quatre vessants, està distribuït en planta baixa i dos pisos i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures d'arc rebaixat adovellades a la planta baixa. Tant els balcons exempts de la primera planta com les finestres del segon pis són rectangulars i estan emmarcades en pedra, amb les llindes planes i els brancals bastits amb carreus desbastats. Al bell mig del parament destaca un rellotge de sol esgrafiat amb la data 1803 i un carreu de pedra sorrenca decorat i amb la següent inscripció: 'MARIA QUINTANA Y DIEGU QUINTANA ME FESERUN 1803'. La resta de façanes d'aquest edifici presenten obertures rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i les llindes planes. Només les finestres del primer pis presenten els escopidors motllurats. Adossat a la façana de ponent hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dues plantes, del que destaca la galeria d'arcs de mig punt bastits amb maons del pis i el coronament d'una torre quadrada que sobresurt per damunt de la coberta. La torre presenta obertures rectangulars emmarcades en pedra i el coronament emmerletat, tot i que rehabilitat. La resta de cossos auxiliars que completen la construcció s'organitzen al voltant del pati, situat davant la façana principal de la masia. És de planta rectangular i presenta un paviment de lloses de pissarra. A la banda de llevant del pati hi ha dos cossos rectangulars amb les teulades d'un i dos vessants, organitzats en un sol nivell, dels quals la part adossada a la masia es correspon amb un porxo obert sostingut per pilars de pedra. A ponent s'adossen dos cossos més, units entre sí mitjançant un volum rectangular cobert per una terrassa enrajolada. L'edifici que s'adossa a la masia presenta la coberta d'un sol vessant, està organitzat en una planta i presenta obertures d'arc rebaixat emmarcades en pedra. L'altre volum, força arranjat en canvi, compta amb teulada de dos vessants, està distribuït en dues plantes i presenta grans obertures rectangulars amb els emmarcaments restituïts. Per la banda de migdia, la construcció queda tancada mitjançant un mur de pedra obert per un gran portal d'arc rebaixat adovellat cobert per un voladís de teula de dos aiguavessos, amb la clau gravada amb la data 1813. La construcció presenta els murs de paredat comú amb carreus ben tallats a les cantonades. La façana principal presenta un revestiment arrebossat llis.</p> 08181-161 C. d'en Jaume Cuyàs, 53, 08430 <p>Durant el segle XVI, l'edifici era conegut com a torre d'en Bruniquer o antiga torre del Far. En el fogatge de l'any 1553 hi figura com propietari en 'Broniquer'. En el Llibre de consuetuds i obligacions del rector i obrers de Santa Agnès de Malanyanes, recapitulat de nou l'any 1650 per Mn. Francesc Morera, es recullen les donacions a la parròquia en concepte dels delmes. En relació a l'edifici s'esmenta: 'De la torre dita d'en Bruniquer (donen) vuit quartans y son quatre per ella y lo mas Domenech vuit a dita torre (...)' (MARTÍ I BONET, 2007: 189). A principis del segle XVIII es menciona: 'Fa quiscun any de cens de terra d'en Bruniquer paga al rector de Santa Ignes dos sous per rahó de una pessa de terra herma ab alsines y altres arbres que té en alou lo dit rector de Santa Ignes (...)' (MARTÍ I BONET, 2007: 189). Com hem vist, a començaments del segle XIX, segons el carreu encastat a la façana principal, els propietaris de l'edifici eren la família Quintana. Tant la inscripció de la façana principal (any 1803) com la data del portal del barri (any 1813) fan referència a les reformes que devien deixar la masia amb l'aspecte actual.</p> 41.6064000,2.3540400 446175 4606278 1803 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76734-foto-08181-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76734-foto-08181-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76734-foto-08181-161-3.jpg Legal i física Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat La finca també està tancada i delimitada per una tanca. 98|119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76735 Rectoria vella de Santa Agnès https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-de-santa-agnes <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVIII-XIX Els revestiments arrebossats estan un xic degradats. <p>Edifici aïllat format per tres cossos adossats que li confereixen una planta irregular. De fet, la construcció principal està situada a la part de ponent de la construcció, és de planta rectangular i consta de dos volums. El principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a ponent, al camí de la Rectoria vella, presenta una composició simètrica de les obertures. Majoritàriament són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant el portal d'accés que està bastit amb carreus de pedra ben desbastats. Les del primer pis es corresponen amb finestres balconeres mentre que a la segona planta són senzilles finestres de mida més petita que les anteriors. Destaca un petit pati davanter delimitat per una tanca de fusta. La resta de paraments de l'edifici també presenten obertures rectangulars, algunes d'elles bastides en maons. Adossat a la façana de migdia d'aquest volum hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant, distribuït en planta baixa i pis. Presenta senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i en destaca la galeria oberta del pis superior. En general, la construcció està bastida en pedra i maons, tot i que els paraments de ponent, migdia i tramuntana presenten un revestiment arrebossat llis.</p> 08181-162 Camí d'Alcoll, 21, 08430 41.6041000,2.3552300 446272 4606022 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76735-foto-08181-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76735-foto-08181-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76735-foto-08181-162-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat Adossat a l'extrem sud-est de la construcció hi ha el tercer cos, de nova planta i actual seu del C.F. Santa Agnès. 98|119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76736 Escoles de Bell-lloc/Parc de Belloch https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-de-bell-llocparc-de-belloch <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XX <p>Conjunt arquitectònic de planta irregular format per diverses edificacions independents, agrupades dins d'un recinte tancat. En origen hi havia dos blocs d'aules i residència, un de menjadors, un d'apartaments, la capella i l'auditori, tots ells organitzats a partir d'una zona enjardinada central situada al costat de la capella, i comunicats entre sí mitjançant passadissos exteriors coberts amb sostre plans de fusta i pavimentats amb plaques de pissarra. En general, les edificacions són rectangulars, d'estructura compacta i amb les cobertes planes. Els blocs destinats a les aules, situats als extrems nord-oest i sud-est del conjunt, estan distribuïts en planta baixa i dos pisos, amb el nivell inferior sobresortit respecte la línia de façana dels pisos superiors, mitjançant blocs constructius de planta quadrada alternats amb zones enjardinades. Algun parament exterior d'aquests blocs està decorat amb esgrafiats. Alhora, als pisos superiors, presenten grans finestrals rectangulars protegits amb persianes de lamel·les blanques. La segona planta era l'espai destinat a residència escolar. El bloc dels menjadors s'organitza en una única planta i també s'il·lumina mitjançant grans finestrals. Davant seu hi ha la capella, de grans dimensions, bastida amb ciment i amb un campanar exterior adossat a l'extrem nord-oest de l'edifici. El temple presenta grans finestrals decorats amb vitralls acolorits i conserva diverses peces ornamentals de bronze, obra de l'escultor Josep Maria Subirachs. L'auditori, de grans dimensions, està situat a la banda de tramuntana del conjunt i resta fonamentat en una cota més baixa que la resta del conjunt. S'organitza en un sol nivell i presenta escenari, camerinos, pati de butaques i un vestíbul d'accés. El bloc d'apartaments era utilitzat inicialment per la comunitat de religiosos que ensenyava durant els primers anys de l'escola. Posteriorment es reutilitzà com allotjament. Actualment, a la banda de llevant del conjunt, hi ha edificats tres cossos estructurals més, que respecten i interioritzen el discurs estilístic de la resta de construccions. Tot el conjunt és construït mostrant una gran influència racionalista, tant en la composició arquitectònica com pels materials utilitzats. Les construccions estan bastides en pedra i formigó, complementant-les amb materials com el ferro i el vidre.</p> 08181-163 Ctra. C-251, Km. 5,6, 08430 <p>El centre escolar va obrir l'any 1968 de la mà de la Caixa de Barcelona, propietària de la finca des del 1964. El projecte, de l'any 1963, era obra de l'arquitecte i urbanista Manuel Baldrich i Tibau. Durant els primers anys de docència, petites comunitats de religiosos s'encarregaren de l'ensenyament dels alumnes. Aquests s'allotjaven a l'edifici d'apartaments, que posteriorment va servir per allotjar el personal de 'La Caixa' que seguia cursos de formació al recinte. L'any 1990 passà a mans de la Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona, 'La Caixa', creada a partir de la fusió entre la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i les Balears i Caixa de Barcelona (Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona). L'any 1994, el centre es va tancar i restà mig abandonat, tot i que s'utilitzava com a magatzem de la Fundació 'La Caixa' i també com a plató de rodatge d'alguns curtmetratges. L'any 2003 ho adquireix l'empresa Santa &amp; Cole, creant la societat Parc de Belloch, S.L., per donar un nou ús al conjunt arquitectònic. L'any 2006, aquesta empresa llogà una part de les seves instal·lacions a la multinacional Telefonica, amb la intenció per part d'aquesta d'instal·lar la seva universitat corporativa. Tant el mobiliari com els elements litúrgics sembla que van ser dissenyats pel mateix Baldrich. L'escultor Josep Maria Subirachs és l'autor de les peces ornamentals de la capella com la imatge del Sant Crist, el Via Crucis i les dues bandes de la porta d'accés, decorades amb escultures i imatges de sant Pere, per la cara exterior, i de sant Pau, per la banda interna del temple.</p> 41.6274800,2.3385200 444899 4608628 1968 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76736-foto-08181-163-3.jpg Legal i física Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat Manuel Baldrich Tibau Els edificis de la banda de llevant del conjunt han estat arranjats i ampliats. El centre escolar es complementava amb una piscina, un camp de futbol de terra i diverses pistes de joc pavimentades. 120|98 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76737 El Molí de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-la-roca-0 <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> XVII <p>Edifici urbà de planta irregular format per quatre cossos adossats, fonamentats a diferent nivell. El volum principal està situat a la banda de llevant de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats. S'hi accedeix mitjançant unes escales que comuniquen el nivell actual del carrer amb el de la planta baixa del molí. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars i algunes d'elles estan emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els escopidors motllurats. Cal exceptuar la finestra del pis superior, donat que està bastida amb maons. Damunt del portal destaquen dues espitlleres emmarcades amb carreus de pedra desbastats. A l'extrem de llevant del parament destaca el rellotge de sol, esgrafiat i datat l'any 1661. La resta de paraments de la construcció no presenten obertures. L'interior presenta estances cobertes amb voltes apuntades de pedra i morter de calç, amb arcades i obertures d'arc apuntat o bé rebaixat adovellades. Adossat a la façana de ponent del molí hi ha un volum de grans dimensions amb teulada de dos aiguavessos, distribuït en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i majoritàriament presenten els emmarcaments arrebossats. Les finestres dels pisos superiors de la façana principal tenen els escopidors motllurats. Destaca la finestra central, donat que presenta una llinda monolítica de pedra decorada amb una creu i gravada amb l'any 1669. També compta amb un rellotge de sol, pintat damunt del parament i força degradat. Tant la façana de tramuntana com la de ponent conserven una única finestra cada una emmarcada amb carreus de pedra desbastats. Adossats tant a la façana de tramuntana com a la de migdia de l'edifici hi ha dos petits volums auxiliars. El molí està bastit en pedra sense treballar, carreuons i maons, lligat amb morter de calç. El cos adossat a ponent presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> 08181-164 C. d'Anselm Clavé, 9, 08430 <p>Fins el segle XVI, el molí pertanyia als Torrellas, senyors del castell de la Roca. Entre els anys 1550 i 1570 van separar del patrimoni familiar 'lo ostal, lo molí, los delmas de Canovellas, junt amb moltes rendas y terras' (SALES, 1978: 41). L'any 1573, el molí va passar a mans del Capítol de l'Església Col·legiata de sant Feliu de Girona per mitjà d'un empenyorament. De tota manera, en el document de revenda de l'any 1582, s'especifica que aquest empenyorament s'havia fet amb la condició de poder-lo recobrar: 'nec non Molendinum farinerium dicta Villa de Rupe' (SALES, 1978: 41). El 1645, el castell amb tots els seus drets i propietats passà a ser propietat del municipi, en concret dels Jurats o Regidors de la Universitat de les parròquies dels sants Sadurní de la Roca, Esteve de Vilanova, Agnès de Malanyanes, Andreu d'Òrrius i Vicens de Vall de Riolf, del bisbat de Barcelona. Els Jurats decidiren que un propietari de la Roca tingués cura del molí, fent un establiment l'any 1649. D'aquesta manera, i donats els privilegis adquirits, la propietat va passar a ser de Nicolau Company, pagès de la Roca. El molí quedà en propietat dels descendents de Nicolau Company fins que l'any 1728, Fèlix Parera i Company, hereu i successor, el ven a Francesc Milans del Bosc. A finals del segle XVIII (1780), el molí passa a ser propietat del senyor Josep de la Casa Mora de Teyà. Fins a mitjans del segle XIX, el molí queda en propietat dels Mora, amb arrendaments successius i disputes per l'aigua contínues. A partir del 1861, per llaços familiars, passa a mans de la senyora Matilde Barrera i Arenas i dels seus germans fins que, l'any 1924, el venen a l'últim moliner de la Roca, Esteve Musachs i Puigdefàbregas.</p> 41.5889600,2.3252600 443761 4604360 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76737-foto-08181-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76737-foto-08181-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76737-foto-08181-164-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat El volum original manté, a la planta baixa, l'estructura medieval i bona part del mecanisme del molí, les moles i la càbria per alçar-les. L'antiga bassa, ubicada a la part posterior de la construcció, ha estat arranjada i transformada en l'actual Parc de la Bassa del Molí, inaugurat l'any 2010. Fins l'any 2007, la sèquia o rec encara estava en ús. 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76738 Can Lledó https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lledo <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVII <p>Masia d'època moderna aïllada orientada vers el sud-oest, de planta basilical i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa, un pis i un segon pis localitzat solament en la crugia central. A la façana principal presenta l'accés principal d'arc de mig punt amb dovelles vistes i obertures rectangulars a mode de finestra i finestrals emmarcades amb carreus vistos de bella factura. Cal destacar que a l'alçada del segon pis presenta una llinda inscrita on hom pot llegir la data 1686. A la mateixa façana i alçada presenta un rellotge de sol esgrafiat circular. Esmentar també que a llevant té un pati tancat i a tramuntana un cos rectangular adossat de planta baixa i pis amb teulada a una vessant. Tota la construcció principal està arrebossada i pintada de blanc.</p> 08181-165 Can Lledó, 08430. <p>Es tenen notícies en el fogatge de 1553 on apareix el nom Lladó. Així doncs la data inscrita de 1686 que es pot apreciar a la llinda de la façana principal podria correspondre tant a la data de bastiment de l'immoble com a la data d'una reforma posterior. Segons el Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals de La Roca del Vallès l'immoble va ser reformat l'any 2000.</p> 41.5963400,2.3538100 446147 4605162 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76738-foto-08181-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76738-foto-08181-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76738-foto-08181-165-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76739 Can Jané / Can Janer https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jane-can-janer <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVII <p>Masia d'època moderna aïllada i orientada vers el sud-est, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa i un pis. La masia és de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país. A la façana principal, la de migdia, destaquen l'accés principal d'arc de mig punt amb dovelles vistes i obertures rectangulars a mode de finestra emmarcades amb carreus vistos. Cal esmentar també que a llevant presenta una ampliació que actualment està totalment integrada en l'edifici. A tramuntana presenta una edificació de planta nova amb una galeria pròpia a l'alçada de la planta baixa. Tota la construcció està arrebossada i pintada en una tonalitat vermella, excepte algunes obertures.</p> 08181-166 Carretera de Vallderiolf BV-5159, 08430. <p>Es tenen notícies històriques en el fogatge de 1553 on es menciona el nom Janer, encara que tipològicament la construcció sembla posterior, bastida potser al segle XVII. Segons el Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals de La Roca del Vallès l'immoble va ser reformat l'any 1965.</p> 41.5779700,2.3032000 441913 4603155 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76739-foto-08181-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76739-foto-08181-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76739-foto-08181-166-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76740 Mont-ras https://patrimonicultural.diba.cat/element/mont-ras <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVII-XVIII <p>Masia d'època moderna aïllada orientada vers el sud-oest, de planta basilical i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de tres crugies amb planta baixa, un pis i un segon pis localitzat solament en la crugia central. A la façana principal presenta l'accés principal d'arc de mig punt amb dovelles vistes i obertures rectangulars a mode de finestra i emmarcades amb carreus algunes i d'altres amb maons. Cal destacar que a la dovella central de la porta principal hom pot veure inscrit l'anagrama de Crist IHS. S'ha de mencionar que presenta a llevant, una ampliació de planta baixa rectangular que s'adossa paral·lelament a tota la façana i que presenta teulada a una vessant. Per últim destacar l'arrebossat i pintat de blanc que no es troba en tota l'edificació, sino en solament en algunes parts del parament, donant-li un toc propi i artístic.</p> 08181-167 Carretera de Vallderiolf BV-5159, 08430. <p>No es tenen notícies històriques de l'heretat, però per tipologia constructiva es pot acotar-la dins del segle XVII, amb reformes i ampliacions posteriors.</p> 41.5959000,2.3001400 441674 4605148 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76740-foto-08181-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76740-foto-08181-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76740-foto-08181-167-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Queda afectat per la carretera de Vallderiolf (BV-5159) 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76741 Can Prat Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-nou-0 <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVIII-XIX <p>Masia d'època moderna aïllada i orientada a migdia, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que consta de planta baixa pis i golfes. La masia és de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país. Al façana principal, la de migdia, trobem obertures rectangulars de diferents mides que es troben emmarcades amb maons vistos, a mode decoratiu. La masia presenta a ponent un cos adossat de planta rectangular que correspon a una ampliació posterior. Els baixos d'aquest cos són a mode de garatge i el pis a mode de galeria, on presenta obertures de mig punt. Cal esmentar que a tramuntana i a ponent de l'edifici s'han bastit, adossades entre elles, diverses quadres pels cavalls. Per últim mencionar que tota la construcció està arrebossada i pintada de blanc excepte als emmarcaments de les obertures.</p> 08181-168 Carretera de Vallderiolf BV-5159, 08430. <p>Segons el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès la construcció sembla ser de finals del segle XVIII, bastida per un descendent de Can Prat Vell a conseqüència d'un repartiment de la propietat. La galeria porticada fou bastida posteriorment vers el segle XIX.</p> 41.5822800,2.2982400 441503 4603637 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76741-foto-08181-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76741-foto-08181-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76741-foto-08181-168-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Se la coneix també amb el nom de Can Patau. Queda afectada per la Carretera de Vallderiolf BV-5159 Actualment es la seu de la Hípica Can Patau. 98|119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76742 Can Cuana / Can Quana https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuana-can-quana <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIX <p>Gran casal aïllat orientat vers el sud-oest, de planta rectangular i teulada a quatre vessants, coronada per una torre central, que disposa de teulada pròpia, també a quatre vessants. Aquest gran casal consta de planta baixa, primer i segon pis i la mencionada torre que sobresurt un pis mes. A la façana principal destaquen les diferents obertures a mode de finestres i finestrals d'arc rebaixat amb motllures. A destacar la porta d'accés principal que presenta, a la dovella clau de l'arc rebaixat, un anagrama amb les lletres J i A i la data 1885. A les façanes de llevant i ponent presenta dos cossos de planta rectangular, dues plantes i teulada a tres vessants. Aquests cossos lateral presenten la particularitat de tenir una galeria porticada amb obertures rectangulars al pis superior. L'aparell de la construcció està bastit amb pedra vista desbastadar, excepte a les obertures on, a la planta baixa de la façana principal són bastides amb pedra treballada adornades amb motllures, i la resta de les obertures i a les cantonades, que són construïdes amb maons vistos</p> 08181-169 Can Cuana, Barri Les Valls, 08430. <p>Encara que no es tenen notícies històriques directes de l'heretat, segons la data inscrita a la dovella central de la porta principal, es pot intuir que la data de 1885 fa referència a l'any de construcció de l'edifici. Encara així, segons el Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals de La Roca del Vallès l'immoble va ser bastit l'any 1920 i reformat l'any 1990.</p> 41.5929300,2.3232100 443594 4604802 1885 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76742-foto-08181-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76742-foto-08181-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76742-foto-08181-169-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 106|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76743 Turó de l'Alomar https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-lalomar <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> Desaparegut <p>Restes de dues sitges ibèriques localitzades prop del turó d'Alomar, actualment desaparegudes. Proporcionaren els següents materials: fragments de ceràmica ibèrica a torn, d'àmfora ibèrica, d'àmfora itàlica, Dressel 1A, Dressel 1B, Campaniana A i B, un molí branquiforme i fragments de dolia i tègules.</p> 08181-251 A uns 400 m. a llevant de la ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001, 08430 <p>El jaciment, datat entre els segles VI - I a.C., es va documentar per referències orals segons les quals, pels voltants de l'any 1970, el senyor Llobet localitzà les restes de dues sitges ibèriques extraient sauló. Sembla ser que lliurà els materials a mossèn Jordi Sales, rector de la Roca en aquell període. El jaciment va ser destruït per una pedrera.</p> 41.5778900,2.3236600 443618 4603132 08181 La Roca del Vallès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76743-foto-08181-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76743-foto-08181-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76743-foto-08181-251-3.jpg Legal Popular|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|81 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76744 Dolmen del camí de can Collet https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-cami-de-can-collet <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> Desaparegut <p>Megàlit desaparegut que estava ubicat a la zona sud d'un camp de conreu actual, situat al nord-oest del castell de la Roca i a l'est del riu Mogent. Anteriorment, la zona estava formada per un petit turonet que fou rebaixat quan es va explotar com a gravera, rebaixant-ne els nivells. De manera testimonial encara es conserva una petita part d'aquest turó, degut a la instal·lació d'una torre elèctrica de la línia d'alta tensió. El megàlit estava format per quatre lloses de grans dimensions.</p> 08181-252 A uns 250 metres al nord-oest del castell de la Roca, 08430 <p>La documentació del megàlit parteix de les referències donades per M. Llobet, segons el qual existia un megàlit format per quatre grans lloses de pedra que era llargament conegut en el temps, donat que no recordava cap notícia sobre la troballa de restes arqueològiques. També indicà que fou destruït.</p> 41.5930800,2.3313100 444269 4604814 08181 La Roca del Vallès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76744-foto-08181-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76744-foto-08181-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76744-foto-08181-252-3.jpg Legal Popular|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|78 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76745 Castell de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-roca-0 <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CATALÀ I ROCA, P. [coord.] (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> <p>Al cim del turó on s'assenta el castell de la Roca, al nord-oest del nucli urbà, es van localitzar fragments de ceràmica ibèrica feta a torn de manera dispersa. No es va detectar cap altre element ni tampoc restes de cap construcció, al marge de les estructures relacionades amb l'edifici del castell.</p> 08181-253 Turó del castell, 08430 <p>Segons sembla, en el turó on s'assenta el castell, s'hi ubicava la mansio Praetorium corresponent a la via que comunicava les Gàl·lies amb Tàrraco. El jaciment fou localitzat per l'arqueòleg Josep Estrada l'any 1947. Les restes ceràmiques que recollí es troben actualment dipositades al fons del Museu de Granollers.</p> 41.5914600,2.3281200 444002 4604636 08181 La Roca del Vallès Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76745-foto-08181-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76745-foto-08181-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76745-foto-08181-253-3.jpg Inexistent Popular|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|81 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76746 Dolmen de can Planes https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-planes <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistoria Catalana, Editorial Catalana, Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1946): 'El dolmen de Can Planas (La Roca del Vallès)'; dins Ampurias VII-VIII, 1945-46. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona GARCIA, L. (1983): 'Dolmen de Can Planes'; dins Carta Arqueològica del Vallès Oriental. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos Prehistoria y arqueología, 4, CSIC, Barcelona. PETIT, P. (1990): 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', Limes, nº0. pp.23-30.</p> El dolmen no conserva tota la seva estructura original. <p>Es tracta d'un petit monument megalític de característiques similars al de Céllecs, es tractaria doncs d'una galeria catalana petita. Conserva part de l'estructura de la cambra sepulcral formada per cinc lloses i el bloc de coberta. Mesura 1,50 m per 1,06 m. No s'hi observen restes del corredor ni de l'estructura del túmul que hauria cobert el monument. La cambra apareix lleugerament inclinada vers un lateral.</p> 08181-254 Can Planes de la Muntanya, 08430. <p>S'esmenta per primera vegada a l'Anuari de l'Institut d'estudis Catalans dels anys 1913-14, la referència d'un dolmen 'cerca de La Roca'. Més tard, Bosch Gimpera, a la 'Prehistòria Catalana' el cita com a dubtós i l'anomena de 'Cansolà'. Amb aquestes referències el Sr Josep Estrada el va buscar i identificar amb el nom de can Planes.</p> 41.5850400,2.3402100 445004 4603916 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76746-foto-08181-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76746-foto-08181-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76746-foto-08181-254-3.jpg Legal Popular|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete / Lluís Vila És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. 119|78 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76747 Dolmen de Céllecs o Séllecs/Cabana del Moro/La Cava del Moro https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-cellecs-o-sellecscabana-del-morola-cava-del-moro <p>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España, vol II. Barcelona. BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. COLOMINAS ROCA, J (1931): 'Sepulcre de Céllecs, La Roca del Vallès' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, vol VI, pp.10-11. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1946): 'El dolmen de Can Planas (La Roca del Vallès)'; dins Ampurias VII-VIII, 1945-46. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona GARCIA, L. (1983): 'Dolmen de Can Planes'; dins Carta Arqueològica del Vallès Oriental. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos Prehistoria y arqueología, 4, CSIC, Barcelona. PETIT, P. (1990): 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', Limes, nº0. pp.23-30</p> El dolmen no conserva tota la seva estructura original. <p>Es tracta d'una galeria catalana petita, com la de Can Gol II, si bé les seves dimensions són més grans. Conserva una cambra rectangular amb coberta i una llosa a la banda esquerra del seu passadís d'accés. La cambra es troba orientada al sud-oest i es creu que el passadís original devia fer uns 2 m de llarg i el túmul podia arribar als 8 m de diàmetre. D'aquesta construcció se'n podria destacar dos aspectes, un és el seu emplaçament, dominant plenament la Depressió Prelitoral, fet que indica que podria ser vist des de molts llocs, i l'altre és l'eix d'orientació de la cambra, amb l'entrada al sud-oest, fet poc usual. El topònim de Cabana del Moro és un nom comú que s'utilitzava, sobretot a partir de l'Edat Moderna, per indicar que es tractava d'una construcció antiga en el temps, de la qual se n'havia perdut el coneixement, els seu origen i funció.</p> 08181-255 Camí de Céllecs, 08430. <p>El megàlit va ser descobert l'any 1929 per l'Agrupació Excursionista de Granollers que, sota la direcció de J. Colomina, varen fer l'excavació arqueològica. Posteriorment, als anys cinquanta, J. Estrada va fer-hi noves excavacions arqueològiques en les quals va trobar algun fragment de ceràmica. Aquest mateix investigador va falcar i redreçar algunes de les lloses del monument</p> 41.5665400,2.3317900 444286 4601867 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76747-foto-08181-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76747-foto-08181-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76747-foto-08181-255-3.jpg Legal Popular|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete / Lluís Vila És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Se'l coneix també amb els nom de Dolmen de Sélecs , La Cabana del Moro o La Cava del Moro. 119|78 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76748 Pedra de les Orenetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-les-orenetes <p>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España, vol II. Barcelona. BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1946): 'El dolmen de Can Planas (La Roca del Vallès)'; dins Ampurias VII-VIII, 1945-46. ESTRADA, J. (1949): Les pintures rupestres de la Pedra de les Orenetes a Cèllecs (La Roca del Vallès). Museu, II, Maig 1949, Mataró, p.70-73 (Mecanografiat). ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. GRUP D'ARQUEÒLEGS INDEPENDENTS (1988): Les pintures rupestres de la Pedra de les Orenetes (La Roca del Vallès, Vallès Oriental). Col·lecció Coneixem-nos, Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de la Roca del Vallès, La Roca. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA (1994): 'La Pedra de les Orenetes', dins Corpus de pintures rupestres de Catalunya. Àrea Central i Meridional. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos Prehistoria y arqueología, 4, CSIC, Barcelona. PETIT, P. (1990): 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès' a Limes, nº0. pp.23-30</p> Les pintures rupestres es troben molt degradades <p>Es tracta d'un gran bloc de granit d'11 m de llargada per 7 m d'amplada i 4 m d'alçada de formes curioses, modelades per l'erosió natural. Una de les cares (orientada a l'est) presenta alvèols i petites cavitats a l'interior de les quals es conserven diversos representacions pictogràfiques, comptabilitzant-se un total de 32 figures. En la més gran d'aquestes cavitats hi destaca el motiu central d'aquest conjunt format per la presència de dues figures estilitzades, de mida petita que corresponen a dues dones amb vestit llarg fins sota el genoll i un pentinat singular per la forma apuntada o triangular que presenta. A la part superior s'hi conserva, parcialment, uns traços en forma de U que tradicionalment s'ha identificat, per paral·lelisme amb el de Cogul, a un home-bou o potser a un bruixot. A la part inferior s'hi observa un motiu pintat de forma sinuosa que s'estén vers la resta de les cavitats d'aquesta cara i que s'interpreta com una representació de l'aigua, element simbòlic de la vida. Per sota d'aquest motiu, encara s'hi pot observar un traç amb forma de creu que s'interpreta com una representació antropomorfa esquemàtica. El primer dels motius descrits correspondria a l'anomenada pintura llevantina, datada a finals del neolític, mentre que el motiu serpentiforme i la creu se les identifica amb l'estil esquemàtic-abstracte, datat a l'edat dels metalls. Altres cavitats de la roca presenten també motius figurats, si bé, en alguns d'ells, la visualització esdevé dificultosa, així com la seva interpretació. Es tracta del jaciment arqueològic més important del Parc, pel caràcter excepcional de les representacions pintades i la seva gran antiguitat. Aquest fet va comportar que el lloc fos declarat com a BCIN i que, més recentment, fos inclòs en el catàleg dels jaciments d'art llevantí de l'arc mediterrani, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO dins del conjunt 'Art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica'.</p> 08181-256 Camí de Céllecs, 08430. <p>El jaciment va ser descobert l'any 1946 per J. Estrada conjuntament amb els seus col·laboradors del Museu de Granollers, els quals pogueren recollir 6 fragments informes de sílex i 93 fragments de ceràmica. Ambdós grups de materials són poc significatius tant per les característiques que presenten com per la forma que foren recuperats. No obstant, el conjunt ceràmic permet identificar dos horitzons cronològics, un de molt ampli que aniria entre finals del Neolític i primera Edat del Ferro (92 fragments) i l'altre a l'època ibèrica (1 fragment). Posteriorment, l'any 1949, J. Estrada (ESTRADA, 1949) en va publicar una primera descripció detallada i el calc que varen fer. A partir d'aleshores va ser objecte de publicacions diverses si bé no va ser fins els anys 1987, 1988 i 1989 quan es realitzaren tres campanyes de documentació promogudes per la Generalitat de Catalunya i dirigides respectivament per Ramon Viñas Vallverdú, Lluís Sant i Xavier López, dins el projecte 'Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya'.</p> 41.5666600,2.3244600 443675 4601885 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76748-foto-08181-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76748-foto-08181-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76748-foto-08181-256-3.jpg Legal Popular|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic BCIN National Monument Record Assentament (jaciment) 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete / Lluís Vila És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. BCIN nºreg 2010 - ZA - Estatal R-I-55-0326, llei 16/1985, 25/6. Patrimonio Histórico Español; Llei 9/1993 30/9, PatrimonI Cultural Català. Inscrit a la llista del Patrimoni Mundial (UNESCO), 12/98. 119|78 1754 1.4 1782 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76749 Pedra de les Creus https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-les-creus-0 <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers.</p> <p>Es tracta d'un bloc de granit, gravat a la part superior amb nombroses creus i altres signes de difícil interpretació, alguns dels quals podrien datar-se a l'època prehistòrica, a partir de paral·lels existents, com el de la Roca del Sacrificis de Capmany, al Baix Empordà. En el mateix bloc, també s'hi va gravar les paraules AÑO i ROCA, que correspondrien a dates recents. (es podria posar alguna fotografia o imatge planxada). Els petroglifs, que estan gravats profundament a la roca, es conserven en un bon estat. Es tracta d'un dels elements més interessants de la Ruta pel seu caràcter poc usual i les possibles relacions d'alguns dels motius esgrafiats amb les representacions pintades de la Pedra de les Orenetes. Ambdós elements cal interpretar-los a partir de la seva localització, en un lloc de concentració megalítica, fet que podria indicar la seva possible funció com a santuari i lloc de rituals. A falta de dades precises aquesta és una hipòtesi que cal tenir present, per entendre que al llarg de la història n'hagi perdurat aquesta faceta, a través del gravat de les creus, que va ser una forma de cristianitzar la pedra i eliminar-ne les influències paganes.</p> 08181-257 Camí de Céllecs, 08430. <p>No s'ha realitzat cap intervenció arqueològica encara que segons el Inventari del Patrimoni Arqueològic (CCAA) de la Generalitat de Catalunya, a l'entorn es varen trobar fragments de ceràmica ibèrica rodada.</p> 41.5677100,2.3233800 443586 4602002 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76749-foto-08181-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76749-foto-08181-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76749-foto-08181-257-3.jpg Legal Popular|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic BCIN National Monument Record Assentament (jaciment) 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete / Lluís Vila És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. BCIN nºreg 2011 - ZA. Llei 16/1985, 25/6, Patrimoni Històrico Español. Llei 9/1993 de 30/9, Patrimoni Cultural Català. BCIL, Catàleg del Patrimoni Cultural Català (PGOU 8-5-91), núm reg CPCC: 95 119|78 1754 1.4 1782 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76750 Roca Foradada de can Gol https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-foradada-de-can-gol <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, L. i ALACAMBRA, P.J. (1986): 'Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze'; dins Curset: Els orígens del Vallès Oriental. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers.</p> S'aprecien restes de pintures fetes amb esprai <p>Es tracta d'un bloc granític de forma esfèrica, buidat el seu interior formant una cavitat artificial que mesura uns 2,40 m de llargada per 1,60 m d'amplada i 1,30 m d'alçada. L'entrada és de forma circular, lleugerament apuntada a la part superior, fet que va suggerir en algun moment que podria haver estat construïda a l'època del Gòtic. A l'exterior del monument s'observen algunes restes d'altres construccions antigues, si bé se'n desconeix la seva funció i cronologia, encara que hom l'enquadra en el període neolític.</p> 08181-258 Camí de Céllecs, 08430. <p>Tota la zona va ser objecte de prospeccions arqueològiques superficials, especialment a partir dels anys 40, en el decurs de les quals tant sols es van trobar alguns fragments de ceràmica grollera de les mateixes característiques que l'apareguda en la resta d'elements sepulcrals megalítics de la zona i alguns fragments d'època ibèrica, cronològicament molt posterior al monument. Aquestes dades i l'existència d'alguns paral·lels a la zona del Baix Empordà, com per exemple Ses Falugues a Begur o la Cova de la Tuna a Solius, permeten plantejar que es tractaria d'una cambra sepulcral, tipus hipogeu, datable entre el Calcolític i l'Edat del Bronze</p> 41.5640100,2.3169800 443049 4601596 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76750-foto-08181-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76750-foto-08181-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76750-foto-08181-258-3.jpg Legal Popular|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete / Lluís Vila És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, el PEIN i la xarxa Natura 2000. 119|78 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76751 Retaule Major de Santa Agnès de Malanyanes al Museu Diocesà de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-santa-agnes-de-malanyanes-al-museu-diocesa-de-barcelona <p>GARRIGA I RIERA, J. (1986): 'L'època del Renaixement (segle XVI)' dins Història de l'art Català, edicions 62, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> XVI La primera restauració coneguda de la peça es realitzà l'any 2007, en motiu de l'exposició commemorativa dels 700 anys de la fundació de l'església de Santa Agnès de Malanyanes. <p>Retaule original de l'altar major de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, actualment ubicat al Museu Diocesà de Barcelona. El retaule és de pintura al tremp i oli sobre fusta, i està constituït per sis taules referents al martiri de la santa. Les taules representen: Santa Agnès refusant l'aliança matrimonial del fill del pretor, Santa Agnès rebent la palma del martiri que li porta l'àngel mentre el fill del pretor és mort pel dimoni, Degollació de Santa Agnès, Flagel·lació de Crist, Crist amb la creu camí del Calvari i el Calvari. Hi ha escenes ambientades en interiors arquitectònics, estilísticament de caire renaixentista, mentre que les figures i la composició de les escenes és encara gòtica, així com la profusió de daurats presents en el retaule.</p> 08181-170 Monument de la Pia Almoina, av. de la Catedral, 4, 08002 Barcelona <p>El retaule és obra del pintor rossellonès Jaume Forner, el qual signà un contracte per la seva realització l'any 1535, renovat l'any següent pel preu total de 202 lliures i 4 sous. Anteriorment, l'any 1527 Joan Romeu havia realitzat tota la fusteria de la peça. L'any 1680, donat el seu alt grau de deteriorament, es va decidir fer-ne un altre, que actualment encara es pot admirar a l'altar major del temple (obra de Jaume Roig, 1681). Amb el canvi de retaule, l'original va ser desmuntat i guardat fins que l'any 1916 ingressà al Museu Diocesà de Barcelona.</p> 41.5874700,2.3254000 443772 4604195 1536 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76751-foto-08181-170-3.jpg Inexistent Renaixement|Popular|Gòtic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Ornamental Inexistent 2023-05-29 00:00:00 Adriana Geladó Prat Jaume Forner 95|119|93 52 2.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76752 Can Santpere https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santpere <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIX-XX L'exterior està un xic descuidat. <p>Masia d'època contemporània amb diverses reformes i ampliacions que es troba aïllada entre camps de conreu. L'edificació principal es troba orientada a migdia i presenta planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Posteriorment va ser ampliada a llevant amb un cos de idèntiques característiques, i a tramuntana d'aquest es va bastir un altre cos de planta baixa rectangular amb teulada a un aiguavés que no presenta cap tret rellevant. Totes les obertures de l'heretat són d'arc a nivell excepte els dos accessos a la façana de migdia que són d'arc de mig punt, i un accés ubicat a la façana de tramuntana, que és d'arc rebaixat. L'edifici presenta els murs arrebossats i pintats de blanc, encara que es troben un xic degradats. Cal esmentar que la masia presenta una construcció annexa a mode de garatge i que davant la casa es conserva l'era enrajolada.</p> 08181-171 Carretera de la Roca a Òrrius (BV-5106), 08430. <p>Es tenen notícies històriques al segle XVI d'un Senctpera, però possiblement faci referència a les runes de Sant Pere del Bosc. Tipològicament la construcció es pot enquadrar en els segles XIX-XX.</p> 41.5774200,2.3343400 444508 4603073 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76752-foto-08181-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76752-foto-08181-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76752-foto-08181-171-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76753 Can Ros https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-1 <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIX <p>Masia de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país que es troba bastida en un context agroforestal. L'heretat es troba orientada a migdia, és de planta rectangular i teulada dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal i consta de planta baixa i un pis. A la façana de ponent s'adossa un petit cos de planta baixa rectangular amb teulada pròpia a una vessant. L'edifici no presenta cap tret rellevant excepte un rellotge de sol a la façana principal sobre el que hom pot llegir AÑO-1893. Cal esmentar que totes les obertures de l'edifici són d'arc a nivell. Per últim mencionar que tota la construcció està arrebossada i pintada de gris el sòcol i groc la resta del parament.</p> 08181-172 Barri Gasuacs, 08430. <p>Encara que no es tenen notícies històriques respecte a l'heretat, la data 1893 que es pot llegir a la façana principal ens indica l'any de construcció de la masia.</p> 41.5922800,2.3510100 445910 4604713 1893 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76753-foto-08181-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76753-foto-08181-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76753-foto-08181-172-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76754 Can Salvi Xic https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salvi-xic <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIX Els paraments s'estan perdent l'arrebossat i la pintura. Tant la construcció com l'entorn d'aquesta presenten un lleuger estat de degradació. <p>Masia de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país que es troba bastida entre camps de conreus. L'edifici, orientat a migdia, és de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa, primer pis i golfes. Està formada per tres crugies que foren ampliades vers ponent amb dos cossos més, el primer de dos plantes i el següent de planta baixa. El primer cos comparteix la mateixa teulada del cons principal, encara que el de planta baixa presenta teulada pròpia a un aiguavés. Mencionar també que a tramuntana s'ha construït una altre cos a mode de garatge. La construcció no presenta cap tret rellevant excepte un rellotge de sol a la façana principal. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars, excepte l'accés principal a la vivenda que és de arc rebaixat. La construcció principal presenta un arrebossat llis pintat de blanc.</p> 08181-173 Barri Gasuacs, Can Rafael, 08430. <p>Segons el Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals de La Roca del Vallès la masia es va construir l'any 1870</p> 41.5916400,2.3509500 445905 4604641 1870 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76754-foto-08181-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76754-foto-08181-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76754-foto-08181-173-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76755 Can Jep https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jep <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVIII <p>Masia de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país que es troba bastida aïllada en un context agroforestal. L'edifici, orientat a migdia, és de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa, primer pis. A la façana de llevant presenta adossat un petit cos de planta baixa rectangular amb teulada a un aiguavés que s'utilitza com magatzem i garatge. La construcció no presenta cap tret rellevant excepte un rellotge de sol a la façana principal. Totes les obertures de l'edifici són d'arc a nivell i els murs són arrebossats i pintats de blanc, excepte la façana de llevant, on es veu l'aparell bastit mitjançant pedres sense treballar i a les cantonades pedres desbastades. També es detecten algunes refeccions fetes amb maons. Per últim esmentar que l'heretat presenta diferents construccions annexes per a usos agrícoles que no presenten característiques destacables.</p> 08181-174 Barri Gasuacs, Can Rafael, 08430. <p>Segons el Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals de La Roca del Vallès la masia es va construir vers l'any 1700.</p> 41.5925600,2.3534200 446111 4604742 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76755-foto-08181-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76755-foto-08181-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76755-foto-08181-174-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76756 Can Montcau https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montcau <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIX <p>Masia de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país que es troba bastida entre camps de conreus. L'edifici, orientat a migdia, és de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa, primer pis i golfes. A la façana de llevant té un cos adossat de planta baixa rectangular amb la coberta a un aiguavés sobre el que es pot veure una llucana. A la façana de ponent s'ha bastit un cobert amb teulada a un aiguavés que es recolza sobre columnes de maons on es pot apreciar un trull. La construcció principal no presenta cap element arquitectònic rellevant, excepte un rellotge de sol a la façana principal on hom pot llegir la data ANY 1965. Totes les obertures de l'edifici són d'arc a nivell i els murs són arrebossats i pintats de una tonalitat vermellosa, excepte a l'entrada principal, on es poden apreciar els emmarcaments bastits amb carreus de bella factura. Cal mencionar que la masia presenta fins a un total de quinze construccions annexes destinades a diferents usos.</p> 08181-175 Can Montcau, Planes de Can Forn 08430. <p>Segons el Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals de La Roca del Vallès la masia es va construir vers l'any 1800 i va ser reformada l'any 1965 com ho testimonia la data que hom pot llegir sota el rellotge de sol a la façana principal.</p> 41.5864900,2.3653900 447104 4604061 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76756-foto-08181-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76756-foto-08181-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76756-foto-08181-175-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76757 Can Cigala https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cigala <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVIII <p>Masia de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país que es troba bastida en un context agroforestal. L'edifici, orientat a migdia, és de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa i primer pis. A la seva façana principal destaca un rellotge de sol on hom pot llegir: JO SENSE SOL I TU SENSE FER NO SOM RES. De la mateixa manera també presenta També es pot llegir a la llinda ubicada a l'accés principal la data 1991. A més s'hi pot apreciar una fornícula moderna amb la imatge d'una verge amb el nen Jesús assegut sobre d'ella. A la façana de llevant hom pot apreciar una ampliació amb un cos de planta baixa rectangular que comparteix la mateixa teulada que el cos principal. Adossat a la façana posterior d'aquest s'ha bastit una altre cos de planta baixa rectangular cobert amb una terrassa sense coberta que té accés per una escala adossada a la façana posterior del edifici. A la façana de ponent també s'ha bastit un altre cos de planta baixa rectangular i teulada pròpia a un aiguavés. Aquest cos presenta fins a tres contraforts emplaçats a la seva façana oest. Tota la construcció és de pedra vista sense treballar al parament, desbastada a les cantonades i carreus granítics emplaçats al emmarcaments de les obertures, excepte a la façana posterior on les diferents obertures estan coronades per un llinda de fusta. Cal destacar que totes les obertures són d'arc a nivell excepte a l'entrada principal del cos de ponent que és d'arc de mig punt. Per últim esmentar que al nord-est de aquesta masia s'hi pot apreciar dos construccions annexes.</p> 08181-176 Can Cigala , Planes de Can Forn, 08430. <p>Segons el Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals de La Roca del Vallès la masia es va construir vers l'any 1750 i fou reformada recentment vers l'any 1991, tal como ho testimonia la data inscrita a la llinda de la porta principal d'accés.</p> 41.5874600,2.3654500 447110 4604168 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76757-foto-08181-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76757-foto-08181-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76757-foto-08181-176-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76758 Can Parpers https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parpers <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIX <p>Casa rural de planta baixa rectangular orientada a migdia, coronada amb una terrassa. La construcció no presenta cap tret rellevant. Tot així s'ha d'esmentar que totes les obertures són d'arc a nivell a mode de finestres, excepte el portal d'accés que és d'arc de mig punt. Tota la construcció és bastida amb pedra que està arrebossada i pintada de groc. Per últim mencionar que en un nivell superior es troba el Restaurant Can Parpers</p> 08181-177 Can Parpers, Coll de Parpers, 08430 <p>Segons el Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals de La Roca del Vallès la masia es va construir vers l'any 1850. Actualment ha estat arrebossada i pintada de nou.</p> 41.5794800,2.3582800 446506 4603287 1850 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76758-foto-08181-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76758-foto-08181-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76758-foto-08181-177-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76759 Can Rafael del Forn https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rafael-del-forn <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIX-XX <p>Masia de tipologia clàssica, que es troba aïllada en un context agroforestal. L'edifici principal consta de planta baixa i primer pis, és de planta rectangular orientat a migdia i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana de ponent presenta adossat un petit cos rectangular de planta baixa i pis amb coberta pròpia a un aiguavés. Adossat a ponent d'aquest hi ha un petit cobert a moder de galeria oberta. A la façana de llevant també té adossat un cos de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb teulada a un aiguavés. A llevant d'aquest s'adossen una sèrie de cossos que fan que la planta canviï d'orientació La construcció no presenta cap tret rellevant. Totes les obertures de l'edifici són d'arc a nivell excepte les finestres del primer pis de l'edicifi principal, que són d'arc de mig punt. Tota la construcció principal està arrebossada i pintada de blanc, excepte el sòcol que està pintat de blau cel. Per últim esmentar que l'heretat presenta diferents construccions annexes que no presenten cap tret rellevant.</p> 08181-178 Barri Gasuacs, Can Rafael, 08430 <p>Segons el Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals de La Roca del Vallès la masia es va construir vers l'any 1855.</p> 41.5929400,2.3496600 445798 4604787 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76759-foto-08181-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76759-foto-08181-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76759-foto-08181-178-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76760 Font de Sant Bartomeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-bartomeu XX <p>Font natural obrada que es troba ubicada dins del Gr-92, a prop de Sant Bartomeu de Cabanes. La font presenta un brollador metàl·lic que surt d'un paret bastida amb pedres sense treballar, a mode de feixa. Sota d'aquest es pot apreciar una petita bassa retallada a la roca que presenta un regueró per poder evacuar l'aigua. No presenta cap característica arquitectònica rellevant.</p> 08181-179 Paratge de Sant Bartomeu de Cabanyes, 08430 41.5629000,2.3404700 445007 4601457 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76760-foto-08181-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76760-foto-08181-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76760-foto-08181-179-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2020-09-24 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76761 Cooperativa la Roca de Labradores y Ganaderos https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-la-roca-de-labradores-y-ganaderos <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> XX <p>Edifici urbà de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula de dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer de Catalunya, presenta dos portals d'accés rectangulars bastits amb maons i corresponents als dos volums adossats. A la part superior d'aquestes obertures hi ha un fris corregut bastit amb maons, que integra els dos rètols que diferencien la cooperativa del magatzem-graner. La resta d'obertures es corresponen amb finestrals rectangulars emmarcats en maons. Els finestrals del pis de la cooperativa tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada i barana de ferro. Els porticons, de fusta pintada de color verd, presenten la part superior treballada amb motius decoratius vegetals. El fris de maons de la planta baixa també es repeteix en aquest nivell superior. La façana està coronada per un doble ràfec de maons, decorat amb dents de serra i dentellons, damunt del que s'assenta un plafó corregut decorat amb dos ovals centrals de maons, corresponents a cada un dels volums estructurals. La construcció està bastida en pedra, amb les juntes en relleu. Les cantonades estan decorades amb maons, disposats a mode de carreus.</p> 08181-180 C. Catalunya, 71, 08430 <p>L'any 1929 neix a la Roca el Sindicat Agrícola Cooperatiu. La primera junta estava constituïda per Joan Quintana, president, Romà Planas, secretari, Sadurní Pujadas, tresorer, i els vocals Pere Portell, Santiago Brullet i Isidre Raymí. En un principi, les reunions es feien al nº 35 de la carretera de Vilanova, propietat de Pere Portell (actual rambla Mestre Jaume Torrents). El nou edifici, amb llicència d'obres del 31 de març del 1934 sol·licitada per Joan Quintana i Mauri, es construí en terrenys del sr. Pere Duran i Estapé. Destaca un plafó de ceràmica vidrada decorada en blanc i blau, amb la següent inscripció: 'CONSTRUIDO CON LOS AUXILIOS DEL MINISTERIO DE AGRICULTURA'. Està situat damunt del fris de maons de la planta baixa, del volum corresponent al magatzem de la cooperativa.</p> 41.5855400,2.3254000 443770 4603981 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76761-foto-08181-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76761-foto-08181-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76761-foto-08181-180-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76762 Capella de can Nebot Gros https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-nebot-gros <p>CARRERAS I CANDI, F. (1988): 'Lo castell de la Roca del Vallès' Reedició feta pel Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès. (la 1ª edició va ser editada per l'Avenç l'any 1895), pp. 141-142. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVI <p>Restes d'una antiga capella situades dins del jardí de la casa de can Nebot Gros. Es conserva l'antic portal d'accés a l'interior del temple. Està format per un arc de mig punt adovellat i motllurat, a mode d'arquivoltes disposades en gradació. L'arc descansa damunt de dues impostes decorades amb petites testes humanes, un home amb barba i turbant a l'esquerra i una dona a la dreta. Els brancals de l'obertura estan bastits amb carreus de pedra desbastats, i decorats amb motllures rectilínies a la part interior de l'obertura. Unes escales de pedra comuniquen el portal de la capella amb el nivell de circulació actual del jardí, tot i que van ser restituïdes. La pedra és sorrenca.</p> 08181-181 C. de Bonavista (can Nebot Gros), 08430 <p>L'obertura correspon al portal de la capella de can Nebot Gros, propietat del senyor Nebot fins que, al segle XVII, aquest es vengué la capella i tot el veïnat al senyor Miquel Carpinell. Des d'aquest moment, el nou propietari va posar un rector particular a disposició de la seva família. L'últim rector que va tenir la família Carpinell es deia Valentí Reixac, el cognom del qual va donar nom al barri Reixac, donat que la casa pairal dels Carpinell i diverses propietats es trobaven en aquesta zona. La capella va ser utilitzada com habitatge fins l'any 1950. Estilísticament, l'obertura s'adscriuria a l'estil gòtic tardà.</p> 41.5817400,2.3308100 444218 4603555 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76762-foto-08181-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76762-foto-08181-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76762-foto-08181-181-3.jpg Legal i física Modern|Gòtic Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat Aquest element es recull al Pla especial i catàleg del Patrimoni de la Roca del Vallès (2011) amb la categoria de Vestigi arqueològic. 94|93 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76763 Sant Sadurní de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-la-roca <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. BAULIES, J. (2000): La Roca del Vallès, Santa Agnès de Malenyanes i Valldoriolf, carrers de Barcelona. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1987. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> XVI Actualment s'estava restaurant el retaule de l'altar major del temple. <p>Edifici d'una sola nau capçada a llevant per un absis poligonal i amb dues capelles laterals per banda. La volta de la nau és de creueria i està dividida en tres trams separats per arcs torals apuntats. Tots els arcs es recolzen als murs laterals de la nau mitjançant mènsules decorades amb àngels i personatges amb cartel·les. Les claus de volta també estan decorades. L'absis està cobert amb una volta de creueria i a la clau hi figura la imatge de Sant Sadurní. Les quatre capelles laterals estan obertes entre els contraforts que sostenen el temple i estan cobertes amb voltes de creueria amb les claus decorades, exceptuant la segona capella de tramuntana, la qual fou reformada al segle XVII construint una cúpula. Les mènsules que sostenen els arcs presenten imatges dels evangelistes a les dues capelles més pròximes a l'altar. A les més allunyades, en canvi, es corresponen amb capitells sense figuració. Alhora, les capelles properes a l'altar s'obren a la nau mitjançant arcs apuntats adovellats, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. Les altres dues, en canvi, s'obren mitjançant arcs de mig punt adovellats. Als peus del temple hi ha el cor, d'arc rebaixat sostingut per una volta de creueria recolzada als murs laterals amb clau central decorada. Sota el cor, i oberta al mur de tramuntana, hi ha una petita capella utilitzada anteriorment com a baptisteri. Presenta una fornícula apetxinada oberta al mur i diverses restes de pintures murals conservades sota els revestiments posteriors. Adossada a la banda de llevant del presbiteri hi ha la capella del Santíssim, amb capçalera de planta semicircular i de factura més tardana que la resta. Actualment, la nau del temple s'il·lumina mitjançant una única finestra d'arc de mig punt arrebossat i emblanquinat. La façana presenta un portal d'arc apuntat format per una successió d'arquivoltes en gradació, sostingudes per fines columnetes i decorades amb capitells figurats. L'arquivolta exterior està profusament decorada amb motius florals i vegetals. El timpà és apetxinat i presenta una imatge de sant Sadurní. La llinda del portal presenta l'escut de Barcelona, en clara referència al carreratge. El portal està emmarcat per dos esvelts pinacles decorats, disposats a mode de pilastres. Damunt del portal hi ha el rosetó circular adovellat. La façana està rematada per una cornisa motllurada damunt la que s'obren cinc obertures apuntades de perfil conopial. A l'extrem sud-oest del temple destaca el campanar, de planta quadrada i rematat per una espadanya que presenta dues esveltes obertures d'arc de mig punt per les campanes. El coronament és emmerletat. A l'altre extrem de l'edifici hi ha un campanar de torre amb rellotge, amb la coberta de quatre vessants de teula i l'aparell bastit amb maons. Tant la nau com l'absis estan reforçats amb contraforts de suport coronats amb gàrgoles. La construcció és bastida, en general, en pedra treballada i sense treballar lligada amb morter de calç. La façana principal presenta un revestiment arrebossat que imita un aparell de carreus regulars.</p> 08181-182 C. de l'Església, 2, 08430 <p>L'església la va fundar l'abadessa Emma de sant Joan de les Abadesses l'any 932. Sembla ser que del primitiu edifici romànic només se'n conserva un pany de parament integrat al mur de tramuntana interior del temple. Entre els anys 1557 i 1581, el temple fou engrandit i renovat, sota les ordres del mestre d'obres Bartomeu Roig. Vers el 1558, Miquel Roig apareix com a mestre d'obres en el disseny i construcció de la portalada. Posteriorment es documenta la realització de la teulada l'any 1604, i l'enrajolat el 1606, així com una reparació de la volta de la nau l'any 1636. En el transcurs d'aquest segle també es transformà la volta de la segona capella de tramuntana en una cúpula. Durant la guerra de Successió, el temple serví com a caserna de les tropes de Felip V.</p> 41.5902000,2.3260800 443831 4604498 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76763-foto-08181-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76763-foto-08181-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76763-foto-08181-182-3.jpg Legal Modern|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'església es troba inclosa dins la Zona d'Expectativa Arqueològica del Nucli Antic (ZEA 1), regulada pel Pla de Millora Urbana del Casc Antic de La Roca Centre, aprovat el 2006. Pel que fa als elements artístics destacables del temple destaca el retaule de l'altar major, de l'any 1620 i obra d'Antoni Comas, la pintura dels sants Donat i Fausta, del 1771 i situada a l'altar de Nostra Senyora de Gràcia, que està inclòs dins del retaule de la primera capella lateral del mur de migdia del temple. Una altra de les peces destacables és la pica baptismal del segle XVI profusament decorada i un carreu de pedra gravat, procedent del castell. La imatge de sant Sadurní de la portalada és obra de l'artista vigatà Jordi Pallàs. La portalada pertany estilísticament al període del gòtic tardà. 94|93 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76764 Can Sol https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sol <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès (n.d).. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XX <p>Edifici urbà aïllat de planta rectangular, que presenta una coberta composta formada per teulades de dos aiguavessos, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. Presenta una torre adossada de planta poligonal, coberta de teula piramidal i una planta més d'alçada que la resta de la construcció. Cada façana presenta el cos central avançat respecte el pla de l'edifici i una ordenació simètrica de les obertures. Aquestes són rectangulars i d'arc de mig punt, amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal presenta un porxo sostingut per columnes helicoïdals bastides en maons, que sostenen el balcó del primer pis, corregut i amb balustrada decorada. A banda i banda hi ha dos balcons més exempts, amb llosana motllurada sostinguda per mènsules decorades. A la segona planta, el balcó és exempt i amb barana de ferro, més senzill. Les façanes de migdia i ponent presenten una tribuna poligonal avançada respecte el cos central, coberta per una terrassa al nivell del pis delimitada per una barana. La de ponent es correspon amb una balustrada. La construcció presenta els revestiments arrebossats i pintats. A escassos metres a tramuntana hi ha la resta del conjunt, amb edificis destinats a la policia municipal i al jutjat de pau. Presenten les mateixes característiques estilístiques que la resta de la construcció, amb cobertes de teula vidrada de dos o tres vessants i organitzats en una i dues plantes. Són característics els porxos que protegeixen els portals d'accés, amb columnes i teulades vidrades de tres vessants.</p> 08181-183 C. de Catalunya, 24, 08430 <p>L'edifici fou construit per l'arquitecte Lluís Planas i Calvet l'any 1920. És autor de diverses obres modernistes a la comarca i representant del corrent més ornamental i exhuberant pel que fa a la decoració. Malgrat tot, l'actual ajuntament de la Roca s'adscriuria a una línia de caire més noucentista. Inicialment la casa la va començar un tal Pinyol, tot i que no la va poder acabar per falta de diners. Entre el 1920 i 1923 la va comprar la senyora Agustina, dona de Joan Sol, i va fer construir tot el recinte. Abans de la guerra, a l'edifici on hi ha el jutjat de pau, hi vivia el doctor Josep Pujol. Durant la guerra, ocuparen aquest mateix edifici el Comitè, l'Ajuntament i un grup de guàrdies d'assalt. Després de la guerra, dues mestres de la Roca visqueren a la casa de can Sol i, més tard, la família Gavarró ocupà l'edifici on hi ha actualment la Policia Municipal. Un cop mort el senyor Sol, el seu hereu vengué la propietat a Jaume Vallhonesta. Posteriorment, Francesc Mestres i Andreu, exalcalde de la Roca, la comprà i convertí en Casa de la Vila. La construcció fou objecte d'una gran rehabilitació l'any 1982, quan es recuperà pel servei del poble, amb l'ajuda de la Diputació de Barcelona de la Generalitat de Catalunya.</p> 41.5874700,2.3254000 443772 4604195 1920 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76764-foto-08181-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76764-foto-08181-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76764-foto-08181-183-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Lluís Planas Calvet Actualment, l'edifici està essent objecte d'un ampliació de la sala de plens i de la construcció de les noves oficines de la policia municipal, a la banda de tramuntana de la construcció. Es preu que finalitzin a mitjans del 2011. 105|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76765 Can Torrents https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrents-2 <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1987. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIX <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular format per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta holandesa bastida amb teula i està distribuït en planta soterrada, planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta una composició simètrica de les obertures. Són totes rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats i motllurats. El portal d'accés compta amb una clau decorada central amb les inicials 'S.P' gravades al mig. Els finestrals del primer pis tenen sortida a balcons exempts amb llosanes semicirculars. La finestra de les golfes és triforada. La façana de migdia presenta un cos rectangular adossat cobert per una terrassa al pis, que en origen presentava una galeria oberta a la planta baixa, a la que s'accedia mitjançant dos trams d'escales situades als extrems de la construcció. Actualment, la galeria ha estat tancada amb grans finestrals de vidre, inclosos els accessos laterals. La terrassa està delimitada per una balustrada de pedra i el nivell inferior presenta obertures d'arc rebaixat amb els emmarcaments arrebossats. Adossada a l'extrem de migdia de la façana de ponent destaca una torre de planta quadrada distribuïda en cinc nivells, amb coberta piramidal de teula i obertures rectangulars que presenten les mateixes característiques anteriors. Adossat a la façana de llevant destaca l'altre cos, de planta rectangular, distribuït en tres nivells i amb la coberta de teula de tres aiguavessos. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats</p> 08181-184 C. d'Anselm Clavé, 44, 08430 <p>El cognom Torrents apareix mencionat dins del municipi de la Roca en el fogatge de l'any 1553. Tot i això, la construcció és una obra de finals del segle XIX adscrita al corrent noucentista. En aquest sentit cal dir que la zona de creixement del municipi neix a partir del carrer d'Anselm Clavé, prenent el curs del riu Mogent i la carretera de Vilanova del Vallès com a eixos. En aquest sector hi ha edificis bastits entre finals del segle XIX i principis del segle XX, de línies modernistes i noucentistes, adaptats al moviment d'estiueig i de segona residència sorgit a l'època. Sabem que l'edifici va pertànyer a la Caixa de Pensions. L'actual plaça dura situada a migdia de la construcció, delimitada pels carrers Montseny, Pompeu i Fabra, d'Anselm Clavé i l'avinguda Catalunya, es correspon amb els antics jardins de la casa. Tant la glorieta central com la caseta auxiliar de l'extrem sud-oest de la plaça, per tant, eren propietat de la casa de can Torrents.</p> 41.5879400,2.3263100 443848 4604246 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76765-foto-08181-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76765-foto-08181-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76765-foto-08181-184-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Actualment, l'edifici està ocupat pels despatxos de la gestió municipal pel que fa als serveis d'esports, ocupació, educació, solidaritat i joventut. 106|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76766 Casa Morris https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-morris <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIX-XX <p>Edifici aïllat de planta rectangular envoltat de jardí. Presenta la coberta de teula de dos vessants, està distribuït en planta baixa i altell, i consta de tres crugies perpendiculars a la façana principal. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. A la planta baixa es corresponen amb finestrals allargats que presenten decoració superior, mentre que a l'altell són de mides més petites. De fet, aquest segon nivell només s'aixeca a la part central de l'edifici. Adossat a la façana principal, cobrint el portal d'accés, hi ha un porxo sostingut per pilars i delimitat lateralment amb balustrades. Alhora, aquest porxo està cobert per una terrassa al pis, delimitada amb balustrades i coberta per una teulada de quatre aiguavessos. En la divisòria entre aquests dos nivells destaca una placa de ceràmica vidrada amb el nom de la casa. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats. En el pati, a escassos metres de la façana principal hi ha una glorieta o porxo de planta quadrada, format per quatre pilars bastits en maons que sostenen una encavallada de fusta que suporta la coberta de quatre vessants de teula.</p> 08181-185 C. de la Verge del Carmen, 23, 08430 <p>La zona de creixement del municipi de la Roca neix a partir del carrer d'Anselm Clavé, prenent el curs del riu Mogent i la carretera de Vilanova del Vallès com a eix. En aquest sector hi ha edificis bastits entre finals del segle XIX i principis del segle XX, de línies modernistes i noucentistes, adaptats al moviment d'estiueig i de segona residència sorgit a l'època. En el cas de la casa Morris, estilísticament presenta línies de caire noucentista, tot i que de factura popular.</p> 41.5845200,2.3267800 443884 4603866 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76766-foto-08181-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76766-foto-08181-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76766-foto-08181-185-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat Un caminet pavimentat condueix des de la porta de la finca fins al portal d'accés a l'edifici. El jardí és de grava amb jardineres d'obra amb vegetació. 106|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76767 Torre d'en Ridameia https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-den-ridameia <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XIX-XX <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, format per tres cossos adossats i envoltat de jardí. El volum principal presenta la coberta de teula de quatre vessants, amb els eixos careners decorats amb teula àrab vidrada de color verd, i està distribuït en planta baixa i pis. Adossat a l'extrem nord-oest de la construcció destaca una torre de planta quadrada, amb coberta de teula piramidal, distribuïda en planta baixa i dos pisos. El tercer cos està adossat a la façana de tramuntana del volum principal, tot i que és de factura més moderna. En general, la construcció presenta obertures rectangulars i d'arc de mig punt, amb els emmarcaments arrebossats i els escopidors bastits amb rajola vidrada de color verd. Tant la façana principal com la posterior presenten un cos avançat situat al centre del parament, en ambdós casos coronat per un plafó d'obra ondulat. El de la façana principal està decorat amb motllures i dos acroteris situats als extrems. Adossat al cos avançat de la façana principal destaca una tribuna de planta semicircular, formada per columnes circulars que sostenen un entaulament ornamentat, actualment tancada amb grans finestrals de vidre. Està coberta per un balcó al nivell del pis, amb la llosana semicircular delimitada per una balustrada d'obra. De la torre caldria destacar l'últim nivell, donat que presenta grans finestrals rectangulars a cada un dels paraments, decorats amb dues columnes jòniques. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> 08181-186 C. d'en Reixac, 39, 08430 41.5805700,2.3259000 443807 4603428 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76767-foto-08181-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76767-foto-08181-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76767-foto-08181-186-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat És força probable que l'última planta de la torre fos en origen una galeria oberta, posteriorment tancada amb grans finestrals. La construcció, bastida entre finals del segle XIX i principis del XX, correspon al període de creixement del municipi de la Roca, sorgit arran del moviment d'estiueig i de segona residència. De fet, la construcció presenta certs elements estilístics que podrien correspondre tant al corrent modernista com al noucentista, tot i que de caire popular. 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76768 Ca la Grassa-can Mario https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-grassa-can-mario <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> XIX <p>Tot i que fa poc temps la casa fou enderrocada, actualment es conserva dempeus l'edifici auxiliar situat a l'extrem nord-oest de la parcel·la. La construcció es pot observar perfectament des de l'actual parc de la Bassa del Molí. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. La façana, orientada a migdia, presenta un portal d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat i una finestra rectangular amb la llinda plana de pedra picada, a la planta baixa. Al pis destaca una galeria porticada formada per sis obertures d'arc de mig punt, sostingudes amb pilars quadrats i amb les impostes incurvades. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats.</p> 08181-187 C. Major, 12, 08430 <p>De l'edifici enderrocat sabem que estava distribuït en planta baixa i dos pisos, que la façana orientada al carrer Major presentava finestres rectangulars i que, en origen, el portal d'accés a l'interior tenia la llinda datada. Segons mossèn Jordi Sales, l'edifici tenia la única premsa de vi del poble. S'utilitzava per premsar la rapa del raïm. Pasqual Ferrer recorda que la darrera persona que duia la premsa era en Màrius Gallemí i Bartrés, i que la Roca arribà a tenir tres premses en funcionament, tot i que amb la pèrdua de les vinyes les premses van anar desapareixent.</p> 41.5896100,2.3257400 443802 4604432 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76768-foto-08181-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76768-foto-08181-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76768-foto-08181-187-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat La casa es troba inclosa dins la Zona d'Expectativa Arqueològica del Nucli Antic (ZEA 1), regulada pel Pla de Millora Urbana del Casc Antic de La Roca Centre, aprovat el 2006. La galeria sembla ser una construcció de finals del segle XIX. Actualment, la parcel·la està tancada mitjançant dos murs d'obra de mitja alçada situats a llevant i ponent del terreny. 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76769 Cal Guineu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guineu-1 <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> XVIII L'edifici és una construcció nova. <p>Casa unifamiliar entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i un terrat descobert orientat al carrer Major. La construcció està distribuïda en planta baixa i pis, i presenta la façana completament reformada amb senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. L'únic element destacable és el baix relleu de pedra de Montjuïc encastat a la façana principal, al nivell del pis. Es tracta de la figura de sant Sadurní. Representa al sant bisbe assegut revestit amb els hàbits pontificals, amb un bàcul i un llibre obert a les mans.</p> 08181-188 C. Major, 31, 08430 41.5892000,2.3260600 443828 4604387 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76769-foto-08181-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76769-foto-08181-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76769-foto-08181-188-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat Es desconeix per quin motiu la imatge de sant Sadurní presideix la façana principal i quin significat tenia. 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76770 Cal Moixo-Muixo https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moixo-muixo <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> XVII <p>Casa unifamiliar entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer Major, presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. Destaca la finestra de la planta baixa, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats de pedra de granit i la llinda plana monolítica gravada amb una creu llatina central i la data 1680. L'intradós de l'obertura presenta el cantell bisellat i l'escopidor ha estat restituït modernament. La façana està arrebossada i emblanquinada.</p> 08181-189 C. Major, 35, 08430 <p>En origen, la finestra datada de la planta baixa era el portal d'accés a l'edifici, tot i que desconeixem quan es va fer aquest canvi. Aquesta data ens pot indicar o bé una possible reforma important de l'edifici existent o bé una nova construcció de la casa.</p> 41.5891400,2.3259700 443821 4604380 1680 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76770-foto-08181-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76770-foto-08181-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76770-foto-08181-189-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76771 Cal Cafeter https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cafeter-0 <p>FERRER I LLOBET, P. (1993): El carrer Major (I) dins Revista Roquerols nº 88, la Roca del Vallès, març 1993. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> XVII-XVIII Els revestiments de les façanes estan força degradats. <p>Casa unifamiliar cantonera amb pati posterior, formada per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer Major, presenta un portal d'accés central d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al pis hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat i, al seu costat, una finestra biforada amb llinda d'arquets trilobulats i columneta central, amb les impostes i el capitell decorats amb rosetes i bastida amb pedra sorrenca. La façana orientada al carrer dels Enamorats és força més senzilla i presenta finestres rectangulars de mida més petita amb els emmarcaments arrebossats. El cos auxiliar està adossat a la façana de llevant de la casa. Presenta la coberta de teula d'un sol vessant i està organitzat en un únic nivell. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats amb carreus de pedra a la cantonada amb el carrer dels Enamorats.</p> 08181-190 C. Major, 43, 08430 <p>Sembla ser que la finestra coronella biforada del pis procedeix del castell. Durant el temps que el castell va estar abandonat, des de mitjans del segle XVII i fins al segle XX, els seus materials foren espoliats i s'utilitzaren per la construcció de les cases del poble.</p> 41.5889300,2.3261100 443832 4604356 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76771-foto-08181-190-3.jpg Legal Modern|Popular|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat Tot i que la finestra coronella del pis correspon a l'estil gòtic, la construcció de l'edifici podria correspondre a mitjans del segle XVII. 94|119|93 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76772 Can Roc https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roc-0 <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVII-XVIII <p>Casa unifamiliar entre mitgeres de planta irregular, formada per tres cossos adossats, amb pati posterior. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana orientada al carrer de l'Església mostra una ordenació simètrica de les obertures. Presenta un portal d'accés central d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. Al pis hi ha una gran finestra rectangular triforada amb llinda d'arquets trilobulats sostinguda per dues columnetes, amb les impostes i els capitells decorats amb rosetes, tota ella bastida amb pedra sorrenca. La resta d'obertures del parament són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats. El parament està rematat per un doble ràfec de dentellons i dents de serra, i presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat que amaga l'aparell d'obra. La façana posterior, orientada a ponent, al pati de la finca, presenta un altra finestra triforada amb llinda d'arquets trilobulats i les mateixes característiques decoratives que la del parament principal. Els cossos auxiliars s'adossen al principal per la banda de ponent també. Presenten les cobertes de teula d'un sol vessant i s'organitzen en un i dos nivells.</p> 08181-191 C. de l'Església, 9, 08430 <p>És força probable que les finestres coronelles del pis procedeixen del castell de la Roca. És ben sabut que durant el temps que el castell va estar abandonat, entre mitjans del segle XVII i fins al segle XX, els seus materials foren espoliats i s'utilitzaren per la construcció de les cases del poble. En el cas de can Roc, la desproporció tant acusada entre les mesures del finestral i del portal d'accés respecte a la superfície de la façana principal, fan pensar que l'emplaçament original d'aquestes obertures fos un altre.</p> 41.5903100,2.3257500 443803 4604510 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76772-foto-08181-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76772-foto-08181-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76772-foto-08181-191-3.jpg Legal Modern|Popular|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat Tot i que les finestres coronelles del pis correspon a l'estil gòtic, la construcció de l'edifici podria correspondre a mitjans del segle XVII. 94|119|93 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
76773 Casa al carrer de l'Església, 13-15 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-lesglesia-13-15 <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> XVII-XVIII <p>Casa unifamiliar entre mitgeres de planta irregular, formada per dos cossos adossats, i amb pati posterior. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana orientada al carrer de l'Església presenta dos portals d'accés i una finestra rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, situats a la planta baixa. Al pis hi ha una finestra rectangular biforada amb llinda d'arquets trilobulats, amb les impostes motllurades i bastida amb pedra sorrenca. La façana està rematada per una cornisa motllurada damunt la que s'assenta un plafó d'obra corregut, que amaga la teulada. Adossat a la façana de ponent hi ha el cos auxiliar, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en planta baixa i pis. Destaca, en aquest nivell superior, una galeria d'arcs de mig punt arrebossats amb les impostes motllurades i una petita terrassa amb balustrada situada a l'extrem de ponent de la construcció. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> 08181-192 C. de l'Església, 13-15, 08430 <p>És força probable que la finestra coronella del pis procedeixi del castell de la Roca. És ben sabut que durant el temps que el castell va estar abandonat, entre mitjans del segle XVII i fins al segle XX, els seus materials foren espoliats i s'utilitzaren per la construcció de les cases del poble.</p> 41.5903900,2.3257700 443805 4604519 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76773-foto-08181-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76773-foto-08181-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76773-foto-08181-192-3.jpg Legal Modern|Popular|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat Tot i que la finestra coronella del pis correspon a l'estil gòtic, la construcció de l'edifici es podria fixar a mitjans del segle XVII. 94|119|93 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml