Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76774 | Cal Mates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mates-0 | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XIX | <p>Casa cantonera de planta irregular formada per tres cossos adossats, que actualment queda situada a un nivell inferior de la rasant dels carrers, i que presenta un petit pati davanter delimitat per una tanca. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al pis hi ha una única finestra rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats, la llinda plana i l'escopidor motllurat. Al seu costat destaca un rellotge de sol ovalat i datat l'any 1803. A l'extrem de ponent del parament se li adossa un pou de planta quadrada que encara conserva la corriola de ferro. La façana de llevant presenta obertures arrebossades d'arc rebaixat al pis. Adossats a aquest mateix parament hi ha dos petits cossos amb les cobertes de teula d'un sol vessant. El davanter, alineat amb la façana del volum original, consta de planta baixa i pis i presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal està rematada amb un ràfec de dents de serra. El cos posterior, en canvi, s'organitza en una única planta. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats.</p> | 08181-193 | C. de Dalt, 9, 08430 | 41.5887100,2.3263000 | 443848 | 4604332 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76774-foto-08181-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76774-foto-08181-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76774-foto-08181-193-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que el rellotge de sol presenta la data 1803, l'edifici és de construcció anterior. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76775 | Glorieta de can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-can-torrents | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1987. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | La plaça es va acabar d'arranjar cap a finals de l'any 2008 o principis del 2009. | <p>Porxo o glorieta de planta quadrada, formada per quatre pilars que sostenen una coberta de quatre vessants de teula. Els pilars són quadrats, decorats amb basaments i capitells, i bastits en maons. La coberta és de teula vidrada amb els careners ressaltats en teula vidrada verda i decoració central. Per la banda interior, la coberta presenta una encavallada de cinc nusos de fusta que sosté una solera de bigues, llates i maons plans. A l'extrem sud-oest de la plaça s'aixeca una petita caseta auxiliar de planta quadrada, coberta per una petita cúpula d'arc de mig punt central bastida amb maons. Tota la construcció és bastida amb maó pla, tot i que amb els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-194 | Al bell mig de la plaça de can Torrents, 08430 | <p>Aquests elements estan situats a l'actual plaça dura situada a migdia de la casa de can Torrents. La plaça està delimitada pels carrers Montseny, Pompeu i Fabra, d'Anselm Clavé i l'avinguda Catalunya, i es correspon amb els antics jardins de la casa. Tant la glorieta com la caseta auxiliar, situada de l'extrem sud-oest de la plaça, formaven part de les propietats de la casa de can Torrents, i per tant, s'adscriuen al corrent noucentista de finals del segle XIX.</p> | 41.5876200,2.3261600 | 443835 | 4604211 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76775-foto-08181-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76775-foto-08181-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76775-foto-08181-194-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 106|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76776 | Font de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-planes | <p>ROVIRA, A.; GURRI, J.(2000): Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca, dins Lauro, Revista del Museu de Granollers, nº 19, Granollers, p. 18-28.</p> | XIX-XX | Sembla que no s'hi fa cap manteniment. | <p>Font natural situada a pocs metres de distància a llevant de l'encreuament entre els carrers Picasso i del Bosc, seguint un camí de terra que s'endinsa en direcció nord-est. L'aigua brolla del bell mig d'una gran roca i cau dins d'una cavitat de planta més o menys rectangular delimitada amb pedres. Per la banda de llevant, la roca d'on brolla l'aigua ha estat treballada i presenta un banc corregut per seure. Davant de la font hi ha una taula formada per una pedra de molí ubicada damunt d'un basament de maons arrebossat de planta circular.</p> | 08181-195 | A llevant de l'encreuament entre els carrers Picasso i del Bosc, 08430 | <p>Es desconeix quan es va crear aquesta font. El nom de can Planes procedeix, probablement, de la casa de can Planes de la Muntanya, situada a poca distància a llevant de la font.</p> | 41.5852200,2.3327200 | 444380 | 4603940 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76776-foto-08181-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76776-foto-08181-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76776-foto-08181-195-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76777 | Font de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ferro-1 | <p>ROVIRA, A.; GURRI, J.(2000): Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca, dins Lauro, Revista del Museu de Granollers, nº 19, Granollers, p. 18-28.</p> | XX | <p>Font urbana aïllada situada a l'extrem de migdia de la placeta central de la urbanització Roca Dos. Està formada per un mur de planta rectangular, al que se superposa un plafó d'arc rebaixat, tot revestit amb un morter arrebossat. Davant del basament hi ha adossada la pica, de planta semicircular. Encastat al plafó hi ha el brollador, reutilitzat. Consisteix en una placa de pedra amb el coronament ondulat i decorat amb motllures, que presenta un cap de lleó central. A la boca del lleó hi ha encastada l'aixeta.</p> | 08181-196 | C. de la Font del Ferro, 08430 | <p>Sembla força probable que la placa de pedra que inclou el cap de lleó sigui reaprofitada d'un element anterior.</p> | 41.5988800,2.3156700 | 442971 | 4605468 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76777-foto-08181-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76777-foto-08181-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76777-foto-08181-196-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76778 | Font de la Salut-font de can Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salut-font-de-can-borrell | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. ROVIRA, A.; GURRI, J.(2000): Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca, dins Lauro, Revista del Museu de Granollers, nº 19, Granollers, p. 18-28.</p> | XIX-XX | <p>Font urbana aïllada situada a ponent del nucli de la Roca centre, prop de la masia de can Borrell, que dóna nom a la urbanització. Està formada per una caseta de planta rectangular, amb la coberta de dos vessants de maons plans. A la part inferior hi ha una portella metàl·lica que indica que la l'aigua de la font no està tractada sanitàriament. La part superior presenta una capelleta d'obertura rectangular actualment delimitada per una reixa. L'interior està cobert amb una petita volta apuntada amb llunetes, arrebossada i emblanquinada. Al fons hi ha encastat un plafó de rajoles vidrades amb la imatge de la Mare de Déu de la Salut. A l'exterior, sota la caseta, hi ha el brollador i la pica, aquesta última rectangular i bastida en pedra, tot i que ha estat rehabilitada. A banda i banda de la caseta hi ha adossats dos bancs correguts d'obra per seure. Davant del conjunt destaca una taula de planta circular, formada per una pedra de molí ubicada damunt d'un basament de planta circular. Tant la caseta, com els bancs i el basament de taula han estat arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-197 | Urbanització can Borrell, 08430 | <p>El plafó de rajoles amb la imatge de la Mare de Déu de la Salut el van crear les germanes Benedictines de Montserrat, tot i que durant el mandat com a alcalde de Salvador Illa (1995-2003) foren restituïdes donat el seu mal estat de conservació (trencades). Antigament, als malalts se'ls donava aigua d'aquesta font creient en les seves capacitats curatives, donada la gran fe de la població en la Mare de Déu de la Salut. Durant la visita a la font, els usuaris posaven alguna moneda a la capella de la Mare de Déu. Aquests donatius eren recollits a final de mes pel rector de la parròquia de sant Sadurní, per celebrar una missa en record dels malalts de la Roca. El nom de can Borrell prové de la masia del mateix nom, situada a pocs metres de la font.</p> | 41.5902700,2.3196500 | 443295 | 4604509 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76778-foto-08181-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76778-foto-08181-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76778-foto-08181-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76779 | Monòlit de can Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-can-sol | <p>El monument fou inaugurat el mes de setembre de 2009.</p> | XX | <p>Monument urbà instal·lat a la via pública, en concret, a l'extrem sud-est de la plaça que hi ha davant de can Sol. Es tracta d'un bloc de granit de planta quadrada, amb la part superior més estreta que el basament i decorada amb les quatre barres. Presenta un plafó commemoratiu situat al basament de la construcció on consta el següent text: '11 DE SETEMBRE DE 1714 / EN MEMÒRIA A TOTES I TOTS ELS QUE VAN LLUITAR PER LES LLIBERTATS DEL POBLE CATALÀ / SETEMBRE DE 2009'.</p> | 08181-198 | Davant de l'ajuntament o can Sol, 08430 | 41.5873100,2.3256900 | 443796 | 4604177 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76779-foto-08181-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76779-foto-08181-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76779-foto-08181-198-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 76780 | Grup de Sant Sadurní-Cases Barates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-de-sant-sadurni-cases-barates | <p>ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ARQUITECTURA (s.n). Arxiu Coderch. Obtinguda el 02 de març de 2011. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Conjunt arquitectònic format per nou habitatges unifamiliars adossats, amb pati posterior i un petit tancat davanter. Cada habitatge està format per dos cossos adossats que formen una planta similar a una 'L'. Presenten les cobertes d'un sol vessant de teula i estan distribuïts en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats Tots els cossos avançats presenten balcons exempts al pis, i l'accés a l'interior està ubicat a les façanes de migdia d'aquest mateixos volums. Els paraments exteriors han estat arrebossats i pintats amb tonalitats diferents, tot i que en origen eren emblanquinats. Cal destacar,a la façana principal del nº 206, un plafó de ceràmica vidrada amb la imatge de sant Sadurní i, sota seu, dues rajoles més amb la inscripció: 'C.N.S / OBRA SINDICAL DEL HOGAR / GRUPO SAN SATURNINO'. Ambdós plafons estan coberts per un voladís de teula àrab.</p> | 08181-199 | C. de Catalunya, 194-212, 08430 | <p>El projecte és obra de l'arquitecte Antoni Coderch de Sentmenat, en el mes d'octubre de l'any 1945. Aquest conjunt té importància donat que tracta la construcció de cases de protecció oficial amb una certa qualitat compositiva.</p> | 41.5817400,2.3232700 | 443589 | 4603560 | 1945 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76780-foto-08181-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76780-foto-08181-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76780-foto-08181-199-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Antoni Coderch de Sentmenat | Amb el pas del temps, algunes de les construccions han modificades amb ampliacions i reformes, però mantenint la seva essència gràcies a la regulació aportada pel Pla Especial de Millora Urbana 'Grup San Saturnino' de l'any 2001. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 76781 | Glorieta de la Miranda d'en Puntes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-la-miranda-den-puntes | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | Caldria esborrar els grafits que hi ha a les columnes i refer el revestiment emblanquinat. | <p>Glorieta aïllada de planta circular en forma de templet o rotonda, formada per una cúpula semiesfèrica assentada damunt d'un voladís motllurat. Sota aquesta coberta destaca un fris bastit amb rajoles de ceràmica vidrada decorat amb motius relacionats amb la vinya i el raïm. Tant el fris com la coberta estan sostinguts per sis columnes de fust decreixent, amb capitells d'influència jònica i basaments rectangulars. La construcció presenta la coberta i les columnes emblanquinades.</p> | 08181-200 | Paratge de la Miranda, 08430 | <p>El senyor Puntes era advocat i propietari de la finca de can Granota. Va fer construir aquest element per que era aficionat a l'astronomia i li agradava observar el temps. Tot indica que el van assassinar el mes de juliol de 1936.</p> | 41.6056500,2.3101500 | 442517 | 4606223 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76781-foto-08181-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76781-foto-08181-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76781-foto-08181-200-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76782 | Columbari de la família Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/columbari-de-la-familia-pont | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Construcció aïllada de planta rectangular, amb la coberta de dos vessants bastida amb lloses de pedra desbastades i organitzada en dos nivells de nínxols superposats. L'inferior abraça tota la superfície de la construcció i el superior consta de dos nínxols independents separats per un mainell. Els nínxols estan tancats amb portelles de marbre blanc amb aplicacions de bronze. Les portelles superiors presenten creus llatines centrals, mentre que l'inferior compta amb un relleu de bronze treballat amb l'àngel de la resurrecció i la llegenda 'FAMÍLIA PONT. CASA TORRENTS'.</p> | 08181-201 | Cementiri municipal, 08430 | <p>Els columbaris són edificis funeraris constituïts per diversos nínxols, exempts o integrats en un edifici de nínxols, En origen, el columbari era un edifici funerari romà on es dipositaven les restes mortals incinerades. El seu nom procedeix de la paraula colomar, donada la similitud entre ambdues construccions.</p> | 41.5898800,2.3330000 | 444407 | 4604458 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76782-foto-08181-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76782-foto-08181-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76782-foto-08181-201-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76783 | Forn de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-planes | <p>CHORÉN TOSAR, J. (Inèdit): Estudi del forn d'obra de can Planes (La Roca del Vallès), agost 2005. Dipositat al Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura i Recerca de la Generalitat de Catalunya. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | Caldria fer neteja de l'abundant vegetació que cobreix la zona i rehabilitar els murs de la construcció. | <p>Construcció aïllada de planta rectangular excavada al subsòl aprofitant el desnivell d'un marge. Està format per una cambra de combustió i cocció de planta quadrada, d'uns 3 metres de llargada per 2,90 metres d'amplada, i uns 3 metres de profunditat, que en origen tindria separades les dues funcions mitjançant la graella, la qual probablement resti amagada sota els enderrocs actuals que afecten la construcció. Aquestes parets foren revestides amb argila, que va quedar cuita degut al mateix procés productiu del forn, augmentat així la seva solidesa. També es conserva part de l'estructura aèria del forn, consistent en un mur de folre bastit en pedra sense treballar i fragments de maons, tot lligat amb morter de calç i situat a la cara oest de l'estructura. En aquest folre s'obre l'accés a la cambra de combustió, consistent en un arc rebaixat amb les pedres disposades a sardinell. També destaquen les restes d'un mur corregut superior de tovots.</p> | 08181-202 | Al final del carrer Espronceda, 08430 | <p>És força probable que el forn fos construït pels propietaris de la propera masia de can Planes, per proveir-se dels materials necessaris per la construcció o ampliació de la mateixa, fet habitual en el mon rural català en època moderna.</p> | 41.5861900,2.3315600 | 444284 | 4604049 | 08181 | La Roca del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76783-foto-08181-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76783-foto-08181-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76783-foto-08181-202-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76784 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-6 | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA DEL VALLÈS (2006): Pla de Millora Urbana del Casc Antic de la Roca Centre, La Roca del Vallès. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XV-XX | <p>El casc antic de la Roca està situat a la banda de tramuntana de la Roca centre i està dividit en dues àrees diferenciades i separades pel carrer d'Anselm Clavé. Al nord hi ha el nucli original, determinat pel castell, l'església i una tipologia parcel·laria medieval poc alterada. El sud es correspondria amb l'àrea de creixement suburbà del nucli anterior, determinat per les construccions aïllades de caire modernista i noucentista, exemplificades amb els edificis de can Sol o can Torrents. El nucli antic de la banda de tramuntana conserva el traçat d'origen medieval que va originar l'actual població i presenta una planta allargassada determinada per la longitud dels carrers Major, de l'Església i de Dalt. De fet, el nucli quedaria delimitat també per tota la vessant de ponent del turó on s'assenta el castell, situat a llevant del nucli, pel riu Mogent al nord, per les terres planes utilitzades pel conreu i les hortes a l'oest i per l'ampliació del nucli per la banda sud. Les cases, sobretot les que presenten façana als carrers Major, de l'Església i de Dalt, són unifamiliars i entre mitgeres, de planta rectangular i amb patis o eixides a la part posterior de les parcel·les. Estan distribuïdes en planta baixa, antigament destinada a tallers o quadres i actualment transformada en garatges o comerços, i un o dos pisos superiors pels habitatges pròpiament dits. A la resta del sector, les ampliacions i reformes efectuades han condicionat les edificacions, transformant-les en habitatges plurifamiliars majoritàriament. En origen, moltes de les cases presentaven obertures rectangulars i d'arc de mig punt, emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats o bé amb dovelles treballades. Malgrat tot, la gran majoria han desaparegut, bé per enderrocs o per reformes. Actualment, les construccions presenten els paraments exteriors arrebossats i pintats.</p> | 08181-203 | C. Major, c. de Dalt, c. de l'Església, 08430 | <p>La formació del nucli antic ve determinada tant pel castell de la Roca, documentat des del segle XI, com per la construcció de l'església parroquial de sant Sadurní, fundada al segle X i engrandida i renovada a mitjans del segle XVI. La gran transformació del nucli ve determinada per la venda del castell per part del rei Martí I al sr. Ramon Torrelles l'any 1405. El nou propietari va obtenir un permís reial que permeté celebrar un mercat setmanal tots els dimecres. Aquest fet va fer incrementar molt el cens de la població, donat que molta gent dedicada a oficis diversos s'instal·laren al municipi, al marge que també es crearen tres hostals per allotjar viatgers. Sembla força probable pensar que a l'entorn d'aquest mercat s'anaren construint els edificis que a la llarga conformaren el carrer Major, el de Dalt i les prim' construccions del carrer de l'Església, així com el carrer Taloner tot i que posteriorment.</p> | 41.5899500,2.3262400 | 443844 | 4604470 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76784-foto-08181-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76784-foto-08181-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76784-foto-08181-203-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El nucli antic està regulat pel Pla de Millora Urbana del Casc Antic de la Roca Centre, aprovat definitivament l'any 2006. | 93|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76785 | Fons documental de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-sadurni | <p>ARQUEBISBAT DE BARCELONA (.n.d): Patrimoni cultural: L'arxiu i museu de la diòcesi. Obtinguda el 1 de març de 2011. GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> | XV-XX | <p>Part del fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Sadurní de la Roca del Vallès està actualment custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB), institució que custodia els documents emanats de l'activitat del bisbe i a la seva cúria diocesana, i gestiona la consulta de les sèries del mateix i dels fons en dipòsit, amb seu al carrer del Bisbe, 5, dins el Palau Episcopal Aquest arxiu custodia un extens i divers fons relacionat amb el patrimoni documental del terme de La Roca. En grans termes el podem dividir en tres parts: -Llibres d' l'obra de la Confraria del Roser (ss. XVIII-XVIII) -Llibre de Sagraments (ss. XV-XIX): Baptismes, confirmacions, matrimonis òbits i testaments. -Sèrie de documents parroquials (ss. XVII-XX): Obras i inventaris, testaments i consentiments, llicències matrimonials, llibres de comptes, llibres en blanc, i fulles soltes.</p> | 08181-204 | Palau Episcopal, c/ del Bisbe 5, 08002 Barcelona | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) és la institució encarregada de custodiar l'ampli i divers fons documental emanat de l'activitat del bisbe i a la seva cúria diocesana, així com gestionar la consulta de les sèries del mateix i dels fons en dipòsit i també la seva conservació òptima. La seva ha estat i és des de la seva creació la mateixa: l'edifici del palau episcopal, primerament a la planta baixa, però des dle 1900 fins avui en dia, a la segona planta del palau. El seu origen i estructura es remunta vers l'any 878 quan Lluís II de França concedí el privilegi al bisbe Frodoí sobre les prim' propietats episcopals i drets importants. La seva funció original era servir a les tres Curies i a la secretaria de cambra del palau episcopal.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76785-foto-08181-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76785-foto-08181-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76785-foto-08181-204-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 76786 | Fons documental de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> | XVI-XX | <p>El fons documental de l'arxiu parroquial de Santa Agnès de Malanyanes es troba a la mateixa església de Santa Agnès de Malanyanes amb seu al barri de Santa Agnès. Aquest arxiu custodia un extens i divers fons relacionat amb el patrimoni documental del terme de La Roca que es remunta des del segle XVI fins al segle XX i que a continuació citem: -Manuals parroquials (1516-1828): 7 volums, 3 lligalls. -Llibres de Fàbrica (1558-1932): 2 lligalls. -Fàbrica, Consueta i Celebracions (1626-1735): 1 volum. -Consueta (1683-1926): 2 volum, 2 lligalls. -Llevadors de rendes (1611-1706): 2 volums, 1 lligall. -Processos (1539-1707): 2 volums, 1 lligall. -Aniversaris i celebracions (1598-1684): 1 volum. -Testaments (1461-1799): 4 volums, 1 lligall. -Capitals matrimonials (1516-1737): 1 lligall. -Baptismes (1517-1979): 3 volums. -Defuncions (1537-1979): 2 volums. -Confirmacions (1942-1979): 2 volums. -Confraria de Sant Isidre (administració) (1635-1684): 1 volum.</p> | 08181-205 | Veïnat de l'Església, 08430 | <p>La primera notícia documental que es coneix del temple és una venda de l'any 1022 mentre que el 1025 ja exercia funcions parroquials, com es veu en una venda del comte Balaguer I i la seva esposa Guisla. L'any 1080, en el testament de Ramon Sinfret recollit al Libri antiquitatum, es reafirma la funció de parròquia del temple. L'any 1113, l'església passa a mans de Mir Riculf per la donació de Guillem i Ermessenda. A partir del 1393, el temple passa a ser jurisdicció del bisbe i del capítol de Barcelona. Durant el segle XIV, la parròquia tenia dos beneficis, el de sant Joan i el de santa Maria en la capella de Santa Maria de Malanyanes. De l'altar de sant Joan sabem que ja existia l'any 1077. Per les visites pastorals dels anys 1413 i 1421 sabem que el temple tenia 27 parroquians i que es valorava en 65 lliures. L'església de Santa Agnès es considera un temple situat entre el romànic tardà i el gòtic, datat entre finals del segle XIII i principis del segle XIV. De l'antic temple romànic es conserva un fragment del mur de l'absis, els murs laterals, el frontis i la part baixa del campanar. L'absis romànic va ser enderrocat i substituït per fer l'actual l'any 1868. La portalada és gòtica i l'any 1306 podria ser la data d'acabament de la seva construcció. Les capelles van ser construïdes en diferents moments. L'any 1559 es va construir la capella del Roser, el 1627 la de sant Isidre, el 1705 la de sant Bartomeu i el 1765 la del sant Crist. Tot i que la part inferior del campanar és romànica, la resta del parament fou bastida al segle XVI. La sagristia és del segle XIX i el cor és modern.</p> | 41.6050100,2.3544300 | 446206 | 4606124 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76786-foto-08181-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76786-foto-08181-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76786-foto-08181-205-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez/Adriana Geladó Prat | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 76787 | Fons documental del mas Soley a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-mas-soley-a-larxiu-comarcal-del-valles-oriental | <p>AJUNTAMENT DE GRANOLLERS (n.d): Arxiu comarcal del Vallès Oriental. Obtinguda el 28 de febrer de 2011. CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS ORIENTAL (n.d): Arxiu comarcal del Vallès Oriental. Obtinguda el 28 de febrer de 2011. GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> | XIV-XVII | <p>El fons documental de l'arxiu del mas Soley es troba ubicat en l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO) que té la seu al carrer de l'Olivar, 10 (08402 Granollers). L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO) forma part de la Xarxa d'Arxius de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i l'Ajuntament de Granollers. Fou inaugurat el setembre del 2005 amb l'objectiu de recollir la documentació generada per organismes públics amb seua la comarca i també de particulars que tingui interès històric o cultural. El fons del Mas Soley de Vilanova del Vallès (antigament coneguda com Vilanova de La Roca) fou ingressat a primers de juny de l'any 2010. Aquest fons consisteix en un una sèrie de pergamins que contenen escriptures notarials del 1322 al 1621. Actualment es troben en fase d'estudi.</p> | 08181-206 | Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), c/ de l'Olivar, 10, 08400 Granollers (Vallès Oriental) | <p>El 25 de setembre del 2000 el Consell Comarcal del Vallès Oriental i l'Ajuntament de Granollers signen un conveni per al finançament de les despeses de l'Arxiu Comarcal i poc després es posen en marxa les obres de construcció de l'edifici a càrrec de la Generalitat de Catalunya. Les obres van finalitzar al 2004, però no serà fins el 30 de setembre del 2005 que s'inaugurarà, i el 5 d'octubre obrirà definitivament les seves portes al conjunt de la societat. Una de les peculiaritats de l'ACVO és que comparteix les seves instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers, la coordinació i funcionament entre ambdós arxius està regida per un protocol d'actuació signat entre els directors dels dos arxius. La creació dels arxius comarcals és fruit de la llei d'Arxius i Documents de Catalunya ( 6/1985 ) però el naixement de l'ACVO s'esdevé de la Llei 10/2001 que consolida el desplegament i precisa les funcions, les competències i l'organització.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76787-foto-08181-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76787-foto-08181-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76787-foto-08181-206-3.jpg | Legal i física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Imatges cedides per ACVO. Fons Mas Soley. Inventari de Documentació del Vallès Oriental. Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76788 | Fons documental de la Roca a l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-roca-a-larxiu-historic-de-la-diputacio-de-barcelona | <p>DEPARTAMENT DE CULTURA I COMUNICACIÓ (n.d): Arxius provincials. Obtinguda el 28 de febrer de 2011. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Obtinguda el 8 de febrer de 2010. ESPAÑOL COSTA, A.; TARRÉS MARTÍNEZ, N. (2008): Inventari de documentació del Vallès Oriental a l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Arxiu General de la Diputació). Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, Granollers, inèdit.</p> | XIX-XX | <p>El fons documental de La Roca que es troba custodiat per l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (AHDB) és ubicat en el carrer Mejia Lequerica, 1(08028 Barcelona), en l'edifici rehabilitat per l'arquitecte Norman Cinnamond, en el Recinte de la Maternitat. Aquest arxiu, de consulta pública, conserva el patrimoni documental de la institució des de la seva creació l'any 1812, i altres fons vinculats a les seves activitats. L'arxiu té un fons ampli sobre tot el Vallès Occidental. Bàsicament el fons documental referent a La Roca està format per documentació pública d'obres i serveis, licitacions i denúncies. Entre d'altres trobem la següent documentació: -Base de dades Gnosis: Fulls registrals de la Junta de Govern de la Diputació de Cat. i Prov. (Diferents anys entre 1858 i 1952): Documents de diferents obres públiques, instal·lacions, plànols, permisos d'obres, treballs de conservació, etc. -Cèdules personals de l'Ajuntament de la Roca (1926-27): Lligall núm. 3424 i 3431. -Expedient general del serveis d'instrucció primària (1872). -Serveis especial d'ensenyament de primària (1881). -Inauguració del pont de La Roca-Cardedeu (1957): Lligall núm. Q525.</p> | 08181-207 | Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, c/ Mejia Lequerica, 1, 08028 Barcelona | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (AHDB) conserva tota la documentació generada per la Diputació des de 1812, sigui escrita, impresa, gràfica, fotogràfica o audiovisual.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76788-foto-08181-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76788-foto-08181-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76788-foto-08181-207-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76789 | Fons documental de la Roca a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-roca-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n.d): Arxiu de la Corona d'Aragó. Obtinguda el 28 de febrer de 2011. ESPAÑOL COSTA, A. (2008): Inventari i relació de la documentació i fons relatius al municipis del Vallès Oriental als arxius de Barcelona: Arxiu de la Corona d'Aragó, Arxiu històric del protocols de Barcelona, Arxiu històric de la ciutat de Barcelona, Arxiu de la Catedral de Barcelona. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, Granollers, inèdit.</p> | XI-XVII | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, té una ampli fons de documentació que es remunta a l'època medieval. La majoria dels que trobem fan referència a documents de compra i venta. A continuació detallem la diferent documentació que recull l'arxiu referent al terme de La Roca mitjançant el títol o la descripció, l'any i la signatura o referència del document si s'escau. -Consultas sobre la provisión del priorato de Nuestra Señora de Villanueva de Moya que vaca por la promoción de fray Jose Jalpi y Juliá a la abadia de San Miguel de Cuxá; y despachos nombrando al doctor José Riera (03/09/1654): ARA Consell d'Aragó, lligall 0292 núm. 122. -Dominio directo de los mansos bramossachs y Colomer, derruidos en Sant Esteve de la Roc, cabrevación y derechos dominicales (1768): ACA. REAL Audiència, Pleits civils, núm 16065. -Generalitat, correspondència del Virrey Conde de Santa Coloma, Carta núm. 4278 (30/04/1639). -Capbreu del priorato y sacristía mayor del monasterio de Sant Cugat del Vallès (1788): 1 llibre, ACA. ORM Monacals-Hisenda, volumws, núm. 1163. -Joan Colomer, presbítero, beneficiado en el convento de clarisas de Barcelona, procurador de Baeatriu Ses-Comes, abadesa del mismo. Ápoca a Pere Sabata de varias cantidades adeudadas por Restitut de Torelles, señor de la Roca del Vallès (04/02/1544) : ACA, diversos, Monistrol, Pergamins núm. 1009. -Rafaela de Torrelles y Llordat, esposa de Testitu de Torrelles, señor del castillo de La Roca, en el Vallès. Debitorio a su cunyada Estefanía Sa-Pila y Torrelles por un importe de 54 libras, de las rentas de tres años de un censal (31/01/1540) : ACA, diversos, Monistrol, Pergamins núm. 0993. -Fondos precedentes del Servicio de Recuperación Bibliogràfica y Documental – Sant Sadurní, documentos en pergamino (1404/1610): 1 lligall (29 pergamins), ACA. Diversos, Sant Sadurní d'Anoia, núm. 2. -La Vall de Mogent: publicació setmanal (1936 núm. 122): R CAT 1933 FOL VARIA II. -Període (ed. Centre penitenciari Quatre camins (1990): R CAT 1990 4. -Marcús, Gotmar i les seves mullers Blancúcia i Quiverga venen a Domènec i a la seva muller Escolàstica una peça de vinya, situada al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de la Roca, a Matarodona. (27/03/1001): ACB, perg. 1-1-237 (a). Còpia en pergamí del 4 de juliol. -Ermemir, la seva germana Guisol i el seu cunyat Welmus venen a Esteve, sacerdot, i a la seva sòcia Bonafilla una vinya situada al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Sant Sadurní de la Roca, a canvi de cinc mitgeres i una quartera d'ordi (12/08/1030): ACB, perg. 1-4-96. -Isam, la seva muller Raquel, Berna i la seva muller Bel·lúcia venen a Sendred i a la seva muller Guisla deu peces petites de terra amb les vinyes que hi són planta de arbres de tot mena situades al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Sant Sadurní de la Roca, all lloc anomenat Mata-rodona pel preu de… (30/04/1053): ACB, perg. 1-1-237 (b).. -Queruç i la seva muller E·liarda venen a Ermengol Llobató una vinya situada al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Santa Agnès, prop del Corgo Rodó, pel preu de 10 mancusos (20/11/1062): ACB, perg. 1-4-221. Original. -Guitard Arnau i la seva muller Riquilda pacten amb la Canònica de Barcelona una permuta per la qual donen unes terres situades a Sants, el Trull comtal i Círcol, i ells reben terres a Cardedeu, Santa Eulàlia de Corró i la Roca (24/04/1022): ACB, LA.IV, n. 44, f. 14a-b. -Isam, la seva muller situades al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Sant Sadurní de la Roca, al lloc anomenat Mara-rodona (30/04/1053): ACB, perg. 1-1-237. -Queruç i la seva muller El·liarda venen a Ermengol Llobató una vinya situada al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Santa Agnès, prop del Corgo Rodó, pel preu de 10 mancusos (29/11/1062): ACB, perg. 1-4-221. Original.</p> | 08181-208 | Arxiu de la Corona D'Aragó, c/ dels Almogàvers, 77, 08018 Barcelona (Barcelonès) | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i que actualment recull el fons històrics d'altres arxius. La seva localització original era el Pau del Lloctinent, fins que el 1994 fou traslladat a carrer dels Almogàvers de Barcelona. Fou creat pel rei en Jaume II d'Aragó vers el 1318 a Barcelona, amb la intenció de crear un arxiu unificat de tots els territoris de la Corona d'Aragó i així fou des del 1318 fins el 1348, quan les Corts de Saragossa crearen l'Arxiu del Regne d'Aragó.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76789-foto-08181-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76789-foto-08181-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76789-foto-08181-208-3.jpg | Legal i física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La titularitat de l'Arxiu correspon a l'Estat espanyol però la gestió ha estat reclamada per diversos governs autonòmics els territoris dels quals formaren part de la Corona. El 20 de gener de 2007 els presidents de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i l'Aragó, acompanyats de la ministra de Cultura de l'Estat espanyol, van escenificar la constitució del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. A partir d'aquesta data, els quatre governs tindran la mateixa representació. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76790 | Fons documental a l'Arxiu del SPAL de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-del-spal-de-la-diputacio-de-barcelona | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d). Actuacions en el patrimoni arquitectònic local (SPAL). Obtinguda el 1 de març de 2011. TARRÉS MARTÍNEZ, N. (2009): Inventari de documentació i imatges del Vallès Oriental a l'arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, Granollers, inèdit.</p> | XX | <p>El fons documental de La Roca del Vallès que es troba custodiat a l'Arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona està localitzat en el carrer Comte d'Urgell, 187 (08036 Barcelona) a la planta baixa de l'anomena Edifici del Rellotge. El Servei del Patrimoni Arquitectònic Local és l'oficina tècnica de la Diputació de Barcelona especialitzada en matèria de patrimoni arquitectònic. A més d'assessorar tècnica i científicament als municipis, disposa d'un arxiu propi. El seu fons és divers (gràfic, fotogràfic i escrit) i de consulta pública, obert a tot tipus de gent: professionals, investigadors, especialistes o persones interessades en temes relacionats amb el patrimoni o la restauració monumental. A grans trets aquest fons disposa de: -L'arxiu de materials provinents de l'IEC i de diversos arxius particulars adquirits o llegats al Servei. -L'arxiu de materials produïts pel mateix Servei des de 1915. -El llegat de Jeroni Martorell i Terrats , que conté la documentació de la seva obra aliena al Servei (particular o com a arquitecte de zona del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Art A més a més compta amb una biblioteca especialitzada en les matèries de la seva competència. Pel que respecta a la documentació referent específicament al terme de La Roca es troba la documentació del servei de catalogació i conservació de monuments (1915-152 / 1953-1980), dins del Fons Jeroni Martorell i Camil Pallàs, trobem documentació respecte als següents edificis: -L'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes (1956-57): Portades de diari, instàncies, cartes, documentis oficials, estudis, pressupostos, permisos i autoritzacions relacionats amb la restauració del immoble. -L'Ajuntament (1958): Documentació referent al projecte de reforma de la casa Consistorial. -El molí de la Roca (1976): Plànols, petició de permisos, autorització, memòria i projecte de rehabilitació del molí.</p> | 08181-209 | Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, c/ Comte d'Urgell, 187 (08036 Barcelona) | <p>'El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) va ser creat el 9 de juny de 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Era el primer organisme d'una administració pública espanyola dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Amb el nom de Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, va començar a actuar el mes de gener de 1915. El 31 d'octubre de 1986 va canviar de denominació. En més de vuitanta anys, el Servei ha tingut tres directors: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), i des de l'any 1981, Antoni González Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del Servei era al Palau de la Generalitat. Des del 1929 i durant seixanta anys, va ser a la Casa dels Canonges. Des del 1989, ocupa part de la planta baixa de l'edifici principal de l'antiga fàbrica Batlló, l'Edifici del Rellotge, construït en 1868 pel mestre d'obres Rafael Guastavino. (...)D'acord amb aquests principis, l'SPAL té cura, per mitjà d'equips pluridisciplinaris, dels estudis de caràcter històric (recerques arqueològiques, antropològiques, documentals, d'art, constructives, etc.) i de caràcter tècnic (anàlisi gràfica, estudis físico-constructius, etc.) previs a la definició dels objectius de les intervencions. Després, redacta els projectes i duu la direcció dels treballs de restauració. L'SPAL, a petició dels ens locals, realitza també estudis d'inventari del patrimoni arquitectònic' (DIPUTACIÓ DE BARCELONA n.d).</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76790-foto-08181-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76790-foto-08181-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76790-foto-08181-209-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76792 | Fons documental de la Roca a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-roca-a-larxiu-nacional-de-catalunya | <p>DEPARTAMENT DE CULTURA I COMUNICACIÓ (n.d): Arxiu Nacional de Catalunya. Obtinguda el 1 de març de 2011. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n.d): Arxiu Nacional de Catalunya. Obtinguda el 1 de març de 2010. GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2008): Inventari defons relatius al Vallès Oriental a l'Arxiu Nacional de Catalunya (documentació textual). Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit. VIQUIPÈDIA (n.d). Arxiu Nacional de Catalunya. Obtinguda el 1 de març de 2011.</p> | XIII-XX | <p>El fons documental de La Roca del Vallès custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) es troba ubicat al carrer de Jaume I, 33-51 de Sant Cugat del Vallès (08195, Vallès Occidental). L'arxiu es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, i és una institució arxivística dins del país que té l'objectiu de aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. A continuació transcrivim el títols del documents relacionats amb La Roca del Vallès, així com el fons d'on provenen i si s'escau la seva signatura. -Fons del Centre Penitenciar de Quatre Camins. -Fons de la Generalitat de Catalunya-Segona República (1917-1939): Conté relacions, acte i sol·licitud d'adjudicació de béns confiscar per ajuntaments, organitzacions polítiques i altres entitats, a més de reclamacions de particulars els béns dels quals han estat objecte d'incautació, i expedients sobre determinació de responsabilitats i apropiació de béns de persones físiques i jurídiques del següents municipis i comarques (1936-39): La Roca del Vallès, SIG. 217.1 -Fons del llinatge Blanes-Centelles i Saavedra (1205-1931): Fons format per documentació dels diversos llinatges i patrimonis aplegats al llar del temps. El fons té 9 metres lineals i està format per 281 pergamins, on es pot trobar documentació sobre la Roca. Cal esmentar que aquest fons està inventariat provisionalment. -Fons de documentació sobra Catalunya. Arxivador 21. Plet (s. XVI): Els Blanes contra els Torrelles, senyors del Castell de la Roca. Plec petit en foli.</p> | 08181-211 | Arxiu Nacional de Catalunya, c/ de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya el 1980, pel Decret de la Generalitat de Catalunya el 28 de novembre. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. conserva i acull també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76792-foto-08181-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76792-foto-08181-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76792-foto-08181-211-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76793 | Fons d'imatges de la Roca als Arxius Fotogràfics de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-la-roca-als-arxius-fotografics-de-barcelona | <p>TARRÉS MARTÍNEZ, N. (2008): Inventari d'imatges del Vallès Oriental existents en arxius fotogràfics de Barcelona: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, Institut Amatller d'Art Hispànic, Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat). Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, Granollers, inèdit.</p> | XX | <p>Hi ha una sèrie d'arxius que tenen un petit fons d'imatges de La Roca del Vallès. Per encàrrec de l'Arxiu Comarcal de Vallès Oriental, amb seu a Granollers, l'any 2008 es va fer un inventari on es recollia les diferents imatges del Vallès Oriental i en quins arxius es custodien. El buidatge e inventariat d'imatges es va fer dels següents arxius: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, Institut Amatller d'Art Hispànic, Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat). A continuació detallem el diferents arxius que disposen de fotografies del terme municipal de La Roca del Vallès, esmentant quantes i quines imatges tenen i si pot ser, l'any en que es va realitzar la fotografia. Arxiu municipal de Barcelona (Arxiu Fotogràfic): Presenta 1 imatge: -La Roca: Altar de l'Esglèsia (1900-1940). Centre Excursionista de Catalunya (Arxiu Fotogràfic). Recullen un total de 33 imatges repartides de la següent manera: -Vista parcial del poble (1910-40). -Vista general (1920). -Esglèsia (interior i exterior) (1910-40). -Torre Compte Bell-lloc (1910-40). -Cases (1921). -Carretera a Vilanova (1921-22). -Carrer (fons Castell) (1919). -Castell (1898, 1899, 1917, 1919, 1920, 1921, 1923, 1923). -Casa Rectoria (1919). -Tres masies no nomenades (1919). Institut Amatller d'Art Hispànic. Recullen un total de 36 imatges repartides de la següent manera: -Portalada església, 1(1913): -Rectoria, 1 (1913). -Cases i carrers, 4 (1913). -Mercat (porxada), 1 (1913). -Castell, 2/3 (1913/17). -Riu Mogent, 2 (1917). -Postals (vista poble i castell), 4 (1920-30). -Residència escolar Belloch (int. I ext.), 18 (1974). Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. Recullen un total de 72 imatges realitzades entre 1910-1930, repartides de la següent manera: -Vista general, 7 (una 1er terme treballords al camp). -Vista parcial poble, 7 (un castell al fons). -Paisatge entorn, 12. -Cases poble i porxo mercat, 1 -Carrer i casses, 4 -Carrer amb cotxes, 1. -Carretera de Granollers (castell al fons), 1. -Carretera de Barcelona, 1. -Carretera de Mataró, 1. -Carretera amb arbres, 1. -Carretera i cases, 2. -Casa, 1. -Casa canal d'aigua, 1. -Jardí casa senyorial, 2. -Masia, 1. -Església, 2. -Església i rectoria, 1. -Església de Satna Agnès, 1. -Diferents vistes del Castell, 11. -Pont sobre el riu, 4. -Bassa del 'molino), 1. -Gorg del Molí, 1. -Font de Can Planes, 1. -Riu amb nens, 1. -Senyor al bosc, 1. -Noia amb cantí bosc, 2. -Berenador, 1. -Gent en una font al bosc, 1. -Dones rentat roba al riu, 1. Arxiu de la Diputació de Barcelona (Fons Fotogràfic). Recullen un total de 40 fotos repartides de la següent manera: -Camió accidentat a la carretera (1930), 3. -Inauguració pont sobre el riu Mogent al camí de la Roca a Cardedeu (1953), 10. -Vista al castell (1958), 1. -Diversos espais de la població, reportatge fet pel departament d'obres públiques de la Diputació (1959), 17. -Celebració del 125é aniversari de la Caja de Ahorros y Monte Piedad de Barcelona a la residència Belloch (1969), 4. Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Recullen un total de 3 imtages repartides de la següent manera: -Mas (1940-1950), 1. Retaule església (1982-1986), 1. -Castell (1982-1986), 1.</p> | 08181-212 | Ajuntament de La Roca del Vallès (Can Sol), carrer de Catalunya, 18-24 (08430, La Roca). | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76793-foto-08181-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76793-foto-08181-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76793-foto-08181-212-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 119|98 | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76794 | Fons documental de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-agnes-de-malanyanes-0 | <p>ARQUEBISBAT DE BARCELONA (.n.d): Patrimoni cultural: L'arxiu i museu de la diòcesi. Obtinguda el 1 de març de 2011. GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> | XVII-XX | <p>El fons documental de l'arxiu parroquial de Santa Agnès de Malanyanes està actualment custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB), institució que custodia els documents emanats de l'activitat del bisbe i a la seva cúria diocesana, i gestiona la consulta de les sèries del mateix i dels fons en dipòsit, amb seu al carrer del Bisbe, 5, dins el Palau Episcopal Aquest documents de diverses èpoques fan referència tant a temes purament eclesiàstics com a administratius. Així doncs els documents que custodien els tenen dividits en : -Baptismes. -Capítols matrimonials. -Òbits. -Misses i fundacions. -Actes notarials. -Testaments. -Processos. -Maunals sive protocullus. -Obra. -Confraries. -Varia. -Comptes. A més a més hi ha un total de 65 documents de temàtica diversa, como cartes, rebuts, comptes, estadístiques inventaris, Acció Catòlica, etc. Entre altres documents destaquen: -Un inventari de l'arxiu parroquial d'abril de 1927 que conté també un altre inventari d'octubre de 1782. -Esborrany del estatuts del Sindicat Agrari. -Respostes recollides al 'Qüestionari parroquial per la confecció de la Guia de l'Església en Espanya' (1951). -Altre documentació de la relació entre l'Arquebisbat i la parròquia.</p> | 08181-213 | Palau Episcopal, c/ del Bisbe 5, 08002 Barcelona | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) és la institució encarregada de custodiar l'ampli i divers fons documental emanat de l'activitat del bisbe i a la seva cúria diocesana, així com gestionar la consulta de les sèries del mateix i dels fons en dipòsit i també la seva conservació òptima. La seva ha estat i és des de la seva creació la mateixa: l'edifici del palau episcopal, primerament a la planta baixa, però des dle 1900 fins avui en dia, a la segona planta del palau. El seu origen i estructura es remunta vers l'any 878 quan Lluís II de França concedí el privilegi al bisbe Frodoí sobre les prim' propietats episcopals i drets importants. La seva funció original era servir a les tres Curies i a la secretaria de cambra del palau episcopal.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76794-foto-08181-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76794-foto-08181-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76794-foto-08181-213-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 76795 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Sadurní de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-sadurni-de-la-roca | <p>GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> | XV-XX | <p>Part del fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Sadurní de la Roca del Vallès està actualment custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) i una altra part es troba a la mateixa parròquia amb seu a carrer de l'Església, 2 (08430, La Roca del Vallès). Entre la documentació que custodia es troben documents que es remunten des de l'època medieval fins l'actualitat. A continuació transcrivim com es divideix la documentació i els anys que abasten. -Baptismes (1751-1980): 9 volums. -Matrimonis (1570-1980): 6 volums. -Defuncions (1630-1980): 9 volums. -Confirmacions (1819-1978): 3 volums -Comunions (1941-1980): 2 volums. -Expedients matrimonials (1941-1980): 1 lligall. -Aniversaris i celebracions: (1869-1963): 3 volums. -Testaments (1492-1950): 1 volum. -Llibres de la Fàbrica i Obra (1600-1930): 3 volums. -Comptes (1816-1973): 3 volums. -Visites pastorals (1942-1931): 1 volum. -Inventaris parroquials (1950-1979): 1 volum.</p> | 08181-214 | C. de l'Església, 2, 08430 | <p>L'església la va fundar l'abadessa Emma de sant Joan de les Abadesses l'any 932. Sembla ser que del primitiu edifici romànic només se'n conserva un pany de parament integrat al mur de tramuntana interior del temple. Entre els anys 1557 i 1581, el temple fou engrandit i renovat, sota les ordres del mestre d'obres Bartomeu Roig. Vers el 1558, Miquel Roig apareix com a mestre d'obres en el disseny i construcció de la portalada. Posteriorment es documenta la realització de la teulada l'any 1604, i l'enrajolat el 1606, així com una reparació de la volta de la nau l'any 1636. En el transcurs d'aquest segle també es transformà la volta de la segona capella de tramuntana en una cúpula. Durant la guerra de Successió, el temple serví com a caserna de les tropes de Felip V.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76795-foto-08181-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76795-foto-08181-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76795-foto-08181-214-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez/Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76796 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-5 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MONESTIR DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT i SANT JOSEP ORIOL (2005): El monestir de Carmelites Descalces: Un testimoni al cor del Vallès. Santa Eulària de Ronçana, Vallès Oriental.</p> | XVII | L'exterior està un xic descuidat i l'arrebossat i pintat s'està perdent. | <p>Edifici de grans dimensions i complex producte de diferents reformes i ampliacions. La construcció es troba aïllat entre camps de conreu i la carretera BV-5159, també dita de Vallderiolf. L'edifici primigeni és de planta basilical orientada a llevant i consta de tres plantes, tres crugies i una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Per sobre de l'edifici s'erigeix una torre de planta quadrangular amb teulada a quatre vessants que es troba al centre de l'edifici. Les obertures que presenta aquesta edificació són d'arc a nivell excepte el portal d'accés que és d'arc de mig punt. Cal esmentar que a sobre la teulada es pot apreciar un campanar de cadireta. A la seva façana sud se li adossa un cos de planta rectangular que presenta una galeria porticada amb obertures d'arc de mi punt que es troba orientada a migdia. A escaigs metres al nord de l'edifici principal, sense estar adossats al cos primigeni, es troben fins a tres edificis adossats entres ells de planta rectangular amb teulada a dues vessants que no tenen cap tret rellevant, excepte que la unió entre ells fan crear un tancat a mode de patí interior. A la façana de tramuntana de l'edifici primigeni s'adossa un cos rectangular amb teulada a dues vessants sobre el que es pot apreciar una torre quadrangular amb teulada a quatre vessants. A tramuntana d'aquest s'adossa un altre cos també de planta rectangular, encara que més gran que aquest últim. Aquest consta de planta baixa, primer i segon pis i presenta una teulada a quatre vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, que en aquest cas és la de tramuntana. Les obertures de la façana principal són rectangulars i adornades amb un guardapols d'estil geomètric. A l'alçada de l'entrada principal presenta un petit cobert recolzat sobre unes columnes i coronat per una terrassa a la que es pot accedir des del primer pis. Tota la construcció es troba arrebossada i en alguns edificis també pintada, encara que en general les façanes han perdut la pintura i algunes també l'arrebossat.</p> | 08181-215 | Carretera de Vallderiolf (BV-5159), km. 0, 08430 | <p>Els orígens de Can Grau semblen remuntar-se fins l'època medieval, donat que ja al segle X és esmentada la Vil·la Auriulfus, que hom identifica amb l'heretat. Encara així no es s'han trobat notícies històriques ni documents d'aquesta època, però no obstant, tipològicament l'edificació s'ha d'enquadrar en el segle XVII o principis del XVIII. Vers el segle XIX la finca fou adquirida pel marquès de Santa Isabel, justament després de la desamortització de Mendizàbal, i es possible que fos expropiada a alguna comunitat religiosa, encara que es no es coneix amb certesa. A partir d'aquesta adquisició s'endegaren diferents millores estructurals, com la construcció d'un nou camí per facilitar l'accés a la nova construcció que s'edifica sobre Can Grau, així com per a modificar i unificar l'arquitectura de postres i finestres de la Residència i de Can Grau, amb els relleus i sortints que encara es poden veure avui dia. Aprofitant aquestes obres també es dissenyà l'actual parc-bosc que acull arbres centenaris. En el temps de la guerra Civil Can Grau fou abandonat, i quedà a càrrec del masovers. S'ha d'esmentar que vers el 20 de juliol de 1936 la capella fou destruïda. Vers el 1938 s'instal·là una escola d'oficials del Cos de Seguretat de l'exèrcit de la República que cessà el 10 de gener de 1939. Després de la Guerra Civil l'edifici retornà a les mans dels seus antics propietaris, el marquesos de Santa Isabel. Actualment a l'edifici de Can Grau hi habiten la comunitat de les Carmelites Descalces que la compraren, vers el 1977, al senyor Felipe Ricart, marqués de santa Isabel, per una quantitat de 8 milions de pessetes. La finca, amb una extensió de 17000 m2, fou s'adquirí amb la intenció de traslladar la comunitat que residia en la casa del Blanqueig a Granollers. Vers el 16 de juliol de 1978 la comunitat abandona la casa del Blanqueig a Granollers, encara que la inauguració oficial del monestir no fou fins el 25 de març de 1979. Des de la seva inauguració el monestir començar diferents obres que finalitzaren vers el 200 amb la construcció del noviciat. Entre altres obres destaquen la construcció de l'església amb el cor i la construcció de cel·les ves el 1987. Per últim esmentar que el 1994 es pintaren les façanes del monestir.</p> | 41.5953000,2.2997300 | 441639 | 4605081 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76796-foto-08181-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76796-foto-08181-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76796-foto-08181-215-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Queda afectat per la carretera de Vallderiolf BV-5159. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 76797 | Can Prat Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-vell | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (1998): El convent de caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XV-XX | Està deshabitada i descuidada. | <p>Masia de gran dimensions fruit de diferents reformes i ampliacions que es troba aïllat entre camps de conreu a prop de la Carretera de Vallderiolf (BV-5159). A priori es pot diferenciar un edifici primigeni i fins quatre cossos annexes. Aquesta edificació principal és de planta rectangular orientada a migdia que consta de planta baixa i dos pisos amb la teulada a quatre vessants. Sobresurtin d'aquesta teulada hom pot apreciar una torre rectangular que sobresurt un pis més i que disposa de teulada pròpia també a quatre vessants. Els elements més destacables es troben a la façana principal d'aquest. D'una banda a la planta baixa presenta un portal adovellat d'arc de mig punt, on a la dovella clau es pot llegir inscrita la data 1720 i el nom SOLER. D'altra banda, a l'alçada del primer pis, sobre la porta, s'aprecia una finestra d'estil gòtic-renaixentista d'arc conopial on s'aprecien decoracions amb testes humanes que acaben coronades amb un guardapols d'estil geomètric sostingut per mènsules amb figures mitològiques. Cal esmentar que entre el portal i la finestra es troba una espitllera. A la façana de tramuntana d'aquest edifici se li adossa un altre cos de planta rectangular i teulada a una vessant que presenta planta baixa, primer pis i golfes. A la seva façana principal, la de tramuntana, presenta obertures tant d'arc a nivell com d'arc rebaixat. L'element a destacar d'aquesta façana es troba al primer pis on es poden apreciar unes finestres tetrageminades d'arc rebaixat sustentats amb capitells d'ordre corintis, creant una petita galeria. Tota l'edifici principal presenta les seves façanes arrebossades sense pintar, encara que l'arrebossat s'està perdent a la majoria del parament. Tota la part de migdia de l'edifici està tancat creant un pati interior mitjançant diferents cossos i portals. A la cantonada sud-est hi ha adossat un portal d'arc escarser on al seu parament nord hi presenta una placa amb la següent inscripció: ESTABLERT EN 1434 / MAS PRAT-COLELL / RENOVAT ARA EN 1900 / PER / ALBERT PUJOL Y MARCÉ, / AVELINA LLORENS Y PIFERRER. Adossat a la cantonada est d'aquest portal, a llevant de l'edifici principal, es troba una petita i senzilla capella de planta rectangular orientada a tramuntana amb la teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta façana s'hi pot observar l'únic accés mitjançant una porta d'arc de mig punt, bastida amb carreus grans de bella factura. Sobre aquesta s'hi pot apreciar un ull de bou, també bastit amb pedra treballada. Per últim coronant es troba un campanar de cadireta bastit amb maons, que no obstant estar relacionat amb la capella, es troba construït sobre el portal d'entrada al patí de la masia. Tota aquesta construcció té l'aparell vist on es poden apreciar pedres treballades i sense treballar i refaccions de maons. A la façana posterior de la capella se li adossa una altre edifici de planta baixa rectangular amb la teulada a dues vessants. Perpendicular a aquest, s'adossa una altre edifici de planta baixa rectangular i teulada a dues vessants. A la seva façana de ponent se li adossa un mur de tancament on està situat un altre portal d'accés d'arc a nivell bastit amb carreus de bella factura, i que, a la llinda, presenta inscrit l'anagrama de crist IHS amb la data 1767. Cal destacar que la llinda sembla reaprofitada, i que al lloc del 7 es veu per sota, inscrit, el número 5. Al l'altra banda del portal es troba construït un altre edifici de planta rectangular i dos pisos amb teulada a dues vessants i una orientació nord-sud. Esmenta que la seva façana sud s'adossa directament a la façana principal de l'edifici primigeni. Aquest edifici és contemporani i està bastit amb maons i es emprant per a usos agrícoles La capella, els tres cossos descrits i els dos portals d'accés, creen el límits del patí de migdia de la masia.</p> | 08181-216 | Carretera de Vallderiolf (BV-5159), km. 1, 08430 | <p>Es tenen notícies històriques que, l'any 1434, el mas Prat fou fundat pel senyor del Castell de la Roca, Martí Benet de Torrellas. Al segle XV, hi figurava un Jaume Thomás, àlies Prat. A mitjans del segle XVIII ho adquireix en una venda pública, Miquel Soler. Vers el 1893 va passar a ser d'Albert Pujol i Marcé, que hi va efectuar l'any 1900, l'ampliació del cos posterior i la galeria, tal como ho testimonia la placa ubicada a la entrada de tramuntana del patí. Pel que respecta a la capella, consagrada a Sant Miquel Arcàngel, Francesc Soler obtingué la llicència vers l'any 1749 i fou acabada de bastir l'any 1763.</p> | 41.5846300,2.3016900 | 441793 | 4603895 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76797-foto-08181-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76797-foto-08181-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76797-foto-08181-216-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 93|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76798 | Can Solei-Mas Soley de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-solei-mas-soley-de-vilanova | <p>ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS ORIENTAL (ACVO): Fons del Mas Soley. AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | La masia es troba en molt mal estat, amb la teulada, pisos i diferents parts de la façana enrunada. | <p>Restes d'una masia aïllada de planta rectangular que es troba en estat d'abandonament i enrunament. L'edifici està en molt mal estat i la vegetació fa no possible una descripció acurada de les restes. La construcció presenta diverses fases constructives, reformes i ampliacions. Entre els diferents materials constructius es poden apreciar els murs de tàpia i la utilització de pedres de diversos tipus i maons. Actualment li manca la teulada, els pisos i diverses part de la façana, encara que es pot observar el seu perímetre. Cal destacar que al sud-oest s'hi pot apreciar una arcada que hom considera de diafragma apuntada bastida amb dovelles de pedra de mida petita.</p> | 08181-217 | Carretera de Vallderiolf BV-5159 | <p>Tot i que al Pla Especial i Catàleg de patrimoni de La Roca, la tipologia de l'arc es considera de diafragma apuntat (enquadrat entre els segles XIII-XV), pensem que la construcció s'hauria de contextualitzar més en època moderna, vers el segle XVIII. La construcció apareix citada als fogatges dels anys 1497 i 1553 i, a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), es conserva un fons documental de pergamins procedents de la construcció, datats entre els anys 1322 i 1621.</p> | 41.5785900,2.3048500 | 442051 | 4603223 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76798-foto-08181-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76798-foto-08181-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76798-foto-08181-217-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76799 | Càrex Grioleti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carex-grioleti | <p>ACAR.BIO (ASSOCIAZIONE COSTIERA AMALFITANA RISERVA BIOSFERA (n.d): Carice di Griolet. Obtinguda el 4 de març de 2011. BISBE I COMPANY, E.; FÀBREGAS I RUANO, E. (2006): Hàbitats i espècies d'interès a l'EIN les Gavarres - Fitxes descriptives. Galathus, estudi i divulgació del medi ambient, Girona, inèdit..Obtinguda el 4 de febrer de 2011. CONSORCI DE LES GAVARRES (2007): Imatges de les Gavarres. Obtinguda el 4 de març de 2011. GUARDIOLA M.; JOVER, M.; GUTIÉRREZ, C. (2007): Compendi d'addiccions a la 'Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera)' de Pere Montserrat. L'Atzavara 15: pàg: 101-113. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> | <p>El Càrex (Carex) és un gènere de plantes herbàcies de la família botànica Cyperaceae. És el gènere més ric en espècies de la família. És un gènere cosmopolita però amb predomini a les regions de clima temperat. L'espècie que es pot trobar a la Roca del Vallès és la Càrex Grioleti (Carex grioletii). Aquesta planta és perenne i es manté verda tot l'any, les espigues apareixen de finals d'abril al juny. Quan els fruits són madurs cauen a terra, i les tiges floríferes s'acaben assecant. Presenta de 4 a 10 dm d'alçària, que forma mates denses. 'Les fulles sovint tant llargues com la tija florífera, són aspres, de color glauc, de 2 a 5 mm d'amplada. Les flors es reuneixen en espigues, on diferenciem una espiga superior masculina de 4-6 cm de llarg, i les restants de 3 a 5, més curtes (6-9mm) són de flors femenines. Fruits tancats dins una vesícula anomenada utrícle, pubescents. Presenten un bec molt curt, uns nervis molt marcats i una línia blanca a la cara anterior. És diferenciable d'altres Carex, per les llargues espigues masculines, alhora que els utrícles presenten un bec evident' (BISBE I COMPANY, 2006). A la Roca del Vallès s'han observat el Carex Grioletti a espais com la Riera de Gassuacs i al torrent de Sant Bartomeu, així com al torrent de Bracons.</p> | 08181-218 | Riera de Gassuacs, torrent de Sant Bartomeu i torrent de Bracons, 08430. | <p>El Càrex (Carex) és un gènere de plantes herbàcies de la família botànica Cyperaceae establert pel suec Carl von Linné vers el 1753 i format per unes 1100 espècies que habiten a les zones fredes i temperades de tot el món. L'estudi de les plantes del gènere càrex rep el nom de caricologia. El botànic alemany Carl Ludwig Willdenow publicà el primer llibre d'aquesta matèria el 1805.</p> | 41.5732500,2.3317800 | 444291 | 4602612 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76799-foto-08181-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76799-foto-08181-218-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 76800 | Refugi de fauna salvatge a can Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-fauna-salvatge-a-can-sant-pere | <p>DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): Ordre de 4 de maig de 1994, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca anomenada Sampera, al terme municipal del Vallès. DOCG núm. 1898 del 18 de maig de 1994. Obtinguda el dia 4 de març.</p> | XX | <p>Les reserves naturals són espais naturals d'extensió reduïda i d'interès científic. L'objectiu és conservar integrament el conjunt de sistemes naturals o d'alguna de les seves parts. Aquestes poden ser integrals, parcials o de fauna Salvatge. Per ordre del 4 de maig de 1994, es va declarar la zona de Sant Pere (Sampera) com a refugi de fauna salvatge. La finca Sampera es troba a la serralada que separa les comarques del Vallès Oriental i del Maresme i gaudeix de les característiques ecològiques pròpies d'ambdues comarques. En aquest espai es poden trobar la majoria d'ocells d'espècies pròpies del sector meridional de la serralada litoral: perdiu, tudó, tórtora, tord, tallarol gros, mosquiter groc petit, pinsà, aligot, àliga marcenca, esparver, falcó mostatxut. L'objectiu prioritari d'aquest refugi és protegir-ne les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics existents, prohibint qualsevol activitat cinegètica, la captura o caça d'animals (excepte amb permís oficial corresponent) així com la introducció en aquest espai de espècies al·lòctones. L'incompliment o la infracció del règim de protecció es considerarà com a infracció greu d'acord amb el que disposa la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, en el seu títol 12. El refugi tindrà una superfície total de 23 hectàrees i els seus límits són a tramuntana amb la finca del Mas Nebot i la propietat de Josep Ribas; a llevant amb les propietats de Josep Ribas i Carles Pont Torrents; a migdia amb la propietat de Manuel Gallemí i a ponent amb les propietats de Mariano Sampere i Carles Pont Torrents. L'administració del refugi de fauna salvatge correspon a la senyora Eulàlia Batlle Canut i a l'empresa Romiqui SL, com a propietaris de la finca, d'acord amb les directrius de la Direcció General del Medi Natural del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.</p> | 08181-219 | Carretera de la Roca a Òrrius (BV-5106), 08430. | <p>El refugi va ser creat sota el mandat del Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca Francesc Xavier Marimon i Sabaté per ordre de 4 de maig de 1994 i va ser publicada al DOGC núm. 1898 del 18 de maig de 1994.</p> | 41.5778300,2.3357600 | 444627 | 4603118 | 1994 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76800-foto-08181-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76800-foto-08181-219-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 76801 | Retaule Major de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> | XVII | <p>Retaule format per una predel·la, un sagrari central afegit, dos pisos i el coronament, amb àtic i espigues. Els muntants que separen els plafons en els que es divideixen els pisos estan formats per dues columnes salomòniques, decorades amb raïms i fulles, i arquitrau superior, amb decoració floral, caps d'àngels i permòdols. A la part inferior del retaule, sota la predel·la, hi ha dues portes amb les imatges de Sant Pere i sant Pau. El sagrari central, d'un sol cos, presenta la imatge central de Jesucrist ressuscitat, emmarcat per dues columnes bessones amb capitells corintis, que sostenen un arquitrau decorat amb angelets. Entre les columnes hi ha les imatges de sant Joan Evangelista i sant Joan Baptista. A la part superior de l'element hi ha una balustrada. Aquest sagrari divideix la predel·la en dues parts formades, per un plafó central emmarcat pels basaments decorats de les columnes salomòniques dels muntants. Aquests basaments presenten les imatges de quatre verges màrtirs: santa Apolònia, Eulàlia, Madrona i Llúcia. Els plafons representen la coronació d'espines i la caiguda en el camí del Calvari. Al bell mig del carrer central hi ha la imatge de santa Agnès amb l'Anyell sobre el llibre i la palma. En els plafons dels carrers laterals que l'acompanyen hi ha representat l'amant que la vol per esposa, a l'esquerra, i el pretendent mort pel dimoni, a la dreta. El segon pis presenta, en el plafó central, la decapitació de santa Agnès i, a banda i banda, la santa assenyalant el cel als escarcellers i la cremació d'Agnés. A l'àtic hi ha el Calvari, amb la imatge de Jesucrist crucificat acompanyat de Magdalena i sant Joan. Les espigues estan decorades amb volutes i els relleus de sant Ambrós i sant Tomàs d'Aquino. El retaule està coronat per la imatge del Pare Etern amb el món. Per últim, en el que es pot considerar el marc del retaule hi ha les imatges de sant Xavier, sant Telm o Elm, sant Antoni Abat, sant Antoni de Pàdua i sant Joan Evangelista.</p> | 08181-220 | Església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | <p>El retaule major actual de l'església parroquial de santa Agnès de Malanyanes és una obra de l'escultor Jaume Roig de l'any 1681. Anteriorment, el 10 de novembre de 1680, el rector mossèn Francesc Morera i els amos de la contrada de Agnès convingueren en aportar diners per la construcció d'un retaule nou, donat el mal estat de conservació de l'anterior. Cal dir que el retaule major original, obra del pintor Jaume Forner entre els anys 1535-36, està dipositat al Museu Diocesà de Barcelona. El 27 d'abril de 1681 signaren el contracte amb l'escultor Jaume Roig, definint l'execució d'un retaule amb el mateix discurs iconogràfic al que encara es conserva, pel preu de 300 lliures, el qual havia d'estar finalitzat pel dia de sant Bartomeu. Posteriorment, el poble contractà el daurador Joan Colubran, de Centelles, per daurar el retaule.</p> | 41.6050100,2.3544300 | 446206 | 4606124 | 1681 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Roig (escultor), Joan Colubran (daurador) | És força probable que el sagrari central, obra de principis del segle XVII i d'estil barroc, fos reutilitzat per decorar aquest retaule. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 76802 | Retaule Major de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-sadurni | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Els alts relleus Oració a l'hort i Camí del Calvari del retaule de Sant Sadurní de la Roca del Vallès (MDG 615-MDG 612), Museu de Granollers, Granollers. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. TRIADÓ, J.R. (2001): 'L'època del Barroc, s. XVII-XVIII' dins Història de l'Art Català, vol. 5, Edicions 62, Barcelona.</p> | XVII | Actualment s'està duent a terme una campanya de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. | <p>Retaule format per un ampli sòcol de pedra, la predel·la i un pis, amb el coronament format només per l'àtic central. Els muntants que separen els plafons estan formats per columnes decorades amb motius florals, basaments integrats dins la predel·la, capitells corintis i arquitrau superior amb decoració d'àngels. El sòcol de pedra esculpit presenta sis bustos masculins assentats damunt pilastres decorades amb motius florals, i dues portes de fusta situades als laterals i decorades amb els relleus de sant Pere i sant Pau. Actualment, la localització d'aquestes portes està invertida respecte el disseny original. La part més destacable del sòcol són els dos escuts esculpits amb els símbols de la Roca i dels Àustries, aquest últim del regnat de Felip III. La predel·la està formada pels sis basaments de les columnes i quatre plafons intercalats entre ells. Cadascun dels basaments presenta tres imatges esculpides, sumant un total de 18. Hi ha les imatges de l'àngel Rafael amb Tobit, el rei David, els quatre pares de l'església llatina (Agustí, Ambrós, Gregori i Jeroni) i els 12 apòstols amb sant Pau en el lloc de Judes Iscariot. Els plafons, formats per petits alts relleus, representen els quatre primers misteris de dolor del Rosari (Oració a l'hort, la Flagel·lació, la Coronació d'espines i el Camí del Calvari). Al pis, destaca la imatge central de sant Sadurní dins d'una fornícula apetxinada d'arc de mig punt. Damunt seu, i integrada dins l'arquitrau, hi ha la data 1630, al·lusiva a la data de finalització definitiva del retaule. Els quatre plafons del pis que acompanyen la imatge de sant Sadurní representen el martiri d'aquest sant, la seva detenció, la presentació de la verge Maria al temple i la fugida a Egipte. L'àtic, dividit en dos compartiments, presenta les representacions de sant Marc i sant Lluc amb els animals que els representen, el lleó i el brau.</p> | 08181-221 | A l'altar major de l'església parroquial de Sant Sadurní, 08430 | <p>El retaule major de l'església de sant Sadurní de la Roca és obra de l'escultor Antoni Comes i es va realitzar i instal·lar entre els anys 1615 i 1616. La policromia del retaule és obra d'Antoni Rovira, entre els anys 1626 i 1630. L'any 1936, el retaule fou mutilat destruint-ne totes les imatges exemptes. L'any 1938, amb la reutilització de l'església com a fàbrica d'adob agrícola, tota la part de fusta del retaule fou desmuntada i traslladada al Museu de Granollers per la Junta de Salvaguarda de la Generalitat de Catalunya. Finalitzada la guerra, el retaule fou retornat a l'església, tot i que amb diferents instal·lacions efectuades als anys 1942, 1944, 1949 i 1967. Aquesta última, obra de l'escultor Jordi Pallàs, de Sant Julià de Vilatorta, i el decorador Pere Puntí, de Vic. Els alts relleus de l'Oració a l'hort i del Camí del calvari es van quedar al Museu de Granollers, sense indicar d'on provenien. No serà fins l'any 2002 que des del museu identificaran aquests plafons com a integrants del retaule de la Roca, i fins el 2008 que mossèn Rodolf Puigdollers en promogui el seu trasllat a la parròquia. Actualment, el retaule està essent objecte d'una intervenció de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1616 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76802-foto-08181-221-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Antoni Comes (escultor), Antoni Rovira (pintor) | El retaule original constava de tres pisos, assentats damunt del sòcol de pedra actual degudament policromat. De fet, amb l'actual restauració de la peça s'estan recuperant fragments de la policromia original. Acompanyaven el retaule diverses imatges exemptes de sants, que foren destruïdes durant el conflicte bèl·lic. | 95|96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 76803 | Pintura de Sant Donat i Santa Fausta de l'altar de Nostra Senyora de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-de-sant-donat-i-santa-fausta-de-laltar-de-nostra-senyora-de-gracia | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Pintura de Sant Donat i Santa Fausta, els Sants Màrtirs, copatrons de la Roca del Vallès (MDG 179), Museu de Granollers, Granollers.</p> | XVIII | La taula fou restaurada abans del trasllat al temple. | <p>Es tracta d'una pintura a l'oli sobre fusta que representa els sants Donat i Fausta, copatrons de la Roca del Vallès. La pintura està situada sota la imatge de Nostra Senyora de Gràcia, a l'altar dedicat a aquesta Mare de Déu i que està instal·lat a la capella lateral de migdia més propera a l'altar major. Fa les funcions de tapa o porta de l'armari on hi ha dipositades les relíquies dels dos sants, dins d'una urna. La taula és ovalada i presenta un emmarcament motllurat i daurat. Al centre s'hi representen les imatges de cos sencer de sant Donat i santa Fausta, amb els noms escrits als seus peus. Sant Donat està representat com un bisbe, amb el bàcul i la mitra, que porta una capa vermella. Sosté una palma, símbol del seu martiri, i el llibre de l'Evangeli tancat amb un calze damunt, símbol del ministeri sacerdotal. Santa Fausta també porta una capa vermella i només sosté una palma. Al seu costat hi ha representada una caixa que presenta una serra damunt, símbol del seu martiri donat que van intentar serrar-la viva. Les imatges dels sants van acompanyades d'un paisatge al fons i del colom, símbol de l'Esperit Sant, damunt dels seus caps.</p> | 08181-222 | Església parroquial de Sant Sadurní de la Roca, 08430 | <p>En la visita pastoral del bisbe de Barcelona Josep Climent l'any 1771, s'indica que calia unificar en un de sol els altars de Nostra Senyora de Gràcia, sant Donat i santa Fausta. Així es va dissenyar l'armari que contindria les relíquies dels sants màrtirs i es decidí col·locar-lo als peus de la imatge de la Mare de Déu. Per tant doncs, la taula pintada amb la imatge dels dos sants es degué realitzar al voltant d'aquesta data, tot i que desconeixem el moment exacte, així com l'autor de la mateixa. L'any 1919, la taula encara estava instal·lada a l'església, segons consta a l'inventari de la parròquia d'aquest any. L'any 1938, en motiu de la guerra, tant la taula com l'urna foren traslladades al Museu de Granollers per la Junta de Salvaguarda de la Generalitat de Catalunya. La taula restà al museu sense indicació de la seva procedència fins que l'any 2008, el P. Rodolf Puigdollers la identificà gràcies, entre altres dades, a la seva forma ovalada. El mateix any, el Patronat del Museu de Granollers va aprovar el retorn d'aquesta obra al seu lloc d'origen, un cop restaurada. Els copatrons de la Roca han estat identificats, devocionalment és clar, amb els sants màrtirs Donat, bisbe mort a Arezzo (Itàlia) l'any 372, i la verge santa Fausta, morta a Cízic (Turquia) l'any 311. Les relíquies presents al temple procedeixen de les catacumbes romanes de Sant Calixte i foren donades a l'església de la Roca pel metge roquerol Jaume Solà l'any 1705.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1771 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76803-foto-08181-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76803-foto-08181-222-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 76804 | Escut de la Roca al sòcol del retaule major de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-roca-al-socol-del-retaule-major-de-sant-sadurni | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Els alts relleus Oració a l'hort i Camí del Calvari del retaule de Sant Sadurní de la Roca del Vallès (MDG 615-MDG 612), Museu de Granollers, Granollers.</p> | XVII | <p>Escut de pedra situat al sòcol del retaule i format per una orla central ovalada i decorada amb una roca de tres puntes policromada. L'orla presenta un emmarcament motllurat i daurat. A banda i banda hi ha dos nens petits nus de cos sencer, que sostenen l'orla central amb una mà, mentre que amb l'altra s'agafen a les volutes que l'emmarquen per la part superior. Alhora recolzen els peus damunt les volutes de la part inferior. Tant els querubins com les volutes presenten restes de la policromia original, de la mateixa manera que la resta de la peça.</p> | 08181-223 | Església parroquial de Sant Sadurní de la Roca, 08430 | <p>Tenint en compte que el retaule major de sant Sadurní fou realitzat i col·locat a l'església entre els anys 1615-1616, i que actualment no es coneix cap referència que indiqui que l'escut fos col·locat posteriorment, la datació de la realització de la peça es fixa en els mateixos anys que el retaule.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1616 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76804-foto-08181-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76804-foto-08181-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76804-foto-08181-223-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, el retaule i tots els seus elements estan essent objecte d'una intervenció de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 76805 | Escut dels àustries al sòcol del retaule de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-austries-al-socol-del-retaule-de-sant-sadurni | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (n.d): Els alts relleus Oració a l'hort i Camí del Calvari del retaule de Sant Sadurní de la Roca del Vallès (MDG 615-MDG 612), Museu de Granollers, Granollers. VIQUIPÈDIA (2011): Escudo de España. Obtinguda el 5 de març de 2011.</p> | XVII | <p>Escut de pedra situat al sòcol del retaule i format per una taula francesa acabada en punta, dividida en sis registres o quarters. El primer i el segon són de dimensions més grans que la resta. Al primer quarter hi ha representat un lleó, símbol de l'escut d'armes del regne de Lleó. El segon quarter fa referència al regne d'Aragó, amb les quatre barres, i al regne de Sicília, representat en aspa amb les armes d'Aragó i l'àliga negre, blasó de Sicília. Per sota d'aquests, el tercer quarter presenta les armes de la casa Àustria, amb dues franges vermelles que en flanquegen una altra de blanca o plata. Al seu costat, el quart registre probablement correspongui a les armes del Franc comtat, consistent en diverses flors de lis, en origen de color blau. Els dos últims quarters estan més degradats que la resta, però probablement corresponen a les armes de Borgonya, amb franges de color or i blau en origen, i a les armes de Brabant, amb un lleó rampant en el darrer quarter, tot i que no es pot apreciar amb precisió. A banda i banda de l'escut hi ha dos nens petits nus de cos sencer, que el sostenen amb una mà, mentre que amb l'altra s'agafen a les volutes que l'emmarquen per la part superior. Alhora recolzen els peus damunt les volutes de la part inferior. Penjant de la part inferior de l'escut hi ha la representació del Toisó d'or, ordre de cavalleria fundada pel duc de Borgonya. A la part superior de l'escut hi ha la corona imperial. Tot l'element conserva restes de la policromia original.</p> | 08181-224 | Església parroquial de Sant Sadurní de la Roca, 08430 | <p>Tenint en compte que el retaule major de sant Sadurní fou realitzat i col·locat a l'església entre els anys 1615-1616, i que actualment no es coneix cap referència que indiqui que l'escut fos col·locat posteriorment, aquest element podria correspondre al regnat de Felip III de Castella, tercer rei de la dinastia dels Àustries, entre els anys 1578 i 1621.</p> | 41.5902000,2.3260800 | 443831 | 4604498 | 1616 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76805-foto-08181-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76805-foto-08181-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76805-foto-08181-224-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, el retaule i tots els seus elements estan essent objecte d'una intervenció de restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Segons el Decret del 14 de març de 1963, de protecció d'escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i similars, si l'escut és heràldic ha ser BCIN. Tot i això, caldria un estudi més elaborat de l'element per assegurar-ho. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 76806 | Can Barló Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barlo-vell | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX-XX | En mal estat. La coberta està completament esfondrada i els murs laterals força malmesos, sobretot a la banda de migdia. | <p>Edifici enrunat adossat a la casa de can Barló nou, que actualment està restaurada i habitada. Es tracta de les restes d'un edifici de planta més o menys rectangular format per diversos cossos adossats, amb les cobertes d'un i dos vessants en origen, tot i que actualment estan completament enrunades. Probablement, la construcció es distribuïa en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en maons disposats a sardinell. Al pis, una finestra rectangular amb els brancals i l'escopidor bastits amb carreus de granit escairats, i la llinda plana de maons disposats a sardinell. Al bell mig de les dues obertures, i encastades al parament, destaquen quatre dovelles de granit probablement reutilitzades d'un antic portal d'arc de mig punt. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades en maons, tot i que es conserven restes d'antigues obertures tapiades que compten amb llindes de granit planes, sostingudes per impostes motllurades. També hi ha diversos carreus treballats de construccions anteriors formant part dels paraments de l'edifici actual. La construcció està bastida amb pedra sense treballar i maons, disposat en filades més o menys regulars i lligat amb morter.</p> | 08181-225 | Barri de les Valls, 08430 | 41.6041600,2.3187100 | 443229 | 4606052 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76806-foto-08181-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76806-foto-08181-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76806-foto-08181-225-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest element es recull al Pla especial i catàleg del Patrimoni de la Roca del Vallès (2011) amb la categoria de Vestigi arqueològic. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76807 | Can Colet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colet-0 | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII/XX | Força enrunada, tot i que conserva el perímetre de la construcció. Els coronaments s'estan esllavissant. | <p>Edifici enrunat integrat dins l'entramat urbà actual i molt modificat respecte l'estructura de masia del que partia. Es tracta de les restes d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta de dos vessants actualment enrunada i distribuïda en planta baixa i dos pisos. L'edifici va ser ampliat amb un cos adossat a ponent, al que s'accedeix mitjançant un gran portal d'arc rebaixat bastit en maons situat a la façana de tramuntana. El volum principal presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, algunes d'elles tapiades actualment. A la banda de llevant presenta una terrassa al pis i un gran portal d'arc rebaixat bastit en maons. Les façanes presenten un coronament ondulat decorat amb orles, que amagava completament el nivell de la coberta i que actualment està força degradat. La construcció presenta els paraments arrebossats.</p> | 08181-226 | C. del Tagamanent - plaça del Tagamanent, 08430 | <p>La casa vella de can Colet era propietat del senyor Joan Sol i era l'única construcció present al sector actual que ocupa la urbanització. Des de principis del segle XX i fins l'any 1939, els masovers que conreaven les terres i s'ocupaven de la casa eren els Vilarrassa. Més tard se'n ocupà la família Girbau. Posteriorment, amb la venda de la propietat i la mort del senyor Sol, s'inicià la construcció de cases.</p> | 41.5883100,2.3161600 | 443002 | 4604294 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76807-foto-08181-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76807-foto-08181-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76807-foto-08181-226-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Fins l'any 2007, la construcció encara mantenia el portal d'accés principal d'arc de mig punt adovellat. A la clau hi havia gravada una creu grega i la data de 1677. La finestra situada damunt del portal era rectangular i estava emmarcada amb carreus de pedra granítica amb el cantell motllurat. És força probable que aquests elements encara es mantinguin a l'actualitat, tot i que les condicions d'enrunament de l'edifici i l'abundant vegetació que l'afecta fan impossible la seva documentació. Aquest element es recull al Pla especial i catàleg del Patrimoni de la Roca del Vallès (2011) amb la categoria de Vestigi arqueològic. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 76808 | Can Fontet-Can Fondet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontet-can-fondet | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | Força enrunat i cobert de vegetació. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, envoltat de bosc i camps de conreu, que actualment es troba força enrunat i completament cobert de vegetació. Està format per dos cossos adossats amb la coberta de dos vessants actualment enrunada. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, i consta de dues crugies perpendiculars a la façana principal, orientada a migdia. Conserva el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus escairats. Al pis es manté una finestra rectangular amb la llinda plana i els brancals fets amb carreus de pedra. El portal que dóna accés al cos auxiliar és de grans dimensions i d'arc rebaixat bastit en maons. La construcció està bastida amb pedra sense treballar i maons, disposat en filades més o menys regulars i lligat amb morter. Els paraments conserven en gran part el revestiment arrebossat, tant interior com exterior. Cal destacar el mur central de la planta pis, donat que és de tàpia.</p> | 08181-227 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Segons sembla la finestra central del pis, ubicada damunt del portal adovellat, comptava amb un festejador interior. És força probable que l'element encara es mantingui, tot i que les condicions d'enrunament de l'edifici i l'abundant vegetació que l'afecta van fer impossible la seva documentació.</p> | 41.6222000,2.3371100 | 444777 | 4608043 | 08181 | La Roca del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76808-foto-08181-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76808-foto-08181-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76808-foto-08181-227-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest element es recull al Pla especial i catàleg del Patrimoni de la Roca del Vallès (2011) amb la categoria de Vestigi arqueològic. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 76809 | Can Barló Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barlo-nou | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | La façana del volum original està força degradada i ha perdut part dels seus elements més destacables. | <p>Edifici aïllat entre camps de conreu que està adossat a la casa de can Barló vell, que actualment està enrunada. Es tracta d'un edifici de planta irregular format per tres grans cossos i dos annexes més petits, tots ells adossats. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i pis, probablement amb dues crugies perpendiculars a la façana principal. Aquesta està orientada a migdia i presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Destaquen les finestres del pis, donat que presenten una motllura superior a mode de guardapols. El coronament de la façana és ondulat i presenta tres plafons decoratius, un central i els altres laterals, motllurats i en relleu. Cal destacar que el de l'extrem de ponent ha desaparegut. La resta de cossos auxiliars, amb les cobertes d'un sol vessant i distribuïts en un sol nivell o bé dues plantes, també presenten obertures rectangulars, algunes d'elles emmarcades amb maons disposats a sardinell. A la banda de ponent es conserva l'era de rajoles, tot i que degradada. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, exceptuant els cossos auxiliars de darrera construcció, només arrebossats.</p> | 08181-228 | Barri de les Valls, 08430 | 41.6041800,2.3186100 | 443220 | 4606054 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76809-foto-08181-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76809-foto-08181-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76809-foto-08181-228-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76810 | Miranda d'en Puntes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miranda-den-puntes | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | - I | No s'aprecia cap resta arqueològica a la zona indicada. | <p>Jaciment de cronologia romana situat al costat del bosc dels Quaranta Pins, a la vessant oest de la carena miocènica i prop de la glorieta del mateix nom,. L'àrea principal de les troballes es situa molt a prop del cim de la carena. La zona està coberta d'una argila clara que s'acumula amb més intensitat a la part baixa del vessant. Sabem que l'any 1938 encara es conservaven 3 metres d'un paviment romà groller i restes de murs, tot i que actualment no s'aprecia res. A nivell de materials, el jaciment era molt pobre. Es documentaren fragments de tègulae i restes de dòlies. Pel camí que puja als Quaranta Pins des del barri de la Torreta, s'hi trobaven aïlladament fragments molt rodats d'obra.</p> | 08181-229 | Paratge de la Miranda, 08430 | <p>El jaciment fou localitzat per l'arqueòleg Josep Estrada l'any 1958, tot i que tenim notícia que l'any 1938 ja s'observaven i conservaven 3 metres d'un paviment romà i les restes d'alguns murs, juntament amb fragments de tegulae i dòlies. Aquest jaciment fou objecte d'una campanya de prospecció i excavació arqueològica l'any 1993, amb motiu de la construcció de la ronda sud de Granollers.</p> | 41.6057500,2.3101000 | 442513 | 4606234 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76810-foto-08181-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76810-foto-08181-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76810-foto-08181-229-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76811 | Goigs de Sant Donat i Santa Fausta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-donat-i-santa-fausta | <p>WIKIPEDIA (n.d): Donatus of Arezzo. Obtinguda el 4 de març de 2011. WIKIPEDIA (n.d): Saint Fausta. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> | XX | <p>Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment per lloar un sant o bé la Mare de Déu. A La Roca del Vallès destaquen diferents goigs. Un d'aquests és sobre Sant Donat i Santa Fusta. El goig es presenta amb el nom de 'Goigs dels invencibles màrtirs sant Donat y santa Faufta, Reliquias dels quals fe veneran en la parroquia de La Roca, Bisbát de Barcelona'. El document original és datat al 1710 i fou estampat a Barcelona en la impremta de Barthomev Giralt, al carrer de Sant Cayetano. El goig es presenta amb text a tres columnes amb corondell i emmarcat amb una orla amb motius tipogràfics. Sobre el text es pot veure els dos Sants i als seus costat dos gerres amb flors.</p> | 08181-230 | Palau Episcopal, c/ del Bisbe 5, 08002 Barcelona | <p>Sant Donat d'Arezzo fou el patró d'Arezzo i va néixer a Nicomedia. Fou considerat el bisbe del ciutat. La seva passió fou escrita pel bisbe, també d'Arezzo, Severinus. D'acord amb la tradició sant Donat fou martiritzat el 7 d'agost de 362 i mort mitjançant decapitació durant el regnat de Juià l'Apostata. Santa Fausta, també coneguda com Santa Fausta de Civíc, va néixer aproximadament vers el 298 i fou martiritzada i executada per ordre de Evilasius, que paradoxalment després es convertí i fou nomenat sant. Santa Fausta va morir als 13 anys vers, aproximadament, el 311.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76811-foto-08181-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76811-foto-08181-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76811-foto-08181-230-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001). | 119|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 76812 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-6 | <p>DACHS ANDREU, E. (1943): Nota historica de la Fiesta de Sant Sebastián, en la Roca. Graficas F. Carreras, Granollers, inèdit. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. VIQUIPÈDIA (n.d): Sant Sebastià. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> | XX | <p>Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment per lloar un sant o bé la Mare de Déu. A La Roca del Vallès destaquen diferents goigs. Un d'aquests és el de Sant Sebastià. El goig es presenta encapçalat amb una imatge del sant lligat amb les mans darrera d'un arbre, vestit amb una petita tela que li cobreix la part baixa de l'abdomen i martiritzat per les fletxes clavades al seu cos. A cada costat d'aquesta imatge emmarcada simplement amb un línea negra, es poden veure dos imatges diferents de les restes del Castell de la Roca abans de ser restaurat. Sota d'aquestes imatges és pot contemplar el títol de 'GOIGS DEL GLORIÓS MÀRTIR / SANT SEBASTIÀ / VENERAT EN L'ESGLÉSIA PAROQUIAL DE / LA ROCA DEL VALLÈS / BISBAT DE BARCELONA'. Sota d'aquest es presenta el text a dos columnes senzilles i tot ell emmarcat amb un orla amb motius tipogràfics.</p> | 08181-231 | Església de Sant Sadurní, c/ de l'Església, 2, 08430 | <p>Sant Sebastià fou un militar romà nascut a Narbona al voltant del 256 que posteriorment es convertí al cristianisme i mort com a màrtir a Romà vers el 287 en no voler renunciar a la fe cristiana. És venerat com a sant en totes les confessions cristianes Va ésser condemnat a morir assagetat pels seus propis soldats. Encara que el donaren per mort, el seu cos va ser recollit i miraculosament guarit. Posteriorment es presenta una altre vegada davant de l'emperador per retreure-li que perseguís als cristians i aquest ordenà que fos colpejat fins a morir o, segons altres versions, va fer que li aixafessin el cap amb un mall. La seva festivitat és el 20 de gener, el dia oficial de la seva mort. És el protector contra la pesta i el patró (no reconegut oficialment) dels homosexuals. A la Roca la seva festivitat és celebrada especialment amb el vot del poble, missa en celebrada a l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes per donar gràcies a Sant Sebastià per salvar-los de la pesta. Durant el segle XVII diferents llocs patiren la pesta negra, i La Roca no en fou menys. Vers el novembre de 1691 comença a desenvolupar-se i no es frenà fins l'inici de 1653. La quantitat de morts que hi hagueren, a més a més de la por al contagi, va fer que la majoria de cossos no s'enterressin en el cementiri, sinó en qualsevol lloc aïllat en els camps de conreu a prop del lloc de fallida. El total de morts durant aquesta època es va elevar fins a 92. Segons el llibre de comunió hi havia 136 fidels, així doncs entre soldats francesos i espanyols s'especula que hi hauria una població de 165 habitants. Segons aquests càlculs, vers el 1652 la pesta reduí la població en un 60%. En aquest moment de crisis els roquerol acudiren a Sant Sebastià, fent vot de celebrar tots els any una festa si els salvava. És per això que encara avui en dia, en agraïment continuen celebrant la missa.</p> | 41.5902000,2.3260000 | 443824 | 4604498 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76812-foto-08181-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76812-foto-08181-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76812-foto-08181-231-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76813 | Goigs relacionats amb la Roca del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-relacionats-amb-la-roca-del-valles | <p>VIQUIPÈDIA (n.d): Agnès d'Assís. Obtinguda el 4 de març de 2011. VIQUIPÈDIA (n.d): Llúcia de Siracusa. Obtinguda el 4 de març de 2011. VIQUIPÈDIA (n.d): Sadurní de Tolosa. Obtinguda el 4 de març de 2011. VIQUIPÈDIA (n.d): Sant Isidre el Llaurador. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> | XX | <p>Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment per lloar un sant o bé la Mare de Déu. A La Roca del Vallès destaquen diferents goigs. Entre aquests destaquen el següents: -Goigs de Sant Sadurní, -Goig de Nostra senyora de Malanyanes -Goigs de Sant Isidre -Goigs de Santa Llúcia. El goigs de Sant Sadurní es presenta encapçalat amb el títol de 'GOIGS DEL GLORIÓS SANT SAURNÍ / Bisbe y Martre, Partó de La Roca (La Praetoruim / Romana) en lo Vallès, Bisbat de Barcelona'. Sota es pot apreciar una imatge del sant vestit de bisbe amb bàcul pastoral i, a cada costat d'aquesta imatge emmarcada, es poden veure dos gerres plenes de flors. Sota d'aquest es presenta el text a tres columnes senzilles i tot ell emmarcat amb un orla amb motius geomètrics. Els goigs daten de 1917 i el que presentem en arxiu fotogràfic foren impresos a Graf. F. Carrera, a Granollers el 1934. El goigs de Sant Isidre es presenta encapçalat amb el títol de 'GOIGS EN LLOANÇA DEL GLORIOS / SANT ISIDRE LLAURADOR / Patró de la pagesia, venerat a l'Església parroquial de la Roca del Vallès'. Sota es pot apreciar, emmarcada dins de motius florals, una imatge del sant vestit de pagès amb un bastó de pastor a la mà i, a cada costat es poden veure dos gerres plenes de flors. Sota d'aquest es presenta el text a tres columnes senzilles i tot ell emmarcat amb un orla amb motius florals El goigs de Santa Llúcia es presenta encapçalat amb una imatge de la Santa i a cada banda de la imatge es pot veure el títol de 'GOIGS en lloança de / SANTA LLÚCIA / venerada en l'església parroquial de / La Roca del Vallès Bisbat de Barcelona. Sota d'aquest es presenta el text a tres columnes senzilles i sota d'aquest la partitura musical del goig. Tot el document es troba emmarcat amb un orla amb motius tipogràfics decorat a cada cantonada amb imatges de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, el Castell de la Roca, una imatge del terme i una altra d'un grup de gent reunit al voltant d'una taula. Els goigs que presentem en arxiu fotogràfic foren impresos a Graf. F. Carrera, a Granollers. El goigs de Nostra Senyora de Malanyanes es presenta encapçalat amb una imatge emmarcada de la Santa amb el sant nen en braços, amb estrelles i núvols a la part superior, i amb dos plantes a cada costat de la verge a la part inferior. A cada banda de la imatge es pot veure el títol de 'GOIGS de Nostra / Senyora de Malenyanes / Venerada en la seva ermita de la / Parròquia de Sta. AGNES de MALENYANES'. A cada banda d'aquesta imatge s'aprecien dos nens, un cantant i l'altre tocant l'arpa. Sota d'aquestes tres imatges es presenta una imatge de la Ermita de Santa Agnès de Malenyanes i el text a tres columnes amb corondell. Per últim, a la seva part inferior hi consta la partitura musical. Tot el document està emmarcat amb una orla amb motius tipogràfics. Els goigs que presentem en arxiu fotogràfic foren impresos a Graf. P. Kolbe, a Granollers i daten de l'any Sant Marià 1934.</p> | 08181-232 | Església de Sant Sadurní, c/ de l'Església, 2, 08430 | <p>Sant Isidre el Llaurador fou un camperol de Madrid que va néixer el 1080 i morí el 1130. Va ser canonitzat al segle XVII i venerat com a sant per l'Església Catòlica i a partir de 1622 és el patró de la pagesia espanyola. El 15 de maig es commemora el seu sant o aniversari de la mort. Sant Sadurní va ser el primer bisbe de Tolosa, considerat un dels apòstols dels gals. Morí al voltant del 257 a Tolosa. La seva festivitat es celebra el 29 de novembre. Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que va néixer a Siracusa al voltant del 283 i morí vers el 304. El 13 de desembre, la nit més llarga de l'any segons el primer calendari julià, es celebra la seva festivitat. És la santa patrona dels cecs i els mals de la vista. Santa Agnès d'Assís fou una religiosa italiana que va néixer ver els 1187. La història explica que va seguir la seva germana Clara d'Assís i ingressà a l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara, (o Clarisses). Morí vers el 1253. Va ser canonitza del 1753 a Roma per Benet XIV i la seva festivitat es celebra el 16 de novembre</p> | 41.5902000,2.3260000 | 443824 | 4604498 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76813-foto-08181-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76813-foto-08181-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76813-foto-08181-232-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 76814 | Acta de consagració de l'església Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-sant-sadurni | <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n.d): La Roca del Vallès. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> <p>SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | X | <p>L'acta de consagració de la parròquia de Sant Sadurní és el document més antic que es coneix referent al poble de la Roca, datat el 932. És un sol pergamí escrit a mà amb tinta i que actualment es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, amb el núm. 14 del Comtat de Sunyer. En el document s'esmenta que l'església de Sant Sadurní es troba situada al 'loco que nuncupatur Rocha'</p> <p>L'església fou bastida, per l'abadessa Emma del monestir de Sant Joan de les Abadesses, vers l'any 932, qui segurament repoblà el lloc amb gent procedent de la vall de Sant Joan. Cal destacar que a l'acta de consagració es menciona, també, el 'termino de Villaroca'.</p> | 08181-233 | <p>L'església la va fundar l'abadessa Emma de sant Joan de les Abadesses l'any 932. Sembla ser que del primitiu edifici romànic només se'n conserva un pany de parament integrat al mur de tramuntana interior del temple. Entre els anys 1557 i 1581, el temple fou engrandit i renovat, sota les ordres del mestre d'obres Bartomeu Roig. Vers el 1558, Miquel Roig apareix com a mestre d'obres en el disseny i construcció de la portalada. Posteriorment es documenta la realització de la teulada l'any 1604, i l'enrajolat el 1606, així com una reparació de la volta de la nau l'any 1636. En el transcurs d'aquest segle també es transformà la volta de la segona capella de tramuntana en una cúpula. Durant la guerra de Successió, el temple serví com a caserna de les tropes de Felip V.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 932 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76814-foto-08181-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76814-foto-08181-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76814-foto-08181-233-3.jpg | Legal i física | Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 119|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 76815 | El vot del poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vot-del-poble | <p>DACHS ANDREU, E. (1943): Nota historica de la Fiesta de Sant Sebastián, en la Roca. Graficas F. Carreras, Granollers, inèdit. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. VIQUIPÈDIA (n.d): Sant Sebastià. Obtinguda el 4 de març de 2011.</p> | XVII-XX | <p>El vot del poble és una missa que es celebra cada 20 de gener a l'església de Sant Sadurní per donar gràcies a Sant Sebastià. Durant el segle XVII diferents llocs patiren la pesta negra, i La Roca no en fou menys. Vers el novembre de 1651 comença a desenvolupar-se i no es frenà fins l'inici de 1653. La quantitat de morts que hi hagueren, a més a més de la por al contagi, va fer que la majoria de cossos no s'enterressin en el cementiri, sinó en qualsevol lloc aïllat en els camps de conreu a prop del lloc de fallida. El total de morts durant aquesta època es va elevar fins a 92. Segons el llibre de comunió hi havia 136 fidels, així doncs entre soldats francesos i espanyols s'especula que hi hauria una població de 165 habitants. Segons aquests càlculs, vers el 1652 la pesta reduí la població en un 60%. En aquest moment de crisis els roquerol acudiren a Sant Sebastià, fent vot de celebrar tots els any una festa si els salvava. És per això que encara avui en dia, en agraïment continuen celebrant la missa.</p> | 08181-234 | Església de Sant Sadurní, c/ de l'Església, 2, 08430 | <p>Sant Sebastià fou un militar romà nascut a Narbona al voltant del 256 que posteriorment es convertí al cristianisme i mort com a màrtir a Romà vers el 287 en no voler renunciar a la fe cristiana. És venerat com a sant en totes les confessions cristianes Va ésser condemnat a morir assagetat pels seus propis soldats. Encara que el donaren per mort, el seu cos va ser recollit i miraculosament guarit. Posteriorment es presenta una altre vegada davant de l'emperador per retreure-li que perseguís als cristians i aquest ordenà que fos colpejat fins a morir o, segons altres versions, va fer que li aixafessin el cap amb un mall. La seva festivitat és el 20 de gener, el dia oficial de la seva mort. És el protector contra la pesta i el patró (no reconegut oficialment) dels homosexuals.</p> | 41.5902000,2.3260000 | 443824 | 4604498 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76815-foto-08181-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76815-foto-08181-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76815-foto-08181-234-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76816 | Pedra de l'Escorpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-lescorpi | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit.</p> | <p>La Pedra de l'Escorpí es localitza a la zona anomenada Replana de Can Planes, a prop de la casa del mateix nom i del camí que mena a Sant Bartomeu de Cabanyes. Es tracta d'un jaciment arqueològic del qual es coneixen poques dades ja que no apareix esmentat en cap referència bibliogràfica científica. Aparentment, es tractaria d'una petita cavitat natural entre boles de granit que podria haver estat utilitzada amb finalitats sepulcrals durant la prehistòria recent (neolític final o primera de les edats dels metalls). S'hi pot observar una paret de pedra seca en el seu interior, si bé se'n desconeix la seva funció i cronologia perquè és el resultat de treballs efectuats de forma il·legal.</p> | 08181-235 | Replana de Can Planes, 08430. | <p>L'any 1995 va ser citat com a jaciment arqueològic en una petita nota publicada a la revista local Roquerols, signada per P. Ferrer.</p> | 41.5815700,2.3406800 | 445040 | 4603530 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76816-foto-08181-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76816-foto-08181-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76816-foto-08181-235-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76817 | Pedra Foradada de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-foradada-de-can-planes | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit.</p> | <p>Es tracta d'un bloc de granit que ha estat buidat artificialment. Es desconeix l'existència de restes arqueològiques o d'estructures relacionades amb aquest jaciment. Talment la Roca Foradada, se la relaciona amb el període megalític, perquè apareix en contextos d'aquesta fase. Podria tractar-se d'una cambra sepulcral. És coneguda també amb la denominació de 'Pedra del Marxant'.</p> | 08181-236 | Replana de Can Planes, camí de la Mansa, 08430. | <p>Documentada el 1992 per Pascual Ferrer i en Josep Pont, segons els mateixos descobridors, el nom provindria de quan un traginer que anava pel camí d'Argentona a La Roca del Vallès, 'sojornava en aquest indret abans i després de vendre la mercaderia' (FERRER 2010, p.68). Cronològicament se l'enquadra dintre del període calcolític, període de transició entre el neolític i l'edat de bronze (~2400 aC).</p> | 41.5818900,2.3410300 | 445070 | 4603565 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76817-foto-08181-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76817-foto-08181-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76817-foto-08181-236-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76818 | Plat de Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plat-de-moli | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit.</p> | <p>Gran bloc granític, situat al marge de l'actual camí, presenta una 'cassoleta' a la part superior. Aquesta cavitat circular té uns 0,70 m de diàmetre per 0,22 m d'alçada, si bé una part apareix erosionada. Es desconeix la cronologia i funció original per bé que han estat nombroses les interpretacions que l'han posat en relació amb certes estratègies de cacera. Tradicionalment aquestes construccions es relacionen amb el món megalític per aparèixer en zones on la seva presència hi és destacada.</p> | 08181-237 | Camí de Cèllecs, 08430. | <p>Cronològicament se l'enquadra dintre del període calcolític, període de transició entre el neolític i l'edat de bronze (~2400 aC).</p> | 41.5688200,2.3309400 | 444217 | 4602121 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76818-foto-08181-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76818-foto-08181-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76818-foto-08181-237-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Cal mencionar que una de les imatges està extreta del Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76819 | Dolmen de can Gol I / Galeria coberta can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-gol-i-galeria-coberta-can-gol | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA GARRIGA, J. (1946): 'Ficha arqueológica núm 2. Dolmen de Can Gol (La Roca del Vallés)', a Boletín de la Agrupación Excursionista de Granollers. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica.CSIC, Barcelona.</p> | <p>Es tracta del monument megalític més gran i complex del conjunt de la Ruta Prehistòrica. Està format per diverses lloses de granit que conformen un llarg corredor de 8 m per 1,35 m d'amplada, on la cambra no s'hi diferencia, aquesta és precisament la característica d'aquest tipus de construcció anomenades 'galeries catalanes'. Conserva la llosa de capçalera però no així les de la coberta. L'entrada es troba orientada al sud. A l'exterior es conserva part del túmul, de planta circular i 14 metres de diàmetre. Per a la construcció d'aquest megàlit, de dimensions destacades a Catalunya, es requeria certes nocions arquitectòniques ja que calia sostenir i assegurar la perdurabilitat de la tomba. Per aconseguir-ho idearen cobrir-la amb un túmul (talment un turonet fet amb pedres i terra), sostingut en el seu perímetre per un conjunt de pedres clavades de forma vertical, a mode de paret de contenció.</p> | 08181-238 | Urbanització La Pineda, 08430. | <p>Aquesta construcció correspon a un sepulcre col·lectiu d'època prehistòrica, concretament al període neolític final o calcolític (datat aproximadament entre el 3500 i el 2250 aC). És un dels monuments megalítics d'aquesta tipologia més grans i destacats de Catalunya. La seva singularitat rau també en el fet que, de la seva tipologia, és el que es troba més al sud. Per trobar monuments com aquest cal anar a la zona de l'Empordà on hi destaca la Cova d'en Daina (Romanyà de la Selva) o a les terres de Ponent amb la Torre dels Moros de Llanera (Llobera). Va ser descobert l'any 1946 per l'equip del Museu de Granollers, encapçalat per J. Estrada. Un any després es procedia a l'excavació dirigida per A. Panyella, van documentar la presència de diversos materials arqueològics, entre els que destaquen dues puntes de fletxa, sis petites fulles-lasques de sílex, gran quantitat de petits fragments d'uns 12 vasos, olletes, un fragment de ceràmica campaniforme entre altres. També en destaca un fragment de ganivet de sílex, una corona de molar humà i una dena triangular de collar de pedra.</p> | 41.5638700,2.3136900 | 442775 | 4601582 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76819-foto-08181-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76819-foto-08181-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76819-foto-08181-238-3.jpg | Legal i física | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Les imatges han estat extretes del 'Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès' i del llibre de Josep Estrada 'Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores'. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76820 | Dolmen de can Gol II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-gol-ii | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA GARRIGA, J. (1946): 'Ficha arqueológica núm 2. Dolmen de Can Gol (La Roca del Vallés)', a Boletín de la Agrupación Excursionista de Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica.CSIC, Barcelona.</p> | <p>És una construcció megalítica de dimensions reduïdes, a voltes es classifica com una cista si bé l'equip del sr. Josep Tarrús el consideren una galeria catalana petita. No conserva cap llosa de la coberta però sí les tres de la planta sepulcral, mesurant 1,75 m de longitud per 1,10 d'amplada. S'observen restes parcials del túmul que el cobria, que tindria uns 6 m de diàmetre. L'entrada es troba orientada al sud-est. Es data en el període neolític final o calcolític (entre el 3500 i el 2250 aC aproximadament).</p> | 08181-239 | Camí de la Ruta de la Prehistòria, 08430. | <p>L'any 1946 J. Estrada, juntament amb el seu equip de col·laboradors del Museu de Granollers, va realitzar-hi una excavació en la qual es va trobar un fragment de ganivet de sílex i diverses ascles.</p> | 41.5649900,2.3180900 | 443143 | 4601704 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76820-foto-08181-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76820-foto-08181-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76820-foto-08181-239-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 76821 | Can Janer / Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-janer-gener | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment neolític-iber que es troba entre camps erms i altres edificats. Durant la col·locació d'un tub es va documentar diferent material arqueològic: conjunt de terrissa grollera de tradició neolítica, una destral votiva i també fragments de ceràmica ibèrica a torn. Malauradament no es va detectar cap tipus d'estructura i tampoc es tenen dades de la disposició del material de tradició neolítica. Posteriorment, en una nova revisió de la carta, vers l'any 1992, no es va localitzar cap tipus de resta, tot i que, hi havia màquines rebaixant els voltants de la casa.</p> | 08181-240 | Carretera de Vallderiolf BV-5159 | 41.5779900,2.3032300 | 441915 | 4603157 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76821-foto-08181-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76821-foto-08181-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76821-foto-08181-240-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 81|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 76822 | Can Saladrigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saladrigas | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XX | La construcció està completament rehabilitada. | <p>Masia aïllada i rehabilitada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta de conjunt irregular. La construcció principal és de planta rectangular i està formada per dos cossos adossats, amb les cobertes d'un i dos vessants de teula. La masia pròpiament dita està distribuïda en planta baixa i pis, mentre que el cos adossat només s'organitza en una sola planta. La construcció presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats exceptuant el portal d'accés principal que és d'arc rebaixat. A la façana principal, aquesta porta està protegida per un porxo amb teulada d'un sol aiguavés, sostinguda per dos pilars de planta quadrada bastits en maons. Destaca, a la part superior de la façana, un rellotge de sol restaurat. La resta de cossos estructurals que formen part de la finca estan actualment destinats a garatges i magatzems i foren rehabilitats de la mateixa manera que la masia. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08181-241 | Barri de Bell-lloc, 08430 | 41.6123700,2.3410100 | 445094 | 4606949 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76822-foto-08181-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76822-foto-08181-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76822-foto-08181-241-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76823 | Pujador del castell de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujador-del-castell-de-bell-lloc | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.] (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès (n.d). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | - I - XV | <p>Restes arqueològiques localitzades en una zona indeterminada situada a l'entorn del camí que porta a la capella de Sant Pau (antic castell de Bell-lloc) des de les antigues escoles de Bell-lloc. Actualment, en aquest camí no s'observa cap resta ceràmica aparent ni tampoc cap estructura arqueològica. On sí es documenten estructures és a la banda de tramuntana i ponent de la capella de Sant Pau. Es tracta de les restes de murs d'un metre d'alçada aproximada, bastits en pedra escairada i sense treballar disposada regularment, dels que tradicionalment s'ha cregut que podrien pertànyer als fonaments d'alguna estructura romana. Seguint la mateixa tesi, l'actual capella podria haver reutilitzar elements constructius romans, i fins i tot es creu que el turonet on s'assenta l'edifici és artificial i es podria haver creat a partir de l'enderroc de les antigues construccions romanes. Tot i això, tant la tècnica constructiva com la distribució de les estructures, ens permeten assegurar que formaren part del recinte del castell medieval.</p> | 08181-242 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Les troballes foren localitzades pel cardedeuenc Tomàs Balbey. De fet, els antics masovers de la masia situada davant la capella recordaven les visites realitzades per aquest personatge i altres erudits de la zona com el sr. Comes. En concret havien visitat en diverses ocasions unes feixes situades a ponent del castell.</p> | 41.6262800,2.3354200 | 444640 | 4608497 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76823-foto-08181-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76823-foto-08181-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76823-foto-08181-242-3.jpg | Legal | Medieval|Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 85|119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 76824 | Bassa dels Ànecs-bassa d'en Segur-gravera d'en Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-anecs-bassa-den-segur-gravera-den-segur | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Bassa o llac artificial situada a poca distància al nord-oest del riu Mogent, sota la carretera C-60. Presenta una planta irregular i una illeta al mig amb abundant vegetació. De fet, la bassa està envoltada de la típica vegetació de ribera amb plataners, salzes i àlbers. Pel que fa a la fauna que l'habita hi ha ànecs, peixos i tortugues. Aquesta bassa és un dels espais naturals presents al municipi que s'utilitzen per al lleure.</p> | 08181-243 | Sota la carretera C-60, a l'alçada del quilòmetre 12, 08430 | <p>La bassa la va construir la Societat de Caçadors, essent president el senyor CebriàPont de Santa Agnès de Malanyanes. Hi ha ànecs, peixos i tortugues. Actualment és una zona de repoblació cinegètica i un refugi de pesca.</p> | 41.5949400,2.3345800 | 444543 | 4605018 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76824-foto-08181-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76824-foto-08181-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76824-foto-08181-243-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.