Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76875 | Vessant de migdia del Coll de Puig d'Ovella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-de-migdia-del-coll-de-puig-dovella | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut. | <p>Jaciment del ferro-ibèric ubicat al vessant de migdia del Coll de Puig d'Ovella, en un antic camp de vinyes, on neix la torrentera que baixa cap a Can Cristòfol on actualment s'ha bastit la presó de Quatre Camins. En aquesta zona es varen localitzar superficialment material ceràmics ibèrics (terrissa ibèrica a mà i a torn). També va aparèixer un molí barquiforme de granulopòrfid i unes taques cendroses a prop d'una figuera. Cal esmentar que encara que s'ha construït la presó en la zona del jaciment, pot ser que no hagi estat afectat donat que sembla ser que està localitzat al perímetre de seguretat, on no s'ha bastit cap edifici i on encara es pot apreciar la figuera.</p> | 08181-302 | Vessant de migdia del Coll de Puig d'Ovella, 08430. | <p>A les cartes arqueològiques menciona que fou Emili Ramon qui efectuà la troballa encara que no precisa quan.</p> | 41.5776000,2.2923600 | 441009 | 4603121 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76875-foto-08181-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76875-foto-08181-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76875-foto-08181-302-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 81|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 76876 | Font de la Mansa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mansa | XX | <p>Font natural obrada que es troba ubicada dins de la ruta prehistòrica de La Roca, a prop de Can Ronces. La font, d'aigua no tractada, es troba construïda en un desnivell terrassat transitable en la zona coneguda com la Mansa, nom que ve donat per la seva tranquil·litat i calma. Aquesta està resguardada per un arc de mig punt bastit amb pedra desbastada de mida mitjana i lligada amb morter. Sota d'aquest arc es contempla una paret vertical bastida amb pedra d'on surt un brollador metàl·lic cilíndric. Sota d'aquest hi ha una petita bassa artificial que presenta, també construït, un regueró per poder evacuar l'aigua.</p> | 08181-303 | Ruta prehistòrica de La Roca del Vallès, 08430. | <p>Recentment s'ha habilitat el camí per arribar-hi, s'ha netejat la zona de bardisses i s'han col·locat diferents rètols informatius.</p> | 41.5753600,2.3441800 | 445327 | 4602838 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76876-foto-08181-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76876-foto-08181-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76876-foto-08181-303-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||
| 76877 | Can Galderich / Bolderic / Balderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galderich-bolderic-balderic | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Masia de planta rectangular amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La masia presenta un element arquitectònic que s'ha de destacar per sobre de tot el conjunt. Aquest es troba en la porta d'accés principal, d'arc a nivell, on s'hi pot observar una llinda de fusta amb la inscripció 1661.</p> | 08181-304 | Carretera de La Roca a Òrrius (BV-5106), 08430. | <p>La masia presenta una llinda amb la inscripció 1661, tot i això la masia presenta diferents ampliacions i reformes posteriors.</p> | 41.5784500,2.3306600 | 444202 | 4603190 | 1661 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76877-foto-08181-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76877-foto-08181-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76877-foto-08181-304-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 76878 | Crist Rei / Monument commemoratiu als morts de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-rei-monument-commemoratiu-als-morts-de-la-guerra-civil | <p>GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. PARTIT POPULAR DEL VALLÈS ORIENTAL (n.d): La guerra civil a La Roca del Vallès. Obtinguda el 18 de març de 2011.</p> | XX | <p>Capella exterior, que a la mateixa vegada és un monument commemoratiu, situada a la collada de Parpers, a prop de la carretera de Mataró a Granollers (C-1415c). El monument, amb disposició de capella, està bastit sobre un petit desnivell i consta de dos línies de bancs, molt senzills, construïts amb pedra desbastada a la base i lloses a la part superior. A un nivell superior, al final dels bancs, es situen un seguit de graons que donen pas a una paret de pedra treballada lligada amb ciment on s'aprecia una obertura d'arc rebaixat amb una porta falsa de metall negre decorada amb reblons. A sobre la porta es pot apreciar una creu llatina que conté una placa metàl·lica on es pot llegir PER TOTS ELS MORTS / DE LA GUERRA CIVIL , sobre d'aqueta es llegeix la data 1936 i per sota la data 1939.</p> | 08181-305 | Carretera de Mataró a Granollers (C-1415c), 08430. | <p>'Al llarg de la guerra civil el poble de La Roca del Vallès va tenir 5 alcaldes. El primer fou Romà Planas i Plana, d'ERC. Va ser escollit alcalde el 4 de juliol de 1936. Dimití el 6 de febrer de 1937 en ser nomenat director general d'agricultura de la Generalitat de Catalunya. El substituí Isidre Raimí i Jubany. Accedí a l'alcaldia el 18 de febrer de 1937 i dimití el 16 de març. A Raimí el substituí Pau Pujol i Coma que va romandre a l'alcaldia fins el 16 de novembre de 1937. Dimití 'per obstrucció dels membres de l'equip municipal'. Conrad Gallemí i Segura va ser alcalde de novembre de 1937 a març de 1938. El darrer alcalde de la guerra va ser Vicenç Gil i Macian, des d'abril de 1938 a desembre de 1938. Pel que fa a la persecució religiosa, l'Església de Sant Sadurní de la Roca va se malmesa i cremada la rectoria. L'Església de Santa Agnès de Malanyanes també va ser cremada. La Roca va rebre un total de 329 refugiats durant tota la guerra civil. Respecte a la persecució civil i política, hom comptabilitza un total de 4 assassinats. A excepció d'un, tota la resta va ser morts l'agost de 1936. El primer assassinat va ser un membre del sindicat CNT conegut com 'El Nano', tenia 28 anys y morí el 4 d'agost. El 10 del mateix mes va ser assassinat al Coll de Parpers l'ex-alcalde Sadurní Pujades Fortuny, tenia 43 anys. Entre el 20 i el 30 del mateix mes foren assassinats els germans Jaume i Narcís de Moner Barbarà, ambdós propietaris de Can Tonico, de 50 i 52 anys respectivament. Les tropes nacionals van entrar en la població el 28 de gener de 1939. Una vegada acabada la guerra la repressió significà que un veí fos portat a Barcelona i afusellat al Camp de la Bota. Era Francesc Pont Pons, de 54 anys, agricultor de Can Prat de Valldeneu. Va ser afusellat el 15 de setembre de 1939. Després de ser cremada la rectoria i malmetre part de l'església de Sant Sadurní, aquesta va ser confiscada pel comitè local i transformada en magatzem d'abonaments químics del Sindicat local. El 19 de juliol de 1936 es va realitzar el darrer enterrament catòlic. El dia abans havia mort -per causes alienes a la guerra- Agustí Pedro. Aquell dia el rector de Sant Sadurní, Mossèn Audal, va oficiar el funeral. Acabada la cerimònia es va vestir amb roba de carrer i es va dirigir a una casa del carrer de Dalt. Allí, en les perdulàries es va refugiar i va poder salvar la vida. Com anècdota podem dir que un pagès li devia diners a en Joan del Molí. Aquest era una persona honrada i estimada per tothom. El pagès, per no pagar els diners, decidí denunciar-lo al comitè de Granollers. Aquests van anar al poble i es trobaren amb un membre del comitè local i membre d'ERC. En saber el perquè d'aquella visita els hi va dir que abans de matar-lo el tindrien que matar a ell. Els hi va explicar les bones obres que havia fet en Joan del Molí pel poble. El varen creure, li salvà la vida, i el pagès va veure com el seu complot s'esvaïa. La població es va salvar dels bombardejos, encara que a finals de gener de 1939 van caure diverses bombes a el Collet de la Martina -on està la bassa dels ànecs-. Un grup de soldats republicans en retirada van veure com sobrevolaven per la zona un grup d'avions. Van començar a disparar contra ells. Com a represàlia van llançar diverses bombes. Aquestes no van produir víctimes i, dintre del panorama general de la guerra, es pot considerar com una anècdota. La Roca del Vallès va ser dipòsit de camions, tancs i carros blindats' (PARTIT POPULAR DEL VALLÈS ORIENTAL, n.d).</p> | 41.5823400,2.3647900 | 447051 | 4603600 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76878-foto-08181-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76878-foto-08181-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76878-foto-08181-305-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Simbòlic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Durant la guerra civil Can Sol va ser ocupat per la CNT-FAI. Per la seva banda Can Torrents, la finca veïna, va caure en mans de la UGT. A Can Sol es va institucionalitzar l'ajuntament, deixant abandonat l'antic, situat davant de l'Església de Sant Sadurní. També va ser la caserna general del comitè local i es van allotjar part dels refugiats. Altres cases que van tenir refugiats foren: Can Cuana, Can Pau Tonico, Can Rajoler, Can Torrents, el domicili de Joaquim Llivi, l'Església de Sant Sadurní, i el Mas Vilalba. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 76879 | Oratori de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-santa-agnes | XVIII | Una de les rajoles del plafó ha caigut i la part inferior del amteix presenta força mal estat de conservació. | <p>Petit oratori situat a la banda de migdia de la tanca de pedra que delimita la rectoria vella de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes. Consisteix en una plafó rectangular encastat al mur, protegit per una teulada de dos vessants i amb un petit altar rectangular de pedra bastit amb carreus reaprofitats. La coberta està sostinguda per una solera de llates de fusta i rajols lligada al mur de tanca. El plafó està format per 30 rajoles de ceràmica vidrada decorades, amb la imatge central de santa Agnès i els seus atributs, envoltada d'un paisatge. Sota els seus peus hi ha el nom de la santa i l'any de construcció original, 1762. La placa presenta un emmarcament decorat amb motius vegetals.</p> | 08181-306 | Camí d'Alcoll, veïnat de l'Església, 08430 | <p>Tot indica que la construcció de l'oratori és de l'any 1762, malgrat que la placa de ceràmica ha estat probablement restituïda. Segons la signatura del plafó és obra del senyor Joan Vicens, de Barcelona.</p> | 41.6040100,2.3555400 | 446298 | 4606012 | 1762 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 76880 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-6 | <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> | XX | <p>Creu situada a escassos metres de distància a llevant de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, en una petita zona d'esbarjo boscosa. Està formada per un sòcol de planta circular bastit en pedra lligada amb morter, que presenta una pedra de molí assentada al damunt. Alhora, damunt la pedra, s'assenta un fust rectangular de granit que presenta gravada la següent inscripció: 'SANTA MISSIÓ 1954'. La creu pròpiament dita és llatina, de ferro pintat de color negre i està lligada a un peu de pedra en forma de basament, assentat damunt del fust de granit.</p> | 08181-307 | Darrera l'església de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | <p>Les santes missions són prèdiques continuades, lliçons doctrinals i exercicis pietosos fets durant alguns dies en una parròquia concreta, per uns sacerdots anomenats missioners. A Santa Agnès, segons la inscripció, es feu l'any 1954.</p> | 41.6049000,2.3546500 | 446224 | 4606111 | 1954 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76880-foto-08181-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76880-foto-08181-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76880-foto-08181-307-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 76881 | Can Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tapies-0 | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA DEL VALLÈS (n.d): Centre de la Gent Gran de la Torreta. Obtinguda el 16 de març de 2011. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (2003): La font del Cargol. Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, distribuït en planta baixa, pis i golfes, i que està envoltat d'una pineda que segueix el pendent de la zona. La teulada de les golfes, situada al centre de la coberta, és de dos vessants mentre que la que cobreix els pisos és de quatre vessants també de teula. De la planta baixa destaca, a les bandes de llevant i tramuntana, un porxo format per pilars quadrats amb basaments i capitells motllurats. Les obertures són rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Destaquen els dos finestrals centrals de la façana de llevant, donat que presenten un emmarcament format per dos pilastres, amb el mateix tipus de capitell que els pilars del porxo. A les golfes, damunt l'accés a l'interior del pis, hi ha una finestra de mig punt amb l'emmarcament motllurat. Està protegida per un voladís de dos vessants amb ràfec motllurat i sostingut amb barbacanes. La construcció presenta dos petits cossos de planta quadrada adossats a les façanes de tramuntana i migdia. El primer està distribuït en dos nivells i cobert per una terrassa al pis. El segon s'organitza en un sol nivell i està cobert per una terrassa que facilita l'accés a l'interior. Tota la construcció presenta els paraments exteriors emblanquinats.</p> | 08181-308 | C. Ramon i Cajal, s/n, 08430 | <p>L'any 1895, la finca de can Tàpies fou adquirida per Pere Pujol, de Granollers. Gràcies a una nota de premsa publicada a la revista Granolaria del mateix any sabem que la finca comptava amb un gran rentador on la gent s'hi banyava. Cal indicar que aquest rentador s'ha identificat amb la bassa que acompanyava l'antiga font del Cargol, actualment desapareguda. Entre d'altres projectes a la finca, Pere Pujol havia projectat una font (la font del Cargol) i un passeig per accedir-hi (actual carrer de la Font del Cargol). Segons la nota, la finca també comptava amb dues cases contigües, una amb finestres emmarcades en pedra dels segles XVI-XVII i l'altra de finals del segle XVIII, amb pintures decoratives a determinades sales interiors de la casa. Aquesta construcció era la casa antiga de can Tàpies, que fou derruïda l'abril del 2002. L'edifici actual, objecte d'aquesta fitxa, es coneix popularment com la torre de can Tàpies.</p> | 41.6031500,2.2991800 | 441600 | 4605953 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76881-foto-08181-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76881-foto-08181-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76881-foto-08181-308-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, la planta baixa compta amb una sala polivalent, una sala amb ordinadors i una altra sala de reunions per les entitats. També hi ha l'Oficina d'Atenció al Ciutadà del barri. A la planta pis hi ha el Centre de la Gent Gran de la Torreta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 76882 | Patronat parroquial de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/patronat-parroquial-de-sant-sadurni | <p>SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal està situat al centre de la construcció. Presenta la coberta de teula de dos vessants i està organitzat en un sol nivell. La façana de migdia presenta un plafó d'obra esglaonat coronant el parament. Al bell mig del plafó hi ha pintades les inicials 'A.J' i l'any de construcció, 1933. Adossat a aquesta façana hi ha dos cossos rectangulars superposats, que presenten les cobertes d'un sol vessant i s'organitzen en una planta. L'inferior presenta el portal d'accés a l'interior i el superior compta amb dues senzilles finestres rectangulars. A la façana de ponent del cos inferior destaca un rètol de ferro amb el nom i la data de construcció: 'PATRONAT 1933'. A tramuntana s'adossa l'altre cos estructural, amb coberta de dos vessants i distribuït en tres nivells. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats. Adossat a la façana de llevant hi ha el poliesportiu. Davant la porta d'accés al patronat hi ha el parc infantil de la rectoria.</p> | 08181-309 | C. de l'Església, 4, 08430 | <p>La construcció del patronat respon a la idea d'edificar un local per l'esplai infantil en terrenys del bisbat, la cessió dels quals està a punt de caducar. Es va demanar permís al bisbe per construir un edifici destinat a patronat catequístic a l'hort rectoral, concedint-lo el 27 d'abril de 1933. L'edifici, construït amb la cooperació dels feligresos, quedaria en propietat de la parròquia de sant Sadurní. Tenim constància que el patronat fou reformat l'any 1970. És força probable que el cos adossat a tramuntana es construís cap a l'any 1957 per acollir un centre de formació professional industrial, identificat amb els tallers de Natzaret.</p> | 41.5907000,2.3261000 | 443833 | 4604553 | 1933 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||
| 76883 | Monument a Josep Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-anselm-clave-0 | <p>SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. UNIÓ CORAL CENTRE I ENERGIA (2010): Història. Obtinguda el 16 de març de 2011.</p> | XX | Caldria arranjar la vegetació perque els elements fossin més visibles. | <p>Monument urbà situat a la confluència de la rambla Mestre Jaume Torrents amb el carrer Montseny, darrera de l'ajuntament (can Sol) i davant del pati del IES La Roca, al costat d'un petit edifici rectangular que regula la llum del centre. Es tracta d'un espai rectangular enjardinat i delimitat per petits pilars de granit units amb cadenes de ferro. Al bell mig d'aquest espai hi ha una pedra que presenta encastada la representació de la cara de Josep Anselm Clavé en bronze. Al seu costat hi ha un monòlit de granit de més envergadura, que presenta aplicacions decoratives fetes en ferro. Destaca un escut coronat i una inscripció dedicada al compositor damunt d'un pentagrama: 'LA ROCA A J.A. CLAVÉ'. Fixat a la paret de migdia de la caseta de la llum destaca una placa de ferro amb la imatge de la 'Moreneta', que representa les muntanyes de Montserrat. Envoltant el rostre de la verge hi ha la següent inscripció: 'S.C. CENTRE I ENERGIA 6-7-75'.</p> | 08181-310 | Rambla Mestre Jaume Torrents - C. Montseny, 08430 | <p>El monument dedicat a Josep Anselm Clavé fou instal·lat l'any 1975 per la Societat Coral Centre i Energia (actualment és Unió Coral Centre i Energia). En motiu de la seva inauguració van participar trenta corals en els actes programats. La coral El Centre (o Societat Coral Instructiva el Centre) fou fundada el 17 de novembre de 1904 amb el president Francesc Argent i el mestre director Esteve Sendra. Per contra, la Societat Coral La Energia es va fundar al gener del 1916, amb el president Francesc Prades i el mestre director Vilaró. Sabem que totes dues corals es van dissoldre el juliol de 1936, en motiu de la guerra civil. El 5 de desembre de 1947, ambdues societats es fusionaren, passant-se a dir Societat Coral Centre i Energia de la Roca del Vallés.</p> | 41.5874200,2.3249200 | 443732 | 4604190 | 1975 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76883-foto-08181-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76883-foto-08181-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76883-foto-08181-310-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||
| 76884 | Torró de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torro-de-santa-agnes | XX | <p>El torró de Santa Agnès només s'elabora per l'època de Nadal i consisteix en un torró de yema cremada farcit de mantega. El secret és la mantega, donat que presenta una textura més espessa que la nata i es fa artesanalment.</p> | 08181-311 | Avinguda Gaudí, 75, 08430 (Fleca Rovira, S.L.) | <p>La recepta del torró que s'elabora a la fleca Rovira de Santa Agnès de Malanyanes ha anat canviant de mans al llarg del temps. La recepta original és obra de Santiago Brullet Calzada de can Galleda, pastisser i fundador de l'empresa Postres Brullet l'any 1955. La formula va passar a mans del senyor Josep Viñamata, que regentava un forn de pa - pastisseria al carrer d'Anselm Clavé de la Roca centre (forn de ca la Marina). Quan es retirà l'any 2001, la recepta quedà en mans de Jaume Rovira, el qual llogà el forn al senyor Viñamata durant quatre anys. Posteriorment, el senyor Rovira fundà l'actual fleca de Santa Agnès de Malanyanes, on encara s'elabora el torró.</p> | 41.6018800,2.3485600 | 445714 | 4605780 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||||||
| 76885 | Can Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba | <p>ARMENTANO, N., MALGOSA, A., POU, R., MARTÍ, M. (2010): L'hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba (La Roca del Vallès). Estudi antropològic de les restes, Pyrenae, núm 41, vol. 2, p. 55-96. ATICS (n.d): Treballs arqueològics Mas Vilalba. Obtinguda el dia 13 de març de 2011. atics.org/media/409.pdf. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | Parcialment excavat. | <p>Jaciment excavat de grans dimensions, afectat per la construcció d'un camp de golf. El jaciment està distribuït en quatre zones arqueològiques situades a banda i banda de la carretera BV-5105, al voltant del mas Vilalba. L'excavació va proporcionar un ampli ventall cronològic, des de la prehistòria fins a l'època moderna, així com una gran diversitat d'estructures documentades. A la vessant de ponent del mas es documentaren dues estructures d'habitació del bronze, un enterrament múltiple del bronze inicial (1800 aC), quatre sitges d'època iberoromana, nou sitges romanes (s. I aC- s VI dC), quatre fosses sense identificar i dues sitges més d'època altmedieval (s. IX-X). La zona situada a migdia del mas presentava dues fosses del neolític mig, una sitja del neolític antic-mig, una fossa del neolític final, sis sitges romanes, tretze sitges altmedievals, vint enterraments altmedievals, cinc estructures modernes i sis d'indeterminades. L'excavació dels terrenys on es construí la seu social del golf proporcionà un total de 15 estructures negatives del tipus sitja amb una adscripció cronològica fixada en un moment indeterminat entre la tardoantiguitat i l'alta edat mitjana (segles VIII - X). Per últim, la intervenció efectuada al camp de pràctiques del golf, situat al sud-oest del mas, deixà a la vista un gran nombre d'estructures de les que se'n excavà la meitat, donat que no totes estaven afectades pels rebaixos. Aquestes estructures tenen un abast cronològic que va des del Neolític fins a l'època medieval.</p> | 08181-312 | Al quilòmetre 4,5 de la ctra. de la Roca del Vallès a Cardedeu BV-5105, 08430 | <p>El jaciment arqueològic del mas Vilalba fou documentat per Tomàs. Balvey. Les prim' notícies que fan referència a Vilalba són de l'any 932. Des del 1195 fins el 1571, el mas fou propietat de la família Vilalba, essent una important quadra d'època medieval, segons la documentació consultada. A partir del 1571, la propietat passa a mans del monestir de Montserrat fins a la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit per Marià Borrell, qui donà a l'edifici l'aspecte actual de gran casal. L'any 1992, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental es documentaren fragments de ceràmica de cronologia imprecisa, probablement moderna. Segons indicacions orals del masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. L'abril de 2004, en motiu de les obres d'urbanització dels terrenys del mas Vilalba per a la construcció d'un camp de golf, es va realitzar el seguiment arqueològic dels moviments i rebaixos de terres, i posterior excavació de les estructures documentades, fins el novembre de 2004. El jaciment ocupa una extensió de cinc hectàrees, amb cronologies compreses entre el període Neolític antic i l'actualitat.</p> | 41.6277900,2.3496100 | 445823 | 4608656 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76885-foto-08181-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76885-foto-08181-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76885-foto-08181-312-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | De totes les estructures documentades durant l'excavació del jaciment del mas Vilalba destaquen dos fons de cabana i un enterrament múltiple en hipogeu, ambdós adscrits al Bronze inicial. | 79|81|83|85|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 76886 | Can Mainou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mainou-0 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVI-XVIII | Completament rehabilitat. | <p>Edifici aïllat completament rehabilitat, de planta rectangular formada per tres cossos adossats en paral·lel, més un altre volum adossat transversalment a la banda de tramuntana. Els volums presenten les cobertes de teula d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa i pis, exceptuant el cos central que en origen presentava unes golfes que foren ampliades, aixecades i transformades en una tercera planta, tot i que manté un carener de dos vessants a la façana principal. Aquesta façana, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus escairats. Les finestres són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus escairats, les llindes planes i els escopidors motllurats. Destaca la que correspon al pis del cos adossat a ponent, d'arc conopial tot i que força transformada. L'obertura del pis del cos adossat a llevant compta amb un gran finestral d'obertura irregular, determinada pel carener de la teulada. La resta de paraments de la construcció presenten finestres rectangulars emmarcades en pedra, tot i que en general restituïdes. Adossat a la façana de llevant de la casa hi ha un cos rectangular amb la coberta de teula de tres vessants i distribuït en dues plantes, restituït també. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar, disposada regularment i lligada amb morter, tot i que també ha estat restituïda. Hi ha diversos cossos auxiliars que completen la finca.</p> | 08181-313 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera noticia que coneixem de 'la casa den Maynou' depenent del terme de Bell-lloc, és en el fogatge de l'any 1553.</p> | 41.6127000,2.3427000 | 445235 | 4606985 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76886-foto-08181-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76886-foto-08181-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76886-foto-08181-313-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pel que fa a les obertures de la façana principal, cal especificar que la finestra que correspon al pis del cos adossat a ponent és d'arc conopial, tot i que amb la llinda transformada. A mode d'hipòtesi cal dir que la finestra es podria correspondre amb una obertura d'arc conopial amb arquets, pròpia del gòtic civil tardà, tot i que mutilada. La de la planta baixa del mateix cos ha estat completament restituïda durant l'última rehabilitació de la casa, de la mateixa manera que el portal adovellat central. La resta d'obertures de la façana principal són originals. El pou, situat al costat del portal d'accés, sembla restituït també. El revestiment original que cobria els paraments es retirà durant l'última rehabilitació, restituint en pedra aquelles parts que no en tenien. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||
| 76887 | Can Vilalba - La Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-la-serreta | <p>ARMENTANO, N., MALGOSA, A., POU, R., MARTÍ, M. (2010): 'L'hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba (La Roca del Vallès). Estudi antropològic de les restes', Pyrenae, núm 41, vol. 2, p. 55-96. ATICS (n.d): Treballs arqueològics Mas Vilalba. Obtinguda el dia 13 de març de 2011. atics.org/media/409.pdf. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | Jaciment excavat. | <p>Jaciment excavat i afectat per la construcció d'un camp de golf, vinculat amb la intervenció arqueològica efectuada al mas Vilalba. La zona es va parcel·lar per a la futura construcció d'habitatges. Els rebaixos efectuats en aquesta zona van ser deguts a la necessitat d'utilitzar terres per terraplenar altres zones del golf, i es concentraren en dues de les parcel·les afectades. La majoria de les estructures excavades es corresponen amb sitges, tot i que de cronologies diferents: set sitges datades al segle XVI, una sitja molt arrasada del període calcolític i tres del neolític, en un període comprès entre el 5000-3500 aC. Les sitges d'època moderna, situades a la part més alta de la zona de la Serreta, es relacionaren amb diferents zones d'explotació i emmagatzematge dins la finca del mas Vilalba.</p> | 08181-314 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>El jaciment arqueològic del mas Vilalba fou documentat per Tomàs. Balvey. Les prim' notícies que fan referència a Vilalba són de l'any 932. Des del 1195 fins el 1571, el mas fou propietat de la família Vilalba, essent una important quadra d'època medieval, segons la documentació consultada. A partir del 1571, la propietat passa a mans del monestir de Montserrat fins a la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit per Marià Borrell, qui donà a l'edifici l'aspecte actual de gran casal. L'any 1992, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental es documentaren fragments de ceràmica de cronologia imprecisa, probablement moderna. Segons indicacions orals del masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. L'abril de 2004, en motiu de les obres d'urbanització dels terrenys del mas Vilalba per a la construcció d'un camp de golf, es va realitzar el seguiment arqueològic dels moviments i rebaixos de terres, i posterior excavació de les estructures documentades, fins el novembre de 2004.</p> | 41.6292600,2.3541900 | 446206 | 4608816 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 76888 | Can Vilalba-Les Passadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-les-passadores | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>Jaciment inèdit afectat per la construcció d'un camp de golf, i vinculat amb la intervenció arqueològica efectuada al mas Vilalba. La zona està situada al nord-est del mas i al nord de la zona arqueològica de La Serreta, molt a prop del terme municipal de Cardedeu. Tot i que el jaciment no està excavat, l'adscripció cronològica del mateix es fixa dins l'època romana.</p> | 08181-315 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>El jaciment arqueològic del mas Vilalba fou documentat per Tomàs. Balvey. Les prim' notícies que fan referència a Vilalba són de l'any 932. Des del 1195 fins el 1571, el mas fou propietat de la família Vilalba, essent una important quadra d'època medieval, segons la documentació consultada. A partir del 1571, la propietat passa a mans del monestir de Montserrat fins a la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit per Marià Borrell, qui donà a l'edifici l'aspecte actual de gran casal. L'any 1992, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental es documentaren fragments de ceràmica de cronologia imprecisa, probablement moderna. Segons indicacions orals del masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. L'abril de 2004, en motiu de les obres d'urbanització dels terrenys del mas Vilalba per a la construcció d'un camp de golf, es va realitzar el seguiment arqueològic dels moviments i rebaixos de terres, i posterior excavació de les estructures documentades, fins el novembre de 2004.</p> | 41.6326400,2.3540700 | 446199 | 4609191 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-3.jpg | Inexistent | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||
| 76889 | Can Vilalba-Casal de Vilalba-Manso Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-casal-de-vilalba-manso-vilalba | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (n.d). COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. 'Casal de Cultura Dr. Daurella' de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XII-XV-XIX | <p>Casal de grans dimensions i planta més o menys rectangular, format per diversos cossos adossats i envoltat de boscs, prats i jardins. El volum principal, situat al centre de la construcció, presenta la coberta de teula de quatre vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, emmarcat amb carreus de pedra escairats. La resta d'obertures són rectangulars i, en general, amb els emmarcaments arrebossats, algunes amb guardapols superior. Al pis tenen sortida a un gran balcó corregut amb barana de ferro treballada i llosana sostinguda per revoltons. Les obertures de la segona planta són d'arc rebaixat i de dimensions més petites que la resta. Davant la façana hi ha el pati d'honor, rectangular i delimitat per un mur format per una successió d'arcs de mig punt, amb el coronament emmerletat. Cal destacar, sobresortint de l'extrem nord-oest de la coberta, una torre rectangular amb coberta de teula d'un sol vessant, que conserva espitlleres integrades a l'interior de la construcció, així com la porta d'accés a l'antic recinte fortificat. El volum principal compta amb dos cossos rectangulars adossats a les façanes sud-oest i nord-oest, amb les cobertes de teula d'un sol vessant i distribuïts en planta baixa i pis. Aquests cossos presenten dues galeries porticades d'arcs de mig punt als pisos. La del nord-oest està orientada al pati dels cavallers, delimitat per un cos cobert per terrasses al pis, delimitades amb balustrades, i una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa. Hi ha un altre volum adossat a la façana nord-est de l'edifici principal, amb la coberta de teula de dos vessants i format per dues plantes, orientat al jardí. Pel que fa a la distribució interior de l'edifici principal, cal destacar que es conserva un espai amb lluerna zenital, distribuït en quatre pisos, cobert per una cúpula i amb arcs ogivals. A la planta baixa hi ha una zona de dependències auxiliars, la capella i la casa del masover. La capella és d'una sola nau, coberta amb volta de canó, amb dos arcs torals, absis carrat i altar de fusta policromada. A la planta pis hi ha la zona noble, amb salons i dormitoris decorats amb exuberància. A la segona planta hi ha també dormitoris. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats, exceptuant la torre que presenta l'aparell de pedra i morter vist.</p> | 08181-316 | Al quilòmetre 4,5 de la ctra. de la Roca del Vallès a Cardedeu BV-5105, 08430 | <p>Segons la bibliografia, el mas Vilalba està construït damunt d'una vil·la romana. Tenim notícies que a l'interior de la casa hi ha un petit museu amb documents transcrits que fan referència a la construcció. La documentació més antiga data d'inicis del segle VIII, tot i que sabem que la construcció perdura com a casa forta i important fins a l'actualitat. Les restes de la torre amb espitll' queden actualment integrades a l'interior de la construcció. També es conserva l'antiga porta de ferro i fusta que donava accés a l'antic edifici fortificat. La capella oratori està dedicada a Sant Vicenç. La zona de Vilalba apareix citada per primer cop l'any 932 quan Teodoric, bisbe de Barcelona, consagra i dota l'església de Sant Genís de l'Ametlla concedint també aquest bé. Del 996 data l'escriptura de Ramon Borrell, conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El mas fou propietat de la família Vilalba entre els anys 1195 i 1571, quan passa a ser propietat del Monestir de Montserrat. En la desamortització de 1836, la va adquirir per subhasta en Marià Borrell, que va fer reformes donant-hi l'aspecte actual. Fou escenari de les guerres napoleòniques, servint de quarter, i també de les carlines. L'any 1920 va ser adquirit per Antoni Rivière com a regal per la seva dona Antònia Manent. L'any 1951, el propietari hi efectuà reformes i va restaurar la façana principal. Segons explicacions de l'antic masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. A finals del segle XX han fet un golf en els terrenys adjacents.</p> | 41.6307100,2.3495000 | 445817 | 4608980 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76889-foto-08181-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76889-foto-08181-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76889-foto-08181-316-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No es va poder realitzar el treball de camp a l'interior de la finca, motiu pel qual les imatges foren extretes del Pla Especial de Patrimoni de la Roca del Vallès (2011). | 94|98|116|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||
| 76890 | Jardí de can Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-can-vilalba | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | <p>Jardí situat sobretot a la banda de tramuntana del casal de Vilalba, al que s'accedeix per una gran escalinata de pedra des de l'interior de l'edifici. Destaca una bassa de planta rectangular a la que anomenen safareig, que en origen presentava quatre gerres de terracota a les cantonades. A tramuntana de la bassa hi ha un gran prat de gespa amb arbres i arbusts retallats, i al fons, una porta de ferro forjat datada a finals del segle XIX, tot i que li manca una xifra: 188?. En un espai delimitat per arbusts retallats destaca una escultura de pedra damunt d'un pedestal, que representa un nen amb un ocellet a les mans. A la banda de migdia del mas destaca l'era, de planta circular i completament enjardinada.</p> | 08181-317 | Al quilòmetre 4,5 de la ctra. de la Roca del Vallès a Cardedeu BV-5105, 08430 | <p>Inicialment, el jardí presentava camins delimitats per arbusts retallats que formaven cercles, centrats per dos sortidors, i als costats horts i arbres fruiters. Malauradament, les despeses en manteniment que això suposava van obligar a reduir aquestes formes de caràcter manierista al jardí actual. El jardí està datat a la porta, 188-, i estava adscrit al moviment historicista.</p> | 41.6307100,2.3495000 | 445817 | 4608980 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76890-foto-08181-317-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76890-foto-08181-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76890-foto-08181-317-3.jpg | Legal i física | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No es va poder realitzar el treball de camp a l'interior de la finca, motiu pel qual les imatges foren extretes del Pla Especial de Patrimoni de la Roca del Vallès (2011). | 116|119|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 76891 | Elements de la façana de l'Ajuntament vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-de-la-facana-de-lajuntament-vell | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CARRERAS I CANDI, F. (1988): 'Lo castell de la Roca del Vallès' Reedició feta pel Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès. (la 1ª edició va ser editada per l'Avenç l'any 1895). FERRER I LLOBET, P. (1993): 'Plaça de la Vila i carrer Església (II)' dins Revista Roquerols nº 89, La Roca del Vallès, abril 1993. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVI-XVIII | <p>Tot i que l'edifici de l'Ajuntament vell va haver de ser enderrocat per evitar el seu enrunament, els elements de la façana principal es desmuntaren i conservaren. Aquests elements es corresponen amb els emmarcaments en pedra de les obertures presents al parament. Cal indicar que la façana estava ordenada simètricament mitjançant dues obertures (una a la planta baixa i l'altra al pis) per cada una de les tres crugies que distribuïen l'espai interior de la construcció. Destaquen els emmarcaments de les dues finestres i el balcó de la planta pis, bastides en granit i en també en pedra calcària. Les finestres eren rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus escairats i els escopidors motllurats. En ambdós casos, les llindes són d'arc conopial amb arquets i decorades, i estaven sostingudes per impostes motllurades. Pel que fa al balcó central, també presentava els brancals bastits amb carreus escairats i la llinda d'arc conopial decorada amb arquets, en aquest cas amb testes d'àngels. Al centre de la llinda hi ha una inscripció gravada damunt d'un relleu assimilat a un escut, sostingut per dos animals, amb el següent text: 'FRANCESCH LANSA 1557 IHS'. La llinda està sostinguda per dues impostes decorades amb un bust femení i un altre de masculí, amb columnetes que ressegueixen els cantells dels muntants. Els emmarcaments de les obertures de la planta baixa consistien en una senzilla finestra rectangular amb llinda plana, les restes dels brancals que emmarcaven el portal principal, format per carreus escairats, i l'emmarcament del portal d'arc rebaixat que donava accés al Casal del Jove, ubicat a la crugia de tramuntana de la construcció. Actualment, aquest elements estan emmagatzemats a l'interior de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, propietat de l'Ajuntament, a l'espera de ser reubicats en un edifici públic encara per determinar.</p> | 08181-318 | C. del Girasol, 1, 08430 | <p>La referència més antiga de la que disposem apareix al fogatge de l'any 1553, on hi consta el cognom Lança. Segons sembla, l'edifici es correspon amb l'antic hostal del sr. Marquet, documentat l'any 1496. Carreras i Candi, però, identificà la construcció amb l'antic hostal d'en Torrens. Per Mossèn Jordi Sales, aquesta dada no és correcta donat que la casa de can Torrents estava situada entre can Roc i can Ridameya, i per tant, ubicada uns quants metres més al nord de l'Ajuntament vell. El 18 d'octubre del 2005, a conseqüència de les fortes pluges, es va esllavissar part de la façana principal, fet que propicià el posterior enderrocament. És força probable que els emmarcaments en pedra de les obertures procedeixin de les runes del castell de la Roca.</p> | 41.5892800,2.3313700 | 444271 | 4604392 | 1557 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76891-foto-08181-318-3.jpg | Legal i física | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La data present a la llinda del balcó central del pis probablement indiqui el moment de construcció original de l'edifici, que pel que sembla comptaria amb una coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, la qual entre els segles XVIII i XIX, s'hauria transformat mitjançant el canvi dels sentits dels pendents, anivellant així el coronament de la façana principal. Alhora, les obertures de la planta baixa foren modificades i la finestra central del pis va ser transformada en balcó. El portal d'accés principal a les oficines de l'Ajuntament, del que es conserven alguns carreus escairats, fou transformat entre els segles XIX-XX. | 94|93 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||
| 76896 | Can Reurell / Can Raurell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-reurell-can-raurell | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | L'exterior està un xic descuidat. Es troba en un cert procés de degradació. | <p>Masia d'època moderna, paradigma de l'arquitectura rural , que es troba, juntament amb altres construccions annexes i adossades, a prop de la carretera de Valldoriolf, vora uns camps de conreu i la C-60. La construcció primigènia és de planta rectangular orientada a migdia i consta de plata baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Els trets més destacats de l'edificació es troben a la façana principal, on es poden apreciar un finestra en el primer pis, d'arc a nivell, emmarcada amb carreus de bella factura. La porta d'accés ubicada a la planta baixa, és d'arc de mig punt bastida amb dovelles grans. Per últim s'aprecia un forn semicircular que sobresurt del parament. La resta de l'aparell és de pedra vista desbastada. Cal esmentar que la masia, amb les edificacions adossades posteriors, que no presenten cap tret rellevant, conforma una planta trapezoïdal, i no rectangular, con en el cos original.</p> | 08181-323 | C/ Martí Grivé, 29 1er 2a, 08430. | 41.5934000,2.3028100 | 441894 | 4604868 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76896-foto-08181-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76896-foto-08181-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76896-foto-08181-323-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Cal esmentar que l'heretat ha estat dividida en dues propietats de les quals Can Raurell es correspon amb el cos est. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 76897 | Can Vidalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidalet | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia d'època moderna, paradigma de l'arquitectura rural, amb diferents ampliacions i reformes, que es troba aïllada en el bosc. La construcció primigènia és de planta rectangular orientada a migdia i consta de plata baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Els trets més destacats de l'edificació es troben a la façana principal, on es poden apreciar quatre finestres a l'alçada del primer pis, totes ells d'arc a nivell, i on destaca dos d'elles que es troben amb els emmarcaments vistos mitjançant carreus de bella factura i on s'aprecien, a sendes llindes, les inscripcions 1720 i 1771. La porta d'accés, ubicada a la planta baixa, és d'arc de mig punt bastida amb dovelles grans. Cal esmentar que a sobre la dovella clau es pot llegir la data 1772. A més a més s'aprecia un rellotge de sol on s'aprecia els noms Antoni Roselló i Maria Roselló i la data de 1908. Per últim esmentar que tant a ponent com a tramuntana té dos cossos adossats de planta rectangular i amb teulada pròpia. Tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc.</p> | 08181-324 | Carretera de la Roca a Òrrius BV-5001, 08430. | <p>Les diferents dates que es poden apreciar a la façana principal (1720, 1771 i 1772) ens indiques que la construcció s'ha d'enquadrar dins del segle XVIII, on va tenir diferents reformes o fases constructives. D'altra banda al data del rellotge ens indica quan aquest va ser pintat a la façana per primera vegada.</p> | 41.5743300,2.3388400 | 444881 | 4602727 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 76898 | Can Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-capella-0 | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | <p>Masia d'època moderna, paradigma de l'arquitectura rural, amb diferents ampliacions i reformes, que es troba aïllada entre camps de conreu al barri de Gasuacs El cos principal és de planta rectangular orientada a migdia i consta de plata baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta obertures rectangulars a mode de finestres tant a la planta baixa com al pis, i un accés principal que és d'arc rebaixat sobre el que s'aprecia una petita coberta a una vessant. L'únic tret rellevant és una escala exterior que dóna accés al segons pis directament i un rellotge de sol que es troba en molt mal estat i que ha perdut la pintura que presentava. A ponent d'aquest cos s'adossen, consecutivament, dos més, també de planta rectangular i teulada pròpia que no estan destinats a vivenda, sinó que s'utilitzen com magatzems. Per últim mencionar que tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc.</p> | 08181-325 | Barri Gasuacs, Can Capella, 08430. | <p>Segons el 'Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès' la construcció s'ha d'enquadrar dins del segle XVIII.</p> | 41.5896800,2.3527800 | 446056 | 4604423 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76898-foto-08181-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76898-foto-08181-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76898-foto-08181-325-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 76899 | Can Ronses / Can Ronces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ronses-can-ronces | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment del ferro-ibèric que es troba situada entre el turó Gros de la Roca i Sant Bartomeu, a la zona de bosc de la masia enrunada de Can Ronses. En aquesta zona es va localitzar diferent material arqueològic (un sageta trapezoïdal de sílex de color blanc-rosat, ceràmica ibèrica grollera i a torn), al costa del bosc en els marges del camí. Malauradament no es va detectar cap estructura.</p> | 08181-326 | Carretera de La Roca a Òrrius (BV-5106). | 41.5715800,2.3388200 | 444877 | 4602422 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76899-foto-08181-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76899-foto-08181-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76899-foto-08181-326-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 76900 | Turó Gros / Turó de can Santpere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-gros-turo-de-can-santpere | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut. | <p>Jaciment ibèric situat al vessant de migdia del Turó de Can Santpere, en una zona de feixes de conreu envoltades per bosc. En aquesta zona es va trobar una muralla de pedra seca de 11 m amb orientació est-oest, amb diferents murs perpendicular que creaven habitacions, que hom interpreta com un petit poblat ibèric. Josep Estrada realitzar uns sondeigs i va detectar una potència de 50 a 70 cm. S'ha d'esmentar que el mateix Estrada hi situava una torre de planta rectangular de, també, pedra seca. D'altra banda es va trobar material ceràmic d'època ibèrica (fragments de kalathos i ceràmica a torn).</p> | 08181-327 | Turó Gros, 08430. | <p>El jaciment fou localitzat per Josep Estrada. Posteriorment en una prospecció efectuada l'any 1992 no es van poder localitzar les restes d'estructures. En l'actual realització del mapa, donat la frondositat de la vegetació no s'ha pogut detectar les estructures.</p> | 41.5803500,2.3358300 | 444635 | 4603398 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76900-foto-08181-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76900-foto-08181-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76900-foto-08181-327-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 76901 | Can Tàpies / La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tapies-la-torreta-0 | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment d'època romana localitzat en una zona urbanitzada molt a prop del límit municipal occidental, limítrof amb Granollers, coneguda com La Torreta. Àmbit urbà delimitat entre els carrers d'Aragó, Josep Torelló, de València i Ramón y Cajal. El mapa de patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya té inventariat, amb el codi 1956, el jaciment de Can Tàpies/La Torreta. Aquest es descriu com una vil·la romana, que fou documentada durant els anys 40. La vil·la, datada en un context imperial, fou destruïda en urbanitzar-se tot el sector que ocupava. La documentació de l'època parla d'un assentament romà amb estructures d'habitació i de material ceràmic que consisteix en gran quantitat de tègula, dolia i ceràmica comuna. També varen documentar un forn de secció cilíndrica i fragments de paviment. L'arqueòleg J. Estrada, a partir dels treballs de prospecció que efectuava, conjuntament amb d'altres membres del Museu de Granollers, el va documentar i en va donar coneixement a través de diverses publicacions (ESTRADA: 1967:163). Va ser el mateix autor que va datar aquest jaciment com a vila imperial. En una altra publicació (ESTRADA: 1993: 101), el mateix autor indica que el 6 de març de l'any 1976 havia revisat 'entre altres indrets el forn romà de Can Tàpies' i descriu aquest com un forn rodó, amb el marge ple de teula.</p> | 08181-328 | CEIP La Torreta, c/ Aragó, c/ València, c/ Josep Torelló, c/ Ramón i Cajal, 08430. | <p>La Torreta va experimentar un fort procés de transformació urbana durant els anys 80 i 90 del segle passat, i encara més recentment es va construir el Centre Cultural La Torreta. Tot aquest procés es va fer sense cap tipus de control arqueològic fet que podria haver produït la destrucció de les restes descrites per J. Estrada. Així doncs, la manca d'estudis arqueològics intensius fa que la informació relativa a aquest jaciment sigui molt minsa, si bé cal esmentar que les restes arqueològiques descrites per J. Estrada han estat destruïdes.</p> | 41.6034900,2.2990900 | 441593 | 4605991 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76901-foto-08181-328-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76901-foto-08181-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76901-foto-08181-328-3.jpg | Inexistent | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 76902 | Antic convent dels Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-convent-dels-caputxins | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. PUIGDOLLER I NOBLOM, R (19988): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | XVI-XIX | Desaparegut | <p>La situació del convent ha estat un fet altament estudiat per Puigdollers i Noblom. Segons l'autor (PUIGDOLLERS, 1998: 158), l'antic convent es troba situat en la intersecció de la rotonda del Convent Vell, el carrer Uruguai (dit antigament Camí dels Caputxins) i el carrer Veneçuela (l'antic camí del Convent Vell), en la zona on es troba a l'actualitat el dipòsit d'aigua, a escassos metres del límit oriental del municipi, limítrof amb Granollers. L'autor també ubica l'horta del convent en les 'actuals finques dels números 15, 17 i 17-19 del carrer Veneçuela i 27, 29 i 31 del carrer Aragó. A continuació d'aquest hi havia el convent i l'església, fins que el camí girava cap a orient, una mica després de l'actual dipòsit d'aigua, a la l'alçada del numero 27 del carrer Veneçuela' (PUIGDOLLERS, 1998: 160). Així de nord a sud estaria primer un hort, després l'església i el convent i finalment l'horta. En el seu llibre l'autor ubica en uns plànols la situació hipotètica del convent (PUIGDOLLERS, 1998: 335). Actualment la zona on era ubicat el convent és quasi imperceptible, les obres dutes a terme als anys 80 han esborrat els vestigis visibles de l'antic convent, encara així els testimonis orals de la gent del barri, situen i descriuen el convent, amb murs d'un metre d'alçada en el lloc descrit. Puigdollers en el seu llibre annexa unes fotografies, on es veuen estructures muràries que, segons l'autor, correspondrien a parts del convent (PUIGDOLLERS, 1998: 326-328).</p> | 08181-329 | c/ Venezuela 17, 08430. | <p>L'origen de l'antic convent del caputxins es troba ja arrelat en la tradició popular, aquesta recull que un grup de frares, tot cercant un lloc ideal per la construcció del futur convent de Granollers, trigaren tant en trobar quelcom que els agradés que els passà l'hora de dinar fent que aquests tinguessin gana. En aquell moment visualitzaren un pa tendre i decidiren, considerant aquest fet com un signe, bastir el convent en aquell lloc. Després que el bisbe de Barcelona Joan Dimes Lloris concedís el 10 de novembre de 1583 la llicència per la fundació caputxina, es realitzà el 18 de desembre del mateix any, durant la festa de la Mare de Déu de l'Esperança, la processó per clavar la creu en el terreny escollit. Així doncs el 15 de febrer de 1584, Dimecres de Cendra, es va col·locar la primera pedra, juntament amb algunes monedes de vuit i de quatre, en presència del degà del Vallès, del rector, dels jurats de la vila, del mestre de cases Antoni Grallufera, així com altres clergues. El final del convent arribà el 27 de febrer de 1812 quan, el general Lacy, durant la primera Guerra Carlista, dóna l'ordre d'enderrocar l'antic convent del caputxins per evitar que l'enemic tingués un punt de recolzament estratègic. La destrucció del convent va ser materialitzada després que els caputxins fixessin la seva nova residència a la casa que el cartoixans de Montalegre tenien a Granollers, on es mudaren entre finals de 1812 i principis de 1813.</p> | 41.6040600,2.2980500 | 441507 | 4606055 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76902-foto-08181-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76902-foto-08181-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76902-foto-08181-329-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 76903 | Ara d'altar de Santa Maria del Jaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-daltar-de-santa-maria-del-jaire | <p>COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA (n.d.): Francesc Folguera Grassi. Obtingut el 18 d'abril de 2011. DICCIONARI BIOGRÀFIC DE DONES (n.d.): Tecla Sala Miralpeix. Empresària tèxtil, benefactora. Obtingut el 18 d'abril de 2011. PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL JAIRE (2010): 25 anys de vida parroquial. Obtinguda el 14 de març de 2010.</p> | XX | <p>Ara d'altar de planta rectangular formada per un basament de fusta damunt del que es recolza una placa de marbre restituïda, que fa de taula. El basament està decorat seguint les línies arquitectòniques clàssiques. Presenta un sòcol motllurat damunt del que es recolzen pilastres estriades que alhora sostenen un entaulament i un fris motllurats. Els espais rectangulars entre pilastres estan decorats amb alts i baixos relleus de gran qualitat, relacionats amb diverses escenes de sacrificis. Aquests plafons, tres a les bandes llargues del basament i un a les curtes, estan delimitats per un marc decorat amb motius vegetals.</p> | 08181-330 | Església parroquial de Santa Maria del Jaire (Passatge Santa Maria del Jaire, sn, 08430) | <p>La parròquia de Santa Maria del Jaire, obra de l'arquitecte Vicenç Oliv', fou beneïda el 13 d'abril de 1986 i dedicada el 13 de març de 1988 pel Cardenal Arquebisbe Narcís Jubany. Segons informacions facilitades pel rector de la parròquia de Santa Maria del Jaire, mossèn Rodolf Puigdollers, l'altar havia format part de l'oratori privat de la sra. Tecla Sala. En concret, aquest oratori estava instal·lat al Casal Sant Jordi (c. Casp, 26 - c. Pau Claris, 81 de Barcelona), edifici construit per l'arquitecte Francesc Falguera entre els anys 1929-1931, per encàrrec de la sra. Tecla Sala. En posterioritat, la Generalitat de Catalunya el va cedir al Bisbat de Barcelona i aquest a la parròquia de Santa Maria del Jaire.</p> | 41.6040900,2.3006200 | 441721 | 4606056 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76903-foto-08181-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76903-foto-08181-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76903-foto-08181-330-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Simbòlicament, les escenes de sacrifici que es representen als plafons i la taula de marbre de l'ara d'altar fan referència a les noves directrius marcades al Concili Vaticà II. | 119|98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 76904 | Pila baptismal de Santa Maria del Jaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-santa-maria-del-jaire | <p>PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL JAIRE (2010): 25 anys de vida parroquial. Obtinguda el 14 de març de 2010.</p> | XX | <p>Pila baptismal ubicada als peus de l'església parroquial de Santa Maria del Jaire, en una de les cantonades que forma l'edifici, oberta a l'exterior mitjançant grans finestrals que il·luminen l'estança. La pila és de grans dimensions i està bastida en granit. Presenta un peu cònic damunt del que es recolza la pila, semicircular i sense decoració. Alhora, el conjunt s'assenta damunt d'un mosaic amb trencadís ornamentat, obra del ceramista Antoni Comella. El mosaic és polícrom i representa símbols i ornamentacions de caire religiós relacionades amb el sacrament del baptisme.</p> | 08181-331 | Església parroquial de Santa Maria del Jaire (Passatge Santa Maria del Jaire, sn, 08430) | <p>La parròquia de Santa Maria del Jaire, obra de l'arquitecte Vicenç Oliv', fou beneïda el 13 d'abril de 1986 i dedicada el 13 de març de 1988 pel Cardenal Arquebisbe Narcís Jubany. Segons informacions facilitades pel rector de la parròquia de Santa Maria del Jaire, mossèn Rodolf Puigdollers, el mosaic on s'assenta la pila és obra del ceramista granollerí Antoni Comella.</p> | 41.6040900,2.3006200 | 441721 | 4606056 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76904-foto-08181-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76904-foto-08181-331-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 76906 | Rellotge de sol de ca l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lalzina-0 | <p>La llegenda que l'acompanya diu així: 'EL TEMPS PASSA APROFITA'L BÉ'. També hi ha el nom de la casa i l'any de rehabilitació 1991. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-333 | 41.5935000,2.3562300 | 446346 | 4604845 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||||||||
| 76907 | Rellotge de sol de ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lesquerra | Està perdent el dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-334 | 41.5972300,2.3576400 | 446467 | 4605258 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||||||||
| 76908 | Rellotge de sol de can Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-capella | Encara que conserva l'agulla el dibuix s'ha perdut. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-335 | 41.5896800,2.3527800 | 446056 | 4604423 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||||||||
| 76909 | Rellotge de sol de can Cigala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cigala | <p>La llegenda que l'acompanya diu així: 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE NO SOM RES'. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-336 | 41.5897500,2.3654300 | 447110 | 4604423 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||||||||
| 76910 | Rellotge de sol de can Civit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-civit | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-337 | 41.5946400,2.2998800 | 441651 | 4605008 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||||||||
| 76911 | Rellotge de sol de can Claus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-claus | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-338 | 41.6030700,2.3511400 | 445930 | 4605910 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||||||||
| 76912 | Rellotge de sol de can Jep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-jep | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-339 | 41.5925600,2.3534200 | 446111 | 4604742 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||||||||
| 76913 | Rellotge de sol de can Montcau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-montcau | <p>El rellotge va acompanyat de la llegenda: 'ANY 1965'. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-340 | 41.5864900,2.3653900 | 447104 | 4604061 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||||||||
| 76914 | Rellotge de sol de can Marió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mario | <p>La llegenda que l'acompanya diu així: 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE NO VALEM RES'. També hi ha el nom de l'edifici, can Marió i l'any 1991. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-341 | 41.6004100,2.3489200 | 445743 | 4605616 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||||||||
| 76915 | Rellotge de sol de can Nebot Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-nebot-gros | Ha perdut el dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-342 | 41.5819400,2.3307900 | 444216 | 4603577 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||||||||
| 76916 | Rellotge de sol de can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ros | Ha perdut el dibuix | <p>L'única inscripció que l'acompanya és: 'AÑO 1893'. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-343 | 41.5922800,2.3510100 | 445910 | 4604713 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||||||||
| 76917 | Rellotge de sol de can Saladrigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-saladrigas | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-344 | 41.6123700,2.3410100 | 445094 | 4606949 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||||||||
| 76918 | Rellotge de sol de can Salvi Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-salvi-xic | <p>La llegenda que l'acompanya diu així: 'TEMPUS FUGIT'. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-345 | 41.5916400,2.3509500 | 445905 | 4604641 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||||||||
| 76919 | Rellotge de sol de can Sisó Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-siso-vell | Ha perdut el dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-346 | 41.6029900,2.3497300 | 445813 | 4605902 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||||||||
| 76920 | Rellotge de sol de la Torre de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-de-santa-agnes | <p>L'única inscripció que l'acompanya és l'any 1803. Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-347 | 41.6064000,2.3540400 | 446175 | 4606278 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||||||||
| 76921 | Rellotge de sol del carrer Catalunya, 145 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-catalunya-145 | Ha perdut el dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-348 | 41.5830500,2.3247800 | 443716 | 4603705 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||||||||
| 76922 | Rellotge de sol del Molí de la Roca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-la-roca-1 | XVIII-XIX | <p>Rellotge de sol de forma rectangular situat a la façana de migdia de l'antic molí de la Roca, en el volum de construcció medieval del conjunt. El rellotge està format per un revestiment arrebossat doble decorat amb la tècnica de l'esgrafiat. El rellotge en sí és ovalat, està decorat amb motius vegetals i florals i presenta una cartel·la central amb la següent llegenda: 'QUI TÉ SOL QUÈ MÉS VOL?'. A la part superior hi ha el sol, amb cara somrient, des del que surt el gnomos, de ferro, i està emmarcat per l'any de construcció 1661. A la part inferior del rellotge hi ha una petita inscripció que resa: 'CASTELLS 1981'. Probablement, aquesta darrera inscripció faci referència a la rehabilitació de l'element per part dels germans Castells, artistes destacats del municipi.</p> | 08181-349 | C. d'Anselm Clavé, 9, 08430 | 41.5889600,2.3252600 | 443761 | 4604360 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76922-foto-08181-349-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La resta de rellotges de forma quadrada o rectangular presents en diversos edificis del terme municipal de la Roca del Vallès, presenten les mateixes característiques tipològiques que aquest element. Majoritàriament s'ubiquen a les façanes orientades a migdia i molts d'ells estan pintats damunt dels revestiments arrebossats dels paraments exteriors. També n'hi ha d'esgrafiats i d'altres que estan bastits amb rajoles de ceràmica vidrada decorades. Cal destacar que alguns dels rellotges presenten peces de pedra i d'altres elements reaprofitats. Els gnòmons són de ferro. En alguns casos van acompanyats d'una llegenda associada relacionada amb el sol i el temps. Aquests elements són de cronologia diversa en ocasions amb les dates de construcció i rehabilitació de l'element, com el cas actual. | 98|119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||
| 76923 | Rellotge de sol del Molí de la Roca 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-la-roca-2 | Ha perdut el dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-350 | 41.5889600,2.3252600 | 443761 | 4604360 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||||||||
| 76924 | Rellotge de sol de can Campmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-campmajor | Es troba molt desmillorat i està perdent el dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-351 | 41.6299100,2.3303300 | 444219 | 4608903 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||||||||
| 76925 | Rellotge de sol de can Messeguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-messeguer | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-352 | 41.6112300,2.3480200 | 445677 | 4606818 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||||||||
| 76926 | Rellotge de sol de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>L'única inscripció que l'acompanya és: 'ANY 1525-1997'. Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-353 | 41.6050100,2.3544300 | 446206 | 4606124 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||||||||
| 76927 | Rellotge de sol de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-alta | Està perdent el dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-354 | 41.6194200,2.3229700 | 443597 | 4607744 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||||||||
| 76928 | Rellotge de sol del carrer Pep Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-pep-ventura | <p>La inscripció que l'acompanya diu: 'A LA ROCA EL SOL HI TOCA I A STA. AGNÈS ENCARA MÉS'. Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-355 | 41.5973100,2.3476400 | 445634 | 4605273 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||||||||
| 76929 | Rellotge de sol de cal Mates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-mates | Està perdent la pintura del dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAN LLEDÓ.</p> | 08181-356 | 41.5887100,2.3263000 | 443848 | 4604332 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,23 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.