Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60074 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-9 | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XIX-XX | Ha tingut reformes per adaptar l'edifici als usos canviants de la institució. | <p>Edifici exempt amb planta baixa i dos pisos. L'estructura és mixta de pilars de formigó i parets de càrrega. L'escala és de volta a la catalana. L'acabat exterior imita la pedra a la planta baixa i el totxo a la primera, sent la última planta d'acabat arrebossat. Les finestres de la planta baixa i del primer pis són balconades. Respecte a l'acabat interior de la zona ocupada per l'escala i la lluerna, ofereix una unitat de material que no es troba a la resta de l'edifici. La coberta és parcialment accessible, la resta és ocupada per una coberta a dues aigües i la lluerna. L'escala i l'espai definit per aquesta lluerna formen un nucli al voltant del qual es distribueixen els despatxos i les zones d'atenció al públic . Arquitectònicament parlant, el més interessant és la remodelació, l'entrada de llum per la lluerna, l'acabat de l'escala i la distribució que es desenvolupa al voltant d'aquesta zona central (PLA, sd.).La façana i el volum cúbic que ofereix li confereixen un cert aire de vil·la italiana. Es molt interessant la barana de balustres del capcer, centrada per un cos a manera de frontó, decorat amb relleus i que conté el rellotge, marca 'La Puntual', fabricat a Rubí mateix, datat el 1927, i un escut heràldic. Els detalls decoratius són d'estil neoclàssic. L'accés a l'edifici es fa per mig d'un pòrtic amb columnes i està rematat amb barana de balustres, presentant als finestrals baixos, geminats, sengles columnes dòriques (CASTELL, s.d.)</p> | 08184-1 | Plaça Pere Aguilera i Garriga, 1. 08191-RUBÍ | <p>Antiga casa dels Rufé, bastida l'any 1845 i adquirida per l'ajuntament l'any 1922. Les reformes es van efectuar entre 1923 i 1925, per l'arquitecte Muncunill.</p> | 41.4937700,2.0312600 | 419138 | 4594026 | 1923 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60074-foto-08184-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60074-foto-08184-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60074-foto-08184-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Lluís Muncunill i Parellada | L'edifici està contemplat dins el Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. L'espai urbà en el qual s'ubica , al llarg de la història va rebre diversos noms, així, en temps de la República li fou posat el de Fermín Galan, en època franquista, el de Joan Montmany (l'alcalde que feu l'obra) i l'any 1979 se li posà el nom de Plaça de la Vila fins que més modernament ha estat canviat per Pere Aguilera (TURU et alií, 2000). | 98|99|102 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||
| 60083 | Ca n'Alzamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalzamora | <p>AJUNTAMENT (2000) Inventari per localització. Rubí, Servei de Parcs i Jardins, Ajuntament de Rubí (13. 11. 2000), Document mecanografiat. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1995) 'Sant Pere de Rubí a l'època baix-medieval; segles XII, XIII, XIV i XV', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 309-318. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Informació oral de Josep Viladiu, abril de 2001. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) 'Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XIII | El propietari Joan Mas i Alzamora, va realitzar importants obres de conservació. | <p>Masia del tipus I. Conserva elements interessants, com els mecanismes de defensa, com murs buits per accedir a la coberta i corredors amb sortida a l'exterior. Sembla que sota l'arrebossat de la façana hi ha un rellotge de sol. Destaca també la portalada d'accés a la finca i a la casa. Destaquen les finestres amb festejadors i una conducció feta en pedra monolítica d'uns tres metres per transvasar el vi des dels cups a les botes (PLA, s.d.). La façana conserva finestres gòtiques del XV o XVI i la central, damunt el portal, llueix un blasó d'un avantpassat propietari del casal (RUFÉ, 1984a; 1997a). Existeix la canalització feta en pedra monolítica d'uns tres metres que servia per a transvasar el vi des dels cups a les botes (CASTELL, 1999 (encara que segons INVENTARI, 1999, només se n'aprecia la sortida). A la finca es troben segons Inventari de l'Ajuntament de Rubí de data 13.11.2000 Cupressus sp (4 exemplars) Ficus carica (1 exemplar). El celler, que està situat al fons de la casa es va refer a la dècada de 1960 per a la seva utilització com a garatge, no obstant es conserven dos dels quatre cups que hi havia. Aquests estan enrajolats a l'interior i conserven una boixa de pedra. En aquest espai els propietaris conserven mesures, guarniments dels animals, portadores, caparons, eines de pagès (INVENTARI, 1999).</p> | 08184-10 | Passeig de les Torres, 60, 08191 - RUBÍ | <p>Les primeres dades que es tenen són de l'any 1299. Coneguda en aquell temps per mas Mestres, després per Mas Argilagués, Manso Enderrocada i finalment, amb la denominació actual. Al segle XV pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Campanyà (Can Castanyer). El 1400, passà a la parròquia de Sant Cebrià de Aqualonga (Valldoreix) i més tard a Sant Cugat, on encara era el 1835 (SIERRA, 1989). L'any 1466, el monestir de Sant Cugat hi establí Joan Dodeny, àlies Argilagués. Llavors la masia passà a dir-se Mas Argilagués. L'any 1547 s'annexionà el Mas Malví, i l'any 1564 el Mas Martina (antic Mas Ardench), els dos de la parròquia de Rubí. L'últim terç del segle XVII hi entrà el pubill Pere Derrocada, i el mas prengué el nom de Mas Derrocada. L'any 1618, Jaume Sauleda, àlies Derrocada, vengué el mas a Francesc Sorribes. Al segle XVIII, la família Alzamora passà a regentar el mas, fins llavors dit Sorribes, i li donà el nom de Mas Alzamora. Des de l'any 1885, pertany a la parròquia i municipi de Rubí. El 1822, Josep Alzamora i Borrell atorgà testament a favor del seu fill Antoni, i, deu anys més tard, trobem un inventari de totes les pertinences de Ca n'Alzamora, on se cita el Manso Martino o Muli o Martines, situats a l'altra banda de la riera, prop de la casa Bogunyà i el Mas Malvi o Mas Joanet (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.4806400,2.0333600 | 419297 | 4592566 | a. 1299 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60083-foto-08184-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60083-foto-08184-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60083-foto-08184-10-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En terrenys d'aquesta heretat, l'any 1833, es va construir la primera fàbrica d'en Narcís Menard, denominada 'Vapor Vell' i dedicada a la elaboració de filats i teixits de cotó. Funcionava aprofitant l'aigua. Un enginy d'interès existia en aquesta casa i estava en funcionament encara a la primera meitat del segle XX. Es tractava d'un llibant, que servia per l'extracció 'd'aigua viva' mitjançant un sistema similar a un vis sens fi, que com un enginy d'Arquímedes, elevava l'aigua des d'un pou fins a un recipient des del qual es distribuïa per una canalització (Informació oral de Josep Viladiu, abril de 2001). No s'ha tingut accés a l'interior de la casa. | 93|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 60173 | Corredor Verd can Tapis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredor-verd-can-tapis | <p>SIMÓ, J.(2000a) Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Espai boscós semi-urbanitzat a la zona de can Tapis. Les zones filtre són espais que, tot i no ser espais lliures, formen part d'un connector ecològic i tenen una gran importància per les seves clares potencialitats connectores. Són espais residencials de baixa densitat, semiforestals, d'orografia accidentada i creuats per nombrosos torrents i torrenteres, característiques que els hi permeten garantir una certa permeabilitat ecològica al seu través, i que per tant, els qualifiquen com a espais integrants d'un connector ecològic. En el cas de Rubí les zones filtre coincideixen amb les urbanitzacions que hi ha a ponent de la Riera: Els Avets, La Perla del Vallès, Can Serrafossà, Can Ximelis, les valls de Can Bosc - Sant Muç, Can Mir, Castellnou, Can Barceló, Vallès Park i Can Solà.</p> | 08184-100 | Al NO del terme, 08191-RUBÍ | <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> | 41.4937600,2.0311300 | 419127 | 4594025 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60173-foto-08184-100-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 60174 | Cal Met Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met-lleo | <p>BATALLA GALIMANY, Ramon et alii (1994) Rubí a l'abast. Ciències socials I. Rubí: Ajuntament de Rubí BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999.</p> | XVIII | <p>Edifici de volum cúbic, planta rectangular, de tres pisos i golfes i cobriment per teulada a doble vessant. La seva façana nord està adossada a les altres cases que formen la illa. La resta de les façanes son exemptes, presentant una galeria de tres arcades orientada cap a ponent. És interessant la façana que es troba a migdia, presentant un rellotge de sol sobre d'una llegenda pintada que diu 'Cal Met Lleó'. A la planta baixa, voltat d'una tanca d'obra i reixes, existeix un pati amb safareig.</p> | 08184-101 | Carrer de Sant Pere, núm. 40, 08191-RUBÍ | <p>Ja es cita al segle XVIII, data en que es deia can Molins, i entrava dins la consideració de casa urbana (BATALLA et alií, 1994). L'any 1806 apareix en documentació el topònim 'camp de Panical', referit a les terres del mas Serra del Padró. Una altra cita important en la documentació escrita data de l'any 1863 en que l'Ajuntament de Rubí demana al propietari d'uns camps (probablement els de Panical) que deixin espai per un carrer que enllaci els carrers de Sant Isidre i Sant Pere. Aquest era Mariano Molins, de cal Met Lleó (BEL, 1996). Els propietaris eren Jaume i Mariano Molins, pare i fill, aquests volien urbanitzar les seves terres, conegudes com el camp de Panical. Aquest era un espai que comprenia els carrers Sant Pere, Magallanes, mestre Feliu, Sant Miquel i bona part del carrer Sant Isidre. Sembla que tots aquests terrenys els havien anat comprant en petites parts des de l'any 1800 a can Serra del Padró. La família Molins procedia de Barcelona, on era propietària de terres en l'anomenat Camp de la Bota i, també, hi dirigien alguns comerços i tavernes des del segle XVIII. En el pla d'urbanització veiem que aquell tros de carrer tallat que comença en el carrer Sant Pere, davant de cal Met Lleó, en direcció al col·legi Pau Casals, havia de continuar recte fins el carrer Mestre Feliu, i s'havia de dir carrer Molins mentre que el carrer Mestre Feliu s'havia de dir Sant Mariano. Tot això va ser un projecte del 1863 que no es va realitzar. L'actual propietària, Maria Molins, diu que el mot de cal Met Lleó, ve del seu avi Jaume, de qui es deia que era fort com un lleó (BEL, 1996).</p> | 41.4915300,2.0330100 | 419281 | 4593775 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60174-foto-08184-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60174-foto-08184-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60174-foto-08184-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una construcció tradicional amb fesomia de masia, encara que sempre ha estat un edifici urbà d'habitatge plurifamiliar. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 60175 | Jaciment de la Torre Montserrat Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-torre-montserrat-viver | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Per informació escrita se sap de l'aparició d'uns enterraments amb abundants trossos de teula romana i ceràmica de la mateixa època. En Joan Roura va poder excavar dues sepultures. En una d'elles va aparèixer un esquelet sencer amb una moneda del segle I aC als seus peus (BEL, 1996).</p> | 08184-102 | C/ Torres Oriol, 08191-RUBÍ | <p>Les troballes van sortir el 1925, al fer-se els fonaments de la torre de Montserrat Viver, al carrer de Torres Oriol (antic camí de Sant Cugat) pel constructor Eduard Cortina, segons una notícia a la premsa de l'època.</p> | 41.4898900,2.0378100 | 419680 | 4593589 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60175-foto-08184-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60175-foto-08184-102-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60176 | Inscripcions romanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcions-romanes | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, C. (1982) 'Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 5, pp. 81-104, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MAYER, M. (1982a) 'Una nova inscripció romana de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 110-113, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MAYER, Marc; RODÀ, Isabel (1989) 'La contribució de la recerca epigràfica per a la història de Rubí' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 175-180, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | <p>Es consideren dotze, a la vista dels estudis fets sobre aquest interessant document arqueològic, les inscripcions trobades al terme de Rubí que serveixen per ajudar a reconstruir la seva història de l'antiguitat: 1. Inscripció procedent de can Fatjó, conservada al Museu de Rubí. Part inferior d'un altar de gres de can Fatjó. Basa motllurada per tots quatre cantons. Transcripció 'A (...) fill o filla de (...) us, ha complert el seu vot de bon grat i en justícia'. El monument hauria mesurat, com a màxim, 50 cm. (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 2. Inscripció procedent de can Fatjó, conservada al Museu de Rubí. Part inferior d'un altar de gres de can Fatjó, a la qual s'ha afegit un coronament que podia haver estat d'un altre monument. Es tracta d'una petita ara votiva. (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 3. Inscripció procedent de can Fatjó, conservada al Museu de Rubí. Angle superior esquerra d'una placa no motllurada de marbre gris. Es tracta d'una làpida funerària als Deus Manes. No pot ser anterior al segle II (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 4. Inscripció procedent de can Fatjó, conservada al Museu de Rubí. Orella d'altar de 'pavinazzo brecciato' de l'Àsia Menor. Presenta una lletra S gravada molt profundament, probablement indicava la posició. (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 5. Inscripció procedent de ca n'Oriol conservada al, Museu de Rubí. Part superior d'un altar fet en gres de can Fatjó. Trencada en dos fragments que lliguen. La cornisa, en ressalt, ha estat destruïda. L'altar és opistògraf i té una perforació a la part inferior, resta d'una utilització. El seu contingut és: 'Al Deu B(...) han complert el seu vot de bon grat i en justícia, Charis i Irineu'. La divinitat sembla ser Bel (Mercuri), relacionable amb divinitats prerromanes i en relació amb activitats comercials. També cal tenir en compte que Irineus és nom grec de condició servil, similar al cas de Charis, conegut a Tarragona (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 6. Per l'altra cara presenta una altra inscripció. El text, opistògraf es gravat en sentit invers, reconeixent-se només 'Iulius'. Cal pensar en un text votiu (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 7. Inscripció procedent de ca n'Oriol, conservada al Museu Arqueològic de Barcelona (núm. Inv. 2.568), en un monument funerari reconstruït. La traducció de la làpida és com segueix 'Luci Porci Nepos jau aquí, (mort) a l'edat de 27 anys. Porcia Serana, filla de Luci, la seva mare (ha fet aquest monument)'. El difunt no estava inscrit a cap tribu. El fet que el fill porti el nom de la mare fa pensar que aquell va morir abans de nàixer el fill. Pel que fa a la dedicant presenta paral·lels a Aeso. Pel tipus de formulari i l'escriptura sembla poder-se datar al segle I dC i a l'indicar els anys del difunt, sembla probable que sigui datable dins la primera meitat (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 8. Inscripció provinent de la cova Solera (ca n'Alzamora). Trobada el 1947 i dipositada al Museu de Rubí. Es tracta de l'angle inferior esquerra d'un pedestal en calcària de Santa Tecla. Es distingeix clarament 'EX / BAET...'. Això faria pensar en la cloenda d'una fórmula honorífica similar a 'per decret dels decurions del senat de Baetulo' (Badalona). Una interpretació més difícil és la de 'De la provincia Baetica', normal en dedicacions de comerciants d'oli, però llavors caldria explicar com es que ha aparegut a Rubí (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 9. Inscripció procedent de can Xercavins i dipositada al Museu de Rubí. Fragment de banc de pedra de Santa Tecla. Restes de motllura a la cara inferior, a la part davantera del seient, mentre que la superior aniria adossada. La lletra és una bella capital quadrada elegant. Apareix el nom del personatge en nominatiu (L. FVRIVS) pot correspondre tant al dedicant com a l'homenatjat. Podria correspondre a finals del segle I dC (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982).</p> | 08184-103 | 08191-RUBÍ | <p>L'única menció escrita d'època antiga que s'ha tendit a relacionar amb Rubí és la de Ptolomeu, matemàtic astrònom i geògraf egipci que va traçar en grec, a mitjan segle II, una descripció geogràfica de l'Imperi romà. En fer la descripció de la Laietània menciona la ciutat de Rubricata, la qual cosa ha fet que des d'època medieval es tractés de localitzar-la, disputant-se la seu, amb major o menor fortuna, Molins de Rei, Martorell i Rubí. No hi ha proves fefaents però la densitat de troballes arqueològiques i epigràfiques pot fer pensar que la importància d'ocupació romana en terres de l'actual Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 21-22). La tipologia de les inscripcions: quatre de votives, dues d'honorífiques i cinc possiblement funeràries, a més d'un mil·liari, i un altre amb la denominació IVLIVS (MAYER, RODÀ, 1989), donen informació de la complexitat d'aquest territori a l'Antiguitat, ja que en els ambients rurals, són estranyes les làpides que no són estrictament funeràries, sense que això vulgui dir que es tracta d'un ambient urbà.</p> | 41.4937600,2.0311300 | 419127 | 4594025 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60176-foto-08184-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60176-foto-08184-103-2.jpg | Física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció)/ 10, Inscripció trobada a can Vallhonrat. Troballa efectuada pel Sr. Margenat l'any 1982 entre la runa de l'enderroc d'aquesta casa juntament amb fragments de tegula, dollia i pedres de molí. Dipositada al Museu de Rubí. Es tracta del fragment central d'una làpida de marbre blanc vetejat de gris de Carrara. Sembla que fou gravat aprofitant un tros de motllura. Podria tractar-se d'una placa funerària, tal vegada corresponent a Caius Egantuleius, Egnatulus o Erutius, coneguts a Tarragona amb el mateix praenomen. Es pot datar a finals del segle II o inicis del segle III (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982)./ 11. Inscripció apareguda a Rubí dipositada al Museu Episcopal de Vic, número inventari 5.922. Placa no motllurada de marbre blanc destinada a anar encastada en un monument funerari. La traducció és la següent: 'Als Deus Mans. A Clodi Urs, el seu llibert que bé ho mereixia, Marc Clodi Higí i Clòdia Gratilla i per a ells mateixos i per als seus varen fer (aquest monument)'. Està feta amb capital quadrada amb tendència a lletra actuària. Epitafi on apareixen dos persones amb el mateix nomen cosa que indicaria dos colliberts o un llibert de l'altre. Existeix una família jurídicament constituïda. La invocació als Deus Manes, la fórmula i l'absència de prenom conviden a datar la inscripció a la segona meitat del segle II (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 12. Inscripció romana apareguda tocant a la capella de Sant Genis. Està dipositada al Museu de Rubí per donació del Sr. Pere Grau. Es tracta del fragment superior central d'un pedestal. Es una pedra calcària, presentant concomitàncies amb calcàries de Tarragona i Garraf. La traducció és la següent 'A Domici Macrí?, fill de Macer…' Està fet amb lletra capital quadrada. El paral·lel més semblant es troba a Montoro (Còrdova), encara que també hi ha Domicis a Barcino i Tarraco. Es tracta d'un individu que va seguir un cursus honorum municipal. La cronologia és de la segona meitat del segle I dC, encara que podria ser de la primera meitat del segle II (MAYER, 1982) Han aparegut 12 inscripcions al terme de Rubí, a les que a la bibliografia rubinenca afegeix normalment dues més trobades a ca n'Estaper del terme de Castellbisbal (una d'elles sembla que encara que era d'aquella finca podria haver estat trobada en terme de Rubí). S'han trobat 16 a Terrassa i 11 a Caldes de Montbui (BENCOMO et alií, 1986: 42). | 83|80 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60177 | Retaule Major de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-pere-0 | <p>BENCOMO I MORA, Carme. (1996) 'Rubí a l'Edat Moderna: una síntesi general', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 325-339. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. COMELLAS I ROSIÑOL, Josep (1996) 'Una aproximació al retaule major de l'església parroquial de Sant Pere de Rubí (s. XVII)', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 350-363. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ROVIRA, Lurdes (1981b) 'Parròquia de Sant Pere de Rubí sobre apunts de Josep Serra (II)' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 2, pp. 10-11, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1992) Retaule de l'Altar Major - s. XVII-. Rubí: Miquel Rufé i Majó. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1987a) Sant Pere de Rubí els darrers 200 anys. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XVII | Les restes del retaule que han arribat fins als nostres dies han estat restaurades el 1986 (RUFÉ, 1992) | <p>Està format per vuit peces. Les figures tenen molta expressivitat i una gran riquesa de color per la qual cosa ofereixen un aspecte molt viu. Les taules corresponen a aquests noms: Adoració dels Reis, Quo Vadis, Sant Ramon de Penyafort, Sant Francesc d'Asís, La crucifixió de Sant Pere, La circumcisió del Senyor, Sant Sever, Sant Pacià (BENCOMO, 1996). Actualment estan exposades a l'església de Rubí, encara que fora del lloc exacte pel qual van ser concebudes. No se sap amb seguretat si l'escultura exempta de Sant Pere que actualment es conserva a la capella-baptisteri, formava part del mateix conjunt.</p> | 08184-104 | Plaça del Dr. Guardiet, 4 i 5, 08191-RUBÍ | <p>A l'arxiu notarial de Terrassa es conserva, datat l'any 1599, el contracte produït entre el rector de Sant Pere, Miquel Oriol i Antoni- Joan Riquer, obrers parroquials, amb els escultors Francesc i Jaume Rubió, pare i fill de Moià, per realitzar els retaules de l'altar major de Sant Pere (ROVIRA, 1981b). Resulta d'interès la descripció que es fa de l'obra, feta en fusta d''alba', en la qual s'havien d'esculpir '...deu figures de bulte i cinc taulons de relleu amb les pilastres o columnes, i altres coses ...' (ROVIRA, 1981b). El retaule es va acabar l'any 1609, encara que la major part dels treballs estaven enllestits des del 1607 (ROVIRA, 1981b). En aquell any, es van comprar dos xiprers a Sant Vicenç dels Horts (RUFÉ, 1982). El 18 d'abril de l'any 1610 la universitat de Rubí celebrà consell al cementiri de la parròquia i, l'Honorable Joan-Pere Casanoves feu un llarg i raonat parlament per demanar als habitants de la població uns delmes o contribució per pagar als escultors Francesc i Jaume Rubió, autors del retaule de l'església (RUFÉ, 1984a; 1997a). El pintor de dit retaule fou Joan Bassí, que comença a pintar l'obra a mitjans d'octubre de 1615. Un document de l'any 1624 escrit per Bassí parla de que la seva obra ja havia estat abonada (ROVIRA, 1981b). Actualment el retaule, restaurat, es troba a la capella del Santíssim (BENCOMO, 1996).</p> | 41.4919800,2.0301800 | 419046 | 4593828 | 1609 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60177-foto-08184-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60177-foto-08184-104-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Francesc i Jaume Rubió | Francesc Rubió és un artífex cinc-centista possiblement molt important, perquè contribuirà decisivament, juntament amb altres, a la difusió dels models clàssics, dins el context cultural del XVII (COMELLAS, 1996). | 94 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||
| 60178 | Jaciment de can Serrafossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-serrafossar | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. VILALTA, Jordi (1987d) 'Tres nous fragments de ceràmica de vernís negre del terme de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 27, p. 340-342. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | La constant roturació del terreny va destruint les estructures (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>A la vessant O del torrent de can Balasc o Fondo, sobre una terrassa de can Serrafossar, al damunt d'aquesta masia, existeix una elevació que configura un esperó suau seccionat per la construcció de l'antic camí a Castellbisbal. Aquesta elevació domina el torrent de Serrafossar. Les restes localitzades són en superfície i han estat posades al descobert per l'acció del conreu, apareixent materials constructius (pedres, restes de morter i fragments de picadís) i fragments de ceràmica d'entre els que destaquen: terra sigillata lucente, africana C, africana D1 i D2. (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999; JÀRREGA, 1988; MORO, 1990). A més apareix ceràmica comuna, àmfora i marbre, tractant-se d'una possible vil·la. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 44). Es localitza, també, terra sigillata hispànica i africana D. Ha aparegut un fragment ceràmica campaniana forma Lamb. 5-7, datable a finals del segle II aC i inicis del segle I aC (VILALTA, 1987d). Al mig del camp es veuen les restes d'un dipòsit per fer caldo bordolés.</p> | 08184-105 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | 41.4924600,1.9978300 | 416346 | 4593912 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60178-foto-08184-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60178-foto-08184-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60178-foto-08184-105-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al catàleg de jaciments arqueològics elaborat per A. MORO (1990), apareix aquest jaciment com a CAN SERRAFOSSAR, però, en canvi, a la CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) la descripció i la localització corresponen a la fitxa de TERRENYS DE CAN SERRAFOSSÀ, que en aquest inventari s'ha denominat amb el topònim específic de CAN SERRAFOSSAR, per tal de facilitar la localització. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60179 | Jaciment de can Pi de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pi-de-la-serra | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí P.R.C. (1984b) 'Coses d'abans (8)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 37, Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Jaciment romà (BENCOMO et alií, 1986: 44). Han aparegut ceràmica comuna, tegula i restes de paviment, tractant-se d'una possible vil·la romana. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49) destacant-se d'entre ells un fragment d'àmfora africana probablement baiximperial, així com fragments de TS Africana A (JÀRREGA, 1988).</p> | 08184-106 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | <p>Probablement aquest és el lloc que es descriu a l'any 1925 al fer-se una excursió per aquella contrada: 'es troba a la vinya de la família Mumany (cul d'or). Apareixen totxos gruixuts, tegules, dollia, picadís, peces de teler, llànties de terrissa, etc..... Es recullen algunes pel Museu ' (P.R.C., 1984).</p> | 41.4988200,1.9958600 | 416190 | 4594620 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60179-foto-08184-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60179-foto-08184-106-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60180 | Vinya de cal Ximelis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-cal-ximelis | <p>(Informació oral J.M. Carrera Esteve, abril 2001).</p> | <p>Peça de terra que s'estén per la vessant de cal Ximelis, baixant cap el camí que passa pel torrent Fondo. Actualment pertany a dos propietaris: els germans Carrera Esteve i el senyor Joan Giménez. Ambdues propietats apareixen delimitades per dues fites de propietat que porten les inicials 'J.B.' (Joan Bentosa). Actualment es conreen les següents varietats de raïm: xarel·lo, parellada, macabeo, malvasia, picapoll, ressets, panses, moscatell i sumoll. A la vinya hi ha una barraca i un safareig. Al costat de la barraca hi havia, abans, un pou i una sínia, encara que van ser destruïts per les arrels d'una figuera. Alguns ceps són centenaris, o gairebé, com és el cas del conegut per 'l'Avi', de fertilitat extraordinària, arribant a oferir fins a 50 kg. (3 coves de raïm), cada collita. (Informació oral J.M. Carrera Esteve, abril 2001).</p> | 08184-107 | Camí de Ximelis, 08191 - RUBÍ | <p>Aquesta vinya va ser adquirida per la família Esteve a la segona dècada del segle XX, al mateix temps que una casa a cal Ximelis. Des que els germans Carrera Esteve porten el conreu de la vinya (fa uns 25 anys) han instituït el costum de celebrar el final de verema amb un esmorzar que nomenen 'la coberta', amb les persones que els han ajudat, tots jubilats, que saben l'ofici de veremador (Informació oral de J.M. Carrera Esteve, abril 2001).</p> | 41.4979400,2.0078900 | 417193 | 4594511 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60180-foto-08184-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60180-foto-08184-107-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una de les vinyes de Rubí, la qual posseeix, a més a més, d'un valor simbòlic intrínsec. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 60181 | Pollancreda al pont de cal Ximelis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-al-pont-de-cal-ximelis | Es tracta d'un espai d'una gran bellesa estètica, amenaçat pels canvis en l'estructura del territori i amb elements estranys com tanques de propietat. | <p>En una zona ombrívola, a la llera inundable del torrent Fondo, es troba un interessant conjunt de pollancres que creixen a un ambient humit i que al costat del torrent i el pont formen una unitat paisatgística destacada tan sols trencada per l'agut soroll dels gossos d'una gossera que es troba molt a prop.</p> | 08184-108 | Torrent Fondo, 08191-RUBÍ | 41.4982800,2.0055900 | 417001 | 4594551 | 08184 | Rubí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60181-foto-08184-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60181-foto-08184-108-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un lloc petit, però d'una gran bellesa, si no es té en compte el context. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 60182 | Jaciment de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-bosc | <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984a) 'Coses d'abans (6)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 35, Rubí. VILALTA, Jordi (1985b) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 18, p. 46-52. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | III aC - V | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Jaciment arqueològic localitzat als voltants de la masia de can Bosc, avui zona urbanitzada. Es desconeix la seva situació exacta, ja que tan sols apareix material ceràmic superficial. Per les rodalies, encara que sense referència precisa del lloc d'aparició de la troballa, es localitzà un cap de Bacus (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999). Hi ha ceràmica romana comuna, tegulae, terra sigillata, àmfora i dollia. Es tracta d'una possible vil·la romana i hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). El cap de Bacus està fet amb pedra de tipus 'giallo antico', procedent de Xemtou al Nord d'Àfrica (ÁLVAREZ, MAYER, 1982).</p> | 08184-109 | Al nord de la masia, 08191-RUBÍ | <p>Existeix una descripció que parla d'una excursió de l'any 1925 on es diu 'seguint pel camí d'Ullastrell, fins molt a la vora de can Bosc, a la carena de la vinya que havia estat del meu avi, Vicenç Cortina i Roig 'el manxa de Ximelis', on feia un temps el meu pare i jo ja hi havíem excavat una sepultura i, encara hi trobem restes de ceràmica i teules' (P.R.C., 1984a). F. Margenat va recollir material que es troba dipositat al Museu de Rubí (MORO, 1990).</p> | 41.5105700,2.0054700 | 417007 | 4595915 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60182-foto-08184-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60182-foto-08184-109-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 60084 | Castell de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-genis | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. MARGENAT, Francesc (1982a) 'Notes històriques del Rubí medieval (ss. IX-XV' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 119-120, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1985a) 'Índex dels documents històrics de Rubí (s. XI)', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 358-370. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1987) 'El Castell de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 24, p. 216-221. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1995) 'Rubí a l'època alt-medieval', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 297-308. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MERINO, Joan Miquel (1982) 'Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 114-118, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A.. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1961) Ermites del Vallès. Barcelona: Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya (Barcelona, Ed. Rafael Dalmau. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1983) Ermites del Vallès. Sant Cugat del Vallès: ER. Edicions Catalanes. VILALTA, Jordi (1983) 'Sant Genís: la mort d'una ermita mil·lenària', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 10, pp. 187-190. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | X - XIII | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades. | <p>A ponent de les runes de l'ermita de Sant Genis, que es troba a la part més ample d'un esperó, es localitzen les restes del primitiu castell de Rubí, a l'extrem de l'esperó. Està delimitat per la confluència dels torrents de Ximelis i del Palau que formen el torrent de Serrafossar. L'esperó està en disposició E-O i està format per dues terrasses on es localitzen les restes arquitectòniques. Els talls són quasi verticals a llevant i nord, pronunciat a l'O i suau a l'E. L'estructura arquitectònica correspon a una petita edificació (MORO, 1990), Ha aparegut ceràmica pentinada del segle IX i espatulada del segle X, a més d'altres ceràmiques dels segles XI, XII i inicis del segle XIII (MARGENAT, 1982a). També sembla que apareix material romà (MARGENAT, 1987). Sembla que es poden distingir tres èpoques arquitectòniques. La primera és de finals del segle X i primera meitat del s. XI. La segona va des de la meitat del segle XI fins a meitat del segle XII i la tercera des de la segona meitat del segle XII fins el segle XIII (MARGENAT, 1995).</p> | 08184-11 | Terrenys de can Casanoves, 08191 - RUBÍ | <p>Es possible que la primera menció sigui de l'any 986 'castro Rio Rubeo' en un discutit precepte carolingi (RUFÉ, 1984a; 1997a) La datació com a castell termenat és de l'any 994 on es fa un traspàs d'un molí. Amb seguretat trobem la data de 1002 en que el Papa Silvestre II confirma les possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès (RUFÉ, 1984a; 1997a). De l'any 1017 és el primer senyor conegut: Seniofret de Riurubí (MARGENAT, 1987). El 1080 el feudatari del castell de Rubí, Ramon Seniofred fa testament i dona, entre altres llegats, a Sant Genis de Rubí, tres mancusos per arranjar-la (BENCOMO et alií, 1986). La família d'aquest personatge, probablement, va bastir l'ermita i devien ésser els propietaris del 'Palatio' (el castell) que se cita en documents relacionats amb aquest lloc (SERRA, 1961; 1983) - tampoc es pot oblidar que el torrent que passa al peu es diu el Palau-. L'any 1234 es parla de Tricella o Turricella, al costat de Sant Genis (MARGENAT, 1988a). El segle XII el posseïa el vescomte de Cardona i l'infeudà a Guillem Guardia, i l'any 1247 el vengué a Pere de Sanmartí. Així s'anà transferint a les nobles famílies del Claramunt, Torrelles, Sentmenat, Oms, Moià i marquès de Barberà fins el seu propietari actual que és l'Ajuntament (RUFÉ, 1984a; 1997a). El segle XIII, el senyor Berenguer de Rubí va obtenir autorització del rei Jaume I, per a aixecar l'actual edificació del Castell de Rubí i s'abandona l'emplaçament del castell de Sant Genis (CASTELL, s.d.). L'existència del castell primitiu de Rubí va ser detectada per sondeigs de F. Margenat i Pere Bel, així com excavacions del Grup de Col·laboradors l'any 1980 (MORO, 1990).</p> | 41.4915000,2.0109200 | 417437 | 4593793 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60084-foto-08184-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60084-foto-08184-11-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La primavera del 1980 el GCMR va fer excavacions al castell de Sant Genis (MARGENAT, 1985). Fotografies 1 i 3 d'Eduard Sànchez, Arqueociència S.C. Actualment queden molt poques restes d'aquest antic castell i girebé no es poden apreciar perè la vegetació les cobreix. | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60183 | Jaciment de cal Ximelis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-ximelis | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984a) 'Coses d'abans (6)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 35, Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Jaciment romà situat a uns 100 metres darrera la masia, en una zona agrícola. S'ha localitzat en superfície material ceràmic de tegula, dollia (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999; MORO, 1990) ceràmica comuna i restes de paviment. Podria ser una possible vil·la. Hi ha referències de l'aparició de motlles d'agulles. Els materials són al Museu de Rubí.(BENCOMO et alií, 1986: 44). S'han trobat fragments ceràmics de terra sigillata gallica, africana A, africana D2 (segona meitat s. V-VII) i grisa medieval (JÀRREGA, 1988).</p> | 08184-110 | Camí d'Ullastrell, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1925 ja es coneixia el jaciment, el qual es considerava de poca importància (P.R.C., 1984a).</p> | 41.4973100,2.0109500 | 417447 | 4594438 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60183-foto-08184-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60183-foto-08184-110-2.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60184 | Jaciment de can Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-casanoves | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. MAYER, M. (1982a) 'Una nova inscripció romana de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 110-113, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. NOTICIARI (1982) 'Noticiari' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pàg. 123-124. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1983) 'Sant Genís: la mort d'una ermita mil·lenària', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 10, pp. 187-190. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Jaciment romà (BENCOMO et alií, 1986: 44). Ha aparegut ceràmica comuna romana i una roda de molí. Hi ha materials dipositats al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). Al mateix lloc de l'ermita de Sant Genis s'han trobat restes d''opus signinum' i fragments de teules romanes (VILALTA, 1983). Existeix una inscripció romana apareguda tocant a la capella de Sant Genis. Està dipositada al Museu de Rubí per donació del Sr. Pere Grau. Es tracta del fragment superior central d'un pedestal. Es una pedra calcària, presentant concomitàncies amb calcàries de Tarragona i Garraf. La traducció és la següent 'A Domici Macrí?, fill de Macer...' Està fet amb lletra capital quadrada. El paral·lel més semblant es troba a Montoro (Còrdova), encara que també hi ha Domicis a Barcino i Tarraco. Es tracta d'un individu que va seguir un cursus honorum municipal. La cronologia és de la segona meitat del segle I dC, encara que podria ser de la primera meitat del segle II (MAYER, 1982).</p> | 08184-111 | Ermita de Sant Genis, 08191-RUBÍ | <p>El senyor Pere Grau, va trobar el fragment de làpida romana que va donar al Museu de Rubí (NOTICIARI, 1982)</p> | 41.4898900,2.0378100 | 419680 | 4593589 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60184-foto-08184-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60184-foto-08184-111-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El jaciment tal vegada s'hagi de considerar com a part del de Sant Genis. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 60185 | Torrent de can Tallafigueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-tallafigueres | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Afluent de la riera de Rubí, a la que desguassa pel seu costat dret, al quadrant SO del terme municipal. Es tracta d'un torrent, fortament encaixat, en el substrat terciari. La vall del torrent està coberta per una capa vegetal boscosa de pins, encara que també hi ha punts fortament degradats, com, per exemple, en un abocador. D'altra banda, en un sub-afluent es trobava la font de can Sucarrats, colgada per una màquina excavadora en el moment de fer la visita al lloc.</p> | 08184-112 | Al SO del terme, 08191-RUBÍ | 41.4780100,2.0150600 | 417766 | 4592291 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60185-foto-08184-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60185-foto-08184-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||
| 60186 | Jaciment de can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-feliu | <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya FARRÉ I OLIVÉ, Eduard (1991) 'Notes sobre rellotges de sol al Museu de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 134-135. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT, Francesc; MORO, Antonio (1981) 'Donació d'un rellotge de sol romà' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 2, pp. 13-19, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí.</p> | I aC-III | Els rebaixos van destruir les restes visibles que es trobaven als solars, per la qual cosa, el jaciment pot haver desaparegut totalment (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Jaciment romà localitzat dins les terres veïnes a la masia de can Feliu (BENCOMO et alií, 1986: 44). En moments diferents, i com testimoni material de l'ocupació antiga d'aquest lloc, concretament varen aparèixer restes d'interès arqueològic a les cases número 7 i 8 i al mig del carrer. Com a restes estructurals, cal considerar l'aparició d'un paviment de picadís d''opus signinum' d'una extensió d'uns 2'5 metres quadrats aproximadament, al número 8, i al número 7. Aquest paviment anava associat amb restes de ceràmica romana, un dollium amb marca de terrissaire (MORO, 1990) i ceràmica sudgallica (MARGENAT, MORO, 1981), restes que van ser recollits pels Srs. R. Masdeu i J. Saladrigas i un rellotge de sol romà fet de gres de Montjuïc (ÁLVAREZ, MAYER, 1982). És de color gris-blanc, amb onze línies horàries tallades per tres semicercles, que conserven la motllura en canal amb la perforació central rectangular per col·locar-hi el 'gnomon'. És de factura molt acurada presentant els arcs dels solsticis i la línia dels equinoccis, a més de les línies horàries (FARRÉ, 1991). Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49).</p> | 08184-113 | C/ Verge de Montserrat, 7-8 (Urbanització de can Feliu), 08191-RUBÍ | <p>L'any 1972 el Sr. P. Roura i F. Margenat van recollir, en terres de la finca de can Feliu, un rellotge de sol romà (MARGENAT, MORO, 1981). Amb motiu d'un rebaix de terres per arranjar el carrer de la Verge de Montserrat, 'a uns 100 metres de can Tapis (sic)' (el més probable és que es refereixi a can Feliu) (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999) es van trobar la resta dels materials..</p> | 41.5060200,2.0111300 | 417473 | 4595405 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60186-foto-08184-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60186-foto-08184-113-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60187 | Jaciment de can Xercavins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-xercavins | <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, C. (1982) 'Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 5, pp. 81-104, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MAYER, M. (1982b) 'Sobre el banc amb inscripció del Museu de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 125-128. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984a) 'Coses d'abans (6)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 35, Rubí. Informació oral J. Xercavins i F. Margenat.</p> | La zona on s'observen el conjunt d'estructures, que ocupen el marge sud del torrent està protegida per abundant vegetació. La part superior està constantment afectada per les roturacions del conreu (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>A la banda N del torrent, prop de la casa i el curs d'aigua, es distingeixen un seguit d'estructures arquitectòniques, una d'elles amb contraforts. Al terreny conreat, sobre les estructures assenyalades i en suau pendent es recull gran quantitat de material ceràmic, destacant-se restes d'una llantia i fragments de terra sigillata clara, entre ells un d'estampada (MORO, 1990) També s'han trobat: fragments d' 'opus testaceum' i fragments de 'dollia' (RUFÉ, 1984a; 1997a). Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). Existeix una inscripció procedent de can Xercavins i dipositada al Museu de Rubí. Es tracta d'un fragment de banc de pedra, amb restes de motllura a la cara inferior, a la part davantera del seient, mentre que la superior aniria adossada. La lletra és una bella capital quadrada elegant. Apareix el nom del personatge en nominatiu (L. FVRIVS) pot tractar-se de la menció tant al dedicant com a l'homenatjat. Podria correspondre a finals del segle I dC (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). Està fet en pedra de santa Tecla (ÁLVAREZ, MAYER, 1982). Només hi ha dues peces més a tot Catalunya: a Badalona i a Terrassa. Pot pertànyer o a un monument funerari o bé a un edifici d'us públic, com unes termes (MAYER, 1982b). De tota manera, sembla difícil d'assegurar la seva funcionalitat donada la manca d'informació complementària. D'altra banda, també pot pertànyer a un edifici tipus 'mansio', amb la qual cosa es tractaria d'un edifici públic sense que hi hagués estatut urbà.</p> | 08184-114 | Torrentó de can Xercavins, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1925 ja es coneixia el jaciment i hi havia un forn a la 'vinya del Teies' (P.R.C., 1984a) El senyors Roura i Xercavins van realitzar sondeigs que han permès de recuperar materials i posar al descobert les estructures. F. Margenat i P. Bel van recollir l'any 1975 diversos materials de caire arqueològic (MORO, 1990).</p> | 41.4948900,2.0194100 | 418150 | 4594161 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60187-foto-08184-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60187-foto-08184-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60187-foto-08184-114-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 60188 | Jaciment de can Jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-jardi | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | Les restes estan enterrades degut a la construcció del polígon, encara que es van destruir part de les que hi havia al costat de l'antic camí de can Pi de Vilaroc, avui carrer Stravinsky (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com una gran incertesa el fet de la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Jaciment romà i medieval situat a la part sud de Rubí, al lloc ocupat pel polígon industrial de can Jardí. (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999). Es troba dominant la riera de Rubí, pel seu costat N. Les restes es troben actualment soterrades des que es va urbanitzar aquesta zona, per a bastir-hi un polígon industrial. Hi havia restes arquitectòniques pertanyents a un 'lacus' i diverses parets (MORO, 1990) Apareix terra sigillata sudgallica -Drag.. 29- africana A, dollia i ceràmica comuna, tractant-se d'una possible vil·la romana (MORO, 1990). Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). A uns 200 metres a l'O el Sr. Serra i Roselló va localitzar una sepultura en tegula, que sembla que avui ha estat destruïda (MORO, 1990).</p> | 08184-115 | C/ del compositor Stravinsky, 08191-RUBÍ | <p>Els primers restes que serveixen per documentar el jaciment sembla que van ser exhumats pel Sr. Serra i Roselló qui, com ja s'ha dit a l'apartat 'descripció', sembla que va localitzar una sepultura en tegula (MORO, 1990).</p> | 41.4696900,2.0202500 | 418189 | 4591362 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60188-foto-08184-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60188-foto-08184-115-2.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La masia del mateix nom pertany al terme de Sant Cugat (RUFÉ I MAJÓ, 1984a, 1997a), i les seves terres estan ocupades per un polígon industrial. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60189 | Torre de les Martines / Creu de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-martines-creu-de-conill | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1986a) 'Estudi documental per la reconstrucció de la Laietània de l'Imperi romà (primera part)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 21, p. 120-145. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. VILALTA, Jordi (1992) 'Noticiari de l'any 1991'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 35, p. 189-191. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Informació oral X. Arís.</p> | Si hi havia construccions annexes poden haver estat destruïdes en part per les ampliacions del camí. Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Restes constructives, de planta circular, que s'interpreten com a una torre. La construcció està feta amb pedres cimentades amb morter i presenta un diàmetre aproximat de 9 metres. Els murs tenen un gruix de 90 cm conservada a uns 50 cm d'alçada. Es troba al costat del camí de les Martines, al marge N, als límits del terme de Rubí amb Terrassa, prop de la cruïlla amb el camí de Sant Muç. Actualment presenta una fragmentació al costat del camí produïda per l'ampliació del vial. A uns 50 metres al NO es troben fragments de ceràmica romana en superfície (MORO, 1990) -ceràmica comuna, tegula, dollia que es van dipositar al Museu de Rubí. (MARGENAT, 1986a; BENCOMO et alií, 1986: 44) i al Museu de Terrassa (MORO, 1990). L'any 1991 es va procedir a 'excavació arqueològica de la construcció que no va permetre aclarir masses aspectes de la seva funcionalitat i cronologia. En qualsevol cas, l'observació del sistema constructiu i la presència de documents que citen la torre -puig de Castrella (MORO, 1990)- permet suposar que es tractaria d'una construcció medieval (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999). F. Margenat va recollir ceràmica d'esclovia ou (informació oral del Sr. X. Arís a la Taula de Patrimoni de Rubí i del Sr. F. Margenat), així com també s'havia trobat fa anys ceràmica campaniana, fragments de dollia i àmfora, tegula, sigillata i restes de vidre (MARGENAT, 1988a). Al centre de la torre es trobava una petita fossa rectangular que contenia cendres i alguns bocins de ceràmica de parets primes d'època romana, de tota manera, es pensa que la torre seria medieval i relacionada amb la defensa de la línia del Llobregat (VILALTA, 1992).</p> | 08184-116 | Camí de les Martines, 08191-RUBÍ | <p>Sembla que el nom antic del lloc era Puig de Viastrella (MARGENAT, 1988a). Es van realitzar excavacions arqueològiques l'any 1991 dirigides per Carme Subiranas i Freixes amb la col·laboració del GCMR.</p> | 41.5317200,2.0165000 | 417954 | 4598253 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60189-foto-08184-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60189-foto-08184-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60189-foto-08184-116-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 60190 | Jaciment de can Ramoneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-ramoneda | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. VILALTA, Jordi (1986a) 'La ceràmica campaniana al Museu de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 20, p. 84-110. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | I aC - I | Els fonaments de parets localitzats es troben afectats per l'acció del pas constant de vehicles (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Continuant el camí que voreja el mas de can Ramoneda cap a l'Oest i a uns 200 metres de la masia, en passar un petit torrent, en una terrassa artificial, per a realitzar tasques de conreu i en el marge de la següent terrassa es varen trobar rodes de molí i material ceràmic d'època romana republicana i imperial. Abans d'arribar a aquesta terrassa, a ras de terra apareix un angle d'una edificació feta amb còdols amb morter que hom relaciona amb les restes ceràmiques (MORO, 1990), d'altra banda, les restes de paret travessen el camí actual. Apareix ceràmica campaniana, terra sigillata, ceràmica comuna, dollia i fragments de molí (60 x 32 cm) , tractant-se d'una possible vil·la romana. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). La ceràmica campaniana és A tardana i B, datables tots la primera meitat del segle I aC (VILALTA, 1986a).</p> | 08184-117 | Camí de can Ramoneda, 08191-RUBÍ | <p>El jaciment va ser descobert per F. Margenat i P. Roure que van recollir dues rodes de molí el 1972 quan es feien uns rebaixos (MORO, 1990).</p> | 41.5043100,2.0225200 | 418422 | 4595204 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60190-foto-08184-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60190-foto-08184-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60190-foto-08184-117-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60191 | Aflorament fossilífer de can Serrafossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aflorament-fossilifer-de-can-serrafossar | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Al costat del camí que mena des de les urbanitzacions fins a can Serrafossar, en el moment en que comença a baixar per a salvar el desnivell del torrent Fondo, a la riba contrària a la masia, es pot observar en el tall que existeixen restes fossilíferes en un estrat d'uns 50 cm de gruix. La matriu on es troben consisteix en gresos groguencs terciaris i els fòssils visibles consisteixen en restes de petxines.</p> | 08184-118 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | 41.4927900,2.0065800 | 417077 | 4593940 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60191-foto-08184-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60191-foto-08184-118-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 125 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 60192 | Jaciment de can Pòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-polit | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. FOLCH SOLER, Joaquim (1993) 'Can Pòlit, Rubí' Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya. Època romana, antiguitat tardana, pàg. 275, Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. (Informació oral i localització del jaciment pel Sr. Francesc Margenat).</p> | I-III | Després de l'excavació, les restes foren enterrades una altra vegada per protegir-les, després de la instal·lació d'una canonada d'aigua al voltant de la cisterna (FOLCH, 1993). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>El paratge de can Pòlit es troba prop del límit del terme de Rubí amb el de les Fonts. En el sondeig efectuat el 1986 per J. Folch va aparèixer una cisterna romana, excavada a les argiles del substrat. Els murs eren construïts amb còdols lligats amb morter de calç i presentaven un recobriment impermeabilitzador. El paviment era d''opus signinum', mancant-li el cordó en secció de quart de cercle típic dels dipòsits per a líquids. En el sondeig només es va excavar un angle, però com que es podien veure els murs en superfície s'ha pogut deduir que les dimensions eren de 17'20 x 4'60 metres. La cisterna fou amortitzada a mitjan s. III. No s'ha pogut determinar la data de fundació, però els materials més antics que apareixen al rebliment es poden datar cap a la meitat del segle I dC. A uns 300 metres de les restes romanes de can Pòlit, a l'E, i localitzat e un marge del terreny, on una peça de terra sobresurt, hi ha una construcció degradada, formada per uns petits carreus (25 x 12 cm) disposats al marge amb una planta aproximadament circular. A l'espai que encercla es pot observar còdols -potser corresponents a l'estructura aixecada- (MORO, 1990). (Informació oral i localització del jaciment pel Sr. Francesc Margenat).</p> | 08184-119 | Camí rural per can Pòlit, 08191-RUBÍ | <p>El jaciment va ser localitzat pel Sr. F. Margenat (MORO, 1990). Feia anys s'hi havia recollit dollia, conservant-se materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). L'octubre de 1986 el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya hi va efectuar una intervenció d'urgència, quan el senyor F. Margenat va avisar del perill que corria el jaciment per causa de la instal·lació d'una canonada d'aigua seguint el camí que travessa el paratge de can Pòlit (FOLCH, 1993).</p> | 41.5097500,2.0290200 | 418971 | 4595802 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60192-foto-08184-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60192-foto-08184-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60192-foto-08184-119-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60085 | Finca petita de can Pi de Vilaroc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-petita-de-can-pi-de-vilaroc | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984b) 'Coses d'abans (8)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 37, Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades. | <p>Del camí antic de Castellbisbal surt un petit camí cap a l'Oest que porta fins una àmplia zona de conreus i pastures. Al punt més alt s'aixeca una petita construcció de planta quadrangular, al costat d'un paviment romà de picadís 'd'opus signinum' que s'adossa a una paret mitjançant un cordó hidràulic en secció de quart de cercle (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999; MORO, 1990). Com a material d'interès arqueològic, apareix terra sigillata, ceràmica comuna, àmfora, dollia i pedra de molí, tractant-se d'una possible vil·la romana. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49).</p> | 08184-12 | Camí vell de Castellbisbal, 08191 - RUBÍ | <p>El jaciment va ser descobert per F. Margenat (MORO, 1990). Probablement aquest és el jaciment a que fa referència una excursió de l'any 1925 on diu ' a la vinya del Sallés, restes d'un dipòsits d'aigua amb un subsòl de picadís, així com vestigis de conducció d'aigües fets amb teules romanes' (P.R.C., 1984b).</p> | 41.4819600,2.0067600 | 417078 | 4592738 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60085-foto-08184-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60085-foto-08184-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60085-foto-08184-12-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 60193 | Cal Fideuer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fideuer | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat.</p> | XIX-XX | <p>Edifici urbà de planta rectangular i façana esvelta i ben proporcionada, amb acabat arrebossat i pintat en bicromía: color grisós als aplacats decoratius de guix i taronja fosc la resta. S'eleva fins a tres altures, i presenta la teulada plana, amb barana d'obra. La porta d'entrada ha estat remodelada per una restauració molt recent. Destaca per la seva particularitat un respirall metàl·lic que es situa al centre que defineixen les obertures aparellades que es repeteixen entre el primer i segon pis, amb balconada volada a la primera altura.</p> | 08184-120 | Carrer de Sant Jaume, 8, 08191-RUBÍ | <p>El nom ve del fet que el seu propietari era fabricant de pasta per a sopa i tenia el seu establiment al proper carrer Sant Cugat, precisament a la casa que també porta el mateix nom.</p> | 41.4897600,2.0315700 | 419159 | 4593580 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60193-foto-08184-120-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Ha estat restaurat recentment. | 102 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60194 | Jaciment Casetes Sedó / Ca n'Alzamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-casetes-sedo-ca-nalzamora | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1991) 'Terra sigillata al Museu de Rubí II: Les produccions itàliques'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 129-133. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1986d) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 23, p. 204-209. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1991) 'Noticiari de les activitats desenvolupades l'any 1990'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 157-159. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | IIIaC - V | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Al construir-se les anomenades casetes de can Sedó als terrenys de l'antiga finca de Ca n'Alzamora, i en concret al fer-se el rebaix del terreny fins al mateix carrer, varen aparèixer estructures d'època romana junt amb quantitat de material ceràmic, conservat al Museu de Rubí (MORO, 1990; CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999): terra sigillata i ceràmica comuna, que han fet pensar en la possibilitat de que es tractés d'una vil·la romana (BENCOMO et alií, 1986: 49). El 1986 F. Margenat va trobar fragments de ceràmica i escòria de forn (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999) que fa pensar en l'existència d'un centre productor d'àmfores i altres terrisses (VILALTA, 1986d). Destaquen ceràmiques de tipus lucente (Lamb. 2 / 37, TSACT Hayes 72 TSAD1 Lamb 9b (JÀRREGA, 1988). S'ha distingit també terra sigillata itàlica (RIBAGORDA, 1991).</p> | 08184-121 | Carrer Sedó, 08191-RUBÍ | <p>Descobert per J. Serra i Roselló quant es van construir les casetes. Prospectat el 1986 per F. Margenat (VILALTA, 1986d).</p> | 41.4791400,2.0380400 | 419686 | 4592395 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60194-foto-08184-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60194-foto-08184-121-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60196 | Torrent de la Verneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-verneda | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001) Informació oral F. Margenat (abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Afluent de la riera de Rubí, pel seu costat dret. Es tracta d'un torrent de curs relativament curt., el qual es desenvolupa en sentit NO - SE, desembocant prop de la fàbrica de la Llana. El torrent s'encaixa uns quatre o cinc metres de profunditat en les argiles quaternàries que formen el substrat del lloc, amb parets molt verticals, la qual cosa dona lloc a la presència d'alzines i altres arbres en un espai de gran frondositat. Es pot observar, al menys, una barraca de feixa a la seva vora.</p> | 08184-123 | Al N del terme municipal, 08191-RUBÍ | 41.5096600,2.0299900 | 419052 | 4595791 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60196-foto-08184-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60196-foto-08184-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||
| 60197 | Vapor Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vapor-nou | <p>BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PEREIRA CASTRO, Carlos (1998) Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització. Rubí, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XIX | <p>Es troba a la plana del Castell o la Parellada, al costat de la desembocadura del torrent Xercavins a la riera de Rubí. Es tracta d'un conjunt d'edificacions que es poden dividir en dos parts: la casa de l'amo i les instal·lacions de la fàbrica pròpiament dita. La primera, consisteix en un edifici de volumetria cúbica, de planta baixa i dos pisos, amb una torre central a manera de mirador. Es tracta d'una tipologia edificatòria pròpia del darrer quart del segle XIX que imita la construcció d'una vil·la italiana de regust pal·ladià, dins d'un corrent Historicista que desembocarà en els estils Neologistes. Les quatre façanes presenten una estructura marcada per les línies horitzontals de les cornises de cada planta i les línies verticals de dues pilastres als murs, i per les cantoneres. L'encreuament de línies creen, a cada façana un joc de tres per tres espais, al centre de cadascun dels quals es troba una obertura a l'exterior. Tot plegat referma la impressió de volum cúbic de l'edifici. La casa té dues portes, una a la façana que dona a la riera i l'altra a la façana oposada. Aquestes portes es troben emmarcades per un porxo. En el cas de la façana de la riera es tracta d'un porxo que ocupa tota la seva amplada i que serveix de base a un balcó corregut, suportat per sengles columnes de ferro colat, amb una estructura de construcció típica del finals del segle XIX. La porta posterior presenta un porxo adaptat exclusivament a l'entrada que forma, així mateix, la base d'un balcó de l'obertura central de la primera planta. En aquest cas el porxo està emmarcat lateralment per un cancell amb balustres de ceràmica motllurada. La coberta es plana amb una balustrada també ceràmica. Presenta un petit jardí per dos dels seus quatre costats. La part principal edificada consisteix en diferents naus dedicades a tasques pròpies de la indústria tèxtil. Aquestes es troben a pocs metres de distància de l'edifici de l'amo. La nau principal, de dues plantes, presenta una coberta de cavalls i es molt allargada en sentit paral·lel a la riera de Rubí. Les finestres d'aquesta nau són rectangulars allargades en sentit vertical. Paral·lela a aquesta es troba una altra, molt més curta, que s'erigeix al costat de la xemeneia. Aquesta nau, amb coberta a doble vessant, presenta a la façana de la capçalera una estructura d'obertures prou interessant. Existeix, al sector central, una estructura vertical més de tres falses pilastres unides a la part superior per dos arcs de mig punt. A l'interior de l'espai marcat per les pilastres hi ha dues grans finestres molt allargades acabades en punt rodó, mentre que a l'espai a l'exterior de les pilastres es troben sengles finestres rectangulars alineades a les impostes dels arcs de mig punt de les pilastres. A la part baixa de cada un dels quatre espais marcats hi ha un motiu circular en ceràmica, a l'igual que sobre les finestres rectangulars mentre, que sobre la pilastra central existeix una obertura, també circular. La part baixa de l'edifici queda marcada per una cornisa. Tot plegat sembla ser la reinterpretació d'una basílica clàssica. La xemeneia, situada al costat de l'edifici, és circular troncocònica i mesura 24'30 metres. Està muntada sobre una base quadrada de 2'80 metres de costat. Hi ha més naus, força enganxades les unes amb les altres que permeten la seva unió mitjançant passarel·les volades. Destaquen però, els assecadors: naus rectangulars i estretes molt altes amb les parets laterals allargades calades amb totxos vistos entre pilastres. L'accés s'efectua per una porta molt estreta i alta amb arc de mig punt situada al capcer de l'edificació.</p> | 08184-124 | Pg. Riera 71-79, 08191-RUBÍ | <p>Una part de la plana del Castell és la Parellada, que l'any 1879, el nou propietari del Castell, Ramon de Sarriera i Villalonga, Marquès de Barberà i la Manresana, va demanar permís per a urbanitzar, ja que volia instal·lar-s'hi una fàbrica de panes per part dels germans Ribas. Per a fer-ho necessitaven utilitzar aigua de la font dita 'Canadà' que era propietat del marquès i el qual la va concedir (BENCOMO, 1998). Existia una bassa feta a finals del segle XIX, al costat de la factoria tèxtil dels germans Ribas, per proveir d'aigua la caldera de la màquina de vapor que movia la indústria. Encara es pot observar una canonada de ferro que ve del torrent de can Xercavins i que devia abocar aigua d'alguna deu de la zona (TURU et alií, 2000). Construïda pels germans Ribas i més tard adquirida per l'empresa Bertrand (RUFÉ, 1985a). Existia una màquina de vapor des del 1879 (PEREIRA, 1998). L'any 1897 l'empresa Ribas va construir una palanca o pont penjat, que enllaçava la fàbrica amb el carrer de la Riera. Va desaparèixer amb la rierada de 1962 (RUFÉ, 1985a). L'any 1914 Joan Bertrand compra als hereus de Lluís Ribas, l'aleshores coneguda com 'Hilados de Confianza de Luís Ribas'. A partir d'aquell moment es van traslladar els telers de l'empresa des del Vapor Vell a aquestes instal·lacions (INVENTARI, 1999). La fàbrica era coneguda, sobre tot, pels teixits de vellut El sistema de producció era dels més moderns, amb 120 telers automàtics col·locats en sis files. Dins d'aquest conjunt, a més de la fàbrica de teixits, hi havia un taller de metal·lúrgia i un altre de fusteria per tal de reparar les màquines (PEREIRA, 1998). La casa Bertrand, nom amb què també es coneixia el Vapor Nou, i els seus propietaris, eren molt estimats per les ajudes que oferien als seus treballadors. A la mateixa fàbrica s'hi va obrir un edifici com a secció benèfica amb l'objectiu d'acollir els fills de les obreres que hi treballaven. També es van oferir condicions de vetlla per als treballadors malalts. Aquest acolliment estava encomanat a les Germanes Carmelites de Sant Josep (PEREIRA, 1998).</p> | 41.4921500,2.0273800 | 418812 | 4593849 | 1879 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60197-foto-08184-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60197-foto-08184-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60197-foto-08184-124-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A finals del segle passat, al costat de la factoria tèxtil dels germans Ribas, es va fer una bassa per proveir d'aigua la caldera de la màquina de vapor que movia la indústria. Es veu una canonada de ferro que ve del torrent de can Xercavins i que devia abocar aigua d'alguna deu de la zona (TURU et alií, 2000). | 116|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60198 | L'Escardívol / La Pelleria / Naus Pich Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescardivol-la-pelleria-naus-pich-aguilera | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. C.R.M. (1982a) 'Rubí, abans (2)' Butlletí de la llar de la 3ª Edat de Rubí, Núm. 11, Rubí. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988d) 'Comunicats dels lectors' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 31, p. 25. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PEREIRA CASTRO, Carlos (1998) Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització. Rubí, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. R.R. (1982) 'Toponímics antics de Rubí' Butlletí de la llar de la 3ª Edat de Rubí, Núm. 18, Rubí. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. SCRUTANS (1934) 'Notes per a la història de la indústria rubinenca' Endavant, Núm. 596, Rubí</p> | XIX-XX | Tot el conjunt ha sofert obres de rehabilitació a partir del 1985, per part de l'Ajuntament de Rubí. A la nau Nord hi ha l'IES El Bullidor des del 1983. La nau Sud allotja el complex cultural l'Escardivol, inaugurat el 1987. | <p>Conjunt format per dos blocs exempts de planta rectangular amb planta baixa i pis principal en un cas i planta baixa i dos pisos en l'altre, a més d'una xemeneia exempta. Donen als carrers de Terrassa, Cadmo i Joaquim Blume. La posició relativa d'ambdues naus dóna lloc a un pati estret i allargat, corresponen a una tipologia molt clara d'edificacions industrials estesa arreu de Catalunya. Les naus es componen per dues crugies paral·leles a la façana al C./Cadmo i pòrtics metàl·lics, amb els pilars centrals 'vistos' i els de façana revestits amb totxo. Les bigues, també metàl·liques, reben les voltes a la catalana de totxo massís. Les façanes són d'obra vista. El tancament es compon per la repetició, al llarg de les façanes, d'un mòdul emmarcat entre pilars. En la nau nord, el mòdul queda definit per dues finestres a la planta superior i un nínxol a l'inferior, substituït per finestra a la façana del pati. A la nau sud, una sola obertura que va gairebé de dalt a baix és la que defineix el mòdul: el tractament és fa a partir de doble finestra no practicable enrasada amb els paraments interior i exterior. La coberta es plana. La nau nord té una escala interior i una altra d'exterior paral·lela a la façana del pati. Els dos edificis estan connectats per una passarel·la que uneix les cobertes. Destaca a l'interior, la volta a la catalana i l'estructura metàl·lica vista. Presenta una xemeneia exempta de cap els anys 1920 (PLA, s.d.). A la nau nord hi ha l'IES el Bullidor des del 1988; a la S el complex cultural l'Escardívol des del 1987 (INVENTARI, 1999).</p> | 08184-125 | C/ Joaquim Blume s/n - Terrassa, 47, 08191-RUBÍ | <p>El 1835 s'hi estableix una filatura de seda en aquest lloc propietat de la societat Menard i Vall. El 1888 es comprada per Pere Ribas i Oleart que hi instal·la 'la Pelleria' fàbrica de rentat i tria de llana. El 1918, els germans Archs compren el conjunt i hi instal·len una fàbrica d'aprestos, tints i acabats. El 1921 es constitueix 'Rubí Industrial S.A' que deixà d'exercir la seva activitat el 1934, ja que es dissolta i posada en liquidació el 1936; a la Guerra Civil, la gestió està col·lectivitzada i sembla que es van fabricar granades i altres municions (Informació Sr. F. Margenat, GCMR). A la dècada de 1940, es adquirida per l'empresa Pich Aguilera, que la llogarà a altres empreses. Va patir els efectes de la rierada de 1962 restant dempeus l'actual edifici, que l'any 1985 va ser adquirit per l'Ajuntament de Rubí, iniciant-se les obres de rehabilitació (INVENTARI, 1999). Disposava de les nomenades 'Basses de la Seda' que consistien en dues basses i que s'alimentaven d'aigua de la riera mitjançant una resclosa prop del Bullidor, que desaparegueren l'any 1962 (RUFÉ, 1985a).</p> | 41.4942300,2.0297000 | 419008 | 4594078 | 1835 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60198-foto-08184-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60198-foto-08184-125-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Lluís Muncunill (la nau Nord -1923-) | Durant la Guerra Civil del 1936, i segons informació oral, es fabricaren granades de morter del calibre 81 ('model alemany' dels col·leccionistes) (MARGENAT, 1988d). Entre el 1834 i el 1888 era coneguda com 'la fàbrica de Rubí'. Es conserva un planell de la nau nord a l'Arxiu Municipal. Inclosa a l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (INVENTARI, 1999). A la fàbrica Pich Aguilera n'hi deien 'cal Rafelet' (C.R.M., 1982a). El topònim tradicional d'aquell espai (avui pàrking) era la Riba de les Canals (R.R., 1982). | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||
| 60199 | Can Corrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corrons | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. Informació oral de la Sra. Montserrat Carro (octubre 2000). PEREIRA CASTRO, Carlos (1998) Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització. Rubí, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) 'Rubí a vista de ', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XIX | <p>Edifici de caire popular amb fassina pel costat de la riera. Està composat fonamentalment per dos cossos constructius: la casa i la fassina, amb la xemeneia. La casa, de pedra a baix i totxo a la part més alta, presenta la següent disposició bàsica: sota coberta a dues aigües, la zona d'habitatge que es desenvolupa en tres altures pel carrer de Terrassa, i quatre pel costat de la riera, degut al desnivell del terreny. Del conjunt destaquen una terrassa adintellada, en tres altures amb barana de totxo i ceràmica vidrada en color verd, que com element estructural afegit al cos principal de l'edificació, es troba orientada cap al migdia, dominant el jardí que presenta barri exterior. Dos rengleres de plataners s'alcen emmarcant el pas cap a l'entrada del conjunt. Aquest jardí constituïa el lloc d'accés i descàrrega dels carros que portaven la brissa amb destí a la seva destil·lació a la fassina. L'entrada de carruatges que obre la tanca per aquest costat resulta d'interès. La casa te la seva entrada a l'habitatge pel carrer de Terrassa i presenta les façanes arrebossades, destacant l'arcada de totxo a la planta baixa, a la façana que dona a la cantonada del carrer Joaquim Blume. A sota del conjunt edificat existia una extensa zona d'horts que la rierada del 1962 féu desaparèixer, i que actualment s'ha convertit en àrea d'aparcament (TURU et alií, 2000). Un petit edifici de planta rectangular (que havia estat fassina) es troba al costat de la casa per l'oest. Es tracta d'una construcció de totxo vist, que es composa de dos cossos de dues plantes cadascun, disposades a dues alçades diferents, i que presenta una xemeneia de petites dimensions que surt del més alt. Segons Pereira (1998), funcionalment parlant, aquest és un bon exemple de com eren les xemeneies de la primera industrialització. Es tracta d'un perllongament del fumeral domèstic situat en un racó de la sala de màquines per recolzar-se en l'estructura de fàbrica. La seva secció quadrada permetia la utilització de maons normals; a més era la tècnica més senzilla per solucionar la perforació de la coberta inclinada. La xemeneia presenta un coronament, potser desproporcionat- que segurament servia per ajudar a estabilitzar la sortida del tub de cara al vent. Tot i això, s'hi ha produït un efecte secundari de guerxament. La xemeneia té 13'30 metres d'alçada i està adossada a l'edificació industrial fins als 6'70 m. La secció es quadrada (0'70x0'70m) i el capitell es de cornisa pesant (PEREIRA , 1998).</p> | 08184-126 | C/ Terrassa, 35 - C/ Joaquim Blume, 08191-RUBÍ | <p>No es coneix massa sobre les edificacions que són la base d'aquest conjunt edilici de caire popular i industrial. El fet de la troballa d'una roda de molí pels voltants (TURU et alií, 2000) podria indicar l'existència d'un molí en aquesta zona, tan propera al curs del riu, i al costat d'un rec, encara existent sota el paviment actual del carrer de Terrassa (sembla que precisament, on es troba la cantonada de la tanca del jardí pel carrer de Terrassa cap a la baixada al Passeig de la Riera, existia un salt d'aigua del canal que portava el nom de la casa. Es té també referència d'una construcció anterior a l'actual, que és molt possible que s'aprofités per aixecar la que avui coneixem). Aquesta era l'antiga casa de Cal Bonafont. Respecte la casa i fassina conegudes com a can Corrons, comptem amb la següent referència oral: 'l'any 1864, el jove boter Esteve Corrons Riera va arribar a Rubí procedent de Sant Celoni. Es va associar amb un amic i van muntar una fassina a l'antiga casa de Cal Bonafont del carrer de la Riera, veïna de la fàbrica coneguda per Cal Mosques. Més endavant va establir una taverna al costat de Ca l'Espardenyer de la Creu, i aviat adquirí molta clientela. Als clients els agradava el tast de la popularitzada 'barreja' (aiguardent i vi) acompanyada de figues seques. Passat un temps va adquirir uns terrenys i va edificar la casa i la fassina' (PEREIRA , 1998).</p> | 41.4932500,2.0300000 | 419032 | 4593969 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60199-foto-08184-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60199-foto-08184-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A la zona de can Corrons es va trobar fa uns anys una roda de molí que es va traslladar al pati de cal Sabateret -edifici municipal- (TURU et alií, 2000). No s'ha tingut accés a l'interior de la casa. Segons informació oral de la propietària, Sra. Montserrat Carro, la casa va estar molt afectada per la rierada del 1962. | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60200 | Can Sedó / Cal Tei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sedo-cal-tei | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PEREIRA CASTRO, Carlos (1998) Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització. Rubí, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. SCRUTANS (1934) 'Notes per a la història de la indústira rubinenca' Endavant, Núm. 596, Rubí</p> | XX | <p>El complex industrial consta d'un edifici de planta baixa i pis destinat a consergeria, habitatge i oficines. Darrera d'aquest, cap el S, arran de curs d'aigua, es troba un edifici de totxo vist que consta de planta baixa i pis i que, estava dedicat a forja i taller mecànic. Entre aquest edifici i les naus que encara queden dempeus queda la xemeneia, actualment tapiada, que mesura, a la base rectangular, 4'75 x 3'75 m, i uns 15 metres d'alçada. Al S del conjunt resten dempeus quatre naus, originàriament dedicades a magatzem, una d'elles separada de les altres. Totes cobertes amb encavallades. A la façana de cadascuna hi ha una gran porta. Al soterrani de les tres unides, es conserva un celler amb un cup, de rajola vidrada marró, en bon estat i les senyals d'una premsa de raïm de fus de ferro que ha desaparegut. Al costat del celler es trobava la cavallerissa amb les menjadores (INVENTARI, 1999) i elements mobles d'us agrícola, en estat lamentable.</p> | 08184-127 | C/ Antoni Sedó s/n, 08191-RUBÍ | <p>Les primeres naus per teixir seda natural, les van construir els senyors Tey de Rubí, l'any 1924, Després, l'empresa Sedó va anar adquirint i ampliant les naus a partir de 1928, en temps del Sr. Antoni Sedó Peris-Mencheta, al qual va seguir el seu fill Antoni Sedó Conde. L'any 1962 la riuada va inundar totes les naus 65 cm. L'any 1979 l'empresa va tancar les portes La fàbrica va tenir uns 700 treballadors i la seva producció era filatura de carda, raió viscosilla, teixit de cotó, de llana, seda i barreja. La xemeneia es va construir després de la Guerra Civil, moment en que va haver carestia d'electricitat, fet que va provocar la compra de motors de vaixell per a generar-la. L'any 1979 algunes naus van ser utilitzades per l'empresa PIELNOVA i com a cotxera municipal fins que abandonades han sofert varis incendis i actes vandàlics. Han desaparegut les naus de telers (INVENTARI, 1999). Cal Tei era una fàbrica de teixits que després adquirí en Sedó. Primera indústria que instal·là una sirena elèctrica per avisar l'hora d'entrar al treball. Alguns rubinencs deien en sentir-la 'ja toca el pito-Tei' (RUFÉ, 1985a).</p> | 41.4791000,2.0361300 | 419526 | 4592392 | 1924 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60200-foto-08184-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60200-foto-08184-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A les instal·lacions hi ha un camió amb escala totalment cremat. | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60201 | Xemeneia de la bòbila Saltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-salto | <p>CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PEREIRA CASTRO, Carlos (1998) Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització. Rubí, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí.</p> | XX | El tub està brut e inclinat, presentant esquerdes greus, el capitell es va ensorrar. | <p>La xemeneia, de maó vist, tenia originalment 25'82 metres d'alçada, no té base i la seva secció es circular. La seva alçada és de port esvelt, encara que el capitell ha desaparegut (PEREIRA, 1998). Amb respecte al conjunt de la bòbila, es trobava situada a la part nord-oest del complex industrial.</p> | 08184-128 | C/ del General Castaños - C/ Sant Muç (barri de la Serreta), 08191-RUBÍ | <p>Ja en el segle XVIII es comenten les excel·lències dels totxos fets a Rubí, un poble llavors amb un creixement constructiu important i amb un tradició de rajoleria local prou interessant, com es pot comprovar en algunes masies i cases del terme. Així Francisco de Zamora, el 1789 diu 'se hacen excelentes ladrillos, de un grueso extraordinario' (GARCÍA, 1996). La bòbila que ocupava el solar avui destinat i habitatges i de la que tan sols en resta la xemeneia, va començar la seva activitat l'any 1920. El seu constructor, Jaume Almirall Poch, juntament amb un enginyer dels F.F.C.C. Van ser els iniciadors de la seva activitat industrial, subministrant els totxos per la construcció del túnel de Sabadell fins el 1935, en que es lloga la construcció per destinar-se a la indústria alimentària (cultiu de xampinyons). L'any 1936, just quan els seus propietaris estaven en tractes per vendre la bòbila amb Josep Saltó Carreras, esclata la Guerra Civil i la construcció és expropiada per col·lectivitzar-la, formant-se la Colectiva de Ladrilleros de Rubí, que la va fer funcionar fins al 1938. El 1939 recupera la bòbila Jaume Almirall, però es veu incapaç de fer-la funcionar, doncs ja en té prou amb la que té a Terrassa. Llavors la cedeix a Josep Saltó Carreras perquè la faci funcionar i la llogui o compri quan pugui. Des d'aleshores la bòbila s'ha vingut denominant José Saltó Carreras, conservant-se a l'edifici familiar l'escriptura de compra. Sota aquesta denominació la indústria estarà en funcionament fins el 1972, en que continuant la mateixa producció, es denomina Ceràmica Saltó, S.A., i des de l'any 1995, fins a la seva desaparició, funciona sota la denominació Comercial Venta y Transporte, S.A. (COVENTA, S.A.). L'antiga font d'energia emprada per alimentar el forn fou el carbó, fins el 1970 en què fou substituït per gas natural. Després de la crisis del petroli, el 1980 es tornà a fer servir el carbó. Amb la reintroducció del carbó es va construir una canalització que anava del forn al túnel d'assecament per eixugar l'obra abans de escalfar-la (substituint la funció de les dues primeres calderes). La força elèctrica s'autoritzà el 1948. La dècada del 1960-1970 és la més productiva de la seva història empresarial, amb dues fites significatives d'alta producció: la rierada de 1962 i el 'boom' de la construcció d'urbanitzacions a la Costa Brava. Després de successives crisis de producció, l'empresa es dona de baixa el 1 de desembre de 1995, anys després les naus s'enderroquen i tan sols resta dempeus la xemeneia (INVENTARI, 1999).</p> | 41.4955600,2.0353900 | 419485 | 4594220 | ca. 1920 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60201-foto-08184-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | L'obra ha sofert danys de consideració que han provocat l'enderrocament del capitell a l'extrem superior i l'esquerdament longitudinal de deu metres de llargada, de dalt a baix, tot produït per un llamp que va caure el 1980 (PEREIRA, 1998). | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 60202 | Plana de ca n'Oriol - can Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-ca-noriol-can-sant-joan | <p>BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001). Fotografia 2 de Rafael Bosch</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Plana que s'estén des de la font de ca n'Oriol fins al sud de can Sant Joan en sentit N-S i des de l'autopista i el torrent dels Alous fins a la zona construïda en sentit. Es tracta d'una antiga plana agroforestal que avui és en part parc semi-urbà i, en part, espai agrícola, encara que, especialment a can Sant Joan, l'espai està sent convertit en zona industrial. Aquestes planes inclouen elements com la Rosa dels Vents, les pròpies masies de ca n'Oriol i can Sant Joan i un mínim, de dos jaciments arqueològics.</p> | 08184-129 | A l'est del terme, 08191-RUBÍ | 41.4946300,2.0465900 | 420419 | 4594107 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60202-foto-08184-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60202-foto-08184-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una de les darreres planes importants que es troben prop del nucli urbà. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 60086 | Can Balasc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-balasc | <p>ARXIU fotográfica Sr. Marroyo. BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A.</p> | XIX | <p>L'estructura espacial de l'edifici varia molt respecte de la masia clàssica: l'escala principal no està integrada a la distribució interior i l'accés a cada pis és independent. Presenta un frontó a la façana amb un rellotge mecànic i elements decoratius neoclàssics a les finestres. Com a elements a destacar de la casa es troba la fusteria, vidres de colors a la torre, les encavallades del celler i elements de forja. De les construccions exteriors destaca el celler que fa mitgera amb l'habitatge i es cobert amb una estructura de cavalls de fusta en bon estat, una torre exterior de defensa de planta circular i un espai descobert semisoterrat i limitat per un mur de contenció (PLA, s.d.). A la reixa apareix la data de 1879. Hi ha un rellotge mecànic i a la mateixa façana hi ha una inscripció que diu 'REEDIFICADA POR JOSÉ UBACH EN 1882'. La porta està resseguida i pintada en blau.</p> | 08184-13 | Camí vell de Castellbisbal, 08191-RUBÍ | <p>La família Balasch ja posseïa aquestes terres abans del 1164. Restà subjecta a les servituds del castell de Rubí fins l'any 1383, que fou quant Ferrer de Balasch, en unió amb altres propietaris de masos es redimí dels mals usos del senyor del castell. Antigament hi havia dues masies o masets agregats a can Balasch, avui desapareguts: can Massaguer i can Desmenart. Al Cartulari de can Pi de Vilaroc hi figura un poder de l'any 1460 en una treva entre Pere de Campanyers (can Castanyer) senyor de la vila de Sant Cugat i els Massaguer de la parròquia de Sant Pere de Rubí. La família Balasch restà molt vinculada a la vila a partir del segle XV, com ho demostren les càrrecs que tingueren al municipi, ja que membres d'aquesta família van ser batlles reials a partir del segle XV fins 1835. Se sap que Antoni Joan Ferrer de Balasch, al segle XVI fa censos pels masos Balasch, Traginer, Smenart i Massaguer. L'any 1882 es refeu la masia tot donant-li un aire modern. Aquesta reforma la dugué a terme Josep Ubach i Balasch. (RUFÉ, 1984a, 1997a)</p> | 41.4762600,2.0048800 | 416914 | 4592107 | 1882 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60086-foto-08184-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60086-foto-08184-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60086-foto-08184-13-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El celler és una estructura annexa coberta amb cavalls de fusta. La propietat subministrava vi a unes 800 cases (CASTELL, 1999). En aquest celler es conserven elements interessants relacionats amb l'obtenció del vi, així com un cotxe marca 'Chrysler' de la dècada de 1950. No s'ha tingut accés a l'habitatge. Per documentació fotogràfica (Arxiu fotogràfic del Sr. Marroyo), es conec l'existència encara a la dècada de 1970 de quatre escultures que representaven al·legòricament les quatre estacions, que estaven col·locades a la barana de l'escala exterior a la façana principal. Avui no hi son. El conjunt tant 'per sé' com per la seva situació geogràfica i la valua de l'entorn, es pot considerar com un dels llocs més interessants del municipi. | 116|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60203 | Pineda de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-can-bosc | <p>BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>A la zona Oest del nucli urbà de Rubí, es troba una zona boscosa, poblada bàsicament de pins, i emmarcada dins d'urbanitzacions semi-intensives. Es tracta d'un bosc relativament antic, el qual comença a estar ben format, amb la presència d'altres espècies en els llocs que han quedat lliures i, especialment, al fons de torrents i torrentons. De tota manera, l'existència de les cases fa que hi hagi gran quantitat d'espècies autòctones.</p> | 08184-131 | A l'O del nucli urbà, 08191-RUBÍ | <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> | 41.5145700,2.0072700 | 417162 | 4596357 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60203-foto-08184-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60203-foto-08184-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 60204 | Cal Moreno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moreno | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ZAMORA, F. de (1784) Diario de los viajes hechos en Catalunya. Reedició. Barcelona: Curial</p> | XVIII-XIX | Presenta una restauració molt acurada, responent a un tipus constructiu del que pot considerar-se un bon representant a Rubí, així i tot, la renovació de les construccions que hi fan mitgera, ha trencat el sentit unitari de lo que seria un conjunt arquitectònic del carrer. | <p>Es tracta d'un tipus de construcció popular d'habitatge unifamiliar urbà molt tradicional en Rubí. Es un edifici entre mitgeres, de planta baixa i un pis, amb una finestra al pis i a la planta baixa. La porta forana presenta brancals de pedra i llinda amb arc escarser monolític i dona a un petit vestíbul on es troba la porta principal d'accés a la vivenda. La coberta es a una aigua i de teula àrab, presentant el ràfec-canalera amb tortugues. La façana es troba arrebossada i pintada en color groc clar.</p> | 08184-132 | C/ Sant Cugat, 14, 08191-RUBÍ | <p>Es troba a un carrer que va conèixer el seu floriment durant el segle XVIII-XIX. El darrer terç del XVIII es produeix una acceleració constructiva testimoniada per Francisco de Zamora el 1789 (GARCÍA,1996) El carrer pertanyia al terme de Sant Cugat, fins que a finals del segle XIX va ser agregat al municipi de Rubí.</p> | 41.4895400,2.0314900 | 419152 | 4593556 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60204-foto-08184-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60204-foto-08184-132-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60214 | Casetes de can Fatjó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-de-can-fatjo | <p>BEL I CANO, Pere (2000) 'Les casetes de Can Fatjó'. Rubí. Diari de Rubí, Divendres 27 d'octubre de 2000.</p> | XVIII-XX | L'any 2000 es van destruir part d'aquestes cases a fi de construir nous habitatges. | <p>Grup de cases de planta baixa, pis i golfes fetes de tàpia. Dins es troben elements propis d'un sistema de vida tradicional: cups, cellers, comunes, corrals. L'any 1999 es van fer reformes i es van iniciar obres de nova construcció en el lloc ocupat per aquest grup d'habitatges, on van aparèixer els possibles restes de l'antiga casa pairal dels Rossinyol, així com elements de construccions anteriors, com és el cas d'una rajola amb la data de 1750 i una fita de terrissa adscrita al segle XIX que porta les inicials AA (família Aguilera?) (BEL, 2000).</p> | 08184-133 | Av. de Castellbisbal, 08191-RUBÍ | <p>Les va fer construir el prior del Convent dels Carmelites Calçats l'any 1791, el qual era propietari de la finca en aquell temps. Es conserva l'apoca de la seva construcció (BEL I CANO, 2000).</p> | 41.4909500,2.0273500 | 418808 | 4593716 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60214-foto-08184-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60214-foto-08184-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60215 | Mirador de les Martines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-les-martines | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Dalt de la serra de les Martines, al lloc conegut com la Creu de Conill, i a poca distància de la torre medieval excavada, hi ha un turó suau des d'on es pot contemplar una excel·lent vista del Vallès Occidental, destacant, en primer pla cap el NE, la ciutat de Terrassa i al fons el massís de Sant Llorenç. També es pot veure la resta de la comarca i part de la vall de la riera de les Arenes o de Rubí.</p> | 08184-134 | Al NO del terme, 08191-RUBÍ | 41.5316900,2.0163800 | 417944 | 4598249 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60215-foto-08184-134-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||
| 60216 | Cal Gaspà / Indústries Espona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gaspa-industries-espona | <p>CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PEREIRA CASTRO, Carlos (1998) Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització. Rubí, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí.</p> | XX | El conjunt va estar enderrocat a una gran extensió per a construir habitatges (INVENTARI, 1999). | <p>Edificació de tres naus de dues plantes paral·leles, la més petita al centre. Les naus estan unides transversalment en la seva planta superior mitjançant un pont cobert. A l'extrem N, on es troba la porta d'entrada, hi ha una torre més alta. La construcció presenta grans finestres i està arrebossada a la planta baixa, mentre que la superior és d'obra vista (INVENTARI, 1999).</p> | 08184-135 | Passeig de les Torres, 08191-RUBÍ | <p>L'empresa Gaspà i Parramon tenia llogada una nau al Vapor Vell. El 1945 es va construir aquesta fàbrica i s'hi instal·là aquí. La nau més propera al passeig de les Torres va ser dedicada a filatura i la més allunyada a teixits. A inicis de la dècada de 1970 adquirí la fàbrica la fundació J. Espona la qual suprimí els telers i dedicà la fàbrica íntegrament a filatures, restant en funcionament fins a finals de la dècada de 1980. Després va ser adquirida per l'INCASOL, que va enderrocar la major part per a construir habitatges (INVENTARI, 1999).</p> | 41.4819900,2.0335400 | 419314 | 4592716 | 1945 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60216-foto-08184-135-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | S'han realitzat obres de remodelació de la primera planta d'aquest edifici per tal d'adequar-lo com a espai d'exposicions. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 60217 | Rubí Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rubi-centre | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. P.R.C. (1983) 'Coses d'abans' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 30, Rubí. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XI-XX | <p>Els límits de la zona inclouen: al Nord el passeig del Bullidor i carretera de Terrassa, entre aquest passeig i la plaça Pau Picasso. A l'Est, des de la plaça Picasso, pels carrers Prat de la Riba, Rafael Casanova, Francesc Macià i avinguda de Barcelona fins a la via del tren. Al Sud, la via del tren i a l'oest, la riera de Rubí. En la present fitxa tan sols s'indiquen els elements d'interès que es troben dins aquesta zona. Si un carrer passa a una altra zona els elements que pugui haver-hi s'indiquen a aquella. La descripció dels elements d'interès d'aquesta zona són els següents: PLAÇA ANSELM CLAVÈ: 3 / 5 / 6 / 11 / 12 / 18 / 20. AVINGUDA BARCELONA: Senars, 13 / 23 - 25 / 43-45 / 53 / 61- 63 (casa Imbert); Parells, 30 / 40-42 (cal Marçal) / 44 / 52 / 56 / 68 / 70 - 72. CARRER CADMO (a l'oest de Pau Claris): Parells, 18 / 32. PLAÇA DE CATALUNYA: 1-2 (Casino Espanyol) / 4 / 9 - 11 (1925) / 14. CARRER DESCOBRIDOR COLOM: Senars, 31 - 41 (conjunt); Parells, 4 (Església Evangèlica) / 14 (segle XIX, cap el 1870) / 22 (porxada posterior) / 26 (segle XIX, cap el 1870) / 30 - 32 / 42 - 50 (conjunt). CARRER DOCTOR GIMBERNAT: Parells, 24-26-28. PLAÇA DOCTOR GUARDIET: 7 (cal Palet, C/ Terrassa, 2) / 9 (Rectoria) / 10. CARRER DOCTOR ROBERT: Senars, 1 - 3 / 10 - 13 / 19 / 25 / 27 / 31 - 33 - 35 - 37 - 39 - 41 - 43. CARRER ESPOZ I MINA: Parells, 24 - 28 (conjunt). CARRER FRANCESC MACIÀ: Senars, 27-29 / 33-35 (1921) / 37 (1910) / 41 (1924) / 51 / 57 (1930) / 59 / 61; Parells, 6 / 8 (1903) / 16 / 24 (1900) / 28 / 40 / 52-54-56 (1914, PR) / 78-80 (1920) / 88 (1920) / 94. CARRER GENERAL PRIM (a l'oest del carrer Barcelona): Senars, 7 (casa bona del segle XIX) / 13 / 17-19-21; Parells, 6-8-10-12-14 / 16. CARRER JAUME BALMES: Senars, 1-7 (conjunt) / 31; Parells, 22 (Caves Arís Casanoves, 1960). CARRER JUSTÍCIA: Senars, 9 / 11 (1883) / 13 / 15-17 (remuntada); Parells, 10 / 14 / 16 / 18. CARRER LLOBATERES (A l'oest del carrer Barcelona): Senars, 25; Parells, 20 / 24. CARRER MARGARIDA XIRGU: Senars, 9-11. CARRER MAXIMÍ FORNÈS: Senars, 11 - 13 forjat amb ceràmica i mensules / 29 ; Parells, 4 - 6 (cal Morgades 1870-1880) / 10 / 14 - 16 (balustres i decoració ceràmica) - 18 - 20 - 22 (1875) / 26 (porta modernista. Casa on vivia el Dr. Maximí Fornés, que era el metge de Rubí. Les reixes són neogòtiques de 1870) / 36 / 50 - 56 (conjunt) / 68. CARRER MÉNDEZ NÚÑEZ: Senars, 15 ; Parells, 4 - 6 (1862). CARRER MIGUEL DE CERVANTES (A l'oest del carrer Barcelona): Senars, 5 / 33 (1918). PLAÇA MOSSÈN CINTO VERDAGUER: 2 - 4 - 6 - 8 - 10 - 12. PASSEIG PAU CLARIS: Senars 1 - 3 - 5 - 7 / 13 - 15 / 41 - 29 (conjunt); Parells 2 / 8 - 10 - 12 - 14 - 16 - 20 - 22 (conjunt, baixos reformats) / 26 - 36 (conjunt). CARRER PERE ESMENDIA: Senars, 5 - 7 / 17 - 19 / 27 - 29. CARRER PINTOR MURILLO (a l'oest del carrer Barcelona): Senars, 3 / 7 / 29 / 39 / 41; Parells, 20 / 22 / 28 / 34 / 40 / 46 / 48. CARRER POETA VIRGILI: Senars, 17 (Escola Evangèlica) / 40. CARRER PRAT DE LA RIBA: Senars, 3 / 9 / 27 / 29 / 31-33 (cal Patilles); Parells, 10. CARRER RAFAEL CASANOVA: Senars, 5 / 9 / 11 / 13 / 15 / 17; Parells, 6-8- / 10 / 14. CARRER RAMON TURRÓ: Senars, 11 (Pça Clavé, 20); Parells, 2 - 4 (Vaqueria ca l'Evaristo, 1ª. Vaqueria de Rubí 1920) / 6 / 8. CARRER DE LA RIERA: És el més antic de Rubí (informació oral P. Bel).: 1 / En el número 3 hi ha una tanca que abans era el carrer dels telers i que ara està tancat. En aquest número sobre la finestra hi ha una làpida (informació oral P. Bel)./ 5 . CARRER DE SANT FRANCESC: Senars, 1 / 5 - 7 ; Parells, 2 - 4 - 6 (façana en mal estat) / 16. CARRER DE SANT IGNASI: Parells, 2 (can Montmany, 1714) / 6 - 8 / 12 (té pou) - 14, (cap de corriola amb la data de 1802; informació oral P. Bel). CARRER SANT JOAN (a l'oest del carrer Barcelona): Senars, 5 - 9. CARRER DE SANT SEBASTIÀ. Hi passava una sèquia comunal. Senars, 19 - 25 (conjunt, en mal estat); Parells, 10 / 16 / 18.</p> | 08184-136 | Al costat esquerre de la riera, 08191-RUBÍ | <p>La vila urbana actual té el seu inici a començament del segle XVI com a conseqüència de l'establiment fet per Mn. Baltasar Corbella a favor del batlle, jurats i prohoms del terme el 22 de juny de l'any 1516, d'un tros de terra per a eixamplar la plaça de davant l'església i procedir a la construcció d'una carnisseria amb la condició de fer parets de tàpia al voltant i cobrir el rec. Així es va formar la Sagrera, la plaça i els marges dels camins que conduïen al carrer de Dalt (camí de Terrassa) del de Baix (camí de Sant Cugat i Barcelona), era de Xercavins, camí de Martorell (ara c/ Riera) (Conferència del Sr. SERRA ROSSELLÓ, extret de Rubricata, 111). El darrer terç del segle XVIII es produeix una acceleració constructiva, que queda testimoniada per Francisco de Zamora el 1789, on diu 'se hacen muchas casas' (GARCÍA, 1996). CARRER DE LA MARQUESA / CARRER DEL DOCTOR ROBERT-PASSEIG PAU CLARIS. Aquest carrer s'iniciava al segle XIX en el punt en que es nomenat c/ Dr. Robert fins tot el que ara és Passeig de Pau Claris. Hi ha tres amplades. Estreta entre plaça Catalunya i el C/ Narcís Menard; un xic més ample fins el del Vapor i amb mida de passeig, tot el C/ Pau Claris, tot segur preveient la carretera a Terrassa que es va construir poc anys després el 1878 (TURU et alií, 2000). L'any 1860 l'Ajuntament aprovà el primer pla d'urbanització del que es té constància. Afectava al creixement del poble -al volt de 3.000 habitants-. Es tractava de la parcel·lació de les seves propietats des de la plaça Nova, ara de Catalunya fins els horts del Bullidor i de tota la plana del Castell. La presentadora d'aquest pla fou la propietària del Castell que no pogué veure'l aprovat, ja que morí tres anys abans, el 1857. S'anomenava Maria Josepa de Pinós i de Copons, marquesa de Santa Maria de Barberà, de la Manresana, de Cartellà i de Moja, i era consort del comte de Solterra. Arran d'aquesta aprovació. Fou donat el nom de carrer de la Marquesa, des del punt on s'iniciava el carrer (actualment Dr. Robert) fins tot el que ara és el Passeig de Pau Claris (TURU et alií, 2000). / CARRER DE FRANCESC MACIÀ / CARRER FONDO / CARRER SANT ANTONI. El 1879 es va voler fer passar la carretera de Molins a Caldes per aquest carrer, però era molt estret -d'aquí la denominació de carrer Fondo. El projecte no es va posar en marxa fins el 1894, moment en que es van fer les expropiacions de gairebé 70 finques. Es van enretirar moltes façanes i va donar lloc al carrer més llarg de Rubí i prou espaiós (BENCOMO, 1998). / CARRER SANT IGNASI. Dins el carrer (número 1) hi ha la casa pairal d'Antònia Montmany, datada a la façana de l'any 1714 (TURU et alií, 2000) / CARRER SANT JOAN. Entre els anys 1761 fins el 1782 mestres de cases locals, com Francesc Escayol, bastiren 39 cases noves dins el poble. Molt probablement, moltes d'aquestes cases es bastiren als carrers de Sant Joan i Sant Pere, a les quals consta que encara s'estava construint l'any 1786 (GARCÍA, 1996). El C/ Sant Joan abans es deia de les Pedres. El tractament del terra a la part superior d'aquest carrer es tradicional ja que hi ha unes passeres de pedra que faciliten el creuar-lo en dies de pluja. (TURU et alií, 2000). Dels 3.705 habitants censats a Rubí l'any 1860, 148 vivien en 25 cases del carrer de Sant Joan (BEL, 1996) / CARRER SANTA LLÚCIA. On avui hi ha els números 16 i 18 hi havia l'hostal de cal Font o cal Capelles (P.R.C., 1983) .</p> | 41.4899100,2.0299300 | 419022 | 4593598 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60217-foto-08184-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60217-foto-08184-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció) CARRER DE SANTA LLÚCIA: Parells, 30 (1927) / 44. CARRER DE TERRASSA: Per aquest carrer discorria el canal del Clausell i hi havia un salt prop de cal Corrons (informació oral P. Bel). Senars, : 21 / 35 (cal Corrons) / 37 / 43; Parells, 2 (1600 a llinda finestra, cal Palet, Pça. Guardiet, 7) / 8 / 10 / 12 / 20 / 22 / 30 (cal Llonc) / 32 / 34-40 (1878 a la reixa) (producció de cal Miranda, segons informació oral P. Bel) / 42 / 44 / 50 / 58 / 60 / 62. CARRER UNIÓ: Senars, 17-19 (1923); Parells, 10 / 14 / 18. CARRER VAPOR: Senars, 5 / 19 / 21 / 23 / 25. CARRER XERCAVINS: Senars, 7 - 9 / 11 - 15 (conjunt) / 21; Parells, 2 / 14 - 16 / 24 - 32 (conjunt). FITXES ASSOCIADES: 1, 20, 33, 41, 65, 67, 68, 69, 70, 71, 72, 75, 125, 126, 139, 152, 154, 157, 167, 175, 177, 178, 180, 182, 183, 184, 195, 200, 201, 202, 207, 210, 217, 223. La cantonada Llobateres amb l'avinguda de Barcelona, era un lloc de parada i comentari dels passejants, per la qual cosa tradicionalment se li deia 'el cantó de les mentides'. | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60218 | Torrent de ca n'Oriol / de l'Alber / can Tiraïres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-ca-noriol-de-lalber-can-tiraires | <p>C.R.M. (1983) 'Estampes descolorides. Pluges' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 28, Rubí. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Curs d'aigua intermitent que neix a terres de Ca n'Oriol i que en part avui dia discorre canalitzat. Se li afegeix a poca distància del seu naixement, el curs del que neix a prop de l'antiga masia de can Tiraïres, ambdós units a un sol curs travessen la plana de Can Bertran, i discorren per les antigues propietats de Can Cabanyes, Ca n'Alzamora, antiga fàbrica de Can Sedó, fins desembocar al Torrent dels Alous a prop de la Torre de la Llebre. Del seu curs destaca, a la llera, l'albereda que creix prop del parc de ca n'Alzamora. També hi ha a la part alta l'arbreda que es troba al costat del col·legi Teresa Altet, a la zona on el torrent es conegut com de can Tiraïres. En el seu recorregut hi ha el pou del mas Ferran, davant de la Torre de la Llebre.</p> | 08184-137 | A l'est del terme, en part dins el nucli urbà, 08191-RUBÍ | <p>El torrent de ca n'Oriol era també conegut com de l'Alber i a l'altura d'on ara el creua la carretera, hi havia una resclosa, i sota aquesta, i produït per la caiguda de l'aigua es formava una bassa que encara recorden els majors, com ho aprofitaven els xicots per a banyar-s'hi. En el mateix torrent, a l'altura de la torre de la Llebre i el mas Gener hi havia també altres guals molt concorreguts (C.R.M., 1983).</p> | 41.4969300,2.0444000 | 420239 | 4594364 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60218-foto-08184-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60218-foto-08184-137-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 60219 | Ermita de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-genis | <p>ARÍS PUIGGRÓS, Rosa Maria; MARGENAT, Francesc (1983) 'Els seixanta anys de l'Esbart Dansaire de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 11, pp. 215-238. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1989) Inventari d'esglèsies. Vallès Occidental. 22. Barcelona, Arxiu Gavín - Editorial Pòrtic. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1995) 'Rubí a l'època alt-medieval', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 297-308. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MAYER, M. (1982a) 'Una nova inscripció romana de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 110-113, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. NOTICIARI (1982) 'Noticiari' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pàg. 123-124. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1961) Ermites del Vallès. Barcelona: Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya (Barcelona, Ed. Rafael Dalmau. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1983) Ermites del Vallès. Sant Cugat del Vallès: ER. Edicions Catalanes. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1983) 'Sant Genís: la mort d'una ermita mil·lenària', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 10, pp. 187-190. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1991) 'Noticiari de les activitats desenvolupades l'any 1990'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 157-159. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | Necessita una intervenció urgentment. Per la seva pròpia natura presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Es troba a l'entrada d'un esperó amb parets molt verticals delimitat pels torrents de Ximelis i del Palau, els quals s'ajunten al de Serrafossar (MORO, 1990). S'hi arriba per l'Av. de Castellbisbal i per la de Josep Pujol. L'ermita és orientada d'E a O. La porta és a la paret S. Mesura en planta 12 x 6 m. L'entrada es feia per una porta lateral amb arc de mig punt. La coberta estava sostinguda per tres arcs faixons d'obra. La paret occidental sostenia una espadanya (VILALTA, 1983). Actualment es conserva el parament E, amb enormes esquerdes i molt obert, i part de la paret N amb tres contraforts. De la paret S gairebé no en resta rés i la porta dovellada va ser extreta per a ser integrada a la rectoria. El presbiteri està separat de la nau per un graó i es conserva la pedra de base de l'ara d'altar (MORO, 1990). El material constructiu està format per elements provinents de les rieres properes, tret dels carreus dels angles (aprofitats d'una altra construcció) i de la porta (actualment a la rectoria) i una finestra darrera l'altar (SERRA, 1961; 1983)</p> | 08184-138 | Camp de Sant Genis, 08191-RUBÍ | <p>El 1080 el feudatari del castell de Rubí, Ramon Seniofred fa testament i dona, entre altres llegats, a Sant Genis de Rubí, tres mancusos per arranjar-la (BENCOMO et alií, 1986). La família d'aquest personatge, probablement, va bastir l'ermita i devien ésser els propietaris del 'Palatio' que se cita en documents relacionats amb aquest lloc (SERRA, 1961; 1983) -tampoc es pot oblidar que el torrent que passa al peu es diu el Palau-. Es troba a la finca de can Casanoves, la qual també es mencionada en un pergamí de l'any 1217 (RUFÉ, 1984a; 1997a).. L'any 1234 s'estableix la peça de terra dita 'Tricella', que estava cap el sud de les terres de Sant Genis. Existeixen diversos testimonis de deixes a l'ermita durant els segles XIV i XV (VILALTA, 1983). El 1584, en una processó de rogatives s'esmenta la creu de can Casanoves (XERCAVINS, 1989). El 1585 existia un ciri de Sant Genis que es venia per a construir un retaule per a l'esmentada capella, que es conserva, en part, al Museu de Rubí: al centre hi ha la crucifixió i als costats sengles escenes de la vida del Sant (VILALTA, 1983). Es té notícia, recollida per J. Serra Rosselló, de la querella d'una parella de rubinencs que ballaven sardanes a la capella de Sant Genis, en l'aplec de l'any 1587, alternant aquests balls amb altres, dels que es té notícia des de l'any 1444, on en un d'ells es diu que es feu una capta pels 'jutgles', en la que es recolliren sis ous i nou diners (ARÍS, MARGENAT, 1983). Dins la segona meitat del segle XVII, donat el dret d'asil de les esglésies, els veïns hi van portar caixes, fruita i altres objectes, arribant alguns, fins i tot, a dormir allà mateix. Aquesta situació va provocar que l'any 1677, es mani sota pena de multa i excomunicació que tothom desallotgi l'ermita, prohibint al mossèn la celebració mentre no presenti l'ermita la deguda decència. El segle XVII es parla de l'existència del càrrec de baciner i el 1713 es celebra aquí el matrimoni de Bernat Martí i Maria Balasch. El 1739 es va fer la campana 'Genisa'. El vuit d'agost de 1739 es va celebrar casament entre Magí Ambrós, hereu de can Xercavins i Victòria Santaeugènia. La núvia provinent de la casa paterna marxava a la capella sobre una mula tota ornada de cintes i picarols i amb tot el seguici familiar. Uns anaven muntats; altres a peu. El nuvi arribava de casa seva a cavall i al seu davant desfilava una enorme caravana de trabucaires tirant a l'aire. Després de la boda, fent gresca s'anava a la masia i es feia el dinar de bodes (VILALTA, 1983). L'any 1786 fou visitada pel bisbe de Barcelona. S'hi celebraren casaments, particularment de la gent de can Casanoves, can Xercavins i de les masies veïnes. Durant la Guerra del Francès les tropes robaren la campana i saquejaren can Casanoves (RUFÉ, 1984a; 1997a). Existeix una clàusula de l'arrendament de la carn dels anys 1799 i 1802 per la qual es podia dur menjar a l'aplec de Sant Genis (SERRA, 1961; 1983). Del segle XIX, hi ha un document que prova l'autenticitat de les relíquies de l'ermita, però el reliquiari es perdé l'any 1936 L'aplec es celebrava el darrer diumenge d'agost i es conserven uns goigs al Museu de Rubí, provinents de cal Ximelis (VILALTA, 1983) i porten per títol 'Goigs dels gloriosos Màrtyrs Sant Genís Escribà y Sant Genís Comediant, que es canten en la seva capella del terme de Rubí' (SERRA, 1961; 1983). Existeix una col·lecció de fotografies anteriors al deteriorament de la construcció (MORO, 1990). L'ermita pertany a la parròquia i només hi té dret el rector i no cap dels propietaris de l'entorn (SERRA, 1961; 1983)</p> | 41.4912400,2.0124200 | 417562 | 4593762 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60219-foto-08184-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60219-foto-08184-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60219-foto-08184-138-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La porta de la rectoria va ser recuperada de l'ermita de Sant Genis (TURU et alií, 2000). Es trobava dins la propietat de can Casanoves encara que actualment pertany a can Xercavins. Prop de l'ermita F. Margenat va recuperar mitja roda de molí iberoromà (VILALTA, 1991). | 94|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60220 | Fàbrica de Joan Debant / Cal Ramon Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-joan-debant-cal-ramon-ferrer | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. BENCOMO I MORA, Carme. (1996) 'Rubí a l'Edat Moderna: una síntesi general', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 325-339. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1995) 'Sant Pere de Rubí a l'època baix-medieval; segles XII, XIII, XIV i XV', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 309-318. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. JUAN DEBANT, S.A. (s.d.) JD Jotade. Prendas Deportivas. Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1995) 'Rubí a l'època alt-medieval', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 297-308. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VENTOSA I MUÑOZ, Sílvia (1984) 'La primera indústria tèxtil a Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 12, p. 243-258. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Informació oral Joan Debant, abril 2001</p> | XX | <p>Edifici fabril al qual es destaca el pis baix que consta de tres naus i diverses sales, a les que s'accedeix pel carrer de la Riera, 8. La major part de la maquinària actualment es mou per l'embarrat. Conserva tota la maquinària dels primers temps, com una premsa per a estampació de l'any 1920, un motor elèctric dels anys 1910-1920 i un generador elèctric també dels anys 1920, així com un bon nombre de telers (INVENTARI, 1999). La façana que dona a la plaça del Dr. Guardiet és del 1914. Els telers són dels anys 1920 encara en funcionament. Ara fan samarretes esportives i roba interior. Es van especialitzar en teixit esportiu a partir del 1936. També hi ha l'embarrat i el motor elèctric amb el que funcionava l'antiga fàbrica, així com la més antiga 'burra' (generador de gasolina). A més de fàbrica era habitatge del propietari i oficina. . Resulten interessant els telers circulars 'Bonami', de Manxester. També es troben premses, planxadores amb formes, ribeters, etc.. (Informació oral Joan Debant, abril 2001; JUAN DEBANT, s.d.)</p> | 08184-139 | Carrer Riera, 6-8-10 - Plaça Dr. Guardiet, 9, 08191-RUBÍ | <p>La documentació assenyala que el ferrer es trobava en terrenys de l'església per la qual cosa havia de pagar uns censos a la parròquia de Sant Pere i que es localitzaria en aquest edifici, ja que va haver-hi en el mateix una ferreria fins el segle XIX (BENCOMO, 1996), encara que sembla que també varen aparèixer restes d'una farga baixmedieval a les excavacions de la plaça. Aquesta ferreria estaria datada per documentació l'any 1460 i es trobava a la 'Sagrera' de l'església (MARGENAT, 1995). Aquesta farga va ser feta perquè els habitants de Rubí no volien anar a llussar les eines a la del senyor del Castell i van fer diversos intents fins que van aconseguir obrir aquesta (GARCIA, 1995). A la plaça també es van detectar restes del primitiu rec medieval, que podia donar energia a aquesta instal·lació industrial (MARGENAT, 1995). Al cadastre de 1717 hi figuren els ferrers Francesc Carreres i el seu mosso Joan Perramon i Josep Prats i Josep Pons fadrí-ferrer (GARCÍA, 1996). Respecte a l'última utilització de l'edifici, és a dir, des de l'any 1929 (INVENTARI, 1999) com a fàbrica tèxtil, cal assenyalar, que els antecedents més antics de producció tèxtil a Rubí es troben en les dades sobre el teixidor de llí Braget Vinyes, el 1460. Destaca, també, pel seu interès la següent notícia referida a can Xercavins, on entre els anys 1797 i 1799 es va teixir una peça de tela de cent canes. El teixidor va cobrar 23 lliures pel seu treball, una altra d'estopa de 90 canes que va costar 18 lliures i 4 sous i una de drap de brí de 56 canes a 5 sous la cana; una altra de fil i cotó de 15 canes i mitja a sis sous la cana (VENTOSA, 1984). Respecte a l'edifici actual, s'ha de destacar les instal·lacions i màquines que constitueixen l'actual indústria tèxtil. Com a tal indústria va començar produint gèneres de punt, com jerseis, més tard roba interior de tota mena així com les primeres samarretes especials esportives fetes a Espanya. L'inici de l'empresa va ser als anys 1920, quant els avis de l'actual propietari Joan Debant i Rosa Puigvert van comprar el seu primer teler, a Castellar del Vallès, Temps després van treballar a Manresa i Barcelona, on es van associar amb l'industrial tèxtil Fàbregas i, fins i tot, van arribar a muntar una empresa a Medina del Campo Cap el 1929, compren l'actual local, el condicionen la planta baixa i, a sobre, construeixen l'habitatge de la família. Es tracta d'una empresa familiar que treballa per encàrrec. Els Debant van inventar un tipus de teixit de cotó a l'interior i raió a l'exterior (substituït per poliester cap el 1980), encara que no el van patentat. Els nombre de treballadors va ser en origen de 5 - 6 i, actualment, de 10, arribant a ser en les èpoques de més prosperitat de 14 - 15 treballadors. Van idear la samarreta del club de futbol Sabadell. El cognom Debant, ve de la Fonollosa (JUAN DEBANT, s.d.; Informació oral Joan Debant.) .</p> | 41.4918300,2.0294800 | 418987 | 4593812 | 1929 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60220-foto-08184-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60220-foto-08184-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60220-foto-08184-139-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una antiga indústria que encara es mou amb maquinària tradicional. | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60087 | Jaciment de can Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-sant-joan | <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1985b) 'El problemàtic origen de la parròquia de Sant Pere de Rubí (I)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 17, p. 5-18. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT, Francesc; MORO, Antonio (1981) 'Donació d'un rellotge de sol romà' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 2, pp. 13-19, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1987) 'Terra sigillata del Museu de Rubí I. Marques de terrisser'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 27, p. 353-358. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | I - V | Les estructures semblen malmeses per la construcció del mas però a llocs on no afecta la fonamentació es poden conservar les restes. El rudus del pati està degradant-se. Amb la construcció de naus per a bestiar al costat de la masia es van destruir restes visibles (dipòsits?) (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades. | <p>L'actual masia es troba sobre les restes d'estructures d'època romana, visibles tan sols a l'accés principal al mas, on s'observen les restes d'una pavimentació degradada d''opus signinum'. (MORO, 1990). A l'exterior dins del pati d'entrada, un petit mur de còdols amb morter sembla ser el parament d'aquesta pavimentació, conservant-se al pati el rudus del paviment. Al voltant de la masia es recull nombrós material ceràmic, sobre tot al camp Est, entre la masia i el torrent (MORO, 1990). Apareix ceràmica comuna, Terra sigillata lucente (segles III-IV), Terra sigillata africana C tardana (inicis del segle IV) i terra sigillata africana D1 (s. IV) així com ceràmica estampada grisa (s. IV-VI) (JÀRREGA, 1988) tractant-se d'una possible vil·la. També apareix ceràmica moderna. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). El senyor Casimir Tort a finals de la dècada de 1960 en el camí entre ca n'Oriol i can Sant Joan un rellotge de sol romà que havia estat emprat per omplir un sot del camí. Fragment fet en pedra de gres clar, amb línies (MARGENAT, MORO, 1981). El rellotge era fet en gres de Montjuïc (ÁLVAREZ, MAYER, 1982). També hi ha materials fets de pedra de santa Tecla , de marbre de Luni o Carrara de la varietat amb venes, de marbre gris no identificat, però com el dels Pirineus o de varietat asiàtica i un cap de lleó dipositat al Museu de Rubí fet de marbre de Luni o Carrara de varietat blanca (ÁLVAREZ, MAYER, 1982). Hi ha ceràmica entre els segles III i V dC. (MARGENAT, 1985b). Ha aparegut un fragment de Dragendorff 29 de terra sigillata amb restes de la marca del terrissaire (RIBAGORDA, 1987).</p> | 08184-14 | Can Sant Joan, 08191-RUBÍ | <p>Existeix una teoria de l'origen de can Sant Joan que diu que el nom antic del mas era el de 'Monte Calvo' situat al lloc de la 'Villa' -no es pot oblidar que prop d'ella hi ha un jaciment romà- (RUFÉ, 1984a; 1997a). Sembla que l'any 1940 en arrencar un ametller, prop de la casa, es va trobar un sarcòfag 'romà?' de plom 'gravat amb dibuixos' que contenia restes humanes (BEL, 1996).</p> | 41.4886700,2.0479400 | 420524 | 4593444 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60087-foto-08184-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60087-foto-08184-14-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60221 | Les Martines / Serra de can Guilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-martines-serra-de-can-guilera | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001). Fotografia 3 de Jordi Simó</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. Les pedreres que es troben en explotació, suposen un greu perill per aquest element. | <p>S'entén com una zona natural àmplia que inclou la carena de can Fonollet i arriba fins la serra de can Guilera i can Roig. Es tracta d'una de les zones més àmplies de Rubí on encara es poden trobar boscos frondosos i amb abundància d'espècies vegetals i animals. Cal indicar, però, que hi ha pedreres dins aquest espai que l'estan malmetent.</p> | 08184-140 | Al N del terme, 08191-RUBÍ | 41.5289700,2.0160000 | 417909 | 4597948 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60221-foto-08184-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60221-foto-08184-140-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||
| 60205 | Torrent de can Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-fonollet | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Curs d'aigua temporal de règim irregular, parcialment canalitzat, que neix a la Serra de les Martines, molt a prop de l'actual terme municipal de Terrassa, a terres de Can Fonollet. Discorre paral·lel al proper de Can Polit i desguassa, com aquell, directament a la Riera de Rubí.</p> | 08184-141 | Al N del terme municipal, 08191-RUBÍ | 41.5256200,2.0283500 | 418935 | 4597564 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60205-foto-08184-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60205-foto-08184-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En part es troba canalitzat per travessar l'autopista. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 60206 | Font de ca n'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-noriol | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Al mig d'una petita arbreda, i al fons d'una esplanada, molt a prop de la casa de ca n'Oriol, hi ha una font feta d'obra i arrebossada de ciment, per la que raja aigua avui no potable, però de la que molta gent agafa per al seu ús.</p> | 08184-142 | A la riera de ca n'Oriol, 08191-RUBÍ | 41.4966900,2.0458900 | 420363 | 4594336 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60206-foto-08184-142-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La font posseeix per la gent de Rubí un alt grau simbòlic, ja que es tracta d'un dels tradicionals espais comunitaris i de relació social. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 60207 | Camí de can Riquer / Camí Reial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-riquer-cami-reial | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> | <p>Camí de terra que segueix l'esquena d'ase que forma la carena de la serra de l'Oleguera o can Riquer. Discorre en sentit N - S amb una lleugera tendència en sentit O-E. Circula entre el límit del terme municipal i la zona propera a Castellbisbal, presentant un traçat molt rectilini al llarg de tot el tram conservat.</p> | 08184-143 | A l'O del terme municipal, 08191-RUBÍ | 41.4919200,1.9910000 | 415775 | 4593859 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60207-foto-08184-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60207-foto-08184-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 60209 | Camí de Sant Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-muc | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Ha estat asfaltat | <p>Camí que porta des del nucli urbà de Rubí fins a l'ermita de Sant Muç. Discorre per sota el pont de can Claverí, arriba fins a can Ramoneda i finalment passa fins arribar al darrera de l'ermita. El seu traçat, tot i que essent de ferradura, ha estat cobert per asfalt, encara que sense rectificar la seva traça.</p> | 08184-145 | A l'O del nucli urbà, 08191-RUBÍ | 41.5075800,2.0236600 | 418521 | 4595566 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60209-foto-08184-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60209-foto-08184-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60209-foto-08184-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 60210 | Cava Arís Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cava-aris-casanoves | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (inèdit). 1998. Llistat de patrimoni industrial al confirmar, Document mecanografiat, 1998 CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya.</p> | XIX | <p>L'edifici ocupa tres casals del carrer Pintor Murillo, núms. 76, 79 i 80, amb la façana mirant al nord. El casal del núm. 80 té sortida, pel sud-est, al carrer de Cal Príncep, mitjançant un petit jardí. En altura, podem distingir tres parts: en primer lloc els baixos, que són la zona industrial i comercial de l'edifici, en segon lloc, tres pisos i un àtic, que corresponen a vivendes, i finalment, una part soterrani, a 10 m. de profunditat, que constitueix la cava. Cada casal es pot subdividir en tres zones: la nord, que té sortida al carrer Pintor Murillo, la sud, que és la més allunyada del carrer, i una de central, entremig de les altres dues. Les tres zones sud estan unides, formant un sol àmbit, el qual està destinat als processos inicial i final de l'elaboració del cava: titatge, degollament, expulsió dels pòsits, dosatge, addició de licor d'expedició i tapat. Les tres zones centrals també es troben unides, formant un únic àmbit, que correspon a l'espai destinat a la venda de cava. La zona nord té una funció diferent segons el casal a què correspon: 1, casal núm. 80, allotja 5 tines subterrànies i a la superfície dotze ortoèdriques, numerades i decorades amb rajola vidrada, les quals estan situades al llarg de la paret est. Al mur oest hi ha l'entrada de l'escala que baixa a la cava; 2, casal núm. 78, ocupat per una oficina i dos magatzems; 3, casal núm. 76, garatge dels vehicles automòbils de l'empresa. La cava presenta dos accessos: l'escala del casal núm. 80 i un muntacàrregues instal·lat a un pou que es situa al centre del casal núm. 78 i que serveix per fer el transport interior del cava. D'aquesta zona de cava destaquen les tres petites galeries a sud, est i oest, i la galeria principal de les caves, que s'estén cap al nord, així com un pou d'aigua, a més d'altres estructures i dependències. La major part de l'edifici està cobert per terrats de rajola, presentant una petita part de teula. Les parets són de tàpia i maó arrebossats a la façana. La cava es d'obra vista de maó, i la volta és d'arc rebaixat (INVENTARI, 1999) . Al pati que hi ha donant al carrer de Can Príncep i a l'interior de les caves hi ha una interessant col·lecció de maquinària per a feines agrícoles i d'indústries de transformació derivades de l'agricultura, així com elements propis dels treballs d'obtenció i transformació del vi, com bombes de transvasar vi, o una premsa amb la seva biga de fusta, per exemple.</p> | 08184-146 | C/ Pintor Murillo 76, 79 i 80. 08191-RUBÍ Tel. 936998047 | <p>Entre els anys 1880 al 1884, Anton Aris i Termes va fer-se construir una casa de tres casals i cellers, al carrer Pintor Murillo núms. 76-80, que passaria a ser habitatge i lloc de treball. L'any 1950, els seus besnéts, Lluís, Antoni i Rosa Aris Casanovas, van iniciar-hi la producció de cava. Entre els anys 1953 i 1955, es construïren les galeries de la Cava, que actualment existeix sota l'esmentat immoble. A l'entrada de la cava, i al mur de la dreta, hi ha una placa commemorativa de la seva construcció, amb la data de 1955.</p> | 41.4878800,2.0321000 | 419201 | 4593371 | 1884 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60210-foto-08184-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60210-foto-08184-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60210-foto-08184-146-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml