Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60078 | Era de ca n'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-ca-noriol | <p>MARTÍNEZ I FLORES, Lídia (1984) 'A propòsit d'unes inscripcions en llatí a l'era de Ca n'Oriol'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 13, p. 268-275. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XIX | <p>Es tracta d'un espai de forma quadrangular, que presenta un interessant enrajolat, i conserva cinc lloses amb sengles cinc inscripcions en llatí, situades quatre al centre de cada un dels costats i una altra al mig. Tenia una capacitat per a fer quatre batudes a l'hora (RUFÉ, 1984a; 1997a). S'accedeix des d'un pas enllosat que surt de la masia de Ca n'Oriol i que presenta en una fita de pedra sorrenca la data següent: 'Any 1850'. L'era és dalt d'un petit collet per rebre el vent i es troba enrajolada i amb voreres, destacant les cinc làpides en llatí que Pau Viver i Oriol hi feu col·locar. La làpida central, la més gran, consisteix en un bloc de pedra de forma rectangular amb el camp epigràfic voltat per una greca. La inscripció diu: 'ANNO MDCCCXLVIII / EN TIBI, QUAM MAGNIS, SUC / CESSOR, SUMPTIBUS EGIS / AUREA, SERVANDAM SEDU / LA CURA TENE TENE / PAULUS VIVER ET ORIOL' La seva traducció és: 'Any 1848. Aquí tens, successor, l'era que vaig construir amb grans dispendis; pren-la i conserva-la amb diligent cura. Pau Viver i Oriol'. Al centre de cada un dels costats hi ha una altra inscripció, a la que es troba al Nord es pot llegir el següent: 'TUNDIT / INERS / FRUGES / AUGUSTO / MENSE / COLONUS', la traducció de la mateixa és : 'El pagès mandrós bat la collita el mes d'agost'. La làpida col·locada al Sud indica el següent: 'ASPIRET / NOTUS / CAE TERIQUE / JACEANT / VENTI', amb la següent traducció: 'Que bufi el migdia i s'ajeguin els altres vents'. La làpida del cantó Est diu el següent: 'TEMPORE / MESSIS TOTA / OTIA / CONTEMNE', això es, 'Refusa tot repòs en temps de sega'. La làpida occidental indica 'SERE ET / TENE', o sigui, 'Sembra i cull' (MARTÍNEZ FLORES, 1984). Les rajoles del terra estan disposades en sentit diagonal a l'eix de l'era tenint incisions digitals entre els angles en sentit Est - Oest.</p> | 08184-5 | Parc de ca n'Oriol. 08191 - RUBI | <p>L'era pertany a la masia de ca n'Oriol, de la que se sap que al segle XII era coneguda com 'mas de Cases Besses' i que al segle XIV ja apareix com a pertanyent a la família Oriol. Aquesta família entronca el 1775 amb la família Viver, de la masia de can Viver de Torrebonica de Terrassa. Anys més tard, el 1848, en Pau Viver i Oriol, feu construir aquesta era, feta possiblement per a substituir una de més petita, per atendre la important recol·lecció de cereals que les seves terres li produïen L'any 1948 es va celebrar el centenari de l'era, motiu pel qual les propietàries hi organitzaren, i presidiren, els actes commemoratius i populars, als quals acudí tota la població rubinenca. L'any següent es va extingir, al morir sense descendència la darrera propietària, una de les nissagues més importants de les cases pairals rubinenques (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.4926700,2.0416100 | 420001 | 4593894 | 1848 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60078-foto-08184-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60078-foto-08184-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sant Josep Oriol era parent d'aquesta família rubinenca (RUFÉ, 1984a; 1997a). | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60080 | Ca n'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noriol | <p>BATALLA GALIMANY, Ramon et alii (1994) Rubí a l'abast. Ciències socials I. Rubí: Ajuntament de Rubí. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. CURET I ASTRIÈ, Maria Mercè (1989) 'L'obra de la Visitació de Nostra Senyora i la masia de ca n'Oriol, de Rubí' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 367-370, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) 'Que passà a Rubí durant la Guerra?'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) 'Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XVI-XVIII | <p>Masia del tipus III. De l'antiga masia es conserva, a l'interior, la sala central dels dos pisos amb l'escala, una sala lateral amb un petit lavabo i l'antic celler a la part posterior, construït amb una volta, i del que es poden veure les boixes de les tines. La coberta es aguantada per cavalls que reben jàsseres de fusta i el tauler és de rajola. A la façana frontal es conserven les llindes de les finestres amb l'ornamentació gòtica original d'algunes d'elles, així com la portalada d'entrada a l'edifici. Es conserven també els festejadors de les finestres. A la part nord hi ha un porxo sobre el cups que comunica amb els cellers. (PLA, s.d.). A la porta principal figura la data 1694. Té un rellotge de sol. Dalt de tot de la casa hi ha la data de 1913. A la porta del barri exterior s'observa la de 1926, any en que es deuria construir la tanca i, possiblement, el pou. Al barri de la masia es troba un exemplar important de pi blanc, que li dona molt de caràcter. Del seu interior destaquen dos rentamans d'interès, un al pis baix, de color blau, i un altre al primer pis; algunes peces del mobiliari de la dècada de 1920; les encavallades de l'últim pis, encara que els tirants han estat substituïts en el moment de la seva última restauració; els sostres i els paviments de moltes estances, així com una de les dos antigues esveltes garites que encara resta d'empeus a una de les cantonades. Per informació oral se sap de l'existència d'una mina que ve des de el bosc adjacent i que sembla que arriba en part cap a la zona dels cups.</p> | 08184-7 | Camí de ca n'Oriol. 08191 - RUBÍ | <p>La masia de Ca n'Oriol era coneguda antigament per Cases Besses, així consta en un document de l'any 1611, en el que Ramon de Vallvidrera i la seva muller, Dolça, feren donació al monestir de Sant Cugat de la meitat del Mas de Cases Besses, que posseïen per alou i heretat dels seus avantpassats a la parròquia de Sant Pere de Rubí. Aquest nom perdurà fins al segle XIV en que sorgiren els Oriol dels masos Pujol i Cors i les corresponents terres annexionades a la gran masia de Ca n'Oriol. La propietat alodial d'aquesta hisenda pertanyia: tres quartes parts al senyor del Castell de Rubí, i una quarta part al monestir de Sant Cugat, excepte el Mas de Cors, que era alou del Beneficiat de Santa Maria del mateix monestir. El prestigi de la família Oriol ve dels seus membres Joan i Jaume Oriol, que, entre el 1361 i el 1370, exerciren de batlles feudals del senyor del Castell i de l'abat de Sant Cugat. Aquesta família no solament cultivaven les seves terres sinó que n'arrendaven d'altres dins i fora del terme de Rubí (RUFÉ, 1984a; 1997a.) El 1492 Joan Oriol tenia una concòrdia amb la família Llorens, de la parròquia de Sant Iscle de les Feixes, per haver assassinat junt amb altres, amb la ballesta al pagès Miquel Llorens i la seva dona (GARCÍA, 1996). El 1606 es robada molta roba de la masia. L'autor, un immigrant francès, es detingut i condemnat a assots i cinc anys a galeres (BATALLA et alií, 1994). L'any 1608, Miquel Oriol arrendà terres del Castell de Rubí i de la hisenda dels Pubills Canals. El 1614, pagà delmes i rendes a la senyora Maria d'Oms i, a Granollers, al notari de Barcelona Esteve Gelabert i Bruniquer. Diversos membres de la família ocuparen el càrrec de batlle reial a Rubí, també durant els segles XVI, XVII, XVIII i XIX. Miquel Oriol, va morir essent batlle, quan, complint ordres del Lloctinent General del Principal de Catalunya, convocà el sometent per a la captura de diversos individus. Quan van sortir a la batuda, van caure en una emboscada i va trobar la mort (1629). El mateix personatge, el 1599 sortí com a fiador de l'escultor Jaume Rubió, pare i fill de Moià, per realitzar els retaules de l'altar major de Sant Pere, finalitzat l'any 1613 (RUFÉ, 1984a; 1997a). El 1694 s'obra a la façana, i el 1737 es fan grans reformes a la casa, segons data conservada a una rajola. El 1775, s'uneix un nou llinatge a la família arran del casament de la pubilla amb un Viver, de la masia de Can Viver de la Torre Bonica de Terrassa. El fill de l'hereu, en Pau Viver i Oriol, féu construir l'any 1848 una grandiosa era, per atendre la important recol·lecció de cereals que les seves terres li produïen. Era una era d'una capacitat de quatre batudes alhora, molt ben enrajolada i amb cinc lloses que presenten sengles llegendes en llatí, una a cada angle i l'altra al mig, amb la data de la seva inauguració i el nom del propietari. Avui encara es conserven (RUFÉ, 1984a; 1997a). El lloc estava partit entre els termes de Sant Cugat i de Rubí, encara que finalment va passar a aquest darrer municipi (SIERRA, 1989).. Va ser incautat per les milícies Antifeixistes l'any 1936 (GARCÍA, 1989). L'any 1948 es va celebrar el centenari de l'era, motiu pel qual les propietàries, la senyora Paula Majó i la seva filla, Montserrat Viver i Majó, hi organitzaren, i presidiren, els actes commemoratius i populars, als quals acudí tota la població rubinenca (RUFÉ, 1984; 1997). L'any següent es va extingir, en morir sense descendència la darrera propietària, una de les nissagues més importants de les cases pairals rubinenques. Les seves propietats foren repartides: la masia, amb el bosc i terres dels voltants, es donà a l'obra benèfica de la Visitació de la Nostra Senyora, que porta el nom de 'Casal Sant Josep Oriol' i fins al gener de 1997, acollia infants necessitats. S'hi feren millores de condicionament i comptava amb dues aules escolars, una capella i una piscina Els darrers anys la gestió la portaven els Maristes (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.4936800,2.0419300 | 420029 | 4594006 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60080-foto-08184-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60080-foto-08184-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60080-foto-08184-7-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sant Josep Oriol era parent d'aquesta família rubinenca (RUFÉ, 1984a; 1997a). El seu ús, com a residència infantil ha obligat a successives ampliacions que han estat realitzades sense cap projecte conjunt o idea genèrica (PLA, s.d.). El celler de la masia està aguantat amb cavalls de fusta (CASTELL, 1999). | 93|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60081 | Can Ramoneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramoneda | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XVI | <p>Masia del tipus II, amb característiques molt poc habituals: la que sembla entrada principal es fora d'us, el celler és al sud, tapa la façana i alguns murs estan corbats. Ha estat remodelada sense conservar els elements típics de la masia: de vegades es tapen les bigues i d'altres, s'elimina l'ornamentació de pedra de les finestres, encara que es conserva en algunes d'elles, així com la portalada principal. Destaca la gran jàssera de fusta que aguanta la coberta. Ha de destacar-se també un interessant rentamans al segons pis (PLA, s.d.). Del conjunt de construccions que constitueix la masia destaca la casa amb dues plantes i golfes i el celler unit amb un habitatge modern annex. El celler sembla la part més nova de la masia, renovant-se la teulada la dècada de 1960. Destaca per la seva antiguitat i grandària una jàssera que travessa la sala del segon pis. Al galliner hi ha una entrada a l'antiga mina que arribava a l'ermita de Sant Muç, encara que es troba fora d'ús. S'havia fet servir per a rentar i veure i cada cent metres tenia un registre (INVENTARI, 1999).</p> | 08184-8 | Camí de Sant Muç, 08191 - RUBÍ | <p>L'any 1187 es conegut el lloc com 'clapers' que indica un munt de pedres (avui dia es visible davant de la masia i a pocs metres, la roca amb restes d'haver estat treballada per encabir-hi diversos postes de fusta d'una construcció avui desapareguda). L'any 1271 Guillem de Melindinis i el seu fill estableixen Benet Clapers en el lloc dels seus avantpassats. L'any 1351, en morir sense fills Elisea, muller de Felip des Clapers, el rector de la parròquia, com a senyor alodial de l'heretat va posar en pràctica l'exorquia, un dels mals usos, consistent en que passava tota o part de la propietat al senyor. El 1441 els Clapers van aconseguir per privilegi reial la carnisseria de Rubí. A finals del segle XV la pubilla Estevaneta es va casar amb Antoni Ramoneda, els descendents per línia masculina dels quals encara són els propietaris del mas. El 1570 Pere Ramoneda i Joan Serra són els primers obrers parroquials (RUFÉ, 1984a; 1997a). El fet de que al segle XVII, fos nombrosa la quantitat de jornalers francesos dedicats a les feines de recol·lecció agrícola, fonamentalment per ser mà d'obra barata, va provocar el condicionament de cambres i coberts a les masies per allotjar-los mentre duraven aquestes llargues tasques. Així, a can Ramoneda es va bastir al barri, davant la casa, unes estances fetes amb paret de tàpia i fusta destinades a allotjar els temporeres francesos, fet que n'originà el nom: 'la França'. Aquesta construcció va ser derruïda fa uns anys (GARCÍA, 1996). El segle XIX Marià Ramoneda i Llunell, perit agrícola, fou soci de l'Institut de Sant Isidre, obtenint a l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888 una medalla d'or pel vi de la seva masia (que encara fan). Va ser també jutge municipal i un dels fundadors de la Lliga Catalanista de Rubí, el 1882. Adherit a la Unió Catalanista va participar com a delegat de Rubí a l'Assemblea per a l'elaboració de les Bases de Manresa. L'ermita de Sant Muç també havia estat propietat de la família Ramoneda fins que mitjan segle XIX la van donar al bisbat de Barcelona. El segle XIX l'ermita esdevingué molt concorreguda i molts visitants s'hostatjaven a la masia. Dormien a la pallissa i compraven el menjar i al dia següent continuaven el camí (RUFÉ, 1984a; 1997a). També hi ha a la masia una important biblioteca iniciada el segle XIX, a més hi conserven un arbre genealògic que va des del 1500. L'any 1965 un lladre va assassinar l'avi de la casa, el Sr. Salvador Ramoneda.</p> | 41.5035400,2.0252800 | 418651 | 4595116 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60081-foto-08184-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60081-foto-08184-8-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Tenia una bassa a migjorn de la masia que s'alimentava de la mateixa mina que anava fins a la font del jardí. El celler ha sofert moltes reformes. Té un safareig. Elaboren el seu propi vi (CASTELL, 1999).No s'ha tingut accés a l'interior de la casa. | 93|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60086 | Can Balasc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-balasc | <p>ARXIU fotográfica Sr. Marroyo. BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A.</p> | XIX | <p>L'estructura espacial de l'edifici varia molt respecte de la masia clàssica: l'escala principal no està integrada a la distribució interior i l'accés a cada pis és independent. Presenta un frontó a la façana amb un rellotge mecànic i elements decoratius neoclàssics a les finestres. Com a elements a destacar de la casa es troba la fusteria, vidres de colors a la torre, les encavallades del celler i elements de forja. De les construccions exteriors destaca el celler que fa mitgera amb l'habitatge i es cobert amb una estructura de cavalls de fusta en bon estat, una torre exterior de defensa de planta circular i un espai descobert semisoterrat i limitat per un mur de contenció (PLA, s.d.). A la reixa apareix la data de 1879. Hi ha un rellotge mecànic i a la mateixa façana hi ha una inscripció que diu 'REEDIFICADA POR JOSÉ UBACH EN 1882'. La porta està resseguida i pintada en blau.</p> | 08184-13 | Camí vell de Castellbisbal, 08191-RUBÍ | <p>La família Balasch ja posseïa aquestes terres abans del 1164. Restà subjecta a les servituds del castell de Rubí fins l'any 1383, que fou quant Ferrer de Balasch, en unió amb altres propietaris de masos es redimí dels mals usos del senyor del castell. Antigament hi havia dues masies o masets agregats a can Balasch, avui desapareguts: can Massaguer i can Desmenart. Al Cartulari de can Pi de Vilaroc hi figura un poder de l'any 1460 en una treva entre Pere de Campanyers (can Castanyer) senyor de la vila de Sant Cugat i els Massaguer de la parròquia de Sant Pere de Rubí. La família Balasch restà molt vinculada a la vila a partir del segle XV, com ho demostren les càrrecs que tingueren al municipi, ja que membres d'aquesta família van ser batlles reials a partir del segle XV fins 1835. Se sap que Antoni Joan Ferrer de Balasch, al segle XVI fa censos pels masos Balasch, Traginer, Smenart i Massaguer. L'any 1882 es refeu la masia tot donant-li un aire modern. Aquesta reforma la dugué a terme Josep Ubach i Balasch. (RUFÉ, 1984a, 1997a)</p> | 41.4762600,2.0048800 | 416914 | 4592107 | 1882 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60086-foto-08184-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60086-foto-08184-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60086-foto-08184-13-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El celler és una estructura annexa coberta amb cavalls de fusta. La propietat subministrava vi a unes 800 cases (CASTELL, 1999). En aquest celler es conserven elements interessants relacionats amb l'obtenció del vi, així com un cotxe marca 'Chrysler' de la dècada de 1950. No s'ha tingut accés a l'habitatge. Per documentació fotogràfica (Arxiu fotogràfic del Sr. Marroyo), es conec l'existència encara a la dècada de 1970 de quatre escultures que representaven al·legòricament les quatre estacions, que estaven col·locades a la barana de l'escala exterior a la façana principal. Avui no hi son. El conjunt tant 'per sé' com per la seva situació geogràfica i la valua de l'entorn, es pot considerar com un dels llocs més interessants del municipi. | 116|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60090 | Ca la Rosa / Can Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-rosa-can-riba | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1995) 'Rubí a l'època alt-medieval', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 297-308. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1982b) 'Un finestral gòtic ignorat' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pàg. 122. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XX | <p>La plana de can Bertran conegué un projecte d'urbanització unitària a la manera de les ciutat - jardí que es projecten al primer terç del segle XX a altres llocs de Catalunya, mantenint-se part d'aquest projecte en algunes de les grans cases d'estiueig i grans edificis d'aquest sector (CASTELL, s.d.). Dins d'aquest context urbanístic es troba ca la Rosa que constitueix, a Rubí, un interessant exemple d'elements d'una arquitectura anterior tot integrant-los en l'arquitectura de l'època. Es tracta d'una casa amb mitgera a la part dreta del frontal de la façana, afrontant per l'altre cantó amb els jardins de la torre Marbà o Teixidor. L'edificació és de planta baixa i dos pisos, amb dues portes d'arc de mig punt i una finestra adovellada. Al primer pis es troba l'eix de simetria de l'edifici, constituït per una finestra gòtica datable en el segle XV o XVI, reaprofitada (segons la informació oral de l'antiga masia de can Bertran de la Plana o Serra del Padró) i disposada entre dos balcons amb reixa senzilla i arcs escarsers a les llindes. La llinda de la finestra gòtica està feta en una sola pedra i presenta la forma d'arc conopial amb crestes presentant sengles caps humans a l'arrencament del mateix. Al tercer pis es desenvolupa una doble arcada trífora amb columnes helicoïdals de maó vist fent aresta i arcs de mig punt ressaltats, que responen a la interpretació acadèmica d'elements d'arquitectura tradicional i popular. El coronament es pla, tot presentant un frontis de picadís i tres parelles de pilars (l'acabament dels quals vol recordar uns merlets) coronats, així mateix, per picadís. La façana està feta amb pedra vista i totxo, dominant el color rosat en la composició. Al costat d'una de les portes hi ha la data de construcció: '1912'.</p> | 08184-17 | C/ Xile, 10. 08191-RUBÍ | <p>De la masia de can Bertran es tenen notícies des de cap el 1500, i llavors era nomenada 'Can Serra del Padró' recollint el nom del 'Padró' que ja es troba l'any 1172 (MARGENAT, 1995). El canvi de nom sembla que es va produir al voltant del segle XIX. Estava situada a la part alta de la vila, en una cruïlla de camins i les seves propietats s'estenien gairebé per tot el nucli antic de la població. Tenia un perímetre molt gran. Anava des del carrer Mn. Cinto Verdaguer fins el de Sant Cugat, passant pel de Sant Antoni, Sant Gaietà, Torrent de l'Alber (el pont que el creuava prop de can Cirereta portava el nom de la masia), Sant Isidre i carrer Fondo. La masia, que s'emplaçava al solar que va ser ocupat per Climent Riba, al bastir-hi la seva torre, fou enderrocada cap el 1911 obrint-se, a la vegada, el carrer Xile (RUFÉ, 1982b). Allà hi havia la creu de terme al lloc avui ocupat per les escales i el carrer de la baixada de la Creu. Gairebé totes les cases incloses als carrers esmentats pagaven censos a can Serra del Padró o can Bertran de la Plana. El cognom Bertran es troba a l'Arxiu Parroquial a mitjan segle XVII. El 1841 la posseïa Miquel Mitjans, el qual comença a vendre terrenys per a urbanitzar. Fins el 1881 hi havia una creu de terme a la cruïlla del C/ Xile, C/ Nou i les escales anomenades 'de la creu'. De la vella masia (en part sota el carrer i en part sota la Torre Riba), únicament se salvà un finestral gòtic, el qual, com ja s'ha vist, col·locaren a la façana de la casa del C/ Xile núm. 10 (RUFÉ, 1984a; 1997a), avui ca la Rosa. La pedra de la façana de la casa també era del mas, així com unes enormes bigues de fusta que formen la estructura interna de la construcció (BEL, 1996).</p> | 41.4923400,2.0333500 | 419311 | 4593865 | 1912 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60090-foto-08184-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60090-foto-08184-17-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Segons fonts orals també conegut com Cal Mosques o Cal Turu. | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60091 | Can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosc-2 | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XVIII-XIX | <p>Es tracta d'una masia típica catalana del grup I, probablement primer en un sol edifici amb coberta a dues vessants i frontó a la façana lateral. Posteriorment, a partir del segle XV, s'hi afegí un segon cos per engrandir-lo, adoptant la planta en forma de 'L' (GARCIA, 1995). Avui l'edifici està compartimentat en diferents habitatges de segona residència, i tot i que s'han aixecat noves construccions, encara sembla restar molt de la seva fesomia primitiva, amb algunes variacions, destacant l'entrada principal d'arc de mig punt de dovelles de pedra i algunes de les finestres, així com l'antiga porta del barri, construcció pròpia de la transició entre els segles XIX-XX. A les seves terres va créixer una urbanització a mitjans de la dècada de 1950.</p> | 08184-18 | Carrer de la urbanització 'Les Valls de Sant Muç' 08191-RUBÍ | <p>Va ser coneguda en primer lloc, com a 'mas Carbonell', en el temps que estava subjecta a la servitud dels senyors del castell de Rubí. L'any 1355 era l'hisenda més gran del terme, entre el camí d'Ullastrell, el torrent de can Xercavins i el de can Ramoneda, amb molta part de bosc. Mitjançant un matrimoni, el mas fou unit a can Bosch de Terrassa, família que continuà conservant l'heretat fins el segle XX. Alguns documents ens parlen de l'existència d'una ermita encara que fins avui no s'ha trobat cap indici del seu emplaçament. L'any 1954 es parcel·là la finca, i es construeix una urbanització, essent adquirida la masia per dues famílies com a segona residència (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5105700,2.0054700 | 417007 | 4595915 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60091-foto-08184-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60091-foto-08184-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sense determinar el lloc exacte, de sap de l'existència d'un jaciment arqueològic | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60097 | Camí vell de Castellbisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-castellbisbal | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí: Ajuntament de Rubí. BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, C. (1982) 'Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 5, pp. 81-104, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Camí que, en origen, anava des de Rubí fins a Castellbisbal i continuava cap a Martorell. Travessava la riera, davant de can Fatjó i continuava, conjuntament amb el d'Ullastrell, en direcció SO-NE fins que se separaven i el de Castellbisbal seguia en direcció NNO-SSE. Actualment només conserva el seu aspecte original antic sobre terra a la zona de can Balasc i can Pi de Vilaroc, on conserva un traçat molt recte, que probablement és un indici d'antiguitat. Prop del mateix, a la zona de ca n'Estaper, va aparèixer un miliari.</p> | 08184-24 | Zona oest del terme 08191-RUBÍ | <p>L'any 1610 es parlava d'un camí reial de Rubí a Martorell que sortia de la zona del Castell i can Fatjó Durant tot el segle XVIII hi ha referències constants a aquest camí en la documentació (BENCOMO et alií, 1986). L'any 1866 es va intentar rectificar el camí a la sortida de Rubí, degut a que passava la riera de Rubí a gual i ho feia donant volta. Es va intentar fer un pont que escurcés el camí i evités el perill de travessar la llera, de tota manera no va reeixir. L'any 1834 a la documentació apareix la figura d'un encarregat a la riera 'de dar dirección a las aguas a fin de hacerlas transitables a los que viajan de Martorell a Sant Cugat' (BENCOMO, 1998)</p> | 41.4788000,2.0080400 | 417181 | 4592385 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60097-foto-08184-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60097-foto-08184-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | També conegut com a camí vell de Martorell. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 60108 | Mas Jornet / Can Sucarrats / Can Tallafigueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-jornet-can-sucarrats-can-tallafigueres | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | <p>Masia del tipus II, que ha patit canvis de certa importància en dividir l'edifici en dos: la part davantera, amb la façana principal, manté l'ús de casa, mentre que la part posterior ha estat condicionada per a restaurant: és aquesta la part més modificada. És a la part davantera on encara es mantenen moltes característiques inicials. Destaca la volta de totxo d'una de les sales de la planta baixa i un annex de la sala lateral d'aquesta mateixa planta, sobre la roca i cups (PLA, s.d.).</p> | 08184-35 | Mas Jornet. 08191-RUBÍ | <p>Les primeres notícies son de l'any 1312, en que era conegut per Mas Comas; després, figura com a Mas Malvi; en el segle XV, com Mas Jornet, i a mitjan any 1840, apareix com Can Sucarrats i Can Tallafigueres, pel fet que era compost de dues cases de pagès. Antigament també el formaven diferents masos, dels quals es desconeix la denominació. Pertanyia als senyors del Castell de Rubí i es redimí dels mals usos l'any 1383, conjuntament amb les altres masies del terme. Per aquest indret passava un camí que enllaçava el Molí de la Noguera amb el que condueix a Ullastrell i Olesa de Montserrat. Era utilitzat pels veïns d'aquestes poblacions per transportar el gra destinat a moldre a l'esmentat molí. L'any 1460, Pere Jornet arrendà per cinc anys les terres i la casa RUFÉ I MAJÓ, 1984a, 1997a). En un procés de l'any 1581 es relaten uns fets ocorreguts al redós del mas Jornet, protagonitzats pel bandoler Benet Maduixer, el qual va matar a d'un tret de pedrenyal en Bartomeu Massaguer, va amenaçar la seva dona i va raptar i violar a la filla de dotze anys (GARCÍA, 1996). A la llista de contribuents del cadastre de la Llibreta del Col·lector Josep Prats, de l'any 1735, hi figura la hisenda del Mas Jornet. Modernament, la finca es va convertir en una urbanització entre industrial i de segona residència amb el nom Els Avets, i la masia de Can Sucarrats, en un restaurant (RUFÉ I MAJÓ, 1984a, 1997a).</p> | 41.4861600,2.0211900 | 418288 | 4593190 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60108-foto-08184-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60108-foto-08184-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60108-foto-08184-35-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 60111 | Can Matarí / Castellnou / Can Moritz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-matari-castellnou-can-moritz | <p>CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta baixa i dos pisos amb una torre mirador en una de les cantonades. L'estructura és de murs de càrrega. Els forjats són de bigues de fusta amb voltes de totxo i cel ras. La coberta, a quatre aigües, està feta també amb bigues de fusta i teules àrabs, algunes vidrades, presentant carener de peces especials també vidrades. L'acabat exterior és arrebossat i pintat amb motius vegetals de color verd. Els forats de la façana es tanquen amb fusteria de taller. L'acabat interior és un enguixat i pintat en estil noucentista. Destaca pel seu interès la marquesina de l'entrada, l'accés al mirador per una escala de cargol, els detalls dels sostres, la fusteria tant interior com exterior, la lluerna i vidriera i l'estructura de fusta del celler, que consisteix en una petita construcció que es troba separada, a la qual es va afegir la casa del vigilant (PLA, s.d.).</p> | 08184-38 | Urbanització Castellnou. 08191-RUBÍ | <p>Sembla ser una masia molt antiga. L'any 992 es troben dues referències al Cartulari de Sant Cugat 'in ipsa guardia qui dicunt Matarico', pel que es possible que hi hagués una torre. Al mateix Cartulari, l'any 1317 es troba escrita una referència al 'manso de Materino'. Va pertànyer al senyoriu del castell de Rubí fins l'any 1383, moment de la redempció dels mals usos. En el segle XVI el mas va ser regit per la família Comadran, tal com consta al fogatge del 1553 i els anys 1572 i 1611 s'hi esmenten respectivament Pere Comadran i Salvador Matarí de Dalt 'alias Comadran'. Els Matarí van ser batlles de Rubí dotze vegades. A finals del segle XIX el cerveser barceloní Moritz adquirí l'hisenda passant a nomenar-se can Moritz. Finalment l'any 1960 se'n feu càrrec construccions Junyent i fou convertida en una urbanització denominada Castellnou (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5305500,2.0000800 | 416583 | 4598139 | ca. 1920 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60111-foto-08184-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60111-foto-08184-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60111-foto-08184-38-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La parcel·la és dins de la urbanització de Catellnou. Presenta l'antic celler com a edificació separada, amb estructura de fusta (CASTELL, 1999). No s'ha tingut accés a la finca. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60113 | Can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mir | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984)a Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XVII | <p>Masia del tipus IV. Presenta elements curiosos com la inclinació dels murs o el fet de que per la part del darrera estigui, en part, soterrada, fet aquest que fa que alguns punts siguin atípics: la connexió amb els annexos, la reculada del mur mitjà paral·lel a la façana, etc.. A causa del seu nou ús ha sofert remodelacions, presentant elements estranys com el porxo de l'entrada. Els forjats són de bigues de fusta amb tauler de rajola. (PLA, s.d.). Sobre la finestra central s'endevina la data de 1658. Té edificacions auxiliars i, a baix, una bassa d'obra.</p> | 08184-40 | Camí de can Mir . 08191-RUBÍ | <p>Hi ha referències escrites des de l'any 1286: Llibre dels Batlles 244: 'Arnau Mir demana al batlle de Rubí que el ramat pugui pasturar en terres del seu sogre'. En el Cartulari de Can Xercavins es troba un debitori de Bernat Mir i son fill, Feliu, que reconeixen haver rebut vint lliures de Grau Xercavins, l'any 1365. Antoni Mir i son fill fan un tracte amb Colomer Xercavins el 1494. En 1560 es troba en la documentació un canvi de nom en la masia. Pere Carbonell, de la parròquia de Sant Pere de Terrassa i del Mas Carbonell abona uns censos i delmes d'aquest mas. Durant el segle XVI, Can Mir s'anomenà Mir de Munt per distingir-lo del mas de la Serra (Casanoves). Possiblement es tractava d'un gendre i d'aquí venia el canvi, però no prosperà. A mitjan segle XVII entra a formar part de la família, per casament amb Magdalena Mir, pubilla de la casa, Joan Brustenga, de Santa Eulàlia de Ronçana, una pairalia molt important de la Vall de Tenes, prop de Granollers. Actualment encara es coneix com a can Brustenga. La història d'aquesta casa de pagès de Santa Eulàlia ens parla del cognom Brustenga al qual s'atribuí un origen hongarès. Per tradició familiar oral, un Jaume Brustenga fou el primer cap, probablement vingut aquí amb el seguiment de la princesa Violant d'Hongria, promesa, i que fou la segona esposa de Jaume el Conqueridor. L'esmentat Jaume Brustenga es va casar amb una dona catalana, i una branca de la seva descendència passà a Rubí, a la masia de Can Mir. Els seus descendents encara porten el nom de Brustenga. El 1709, els propietaris de Can Mir i Can Matarí de Baix fan uns tractes per construir o adobar una resclosa en el torrent per regar les terres. Diferents membres d'aquesta casa ocuparen l'alcaldia de Rubí els segles XVI, XVII i XVIII (RUFÉ, 1984a; 1997a). A partir de l'any 1970, la finca es parcel·là, es va construir una piscina, i la masia es convertí en restaurant (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5177900,2.0041800 | 416908 | 4596718 | 1658 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60113-foto-08184-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60113-foto-08184-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60113-foto-08184-40-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Els actuals propietaris conserven un petit arxiu amb documentació històrica referida al mas. La casa posseïa una talla barroca de la Verge del Roser, que té una història particular, ja que va ser regalada pel senyor rector i la Junta d'obra a l'any 1884 a la família, com agraïment per la donació dels materials d'obra per fer-se l'ampliació de l'església de Sant Pere, sortits del forn familiar. En començar la revolta de l'any 1936, les autoritats locals ordenaren que tothom lliurés els objectes religiosos, i la família Brustenga de Can Mir es desprengué de la imatge que, col·locada dins un sac, fou llençada a la pila del carrer Terrassa, davant de la presó. Algunes escultures, quadres i creus van ser salvades de la destrucció i traslladades a la masia de Ca n'Oriol, on hi havia el dipòsit del Museu de Rubí. En acabar-se la contesa, l'any 1939, i restablir-se el culte a l'església parroquial, la falta d'imatges va fer que es col·loqués aquesta verge a l'altar del Roser. Passat alguns temps, i havent-ne adquirit una altra, és restituïda novament a la família (RUFÉ, 1984a; 1997a). No s'ha tingut accés a l'interior de la casa. | 119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60114 | Eix av. Barcelona - Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eix-av-barcelona-prat-de-la-riba | <p>BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XIX-XX | <p>Eix de comunicació urbana que discorre paral·lel a la riera de Rubí i que esta format pels carrers AVINGUDA BARCELONA / CARRER FRANCESC MACIÀ / CARRER RAFAEL DE CASANOVA / CARRER PRAT DE LA RIBA. Conserva forces cases de moments antics encara que reformades pels nous usos. Els edificis amb interès són els següents: AVINGUDA BARCELONA Senars, 13 / 23 - 25 / 43-45 / 53 / 61- 63 (casa Imbert); Parells, 30 / 40-42 (cal Marçal) / 44 / 52 / 56 / 68 / 70 - 72 / CARRER FRANCESC MACIÀ Senars, 27-29 / 33-35 (1921) / 37 (1910) / 41 (1924) / 51 / 57 (1930) / 59 / 61; Parells, 6 / 8 (1903) / 16 / 24 (1900) / 28 / 40 / 52-54-56 (1914, PR) / 78-80 (1920) / 88 (1920) / 94 / CARRER RAFAEL CASANOVA Senars, 5 / 9 / 11 / 13 / 15 / 17; Parells, 6-8- / 10 / 14 / CARRER PRAT DE LA RIBA Senars, 3 / 9 / 27 / 29 / 31-33 (cal Patilles) ; Parells, 10 /</p> | 08184-41 | Rubí Centre . 08191-RUBÍ | <p>El 1879 es va voler fer passar la carretera de Molins a Caldes per aquest carrer, però era molt estret, per això se li va donar la denominació de carrer Fondo. El projecte no es va posar en marxa fins el 1894, moment en que es van fer les expropiacions de gairebé 70 finques. Es van enretirar moltes façanes i va donar lloc al carrer més llarg de Rubí i prou espaiós (BENCOMO, 1998).</p> | 41.4928100,2.0315100 | 419158 | 4593919 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60114-foto-08184-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60114-foto-08184-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Havia portat el nom de CARRER FONDO. A la cantonada amb el carrer Llobateres amb l'avinguda de Barcelona, era un lloc de parada i comentari dels passejants, per la qual cosa tradicionalment se li deia 'el cantó de les mentides'. | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60119 | Can Pi de Vilaroc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pi-de-vilaroc | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. INFORMACIÓ ORAL JUDITH TAPIOLES, abril 2001. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. MERINO, Joan Miquel (1983b) 'Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga, dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 10, pp. 191-210. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1990) Ex-vots de Sant Muç, Rubí: Miquel Rufé i Majó. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XVIII | <p>Masia del tipus III. Ha sofert forces modificacions si bé s'ha intentat respectar la conservació dels elements tipològics i d'interès en la mesura que ha estat possible. Aquests modificacions han afectat, principalment, els forjats, de manera especial el del segon pis, on s'ha substituït l'embigat de fusta en mal estat per un de ferro. També hi ha modificacions al forats de façana amb l'aparició de balcons, si be no afecten gaire l'aspecte general. La coberta es suportada per una gran biga reforçada per uns elements que es podrien considerar com a cavalls primitius. Té un celler amb coberta a dues aigües, amb cavalls de pi melis de molta qualitat. Sembla que existeix una cisterna davant l'edifici, de dimensions poc habituals, ja que la informació oral diu que el carro que treia la terra podia circular fins el fons. S'ha de destacar també la gran xemeneia. Per altra banda, els annexos no tenen gaire interès (PLA, s.d.). A la façana es pot veure la data de 1787.</p> | 08184-46 | Camí vell de Castellbisbal . 08191-RUBÍ | <p>La primera dada de la seva existència, amb el nom de 'Villarab', es troba al testament, fet l'any 1164, d'en Guillem, el qual deixa per hereu del mas el seu fill Miquel. Se sap també, que aquesta masia era alou de la catedral de Barcelona i formava part de la Prepositura. Un pergamí de l'any 1224 parla de la donació, per part del capítol de la Catedral a Berenguer Miquel del 'mas de Villarab' amb carta de precari. Tot apunta a que l'edifici de la masia no sempre es va trobar al lloc actual, segons es desprèn de la lectura de les escriptures. Les terres que formen la propietat actual foren adquirides gradualment: una part eren del castell de Rubí, altres del monestir de Sant Cugat, de Valldonzella, de l'església del Papiol, de la catedral de Barcelona i d'alguns particulars, les quals foren establertes en diferents èpoques a favor dels posseïdors de can Pi de Vilaroc. Durant quatre generacions heretaren el mas les pubilles, els marits de les quals acceptaren el cognom de Vilaroc i renunciaren al propi. Tot això passà fins a mitjan segle XIV, quan Sança de Vilaroc es casà amb Arnau Despí i, des d'aleshores s'anomena Pi de Vilaroc, passant, a més a més, a ser aquest el cognom familiar. Els esposos Guillem i Elisenda de Vilaroc, van fer un llegat de '12 diners per la llàntia de Sant Mus' (RUFÉ, 1990). Galceran Pi, el 1527, es nomenat batlle reial de Rubí mitjançant un diploma atorgat per Federico de Portugal, lloctinent general de Catalunya, en nom de l'emperador Carles V i la reina Joana. Altres membres van ser després batlles de Rubí als segles XVI i XVIII. Un privilegi de l'any 1706, una altra vegada signat pel Lloctinent de Catalunya declara el matrimoni Pere i Esperança Monmany, mentre visquin, lliures i absents de càrregues, impostos i allotjaments. La família de can Pi de Vilaroc va afavorir en diverses ocasions la parròquia de Sant Pere de Rubí, sembla ser aquest el motiu pel qual se li va concedir el poder-se enterrar a la capella de Sant Roc. L'any 1927, la Sra. Joaquima Elies, vídua de Margenat, va subvencionar els bancs, el sagrari i la custòdia amb motiu de celebrar-se les noces d'argent del rector Dr. Josep Guardiet. El Sr. Josep Rabassa i Rabella restaurà can Pi de Vilaroc amb molta cura i els seus hereus la conserven molt bé (RUFÉ, 1984a; 1997a). Actualment resta abandonada.</p> | 41.4720200,2.0091500 | 417265 | 4591632 | 1787 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60119-foto-08184-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60119-foto-08184-46-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Existia un interessant Cartulari que recollia més de dues-centes escriptures (RUFÉ, 1984a; 199/a), d'aquest, avui tan sols resta una copia mecanografiada (feta el 1935) a l'arxiu de la Fundació Museu Biblioteca de Rubí, i esta localitzat a la casa del Sr. Rufé (Informació oral Judith Tapioles, abril 2001). Com a estructura resulten destacat la del celler amb cavalls de fusta (CASTELL, 1999). A la casa, encara existeix una interessant llarga taula de fusta (Informació oral Judit Tapioles, abril 2001). No s'ha tingut accés a l'interior. A la dècada de 1970 va aparèixer una sorgència d'aigua calenta. | 94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60129 | Can Tapis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tapis | <p>PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XIX | <p>Casa d'aspecte turriforme, amb un cos principal de planta aproximadament quadrada i teulada plana. Te dos pisos d'altura i uns cossos de menor entitat adossats a l'estructura principal, que es destina a habitatge. Les parets es presenten arrebossades i pintades de blanc. Dos pilars d'obra amb remats piramidals graonats flanquegen la porta del barri.</p> | 08184-56 | Camí de can Tapis, 08191-RUBÍ | <p>Masia que va ser bastida el 1870, per segregació d'una part de la finca de Can Mir . El seu propietari i fundador fou el senyor Tapis, de Barcelona. A l'últim terç del segle XIX, Ramon Tapis va adquirir-ne les terres i en una barraca de vinya existent hi bastí un maset que passà a mans de la família Massanet, experts apicultors. Es tracta d'una petita hisenda, però amb terres fèrtils i abundosa d'aigua. Anys enrere, es dedicà al cultiu de l'apicultura i obtingué un gran èxit amb la venda de mel en gerretes. L'actual propietari continua amb l'obtenció de mel. Avui és voltada de casetes de l'urbanització de Can Bosc i les Cabanyes (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5173400,2.0082700 | 417249 | 4596664 | 1870 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60129-foto-08184-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60129-foto-08184-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60129-foto-08184-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Resulta interessant el fet de la dedicació del seu propietari a l'apicultura. El coronament de la façana principal, que ostentava al centre un rellotge de sol, avui ha desaparegut. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60135 | Camí vell de Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-terrassa | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí: Ajuntament de Rubí. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Ruta que sortia del camí de Sant Muç i que, anant per la banda dreta de la riera, menava cap el torrent de can Fonollet. Avui dia, encara es conserva, amb algunes modificacions en el seu traçat, però totalment amb paviment de terra. Surt de sobre can Ramoneda, conjuntament amb el de can Roig, del que se'n deriva, passant per les restes de can Pòlit, seguint en direcció al Nord per travessar l'esmentat torrent de can Fonollet.</p> | 08184-62 | N del terme municipal, 08191-RUBÍ | <p>Apareix documentat a la 'Causa del Rector' i discorria per can Ramoneda cap a Terrassa (BENCOMO et alií, 1986). El més segur és que la seva part inicial fos el camí de Sant Muç</p> | 41.5043100,2.0249900 | 418628 | 4595202 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60135-foto-08184-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60135-foto-08184-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 60136 | Cal Ximelis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ximelis | <p>CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ROVIRA, Lurdes (1982a) 'Parròquia de Sant Pere de Rubí sobre apunts de J. Serra (IV)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, p. 9-11, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic de caire rural que es composa de diversos habitatges dins d'una única construcció de planta allargada en direcció SO-NE amb teulada a dues vessants. També hi ha edificis exempts com a construccions secundàries, tot dotat d'un marcat caràcter popular. Al SO del conjunt hi ha una era enrajolada, i per la zona NE un antic pou comunal de forma rectangular que es ve considerant com a possiblement medieval (CASTELL, 1999) o anterior. Des de l'exterior s'endevinen elements tradicionals, com la entrada als cups d'un dels habitatges. Destaca l'entorn agrícola, a la vessant que baixa cap al torrent fondo, formant un interessant conjunt unitari i de caire rural, vinculat amb aquest valuós espai natural.</p> | 08184-63 | Camí d'Ullastrell, 08191-RUBÍ | <p>Sobre el seu accés, existeix un document que fa una descripció d'interès, que es conserva al Cartulari de Can Xercavins, i que diu així: '(..) en la cruïlla del camí d'Ullastrell a Rubí que transcorre per migjorn vers la font, en el lloc més alt anomenat creueta hi havia el camí que menava a la Torre Brugera, avui Ximelis' (RUFÉ, 1984a; 1997a). Antigament constituïen aquesta propietat tres masies anomenades: Mas Rovira, Mas Balies i Mas Moragues. Pertanyia al senyoriu alodial del Castell de Rubí i del monestir de Sant Cugat (RUFÉ, 1984a; 1997a). El més antic que es coneix és Mas Balies, de l'any 1217, citat en un document que diu: 'Bernat de Valers, una pessa de terra prop de l'església de sant Genis, a la part del torrent dels Arcots; a la part de sol ixent ab lo camí que va de St. Genis al Mas Balies'. El mateix mas apareix en altres documents als segles XIII i XIV. Per un altre document se sap que l'any 1416 el mas estava totalment enderrocat. Després d'aquesta data, el mas fou reconstruït passant a anomenar-se Mas Pi de Balies, nom que el distingia dels altres masos Pi de la serra i Pi de Vilaroc. En el segle XVI s'anomenava Torre Bruguera. A començament del segle XVII les tres masies formaven una sola propietat en poder de Cristòfol de Guimerà. Després passaren a mans de Jaume Castellà, i més tard, de Miquel Planes, que vengué l'any 1651 a Don Josep Ximenes els masos Balies i Moragues. La propietat pren el nom d'aquest propietari. Per motius polítics, la propietat fou confiscada a la primera meitat del segle XVIII dues vegades, per ésser el propietari un súbdit estranger i per les guerres entre Catalunya i França, fins que l'any 1759, la hisenda passà a propietat del rubinenc Antoni Prat, qui en morir va deixar els seus béns per a la fundació d'un benefici eclesiàstic anomenat del Sant Crist. En decretar-se la llei de desamortitzacions de Mendizábal, el segle passat, retornaren aquestes finques a la descendència familiar del fundador del benefici. A partir del segle XVIII esdevé un llogarret amb els masos Balies i Moragues, i amb els anys s'hi anaren construint noves cases (RUFÉ, 1984a; 1997a). El segle XVIII, l'agricultura en expansió era el motor de la prosperitat de Rubí. La propietat de Ximelis constitueix, per si mateixa, un bon exemple il·lustratiu, així, l'any 1782, comptava amb 10 pagesos que havien plantat 3'36 Ha. de nous mallols, sense comptar les 4'10 Ha. de vinya vella que tenien dotze pagesos més (GARCÍA, 1996). L'any 1861, els administradors de la Causa Pia, Pau Palet, Josep Alsina i Josep Ramoneda, reben ordre de que les rendes de la propietat passin a l'escola pública (ROVIRA, 1982a). Al seu costat ha crescut actualment una urbanització.</p> | 41.4973900,2.0096600 | 417340 | 4594448 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60136-foto-08184-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60136-foto-08184-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60136-foto-08184-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Molt a prop es troba la font de la Magnèsia (TURU et alií, 2000). Es tradició que aquest era un lloc de descans pels antics pelegrins que hi anaven cap a Montserrat. No s'ha tingut accés a l'interior. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 60139 | Escoles Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-ribas | <p>CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. MORO, Antoni; RIALP, Anna (1989) 'Impressions infantils de reraguarda. Les Escoles Ribas de Rubí 1936-1939'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 49-60. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. R.R. (1982) 'Toponímics antics de Rubí' Butlletí de la llar de la 3ª Edat de Rubí, Núm. 18, Rubí. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XX | <p>Conjunt arquitectònic de grans dimensions que inclou els jardins que l'envolten tancats per una interessant tanca amb reixa. Està inspirat en lo que a la composició es refereix en les escoles angleses de l'època, i format per diverses naus, dues de centrals i dues més de laterals, disposades simètricament en funció del pati central que fa d'eix. Les sales laterals, corresponents al sector dels nens i de les nenes respectivament, mantenen una sola planta on s'obren grans finestrals i cobertes a dues vessants de teula de ceràmica vidrada bicolor. Els elements decoratius situen l'edifici en una estètica rigorosa amb ús d'elements de gust clàssic, amb relleus florals, florons, frontons, timpans amb relleus esculpits, al costat d'altres elements més innovadors, com són el ferro forjat, que podem veure a la tanca del jardí, la barana i a les cobertes, la ceràmica de rajola verda i botons ceràmics i també, les vidrieres de colors, que formen un conjunt d'elements decoratius de gran importància per a Rubí. A més de l'esmentat esquema compositiu i funcional adquireixen gran importància els relleus esculpits presents als timpans de les entrades, que fan referència a les ciències i a les arts, en la més pura tradició noucentista. A la part posterior, cal fer esment a l'espai format per la unió d'un cos a dues vertents i un altre a manera de pòrtic, format per columnes d'inspiració clàssica amb capitells jònics (CASTELL, s.d.). Destaquen, així mateix, les fonts i els grans jardins que envolten l'edifici (PRAT, 1999), les decoracions de la guixeria interior, elements del mobiliari primitiu, els retrats dels seus fundadors, així com interessants col·leccions d'elements de recolzament pedagògic.</p> | 08184-66 | C/ Lluís Ribas, 2, 08191-RUBÍ | <p>És una obra filantròpica dels germans Ribas: Frederic, Rossend i Lluís. Fabricants de vellut amb una fàbrica a Rubí que donava feina a 350 obrers -el Vapor Nou (RUFÉ, 1985)- sembla que els propietaris no eren massa populars entre aquests. El darrer germà, Lluís, va morir el 1908 i va deixar un llegat per a construir l'escola i es mantingués, doncs volia que fos gratuïta per a tots els fills dels treballadors. Es va acabar el 1915 i va entrar en funcionament l'any següent (PRAT, 1999). L'administrador del llegat, Jaume Carner, va ser qui va impulsar la construcció del Col·legis nous o escoles Ribas (també l'orfenat Ribes a la Vall d'Hebró a Barcelona) .Aleshores es trobaven a les afores de Rubí, i al davant s'hi posava la màquina de batre i constituïen un dels edificis més impressionants de la població. El primer director fou Joan Bosch i Cusí i dins la plantilla de professor destaquen les figures de Martí Tauler i Josep Guardiet (RUBÍ, 1993), Es conserven tot un seguit de llibretes de noies de cicle superior que ens expliquen com es va viure a Rubí els darrers anys de la República i la Guerra Civil (MORO, RIALP, 1989).. De la mateixa manera a la Biblioteca Popular 'Martí i Tauler' de Rubí es conserven els documents d'aquest pedagog que en fou director, la qual va ser donació dels hereus l'any 1989. Consisteix en una biblioteca, fonamentalment, amb obres de contingut pedagògic i material divers relatiu a les escoles i a Rubí. Fotografies i dibuixos, com el fet per R. Marsal el 01.11.1939 a la presó de Terrassa, quan el mestre havia estat empresonat.. A més destaca també, un receptor de ràdio a galena amb auricular que va ser construït a la classe de física el curs 1928-1929.</p> | 41.4882100,2.0358700 | 419516 | 4593404 | 1915 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60139-foto-08184-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60139-foto-08184-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60139-foto-08184-66-3.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Emili Solà i Cortès | També eren conegudes amb el nom de 'Col·legis nous'.(PRAT, 1999). L'autor del projecte era arquitecte municipal de Castellar del Vallès i va comptar amb la col·laboració del pintor Carles Vázquez i els escultors germans Llimona (CASTELL, s.d.). El topònim tradicional del lloc era el de 'Pla de Navès' (R.R., 1982), i es trobava a prop del Camp del Cairot, a on estava situada la màquina de batre. | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 60142 | Casino Espanyol / Càmera Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-espanyol-camera-agricola | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. BATALLA GALIMANY, Ramon (1999) Teatre a Rubí: diversió, cultura, ideologia, 1920-1930, Beques per a la recerca/ vol 1, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) 'Que passà a Rubí durant la Guerra?'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RUSIÑOL I TURU, Josep (1989) 'Mercè Plantada' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 39-59, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XX | <p>Edifici de línies rectes molt marcades que presenta a la façana principal un notori desenvolupament de la tripartició, que es mostra en l'equilibri visual dels tres cossos verticals en que s'aixeca la construcció, tripartida així mateixa per la col·locació del joc de buits: portes, balconada central sota arcs independents, finestres amb llinda al tercer pis, obertures a les torres laterals i obertures circulars al timpà del coronament central. Pel costat dret, i de forma reculant, està adossat el cos transversal que continua el sistema general de la façana, encara que de manera secundària i més simple. Davant d'aquest cos en forma d'ala, el buit format a l'espai angular entre ambdós edificis genera un pati tancat per reixa que es recolza e intercala mitjançant pilars d'obra coronats per elements decoratius de sèrie (cistells amb fruita i boles). Un rètol amb el nom de Casino Espanyol ocupa el pinacle de la façana on abans lluïen dues estàtues de formigó armat que el rovell de la seva armadura va destruir (TURU et alií, 2000), els rostres d'una part de les quals es conserven a la col·lecció Vallhonrat. Del seu interior resulten d'interès la platea i la sala de projectors, conservant-se a la cabina dos projectors amb els seus corresponents motors elèctrics, corresponents a l'antic cinema 'Coliseum'. L'edifici és, en general, racionalista amb les línies de construcció rectes, combinades amb els espais circulars que deixen les obertures. D'altra manera, conserva elements decoratius noucentistes.</p> | 08184-69 | Plaça de Catalunya, 1 i 2.- 08191-RUBÍ | <p>El 1864 uns afeccionats representaven obres teatrals al cafè 'el Jardí' situat on ara hi ha el 'Casino Espanyol'. Per la Festa Major del 1879 i del 1885 hi ha constància de representacions teatrals al mateix cafè (BATALLA, 1999). Com a entitat va ser fundada l'any 1885 com a 'Círculo de Rubí' i entre els seus objectius fonamentals hi havia els de 'disfrutar de las diversiones que proporciona la buena sociedad. A este fin habrá en él salas para baile, teatro, biblioteca y juegos no prohibidos'. A la festa major de 1893 i a la de 1894 hi va haver sarsuela i el 1896 hi havia un grup de teatre afeccionat, però no es torna a tenir notícia de teatre a l'entitat fins el 1921. El 1904 s'hi van fer representacions de cinema. El 1906 passà a denominar-se 'Cambra Agrícola de Rubí'. La composició de la seva massa social era diversa però entre els seus dirigents dominaven els propietaris. Ideològicament sempre va ser un casino conservador. Entre les activitats no polítiques, al primer terç del segle XX hi havia ball, cinema, grup coral i, en algunes etapes, teatre afeccionat (BATALLA, 1999). Va ser la Sala d'espectacles de la seu de la Cambra Agrícola Oficial i de diverses entitats polítiques i culturals de caire monàrquic, des de l'enderrocament del Teatre Domènec i el Centre Democràtic Republicà, va ser l'única sala gran d'espectacles a Rubí. El local es va reformar l'any 1928, sense tocar l'alineació de façanes (TURU et alií, 2000). A la inauguració de l'edifici es va representar l'òpera 'Carmen' de Bizet, essent els cantants Mercè Plantada i Felip Sanagostino, amb tota la companyia, cors i orquestra del Teatre del Liceu de Barcelona, sota la direcció del mestre Josep Sabaté (RUSIÑOL, 1989). L'any 1936 va ser ocupat per les milícies antifeixistes (GARCÍA, 1989). L'edifici que avui contemplem es va bastir l'any 1920. L'any 1942 canvia el nom i es diu Casino Espanyol. L'any 1943, l'empresa Cine Coliseum compra els projectors que avui encara es conserven a la cabina de projecció (INVENTARI, 1999).</p> | 41.4925200,2.0313600 | 419145 | 4593887 | 1928 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60142-foto-08184-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60142-foto-08184-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60142-foto-08184-69-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Lluís Muncunill i Parellada | El Pla General d'Ordenació Urbana, en el qual figura ordenat amb el número 3, contempla aquest edifici dins un Règim Especial, que afecta a la façana Est de l'edifici a causa de la previsió d'eixamplament del carrer Rafael de Casanova, per la qual cosa, l'edifici està subjecte a la nova alineació prevista per aquest carrer, reculant-se de la manera que sigui necessària, si bé dins el pla especial i catàleg del patrimoni, s'especifica que 'es procura reconstruir la façana mantenint les línies arquitectòniques actuals' (PLA, s.d.). L'antic cinema Coliseum està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (INVENTARI, 1999) | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 60143 | Monument a la Rierada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-rierada | <p>ARÍS PUIGGRÓS, Rosa Maria et alii (1987) 'Bibliografia '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 26, p. 333-335. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ARÍS PUIGGRÓS, F. Xavier; VILALTA, Jordi (1987) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 25, p. 282-289. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1987c) 'Aquella nit de fa 25 anys'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 26, p. 292-332. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XX | <p>Monòlit fet de formigó amb creu feta amb bigues de ferro a l'extrem superior erigit per a commemorar la tràgica rierada de 1962. A la part baixa del monòlit hi ha una placa on està gravada la següent llegenda: La/ solidaritat/ de tot/ Espanya/ va deixar / aquesta / memòria /a les/ víctimes/ de la/ rierada/ del 25 de/ Setembre/ de 1962.</p> | 08184-70 | Pont de la Pelleria, 08191-RUBÍ | <p>Als horts de l'Escardívol s'hi construí els anys 1920 un rengle de cases molt petites i cap a la dècada de 1950 s'hi edificà tota una barriada que va desaparèixer sencera la nit del 25 de setembre de 1962 (RUFÉ, 1985a). A més de les construccions inicials s'hi van sumar entre 1950 i 1960 moltes construccions de tipus barraca a la llera d'inundació de la riera. La nit del 25 de setembre la riera va assolir una potència aproximada de 1.750 metres cúbics per segon. L'aigua va arrossegar molta brutícia que es va encallar al pont del carrer Cadmo i quant les estructures van cedir, la fúria de l'aigua arrasà la barriada de l'Escardivol. Els càlculs més recents indiquen sobre els 600 morts els que va produir la rierada, encara que, com que hi havia molta gent no censada, no se sabrà mai amb total exactitud (VILALTA, 1987c). El monument va ser beneït pel bisbe Dr. Modrego (VILALTA, 1987c). En complir-se el 25 aniversari de la rierada es van fer tot un seguit d'activitats a Rubí, com publicacions, exposicions, etc. Un dels actes consistí en dipositar flors al monument (ARÍS, VILALTA, 1987)</p> | 41.4945500,2.0290100 | 418951 | 4594114 | ca. 1963 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60143-foto-08184-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60143-foto-08184-70-2.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Josep Maria Subirachs | 111|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60144 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-23 | <p>TAPIOLAS I BADIELLA, Judit. (1997) 'L'organització de l'arxiu municipal: l'exemple de Rubí' Arxius, Butlletí del Servei d'Arxius, Núm. 16 TAPIOLAS I BADIELLA, Judit. (2000) Informe sobre l'arxiu municipal, Document mecanografiat</p> | XVI-XX | <p>INSTAL·LACIONS: Actualment l'arxiu disposa de cinc locals: 1, l'arxiu central (Dr. Robert, 20), equipat amb prestatgeria compacta de 300 metres línials, 2, arxiu nou (Dr. Robert, 19); 3, arxiu vell (Dr. Robert, 33) amb prestatgeria compacta de 180 metres línials i la resta amb prestatgeria metàl·lica fixa, 4, Celler Cooperatiu (Pintor Murillo, 98), a la planta baixa de l'antiga secretària. Funciona com a magatzem de documentació eliminable; 5, JOSA (Aribau - Calderón de la Barca) Magatzem de documentació històrica, que va acollir la documentació que es va traslladar des de la casa del director del Vapor Nou, de manera provisional, trobant-se en estat precari. FONS DOCUMENTALS, Ajuntament de Rubí 1716-1993, Celler Cooperatiu 1919-1991 FECSA segle XX Unión Mutual Rubinense 1947-1990 Caixa Rural de Rubí 1949-1978 Família Malet 1767-1921 Escriptures de particulars 1778-1982. També es conserven documents solts d'altres institucions com ara: Sindicat Agrícola de Rubí 1937-1938 Partido de Unión Patriótica 1924 - 1927 Aguas de Rubí 1883-1881, Jutjat Municipal, s. XIX, Cooperativa Urbana 1928, Movimiento Nacional 1939. En total són uns 750 metres línials El fons documental més important és el de l'Ajuntament. El document més antic del qual és del 1716 i és un padró d'habitants. Destaquen per la seva antiguitat i continuïtat les següents sèries: Padró d'habitants des del 1716; Actes del Ple: des de 1845; Qüestionaris i dades estadístiques des del 1716; Correspondència: des del 1726; Comptes municipals: des del 1717; Cadastre: des del 1718; Plànols generals de la vila: 1874 i 1933. El plànol més antic de Rubí és de 1854 (autor Mn. Josep Malet), però el conserva la Fundació Museu Biblioteca de Rubí, encara que està lligat al volum de l'amillarament del mateix any que es conserva a l'arxiu (TAPIOLAS, 2000). No tota la documentació de l'Ajuntament es conserva a l'arxiu municipal, si no que els més antics (segle XV-XVIII) es troben a l'arxiu de la parròquia de Rubí, que conserva documentació parroquial, notarial, de la batllia i municipal. En aquests moments, l'Arxiu Parroquial està en procés de recatalogació dirigida pel director de l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, Sr. Pere Puig (TAPIOLAS, 2000). QUADRE DE CLASSIFICACIÓ: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments. 4. Beneficència i Assistència Social 5. Sanitat 6. Urbanisme 7. Seguretat Pública 8. Serveis Militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis Agropecuàris. L'Arxiu Municipal disposa d'arxiu fotogràfic i biblioteca sobre qüestions d'història local, arxivística i administració pública. També estan a disposició del públic les publicacions oficials i l'hemeroteca local. Les publicacions periòdiques d'abans de la Guerra Civil són en format de microfilm (TAPIOLAS, 2000).</p> | 08184-71 | C/ Dr. Robert 20, 08191-RUBÍ | <p>El procés de formació de l'arxiu de l'Ajuntament és problemàtic des dels seus inicis, perquè la documentació municipal més antiga (segles XVII-XVIII) no es conserva a l'Ajuntament, sinó a la rectoria, la qual cosa deu estar relacionada amb el fet que el rector exercia, de fet, de secretari del Consell del Comú, que es reunia davant l'església. Ja entrats al segle XIX, el problema que perjudica l'arxiu són els trasllats provocats per la manca d'un edifici consistorial de propietat (l'Ajuntament va estar de llogater a diferents cases fins al 1925). Més endavant, serà el creixement de l'Administració municipal la que canviarà en quatre ocasions l'arxiu de lloc (1925, 1941, 1968, 1973), fins que el 1988 es treu de la Casa Consistorial i s'instal·la en un casal proper (TAPIOLAS, 1997).</p> | 41.4930500,2.0310500 | 419120 | 4593946 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60144-foto-08184-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60144-foto-08184-71-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Per informació oral se sap que hi havia una altra còpia del plànol de Mn. Malet a l'Ajuntament, el qual va desaparèixer en la dècada de 1970. | 98|94 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60146 | Riera de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rubi-0 | <p>PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A.</p> | <p>Curs d'aigua irregular, afluent per l'esquerra del riu Llobregat, desguassant vora el nucli del Papiol, i que es la continuació de la riera de les Arenes. La capçalera es troba al vessant meridional del coll d'Estenalles, en part, dins el terme municipal de Mura (Bages). La cresta de la serra de Sant Llorenç del Munt separa les seves aigües de les del Ripoll, afluent del Besòs. Al seu pas pel terme municipal de Rubí, rep aigües d'altres cursos estacionals de menor entitat, d'entre els que destaquen els següents torrents (és dona tan sols un dels noms pels quals es coneixen): torrent de Ca n'Oriol, de Can Barceló, de Can Canyadell, de Can Fonollet, de Can Guilera, de Can Pòlit, de Can Tallafigueres, de La Verneda, del Manà, del Mas Papabous, dels Alous, Fondo i Xercavins, d'entre altres de menor entitat.</p> | 08184-73 | 08191-RUBÍ | <p>El seu aprofitament al llarg de la història es patent en les restes de rescloses i molins que es troben disseminats al llarg del seu curs. Entre 1836 i 1861 es procedeix a la rectificació del curs de la riera des de la resclosa del Vapor Nou, ja que abans feia una corba cap a l'est, entrant a la plana de l'Escardivol cap a cal Corrons, construint-se el pont de l'Escorxador. El 1962 el seu desbordament causà importants destruccions i nombroses víctimes tant a Rubí com al nucli urbà veí de Terrassa. A l'actualitat s'està treballant en l'adequació de la seva llera al seu pas pel nucli urbà.</p> | 41.4766100,2.0302500 | 419032 | 4592121 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60146-foto-08184-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60146-foto-08184-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La Generalitat ha bastit dues estacions depuradores d'aigües residuals (can Fonollet i can Calopa) | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 60147 | Escola Estel / Torre Samaranc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-estel-torre-samaranc | <p>CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. Informació oral Sr. Miquel Rufé i Sr. Joan Cardona</p> | Inici XX | <p>L'Escola Estel (antiga Torre Samaranc) és un conjunt format per una casa exempta, un jardí i, al fons, la torre d'un molí de vent. L'edifici és de planta rectangular i de dos pisos d'alçada. Una de les façanes interiors presenta un porxo que ocupa tota la seva amplada i que forma la base d'un balcó corregut a la primera planta. La sustentació d'aquesta balconada es fa mitjançant columnes de ferro forjat en una tècnica típica de finals del segle XIX. A la façana principal, que dona al carrer Nou on es troba l'entrada a l'edifici, hi ha dos balcons individuals amb fusteria de llibret. Destaca a la part superior de la construcció els respiralls de ceràmica de sota la cornisa i la balustrada del mateix material que la corona. Del jardí resulta rellevant la reixa de ferro treballada amb els elements típics del treball de forja modernista, ressaltant el remat en forma de cap de dragó i les fulles de roure que es poden veure a la part superior de la porta per la banda del carrer Floridablanca. Al fons del mateix jardí hi ha la torre del pou d'on, mitjançant, un molí eòlic de pales metàl·liques s'extreia aigua per a la casa.</p> | 08184-74 | C/ Nou, 24 - C/ Floridablanca, 2, 08191-RUBÍ | <p>La torre la va fer construir el senyor Samaranc. Després va passar a denominar-se Morros, pel casament de la seva filla Laieta amb el farmacèutic d'aquest cognom. Anys després l'edifici es va abandonar quedant en ruïnes fins que va ser adquirit pel Sr. Vallhonrat. La casa en qüestió es troba, topogràficament parlant, dins la zona de la plana de can Bertran, que al primer terç del segle XX, conegué un projecte d'urbanització unitària a la manera de les ciutat-jardí que es troben a la mateixa època a altres llocs, mantenint-se part d'aquest projecte en algunes de les grans cases d'estiueig i altres edificis d'aquest sector (CASTELL, s.d.).</p> | 41.4926700,2.0328800 | 419272 | 4593902 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60147-foto-08184-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60147-foto-08184-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60147-foto-08184-74-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | No s'ha tingut accés a l'interior. | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60148 | Torre d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-daigua-1 | <p>Informació oral Sr. Pere Vallhonrat Guiu, abril 2001.</p> | XX | <p>Torre esvelta per distribució d'aigua, feta en totxo vist que es troba associada a una arcuació feta del mateix material. Presenta una secció circular amb una part més ampla a l'extrem superior. Presenta una línia de finestres rectangulars allargades amb cèrcol de totxo. Està rematada per una línia de merlets a l'extrem superior.</p> | 08184-75 | Darrera can Vallhonrat, 08191-RUBÍ | <p>Miquel Vallhonrat Brau, va edificar la torre quan va enderrocar l'antiga casa Vallhonrat i edificar l'actual. Es va construir per a elevar l'aigua d'un pou (Informació oral Sr. Pere Vallhonrat Guiu, abril 2001)</p> | 41.4918400,2.0319100 | 419190 | 4593811 | ca. 1950 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60148-foto-08184-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60148-foto-08184-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60148-foto-08184-75-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una de les poques torres d'aigua que encara resten al municipi. | 116|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60149 | Torre Ezpeleta / Torre Riba / Ateneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-ezpeleta-torre-riba-ateneu | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. CAMARERO, Glòria; MERINO, Joan M. (1989) 'Un exemple d'arquitectura eclèctica a Rubí. Les torres de (carrer de Xile)' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 247-254, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès. Informació oral de Joan Cardona (març 2001).</p> | XX | <p>L'edifici és una construcció aïllada amb planta soterrani, planta baixa i pis, a més d'una torre de dues plantes. La parcel·la està situada a la cantonada dels carrers Xile i Nou, amb entrada pel primer. S'estructura amb un bloc principal i torre de planta quadrada amb teulada de ceràmica vidrada (CASTELL, s.d.). La construcció és de totxo amb doble crugia i corredor central. Els forjats són de bigues de fusta amb revoltó i l'escala és de volta a la catalana.. L'acabat exterior és un lliscat i pintat. Els forats de façana es tanquen amb fusteria de taller: finestra, finestró i persiana de llibret. A la torre, els vidres de la part superior de la finestra són de colors. Les baranes dels balcons són de forja, així com les finestres del pis superior, en què l'ampit és substituït per una baraneta. La coberta és plana acabada amb toves. Respecte de l'acabat de l'interior, està fet amb un enguixat, en alguns casos pintat, i la majoria amb decoració de motius florals. Igualment son interessants els acabats interiors de parets i sostres així com els paviments (PLA, s.d.). Aquests, en la seva major part són de mosaic hidràulic destacant-se el del passadís d'accés a la planta baixa i la varietat de dibuixos a la major part de les habitacions. Respecte a la decoració dels sostres cal destacar la del menjador, amb medallons que representen diferents paisatges i edificis. Resulta d'interès, la conservació d'algunes peces de mobiliari d'estil modernista com els dos aparadors quasi idèntics del menjador, penjadors i altre petit mobiliari. Per accedir-hi a la casa s'han de pujar unes escales que s'inicien a la porta del barri, que està flanquejada per sengles pilastres coronades per un remat folrat de picadís de ceràmica. Al jardí creixen llorers, una palmera, una magnòlia, un gran pi i un gran avet, d'entre altres plantes, que li donen una certa frondositat.</p> | 08184-76 | C/ Xile, 1, 08191-RUBÍ | <p>Obra d'un indià (PRAT, 1999), el senyor Climent Riba. Es tracta de la primera gran torre, voltada de jardí, que s'edificava a la vila de Rubí. La seva existència va donar el nom de Xile al carrer on es va construir, per tractar-se del fruit dels negocis americans del seu propietari. Sembla ser que al mateix temps, els dos constructors de la casa aixecaven quatre cases per a ells mateixos, al carrer de Prim. Les males llengües li explicaren el cas al senyor Climent, a lo que aquest, respongué: 'Deixeu-los tranquils, que no me'ls acabaran' (TURU et alií, 2000). La plana de can Bertran conegué un projecte d'urbanització unitària a la manera de les ciutat-jardí que es projecten al primer terç del segle XX a altres llocs de Catalunya, mantenint-se part d'aquest projecte en algunes de les grans cases d'estiueig i grans edificis d'aquest sector (CASTELL, s.d.). El pla d'urbanització de la 'Plana de can Bertran' data de l'any 1871. Aquesta zona es convertí en un nucli residencial benestant a principis del segle XX, essent aquesta la primera construcció d'aquestes característiques a la zona (CAMARERO, MERINO, 1989). Es tracta de cases eclecticistes que combinen els estils per tal de donar una monumentalització que amagui els pobres materials constructius (CAMARERO, MERINO, 1989). La casa va ser construïda sobre els terrenys de la masia enderrocada de can Serrallach - can Bertran (informació oral de Joan Cardona)</p> | 41.4925800,2.0329400 | 419277 | 4593892 | 1912 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60149-img0093145261601470001501587536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60149-foto-08184-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60149-9b5470462ad240c595be2f8b524f635el145261601470001501587536.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2021-06-03 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Rovira i Marcet | S'ha considerat la Torre Riba com un dels millors edificis de Rubí per les seves característiques arquitectòniques, formals i d'acabats (PLA, s.d.). Presenten abundants exemples de plafons de ceràmica en relleu, que en alguns casos es complementen amb garlandes esgrafiades (CAMARERO, MERINO, 1989). | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 60150 | Torre Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-teixidor | <p>CAMARERO, Glòria; MERINO, Joan M. (1989) 'Un exemple d'arquitectura eclèctica a Rubí. Les torres de (carrer de Xile)' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 247-254, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.. informació oral Sr. Joan Cardona, (març 2001).</p> | XX | <p>Edifici aïllat de tres alçades: soterrani, planta baixa i pis, a més d'una torre mirador. La parcel·la està situada a la plaça de Figueras a la cantonada dels carrers Xile i la Plana de Can Bertran. L'estructura és de murs de càrrega. A la planta soterrani el forjat és d'una sola volta i resulta interessant la cuina. L'acabat és un arrebossat i té detalls d'ornamentació a les canonades i balcons. Els forats de façana es tanquen amb fusteria de taller, si bé totes devien tenir persianes de llibret, algunes de la planta baixa han estat substituïdes. La coberta és plana menys a la torre mirador que és a quatre aigües. A l'interior els sostres tenen motllures a les canonades i decoració al centre. Com a elements a destacar i que resten protegits en el Pla Especial destaquen el distribuïdor amb columnes de la planta baixa i una habitació amb galeria que es troba al primer pis (PLA, s.d.).</p> | 08184-77 | Plaça d'Estanislau Figueres, núms. 5-7, 08191-RUBÍ | <p>Obra d'un indiano (PRAT, 1999). La va fer construir va fer construir un industrial corretger de Barcelona que la va pensar per a la seva dona, però no hi van viure mai, segons sembla perquè quan la va veure la dona va dir que aquella casa no era per una família sola sinó per vàries i no va voler-hi viure. La torre va romandre tancada fins que la va comprar el senyor Teixidor (informació oral Sr. Joan Cardona, març 2001). El pla d'urbanització de la 'Plana de can Bertran' data de l'any 1871. Aquesta zona es convertí en un nucli residencial benestant a principis del segle XX, essent aquesta la primera construcció d'aquestes característiques a la zona (CAMARERO, MERINO, 1989). Es tracta de cases eclecticistes que combinen els estils per tal de donar una monumentalització que amagui els pobres materials constructius (CAMARERO, MERINO, 1989). Aquesta casa es posterior a la Torre Riba, però en canvi ja existia quan va arribar el tren a Rubí (CAMARERO, MERINO, 1989).</p> | 41.4922400,2.0336900 | 419339 | 4593853 | 1912-18 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60150-foto-08184-77-1.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La plana de can Bertran conegué un projecte d'urbanització unitària a la manera de les ciutat-jardí que es projecten al primer terç del segle XX a altres llocs de Catalunya, mantenint-se part d'aquest projecte en algunes de les grans cases d'estiueig i grans edificis d'aquest sector (CASTELL, s.d.). L'actual divisió en dos habitatges a planta baixa i pis ha fet que apareguin alguns elements estranys: l'escala interior ha quedat tapiada en arribar a dalt i a l'exterior n'ha aparegut una unida per una passarel·la amb la terrassa que dóna sobre el porxo i que fa funció d'accés. La planta soterrani ha estat habilitada per habitatge i s'hi ha posat una habitació i la cuina. Hi ha hagut una intenció de conservació i s'han rescatat alguns sostres (PLA, s.d.). Presenten abundants exemples de plafons de ceràmica en relleu, que en alguns casos es complementen amb garlandes esgrafiades (CAMARERO, MERINO, 1989). | 102 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60151 | Torre Gaju / Torre Marbà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-gaju-torre-marba | <p>CAMARERO, Glòria; MERINO, Joan M. (1989) 'Un exemple d'arquitectura eclèctica a Rubí. Les torres de (carrer de Xile)' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 247-254, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A.. Informació oral Sr. Joan Cardona, (març 2001)</p> | XX | <p>Edifici aïllat, amb planta soterrani, planta baixa i pis, i sobre-elevada, una torre mirador. La parcel·la està situada a la cantonada dels carrers Xile, per on s'accedeix i Nou. Es interessant la tanca i la porta del barri exterior de la finca. L'edifici forma un volum cúbic amb un timpà al centre de la façana, que organitza simètricament la construcció. A la banda dreta de la mateixa i ha una terrassa coberta . L'estructura és de murs de càrrega en doble crugia i corredor central. L'escala és de volta a la catalana. L'acabat és un aplacat amb relleus que acompanya les línies d'estructura. Les zones intermèdies són arrebossades. Els forats de façana es tanquen amb fusteria de taller: finestra, porticó i persiana i els vidres són de colors. Al pis superior tots els forats donen a balcons. La coberta és plana i acabada amb rajola quadrada. L'interior, a diferència de l'exterior, no té decoració: únicament l'acabat arrodonit de les cantonades de sostres i parets, resultant també d'interès els paviments.</p> | 08184-78 | c/ Xile, 2, 08191-RUBÍ | <p>Obra d'un indià (PRAT, 1999). El pla d'urbanització de la 'Plana de can Bertran' data de l'any 1871. Aquesta zona es convertí en un nucli residencial benestant a principis del segle XX, essent aquesta torre la primera construcció d'aquestes característiques a la zona (CAMARERO, MERINO, 1989). Es tracta de cases eclecticistes que combinen els estils per tal de donar una monumentalització que amagui els pobres materials constructius (CAMARERO, MERINO, 1989). L'any 1918 encara no estava construïda, però ja apareix en una fotografia de l'any 1922 (CAMARERO, MERINO, 1989). En morir el Sr. Gaju, que la va fer construir, els hereus la van vendre al senyor Marbà (informació oral Sr. Joan Cardona, març 2001)</p> | 41.4922900,2.0329600 | 419278 | 4593860 | 1918-22 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60151-foto-08184-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60151-foto-08184-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60151-foto-08184-78-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La plana de can Bertran conegué un projecte d'urbanització unitària a la manera de les ciutat-jardí que es projecten al primer terç del segle XX a altres llocs de Catalunya, mantenint-se part d'aquest projecte en algunes de les grans cases d'estiueig i grans edificis d'aquest sector (CASTELL, s.d.). Està inclosa dins el Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí amb el número 12 amb la denominació de TORRE MARBÀ (PLA, s.d..). Va ser construïda al mateix temps que la Torre Ezpeleta, encara que no te les mateixes qualitats d'aquesta, principalment pel que fa a la distribució interior i acabat de façanes (PLA, s.d.). Presenten abundants exemples de plafons de ceràmica en relleu, que en alguns casos es complementen amb garlandes esgrafiades d'estil victorià (CAMARERO, MERINO, 1989). | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60152 | Celler Cooperatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-cooperatiu | <p>CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) 'Que passà a Rubí durant la Guerra?'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | XX | <p>Conjunt de dues naus adossades i habitatge que ocupa tota l'illa entre els carrers Pintor Murillo, Prim, Federico García Lorca i Pintor Coello. D'aquesta obra cal valorar no tan sols el seu estricte valor estètic si no també les aportacions en el camp de l'arquitectura funcional (CASTELL, s.d.). La nau principal, de 1920, té forma d'ela, l'altra de 1958, és un cos rectangular. Ambdues eren dedicades a l'elaboració, l'emmagatzematge i la venda de vi. L'habitatge és un element a part no integrat ni estructuralment ni compositivament a la resta de l'edifici. A l'espai lliure restant hi ha porxades i coberts. Cada nau és composta per una sola crugia amb pilars d'obra de fàbrica vista i cavalls de fusta (nau de 1921) i formigó (nau 1958). A l'interior apareix una estructura secundària, la sala de les tines, formada per un interessant sistema de voltes de totxo, actualment, està sent rehabilitada per una escola-taller (PRAT, 1999). El celler mostra interessants detalls arquitectònics a la façana Sud, i malgrat que el mòdul estructural és el mateix, a la nau de 1958 es valora menys la composició de façanes i els materials dels cavalls i coberta. Estructuralment trava els pilars de càrrega i és compost per la repetició, al llarg de la façana, d'un mòdul emmarcat entre pilars que varia de dimensió als extrems, a l'entrada i a les façanes testeres. La part superior del mòdul és un forat en forma de semicercle sense fusteria, la resta fins arribar al sòcol és un doble envà de totxo massís, amb filades de lligada. La coberta actual és a dues aigües. Resulta igualment d'interès la bàscula (PLA, s.d.). Es conserva una premsa de vi feta a Reus en 'Talleres de J. Calero'. Existeixen quaranta tines o dipòsits de vi disposats en dos pisos: baix i soterrani. En aquesta darrera planta n'hi ha tres de destruïdes. A la tina número 10, que es troba al mig de la planta baixa, en una rajola blanca es troba escrit el nom del constructor: 'José Montemar' al C/ Sarrià, 8 de les Corts. Aquests dipòsits de ciment armat, tenen una capacitat de 320 càrregues cadascun i es troben recolzats sobre revoltons de totxo i separats per una distància aproximada d'un metre cadascun. Es troben disposats en sengles files, separades per un passadís central d'un cinc metres, per on discorre el conducte de repartició del vi. Les tines es troben enllaçades per la seva part superior mitjançant uns passadissos penjats, als que s'accedeix per una escala de caragol. (INVENTARI, 1999). També hi ha una bàscula modernista. .</p> | 08184-79 | C/ Pintor Murillo, 86, 08191-RUBÍ | <p>En ple apogeu de la producció vinícola, un centenar de pagesos van decidir agrupar-se i formar una cooperativa per esdevenir més competitius. Es tractava d'industrialitzar la producció i racionalitzar la distribució, seguint les directrius que s'estaven impulsant des de la Unió de Vinyaters de Catalunya, de la qual Sebastià Ferré i Rosés, de can Rosés, va arribar a ser-ne president (CASTELL, s.d.). Les varietats tradicionals de raïm a Rubí eren: sumoll, cua-sec, rosat, xarel·lo, La varietat picapoll es venia com a raïm de taula (XERCAVINS, 1989). El 1918 es funda el Celler i es compren, a la masia de can Cabanyes, els terrenys que formarien el solar del futur edifici. El 1920 s'encarregà la construcció del celler al deixeble de Gaudí, Cèsar Martinell i Brunet. El 1921 quedaren aprovats els estatuts, quedant integrada la societat a l''Unió de vinyaters de Catalunya'. El resultat arquitectònic fou remarcable, però uns anys després que obrí portes, la producció de raïm i de vi va baixar. A l'exposició de Barcelona de l'any 1929 tingué medalla de plata i menció honorífica (CASTELL, s.d.) L'oficina va ser construïda l'any 1932 com a primer pas per sostreure's de la tutela de la Càmara Agrícola Oficial (INVENTARI, 1999). Va ser incautat per les milícies Antifeixistes l'any 1936 (GARCÍA, 1989). Poc a poc la societat s'anirà ampliant i amb ella també la cabuda del vi, acabant amb l'última ampliació de l'any 1958, arribant a tenir una cabuda de 27.000 hl. Després de la gran riuada de 1962 els terrenys més productius quedaren absorbits per la indústria, iniciant-se la decadència vitícola a la dècada del 1970 (CASTELL, s.d.). El 1989 la cooperativa va plegar perquè del total de capacitat només se n'ocupaven 2.000 hl, venent-se l'edifici i el terreny edificable a l'Ajuntament. (PRAT, 1999).</p> | 41.4874700,2.0332900 | 419300 | 4593324 | 1921 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60152-foto-08184-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60152-foto-08184-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60152-foto-08184-79-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Cèsar Martinell i Brunet | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60153 | Danses de l'Esbart Dansaire de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/danses-de-lesbart-dansaire-de-rubi | <p>ARÍS PUIGGRÓS, Rosa Maria; MARGENAT, Francesc (1983) 'Els seixanta anys de l'Esbart Dansaire de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 11, pp. 215-238. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BATALLA GALIMANY, Ramon (1999) Teatre a Rubí: diversió, cultura, ideologia, 1920-1930, Beques per a la recerca/ vol 1, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí. FERRER-DOMINGO, Josep (1959) Breu història del Casal Popular, Rubí, Ed. El Bullidor. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RUBÍ (1997) Rubí. Imatges i records. Barcelona, Viena-Comuna. Text i selecció de les fotografies: Ramon Batalla i Galimany. Castell-Ecomuseu Urbà (Ajuntament de Rubí). RUSIÑOL I TURU, Josep (1989) 'Mercè Plantada' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 39-59, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | XX | <p>L'Esbart Danàire és l'entitat més famosa de Rubí. Va començar amb el 'Ball de Gitanes', el qual encara és la seva dansa més emblemàtica. Aquesta associació es dedica al foment de la dansa tant des d'un punt de vista del ballet popular, com clàssic i modern. En els anys 1960 fins el 1990 ha fet aportacions al món de la dansa folklòrica introduint elements tècnics, com la coreografia plàstica i rítmica i la utilització tecnificada del vestuari, traslladant les danses tradicionals d'aire lliure a espectacles d'escenari, en una clara descontextualització de la cultura popular i tradicional, encara que darrerament, sembla, que es vol optar per altres tipus d'actuació. Ha fet la proposta de que Rubí esdevingui una 'ciutat de la dansa'. D'aquí han sortit les dues creus de Sant Jordi que té Rubí: la d'Albert Sans (1992), director durant 40 anys i l'atorgada el 1998 a l'entitat, coincidint amb el 75è. aniversari de la mateixa. L'entitat és a més Premi Nacional de Dansa 1985.</p> | 08184-80 | C./García Lorca, 37, 5è, 1ª.- 08191-RUBÍ | <p>Els fonaments ideològics de la formació de l'Esbart, el trobem en la postura de l'església catòlica davant dels espectacles i activitats. Així, al Casal Popular no s'hi feia ball convencional, però si ballets folklòrics, esbart dansaire i sardana, la qual era considerada una dansa 'més noble, més enlairada, que no despedeix aquella fetor sensual' (BATALLA, 1999). Com a tal esbart es va fundar l'any 1923, dins el programa dissenyat per Mn. Guardiet per a dinamitzar el panorama cultural i educatiu de Rubí des de l'òptica religiosa (ARÍS; MARGENAT, 1983). La primera acompanyant musical e l'Esbart va ser Mercè Plantada qui acompanyà al piano els futurs dansaires, que fan de manera improvisada la primera actuació en públic el 7 d'octubre de 1923 (RUSIÑOL, 1989). El primer director va ser Leandre Peracaula i el segon Guifré Catasús i Domènech, mort l'any 1936, el qual va impulsar l'Esbart fora dels límits de Rubí. Els primers assaigs es feien al Casal, els diumenges al migdia amb piano a càrrec de Magí Ramentol i, en la seva absència, amb la pianista Pilar Feliu. Des del primer moment es van dedicar a fer balls tradicionals catalans, trobant-se documentat el ball de gitanes ja, l'any 1926. Essent director Miquel Sugranyes es va produir la primera actuació important al camp de les monges, el 1948, on es feu un homenatge a Leandre Peracaula i es ballà amb cinquanta-sis parelles el Ball de Gitanes del Vallès, mercès a la col·laboració d'altres esbarts. El següent director va ser en Daniel Bas i Vivancos que va introduir interessants elements tècnics, com la coreografia plàstica i rítmica i la utilització tecnificada del vestuari. El propòsit de Bas era adaptar la dansa tradicionalment ballada a les places o grans espais oberts, per dur-la a l'escenari com a espectacle. En aquests moments l'Esbart surt del Casal per dur a terme els seus assaigs a una nau del Vapor Nou. Es va formar la Junta Rectora, introduint socis protectors. El debut d'aquests nous canvis es va fer durant la Festa Major de 1952. El 1955 accedeix a la direcció Albert Sans i Arís. Amb la seva arribada es produeixen moltes sortides de l'Esbart a l'estranger i actuacions arreu de Catalunya, arribant a un període de maduresa. Dins l'ampli repertori dansaire Sans juga amb la barreja de danses dels Països Catalans. fins arribar a un muntatge escènic sobre les Gitanes de Rubí. Una data d'interès és la de 1969 en que l'Esbart va ser admès a l'Associació Internacional de Folklore que té la seu a París (ARÍS, MARGENAT, 1983).</p> | 41.4935000,2.0313100 | 419142 | 4593995 | 1923 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60153-foto-08184-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60153-foto-08184-80-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Fundador: Dr. Guardiet | L'entitat no ha tramés la informació, que va indicar que enviaria. | 119|98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 60154 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-7 | <p>ARÍS PUIGGRÓS, Rosa Maria; MARGENAT, Francesc (1983) 'Els seixanta anys de l'Esbart Dansaire de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 11, pp. 215-238. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RÚBIO I REMENDO, Isidre (1995) 'Ball de gitanes de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, contraportada. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | <p>Es tracta d'una dansa de parelles mixtes, de moviment viu que es balla al carrer i altres espais públics. És el ball més popular i emblemàtic de l'Esbart Dansaire de Rubí, el qual l'han adaptat, també, per a la seva representació com a espectacle de sala.</p> | 08184-81 | 08191-RUBÍ | <p>Es creença generalitzada que el seu origen es troba en els grups de gitanos que venien a vendre per fires i mercats del país i que, durant la seva estada també hi celebraven els seus casaments. De molt antic comencen les ballades i tot seguit, les trobades anyals dels diferents grups a les comarques dels Vallès. A Rubí, 'les gitanes' arriben a la plaça de davant l'església amb els primers passos de l'esbart, molt probablement l'any 1927. Després aniran arrelant fins convertir-se en manifestació tradicional per la Festa Major, al davant de l'església, a l'antic Casal, a l'envelat, al camp de les Monges o al davant de cal Morgades i van ballar-les molts rubinencs. Després van quedar interrompudes i no es van recuperar fins l'any 1970 en la versió escènica d'Albert Sans, que, de la mà de l'Esbart, no ha deixat d'acompanyar la Festa Major de Rubí, com a document de tradició i com a identificador de la festa. Molts esbarts han fet seva aquesta versió del ball de gitanes que anomenen 'de Rubí' i, que ben aviat, els rubinencs van voler tornar a fer seva en la ballada participativa de 'les gitanes al carrer', que apleguen anyalment prop de 800 persones (RÚBIO, 1996).</p> | 41.4917300,2.0306900 | 419088 | 4593800 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60154-foto-08184-81-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | L'entitat Esbart Dansaire no ha tramés la informació, que va indicar en el seu dia que enviaria. | 119 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 60155 | Vinya de can Xercavins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-can-xercavins | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001). Fotografia 3 de Jordi Simó</p> | <p>Peça de terra que s'estén per la vessant de la plana de can Xercavins, baixant cap a la zona del Castell i el Pla de Dormet. Actualment es conrea una sola varietat de raïm. La vinya, que no és massa gran, està conreada de forma moderna i està preparada per sistemes actuals de verema. (Informació oral E. Xercavins, febrer 2001).</p> | 08184-82 | Pla de Dormet, 08191-RUBÍ | 41.4990100,2.0199600 | 418201 | 4594618 | 08184 | Rubí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60155-foto-08184-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60155-foto-08184-82-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||||
| 60156 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-2 | <p>Informació Oral Sr. Campamà. J.S. (1983) 'Sant Antoni del Porquet' Butlletí de la llar de la 3ª Edat de Rubí, Núm. 23, Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1987) Sant Pere de Rubí els darrers 200 anys. Rubí: Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 e) 'Història de la Festa de Sant Antoni Abat a Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 15, p. 326-341. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. (Informació oral Sr. Campamà, maig, 2001). Fotografia 1 facilitada pel Sr. Campamà.</p> | <p>Es fa el darrer cap de setmana de gener. La festa està organitzada per l'Associació de Sant Antoni Abat de Rubí. Consisteix bàsicament en el sorteig de la bandera al casino, pel qual s'escull a l'abanderat i ell mateix decideix dos acordionistes que l'acompanyen. El dia següent es fa la missa, amb la benedicció de les coques que han estat comprades per la societat i que es reparteixen a l'acabar la cerimònia religiosa. El mateix dia es fa un ball de nit al Casino. El diumenge l'abanderat baixa la bandera del balcó del Casino, on havia estat col·locada i que van a recollir tres cavalls, emportant-se-la fins a les Torres on espera la rua. Amb la banda de música al davant, segueixen al sant l'abanderat, els acordionistes i cavalls i carros. El recorregut es el següent: Les Torres, estació Vella, Carretera de Sant Cugat, Plaça del Mercat, carrer de Llobateres, Casino Espanyol, cal Julià, Ajuntament, Plaça del Doctor Guardiet, on es fa la benedicció dels animals, avinguda Barcelona i Casino. Després de la rua, i al migdia hi ha concert a la plaça Catalunya. Després de la festa, ve essent costum que l'abanderat organitzi una festa amb la família i els membres de la junta. Es conserva l'estendard, estrenat l'any de 1860 al Museu. Va ser brodat sota la direcció de na Joaquima Pi. El 1960 es va fer un altre amb tela cedida per l'empresa Pich Aguilera, essent el seu propietari i la seva esposa els padrins que van pagar, també, el brodat (VILALTA, 1984a). Han arribat a participar fins a 300 carros i genets i la festa constitueix, bàsicament, en un ball, un esmorzar de traginers i la benedicció d'animals. L'any 1960 se'n celebrà el centenari, estrenant-se una nova bandera, i dipositant-se la primera al Museu de Rubí. L'any 2000 després de 143 anys la acordionista va ser una dona, la Sra. Núria Rovira. (Informació oral Sr. Campamà, maig, 2001)</p> | 08184-83 | Rubí Centre, 08191-RUBÍ | <p>La Societat de Sant Antoni Abat ha estat una de les societats que ha tractat de mantenir la tradició de Sant Antoni a Rubí. El nom original era el de 'Societat de Carreters i Traginers de Sant Antoni Abat' i es tenen estatuts datats el 6 de febrer de 1859, així com un estendard de l'any següent (RUBÍ, 1993), avui conservat al Museu de Rubí (a l'actualitat a casa del Sr. Rufé), encara que l'acta de fundació de la primera societat de carreters data del 1852 (J.S.) . El 1887 la societat es va escindir en 'colla vella' (conservadors) i 'colla nova' (progressistes), que es van tornar a unir el 1902 sota un nou reglament i el nom de 'Sociedad de Cocheros y Carreteros'. Aquell any es repartiren 123 tortells i 20 coques entre socis i simpatitzants. L'estructura de la festa (per part de la societat) consistia en fer Assemblea General el dia 1 de gener on es preparaven els detalls, s'escollien càrrecs i es sortejava el banderer, el qual triava dos acordionistes. Es convocava una rua de carrosses artístiques i el dia de la vigília de la festa es celebrava l'Eucaristia en honor del patró i després un ball. El dia de la festa es feia una concentració a les caves Arís Casanoves on s'obsequiava els assistents. Posteriorment es celebrava la cercavila anant a l'Ajuntament i al domicili del president de l'Entitat. Després es procedia a beneir les bèsties, així com les coques que s'oferien als socis. Tot continuava amb la rua dels Tres Tombs per la població. El centenari, celebrat el 1960, va ser especialment important amb la benedicció d'un nou estendard. També les festes del 125 aniversari, celebrades l'any 1984, van resultar espectaculars (VILALTA, 1984a). És una festa molt concorreguda d'hivern (RUBÍ, 1993)</p> | 41.4935000,2.0313100 | 419142 | 4593995 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60156-foto-08184-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60156-foto-08184-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60156-foto-08184-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es conserva l'estendard vell i l'antiga figura del sant a casa del Sr. Rufé, i els nous, a casa del Sr. Campamà. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 60157 | Festa dels Xatos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-xatos | <p>JORBA I VALLS, M. Àngels (1986) Els Xatos i el romiatge a Sant Muç. Rubí: Patronat Museu Biblioteca de Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RAMON I VIDAL, Jaume de (1989) 'Una colla de Sant Muç a l'Havana (Cuba, 1885)' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 307-318, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1961) Ermites del Vallès. Barcelona: Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya (Barcelona, Ed. Rafael Dalmau. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1983) Ermites del Vallès. Sant Cugat del Vallès: ER. Edicions Catalanes.</p> | XIX | <p>Es celebrava el dilluns de Pasqua florida. Pel seu interès es pot reproduir una de les primeres transcripcions de diaris que es troben sobre la festa: (Diari de Barcelona, 1855) 'la vigília de Pasqua, entre les dues i les tres de la tarda, cridà l'atenció del públic recorrent els carrers de la ciutat, una alegre i nombrosa comitiva que emprenia la marxa en romeria a l'ermita de Sant Mus. El seu ordre era una cosa tan notable com original, anaven al davant cinc genets que figuraven els batedors, seguien altres tants individus d'arrogant talla, eren els gastadors; un d'ells portava una cullera monstruosa on podien cabre un parell de pollastres; el segon sostenia una forquilla d'igual mida, que podia servir de trident per a una estàtua de Neptú; el tercer sostenia un ganivet proporcionat a la cullera i a la forquilla; els altres dos, a manera de lictors romans, duien a l'espatlla dos enormes pans, que segurament pesaven més de mitja arroba cada un. Seguien uns trenta o quaranta individus en doble fila, darrera els gastadors, i quatre cornetes o trompetes proveïts de grans corns de caça; venien després alguns animals de càrrega que portaven els comestibles de la divisió expedicionària, i, acabat, d'una espècie de banda de música militar que tocava motius populars, patriòtics i valsos; tancava la comitiva, la bandera del Sant; a cavall del banderer i els dos acompanyants. Tots els que formaven el cos d'infanteria anaven completament uniformats amb brusa, barret de palla, pantalons i polaines, la manta a l'espatlla, a manera de motxilla; anaven tots proveïts de tovallola, cobert de fusta, plat i vas de llauna (...) la comitiva va a Sant Mus fa molts anys, per tradició de pares i fills entre diverses famílies d'artesans de bon humor, fent el viatge en l'ordre més recomanable. Abans d'arribar a Sant Cugat del Vallès, ja els esperen els habitants del poble i es disputen la satisfacció d'allotjar-los; aquests, per la seva part, organitzen balls, festegen el batlle amb una serenata i al poble amb la cercavila o passacaglia. La Font del Roure és el lloc de reunió de tots els qui s'uneixen a la bandera per acompanyar-los a Sant Mus, formant-se a vegades. Una comitiva de més de mil persones. De retorn, la mateixa font és el lloc de comiat dels romeus, cada grup dels quals es dirigeix al seu lloc d'origen. Els de Barcelona entraven a la ciutat cap a les vuit del vespre del dilluns i recorrien alguns carrers abans de dispersar-se, projectant grans plans per a l'any vinent'. Tothom vestia igual i, durant el trajecte, estava totalment prohibit pujar als carros de queviures, per por del que podés passar. L'únic autoritzat era el cuiner, que feia un famós arròs (JORBA, 1986).</p> | 08184-84 | Sant Muç, 08191-RUBÍ | <p>La dada més antiga de Sant Muç a la península ibèrica consisteix en una inscripció visigoda (segle V) apareguda a Carmona on indica que el 13 de maig és la festa de Sant Muç de Constantinoble, màrtir.. Al segle X es troba el nom a Catalunya i al segle XI es venerava a Cànoves. La primera dada de Rubí correspon al segle XIV. Al llarg dels segles XVII i XVIII, les institucions gremials i de pietat barcelonina iniciaren els romiatges i les festes als santuaris propers a la ciutat (JORBA, 1986). La primera colla dels 'xatos' es va fundar, a la primera meitat del segle XIX (segons notícia del Llibre Verd, de 1848) al barri del Raval, de Barcelona, per part d'artesans. En aquest barri es venerava el Sant a la capella de l'església de l'Hospital de la Santa Creu i a la de l'Àngel, davant l'església de Sant Agustí (SERRA, 1961, 1983). Segons Jorba (1986) el nom de 'xatos' va ser el resultat de l'ambient humorístic de la societat barcelonina de l'època, com es pot comprovar en multitud de noms de societats i agrupacions semblants, en periòdics i, fins i tot, en alguns establiments. Això mateix es creu de l'organització marcial de la comitiva on pot observar-se certa ironia a guerres i bullangues; els fusells eren substituïts per grans culleres, per forquilles i ganivets i altres utensilis, que justifiquen una de les causes de la sortida a la muntanya: un bon àpat (JORBA, 1986). Desfilaven recorrent el major nombre possible de carrers, saludaven les autoritats, donaven un petit concert i, el que portava la bandera (guarnida amb flors i cintes) i els acordionistes anaven muntats a cavall; els altres, vestits d'uniforme, amb els instruments característics a l'espatlla (com ha estat costum en moltes agrupacions corals) sortien pel portal de Sant Antoni, feien parada a la font del Roure, a Vallcarca, on se'ls unien els veïns de les poblacions del Pla, Gràcia, Sans, Horta, Sarrià i Sant Gervasi. Emprenien el camí per la muntanya a peu, a través de Collserola i Sant Cugat, (on molts passaven la nit) arribant pel camí dels Sagraments a Rubí (SERRA, 1961; 1983). La població sortia a rebre'ls i els acompanyava fins a Sant Muç. L'ermita de Sant Muç havia estat propietat de la família Ramoneda fins a mitjan segle XIX que la van donar al bisbat de Barcelona. En aquell segle l'ermita esdevingué molt concorreguda i molts visitants s'hostatjaven a la masia. Dormien a la pallissa i hi compraven el menjar i al dia següent continuaven el camí (RUFÉ, 1984a; 1997a). La bandera presidia els actes. Es feia un ofici solemne, es cantaven els goigs, i es venerava el sant. Dinar i esbarjo, i a l'entrada de fosc, retornaven a Rubí, posaven la bandera al balcó del batlle de la vila i dormien a la població allotjats per les cases. L'endemà al matí retornaven a peu, pel mateix camí a Barcelona. A la font del Roure, els esperaven la família i amics. Descansaven i després de berenar feien un ball i s'acomiadaven els dels pobles del pla, els quals retornaven als seus llocs, entrant els xatos a la ciutat cap el tard il·luminant-se amb atxes de vent. Amb el temps la colla es dividí formant-se la dels 'Xatos vells de la bandera nova' i la del 'xatos nous o xics de la bandera vella'. Tos ells, cada any, procuraven rivalitzar en l'originalitat dels vestits, ornaments i també, en la desfilada per la ciutat (SERRA, 1961; 1983). Els drets per a formar part dels xatos passaven de pares a fills. S'havia de tenir entre 18 i 40 anys i haver observat bona conducta, pagant 1'25 pessetes a l'entrada i una pesseta quinzenal (JORBA, 1986). A l'ermita també hi feia cap gent de les veïnes poblacions de Castellbisbal, Ullastrell, Terrassa i Sabadell. Cap el 1980 es troba al subsòl de l'estatge dels exvots, una pedra litogràfica per imprimir estampes de l'altar de Sant Muç que es conserva al Museu de Rubí, així com també hi ha dipositada la bandera dels xatos que lliuraren, els descendents del darrer d'ells 'en Pau de la Barba', el qual va morir l'any 1922 (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5092400,2.0220200 | 418386 | 4595752 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60157-foto-08184-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60157-foto-08184-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60157-foto-08184-84-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al romiatge dels xatos es cantava la següent corranda: 'A la nostra colla, / de dones, no en volem, / que porten criatures / que donen gros turment; / les criatures ploren, / i això és un desconsol; / portem barret de palla / perquè no ens toqui el sol. / Tirem endavant / tirem endavant, / tre, tre, tre, tre. / En sent a Rubí, / a la Plaça Major, / allí armarem un ball / que en serà un ball rodó, / Allí no hi volem modes, / tothom que balli a son gust; / venim de la muntanya / de visitar Sant Mus. / Tirem endavant, / tirem endavant, / tre, tre, tre, tre. (JORBA, 1986). Es va formar una 'Colla dels Xatos de Sant Mus de l'Havana' l'any 1884 amb motiu d'una festa benèfica. Formada per catalans emigrats i presidida per Romà Clausolles. La desfilada que feren tingué tant d'èxit que van haver d'associar-se formalment, i tenir una seu (JORBA, 1986). L'ermita de Sant Muç és lloc de celebració d'aplecs dels que avui encara es celebren dos d'anuals. El principal, Dilluns de Pasqua Florida, l'altre a la tardor, el tercer diumenge d'octubre, anomenat de Sant Muç i del Roser, en que després de l'ofici es fan ballades de sardanes. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60159 | Plana agrícola can Serrafossar - can Balasc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-agricola-can-serrafossar-can-balasc | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Es tracta d'una zona d'utilització agrícola de morfologia de vessants suaus, que es troba drenada a la seva part central pel Torrent Fondo (que en aquesta zona rep el nom de torrent de can Balasc). Presenta una bona variabilitat de conreus, amb zones de fruiters i alguna vinya, però, actualment predomina el cereal, en una bona part de la plana- També hi ha algun bosquet residual. Destaca la presència de les masies de can Balasc i can Serrafossar. En definitiva constitueix un espai que mostra els usos tradicionals del territori rubinenc.</p> | 08184-86 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | 41.4889400,2.0016000 | 416656 | 4593517 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60159-foto-08184-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60159-foto-08184-86-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 60165 | Camí vell de Bellaterra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-bellaterra | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> | <p>Camí antic de terra, que menava cap a Bellaterra. Actualment el traçat tradicional, es troba a la part alta del turó del Rossell i continua per sobre del bosc de can Tiraïres, després d'empalmar amb el camí que ve en sentit perpendicular des de can Tiraïres. Continua en terme de Sant Cugat del Vallès.</p> | 08184-92 | A l'extrem NE del terme, 08191-RUBÍ | 41.5051400,2.0518100 | 420867 | 4595269 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60165-foto-08184-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 60166 | Cal Fideuer / Ca l'Aliart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fideuer-ca-laliart | <p>ALUJAS et alii (1984) Homes del Rubí d'ahir, Barcelona, Comissió de Cultura del Casal d'Avis de Rubí. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat.</p> | XIX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos, amb dues obertures a cada una de les plantes altes. Al primer pis, presenta un balcó corregut i al segon, sengles balcons individuals. Resulten d'interès la façana, els balcons i baranes, la cornisa i els espiralls, el medalló i la porta d'entrada (BEL, 2001).</p> | 08184-93 | C/ Sant Cugat, 2, 08191-RUBÍ | <p>Havia estat un magatzem de gra (BEL, 2001). El carrer de Sant Cugat havia format part del terme de Sant Cugat, fins que el segle XIX va ser segregat i annexionat al de Rubí.</p> | 41.4895200,2.0314100 | 419145 | 4593554 | 1860 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60166-foto-08184-93-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 60168 | Pou del mas Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-ferran | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat.</p> | XX | <p>En el torrent de ca n'Oriol, prop de la llinda divisòria del terme, i davant de la Torre de la Llebra i ha una construcció turriforme, amb coberta a quatre aigües i porta petita que dona al camí d'accés al mas Ferran. La torre protegeix un pou d'aigua, conservant-se bona part del sistema d'aprofitament de l'aigua al seu interior. Travessant el torrent de Ca n'Oriol, i en direcció al dels Alous, es troba el mas Ferran, un exemple més d'arquitectura popular al terme de Rubí.</p> | 08184-95 | Torrent de ca n'Oriol, 08191-RUBÍ | 41.4763600,2.0357000 | 419487 | 4592089 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60168-foto-08184-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60168-foto-08184-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60168-foto-08184-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60169 | Can Muxí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-muxi | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano.</p> <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. </p> | XIX | <p>Habitatge unifamiliar que presenta com a característica més destacada els elements d'ornamentació d'estil modernista popular que es desenvolupen tant a la façana com al pati interior. La decoració està basada en l'aplicació de petits còdols i un marcat sentit de la policromia amb la utilització de picadís que serveix, al costat dels còdols per a remarcar els elements arquitectònics de finestres i portes. Destaquen la façana, les obertures decorades i la reixa, forjada el 1871, a ca l'Arné, segons Bel (BEL, 1996). A l'interior, els paviments són de mosaic hidràulic. L'estructura és del segle XIX. Al pati destaca la conjunció de decoració i elements vegetals, així com la font, típicament modernista), la taula rodona central, i un plafó de Sant Miquel que sembla de finals del segle XVIII.</p> | 08184-96 | C/ Sant Jaume, 27, 08191-RUBÍ | 41.4900800,2.0316900 | 419169 | 4593615 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60169-foto-08184-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60169-foto-08184-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60169-foto-08184-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60172 | Estela ibèrica de les Llances | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-iberica-de-les-llances | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | IV-III aC | <p>Es tracta d'un bloc paral·lelepípede, d'aproximadament 150 cm d'alt per uns 40 cm d'amplada. Li manca la part superior que es deuria trencar en el moment de la troballa. Presenta tres registres gravats on s'aprecien incises en un estil molt poc acurat, quatre llances al registre inferior, quatre més al central i set al superior, encara que d'aquestes només es veu la base ja que la resta està escapçada. L'original es conserva al Museu Arqueològic de Catalunya, existint una copia en guix al Castell-Ecomuseu urbà.</p> | 08184-99 | Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya - seu de Montjuïc | <p>En la dècada de 1960 es va urbanitzar el turó de can Fatjó, amb l'aparició de nombroses restes, especialment als anomenats blocs Huarte, que van coincidir amb la troballa d'una estela ibèrica per part d'en Francesc Margenat, l'any 1968 (BENCOMO et alií, 1986: 23). Es va trobar a la part sud del poblament, però no era in situ, a uns 50 metres fora dels límits del poblat (MARGENAT, 1988a). Existeixen paral·lels tipològics per a les llances al Baix Aragó i es relacionen amb la frase d'Aristòtil (Política, 1324 b) 'els ibèrics, poble bel·licós, claven a l'entorn de la seva tomba tants obeliscs (puntes de llança) com enemics va matar' (BENCOMO et alií, 1986: 38-39).</p> | 41.4937600,2.0311300 | 419127 | 4594025 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60172-foto-08184-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60172-foto-08184-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60172-foto-08184-99-3.jpg | Física | Ibèric|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 81|80 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60173 | Corredor Verd can Tapis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredor-verd-can-tapis | <p>SIMÓ, J.(2000a) Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Espai boscós semi-urbanitzat a la zona de can Tapis. Les zones filtre són espais que, tot i no ser espais lliures, formen part d'un connector ecològic i tenen una gran importància per les seves clares potencialitats connectores. Són espais residencials de baixa densitat, semiforestals, d'orografia accidentada i creuats per nombrosos torrents i torrenteres, característiques que els hi permeten garantir una certa permeabilitat ecològica al seu través, i que per tant, els qualifiquen com a espais integrants d'un connector ecològic. En el cas de Rubí les zones filtre coincideixen amb les urbanitzacions que hi ha a ponent de la Riera: Els Avets, La Perla del Vallès, Can Serrafossà, Can Ximelis, les valls de Can Bosc - Sant Muç, Can Mir, Castellnou, Can Barceló, Vallès Park i Can Solà.</p> | 08184-100 | Al NO del terme, 08191-RUBÍ | <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> | 41.4937600,2.0311300 | 419127 | 4594025 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60173-foto-08184-100-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 60174 | Cal Met Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met-lleo | <p>BATALLA GALIMANY, Ramon et alii (1994) Rubí a l'abast. Ciències socials I. Rubí: Ajuntament de Rubí BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999.</p> | XVIII | <p>Edifici de volum cúbic, planta rectangular, de tres pisos i golfes i cobriment per teulada a doble vessant. La seva façana nord està adossada a les altres cases que formen la illa. La resta de les façanes son exemptes, presentant una galeria de tres arcades orientada cap a ponent. És interessant la façana que es troba a migdia, presentant un rellotge de sol sobre d'una llegenda pintada que diu 'Cal Met Lleó'. A la planta baixa, voltat d'una tanca d'obra i reixes, existeix un pati amb safareig.</p> | 08184-101 | Carrer de Sant Pere, núm. 40, 08191-RUBÍ | <p>Ja es cita al segle XVIII, data en que es deia can Molins, i entrava dins la consideració de casa urbana (BATALLA et alií, 1994). L'any 1806 apareix en documentació el topònim 'camp de Panical', referit a les terres del mas Serra del Padró. Una altra cita important en la documentació escrita data de l'any 1863 en que l'Ajuntament de Rubí demana al propietari d'uns camps (probablement els de Panical) que deixin espai per un carrer que enllaci els carrers de Sant Isidre i Sant Pere. Aquest era Mariano Molins, de cal Met Lleó (BEL, 1996). Els propietaris eren Jaume i Mariano Molins, pare i fill, aquests volien urbanitzar les seves terres, conegudes com el camp de Panical. Aquest era un espai que comprenia els carrers Sant Pere, Magallanes, mestre Feliu, Sant Miquel i bona part del carrer Sant Isidre. Sembla que tots aquests terrenys els havien anat comprant en petites parts des de l'any 1800 a can Serra del Padró. La família Molins procedia de Barcelona, on era propietària de terres en l'anomenat Camp de la Bota i, també, hi dirigien alguns comerços i tavernes des del segle XVIII. En el pla d'urbanització veiem que aquell tros de carrer tallat que comença en el carrer Sant Pere, davant de cal Met Lleó, en direcció al col·legi Pau Casals, havia de continuar recte fins el carrer Mestre Feliu, i s'havia de dir carrer Molins mentre que el carrer Mestre Feliu s'havia de dir Sant Mariano. Tot això va ser un projecte del 1863 que no es va realitzar. L'actual propietària, Maria Molins, diu que el mot de cal Met Lleó, ve del seu avi Jaume, de qui es deia que era fort com un lleó (BEL, 1996).</p> | 41.4915300,2.0330100 | 419281 | 4593775 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60174-foto-08184-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60174-foto-08184-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60174-foto-08184-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una construcció tradicional amb fesomia de masia, encara que sempre ha estat un edifici urbà d'habitatge plurifamiliar. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 60176 | Inscripcions romanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcions-romanes | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, C. (1982) 'Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 5, pp. 81-104, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MAYER, M. (1982a) 'Una nova inscripció romana de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 110-113, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MAYER, Marc; RODÀ, Isabel (1989) 'La contribució de la recerca epigràfica per a la història de Rubí' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 175-180, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | <p>Es consideren dotze, a la vista dels estudis fets sobre aquest interessant document arqueològic, les inscripcions trobades al terme de Rubí que serveixen per ajudar a reconstruir la seva història de l'antiguitat: 1. Inscripció procedent de can Fatjó, conservada al Museu de Rubí. Part inferior d'un altar de gres de can Fatjó. Basa motllurada per tots quatre cantons. Transcripció 'A (...) fill o filla de (...) us, ha complert el seu vot de bon grat i en justícia'. El monument hauria mesurat, com a màxim, 50 cm. (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 2. Inscripció procedent de can Fatjó, conservada al Museu de Rubí. Part inferior d'un altar de gres de can Fatjó, a la qual s'ha afegit un coronament que podia haver estat d'un altre monument. Es tracta d'una petita ara votiva. (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 3. Inscripció procedent de can Fatjó, conservada al Museu de Rubí. Angle superior esquerra d'una placa no motllurada de marbre gris. Es tracta d'una làpida funerària als Deus Manes. No pot ser anterior al segle II (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 4. Inscripció procedent de can Fatjó, conservada al Museu de Rubí. Orella d'altar de 'pavinazzo brecciato' de l'Àsia Menor. Presenta una lletra S gravada molt profundament, probablement indicava la posició. (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 5. Inscripció procedent de ca n'Oriol conservada al, Museu de Rubí. Part superior d'un altar fet en gres de can Fatjó. Trencada en dos fragments que lliguen. La cornisa, en ressalt, ha estat destruïda. L'altar és opistògraf i té una perforació a la part inferior, resta d'una utilització. El seu contingut és: 'Al Deu B(...) han complert el seu vot de bon grat i en justícia, Charis i Irineu'. La divinitat sembla ser Bel (Mercuri), relacionable amb divinitats prerromanes i en relació amb activitats comercials. També cal tenir en compte que Irineus és nom grec de condició servil, similar al cas de Charis, conegut a Tarragona (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 6. Per l'altra cara presenta una altra inscripció. El text, opistògraf es gravat en sentit invers, reconeixent-se només 'Iulius'. Cal pensar en un text votiu (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 7. Inscripció procedent de ca n'Oriol, conservada al Museu Arqueològic de Barcelona (núm. Inv. 2.568), en un monument funerari reconstruït. La traducció de la làpida és com segueix 'Luci Porci Nepos jau aquí, (mort) a l'edat de 27 anys. Porcia Serana, filla de Luci, la seva mare (ha fet aquest monument)'. El difunt no estava inscrit a cap tribu. El fet que el fill porti el nom de la mare fa pensar que aquell va morir abans de nàixer el fill. Pel que fa a la dedicant presenta paral·lels a Aeso. Pel tipus de formulari i l'escriptura sembla poder-se datar al segle I dC i a l'indicar els anys del difunt, sembla probable que sigui datable dins la primera meitat (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 8. Inscripció provinent de la cova Solera (ca n'Alzamora). Trobada el 1947 i dipositada al Museu de Rubí. Es tracta de l'angle inferior esquerra d'un pedestal en calcària de Santa Tecla. Es distingeix clarament 'EX / BAET...'. Això faria pensar en la cloenda d'una fórmula honorífica similar a 'per decret dels decurions del senat de Baetulo' (Badalona). Una interpretació més difícil és la de 'De la provincia Baetica', normal en dedicacions de comerciants d'oli, però llavors caldria explicar com es que ha aparegut a Rubí (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 9. Inscripció procedent de can Xercavins i dipositada al Museu de Rubí. Fragment de banc de pedra de Santa Tecla. Restes de motllura a la cara inferior, a la part davantera del seient, mentre que la superior aniria adossada. La lletra és una bella capital quadrada elegant. Apareix el nom del personatge en nominatiu (L. FVRIVS) pot correspondre tant al dedicant com a l'homenatjat. Podria correspondre a finals del segle I dC (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982).</p> | 08184-103 | 08191-RUBÍ | <p>L'única menció escrita d'època antiga que s'ha tendit a relacionar amb Rubí és la de Ptolomeu, matemàtic astrònom i geògraf egipci que va traçar en grec, a mitjan segle II, una descripció geogràfica de l'Imperi romà. En fer la descripció de la Laietània menciona la ciutat de Rubricata, la qual cosa ha fet que des d'època medieval es tractés de localitzar-la, disputant-se la seu, amb major o menor fortuna, Molins de Rei, Martorell i Rubí. No hi ha proves fefaents però la densitat de troballes arqueològiques i epigràfiques pot fer pensar que la importància d'ocupació romana en terres de l'actual Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 21-22). La tipologia de les inscripcions: quatre de votives, dues d'honorífiques i cinc possiblement funeràries, a més d'un mil·liari, i un altre amb la denominació IVLIVS (MAYER, RODÀ, 1989), donen informació de la complexitat d'aquest territori a l'Antiguitat, ja que en els ambients rurals, són estranyes les làpides que no són estrictament funeràries, sense que això vulgui dir que es tracta d'un ambient urbà.</p> | 41.4937600,2.0311300 | 419127 | 4594025 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60176-foto-08184-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60176-foto-08184-103-2.jpg | Física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció)/ 10, Inscripció trobada a can Vallhonrat. Troballa efectuada pel Sr. Margenat l'any 1982 entre la runa de l'enderroc d'aquesta casa juntament amb fragments de tegula, dollia i pedres de molí. Dipositada al Museu de Rubí. Es tracta del fragment central d'una làpida de marbre blanc vetejat de gris de Carrara. Sembla que fou gravat aprofitant un tros de motllura. Podria tractar-se d'una placa funerària, tal vegada corresponent a Caius Egantuleius, Egnatulus o Erutius, coneguts a Tarragona amb el mateix praenomen. Es pot datar a finals del segle II o inicis del segle III (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982)./ 11. Inscripció apareguda a Rubí dipositada al Museu Episcopal de Vic, número inventari 5.922. Placa no motllurada de marbre blanc destinada a anar encastada en un monument funerari. La traducció és la següent: 'Als Deus Mans. A Clodi Urs, el seu llibert que bé ho mereixia, Marc Clodi Higí i Clòdia Gratilla i per a ells mateixos i per als seus varen fer (aquest monument)'. Està feta amb capital quadrada amb tendència a lletra actuària. Epitafi on apareixen dos persones amb el mateix nomen cosa que indicaria dos colliberts o un llibert de l'altre. Existeix una família jurídicament constituïda. La invocació als Deus Manes, la fórmula i l'absència de prenom conviden a datar la inscripció a la segona meitat del segle II (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 12. Inscripció romana apareguda tocant a la capella de Sant Genis. Està dipositada al Museu de Rubí per donació del Sr. Pere Grau. Es tracta del fragment superior central d'un pedestal. Es una pedra calcària, presentant concomitàncies amb calcàries de Tarragona i Garraf. La traducció és la següent 'A Domici Macrí?, fill de Macer…' Està fet amb lletra capital quadrada. El paral·lel més semblant es troba a Montoro (Còrdova), encara que també hi ha Domicis a Barcino i Tarraco. Es tracta d'un individu que va seguir un cursus honorum municipal. La cronologia és de la segona meitat del segle I dC, encara que podria ser de la primera meitat del segle II (MAYER, 1982) Han aparegut 12 inscripcions al terme de Rubí, a les que a la bibliografia rubinenca afegeix normalment dues més trobades a ca n'Estaper del terme de Castellbisbal (una d'elles sembla que encara que era d'aquella finca podria haver estat trobada en terme de Rubí). S'han trobat 16 a Terrassa i 11 a Caldes de Montbui (BENCOMO et alií, 1986: 42). | 83|80 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60180 | Vinya de cal Ximelis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-cal-ximelis | <p>(Informació oral J.M. Carrera Esteve, abril 2001).</p> | <p>Peça de terra que s'estén per la vessant de cal Ximelis, baixant cap el camí que passa pel torrent Fondo. Actualment pertany a dos propietaris: els germans Carrera Esteve i el senyor Joan Giménez. Ambdues propietats apareixen delimitades per dues fites de propietat que porten les inicials 'J.B.' (Joan Bentosa). Actualment es conreen les següents varietats de raïm: xarel·lo, parellada, macabeo, malvasia, picapoll, ressets, panses, moscatell i sumoll. A la vinya hi ha una barraca i un safareig. Al costat de la barraca hi havia, abans, un pou i una sínia, encara que van ser destruïts per les arrels d'una figuera. Alguns ceps són centenaris, o gairebé, com és el cas del conegut per 'l'Avi', de fertilitat extraordinària, arribant a oferir fins a 50 kg. (3 coves de raïm), cada collita. (Informació oral J.M. Carrera Esteve, abril 2001).</p> | 08184-107 | Camí de Ximelis, 08191 - RUBÍ | <p>Aquesta vinya va ser adquirida per la família Esteve a la segona dècada del segle XX, al mateix temps que una casa a cal Ximelis. Des que els germans Carrera Esteve porten el conreu de la vinya (fa uns 25 anys) han instituït el costum de celebrar el final de verema amb un esmorzar que nomenen 'la coberta', amb les persones que els han ajudat, tots jubilats, que saben l'ofici de veremador (Informació oral de J.M. Carrera Esteve, abril 2001).</p> | 41.4979400,2.0078900 | 417193 | 4594511 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60180-foto-08184-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60180-foto-08184-107-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una de les vinyes de Rubí, la qual posseeix, a més a més, d'un valor simbòlic intrínsec. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 60193 | Cal Fideuer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fideuer | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat.</p> | XIX-XX | <p>Edifici urbà de planta rectangular i façana esvelta i ben proporcionada, amb acabat arrebossat i pintat en bicromía: color grisós als aplacats decoratius de guix i taronja fosc la resta. S'eleva fins a tres altures, i presenta la teulada plana, amb barana d'obra. La porta d'entrada ha estat remodelada per una restauració molt recent. Destaca per la seva particularitat un respirall metàl·lic que es situa al centre que defineixen les obertures aparellades que es repeteixen entre el primer i segon pis, amb balconada volada a la primera altura.</p> | 08184-120 | Carrer de Sant Jaume, 8, 08191-RUBÍ | <p>El nom ve del fet que el seu propietari era fabricant de pasta per a sopa i tenia el seu establiment al proper carrer Sant Cugat, precisament a la casa que també porta el mateix nom.</p> | 41.4897600,2.0315700 | 419159 | 4593580 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60193-foto-08184-120-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Ha estat restaurat recentment. | 102 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60197 | Vapor Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vapor-nou | <p>BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PEREIRA CASTRO, Carlos (1998) Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització. Rubí, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XIX | <p>Es troba a la plana del Castell o la Parellada, al costat de la desembocadura del torrent Xercavins a la riera de Rubí. Es tracta d'un conjunt d'edificacions que es poden dividir en dos parts: la casa de l'amo i les instal·lacions de la fàbrica pròpiament dita. La primera, consisteix en un edifici de volumetria cúbica, de planta baixa i dos pisos, amb una torre central a manera de mirador. Es tracta d'una tipologia edificatòria pròpia del darrer quart del segle XIX que imita la construcció d'una vil·la italiana de regust pal·ladià, dins d'un corrent Historicista que desembocarà en els estils Neologistes. Les quatre façanes presenten una estructura marcada per les línies horitzontals de les cornises de cada planta i les línies verticals de dues pilastres als murs, i per les cantoneres. L'encreuament de línies creen, a cada façana un joc de tres per tres espais, al centre de cadascun dels quals es troba una obertura a l'exterior. Tot plegat referma la impressió de volum cúbic de l'edifici. La casa té dues portes, una a la façana que dona a la riera i l'altra a la façana oposada. Aquestes portes es troben emmarcades per un porxo. En el cas de la façana de la riera es tracta d'un porxo que ocupa tota la seva amplada i que serveix de base a un balcó corregut, suportat per sengles columnes de ferro colat, amb una estructura de construcció típica del finals del segle XIX. La porta posterior presenta un porxo adaptat exclusivament a l'entrada que forma, així mateix, la base d'un balcó de l'obertura central de la primera planta. En aquest cas el porxo està emmarcat lateralment per un cancell amb balustres de ceràmica motllurada. La coberta es plana amb una balustrada també ceràmica. Presenta un petit jardí per dos dels seus quatre costats. La part principal edificada consisteix en diferents naus dedicades a tasques pròpies de la indústria tèxtil. Aquestes es troben a pocs metres de distància de l'edifici de l'amo. La nau principal, de dues plantes, presenta una coberta de cavalls i es molt allargada en sentit paral·lel a la riera de Rubí. Les finestres d'aquesta nau són rectangulars allargades en sentit vertical. Paral·lela a aquesta es troba una altra, molt més curta, que s'erigeix al costat de la xemeneia. Aquesta nau, amb coberta a doble vessant, presenta a la façana de la capçalera una estructura d'obertures prou interessant. Existeix, al sector central, una estructura vertical més de tres falses pilastres unides a la part superior per dos arcs de mig punt. A l'interior de l'espai marcat per les pilastres hi ha dues grans finestres molt allargades acabades en punt rodó, mentre que a l'espai a l'exterior de les pilastres es troben sengles finestres rectangulars alineades a les impostes dels arcs de mig punt de les pilastres. A la part baixa de cada un dels quatre espais marcats hi ha un motiu circular en ceràmica, a l'igual que sobre les finestres rectangulars mentre, que sobre la pilastra central existeix una obertura, també circular. La part baixa de l'edifici queda marcada per una cornisa. Tot plegat sembla ser la reinterpretació d'una basílica clàssica. La xemeneia, situada al costat de l'edifici, és circular troncocònica i mesura 24'30 metres. Està muntada sobre una base quadrada de 2'80 metres de costat. Hi ha més naus, força enganxades les unes amb les altres que permeten la seva unió mitjançant passarel·les volades. Destaquen però, els assecadors: naus rectangulars i estretes molt altes amb les parets laterals allargades calades amb totxos vistos entre pilastres. L'accés s'efectua per una porta molt estreta i alta amb arc de mig punt situada al capcer de l'edificació.</p> | 08184-124 | Pg. Riera 71-79, 08191-RUBÍ | <p>Una part de la plana del Castell és la Parellada, que l'any 1879, el nou propietari del Castell, Ramon de Sarriera i Villalonga, Marquès de Barberà i la Manresana, va demanar permís per a urbanitzar, ja que volia instal·lar-s'hi una fàbrica de panes per part dels germans Ribas. Per a fer-ho necessitaven utilitzar aigua de la font dita 'Canadà' que era propietat del marquès i el qual la va concedir (BENCOMO, 1998). Existia una bassa feta a finals del segle XIX, al costat de la factoria tèxtil dels germans Ribas, per proveir d'aigua la caldera de la màquina de vapor que movia la indústria. Encara es pot observar una canonada de ferro que ve del torrent de can Xercavins i que devia abocar aigua d'alguna deu de la zona (TURU et alií, 2000). Construïda pels germans Ribas i més tard adquirida per l'empresa Bertrand (RUFÉ, 1985a). Existia una màquina de vapor des del 1879 (PEREIRA, 1998). L'any 1897 l'empresa Ribas va construir una palanca o pont penjat, que enllaçava la fàbrica amb el carrer de la Riera. Va desaparèixer amb la rierada de 1962 (RUFÉ, 1985a). L'any 1914 Joan Bertrand compra als hereus de Lluís Ribas, l'aleshores coneguda com 'Hilados de Confianza de Luís Ribas'. A partir d'aquell moment es van traslladar els telers de l'empresa des del Vapor Vell a aquestes instal·lacions (INVENTARI, 1999). La fàbrica era coneguda, sobre tot, pels teixits de vellut El sistema de producció era dels més moderns, amb 120 telers automàtics col·locats en sis files. Dins d'aquest conjunt, a més de la fàbrica de teixits, hi havia un taller de metal·lúrgia i un altre de fusteria per tal de reparar les màquines (PEREIRA, 1998). La casa Bertrand, nom amb què també es coneixia el Vapor Nou, i els seus propietaris, eren molt estimats per les ajudes que oferien als seus treballadors. A la mateixa fàbrica s'hi va obrir un edifici com a secció benèfica amb l'objectiu d'acollir els fills de les obreres que hi treballaven. També es van oferir condicions de vetlla per als treballadors malalts. Aquest acolliment estava encomanat a les Germanes Carmelites de Sant Josep (PEREIRA, 1998).</p> | 41.4921500,2.0273800 | 418812 | 4593849 | 1879 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60197-foto-08184-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60197-foto-08184-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60197-foto-08184-124-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A finals del segle passat, al costat de la factoria tèxtil dels germans Ribas, es va fer una bassa per proveir d'aigua la caldera de la màquina de vapor que movia la indústria. Es veu una canonada de ferro que ve del torrent de can Xercavins i que devia abocar aigua d'alguna deu de la zona (TURU et alií, 2000). | 116|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60199 | Can Corrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corrons | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. Informació oral de la Sra. Montserrat Carro (octubre 2000). PEREIRA CASTRO, Carlos (1998) Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització. Rubí, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) 'Rubí a vista de ', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XIX | <p>Edifici de caire popular amb fassina pel costat de la riera. Està composat fonamentalment per dos cossos constructius: la casa i la fassina, amb la xemeneia. La casa, de pedra a baix i totxo a la part més alta, presenta la següent disposició bàsica: sota coberta a dues aigües, la zona d'habitatge que es desenvolupa en tres altures pel carrer de Terrassa, i quatre pel costat de la riera, degut al desnivell del terreny. Del conjunt destaquen una terrassa adintellada, en tres altures amb barana de totxo i ceràmica vidrada en color verd, que com element estructural afegit al cos principal de l'edificació, es troba orientada cap al migdia, dominant el jardí que presenta barri exterior. Dos rengleres de plataners s'alcen emmarcant el pas cap a l'entrada del conjunt. Aquest jardí constituïa el lloc d'accés i descàrrega dels carros que portaven la brissa amb destí a la seva destil·lació a la fassina. L'entrada de carruatges que obre la tanca per aquest costat resulta d'interès. La casa te la seva entrada a l'habitatge pel carrer de Terrassa i presenta les façanes arrebossades, destacant l'arcada de totxo a la planta baixa, a la façana que dona a la cantonada del carrer Joaquim Blume. A sota del conjunt edificat existia una extensa zona d'horts que la rierada del 1962 féu desaparèixer, i que actualment s'ha convertit en àrea d'aparcament (TURU et alií, 2000). Un petit edifici de planta rectangular (que havia estat fassina) es troba al costat de la casa per l'oest. Es tracta d'una construcció de totxo vist, que es composa de dos cossos de dues plantes cadascun, disposades a dues alçades diferents, i que presenta una xemeneia de petites dimensions que surt del més alt. Segons Pereira (1998), funcionalment parlant, aquest és un bon exemple de com eren les xemeneies de la primera industrialització. Es tracta d'un perllongament del fumeral domèstic situat en un racó de la sala de màquines per recolzar-se en l'estructura de fàbrica. La seva secció quadrada permetia la utilització de maons normals; a més era la tècnica més senzilla per solucionar la perforació de la coberta inclinada. La xemeneia presenta un coronament, potser desproporcionat- que segurament servia per ajudar a estabilitzar la sortida del tub de cara al vent. Tot i això, s'hi ha produït un efecte secundari de guerxament. La xemeneia té 13'30 metres d'alçada i està adossada a l'edificació industrial fins als 6'70 m. La secció es quadrada (0'70x0'70m) i el capitell es de cornisa pesant (PEREIRA , 1998).</p> | 08184-126 | C/ Terrassa, 35 - C/ Joaquim Blume, 08191-RUBÍ | <p>No es coneix massa sobre les edificacions que són la base d'aquest conjunt edilici de caire popular i industrial. El fet de la troballa d'una roda de molí pels voltants (TURU et alií, 2000) podria indicar l'existència d'un molí en aquesta zona, tan propera al curs del riu, i al costat d'un rec, encara existent sota el paviment actual del carrer de Terrassa (sembla que precisament, on es troba la cantonada de la tanca del jardí pel carrer de Terrassa cap a la baixada al Passeig de la Riera, existia un salt d'aigua del canal que portava el nom de la casa. Es té també referència d'una construcció anterior a l'actual, que és molt possible que s'aprofités per aixecar la que avui coneixem). Aquesta era l'antiga casa de Cal Bonafont. Respecte la casa i fassina conegudes com a can Corrons, comptem amb la següent referència oral: 'l'any 1864, el jove boter Esteve Corrons Riera va arribar a Rubí procedent de Sant Celoni. Es va associar amb un amic i van muntar una fassina a l'antiga casa de Cal Bonafont del carrer de la Riera, veïna de la fàbrica coneguda per Cal Mosques. Més endavant va establir una taverna al costat de Ca l'Espardenyer de la Creu, i aviat adquirí molta clientela. Als clients els agradava el tast de la popularitzada 'barreja' (aiguardent i vi) acompanyada de figues seques. Passat un temps va adquirir uns terrenys i va edificar la casa i la fassina' (PEREIRA , 1998).</p> | 41.4932500,2.0300000 | 419032 | 4593969 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60199-foto-08184-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60199-foto-08184-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A la zona de can Corrons es va trobar fa uns anys una roda de molí que es va traslladar al pati de cal Sabateret -edifici municipal- (TURU et alií, 2000). No s'ha tingut accés a l'interior de la casa. Segons informació oral de la propietària, Sra. Montserrat Carro, la casa va estar molt afectada per la rierada del 1962. | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60200 | Can Sedó / Cal Tei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sedo-cal-tei | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PEREIRA CASTRO, Carlos (1998) Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització. Rubí, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. SCRUTANS (1934) 'Notes per a la història de la indústira rubinenca' Endavant, Núm. 596, Rubí</p> | XX | <p>El complex industrial consta d'un edifici de planta baixa i pis destinat a consergeria, habitatge i oficines. Darrera d'aquest, cap el S, arran de curs d'aigua, es troba un edifici de totxo vist que consta de planta baixa i pis i que, estava dedicat a forja i taller mecànic. Entre aquest edifici i les naus que encara queden dempeus queda la xemeneia, actualment tapiada, que mesura, a la base rectangular, 4'75 x 3'75 m, i uns 15 metres d'alçada. Al S del conjunt resten dempeus quatre naus, originàriament dedicades a magatzem, una d'elles separada de les altres. Totes cobertes amb encavallades. A la façana de cadascuna hi ha una gran porta. Al soterrani de les tres unides, es conserva un celler amb un cup, de rajola vidrada marró, en bon estat i les senyals d'una premsa de raïm de fus de ferro que ha desaparegut. Al costat del celler es trobava la cavallerissa amb les menjadores (INVENTARI, 1999) i elements mobles d'us agrícola, en estat lamentable.</p> | 08184-127 | C/ Antoni Sedó s/n, 08191-RUBÍ | <p>Les primeres naus per teixir seda natural, les van construir els senyors Tey de Rubí, l'any 1924, Després, l'empresa Sedó va anar adquirint i ampliant les naus a partir de 1928, en temps del Sr. Antoni Sedó Peris-Mencheta, al qual va seguir el seu fill Antoni Sedó Conde. L'any 1962 la riuada va inundar totes les naus 65 cm. L'any 1979 l'empresa va tancar les portes La fàbrica va tenir uns 700 treballadors i la seva producció era filatura de carda, raió viscosilla, teixit de cotó, de llana, seda i barreja. La xemeneia es va construir després de la Guerra Civil, moment en que va haver carestia d'electricitat, fet que va provocar la compra de motors de vaixell per a generar-la. L'any 1979 algunes naus van ser utilitzades per l'empresa PIELNOVA i com a cotxera municipal fins que abandonades han sofert varis incendis i actes vandàlics. Han desaparegut les naus de telers (INVENTARI, 1999). Cal Tei era una fàbrica de teixits que després adquirí en Sedó. Primera indústria que instal·là una sirena elèctrica per avisar l'hora d'entrar al treball. Alguns rubinencs deien en sentir-la 'ja toca el pito-Tei' (RUFÉ, 1985a).</p> | 41.4791000,2.0361300 | 419526 | 4592392 | 1924 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60200-foto-08184-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60200-foto-08184-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A les instal·lacions hi ha un camió amb escala totalment cremat. | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60207 | Camí de can Riquer / Camí Reial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-riquer-cami-reial | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> | <p>Camí de terra que segueix l'esquena d'ase que forma la carena de la serra de l'Oleguera o can Riquer. Discorre en sentit N - S amb una lleugera tendència en sentit O-E. Circula entre el límit del terme municipal i la zona propera a Castellbisbal, presentant un traçat molt rectilini al llarg de tot el tram conservat.</p> | 08184-143 | A l'O del terme municipal, 08191-RUBÍ | 41.4919200,1.9910000 | 415775 | 4593859 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60207-foto-08184-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60207-foto-08184-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 60210 | Cava Arís Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cava-aris-casanoves | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (inèdit). 1998. Llistat de patrimoni industrial al confirmar, Document mecanografiat, 1998 CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya.</p> | XIX | <p>L'edifici ocupa tres casals del carrer Pintor Murillo, núms. 76, 79 i 80, amb la façana mirant al nord. El casal del núm. 80 té sortida, pel sud-est, al carrer de Cal Príncep, mitjançant un petit jardí. En altura, podem distingir tres parts: en primer lloc els baixos, que són la zona industrial i comercial de l'edifici, en segon lloc, tres pisos i un àtic, que corresponen a vivendes, i finalment, una part soterrani, a 10 m. de profunditat, que constitueix la cava. Cada casal es pot subdividir en tres zones: la nord, que té sortida al carrer Pintor Murillo, la sud, que és la més allunyada del carrer, i una de central, entremig de les altres dues. Les tres zones sud estan unides, formant un sol àmbit, el qual està destinat als processos inicial i final de l'elaboració del cava: titatge, degollament, expulsió dels pòsits, dosatge, addició de licor d'expedició i tapat. Les tres zones centrals també es troben unides, formant un únic àmbit, que correspon a l'espai destinat a la venda de cava. La zona nord té una funció diferent segons el casal a què correspon: 1, casal núm. 80, allotja 5 tines subterrànies i a la superfície dotze ortoèdriques, numerades i decorades amb rajola vidrada, les quals estan situades al llarg de la paret est. Al mur oest hi ha l'entrada de l'escala que baixa a la cava; 2, casal núm. 78, ocupat per una oficina i dos magatzems; 3, casal núm. 76, garatge dels vehicles automòbils de l'empresa. La cava presenta dos accessos: l'escala del casal núm. 80 i un muntacàrregues instal·lat a un pou que es situa al centre del casal núm. 78 i que serveix per fer el transport interior del cava. D'aquesta zona de cava destaquen les tres petites galeries a sud, est i oest, i la galeria principal de les caves, que s'estén cap al nord, així com un pou d'aigua, a més d'altres estructures i dependències. La major part de l'edifici està cobert per terrats de rajola, presentant una petita part de teula. Les parets són de tàpia i maó arrebossats a la façana. La cava es d'obra vista de maó, i la volta és d'arc rebaixat (INVENTARI, 1999) . Al pati que hi ha donant al carrer de Can Príncep i a l'interior de les caves hi ha una interessant col·lecció de maquinària per a feines agrícoles i d'indústries de transformació derivades de l'agricultura, així com elements propis dels treballs d'obtenció i transformació del vi, com bombes de transvasar vi, o una premsa amb la seva biga de fusta, per exemple.</p> | 08184-146 | C/ Pintor Murillo 76, 79 i 80. 08191-RUBÍ Tel. 936998047 | <p>Entre els anys 1880 al 1884, Anton Aris i Termes va fer-se construir una casa de tres casals i cellers, al carrer Pintor Murillo núms. 76-80, que passaria a ser habitatge i lloc de treball. L'any 1950, els seus besnéts, Lluís, Antoni i Rosa Aris Casanovas, van iniciar-hi la producció de cava. Entre els anys 1953 i 1955, es construïren les galeries de la Cava, que actualment existeix sota l'esmentat immoble. A l'entrada de la cava, i al mur de la dreta, hi ha una placa commemorativa de la seva construcció, amb la data de 1955.</p> | 41.4878800,2.0321000 | 419201 | 4593371 | 1884 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60210-foto-08184-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60210-foto-08184-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60210-foto-08184-146-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60212 | Fusteria Miranda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fusteria-miranda | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (inèdit). 1998. Llistat de patrimoni industrial al confirmar, Document mecanografiat, 1998. (Informació oral Miquel Miranda Alegre, abril 2001).</p> | XIX | <p>El taller d'ebenisteria es troba a la planta baixa de l'edifici. Es una habitació allargada i amb forma de 'ela' que presenta dues portes al carrer Sant Pere, on donen també les finestres. Al seu interior es conserva tot un munt de màquines, eines i estris propis de l'ofici, resultant interessant una prestatgeria plena de les eines principals organitzades de forma acurada. Al costat d'un mur i arraconat, està situat un peu de pedra corresponent a la base d'una antiga premsa de vi. Com si es tractés d'una instantània a l'ofici, l'ambient reprodueix d'un cop de vista a l'observador com va ser aquest, fa casi una centúria. A sobre del taller es troba l'habitatge dels propietaris.</p> | 08184-148 | C/ Sant Pere, 28, 08191-RUBÍ | <p>Abans es deia ca l'Armer (BEL, 2001). La reixa de la façana es de l'any 1874. El seu propietari havia estat representant de premses de raïm. La nissaga Miranda va començar relacionada amb la fusteria a Rubí, quan Lluís Miranda Bujons, nascut a Manresa, va venir a aquest municipi i es va instal·lar al C./ St. Pere, 1, on tenia el taller, traslladant-se a aquesta casa cap el 1874, data de construcció de la mateixa. El fill, Emili Miranda Grané es va dedicar també a l'ebenisteria, treballant sempre per encàrrec de particulars. Avui, el seu fill, Miquel Miranda Alegre continua l'ofici familiar (Informació oral Miquel Miranda Alegre, abril 2001).</p> | 41.4907100,2.0325700 | 419244 | 4593685 | 1874 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60212-foto-08184-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60212-foto-08184-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60212-foto-08184-148-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60213 | Rubí Celler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rubi-celler | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) 'Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, Pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | XIX-XX | <p>Els límits de la zona inclouen: al Nord, el carrer de Llobateres i carrer Bartrina. A l'Est, Plaça dels Sindicats, carrer Milà i Fontanals i 3 d'abril. Al Sud, carrer Inventor Edisson i Passeig del Ferrocarril. A l'Oest, arriba a la plaça Pearson i Avinguda de Barcelona (exclosa). En la present fitxa tan sols s'indiquen els elements d'interès que es troben dins aquesta zona. Si un carrer passa a una altra zona els elements que pugui haver-hi s'indiquen a aquella. La descripció dels que resulten d'interès és com segueix: CARRER ABAT ESCARRÉ Senars, 15 / 19-21 / CARRER CAL PRÍNCEP Senars, 35 (conjunt cases carrer Gral. Prim) / 41 / 45 ; Parells, 24 (caves Arís Casanoves, amb col·lecció de maquinària agrícola) / 28 / 39 / 34 / CARRER GENERAL PRIM (a l'est del carrer Barcelona) Senars, 43-45 (conjunt de casetes de tipus anglès) / 47-49 / Celler Cooperatiu ; Parells, 40-42-44 (conjunt de casetes tipus anglès) / 46-48 / CARRER JAUME BALMES Senars, 3 / 5 ; Parells, 6 / CARRER LLOBATERES (a l'est del carrer Barcelona) Senars, 35 / 37 / 39 / 43 / 53 / 61-63 / 67-69 / 97; Parells, 30 / 42 / 46 / 58-60 / CARRER LLUÍS RIBAS:(al sud del carrer Llobateras) Parells, 2 (Escoles Ribas) / CARRER MIGUEL DE CERVANTES: Senars, 49 (serralleria cal Solsona, 1925) / Escoles Ribas / 85 - 87 (cal Gerrer) ; Parells, 54 - 56 - 58 - 60 - 62 / 72-74 / 80 / 82 / 86 / PLAÇA PEARSON 1-2-3-4-5-6-7 (conjunt) / CARRER PINTOR COELLO Parells, 12 / CARRER PINTOR MURILLO (a l'est del carrer Barcelona) Senars, 49-51 (Gremi Hostaleria, elements decoratius en policromia) - 53 / 71 - 73 / 85 ; Parells, 68 (Caves Arís Casanoves, 1884) / 76 - 78 - 80 (Caves Arís Casanoves, 1950) / 86 (1922) /</p> | 08184-149 | Al SE de Rubí Centre, 08191-RUBÍ | <p>CARRER LLOBATERES. L'any 1850, en Josep Massana havia obert una carnisseria en aquest carrer, situada a l'extrem de les cases edificades, a uns 300 metres de les cases de Rubí, (però en terme de Sant Cugat) fet aquest que provocà l'enèrgica protesta de l'Ajuntament de Rubí davant del de Sant Cugat. El desembre de 1855 es va publicar una reial ordre per la qual s'afegia aquest lloc al terme de Rubí des del de Sant Cugat (SIERRA, 1989). El carrer porta el nom de la darrera família propietària de can Cabanyes (BEL, 1996). L'any 1872 es va fer l'expedient d'eixampla d'aquesta zona (BENCOMO, 1998).</p> | 41.4870800,2.0341400 | 419370 | 4593280 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60213-foto-08184-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60213-foto-08184-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 60217 | Rubí Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rubi-centre | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. P.R.C. (1983) 'Coses d'abans' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 30, Rubí. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XI-XX | <p>Els límits de la zona inclouen: al Nord el passeig del Bullidor i carretera de Terrassa, entre aquest passeig i la plaça Pau Picasso. A l'Est, des de la plaça Picasso, pels carrers Prat de la Riba, Rafael Casanova, Francesc Macià i avinguda de Barcelona fins a la via del tren. Al Sud, la via del tren i a l'oest, la riera de Rubí. En la present fitxa tan sols s'indiquen els elements d'interès que es troben dins aquesta zona. Si un carrer passa a una altra zona els elements que pugui haver-hi s'indiquen a aquella. La descripció dels elements d'interès d'aquesta zona són els següents: PLAÇA ANSELM CLAVÈ: 3 / 5 / 6 / 11 / 12 / 18 / 20. AVINGUDA BARCELONA: Senars, 13 / 23 - 25 / 43-45 / 53 / 61- 63 (casa Imbert); Parells, 30 / 40-42 (cal Marçal) / 44 / 52 / 56 / 68 / 70 - 72. CARRER CADMO (a l'oest de Pau Claris): Parells, 18 / 32. PLAÇA DE CATALUNYA: 1-2 (Casino Espanyol) / 4 / 9 - 11 (1925) / 14. CARRER DESCOBRIDOR COLOM: Senars, 31 - 41 (conjunt); Parells, 4 (Església Evangèlica) / 14 (segle XIX, cap el 1870) / 22 (porxada posterior) / 26 (segle XIX, cap el 1870) / 30 - 32 / 42 - 50 (conjunt). CARRER DOCTOR GIMBERNAT: Parells, 24-26-28. PLAÇA DOCTOR GUARDIET: 7 (cal Palet, C/ Terrassa, 2) / 9 (Rectoria) / 10. CARRER DOCTOR ROBERT: Senars, 1 - 3 / 10 - 13 / 19 / 25 / 27 / 31 - 33 - 35 - 37 - 39 - 41 - 43. CARRER ESPOZ I MINA: Parells, 24 - 28 (conjunt). CARRER FRANCESC MACIÀ: Senars, 27-29 / 33-35 (1921) / 37 (1910) / 41 (1924) / 51 / 57 (1930) / 59 / 61; Parells, 6 / 8 (1903) / 16 / 24 (1900) / 28 / 40 / 52-54-56 (1914, PR) / 78-80 (1920) / 88 (1920) / 94. CARRER GENERAL PRIM (a l'oest del carrer Barcelona): Senars, 7 (casa bona del segle XIX) / 13 / 17-19-21; Parells, 6-8-10-12-14 / 16. CARRER JAUME BALMES: Senars, 1-7 (conjunt) / 31; Parells, 22 (Caves Arís Casanoves, 1960). CARRER JUSTÍCIA: Senars, 9 / 11 (1883) / 13 / 15-17 (remuntada); Parells, 10 / 14 / 16 / 18. CARRER LLOBATERES (A l'oest del carrer Barcelona): Senars, 25; Parells, 20 / 24. CARRER MARGARIDA XIRGU: Senars, 9-11. CARRER MAXIMÍ FORNÈS: Senars, 11 - 13 forjat amb ceràmica i mensules / 29 ; Parells, 4 - 6 (cal Morgades 1870-1880) / 10 / 14 - 16 (balustres i decoració ceràmica) - 18 - 20 - 22 (1875) / 26 (porta modernista. Casa on vivia el Dr. Maximí Fornés, que era el metge de Rubí. Les reixes són neogòtiques de 1870) / 36 / 50 - 56 (conjunt) / 68. CARRER MÉNDEZ NÚÑEZ: Senars, 15 ; Parells, 4 - 6 (1862). CARRER MIGUEL DE CERVANTES (A l'oest del carrer Barcelona): Senars, 5 / 33 (1918). PLAÇA MOSSÈN CINTO VERDAGUER: 2 - 4 - 6 - 8 - 10 - 12. PASSEIG PAU CLARIS: Senars 1 - 3 - 5 - 7 / 13 - 15 / 41 - 29 (conjunt); Parells 2 / 8 - 10 - 12 - 14 - 16 - 20 - 22 (conjunt, baixos reformats) / 26 - 36 (conjunt). CARRER PERE ESMENDIA: Senars, 5 - 7 / 17 - 19 / 27 - 29. CARRER PINTOR MURILLO (a l'oest del carrer Barcelona): Senars, 3 / 7 / 29 / 39 / 41; Parells, 20 / 22 / 28 / 34 / 40 / 46 / 48. CARRER POETA VIRGILI: Senars, 17 (Escola Evangèlica) / 40. CARRER PRAT DE LA RIBA: Senars, 3 / 9 / 27 / 29 / 31-33 (cal Patilles); Parells, 10. CARRER RAFAEL CASANOVA: Senars, 5 / 9 / 11 / 13 / 15 / 17; Parells, 6-8- / 10 / 14. CARRER RAMON TURRÓ: Senars, 11 (Pça Clavé, 20); Parells, 2 - 4 (Vaqueria ca l'Evaristo, 1ª. Vaqueria de Rubí 1920) / 6 / 8. CARRER DE LA RIERA: És el més antic de Rubí (informació oral P. Bel).: 1 / En el número 3 hi ha una tanca que abans era el carrer dels telers i que ara està tancat. En aquest número sobre la finestra hi ha una làpida (informació oral P. Bel)./ 5 . CARRER DE SANT FRANCESC: Senars, 1 / 5 - 7 ; Parells, 2 - 4 - 6 (façana en mal estat) / 16. CARRER DE SANT IGNASI: Parells, 2 (can Montmany, 1714) / 6 - 8 / 12 (té pou) - 14, (cap de corriola amb la data de 1802; informació oral P. Bel). CARRER SANT JOAN (a l'oest del carrer Barcelona): Senars, 5 - 9. CARRER DE SANT SEBASTIÀ. Hi passava una sèquia comunal. Senars, 19 - 25 (conjunt, en mal estat); Parells, 10 / 16 / 18.</p> | 08184-136 | Al costat esquerre de la riera, 08191-RUBÍ | <p>La vila urbana actual té el seu inici a començament del segle XVI com a conseqüència de l'establiment fet per Mn. Baltasar Corbella a favor del batlle, jurats i prohoms del terme el 22 de juny de l'any 1516, d'un tros de terra per a eixamplar la plaça de davant l'església i procedir a la construcció d'una carnisseria amb la condició de fer parets de tàpia al voltant i cobrir el rec. Així es va formar la Sagrera, la plaça i els marges dels camins que conduïen al carrer de Dalt (camí de Terrassa) del de Baix (camí de Sant Cugat i Barcelona), era de Xercavins, camí de Martorell (ara c/ Riera) (Conferència del Sr. SERRA ROSSELLÓ, extret de Rubricata, 111). El darrer terç del segle XVIII es produeix una acceleració constructiva, que queda testimoniada per Francisco de Zamora el 1789, on diu 'se hacen muchas casas' (GARCÍA, 1996). CARRER DE LA MARQUESA / CARRER DEL DOCTOR ROBERT-PASSEIG PAU CLARIS. Aquest carrer s'iniciava al segle XIX en el punt en que es nomenat c/ Dr. Robert fins tot el que ara és Passeig de Pau Claris. Hi ha tres amplades. Estreta entre plaça Catalunya i el C/ Narcís Menard; un xic més ample fins el del Vapor i amb mida de passeig, tot el C/ Pau Claris, tot segur preveient la carretera a Terrassa que es va construir poc anys després el 1878 (TURU et alií, 2000). L'any 1860 l'Ajuntament aprovà el primer pla d'urbanització del que es té constància. Afectava al creixement del poble -al volt de 3.000 habitants-. Es tractava de la parcel·lació de les seves propietats des de la plaça Nova, ara de Catalunya fins els horts del Bullidor i de tota la plana del Castell. La presentadora d'aquest pla fou la propietària del Castell que no pogué veure'l aprovat, ja que morí tres anys abans, el 1857. S'anomenava Maria Josepa de Pinós i de Copons, marquesa de Santa Maria de Barberà, de la Manresana, de Cartellà i de Moja, i era consort del comte de Solterra. Arran d'aquesta aprovació. Fou donat el nom de carrer de la Marquesa, des del punt on s'iniciava el carrer (actualment Dr. Robert) fins tot el que ara és el Passeig de Pau Claris (TURU et alií, 2000). / CARRER DE FRANCESC MACIÀ / CARRER FONDO / CARRER SANT ANTONI. El 1879 es va voler fer passar la carretera de Molins a Caldes per aquest carrer, però era molt estret -d'aquí la denominació de carrer Fondo. El projecte no es va posar en marxa fins el 1894, moment en que es van fer les expropiacions de gairebé 70 finques. Es van enretirar moltes façanes i va donar lloc al carrer més llarg de Rubí i prou espaiós (BENCOMO, 1998). / CARRER SANT IGNASI. Dins el carrer (número 1) hi ha la casa pairal d'Antònia Montmany, datada a la façana de l'any 1714 (TURU et alií, 2000) / CARRER SANT JOAN. Entre els anys 1761 fins el 1782 mestres de cases locals, com Francesc Escayol, bastiren 39 cases noves dins el poble. Molt probablement, moltes d'aquestes cases es bastiren als carrers de Sant Joan i Sant Pere, a les quals consta que encara s'estava construint l'any 1786 (GARCÍA, 1996). El C/ Sant Joan abans es deia de les Pedres. El tractament del terra a la part superior d'aquest carrer es tradicional ja que hi ha unes passeres de pedra que faciliten el creuar-lo en dies de pluja. (TURU et alií, 2000). Dels 3.705 habitants censats a Rubí l'any 1860, 148 vivien en 25 cases del carrer de Sant Joan (BEL, 1996) / CARRER SANTA LLÚCIA. On avui hi ha els números 16 i 18 hi havia l'hostal de cal Font o cal Capelles (P.R.C., 1983) .</p> | 41.4899100,2.0299300 | 419022 | 4593598 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60217-foto-08184-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60217-foto-08184-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció) CARRER DE SANTA LLÚCIA: Parells, 30 (1927) / 44. CARRER DE TERRASSA: Per aquest carrer discorria el canal del Clausell i hi havia un salt prop de cal Corrons (informació oral P. Bel). Senars, : 21 / 35 (cal Corrons) / 37 / 43; Parells, 2 (1600 a llinda finestra, cal Palet, Pça. Guardiet, 7) / 8 / 10 / 12 / 20 / 22 / 30 (cal Llonc) / 32 / 34-40 (1878 a la reixa) (producció de cal Miranda, segons informació oral P. Bel) / 42 / 44 / 50 / 58 / 60 / 62. CARRER UNIÓ: Senars, 17-19 (1923); Parells, 10 / 14 / 18. CARRER VAPOR: Senars, 5 / 19 / 21 / 23 / 25. CARRER XERCAVINS: Senars, 7 - 9 / 11 - 15 (conjunt) / 21; Parells, 2 / 14 - 16 / 24 - 32 (conjunt). FITXES ASSOCIADES: 1, 20, 33, 41, 65, 67, 68, 69, 70, 71, 72, 75, 125, 126, 139, 152, 154, 157, 167, 175, 177, 178, 180, 182, 183, 184, 195, 200, 201, 202, 207, 210, 217, 223. La cantonada Llobateres amb l'avinguda de Barcelona, era un lloc de parada i comentari dels passejants, per la qual cosa tradicionalment se li deia 'el cantó de les mentides'. | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml