API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
90042	Capella de Sant Macari	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-macari	<p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona. Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	XI-XX	Restaurada l’any 1954	<p><span><span><span><span><span><span><span>La capella de Sant Macari o de Sant Tiberi del Pla es troba situada al nucli del Pla de Rubió, al sud de Rubió. Es tracta d’un edifici d’origen medieval el qual fou reformat al segle XVIII i posteriorment al segle XX. La capella és d’una sola nau de planta rectangular amb una sagristia annexa a la banda de nord-oest. La coberta interior és en volta de canó amb arcs torals i l’exterior és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. A l’extrem est s’hi alça un campanar d’espadanya d’un sol ull amb una campana decorada amb una figura en relleu i tres creus juntament amb la inscripció “Sancte Macari ora pro nobis A fulgure et tempestate libera nos domine He estat feta a despeses dels veïns del Pla l’any sant 1950”. La façana principal, orientada a llevant, s’hi obre el portal d’accés, d’arc de mig punt adovellat amb tres finestres de secció quadrada obertes l’any 1962. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’altar, situat a l’extrem nord de la nau, s'hi troba la figura de Sant Isidre, la Verge Maria i la de Sant Macari amb les tres finestres vinilades amb l’escena de l’anunciació, el naixement i la visita dels tres reis. A l’extrem oposat de l’altar, l’any 1758 s’ha va construir el cor. </span></span></span></span></span></span></span></p>	08185-1	Pla de Rubió	<p><span><span><span><span><span><span><span>La capella de Sant Marcari es troba situada dins l’antic terme del castell de Rubió. Actualment està dedicada a Sant Macari tot i que inicialment la seva advocació era a Sant Tiberi. Durant l’edat mitjana l’advocació de l’església també donava nom aquest sector de terme, anomenat Plana de Sant Tiberi. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>La primera notícia documental relacionada amb la capella data de l’any 1198, quan Pere Bertran de Rubió (castlà del castell de Rubió) juntament amb la seva esposa Arsen dotaren l’església de Sant Pere d’Ardesa. En aquest document apareixen citats els habitants de la Plana de Sant Tiberi. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>En una visita pastoral de l’any 1685 el Bisbe Pasqual de Vic fa constar que dins el terme parroquial de Santa Maria de Rubió hi ha la capella de Sant Tiberi del Plà o de Sant Macari. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Durant la guerra civil un comitè d’anarquistes va destruir tots els elements de culte i l’altar de l’interior de la capella. </span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6260900,1.5507000	379271	4609277		08185	Rubió	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90042-20211013113839.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90042-20211013114018.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90042-20211013114824.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90042-20211013114945.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90042-20211013115113.jpg	Inexistent	Medieval\|Romànic\|Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	L’any 2015 es va pintar l’interior de la capella. La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 014.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.	85\|92\|94\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90043	Església de Sant Pere d’Ardesa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-dardesa	<p><span><span><span><span><span><a><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1994): Esglésies romàniques de l’Anoia. Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i la Veu de l’Anoia. Codorniu Arts Gràfiques.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	s. XI-XVII	Restaurat 2015-2016	<p><span><span><span><span><span><span>L’església de Sant Pere d’Ardesa es troba situada sota el puig de Sant Miquel, a la banda meridional del terme de Rubió. </span></span></span>Es tracta d’un edifici d’origen romànic d’una sola nau de planta rectangular, orientada d’est a oest, amb un absis semi-circular i la coberta en volta de canó. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Al frontis s’hi obre la portalada d’arc de mig punt adovellat amb arquivoltes i amb un contrafort a tocar del portal. A la façana de </span></span></span><span><span><span><span><span><span>tramuntana en destaca un portal d’arc de mig punt adovellat i actualment tapiat, que antigament donava accés a la zona de sagrera de l’església. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’absis, situat a l’extrem de llevant, s’hi obren tres finestres de doble esqueixada d’arc de mig punt adovellat i dues més, una situada al mur nord i una altra al mur oest. L’exterior està decorat amb tres sèries de dobles arcuacions cegues entre lesenes amb una alta solcada de base. La façana oposada a l’absis, a la part superior, s’hi obre una finestra d’arc de mig punt i hi sobresurt un petit campanar d’espadanya. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’interior, que fou restaurat juntament amb la coberta, en destaca la zona del presbiteri, amb l’altar, que alberga relíquies de Sant Antoni Maria Claret, Santa Joaquima de Vedruna i Sant Bernat des del 2014 i una reproducció de la imatge de Sant Pere de l’antic retaule que hi havia a l’església d’estil romànic. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Els paraments estan realitzats amb pedra de mida petita amb filades irregulars.</span></span></span></span></span></span></p>	08185-2	Muntanyeta de Sant Pere. Sud de Rubió	<p><span><span><span><span><span><span><span>Sant Pere d’Ardesa es troba situada dins l’antic terme del castell d’Ardesa, el qual és documentat per primera vegada l’any 989. La primera documentació relacionada amb l’església és entre els anys 1025 i 1050, quan apareix en el llistat de parròquies del Bisbat de Vic. L’any 1082 apareix esmentada novament en el testament de Bernat Ramon el qual deixa 10 unces d’or a l’església de Sant Pere d’Ardesa. L’any 1192 es dotada i consagrada. A finals dels segle XIII – inicis del segle XIV deixa d’exercir funcions parroquials i passa a ser sufragània de la parròquia de Santa Maria de Rubió. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XVII s’hi van dur a terme algunes remodelacions tal i com es documenta en una visita del bisbe Antoni Pasqual de l’any 1685, el qual va manar reparar l’antiga coberta de fusta. Durant la guerra civil l’església va partir greus desperfectes. </span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6346000,1.5809800	381809	4610180		08185	Rubió	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90043-20211013105215.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90043-20211013110020.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90043-20211013110049.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90043-20211013105555.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90043-20211013105855.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Religiós	BCIL	2022-11-02 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	L’actual campana, que ja pertanyia a l’església i que fou amagada durant la guerra, fou localitzada a Cal Tudó. Després de la restauració de l’església, a l’exterior s’hi ha col·locat un llibre on els visitants poden deixar anotacions. La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 042.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.	94\|85	45	1.1	1761	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90044	Balma de Cal Perdiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-cal-perdiu	<p><span><span><span><span><span><span><span><span>MESTRES, A. (2017): Balmes encontrades. 14 caminades a balmes catalanes, 14 contes curts. Gràfiques Oller. Calaf. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></a></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span><span>La balma de Cal Perdiu, també coneguda com a balma de Marimon i Casulleres es troba situada en una zona boscosa i de fàcil accés sota Cal Perdiu. Es tracta d’una balma d’entre 2 m i 0,50 m d’alçada per 28 m de longitud i 5 m d’amplada. </span></span></span></span></span></span></p>	08185-3	Cal Perdiu. Maçana	<p><span><span><span><span><span><span><span>Balma que servia d’amagatall dels bandolers carlins Marimon i Casulleres. </span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6768800,1.5982500	383324	4614851		08185	Rubió	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90044-20211103103342.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90044-20211103103458.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Cultural	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Altres noms: Balma d’en Marimon i CasulleresLa fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 003.BN de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.		2153	5.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90045	Llegenda de Marimon i Casulleres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-marimon-i-casulleres	<p><span><span><span><span><span><span><span><span>MESTRES, A. (2017): Balmes encontrades. 14 caminades a balmes catalanes, 14 contes curts. Gràfiques Oller. Calaf. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></a></span></span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span><span>Segons la llegenda Marimon i Casulleres van ser dos bandolers carlins que participaren en la Primera Guerra Carlina (1833-1840). Un cop finalitzada la guerra no van fer front a la derrota i van continuar la seva pròpia guerra atemorint i robant a pagesos de la vila de Rubió, de la zona de la Panadella i de Santa Coloma de Queralt. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>S’amagaven a per les coves i boscos de la Serra de Rubió. Un dels successos més coneguts és l’assassinat de Martí Morera i el seu hereu Ramon prop de Sant Genís de Jorba. Arran d’això, les Esquadres Catalanes i advertits per les indicacions d’un confident va tenir la notícia que Marimon i Casulleres anirien a la festa Major de Rubió per atemptar contra l’alcalde. Sorpresos Marimon i Casulleres no van poder tornar el seu refugi i l’any 1941 els Mossos d'Esquadra van matar-los i els van enterrar sota un pi de la carretera dels Prats de Rei a Igualada.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08185-4	Balma de Cal Perdiu. Maçana	<p><span><span><span><span><span><span><span>La balma de Cal Perdiu havia estat refugi dels bandolers carlins Marimon i Casulleres. </span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6768800,1.5982500	383324	4614851		08185	Rubió	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Cultural		2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	L’any 1985 en la publicació “Els Vives de Rubió” l’autor narra aquesta història dels bandolers i revela que l’alcalde que volien assassinar era Ramon Vives Queralt, un avantpassat de la família Vives.		61	4.3		6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90046	Festa Major de Maçana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-macana		XX		<p><span><span><span><span><span><span>La Festa Major de Maçana es celebra el cap de setmana més proper a Sant Marc (25 d’abril), ja que és en honor a Sant Marc. El dissabte a la nit hi ha ball a una sala de Ca l’Escolà i el diumenge es celebra la missa solemne a l’església de Sant Martí de Maçana on es beneeixen els panets que posteriorment es reparteixen entre els assistents. Després de la missa, a l’exterior es fa un refrigeri. </span></span></span></span></span></span></p>	08185-5	Maçana		41.6869600,1.6035800	383785	4615963		08185	Rubió	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90046-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90046-img-20170618-wa0016.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90046-img-20181112-wa0006.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Antigament, cada any una casa diferent del nucli de Maçana paga els pans que es repartien el dia de la celebració. Actualment els pans els compra l’ajuntament i els reparteix, cada any, una casa diferent de Maçanes. Altres noms: Festa de la Primavera de Maçana	119\|98	2116	4.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90047	Festa Major del Pla de Rubió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-pla-de-rubio		XX		<p><span><span><span>La Festa Major del Pla de Rubió o també anomenada Festa de Sant Macari es celebra el dia 1 i 2 de gener, en honor al Patró del Pla de Rubió. El dia 1 a la tarda es fa ball al Local Social del Pla. El dia 2 es celebra la una missa solemne seguida d’un vermut i l’arribada del Patge Macari, el qual recull les cartes dels infants del nucli pels reis d’orient. </span></span></span></p>	08185-6	Capella de Sant Macari. Pla de Rubió		41.6260700,1.5507300	379273	4609275		08185	Rubió	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90047-20190101193236.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90047-dscn9491.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90047-dscn9574.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Altres noms: Festa de Sant MacariLa recollida de cartes es celebra des de l’any 2005	119\|98	2116	4.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90048	Trepitjador de la font de Clot de Ca l’Estruch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/trepitjador-de-la-font-de-clot-de-ca-lestruch		XIX-XX	Parts malmeses	<p><span><span><span><span><span><span><span>A toca de lla font de Clot de Ca l’Estruch es conserva un bloc de roca arenisca d’1 x 1,5 m amb la part superior excavada formant una petita cavitat amb una perforació circular en un dels laterals. Es tracta d’una base per trepitjar raïm. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08185-7	Plana de Ca l’Estruch. Est dels Plans de Rubió		41.6189000,1.5769200	381442	4608443		08185	Rubió	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90048-img20211002120900.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90048-img20211002120932.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2021-12-20 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		98	47	1.3	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90049	Benedicció dels fruits del camp	https://patrimonicultural.diba.cat/element/benediccio-dels-fruits-del-camp		XX		<p><span><span><span><span><span><span>La Benedicció dels fruits del camp es celebra el cap de setmana més proper a l’11 de setembre. Es beneeixen fruits del camp que han ofert les cases del municipi de Rubió a la missa celebrada a l’església de Santa Maria. Durant la missa també es fa la presentació del nou hereu i pubilla de l’any. Els fruits beneïts s’obsequien a la Llar del Sant Crist d’Igualada. </span></span></span></span></span></span></p>	08185-8	Església Santa Maria de Rubió. Nucli del Castell de Rubió		41.6441900,1.5698800	380902	4611260		08185	Rubió	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90049-dscn6694.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90049-p1010706.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90049-p1010754.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Algun any la festa de la benedicció dels fruits ha coincidit amb la festa de la Gent Gran on s’ha aprofitat per escollir i homenatjat la parella d’avis amb més edat del municipi.	98	2116	4.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90050	Festa de Sant Martí de Maçana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-marti-de-macana		XX		<p><span><span><span><span><span><span>La Festa Major de Sant Martí de Maçana es celebra el cap de setmana més proper a Sant Martí (11 de novembre). El dissabte es fa ball i el diumenge es celebra la missa solemne a l’església de Sant Martí de Maçana. </span></span></span></span></span></span></p>	08185-9	Maçana		41.6869600,1.6035800	383785	4615963		08185	Rubió	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90050-img-20191109-wa0005.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Altres noms: Festa Major de la Tardor	98	2116	4.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90051	Goig en Honor de Santa Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-de-santa-maria	<p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l’Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span><span>El goig és en honor a la Santa Maria venerada a l’església parroquial de Santa Maria de Rubió, patrona de Rubió de Ardesa. La lletra comença: ' Puig al Cel sou gran Senyora Y Mare del fill Eternal: De Rubió sou Patrona, Deslliuraunos de tot mal.' Aquest exemplar fou imprès a Igualada per Joaquim Abadal Estamper y Llibreter </span></span></span></span></span></span></p>	08185-10	Rubió	<p><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></p>	41.6445500,1.5699700	380910	4611300		08185	Rubió	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2021-12-20 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.			62	4.4		6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90052	Cementiri de Rubió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-rubio	<p><span><span><span><span><span><span><a><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></a></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI	Arranjat i ampliat l’any 2007	<p><span><span><span><span><span><span>El cementiri de Rubió es troba situat al sud de l’església de Santa Maria de Rubió, al nucli del Castell de Rubió. Correspon a un edifici de planta rectangular amb l’accés situat al nord. Està format per dues galeries porxades, una a l’est i una al sud. La galeria sud està obrada per pilars d’obra de secció quadrada que sostenen tres arcs de mig punt. La galeria est, construïda posteriorment, està realitzada amb pilars d’obra de secció quadrada que sostenen un coberta plana. Ambdues galeries resguarden quatre nivells de nínxols. Les parets es troben revestides i pintades en ocre. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Al centre del recinte hi ha un camí central limitat per xiprers que dona accés a un capella i a la galeria porxada de migdia. A la part central del camí hi ha una creu de l’any 1890. La capella, construïda l’any 1891, té una coberta interior realitzada amb dues voltes d’aresta enguixades amb una clau decorada </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>i per l’exterior és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migjorn. El portal d’accés és d’arc rebaixat de pedra amb la data de 1891 a la dovella central. A la part superior s’hi obren dos òculs circulars separats per una cornisa amb dentellons. La porta de fusta del portal té la data inscrita amb l’any 1898. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A l’interior es conserva un altar d’estil barroc de fusta procedent de l’església de Santa Maria de Rubió, amb decoració pictòrica, amb una orla central amb els símbols de la clau i la fletxa que simbolitzen el martiri. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’accés a l’àrea del cementiri, situat a la banda nord del recinte, és mitjançant una porta reixada amb una timpà de ciment amb dos àngels agenollats amb relleu, un amb un llibre i l’altre amb un rellotge de sorra. Al centre hi ha la inscripció: RECORDAT DE TAS POSTRIMERAS Y MAY PECARAS. Damunt hi ha una creu amb rajos solars i la data de 1901. Aquest relleu està envoltat per una sanefa amb rajols policromes i geomètrics d’estil modernista. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Als brancals de la porta, de pedra, hi ha gravat ANO MDCCC LXXXVII (1887). Damunt el timpà hi ha una creu de pedra que a causa de desgast no es possible llegir-ne la inscripció o data. El portal està tancat per una porta reixada de ferro forjat amb la inscripció: REQIESCAT IN PACE AMEN</span></span></span></span></span></span></span></p>	08185-11	Nucli del Castell de Rubió		41.6430100,1.5687400	380805	4611131	1891	08185	Rubió	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90052-20211013143312.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90052-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90052-110.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90052-111.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90052-112.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Religiós/Cultural	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 002.CA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.	98\|119\|94	49	1.5	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90053	1er. Rellotge de sol de l’església de Santa Maria de Rubió.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/1er-rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-santa-maria-de-rubio		XV		<p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol canònic situat en una de les pedres del brancal dret del portal sud de l’església. Es tracta d’un rellotge amb sis radis units per la part inferior per un quart de cercle. Al costat esquerre d’aquesta mateixa pedra s’hi dibuixa una creu amb peanya triangular. </span></span></span></span></span></span></p>	08185-12	Església de Santa Maria de Rubió. Castell de Rubió		41.6441600,1.5698000	380895	4611257		08185	Rubió	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90053-20211013121750.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90053-20211013121800.jpg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada accessible	Ornamental	Inexistent	2021-12-20 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	A l’inventari de rellotges de sol esta registrat amb el núm. de referència 1145	85	47	1.3	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90054	2on. Rellotge de sol de l’església de Santa Maria de Rubió.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/2on-rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-santa-maria-de-rubio		XV		<p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol canònic situat en una de les pedres del brancal esquerra del portal sud de l’església. Es tracta d’un rellotge amb un gnòmon horitzontal del qual surten deu radis assenyalats amb números romans del 8 al 5: VIII, IX, X, XI, XII, I, II, III, IIII, IIIII. </span></span></span></span></span></span><span><span><span>Aquesta mateixa grafia de numeració es troba documentada al rellotge de sol de Bujedo i al rellotge de sol de Santo Tomás de Haro datats de l’any 1438 i 1500 respectivament.</span></span></span></p>	08185-13	Església de Santa Maria de Rubió. Castell de Rubió		41.6441600,1.5698000	380895	4611257		08185	Rubió	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90054-130.jpg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	Inexistent	2021-12-20 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	A l’inventari de rellotges de sol esta registrat amb el núm. de referència 1144	85	47	1.3	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90055	3er. Rellotge de sol de l’església de Santa Maria de Rubió.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/3er-rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-santa-maria-de-rubio		XX		<p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol de tipus vertical situat a la façana de migjorn de l’església de Santa Maria de Rubió. Es tracta d’una peça quadrada amb un gnòmon de vareta simple del qual li surten vuit radis amb numeració amb xifres romans de 8 a 3. </span></span></span></span></span></span></p>	08185-14	Església de Santa Maria de Rubió. Castell de Rubió		41.6441600,1.5698000	380895	4611257	1989	08185	Rubió	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90055-140.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90055-141.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	Inexistent	2021-12-20 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	A l’inventari de rellotges de sol esta registrat amb el núm. de referència 1143	98	47	1.3	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90056	Refrany geogràfic I	https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-geografic-i-1	<p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PARÉS, A. (2001): Tots els refranys catalans. Edicions 62. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	XX	No es recorda	<p><span><span><span>Antigament a Rubió es deia el següents refrany: “ Si Artesa fou enfonsada, Foradada fóra platejada, i Rubió sobredaurat'</span></span></span></p>	08185-15	Rubió		41.6445500,1.5699700	380910	4611300		08185	Rubió	Obert	Dolent		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Sense ús		2021-12-20 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.			61	4.3		6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90058	Capvespre a Sant Pere d’Ardesa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capvespre-a-sant-pere-dardesa		XX		<p><span><span><span><span><span><span>El capvespre de Sant Pere d’Ardesa es celebra el cap de setmana més proper a Sant Pere (29 de juny). Consisteix en la pujada a peu des del Pla de Rubió fins a l’església de Sant Pere. Un cop a l’església es celebra una missa seguida d’un concert. </span></span></span></span></span></span></p>	08185-16	Sant Pere d’Ardesa. Pla de Rubió		41.6346100,1.5810300	381813	4610181		08185	Rubió	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90058-160.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		98	2116	4.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90084	Festa Major de Rubió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-rubio		XX		<p><span><span><span>La Festa Major de Rubió es celebra el cap de setmana més proper a la festa de l’Ascensió de la Verge Maria (finals de maig principi de juny). El dissabte a la tarda hi ha activitats pel jovent i cercavila amb els capgrossos i la cuca de Rubió. Al vespre hi ha espectacle o ball i bingo. El diumenge hi ha una fira al carrer de l’Ajuntament i es celebra la missa solemne a l’església de Santa Maria de Rubió on es beneeixen els panets que posteriorment es reparteixen entre els assistents. Un cop finalitzada la missa, a la plaça de l’Ajuntament, hi ha un espectacle. Durant tot el cap de setmana hi ha l’exposició del concurs de pintura o fotografia, segons l’any</span></span></span></p>	08185-17	Nucli Castell de Rubió		41.6445500,1.5699700	380910	4611300		08185	Rubió	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90084-17.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90084-17_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90084-170.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	2116	4.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90085	Aixopluc de la Solana de Cal Torra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-de-la-solana-de-cal-torra	<p><span><span><span><span><span><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Aixopluc adossat a un mur de feixa de planta rectangular construït amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud-est amb la coberta en volta de canó. </span></span></span></span></span></span></p>	08185-18	Solana de Cal Torra. Sud-oest del Pla de Rubió	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6226100,1.5421700	378554	4608903		08185	Rubió	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90085-18.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90085-180.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90085-181.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2021-12-20 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90086	Barraca dels camps de la Solana de Cal Torra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-camps-de-la-solana-de-cal-torra	<p><span><span><span><span><span><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca adossada a un mur de feixa de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud-est amb la coberta en volta de canó. Conserva una petita part de ràfec de lloses planes a la banda de llevant. Al costat oest del portal d’accés s’hi adossa part d’unes escales que donaven accés a la terrassa superior. </span></span></span></span></span></span></span></p>	08185-19	Solana de Cal Torra. Sud-oest del Pla de Rubió	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6238000,1.5432800	378648	4609033		08185	Rubió	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90086-19-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90086-19-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90086-19-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90087	Barraca de la Solana de Cal Torra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-solana-de-cal-torra-1	<p><span><span><span><span><span><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX	La part posterior de la volta està enderrocada	<p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca adossada a un mur de feixa de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat a l’est amb la coberta en volta de canó. Conserva part del ràfec construït amb lloses planes. </span></span></span></span></span></span></span></p>	08185-20	Solana de Cal Torra. Sud-oest del Pla de Rubió	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6246800,1.5424000	378577	4609132		08185	Rubió	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90087-20-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90087-20-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90087-20-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90088	Barraca de la vinya del Pere Xic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-pere-xic	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Parts enderrocades	<p><span><span><span><span><span><span>Barraca doble de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. La barraca principal, situada a la banda est, s’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt amb la coberta en volta de canó. Adossat al mur del fons es conserva un banc corregut de pedra i al mur de llevant s’hi obre una finestra tipus espitllera. A la banda de ponent s’hi adossa la segona barraca, de dimensions més reduïdes. S’hi accedeix per un portal de llinda planta amb la coberta en forma de volta de canó. Al fons s’hi conserva part d’una antiga menjadora realitzada en pedra. </span></span></span></span></span></span></p>	08185-21	La vinya del Pere Xic. Sud-est del Pla de Rubió	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6207400,1.5719100	381028	4608654		08185	Rubió	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90088-21-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90088-21-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90089	Barraca del Briançó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-brianco	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. A l’interior, al mur de tramuntana, s’hi obren dos cocons i una fornícula i a l’angle sud-est s’hi conserva un abeurador o pica refet amb ciment. </span></span></span></span></span></span></p>	08185-22	Zona del Turó de Ca l’Estruch. Est del Pla de Rubió	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6262400,1.5764700	381418	4609258		08185	Rubió	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90089-22-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90089-22-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90089-22-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2021-12-20 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90091	Barraca a l'est de Briançó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-lest-de-brianco	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX	Tot cobert de vegetació. No es pot accedir a l’interior	<p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est. La coberta és en forma de falsa cúpula i conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></p>	08185-23	Zona del Turó de Ca l’Estruch. Est del Pla de Rubió	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6257500,1.5771800	381476	4609203		08185	Rubió	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90091-23-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90091-23-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90092	Barraca de Ca l’Estruch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-lestruch	<p><span><span><span><span><span><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX	Malmesa la paret est	<p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula i conserva part del ràfec de lloses planes. A la paret de tramuntana hi ha un fornícula i un cocó. </span></span></span></span></span></span></span></p>	08185-24	Turó de l’Estruch. A l’est del Pla de Rubió	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6271700,1.5784000	381580	4609359		08185	Rubió	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90092-24-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90092-24-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90092-24-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2021-12-20 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90097	Barraca de Llordella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-llordella	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Falta part de la coberta	<p><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’accedeix per un portal de llinda plana orientar al sud-est amb la coberta en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva diverses fornícules</span></span></span></p>	08185-25	Bosc de Lloredella. Plans d’Ardesa	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6172300,1.5657600	380509	4608273		08185	Rubió	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90097-25-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90097-25-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90097-25-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2021-12-20 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90098	Barraca del bosc de Llordella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-llordella	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span><span>Barraca de de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca amb la coberta en volta de canó de pedra. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt de pedra orientat al nord-oest. Posteriorment és reduït amb la construcció d’un mur de maons.</span></span></span></span></span></span></p>	08185-26	Bosc de Llordella. Plans d’Ardesa	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6197900,1.5679700	380698	4608554		08185	Rubió	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90098-26-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90098-26-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90099	Barraca del camí del bosc de Llordella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-del-bosc-de-llordella	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A la paret posterior té dues finestres tipus espitllera i una fornícula. Conserva part del ràfec de lloses planes. </span></span></span></span></span></span></p>	08185-27	Bosc de Llordella. Plans d’Ardesa	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6172000,1.5645600	380409	4608271		08185	Rubió	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90099-27-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90099-27-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90099-27-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90100	Barraca al nord del bosc de Llordella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-del-bosc-de-llordella	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Malmesa part de la coberta	<p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses planes. A l’interior, al mur de tramuntana, conserva una fornícula. </span></span></span></span></span></span></p>	08185-28	Bosc de Llordella. Plans d’Ardesa	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6191000,1.5633700	380313	4608483		08185	Rubió	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90100-28-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90100-28-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90100-28-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90102	Barraca camps dels Plans d'Ardesa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-camps-dels-plans-dardesa	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula tancada amb clau de cúpula i amb molt bon estat de conservació. A l’exterior conserva part del ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></p>	08185-29	Bosc de Llodella. Plans d’Ardesa	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6146700,1.5610500	380112	4607995		08185	Rubió	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90102-29-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90102-29-20.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90102-29-30.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90103	Barraca davant la Vinya del Pere Xic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-davant-la-vinya-del-pere-xic	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de d’arc de mig punt orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. A l’interior conserva una finestra tipus espitllera i un cocó. </span></span></span></span></span></span></p>	08185-30	Vinya del Pere Xic. Sud del Pla de Rubió	<p><span><span><span><span><span><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></p>	41.6213200,1.5744800	381243	4608715		08185	Rubió	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90103-30-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90103-30-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90103-30-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90104	Barraca al nord de la Vinya del Pere Xic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-de-la-vinya-del-pere-xic	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Part de la coberta malmesa	<p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. El bancal esquerra de la porta ha estat refet amb maons lligats amb ciment. La coberta és en forma de falsa cúpula amb la part superior malmesa.</span></span></span></span></span></span></p>	08185-31	Vinya del Pere Xic. Est del Pla de Rubió	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6227300,1.5745900	381255	4608871		08185	Rubió	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90104-31-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90104-31-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90104-31-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90106	Barraca al sud de Briançó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-brianco	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Coberta totalment de vegetació	<p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb la coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p>	08185-32	Vinya del Pere Xic. Est dels Plans de Rubió	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6224700,1.5763500	381401	4608840		08185	Rubió	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90106-32-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90106-32-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90108	Barraca dels camps de Briançó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-camps-de-brianco	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb pedra i ciment. S’hi accedeix per un portal amb llinda plana de biga de fusta amb els brancals remarcats amb maons orientada al sud-est. La coberta és a una vessant realitzada mitjançant bigues de fusta, llates i rajols. A l’interior es conserven dues menjadores d’obra i dues finestres tipus espitllera. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08185-33	Vinya del Pere Xic. Est dels Plans de Rubió	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6231400,1.5761400	381385	4608914		08185	Rubió	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90108-33-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90108-33-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90108-33-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90109	Barraca al sud de Ca l’Estruch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-ca-lestruch	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Part de parets enderrocades	<p><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est amb la coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. </span></span></span></p>	08185-34	Plana de Ca l’Estruch. Sud-est del Pla de Rubió	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6197000,1.5753300	381311	4608534		08185	Rubió	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90109-34-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90109-34-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90109-34-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90110	Barraca del camí a Ca l'Estruch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-a-ca-lestruch	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	A la part posterior hi ha un petit enderroc	<p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. Adossat a la banda esquerra hi ha les restes d’un paravent </span></span></span></span></span></span></p>	08185-35	Vinya del Pere Xic. Sud-est dels Plans de Rubió.	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6202800,1.5786900	381592	4608593		08185	Rubió	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90110-35-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90110-35-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90110-35-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90111	Barraca a l'oest de Ca l’Estruch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-loest-de-ca-lestruch	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Enderrocada	<p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud. La coberta era en volta de canó de pedra, actualment enderrocada a l’interior de la barraca. </span></span></span></span></span></span></p>	08185-36	Sud-est dels Plans de Rubió	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6206600,1.5780200	381537	4608636		08185	Rubió	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90111-36-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90111-36-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90111-36-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90112	Barraca davant de Ca l’Estruch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-davant-de-ca-lestruch	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Li manca la pedra cobertora	<p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p>	08185-37	Turó de Ca l’Estruch. Est dels Plans de Rubió	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6239100,1.5825600	381921	4608991		08185	Rubió	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90112-37-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90112-37-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90112-37-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90113	Barraca del bosc de la Muntanya de Cal Vives	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-la-muntanya-de-cal-vives	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TERESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Enderroc al mur posterior	<p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca i adossada per la banda de llevant a un marge de feixa. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est amb la coberta en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p>	08185-38	Ca l’Estruch. Est dels Plans de Rubió	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6258300,1.5830600	381966	4609204		08185	Rubió	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90113-38-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90113-38-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90113-38-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-08-02 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90114	Barraca al turó de Ca l’Estruch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-turo-de-ca-lestruch	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Enderrocat	<p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal orientat al sud-est amb la coberta en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08185-39	Turó de Ca l’Estruch. Est del Pla de Rubió	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6254200,1.5814500	381831	4609160		08185	Rubió	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90114-39-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90114-39-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90114-39-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90115	Barraca del camí del Turó de Ca l'Estruch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-del-turo-de-ca-lestruch	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca i adossada en una marge de feixa de pedra. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses planes i una xemeneia situada a la banda dreta de la porta d’accés. A l’interior conserva dos covetes o armaris frescals. </span></span></span></span></span></span></p>	08185-40	Turó de Ca l’Estruch. Est del Pla de Rubió	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6262000,1.5810800	381802	4609247		08185	Rubió	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90115-40-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90115-40-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90115-40-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90116	Barraca Muntanya de Cal Vives	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-muntanya-de-cal-vives	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Petit enderroc a la part posterior	<p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó de petites dimensions. </span></span></span></span></span></span></p>	08185-41	Muntanya de Cal Vives. Est de Plans de Rubió	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6273300,1.5822600	381902	4609371		08185	Rubió	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90116-41-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90116-41-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90116-41-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2021-12-20 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90117	Barraca prop de la Muntanya de Cal Vives	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-la-muntanya-de-cal-vives	<p><span><span><span><span><span><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span><span>Barraca composta formada per dues estances de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. L’accés principal, situat a la façana de migjorn, és de llinda plana. Les dues estances es comuniquen per una porta interior, de llinda plana, situada a la paret interior de llevant. A la paret del fons de l’estança principal s’hi obre un passadís que dona pas a una estança de reduïdes dimensions. A l’interior es conserva una fornícula oberta al mur de ponent. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La coberta és en forma de falsa cúpula i conserva part del ràfec de lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08185-42	Muntanyes de Cal Vives. Est dels Plans de Rubió	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6278200,1.5805900	381764	4609428		08185	Rubió	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90117-42-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90117-42-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90117-42-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90117-42-4.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90118	Barraca al sud de l'Obaga de Ca l’Estruch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-lobaga-de-ca-lestruch	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Enderrocada	<p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est, el qual està en part tapiat. La coberta en volta de canó, està completament enderrocada però conserva part de l’arrencament de la volta. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08185-43	Est de Can Briançó. Est del Pla de Rubió	<p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6282900,1.5778800	381539	4609484		08185	Rubió	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90118-43-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90118-43-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90118-43-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90120	Jaciment arqueològic de l’Obaga de Ca l’Estruch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-lobaga-de-ca-lestruch		XII-XV	Es desconeix l'estat de conservació. No s'ha realitzat cap intervenció	<p><span><span><span><span><span><span><span>Jaciment arqueològic situat a tocar de la Barraca de Ca l’Estruch 9, en una zona boscosa. Durant la prospecció es va localitzar un nivell d’enderroc de pedra arenisca, restes muraries i algun fragment de ceràmica de cocció reduïda</span></span></span></span></span></span></span></p>	08185-44	Obaga de Ca l’Estruch. Est del Pla de Rubió		41.6282500,1.5778600	381537	4609479		08185	Rubió	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90120-44-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90120-44-3.jpg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	Inexistent	2021-12-20 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		85	1754	1.4	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90121	Mirador del cementiri	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-cementiri	<p><span><span><span><span><span><span><a><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></a></span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>El mirador del cementiri de Rubió es troba situat a l’esplanada de darrera del cementiri, al sud del nucli del Castell de Rubió. Des d’aquest punt hi ha una visió de les Serres de Miralles-Queralt i de la Serra d’Ancosa</span></span></span></span></span></span></p>	08185-45	Cementiri de Rubió. Nucli del Castell de Rubió		41.6428400,1.5683700	380774	4611112		08185	Rubió	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90121-45-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90121-45-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Lúdic	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 003.BAMP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.	98	2153	5.1	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90122	Fons documental de Rubió a l’Arxiu Corona d’Aragó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rubio-a-larxiu-corona-darago	<p> </p> <p> </p>	XVI-XIX		<p><span><span><span><span><span><span>L'Arxiu de la Corona d’Aragó disposa d'un fons documental d’11 documents que fan referència al municipi de Rubió dividits en 4 seccions: secció del Real Patrimonio (3 documents entre dels anys 1602, 1619 i 1715); secció de la Real Audiencia (8 documents dels anys 1646, 1670, 1682, 1695, 1705, 1735, 1792 i 1818); Fondos notariales de Igualada (2 document dels anys 1593 i 1809) i del Consejo de Aragón (1 document de l’any 1650)</span></span></span></span></span></span></p>	08185-46	C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona.	<p><span><span><span><span><span><span>L’Arxiu de la Corona d’Aragó va ser creat l’any 1318 per Jaume II com l’Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L’any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). L’any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l’actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</span></span></span></span></span></span></p>	41.6445500,1.5699700	380910	4611300		08185	Rubió	Fàcil	Bo		Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Cultural	BCIN	2021-12-20 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		98	56	3.2	1760	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90125	Fons documental de Rubió a l’Arxiu Històric Nacional	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rubio-a-larxiu-historic-nacional		XX		<p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Archivo Histórico Nacional disposa d'un fons documental d’1 document que fa referència al municipi de Rubió classificat dins la secció de Causes Generals i concretament de la Fiscalía del Tribunal Supremo de l'any 1940</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08185-47	C. Serrano, 115. 28006 Madrid.	<p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'Arxiu Històric Nacional va ser creat l'any 1866 arran de les reformes administratives que es van produir durant el canvi de l'Antic Règim al Règim Liberal per preservar la documentació provinent de les institucions que es van suprimir (administratives, eclesiàstiques i econòmiques).</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>L'any 1896 l'arxiu es va traslladar al Palacio de Bibliotecas y Museos i l'any 1953 tot el fons documental es va traslladar a l'edifici que ocupa actualment al carrer de Serrano de Madrid.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6445500,1.5699700	380910	4611300	1940	08185	Rubió	Fàcil	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Cultural		2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.			56	3.2		6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90126	Dipòsit d’aigua prop de Briançó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-prop-de-brianco		XX	Part de la coberta enderrocada	<p><span><span><span>Dipòsit d’aigua excavat al sediment geològic d’1,5 m de diàmetre i aproximadament de 2m de profunditat visible. La part inferior del dipòsit està revestida amb ciment i la part superior construïda amb pedra lligada amb ciment creant una coberta en forma de falsa cúpula. </span></span></span></p>	08185-48	Zona del Turó de Ca l’Estruc. Est del Pla de Rubió		41.6262300,1.5765900	381428	4609257		08185	Rubió	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90126-48-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2021-12-20 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		98	47	1.3	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90127	Llegenda de l’escut de Rubió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lescut-de-rubio	<p><span><span><span><span><span><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017): Llegendes de l’Anoia. Farell Editors. Sant Vicenç de Castellet. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MONCUNILL, A. (1988): Llegendes de la comarca d’Anoia. Igualada</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Malgrat es recull en un llibre de llegendes de l'Anoia, ja major part de la població no la coneix.	<p><span><span><span><span><span><span>Segons la llegenda, el Castell de Rubió s’alça en un dels indrets més elevats de la comarca de l’Anoia. En temps de Reconquesta, els sarraïns creien que el castell de Rubió era una fortalesa molt ben situada amb un gran emplaçament estratègic. A més de parlar del castell de Rubió com una fortalesa inexpugnable també es parlava de la gran bellesa de la filla del senyor del castell de Rubió. La descripció de la bellesa de la filla del senyor de Rubió va arribar a oïdes d’un cabdill sarraí. Per tal de comprovar si era certa la seva bellesa és va disfressar de camperol amb la finalitat d’endinsar-se a terres cristianes. En veure-la va quedar encisat. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Dies després el cabdill sarraí va tornar al seu campament. No obstant, no podia oblidar la bellesa de la filla del senyor de Rubió. Per aquesta raó, va dirigir-se a Rubió amb les seves tropes per vorejar el castell. La gent de les masies va refugiar-se dins la fortalesa a l’espera de l’atac dels sarraïns. Així va passar la primera nit, a l’espera de l’atac. No obstant, l’endemà el cabdill sarraí va enviar un emissari a parlamentar amb el senyor del castell. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’emissari li va comunicar que el cabdill sarraí no pensava atacar la fortalesa, ja que la considerava invencible. Malgrat això si que pensava vèncer-la per altres mitjans, atès que no aixecaria el setge i la falta d’aliments i recursos li faria prendre la decisió. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Davant això, el senyor de Rubió li respongué a l’emissari que davant això no tenia intenció de rendir-se, que podrien resistir més del que s’imaginen. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Amb aquesta situació van passar dies... Les tropes sarraïnes no es movien del seu lloc i això desesperava al senyor de Rubió. No obstant, el cabdill sarraí si que es movia entre les bardisses ja que estava desesperat per contemplar la donzella de Rubió. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Després d’uns dies de setge, finalment el cabdill es va presentar davant el Baró de Rubió per comunicar-li, presencialment, l’amor que sentia vers la seva filla i li va demanar la mà per poder casar-se amb ella. Si li concedia la mà tindria un aliat per sempre i aixecaria el setge del castell. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>El Baró contestar que necessitava un dia per poder prendre la millor decisió i que a la posta de sol tindria una resposta. La donzella va prendre partit en la decisió i l’endemà, va agafar amb la mà dreta un tallant i, posant l’esquerra sobre un piló, d’un sol cop se la va tallar. La va col·locar en una arqueta de plata i la va fer portar al cabdill per un ballester. En el moment d’entregar-li al cabdill el ballester li va comunicar que aquí hi havia la mà de la donzella i tal i com havia promès havia d’aixecar el setge al castell. </span></span></span></span></span></span></span></p>	08185-49	Rubió		41.6445500,1.5699700	380910	4611300		08185	Rubió	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90127-49.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Sense ús	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Aquesta llegenda explica l’antic escut de la vila de Rubió, on en un quarter hi figura una mà femenina i en l’altre dues mitges llunes posades cap per avall.	119	61	4.3	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02
90128	La serp que guardava el tresor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serp-que-guardava-el-tresor	<p><span><span><span><span><span><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017): Llegendes de l’Anoia. Farell Editors. Sant Vicenç de Castellet. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	No es coneix	<p><span><span><span><span><span><span>Segons la llegenda, a l’entorn de ca l’Ibanyez, a la zona de Maçana, s’hi amaga una enorme serp de color verd que guarda una càrrega d’or embolicada amb una pell de bou. Tot i que ningú no ha trobat mai el tresor, molts afirmen haver vist l’enorme serp arrossegant-se per la riera. </span></span></span></span></span></span></p>	08185-50	Rubió		41.6445500,1.5699700	380910	4611300		08185	Rubió	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90128-501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90128-502.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Sense ús	Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	61	4.3	2484	6	Patrimoni cultural	2024-12-07 07:02

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 193,36 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús