Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 90044 | Balma de Cal Perdiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-cal-perdiu | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MESTRES, A. (2017): Balmes encontrades. 14 caminades a balmes catalanes, 14 contes curts. Gràfiques Oller. Calaf. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>La balma de Cal Perdiu, també coneguda com a balma de Marimon i Casulleres es troba situada en una zona boscosa i de fàcil accés sota Cal Perdiu. Es tracta d’una balma d’entre 2 m i 0,50 m d’alçada per 28 m de longitud i 5 m d’amplada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-3 | Cal Perdiu. Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Balma que servia d’amagatall dels bandolers carlins Marimon i Casulleres. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6768800,1.5982500 | 383324 | 4614851 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90044-20211103103342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90044-20211103103458.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Balma d’en Marimon i CasulleresLa fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 003.BN de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 90045 | Llegenda de Marimon i Casulleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-marimon-i-casulleres | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MESTRES, A. (2017): Balmes encontrades. 14 caminades a balmes catalanes, 14 contes curts. Gràfiques Oller. Calaf. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Segons la llegenda Marimon i Casulleres van ser dos bandolers carlins que participaren en la Primera Guerra Carlina (1833-1840). Un cop finalitzada la guerra no van fer front a la derrota i van continuar la seva pròpia guerra atemorint i robant a pagesos de la vila de Rubió, de la zona de la Panadella i de Santa Coloma de Queralt. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>S’amagaven a per les coves i boscos de la Serra de Rubió. Un dels successos més coneguts és l’assassinat de Martí Morera i el seu hereu Ramon prop de Sant Genís de Jorba. Arran d’això, les Esquadres Catalanes i advertits per les indicacions d’un confident va tenir la notícia que Marimon i Casulleres anirien a la festa Major de Rubió per atemptar contra l’alcalde. Sorpresos Marimon i Casulleres no van poder tornar el seu refugi i l’any 1941 els Mossos d'Esquadra van matar-los i els van enterrar sota un pi de la carretera dels Prats de Rei a Igualada.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-4 | Balma de Cal Perdiu. Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>La balma de Cal Perdiu havia estat refugi dels bandolers carlins Marimon i Casulleres. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6768800,1.5982500 | 383324 | 4614851 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’any 1985 en la publicació “Els Vives de Rubió” l’autor narra aquesta història dels bandolers i revela que l’alcalde que volien assassinar era Ramon Vives Queralt, un avantpassat de la família Vives. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 90051 | Goig en Honor de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-de-santa-maria | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l’Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>El goig és en honor a la Santa Maria venerada a l’església parroquial de Santa Maria de Rubió, patrona de Rubió de Ardesa. La lletra comença: ' Puig al Cel sou gran Senyora Y Mare del fill Eternal: De Rubió sou Patrona, Deslliuraunos de tot mal.' Aquest exemplar fou imprès a Igualada per Joaquim Abadal Estamper y Llibreter </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-10 | Rubió | <p><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></p> | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 90056 | Refrany geogràfic I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-geografic-i-1 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PARÉS, A. (2001): Tots els refranys catalans. Edicions 62. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | No es recorda | <p><span><span><span>Antigament a Rubió es deia el següents refrany: “ Si Artesa fou enfonsada, Foradada fóra platejada, i Rubió sobredaurat'</span></span></span></p> | 08185-15 | Rubió | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 08185 | Rubió | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 90125 | Fons documental de Rubió a l’Arxiu Històric Nacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rubio-a-larxiu-historic-nacional | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Archivo Histórico Nacional disposa d'un fons documental d’1 document que fa referència al municipi de Rubió classificat dins la secció de Causes Generals i concretament de la Fiscalía del Tribunal Supremo de l'any 1940</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-47 | C. Serrano, 115. 28006 Madrid. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'Arxiu Històric Nacional va ser creat l'any 1866 arran de les reformes administratives que es van produir durant el canvi de l'Antic Règim al Règim Liberal per preservar la documentació provinent de les institucions que es van suprimir (administratives, eclesiàstiques i econòmiques).</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>L'any 1896 l'arxiu es va traslladar al Palacio de Bibliotecas y Museos i l'any 1953 tot el fons documental es va traslladar a l'edifici que ocupa actualment al carrer de Serrano de Madrid.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 1940 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 90214 | Boix Grèvol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix-grevol | <p><span><span><span><span><span><span>A diversos punts de l’àmbit de Maçana es localitzen àrees amb una acumulació significativa de Boixaders de boix grèvol, actualment espècie protegida. Creix en ambients ombrívols i humits. El boix grèvol (llex aquifolium) pertany a la família de les aquifoliàcies. És un arbust de fulla perenne. Té les fulles punxants esclerofil·les. El boix grèvol és una espècie diocia, és a dir, hi ha plantes mascles i femelles, essent aquestes les que donen el petits fruits vermells.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-104 | Maçana | 41.6638000,1.6019000 | 383604 | 4613394 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90214-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90214-104-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | Es coneix també com a coscoll del vesc, arbre de visc, arbre de mal fruit o agrifoli. UTM. d'un altre punt d'interès: X: 382672 / Y: 4614769 / Z: 688 | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 90244 | Serra de Rubió II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-rubio-ii-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | Prospecció sense obtenir resultats | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En una zona coberta per bosc de pins i vegetació arbustiva es va dur a terme una prospecció arran del projecte de construcció d'aerogeneradors a la Serra de Rubió que afectava als termes d'Òdena, Rubió i Castellfollit del Boix. No es va obtenir resultats positius relacionats amb l'existència de restes arqueològiques. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-132 | Serra de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'any 2007 arran de la construcció de 17 aerogeneradors pel projecte Parc Eòlic Serra de Rubió 2, a càrrec de l'empresa Energía Hidroeléctica Navarra SA, del grup Acciona, es va dur a terme una prospecció arqueològica a la zona afectada. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6650200,1.6339200 | 386272 | 4613486 | 08185 | Rubió | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 90245 | Al sud de l’església Santa Maria de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-sud-de-lesglesia-santa-maria-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord):Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>Al sud de l’església de Santa Maria de Rubió, i concretament a l’esplanada destinada a aparcaments, l’any 1980 arran de l’enjardinament i la construcció de les escales per facilitar l’accés a l’església es van localitzar diversos fragments ceràmics de l’edat del bronze i algun fragment residual d’època medieval. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-133 | Església de Santa Maria de Rubió. Nucli del castell de Rubió. | <p><span><span><span><span><span><span><span>Els materials foren localitzats per membres de la secció d’arqueologia del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada l’any 1980.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6439500,1.5696600 | 380883 | 4611234 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Administratiu | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 003.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 90246 | Castell de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-macana | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | X | Es desconeix si existeixen restes al subsòl | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El turó on actualment s’ubica l’església de Sant Martí de Maçana s’hi localitzaria el castell termenat de Maçana, del qual no en resten estructures, les quals han estat destruïdes per remodelacions posteriors, malgrat que en el subsòl poden quedar vestigis. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-134 | Sant Martí Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>El lloc de Maçana apareix documentat entorn l’any 990 en una sentència judicial presidida pel compte Ramon Borrell, en la qual es dicta que Aeci té que cedir al seu germà Guitard, una alou situada a l’extrem de Grevalosa, a la vall de Cantallops, que afronta amb Maçana. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XI ja s’hi documenta el castell de Maçana, pertanyent al comtat de Manresa i del qual a dia d’avui no en resta cap vestigi. Segons la documentació entorn l’any 1020 en aquest indret s’hi va edificar un castell termenat. L’any 1032 el levita Guillem d’Oló, qui per encàrrec del Bisbat de Vic va construir el castell de Rubió, en el seu testament deixa a un dels seus fills el castell de Maçana (Mazana). </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6870200,1.6035000 | 383779 | 4615969 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 008.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 90262 | Alzina de Pedrafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-pedrafita | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’alzina de Pedrafita es troba situades a l’antiga era, davant el mas Pedrafita. Es tracta d’una alzina (Quercus ilex) amb un perímetre de 3,35 m, amb una part del tronc interior buit. L'alzina és un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-150 | Camps de Pedrafita. Sud-oest de Maçana | 41.6721500,1.5855800 | 382260 | 4614343 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90262-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90262-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 90305 | Refrany II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-ii | XX | No el recorda quasi ningú | <p><span><span><span>Antigament a Rubió es deia el següents refrany si algú deia que tenia gana: “Tinc gana... una setmana a Cal Rostit hauries de passar”</span></span></span></p> | 08185-193 | Rubió | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 08185 | Rubió | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Refrany proporcionat per Frank Juárez de Ca l’Eusebi. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 91003 | Roure de Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-noguera | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>El roure de Cal Noguera es troba situat a la banda nord del camí de Cal Noguera. Es tracta d’un roure </span><span><span><span><span>(</span></span></span></span><span>Quercus robur) amb un perímetre de corona de 2,25 m. El roure és un arbre caducifolis amb una ampla i gran capçada i menys espessa que la de les alzines. La seva escorça es forca i arrugada i la fusta és molt apreciada per la fabricació de mobles. Les fulles són de color verd fosc per l'anvers i de color verd grisós pel revers i el fruit és el gla.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-211 | Cal Noguera. Maçana | 41.6771500,1.6190700 | 385057 | 4614853 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91003-211-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Apareix a la fitxa 009.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 91005 | Pollancre de Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-cal-noguera | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>El pollancre de Cal Noguera es troba situat al sud de la finca, a tocar del pont de Cal Noguera. Es tracta d’un pollancre (<em>Populus</em>) amb un perímetre de 3,20 m. El pollancre és un arbre de la família de les Salicàcies de les fulles de forma triangular i verdes ambdós costats amb el marge dentat i un llarg pecíol. L’escorça de color gris clar i acostuma a tenir petits bonys a la part inferior del tronc. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-212 | Obaga de Cal Noguera. Maçana | 41.6766500,1.6206700 | 385189 | 4614795 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91005-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91005-212-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa 004.BN de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 91006 | Roureda de Canalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-canalet | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>La Roureda de Canalet és troba situada a la zona boscosa a l’est del Mas Canalet, a la riba de la riera de Sant Pere. Es tracta d’una esplanada coberta de roures de fulla petita formada per un gran nombre d’exemplars de port discret. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-213 | Sud-est de la Masia Canalet. Nord-oest de Rubió | 41.6824100,1.5352300 | 378088 | 4615552 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91006-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91006-213-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 019.BN de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 91078 | Goigs de Sant Macari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-macari | XIX-XX | No es canta | <p><span><span><span><span><span><span>El goig és en honor a Sant Macari venerat a l’església de Sant Macari i Sant Tiberi, situada al Pla de Rubió. La lletra comença: ' Puig a vostra santedat, tot lo mon tributa honor: Daunos Macari favor, en tota necessitat”.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-217 | <p><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></p> | 41.6261000,1.5507300 | 379273 | 4609278 | 08185 | Rubió | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||
| 91735 | Roure de Ca l’Oliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-ca-loliba | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Roure de Ca l’Oliba es troba situat als antics coberts, edificació ubicada davant la casa de Ca l’Oliba. Es tracta d'un roure (Quercus robur) amb una capçada gran.</span></span></span></span><span><span><span> <span>El roure és un arbre caducifolis amb una ampla i gran capçada i menys espessa que la de les alzines. La seva escorça es forca i arrugada i la fusta és molt apreciada per la fabricació de mobles. Les fulles són de color verd fosc per l'anvers i de color verd grisós pel revers i el fruit és el gla.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-263 | Ca l’Oliba | 41.6867600,1.6167000 | 384877 | 4615923 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 008.BN de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||
| 91829 | Xiprer de Cal Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-cal-guixa | <p><span><span><span><span><span><span>Xiprer o xiprer mediterrani (<em>Cupressus sempervivens</em>) és una conífera de la família de les cupresàcies. La capçada és estreta i punxeguda amb el tronc recta. Les fulles són petites, estretes i estan imbricades. Pot arribar assolir els 35 m d’alçada. Floreix durant el mes de març i abril i les flors s’agrupen en inflorescències; les masculines a la punta de la branca i les femenines en grups formant cons. El fruit és un con arrodonit amb escames, inicialment verd i després passa a marró. Simbòlicament també és un arbre associat a la mort, per aquesta raó és plantat en cementiris. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-276 | Cal Guixà. Nord-est del Pla de Rubió | 41.6297900,1.5616800 | 380192 | 4609673 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91829-276-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 91832 | Alzina de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lestruch-0 | <p><a>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat.</a></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’alzina de Ca l’Estruch es troba situada a la banda esquerra del camí que mena cap a la finca de Ca l’Estruch, en un petit turó. Junt amb l’alzina hi ha un petit banc de pedra i una pedra de mola emprada com a taula. Es tracta d’una alzina (Quercus ilex) amb un perímetre de 2,52 m. L'alzina és un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-279 | Ca l’Estruch.Sud-est del Pla de Rubió | 41.6231900,1.5826600 | 381928 | 4608911 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91832-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91832-279-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 011.BN de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 91836 | Roure de Cal Cansat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-cansat | <p><span><span><span><span><span><span>El roure de Cal Cansat es troba situat a la banda nord del mas, a tocar del camí. </span><span><span><span><span> Es tracta d'un roure (Quercus robur) amb un perímetre de corona de 2,80 i amb una capçada gran.</span></span></span></span><span><span><span> <span>El roure és un arbre caducifolis amb una ampla i gran capçada i menys espessa que la de les alzines. La seva escorça es forca i arrugada i la fusta és molt apreciada per la fabricació de mobles. Les fulles són de color verd fosc per l'anvers i de color verd grisós pel revers i el fruit és el gla.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-283 | Cal Cansat. Nord-oest del nucli de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Cal Cansat era un antic cens de Comalats. El cens era un “contracte” entre el censatari i la propietat en el qual la propietat li cedia un tros de terra per treballar i poder-hi edificar un habitatge a canvi de pagar-li anualment una part del rendiment. Actualment, aquest cens està redimit, malgrat no s'ha pogut contrastar documentalment.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6606300,1.5468300 | 379013 | 4613117 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91836-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91836-283-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 91979 | Riera de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>La riera de Rubió neix de la confluència del Torrent de Can Ponç i el Torrent de Can Morera. La riera transcórre per tot el Pla de Rubió fins a desembocar al riu Anoia, dins el terme municipal de Jorba. Al llarg del seu recorregut també rep aigües de rases i torrents, com el rasot de Can Martí o la riera de Serra Morena. El curs també presenta diversos saltants i tolles. Les vores de la riera estan cobertes de vegetació de ribera com salzes, pollancres. El curs fluvial ha estat aprofitat per l’abastiment d’aigua per reg.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-304 | Riera de Rubió | 41.6480200,1.5677200 | 380729 | 4611688 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91979-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91979-304-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 006.BAMP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 91985 | Pomera de Bojons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pomera-de-bojons | <p><span><span><span><span><span><span><span>La Pomera de Bojons es troba situada a peu del Torrent de la Coma i a tocar del forn de calç de Bojons. La pomera comuna (<em>Malus domestica</em>) presenta un perímetre de 2,15 m. La pomera és un arbre caducifoli amb l’escorça de tonalitat marró-grisós i amb les fulles de forma oval i lleugerament serrades d’un color verd intens per l’anvers i verd més apagat pel revers. Floreix durant els mesos d’abril i maig. Les flors són blanques amb taques rosades. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-309 | Camps de Cal Bleda. Maçana | 41.6800300,1.6097100 | 384283 | 4615185 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91985-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91985-309-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 92018 | Roure de La Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-coma | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>El Roure de La Coma es troba situat en la zona enjardinada davant la masia. </span><span><span><span><span>Es tracta d'un roure (Quercus robur) amb una capçada de grans dimensions.</span></span></span></span><span><span><span> <span>El roure és un arbre caducifolis amb una ampla i gran capçada i menys espessa que la de les alzines. La seva escorça es forca i arrugada i la fusta és molt apreciada per la fabricació de mobles. Les fulles són de color verd fosc per l'anvers i de color verd grisós pel revers i el fruit és el gla.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-315 | La Coma. Sud-est de Maçana | 41.6691300,1.6156400 | 384757 | 4613967 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92018-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92018-315-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 002.BN de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 92024 | Alzina de La Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-coma-0 | <p>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat.</p> | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’alzina de La Coma es troba situada en un camp sota la masia de La Coma, en una zona enjardinada. Es tracta d’una alzina (Quercus ilex), un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-317 | La Coma. Sud-est de Maçana | 41.6689000,1.6152500 | 384724 | 4613942 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92024-317-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 002.BN de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 91075 | La Torre del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-del-castell | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>La Torre de Castell o també denominada Casa Berenguer es troba situada al nord del nucli del Castell de Rubió, en un petit turó del Puig. La casa va ser construïda per Francesc d’Assís Berenguer i Mestres l’any 1908 i fou concebuda com a casa d’estiueig. L’edifici està format per dos cossos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i dos pisos. L’entrada principal, que dona accés al primer pis, és amb llinda de pedra i està protegida per un petit porxo en arc de catenària. A la planta baixa s’hi accedeix per un portal de llinda de pedra amb les inicials gravades F.B i l’any 1908. Totes les obertures estan emmarcades amb llinda i brancals de pedra i no segueixen una composició simètrica. El parament dels murs és de pedra amb filades irregulars lligades amb argamassa i amb les cantonades arrodonides. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08185-215 | Nord del nucli del Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’arquitecte Francesc d’Assís Berenguer i Mestres va contraure matrimoni amb la pubilla del mas del Puig de Rubió. La família dels mas del Puig va obsequiar a la filla amb un tros de terra on poder-hi edificar una casa. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>La construcció de la casa es va iniciar l’any 1908 i va quedar quasi tota acabada en vida de l’arquitecte. Tot i això, hi ha elements que van quedar inacabats com part de la teulada i de la planta superior; treballs que han estat realitzats per les generacions posteriors seguint el disseny original. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>En els plànols originals hi apareix dibuixat un torratge que exercia les funcions de mirador però que no s'ha arribat a construir.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Francesc d’Assís Berenguer i Mestres (Reus, 1866 – Barcelona, 1914) va iniciar els estudis d’arquitectura l’any 1881-1882 a la Escuela de Arquitectura i els va continuar amb certa irregularitat fins l’any 1888 que els va abandonar definitivament. L’any 1887 va començar a treballar al taller d’Antoni Gaudí, amb qui va tenir una estreta amistat. Va treballar en projectes com la Sagrada Família, la casa Gaudí del Parc Güell o l’església de Can Aguilera a Piera. També va realitzat varis projectes els quals van ser signats pel propi Gaudí, atès que no tenia el títol d’arquitecte, com Miquel Pascual, Balcells i Buigas.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6470800,1.5729000 | 381159 | 4611577 | 1908 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91075-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91075-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91075-215-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91075-215-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91075-215-5.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Francesc d’Assís Berenguer i Mestres | El nom de la Torre del Castell deriva del nom que li van posar els propietaris, “La Torreta” tot i que darrerament també es denominada Casa Berenguer, en reconeixement a l’arquitecte Francesc d’Assís Berenguer i Mestres. Altres noms: Casa BerenguerFitxa 009.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
| 90307 | Casa Noucentista de Comalats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-noucentista-de-comalats | XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Davant la casa de Comalats, en un extrem de l’antiga era s’hi alça un edifici de principis del segle XX d’estil noucentista. Es tracta d’un edifici de planta quadrada i que a partir de les restes conservades tindria la coberta a quatre vessants amb ràfec de rajols decorats amb rombes. Consta de planta baixa i tenia un petit espai sota teula com a golfes. La façana principal, situada a llevant, s’hi obre la porta d’accés amb una finestra a cada costat mentre que a la façana de ponent i migdia s’hi obren tres finestres, alguna d’elles tapiada posteriorment, amb barana de ferro. L’interior, totalment enderrocat conserva part de la llar de foc adossada a la façana de tramuntana. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El parament dels murs és de pedra irregular a excepció d els obertures que estan emmarcades amb maons plans. Tot l’exterior estava arrebossat i pintat de blanc i a la part superior amb forats de ventilació decorats amb una motllura amb formes vegetals. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-195 | Comalats. Nord-oest de Rubió | 41.6573600,1.5314500 | 377726 | 4612776 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90307-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90307-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90307-195-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90307-195-4.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90127 | Llegenda de l’escut de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lescut-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017): Llegendes de l’Anoia. Farell Editors. Sant Vicenç de Castellet. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MONCUNILL, A. (1988): Llegendes de la comarca d’Anoia. Igualada</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Malgrat es recull en un llibre de llegendes de l'Anoia, ja major part de la població no la coneix. | <p><span><span><span><span><span><span>Segons la llegenda, el Castell de Rubió s’alça en un dels indrets més elevats de la comarca de l’Anoia. En temps de Reconquesta, els sarraïns creien que el castell de Rubió era una fortalesa molt ben situada amb un gran emplaçament estratègic. A més de parlar del castell de Rubió com una fortalesa inexpugnable també es parlava de la gran bellesa de la filla del senyor del castell de Rubió. La descripció de la bellesa de la filla del senyor de Rubió va arribar a oïdes d’un cabdill sarraí. Per tal de comprovar si era certa la seva bellesa és va disfressar de camperol amb la finalitat d’endinsar-se a terres cristianes. En veure-la va quedar encisat. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Dies després el cabdill sarraí va tornar al seu campament. No obstant, no podia oblidar la bellesa de la filla del senyor de Rubió. Per aquesta raó, va dirigir-se a Rubió amb les seves tropes per vorejar el castell. La gent de les masies va refugiar-se dins la fortalesa a l’espera de l’atac dels sarraïns. Així va passar la primera nit, a l’espera de l’atac. No obstant, l’endemà el cabdill sarraí va enviar un emissari a parlamentar amb el senyor del castell. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’emissari li va comunicar que el cabdill sarraí no pensava atacar la fortalesa, ja que la considerava invencible. Malgrat això si que pensava vèncer-la per altres mitjans, atès que no aixecaria el setge i la falta d’aliments i recursos li faria prendre la decisió. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Davant això, el senyor de Rubió li respongué a l’emissari que davant això no tenia intenció de rendir-se, que podrien resistir més del que s’imaginen. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Amb aquesta situació van passar dies... Les tropes sarraïnes no es movien del seu lloc i això desesperava al senyor de Rubió. No obstant, el cabdill sarraí si que es movia entre les bardisses ja que estava desesperat per contemplar la donzella de Rubió. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Després d’uns dies de setge, finalment el cabdill es va presentar davant el Baró de Rubió per comunicar-li, presencialment, l’amor que sentia vers la seva filla i li va demanar la mà per poder casar-se amb ella. Si li concedia la mà tindria un aliat per sempre i aixecaria el setge del castell. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>El Baró contestar que necessitava un dia per poder prendre la millor decisió i que a la posta de sol tindria una resposta. La donzella va prendre partit en la decisió i l’endemà, va agafar amb la mà dreta un tallant i, posant l’esquerra sobre un piló, d’un sol cop se la va tallar. La va col·locar en una arqueta de plata i la va fer portar al cabdill per un ballester. En el moment d’entregar-li al cabdill el ballester li va comunicar que aquí hi havia la mà de la donzella i tal i com havia promès havia d’aixecar el setge al castell. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-49 | Rubió | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 08185 | Rubió | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90127-49.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Aquesta llegenda explica l’antic escut de la vila de Rubió, on en un quarter hi figura una mà femenina i en l’altre dues mitges llunes posades cap per avall. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90129 | La torre del castell i el cabrit d’or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-del-castell-i-el-cabrit-dor | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017): Llegendes de l’Anoia. Farell Editors. Sant Vicenç de Castellet. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | No es coneix | <p><span><span><span><span><span><span>Segons la llegenda un túnel misteriós travessava la torre del castell on es diu que s’hi amagava un tresor, un cabrit d’or. No obstant, ningú no ha pogut arribar mai al fons del túnel, ja que quan s’endinsen uns metres les llums s’apaguen. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-51 | Rubió | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 08185 | Rubió | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90129-51.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90268 | Parapet 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parapet-2 | XX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Mur construït amb la tècnica de la pedra seca. Es tracta d’un parapet de planta semicircular que conserva uns 0,40 m d’alçada. Està en males condicions degut a la vegetació.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-156 | Camps de la caseta. Oest de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Construccions situades cronològicament en el context de la Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’estructures realitzades per l’exèrcit republicà al gener de 1939 per defensar o dificultar l’avanç nacional cap a l’est de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6791700,1.5350700 | 378069 | 4615192 | 1939 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90268-156-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 91984 | Forn de calç de Bojons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-bojons | XIX-XX | Cobert de vegetació i arena | <p><span><span><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en una esplanada prop de Cal Bleda i del torrent de la Coma.</span></span><span><span><span><span><span> Es tracta d'una estructura de planta circular, de 2,50 m de diàmetre interior, excavada al subsol amb les parets cuites a causa de les pròpia cocció de la pedra calcària. No és visible la boca d’accés de la cambra de foc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-308 | Camps de Cal Bleda. Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquest forn era utilitzat per la construcció o reparació de les obres de la pròpia finca de Cal Bojons o Cal Bleda. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6801700,1.6097700 | 384288 | 4615200 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91984-308.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90237 | Cau de la Sepultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-la-sepultura | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | VIII-X | <p><span><span><span><span><span><span><span>El cau del sepulcre correspon a una tomba isolada excavada en un gran bloc de roca natural de planta rectangular amb els extrems arrodonits, del tipus banyera, amb una orientació est-oest. Presenta una longitud de 1.83 m per una amplada entre 48 i 30 cm segons si correspon a la capçalera o les extremitats inferiors i una profunditat de 25 cm.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-125 | Bosc de Cal Perdiu. Sud de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>La sepultura fou descoberta el juliol de 1980 pels membres de la secció d’arqueologia del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A partir de la seva tipologia i morfologia correspondria a una tomba situada cronològicament en el context alt-medieval, anterior a l’ocupació comtal del territori i la consegüent estructuració del territori en parròquies que comportava la vinculació dels enterrament a l’espai més immediat de l’església. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6792800,1.6021900 | 383656 | 4615112 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90237-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90237-125-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 011.BAP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90241 | Prop de Sant Pere d’Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-sant-pere-dardesa | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XI-XIV | Es desconeix. No s'ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span><span>El jaciment es troba situat a entre el castell de Sant Pere d’Ardesa i el Puig de Sant Miquel. Es tracta d’un bloc de pedra de tonalitat vermellosa amb un perforació de plana semicircular de poca profunditat i de fons pla. A l’entorn del bloc s’hi van localitzar fragments ceràmics de cocció reduïda d’època medieval que ofereixen una cronologia d’entre els segles XII i XIII. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-129 | Puig de Sant Miquel. Sud de Rubió | <p> </p> <p><span> </span></p> | 41.6368600,1.5820700 | 381904 | 4610429 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90241-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90241-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90241-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Durant la prospecció no s’ha localitzat el bloc de pedra ni s’observa material ceràmic en superfície. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 90272 | Prop de Pallerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-pallerols | X-XIV | Es desconeix. No s'ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span><span>Damunt d’un tossal prop de Can Pallerols es localitza en superfície una estructura de planta quadrada construïda amb pedra rejuntada amb argila. Dels quatre murs només són visibles tres (nord-est-oest) i presenten una longitud de 4 m per una amplada de 2 m. L’espai interior de l’edifici seria aproximadament d’un 5 m. A partir de les característiques tipològiques i la seva situació podria tractar-se d’una torre de guaita. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-160 | Turó del torrent de la Manresana. Nord-oest de Rubió | 41.6771600,1.5329700 | 377890 | 4614972 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90272-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90272-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90272-160-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90256 | Pont de la Riera de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | Part enderrocada i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span><span>Pont situat a la riera de Rubió cap a Torredenuça. A la banda oest del camí, a la confluència entre la riera de Rubió i la riera de Cal Martí es conserven les restes d’un pont, de reduïdes dimensions, del qual és visible la part superior de l’ull, en arc de mig punt de pedra col·locada a mode de plec de llibre. La resta inferior del pont està completament enterrada per terra i vegetació i la part superior, la zona de la calçada, està completament desapareguda.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-144 | Riera de Rubió. Sud del Pla de Rubió | 41.6230800,1.5519200 | 379367 | 4608941 | 08185 | Rubió | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90256-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90256-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90256-144-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Pontarró de la riera de RubióLa fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 020.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90278 | Molí fariner de Sant Martí de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-fariner-de-sant-marti-de-macana | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord):Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVI -XVII | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span><span>El molí de Sant Martí de Maçana, d’època moderna, malgrat que podria tenir l’origen medieval, es troba situat a tocar de la riera de Maçana. Actualment el molí es conserven els murs de la bassa, realitzat amb grans blocs de pedra ben escairada i col·locats de manera regular i el pou de pressió de forma cònica i construït amb grans blocs de pedra molt ben treballats. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-166 | Boscos de Cal Roig. Sud de Maçana. | 41.6870900,1.5999400 | 383483 | 4615982 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90278-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90278-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90278-166-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 028.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90046 | Festa Major de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-macana | XX | <p><span><span><span><span><span><span>La Festa Major de Maçana es celebra el cap de setmana més proper a Sant Marc (25 d’abril), ja que és en honor a Sant Marc. El dissabte a la nit hi ha ball a una sala de Ca l’Escolà i el diumenge es celebra la missa solemne a l’església de Sant Martí de Maçana on es beneeixen els panets que posteriorment es reparteixen entre els assistents. Després de la missa, a l’exterior es fa un refrigeri. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-5 | Maçana | 41.6869600,1.6035800 | 383785 | 4615963 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90046-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90046-img-20170618-wa0016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90046-img-20181112-wa0006.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Antigament, cada any una casa diferent del nucli de Maçana paga els pans que es repartien el dia de la celebració. Actualment els pans els compra l’ajuntament i els reparteix, cada any, una casa diferent de Maçanes. Altres noms: Festa de la Primavera de Maçana | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90047 | Festa Major del Pla de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-pla-de-rubio | XX | <p><span><span><span>La Festa Major del Pla de Rubió o també anomenada Festa de Sant Macari es celebra el dia 1 i 2 de gener, en honor al Patró del Pla de Rubió. El dia 1 a la tarda es fa ball al Local Social del Pla. El dia 2 es celebra la una missa solemne seguida d’un vermut i l’arribada del Patge Macari, el qual recull les cartes dels infants del nucli pels reis d’orient. </span></span></span></p> | 08185-6 | Capella de Sant Macari. Pla de Rubió | 41.6260700,1.5507300 | 379273 | 4609275 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90047-20190101193236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90047-dscn9491.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90047-dscn9574.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Festa de Sant MacariLa recollida de cartes es celebra des de l’any 2005 | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90084 | Festa Major de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-rubio | XX | <p><span><span><span>La Festa Major de Rubió es celebra el cap de setmana més proper a la festa de l’Ascensió de la Verge Maria (finals de maig principi de juny). El dissabte a la tarda hi ha activitats pel jovent i cercavila amb els capgrossos i la cuca de Rubió. Al vespre hi ha espectacle o ball i bingo. El diumenge hi ha una fira al carrer de l’Ajuntament i es celebra la missa solemne a l’església de Santa Maria de Rubió on es beneeixen els panets que posteriorment es reparteixen entre els assistents. Un cop finalitzada la missa, a la plaça de l’Ajuntament, hi ha un espectacle. Durant tot el cap de setmana hi ha l’exposició del concurs de pintura o fotografia, segons l’any</span></span></span></p> | 08185-17 | Nucli Castell de Rubió | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90084-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90084-17_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90084-170.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 90085 | Aixopluc de la Solana de Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-de-la-solana-de-cal-torra | <p><span><span><span><span><span><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Aixopluc adossat a un mur de feixa de planta rectangular construït amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud-est amb la coberta en volta de canó. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-18 | Solana de Cal Torra. Sud-oest del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6226100,1.5421700 | 378554 | 4608903 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90085-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90085-180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90085-181.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90086 | Barraca dels camps de la Solana de Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-camps-de-la-solana-de-cal-torra | <p><span><span><span><span><span><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca adossada a un mur de feixa de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud-est amb la coberta en volta de canó. Conserva una petita part de ràfec de lloses planes a la banda de llevant. Al costat oest del portal d’accés s’hi adossa part d’unes escales que donaven accés a la terrassa superior. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-19 | Solana de Cal Torra. Sud-oest del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6238000,1.5432800 | 378648 | 4609033 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90086-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90086-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90086-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90087 | Barraca de la Solana de Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-solana-de-cal-torra-1 | <p><span><span><span><span><span><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | La part posterior de la volta està enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca adossada a un mur de feixa de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat a l’est amb la coberta en volta de canó. Conserva part del ràfec construït amb lloses planes. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-20 | Solana de Cal Torra. Sud-oest del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6246800,1.5424000 | 378577 | 4609132 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90087-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90087-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90087-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90089 | Barraca del Briançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-brianco | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. A l’interior, al mur de tramuntana, s’hi obren dos cocons i una fornícula i a l’angle sud-est s’hi conserva un abeurador o pica refet amb ciment. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-22 | Zona del Turó de Ca l’Estruch. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6262400,1.5764700 | 381418 | 4609258 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90089-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90089-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90089-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90091 | Barraca a l'est de Briançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-lest-de-brianco | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Tot cobert de vegetació. No es pot accedir a l’interior | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est. La coberta és en forma de falsa cúpula i conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-23 | Zona del Turó de Ca l’Estruch. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6257500,1.5771800 | 381476 | 4609203 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90091-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90091-23-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90092 | Barraca de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-lestruch | <p><span><span><span><span><span><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Malmesa la paret est | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula i conserva part del ràfec de lloses planes. A la paret de tramuntana hi ha un fornícula i un cocó. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-24 | Turó de l’Estruch. A l’est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6271700,1.5784000 | 381580 | 4609359 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90092-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90092-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90092-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90097 | Barraca de Llordella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-llordella | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Falta part de la coberta | <p><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’accedeix per un portal de llinda plana orientar al sud-est amb la coberta en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva diverses fornícules</span></span></span></p> | 08185-25 | Bosc de Lloredella. Plans d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6172300,1.5657600 | 380509 | 4608273 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90097-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90097-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90097-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90098 | Barraca del bosc de Llordella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-llordella | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca amb la coberta en volta de canó de pedra. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt de pedra orientat al nord-oest. Posteriorment és reduït amb la construcció d’un mur de maons.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-26 | Bosc de Llordella. Plans d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6197900,1.5679700 | 380698 | 4608554 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90098-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90098-26-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90099 | Barraca del camí del bosc de Llordella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-del-bosc-de-llordella | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A la paret posterior té dues finestres tipus espitllera i una fornícula. Conserva part del ràfec de lloses planes. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-27 | Bosc de Llordella. Plans d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6172000,1.5645600 | 380409 | 4608271 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90099-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90099-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90099-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90100 | Barraca al nord del bosc de Llordella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-del-bosc-de-llordella | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Malmesa part de la coberta | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses planes. A l’interior, al mur de tramuntana, conserva una fornícula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-28 | Bosc de Llordella. Plans d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6191000,1.5633700 | 380313 | 4608483 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90100-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90100-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90100-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90102 | Barraca camps dels Plans d'Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-camps-dels-plans-dardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula tancada amb clau de cúpula i amb molt bon estat de conservació. A l’exterior conserva part del ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-29 | Bosc de Llodella. Plans d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6146700,1.5610500 | 380112 | 4607995 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90102-29-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90102-29-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90102-29-30.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90103 | Barraca davant la Vinya del Pere Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-davant-la-vinya-del-pere-xic | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de d’arc de mig punt orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. A l’interior conserva una finestra tipus espitllera i un cocó. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-30 | Vinya del Pere Xic. Sud del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></p> | 41.6213200,1.5744800 | 381243 | 4608715 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90103-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90103-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90103-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90104 | Barraca al nord de la Vinya del Pere Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-de-la-vinya-del-pere-xic | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de la coberta malmesa | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. El bancal esquerra de la porta ha estat refet amb maons lligats amb ciment. La coberta és en forma de falsa cúpula amb la part superior malmesa.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-31 | Vinya del Pere Xic. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6227300,1.5745900 | 381255 | 4608871 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90104-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90104-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90104-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,17 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/