Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 90130 | Creu del cementiri de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>El cementiri de Rubió es troba situat al sud de l’església de Santa Maria de Rubió, al nucli del Castell de Rubió. Al centre del recinte hi ha un camí central amb una creu de pedra. Creu llatina amb una figura de la verge amb alt relleu. La creu se sosté directament sobre el fust, llis i de secció octogonal. Aquest es recolza damunt una base de secció octogonal amb la data inscrita de 1890 que descansa sobre una base circular. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-52 | Cementiri de Rubió. | <p><span><span><span>Aquesta creu fou objecte de les destrosses ocasionades durant l’escamot anarquista que entrar a Rubió el 25 de juliol de 1936 amb l’objectiu de destruir els elements de culte. Segons consta, la creu fou destruïda. Les peces del fust, després de ser tirades per terra, van ser amagades pels veïns de Rubió.</span></span></span></p> | 380809 | 461134 | 1890 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90130-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90130-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90130-52-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 002.CA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90102 | Barraca camps dels Plans d'Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-camps-dels-plans-dardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula tancada amb clau de cúpula i amb molt bon estat de conservació. A l’exterior conserva part del ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-29 | Bosc de Llodella. Plans d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6146700,1.5610500 | 380112 | 4607995 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90102-29-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90102-29-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90102-29-30.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 90099 | Barraca del camí del bosc de Llordella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-del-bosc-de-llordella | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A la paret posterior té dues finestres tipus espitllera i una fornícula. Conserva part del ràfec de lloses planes. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-27 | Bosc de Llordella. Plans d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6172000,1.5645600 | 380409 | 4608271 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90099-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90099-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90099-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 90097 | Barraca de Llordella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-llordella | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Falta part de la coberta | <p><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’accedeix per un portal de llinda plana orientar al sud-est amb la coberta en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva diverses fornícules</span></span></span></p> | 08185-25 | Bosc de Lloredella. Plans d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6172300,1.5657600 | 380509 | 4608273 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90097-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90097-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90097-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90303 | Resclosa de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord):Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>La resclosa de Jorba es troba situada al límit sud del municipi de Rubió, a la llera entre la riera de Rubió i la rasa dels sis gats. La resclosa està construïda amb ciment i forma un llac artificial. En origen es va edificar com a punt d’aigua per incendis forestals i per regar els horts de l’entorn.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-191 | Riera de Rubió. Sud del Pla de Rubió | 41.6178300,1.5498200 | 379182 | 4608361 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90303-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90303-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90303-191-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 90176 | Barraca la Boïga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-la-boiga | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal orientat al sud-est. La coberta es troba totalment enderrocada.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-73 | La Boïga. Sud-est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6187800,1.5887600 | 382428 | 4608413 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90176-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90176-73-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90048 | Trepitjador de la font de Clot de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trepitjador-de-la-font-de-clot-de-ca-lestruch | XIX-XX | Parts malmeses | <p><span><span><span><span><span><span><span>A toca de lla font de Clot de Ca l’Estruch es conserva un bloc de roca arenisca d’1 x 1,5 m amb la part superior excavada formant una petita cavitat amb una perforació circular en un dels laterals. Es tracta d’una base per trepitjar raïm. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-7 | Plana de Ca l’Estruch. Est dels Plans de Rubió | 41.6189000,1.5769200 | 381442 | 4608443 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90048-img20211002120900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90048-img20211002120932.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 90133 | Font de Clot de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-clot-de-ca-lestruch | XIX-XX | Part enderrocada i coberta de vegetació | <p><span><span><span>La font de clot de Ca l’Estruch es troba situada a la Plana de Ca l’Estruch. Es tracta d’una estructura de planta circular excavada a la roca natural i alçada amb pedra i morter amb la coberta en volta de canó amb unes escales d’accés cobertes per l’enderroc de la pròpia coberta. A poca distància de la font hi ha un pica picada en un sol bloc de pedra. </span></span></span></p> | 08185-55 | Plana de Ca l’Estruch. Est dels Plans de Rubió | 41.6189600,1.5767500 | 381428 | 4608449 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90133-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90133-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90133-55-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90133-55-30.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 90100 | Barraca al nord del bosc de Llordella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-del-bosc-de-llordella | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Malmesa part de la coberta | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses planes. A l’interior, al mur de tramuntana, conserva una fornícula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-28 | Bosc de Llordella. Plans d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6191000,1.5633700 | 380313 | 4608483 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90100-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90100-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90100-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90252 | Teuleria de la Riera de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-riera-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII- XIX | La cambra de cocció està coberta de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>La teuleria de la riera de Rubió es troba situada al camí que transcorre paral·lel a la riera de Rubió. Es tracta d’una construcció de planta quadrada, de 4 x 4 m. Es conserva la totalitat de la façana, orientada a ponent i construïda amb pedra seca. La façana està formada per un arc de mig punt de pedres col·locades a mode de plec de llibre que dona accés a la zona de treball i a la boca de foc de la cambra de combustió. Actualment només és visible una boca d’accés a la cambra de foc, la qual està construïda amb un arc de mig punt de maons col·locats a sardinell. A causa de la seva posició respecte a la boca de la façana es possible que n’hi hagués dues. No obstant, a causa de l’enderroc no es possible contrarestar-ho. La cambra de cocció, situada a la part superior no és visible a causa de l’abundant vegetació que la cobreix.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-140 | Riera de Rubió. Sud del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Situada a peu de camí al costat de la riera de Rubió. La seva construcció s’hauria de relacionar amb l’abastiment de material constructiu a una o vàries masies situades al Pla de Rubió quan necessitaven aquest material per arranjar o ampliar el mas. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6196700,1.5504300 | 379236 | 4608565 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90252-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90252-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90252-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90109 | Barraca al sud de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-ca-lestruch | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de parets enderrocades | <p><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est amb la coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. </span></span></span></p> | 08185-34 | Plana de Ca l’Estruch. Sud-est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6197000,1.5753300 | 381311 | 4608534 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90109-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90109-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90109-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90098 | Barraca del bosc de Llordella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-llordella | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca amb la coberta en volta de canó de pedra. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt de pedra orientat al nord-oest. Posteriorment és reduït amb la construcció d’un mur de maons.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-26 | Bosc de Llordella. Plans d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6197900,1.5679700 | 380698 | 4608554 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90098-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90098-26-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 90110 | Barraca del camí a Ca l'Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-a-ca-lestruch | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | A la part posterior hi ha un petit enderroc | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. Adossat a la banda esquerra hi ha les restes d’un paravent </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-35 | Vinya del Pere Xic. Sud-est dels Plans de Rubió. | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6202800,1.5786900 | 381592 | 4608593 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90110-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90110-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90110-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90111 | Barraca a l'oest de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-loest-de-ca-lestruch | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud. La coberta era en volta de canó de pedra, actualment enderrocada a l’interior de la barraca. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-36 | Sud-est dels Plans de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6206600,1.5780200 | 381537 | 4608636 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90111-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90111-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90111-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90177 | Barraca dels boscos la Boïga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-boscos-la-boiga | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-74 | La Boïga. Sud-est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6206900,1.5864300 | 382237 | 4608628 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90177-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90177-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90177-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 90088 | Barraca de la vinya del Pere Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-pere-xic | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Parts enderrocades | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca doble de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. La barraca principal, situada a la banda est, s’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt amb la coberta en volta de canó. Adossat al mur del fons es conserva un banc corregut de pedra i al mur de llevant s’hi obre una finestra tipus espitllera. A la banda de ponent s’hi adossa la segona barraca, de dimensions més reduïdes. S’hi accedeix per un portal de llinda planta amb la coberta en forma de volta de canó. Al fons s’hi conserva part d’una antiga menjadora realitzada en pedra. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-21 | La vinya del Pere Xic. Sud-est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6207400,1.5719100 | 381028 | 4608654 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90088-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90088-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90103 | Barraca davant la Vinya del Pere Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-davant-la-vinya-del-pere-xic | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de d’arc de mig punt orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. A l’interior conserva una finestra tipus espitllera i un cocó. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-30 | Vinya del Pere Xic. Sud del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></p> | 41.6213200,1.5744800 | 381243 | 4608715 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90103-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90103-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90103-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 91975 | Cal Pau Jordana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-jordana | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Pau Jordana és una edificació situada al nucli de cases de la zona de Torredenuça, al sud del Pla de Rubió. És una construcció formada a partir del cos principal i dos volums annexos de finals del segle XIX i ampliada a mitjans del segle XX. El cos principal és un edifici de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i dos pisos. Al frontis hi consta el portal d’accés d’arc rebaixat amb l’any 1887 i les inicials P.J. i una petita finestra a la banda dreta. A nivell de primer pis s’hi obre una finestra i una porta que dona accés a un porxo realitzat l’any 1950 segons la data situada al pilar central. A nivell de la segona planta hi ha una finestra situada just sota el carener. Annexat a la façana de ponent hi ha l’antic corral, edificat l’any 1920 segons consta a la data de la façana de migjorn. Es tracta d’una construcció de planta quadrangular amb la coberta a una vessant de dues plantes. A la part posterior d’aquest cos s’hi conserva el volum que acull l’antic cup de vi, de planta circular i el qual encara conserva els cairons interiors i les fustes del brescat. Davant la casa hi ha un pati tancat, tipus baluard. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-300 | Torredenuça. Sud del Pla de Rubió | 41.6218500,1.5514600 | 379326 | 4608805 | 1887 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91975-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91975-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91975-300-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 91963 | Balma sepulcral de Torredenusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-sepulcral-de-torredenusa | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | -3500/-2500 | Destruït | <p><span><span><span><span><span><span><span>Balma situada prop d’un curs d’aigua en el límit d’uns horts i de bosc de pins on s’hi van localitzar diversos fragments de sílex i ossos en superfície. Durant la revisió de la Carta Arqueològica l’any 1991 i amb la informació facilitada pel pagès es pot afirmar que es tracta d’un enterrament aïllat ubicat en un petit abric orientat a ponent. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>A partir de les fonts orals van poder reconstruir i determinar les característiques de l’emplaçament funerari, que hauria consistit en un bloc col·locat verticalment </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>d'uns 1'50 metres de llarg junt amb unes petites pedres per tal de tancar i delimitar la caixa. L'extrem N-O estava totalment destruït i la resta de la caixa correspondria a les parets naturals de l'abric. La coberta estava formada per vàries lloses planes. El material d’aixovar recollit pel pagès i localitzats en superfície l'any 1985 corresponen a diversos fragments de ceràmica a mà, llisa, pertanyents a bols o vasos petits, un d'ells amb un mugró a prop de la </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>vora; 4 ganivets, que segons el pagès van sortir a prop de les restes d'un crani i restes òssies humanes agrupades que possiblement serien fruit d’un enterrament secundari. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Així doncs, per l'estructura general, la inhumació individual i pel seu aixovar funerari, sembla una varietat de balma o petit abric d'un sepulcre en fossa, propi del Neolític Mig-Recent català, amb una cronologia del 3.500 al 2.500 aC, o també d'un moment de transició al Neolític Final, que estaria en relació amb el possible fons de cabana destruït a prop d'aquest lloc. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Actualment queda visible part de la Balma on s’hi localitzava la inhumació.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-290 | Boscos darrera Torredenuça. Sud del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1970 un pagès en buidar la balma per tal de reaprofitar-la com a cabana va identificar alguns ossos i fulles de sílex. Aquest ho va comunicar als membres del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI) que van poder recollir de manera superficial diversos materials. L’any 1991 el mateix pagès va comunicar que havia localitzat pedres de llamp (destrals polides neolítiques). </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6223400,1.5529700 | 379453 | 4608858 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91963-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91963-290-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Prop d’aquest indret el pagès va edificar una barraca d’obra i va destruir un possible fons de cabana. Fitxa 005.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 90106 | Barraca al sud de Briançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-brianco | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta totalment de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb la coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-32 | Vinya del Pere Xic. Est dels Plans de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6224700,1.5763500 | 381401 | 4608840 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90106-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90106-32-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90085 | Aixopluc de la Solana de Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-de-la-solana-de-cal-torra | <p><span><span><span><span><span><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Aixopluc adossat a un mur de feixa de planta rectangular construït amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud-est amb la coberta en volta de canó. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-18 | Solana de Cal Torra. Sud-oest del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6226100,1.5421700 | 378554 | 4608903 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90085-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90085-180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90085-181.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 91964 | Fons de Cabana de Torredenusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-cabana-de-torredenusa | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | 33.000 aC – 5.500 aC | Destruït | <p><span><span><span><span><span><span><span>Jaciment situat prop de la riera de Rubió i de la Font de Torredenuça, en una zona boscosa de pins a uns 50 metres del la Balma Sepulcral de Torredenusa. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>El propietari del terreny va construir en aquest indret una barraca i per aprofitar el terreny va excavar uns 2'5 metres el marge de terra que passa pel costat nord-est de la barraca juntament amb un mur d'obra per a reforçar el terrabuit. De la terra procedent de l’excavació l'equip realitzador de la Carta Arqueològica l'any 1985 va recollir superficialment diversos fragments de sílex que, junt amb els recuperats en el moment de la comunicació de la troballa del jaciment, van ésser estudiats. Durant la visita també es van identificar terres molt </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>cendroses, amb petits carbons, fragments de terra cremada i possiblement també de toves però cap fragment ceràmic. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>A poca distància d’aquest indret hi ha el jaciment de La Balma Sepulcral situada cronològicament entre el Neolític Mig-Recent (3.500-2.500 aC). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs varen apreciar que ja no quedava cap rastre del jaciment destruït al 1981, ni tan sols restes de material arqueològic en superfície. La barraca construïda el 1981 es troba en bon estat però l'espai agrícola que l'envolta ha deixat d'utilitzar-se i és un terreny erm cobert de brossa.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-291 | Boscos darrera Torredenuça. Sud del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Jaciment comunicat als membres del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI) l’any 1981. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6226300,1.5525400 | 379418 | 4608890 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91964-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91964-291-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 006.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 91831 | Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestruch-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Arxiu Episcopal de Vic</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Ca l’Estruch és un mas d’origen baix medieval objecte de reformes i ampliacions principalment en època contemporània. El cos principal està compost a partir de quatre cossos rectangulars que s’han anat adossant a l’edifici primigeni, corresponent al segon cos, el qual des de l’interior s’hi observa l’antic portal d’accés. Els diversos volums compateixen la mateixa coberta, a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, encarada a llevant. Consta de planta baixa, pis o golfes. Al frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc de descàrrega construïts amb maons plans damunt d’una llinda de pedra amb la data gravada de 1920, possiblement fruit d’una de les últimes reformes. El portal es troba franquejat per dues finestres de reduïdes dimensions. A nivell del primer pis s’obren tres finestres, dues de les quals han estat reformades i la central que conserva els elements originals com l’ampit i la llinda de pedra. En aquest mateix nivell hi ha un rellotge de sol circular de ceràmica de finals del segle XX. A nivell de golfes hi ha una sola finestra a la part central. La façana lateral de ponent presenta diverses obertures sense seguir cap alineació i la majoria han estat modificades. Aquesta façana s’hi adossen els antics coberts, actualment emprats per altres usos. En el cas de la façana lateral de llevant s’hi obren poques finestres sense seguir cap composició tot i que una d’elles conserva l’ampit i la llinda de pedra amb clavellinera motllurada. Adossat a aquesta façana hi ha un cos d’una sola planta on hi havia els antics estables i un pati tancat, tipus barri on s’hi accedeix per la façana de migjorn. La façana de tramuntana, correspon una ampliació realitzada a finals del segle XIX. Al frontis s’hi obren dues portes d’accés de llinda de pedra una de les quals té inscrit MAVA 1880 i l’altre 1899. A nivell del primer pis s’hi obren tres finestres simètriques amb llinda i brancals de pedra. Seguint la mateixa alineació, i adossat a la façana de ponent hi ha un volum de planta quadrada amb la coberta a una vessant on a al portal d’accés, de llinda de pedra, hi ha inscrit MARIA VILA 1882. L’interior conserva alguns elements significatius com dues arcades de l’antic celler d’arc apuntat, una menjadora i estructura de pedra que suportava la premsa. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa i ciment i amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locada a mode de cadena cantonera, principal ment els cossos més antics. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Un metres al nord hi ha una edificació, amb mal estat de conservació, format per tres cossos de planta quadrada on hi ha antics cups de vi. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-278 | Turó de l’Estruch. Sud-est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>En els fogatges de l’any 1553 de J.Iglésies apareix citat Salvador Struch. En el llibre de consuetes apareix citat Jaume Estruch, a qui se li diu missa el 10 de gener per haver-la pagat per dir-la tant l’any 1664 i 1665.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En el llistat de recaptació de grans i fruits de la parròquia de Santa Maria de Rubió de l’any 1714 i 1727 aparèixer la masia Estruch. Dins el llistat de matrimonis de la dècada de 1750 apareix Maria Estruch, esposa de Joseph Thomas. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6227000,1.5831400 | 381967 | 4608856 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91831-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91831-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91831-278-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91831-278-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91831-278-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 048.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90104 | Barraca al nord de la Vinya del Pere Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-de-la-vinya-del-pere-xic | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de la coberta malmesa | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. El bancal esquerra de la porta ha estat refet amb maons lligats amb ciment. La coberta és en forma de falsa cúpula amb la part superior malmesa.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-31 | Vinya del Pere Xic. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6227300,1.5745900 | 381255 | 4608871 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90104-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90104-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90104-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 91751 | Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torra-2 | <p><span><span><span><span><span><span><span>Arxiu Episcopal de Vic</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord):Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | Restaurada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Torra es troba situada al sud del Pla de Rubió i a tocar de la carretera BV-1037. És una edificació d’època moderna i consolidada en època contemporània construïda a partir de diferents volums i ampliacions. El cos principal és de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i tres pisos i un petit soterrani amb el celler, on s’hi conserva la boixa i un vaixell amb l’any 1742 gravat. El frontis presenta una composició molt simètrica formada per cinc eixos, amb el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i les finestres amb llinda de pedra. Destaquen les finestres del primer pis, amb ampit i dues d’elles gravades amb l’any 1724 i 1763. Al costat del portal s'hi adossa un pou, que té accés dels del primer pis, construït per Ramon Torra l’ant 1851, tal i com s’indica a la llinda d’una petita obertura situada al nivell més baix. A l’interior en destaca l’entrada, amb volta catalana, i les escales que donen al primer pis que encara es conserven les originals de pedra. La façana de migjorn ha estat restaurada i algunes obertures han estat modificades i afegides, tot i que, també en conserva d’originals. Tot i així, presenta una composició simètrica a partir de tres eixos ben definits. D’aquestes obertures destaca la central de la planta baixa on hi consta JMV 1979 gravat a la llinda; any en que fou reformada per última vegada. Al costat nord-est s’hi adossa un volum, actualment reformat, construït també per RAMON TORRAS l’any 1874 tal i com ho indica a la llinda del portal d’accés. Davant la casa hi ha una patí tancat, tipus barri, amb dues portes d’accés, una a la banda de tramuntana i l’original per la banda de llevant, amb llinda de pedra i amb l’any 1776 gravat. Al cantó de llevant hi ha un antic cobert o magatzem. És tracta d’una edificació absenta de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migjorn amb un gran arc de mig punt per accedir a l’interior. Damunt d’aquest accés hi ha un rellotge de sol realitzat l’any 1981. El parament dels murs és de pedra irregular a excepció de les canonades, que són de pedra ben treballada i col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-269 | Solana de Cal Torra. Sud del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons documentació consultada, la propietat estava en mans de Monserrat Thomasa muller de Jaume Thomas de la Torra l’any 1606 tal i com ho indica una consueta de l’església parroquial de Santa Maria de Rubió. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1628 apareix esmentat Pere Thomas de la Torra en el llistat de recaptacions de la lluminària de la parròquia de Santa Maria de Rubió. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1714 apareix La Torra en un llistat de la parròquia de Santa Maria de Rubió en relació al pagaments de la collita i fruits que proporcionava cada finca. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>En el llibre de censals de l’any 1869 s’hi troba inscrit: “ ... te y poseheix Franch Tomas y are son fill Jaume y net Pere Tomas tot aquell mas vulgarment dit de la Torra de tringuda de cen jornals de llauro... “</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6227400,1.5491700 | 379137 | 4608907 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91751-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91751-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91751-269-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91751-269-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91751-269-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91751-269-6.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-11-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 024.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 91750 | Rellotge de sol de Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-torra | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol vertical situat a la façana de migjorn de l’antic cobert o magatzem de Cal Torra. Es tracta d’una peça rectangular de ciment tintat. A la part superior hi ha el lema VIVES SEMPER VIBAS i l’any 1981. Sota hi ha el gnòmon de vareta simple dins d’un sol des del qual li surten dotze rajos amb els nombres àrabs.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-268 | Cal Torra. Sud del Pla de Rubió | 41.6228000,1.5493700 | 379154 | 4608914 | 1981 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91750-268-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A l’inventari de rellotges de sol esta registrat amb el núm. de referència 1142 | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 90256 | Pont de la Riera de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | Part enderrocada i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span><span>Pont situat a la riera de Rubió cap a Torredenuça. A la banda oest del camí, a la confluència entre la riera de Rubió i la riera de Cal Martí es conserven les restes d’un pont, de reduïdes dimensions, del qual és visible la part superior de l’ull, en arc de mig punt de pedra col·locada a mode de plec de llibre. La resta inferior del pont està completament enterrada per terra i vegetació i la part superior, la zona de la calçada, està completament desapareguda.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-144 | Riera de Rubió. Sud del Pla de Rubió | 41.6230800,1.5519200 | 379367 | 4608941 | 08185 | Rubió | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90256-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90256-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90256-144-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Pontarró de la riera de RubióLa fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 020.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90108 | Barraca dels camps de Briançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-camps-de-brianco | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb pedra i ciment. S’hi accedeix per un portal amb llinda plana de biga de fusta amb els brancals remarcats amb maons orientada al sud-est. La coberta és a una vessant realitzada mitjançant bigues de fusta, llates i rajols. A l’interior es conserven dues menjadores d’obra i dues finestres tipus espitllera. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-33 | Vinya del Pere Xic. Est dels Plans de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6231400,1.5761400 | 381385 | 4608914 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90108-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90108-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90108-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 91832 | Alzina de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lestruch-0 | <p><a>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat.</a></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’alzina de Ca l’Estruch es troba situada a la banda esquerra del camí que mena cap a la finca de Ca l’Estruch, en un petit turó. Junt amb l’alzina hi ha un petit banc de pedra i una pedra de mola emprada com a taula. Es tracta d’una alzina (Quercus ilex) amb un perímetre de 2,52 m. L'alzina és un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-279 | Ca l’Estruch.Sud-est del Pla de Rubió | 41.6231900,1.5826600 | 381928 | 4608911 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91832-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91832-279-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 011.BN de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 90250 | Font de Torredenuça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torredenuca | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>La font de Torredenuça es troba situada a la dreta de la riera de Rubió. Es tracta d’un mur de pedra rejuntada amb argamassa amb un broc metàl·lic per on surt l’aigua. Al costat de la font hi ha una placa de rajols policromes amb el nom de la font. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-138 | Riera de Rubió. Sud del Pla de Rubió | 41.6232400,1.5523300 | 379401 | 4608958 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90250-138-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90250-138-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90250-138-30.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 90248 | Molí i Bassa de Torredenuça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-i-bassa-de-torredenuca | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XV-XVII | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span><span>El molí de Torredenuça, d’origen medieval i reformat en època moderna es troba situat al costa oest del camí que transcorre paral·lel a la riera de Rubió. Actualment del molí només es conserva l’angle de la bassa on hi hauria el cup de pressió. Aquests estan construïts mitjançant grans blocs de pedra amb filades regulars. A la part inferior d’aquest angle s’hi conserva part d’un arrencament d’arc o d’una volta que formaria part del molí. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-136 | Riera de Rubió. Sud del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Molí que va estar en funcionament fins a inicis del segle XX, moment en el qual els molins hidràulics són substituïts per molins fariners industrials, més ràpids i eficients. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6234700,1.5522900 | 379398 | 4608984 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90248-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90248-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90248-136-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 017.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 90243 | Queixals del Mercader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/queixals-del-mercader | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | IV-I aC | Es desconeix. No s'ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span>A la zona anomenada dels Queixals de Cal Mercader, en una indret proper a un esperó de roca, on actualment s’hi practica parapent, s’hi van localitzar les restes d’un taller de sílex paleolític. Es tracta d’una zona on aflora material ceràmic d’època ibèrica i fragments de sílex. Durant la revisió de la Carta Arqueològica l’any 1985 es van localitzar fragments ceràmics d’època ibèrica i 183 fragments de sílex de mala qualitat entre els quals hi havia 5 rascadors, 3 nuclis, 18 ascles, 1 punta, 1 làmina i 1 làmina retocada. </span></span></span></p> | 08185-131 | Queixals del Mercader. Sud-est de Sant Pere d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><span><span>Jaciment descobert l’any 1972 per membres de la secció d’arqueologia del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6236400,1.5980600 | 383212 | 4608940 | 08185 | Rubió | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90243-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90243-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90243-131-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 018.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 81|77 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 90086 | Barraca dels camps de la Solana de Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-camps-de-la-solana-de-cal-torra | <p><span><span><span><span><span><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca adossada a un mur de feixa de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud-est amb la coberta en volta de canó. Conserva una petita part de ràfec de lloses planes a la banda de llevant. Al costat oest del portal d’accés s’hi adossa part d’unes escales que donaven accés a la terrassa superior. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-19 | Solana de Cal Torra. Sud-oest del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6238000,1.5432800 | 378648 | 4609033 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90086-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90086-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90086-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 90112 | Barraca davant de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-davant-de-ca-lestruch | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Li manca la pedra cobertora | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-37 | Turó de Ca l’Estruch. Est dels Plans de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6239100,1.5825600 | 381921 | 4608991 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90112-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90112-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90112-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90166 | Barraca dels Plans d'Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-plans-dardesa-0 | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petits enderrocs | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. A l’interior, a la banda esquerra de l’entrada hi ha una xemeneia. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-67 | Plans d’Ardesa. Sud del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></a></span></span></span></span></span></p> | 41.6239300,1.5642600 | 380396 | 4609018 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90166-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90166-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90166-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 91874 | Trull de Cal Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-cal-vives | XIX | Li manca la tremuja i la premsa | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El trull de Cal Vives es troba situat al costat est de la casa. Es tracta d’una habitació de planta quadrada amb l’accés a migjorn. Al costat de l’accés hi ha l’espai que ocupava l’antiga premsa d’oli, amb el brancals de pedra i la llinda de fusta any l’any 1818 incís. La llinda és perforada pel cargol, aquest de fusta, que premsava els esportins. Davant s’hi conserva la pica de pedra on s’hi dipositava l’oli. A l’interior de l’estança s’hi conserva el trull, mogut a sang. </span><span lang='CA'><span><span><span>El trull era l'espai on es xafaven les olives i s'obtenia la pasta d'oliva per després col·locar-la a la premsa. Conserva la sotamola, el rutló i l’arbre de fusta. En un dels angles de l’estança es conserva una petita menjadora per l’animal que feia funcionar el trull. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-289 | Cal Vives. Est del Pla de Rubió | 41.6242200,1.5900200 | 382543 | 4609015 | 1818 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91874-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91874-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91874-289-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 91833 | Cal Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vives | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VIVES VIDA, JM. (1985): Els vives de Rubió. Igualada </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Vives és un mas d’origen baix medieval consolidat en època moderna i contemporània que ha estat modificat i ampliat amb diversos volums al llarg dels segles. El cos principal és una edificació de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis no presenta una composició simètrica, sinó que actualment és fruit de les necessitats de cada moment. A nivell de planta baixa s’hi obre el portal d’accés d’arc rebaixat. A nivell del primer pis hi ha una finestra i dos balcons amb barana de ferro i a nivell de golfes cinc finestres d’arc de mig punt de reduïdes dimensions que inicialment anaven agrupades amb grups de dos. Per la façana de ponent s’hi adossa un cos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquest cos, actualment reformat, antigament era la zona del corral i l’estable. Posteriorment, es va construir un cos de planta rectangular adossat a la façana de llevant que delimitava un pati tancat o barri. L’accés al barri era mitjançant un portal d’arc de mig punt adovellat. La planta baixa d’aquest nou volum albergava el trull d’oli. Actualment, el pati tancat ha estat modificat i ampliat, atès que a dia d’avui, a l’extrem sud s’hi localitzen dos cups de vi de planta quadrada i l’espai de l’antiga premsa, inicialment situat a l’exterior del barri. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb ciment i amb les parets exterior arrebossades. Els murs s’assenten directament damunt la roca natural. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-280 | Costa de Cal Vives. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’actual mas Vives inicialment era el mas d’Ardesa, documentat des del segle XV. El primer propietari que es coneix del mas és Pere Joan Parera, el qual l’any 1500 ja era propietari del mas. Els primers anys del segle XVII Joan Vives Gavarró, provinent del les Pujades d’Òdena, i Marianna Bisbal, besnéta dels primers propietaris documentats , s’instal·laren al mas Adesa. A partir d’aquí el mas seguir en propietat de la família Vives. Dels descendents i propietaris del mas en destaca Ramon Vives Queralt (1813-1891) que fou Batlle de Rubió durant el temps dels bandolers Marimon i Casulleres.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6242300,1.5898900 | 382532 | 4609017 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91833-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91833-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91833-280-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91833-280-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 90087 | Barraca de la Solana de Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-solana-de-cal-torra-1 | <p><span><span><span><span><span><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | La part posterior de la volta està enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca adossada a un mur de feixa de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat a l’est amb la coberta en volta de canó. Conserva part del ràfec construït amb lloses planes. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-20 | Solana de Cal Torra. Sud-oest del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6246800,1.5424000 | 378577 | 4609132 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90087-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90087-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90087-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90199 | Safareig de Can Codinelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-codinelles | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Safareig situat prop de la finca de Can Codinelles d’època contemporània. Correspon a una construcció de planta trapezoïdal realitzat amb pedra i lliscat amb ciment per l’interior. Damunt les parets conserva les pedres de rentar. L’entrada d’aigua és mitjançant una boca de mina situada a la paret nord-oest. A la paret sud hi ha una pica de pedra per on sortia l’aigua del safareig emprada per regar els horts més propers. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-96 | Cal Codinelles. Pla de Rubió | 41.6246800,1.5553300 | 379654 | 4609114 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90199-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90199-96-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 90228 | Fita dels tres termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes-6 | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Prisma de planta triangular situat al camí de la Serra Morena on conflueixen els termes de Rubió, Copons i Jorba. A cada cara del prima hi ha una inicial que fa referència a un dels tres termes: R (Rubió), C (Copons) i J (Jorba). </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-116 | Camí de Serra Morena. | 41.6248000,1.5379100 | 378203 | 4609152 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90228-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90228-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90228-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Administratiu | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 90231 | Mas de la Plaça de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-placa-de-les-bruixes | XIX | Coberta i parts interiors enderrocades | <p><span><span><span><span><span><span><span>Mas de planta irregular situat a la Plaça de les Bruixes. Correspon a una edificació de planta baixa i pis que conserva diverses parets interiors que compartimentaven l’espai. L’accés s’ubicava a la façana de de migdia . Adossat a la façana de tramuntana hi ha les restes d’un cup de vi, de planta quadrada, que ha perdut tots els cairons vidrats interiors. L’accés al cup es duia a terme per la façana de llevant. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-119 | Plaça de les Bruixes. Est del Pla de Rubió. | 41.6250700,1.5975900 | 383175 | 4609099 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90231-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90231-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90231-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 90114 | Barraca al turó de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-turo-de-ca-lestruch | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal orientat al sud-est amb la coberta en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-39 | Turó de Ca l’Estruch. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6254200,1.5814500 | 381831 | 4609160 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90114-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90114-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90114-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90302 | Briançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brianco | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Briançó és un mas situat a peu del camí que mena cap a l’església de Sant Pere d’Ardesa. Es tracta d’una edificació formada a partir de diversos cossos annexes amb un pati central tancat perimetralment. Consta d’un cos central de planta rectangular amb la coberta a dues aigües. Consta de planta baixa i pis. A la façana est s’hi obre un portal amb llinda de pedra. A la façana de migjorn s’hi obren diversos finestrals a nivell del primer pis i alguna finestra a nivell de planta baixa. A la façana de tramuntana, a la banda esquerra s’hi adossa un cos, tipus porxo, de planta quadrangular amb un gran arc rebaixat construït amb maons col·locats a mode de sardinell amb un pilar central que protegeix l’entrada a una estança dividida en dos espais a partir d’un mur amb dos grans arcs de mig punt construïts amb pedra. Al sector sud del patí central o barri, hi ha petits volums annexes corresponen a les corralines i magatzem de gra.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-190 | Plans d’Ardesa. Est del Pla de Rubió | 41.6255100,1.5728600 | 381116 | 4609182 | 08185 | Rubió | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90302-190-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90302-190-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90302-190-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90302-190-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 90306 | Escola del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-del-bosc | <p><span><span><span><span><span><span><span>Fulletó Rubió, paradís rural. Tradició i innovació. Per un futur més sostenible. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>L’escola del bosc és una construcció situada al nucli del Pla de Rubió. Fou construïda l’any 1931 tal i com s’indica a la façana principal. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Al frontis s’hi obre la porta d’accés i sis finestres, dues al costat dret i sis al costat esquerre. Totes elles estan emmarcades amb un rectangle decorats amb còdols. Damunt la porta d’accés hi ha inscrit l’any 1931, una placa metàl·lica amb l’escut de Rubió i a la part superior la decoració amb còdols i maons. A la façana de tramuntana s’hi obren tres finestres i una porta d’accés franquejada per dues petites finestres, tipus espitllera. En aquest cas, les obertures també estan emmarcades amb un marc de ciment sense decoració interior. Posteriorment, s’hi va afegir un cos a ponent, amb una finestra i una porta a la façana de migjorn i una sola finestra a la façana de tramuntana. Arquitectònicament, varia l’acabat dels murs, que en aquest cas està arrebossat i pintat de veig a diferencia del cos original que es de pedra vista amb filades irregular. Les obertures segueix el mateix estil i decoració arquitectònica. L’interior està compartimentat amb tres grans sales, una d’elles la cuina. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-194 | Nucli del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>A inicis del segle XX, la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923)va iniciar una tasca de creació d’escoles a les àrees rurals, que es va reprendre amb l’arribada de la Segons República i al creació de la Generalitat de Catalunya (1931). Tot i que Rubió comptava amb una escola al nucli del Castell de Rubió, actual ajuntament, s’hi va adherir amb la construcció d’una escola l’any 1931 a la zona del Pla de Rubió, més accessible per bona part de les masies del terme. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6255900,1.5517500 | 379357 | 4609220 | 1931 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90306-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90306-194-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 91977 | Local Social | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-social-0 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El Local Social es troba situat al nucli del Pla de Rubió. Es tracta d’un edifici construït a la dècada de 1930 i finançat pel propi veïnat del Pla de Rubió. Correspon a una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. L’edifici està format pel cos principal i dos cossos més annexes per la banda de tramuntana a diverses alçades. El cos més alt, de planta baixa i pis, acull el bar a la planta baixa i una zona d’habitatge a nivell del primer pis. El volum annex a tramuntana correspon a la sala d’actes cobert per una gran encavallada de fusta amb el paviment de rajoles hidràuliques original. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Al frontis s’hi obren cinc portes d’arc pla i dues finestres a nivell de planta baixa i tres finestres a nivell del primer pis. El parament dels murs està arrebossat i tintat de tonalitat grisa. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-302 | Nucli del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’edifici fou edificat a inicis de la dècada de 1930 moment en que les àrees rurals començaven a posicionar-se entre els bàndols conservadors i republicans. Inicialment el local social d’esquerres es trobava situat a Ca l’Elies fins que l’any 1935 van inaugurar l’edifici” Centro Recreativo del Pla de Rubió” al centre del nucli del Pla de Rubió. Finalitzada la Guerra Civil el local va quedar confiscat i sota la propietat de l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6256000,1.5509300 | 379289 | 4609222 | 1930 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91977-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91977-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91977-302-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91977-302-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 016.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 91978 | Casa Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tomas-0 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord):Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | Restaurada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Casa Tomàs, actualment convertida en allotjament rural es troba situada al nucli del Pla de Rubió i està formada a partir de diversos cossos annexes. El cos principal és una estructura de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i diverses plantes intermèdies, degut a la funció actual de la casa. Al frontis s’hi obre el portal d’accés de llinda de fusta amb l’any 1718 gravat, malgrat que és una reforma de l’antic portal adovellat. S’hi accedeix per una graonada de maons de nova construcció. A nivell de plantes s’hi obren tres finestres i una balconada amb barana de barres de ferro. Totes les obertures estan emmarcades amb un marc rectangular d’argamassa. La façana de migjorn presenta cinc obertures amb les mateixes característiques constructives. A la façana de ponent s’hi adossa un volum format per un porxo de dos arcs de pedra a nivell de planta baixa cobert per una planta pis. Davant la façana hi ha diversos elements de pagès, fora del seu lloc original, com una premsa o un corró.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-303 | Carrer de Cal Cintet. Nucli del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Casa Tomàs format part d’un conjunt de cases situades a la banda nord del nucli del Pla de Rubió. Originalment Casa Tomàs i Cal Cintet formaven part d’un únic habitatge i propietat, malgrat que actualment es troben repartides entre diferents propietaris. Segons la documentació l’any 1590 figura Josep Thomas, un dels tres jurats del lloc de Rubió. En un llistat de recaptació de gra de Santa Maria de Rubió de l’any 1714 hi figura Isidro Thomas i segons un document de l’any 1753 Josep Thomas va contraure matrimoni amb Maria Estruch a la capella de Sant Tiberi del Pla de Rubió. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6256000,1.5509300 | 379289 | 4609222 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91978-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91978-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91978-303-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91978-303-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 021.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 92016 | Can Codinelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codinelles | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>Arxiu Episcopal de Vic</span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Codinelles es troba situat al peu del camí de Sant Pere d’Ardesa. Està format per la casa principal i diversos annexes en forma de L i finalment un cos annexa a la façana nord-oest construït a inicis del segle XX. El cos primigeni presenta una planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, encarada a l’est, tot i que originalment s’accedia per una porta encarada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis original, situat a migjorn, conserva la porta primigènia, amb llinda de fusta i diverses obertures a nivell de pis i golfes, totes d’arc pla. Actualment s’accedeix per la façana de tramuntana mitjançant una portal d’arc pla amb llinda de fusta que dona accés directament al primer pis. Aquesta entrada està protegida per un porxo construït posteriorment. Davant la casa i annexa a la façana de llevant s’hi adossen diversos coberts i porxos en forma de L. En aquests s’hi documenta una zona destinada a resguardar els cups de vi i una premsa, ambdós en ús, un safareig i una antiga sínia de sang i un pou d’aigua. Davant l’antiga casa i la construïda al segle XX adossada a la façana nord-oest actualment hi ha una pati tancat amb porta metàl·lica. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-313 | Est del nucli del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>A la recaptació de la lluminària de 1628 s’esmenta Bernat Bertran de Codinellas. En la recaptació de gra de l’any 1711 per part de la parròquia de Santa Maria de Rubió també s’esmenta la quantitat que havia de donar el mas Cudinelles. En un llistat de maos de l’any 1752-1755 apareix el mas Codinellas amb Rosa Solà i Thomàs com a propietària i Ramon Solà com usufructuari. En un llistat de renda de masos de l’any 1869 apareix Jaume Struch, hereu del de Codinelles que té i posseeix el mas anomenat mas Muset. En aquest mateix llistat, quan parla de La Sala esmenta l’existència de l’antic mas de Codinelles de vall: “Matia Puiggros del mas de la Sala te y posseix en lo terme de Rubió aquell mas vulgarment dit de la Sala juntament ab altre mas dit Bernades y antigament se deya Codinellas de vall... “</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6256800,1.5579500 | 379874 | 4609222 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92016-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92016-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92016-313-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92016-313-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 023.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90282 | Teuleria de la Riera d’Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-riera-dardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Part enderrocada i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>La teuleria de la riera d’Ardesa es troba situada a peu del camí de Sant Pere d’Ardesa i molt a prop de Cal Vives. Es tracta d’una construcció de planta quadrada, d’aproximadament 4 x 4 m. Es conserva la totalitat de la façana, orientada a llevant, formada per dos arcs concèntrics d’arc de mig punt amb les pedres col·locades a mode de plec de llibre que protegeixen les dues boques que donen accés a la cambra de foc. Les boques són construïdes per dos arcs de mig punt amb maons col·locats a mode de sardinell per l’interior i cobertes per un mur de pedra. Al damunt es conserva la cambra de cocció, amb les parets recremades de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-170 | Riera d’Ardesa. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Situada a prop del camí que porta al mas de Cal Vives. </span><span><span><span><span>Antigament alguns masos comptaven amb teuleria pròpia situada a poca distància per ampliar o arranjar les edificacions existents. Alhora aquestes també bastien altres masies de l’entorn. Aquest tipus d’activitat constituïa una font d’ingressos complementària pel mas. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6257400,1.5888600 | 382449 | 4609186 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90282-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90282-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90282-170-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90282-170-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 043.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 90091 | Barraca a l'est de Briançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-lest-de-brianco | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Tot cobert de vegetació. No es pot accedir a l’interior | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est. La coberta és en forma de falsa cúpula i conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-23 | Zona del Turó de Ca l’Estruch. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6257500,1.5771800 | 381476 | 4609203 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90091-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90091-23-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90239 | Estació romana del Pla de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-romana-del-pla-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>DE CASTRO, O. “Memòria de la intervenció arqueològica al Pla de Rubió, Carrer Escoles. Mur de Contenció. Rubió, Anoia”. Actium. Alella, octubre‐novembre de 2016, inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT, J. “Memòria de la intervenció arqueològica al Pla de Rubió. Nou vial UA1. Rubió, Anoia. Del 18 al 29 de setembre de 2017”. Alella, desembre de 2017. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GEA, M; DE CASTRO, O. “Memòria de la intervenció arqueològica al Pla de Rubió. Xarxa de col·lectors. Fase II. Rubió, l’Anoia. Juny-agost de 2015.”. Actium, Alella, setembre 2015,</span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>NADAL, E. “Memòria de la intervenció arqueològica al Pla de Rubió. Carrer de les Escoles. Porxo. Rubió, l’Anoia. Del 24 al 28 d’abril de 2017”. Alella, abril de 2017. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | IV-X | <p><span><span><span><span><span><span><span>El jaciment anomenat de l’Estació romana es troba situat al Pla de Rubió. Les diverses intervencions arqueològiques realitzades arran de diferents obres de millores del nucli del Pla de Rubió van permetre localitzar diverses restes arqueològiques com part d’una necròpolis ubicada a l’est de Cal Tomàs amb una cronologia d’entre el segle IV -V dC. Treballs realitzat l’any 2005 van permetre localitzar divers estructures que corresponien a l’àrea de treball d’una possible vil·la romana (fons de dolies, fosses, estructures de combustió, murs) i un total de 12 sitges. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’any 2015 es va realitzar una nova intervenció sota el carrer de les Escoles que va posar al descobert part d’un forn de tègula i trams de murs. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-127 | Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>El jaciment fou descobert l’any 1972 per membres de la secció d’arqueològia del Centre d’Estudis Comarcals de l’Anoia. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Durant la revisió de la Carta Arqueològica l’any 1991 es va observar la presència d’abundant ceràmica dispersa a l’entorn del Local Social del Pla i de la carretera BV-1037.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6258100,1.5511600 | 379309 | 4609245 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90239-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90239-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90239-127-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 004.BAP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc