Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91981 | Cisterna i dipòsit dels camps de Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-i-diposit-dels-camps-de-cal-cinto | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>ARNAU, M; GARCÍA V. (2015): Aljubs, cisternes, safareigs de vinya. Patrimoni rural oblidat de les vinyes del Maresme (II) a Fonts 6. Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Pica i cistena malmeses. No té funcionalitat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cisterna de recollida d’aigües situada al centre d’un camps de conreu de Cal Cinto. És una estructura de planta rectangular retallada al subsòl i revestida a l’interior amb ciment llis amb la coberta de colles de pedra. A la banda esquerra hi ha un dipòsit de maons on s’hi duia a terme la barreja d’aigua al el sulfat de coure i la calç. Damunt hi ha una pica de pedra amb un orifici per buidar la pica. </span><span><span><span><span>Aquesta solució calia preparar-la a peu de vinya per aplicar-la de seguida i no perdre les seves propietats. Per aquest motiu, era necessari disposar d’aigua a prop dels dipòsits on es realitzava la barreja. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-306 | Camps de Cal Cinto. Nord-est de Sant Martí de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Espai destinat a la fer barreja entre el sulfat de coure la calç apagada, barreja anomenada </span><span><span><span><span>el brou bordelès pel tractament del míldiu per la vinya. La solució fou descoberta a base de sulfat de coure i calç apagada fou descoberta entorn l’any 1880 a França pel químic Ulysse Gayon i pel botànic Alexis Millardet. L’any 1885 es va començar a utilitzar a les vinyes del Chateau Dauzac i seguidament a totes les vinyes franceses. Als darrers anys del segle XIX i inicis del segle XX s’implementà a Catalunya. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6932100,1.6114100 | 384448 | 4616646 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91981-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91981-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91981-306-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90294 | Ca l’Ibanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-libanyes | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Ca l’Ibanyes és un antic mas, actualment en estat ruïnós, situat al nord-est de Sant Martí de Maçana. Malgrat el seu estat, es pot observar la planta general. Es tracta d’un edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. El frontis conserva el portal d’accés de llinda de fusta i part d’un brancal de finestra, situada al damunt del portal d’accés, de pedra ben escairada amb festejador per l’interior. L’interior de l’habitatge estava compartimentat en diverses estances tal i com ho evidencien les restes conservades dels murs interiors. Annex a la façana nord hi ha l’espai dels corrals. Es tracta d’un edifici de reduïdes dimensions, de planta quadrada amb l’accés per llevant. A pocs metres vers als sud hi ha l’antiga pallissa, la qual conserva un dels pilar centrals i la zona de l’era. El parament dels murs és de pedra irregular, amb filades lleugerament regulars rejuntades amb argamassa. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-182 | Camps de l’Ibanyes. Nord-est de Maçana | 41.6916400,1.6093600 | 384275 | 4616474 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90294-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90294-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90294-182-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90294-182-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90294-182-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 91982 | Pou de Ca l’Ibanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-libanyes | XIX-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>El pou de Ca l’Ibanyes es troba situat a peu de camí, al costat de l’antic mas de Ca l’Ibanyes. És una construcció excavada al subsòl, de planta circular i revestit interiorment amb pedra i argamassa. La part superior està construïda amb pedra i argamassa amb la coberta plana amb la boca d’accés orientada a llevant.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-307 | Camps de l’Ibanyes. Nord-est de Maçana | 41.6912300,1.6096400 | 384297 | 4616429 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91982-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91982-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91982-307-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91982-307-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 91730 | Cup de davant Ca l’Oliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-davant-ca-loliba | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Cup de vi actualment situat entre dos camps de conreu prop de Ca l’Oliba. Correspon a una construcció de planta quadrada realitzada amb pedra irregular rejuntada amb morter i amb les cantonades de pedra col·locades a mode de cadena cantonera. Aquesta construcció encercla el cup, de planta circular que conserva els cairons interiors de revestiment. L’accés al cup es troba situat a la façana de de migjorn. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-259 | Boscos de l’Ivanyez. Est de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XIV ja es comencen a documentar les primeres tines o cups de fusta relacionats amb els masos d’època medieval; esmentades en inventari de masos del segle XIV i XV però també en pintures. A mitjans del segle XVI ja apareixen les primeres tines de pedra situades a l’interior de les masies, construccions que tindran un gran auge a partir del segle XVII. A partir del segle XVIII i sobretot al segle XIX, en algunes poblacions aquestes edificacions es construiran enmig de les vinyes per tal d’abaratir els costos de transport de la verema des de la vinya fins els masos, en molts casos situades en llocs de difícil accés. D’altra banda, l’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant el nombre de construccions aïllades de tines i barraques de pedra seca. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6881900,1.6155900 | 384787 | 4616083 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91730-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91730-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91730-259-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91730-259-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90261 | Cal Ton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton-1 | XIX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Ton es tracta d’un mas edificat al segle XIX segons consta a la llinda del portal d’accés. El cos principal es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la façana principal orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. A l’interior es conserva un mur que dividia l’edifici amb dues grans estances. El frontis hi ha el portal d’accés d’arc pla amb una inscripció a la llinda on s’hi pot llegir: TON FONTANE 18--, tot i que presenta un desgast elevat. Damunt el portal hi hauria hagut una finestra de la qual en resta el brancal esquerre. Al costat dret de la porta hi ha una petita finestra d’arc pla. A l’interior es conserva el forn de pa, situat a la façana de llevant i unes escales de pedra, adossades a la façana de ponent, que donaven accés al primer pis. A la façana de ponent s’hi obra una petita finestra d’arc pla a la planta baixa i una finestra amb ampit de pedra a nivell del primer pis. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A la banda de ponent, hi ha un conjunt de cossos adossats amb la coberta a una vessant i de dues planes que correspondrien a la zona dels corals i pallissa. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-149 | Feixes de Cal Roig. Sud-oest de Sant Martí de Maçana | 41.6876000,1.6080700 | 384160 | 4616028 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90261-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90261-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90261-149-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90261-149-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90261-149-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 91741 | Cal Seuba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-seuba-0 | <p>Arxiu Episcopal de Vic</p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>El mas de Cal Seuba és una masia d’època moderna que ha estat modificada i ampliada ja des d’antic. El cos original, tot i que modificat volumètricament des d’antic, és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. Al frontis s’hi obre un portal d’accés de llinda de pedra amb la inscripció MAS DE BAIX 1770 GIBERT. A l’alçada dels tres nivells s’hi obren diverses finestres, que a excepció de les finestres de les golfes, conserven la llinda de pedra, algunes amb un petit arc conopial i ampit. Adossat aquesta façana, per l’extrem sud-est s’hi afegir un volum de planta quadrangular amb la coberta a una vessant amb pendent vers a llevant, que tapia la porta d’accés original. Aquest cos tanca la zona d’accés i crea un petit pati tancat tipus barri. Consta d’una planta baixa compartimentada amb dos espais amb coberta en volta de canó de pedra; un que actua com a passadís per accedir a l’interior del pati des de l’exterior i el segon espai destinat antigament a la producció de vi. Damunt aquest volum hi ha un porxo des del qual s’hi accedeix pel primer pis. A la façana nord es on s’hi obre la porta del barri. Aquesta és amb brancals de pedra i d’arc pla de maons. Al costat hi té un arc de mig punt tapiat i a la part superior una finestra de llinda plana. La façana nord del cos primigeni en destaca una finestra tapiada de llinda plana amb ampit i la llinda d’una segona finestra a nivell del primer pis amb la inscripció 1653 IOAN JHS SELVA. El actuals propietaris van obrir una porta d’arc de mig punt adovellada a la façana sud, amb la inscripció JD 1995. Al cantó de ponent hi ha les restes de l’antic pati i corral de les ovelles i la pallissa. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-267 | Camps de Cal Seuba. Nord de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>El nom de Selva apareix en el llista de la col·lecta de fruits i gra de la parròquia de Santa Maria de Rubió de l’any 1714 i novament apareix en el mateix llistat de l’any 1724. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Amb un llistat de 1869 de l’església de Santa Maria de Rubió que han de pagar per les misses dites apareix el mas Seuba, dit anteriorment Mas Gra. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6874600,1.5451000 | 378919 | 4616099 | 1653 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91741-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91741-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91741-267-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91741-267-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91741-267-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90251 | Cementiri de Sant Martí de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-marti-de-macana | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>DALMAU, E. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. Patrimoni arquitectònic català. Lliçà de Vall. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GAVÍN, JM. (1988): Inventari d’esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>El cementiri de Rubió es troba situat a llevant de l’església de Sant Martí de Maçana, damunt un turó al nord-est de terme de Rubió. Correspon a un edifici de planta rectangular amb l’accés situat a migdia mitjançant un portal d’arc rebaixat i varis graons que salven el desnivell del terreny. Damunt el portal hi ha una creu llatina de pedra amb la data 18--. A l’interior hi ha una creu llatina metàl·lica damunt d’un basament cilíndric de pedra i dues galeries porxades, una situada a tramuntana i l’altra a llevant. Ambdós porxos estan realitzats amb columnes d’obra que sostenen la coberta que reguarda tres nivells de nínxols. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-139 | Sant Martí Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>El lloc de Maçana apareix documentat entorn l’any 990 en una sentència judicial presidida pel compte Ramon Borrell, en la qual es dicta que Aeci té que cedir al seu germà Guitard, una alou situada a l’extrem de Grevalosa, a la vall de Cantallops, que afronta amb Maçana. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XI ja s’hi documenta el castell de Maçana, pertanyent al comtat de Manresa i del qual a dia d’avui no en resta cap vestigi. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1365 el terme de Maçana comptava mb 67 focs, distribuïts entre els masos dispersos que configuraven el terme. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>La parròquia de Maçana apareix citada en els llistat parroquials del Bisbat de Vic de l’any 1025 i 1050. Segons dades parroquials antigament aquesta església tenia l’advocació de Sant Iscle i tenia com a sufragània l’església del Grauet, actualment del terme d’Aguilar de Segarra. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1840 el terme de Maçana va quedar integrat dins el municipi de Rubió. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6871700,1.6036400 | 383791 | 4615986 | 18-- | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90251-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90251-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90251-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 005.CA del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 90278 | Molí fariner de Sant Martí de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-fariner-de-sant-marti-de-macana | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord):Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVI -XVII | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span><span>El molí de Sant Martí de Maçana, d’època moderna, malgrat que podria tenir l’origen medieval, es troba situat a tocar de la riera de Maçana. Actualment el molí es conserven els murs de la bassa, realitzat amb grans blocs de pedra ben escairada i col·locats de manera regular i el pou de pressió de forma cònica i construït amb grans blocs de pedra molt ben treballats. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-166 | Boscos de Cal Roig. Sud de Maçana. | 41.6870900,1.5999400 | 383483 | 4615982 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90278-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90278-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90278-166-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 028.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 91729 | Ca l’Oliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliba | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Ca l’Oliba és una edificació de finals del segle XIX formada a per diversos volums. El cos principal es va edificar en dues fases a partir de dos cossos annexos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Els dos cossos tenien accessos independents i ambdós s’han mantingut. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migjorn, presenta una composició molt simètrica formada a partir de tres eixos. A la part central s’hi obre el portal d’accés de llinda plana de pedra amb la inscripció FCO OLIBA 1880 flanquejada per dues finestres, una de les quals fou modificada. A nivell del primer pis s’hi obren tres finestres amb llinda de pedra i ampit. La façana posterior conserva l’accés i dues finestres a nivell del primer pis amb llinda de pedra i ampit. Aquesta dona accés a la zona de l’era. Al costat de ponent hi ha l’edifici que acollia el cup de vi, de planta quadrangular i el qual encara conserva els cairons interiors. A poca distància d’aquest hi ha l’estable, de dues plantes. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües construït l’any 1882, segons indica la data de la llinda del portal d’accés, però modificat l’any 1936, tal i com s’indica a la façana posterior, amb l’obertura d’una segona porta a nivell de pis. Al costat d’aquest hi ha un tercer volum de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana i amb un pilar central de pedra a l’interior. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Al costat de llevant del cos principal en destaca una edificació de planta rectangular amb la coberta a una vessant de tres plantes que correspon a les antigues conilleres. D’aquest en destaca la façana de migjorn amb la repetició de les obertures d’arc de mig punt a cada planta.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-258 | Boscos de l’Ivanyez. Est de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segon l’actual propietari, la finca de Ca l’Oliba era un antic cens de de Ca l’Ivanyez. El cens era un “contracte” entre el censatari i la propietat en el qual la propietat li cedia un tros de terra per treballar i poder-hi edificar un habitatge a canvi de pagar-li anualment una part del rendiment. Actualment, aquest cens està redimit, malgrat no s'ha pogut contrastar documentalment.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6870600,1.6165300 | 384863 | 4615956 | 1880 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91729-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91729-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91729-258-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91729-258-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91729-258-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91729-258-6.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 041.EA de l'esborrany del la Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 90246 | Castell de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-macana | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | X | Es desconeix si existeixen restes al subsòl | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El turó on actualment s’ubica l’església de Sant Martí de Maçana s’hi localitzaria el castell termenat de Maçana, del qual no en resten estructures, les quals han estat destruïdes per remodelacions posteriors, malgrat que en el subsòl poden quedar vestigis. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-134 | Sant Martí Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>El lloc de Maçana apareix documentat entorn l’any 990 en una sentència judicial presidida pel compte Ramon Borrell, en la qual es dicta que Aeci té que cedir al seu germà Guitard, una alou situada a l’extrem de Grevalosa, a la vall de Cantallops, que afronta amb Maçana. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XI ja s’hi documenta el castell de Maçana, pertanyent al comtat de Manresa i del qual a dia d’avui no en resta cap vestigi. Segons la documentació entorn l’any 1020 en aquest indret s’hi va edificar un castell termenat. L’any 1032 el levita Guillem d’Oló, qui per encàrrec del Bisbat de Vic va construir el castell de Rubió, en el seu testament deixa a un dels seus fills el castell de Maçana (Mazana). </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6870200,1.6035000 | 383779 | 4615969 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 008.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 90249 | Església de Sant Martí de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-macana | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>DALMAU, E. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. Patrimoni arquitectònic català. Lliçà de Vall. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GAVÍN, JM. (1988): Inventari d’esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XII-XVIII | L’any 1736 l’església fou reconstruïda i ampliada.L’any 2016 es van iniciar els treballs de rehabilitació de l’interior de l’església. | <p><span><span><span><span><span><span>L’església de Sant Martí de Maçana es troba situada en un petit turó a l’extrem nord-est del terme de Rubió. Té el seu origen en època medieval malgrat que al segle XVIII fou quasi reformada en la seva totalitat. L’edifici presenta una planta de creu llatina amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant, per l’exterior. Per l’interior es tracta d’una coberta en volta de canó de pedra. Al frontis s’hi obre el portal d’accés de llinda plana de pedra i un òcul a la part superior envoltat per un arc de maons. Al costat esquerre, a principis del segle XX, s’hi adossa un campanar, tipus torre, obert amb quatre finestres d’arc apuntat on s’hi ubiquen les campanes. El campanar està coronat amb un fris de maons i un terrat amb barana metàl·lica reforçada per quatre pilars quadrats, un per cada angle. A l’interior hi ha la zona del presbiteri amb un altar de pedra i una porta al costat de migdia que dona accés a la sagristia. A la zona del creuer hi ha les dues capelles laterals, més baixes i cobertes amb volta de pedra lleugerament apuntada. A l’extrem oposat del presbiteri, damunt la zona d’accés, hi ha el cor. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-137 | Sant Martí Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>El lloc de Maçana apareix documentat entorn l’any 990 en una sentència judicial presidida pel compte Ramon Borrell, en la qual es dicta que Aeci té que cedir al seu germà Guitard, una alou situada a l’extrem de Grevalosa, a la vall de Cantallops, que afronta amb Maçana. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XI ja s’hi documenta el castell de Maçana, pertanyent al comtat de Manresa i del qual a dia d’avui no en resta cap vestigi. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1365 el terme de Maçana comptava mb 67 focs, distribuïts entre els masos dispersos que configuraven el terme. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>La parròquia de Maçana pròpiament apareix citada en els llistats parroquials del Bisbat de Vic de l’any 1025 i 1050. Segons dades parroquials, antigament aquesta església tenia l’advocació de Sant Iscle i tenia com a sufragània l’església del Grauet, actualment del terme d’Aguilar de Segarra. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1840 el terme de Maçana va quedar integrat dins el municipi de Rubió. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6870200,1.6035000 | 383779 | 4615969 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90249-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90249-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90249-137-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90249-137-4.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 026.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 90253 | Pica Baptismal de Sant Martí de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-marti-de-macana | XVIII | <p><span><span><span><span><span><span>Pica baptismal situada a l’interior de l’església de Sant Martí de Maçana. Pica en forma semiesfèrica decorada amb gallons. La part superior està delimitada per dos cercles concèntrics. La pica s’assenta damunt d’un fust llis. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-141 | Església de Sant Martí Maçana | 41.6870200,1.6035000 | 383779 | 4615969 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90253-141-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 90254 | Pica Baptismal de Sant Martí de Maçana 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-marti-de-macana-2 | XVIII | <p><span><span><span><span><span><span>Pica baptismal situada a l’interior de l’església de Sant Martí de Maçana. Pica en forma semiesfèrica decorada amb gallons a la part inferior i amb dues bandes superiors separades per cercles que l’envolten. La pica s’assenta damunt d’un fust motllurat amb cercles concèntrics. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-142 | Església de Sant Martí Maçana | 41.6870200,1.6035000 | 383779 | 4615969 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90254-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90254-142-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 90046 | Festa Major de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-macana | XX | <p><span><span><span><span><span><span>La Festa Major de Maçana es celebra el cap de setmana més proper a Sant Marc (25 d’abril), ja que és en honor a Sant Marc. El dissabte a la nit hi ha ball a una sala de Ca l’Escolà i el diumenge es celebra la missa solemne a l’església de Sant Martí de Maçana on es beneeixen els panets que posteriorment es reparteixen entre els assistents. Després de la missa, a l’exterior es fa un refrigeri. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-5 | Maçana | 41.6869600,1.6035800 | 383785 | 4615963 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90046-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90046-img-20170618-wa0016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90046-img-20181112-wa0006.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Antigament, cada any una casa diferent del nucli de Maçana paga els pans que es repartien el dia de la celebració. Actualment els pans els compra l’ajuntament i els reparteix, cada any, una casa diferent de Maçanes. Altres noms: Festa de la Primavera de Maçana | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 90050 | Festa de Sant Martí de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-marti-de-macana | XX | <p><span><span><span><span><span><span>La Festa Major de Sant Martí de Maçana es celebra el cap de setmana més proper a Sant Martí (11 de novembre). El dissabte es fa ball i el diumenge es celebra la missa solemne a l’església de Sant Martí de Maçana. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-9 | Maçana | 41.6869600,1.6035800 | 383785 | 4615963 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90050-img-20191109-wa0005.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Festa Major de la Tardor | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 91825 | Rectoria de Sant Martí de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-marti-de-macana | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>DALMAU, E. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. Patrimoni arquitectònic català. Lliçà de Vall. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GAVÍN, JM. (1988): Inventari d’esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span><span>La rectoria de Sant Martí de Maçana es troba annexionada a la façana de ponent de l’església. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, encarada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. A la façana principal s’hi obre el portal d’arc pla amb llinda de fusta i brancals de pedra i al damunt una gran finestra amb llinda de fusta. A la banda dreta, a nivell de planta baixa i pis s’obra una petita finestra amb brancals i llinda de pedra. Davant la façana i protegint l’accés s’hi va adossar, ja entrat el segle XX, un porxo tancat amb dues grans finestres d’entrada de llum. Tant a la façana de tramuntana com de ponent s’obren petites finestres amb llinda de pedra una de les quals té l’any 1730 gravat. El parament dels murs és de pedra de filades irregulars rejuntades amb argamassa amb les cantonades de pedra ben escairada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-272 | Sant Martí Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>El lloc de Maçana apareix documentat entorn l’any 990 en una sentència judicial presidida pel compte Ramon Borrell, en la qual es dicta que Aeci té que cedir al seu germà Guitard, una alou situada a l’extrem de Grevalosa, a la vall de Cantallops, que afronta amb Maçana. Al segle XI ja s’hi documenta el castell de Maçana, pertanyent al comtat de Manresa i del qual a dia d’avui no en resta cap vestigi. L’any 1365 el terme de Maçana comptava mb 67 focs, distribuïts entre els masos dispersos que configuraven el terme. La parròquia de Maçana pròpiament apareix citada en els llistat parroquials del Bisbat de Vic de l’any 1025 i 1050. Segons dades parroquials antigament aquesta església tenia l’advocació de Sant Iscle i tenia com a sufragània l’església del Grauet, actualment del terme d’Aguilar de Segarra. L’any 1840 el terme de Maçana va quedar integrat dins el municipi de Rubió. Segons la documentació l’any 1880 era de Maçana Jaume Aribau i l’any 1886 Jaume Noguer </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6869500,1.6034600 | 383775 | 4615962 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91825-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91825-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91825-272-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91825-272-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91825-272-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 90281 | Teuleria de Sant Martí de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-sant-marti-de-macana | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII-XIX | La cambra de cocció desapareguda | <p><span><span><span><span><span><span><span>La teuleria de Sant Martí de Maçana es troba situada al costat de la riera de Maçana. Correspon a un forn excavat en un talús del terreny del qual només en resta la zona de la cambra de foc. Es tracta d’una sola cambra amb un pilar central amb algunes perforacions que corresponen a la zona de la graella de cocció. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-169 | Camí de Cal Roig. Oest de Sant Martí de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Situada a tocar de la riera de Maçana i sota el camí que mena cap a Cal Roig, per aquesta raó, la seva construcció s’hauria de relacionar amb l’abastiment de material constructiu a Cal Roig i a les masies més properes de la zona de Maçana quan necessitaven aquest material per arranjar o ampliar el mas. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6868200,1.6001400 | 383499 | 4615952 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90281-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90281-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90281-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 029.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 90296 | Cup dels camps de Ca l’Eusebi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-dels-camps-de-ca-leusebi | XIX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Cup de vi actualment situat en una zona boscosa en una antiga feixa situada a la dreta dels camps de Ca l’Eusebi, al nord de la casa de Ca l’Eusebi. Correspon a una construcció de planta quadrada realitzada amb pedra irregular rejuntada amb morter. A l’interior s’hi conserva pròpiament el cup, de planta circular de 3 m de diàmetre i amb l’interior revestit amb cairons. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-184 | Camps de l’Eusebi. Sud-oest de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XIV ja es comencen a documentar les primeres tines o cups de fusta relacionats amb els masos d’època medieval; esmentades en inventari de masos del segle XIV i XV però també en pintures. A mitjans del segle XVI ja apareixen les primeres tines de pedra situades a l’interior de les masies, construccions que tindran un gran auge a partir del segle XVII. A partir del segle XVIII i sobretot al segle XIX, en algunes poblacions aquestes edificacions es construiran enmig de les vinyes per tal d’abaratir els costos de transport de la verema des de la vinya fins els masos, en molts casos situades en llocs de difícil accés. D’altra banda, l’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant el nombre de construccions aïllades de tines i barraques de pedra seca. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6868200,1.5980000 | 383321 | 4615955 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90296-184-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90296-184-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90296-184-30.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 91735 | Roure de Ca l’Oliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-ca-loliba | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Roure de Ca l’Oliba es troba situat als antics coberts, edificació ubicada davant la casa de Ca l’Oliba. Es tracta d'un roure (Quercus robur) amb una capçada gran.</span></span></span></span><span><span><span> <span>El roure és un arbre caducifolis amb una ampla i gran capçada i menys espessa que la de les alzines. La seva escorça es forca i arrugada i la fusta és molt apreciada per la fabricació de mobles. Les fulles són de color verd fosc per l'anvers i de color verd grisós pel revers i el fruit és el gla.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-263 | Ca l’Oliba | 41.6867600,1.6167000 | 384877 | 4615923 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 008.BN de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 90257 | Mirador de Sant Martí de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-sant-marti-de-macana | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>El mirador de Maçana es troba situat a l’esplanada on s’ubica l’església de Sant Martí de Maçana, damunt d’un turó situat al nord-est del terme municipal de Rubió. Des d’aquest punt es pot observar la vall de la riera de Maçana, de la Serra de Castelltallat (comarca del Bages i Solsonès). També són visibles alguns cims del Pre-Pirineu com el Port del Comte. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-145 | Sant Martí Maçana | 41.6867500,1.6037000 | 383795 | 4615939 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90257-mirador-macana-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 007.BAMP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 90295 | Font del Boix de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boix-de-macana | XIX-XX | Actualment no té aigua | <p><span><span><span><span><span><span>La Font del Boix és troba situada al costat esquerre dels camps de Ca l’Eusebi. Es tracta d’una font de clot, actualment sense aigua i coberta de vegetació. El clot està cobert per dues lloses grans col·locades en forma de coberta a dues vessants. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-183 | Camps de l’Eusebi. Sud-oest de Maçana | 41.6864000,1.5969500 | 383233 | 4615909 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90295-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90295-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90295-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-14 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 90995 | Cal General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-general-0 | XIX-XX | Cossos annexes malmesos | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal General és una construcció formada pel volum principal i diversos volums annexos construïts als segle XX. El cos principal és una edificació de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. Aquest cos fou edificat era de dimensions més reduïdes i entorn l’any 1928 fou ampliat cap a tramuntana assolint el volum actual. Al frontis s’hi obre un portal adovellat d’arc rebaixat amb la inscripció JUAN PLANELL 1895. El portal està flanquejat per una finestra d’arc pla a la dreta i una espitllera al costat esquerre, espai on antigament hi havia l’estable. Al primer pis s’hi obren tres finestres amb llinda de pedra i ampit i damunt la finestra central hi ha inscrit l’any 1940, any en el qual es va arrebossar la façana. A la façana posterior s’hi obren un seguit de finestres i espitlleres sense seguir cap eix de simetria. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Adossat a la façana de llevant hi ha l’edifici de les antigues conilleres, davant la casa hi ha el cos destinat a les conilleres, galliners i porqueres i finalment el cos annex a ponent era l’espai dels coberts. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-204 | Camps de l’Albereda. Nord-oest de Rubió. | <p><span><span><span><span><span><span><span>Segon l’actual propietari, la finca de Cal General era un antic cens de Can Canaletes. El cens era un “contracte” entre el censatari i la propietat en el qual la propietat li cedia un tros de terra per treballar i poder-hi edificar un habitatge a canvi de pagar-li anualment una part del rendiment. Aquests cens fou redimit a mitjans del segle XX per l’avi de l’actual propietari. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6861100,1.5340000 | 377993 | 4615965 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90995-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90995-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90995-204-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90995-204-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 90299 | Ca l’Eusebi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leusebi | XIX-XXI | Els coberts i zona de l’antic celler enderrocats | <p><span><span><span><span><span><span>Ca l’Eusebi és un mas situat al sud de Maçana, prop de Ca l’Escolà i Cal Sagrera. L’origen de la construcció cal situar-la a principis del segle XIX, tot i que a inicis del segle XXI fou reformada. El cos principal correspon a un volum de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis presenta una composició simètrica formada a partir de tres crugies. A la planta baixa s’hi obre el portal d’accés de llinda de pedra amb una finestra per banda. A nivell del primer pis hi ha tres finestres, amb llinda de pedra i ampit i a la llinda de la finestra central hi ha gravat l’any 1828 i les inicials E.S. A l’alçada de les golfes hi ha una petita finestra central. La façana posterior, que dona a tramuntana, s’hi obren diverses obertures. Les obertures corresponents a l'alçada de golfes van ser obertes arran de les reforma efectuada a la coberta l’any 2009. Adossat a la façana de llevant hi ha l’antic magatzem, també utilitzat coma cotxera i davant la casa, s’hi conserven dos volums més, de planta quadrada, que corresponen a la zona del celler i dels cups i a la pallissa. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-187 | Camps de Ca l’Eusebi. Sud de Maçana | 41.6860800,1.6001900 | 383502 | 4615870 | 1828 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90299-187-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90299-187-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90299-187-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90299-187-40.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 90286 | Barraca del bosc de l’Ibanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-libanyes | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de la coberta enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-174 | Bosc de l’Ibanyes. Est de Maçana | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6850800,1.6092600 | 384255 | 4615746 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90286-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90286-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90286-174-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90286-174-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 91674 | Seguer del Bosc de Cal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seguer-del-bosc-de-cal-roig | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Seguer situat a l’interior dels boscos de Cal Roig per guardar les arnes de les abelles. Es tracta d’un element en forma de T realitzat al propi sediment natural. El cos és de planta quadrangular retallat al sediment geològic amb tres cavitats de 60x50 cm i de 60 cm d’alçada. La part superior és la pròpia roca geològica que sobresurt del cos per protegir les cavitats.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-239 | Boscos de Cal Roig. Sud de Sant Martí de Maçana | 41.6847800,1.6029100 | 383726 | 4615722 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91674-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91674-239-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91674-239-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 90238 | Cista megalítica dels Tres Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-megalitica-dels-tres-reis | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | Excavat l’any 1964 | <p><span><span><span><span><span><span>A tocar de la carretera BV-1031, passat el km 5 es localitza la cista megalítica dels Tres Reis, ubicada en un petit turó prop de Ca l’Oller. Es tracta d’una construcció funerària del tipus cista, formada per la cambra funerària i el túmul. La cambra de planta rectangular, està formada per cinc lloses sorrenques col·locades verticalment que delimiten la cambra. La llosa de la coberta ha desaparegut. La cambra presenta una orientació est-oest. El sepulcre està envoltat per un túmul de planta circular de 8,20 m de diàmetre. Els treballs d’excavació van permetre recuperar 230 fragments de ceràmica a mà i set peces dentàries pertanyents a individus d’edat adulta. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-126 | Els tres reis. Sud-oest de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>El sepulcre dels Tres Reis fou excavat l’any 1964 sota la direcció arqueològica de Ricard Batista i Noguera, de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Es troba situat al costat de la carretera BV-1031; via de comunicació ancestral utilitzada durant l’edat mitjana i possiblement també durant l’edat del bronze com a via de transhumància. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6847400,1.5798500 | 381806 | 4615748 | -1500/ -1200 aC | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90238-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90238-126-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-11-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Segons els excavadors el sepulcre havia estat alterat per antigues intervencions fet que havia ocasionat la modificació de l’estratigrafia. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 90235 | Ca l’Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller-3 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>Enrich, Joan, Sales, Jordina i Enrich, Jordi (2002), “Les necròpolis tardoantigues i</span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>altmedievals a l’Anoia: els rituals d’enterrament i les seves pautes i models d’interrelació a </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>l’espai rural”, dins II Congrés d’ArqueologiaMedieval i Moderna a Catalunya, Sant Cugat </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>del Vallès, 2002,p. 662-673.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XI-XII | S’està deteriorant | <p><span><span><span><span><span><span>La tomba de Ca l’Oller fou descoberta i seccionada arran de les obres de construcció d’un nou camí d’accés a la casa de Can Oller. Es tracta d’un enterrament en caixa de lloses de la qual només queda “in situ” les que formen la paret nord. Segons les lloses conservades, la caixa assoleix una longitud de 2.10 m. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-123 | Feixes de Ca l’Oller. Sud-oest de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1991 el Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada dona avís al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya de la descoberta d’una tomba situada en un talús al camí que porta al mas de Can Oller. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6844800,1.5819100 | 381977 | 4615717 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90235-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90235-123-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’any 1991 conservava “in situ” la llosa que cobria la zona del crani, actualment desapareguda. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 91677 | Barraca de Ca l'Eusebi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-leusebi | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Falta la coberta | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-oest. La coberta és en forma de falsa cúpula i conserva restes del ràfec. Part de la paret és la pròpia roca natural.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-241 | Camps de Cal Miquel. Sud-oest de Sant Martí de Maçana | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6840100,1.5973900 | 383265 | 4615644 | 08185 | Rubió | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91677-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91677-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91677-241-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90284 | Font de clot de Cal Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-clot-de-cal-sagrera | XIX | Vegetació a l’interior | <p><span><span><span><span><span><span>Font de Clot situada al costat est de la casa de Cal Sagrera. Es tracta d’una font de clot recoberta per un aixopluc de planta rectangular amb la coberta en volta de canó lleugerament apuntada i construït amb la tècnica de la pedra seca. Actualment està seca. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-172 | Cal Sagrera. Sud-oest de Maçana | 41.6839600,1.6013100 | 383591 | 4615633 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90284-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90284-172-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 90293 | Cal Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sagrera-0 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XXI | Actualment s’està reformant | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Sagrera, antigament Cal Miquel, es troba situada al sud de l’església de Sant Martí de Maçana. L’edifici presenta una planta allargada amb un cos principal i un annex a migjorn. El cos principal és de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. El fornits presenta una composició simètrica on s’hi obre un portal de llinda plana amb l’any 1898 inscrit a la part central amb una finestra per banda. A nivell del primer pis s’hi obren tres finestres amb llinda de pedra on destaca la llinda de la finestra central, decorada amb un arc conopial. La façana posterior, que dona a ponent, està reformada amb un porxo annexa de formigó. L’interior està reformat. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Adossat a la façana de migdia hi ha un cos de planta rectangular amb la coberta a una vessant amb pendent cap al sud on hi destaca un portal de llinda plana amb l’any 1682 que actualment dona pas a un antic cobert sense coberta. A la banda de tramuntana hi ha un antic edifici enderrocat amb un cup de vi de planta circular amb els cairons interiors de revestiment. A pocs metres cap a llevant de la casa, a la zona boscosa, hi ha un gran bloc de pedra on s’hi pot observar un encaix on s’hi ubicaria la biga de la premsa. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locada a mode de cadena cantonera.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-181 | Camps de Cal Miquel. Sud-oest de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Després de la guerra civil espanyola era l’espai on s’hi reunien els del bàndol republicà. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6837500,1.6011700 | 383579 | 4615610 | 1682 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90293-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90293-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90293-181-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90293-181-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90293-181-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90293-181-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90293-181-7.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 037.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||
| 90208 | Ca l’Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller-2 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span lang='CA'><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Ca l’Oller correspon a un antic mas, possiblement d’origen medieval i consolidat en època moderna i contemporània. El cos principal, objecte de diverses refraccions i ampliacions, és de planta rectangular amb la coberta a dues vessants de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada migdia. Consta de planta baixa, pis, golfes i soterrani. L’interior ha estat modificat però conserva la zona del celler, amb la coberta en volta de canó de pedra i a l’interior un vaixell de grans dimensions de fusta amb la data de 1797 i el nom JHOSEP OLLE. A la façana principal s’hi obre el portal d’accés d’arc pla amb llinda de fusta i un arc de descàrrega i tres finestres repartides entre el primer pis i les golfes. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Annex a la façana principal, al cantó de ponent hi ha un volum de reduïdes dimensions que correspon a un antic colomar. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>A la banda nord es conserva un cos de planta rectangular on s’hi conserven diversos cups que encara conserven els cairons i la pallissa. Edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, orientada a tramuntana, davant la zona de l’era. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-98 | Feixes de Ca l’Oller. Oest de Maçana | 41.6837300,1.5849000 | 382225 | 4615629 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90208-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90208-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90208-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 033.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 91008 | Cal Canalet Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canalet-vell | XVIII-XX | Alguns elements enderrocats | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Canalet és un mas situat al nord-oest del nucli de Rubió formada a partir de diversos cossos annexos. El cos principal és un edifici de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant i amb dos nivells d’alçada. Consta de planta baixa, pis i unes petites golfes el cos que sobretot en alçada. Al frontis s’hi obre el portal d’accés de llinda de pedra on hi ha gravades dues lletres _ P, una de les quals és il·legible. A nivell del primer pis s’obre una finestra amb llinda i brancals de pedra. Posteriorment, a aquest edifici s’hi annexaren diversos volums com el galliner, les porqueres i conilleres i un cup de vi. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-214 | Nord-oest de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Canalet era censalista del mas de Cal General.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6836600,1.5331900 | 377921 | 4615694 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91008-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91008-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91008-214-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91008-214-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 90260 | Ca l’Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-14 | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Ca l’Andreu és un antic mas situat al camí que porta a Maçana. Actualment està molt enderrocat malgrat que encara és visible que es tracta d’un edifici de planta quadrangular amb diversos murs interiors que divideixen l’espai en diferents estances. A l’interior en destaquen les restes del forn de pa i del cup de vi, situat al nord de l’edifici, de planta circular i el qual encara conserva els cairons interiors de revestiment. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A l’altre costat del camí hi ha tres cossos annexes amb les respectives portes d’accés a migjorn que corresponen als corrals i corts. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-148 | Bosc de Maçana. Sud-oest de Sant Martí de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons l’actual propietari, la finca de Ca l’Andreu era un antic cens de Bojons. El cens era un “contracte” entre el censatari i la propietat en el qual la propietat li cedia un tros de terra per treballar i poder-hi edificar un habitatge a canvi de pagar-li anualment una part del rendiment. Si deixaven de treballar la terra també perdien l’habitatge. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6833200,1.6089300 | 384224 | 4615551 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90260-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90260-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90260-148-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90260-148-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90260-148-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 90285 | Barraca al sud del Cal Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-del-cal-sagrera | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. La coberta la coberta en volta de canó de pedra apuntada amb l’accés d’arc apuntat a causa de la pròpia volta i orientat a migjorn. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-173 | Bosc de Cal Miquel. Sud-oest de Maçana | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6832500,1.6015000 | 383606 | 4615554 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90285-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90285-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90285-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 91000 | Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molinot-2 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Interior tot malmès i la bassa reomplerta de terra | <p><span><span><span><span><span><span>El Molinot és un molí fariner situat sota la casa de Cal Canalet. El molí conserva l’edifici pròpiament del molí i la bassa. El molí és un edifici de planta quadrangular amb la coberta interior amb volta de canó i l’exterior a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, situada a llevant. A la façana s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb l’any 1806 gravat a la dovella central. Al brancal esquerre també hi ha inscrit el nom de IHS JOAN P i l’any 1806. Malgrat que l’interior està completament malmès, s’observa que era un molí de dues moles, les quals es troben reutilitzades per fer un tancat de planta rectangular a l’interior de l’estança. El molí està construït amb pedres amb filades irregulars rejuntades amb argamassa excepte les cantonades, realitzades amb pedra ben escairada i col·locada a mode de cadena cantonera. A la part posterior es conserva el mur de tancament sud de la bassa, atès que la vessant nord de la bassa era el propi terreny atalussat. La paret està construïda amb grans carreus de pedra ben escairats i col·locats en filades regulars a diferencia de la part del mur més allunyada a l’edifici del molí, construït amb pedra més petita i irregular. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-209 | Cal Canalet. Nord-oest de Rubió | 41.6830600,1.5328800 | 377894 | 4615627 | 1806 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91000-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91000-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91000-209-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91000-209-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91000-209-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 062.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 91676 | Barraca dels camps de Can Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-camps-de-can-miquel | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Falta la pedra cobertora. | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-oest. A la llinda del portal hi ha la data gravada de 1878. La coberta és en forma de falsa cúpula i només li manca la pedra cobertora. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. A les parets hi ha dues finestres, una més gran que l’altre, en forma d’espitllera. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-240 | Camps de Cal Miquel. Sud-oest de Sant Martí de Maçana | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6830400,1.5981900 | 383330 | 4615535 | 1878 | 08185 | Rubió | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91676-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91676-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91676-240-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91676-240-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 90993 | Ca l’Artés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartes | <p><span><span><span><span><span><span><span>Arxiu Episcopal de Vic.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Ca l’Artés possiblement és una edificació d’origen modern malgrat ser consolidada i reformada al segle XIX. El cos principal està format per dos volums de planta quadrangular amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. Davant hi ha un cos de planta rectangular amb la coberta a una vessant i dues portes d’accés, antigues conilleres, que junt a un baluard tanquen un petit patí d’accés. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A la façana del cos principal s’hi obre l’antiga porta d’accés d’arc de mig punt, tot i que actualment ha estat reduïda i una finestra a l’alçada del primer pis amb llinda i brancals de pedra amb la data inscrita de 1834 i ampit. L’any 1876 s’edificà el volum annex a la banda de tramuntana. A banda de l’ampliació pròpiament de la casa, s’hi va afegir un cos de planta rectangular que sobresurt de l’alineació de la façana principal. Aquest volum consta de dues plantes. A la planta baixa hi havia l’antic celler i a nivell del primer pis una terrassa porxada amb dos arcs de mig punt. En un pilar del porxo hi ha la data gravada de 1876, any que es repeteix en una de les llindes de la façana del segon volum. A la façana posterior s’hi conserven dos cups de vi actualment utilitzats com a cisterna d’aigua. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-202 | Costes del torrent de la Manresana. Nord-oest de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>En una llista de pagament de l’any 1869 per dir missa a parròquia de Santa Maria de Rubió, localitzada a l’Arxiu Episcopal de Vic, hi consta la Casa Artés. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>En aquest mateix llistat hi ha el nom que rebia l’any 1869 i l’equivalent de l’any 1600. Segons això l’equivalent era Mas Jover de Viver, del qual no s’ha trobat més documentació. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6824100,1.5352300 | 378088 | 4615552 | 1834 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90993-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90993-202-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90993-202-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90993-202-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 91006 | Roureda de Canalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-canalet | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>La Roureda de Canalet és troba situada a la zona boscosa a l’est del Mas Canalet, a la riba de la riera de Sant Pere. Es tracta d’una esplanada coberta de roures de fulla petita formada per un gran nombre d’exemplars de port discret. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-213 | Sud-est de la Masia Canalet. Nord-oest de Rubió | 41.6824100,1.5352300 | 378088 | 4615552 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91006-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91006-213-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 019.BN de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 91731 | Cal Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marc-0 | XIX | Enderrocat de l’interior | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Marc és una edificació situada al nord del municipi, al límit amb el municipi dels Prats de Rei. Es tracta d’una edificació de planta quadrada amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Constava de planta baixa i pis. El frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc rebaixat adovellat amb la inscripció M.E. 1889 a la dovella central. També si obren tres finestres emmarcades amb pedra. La coberta ha estat reconstruïda. A l’interior s’ha conservat la boca del forn i les restes de les parets d’un cup de vi. Adossat a la façana de ponent hi ha un cos d’una sola planta i de planta rectangular amb dos accessos, un a la façana de ponent i un segon a la façana de migjorn d’arc de maons plans; espai destinat al corral. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa i conserva part de l’arrebossat exterior. Les cantonades són de pedra ben treballada i col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-260 | Camps de Can Marc. Oest de Maçana | 41.6823500,1.5687000 | 380874 | 4615498 | 1889 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91731-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91731-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91731-260-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 90247 | Ca l’Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescola-5 | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XXI | Restaurada entre 2010-2013 | <p><span><span><span><span><span><span>Ca l’Escolà es troba situada als peus de l’església de Sant Martí de Maçana. D’origen modern i reformada en època contemporània està formada a partir d’un cos central i primigeni i diverses ampliacions annexes. El cos principal correspon a un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la façana s’hi obre el portal de llinda plana amb la inscripció MDCCLXXVIII (1778) amb una finestra d’arc pla a la banda esquerra i un portal d’arc de mig punt, obert posteriorment, a la banda dreta, atès que secciona part d’una antiga finestra, tipus espitllera. Les obertures del primer pis i golfes s’han obert recentment seguint una mateixa simetria. Al cos annexat a per llevant s’hi obre un portal d’arc pla i una finestra a nivell del primer pis i el cos annexat a ponent s’hi obre una finestra a nivell de planta baixa i per la banda de ponent una porta d’accés a l’antic mas. A l’interior conserva alguns elements de l’antiga masia com la boixa i la volta de canó de pedra de l’antic celler i dues llindes de pedra que podrien acollir dues premses.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Durant la festa major de primavera i de tardor de Sant Martí de Maçana a la planta baixa s’hi dur a terme el ball.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-135 | Feixa de Ca l’Escolà. Sud de Sant Martí de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons fonts orals dels veïns de Maçana, la creació de la casa i el nom s’han d’atribuir al desig de l’antic rector de la parròquia de Maçana de garantir un habitatge a un nen orfe que feia d’escolà. El rector, a més de fer la casa també va adquirir unes terres que li permetessin a l’escolar mantenir-se econòmicament. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6823200,1.6056600 | 383950 | 4615445 | 1778 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90247-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90247-135-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90247-1352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90247-1354.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Actualment és una casa de turisme rural anomenada Villa Caelus | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||
| 91002 | El Molí Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-vell-0 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span><span>El molí fariner de més avall es troba situat en una esplanada al sud-est de Cal Canalet, a tocar del torrent de l’Anoia. De l’edifici del molí es conserva una part de l’estança. Aquesta era de de planta rectangular amb la coberta interior en volta de canó lleugerament apuntada de pedra amb l’espai interior per una sola mola. L’accés es duia a terme per la façana de migjorn. A la part superior conserva part del mur de tancament de ponent amb una fornícula de secció rectangular. La façana de tramuntana correspon al propi mur de tancament de la bassa. Es tracta d’una bassa de planta rectangular construïda amb pedra ben escairada i col·locada amb filades regulars. A l’angle sud-oest hi ha el cup, de planta circular. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-210 | Cal Canalet. Nord-oest de Rubió | 41.6820800,1.5351500 | 378081 | 4615515 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91002-210-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91002-210-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91002-210-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91002-210-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91002-210-50.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 063.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 91678 | Font de Ca l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lescola-0 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Cobert per vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>Font de clot localitzada a la ribera del Torrent de Palomes, sota Ca l’Escolà. La font està recoberta per parets de pedra i argamassa amb coberta de llosa i hi ha una porta metàl·lica. Tota la font està recoberta per vegetació i heura. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-242 | Feixa de Ca l’Escolà. Sud de Sant Martí de Maçana | 41.6818300,1.6048000 | 383878 | 4615391 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91678-242-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 0085.BAMP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90259 | Cal Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casals-1 | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Casals és un antic habitatge situat prop de Ca l’Escolà. És un edifici de planta quadrangular amb l’accés situat a la façana de migdia. Consta de planta baixa i pis. A l’interior es conserven diversos murs que delimiten l’interior amb varies estances on hi destaca la boca de l’antic forn de pa. Adossat a la façana nord hi ha les restes de l’antic cup de vi, de planta circular i el qual encara conserva els cairons de revestiment interior. A pocs metres al nord de l’edifici, hi ha les restes de l’antiga premsa. Es tracta d’un gran bloc de pedra amb un encaix central on hi hauria situada la biga de la premsa</span><span><span><span><span>. Sota aquest bloc hi ha l’espai del premsat amb una gran llosa de pedra amb el canal repicat per conduir el líquid cap a la pica. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-147 | Camí del Mas del Tronc. Sud de Sant Martí de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segon l’actual propietari, la finca de Cal Casals era un antic cens de Bojons. El cens era un “contracte” entre el censatari i la propietat en el qual la propietat li cedia un tros de terra per treballar i poder-hi edificar un habitatge a canvi de pagar-li anualment una part del rendiment. Si deixaven de treballar la terra també perdien l’habitatge. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6813900,1.6078400 | 384130 | 4615339 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90259-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90259-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90259-147-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90259-147-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90259-147-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 90283 | Barraca del Cal Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cal-sagrera | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular, de 4 m de longitud per 2 m d’amplada, construïda amb la tècnica de la pedra seca amb la coberta en volta de canó de pedra. L’accés era mitjançant un arc de mig punt de la pròpia volta orientat a migjorn. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-171 | Bosc de Cal Miquel. Sud-oest de Maçana | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6807600,1.6044700 | 383848 | 4615273 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90283-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90283-171-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90275 | Cal Bacardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacardi | XIX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Bacardí és una edificació de finals del segle XIX, tal i com indica a la dovella central del portal d’accés, de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Consta de planta baixa i primer pis. Al fornits s’hi obre el portal adovellat d’arc rebaixat amb la inscripció a la dovella central de Francisco Bacardit 1875. A nivell del primer pis s’hi obren dues finestres d’arc pla amb ampit de pedra. Les finestres de la façana de llevant també conserven de llinda de pedra original a diferencia de la façana de ponent que ha estat modificada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Observacions: </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-163 | Camps de la Caseta. Nord-oest de Rubió | 41.6807400,1.5381600 | 378329 | 4615362 | 1875 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90275-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90275-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90275-163-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 90274 | Capella a l’entorn de Bacardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-a-lentorn-de-bacardi | X-XIV | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span><span>Al sud i a pocs metres de la casa de Cal Bacardí s’hi conserven les restes d’un antiga església de la qual encara es pot entreveure la planta malgrat l’elevat nivell d’enderroc. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Correspon a un edifici de planta rectangular (d’entre 10 i 11 m de longitud per 3,5 m d’amplada) amb un absis semicircular a la capçalera de llevant. S’hi accedia per un portal d’arc de mig punt situat a l’extrem esquerra de la façana de migjorn. En el parament dels murs nord i sud s’hi observa alguna fornícula i algun forat de l’embigat. El parament dels murs és de pedra de mida petita, ben treballada i en filades regulars rejuntat amb argamassa. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-162 | Camps de la Caseta. Nord-oest de Rubió | 41.6802500,1.5380700 | 378321 | 4615308 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90274-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90274-162-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90274-162-4.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 91984 | Forn de calç de Bojons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-bojons | XIX-XX | Cobert de vegetació i arena | <p><span><span><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en una esplanada prop de Cal Bleda i del torrent de la Coma.</span></span><span><span><span><span><span> Es tracta d'una estructura de planta circular, de 2,50 m de diàmetre interior, excavada al subsol amb les parets cuites a causa de les pròpia cocció de la pedra calcària. No és visible la boca d’accés de la cambra de foc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-308 | Camps de Cal Bleda. Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquest forn era utilitzat per la construcció o reparació de les obres de la pròpia finca de Cal Bojons o Cal Bleda. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6801700,1.6097700 | 384288 | 4615200 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91984-308.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 91985 | Pomera de Bojons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pomera-de-bojons | <p><span><span><span><span><span><span><span>La Pomera de Bojons es troba situada a peu del Torrent de la Coma i a tocar del forn de calç de Bojons. La pomera comuna (<em>Malus domestica</em>) presenta un perímetre de 2,15 m. La pomera és un arbre caducifoli amb l’escorça de tonalitat marró-grisós i amb les fulles de forma oval i lleugerament serrades d’un color verd intens per l’anvers i verd més apagat pel revers. Floreix durant els mesos d’abril i maig. Les flors són blanques amb taques rosades. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-309 | Camps de Cal Bleda. Maçana | 41.6800300,1.6097100 | 384283 | 4615185 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91985-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91985-309-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 91679 | Barraca de Cal Bojons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-bojons | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de la paret posterior enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula tancada amb la pedra cobertora. A l’interior hi ha una petita fornícula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-243 | Boscos de Maçana. Sud-est de Sant Martí de Maçana | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6798400,1.6179300 | 384967 | 4615153 | 08185 | Rubió | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91679-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91679-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91679-243-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 90267 | Parapet 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parapet-1 | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Mur construït amb la tècnica de la pedra seca. Es tracta d’un parapet de planta semicircular de 3 m de longitud per 0,50 m d’alçada </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-155 | Camps de la caseta. Oest de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Construccions situades cronològicament en el context de la Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’estructures realitzades per l’exèrcit republicà al gener de 1939 per defensar o dificultar l’avanç nacional cap a l’est de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6797600,1.5353900 | 378097 | 4615258 | 1939 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90267-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90267-155-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90267-155-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml