Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
90042 | Capella de Sant Macari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-macari | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona. Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XI-XX | Restaurada l’any 1954 | <p><span><span><span><span><span><span><span>La capella de Sant Macari o de Sant Tiberi del Pla es troba situada al nucli del Pla de Rubió, al sud de Rubió. Es tracta d’un edifici d’origen medieval el qual fou reformat al segle XVIII i posteriorment al segle XX. La capella és d’una sola nau de planta rectangular amb una sagristia annexa a la banda de nord-oest. La coberta interior és en volta de canó amb arcs torals i l’exterior és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. A l’extrem est s’hi alça un campanar d’espadanya d’un sol ull amb una campana decorada amb una figura en relleu i tres creus juntament amb la inscripció “Sancte Macari ora pro nobis A fulgure et tempestate libera nos domine He estat feta a despeses dels veïns del Pla l’any sant 1950”. La façana principal, orientada a llevant, s’hi obre el portal d’accés, d’arc de mig punt adovellat amb tres finestres de secció quadrada obertes l’any 1962. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’altar, situat a l’extrem nord de la nau, s'hi troba la figura de Sant Isidre, la Verge Maria i la de Sant Macari amb les tres finestres vinilades amb l’escena de l’anunciació, el naixement i la visita dels tres reis. A l’extrem oposat de l’altar, l’any 1758 s’ha va construir el cor. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-1 | Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>La capella de Sant Marcari es troba situada dins l’antic terme del castell de Rubió. Actualment està dedicada a Sant Macari tot i que inicialment la seva advocació era a Sant Tiberi. Durant l’edat mitjana l’advocació de l’església també donava nom aquest sector de terme, anomenat Plana de Sant Tiberi. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>La primera notícia documental relacionada amb la capella data de l’any 1198, quan Pere Bertran de Rubió (castlà del castell de Rubió) juntament amb la seva esposa Arsen dotaren l’església de Sant Pere d’Ardesa. En aquest document apareixen citats els habitants de la Plana de Sant Tiberi. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>En una visita pastoral de l’any 1685 el Bisbe Pasqual de Vic fa constar que dins el terme parroquial de Santa Maria de Rubió hi ha la capella de Sant Tiberi del Plà o de Sant Macari. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Durant la guerra civil un comitè d’anarquistes va destruir tots els elements de culte i l’altar de l’interior de la capella. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6260900,1.5507000 | 379271 | 4609277 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90042-20211013113839.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90042-20211013114018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90042-20211013114824.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90042-20211013114945.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90042-20211013115113.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’any 2015 es va pintar l’interior de la capella. La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 014.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85|92|94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
90043 | Església de Sant Pere d’Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-dardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1994): Esglésies romàniques de l’Anoia. Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i la Veu de l’Anoia. Codorniu Arts Gràfiques.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | s. XI-XVII | Restaurat 2015-2016 | <p><span><span><span><span><span><span>L’església de Sant Pere d’Ardesa es troba situada sota el puig de Sant Miquel, a la banda meridional del terme de Rubió. </span></span></span>Es tracta d’un edifici d’origen romànic d’una sola nau de planta rectangular, orientada d’est a oest, amb un absis semi-circular i la coberta en volta de canó. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Al frontis s’hi obre la portalada d’arc de mig punt adovellat amb arquivoltes i amb un contrafort a tocar del portal. A la façana de </span></span></span><span><span><span><span><span><span>tramuntana en destaca un portal d’arc de mig punt adovellat i actualment tapiat, que antigament donava accés a la zona de sagrera de l’església. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’absis, situat a l’extrem de llevant, s’hi obren tres finestres de doble esqueixada d’arc de mig punt adovellat i dues més, una situada al mur nord i una altra al mur oest. L’exterior està decorat amb tres sèries de dobles arcuacions cegues entre lesenes amb una alta solcada de base. La façana oposada a l’absis, a la part superior, s’hi obre una finestra d’arc de mig punt i hi sobresurt un petit campanar d’espadanya. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’interior, que fou restaurat juntament amb la coberta, en destaca la zona del presbiteri, amb l’altar, que alberga relíquies de Sant Antoni Maria Claret, Santa Joaquima de Vedruna i Sant Bernat des del 2014 i una reproducció de la imatge de Sant Pere de l’antic retaule que hi havia a l’església d’estil romànic. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Els paraments estan realitzats amb pedra de mida petita amb filades irregulars.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-2 | Muntanyeta de Sant Pere. Sud de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Sant Pere d’Ardesa es troba situada dins l’antic terme del castell d’Ardesa, el qual és documentat per primera vegada l’any 989. La primera documentació relacionada amb l’església és entre els anys 1025 i 1050, quan apareix en el llistat de parròquies del Bisbat de Vic. L’any 1082 apareix esmentada novament en el testament de Bernat Ramon el qual deixa 10 unces d’or a l’església de Sant Pere d’Ardesa. L’any 1192 es dotada i consagrada. A finals dels segle XIII – inicis del segle XIV deixa d’exercir funcions parroquials i passa a ser sufragània de la parròquia de Santa Maria de Rubió. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XVII s’hi van dur a terme algunes remodelacions tal i com es documenta en una visita del bisbe Antoni Pasqual de l’any 1685, el qual va manar reparar l’antiga coberta de fusta. Durant la guerra civil l’església va partir greus desperfectes. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6346000,1.5809800 | 381809 | 4610180 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90043-20211013105215.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90043-20211013110020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90043-20211013110049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90043-20211013105555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90043-20211013105855.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | BCIL | 2022-11-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’actual campana, que ja pertanyia a l’església i que fou amagada durant la guerra, fou localitzada a Cal Tudó. Després de la restauració de l’església, a l’exterior s’hi ha col·locat un llibre on els visitants poden deixar anotacions. La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 042.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
90044 | Balma de Cal Perdiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-cal-perdiu | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MESTRES, A. (2017): Balmes encontrades. 14 caminades a balmes catalanes, 14 contes curts. Gràfiques Oller. Calaf. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>La balma de Cal Perdiu, també coneguda com a balma de Marimon i Casulleres es troba situada en una zona boscosa i de fàcil accés sota Cal Perdiu. Es tracta d’una balma d’entre 2 m i 0,50 m d’alçada per 28 m de longitud i 5 m d’amplada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-3 | Cal Perdiu. Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Balma que servia d’amagatall dels bandolers carlins Marimon i Casulleres. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6768800,1.5982500 | 383324 | 4614851 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90044-20211103103342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90044-20211103103458.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Balma d’en Marimon i CasulleresLa fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 003.BN de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
90045 | Llegenda de Marimon i Casulleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-marimon-i-casulleres | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MESTRES, A. (2017): Balmes encontrades. 14 caminades a balmes catalanes, 14 contes curts. Gràfiques Oller. Calaf. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Segons la llegenda Marimon i Casulleres van ser dos bandolers carlins que participaren en la Primera Guerra Carlina (1833-1840). Un cop finalitzada la guerra no van fer front a la derrota i van continuar la seva pròpia guerra atemorint i robant a pagesos de la vila de Rubió, de la zona de la Panadella i de Santa Coloma de Queralt. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>S’amagaven a per les coves i boscos de la Serra de Rubió. Un dels successos més coneguts és l’assassinat de Martí Morera i el seu hereu Ramon prop de Sant Genís de Jorba. Arran d’això, les Esquadres Catalanes i advertits per les indicacions d’un confident va tenir la notícia que Marimon i Casulleres anirien a la festa Major de Rubió per atemptar contra l’alcalde. Sorpresos Marimon i Casulleres no van poder tornar el seu refugi i l’any 1941 els Mossos d'Esquadra van matar-los i els van enterrar sota un pi de la carretera dels Prats de Rei a Igualada.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-4 | Balma de Cal Perdiu. Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>La balma de Cal Perdiu havia estat refugi dels bandolers carlins Marimon i Casulleres. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6768800,1.5982500 | 383324 | 4614851 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’any 1985 en la publicació “Els Vives de Rubió” l’autor narra aquesta història dels bandolers i revela que l’alcalde que volien assassinar era Ramon Vives Queralt, un avantpassat de la família Vives. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
90046 | Festa Major de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-macana | XX | <p><span><span><span><span><span><span>La Festa Major de Maçana es celebra el cap de setmana més proper a Sant Marc (25 d’abril), ja que és en honor a Sant Marc. El dissabte a la nit hi ha ball a una sala de Ca l’Escolà i el diumenge es celebra la missa solemne a l’església de Sant Martí de Maçana on es beneeixen els panets que posteriorment es reparteixen entre els assistents. Després de la missa, a l’exterior es fa un refrigeri. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-5 | Maçana | 41.6869600,1.6035800 | 383785 | 4615963 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90046-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90046-img-20170618-wa0016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90046-img-20181112-wa0006.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Antigament, cada any una casa diferent del nucli de Maçana paga els pans que es repartien el dia de la celebració. Actualment els pans els compra l’ajuntament i els reparteix, cada any, una casa diferent de Maçanes. Altres noms: Festa de la Primavera de Maçana | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
90047 | Festa Major del Pla de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-pla-de-rubio | XX | <p><span><span><span>La Festa Major del Pla de Rubió o també anomenada Festa de Sant Macari es celebra el dia 1 i 2 de gener, en honor al Patró del Pla de Rubió. El dia 1 a la tarda es fa ball al Local Social del Pla. El dia 2 es celebra la una missa solemne seguida d’un vermut i l’arribada del Patge Macari, el qual recull les cartes dels infants del nucli pels reis d’orient. </span></span></span></p> | 08185-6 | Capella de Sant Macari. Pla de Rubió | 41.6260700,1.5507300 | 379273 | 4609275 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90047-20190101193236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90047-dscn9491.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90047-dscn9574.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Festa de Sant MacariLa recollida de cartes es celebra des de l’any 2005 | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
90049 | Benedicció dels fruits del camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/benediccio-dels-fruits-del-camp | XX | <p><span><span><span><span><span><span>La Benedicció dels fruits del camp es celebra el cap de setmana més proper a l’11 de setembre. Es beneeixen fruits del camp que han ofert les cases del municipi de Rubió a la missa celebrada a l’església de Santa Maria. Durant la missa també es fa la presentació del nou hereu i pubilla de l’any. Els fruits beneïts s’obsequien a la Llar del Sant Crist d’Igualada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-8 | Església Santa Maria de Rubió. Nucli del Castell de Rubió | 41.6441900,1.5698800 | 380902 | 4611260 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90049-dscn6694.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90049-p1010706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90049-p1010754.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Algun any la festa de la benedicció dels fruits ha coincidit amb la festa de la Gent Gran on s’ha aprofitat per escollir i homenatjat la parella d’avis amb més edat del municipi. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
90050 | Festa de Sant Martí de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-marti-de-macana | XX | <p><span><span><span><span><span><span>La Festa Major de Sant Martí de Maçana es celebra el cap de setmana més proper a Sant Martí (11 de novembre). El dissabte es fa ball i el diumenge es celebra la missa solemne a l’església de Sant Martí de Maçana. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-9 | Maçana | 41.6869600,1.6035800 | 383785 | 4615963 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90050-img-20191109-wa0005.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Festa Major de la Tardor | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
90051 | Goig en Honor de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-de-santa-maria | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l’Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>El goig és en honor a la Santa Maria venerada a l’església parroquial de Santa Maria de Rubió, patrona de Rubió de Ardesa. La lletra comença: ' Puig al Cel sou gran Senyora Y Mare del fill Eternal: De Rubió sou Patrona, Deslliuraunos de tot mal.' Aquest exemplar fou imprès a Igualada per Joaquim Abadal Estamper y Llibreter </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-10 | Rubió | <p><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></p> | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
90052 | Cementiri de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | Arranjat i ampliat l’any 2007 | <p><span><span><span><span><span><span>El cementiri de Rubió es troba situat al sud de l’església de Santa Maria de Rubió, al nucli del Castell de Rubió. Correspon a un edifici de planta rectangular amb l’accés situat al nord. Està format per dues galeries porxades, una a l’est i una al sud. La galeria sud està obrada per pilars d’obra de secció quadrada que sostenen tres arcs de mig punt. La galeria est, construïda posteriorment, està realitzada amb pilars d’obra de secció quadrada que sostenen un coberta plana. Ambdues galeries resguarden quatre nivells de nínxols. Les parets es troben revestides i pintades en ocre. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Al centre del recinte hi ha un camí central limitat per xiprers que dona accés a un capella i a la galeria porxada de migdia. A la part central del camí hi ha una creu de l’any 1890. La capella, construïda l’any 1891, té una coberta interior realitzada amb dues voltes d’aresta enguixades amb una clau decorada </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>i per l’exterior és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migjorn. El portal d’accés és d’arc rebaixat de pedra amb la data de 1891 a la dovella central. A la part superior s’hi obren dos òculs circulars separats per una cornisa amb dentellons. La porta de fusta del portal té la data inscrita amb l’any 1898. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A l’interior es conserva un altar d’estil barroc de fusta procedent de l’església de Santa Maria de Rubió, amb decoració pictòrica, amb una orla central amb els símbols de la clau i la fletxa que simbolitzen el martiri. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’accés a l’àrea del cementiri, situat a la banda nord del recinte, és mitjançant una porta reixada amb una timpà de ciment amb dos àngels agenollats amb relleu, un amb un llibre i l’altre amb un rellotge de sorra. Al centre hi ha la inscripció: RECORDAT DE TAS POSTRIMERAS Y MAY PECARAS. Damunt hi ha una creu amb rajos solars i la data de 1901. Aquest relleu està envoltat per una sanefa amb rajols policromes i geomètrics d’estil modernista. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Als brancals de la porta, de pedra, hi ha gravat ANO MDCCC LXXXVII (1887). Damunt el timpà hi ha una creu de pedra que a causa de desgast no es possible llegir-ne la inscripció o data. El portal està tancat per una porta reixada de ferro forjat amb la inscripció: REQIESCAT IN PACE AMEN</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-11 | Nucli del Castell de Rubió | 41.6430100,1.5687400 | 380805 | 4611131 | 1891 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90052-20211013143312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90052-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90052-110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90052-111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90052-112.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 002.CA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
90053 | 1er. Rellotge de sol de l’església de Santa Maria de Rubió. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/1er-rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-santa-maria-de-rubio | XV | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol canònic situat en una de les pedres del brancal dret del portal sud de l’església. Es tracta d’un rellotge amb sis radis units per la part inferior per un quart de cercle. Al costat esquerre d’aquesta mateixa pedra s’hi dibuixa una creu amb peanya triangular. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-12 | Església de Santa Maria de Rubió. Castell de Rubió | 41.6441600,1.5698000 | 380895 | 4611257 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90053-20211013121750.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90053-20211013121800.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A l’inventari de rellotges de sol esta registrat amb el núm. de referència 1145 | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
90054 | 2on. Rellotge de sol de l’església de Santa Maria de Rubió. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/2on-rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-santa-maria-de-rubio | XV | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol canònic situat en una de les pedres del brancal esquerra del portal sud de l’església. Es tracta d’un rellotge amb un gnòmon horitzontal del qual surten deu radis assenyalats amb números romans del 8 al 5: VIII, IX, X, XI, XII, I, II, III, IIII, IIIII. </span></span></span></span></span></span><span><span><span>Aquesta mateixa grafia de numeració es troba documentada al rellotge de sol de Bujedo i al rellotge de sol de Santo Tomás de Haro datats de l’any 1438 i 1500 respectivament.</span></span></span></p> | 08185-13 | Església de Santa Maria de Rubió. Castell de Rubió | 41.6441600,1.5698000 | 380895 | 4611257 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90054-130.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A l’inventari de rellotges de sol esta registrat amb el núm. de referència 1144 | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
90055 | 3er. Rellotge de sol de l’església de Santa Maria de Rubió. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/3er-rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-santa-maria-de-rubio | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol de tipus vertical situat a la façana de migjorn de l’església de Santa Maria de Rubió. Es tracta d’una peça quadrada amb un gnòmon de vareta simple del qual li surten vuit radis amb numeració amb xifres romans de 8 a 3. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-14 | Església de Santa Maria de Rubió. Castell de Rubió | 41.6441600,1.5698000 | 380895 | 4611257 | 1989 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90055-140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90055-141.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A l’inventari de rellotges de sol esta registrat amb el núm. de referència 1143 | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
90058 | Capvespre a Sant Pere d’Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capvespre-a-sant-pere-dardesa | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El capvespre de Sant Pere d’Ardesa es celebra el cap de setmana més proper a Sant Pere (29 de juny). Consisteix en la pujada a peu des del Pla de Rubió fins a l’església de Sant Pere. Un cop a l’església es celebra una missa seguida d’un concert. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-16 | Sant Pere d’Ardesa. Pla de Rubió | 41.6346100,1.5810300 | 381813 | 4610181 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90058-160.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
90084 | Festa Major de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-rubio | XX | <p><span><span><span>La Festa Major de Rubió es celebra el cap de setmana més proper a la festa de l’Ascensió de la Verge Maria (finals de maig principi de juny). El dissabte a la tarda hi ha activitats pel jovent i cercavila amb els capgrossos i la cuca de Rubió. Al vespre hi ha espectacle o ball i bingo. El diumenge hi ha una fira al carrer de l’Ajuntament i es celebra la missa solemne a l’església de Santa Maria de Rubió on es beneeixen els panets que posteriorment es reparteixen entre els assistents. Un cop finalitzada la missa, a la plaça de l’Ajuntament, hi ha un espectacle. Durant tot el cap de setmana hi ha l’exposició del concurs de pintura o fotografia, segons l’any</span></span></span></p> | 08185-17 | Nucli Castell de Rubió | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90084-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90084-17_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90084-170.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
90085 | Aixopluc de la Solana de Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-de-la-solana-de-cal-torra | <p><span><span><span><span><span><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Aixopluc adossat a un mur de feixa de planta rectangular construït amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud-est amb la coberta en volta de canó. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-18 | Solana de Cal Torra. Sud-oest del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6226100,1.5421700 | 378554 | 4608903 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90085-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90085-180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90085-181.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
90086 | Barraca dels camps de la Solana de Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-camps-de-la-solana-de-cal-torra | <p><span><span><span><span><span><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca adossada a un mur de feixa de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud-est amb la coberta en volta de canó. Conserva una petita part de ràfec de lloses planes a la banda de llevant. Al costat oest del portal d’accés s’hi adossa part d’unes escales que donaven accés a la terrassa superior. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-19 | Solana de Cal Torra. Sud-oest del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6238000,1.5432800 | 378648 | 4609033 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90086-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90086-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90086-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
90089 | Barraca del Briançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-brianco | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. A l’interior, al mur de tramuntana, s’hi obren dos cocons i una fornícula i a l’angle sud-est s’hi conserva un abeurador o pica refet amb ciment. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-22 | Zona del Turó de Ca l’Estruch. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6262400,1.5764700 | 381418 | 4609258 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90089-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90089-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90089-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
90098 | Barraca del bosc de Llordella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-llordella | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca amb la coberta en volta de canó de pedra. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt de pedra orientat al nord-oest. Posteriorment és reduït amb la construcció d’un mur de maons.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-26 | Bosc de Llordella. Plans d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6197900,1.5679700 | 380698 | 4608554 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90098-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90098-26-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
90099 | Barraca del camí del bosc de Llordella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-del-bosc-de-llordella | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A la paret posterior té dues finestres tipus espitllera i una fornícula. Conserva part del ràfec de lloses planes. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-27 | Bosc de Llordella. Plans d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6172000,1.5645600 | 380409 | 4608271 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90099-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90099-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90099-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
90102 | Barraca camps dels Plans d'Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-camps-dels-plans-dardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula tancada amb clau de cúpula i amb molt bon estat de conservació. A l’exterior conserva part del ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-29 | Bosc de Llodella. Plans d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6146700,1.5610500 | 380112 | 4607995 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90102-29-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90102-29-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90102-29-30.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
90103 | Barraca davant la Vinya del Pere Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-davant-la-vinya-del-pere-xic | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de d’arc de mig punt orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. A l’interior conserva una finestra tipus espitllera i un cocó. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-30 | Vinya del Pere Xic. Sud del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></p> | 41.6213200,1.5744800 | 381243 | 4608715 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90103-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90103-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90103-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
90108 | Barraca dels camps de Briançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-camps-de-brianco | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb pedra i ciment. S’hi accedeix per un portal amb llinda plana de biga de fusta amb els brancals remarcats amb maons orientada al sud-est. La coberta és a una vessant realitzada mitjançant bigues de fusta, llates i rajols. A l’interior es conserven dues menjadores d’obra i dues finestres tipus espitllera. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-33 | Vinya del Pere Xic. Est dels Plans de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6231400,1.5761400 | 381385 | 4608914 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90108-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90108-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90108-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
90115 | Barraca del camí del Turó de Ca l'Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-del-turo-de-ca-lestruch | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca i adossada en una marge de feixa de pedra. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses planes i una xemeneia situada a la banda dreta de la porta d’accés. A l’interior conserva dos covetes o armaris frescals. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-40 | Turó de Ca l’Estruch. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6262000,1.5810800 | 381802 | 4609247 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90115-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90115-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90115-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
90117 | Barraca prop de la Muntanya de Cal Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-la-muntanya-de-cal-vives | <p><span><span><span><span><span><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca composta formada per dues estances de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. L’accés principal, situat a la façana de migjorn, és de llinda plana. Les dues estances es comuniquen per una porta interior, de llinda plana, situada a la paret interior de llevant. A la paret del fons de l’estança principal s’hi obre un passadís que dona pas a una estança de reduïdes dimensions. A l’interior es conserva una fornícula oberta al mur de ponent. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La coberta és en forma de falsa cúpula i conserva part del ràfec de lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-42 | Muntanyes de Cal Vives. Est dels Plans de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6278200,1.5805900 | 381764 | 4609428 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90117-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90117-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90117-42-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90117-42-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
90121 | Mirador del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-cementiri | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El mirador del cementiri de Rubió es troba situat a l’esplanada de darrera del cementiri, al sud del nucli del Castell de Rubió. Des d’aquest punt hi ha una visió de les Serres de Miralles-Queralt i de la Serra d’Ancosa</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-45 | Cementiri de Rubió. Nucli del Castell de Rubió | 41.6428400,1.5683700 | 380774 | 4611112 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90121-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90121-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 003.BAMP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
90122 | Fons documental de Rubió a l’Arxiu Corona d’Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rubio-a-larxiu-corona-darago | <p> </p> <p> </p> | XVI-XIX | <p><span><span><span><span><span><span>L'Arxiu de la Corona d’Aragó disposa d'un fons documental d’11 documents que fan referència al municipi de Rubió dividits en 4 seccions: secció del Real Patrimonio (3 documents entre dels anys 1602, 1619 i 1715); secció de la Real Audiencia (8 documents dels anys 1646, 1670, 1682, 1695, 1705, 1735, 1792 i 1818); Fondos notariales de Igualada (2 document dels anys 1593 i 1809) i del Consejo de Aragón (1 document de l’any 1650)</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-46 | C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona. | <p><span><span><span><span><span><span>L’Arxiu de la Corona d’Aragó va ser creat l’any 1318 per Jaume II com l’Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L’any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). L’any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l’actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | BCIN | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 56 | 3.2 | 1760 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
90125 | Fons documental de Rubió a l’Arxiu Històric Nacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rubio-a-larxiu-historic-nacional | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Archivo Histórico Nacional disposa d'un fons documental d’1 document que fa referència al municipi de Rubió classificat dins la secció de Causes Generals i concretament de la Fiscalía del Tribunal Supremo de l'any 1940</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-47 | C. Serrano, 115. 28006 Madrid. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'Arxiu Històric Nacional va ser creat l'any 1866 arran de les reformes administratives que es van produir durant el canvi de l'Antic Règim al Règim Liberal per preservar la documentació provinent de les institucions que es van suprimir (administratives, eclesiàstiques i econòmiques).</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>L'any 1896 l'arxiu es va traslladar al Palacio de Bibliotecas y Museos i l'any 1953 tot el fons documental es va traslladar a l'edifici que ocupa actualment al carrer de Serrano de Madrid.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 1940 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
90130 | Creu del cementiri de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>El cementiri de Rubió es troba situat al sud de l’església de Santa Maria de Rubió, al nucli del Castell de Rubió. Al centre del recinte hi ha un camí central amb una creu de pedra. Creu llatina amb una figura de la verge amb alt relleu. La creu se sosté directament sobre el fust, llis i de secció octogonal. Aquest es recolza damunt una base de secció octogonal amb la data inscrita de 1890 que descansa sobre una base circular. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-52 | Cementiri de Rubió. | <p><span><span><span>Aquesta creu fou objecte de les destrosses ocasionades durant l’escamot anarquista que entrar a Rubió el 25 de juliol de 1936 amb l’objectiu de destruir els elements de culte. Segons consta, la creu fou destruïda. Les peces del fust, després de ser tirades per terra, van ser amagades pels veïns de Rubió.</span></span></span></p> | 380809 | 461134 | 1890 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90130-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90130-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90130-52-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 002.CA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
90131 | Capgrossos de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-rubio | XXI | <p><span><span><span><span><span><span>Els capgrossos de Rubió el formen tres figueres: un tomàquet, una gota d’aigua i un sol. Tots els capgrossos es van dur a terme a partir d’un taller per jovent organitzat per l’ajuntament de Rubió l’any 2012. Els vestits van ser elaborats pels propis veïns del municipi. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Anualment participen a la Festa Major de Rubió juntament amb la cuca de Rubió. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-53 | Ajuntament de Rubió | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 2012 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90131-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90131-53-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Els capgrossos els porten el jovent del municipi. | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
90132 | Cuca de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuca-de-rubio | XXI | <p><span><span><span><span><span><span>La cuca de Rubió es va realitzar a partir d’un grup de voluntaris per complementar els capgrossos. El cos, format a partir de roba de diversos colors que permet ser portada per un grup d’entre cinc i sis portadors. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Anualment participa a la Festa Major de Rubió juntament amb els capgrossos de Rubió. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-54 | Ajuntament de Rubió | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 2017 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90132-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90132-54-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
90156 | Església Santa Maria de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-santa-maria-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>LÓPEZ MULLOR, A (coord). (2007): Església de Santa Maria de Rubió: memòria d’arqueologia i història. Col·lecció Documents de treball. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | X-XII | <p><span><span><span><span><span><span>L’església de Santa Maria de Rubió és troba situada a l’actual nucli del Castell de Rubió. L’edifici data del segle XIV malgrat que conserva elements d’estil romànic que formaven part de l’església primigènia. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La intervenció arqueològica duta a terme per la Diputació de Barcelona a l’interior de l’església va posar al descobert una ocupació humana d’època alt medieval arran de la troballa de nombroses sitges excavades al subsol amortitzades al segle X per la presència de fragments ceràmics d’aquesta cronologia al seu interior. D’època posterior, es documenten noves sitges que foren amortitzades ja al segle XI i que seccionen les sitges anteriors; sitges que foren abandonades amb a construcció de l’església romànica, que posteriorment fou absorbida per l’església d’estil gòtic. Les excavacions també van permetre documentar part de perímetre del temple romànic. Entre el mur perimetral nord de l’església romànica i el mur nord de l’església gòtica es van conservar tombes de l’antiga sagrera que envoltava el temple romànic. Es tracta principalment de tombes infantils de planta el·lipsoïdal </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-57 | Església Santa Maria de Rubió. Nucli del Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>La intervenció arqueològica realitzada l’any 1986 per restaurar i arranjar l’església de Santa Maria van posar al descobert vestigis d’una ocupació humana anterior a l’arribada comtal. La intervenció fou a càrrec de la Diputació de Barcelona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6441800,1.5697700 | 380893 | 4611259 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90156-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90156-57-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90156-57-4.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 002.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
90158 | Església Santa Maria de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-santa-maria-de-rubio-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1999): Catalunya Romànica. Guies Comarcals. L’Alt Penedès, El Baix Penedès, El Garraf, l’Anoia. Pòrtic. Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1994): Esglésies romàniques de l’Anoia. Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i la Veu de l’Anoia. Codorniu Arts Gràfiques.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>DALMAU, E. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. Patrimoni arquitectònic català. Lliçà de Vall. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>LÓPEZ MULLOR, A (coord). (2007): Església de Santa Maria de Rubió: memòria d’arqueologia i història. Col·lecció Documents de treball. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XI-XX | Restaurada per la Diputació de Barcelona entre els anys 1985 i 1986. | <p><span><span><span><span><span><span>L’església de Santa Maria de Rubió és troba situada a l’actual nucli del Castell de Rubió. L’edifici data de finals del segle XIIl - inici segle XIV malgrat que conserva elements de tradició romànica, principalment integrats en la portalada de la façana de tramuntana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici consta d’una sola nau, de planta rectangular, amb la capçalera recta i amb la coberta amb dues voltes de creueria amb les claus de volta decorades i l’arc toral central descansa sobre mènsules amb la imatge heràldica dels Castellolí. Per l’exterior la coberta es transitable limitada per murets amb finestres espitlleres per la defensa. A cada lateral hi ha dues capelles entre els contraforts obertes mitjançant arcs apuntats (aquestes van ser construïdes durant el segle XVI). A la banda de tramuntana i al costat d’una de les capelles s’hi obre una porta que dona accés a la sagristia, antigament espai de comunicació entre l’església i la rectoria. El presbiteri, situat a l’extrem de llevant, fou ampliat amb la construcció d’un graó més a mitjans del segle XVII. D’aquest espai en destaca el retaule gòtic dedicat a la Mare de Déu, i que representa episodis de la vida de Maria, dins el tipus anomenat dels set goigs, i la predel·la dedicada a escenes de la Passió. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al costat oposat del presbiteri hi ha el cor, construït al segle XVI, el qual descansa damunt d’un arc carpanell i una volta de creueria estrellada amb cinc claus de volta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Actualment l’església està pavimentada amb lloses de pedra sorrenca on s’hi aprecien dues lloses sepulcrals i una llosa amb d’inscripció “enllosada 1737 i Enllosada de nou 1989”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Exteriorment l’església té aspecte de fortalesa a causa dels merlets construïts damunt dels cinc contraforts, situats a la façana nord i sud, juntament amb el campanar, de planta quadrada tipus torre, situat a l’extrem sud-oest. A la façana sud i est hi ha dues finestres gòtiques amb mainell, traceria i guardapols i a la façana oest hi ha un òcul amb vidriera col·locada l’any 1988. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’església té dos portals d’accés. El portal de la façana de tramunta, d’estil romànic, format per tres arquivoltes que emmarquen un arc de mig punt adovellat. L’arc descansa sobre impostes, les dues arquivoltes centrals, decorades amb motius geomètrics, damunt de capitells i l’exterior sobre mènsules. Aquests elements estan decorats amb motius vegetals i animals. Damunt del portal hi ha l’escut dels Castellolí. El portal de migdia de composició més simple està format per un arc de mig punt adovellat, amb un bordó a l’intradós i una arquivolta que retorna a l’importa. Al costat del portal hi ha un banc corregut amb una pedra reaprofitada amb la data de 1621, que podria correspondre a una dovella de l’antic portal que comunicava la rectoria amb l’església i una llinda amb l’any 1738 gravat. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>El parament dels murs és de carreus amb filades regulars rejuntades amb argamassa. A la façana de migdia, en destaca una pedra reaprofitada als l’any 1626 acompanyada d’una inscripció.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-59 | Nucli del Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>La primera referència en relació l’església de Santa Maria data de l’any 1082 , en el testament de Bernat Ramon, el qual deixa 10 unces d’or per Santa Maria de Rubió. Malgrat aquest fet, la seva existència es coneix des dels anys 1025 i 1050 atès que apareix en els llistats parroquials del Bisbat de Vic amb el nom de “Rubiono”. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’església de Santa Maria de Rubió a més d’exercir funcions religioses també va exercir funcions defensives formant part del sistema defensiu juntament amb el castell pel costat sud. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’actual temple es va edificar l’últim quart del segle XIII per petició dels Castellolí que l’any 1308 ja estan documentats com a senyors del castell de Rubió i feudataris dels Cardona. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Segons consta en la documentació, l’any 1568 es van dur a terme obres de remodelació a la coberta de l’església degut a problemes amb el drenatge de les aigües. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>A finals del segle XVI també es van dur obres de remodelació i de nova construcció. L’any 1590 es va contractar a Joan Torra (fuster) per dur a terme un retaule de fusta per l’altar de Sant Joan i l’any 1959 un nou sagrari. L’any 1593, a càrrec de Miquel Novell, es va construir la zona del cor. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1626 es va edificar la capella dedicada a Sant Isidre i durant el segle XVII també es va reformar el presbiteri, eixamplant-lo amb un nou graó. Al segle XVIII s’instal·là un nou paviment de lloses, tal i com consta en una de les lloses “enllosada 1737” i l’any 1738 es va construir la sagristia que ha arribat a l’actualitat. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6441800,1.5697700 | 380893 | 4611259 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90158-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90158-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90158-59-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90158-59-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90158-59-5.jpg | Física | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-11-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La intervenció arqueològica realitzada l’any 1986 per restaurar i arranjar l’edifici van posar al descobert restes de l’església primigènia d’estil romànic datada de mitjans del segle XI. Fitxa 002.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 92|93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
90159 | Retaule gòtic de Santa Maria de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-gotic-de-santa-maria-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>AINAUD, J. (1949): El retaule de Rubió dintre la pintura catalana del segle XIV a Miscellanea Aqualatensia, núm. 1. Igualada. Centres d’estudis Comarcals de l’Anoia. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>ALCOY, R. (2006): El mestre de Santa Maria de Rubió. Una personalitat enigmàtica del gòtic català a Revista d’Igualada. Núm. 22. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MARIMON, L. (1985): Rubió i el seu retaule: una gran obra d’art a la nostra comarca. Fira de setembre, Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></p> | XIII | Restaurat | <p><span><span><span><span><span><span>El Retaule de Rubió, conservat “in situ” a l’església de Santa Maria de Rubió és d’estil gòtic i fou pintat amb pintura a tremp sobre fusta durant l’últim quart del segle XIV pel Mestre de Rubió. Es tracta d’una obra dedicada a la Mare de Déu, que combina els goigs de Maria i les penalitats de Crist i al cicle de la Passió. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El retaule està estructurat amb un cos central i dos brancals finalitzats amb un pinacle. Aquests cossos estan separats entre si per quatre muntants finalitats amb un pinacle daurat en forma de fletxa. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Al cos central està precedit per la coronació de la Mare de Déu com a representació essencial amb el calvari al damunt. Els cossos laterals s’hi representen escenes vinculades al goig de la Mare de Déu i a la divinitat de Crist; així s’hi representa la Anunciació, la Nativitat, l’Epifania, la Resurrecció, l’Ascensió i la Pentecosta (ordenats de dalt a baix i d’esquerra a dreta). Els muntants que separen els cossos principals hi ha representat els apòstols i profetes que associen l’Antiga Llei amb la Nova, alguns d’ells amb atributs que permeten la seva identificació, com Sant Pere amb les claus </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La predel·la, situada a la part inferior del retaule, explica escenes associades a la Passió i relacionades també amb el dolor de la Mare i a la humanitat de Crist. Les escenes representen l’oració a l’hort, el petó de Judes, Jesús davant els Caifàs, la flagel·lació, Jesús camí cap el Calvari i finalment la Pietat (ordenats d’esquerra a dreta). </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-60 | Església de Santa Maria de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>El retaule fou pintat pel Mestre de Rubió per encàrrec de la família Boixadors entre els anys 1275 i 1300, quan era senyora de Rubió Francesca de Timor, que va contraure matrimoni amb Berenguer de Boixadors. Per aquesta raó, els escuts que recorren el guardapols, una cérvola d’argent sobre fons de gules, es pot relacionar amb l’escut de la nissaga Timor-Boixadors. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>El Mestre de Rubió és un pintor anònim català molt influenciat per l’estil italigòtic. La marcada influència d’estil italià fa pensar que hagués estat format a Barcelona a redós del taller dels germans Serra, tot i que també s’ha relacionat el mestre de Rubió directament amb el taller del pintor Ramon Destorrents. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>El juliol de 1936, amb l’arribada de la Guerra Civil, membres de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, es van dirigir a Rubió i van desmuntar el retaule traslladant-lo a Igualada i amagant-lo a les golfes de l’Ateneu. L’any 1939 el retaule va passar a la custòdia del “Servicio de Recuperación Artística Nacional”. L’any 1944 a petició de l’alcalde i el rector es va sol·licitar a la Diputació de Barcelona una subvenció per restaurar-lo. Entre els anys 1944 i 1946 es va dur a terme sota la direcció del Sr. Grau. L’any 1994-1995 es va dur a terme una nova restauració i l’any 2012 una nova neteja i consolidació. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6441800,1.5697700 | 380893 | 4611259 | 1275-1300 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90159-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90159-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90159-60-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-11-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | El retaule fou netejat i restaurat “in situ” entre els anys 1986 i 1989 per l’SPAL. L’any 1995 el retaule fou desmuntat i restaurat al Taller Asturiol de Barcelona. Durant les obres de restauració és va fer una còpia de la Predel·la amb les escenes de la passió que és la que es pot contemplar junt al Retaule. L’original es troba al Museu Episcopal de Vic. | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
90160 | Pica Baptismal de Santa Maria de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>LÓPEZ MULLOR, A (coord). (2007): Església de Santa Maria de Rubió: memòria d’arqueologia i història. Col·lecció Documents de treball. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XVII | <p><span><span><span><span><span><span>Pica baptismal situada a l’interior de l’església de Santa Maria de Rubió. Pica en forma de vas semiesfèric decorada amb gallons. La part superior està delimitada per dos bordons que l‘envolten. La pica s’assenta damunt d’un fust llis.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-61 | Església de Santa Maria de Rubió | 41.6441800,1.5697700 | 380893 | 4611259 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90160-61-2.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
90164 | Barraca de la Marrinxa de Cal Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-marrinxa-de-cal-guixa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda de fusta orientat al nord. La coberta és en forma de volta de canó de pedra. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-65 | Marrinxa de Cal Guixà | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6382100,1.5727300 | 381128 | 4610592 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90164-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90164-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90164-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
90168 | Barraca del camí de la vall de Sant Pere d’Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-la-vall-de-sant-pere-dardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda de fusta orientat al sud. La coberta en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses planes volades. A l’interior hi ha dues fornícules i al costat dret de l’entrada un foc a terra raconer amb xemeneia. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-69 | Vall de Sant Pere d’Ardesa. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6314600,1.5848600 | 382126 | 4609826 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90168-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90168-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90168-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
90170 | Barraca al sud de la muntanya de Sant Pere d’Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-la-muntanya-de-sant-pere-dardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda de fusta orientat a l’est. La coberta en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses planes volades. A l’interior hi ha quatre fornícules o armaris baixos i tres a mitja alçada de paret. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-71 | Vall de Sant Pere d’Ardesa. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></a></span></span></span></span></span></p> | 41.6311100,1.5821500 | 381900 | 4609791 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90170-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90170-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90170-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
90177 | Barraca dels boscos la Boïga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-boscos-la-boiga | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-74 | La Boïga. Sud-est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6206900,1.5864300 | 382237 | 4608628 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90177-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90177-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90177-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
90186 | Barraca al nord de Casulleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-de-casulleres | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses planes volades. A l’interior hi ha un cocó i una fornícula.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-83 | Nord-est de Casulleres. Nord-est de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6393500,1.5898700 | 382558 | 4610695 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90186-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90186-83-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90186-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
90189 | Barraca prop de Cal Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-cal-jaume | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca amb la coberta de pedres en volta de canó. L’accés, orientat a migdia, és en forma d’arc de mig punt. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-86 | Les Gotanyes. Oest del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6287800,1.5466400 | 378938 | 4609582 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90189-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90189-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90189-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
90190 | Barraca Les Gotanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-les-gotanyes | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular adossada a un marge de pedra i construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-87 | Les Gotanyes. Oest del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6311600,1.5439000 | 378714 | 4609850 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90190-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90190-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90190-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
90193 | Barraca de les Oliveretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-oliveretes | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca situada al mig d’un camp de conreu, de planta rectangular i construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-oest amb la coberta en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-90 | Les Oliveretes. Oest de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6391500,1.5393200 | 378347 | 4610743 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90193-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90193-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90193-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
90194 | Fita de l’antic camí vell de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-lantic-cami-vell-de-rubio | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Fita relacionada amb l’antic camí que anava del Pla de Rubió fins Al castell de Rubió. En aquest cas, es tracta d’una fita que indica una drecera del camí que condueix fins al cementiri del nucli del Castell de Rubió, actualment en desús. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una pedra gres de secció rectangular amb la inscripció “DRESSERA DE RUBIÓ”</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-91 | Solana de Cal Tató. Sud de Rubió | 41.6401000,1.5603900 | 380104 | 4610819 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90194-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90194-91-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
90196 | Barraca de la Solana del Silvestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-solana-del-silvestre | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud. La coberta en volta de canó de pedra. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-93 | Solana del Silvestre. Oest del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6282300,1.5422900 | 378574 | 4609527 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90196-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90196-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90196-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
90197 | Barraca dels Plans d’en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-plans-den-sala | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca situada al mig d’un camp de conreu dels Plans d’en Sala. Correspon a una edificació de planta rectangular de 6, 5 m de longitud per 5 m d’amplada construïda amb pedra i argamassa. La coberta és a una vessant amb la pendent vers ponent. La façana principal, orientada llevant, s’hi obre la porta d’accés amb llinda de fusta. Presenta una finestra tipus espitllera a la façana nord i sud i una de dimensions més grans a la façana oest. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-94 | Plans d’en Sala. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6298800,1.6011800 | 383483 | 4609629 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90197-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90197-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90197-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
90198 | Pou de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rectoria-2 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span><span><span>El pou de la rectoria es troba situat davant la façana de migjorn de la rectoria, a l’est de l’església de Santa Maria de Rubió. El brocal del pou està format per una base octogonal de pedra ben treballada amb una tapa de ferro amb les inicials STV amb relleu. També es conserva l’estructura de ferro on hi hauria la politja. En una de les cares de la base hi ha inscrita la data de 1718 amb l’abreviació de Jesucrist (IHS).</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-95 | Nucli del Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons imatges antigues el pou estava alçat. Fou col·locat on es troba actualment arran de les reformes que es va efectuar a la rectoria a la dècada de 1960. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6442400,1.5699800 | 380910 | 4611265 | 1718 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90198-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90198-95-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 009.CA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
90199 | Safareig de Can Codinelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-codinelles | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Safareig situat prop de la finca de Can Codinelles d’època contemporània. Correspon a una construcció de planta trapezoïdal realitzat amb pedra i lliscat amb ciment per l’interior. Damunt les parets conserva les pedres de rentar. L’entrada d’aigua és mitjançant una boca de mina situada a la paret nord-oest. A la paret sud hi ha una pica de pedra per on sortia l’aigua del safareig emprada per regar els horts més propers. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-96 | Cal Codinelles. Pla de Rubió | 41.6246800,1.5553300 | 379654 | 4609114 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90199-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90199-96-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
90200 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-21 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | Restaurada a la dècada de 1960 | <p><span><span><span><span><span><span>L’antiga rectoria de l’església de Santa Maria de Rubió es troba situada al nucli del Castell de Rubió, al nord-est de l’església. Es tracta d’un edifici de planta quadrada de planta baixa i dues plantes pis. La coberta a dues aigües asimètriques amb el carener paral·lel a l’actual façana principal, orientada a ponent. Antigament la façana principal era la de migjorn. L’actual façana principal (oest) s'hi obre la porta principal d’arc pla i una finestra de secció quadrada a nivell del primer pis, ambdues centrades amb la façana. A la façana de migjorn s’hi obre una segons porta d’accés i dues finestres a nivell de planta baixa que donen accés a una estança que no comunica amb la resta de l’edifici de la rectoria. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La façana de tramuntana i de llevant s’hi obren diverses finestres a nivell del primer i segon pis sense cap tipus de motllura. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-97 | Nucli del Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>La primera notícia documental relacionada amb la rectoria data de l’any 1554, quan es va manar reparar-ne l’entrada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El novembre de 1865 es va obrir una porta que comunicava la rectoria amb l’església, demanda que va fer el Bisbe de Vic durant una visita pastoral. L’any 1960 la paret que comunicava la rectoria i l’església encara estava dempeus. L’any 1965 es va dur a terme l’enderroc de la paret d’unió entre els dos edificis per petició del rector, obrant l’actual façana de ponent. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6443100,1.5700000 | 380912 | 4611273 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90200-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90200-97-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La asimetria de la coberta és a causa de la reforma que va partir la rectoria l’any 1965, reduint-ne el volum. La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 006.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
90208 | Ca l’Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller-2 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span lang='CA'><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Ca l’Oller correspon a un antic mas, possiblement d’origen medieval i consolidat en època moderna i contemporània. El cos principal, objecte de diverses refraccions i ampliacions, és de planta rectangular amb la coberta a dues vessants de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada migdia. Consta de planta baixa, pis, golfes i soterrani. L’interior ha estat modificat però conserva la zona del celler, amb la coberta en volta de canó de pedra i a l’interior un vaixell de grans dimensions de fusta amb la data de 1797 i el nom JHOSEP OLLE. A la façana principal s’hi obre el portal d’accés d’arc pla amb llinda de fusta i un arc de descàrrega i tres finestres repartides entre el primer pis i les golfes. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Annex a la façana principal, al cantó de ponent hi ha un volum de reduïdes dimensions que correspon a un antic colomar. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>A la banda nord es conserva un cos de planta rectangular on s’hi conserven diversos cups que encara conserven els cairons i la pallissa. Edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, orientada a tramuntana, davant la zona de l’era. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-98 | Feixes de Ca l’Oller. Oest de Maçana | 41.6837300,1.5849000 | 382225 | 4615629 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90208-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90208-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90208-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 033.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,17 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc