Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 90048 | Trepitjador de la font de Clot de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trepitjador-de-la-font-de-clot-de-ca-lestruch | XIX-XX | Parts malmeses | <p><span><span><span><span><span><span><span>A toca de lla font de Clot de Ca l’Estruch es conserva un bloc de roca arenisca d’1 x 1,5 m amb la part superior excavada formant una petita cavitat amb una perforació circular en un dels laterals. Es tracta d’una base per trepitjar raïm. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-7 | Plana de Ca l’Estruch. Est dels Plans de Rubió | 41.6189000,1.5769200 | 381442 | 4608443 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90048-img20211002120900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90048-img20211002120932.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 90104 | Barraca al nord de la Vinya del Pere Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-de-la-vinya-del-pere-xic | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de la coberta malmesa | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. El bancal esquerra de la porta ha estat refet amb maons lligats amb ciment. La coberta és en forma de falsa cúpula amb la part superior malmesa.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-31 | Vinya del Pere Xic. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6227300,1.5745900 | 381255 | 4608871 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90104-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90104-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90104-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 90109 | Barraca al sud de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-ca-lestruch | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de parets enderrocades | <p><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est amb la coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. </span></span></span></p> | 08185-34 | Plana de Ca l’Estruch. Sud-est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6197000,1.5753300 | 381311 | 4608534 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90109-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90109-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90109-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 90110 | Barraca del camí a Ca l'Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-a-ca-lestruch | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | A la part posterior hi ha un petit enderroc | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. Adossat a la banda esquerra hi ha les restes d’un paravent </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-35 | Vinya del Pere Xic. Sud-est dels Plans de Rubió. | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6202800,1.5786900 | 381592 | 4608593 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90110-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90110-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90110-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 90112 | Barraca davant de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-davant-de-ca-lestruch | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Li manca la pedra cobertora | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-37 | Turó de Ca l’Estruch. Est dels Plans de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6239100,1.5825600 | 381921 | 4608991 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90112-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90112-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90112-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 90116 | Barraca Muntanya de Cal Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-muntanya-de-cal-vives | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petit enderroc a la part posterior | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó de petites dimensions. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-41 | Muntanya de Cal Vives. Est de Plans de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6273300,1.5822600 | 381902 | 4609371 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90116-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90116-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90116-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 90120 | Jaciment arqueològic de l’Obaga de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-lobaga-de-ca-lestruch | XII-XV | Es desconeix l'estat de conservació. No s'ha realitzat cap intervenció | <p><span><span><span><span><span><span><span>Jaciment arqueològic situat a tocar de la Barraca de Ca l’Estruch 9, en una zona boscosa. Durant la prospecció es va localitzar un nivell d’enderroc de pedra arenisca, restes muraries i algun fragment de ceràmica de cocció reduïda</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-44 | Obaga de Ca l’Estruch. Est del Pla de Rubió | 41.6282500,1.5778600 | 381537 | 4609479 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90120-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90120-44-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 90126 | Dipòsit d’aigua prop de Briançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-prop-de-brianco | XX | Part de la coberta enderrocada | <p><span><span><span>Dipòsit d’aigua excavat al sediment geològic d’1,5 m de diàmetre i aproximadament de 2m de profunditat visible. La part inferior del dipòsit està revestida amb ciment i la part superior construïda amb pedra lligada amb ciment creant una coberta en forma de falsa cúpula. </span></span></span></p> | 08185-48 | Zona del Turó de Ca l’Estruc. Est del Pla de Rubió | 41.6262300,1.5765900 | 381428 | 4609257 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90126-48-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 90134 | Necròpolis de Sant Pere d’Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-pere-dardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1994): Esglésies romàniques de l’Anoia. Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i la Veu de l’Anoia. Codorniu Arts Gràfiques.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XI-XVIII | Desconegut. No sa realitzat cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span><span>A la banda de tramuntana de l’església de Sant Pere d’Ardesa s’hi troba una zona erma i coberta de vegetació que acull l’antiga necròpolis de l’església. En aquest àmbit s’ha documentat una estela discoïdal decorada amb una creu en relleu. Aquest tipus d’element era emprat per senyalitzat inhumacions a la zona del cementiri i a Catalunya presenten una cronologia d’ús molt àmplia, que oscil·la des del segle XIII fins el segle XIX. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-56 | Muntanyeta de Sant Pere. Sud de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Sant Pere d’Ardesa es troba situada dins l’antic terme del castell d’Ardesa, el qual és documentat per primera vegada l’any 989. La primera documentació relacionada amb l’església és de l’any 1082 en el testament de Bernat Ramon el qual deixa 10 unces d’or a l’església de Sant Pere d’Ardesa. L’any 1192 és dotada i consagrada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Inicialment va tenir funcions parroquials tal i com es constata en una llista parroquial del Bisbat de Vic d’entre els anys 1025 i 1050. A finals dels segle XIII – inicis del segle XIV deixa d’exercir funcions parroquials i passa a ser sufragània de la parròquia de Santa Maria de Rubió.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6346900,1.5810000 | 381811 | 4610190 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90134-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90134-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90134-56-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Durant l’edat mitjana l’entorn de les esglésies era emprat l’espai protegir com a sagrera era utilitzat com a zona de necròpolis. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 90157 | Can Palomas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palomas-1 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | Hi ha algunes zones deteriorades | <p><span><span><span><span><span><span>Can Palomas és una masia d’origen modern i consolidada en època contemporània. Es troba situada en un lloc estratègic i de gran control visual de l’entorn de Maçana. Actualment manté l’estructura volumètrica inicial del segle XVII. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El mas està format per dos volums annexos construïts amb pocs anys de diferència. El cos primigeni és una edificació de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i pis. El frontis s’hi obra un portal d’arc de mig punt adovellat amb la data 1601 gravada a la dovella clau i a nivell del primer pis, col·locada simètricament amb la portalada hi ha un finestral amb llinda de pedra decorada amb un arc conopial amb una creu central amb un ampit motllurat. Adossat aquest cos, per la banda de llevant, l’any 1614 s’hi va annexar un segon volum en forma de L invertida que envolta el cos principal. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues vessants i adaptant-se a la topografia del terreny. La façana principal, també orientada a migdia, s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb l’any 1614 gravat a la dovella clau. A nivell del primer pis s’obren tres finestres i una a l’alçada de les golfes que conserva l’ampit de pedra. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Posteriorment, a la façana de ponent del cos primigeni s’hi van edificar dos coberts davant de l’era. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Davant la façana de migdia hi ha les conilleres, un volum de reduïdes dimensions amb la coberta a una vessant. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-58 | Camps d’en Palomes. Maçana | 41.6626500,1.6043400 | 383805 | 4613263 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90157-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90157-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90157-58-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90157-58-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90157-58-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 038.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 90161 | Barraca de Cal Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-pastor | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada.</p> | XIX-XX | Part de la coberta enderrocada | <p><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca i adossada a un antic mur de feixa. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula i li manca la pedra cobertora. </span></span></span></p> | 08185-62 | Serra Rodona. Est de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6473900,1.5761500 | 381430 | 4611607 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90161-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90161-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90161-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 90166 | Barraca dels Plans d'Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-plans-dardesa-0 | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petits enderrocs | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. A l’interior, a la banda esquerra de l’entrada hi ha una xemeneia. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-67 | Plans d’Ardesa. Sud del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></a></span></span></span></span></span></p> | 41.6239300,1.5642600 | 380396 | 4609018 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90166-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90166-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90166-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 90175 | Barraca de Cal Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-vives | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de la coberta malmesa | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-72 | Riera d’Ardesa. Nord de Cal Vives | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6271000,1.5882500 | 382401 | 4609337 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90175-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90175-72-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 90178 | Barraca de la Solella de Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-solella-de-cal-benet | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal orientat al sud, tot i que es troba completament cobert de vegetació. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-75 | Solella de Cal Benet | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6325600,1.5898400 | 382543 | 4609941 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90178-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90178-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90178-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 90179 | Barraca dels boscos de la Solella de Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-boscos-de-la-solella-de-cal-benet | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Li manca la pedra cobertora | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada per l’exterior i circular per l’interior, de 4,5 m de diàmetre, construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior hi ha tres fornícules. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-76 | Solella de Cal Benet. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6381700,1.5947400 | 382961 | 4610558 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90179-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90179-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90179-76-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90179-76-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 90180 | Barraca a la Serra de les Maioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-la-serra-de-les-maioles | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petits enderrocs | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior s’hi conserven dues fornícules. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-77 | Solella de Cal Benet. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6372800,1.5939900 | 382897 | 4610460 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90180-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90180-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90180-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 90181 | Barraca de Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-benet | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petits enderrocs | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-78 | Solella de Cal Benet. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6356600,1.5940600 | 382900 | 4610280 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90181-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90181-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90181-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 90182 | Barraca a l'est de Casulleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-lest-de-casulleres | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petits enderrocs | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est, malgrat la llinda ha caigut. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-79 | Solella de Cal Benet. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6365400,1.5924900 | 382771 | 4610380 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90182-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90182-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90182-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 90183 | Barraca al nord de Can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-de-can-benet | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petits enderrocs | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó i una fornícula. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-80 | Solella de Cal Benet. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6357100,1.5914200 | 382680 | 4610289 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90183-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90183-80-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 90184 | Aixopluc prop de Casulleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-prop-de-casulleres | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TERESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderroc a la part posterior | <p><span><span><span><span><span><span>Aixopluc de reduïdes dimensions i de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-81 | Solella de Cal Benet. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6360300,1.5907000 | 382621 | 4610326 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90184-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90184-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90184-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 90191 | Barraca de Serra Morena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-serra-morena | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de la volta enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud. La coberta és en forma de volta de canó de pedra amb ràfec de lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-88 | Riera de Serra Morena. Oest de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6444700,1.5427000 | 378639 | 4611329 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90191-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90191-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90191-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 90215 | Jaciment prop de Cal Jaumet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-prop-de-cal-jaumet | V-XI | No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span><span>Dalt d’un promontori, envoltat de bosc i camps de conreu, s’hi localitza una estructura de planta quadrada construïda amb pedra arensica sense morter. Presenta unes dimensions aproximadament de 4x4m i els murs una amplada d’entre 0,80 i 1 m. </span></span></span>En superfície s’ha identificat algun fragment de ceràmica comuna romana i algun fragment de ceràmica reduïda grollera. </span></span></span></p> | 08185-105 | Sud de Cal Jaumet. Sud de Sant Martí de Maçana | 41.6633500,1.6165100 | 384819 | 4613324 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90215-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90215-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90215-105-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 85|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 90216 | Túmul de la Serra de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tumul-de-la-serra-de-rubio | No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span><span>A la Serra de Rubió, entre els molins eòlics C3.2 i C3.3 s’hi documenta una acumulació o túmul de pedres de petites dimensions d’aproximadament 6 m de diàmetre. Damunt el túmul hi ha clavat un suport de ferro amb una placa d’àrea privada de caça. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-106 | Serra de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons fonts orals s’hi havia localitzat algun fragment de ceràmica de l’edat del bronze amb decoració incisa. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6648700,1.6116100 | 384414 | 4613499 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90216-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90216-106-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | Edat del bronze. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 90220 | Els Boscos de Pedrafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-boscos-de-pedrafita | I-V dC | Desconegut. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span><span>A la dreta de la BV-1031, en una zona boscosa anomenada el Bosc de Pedrafita s’identifiquen, en superfície, les restes d’un mur amb una orientació nord-sud construït amb pedra irregular lligada amb argila. A l’entorn hi ha restes d’un possible enderroc i fragments informes de tègula i algun fragment informe de ceràmica romana africana. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-108 | Bosc de Pedrafita. Nord de Rubió | 41.6703500,1.5905600 | 382672 | 4614136 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90220-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90220-108-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 90241 | Prop de Sant Pere d’Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-sant-pere-dardesa | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XI-XIV | Es desconeix. No s'ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span><span>El jaciment es troba situat a entre el castell de Sant Pere d’Ardesa i el Puig de Sant Miquel. Es tracta d’un bloc de pedra de tonalitat vermellosa amb un perforació de plana semicircular de poca profunditat i de fons pla. A l’entorn del bloc s’hi van localitzar fragments ceràmics de cocció reduïda d’època medieval que ofereixen una cronologia d’entre els segles XII i XIII. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-129 | Puig de Sant Miquel. Sud de Rubió | <p> </p> <p><span> </span></p> | 41.6368600,1.5820700 | 381904 | 4610429 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90241-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90241-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90241-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Durant la prospecció no s’ha localitzat el bloc de pedra ni s’observa material ceràmic en superfície. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 90243 | Queixals del Mercader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/queixals-del-mercader | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | IV-I aC | Es desconeix. No s'ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span>A la zona anomenada dels Queixals de Cal Mercader, en una indret proper a un esperó de roca, on actualment s’hi practica parapent, s’hi van localitzar les restes d’un taller de sílex paleolític. Es tracta d’una zona on aflora material ceràmic d’època ibèrica i fragments de sílex. Durant la revisió de la Carta Arqueològica l’any 1985 es van localitzar fragments ceràmics d’època ibèrica i 183 fragments de sílex de mala qualitat entre els quals hi havia 5 rascadors, 3 nuclis, 18 ascles, 1 punta, 1 làmina i 1 làmina retocada. </span></span></span></p> | 08185-131 | Queixals del Mercader. Sud-est de Sant Pere d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><span><span>Jaciment descobert l’any 1972 per membres de la secció d’arqueologia del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6236400,1.5980600 | 383212 | 4608940 | 08185 | Rubió | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90243-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90243-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90243-131-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 018.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 81|77 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 90246 | Castell de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-macana | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | X | Es desconeix si existeixen restes al subsòl | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El turó on actualment s’ubica l’església de Sant Martí de Maçana s’hi localitzaria el castell termenat de Maçana, del qual no en resten estructures, les quals han estat destruïdes per remodelacions posteriors, malgrat que en el subsòl poden quedar vestigis. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-134 | Sant Martí Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>El lloc de Maçana apareix documentat entorn l’any 990 en una sentència judicial presidida pel compte Ramon Borrell, en la qual es dicta que Aeci té que cedir al seu germà Guitard, una alou situada a l’extrem de Grevalosa, a la vall de Cantallops, que afronta amb Maçana. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XI ja s’hi documenta el castell de Maçana, pertanyent al comtat de Manresa i del qual a dia d’avui no en resta cap vestigi. Segons la documentació entorn l’any 1020 en aquest indret s’hi va edificar un castell termenat. L’any 1032 el levita Guillem d’Oló, qui per encàrrec del Bisbat de Vic va construir el castell de Rubió, en el seu testament deixa a un dels seus fills el castell de Maçana (Mazana). </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6870200,1.6035000 | 383779 | 4615969 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 008.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||
| 90266 | Comalats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comalats | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XXI | Moltes zones enderrocades | <p><span><span><span><span><span><span>Comalats és una edificació formada pel cos central i diversos cossos annexes ubicats a ponent de la casa. El cos principal és una edificació de planta rectangular, de tres crugies i amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada migjorn. Al frontis, actualment modificat, conserva l’antic portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i una finestra situada al damunt d’arc pla. A la dovella central de la porta hi ha inscrit 1680 i l’abreviació de Jesucrist. A nivell del planta baixa i pis s’hi obren dues finestres més. Adossat aquest edifici primigeni s’hi adossa per la façana de llevant un cos de planta rectangular amb un nou portal d’accés d’arc pla amb llinda de fusta i diverses finestres a nivell de planta baixa, primer pis i golfes. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Per la banda de ponent s’hi adossen diversos cossos de planta quadrada destinats a corrals. Alguns d’ells estan formats per una planta baixa oberta i coberta per una volta de canó de pedra i al pis superior l’espai de la corralina amb l’accés a migjorn mitjançant unes escales. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-154 | Clot de la Font del Boix. Nord-oest de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Comalats apareix documentat en un testament de Pere Soler i la seva muller de l’any 1196 relacionat amb Sant Pere de Copons. En dit testament Pere Soler i la seva muller deixen uns bens situats a la resclosa dels molins de Comalats. Antigament, Sant Pere de Copons rebia el nom de Sant Pere de Comalats, documentada ja l’any 1038. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En els fogatges de 1553 relacionats amb la parròquia de Rubio d’Ardesa apareix el nom Perot de Comalats. L’any 1628 també apareix documentat el nom del mas sota la propietat de Joan Comas de Comalats. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6573600,1.5314500 | 377726 | 4612776 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90266-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90266-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90266-154-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90266-154-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90266-154-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 061.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 90272 | Prop de Pallerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-pallerols | X-XIV | Es desconeix. No s'ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span><span>Damunt d’un tossal prop de Can Pallerols es localitza en superfície una estructura de planta quadrada construïda amb pedra rejuntada amb argila. Dels quatre murs només són visibles tres (nord-est-oest) i presenten una longitud de 4 m per una amplada de 2 m. L’espai interior de l’edifici seria aproximadament d’un 5 m. A partir de les característiques tipològiques i la seva situació podria tractar-se d’una torre de guaita. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-160 | Turó del torrent de la Manresana. Nord-oest de Rubió | 41.6771600,1.5329700 | 377890 | 4614972 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90272-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90272-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90272-160-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 90284 | Font de clot de Cal Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-clot-de-cal-sagrera | XIX | Vegetació a l’interior | <p><span><span><span><span><span><span>Font de Clot situada al costat est de la casa de Cal Sagrera. Es tracta d’una font de clot recoberta per un aixopluc de planta rectangular amb la coberta en volta de canó lleugerament apuntada i construït amb la tècnica de la pedra seca. Actualment està seca. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-172 | Cal Sagrera. Sud-oest de Maçana | 41.6839600,1.6013100 | 383591 | 4615633 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90284-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90284-172-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 90293 | Cal Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sagrera-0 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XXI | Actualment s’està reformant | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Sagrera, antigament Cal Miquel, es troba situada al sud de l’església de Sant Martí de Maçana. L’edifici presenta una planta allargada amb un cos principal i un annex a migjorn. El cos principal és de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. El fornits presenta una composició simètrica on s’hi obre un portal de llinda plana amb l’any 1898 inscrit a la part central amb una finestra per banda. A nivell del primer pis s’hi obren tres finestres amb llinda de pedra on destaca la llinda de la finestra central, decorada amb un arc conopial. La façana posterior, que dona a ponent, està reformada amb un porxo annexa de formigó. L’interior està reformat. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Adossat a la façana de migdia hi ha un cos de planta rectangular amb la coberta a una vessant amb pendent cap al sud on hi destaca un portal de llinda plana amb l’any 1682 que actualment dona pas a un antic cobert sense coberta. A la banda de tramuntana hi ha un antic edifici enderrocat amb un cup de vi de planta circular amb els cairons interiors de revestiment. A pocs metres cap a llevant de la casa, a la zona boscosa, hi ha un gran bloc de pedra on s’hi pot observar un encaix on s’hi ubicaria la biga de la premsa. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locada a mode de cadena cantonera.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-181 | Camps de Cal Miquel. Sud-oest de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Després de la guerra civil espanyola era l’espai on s’hi reunien els del bàndol republicà. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6837500,1.6011700 | 383579 | 4615610 | 1682 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90293-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90293-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90293-181-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90293-181-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90293-181-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90293-181-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90293-181-7.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 037.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||
| 90299 | Ca l’Eusebi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leusebi | XIX-XXI | Els coberts i zona de l’antic celler enderrocats | <p><span><span><span><span><span><span>Ca l’Eusebi és un mas situat al sud de Maçana, prop de Ca l’Escolà i Cal Sagrera. L’origen de la construcció cal situar-la a principis del segle XIX, tot i que a inicis del segle XXI fou reformada. El cos principal correspon a un volum de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis presenta una composició simètrica formada a partir de tres crugies. A la planta baixa s’hi obre el portal d’accés de llinda de pedra amb una finestra per banda. A nivell del primer pis hi ha tres finestres, amb llinda de pedra i ampit i a la llinda de la finestra central hi ha gravat l’any 1828 i les inicials E.S. A l’alçada de les golfes hi ha una petita finestra central. La façana posterior, que dona a tramuntana, s’hi obren diverses obertures. Les obertures corresponents a l'alçada de golfes van ser obertes arran de les reforma efectuada a la coberta l’any 2009. Adossat a la façana de llevant hi ha l’antic magatzem, també utilitzat coma cotxera i davant la casa, s’hi conserven dos volums més, de planta quadrada, que corresponen a la zona del celler i dels cups i a la pallissa. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-187 | Camps de Ca l’Eusebi. Sud de Maçana | 41.6860800,1.6001900 | 383502 | 4615870 | 1828 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90299-187-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90299-187-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90299-187-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90299-187-40.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 90300 | Al nord de Pallerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-de-pallerols | IV-II aC | Es desconeix. | <p><span><span><span><span><span><span>Dalt d’un turó situat al nord de Cal Pallerols, al camí que porta cap a Can Rigolfes s’hi localitza un gran nombre de fragments ceràmics en superfície d’època ibèrica en tota la vessant oest del turó, fins a peu de camí. No s’hi observa cap estructura. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-188 | Nord de Cal Pallerols. Est del Pla de Rubió. | 41.6269800,1.5562800 | 379737 | 4609368 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90300-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90300-188-3.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 90995 | Cal General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-general-0 | XIX-XX | Cossos annexes malmesos | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal General és una construcció formada pel volum principal i diversos volums annexos construïts als segle XX. El cos principal és una edificació de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. Aquest cos fou edificat era de dimensions més reduïdes i entorn l’any 1928 fou ampliat cap a tramuntana assolint el volum actual. Al frontis s’hi obre un portal adovellat d’arc rebaixat amb la inscripció JUAN PLANELL 1895. El portal està flanquejat per una finestra d’arc pla a la dreta i una espitllera al costat esquerre, espai on antigament hi havia l’estable. Al primer pis s’hi obren tres finestres amb llinda de pedra i ampit i damunt la finestra central hi ha inscrit l’any 1940, any en el qual es va arrebossar la façana. A la façana posterior s’hi obren un seguit de finestres i espitlleres sense seguir cap eix de simetria. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Adossat a la façana de llevant hi ha l’edifici de les antigues conilleres, davant la casa hi ha el cos destinat a les conilleres, galliners i porqueres i finalment el cos annex a ponent era l’espai dels coberts. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-204 | Camps de l’Albereda. Nord-oest de Rubió. | <p><span><span><span><span><span><span><span>Segon l’actual propietari, la finca de Cal General era un antic cens de Can Canaletes. El cens era un “contracte” entre el censatari i la propietat en el qual la propietat li cedia un tros de terra per treballar i poder-hi edificar un habitatge a canvi de pagar-li anualment una part del rendiment. Aquests cens fou redimit a mitjans del segle XX per l’avi de l’actual propietari. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6861100,1.5340000 | 377993 | 4615965 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90995-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90995-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90995-204-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90995-204-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 90997 | Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noguera-2 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Informació proporcionada per Paquita Torrallardona Palomas</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Algunes part del conjunt estan enderrocades i d’altres malmeses per vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Noguera es tracta d’un mas edificat a finals del segle XVIII i format a partir del cos principal i diversos volums edificats posteriorment. El mas original es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal fou construïda l’any 1795 i correspon a una ampliació del mas original, edificat l’any 1781. Al frontis s’hi obre l’accés mitjançant un arc de mig punt adovellat i a nivell del primer pis dues finestres amb llinda i brancals de pedra ben treballada. En una de les llindes hi consta l’any 1795. L’arc d’accés dona pas a una zona porxada amb el sostre a biga junt que acull la premsa amb el cup de vi i el portal d’accés a l’interior del mas. El portal d’accés és de llinda plana de pedra amb la inscripció: THOMAS 17 † 81 _U IX GR OR, que correspondria al cognom Puiggrós. A la façana de ponent s’hi obren dues finestres a nivell del primer pis amb llinda i brancals de pedra. En una de les llindes hi ha l’any 17_0. A nivell de planta baixa hi ha un gran contrafort. A la façana de migjorn s’hi obren diverses obertures amb biga de fusta i s’hi annexionaren dos contraforts. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>La planta baixa acull la zona del celler, els estables i el forn de pa. A nivell del primer pis hi ha les diferents habitacions, el menjador i la cuina. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>El parament dels murs és de pedra amb filades irregulars lligades amb morter de calç amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locades a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Adossat a l’extrem nord-oest de la façana de tramuntana s’hi annexionar un edifici de planta quadrada amb l’objectiu de construir-hi un nou cup de vi, el qual no es va finalitzar mai. A costat d’aquest cos hi havia un volum amb el femer, el coral i la botiga del gra. Un metres més a l’oest hi ha la pallissa, de dues plantes amb dos arcs de mig punt oberts a la façana de llevant. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-206 | Camps de Cal Noguera. Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Tal i com consta a la llinda del portal d’accés, la casa fou construïda l’any 1781 a tocar del mas de Cal Bojons. Segons documentació existent i relacionada amb el mas de Cal Noguera, l’any 1779 la finca era propietat de Thomas Puiggrós i Noguera, pagès del terme de la parròquia de Sant Martí de Maçana. L’any 1791 apareix documentat Thomas Noguera i Puiggrós. Segons consta les dues primeres generacions havien portat el cognom de Puiggrós i les següents, fins a l’actualitat, Torrallardona. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6769800,1.6197100 | 385110 | 4614833 | 1781 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90997-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90997-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90997-206-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90997-206-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90997-206-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Apareix a la fitxa 040. EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||
| 91008 | Cal Canalet Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canalet-vell | XVIII-XX | Alguns elements enderrocats | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Canalet és un mas situat al nord-oest del nucli de Rubió formada a partir de diversos cossos annexos. El cos principal és un edifici de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant i amb dos nivells d’alçada. Consta de planta baixa, pis i unes petites golfes el cos que sobretot en alçada. Al frontis s’hi obre el portal d’accés de llinda de pedra on hi ha gravades dues lletres _ P, una de les quals és il·legible. A nivell del primer pis s’obre una finestra amb llinda i brancals de pedra. Posteriorment, a aquest edifici s’hi annexaren diversos volums com el galliner, les porqueres i conilleres i un cup de vi. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-214 | Nord-oest de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Canalet era censalista del mas de Cal General.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6836600,1.5331900 | 377921 | 4615694 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91008-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91008-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91008-214-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91008-214-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 91080 | Surgència d’aigua de Ca l’Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surgencia-daigua-de-ca-lelies | XX | La sortida d’aigua esta coberta de terra i vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>La surgència d’aigua de Ca l’Elies es troba situada a la Pollancreda de Ca l’Elies. Al marge dret de la Riera de Rubió hi ha la construcció d’una estructura de planta rectangular, en forma de U, de 2 m de longitud per 1 m d’amplada. L’aigua brolla de l’angle nord-oest de l’estructura i desaigua a la mateixa Riera de Rubió. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-219 | Pollancreda de Ca l’Elies. Nord del Pla de Rubió | 41.6383700,1.5561500 | 379748 | 4610633 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91080-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91080-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91080-219-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 91656 | Querosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/querosa | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Arxiu Episcopal de Vic</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Interior malmès | <p><span><span><span><span><span><span><span>Querosa es un mas situat a l’Obaga de l’Estrada, al nord del nucli del castell de Rubió. Es tracta d’una edificació de planta rectangular creat a partir de diverses ampliacions. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. Adossat a la façana de ponent hi ha dos coberts construïts posteriors amb maons. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>El cos original, que posteriorment fou ampliat, correspon a la part central de la façana, on s’hi obre el portal d’accés rectangular amb llinda de fusta i amb un arc de descàrrega i diverses finestres amb llinda de pedra i algunes amb ampit. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa. L’ampliació tant per la banda de ponent com per llevant presenta un parament dels murs més irregular i rejuntat amb ciment. Al cos de ponent en destaca una llinda reaprofitada i col·locada al revés, d’una finestra tapiada, on hi consta inscrit ANY 1856. El cos adossat per llevant s’hi obren dues finestres emmarcades amb maons. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’interior conserva part de la distribució original. A la planta baixa hi ha l’entrada amb les escales d’accés al primer pis de pedra i amb el sostre cobert a biga junt. També es conserva la zona del celler i la boca del forn i la llar de foc. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-224 | Camps de Querosa. Nord de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons consta en un recull de consuetes i censals de l’església de Santa Maria de Rubió de l’any 1869 el mas de Carosa fou desunit del mas de Pedrafita i donat a Joan Soler com a dot quan es va casar amb Geronima, filla de Pere Casuller del mas de Pedrafita. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6588100,1.5862500 | 382292 | 4612861 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91656-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91656-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91656-224-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91656-224-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91656-224-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 055.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 91657 | Pou de Querosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-querosa | XIX | Cobert de vegetació i sense aigua | <p><span><span><span><span><span><span>Pou situat al cap de sota del mas de Querosa, a tocar del torrent del Clot de Querosa. Correspon a una estructura de planta circular retallat al sediment i alçat amb un mur de pedra lligada amb argamassa. La boca d’accés es refeta amb brancals de maons i amb porta de fusta</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-225 | Camps de Querosa. Nord de Rubió | 41.6584100,1.5865300 | 382314 | 4612816 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91657-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91657-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91657-225-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 91660 | Baratòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baratos | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Arxiu Episcopal de Vic</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Espais exteriors coberts de vegetació i la façana sud amb oberutes malmeses | <p><span><span><span>El mas Baratòs es troba situat en un terreny terrassat al nord del nucli del castell de Rubió. Es tracta d’una edificació d’època moderna i consolidada en època contemporània i composta per diversos annexos i modificacions. El mas original és de planta quadrada amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn on s’hi obren diverses obertures algunes de les quals encara conserven la llinda de pedra i l’ampit. Davant la façana principal i per la façana de llevant hi ha un pati clos en forma de L delimitat per un mur de pedres irregulars. Adossat a la façana de ponent s’hi annexiona un cos de planta rectangular de tres plantes amb la coberta a una vessant i amb diversos finestrals amb llinda de fusta. Davant d’aquest cos i sota la roca del propi terreny hi ha una petita cavitat que acull la premsa. Davant la façana de tramuntana hi ha diversos cossos, la majoria reconstruïts, situats a una costa superior respecte el mas. Ambdós espais estan units mitjançant un petit pont de pedra d’un sol ull d’arc de mig punt amb les pedres col·locades a mode de plec de llibre. Aquest pont dona accés directament a la primera planta del mas.</span></span></span></p> | 08185-226 | Serra de Mas Cirerer. Nord del nucli de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1869 la parròquia de Santa Maria de Rubió fa un llistat de nom de les cases que han de pagar per les misses dites. En aquest llistat hi ha el nom que rebia la casa entorn l’any 1600 i el seu equivalent de l’any 1869. En aquest llistat apareix el mas Baratòs, que té el mateix nom des de l’any 1600. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6671700,1.5693700 | 380902 | 4613812 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91660-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91660-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91660-226-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91660-226-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91660-226-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 059.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 91665 | Cal Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponc | XIX-XX | S’està habilitant | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Ponç és una antiga edificació de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. El frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt i dues finestres, reformades i amb llinda de fusta. A nivell del primer pis s’hi obre un gran finestral, d’obra nova, amb un pilar central. A la façana de llevant hi ha la porta d’accés amb llinda de fusta i tres finestres, dues a nivell del primer pis amb llinda de pedra i una a la planta baixa. A la part posterior de l’edificació s’hi conserva un antic cup de vi de planta quadrangular amb els cairons interiors amb l’accés pel mur de ponent.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-231 | Serra de Can Morera. Nord de Rubió | 41.6559400,1.5679500 | 380763 | 4612567 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91665-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91665-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91665-231-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91665-231-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 91676 | Barraca dels camps de Can Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-camps-de-can-miquel | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Falta la pedra cobertora. | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-oest. A la llinda del portal hi ha la data gravada de 1878. La coberta és en forma de falsa cúpula i només li manca la pedra cobertora. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. A les parets hi ha dues finestres, una més gran que l’altre, en forma d’espitllera. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-240 | Camps de Cal Miquel. Sud-oest de Sant Martí de Maçana | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6830400,1.5981900 | 383330 | 4615535 | 1878 | 08185 | Rubió | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91676-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91676-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91676-240-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91676-240-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 91678 | Font de Ca l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lescola-0 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Cobert per vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>Font de clot localitzada a la ribera del Torrent de Palomes, sota Ca l’Escolà. La font està recoberta per parets de pedra i argamassa amb coberta de llosa i hi ha una porta metàl·lica. Tota la font està recoberta per vegetació i heura. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-242 | Feixa de Ca l’Escolà. Sud de Sant Martí de Maçana | 41.6818300,1.6048000 | 383878 | 4615391 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91678-242-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 0085.BAMP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 91685 | Barraca de l’Hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-1 | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta de vegetació i part del ràfec malmès | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’oest. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec. Per l’exterior està coberta de vegetació i bardissa. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-247 | Boscos de Can Morera. Nord de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6546200,1.5739100 | 381257 | 4612413 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91685-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91685-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91685-247-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 91726 | Font de Cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-mateu | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XX | Coberta malmesa | <p><span><span><span><span><span><span>La font de Cal Mateu o també anomenada La Fonteta es troba situada a pocs metres a la dreta de Cal Mateu. Es tracta d’una font de clot amb la part superior construïda amb les parets de pedra, argamassa i ciment, i coberta amb maó encadellat amb una obertura d’accés. Sota l’accés hi ha el broc de ferro per on brolla l’aigua cap a l’exterior. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-257 | Cal Mateu | 41.6730100,1.6063400 | 383990 | 4614410 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91726-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91726-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91726-257-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: La FontetaFitxa 009.BAMP de l'esborrany del la Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 91839 | Cal Jaumet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaumet-1 | XIX-XX | Façanes restaurades | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Jaumet és un mas d’estructura clàssica de finals del segle XIX. Es tracta d'una edificació de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. Al fornits s’hi obre el portal d’accés d’arc rebaixat amb els brancals i arc de maons franquejat per dues finestres, una de les quals conserva els brancals i la llinda de pedra amb l’any 1187 gravat. Al costat d’aquesta hi ha una petita estructura de planta quadrada amb la coberta també de pedra que probablement acull l’antic forn de pa. A nivell de pis s’obren dues finestres amb els brancals de maons i la llinda de pedra. N’hi hauria una tercera a la banda dreta que actualment està tapiada. Per la façana de ponent s’hi adossa un cos de planta quadrada amb la coberta a una pendent que s’uneix a la coberta del cos primigeni. A la façana de ponent s’hi obre una porta d’arc pla. Posteriorment, s’hi va annexionar a la façana de llevant del cos central hi ha un cos amb l’accés a migjorn. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-286 | Bosc de la Coma. Sud-est de Maçana | 41.6637300,1.6147700 | 384675 | 4613368 | 1887 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91839-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91839-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91839-286-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 91874 | Trull de Cal Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-cal-vives | XIX | Li manca la tremuja i la premsa | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El trull de Cal Vives es troba situat al costat est de la casa. Es tracta d’una habitació de planta quadrada amb l’accés a migjorn. Al costat de l’accés hi ha l’espai que ocupava l’antiga premsa d’oli, amb el brancals de pedra i la llinda de fusta any l’any 1818 incís. La llinda és perforada pel cargol, aquest de fusta, que premsava els esportins. Davant s’hi conserva la pica de pedra on s’hi dipositava l’oli. A l’interior de l’estança s’hi conserva el trull, mogut a sang. </span><span lang='CA'><span><span><span>El trull era l'espai on es xafaven les olives i s'obtenia la pasta d'oliva per després col·locar-la a la premsa. Conserva la sotamola, el rutló i l’arbre de fusta. En un dels angles de l’estança es conserva una petita menjadora per l’animal que feia funcionar el trull. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-289 | Cal Vives. Est del Pla de Rubió | 41.6242200,1.5900200 | 382543 | 4609015 | 1818 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91874-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91874-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91874-289-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 91968 | Safareig de La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-sala | XIX-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>Safareig situat al nord de La Sala. Correspon a una construcció de planta rectangular construït amb pedra i coronat amb pedres de rentar. L’aigua sobrant es dirigia a una bassa situada al costat sud del safareig. Actualment aquests dos elements es troben plens d’aigua. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-295 | Torrent de Cal Ponç. Nord-oest del Pla de Rubió | 41.6503200,1.5676800 | 380730 | 4611944 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91968-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91968-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91968-295-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Segons fonts orals, al costat del safareig hi havia la font de la Sala, la qual no s’ha localitzat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 91982 | Pou de Ca l’Ibanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-libanyes | XIX-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>El pou de Ca l’Ibanyes es troba situat a peu de camí, al costat de l’antic mas de Ca l’Ibanyes. És una construcció excavada al subsòl, de planta circular i revestit interiorment amb pedra i argamassa. La part superior està construïda amb pedra i argamassa amb la coberta plana amb la boca d’accés orientada a llevant.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-307 | Camps de l’Ibanyes. Nord-est de Maçana | 41.6912300,1.6096400 | 384297 | 4616429 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91982-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91982-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91982-307-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91982-307-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 92025 | Rellotges de sol de La Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-la-coma | XIX-XX | S'hauria de realitzar una neteja per destapar bona part dels rajos | <p><span><span><span><span><span><span>La Coma disposa de dos rellotges de sol, un situat a la façana sud (rellotge de tarda) i un segon situat a la façana est (rellotge de matí). Ambdós estan construïts amb les mateixa tècnica i característiques. Es tracta d’una placa de forma rectangular d’argamassa on hi ha els rajos que surten de l’agulla o gnòmon que corresponen als marcadors de les hores. Aquests estaven pintats amb una tonalitat vermellosa. El rellotge de la façana est està més deteriorat i li manca el gnòmon.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-318 | La Coma. Sud-est de Maçana | 41.6690800,1.6159600 | 384784 | 4613961 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92025-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92025-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92025-318-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 105,15 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.