Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 90212 | Pica Baptismal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-6 | XVI-XVIII | <p><span><span><span><span><span><span>Pica baptismal de pedra de forma cilíndrica amb el fons més estret i amb l’exterior llis. Actualment es troba situada al nord de l’església de Santa Maria de Rubió.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-102 | Carrer Santa Maria. Nucli del Castell de Rubió | 41.6443400,1.5699100 | 380905 | 4611277 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90212-102-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 94 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 90213 | Refugi del Mas del Tronc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-mas-del-tronc | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVVA. (20079: Unió Excursionista de Catalunya. 75 anys de la història de l’excursionisme català. Barcelona</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1994): Itinerari per la Serra de Rubió i refugi Mas del Tronc (Anoia). Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>L’antiga masia de Cal Tronc fou reformada a finals de la dècada de 1960 i convertida en un refugi, el refugi del Mas del Tronc. Es tracta d’un edifici de planta quadrada amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. A la façana principal s’hi obre la porta d’accés amb una finestra a cada costat i dues més al primer pis col·locades simètricament. Al costat dret de la porta hi ha una placa dedicada al Sr. Joan Piqué, que cedí el terreny i l’antic mas per reformar convertint-lo en refugi. A l’interior, a la planta baixa hi ha els espais comunitaris i al primer pis els dormitoris. A la façana posterior s’hi obren diverses finestres a nivell de planta baixa i pis. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-103 | Obaga del Mas del Tronc. Sud de Sant Martí de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Antic mas en ruïnes que fou cedit per Joan Piqué amb l’objectiu que s’arrangés i es convertís en un refugi. Les obres es van finalitzar l’any 1969. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Antigament el Mas del Tronc era un cens de Cal Bojons. El cens era un “contracte” entre el censatari i la propietat en el qual la propietat li cedia un tros de terra per treballar i poder-hi edificar un habitatge a canvi de pagar-li anualment una part del rendiment. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6722600,1.6140400 | 384630 | 4614317 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90213-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90213-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90213-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90214 | Boix Grèvol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix-grevol | <p><span><span><span><span><span><span>A diversos punts de l’àmbit de Maçana es localitzen àrees amb una acumulació significativa de Boixaders de boix grèvol, actualment espècie protegida. Creix en ambients ombrívols i humits. El boix grèvol (llex aquifolium) pertany a la família de les aquifoliàcies. És un arbust de fulla perenne. Té les fulles punxants esclerofil·les. El boix grèvol és una espècie diocia, és a dir, hi ha plantes mascles i femelles, essent aquestes les que donen el petits fruits vermells.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-104 | Maçana | 41.6638000,1.6019000 | 383604 | 4613394 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90214-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90214-104-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | Es coneix també com a coscoll del vesc, arbre de visc, arbre de mal fruit o agrifoli. UTM. d'un altre punt d'interès: X: 382672 / Y: 4614769 / Z: 688 | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 90215 | Jaciment prop de Cal Jaumet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-prop-de-cal-jaumet | V-XI | No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span><span>Dalt d’un promontori, envoltat de bosc i camps de conreu, s’hi localitza una estructura de planta quadrada construïda amb pedra arensica sense morter. Presenta unes dimensions aproximadament de 4x4m i els murs una amplada d’entre 0,80 i 1 m. </span></span></span>En superfície s’ha identificat algun fragment de ceràmica comuna romana i algun fragment de ceràmica reduïda grollera. </span></span></span></p> | 08185-105 | Sud de Cal Jaumet. Sud de Sant Martí de Maçana | 41.6633500,1.6165100 | 384819 | 4613324 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90215-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90215-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90215-105-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 85|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90216 | Túmul de la Serra de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tumul-de-la-serra-de-rubio | No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span><span>A la Serra de Rubió, entre els molins eòlics C3.2 i C3.3 s’hi documenta una acumulació o túmul de pedres de petites dimensions d’aproximadament 6 m de diàmetre. Damunt el túmul hi ha clavat un suport de ferro amb una placa d’àrea privada de caça. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-106 | Serra de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons fonts orals s’hi havia localitzat algun fragment de ceràmica de l’edat del bronze amb decoració incisa. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6648700,1.6116100 | 384414 | 4613499 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90216-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90216-106-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | Edat del bronze. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90217 | Camí ramader de Sant Pere Sallavinera a Can Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-sant-pere-sallavinera-a-can-macana-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (2012). Tot el que vols saber sobre la transhumància i les vies pecuàries a Catalunya. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, J; SALVANS, J; SOLER, J. (2019): El Pla de Bages, una cruïlla de camins. Aproximació a l’estudi de la xarxa de vies pecuàries i la relació amb els ponts medievals a Dovella Revista d’història i art del Bages. Núm 125. Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span><span><span>TORRAS, JOSEP M. (1990): La comarca de l’Anoia en les descripcions de viatgers dels segles moderns (1494-1834) a Miscellanea Aqualatensia</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | Molts trams han desaparegut | <p><span><span><span><span><span><span>Carrerada que anava dels Pirineus a la Vall del riu Gaià. El tram que transcorre per Rubió és el que va de Sant Pere Sallavinera a Can Maçana. En el seu pas per Rubió pujava del Pla de Rubió fins a la Sala des d’on resseguia el Torrent de Cal Ponç fins arribar a l’Hostal Vell de Pedrafita. En aquest punt seguia per l’actual carretera BV-1031 fins a sortir del terme. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-107 | Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La carrerada o via pecuària són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en desplaçaments de caire local (diaris), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins la mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La transhumància té els seus orígens a l’època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a generalitzar la seva pràctica i en conseqüència, una creació de xarxa de camins estables i segurs que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l’activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l’activitat transhumant dona un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6664200,1.5949500 | 383030 | 4613694 | 08185 | Rubió | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90217-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90217-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90217-107-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90220 | Els Boscos de Pedrafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-boscos-de-pedrafita | I-V dC | Desconegut. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span><span>A la dreta de la BV-1031, en una zona boscosa anomenada el Bosc de Pedrafita s’identifiquen, en superfície, les restes d’un mur amb una orientació nord-sud construït amb pedra irregular lligada amb argila. A l’entorn hi ha restes d’un possible enderroc i fragments informes de tègula i algun fragment informe de ceràmica romana africana. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-108 | Bosc de Pedrafita. Nord de Rubió | 41.6703500,1.5905600 | 382672 | 4614136 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90220-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90220-108-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90221 | Font de les Pedragroses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-pedragroses | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Font de clot situada en una esplanada envoltada de boscos. Es tracta d’un clot retallat a la roca natural amb la part superior protegida per una coberta de pedres lligades amb fang on hi ha la surgència d’aigua. L’aigua cau en una petita bassa construïda amb pedra seca que antigament era emprada per regar els horts situat davant la font.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-109 | Bosc Boixer. Oest de Maçana | 41.6773100,1.5835300 | 382099 | 4614918 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90221-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90221-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Segons fonts orals, eren els horts de Pedrafita. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90222 | Font de clot de Puiggròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-clot-de-puiggros | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Font de clot situada a l’entorn del mas Puiggròs. Es tracta d’una retall de planta allargada amb un dels extrems arrodonits i revestit amb pedra irregular lligada amb fang. El clot, retallat al terreny natural, és de planta oval d’1 m de longitud per 0,60 m d’amplada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-110 | Camp gran de Puiggròs. Est de Rubió | 41.6572400,1.6016200 | 383569 | 4612666 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90222-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90222-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Actualment encara hi sorgeix aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90223 | Can Cererols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cererols | XIX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Can Cererols correspon a un antic mas de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada migdia. Consta de planta baixa i pis. De la façana principal és conserva el brancal esquerra de la porta d’accés i dues finestres al costat esquerre de la porta. A la façana de llevant s’hi annexiona un cos de planta rectangular de reduïdes dimensions i a la façana de tramuntana s’hi adossa el cup de vi, de planta circular i el qual encara conserva part dels cairons interiors. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>A poca distància del cup s’hi conserva una barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca amb el portal d’accés a llevant. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-111 | Serra de Cererols. Nord de Rubió | 41.6604500,1.5785200 | 381651 | 4613053 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90223-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90223-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90223-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90224 | Cup prop de Can Cererols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-prop-de-can-cererols | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>Cup de vi actualment situat en una zona boscosa prop de l’antic mas de Can Cererols, al nord del nucli del Castell de Rubió. Correspon a una construcció de planta quadrada realitzada amb pedra irregular rejuntada amb morter i amb les cantonades de pedra ben treballada. Aquesta construcció encercla el cup, de planta circular d’entre 3 i 4 m de diàmetre interior revestit amb cairons. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-112 | Serra de Cererols. Nord de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XIV ja es comencen a documentar les primeres tines o cups de fusta relacionats amb els masos d’època medieval; esmentades en inventari de masos del segle XIV i XV però també en pintures. A mitjans del segle XVI ja apareixen les primeres tines de pedra situades a l’interior de les masies, construccions que tindran un gran auge a partir del segle XVII. A partir del segle XVIII i sobretot al segle XIX, en algunes poblacions aquestes edificacions es construiran enmig de les vinyes per tal d’abaratir els costos de transport de la verema des de la vinya fins els masos, en molts casos situades en llocs de difícil accés. D’altra banda, l’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant el nombre de construccions aïllades de tines i barraques de pedra seca. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6604500,1.5785200 | 381651 | 4613053 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90224-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90224-112-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90224-112-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90225 | Pou de Can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-benet | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>El pou de Cal Benet es troba situat al sud de la finca. Correspon a una estructura de planta quadrada construïda amb pedra i argamassa. La boca d’accés al pou presenta els brancals de maons i la llinda formada a partir de dues lloses planes amb voladís. Per motius de seguretat es troba tapada amb fustes. Davant el pou hi ha un abeurador de pedra. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-113 | Can Benet. Sud-est de Rubió | 41.6322400,1.5931000 | 382814 | 4609901 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90225-113-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90225-113-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90225-113-30.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 90226 | Base de creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-creu | XIX-XX | Només es conserva la base | <p><span><span><span><span><span><span>Base d’un altar de pedra situat a la zona de Casulleres. Correspon a una estructura o base de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca d’1m de diàmetre per 1 m d’alçada amb una perforació central. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-114 | Solella de Cal Benet. Est del Pla de Rubió | 41.6360800,1.5911800 | 382661 | 4610330 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90226-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90226-114-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Aquesta estructura era la base per suportar una creu de fusta o Creu de Terme i des d’aquest punt es beneïa tot el terme municipal. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90227 | Seguers prop de Cal Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seguers-prop-de-cal-jaume | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Aixopluc de planta rectangular amb la coberta d’arc de mig punt i construït amb la tècnica de la pedra seca. La construcció està formada per dues cavitats utilitzades com a seguers per tal de col·locar-hi arnes de canyissat. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-115 | Oest de Cal Jaume. Oest del Pla de Rubió | 41.6304500,1.5476500 | 379025 | 4609766 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90227-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90227-115-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 90228 | Fita dels tres termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes-6 | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Prisma de planta triangular situat al camí de la Serra Morena on conflueixen els termes de Rubió, Copons i Jorba. A cada cara del prima hi ha una inicial que fa referència a un dels tres termes: R (Rubió), C (Copons) i J (Jorba). </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-116 | Camí de Serra Morena. | 41.6248000,1.5379100 | 378203 | 4609152 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90228-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90228-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90228-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Administratiu | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 90229 | Casa dels Plans d’en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-plans-den-sala | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Als camps dels Plans d’en Sala es conserven les restes enderrocades d’una antiga casa d’època contemporània, de planta rectangular amb alguna paret interior de compartimentació molt arrasada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-117 | Plans d’en Sala. Est del Pla de Rubió | 41.6301800,1.6015200 | 383512 | 4609661 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90229-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90229-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90229-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90230 | Barraca de la Serra de les Maioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra-de-les-maioles | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | Coberta enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula, malgrat que part d’ella està ensorrada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-118 | Serra de les Maioles. Est de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6358400,1.5975500 | 383191 | 4610295 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90230-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90230-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90230-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90231 | Mas de la Plaça de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-placa-de-les-bruixes | XIX | Coberta i parts interiors enderrocades | <p><span><span><span><span><span><span><span>Mas de planta irregular situat a la Plaça de les Bruixes. Correspon a una edificació de planta baixa i pis que conserva diverses parets interiors que compartimentaven l’espai. L’accés s’ubicava a la façana de de migdia . Adossat a la façana de tramuntana hi ha les restes d’un cup de vi, de planta quadrada, que ha perdut tots els cairons vidrats interiors. L’accés al cup es duia a terme per la façana de llevant. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-119 | Plaça de les Bruixes. Est del Pla de Rubió. | 41.6250700,1.5975900 | 383175 | 4609099 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90231-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90231-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90231-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90234 | Cal Farrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farres-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat</span></span></span></span></p> | IX-X | <p><span><span><span><span><span><span>El jaciment es troba situat en una aflorament rocós dins la zona boscosa anomenada del Bosc de Gavarró. El jaciment està format per dos recintes emparats a la roca amb forats perforats a la roca que possiblement haurien estat emprats per col·locar-hi bigues de fusta. Al fons del recinte hi ha una petita bauma natural de planta irregular. Al costat dret també hi ha un forats de dimensions més grans que correspondrien a graons per pujar al cim de la roca i un encaixos a cada costat de l’entrada de l’habitacle que podrien haver estat emprats per subjectar una porta. Un dels elements més singulars és una creu gravada a la roca. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-122 | Bosc de Gavarró. Sud-oest de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>El jaciment de Cal Ferrés fou descobert per la Secció d’Arqueologia del Centre d’estudis Comarcals d’Igualada (CECI) el juliol de 1980.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6773900,1.5708500 | 381044 | 4614945 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90234-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90234-122-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90234-122-4.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Eremitori de Cal Ribera | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90235 | Ca l’Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller-3 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>Enrich, Joan, Sales, Jordina i Enrich, Jordi (2002), “Les necròpolis tardoantigues i</span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>altmedievals a l’Anoia: els rituals d’enterrament i les seves pautes i models d’interrelació a </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>l’espai rural”, dins II Congrés d’ArqueologiaMedieval i Moderna a Catalunya, Sant Cugat </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>del Vallès, 2002,p. 662-673.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XI-XII | S’està deteriorant | <p><span><span><span><span><span><span>La tomba de Ca l’Oller fou descoberta i seccionada arran de les obres de construcció d’un nou camí d’accés a la casa de Can Oller. Es tracta d’un enterrament en caixa de lloses de la qual només queda “in situ” les que formen la paret nord. Segons les lloses conservades, la caixa assoleix una longitud de 2.10 m. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-123 | Feixes de Ca l’Oller. Sud-oest de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1991 el Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada dona avís al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya de la descoberta d’una tomba situada en un talús al camí que porta al mas de Can Oller. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6844800,1.5819100 | 381977 | 4615717 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90235-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90235-123-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’any 1991 conservava “in situ” la llosa que cobria la zona del crani, actualment desapareguda. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 90236 | Barraca a l'est de Cal Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-lest-de-cal-guixa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb xemeneia. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-124 | Solana de Cal Guixà. Nord-est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6314100,1.5658100 | 380539 | 4609847 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90236-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90236-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90236-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90237 | Cau de la Sepultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-la-sepultura | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | VIII-X | <p><span><span><span><span><span><span><span>El cau del sepulcre correspon a una tomba isolada excavada en un gran bloc de roca natural de planta rectangular amb els extrems arrodonits, del tipus banyera, amb una orientació est-oest. Presenta una longitud de 1.83 m per una amplada entre 48 i 30 cm segons si correspon a la capçalera o les extremitats inferiors i una profunditat de 25 cm.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-125 | Bosc de Cal Perdiu. Sud de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>La sepultura fou descoberta el juliol de 1980 pels membres de la secció d’arqueologia del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A partir de la seva tipologia i morfologia correspondria a una tomba situada cronològicament en el context alt-medieval, anterior a l’ocupació comtal del territori i la consegüent estructuració del territori en parròquies que comportava la vinculació dels enterrament a l’espai més immediat de l’església. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6792800,1.6021900 | 383656 | 4615112 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90237-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90237-125-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 011.BAP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90238 | Cista megalítica dels Tres Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-megalitica-dels-tres-reis | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | Excavat l’any 1964 | <p><span><span><span><span><span><span>A tocar de la carretera BV-1031, passat el km 5 es localitza la cista megalítica dels Tres Reis, ubicada en un petit turó prop de Ca l’Oller. Es tracta d’una construcció funerària del tipus cista, formada per la cambra funerària i el túmul. La cambra de planta rectangular, està formada per cinc lloses sorrenques col·locades verticalment que delimiten la cambra. La llosa de la coberta ha desaparegut. La cambra presenta una orientació est-oest. El sepulcre està envoltat per un túmul de planta circular de 8,20 m de diàmetre. Els treballs d’excavació van permetre recuperar 230 fragments de ceràmica a mà i set peces dentàries pertanyents a individus d’edat adulta. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-126 | Els tres reis. Sud-oest de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>El sepulcre dels Tres Reis fou excavat l’any 1964 sota la direcció arqueològica de Ricard Batista i Noguera, de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Es troba situat al costat de la carretera BV-1031; via de comunicació ancestral utilitzada durant l’edat mitjana i possiblement també durant l’edat del bronze com a via de transhumància. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6847400,1.5798500 | 381806 | 4615748 | -1500/ -1200 aC | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90238-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90238-126-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-11-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Segons els excavadors el sepulcre havia estat alterat per antigues intervencions fet que havia ocasionat la modificació de l’estratigrafia. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 90239 | Estació romana del Pla de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-romana-del-pla-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>DE CASTRO, O. “Memòria de la intervenció arqueològica al Pla de Rubió, Carrer Escoles. Mur de Contenció. Rubió, Anoia”. Actium. Alella, octubre‐novembre de 2016, inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT, J. “Memòria de la intervenció arqueològica al Pla de Rubió. Nou vial UA1. Rubió, Anoia. Del 18 al 29 de setembre de 2017”. Alella, desembre de 2017. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GEA, M; DE CASTRO, O. “Memòria de la intervenció arqueològica al Pla de Rubió. Xarxa de col·lectors. Fase II. Rubió, l’Anoia. Juny-agost de 2015.”. Actium, Alella, setembre 2015,</span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>NADAL, E. “Memòria de la intervenció arqueològica al Pla de Rubió. Carrer de les Escoles. Porxo. Rubió, l’Anoia. Del 24 al 28 d’abril de 2017”. Alella, abril de 2017. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | IV-X | <p><span><span><span><span><span><span><span>El jaciment anomenat de l’Estació romana es troba situat al Pla de Rubió. Les diverses intervencions arqueològiques realitzades arran de diferents obres de millores del nucli del Pla de Rubió van permetre localitzar diverses restes arqueològiques com part d’una necròpolis ubicada a l’est de Cal Tomàs amb una cronologia d’entre el segle IV -V dC. Treballs realitzat l’any 2005 van permetre localitzar divers estructures que corresponien a l’àrea de treball d’una possible vil·la romana (fons de dolies, fosses, estructures de combustió, murs) i un total de 12 sitges. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’any 2015 es va realitzar una nova intervenció sota el carrer de les Escoles que va posar al descobert part d’un forn de tègula i trams de murs. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-127 | Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>El jaciment fou descobert l’any 1972 per membres de la secció d’arqueològia del Centre d’Estudis Comarcals de l’Anoia. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Durant la revisió de la Carta Arqueològica l’any 1991 es va observar la presència d’abundant ceràmica dispersa a l’entorn del Local Social del Pla i de la carretera BV-1037.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6258100,1.5511600 | 379309 | 4609245 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90239-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90239-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90239-127-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 004.BAP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90240 | Sepulcre Megalític de les Maioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-megalitic-de-les-maioles | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CLOP, X; FAURA, JOSEP MIQUEL. ( 2002): El sepulcre megalític de les Maioles (Rubió, Anoia). Pràctiques funeràries i societat a l’altiplà de Calaf (2000-1600 cal ANE) a Estrats Revista d’Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. Núm. 7. Centre d’Estudis Comarcals de l’Anoia. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>FAURA, J.M.; CLOP, X. 'Un projecte de Recerca i difusió en l'àmbit del megalitisme meridional català: El sepulcre megalític de les Maioles (Rubió, Anoia)'. Patrimoni i Història Local. Jornades d'homenatge a Lluís Esteva i Macíes. p.25-29.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>El sepulcre megalític de les Maioles es troba situat en una petita elevació a tocar de la serra de Rubió, en una àrea utilitzada des d’antic com a via de transhumància i de comunicació amb les serralades del Pre-pirineu i les terres baixes. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’un monument funerari situat cronològicament al primer terç del II mil·lenni aC (2000 – 1600 aC, entre el calcolític i el bronze antic) del tipus “petita galeria catalana o sepulcres de corredor ample” formada per la cambra funerària, el corredor i el túmul. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>El corredor, amb una longitud d’1,40 m, està format per dues lloses verticals i dona accés a la cambra funerària. Aquesta és de forma trapezoïdal, està formada per quatre lloses, una de les quals separa el corredor de la cambra funerària. El sòl de la cambra està format per un enllosat de petites lloses, més o menys planes, col·locades al damunt d’una preparació de terra. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Tota l’estructura funerària està envoltada d’un túmul de forma el·líptica, de 10 m de diàmetre i 1,5 m d’alçada, construït amb blocs de pedra i terra que protegeix el sepulcre i li proporciona monumentalitat. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Les restes que, de forma primària i successiva, foren inhumades a l’interior de la cambra funerària corresponen a un total de 620 restes antropològiques i només un dels inhumats mantenia connexió anatòmica. D’aquest conjunt funerari cal destacar la darrera inhumació, la qual estava associada a un aixovar format per un vas ceràmic sencer i protegit per una estructura de pedra situat a la zona dels peus. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Els materials arqueològics recuperats durant la intervenció van ser fragments de ceràmica llisa i amb decoracions incises fabricada a mà, una punta de sageta i fragments de làmines de sílex, percussors de pedra, un punxó de coure, una anella de bronze i denes de collaret de <em>dentalium</em>, d’esteatita i una en forma de barrilet fet de pedra verda.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-128 | Pinassa de la Creu. Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>El sepulcre fou localitzat l’any 1989 per membres de la Secció d’Arqueològica del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6668700,1.5943300 | 382979 | 4613745 | -2200/-1500 aC | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90240-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90240-128-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90240-128-4.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-11-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | El sepulcre de les Maioles va ser excavat i restaurat l’any 1995. L’any 2003 es van realitzar prospeccions arqueològiques a l’entorn. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90241 | Prop de Sant Pere d’Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-sant-pere-dardesa | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XI-XIV | Es desconeix. No s'ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span><span>El jaciment es troba situat a entre el castell de Sant Pere d’Ardesa i el Puig de Sant Miquel. Es tracta d’un bloc de pedra de tonalitat vermellosa amb un perforació de plana semicircular de poca profunditat i de fons pla. A l’entorn del bloc s’hi van localitzar fragments ceràmics de cocció reduïda d’època medieval que ofereixen una cronologia d’entre els segles XII i XIII. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-129 | Puig de Sant Miquel. Sud de Rubió | <p> </p> <p><span> </span></p> | 41.6368600,1.5820700 | 381904 | 4610429 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90241-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90241-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90241-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Durant la prospecció no s’ha localitzat el bloc de pedra ni s’observa material ceràmic en superfície. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 90242 | Puig de Sant Miquel i Castell de Sant Pere d’Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-sant-miquel-i-castell-de-sant-pere-dardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | X-XII | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Damunt el Puig de Sant Miquel s’hi localitzen en superfície restes muraries realitzades amb pedra i argamassa malgrat que degut el grau d’acumulació de les pedres per l’entorn no es possible determinar-ne la planta. A pocs metres del puig s’hi localitzen les restes de dues parets fent angle realitzades amb pedra amb filades regulars rejuntada amb argamassa amb una alçada aproximada d’1,5 m. No es localitza material ceràmic a l’entorn. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-130 | Puig de Sant Miquel. Sud de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>En relació al castell termenat de Sant Pere d’Ardesa hi ha poques noticies documentals. L’any 989 es esmenat en un document del comte Borrell II el qual ven a Saula un alou situat al comtat de Manresa, que afronatava al nord amb la fortalesa d’Ardesa. Al segle XII apareix novament documentat quan n’era el senyor Bertran de Rubió. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6372700,1.5809700 | 381813 | 4610477 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90242-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90242-130-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90242-130-4.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BCIN | National Monument Record | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 014. BAP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85 | 1754 | 1.4 | 2131 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
| 90243 | Queixals del Mercader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/queixals-del-mercader | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | IV-I aC | Es desconeix. No s'ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span>A la zona anomenada dels Queixals de Cal Mercader, en una indret proper a un esperó de roca, on actualment s’hi practica parapent, s’hi van localitzar les restes d’un taller de sílex paleolític. Es tracta d’una zona on aflora material ceràmic d’època ibèrica i fragments de sílex. Durant la revisió de la Carta Arqueològica l’any 1985 es van localitzar fragments ceràmics d’època ibèrica i 183 fragments de sílex de mala qualitat entre els quals hi havia 5 rascadors, 3 nuclis, 18 ascles, 1 punta, 1 làmina i 1 làmina retocada. </span></span></span></p> | 08185-131 | Queixals del Mercader. Sud-est de Sant Pere d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><span><span>Jaciment descobert l’any 1972 per membres de la secció d’arqueologia del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6236400,1.5980600 | 383212 | 4608940 | 08185 | Rubió | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90243-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90243-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90243-131-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 018.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 81|77 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 90244 | Serra de Rubió II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-rubio-ii-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | Prospecció sense obtenir resultats | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En una zona coberta per bosc de pins i vegetació arbustiva es va dur a terme una prospecció arran del projecte de construcció d'aerogeneradors a la Serra de Rubió que afectava als termes d'Òdena, Rubió i Castellfollit del Boix. No es va obtenir resultats positius relacionats amb l'existència de restes arqueològiques. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-132 | Serra de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'any 2007 arran de la construcció de 17 aerogeneradors pel projecte Parc Eòlic Serra de Rubió 2, a càrrec de l'empresa Energía Hidroeléctica Navarra SA, del grup Acciona, es va dur a terme una prospecció arqueològica a la zona afectada. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6650200,1.6339200 | 386272 | 4613486 | 08185 | Rubió | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 90245 | Al sud de l’església Santa Maria de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-sud-de-lesglesia-santa-maria-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord):Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>Al sud de l’església de Santa Maria de Rubió, i concretament a l’esplanada destinada a aparcaments, l’any 1980 arran de l’enjardinament i la construcció de les escales per facilitar l’accés a l’església es van localitzar diversos fragments ceràmics de l’edat del bronze i algun fragment residual d’època medieval. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-133 | Església de Santa Maria de Rubió. Nucli del castell de Rubió. | <p><span><span><span><span><span><span><span>Els materials foren localitzats per membres de la secció d’arqueologia del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada l’any 1980.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6439500,1.5696600 | 380883 | 4611234 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Administratiu | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 003.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 90246 | Castell de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-macana | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | X | Es desconeix si existeixen restes al subsòl | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El turó on actualment s’ubica l’església de Sant Martí de Maçana s’hi localitzaria el castell termenat de Maçana, del qual no en resten estructures, les quals han estat destruïdes per remodelacions posteriors, malgrat que en el subsòl poden quedar vestigis. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-134 | Sant Martí Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>El lloc de Maçana apareix documentat entorn l’any 990 en una sentència judicial presidida pel compte Ramon Borrell, en la qual es dicta que Aeci té que cedir al seu germà Guitard, una alou situada a l’extrem de Grevalosa, a la vall de Cantallops, que afronta amb Maçana. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XI ja s’hi documenta el castell de Maçana, pertanyent al comtat de Manresa i del qual a dia d’avui no en resta cap vestigi. Segons la documentació entorn l’any 1020 en aquest indret s’hi va edificar un castell termenat. L’any 1032 el levita Guillem d’Oló, qui per encàrrec del Bisbat de Vic va construir el castell de Rubió, en el seu testament deixa a un dels seus fills el castell de Maçana (Mazana). </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6870200,1.6035000 | 383779 | 4615969 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 008.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 90247 | Ca l’Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescola-5 | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XXI | Restaurada entre 2010-2013 | <p><span><span><span><span><span><span>Ca l’Escolà es troba situada als peus de l’església de Sant Martí de Maçana. D’origen modern i reformada en època contemporània està formada a partir d’un cos central i primigeni i diverses ampliacions annexes. El cos principal correspon a un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la façana s’hi obre el portal de llinda plana amb la inscripció MDCCLXXVIII (1778) amb una finestra d’arc pla a la banda esquerra i un portal d’arc de mig punt, obert posteriorment, a la banda dreta, atès que secciona part d’una antiga finestra, tipus espitllera. Les obertures del primer pis i golfes s’han obert recentment seguint una mateixa simetria. Al cos annexat a per llevant s’hi obre un portal d’arc pla i una finestra a nivell del primer pis i el cos annexat a ponent s’hi obre una finestra a nivell de planta baixa i per la banda de ponent una porta d’accés a l’antic mas. A l’interior conserva alguns elements de l’antiga masia com la boixa i la volta de canó de pedra de l’antic celler i dues llindes de pedra que podrien acollir dues premses.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Durant la festa major de primavera i de tardor de Sant Martí de Maçana a la planta baixa s’hi dur a terme el ball.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-135 | Feixa de Ca l’Escolà. Sud de Sant Martí de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons fonts orals dels veïns de Maçana, la creació de la casa i el nom s’han d’atribuir al desig de l’antic rector de la parròquia de Maçana de garantir un habitatge a un nen orfe que feia d’escolà. El rector, a més de fer la casa també va adquirir unes terres que li permetessin a l’escolar mantenir-se econòmicament. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6823200,1.6056600 | 383950 | 4615445 | 1778 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90247-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90247-135-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90247-1352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90247-1354.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Actualment és una casa de turisme rural anomenada Villa Caelus | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
| 90248 | Molí i Bassa de Torredenuça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-i-bassa-de-torredenuca | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XV-XVII | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span><span>El molí de Torredenuça, d’origen medieval i reformat en època moderna es troba situat al costa oest del camí que transcorre paral·lel a la riera de Rubió. Actualment del molí només es conserva l’angle de la bassa on hi hauria el cup de pressió. Aquests estan construïts mitjançant grans blocs de pedra amb filades regulars. A la part inferior d’aquest angle s’hi conserva part d’un arrencament d’arc o d’una volta que formaria part del molí. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-136 | Riera de Rubió. Sud del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Molí que va estar en funcionament fins a inicis del segle XX, moment en el qual els molins hidràulics són substituïts per molins fariners industrials, més ràpids i eficients. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6234700,1.5522900 | 379398 | 4608984 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90248-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90248-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90248-136-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 017.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 90249 | Església de Sant Martí de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-macana | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>DALMAU, E. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. Patrimoni arquitectònic català. Lliçà de Vall. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GAVÍN, JM. (1988): Inventari d’esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XII-XVIII | L’any 1736 l’església fou reconstruïda i ampliada.L’any 2016 es van iniciar els treballs de rehabilitació de l’interior de l’església. | <p><span><span><span><span><span><span>L’església de Sant Martí de Maçana es troba situada en un petit turó a l’extrem nord-est del terme de Rubió. Té el seu origen en època medieval malgrat que al segle XVIII fou quasi reformada en la seva totalitat. L’edifici presenta una planta de creu llatina amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant, per l’exterior. Per l’interior es tracta d’una coberta en volta de canó de pedra. Al frontis s’hi obre el portal d’accés de llinda plana de pedra i un òcul a la part superior envoltat per un arc de maons. Al costat esquerre, a principis del segle XX, s’hi adossa un campanar, tipus torre, obert amb quatre finestres d’arc apuntat on s’hi ubiquen les campanes. El campanar està coronat amb un fris de maons i un terrat amb barana metàl·lica reforçada per quatre pilars quadrats, un per cada angle. A l’interior hi ha la zona del presbiteri amb un altar de pedra i una porta al costat de migdia que dona accés a la sagristia. A la zona del creuer hi ha les dues capelles laterals, més baixes i cobertes amb volta de pedra lleugerament apuntada. A l’extrem oposat del presbiteri, damunt la zona d’accés, hi ha el cor. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-137 | Sant Martí Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>El lloc de Maçana apareix documentat entorn l’any 990 en una sentència judicial presidida pel compte Ramon Borrell, en la qual es dicta que Aeci té que cedir al seu germà Guitard, una alou situada a l’extrem de Grevalosa, a la vall de Cantallops, que afronta amb Maçana. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XI ja s’hi documenta el castell de Maçana, pertanyent al comtat de Manresa i del qual a dia d’avui no en resta cap vestigi. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1365 el terme de Maçana comptava mb 67 focs, distribuïts entre els masos dispersos que configuraven el terme. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>La parròquia de Maçana pròpiament apareix citada en els llistats parroquials del Bisbat de Vic de l’any 1025 i 1050. Segons dades parroquials, antigament aquesta església tenia l’advocació de Sant Iscle i tenia com a sufragània l’església del Grauet, actualment del terme d’Aguilar de Segarra. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1840 el terme de Maçana va quedar integrat dins el municipi de Rubió. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6870200,1.6035000 | 383779 | 4615969 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90249-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90249-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90249-137-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90249-137-4.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 026.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 90250 | Font de Torredenuça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torredenuca | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>La font de Torredenuça es troba situada a la dreta de la riera de Rubió. Es tracta d’un mur de pedra rejuntada amb argamassa amb un broc metàl·lic per on surt l’aigua. Al costat de la font hi ha una placa de rajols policromes amb el nom de la font. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-138 | Riera de Rubió. Sud del Pla de Rubió | 41.6232400,1.5523300 | 379401 | 4608958 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90250-138-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90250-138-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90250-138-30.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90251 | Cementiri de Sant Martí de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-marti-de-macana | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>DALMAU, E. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. Patrimoni arquitectònic català. Lliçà de Vall. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GAVÍN, JM. (1988): Inventari d’esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>El cementiri de Rubió es troba situat a llevant de l’església de Sant Martí de Maçana, damunt un turó al nord-est de terme de Rubió. Correspon a un edifici de planta rectangular amb l’accés situat a migdia mitjançant un portal d’arc rebaixat i varis graons que salven el desnivell del terreny. Damunt el portal hi ha una creu llatina de pedra amb la data 18--. A l’interior hi ha una creu llatina metàl·lica damunt d’un basament cilíndric de pedra i dues galeries porxades, una situada a tramuntana i l’altra a llevant. Ambdós porxos estan realitzats amb columnes d’obra que sostenen la coberta que reguarda tres nivells de nínxols. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-139 | Sant Martí Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>El lloc de Maçana apareix documentat entorn l’any 990 en una sentència judicial presidida pel compte Ramon Borrell, en la qual es dicta que Aeci té que cedir al seu germà Guitard, una alou situada a l’extrem de Grevalosa, a la vall de Cantallops, que afronta amb Maçana. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XI ja s’hi documenta el castell de Maçana, pertanyent al comtat de Manresa i del qual a dia d’avui no en resta cap vestigi. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1365 el terme de Maçana comptava mb 67 focs, distribuïts entre els masos dispersos que configuraven el terme. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>La parròquia de Maçana apareix citada en els llistat parroquials del Bisbat de Vic de l’any 1025 i 1050. Segons dades parroquials antigament aquesta església tenia l’advocació de Sant Iscle i tenia com a sufragània l’església del Grauet, actualment del terme d’Aguilar de Segarra. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1840 el terme de Maçana va quedar integrat dins el municipi de Rubió. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6871700,1.6036400 | 383791 | 4615986 | 18-- | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90251-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90251-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90251-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 005.CA del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 90252 | Teuleria de la Riera de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-riera-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII- XIX | La cambra de cocció està coberta de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>La teuleria de la riera de Rubió es troba situada al camí que transcorre paral·lel a la riera de Rubió. Es tracta d’una construcció de planta quadrada, de 4 x 4 m. Es conserva la totalitat de la façana, orientada a ponent i construïda amb pedra seca. La façana està formada per un arc de mig punt de pedres col·locades a mode de plec de llibre que dona accés a la zona de treball i a la boca de foc de la cambra de combustió. Actualment només és visible una boca d’accés a la cambra de foc, la qual està construïda amb un arc de mig punt de maons col·locats a sardinell. A causa de la seva posició respecte a la boca de la façana es possible que n’hi hagués dues. No obstant, a causa de l’enderroc no es possible contrarestar-ho. La cambra de cocció, situada a la part superior no és visible a causa de l’abundant vegetació que la cobreix.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-140 | Riera de Rubió. Sud del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Situada a peu de camí al costat de la riera de Rubió. La seva construcció s’hauria de relacionar amb l’abastiment de material constructiu a una o vàries masies situades al Pla de Rubió quan necessitaven aquest material per arranjar o ampliar el mas. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6196700,1.5504300 | 379236 | 4608565 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90252-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90252-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90252-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90253 | Pica Baptismal de Sant Martí de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-marti-de-macana | XVIII | <p><span><span><span><span><span><span>Pica baptismal situada a l’interior de l’església de Sant Martí de Maçana. Pica en forma semiesfèrica decorada amb gallons. La part superior està delimitada per dos cercles concèntrics. La pica s’assenta damunt d’un fust llis. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-141 | Església de Sant Martí Maçana | 41.6870200,1.6035000 | 383779 | 4615969 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90253-141-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 90254 | Pica Baptismal de Sant Martí de Maçana 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-marti-de-macana-2 | XVIII | <p><span><span><span><span><span><span>Pica baptismal situada a l’interior de l’església de Sant Martí de Maçana. Pica en forma semiesfèrica decorada amb gallons a la part inferior i amb dues bandes superiors separades per cercles que l’envolten. La pica s’assenta damunt d’un fust motllurat amb cercles concèntrics. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-142 | Església de Sant Martí Maçana | 41.6870200,1.6035000 | 383779 | 4615969 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90254-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90254-142-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 90255 | Teuleria de l’hort de Traguetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-lhort-de-traguetes | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord):Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII- XIX | La cambra de cocció està coberta de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>La teuleria de l’hort de Traguetes es troba situada en una esplanada a tocar del Torrent del Clot Llarg. Es tracta d’una construcció de planta quadrada, de 4 x 4 m. Es conserva la totalitat de la façana, orientada a llevant, formada per una volta de canó que dona accés a la zona de treball i a la boca de foc de la cambra de combustió i construïda amb pedra seca. La cambra de foc té una única boca d’accés d’arc de mig punt de pedra i està formada a partir de diversos arcs concèntrics construïts amb maons col·locats a mode de sardinell. La cambra de cocció, situada a la part superior no es visible a causa de l’abundant vegetació que la cobreix.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-143 | Serra Morera. Nord de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Situada a prop del camí que porta al mas Traguetes, de la qual forma part. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Antigament alguns masos comptaven amb teuleria pròpia situada a poca distància per ampliar o arranjar les edificacions existents. Alhora aquestes també bastien altres masies de l’entorn. Aquest tipus d’activitat constituïa una font d’ingressos complementària pel mas. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6678700,1.5722900 | 381146 | 4613886 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90255-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90255-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90255-143-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90255-143-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90256 | Pont de la Riera de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | Part enderrocada i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span><span>Pont situat a la riera de Rubió cap a Torredenuça. A la banda oest del camí, a la confluència entre la riera de Rubió i la riera de Cal Martí es conserven les restes d’un pont, de reduïdes dimensions, del qual és visible la part superior de l’ull, en arc de mig punt de pedra col·locada a mode de plec de llibre. La resta inferior del pont està completament enterrada per terra i vegetació i la part superior, la zona de la calçada, està completament desapareguda.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-144 | Riera de Rubió. Sud del Pla de Rubió | 41.6230800,1.5519200 | 379367 | 4608941 | 08185 | Rubió | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90256-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90256-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90256-144-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Pontarró de la riera de RubióLa fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 020.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90257 | Mirador de Sant Martí de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-sant-marti-de-macana | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>El mirador de Maçana es troba situat a l’esplanada on s’ubica l’església de Sant Martí de Maçana, damunt d’un turó situat al nord-est del terme municipal de Rubió. Des d’aquest punt es pot observar la vall de la riera de Maçana, de la Serra de Castelltallat (comarca del Bages i Solsonès). També són visibles alguns cims del Pre-Pirineu com el Port del Comte. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-145 | Sant Martí Maçana | 41.6867500,1.6037000 | 383795 | 4615939 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90257-mirador-macana-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 007.BAMP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90258 | Cal Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastor-3 | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Pastor és una edificació, tipus coral, de planta rectangular, que tot hi haver perdut la coberta, aquesta seria d’una vessant amb pendent a ponent. Consta d’una sola planta amb la porta d’accés a llevant de llinda de fusta amb una finestra al damunt també amb llinda de fusta. Al costat dret de la porta d’accés hi ha dues petites fornícules. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa amb filades irregulars a excepció de les cantonades, de pedra ben escairada i col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-146 | Serra Rodona. Nord de Rubió | 41.6473400,1.5760200 | 381419 | 4611601 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90258-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90258-146-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-14 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90259 | Cal Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casals-1 | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Casals és un antic habitatge situat prop de Ca l’Escolà. És un edifici de planta quadrangular amb l’accés situat a la façana de migdia. Consta de planta baixa i pis. A l’interior es conserven diversos murs que delimiten l’interior amb varies estances on hi destaca la boca de l’antic forn de pa. Adossat a la façana nord hi ha les restes de l’antic cup de vi, de planta circular i el qual encara conserva els cairons de revestiment interior. A pocs metres al nord de l’edifici, hi ha les restes de l’antiga premsa. Es tracta d’un gran bloc de pedra amb un encaix central on hi hauria situada la biga de la premsa</span><span><span><span><span>. Sota aquest bloc hi ha l’espai del premsat amb una gran llosa de pedra amb el canal repicat per conduir el líquid cap a la pica. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-147 | Camí del Mas del Tronc. Sud de Sant Martí de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segon l’actual propietari, la finca de Cal Casals era un antic cens de Bojons. El cens era un “contracte” entre el censatari i la propietat en el qual la propietat li cedia un tros de terra per treballar i poder-hi edificar un habitatge a canvi de pagar-li anualment una part del rendiment. Si deixaven de treballar la terra també perdien l’habitatge. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6813900,1.6078400 | 384130 | 4615339 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90259-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90259-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90259-147-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90259-147-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90259-147-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90260 | Ca l’Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-14 | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Ca l’Andreu és un antic mas situat al camí que porta a Maçana. Actualment està molt enderrocat malgrat que encara és visible que es tracta d’un edifici de planta quadrangular amb diversos murs interiors que divideixen l’espai en diferents estances. A l’interior en destaquen les restes del forn de pa i del cup de vi, situat al nord de l’edifici, de planta circular i el qual encara conserva els cairons interiors de revestiment. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A l’altre costat del camí hi ha tres cossos annexes amb les respectives portes d’accés a migjorn que corresponen als corrals i corts. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-148 | Bosc de Maçana. Sud-oest de Sant Martí de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons l’actual propietari, la finca de Ca l’Andreu era un antic cens de Bojons. El cens era un “contracte” entre el censatari i la propietat en el qual la propietat li cedia un tros de terra per treballar i poder-hi edificar un habitatge a canvi de pagar-li anualment una part del rendiment. Si deixaven de treballar la terra també perdien l’habitatge. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6833200,1.6089300 | 384224 | 4615551 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90260-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90260-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90260-148-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90260-148-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90260-148-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90261 | Cal Ton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton-1 | XIX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Ton es tracta d’un mas edificat al segle XIX segons consta a la llinda del portal d’accés. El cos principal es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la façana principal orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. A l’interior es conserva un mur que dividia l’edifici amb dues grans estances. El frontis hi ha el portal d’accés d’arc pla amb una inscripció a la llinda on s’hi pot llegir: TON FONTANE 18--, tot i que presenta un desgast elevat. Damunt el portal hi hauria hagut una finestra de la qual en resta el brancal esquerre. Al costat dret de la porta hi ha una petita finestra d’arc pla. A l’interior es conserva el forn de pa, situat a la façana de llevant i unes escales de pedra, adossades a la façana de ponent, que donaven accés al primer pis. A la façana de ponent s’hi obra una petita finestra d’arc pla a la planta baixa i una finestra amb ampit de pedra a nivell del primer pis. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A la banda de ponent, hi ha un conjunt de cossos adossats amb la coberta a una vessant i de dues planes que correspondrien a la zona dels corals i pallissa. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-149 | Feixes de Cal Roig. Sud-oest de Sant Martí de Maçana | 41.6876000,1.6080700 | 384160 | 4616028 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90261-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90261-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90261-149-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90261-149-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90261-149-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90262 | Alzina de Pedrafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-pedrafita | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’alzina de Pedrafita es troba situades a l’antiga era, davant el mas Pedrafita. Es tracta d’una alzina (Quercus ilex) amb un perímetre de 3,35 m, amb una part del tronc interior buit. L'alzina és un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-150 | Camps de Pedrafita. Sud-oest de Maçana | 41.6721500,1.5855800 | 382260 | 4614343 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90262-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90262-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 90263 | Cal Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ribera-1 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Ribera és un mas construït en època moderna i ampliat a finals del segle XIX. És un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia i amb ràfec de lloses planes volades. Consta de planta baixa i pis. El frontis ha desaparegut quasi en la seva totalitat, no obstant segons el Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia) s’hi conservava la llinda de la porta amb la inscripció: CAL FERES. Malgrat la vegetació de l’interior de l’edifici, s’hi poden observar diversos murs que delimitaven l’espai en diferents estances. A la façana nord i est s’hi obren diverses finestres amb llinda de pedra i alguna d’elles amb ampit de pedra. Adossat a la façana de ponent, hi ha un annex de planta rectangular que segons una pedra del seu parament fou construït l’any 1889. A aquesta estança s’hi accedia per la façana de tramuntana amb la coberta a una vessant. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-151 | Bosc de Gavarró. Sud-oest de Maçana | 41.6777400,1.5724300 | 381176 | 4614981 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90263-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90263-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90263-151-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90263-151-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90263-151-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-14 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90264 | Casetes noves de Comalats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-noves-de-comalats | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Les cases noves de Comalats és una edificació planta rectangular construïda amb pedra i rejuntada amb argamassa amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. L’edifici està compartimentat en tres vivendes de planta baixa i pis. Possiblement totes elles tinguessin la mateixa composició, tant interior com de frontis. Només es conserva amb peus un fornits que presenta una composició molt simètrica. A nivell de planta baixa s’obre la porta d’accés d’arc de mig punt i una finestra a cada banda i, a nivell del primer pis s’hi obren tres finestres. Adossat a cada extrem de l’edifici hi ha un annex, de planta quadrada i d’una sola planta que correspondria a la zona dels corals. Adossat a la façana de tramuntana hi ha el cup de vi,de planta quadrada amb els cairons interiors de revestiment. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-152 | Clot de la Font del Boix. Nord-oest de Rubió | 41.6602400,1.5359800 | 378109 | 4613089 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90264-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90264-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90264-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90265 | Pallissa de Comalats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-comalats | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>La pallissa de Comalats es troba situada arran del camí que condueix a Comalats. Es tracta d’una edificació de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn de teula àrab. El frontis s’hi obre la porta d’accés d’arc de mig punt de maons col·locats a mode de sardinell, amb un pilar central de maçoneria que divideix l’espai d’accés en dos. A l’interior també s’hi conserva un pilar central de secció quadrada de maçoneria situat a la part central del carener. Als paraments interiors s’hi conserven diverses fornícules. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-153 | Clot de la Font del Boix. Nord-oest de Rubió | 41.6581800,1.5319400 | 377769 | 4612866 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90265-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90265-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90265-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,17 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/