Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 90266 | Comalats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comalats | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XXI | Moltes zones enderrocades | <p><span><span><span><span><span><span>Comalats és una edificació formada pel cos central i diversos cossos annexes ubicats a ponent de la casa. El cos principal és una edificació de planta rectangular, de tres crugies i amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada migjorn. Al frontis, actualment modificat, conserva l’antic portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i una finestra situada al damunt d’arc pla. A la dovella central de la porta hi ha inscrit 1680 i l’abreviació de Jesucrist. A nivell del planta baixa i pis s’hi obren dues finestres més. Adossat aquest edifici primigeni s’hi adossa per la façana de llevant un cos de planta rectangular amb un nou portal d’accés d’arc pla amb llinda de fusta i diverses finestres a nivell de planta baixa, primer pis i golfes. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Per la banda de ponent s’hi adossen diversos cossos de planta quadrada destinats a corrals. Alguns d’ells estan formats per una planta baixa oberta i coberta per una volta de canó de pedra i al pis superior l’espai de la corralina amb l’accés a migjorn mitjançant unes escales. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-154 | Clot de la Font del Boix. Nord-oest de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Comalats apareix documentat en un testament de Pere Soler i la seva muller de l’any 1196 relacionat amb Sant Pere de Copons. En dit testament Pere Soler i la seva muller deixen uns bens situats a la resclosa dels molins de Comalats. Antigament, Sant Pere de Copons rebia el nom de Sant Pere de Comalats, documentada ja l’any 1038. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En els fogatges de 1553 relacionats amb la parròquia de Rubio d’Ardesa apareix el nom Perot de Comalats. L’any 1628 també apareix documentat el nom del mas sota la propietat de Joan Comas de Comalats. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6573600,1.5314500 | 377726 | 4612776 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90266-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90266-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90266-154-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90266-154-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90266-154-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 061.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 90267 | Parapet 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parapet-1 | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Mur construït amb la tècnica de la pedra seca. Es tracta d’un parapet de planta semicircular de 3 m de longitud per 0,50 m d’alçada </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-155 | Camps de la caseta. Oest de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Construccions situades cronològicament en el context de la Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’estructures realitzades per l’exèrcit republicà al gener de 1939 per defensar o dificultar l’avanç nacional cap a l’est de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6797600,1.5353900 | 378097 | 4615258 | 1939 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90267-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90267-155-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90267-155-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90268 | Parapet 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parapet-2 | XX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Mur construït amb la tècnica de la pedra seca. Es tracta d’un parapet de planta semicircular que conserva uns 0,40 m d’alçada. Està en males condicions degut a la vegetació.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-156 | Camps de la caseta. Oest de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Construccions situades cronològicament en el context de la Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’estructures realitzades per l’exèrcit republicà al gener de 1939 per defensar o dificultar l’avanç nacional cap a l’est de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6791700,1.5350700 | 378069 | 4615192 | 1939 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90268-156-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90269 | Parapet 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parapet-3 | XX | Cobert de vegetació i enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Mur construït amb la tècnica de la pedra seca. Es tracta d’un parapet de planta semicircular que només conserva una filada de pedres. Està en males condicions degut a la vegetació. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-157 | Camps de la caseta. Oest de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Construccions situades cronològicament en el context de la Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’estructures realitzades per l’exèrcit republicà al gener de 1939 per defensar o dificultar l’avanç nacional cap a l’est de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6773600,1.5334900 | 377934 | 4614994 | 1939 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90269-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90269-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90270 | Parapet 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parapet-4 | XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span><span>Mur construït amb la tècnica de la pedra seca. Es tracta d’un parapet de planta semicircular d’1,5 m de longitud per 0,50 m d’alçada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-158 | Camps de la caseta. Oest de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Construccions situades cronològicament en el context de la Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’estructures realitzades per l’exèrcit republicà al gener de 1939 per defensar o dificultar l’avanç nacional cap a l’est de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6772300,1.5331900 | 377909 | 4614980 | 1939 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90270-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90270-158-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90271 | Col·lecció del Material de Rubió al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-material-de-rubio-al-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | -2000 aC / XIV dC | <p><span><span><span><span><span><span>El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia s’hi conserven elements provinents de l’àmbit litúrgic i també material arqueològic extret de diversos jaciment arqueològics.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>De l’àmbit litúrgic es conserven dos fragments de guardapols pertanyents al retaule de Rubió, un d’ells amb dues rosetes de quatre pètals i al mig l’escut dels Boixadors, de l’últim quart del segle XIV. De l’àmbit eclesiàstic també hi ha dipositat quatre hostiers, que corresponen a quatre motlles per fer les hòsties de forma oval, possiblement d’època moderna. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El material arqueològic dipositat el meu prové dels jaciments arqueològics de la balma sepulcral de Torredenuça, de Carosa, dels Queixals del Mercader, del Castell de Rubió, del camí de Pedrafita a Rubió, de prop de Cal Benet, de l’Estació romana del Pla de Rubió, del Cau de la Sepultura, del fons de cabana de Torredenuça, de Sant Pere d’Ardesa, de Santa Maria de Rubió, del sepulcre megalític de les Maioles i del dolmen dels Tres Reis. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-159 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. C. del Dr. Joan Mercader. 08700 Igualada | <p><span><span><span><span><span><span>El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia fou creat l’any 1954 i ocupa dos edificis, l’antiga fàbrica de Cal Boyer i l’antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l’any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. El recorregut expositiu està basat en la indústria igualadina, basada en la manufactura de la llana i el cuir.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 08185 | Rubió | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90271-159.jpg | Legal i física | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatge extreta de la memòria d'intervenció arqueològica: GEA, M; DE CASTRO, O. “Memòria de la intervenció arqueològica al Pla de Rubió. Xarxa de col·lectors. Fase II. Rubió, l’Anoia. Juny-agost de 2015.”. Actium, Alella, setembre 2015,Inèdit. | 81|83|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90272 | Prop de Pallerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-pallerols | X-XIV | Es desconeix. No s'ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span><span>Damunt d’un tossal prop de Can Pallerols es localitza en superfície una estructura de planta quadrada construïda amb pedra rejuntada amb argila. Dels quatre murs només són visibles tres (nord-est-oest) i presenten una longitud de 4 m per una amplada de 2 m. L’espai interior de l’edifici seria aproximadament d’un 5 m. A partir de les característiques tipològiques i la seva situació podria tractar-se d’una torre de guaita. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-160 | Turó del torrent de la Manresana. Nord-oest de Rubió | 41.6771600,1.5329700 | 377890 | 4614972 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90272-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90272-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90272-160-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90273 | Cal Malric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-malric | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Malric és un edifici construït en època contemporània situat al nord-oest del terme municipal de Rubió. Es tracta d’una casa de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. Al frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc rebaixat i una finestra al costat dret. A nivell del primer pis hi ha un balcó corregut amb barana de ferro i voladís amb dues sortides d‘arc pla. A la façana posterior i la façana de ponent s’hi obren poques finestres i no segueixen cap simetria. Adossat a la façana de llevant hi ha un annex de planta quadrada amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada també a migjorn. Aquest espai correspondria a l’antiga zona de magatzem. Actualment s’hi obre una porta tipus garatge. A la part posterior es conserva l’antic cup de vi, de planta circular. Aquest espai fou reformat l’any 1978 tal i com consta en una de les pedres de la façana de migjorn. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-161 | Camps de la Caseta. Nord-oest de Rubió | 41.6790300,1.5380900 | 378320 | 4615173 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90273-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90273-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90273-161-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90273-161-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 90274 | Capella a l’entorn de Bacardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-a-lentorn-de-bacardi | X-XIV | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span><span>Al sud i a pocs metres de la casa de Cal Bacardí s’hi conserven les restes d’un antiga església de la qual encara es pot entreveure la planta malgrat l’elevat nivell d’enderroc. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Correspon a un edifici de planta rectangular (d’entre 10 i 11 m de longitud per 3,5 m d’amplada) amb un absis semicircular a la capçalera de llevant. S’hi accedia per un portal d’arc de mig punt situat a l’extrem esquerra de la façana de migjorn. En el parament dels murs nord i sud s’hi observa alguna fornícula i algun forat de l’embigat. El parament dels murs és de pedra de mida petita, ben treballada i en filades regulars rejuntat amb argamassa. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-162 | Camps de la Caseta. Nord-oest de Rubió | 41.6802500,1.5380700 | 378321 | 4615308 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90274-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90274-162-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90274-162-4.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90275 | Cal Bacardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacardi | XIX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Bacardí és una edificació de finals del segle XIX, tal i com indica a la dovella central del portal d’accés, de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Consta de planta baixa i primer pis. Al fornits s’hi obre el portal adovellat d’arc rebaixat amb la inscripció a la dovella central de Francisco Bacardit 1875. A nivell del primer pis s’hi obren dues finestres d’arc pla amb ampit de pedra. Les finestres de la façana de llevant també conserven de llinda de pedra original a diferencia de la façana de ponent que ha estat modificada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Observacions: </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-163 | Camps de la Caseta. Nord-oest de Rubió | 41.6807400,1.5381600 | 378329 | 4615362 | 1875 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90275-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90275-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90275-163-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90276 | Prop de Cal Malric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-cal-malric | XIV-XV | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span><span>A la zona boscosa situada al nord-est de Cal Malric s’hi localitzen les restes muraries del que podria correspondre a un antic habitatge. Entre la vegetació és documenta quatre murs que configuren una estança de planta quadrangular. Els murs estan construïts amb pedra i argamassa molt pobre i assoleixen una amplada de 80 cm. Tot l’entorn de l’estructura està cobert de pedres provinents del propi enderroc. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-164 | Camps de la Caseta. Nord-oest de Rubió | 41.6793700,1.5385500 | 378359 | 4615210 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90276-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90276-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90276-164-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90276-164-4.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90277 | Roureda de la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-la-caseta | <p><span><span><span><span><span><span><span>La Roureda de la Caseta és troba situada al bosc de la Caseta, a tocar un petit corriol. Es tracta d’una esplanada coberta de roures de fulla petita formada per un gran nombre d’exemplars de port discret. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-165 | Bosc de la Caseta. Nord-oest de Rubió | 41.6781400,1.5393800 | 378426 | 4615072 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90277-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90277-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 90278 | Molí fariner de Sant Martí de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-fariner-de-sant-marti-de-macana | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord):Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVI -XVII | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span><span>El molí de Sant Martí de Maçana, d’època moderna, malgrat que podria tenir l’origen medieval, es troba situat a tocar de la riera de Maçana. Actualment el molí es conserven els murs de la bassa, realitzat amb grans blocs de pedra ben escairada i col·locats de manera regular i el pou de pressió de forma cònica i construït amb grans blocs de pedra molt ben treballats. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-166 | Boscos de Cal Roig. Sud de Maçana. | 41.6870900,1.5999400 | 383483 | 4615982 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90278-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90278-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90278-166-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 028.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90279 | Creu de terme del camí del Castell de Rubió a les Maioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-cami-del-castell-de-rubio-a-les-maioles | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>La creu de terme es troba situada a la carretera BV-1037 just passat el nucli del Castell de Rubió en direcció nord. Es tracta d’una creu de ferro que reposa damunt d’un fust llis i de forma cilíndrica. Aquest s’assenta damunt d’un basament monolític de pedra format a partir de tres cossos superposats i decreixents en alçada. El cos inferior hi ha la data de 1907. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-167 | Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>La creu fou reconstruïda a la dècada de 1940 atès que l’original fou destruïda durant la guerra civil espanyola. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6453100,1.5704200 | 380949 | 4611384 | 1907 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90279-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90279-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90279-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-06-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 004.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 90280 | Creu de terme del camí del Pla de Rubió a les Maioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-cami-del-pla-de-rubio-a-les-maioles | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>La creu de terme es troba situada a l’antic camí que anava de Ca l’Alzina al <span><span><span><span>cementiri de Rubió. Es tracta d’una creu llatina de pedra on s’hi pot llegir l’any 1890 a la cara nord i a la cara sud dins d’un cercle el símbol del Sagrat Cor. La creu s’assenta damunt d’un fust llis de forma octogonal que reposa damunt d’una base de planta octogonal amb un escut en relleu. La base està dipositada sobre un basament esglaonat amb quatre nivells decreixents en alçada de planta circular.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-168 | Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Les creus de terme dins el territori català es troben documentades des de l’alta edat mitjana. Inicialment, la funció d’aquest tipus de creu era simbolitzar el control del terme en el punt on s’erigia la creu. No obstant, en alguns casos també era per indicar els límits del terme. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6416700,1.5667700 | 380638 | 4610985 | 1890 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90280-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90280-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90280-168-4.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 005.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1760 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 90281 | Teuleria de Sant Martí de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-sant-marti-de-macana | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII-XIX | La cambra de cocció desapareguda | <p><span><span><span><span><span><span><span>La teuleria de Sant Martí de Maçana es troba situada al costat de la riera de Maçana. Correspon a un forn excavat en un talús del terreny del qual només en resta la zona de la cambra de foc. Es tracta d’una sola cambra amb un pilar central amb algunes perforacions que corresponen a la zona de la graella de cocció. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-169 | Camí de Cal Roig. Oest de Sant Martí de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Situada a tocar de la riera de Maçana i sota el camí que mena cap a Cal Roig, per aquesta raó, la seva construcció s’hauria de relacionar amb l’abastiment de material constructiu a Cal Roig i a les masies més properes de la zona de Maçana quan necessitaven aquest material per arranjar o ampliar el mas. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6868200,1.6001400 | 383499 | 4615952 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90281-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90281-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90281-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 029.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 90282 | Teuleria de la Riera d’Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-riera-dardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Part enderrocada i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>La teuleria de la riera d’Ardesa es troba situada a peu del camí de Sant Pere d’Ardesa i molt a prop de Cal Vives. Es tracta d’una construcció de planta quadrada, d’aproximadament 4 x 4 m. Es conserva la totalitat de la façana, orientada a llevant, formada per dos arcs concèntrics d’arc de mig punt amb les pedres col·locades a mode de plec de llibre que protegeixen les dues boques que donen accés a la cambra de foc. Les boques són construïdes per dos arcs de mig punt amb maons col·locats a mode de sardinell per l’interior i cobertes per un mur de pedra. Al damunt es conserva la cambra de cocció, amb les parets recremades de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-170 | Riera d’Ardesa. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Situada a prop del camí que porta al mas de Cal Vives. </span><span><span><span><span>Antigament alguns masos comptaven amb teuleria pròpia situada a poca distància per ampliar o arranjar les edificacions existents. Alhora aquestes també bastien altres masies de l’entorn. Aquest tipus d’activitat constituïa una font d’ingressos complementària pel mas. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6257400,1.5888600 | 382449 | 4609186 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90282-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90282-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90282-170-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90282-170-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 043.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 90283 | Barraca del Cal Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cal-sagrera | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular, de 4 m de longitud per 2 m d’amplada, construïda amb la tècnica de la pedra seca amb la coberta en volta de canó de pedra. L’accés era mitjançant un arc de mig punt de la pròpia volta orientat a migjorn. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-171 | Bosc de Cal Miquel. Sud-oest de Maçana | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6807600,1.6044700 | 383848 | 4615273 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90283-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90283-171-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90284 | Font de clot de Cal Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-clot-de-cal-sagrera | XIX | Vegetació a l’interior | <p><span><span><span><span><span><span>Font de Clot situada al costat est de la casa de Cal Sagrera. Es tracta d’una font de clot recoberta per un aixopluc de planta rectangular amb la coberta en volta de canó lleugerament apuntada i construït amb la tècnica de la pedra seca. Actualment està seca. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-172 | Cal Sagrera. Sud-oest de Maçana | 41.6839600,1.6013100 | 383591 | 4615633 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90284-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90284-172-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90285 | Barraca al sud del Cal Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-del-cal-sagrera | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. La coberta la coberta en volta de canó de pedra apuntada amb l’accés d’arc apuntat a causa de la pròpia volta i orientat a migjorn. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-173 | Bosc de Cal Miquel. Sud-oest de Maçana | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6832500,1.6015000 | 383606 | 4615554 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90285-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90285-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90285-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90286 | Barraca del bosc de l’Ibanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-libanyes | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de la coberta enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-174 | Bosc de l’Ibanyes. Est de Maçana | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6850800,1.6092600 | 384255 | 4615746 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90286-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90286-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90286-174-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90286-174-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90287 | Barraca prop de Casulleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-casulleres | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Zones enderrocades | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana tipus espitllera i orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-175 | Sant Pere d’Ardesa. Est de l’església de Sant Pere d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6347200,1.5831200 | 381987 | 4610190 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90287-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90287-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90287-175-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90288 | Barraca de Casulleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-casulleres | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta i mur de migdia enderrocats | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix pel frontis orientat al sud, malgrat està enderrocat. La coberta era en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-176 | Sant Pere d’Ardesa. Est de l’església de Sant Pere d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6352400,1.5825200 | 381938 | 4610249 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90288-20211202115343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90288-20211202115355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90288-20211202115410.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90289 | Barraca de la muntanya de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-muntanya-de-sant-pere | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta era en forma de falsa cúpula malgrat està molt malmesa.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-177 | Sant Pere d’Ardesa. Est de l’església de Sant Pere d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6340800,1.5823300 | 381920 | 4610120 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90289-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90289-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90289-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90290 | Alzina sota l'era de Comalats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-sota-lera-de-comalats | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’alzina de Comalats es troba situada en una esplanada sota l’era de Comalats. Es tracta d’una alzina (Quercus ilex) amb un perímetre de 2,20 m. L'alzina és un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-178 | Clot de la Font del Boix. Nord-oest de Rubió | 41.6580700,1.5317200 | 377750 | 4612855 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90290-178-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 90291 | Alzina de Comalats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-comalats | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’alzina de Comalats es troba situada al costat del camí davant de Comalats. Es tracta d’una alzina (Quercus ilex) amb un perímetre de 2,40 m. L'alzina és un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-179 | Clot de la Font del Boix. Nord-oest de Rubió | 41.6576200,1.5314400 | 377726 | 4612805 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90291-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90291-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 90292 | La caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-24 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>La caseta és una edificació de finals del segle XVIII formada a partir d’un cos central i diversos annexos adossats amb la façana principal orientada a tramuntana. El cos principal és de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. El frontis s’obre un portal d’arc de mig punt adovellat i dues finestres a nivell del primer pis amb llinda de pedra. La façana de llevant, retorçada posteriorment mitjançant la construcció d’un contrafort s’hi obre una porta a la planta baixa i dues finestres tipus porta a nivell del primer pis. A la part posterior, en una llinda d’una porta que formaria part del cos principal s’hi conserva la data gravada de 1791. D’aquest cos en destaca el forn de pa, malgrat haver estat modificada la xemeneia aquest es conserva en molt bon estat. Al segle XX, aquest cos és ampliat amb la construcció d’un nou cos adossat a la façana de ponent, actualment molt malmès i del qual en una de les cantonades del mur sud s’hi conserva una pedra, molt desgastada, però en la qual s’hi pot llegir -8-7. Una última ampliació o reforma, és dugué a terme l’any 1894. Aquesta data es troba gravada en el mur de tancament sud del cos de planta quadrada annexat al sud-oest de la casa. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-180 | Bosc de la Caseta. Nord-oest de Rubió | <p><span><span><span>La caseta apareix esmentada en el Padró de Rústica de l’any 1894</span></span></span></p> | 41.6773100,1.5379000 | 378301 | 4614982 | 1791 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90292-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90292-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90292-180-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90292-180-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 90293 | Cal Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sagrera-0 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XXI | Actualment s’està reformant | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Sagrera, antigament Cal Miquel, es troba situada al sud de l’església de Sant Martí de Maçana. L’edifici presenta una planta allargada amb un cos principal i un annex a migjorn. El cos principal és de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. El fornits presenta una composició simètrica on s’hi obre un portal de llinda plana amb l’any 1898 inscrit a la part central amb una finestra per banda. A nivell del primer pis s’hi obren tres finestres amb llinda de pedra on destaca la llinda de la finestra central, decorada amb un arc conopial. La façana posterior, que dona a ponent, està reformada amb un porxo annexa de formigó. L’interior està reformat. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Adossat a la façana de migdia hi ha un cos de planta rectangular amb la coberta a una vessant amb pendent cap al sud on hi destaca un portal de llinda plana amb l’any 1682 que actualment dona pas a un antic cobert sense coberta. A la banda de tramuntana hi ha un antic edifici enderrocat amb un cup de vi de planta circular amb els cairons interiors de revestiment. A pocs metres cap a llevant de la casa, a la zona boscosa, hi ha un gran bloc de pedra on s’hi pot observar un encaix on s’hi ubicaria la biga de la premsa. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locada a mode de cadena cantonera.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-181 | Camps de Cal Miquel. Sud-oest de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Després de la guerra civil espanyola era l’espai on s’hi reunien els del bàndol republicà. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6837500,1.6011700 | 383579 | 4615610 | 1682 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90293-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90293-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90293-181-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90293-181-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90293-181-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90293-181-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90293-181-7.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 037.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
| 90294 | Ca l’Ibanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-libanyes | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Ca l’Ibanyes és un antic mas, actualment en estat ruïnós, situat al nord-est de Sant Martí de Maçana. Malgrat el seu estat, es pot observar la planta general. Es tracta d’un edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. El frontis conserva el portal d’accés de llinda de fusta i part d’un brancal de finestra, situada al damunt del portal d’accés, de pedra ben escairada amb festejador per l’interior. L’interior de l’habitatge estava compartimentat en diverses estances tal i com ho evidencien les restes conservades dels murs interiors. Annex a la façana nord hi ha l’espai dels corrals. Es tracta d’un edifici de reduïdes dimensions, de planta quadrada amb l’accés per llevant. A pocs metres vers als sud hi ha l’antiga pallissa, la qual conserva un dels pilar centrals i la zona de l’era. El parament dels murs és de pedra irregular, amb filades lleugerament regulars rejuntades amb argamassa. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-182 | Camps de l’Ibanyes. Nord-est de Maçana | 41.6916400,1.6093600 | 384275 | 4616474 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90294-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90294-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90294-182-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90294-182-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90294-182-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90295 | Font del Boix de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boix-de-macana | XIX-XX | Actualment no té aigua | <p><span><span><span><span><span><span>La Font del Boix és troba situada al costat esquerre dels camps de Ca l’Eusebi. Es tracta d’una font de clot, actualment sense aigua i coberta de vegetació. El clot està cobert per dues lloses grans col·locades en forma de coberta a dues vessants. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-183 | Camps de l’Eusebi. Sud-oest de Maçana | 41.6864000,1.5969500 | 383233 | 4615909 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90295-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90295-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90295-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-14 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90296 | Cup dels camps de Ca l’Eusebi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-dels-camps-de-ca-leusebi | XIX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Cup de vi actualment situat en una zona boscosa en una antiga feixa situada a la dreta dels camps de Ca l’Eusebi, al nord de la casa de Ca l’Eusebi. Correspon a una construcció de planta quadrada realitzada amb pedra irregular rejuntada amb morter. A l’interior s’hi conserva pròpiament el cup, de planta circular de 3 m de diàmetre i amb l’interior revestit amb cairons. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-184 | Camps de l’Eusebi. Sud-oest de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XIV ja es comencen a documentar les primeres tines o cups de fusta relacionats amb els masos d’època medieval; esmentades en inventari de masos del segle XIV i XV però també en pintures. A mitjans del segle XVI ja apareixen les primeres tines de pedra situades a l’interior de les masies, construccions que tindran un gran auge a partir del segle XVII. A partir del segle XVIII i sobretot al segle XIX, en algunes poblacions aquestes edificacions es construiran enmig de les vinyes per tal d’abaratir els costos de transport de la verema des de la vinya fins els masos, en molts casos situades en llocs de difícil accés. D’altra banda, l’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant el nombre de construccions aïllades de tines i barraques de pedra seca. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6868200,1.5980000 | 383321 | 4615955 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90296-184-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90296-184-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90296-184-30.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90297 | Nucli del Castell de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-castell-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1992): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia. Barcelona. Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>AAVV. (1999): Catalunya Romànica. Guies Comarcals. L’Alt Penedès, El Baix Penedès, El Garraf, l’Anoia. Pòrtic. Barcelona. </span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> | X-XX | <p><span><span><span><span><span><span>El centre històric de Rubió és troba situat a 626 m d’altitud, a la vessant sud de la serra de Cererols, a l’entorn del castell de Rubió, edificat a la cinglera i des del qual es va anar ocupant la banda sud del turó, al costat de l’antic camí de Rubió. Actualment, el nucli està format per un carrer que voreja les edificacions i per la plaça de l’ajuntament. A l’entorn de la plaça s’hi troba l’església de Santa Maria de Rubió, la rectoria, les antigues escoles on actualment s’hi troba l’Ajuntament junt amb dues habitatges més, Cal Tudori i Cal Solanes. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-185 | Nucli del Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>El castell de Rubió és esmentat per primera vegada l’any 1065 en una escriptura de venda que fa el Bisbe d’Osona, Guillem de Balsareny, amb comtes de Barcelona del castell de Copons. L’any 1069 s’esmenta novament com afrontació per la banda de migjorn amb el terme del castell de Miralles. Al segle XII apareix la família denominada Rubió i vinculada a la castlania del castell amb Bertran de Rubió i el seu germà Bernat de Rubió, els quals signaren un document de concòrdia amb el monestir de Santes Creus. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1317 la castlania del castell de Rubió es troba sota la família Castellolí. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Segons els fogatges de 1358 la fortalesa de Rubió pertanyia a Gombau d’Anglesola, com a successor de Berenguer de Castellolí. L’any 1365 estava sota el domini de Francesc de Timor, casada amb Berenguer de Boixadors i amb segones núpcies amb Guillem d’Anglesola. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1380 Bernat de Boixadors va comprar la jurisdicció del castell al rei Pere III, la qual va mantenir la família Boixadors fins al segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Durant els segles XVI-XVII el castell va anar perdent les funcions de caire militar, fet que va propiciar al seu propi deteriorament. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>A partir del segle XVIII i fins la primera meitat del segle XIX, estigué en mans dels comtes de Peralada i Savallà, descendents dels Boixadors. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6444600,1.5699800 | 380911 | 4611290 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90297-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90297-185-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90298 | Nucli del Pla de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-pla-de-rubio | XII-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>El nucli del Pla de Rubió es troba situat al sud del nucli històric de Rubió. Es tracta d’un grup de masies agrupades on s’hi bastí la rectoria l’any 1954. Aquest grup de població sorgí entorn la capella de Sant Tiberi, actualment Sant Macari. Del nucli del pla en destaca l’Escola del Bosc, construïda a inicis del segle XX, Cal Marquès, l’església de Sant Macari, Cal Tomàs i el Local Social de Rubió. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-186 | Nucli del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons la documentació, l’any 1198 apareix el lloc de Plana de Sant Tiberi en relació a l’església. Actualment, no es conserva cap element de l’església primigènia d’estil romànic. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6444600,1.5699800 | 380911 | 4611290 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90298-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90298-186-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90299 | Ca l’Eusebi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leusebi | XIX-XXI | Els coberts i zona de l’antic celler enderrocats | <p><span><span><span><span><span><span>Ca l’Eusebi és un mas situat al sud de Maçana, prop de Ca l’Escolà i Cal Sagrera. L’origen de la construcció cal situar-la a principis del segle XIX, tot i que a inicis del segle XXI fou reformada. El cos principal correspon a un volum de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis presenta una composició simètrica formada a partir de tres crugies. A la planta baixa s’hi obre el portal d’accés de llinda de pedra amb una finestra per banda. A nivell del primer pis hi ha tres finestres, amb llinda de pedra i ampit i a la llinda de la finestra central hi ha gravat l’any 1828 i les inicials E.S. A l’alçada de les golfes hi ha una petita finestra central. La façana posterior, que dona a tramuntana, s’hi obren diverses obertures. Les obertures corresponents a l'alçada de golfes van ser obertes arran de les reforma efectuada a la coberta l’any 2009. Adossat a la façana de llevant hi ha l’antic magatzem, també utilitzat coma cotxera i davant la casa, s’hi conserven dos volums més, de planta quadrada, que corresponen a la zona del celler i dels cups i a la pallissa. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-187 | Camps de Ca l’Eusebi. Sud de Maçana | 41.6860800,1.6001900 | 383502 | 4615870 | 1828 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90299-187-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90299-187-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90299-187-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90299-187-40.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90300 | Al nord de Pallerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-de-pallerols | IV-II aC | Es desconeix. | <p><span><span><span><span><span><span>Dalt d’un turó situat al nord de Cal Pallerols, al camí que porta cap a Can Rigolfes s’hi localitza un gran nombre de fragments ceràmics en superfície d’època ibèrica en tota la vessant oest del turó, fins a peu de camí. No s’hi observa cap estructura. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-188 | Nord de Cal Pallerols. Est del Pla de Rubió. | 41.6269800,1.5562800 | 379737 | 4609368 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90300-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90300-188-3.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90301 | Ajuntament de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>L’ajuntament de Rubió es troba situat a la plaça de l’Ajuntament, al nucli del Castell de Rubió. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. El frontis segueix una composició simètrica formada a partir de tres eixos. A la planta baixa s’hi obre la porta d’accés amb una finestra a cada costat. Damunt el portal hi ha una pedra gravada que recorda que inicialment aquest espai tenia la funció d’ajuntament i escola; s’hi pot llegir: “ Anno 1865 Casa de junatmiento y enseñansa De ninos”. A nivell del primer pis, a la part central hi ha una porta que dona accés a un balcó amb voladís amb les cantonades arrodonides i barana de ferro i una finestra a cada costat. A la façana de ponent s’hi obre una finestra a l’alçada del primer pis i </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>una filada de finestres a nivell de planta baixa fruit de l’ampliació de l’any 2012, quan s’amplià l’edifici per la banda de tramuntana amb la construcció d’un cos de planta baixa; espai on actualment s’hi ubica l’arxiu municipal. A la façana de llevant, a nivell del primer pis s’hi obre una porta d’accés que dona accés a una gran sala. Totes les obertures estan remarcades per un marc de ciment.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-189 | Plaça de l’Ajuntament. Nucli del Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Originalment, l’edifici havia tingut la funció d’escola i ajuntament tal i com indica la placa situada damunt la porta d’accés a l’edifici. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Entre els anys 1967 i 1968 l’edifici fou reformat per Martín Solís Moreno qui va projectar una sala de plens a la planta baixa i un habitatge al primer pis. L’any 1983 els arquitectes Riba i Puig van reformar l’interior de edifici i l’any 1995 es va crear una escala que unia la planta baixa i el primer pis, espais que fins aleshores tenien accessos independents per l’exterior. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 1865 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90301-189-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90301-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90301-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 007.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 90302 | Briançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brianco | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Briançó és un mas situat a peu del camí que mena cap a l’església de Sant Pere d’Ardesa. Es tracta d’una edificació formada a partir de diversos cossos annexes amb un pati central tancat perimetralment. Consta d’un cos central de planta rectangular amb la coberta a dues aigües. Consta de planta baixa i pis. A la façana est s’hi obre un portal amb llinda de pedra. A la façana de migjorn s’hi obren diversos finestrals a nivell del primer pis i alguna finestra a nivell de planta baixa. A la façana de tramuntana, a la banda esquerra s’hi adossa un cos, tipus porxo, de planta quadrangular amb un gran arc rebaixat construït amb maons col·locats a mode de sardinell amb un pilar central que protegeix l’entrada a una estança dividida en dos espais a partir d’un mur amb dos grans arcs de mig punt construïts amb pedra. Al sector sud del patí central o barri, hi ha petits volums annexes corresponen a les corralines i magatzem de gra.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-190 | Plans d’Ardesa. Est del Pla de Rubió | 41.6255100,1.5728600 | 381116 | 4609182 | 08185 | Rubió | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90302-190-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90302-190-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90302-190-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90302-190-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90303 | Resclosa de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord):Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>La resclosa de Jorba es troba situada al límit sud del municipi de Rubió, a la llera entre la riera de Rubió i la rasa dels sis gats. La resclosa està construïda amb ciment i forma un llac artificial. En origen es va edificar com a punt d’aigua per incendis forestals i per regar els horts de l’entorn.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-191 | Riera de Rubió. Sud del Pla de Rubió | 41.6178300,1.5498200 | 379182 | 4608361 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90303-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90303-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90303-191-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90304 | Cup de Casulleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-casulleres | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Reconstruït | <p><span><span><span><span><span><span>Cup situat als camps situats al sud de Casulleres. Es tracta d’una construcció formada a partir de dos cossos, el cos principal on hi hauria el cup de vi, actualment cisterna, i el cos annex, adossat a la façana de llevant de dimensions més reduïdes. Els dos volums són de planta quadrada amb la coberta a una vessant amb pendent cap a llevant. Els paraments dels murs és de pedra irregular rejuntada amb ciment. Segons consta en una de les pedres situades damunt l’accés al cup, ubicat a la façana de ponent, fou edificat l’any 1881. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-192 | Sud de Casulleres. Sud-est de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XIV ja es comencen a documentar les primeres tines o cups de fusta relacionats amb els masos d’època medieval; esmentades en inventari de masos del segle XIV i XV però també en pintures. A mitjans del segle XVI ja apareixen les primeres tines de pedra situades a l’interior de les masies, construccions que tindran un gran auge a partir del segle XVII. A partir del segle XVIII i sobretot al segle XIX, en algunes poblacions aquestes edificacions es construiran enmig de les vinyes per tal d’abaratir els costos de transport de la verema des de la vinya fins els masos, en molts casos situades en llocs de difícil accés. D’altra banda, l’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant el nombre de construccions aïllades de tines i barraques de pedra seca. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6336200,1.5838500 | 382046 | 4610067 | 1881 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90304-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90304-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90304-192-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90304-192-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-06-14 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 90305 | Refrany II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-ii | XX | No el recorda quasi ningú | <p><span><span><span>Antigament a Rubió es deia el següents refrany si algú deia que tenia gana: “Tinc gana... una setmana a Cal Rostit hauries de passar”</span></span></span></p> | 08185-193 | Rubió | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 08185 | Rubió | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Refrany proporcionat per Frank Juárez de Ca l’Eusebi. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 90306 | Escola del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-del-bosc | <p><span><span><span><span><span><span><span>Fulletó Rubió, paradís rural. Tradició i innovació. Per un futur més sostenible. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>L’escola del bosc és una construcció situada al nucli del Pla de Rubió. Fou construïda l’any 1931 tal i com s’indica a la façana principal. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Al frontis s’hi obre la porta d’accés i sis finestres, dues al costat dret i sis al costat esquerre. Totes elles estan emmarcades amb un rectangle decorats amb còdols. Damunt la porta d’accés hi ha inscrit l’any 1931, una placa metàl·lica amb l’escut de Rubió i a la part superior la decoració amb còdols i maons. A la façana de tramuntana s’hi obren tres finestres i una porta d’accés franquejada per dues petites finestres, tipus espitllera. En aquest cas, les obertures també estan emmarcades amb un marc de ciment sense decoració interior. Posteriorment, s’hi va afegir un cos a ponent, amb una finestra i una porta a la façana de migjorn i una sola finestra a la façana de tramuntana. Arquitectònicament, varia l’acabat dels murs, que en aquest cas està arrebossat i pintat de veig a diferencia del cos original que es de pedra vista amb filades irregular. Les obertures segueix el mateix estil i decoració arquitectònica. L’interior està compartimentat amb tres grans sales, una d’elles la cuina. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-194 | Nucli del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>A inicis del segle XX, la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923)va iniciar una tasca de creació d’escoles a les àrees rurals, que es va reprendre amb l’arribada de la Segons República i al creació de la Generalitat de Catalunya (1931). Tot i que Rubió comptava amb una escola al nucli del Castell de Rubió, actual ajuntament, s’hi va adherir amb la construcció d’una escola l’any 1931 a la zona del Pla de Rubió, més accessible per bona part de les masies del terme. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6255900,1.5517500 | 379357 | 4609220 | 1931 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90306-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90306-194-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90307 | Casa Noucentista de Comalats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-noucentista-de-comalats | XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Davant la casa de Comalats, en un extrem de l’antiga era s’hi alça un edifici de principis del segle XX d’estil noucentista. Es tracta d’un edifici de planta quadrada i que a partir de les restes conservades tindria la coberta a quatre vessants amb ràfec de rajols decorats amb rombes. Consta de planta baixa i tenia un petit espai sota teula com a golfes. La façana principal, situada a llevant, s’hi obre la porta d’accés amb una finestra a cada costat mentre que a la façana de ponent i migdia s’hi obren tres finestres, alguna d’elles tapiada posteriorment, amb barana de ferro. L’interior, totalment enderrocat conserva part de la llar de foc adossada a la façana de tramuntana. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El parament dels murs és de pedra irregular a excepció d els obertures que estan emmarcades amb maons plans. Tot l’exterior estava arrebossat i pintat de blanc i a la part superior amb forats de ventilació decorats amb una motllura amb formes vegetals. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-195 | Comalats. Nord-oest de Rubió | 41.6573600,1.5314500 | 377726 | 4612776 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90307-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90307-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90307-195-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90307-195-4.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90308 | Pontarró 1 de Comalats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-1-de-comalats | XIX-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>Pont situat davant la casa noucentista de Comalats que creua un antic canal o rasa delimitat per dos murs de pedra. Pont construït amb pedra i argamassa amb un sol ull d’arc de mig punt amb les pedres col·locades a mode de plec de llibre. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-196 | Comalats. Nord-oest de Rubió | 41.6578200,1.5317700 | 377754 | 4612827 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90308-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90308-196-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90309 | Pontarró 2 de Comalats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-2-de-comalats | XIX-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>Pont situat davant la pallissa de Comalats, a l’altre banda del camí que creua un antic canal o rasa delimitat per dos murs de pedra. El pont està construït amb pedra i argamassa amb un sol ull d’arc de mig punt amb les pedres col·locades a mode de plec de llibre. Per la banda sud es va reforçar el pont una biga de formigó. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-197 | Comalats. Nord-oest de Rubió | 41.6582100,1.5321400 | 377785 | 4612869 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90309-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90309-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90309-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-14 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90310 | Cup de Canalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-canalet | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Cup de vi situat als camps de la Solana de Canalet. Es tracta d’una construcció de planta quadrada realitzada amb pedra irregular amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locada a mode de cadena cantonera, amb l’accés situat a tramuntana. Aquesta construcció encercla el cup, de planta circular de 4 m de diàmetre interior revestit amb cairons. Per la banda de migjorn s’hi adossa un cos de planta quadrada de dimensions més reduïdes que acollia la boixa, espai actualment cobert de vegetació. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-198 | Solana de Canalet. Nord-oest de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XIV ja es comencen a documentar les primeres tines o cups de fusta relacionats amb els masos d’època medieval; esmentades en inventari de masos del segle XIV i XV però també en pintures. A mitjans del segle XVI ja apareixen les primeres tines de pedra situades a l’interior de les masies, construccions que tindran un gran auge a partir del segle XVII. A partir del segle XVIII i sobretot al segle XIX, en algunes poblacions aquestes edificacions es construiran enmig de les vinyes per tal d’abaratir els costos de transport de la verema des de la vinya fins els masos, en molts casos situades en llocs de difícil accés. D’altra banda, l’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant el nombre de construccions aïllades de tines i barraques de pedra seca. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6728400,1.5407900 | 378533 | 4614482 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90310-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90310-198-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90310-198-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90311 | Casa- Ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramona | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord):Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Casa-Ramona és una antiga edificació situada als camps de Cal Casa-Ramona. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn, totalment enderrocada. Consta de planta baixa i pis. L’interior totalment malmès s’hi observen murs de compartimentació i algunes portes amb biga de fusta. Al costat sud-oest de la casa s’hi annexa un cos de planta quadrada on s’hi conserva la boca del forn de pa i part de la xemeneia de la llar de foc i un embigat de biga junt que separa la planta baixa del primer pis. Les obertures que resten dempeus són les originals, amb llinda plana i els brancals de pedra. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-199 | Camps de Cal Casa-Ramona. Nord-oest de Rubió | 41.6740100,1.5313700 | 377751 | 4614625 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90311-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90311-199-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90311-199-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90312 | Cellerers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cellerers | XIX | Enderrocat | <p><span>Cellerers és una antiga construcció situada als camps de Cal Cellerers. La construcció està formada a partir de diversos cossos annexos. El cos principal correspon a una estructura de planta rectangular amb la façana orientada a migjorn i actualment tota enderrocada. La façana millor conservada correspon a la de ponent, on encara són visibles algunes finestres a nivell del primer pis amb llinda i brancals de pedra. A pocs metres cap el nord hi ha un cos dividit en dos espais que correspon a la zona de les corralines.<span> </span>El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa.</span></p> | 08185-200 | Camps de Cal Cellerers. Nord-oest de Rubió | 41.6751100,1.5352000 | 378072 | 4614742 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90312-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90312-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90312-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 90992 | Pollancreda de Ca l’Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-de-ca-lelies | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | xix-xx | <p><span><span><span><span><span><span>La Pollancreda de Ca l’Elias es troba situada sota Ca l’Elies i junt a la riera de Rubió. Es tracta d’una esplanada formada per un conjunt de pollacres de la varietat d’àlber (<em>Populus alba</em>) i pollancres de la varietat trèmol ( <em>Populus tremula</em>). L’esplanada també compta amb alguns bancs i taules. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-201 | Ca l’Elies. Nord del Pla de Rubió | 41.6381100,1.5556800 | 379708 | 4610605 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90992-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90992-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2022-11-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Espai de lleure de Ca l’EliesLa fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 001.BN de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90993 | Ca l’Artés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartes | <p><span><span><span><span><span><span><span>Arxiu Episcopal de Vic.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Ca l’Artés possiblement és una edificació d’origen modern malgrat ser consolidada i reformada al segle XIX. El cos principal està format per dos volums de planta quadrangular amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. Davant hi ha un cos de planta rectangular amb la coberta a una vessant i dues portes d’accés, antigues conilleres, que junt a un baluard tanquen un petit patí d’accés. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A la façana del cos principal s’hi obre l’antiga porta d’accés d’arc de mig punt, tot i que actualment ha estat reduïda i una finestra a l’alçada del primer pis amb llinda i brancals de pedra amb la data inscrita de 1834 i ampit. L’any 1876 s’edificà el volum annex a la banda de tramuntana. A banda de l’ampliació pròpiament de la casa, s’hi va afegir un cos de planta rectangular que sobresurt de l’alineació de la façana principal. Aquest volum consta de dues plantes. A la planta baixa hi havia l’antic celler i a nivell del primer pis una terrassa porxada amb dos arcs de mig punt. En un pilar del porxo hi ha la data gravada de 1876, any que es repeteix en una de les llindes de la façana del segon volum. A la façana posterior s’hi conserven dos cups de vi actualment utilitzats com a cisterna d’aigua. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-202 | Costes del torrent de la Manresana. Nord-oest de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>En una llista de pagament de l’any 1869 per dir missa a parròquia de Santa Maria de Rubió, localitzada a l’Arxiu Episcopal de Vic, hi consta la Casa Artés. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>En aquest mateix llistat hi ha el nom que rebia l’any 1869 i l’equivalent de l’any 1600. Segons això l’equivalent era Mas Jover de Viver, del qual no s’ha trobat més documentació. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6824100,1.5352300 | 378088 | 4615552 | 1834 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90993-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90993-202-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90993-202-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90993-202-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90994 | Cal Rigolfes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rigolfes-0 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Arxiu Episcopal de Vic.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Rigolfes és un mas situat a peu del camí que mena des de Cal Bertran. Es tracta d’una construcció formada a partir de dos volums. El volum primigeni correspon a una edificació de planta quadrada amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. A la façana principal presenta una composició simètrica. A la planta baixa s’hi obre el portal d’accés adovellat d’arc rebaixat i una finestra i a nivell del primer pis dues finestres. Totes les finestres són amb llinda i brancals de pedra. A l’interior es conserva part de les escales d’accés al primer pis, i la zona de la cuina, amb la cuina, la xemeneia i la boca del forn tapiada. A la façana posterior s’hi va annexionar el cup de vi, de planta quadrada i el qual encara conserva els cairons vidrats. Posteriorment, s’annexionà un cos de planta rectangular amb la coberta a una vessant cap a ponent, utilitzat com a corrals, fet pel qual totes les obertures d’aquesta façana foren tapiades. El parament dels murs és de pedra amb filades irregulars amb les cantonades de pedra ben treballada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-203 | Costa de Puig Grau. Sud de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Relacionat amb la parròquia de Rubió, en un testament de l’any 1702-1703 apareix documentat en cognom de Rigolfas. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6366800,1.5597600 | 380045 | 4610440 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90994-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90994-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90994-203-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90994-203-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90994-203-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,17 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml