Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 90995 | Cal General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-general-0 | XIX-XX | Cossos annexes malmesos | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal General és una construcció formada pel volum principal i diversos volums annexos construïts als segle XX. El cos principal és una edificació de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. Aquest cos fou edificat era de dimensions més reduïdes i entorn l’any 1928 fou ampliat cap a tramuntana assolint el volum actual. Al frontis s’hi obre un portal adovellat d’arc rebaixat amb la inscripció JUAN PLANELL 1895. El portal està flanquejat per una finestra d’arc pla a la dreta i una espitllera al costat esquerre, espai on antigament hi havia l’estable. Al primer pis s’hi obren tres finestres amb llinda de pedra i ampit i damunt la finestra central hi ha inscrit l’any 1940, any en el qual es va arrebossar la façana. A la façana posterior s’hi obren un seguit de finestres i espitlleres sense seguir cap eix de simetria. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Adossat a la façana de llevant hi ha l’edifici de les antigues conilleres, davant la casa hi ha el cos destinat a les conilleres, galliners i porqueres i finalment el cos annex a ponent era l’espai dels coberts. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-204 | Camps de l’Albereda. Nord-oest de Rubió. | <p><span><span><span><span><span><span><span>Segon l’actual propietari, la finca de Cal General era un antic cens de Can Canaletes. El cens era un “contracte” entre el censatari i la propietat en el qual la propietat li cedia un tros de terra per treballar i poder-hi edificar un habitatge a canvi de pagar-li anualment una part del rendiment. Aquests cens fou redimit a mitjans del segle XX per l’avi de l’actual propietari. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6861100,1.5340000 | 377993 | 4615965 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90995-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90995-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90995-204-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90995-204-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90996 | Pont de Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-noguera | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span><span>El pont de Cal Noguera es troba situat al sud de la casa per salvar un petit torrent. El pont consta d’un sol ull, d’1,5 m d’amplada aproximadament, d’arc de mig punt de maons col·locats a mode de sardinell amb un segon arc inferior de maons plans amb els pilars de pedra. El tauler és el propi camí de terra. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-205 | Obaga de Cal Noguera. Maçana | 41.6765600,1.6205500 | 385179 | 4614785 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90996-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90996-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90996-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 031.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 90997 | Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noguera-2 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Informació proporcionada per Paquita Torrallardona Palomas</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Algunes part del conjunt estan enderrocades i d’altres malmeses per vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Noguera es tracta d’un mas edificat a finals del segle XVIII i format a partir del cos principal i diversos volums edificats posteriorment. El mas original es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal fou construïda l’any 1795 i correspon a una ampliació del mas original, edificat l’any 1781. Al frontis s’hi obre l’accés mitjançant un arc de mig punt adovellat i a nivell del primer pis dues finestres amb llinda i brancals de pedra ben treballada. En una de les llindes hi consta l’any 1795. L’arc d’accés dona pas a una zona porxada amb el sostre a biga junt que acull la premsa amb el cup de vi i el portal d’accés a l’interior del mas. El portal d’accés és de llinda plana de pedra amb la inscripció: THOMAS 17 † 81 _U IX GR OR, que correspondria al cognom Puiggrós. A la façana de ponent s’hi obren dues finestres a nivell del primer pis amb llinda i brancals de pedra. En una de les llindes hi ha l’any 17_0. A nivell de planta baixa hi ha un gran contrafort. A la façana de migjorn s’hi obren diverses obertures amb biga de fusta i s’hi annexionaren dos contraforts. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>La planta baixa acull la zona del celler, els estables i el forn de pa. A nivell del primer pis hi ha les diferents habitacions, el menjador i la cuina. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>El parament dels murs és de pedra amb filades irregulars lligades amb morter de calç amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locades a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Adossat a l’extrem nord-oest de la façana de tramuntana s’hi annexionar un edifici de planta quadrada amb l’objectiu de construir-hi un nou cup de vi, el qual no es va finalitzar mai. A costat d’aquest cos hi havia un volum amb el femer, el coral i la botiga del gra. Un metres més a l’oest hi ha la pallissa, de dues plantes amb dos arcs de mig punt oberts a la façana de llevant. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-206 | Camps de Cal Noguera. Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Tal i com consta a la llinda del portal d’accés, la casa fou construïda l’any 1781 a tocar del mas de Cal Bojons. Segons documentació existent i relacionada amb el mas de Cal Noguera, l’any 1779 la finca era propietat de Thomas Puiggrós i Noguera, pagès del terme de la parròquia de Sant Martí de Maçana. L’any 1791 apareix documentat Thomas Noguera i Puiggrós. Segons consta les dues primeres generacions havien portat el cognom de Puiggrós i les següents, fins a l’actualitat, Torrallardona. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6769800,1.6197100 | 385110 | 4614833 | 1781 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90997-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90997-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90997-206-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90997-206-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90997-206-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Apareix a la fitxa 040. EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
| 90998 | Premsa de Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-cal-noguera | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Li manca tota la gàbia | <p><span><span><span><span><span><span>La premsa de Cal Noguera es troba situada a la zona porxada que dona accés al mas. La premsa es troba ubicada a la banda dreta del portal d’accés i d’aquesta només es conserva pròpiament el cargol. Davant del cargol hi ha la pica, excavada al sediment geològic de roca natural de planta quadrangular. Al costat esquerre del portal hi ha l’antic cup. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-207 | Cal Noguera. Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Tal i com consta a la llinda del portal d’accés, la casa fou construïda l’any 1781 però ampliada cap a llevant l’any 1795 amb la construcció d’un porxo a nivell de planta baixa i tres habitacions a nivell del primer pis. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>La construcció del cup i la premsa s’ha de relacionar amb l’augment de la producció de la vinya a finals del segle XVIII- inicis del segle XIX. D’altra banda, l’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos augmentessin les plantacions de vinya. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6769900,1.6197500 | 385113 | 4614834 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90998-207-1_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90998-207-2_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 90999 | Cal Bleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bleda | XIX | Enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Bleda és una masia del segle XIX situada a l’antic terme parroquial de Maçana. Es tracta d’un edifici de planta rectangular de planta baixa i pis amb la coberta a dues aigües. En destaca la façana de migjorn, la qual conserva quasi tota l’alçada original. En aquesta s’hi obren tres finestres de la planta baixa i dues a l’alçada del primer pis, amb ampit de pedra i brancals de pedra ben escairada. A l’interior es conserven diversos murs de delimiten diferents estances. Entre aquestes es conserva la zona de la cuina, amb la boca del forn de pa i la xemeneia. Posteriorment, per la banda de llevant se li va annexionar un segon cos, de planta rectangular, actualment molt enderrocat. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El parament dels murs és de pedra amb filades irregulars lligades amb morter de calç. A la façana de migjorn encara s’hi conserva una bona part de l’arrebossat exterior dels murs. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-208 | Camps de Cal Bleda. Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Bleda era un antic cens de Cal Bojons. El cens era un “contracte” entre el censatari i la propietat en el qual la propietat li cedia un tros de terra per treballar i poder-hi edificar un habitatge a canvi de pagar-li anualment una part del rendiment. Segons un llistat de jornals de l’any 1873 de Cal Bojons, a Cal Bleda hi apareix Jose Jumyent Reus i Matias Oliva. Actualment, aquest cens està redimit, malgrat no s'ha pogut contrastar documentalment</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6796900,1.6107100 | 384366 | 4615146 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90999-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90999-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90999-208-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90999-208-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 91000 | Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molinot-2 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Interior tot malmès i la bassa reomplerta de terra | <p><span><span><span><span><span><span>El Molinot és un molí fariner situat sota la casa de Cal Canalet. El molí conserva l’edifici pròpiament del molí i la bassa. El molí és un edifici de planta quadrangular amb la coberta interior amb volta de canó i l’exterior a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, situada a llevant. A la façana s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb l’any 1806 gravat a la dovella central. Al brancal esquerre també hi ha inscrit el nom de IHS JOAN P i l’any 1806. Malgrat que l’interior està completament malmès, s’observa que era un molí de dues moles, les quals es troben reutilitzades per fer un tancat de planta rectangular a l’interior de l’estança. El molí està construït amb pedres amb filades irregulars rejuntades amb argamassa excepte les cantonades, realitzades amb pedra ben escairada i col·locada a mode de cadena cantonera. A la part posterior es conserva el mur de tancament sud de la bassa, atès que la vessant nord de la bassa era el propi terreny atalussat. La paret està construïda amb grans carreus de pedra ben escairats i col·locats en filades regulars a diferencia de la part del mur més allunyada a l’edifici del molí, construït amb pedra més petita i irregular. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-209 | Cal Canalet. Nord-oest de Rubió | 41.6830600,1.5328800 | 377894 | 4615627 | 1806 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91000-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91000-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91000-209-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91000-209-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91000-209-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 062.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 91002 | El Molí Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-vell-0 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span><span>El molí fariner de més avall es troba situat en una esplanada al sud-est de Cal Canalet, a tocar del torrent de l’Anoia. De l’edifici del molí es conserva una part de l’estança. Aquesta era de de planta rectangular amb la coberta interior en volta de canó lleugerament apuntada de pedra amb l’espai interior per una sola mola. L’accés es duia a terme per la façana de migjorn. A la part superior conserva part del mur de tancament de ponent amb una fornícula de secció rectangular. La façana de tramuntana correspon al propi mur de tancament de la bassa. Es tracta d’una bassa de planta rectangular construïda amb pedra ben escairada i col·locada amb filades regulars. A l’angle sud-oest hi ha el cup, de planta circular. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-210 | Cal Canalet. Nord-oest de Rubió | 41.6820800,1.5351500 | 378081 | 4615515 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91002-210-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91002-210-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91002-210-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91002-210-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91002-210-50.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 063.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 91003 | Roure de Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-noguera | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>El roure de Cal Noguera es troba situat a la banda nord del camí de Cal Noguera. Es tracta d’un roure </span><span><span><span><span>(</span></span></span></span><span>Quercus robur) amb un perímetre de corona de 2,25 m. El roure és un arbre caducifolis amb una ampla i gran capçada i menys espessa que la de les alzines. La seva escorça es forca i arrugada i la fusta és molt apreciada per la fabricació de mobles. Les fulles són de color verd fosc per l'anvers i de color verd grisós pel revers i el fruit és el gla.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-211 | Cal Noguera. Maçana | 41.6771500,1.6190700 | 385057 | 4614853 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91003-211-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Apareix a la fitxa 009.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 91005 | Pollancre de Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-cal-noguera | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>El pollancre de Cal Noguera es troba situat al sud de la finca, a tocar del pont de Cal Noguera. Es tracta d’un pollancre (<em>Populus</em>) amb un perímetre de 3,20 m. El pollancre és un arbre de la família de les Salicàcies de les fulles de forma triangular i verdes ambdós costats amb el marge dentat i un llarg pecíol. L’escorça de color gris clar i acostuma a tenir petits bonys a la part inferior del tronc. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-212 | Obaga de Cal Noguera. Maçana | 41.6766500,1.6206700 | 385189 | 4614795 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91005-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91005-212-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa 004.BN de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 91006 | Roureda de Canalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-canalet | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>La Roureda de Canalet és troba situada a la zona boscosa a l’est del Mas Canalet, a la riba de la riera de Sant Pere. Es tracta d’una esplanada coberta de roures de fulla petita formada per un gran nombre d’exemplars de port discret. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-213 | Sud-est de la Masia Canalet. Nord-oest de Rubió | 41.6824100,1.5352300 | 378088 | 4615552 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91006-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91006-213-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 019.BN de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 91008 | Cal Canalet Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canalet-vell | XVIII-XX | Alguns elements enderrocats | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Canalet és un mas situat al nord-oest del nucli de Rubió formada a partir de diversos cossos annexos. El cos principal és un edifici de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant i amb dos nivells d’alçada. Consta de planta baixa, pis i unes petites golfes el cos que sobretot en alçada. Al frontis s’hi obre el portal d’accés de llinda de pedra on hi ha gravades dues lletres _ P, una de les quals és il·legible. A nivell del primer pis s’obre una finestra amb llinda i brancals de pedra. Posteriorment, a aquest edifici s’hi annexaren diversos volums com el galliner, les porqueres i conilleres i un cup de vi. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-214 | Nord-oest de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Canalet era censalista del mas de Cal General.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6836600,1.5331900 | 377921 | 4615694 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91008-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91008-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91008-214-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91008-214-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 91075 | La Torre del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-del-castell | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>La Torre de Castell o també denominada Casa Berenguer es troba situada al nord del nucli del Castell de Rubió, en un petit turó del Puig. La casa va ser construïda per Francesc d’Assís Berenguer i Mestres l’any 1908 i fou concebuda com a casa d’estiueig. L’edifici està format per dos cossos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i dos pisos. L’entrada principal, que dona accés al primer pis, és amb llinda de pedra i està protegida per un petit porxo en arc de catenària. A la planta baixa s’hi accedeix per un portal de llinda de pedra amb les inicials gravades F.B i l’any 1908. Totes les obertures estan emmarcades amb llinda i brancals de pedra i no segueixen una composició simètrica. El parament dels murs és de pedra amb filades irregulars lligades amb argamassa i amb les cantonades arrodonides. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08185-215 | Nord del nucli del Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’arquitecte Francesc d’Assís Berenguer i Mestres va contraure matrimoni amb la pubilla del mas del Puig de Rubió. La família dels mas del Puig va obsequiar a la filla amb un tros de terra on poder-hi edificar una casa. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>La construcció de la casa es va iniciar l’any 1908 i va quedar quasi tota acabada en vida de l’arquitecte. Tot i això, hi ha elements que van quedar inacabats com part de la teulada i de la planta superior; treballs que han estat realitzats per les generacions posteriors seguint el disseny original. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>En els plànols originals hi apareix dibuixat un torratge que exercia les funcions de mirador però que no s'ha arribat a construir.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Francesc d’Assís Berenguer i Mestres (Reus, 1866 – Barcelona, 1914) va iniciar els estudis d’arquitectura l’any 1881-1882 a la Escuela de Arquitectura i els va continuar amb certa irregularitat fins l’any 1888 que els va abandonar definitivament. L’any 1887 va començar a treballar al taller d’Antoni Gaudí, amb qui va tenir una estreta amistat. Va treballar en projectes com la Sagrada Família, la casa Gaudí del Parc Güell o l’església de Can Aguilera a Piera. També va realitzat varis projectes els quals van ser signats pel propi Gaudí, atès que no tenia el títol d’arquitecte, com Miquel Pascual, Balcells i Buigas.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6470800,1.5729000 | 381159 | 4611577 | 1908 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91075-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91075-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91075-215-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91075-215-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91075-215-5.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Francesc d’Assís Berenguer i Mestres | El nom de la Torre del Castell deriva del nom que li van posar els propietaris, “La Torreta” tot i que darrerament també es denominada Casa Berenguer, en reconeixement a l’arquitecte Francesc d’Assís Berenguer i Mestres. Altres noms: Casa BerenguerFitxa 009.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
| 91076 | Mas Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vidal-1 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord):Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Arxiu Episcopal de Vic. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span><span>El mas Vidal es tracta d’una construcció d’origen medieval consolidada en època moderna i inicis d’època contemporània. El mas està format a partir de diversos cossos adossats edificats en diferents èpoques amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. El cos primigeni correspon a un edifici de planta quadrangular, tipus torre, de planta baixa i pis construït amb carreus ben escairats amb filades regulars. Posteriorment, aquest cos s’hi adossà un cos pel cantó de llevant i de migjorn, quedant integrat en un gran mas de planta rectangular. La façana principal, situada a la façana de llevant, conserva el portal d’accés de llinda de pedra i una finestra al damunt amb llinda, brancals i ampit de pedra. Malgrat el desgast, a la llinda s’hi poden llegir les darreres xifres d’un any (--16). Tot i l’estat d’enderroc, a l’interior, a la planta baixa, encara conserva un arc de mig punt adovellat, el qual separava dues estances. Adossat a la façana de ponent hi ha les restes del tancament d’un cobert. Al costat est del mas hi ha un volum de planta rectangular amb la coberta a una vessant, amb pendent vers el nord, de planta baixa i planta pis, emprat com a zona de coberts i corrals. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-216 | Vinya del Puig. Nord-oest de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>El mas Vidal apareix a la llista de masos de la recaptació de la Lluminària de la parròquia de Santa Maria de Rubió de l’any 1636 com “lo mas vidal”. Tot i això no es descarta que sigui més antiga, atès que en els fogatges de 1553 apareix el nom de Thomas Vidall de la parròquia i terme de Robio de Ardesa. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Novament apareix documentat en el llevador de rendes de l’any 1869 el mas Vidal, propietat de Jaume Torras.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6677800,1.5320400 | 377795 | 4613932 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91076-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91076-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91076-216-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91076-216-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91076-216-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91076-216-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91076-216-7.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 067.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 91078 | Goigs de Sant Macari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-macari | XIX-XX | No es canta | <p><span><span><span><span><span><span>El goig és en honor a Sant Macari venerat a l’església de Sant Macari i Sant Tiberi, situada al Pla de Rubió. La lletra comença: ' Puig a vostra santedat, tot lo mon tributa honor: Daunos Macari favor, en tota necessitat”.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-217 | <p><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></p> | 41.6261000,1.5507300 | 379273 | 4609278 | 08185 | Rubió | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||
| 91079 | Ca l’Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lelies-0 | XIX-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span><span>Ca l’Elies es una edificació d’època contemporània situada a peu de la carretera que porta al nucli del castell de Rubió. Es tracta d’una edificació de planta quadrangular de planta baixa, pis i golfes. A l’interior es conserven diversos murs que delimiten varies estances. Dempeus encara es conserva part de la façana principal, orientada a migjorn, amb el portal d’accés es d’arc de mig punt adovellat i una finestra a nivell de pis i golfes amb llinda i brancals de pedra. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-218 | Solana dels Rogers. Sud del nucli del Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>En el llistat de masos de l’any 1869 que pagaven a la parròquia de Santa Maria de Rubió per dir missa apareix Casa Elias. Segons aquest mateix llistat, entorn l’any 1600 era anomenada Mas Elias dels Goells. Per aquest motiu, es possible que aquest mas sigui d’origen modern. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6369100,1.5560200 | 379734 | 4610471 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91079-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91079-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91079-218-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91079-218-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 91080 | Surgència d’aigua de Ca l’Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surgencia-daigua-de-ca-lelies | XX | La sortida d’aigua esta coberta de terra i vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>La surgència d’aigua de Ca l’Elies es troba situada a la Pollancreda de Ca l’Elies. Al marge dret de la Riera de Rubió hi ha la construcció d’una estructura de planta rectangular, en forma de U, de 2 m de longitud per 1 m d’amplada. L’aigua brolla de l’angle nord-oest de l’estructura i desaigua a la mateixa Riera de Rubió. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-219 | Pollancreda de Ca l’Elies. Nord del Pla de Rubió | 41.6383700,1.5561500 | 379748 | 4610633 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91080-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91080-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91080-219-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 91652 | Querosa I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/querosa-i | <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH HOJA, J. (2017): “La conca d'Òdena entre la baixa romanitat i l'inici de l'edat mitjana: Una aproximació als precedents de la vila medieval d'Igualada”. Igualada</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | I aC - IdC | Desaparegut per les tasques de conreu | <p><span><span><span><span><span><span>El jaciment de Querosa o Carosa I es troba situat al nord-oest de la masia de Querosa en un marge d’un camp de conreu, a tocar d‘un terreny de bosc de pins. Les estructures que es van localitzar es trobaven en mal estat de conservació degut als treballs de conreu. Es van identificar algunes estructures corresponents a murs i relacionades amb un hàbitat de tipus dispers. Els murs eren de seca amb una orientació d’est-oest i conservava una allargada de 16 m per un gruix de 50 cm. Adossat a aquest mur, hi havia dues parets perpendiculars construïdes amb la mateixa tècnica constructiva. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Durant els treballs de neteja es van recollir fragments ceràmics i d’àmfora d’època ibèrica, pondus, fragments de Terra Sigil.lata Sud-gàl·lica (forma Drag. 24/25 i un fragment de la forma Drag. 31), fragments de dolia i tègula, fragments de pedra de molí, ceràmica comuna romana, parets primes. També es va localitzar diversos fragments de vidres romans de diferents colors i el fragment d’un possible fons de mirall romà. L’estudi del material ceràmic va concloure que es tractava d’un jaciment que es podria situar entre el segle I aC i el segle I dC. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Durant la revisió de la Carta Arqueològica, l’any 1991, es va constatar que havia estat destruït degut a l'eixamplament dels camps de conreu i que tan sols quedava una de les parets de l’estructura localitzada l’any 1984. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Actualment, no són visibles restes que formin part del jaciment, possiblement arran dels treballs agrícoles. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-220 | Muntanya de l’obaga de l’Estrada. Nord de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>El jaciment de Querosa I fou descobert per membres de la Secció d’Arqueologia del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI) l’any 1971. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>El propietari del terreny va ampliar la vora del camp i van aparèixer materials arqueològics en superfície. També va informar que molts anys abans les restes muraries localitzades d’aquest jaciment foren utilitzades per a reconstruir i reparar la casa de Querosa. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Per tal de poder fotografiar i descriure les escasses restes de murs, l'arqueòleg realitzador de la Carta Arqueològica, en Jordi Enrich i Hoja, netejà les restes estructurals i n’estudià el material ceràmic. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Les poques estructures conservades consistien en un mur de pedra seca que corre en direcció est-oest, del que en un sector se'n conserven tres filades. El parament estava construït amb dues filades paral·leles i horitzontals de pedra, una exterior i l'altra interior, amb petits materials de farciment. En algun punt l'aparell es modifica i consisteix únicament en un gran carreu de pedra escairada. No van documentar cap indici d’utilització de morter de calç per unir l'aparell de pedra de la paret.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6603200,1.5862200 | 382292 | 4613028 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91652-220-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 019.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 91653 | Querosa II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/querosa-ii | <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH HOJA, J. (2017): “La conca d'Òdena entre la baixa romanitat i l'inici de l'edat mitjana: Una aproximació als precedents de la vila medieval d'Igualada”. Igualada</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | 1800-1200 aC | Desaparegut | <p><span><span><span><span><span><span><span>El jaciment de Querosa II es troba situat al nord-oest de la masia de Querosa sota la carena i per damunt dels camps de conreu que ocupa la falda de la serra. En aquesta zona aflora una beta rocosa on hi ha una petita plana on s’hi localitzaren abundants fragments de ceràmica de l’Edat del Bronze Antic i Mitjà però cap vestigi d’estructures. Tots els fragments ceràmics presentaven unes característiques molt homogènies: color variable oscil·lant entre el vermell, el marró i el gris, superfícies exteriors i interiors sense cap tipus d'acabat, pasta amb abundants partícules de desgreixant de pissarra i alguna de quars de mida petit o molt gran, parets gruixudes. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Actualment, aquesta zona es troba coberta de vegetació i de pins. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-221 | Muntanya de l’obaga de l’Estrada. Nord de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Durant la realització de la Carta Arqueològica l’any 1985 es va inventariar aquest jaciment malgrat no detectar-se vestigis d’estructures a nivell superficial però si que s’hi recolliren un gran nombre de fragments ceràmics en superfície situats cronològicament a l’Edat del Bronze. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6596300,1.5851800 | 382204 | 4612953 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91653-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91653-221-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 020.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 91654 | Querosa III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/querosa-iii | <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH HOJA, J. (2017): “La conca d'Òdena entre la baixa romanitat i l'inici de l'edat mitjana: Una aproximació als precedents de la vila medieval d'Igualada”. Igualada</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XII - XVII | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>El jaciment de Querosa III es troba situat al nord-est de la masia de Querosa, en una rasa d’aigües pluvials. El jaciment està format per restes de murs i pedres procedents de l’enderroc dels propis murs. Durant la localització del jaciment es van identificar nombrosos fragments de ceràmica medieval de cocció reduïda, ceràmica vidrada en groc, en marró i en verd juntament amb dos fragments de ceràmica en blanc i blau que proporciona una cronologia d’entre el segle XII i XVII. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-222 | Muntanya de l’obaga de l’Estrada. Nord de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>A partir de les característiques arquitectòniques i dels que s'observen, indica la presència d'un hàbitat possiblement amb una llarga fase d’ocupació. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Probablement es tracta de l'antecedent de la masia de Querosa, situada a només 150 metres de distància del jaciment.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6612000,1.5895000 | 382567 | 4613122 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91654-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91654-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91654-222-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 021.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 91655 | Cal Lari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lari | XIX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Lari és una edificació d’època contemporània situada al nord del nucli del castell de Rubió. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, situada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. La casa està formada a partir de dos volums. Al cos principal se li va annexionar un cos a la façana de ponent seguint les mateixes característiques constructives. El frontis presenta una composició bastant simètrica. A nivell de planta baixa s’obre el portal d’accés de llinda de pedra amb la data 1873 inscrita i flanquejada per dues finestres. A nivell del primer pis s’obren cinc finestres d’arc pla amb llinda de fusta. Al llevant de la casa hi ha varis cossos independents i de nova construcció utilitzats per acollir èquids. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-223 | Cal Lari. Nord del nucli de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Des de l’any 2016 Cal Lari és un espai que forma part de l’Associació de Defensa d’Èquids (ADE) per acollir els èquids abandonats o comissats per maltractament. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6660400,1.5503100 | 379313 | 4613713 | 1873 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91655-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91655-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91655-223-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91655-223-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 91656 | Querosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/querosa | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Arxiu Episcopal de Vic</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Interior malmès | <p><span><span><span><span><span><span><span>Querosa es un mas situat a l’Obaga de l’Estrada, al nord del nucli del castell de Rubió. Es tracta d’una edificació de planta rectangular creat a partir de diverses ampliacions. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. Adossat a la façana de ponent hi ha dos coberts construïts posteriors amb maons. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>El cos original, que posteriorment fou ampliat, correspon a la part central de la façana, on s’hi obre el portal d’accés rectangular amb llinda de fusta i amb un arc de descàrrega i diverses finestres amb llinda de pedra i algunes amb ampit. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa. L’ampliació tant per la banda de ponent com per llevant presenta un parament dels murs més irregular i rejuntat amb ciment. Al cos de ponent en destaca una llinda reaprofitada i col·locada al revés, d’una finestra tapiada, on hi consta inscrit ANY 1856. El cos adossat per llevant s’hi obren dues finestres emmarcades amb maons. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’interior conserva part de la distribució original. A la planta baixa hi ha l’entrada amb les escales d’accés al primer pis de pedra i amb el sostre cobert a biga junt. També es conserva la zona del celler i la boca del forn i la llar de foc. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-224 | Camps de Querosa. Nord de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons consta en un recull de consuetes i censals de l’església de Santa Maria de Rubió de l’any 1869 el mas de Carosa fou desunit del mas de Pedrafita i donat a Joan Soler com a dot quan es va casar amb Geronima, filla de Pere Casuller del mas de Pedrafita. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6588100,1.5862500 | 382292 | 4612861 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91656-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91656-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91656-224-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91656-224-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91656-224-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 055.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 91657 | Pou de Querosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-querosa | XIX | Cobert de vegetació i sense aigua | <p><span><span><span><span><span><span>Pou situat al cap de sota del mas de Querosa, a tocar del torrent del Clot de Querosa. Correspon a una estructura de planta circular retallat al sediment i alçat amb un mur de pedra lligada amb argamassa. La boca d’accés es refeta amb brancals de maons i amb porta de fusta</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-225 | Camps de Querosa. Nord de Rubió | 41.6584100,1.5865300 | 382314 | 4612816 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91657-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91657-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91657-225-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 91660 | Baratòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baratos | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Arxiu Episcopal de Vic</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Espais exteriors coberts de vegetació i la façana sud amb oberutes malmeses | <p><span><span><span>El mas Baratòs es troba situat en un terreny terrassat al nord del nucli del castell de Rubió. Es tracta d’una edificació d’època moderna i consolidada en època contemporània i composta per diversos annexos i modificacions. El mas original és de planta quadrada amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn on s’hi obren diverses obertures algunes de les quals encara conserven la llinda de pedra i l’ampit. Davant la façana principal i per la façana de llevant hi ha un pati clos en forma de L delimitat per un mur de pedres irregulars. Adossat a la façana de ponent s’hi annexiona un cos de planta rectangular de tres plantes amb la coberta a una vessant i amb diversos finestrals amb llinda de fusta. Davant d’aquest cos i sota la roca del propi terreny hi ha una petita cavitat que acull la premsa. Davant la façana de tramuntana hi ha diversos cossos, la majoria reconstruïts, situats a una costa superior respecte el mas. Ambdós espais estan units mitjançant un petit pont de pedra d’un sol ull d’arc de mig punt amb les pedres col·locades a mode de plec de llibre. Aquest pont dona accés directament a la primera planta del mas.</span></span></span></p> | 08185-226 | Serra de Mas Cirerer. Nord del nucli de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1869 la parròquia de Santa Maria de Rubió fa un llistat de nom de les cases que han de pagar per les misses dites. En aquest llistat hi ha el nom que rebia la casa entorn l’any 1600 i el seu equivalent de l’any 1869. En aquest llistat apareix el mas Baratòs, que té el mateix nom des de l’any 1600. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6671700,1.5693700 | 380902 | 4613812 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91660-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91660-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91660-226-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91660-226-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91660-226-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 059.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 91661 | Roure de Cal Lari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-lari | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Roure de Cal Lari es troba situat a la banda est de la casa. Es tracta d'un roure (Quercus robur) amb un perímetre de corona de 2,16 m i amb una capçada gran.</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>El roure és un arbre caducifolis amb una ampla i gran capçada i menys espessa que la de les alzines. La seva escorça es forca i arrugada i la fusta és molt apreciada per la fabricació de mobles. Les fulles són de color verd fosc per l'anvers i de color verd grisós pel revers i el fruit és el gla.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-227 | Cal Lari. Nord del nucli de Rubió | 41.6660400,1.5503100 | 379313 | 4613713 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91661-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91661-227-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 014.BN de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 91662 | Cal Cosí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cosi-0 | XIX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Cosí es troba situat al nord de la Pollancreda de Ca l’Elies. Es tracta d’un mas d’època contemporània de planta rectangular amb la coberta a una vessant amb pendent vers el nord. La façana principal, situada a migjorn, està completament enderrocada i no conserva el portal d’accés. Consta de planta baixa i pis. A l’interior, a l’extrem sud-oest es conserva part de la caixa d’escala que donava accés al primer pis, el forn de pa integrat a la façana de tramuntana junt amb el negatiu de la xemeneia que discorria des de la planta baixa fins el primer pis. El parament dels murs és de pedra amb filades irregulars rejuntades amb argamassa.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-228 | Solana de la Vall. Sud de Rubió | 41.6407400,1.5569800 | 379821 | 4610895 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91662-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91662-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91662-228-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91662-228-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 91663 | Ca l’Isidre Cererols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lisidre-cererols | XIX-XX | <p><span><span><span>Ca l’Isidre Cererols és una edificació de finals XIX – principis XX construïda a partir de diversos cossos i reformada a finals del segle XX; segons data de la porta d’accés l’any 1994. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. El cos primigeni s’hi obre el portal d’accés d’arc rebaixat de ciment, on hi consta gravat l’any 1994, i dues finestres a nivell del planta baixa i pis. Aquest cos s’hi adossà posteriorment un segon volum per la banda de llevant amb una segona porta d’accés, també d’arcs rebaixat de ciment i una finestra a nivell del primer pis. A excepció d’una de les finestres, que presenta una llinda de fusta, la resta són de llinda plana de pedra. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada actualment amb ciment. A la banda de llevant hi ha un segon volum, també de planta rectangular i amb la coberta a una vessant que correspon a l’antic paller.</span></span></span></p> | 08185-229 | Serra de Cererols. Nord de Rubió | 41.6570900,1.5800700 | 381774 | 4612678 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91663-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91663-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91663-229-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91663-229-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 91664 | Font de la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-caseta-0 | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>La Font de la Caseta es troba situada damunt la Roureda de la Caseta, a tocar del camí. Es tracta d’una font de clot de planta rectangular retallada al sediment geològic. Per protegir el clot de la fixa hi ha dos petits murs de pedra que delimiten el clot pels laterals. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-230 | Camí de la Caseta a Cal Malric. Nord-oest de Rubió | 41.6776500,1.5386500 | 378364 | 4615019 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91664-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91664-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91664-230-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 91665 | Cal Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponc | XIX-XX | S’està habilitant | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Ponç és una antiga edificació de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. El frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt i dues finestres, reformades i amb llinda de fusta. A nivell del primer pis s’hi obre un gran finestral, d’obra nova, amb un pilar central. A la façana de llevant hi ha la porta d’accés amb llinda de fusta i tres finestres, dues a nivell del primer pis amb llinda de pedra i una a la planta baixa. A la part posterior de l’edificació s’hi conserva un antic cup de vi de planta quadrangular amb els cairons interiors amb l’accés pel mur de ponent.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-231 | Serra de Can Morera. Nord de Rubió | 41.6559400,1.5679500 | 380763 | 4612567 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91665-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91665-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91665-231-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91665-231-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 91666 | Mas Cirer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cirer | <p><span><span><span><span><span><span><span>Arxiu Episcopal de Vic</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Mas Cirer és un mas construït a finals del segle XIX, actualment construït de nou. Segons una llinda de finestra que es conserva, malgrat no trobar-se al seu lloc original, Mas Cirer data de 1885. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Davant el mas hi ha l’antiga masoveria, que conserva la seva fisonomia original. Es tracta d’una edificació construïda a partir de dos grans cossos, de planta rectangular i amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Consta d’una planta i d’un soterrani. Al volum principal se li adossar un segon volum ampliant l’edificació cap a ponent. El frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt i dues finestres, actualment refetes. La façana posterior conserva dues grans arcades d’arc de mig punt actualment tapiades i que donen accés a una zona soterrada i tres finestres a nivell de planta baixa. Annex a la façana nord hi ha un cos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües. A l’interior d’aquest cos hi ha el celler i la boixa amb la coberta de pedra en volta de canó. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-232 | Serra de Mas Cirer. Nord-oest de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons consta en el llibre de censals i llevadors de rendes de la parròquia de Santa Maria de Rubió de l’any 1869, el mas Cirer era propietat de La Sala. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6514400,1.5644600 | 380464 | 4612073 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91666-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91666-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91666-232-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91666-232-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91666-232-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91666-232-6.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 91667 | Can Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pasqual-1 | XIX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Can Pasqual és una construcció de finals del segle XIX de planta rectangular format a partir de dos volums, actualment en molt mal estat de conservació. Del volum primigeni es conserva la façana principal orientada a migjorn amb el portal d’accés d’arc carpanell amb la inscripció P.S. 1890 a la dovella central. A nivell del primer pis, i damunt el portal d’accés, hi ha l’ampit d’un antic finestral. El parament dels murs és de pedra irregular amb restes de l’antic arrebossat i amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locada a mode de cadena cantonera. Adossat a la façana de llevant hi ha dos volums més, construïts posteriorment, a l’interior dels quals hi ha una cisterna de planta rectangular amb la coberta en volta de canó. A la façana de ponent del cos principal, s’hi adossa un volum de planta quadrada, avançat respecte la façana principal amb una gran obertura a migjorn que posteriorment fou tapiada. El parament d’aquestes construccions annexes és de pedra irregular rejuntada amb argamassa sense arrebossar. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-233 | Vinya nova. Nord del nucli del castell de Rubió | 41.6677500,1.5627500 | 380352 | 4613886 | 1890 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91667-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91667-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91667-233-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91667-233-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 91668 | Cal Muntaner Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muntaner-nou | XIX-XX | Restaurada l’any 2007 | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Muntaner Nou es una edificació d’època moderna que ha estat objecte de diverses remodelacions. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Antigament era de planta baixa i pis però amb les reformes de principis del segle XXI es va alçar a tres plantes. Davant la façana principal hi ha un pati tancat per un baluard construït l’any 1911 tal i com consta damunt el portal d’arc carpanell de maons. El frontis presenta una composició simètrica amb el portal d’arc carpanell entrat i flanquejat per dues finestres, una de les quals fou ampliada durant les reformes efectuades. A nivell del primer pis s’hi obre un balcó amb voladura i barana de ferro i dues finestres. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Adossat a la façana de llevant hi ha un cos de planta quadrada que correspon a l’antic cup de vi, actualment emprat com a cisterna. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-234 | Camps de Muntaner. Nord del nucli del castell de Rubió | 41.6660400,1.5533300 | 379564 | 4613709 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91668-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91668-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91668-234-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91668-234-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 91669 | Barraca Cal Teixidor dels tres pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cal-teixidor-dels-tres-pins | XX | Enderrocat | <p><span><span><span>Barraca situada al peu del camí de la Serra Morena, al llindar amb el terme municipal de Copons. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta a una vessant amb pendent cap a migjorn. El frontis, situat a la façana de tramuntana, conserva part de la porta d’accés, d’arc pla amb brancals de pedra ben escairats. El parament dels murs és de pedra irregular. A l’interior conserva part d’una canal construïda amb teula àrab. </span></span></span></p> | 08185-235 | Bosc de Cal Teixidor. Oest del nucli de Rubió | 41.6485500,1.5441300 | 378766 | 4611780 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91669-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91669-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91669-235-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 91671 | Can Gabarró Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gabarro-vell | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Arxiu Episcopal de Vic </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Gabarró Vell es troba situat entre una zona boscosa que rep el nom del bosc de Gabarró. Es tracta d’un mas, possiblement d’origen medieval i consolidat en època moderna i contemporània. És un mas format a partir de diversos volums que conformen un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. Al cos principal se li adossa un segon volum de planta rectangular per la banda de llevant. El frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i quatre finestres, una de les quals conserva la llinda de pedra i l’ampit. Davant el frontis s’hi va afegir un cos, fonamentat directament sobre la roca natural, de planta baixa i pis. A la planta baixa hi havia hagut la premsa, col·locada en una cavitat dins el propi mur de façana. Annex a aquest cos, posteriorment s’hi va edificar un volum de dues plantes tipus porxo. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>A l’interior, a la planta baixa es conserva el celler, cobert amb volta de pedra a mode de plec de llibre, on encara hi ha un vaixell amb la data inscrita de 1769 juntament amb la boixa del cup de vi. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Al costat de llevant de la masia s’hi conserva l’era, actualment encara enrajolada amb rajols ceràmics de 20x20 cm i l’antiga pallissa, avui habilitada com a zona d’habitatge. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-237 | Bosc de Gavarró. Nord del nucli del castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1869 la parròquia de Santa Maria de Rubió fa un llistat de nom de les cases que han de pagar per les misses dites. En aquest llistat hi ha el nom que rebia la casa entorn l’any 1600 i el seu equivalent de l’any 1869. En aquest llistat apareix Cal Gavarró apareix com a casa Gavarró l’any 1869 i amb el nom de Mas Ballaró l’any 1600. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>En un altre document també de l’any 1869 s’anomena el mas Gavarró de la següent manera: “Ramon Pascol te y poseheix en lo terme de Rubió aquel mas ahont ell esta ab sa família vulgarment animenat lo mas Gavarró y es de la ..... y pertinències del mas Taraguetas”. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6742600,1.5640500 | 380472 | 4614607 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91671-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91671-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91671-237-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91671-237-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 053.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 91674 | Seguer del Bosc de Cal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seguer-del-bosc-de-cal-roig | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Seguer situat a l’interior dels boscos de Cal Roig per guardar les arnes de les abelles. Es tracta d’un element en forma de T realitzat al propi sediment natural. El cos és de planta quadrangular retallat al sediment geològic amb tres cavitats de 60x50 cm i de 60 cm d’alçada. La part superior és la pròpia roca geològica que sobresurt del cos per protegir les cavitats.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-239 | Boscos de Cal Roig. Sud de Sant Martí de Maçana | 41.6847800,1.6029100 | 383726 | 4615722 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91674-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91674-239-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91674-239-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 91676 | Barraca dels camps de Can Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-camps-de-can-miquel | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Falta la pedra cobertora. | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-oest. A la llinda del portal hi ha la data gravada de 1878. La coberta és en forma de falsa cúpula i només li manca la pedra cobertora. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. A les parets hi ha dues finestres, una més gran que l’altre, en forma d’espitllera. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-240 | Camps de Cal Miquel. Sud-oest de Sant Martí de Maçana | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6830400,1.5981900 | 383330 | 4615535 | 1878 | 08185 | Rubió | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91676-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91676-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91676-240-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91676-240-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 91677 | Barraca de Ca l'Eusebi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-leusebi | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Falta la coberta | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-oest. La coberta és en forma de falsa cúpula i conserva restes del ràfec. Part de la paret és la pròpia roca natural.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-241 | Camps de Cal Miquel. Sud-oest de Sant Martí de Maçana | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6840100,1.5973900 | 383265 | 4615644 | 08185 | Rubió | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91677-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91677-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91677-241-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 91678 | Font de Ca l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lescola-0 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Cobert per vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>Font de clot localitzada a la ribera del Torrent de Palomes, sota Ca l’Escolà. La font està recoberta per parets de pedra i argamassa amb coberta de llosa i hi ha una porta metàl·lica. Tota la font està recoberta per vegetació i heura. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-242 | Feixa de Ca l’Escolà. Sud de Sant Martí de Maçana | 41.6818300,1.6048000 | 383878 | 4615391 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91678-242-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 0085.BAMP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 91679 | Barraca de Cal Bojons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-bojons | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de la paret posterior enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula tancada amb la pedra cobertora. A l’interior hi ha una petita fornícula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-243 | Boscos de Maçana. Sud-est de Sant Martí de Maçana | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6798400,1.6179300 | 384967 | 4615153 | 08185 | Rubió | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91679-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91679-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91679-243-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 91682 | Font de Cal Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-morera | XIX-XX | No té aigua i està cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>Font de clot situada als boscos sota el mas de Can Morera i actualment sense aigua. Es tracta d’una estructura de planta rectangular de pedra i argamassa amb la coberta en volta de canó per l’interior i per l’exterior plana i amb porta metàl·lica. Actualment està tot cobert de vegetació. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-244 | Boscos de Can Morera. Nord de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons l’actual propietari de Can Morera, antigament de la font en sortia una canalització construïda amb teules que conduïa l’aigua de la font al safareig, situat uns metres més al sud. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6554900,1.5736400 | 381236 | 4612509 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91682-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91682-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91682-244-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 91683 | Mas Falquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-falquer-0 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XI-XIV | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>Jaciment situat al costat oest del torrent de Can Morera, sota l’actual mas de Can Morera. Es tracta d’un conjunt de parets construïdes amb pedra i fang adossades a la pendent del propi terreny el qual actua com a mur de tancament posterior. Es conserven diverses parets que constitueixen dos àmbits un dels quals conserva l’espai de la porta delimitat per pedres ben escairades amb l’encaix per col·locar la porta. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-245 | Boscos de Can Morera. Nord de Rubió | 41.6602900,1.5744600 | 381313 | 4613041 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91683-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91683-245-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91683-245-4.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Habitatge de Cal Morera. Fitxa 023.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 91684 | Safareig de Can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-morera | XIX-XX | Cobert de vegetació i sense aigua | <p><span><span><span><span><span><span>Safareig de planta rectangular situat uns metres més al sud de la Font de Cal Morera. Correspon a una estructura de planta rectangular, aproximadament de 7x4 m construït amb pedra i argamassa. A la paret oest conserva alguna de les pedres de rentar.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-246 | Boscos de Can Morera. Nord de Rubió | 41.6550600,1.5736800 | 381238 | 4612462 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91684-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91684-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91684-246-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’aigua de safareig provenia de la Font de Can Morera, situada més amunt. Des de la font l’aigua era canalitzada mitjançant una canalització de teules. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 91685 | Barraca de l’Hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-1 | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta de vegetació i part del ràfec malmès | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’oest. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec. Per l’exterior està coberta de vegetació i bardissa. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-247 | Boscos de Can Morera. Nord de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6546200,1.5739100 | 381257 | 4612413 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91685-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91685-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91685-247-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 91686 | Barraca de Can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-morera | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca doble construïda amb la tècnica de la pedra seca. La barraca principal, correspon a una habitació de planta rectangular que s’hi accedeix per un portal de llinda plana amb la data de 1884 gravada i orientat a llevant. La coberta és en volta de canó de pedra. A la paret sud s’hi obra un portal que dona accés a una segona estança amb la coberta en volta de falsa cúpula. A la paret sud hi ha la cavitat de la xemeneia. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-248 | Boscos de Can Morera. Nord de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6585500,1.5750800 | 381361 | 4612847 | 1884 | 08185 | Rubió | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91686-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91686-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91686-248-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91686-248-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91686-248-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 91687 | Barraca Rodona de Can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-rodona-de-can-morera | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca i adossada a un mur de feixa en el qual s’hi conserven unes escales de marge. A la barraca s’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta en forma de falsa cúpula. La part posterior de la barraca està reforçada amb un mur també de pedres seca. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-249 | Boscos de Can Morera. Nord de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6570100,1.5756600 | 381407 | 4612675 | 08185 | Rubió | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91687-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91687-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91687-249-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 91706 | Pedrafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrafita-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XXI | Restaurada | <p><span><span><span><span><span><span>La masia de Pedrafita es troba situada a peu de la carretera BV- 1037, antic camí ramader de Sant Pere Sallavinera a Can Maçana. Es tracta d’una edificació construïda entre el segle XVI-XVII com a transformació de l’antic hospital del camí. Està formada a partir de diferents cossos edificats en diverses fases. L’edificació és de dues plantes i en les últimes obres de restauració es va alçar la coberta per guanyar un pis. El cos originari era una edificació formada per tres crugies amb el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat situat a la façana de migjorn. Posteriorment, la zona de l’entrada quedà coberta per una zona de patis semi-cobert i separats entre si per arcs de mig punt adovellats i coberts amb sostres de bigues, creant d’aquesta manera un pati tancat, tipus baluard, amb diferents espais. Un d’aquests arcs té inscrit l’any 1700. Arran d’aquest ampliació, s’edificà el portal d’arc de mig punt adovellat a la façana de llevant i que actualment dona a la carretera B-1031. A</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>l frontis, orientat a llevant, s’hi obren diverses obertures, la majoria amb llinda de pedra i ampit i alguna d’elles amb l’any gravat. La que es troba situada just damunt del portal d’accés té inscrit l’any 1750 i la que se situa a la seva dreta l’any 1745. La façana nord, també fou ampliada amb un volum de dues plantes. A la planta baixa hi havia l’antiga zona dels estables i a la part superior un espai porxat amb coberta de bigues i pilars de pedra. Aquest volum dona accés a l’antic pati tancat edificat entorn l’any 1700. </span></span></span></span>La façana posterior, està formada per diversos porxos i grans obertures.<span><span><span><span> L’interior conserva elements com l’antic celler amb coberta en volta de pedra i actualment arrebossada junt amb la boixa i algun festejador. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Adossat a la façana nord hi ha un cos de planta quadrada de reduïdes dimensions amb un portal de llinda plana amb la inscripció JEE 1881. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>La casa ha estat rehabilitada per l’arquitecte Xavier Andrés i convertida en un establiment d’hosteleria. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-250 | Camps de pedrafita. Nord del nucli de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>En època medieval en aquest punt hi consta l’existència d’un hospital dedicat adonar acollida als viatgers. Segons consta a la documentació la seva existència data de l’any 1295 en una deixa testamentaria d’un propietari del Mas Puig de Grevalosa. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>El mas Pedrafita apareix en el llistat de comptes de recollida de gra i fruits de la parròquia de Santa Maria de Rubió de l’any 1711 </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6727100,1.5849500 | 382209 | 4614406 | 1700 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91706-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91706-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91706-250-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91706-250-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91706-250-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91706-250-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91706-250-7.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-11-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 032.EA de l'esborrany del la Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
| 91719 | Església de Santa Anna de Pedrafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-anna-de-pedrafita | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord):Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIII - XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’ermita de Santa Anna és una edificació adossada a la façana nord del mas Pedrafita, atès que inicialment fou concebuda com a capella de l’antic hospital situat al mas Pedrafita i que posteriorment es va convertir en la capella del mas. Correspon a una construcció d’estil romànic i senzill que fou reformada en època moderna. És de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. La façana principal s’hi obre el portal d’accés de llinda plana de pedra amb la inscripció SOLA 1671 IHS. Damunt el portal hi ha una petita finestra centrada i dues més a la part superior. La façana és coronada per un campanar d’espadanya. A la façana nord s’hi conserva un antic portal d’arc de mig punt adovellat i actualment tapiat, possiblement en el moment d’obrir el nou portal d’accés a la façana oest. A la façana est hi ha una petita finestra d’arc de mig punt tapiada i dues finestres més a la part superior. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>El parament dels murs és de pedra regular a excepció de la part superior, construïda amb pedra irregular rejuntada amb argamassa fruit de la reforma d’època moderna.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-251 | Camps de pedrafita. Nord del nucli de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’església de Santa Anna es troba situada dins l’antic terme del castell de Maçana. L’edifici fou construït com a capella per l’hospital fins que es va convertir en la capella de l’hostal de Pedrafita. Tot i que l’hospital és documentat des del finals del segle XIII l’advocació de la capella de Santa Anna no apareix documentada fins l’any 1470.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6728400,1.5847800 | 382195 | 4614421 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91719-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91719-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91719-251-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91719-251-4.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 27.EA de l'esborrany del la Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 91722 | Cal Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puig-2 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | Enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span><span>El Puig és una edificació d’època moderna situada en un turó amb una gran visibilitat. Es tracta d’una construcció de planta rectangular formada a partir de diversos cossos annexos amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. Amb posterioritat, s’hi adossaren nous volums a la façana de ponent, que acollien la zona dels cups i de la premsa. A l’antic mur oest hi ha incrustada la biga que subjectava una premsa amb l’ant 1759 gravat. El frontis s’hi obren diverses finestres, algunes de les quals conserven l’ampit i el portal d’accés, d’arc de mig punt adovellat. A la façana de migjorn s’hi conserva part de l’antic rellotge de sol. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa, a excepció de les cantonades que son de pedra ben escairada i col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-253 | Planes del Puig. Est de Rubió. | <p><span><span><span><span><span><span><span>El Puig va quedar deshabitat quan els actuals propietaris, a la dècada de 1970 van construir-se una casa de nova planta al costat de l’antic mas. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Segons la documentació, al segle XVII, hi havia un mas a la zona del Puig que pagava per les despeses de la lluminària de l’església de Santa Maria. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6445900,1.5782700 | 381601 | 4611293 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91722-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91722-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91722-253-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91722-253-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91722-253-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 010.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 91723 | Rellotge de Sol de Cal Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-puig-0 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XX | La meitat del rellotge ha desaparegut | <p><span><span><span><span><span><span><span>El rellotge de sol de forma quadrada situat a la façana de migjorn. Es tracta d’una placa d’argamassa on hi ha gravat els rajos que surten de l’agulla o engomen que alhora serveixen de marcador de les hores. Els números estan disposat a l’entorn del rellotge. El rellotge es troba coronat per un triangle on a la part superior hi ha gravat l’any 1941 i les inicials, possiblement dels antics propietaris, de difícil lectura. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-254 | El Puig. Est de Rubió. | <p><span><span><span><span><span><span><span>El Puig va quedar deshabitat quan els actuals propietaris, a la dècada de 1970 van construir-se una casa de nova planta al costat de l’antic mas. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons la documentació, al segle XVII, hi havia un mas a la zona del Puig que pagava per les despeses de la lluminària de l’església de Santa Maria. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6444600,1.5783300 | 381606 | 4611278 | 1941 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91723-254-30.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 010.EA de l'esborrany del la Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
| 91724 | Cal Bojons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bojons | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Informació oral de l’actual propietària.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Bojons es un mas d’origen modern situat a l’est de Maçana. Es tracta d’un conjunt format a partir de diversos cossos annexos que creen un conjunt tancat amb un pati interior. A aquest recinte s’hi accedeix per dues portes amb llinda de fusta, una situada a l’angle sud-oest i l’altre al mur de tancament de llevant. Aquesta dona accés a un petit porxo que dona pas al portal d’accés de la casa. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El cos principal és de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i dos pisos. Al frontis s’hi obren diverses finestres i el portal d’accés de llinda de pedra amb la inscripció PE1770RA. Damunt el portal hi ha una finestra amb llinda amb l’any 1734. Posteriorment, s’hi va adossar un cos de planta rectangular que uneix pel primer pis el cos principal amb un edifici situat al davant que s’utilitzava d’emmagatzematge. La planta baixa d’aquest cos correspon al porxo d’accés. Per la banda de llevant aquest conjunt està tancat per un edifici de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Antigament era la zona de l’estable i on s’hi trobava un cup quadrangular i l’espai per un segon cup, el qual no es va realitzar mai. Ambdós han estat emprats per altres usos. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A l’interior de la casa es conserva l’antic forn de pa, uns brasers de pedra. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-255 | Camps de Cal Boixons. Est de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’actual llinatge de Cal Bojons s’ha de remuntar a la Filomena Palomas Casanova qui es va casar amb l’hereu de Cal Bojons. L’hereu de Cal Bojons va morir i no van tenir descendència amb la Filomena. Aquesta es va casar per segona vegada amb Magí Piqué amb qui van tenir cinc fills. L’hereu fou Joan Piqué Palomas que es va casar amb Antonia Solar i Miret. Aquests van tenir dos fills i l’hereu fou Joan Piqué Solar que es va casar amb Maria Pomés Jorba amb qui va tenir dues filles, actuals propietàries. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Cal Bojons era la casa dels amos i tenien de parcers a Ca l’Andreu, Cal Bleda, Cal Troncs i Cal Casals. Era un contracte establert entre parcer i la propietat en la qual la propietat li cedia un tros de terra per treballar i poder-hi edificar un habitatge a canvi de pagar-li anualment una part del rendiment. Actualment, estan tots redimits. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6767200,1.6155600 | 384764 | 4614810 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91724-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91724-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91724-255-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91724-255-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91724-255-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-11-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 034.EA de l'esborrany del la Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 91725 | Cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mateu-3 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Mateu és un conjunt situat a l’antiga parròquia de Maçana format pel cos principal, un cobert i el paller. El cos principal, fou construït amb dues fases. Inicialment l'edifici era una construcció de planta quadrada que posteriorment fou ampliat amb un segon cos en forma de L invertida. Actualment, l'edifici és una construcció de planta quadrada amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i dos pisos. L’accés principal fou modificat la dècada de 1980 per accedir directament a la planta pis. L’accés original és una portalada d’arc de mig punt adovellat situada a l’extrem sud de la façana que dona pas a la planta baixa, espai que manté molts elements originals. Al frontis s’hi obren varies finestres, de les quals en destaca la que es troba situada damunt el portal adovellat, que manté l’ampit i els festejadors per l’interior. La resta d’obertures han estat modificades. De l’interior en destaca principalment la planta baixa, on es conserva la boca del forn, la zona del celler amb la boixa i l’estable amb la menjadora. Des d’aquí també hi ha les antigues escales que donaven accés al primer pis. A la façana sud, s’hi afegir un de petites dimensions amb un balcó a l’alçada del primer pis i un rellotge de sol. Adossat a la façana nord es conserva part d'una de les parets del cup de vi, de planta quadrada i el qual encara conserva la paret de cairons. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Davant el cos principal, a inicis del segle XX s’hi construí d’un cobert de planta rectangular amb la coberta a dues aigües destinat a guardar els tractors. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Al costat de ponent hi ha els antics corrals, de planta rectangular amb dos accessos a la façana de ponent amb llinda de fusta.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-256 | Solana de Cal Mateu. Sud de Maçana | 41.6724400,1.6052500 | 383898 | 4614348 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91725-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91725-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91725-256-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91725-256-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 036.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,17 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/