Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91726 | Font de Cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-mateu | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XX | Coberta malmesa | <p><span><span><span><span><span><span>La font de Cal Mateu o també anomenada La Fonteta es troba situada a pocs metres a la dreta de Cal Mateu. Es tracta d’una font de clot amb la part superior construïda amb les parets de pedra, argamassa i ciment, i coberta amb maó encadellat amb una obertura d’accés. Sota l’accés hi ha el broc de ferro per on brolla l’aigua cap a l’exterior. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-257 | Cal Mateu | 41.6730100,1.6063400 | 383990 | 4614410 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91726-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91726-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91726-257-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: La FontetaFitxa 009.BAMP de l'esborrany del la Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||
| 91729 | Ca l’Oliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliba | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Ca l’Oliba és una edificació de finals del segle XIX formada a per diversos volums. El cos principal es va edificar en dues fases a partir de dos cossos annexos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Els dos cossos tenien accessos independents i ambdós s’han mantingut. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migjorn, presenta una composició molt simètrica formada a partir de tres eixos. A la part central s’hi obre el portal d’accés de llinda plana de pedra amb la inscripció FCO OLIBA 1880 flanquejada per dues finestres, una de les quals fou modificada. A nivell del primer pis s’hi obren tres finestres amb llinda de pedra i ampit. La façana posterior conserva l’accés i dues finestres a nivell del primer pis amb llinda de pedra i ampit. Aquesta dona accés a la zona de l’era. Al costat de ponent hi ha l’edifici que acollia el cup de vi, de planta quadrangular i el qual encara conserva els cairons interiors. A poca distància d’aquest hi ha l’estable, de dues plantes. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües construït l’any 1882, segons indica la data de la llinda del portal d’accés, però modificat l’any 1936, tal i com s’indica a la façana posterior, amb l’obertura d’una segona porta a nivell de pis. Al costat d’aquest hi ha un tercer volum de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana i amb un pilar central de pedra a l’interior. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Al costat de llevant del cos principal en destaca una edificació de planta rectangular amb la coberta a una vessant de tres plantes que correspon a les antigues conilleres. D’aquest en destaca la façana de migjorn amb la repetició de les obertures d’arc de mig punt a cada planta.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-258 | Boscos de l’Ivanyez. Est de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segon l’actual propietari, la finca de Ca l’Oliba era un antic cens de de Ca l’Ivanyez. El cens era un “contracte” entre el censatari i la propietat en el qual la propietat li cedia un tros de terra per treballar i poder-hi edificar un habitatge a canvi de pagar-li anualment una part del rendiment. Actualment, aquest cens està redimit, malgrat no s'ha pogut contrastar documentalment.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6870600,1.6165300 | 384863 | 4615956 | 1880 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91729-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91729-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91729-258-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91729-258-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91729-258-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91729-258-6.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 041.EA de l'esborrany del la Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||
| 91730 | Cup de davant Ca l’Oliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-davant-ca-loliba | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Cup de vi actualment situat entre dos camps de conreu prop de Ca l’Oliba. Correspon a una construcció de planta quadrada realitzada amb pedra irregular rejuntada amb morter i amb les cantonades de pedra col·locades a mode de cadena cantonera. Aquesta construcció encercla el cup, de planta circular que conserva els cairons interiors de revestiment. L’accés al cup es troba situat a la façana de de migjorn. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-259 | Boscos de l’Ivanyez. Est de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XIV ja es comencen a documentar les primeres tines o cups de fusta relacionats amb els masos d’època medieval; esmentades en inventari de masos del segle XIV i XV però també en pintures. A mitjans del segle XVI ja apareixen les primeres tines de pedra situades a l’interior de les masies, construccions que tindran un gran auge a partir del segle XVII. A partir del segle XVIII i sobretot al segle XIX, en algunes poblacions aquestes edificacions es construiran enmig de les vinyes per tal d’abaratir els costos de transport de la verema des de la vinya fins els masos, en molts casos situades en llocs de difícil accés. D’altra banda, l’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant el nombre de construccions aïllades de tines i barraques de pedra seca. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6881900,1.6155900 | 384787 | 4616083 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91730-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91730-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91730-259-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91730-259-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||
| 91731 | Cal Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marc-0 | XIX | Enderrocat de l’interior | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Marc és una edificació situada al nord del municipi, al límit amb el municipi dels Prats de Rei. Es tracta d’una edificació de planta quadrada amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Constava de planta baixa i pis. El frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc rebaixat adovellat amb la inscripció M.E. 1889 a la dovella central. També si obren tres finestres emmarcades amb pedra. La coberta ha estat reconstruïda. A l’interior s’ha conservat la boca del forn i les restes de les parets d’un cup de vi. Adossat a la façana de ponent hi ha un cos d’una sola planta i de planta rectangular amb dos accessos, un a la façana de ponent i un segon a la façana de migjorn d’arc de maons plans; espai destinat al corral. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa i conserva part de l’arrebossat exterior. Les cantonades són de pedra ben treballada i col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-260 | Camps de Can Marc. Oest de Maçana | 41.6823500,1.5687000 | 380874 | 4615498 | 1889 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91731-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91731-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91731-260-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 91732 | Cal Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morera-3 | <p><span><span><span><span><span><span><span>Arxiu Episcopal de Vic </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VIVES VIDA, JM. (1985): Els vives de Rubió. Igualada </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Can Morera es un conjunt d’època moderna format a partir del cos principal i diversos annexes. El cos principal, que ha estat objecte de diverses modificacions i construït en dues fases, és un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i dues plantes pis. El fornits s’hi obre el portal d’accés de llinda plana amb la inscripció FRANSISCO MENSE 1882 flanquejada per dues finestres. A nivell del primer pis hi ha una finestra i un balcó damunt el portal d’accés i un rellotge de sol de nova construcció. A nivell del segon pis s’hi obren dues finestres d’arc de mig punt de nova construcció. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’interior de la finca ha estat remodelada malgrat conté element originals com dues arcades d’arc apuntat de la zona de la cort i la boca del forn de pa. Davant el cos principal hi ha les antigues porqueres i conilleres assentades directament damunt la roca natural i creant un petit pati davant la casa. En una d’elles hi ha inscrit l’any 1888. Adossat a la façana de ponent hi ha l’antic cup de vi i alguns coberts amb dates inscrites a la façana principal de cada cos (1869 1887). Davant l’antic cup de vi, que queda a una cota superior del cos principal hi ha l’antiga era, actualment utilitzada com a zona d’aparcament. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-261 | Serra de Can Morera. Nord del nucli de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>En el registre del contribuents a la Lluminària de la parròquia de Santa Maria de Rubió de la primera meitat del segle XVII on hi consten les aportacions de Joan Morera. També apareix el nom de Morera en el llistat de la recol·lecta de fruits de la parròquia de Santa Maria de Rubió de l’any 1714. A finals del segle XIX figura Isidre Mensa de Cal Morera, que es va casar amb Maria Vives Casanova de Cal Vives. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6575400,1.5726400 | 381156 | 4612738 | 1882 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91732-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91732-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91732-261-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91732-261-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91732-261-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 054.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||
| 91734 | Cal Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camps-2 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Camps es troba situat en els camps del mateix nom a tocar del camí i a tocar de Cal Maginet. Es tracta d’una construcció d’època contemporània formada a partir de dos volums. El volum principal és una edificació de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i dos pisos. El frontis fou objecte de remodelacions, principalment a nivell del segon pis. A la planta baixa s’obre el portal d’accés d’arc rebaixat amb la inscripció JOAN CAMS 1878 amb la part superior il·legible amb una petita espitllera a la dreta. A nivell del primer pis conserva les tres finestres originals amb llinda de pedra i ampit. A l’alçada del segon pis hi ha tres obertures realitzades en posterioritat. A la planta baixa, i a tocar de la façana de llevant hi ha les restes de l'antic celler i l’estable. Adossat a la façana de ponent s’hi annexiona un segon volum, aproximadament amb les mateixes dimensions, amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Aquest volum, molt malmès, presenta diversos murs interiors amb l’accés a la façana de migjorn amb la porta d’accés amb llinda de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-262 | Cal Camps. Nord del nucli de Rubió. | 41.6785400,1.5500900 | 379318 | 4615101 | 1879 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91734-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91734-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91734-262-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91734-262-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91734-262-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91734-262-6.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 066.EA de l'esborrany del la Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||
| 91735 | Roure de Ca l’Oliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-ca-loliba | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Roure de Ca l’Oliba es troba situat als antics coberts, edificació ubicada davant la casa de Ca l’Oliba. Es tracta d'un roure (Quercus robur) amb una capçada gran.</span></span></span></span><span><span><span> <span>El roure és un arbre caducifolis amb una ampla i gran capçada i menys espessa que la de les alzines. La seva escorça es forca i arrugada i la fusta és molt apreciada per la fabricació de mobles. Les fulles són de color verd fosc per l'anvers i de color verd grisós pel revers i el fruit és el gla.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-263 | Ca l’Oliba | 41.6867600,1.6167000 | 384877 | 4615923 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 008.BN de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||||||||
| 91737 | Barraca camps de La Mesquita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-camps-de-la-mesquita | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca doble construïda amb la tècnica de la pedra seca. La barraca situada a l’extrem esquerre és una construcció de planta quadrada que s’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A la banda est s’hi adossa un segon cos de planta oval amb la coberta en forma de falsa cúpula malgrat n’ha perdut bona part. L’accés també es troba situat a la façana de migjorn. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-264 | La Mesquita. Nord del nucli de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6767600,1.5500600 | 379312 | 4614904 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91737-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91737-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91737-264-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||
| 91738 | Ca l’Andreu de Comalats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-de-comalats | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Ca l’Andreu és un mas actualment molt reformat i amb les estructures alterades tot i que conserva elements de l’estructura original. L’actual edifici està format a partir de diverses ampliacions, tant en alçada com en volums. El cos principal era un edifici de planta quadrada amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn i, amb dos cossos annexos, un adossat a llevant i un altre a ponent. Posteriorment, aquesta edificació, tan el cos principal com els annexos, fou ampliada amb alçada, amb la construcció de dos pisos i algun volum posterior. Totes les obertures han estat modificades i el portal d’accés refet. Actualment, l’antiga llinda del portal d’accés és utilitzada com a llinda d’una finestra. En aquesta s’hi llegeix l’abreviació de Jesucrist i Andreu Bacardit 1884.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-265 | Barri de Comalats. Nord-oest de Rubió. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segon l’actual propietari, la finca Ca l’Andreu era un antic cens de Comalats. El cens era un “contracte” entre el censatari i la propietat en el qual la propietat li cedia un tros de terra per treballar i poder-hi edificar un habitatge a canvi de pagar-li anualment una part del rendiment. Actualment, aquest cens està redimit, malgrat no s'ha pogut contrastar documentalment.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6637000,1.5419100 | 378609 | 4613465 | 1884 | 08185 | Rubió | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91738-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91738-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91738-265-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 91740 | El Serill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serill | XIX | Parts enderrocades i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>El Serill és una casa situada als Camps de Cal Serill, al sud-oest de Cal Maginet. Correspon a una edificació de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. Al frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc pla i dues finestres amb llinda de pedra i ampit a l’alçada del primer pis. A la façana posterior s’hi adossa el cup de vi, de planta circular i el qual conserva els cairons de revestiment. A la façana de ponent s'hi adossà un cos de planta quadrangular amb una finestra a nivell de pis amb llinda de pedra que posteriorment queda a l'interior amb la construcció d'un segon cos annex</span></span></span></span></span></span>.</p> | 08185-266 | Camps de Cal Serill. Nord del nucli de Rubió. | 41.6767500,1.5435200 | 378768 | 4614912 | 08185 | Rubió | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91740-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91740-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91740-266-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91740-266-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91740-266-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||||
| 91741 | Cal Seuba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-seuba-0 | <p>Arxiu Episcopal de Vic</p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>El mas de Cal Seuba és una masia d’època moderna que ha estat modificada i ampliada ja des d’antic. El cos original, tot i que modificat volumètricament des d’antic, és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. Al frontis s’hi obre un portal d’accés de llinda de pedra amb la inscripció MAS DE BAIX 1770 GIBERT. A l’alçada dels tres nivells s’hi obren diverses finestres, que a excepció de les finestres de les golfes, conserven la llinda de pedra, algunes amb un petit arc conopial i ampit. Adossat aquesta façana, per l’extrem sud-est s’hi afegir un volum de planta quadrangular amb la coberta a una vessant amb pendent vers a llevant, que tapia la porta d’accés original. Aquest cos tanca la zona d’accés i crea un petit pati tancat tipus barri. Consta d’una planta baixa compartimentada amb dos espais amb coberta en volta de canó de pedra; un que actua com a passadís per accedir a l’interior del pati des de l’exterior i el segon espai destinat antigament a la producció de vi. Damunt aquest volum hi ha un porxo des del qual s’hi accedeix pel primer pis. A la façana nord es on s’hi obre la porta del barri. Aquesta és amb brancals de pedra i d’arc pla de maons. Al costat hi té un arc de mig punt tapiat i a la part superior una finestra de llinda plana. La façana nord del cos primigeni en destaca una finestra tapiada de llinda plana amb ampit i la llinda d’una segona finestra a nivell del primer pis amb la inscripció 1653 IOAN JHS SELVA. El actuals propietaris van obrir una porta d’arc de mig punt adovellada a la façana sud, amb la inscripció JD 1995. Al cantó de ponent hi ha les restes de l’antic pati i corral de les ovelles i la pallissa. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-267 | Camps de Cal Seuba. Nord de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>El nom de Selva apareix en el llista de la col·lecta de fruits i gra de la parròquia de Santa Maria de Rubió de l’any 1714 i novament apareix en el mateix llistat de l’any 1724. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Amb un llistat de 1869 de l’església de Santa Maria de Rubió que han de pagar per les misses dites apareix el mas Seuba, dit anteriorment Mas Gra. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6874600,1.5451000 | 378919 | 4616099 | 1653 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91741-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91741-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91741-267-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91741-267-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91741-267-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||
| 91750 | Rellotge de sol de Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-torra | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol vertical situat a la façana de migjorn de l’antic cobert o magatzem de Cal Torra. Es tracta d’una peça rectangular de ciment tintat. A la part superior hi ha el lema VIVES SEMPER VIBAS i l’any 1981. Sota hi ha el gnòmon de vareta simple dins d’un sol des del qual li surten dotze rajos amb els nombres àrabs.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-268 | Cal Torra. Sud del Pla de Rubió | 41.6228000,1.5493700 | 379154 | 4608914 | 1981 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91750-268-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A l’inventari de rellotges de sol esta registrat amb el núm. de referència 1142 | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 91751 | Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torra-2 | <p><span><span><span><span><span><span><span>Arxiu Episcopal de Vic</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord):Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | Restaurada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Torra es troba situada al sud del Pla de Rubió i a tocar de la carretera BV-1037. És una edificació d’època moderna i consolidada en època contemporània construïda a partir de diferents volums i ampliacions. El cos principal és de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i tres pisos i un petit soterrani amb el celler, on s’hi conserva la boixa i un vaixell amb l’any 1742 gravat. El frontis presenta una composició molt simètrica formada per cinc eixos, amb el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i les finestres amb llinda de pedra. Destaquen les finestres del primer pis, amb ampit i dues d’elles gravades amb l’any 1724 i 1763. Al costat del portal s'hi adossa un pou, que té accés dels del primer pis, construït per Ramon Torra l’ant 1851, tal i com s’indica a la llinda d’una petita obertura situada al nivell més baix. A l’interior en destaca l’entrada, amb volta catalana, i les escales que donen al primer pis que encara es conserven les originals de pedra. La façana de migjorn ha estat restaurada i algunes obertures han estat modificades i afegides, tot i que, també en conserva d’originals. Tot i així, presenta una composició simètrica a partir de tres eixos ben definits. D’aquestes obertures destaca la central de la planta baixa on hi consta JMV 1979 gravat a la llinda; any en que fou reformada per última vegada. Al costat nord-est s’hi adossa un volum, actualment reformat, construït també per RAMON TORRAS l’any 1874 tal i com ho indica a la llinda del portal d’accés. Davant la casa hi ha una patí tancat, tipus barri, amb dues portes d’accés, una a la banda de tramuntana i l’original per la banda de llevant, amb llinda de pedra i amb l’any 1776 gravat. Al cantó de llevant hi ha un antic cobert o magatzem. És tracta d’una edificació absenta de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migjorn amb un gran arc de mig punt per accedir a l’interior. Damunt d’aquest accés hi ha un rellotge de sol realitzat l’any 1981. El parament dels murs és de pedra irregular a excepció de les canonades, que són de pedra ben treballada i col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-269 | Solana de Cal Torra. Sud del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons documentació consultada, la propietat estava en mans de Monserrat Thomasa muller de Jaume Thomas de la Torra l’any 1606 tal i com ho indica una consueta de l’església parroquial de Santa Maria de Rubió. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1628 apareix esmentat Pere Thomas de la Torra en el llistat de recaptacions de la lluminària de la parròquia de Santa Maria de Rubió. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1714 apareix La Torra en un llistat de la parròquia de Santa Maria de Rubió en relació al pagaments de la collita i fruits que proporcionava cada finca. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>En el llibre de censals de l’any 1869 s’hi troba inscrit: “ ... te y poseheix Franch Tomas y are son fill Jaume y net Pere Tomas tot aquell mas vulgarment dit de la Torra de tringuda de cen jornals de llauro... “</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6227400,1.5491700 | 379137 | 4608907 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91751-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91751-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91751-269-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91751-269-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91751-269-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91751-269-6.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-11-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 024.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||
| 91823 | Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-nou-2 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | I-III dC | Es desconeix. No s'ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span><span>El jaciment es troba situat a tocar de la carretera BV-1031, al peu d’un petit turó a tocar d’una antiga carrerada. Durant la seva descoberta es va recollir un conjunt molt heterogeni de materials ceràmics en superfície entre els quals hi havia una pedra de molí; fragments de ceràmica de cuina africana i del tipus Lamboglia 10A; un fragment de fons estriat; diversos fragments de sigil·lada hispànica; fragments de ceràmica de roig pompeià; fragments d’àmfora Dressel 7; ceràmica comuna romana i un as de l’emperador Adrià (119 dC). No es van identificar estructures muraries. Actualment en superfície s’hi van identificar algun fragments de teula i àmfora. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-270 | Bosc de Pedrafita. Sud de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>El jaciment de l’Hostal Nou fou descobert l’any 1989 per membres de la Secció d’Arqueologia del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI) </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6693600,1.5910400 | 382710 | 4614026 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91823-270-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91823-270-30.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||
| 91824 | Castell de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XI-XVII | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Les restes del castell de Rubió es troben situades a la zona nord del nucli del castell de Rubió, a l’interior del jardí d’una de les cases. Actualment es conserven les restes de la primitiva torre, de planta circular, i el mur de defensa nord i oest que delimitava el seu contorn. El parament de la torre i dels murs és a base de pedra regular i alineada que s’assenta directament sobre la roca natural. Davant del castell, per la banda nord, es documenta part de l’antic fossat defensiu del castell, destinat a reforçar la fortificació per la zona més vulnerable. Actualment, aquesta part del fossat correspon a un dels carrers d’entrada al nucli de Rubió i es troba reforçat per un mur de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-271 | Nucli del Castell de Rubió. | <p><span><span><span><span><span><span><span>El castell de Rubió és esmentat per primera vegada l’any 1065 en una escriptura de venda que fa el Bisbe d’Osona, Guillem de Balsareny, amb comtes de Barcelona del castell de Copons. L’any 1069 s’esmenta novament com afrontació per la banda de migjorn amb el terme del castell de Miralles. Al segle XII apareix la família denominada Rubió i vinculada a la castlania del castell amb Bertran de Rubió i el seu germà Bernat de Rubió, els quals signaren un document de concòrdia amb el monestir de Santes Creus. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1317 la castlania del castell de Rubió es troba sota la família Castellolí. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Segons els fogatges de 1358 la fortalesa de Rubió pertanyia a Gombau d’Anglesola, com a successor de Berenguer de Castellolí. L’any 1365 estava sota el domini de Francesc de Timor, casada amb Berenguer de Boixadors i amb segones núpcies amb Guillem d’Anglesola. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1380 Bernat de Boixadors va comprar la jurisdicció del castell al rei Pere III, la qual va mantenir la família Boixadors fins al segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Durant els segles XVI-XVII el castell va anar perdent les funcions de caire militar, fet que va propiciar al seu propi deteriorament. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>A partir del segle XVIII i fins la primera meitat del segle XIX, estigué en mans dels comtes de Peralada i Savallà, descendents dels Boixadors. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6450300,1.5704500 | 380951 | 4611353 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91824-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91824-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91824-271-3.jpg | Legal i física | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Castell que presenta les característiques pròpies d’un castell tremenat construït a partir d’una estructura defensiva a redós del qual s’agrupa un petit nucli de cases que depenen del castell. Fitxa 001.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||
| 91825 | Rectoria de Sant Martí de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-marti-de-macana | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>DALMAU, E. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. Patrimoni arquitectònic català. Lliçà de Vall. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GAVÍN, JM. (1988): Inventari d’esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span><span>La rectoria de Sant Martí de Maçana es troba annexionada a la façana de ponent de l’església. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, encarada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. A la façana principal s’hi obre el portal d’arc pla amb llinda de fusta i brancals de pedra i al damunt una gran finestra amb llinda de fusta. A la banda dreta, a nivell de planta baixa i pis s’obra una petita finestra amb brancals i llinda de pedra. Davant la façana i protegint l’accés s’hi va adossar, ja entrat el segle XX, un porxo tancat amb dues grans finestres d’entrada de llum. Tant a la façana de tramuntana com de ponent s’obren petites finestres amb llinda de pedra una de les quals té l’any 1730 gravat. El parament dels murs és de pedra de filades irregulars rejuntades amb argamassa amb les cantonades de pedra ben escairada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-272 | Sant Martí Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>El lloc de Maçana apareix documentat entorn l’any 990 en una sentència judicial presidida pel compte Ramon Borrell, en la qual es dicta que Aeci té que cedir al seu germà Guitard, una alou situada a l’extrem de Grevalosa, a la vall de Cantallops, que afronta amb Maçana. Al segle XI ja s’hi documenta el castell de Maçana, pertanyent al comtat de Manresa i del qual a dia d’avui no en resta cap vestigi. L’any 1365 el terme de Maçana comptava mb 67 focs, distribuïts entre els masos dispersos que configuraven el terme. La parròquia de Maçana pròpiament apareix citada en els llistat parroquials del Bisbat de Vic de l’any 1025 i 1050. Segons dades parroquials antigament aquesta església tenia l’advocació de Sant Iscle i tenia com a sufragània l’església del Grauet, actualment del terme d’Aguilar de Segarra. L’any 1840 el terme de Maçana va quedar integrat dins el municipi de Rubió. Segons la documentació l’any 1880 era de Maçana Jaume Aribau i l’any 1886 Jaume Noguer </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6869500,1.6034600 | 383775 | 4615962 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91825-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91825-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91825-272-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91825-272-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91825-272-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 91826 | El Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-centre-1 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XX | Reformat i ampliat 2005 | <p><span><span><span><span><span><span>El centre és una construcció d’època contemporània situada al nucli del castell de Rubió. Es una edificació de planta rectangular amb la coberta a quatre vessants amb la façana principal orientada a migjorn format a partir del cos primigeni un segon volum annexionat pel cantó de ponent. Al frontis primigeni s’hi obre la porta d’accés i una finestra a nivell de planta baixa i dos balconades a nivell de primer pis. Al volum adossat posteriorment s’hi obren dues finestres alineades, una per planta. A la façana posterior s’hi va edificar una zona de terrassada que s’hi accedeix des del primer pis. El parament dels murs és de pedra de filades irregulars amb les cantonades de pedra ben escairada mentre que el cos construït posteriorment és de maons vistos. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-273 | Nucli del Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Antic local social del nucli del castell de Rubió actualment convertit en un restaurant. Conegut com El Cafè de Castell. Malgrat no se sap l’any exacte de la seva construcció, aquesta s’ha de situar entorn l’any 1931, atès que en una fotografia de l’any 1928 encara no estava edificat. Les obres es van iniciar el 2 de febrer i finalitzaren el mes de maig. Aquesta edificació fou construïda amb els recursos portats pel bàndol conservador esdevenint el cafè de les “dretes” durant els anys previs a l’esclat de la Guerra Civil. (Informació extreta íntegrament de la fitxa 008 EA del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió, Anoia)</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6440400,1.5694000 | 380862 | 4611244 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91826-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91826-273-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 008.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||
| 91827 | Cal Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guixa-0 | <p>Arxiu Episcopal de Vic</p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Guixà és un mas d’origen modern consolidat en època contemporània format a partir de diversos volums. El cos principal és una edificació de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. Al frontis s’hi obre un portal d’arc pla a la part central i damunt un balcó amb barana de ferro. A la façana de migjorn s’hi obren diverses finestres que han estat reformades a excepció d’una, que encara conserva l’ampit i la llinda de pedra amb la data gravada de 1799. Per la banda de tramuntada s’hi adossa un cos de planta rectangular amb la coberta a una sola vessant. Consta de planta baixa i pis. A la façana s’hi obra un portal de pedra d’arc rebaixat amb la data incisa de 1881. A nivell de pis s’hi obren tres finestres d’arc pla i la porta d’accés d’arc rebaixat, a la qual s’hi accedeix per unes escales. Antigament aquest cos era l’habitatge dels amos i el mas l’habitatge dels masovers, no obstant, actualment els interiors de ambdós volums no conserven l’estructura original. Adossat a la façana principal pel cantó de ponent hi ha una construcció a dos nivells amb diverses compartimentacions i accessos que antigament corresponen als corrals i la botiga del gra. Davant d’aquests espais hi ha un pati tancat per un baluard amb la porta d’accés modificada. Per la façana posterior s’hi adossa un cos de planta quadrada amb la coberta a una vessant on s’hi conserva la zona del celler i la premsa. Davant el baluard hi ha l'espai de l’era amb l’antiga pallissa, actualment reformada per l’interior. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Damunt la porta d’accés hi ha una pedra amb la inscripció J.R. 1891. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-274 | Solana de Cal Guixà. Nord-est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>En els fogatges de J. Iglésies de l’any 1553 i dins la parròquia del terme de Rubió i Ardesa apareix censat Pere Quixar. Al llistat de Lluminària de la parròquia de Santa Maria de l’any 1628 s’esmenta Pere Guixà de les Planes i en les Lluminàries de 1636 s’esmenta el mas Guixà Jussà. Aquest també es esmentat en els òbits de 1702. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Els actuals propietaris van heretar la finca del matrimoni entre Josep Riba Miró i Cardona Guixà. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6297900,1.5616800 | 380192 | 4609673 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91827-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91827-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91827-274-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91827-274-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91827-274-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Al pati tancat i fora de context es conserva una pedra amb l’any 1893 inscrit. Segons el propietari es trobava situada a l’antiga porta d’accés del baluard. Fitxa 044.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||
| 91828 | Pou de Cal Guixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-guixa | XIX-XX | Restaurat la dècada de 1950 | <p><span><span><span><span><span><span>El pou de Cal Guixà es troba situat en un marge sota els camps de conreu situats darrera la casa. Correspon a una estructura de planta circular retallada al sediment geològic i construït originalment amb pedra i argamassa. La boca d’accés es troba orientada a llevant i s’alça aproximadament 1 m respecte el terra. La boca d’accés </span><span><span><span><span>és de secció rectangular amb dues barres metàl·liques. La coberta és de lloses planes. Assoleix una profunditat de 8 m. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-275 | Cal Guixa. Nord-est del Pla de Rubió | 41.6301700,1.5626500 | 380274 | 4609714 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91828-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91828-275-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||||
| 91829 | Xiprer de Cal Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-cal-guixa | <p><span><span><span><span><span><span>Xiprer o xiprer mediterrani (<em>Cupressus sempervivens</em>) és una conífera de la família de les cupresàcies. La capçada és estreta i punxeguda amb el tronc recta. Les fulles són petites, estretes i estan imbricades. Pot arribar assolir els 35 m d’alçada. Floreix durant el mes de març i abril i les flors s’agrupen en inflorescències; les masculines a la punta de la branca i les femenines en grups formant cons. El fruit és un con arrodonit amb escames, inicialment verd i després passa a marró. Simbòlicament també és un arbre associat a la mort, per aquesta raó és plantat en cementiris. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-276 | Cal Guixà. Nord-est del Pla de Rubió | 41.6297900,1.5616800 | 380192 | 4609673 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91829-276-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||||||||
| 91830 | Cal Pau Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-miquel | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Pau Miquel és una construcció situada al nord de Cal Guixà. Es tracta de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. El frontis presenta una composició simètrica on s’hi obre el portal d’accés d’arc rebaixat amb la inscripció a la dovella central de ANNO 1887 i una finestra, i a nivell de primer pis s’hi obren dues finestres d’arc pla. A la banda de ponent s’hi adossa una petita edificació de planta quadrada que acull l’estructura de l’antic forn de pa i per la banda de llevant s’adossa l’antic magatzem habilitat actualment com a garatge. Davant la finca hi ha una esplanada enjardinada i amb restes de paviment de rajols que correspon a l’antiga era. Separat uns metres cap a migjorn hi ha un cos de reduïdes dimensions, de planta rectangular i amb la coberta a una vessant. El frontis, orientat a llevant s’hi obre un porta amb llinda de fusta i una finestra al damunt. Aquest volum antigament corresponia a la pallissa. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa amb les cantonades de pedra ben treballada i col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-277 | Nord de Cal Guixà. Nord-est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons el propietari de Cal Guixà, Cal Pau Miquel era una masoveria de Cal Guixà. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6320400,1.5690100 | 380807 | 4609912 | 1887 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91830-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91830-277-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 045.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||
| 91831 | Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestruch-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Arxiu Episcopal de Vic</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Ca l’Estruch és un mas d’origen baix medieval objecte de reformes i ampliacions principalment en època contemporània. El cos principal està compost a partir de quatre cossos rectangulars que s’han anat adossant a l’edifici primigeni, corresponent al segon cos, el qual des de l’interior s’hi observa l’antic portal d’accés. Els diversos volums compateixen la mateixa coberta, a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, encarada a llevant. Consta de planta baixa, pis o golfes. Al frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc de descàrrega construïts amb maons plans damunt d’una llinda de pedra amb la data gravada de 1920, possiblement fruit d’una de les últimes reformes. El portal es troba franquejat per dues finestres de reduïdes dimensions. A nivell del primer pis s’obren tres finestres, dues de les quals han estat reformades i la central que conserva els elements originals com l’ampit i la llinda de pedra. En aquest mateix nivell hi ha un rellotge de sol circular de ceràmica de finals del segle XX. A nivell de golfes hi ha una sola finestra a la part central. La façana lateral de ponent presenta diverses obertures sense seguir cap alineació i la majoria han estat modificades. Aquesta façana s’hi adossen els antics coberts, actualment emprats per altres usos. En el cas de la façana lateral de llevant s’hi obren poques finestres sense seguir cap composició tot i que una d’elles conserva l’ampit i la llinda de pedra amb clavellinera motllurada. Adossat a aquesta façana hi ha un cos d’una sola planta on hi havia els antics estables i un pati tancat, tipus barri on s’hi accedeix per la façana de migjorn. La façana de tramuntana, correspon una ampliació realitzada a finals del segle XIX. Al frontis s’hi obren dues portes d’accés de llinda de pedra una de les quals té inscrit MAVA 1880 i l’altre 1899. A nivell del primer pis s’hi obren tres finestres simètriques amb llinda i brancals de pedra. Seguint la mateixa alineació, i adossat a la façana de ponent hi ha un volum de planta quadrada amb la coberta a una vessant on a al portal d’accés, de llinda de pedra, hi ha inscrit MARIA VILA 1882. L’interior conserva alguns elements significatius com dues arcades de l’antic celler d’arc apuntat, una menjadora i estructura de pedra que suportava la premsa. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa i ciment i amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locada a mode de cadena cantonera, principal ment els cossos més antics. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Un metres al nord hi ha una edificació, amb mal estat de conservació, format per tres cossos de planta quadrada on hi ha antics cups de vi. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-278 | Turó de l’Estruch. Sud-est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>En els fogatges de l’any 1553 de J.Iglésies apareix citat Salvador Struch. En el llibre de consuetes apareix citat Jaume Estruch, a qui se li diu missa el 10 de gener per haver-la pagat per dir-la tant l’any 1664 i 1665.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En el llistat de recaptació de grans i fruits de la parròquia de Santa Maria de Rubió de l’any 1714 i 1727 aparèixer la masia Estruch. Dins el llistat de matrimonis de la dècada de 1750 apareix Maria Estruch, esposa de Joseph Thomas. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6227000,1.5831400 | 381967 | 4608856 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91831-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91831-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91831-278-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91831-278-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91831-278-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 048.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||
| 91832 | Alzina de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lestruch-0 | <p><a>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat.</a></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’alzina de Ca l’Estruch es troba situada a la banda esquerra del camí que mena cap a la finca de Ca l’Estruch, en un petit turó. Junt amb l’alzina hi ha un petit banc de pedra i una pedra de mola emprada com a taula. Es tracta d’una alzina (Quercus ilex) amb un perímetre de 2,52 m. L'alzina és un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-279 | Ca l’Estruch.Sud-est del Pla de Rubió | 41.6231900,1.5826600 | 381928 | 4608911 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91832-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91832-279-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 011.BN de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||||||
| 91833 | Cal Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vives | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VIVES VIDA, JM. (1985): Els vives de Rubió. Igualada </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Vives és un mas d’origen baix medieval consolidat en època moderna i contemporània que ha estat modificat i ampliat amb diversos volums al llarg dels segles. El cos principal és una edificació de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis no presenta una composició simètrica, sinó que actualment és fruit de les necessitats de cada moment. A nivell de planta baixa s’hi obre el portal d’accés d’arc rebaixat. A nivell del primer pis hi ha una finestra i dos balcons amb barana de ferro i a nivell de golfes cinc finestres d’arc de mig punt de reduïdes dimensions que inicialment anaven agrupades amb grups de dos. Per la façana de ponent s’hi adossa un cos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquest cos, actualment reformat, antigament era la zona del corral i l’estable. Posteriorment, es va construir un cos de planta rectangular adossat a la façana de llevant que delimitava un pati tancat o barri. L’accés al barri era mitjançant un portal d’arc de mig punt adovellat. La planta baixa d’aquest nou volum albergava el trull d’oli. Actualment, el pati tancat ha estat modificat i ampliat, atès que a dia d’avui, a l’extrem sud s’hi localitzen dos cups de vi de planta quadrada i l’espai de l’antiga premsa, inicialment situat a l’exterior del barri. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb ciment i amb les parets exterior arrebossades. Els murs s’assenten directament damunt la roca natural. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-280 | Costa de Cal Vives. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’actual mas Vives inicialment era el mas d’Ardesa, documentat des del segle XV. El primer propietari que es coneix del mas és Pere Joan Parera, el qual l’any 1500 ja era propietari del mas. Els primers anys del segle XVII Joan Vives Gavarró, provinent del les Pujades d’Òdena, i Marianna Bisbal, besnéta dels primers propietaris documentats , s’instal·laren al mas Adesa. A partir d’aquí el mas seguir en propietat de la família Vives. Dels descendents i propietaris del mas en destaca Ramon Vives Queralt (1813-1891) que fou Batlle de Rubió durant el temps dels bandolers Marimon i Casulleres.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6242300,1.5898900 | 382532 | 4609017 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91833-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91833-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91833-280-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91833-280-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 91835 | Cal Cansat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cansat | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Reformada al segle XXI | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Cansat és una construcció de finals d’època moderna i consolidada en època contemporània formada a partir de diversos volums. Es una edificació formada a partir de dues cases adossades de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, encarada a migjorn. Consta de planta baixa i pis i amb les reformes efectuades ha estat alçada. Al frontis del volum situat a llevant s’hi obre un portal d’arc rebaixat i deus finestres a nivell de pis que han estat reformades. El volum adossat a ponent s’hi obre un portal d’arc pla flanquejat per dues finestres i tres finestres a nivell de pis reformades en la darrera refracció. Al costat de ponent s’hi adossa un cos de planta quadrada amb la coberta a una vessant descendent cap a migjorn que sobresurt en alçada respecte els volums anteriors. Al costat de llevant i de forma independent hi ha un volum de planta rectangular reformat i amb la coberta alçada. El parament original dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa i ciment amb les cantonades de pedra ben treballada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-282 | Serra Morena. Nord-oest del nucli de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Cal Cansat era un antic cens de Comalats. El cens era un “contracte” entre el censatari i la propietat en el qual la propietat li cedia un tros de terra per treballar i poder-hi edificar un habitatge a canvi de pagar-li anualment una part del rendiment. Actualment, aquest cens està redimit, malgrat no s'ha pogut contrastar documentalment.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6604800,1.5468200 | 379012 | 4613101 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91835-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91835-282-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 060.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||
| 91836 | Roure de Cal Cansat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-cansat | <p><span><span><span><span><span><span>El roure de Cal Cansat es troba situat a la banda nord del mas, a tocar del camí. </span><span><span><span><span> Es tracta d'un roure (Quercus robur) amb un perímetre de corona de 2,80 i amb una capçada gran.</span></span></span></span><span><span><span> <span>El roure és un arbre caducifolis amb una ampla i gran capçada i menys espessa que la de les alzines. La seva escorça es forca i arrugada i la fusta és molt apreciada per la fabricació de mobles. Les fulles són de color verd fosc per l'anvers i de color verd grisós pel revers i el fruit és el gla.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-283 | Cal Cansat. Nord-oest del nucli de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Cal Cansat era un antic cens de Comalats. El cens era un “contracte” entre el censatari i la propietat en el qual la propietat li cedia un tros de terra per treballar i poder-hi edificar un habitatge a canvi de pagar-li anualment una part del rendiment. Actualment, aquest cens està redimit, malgrat no s'ha pogut contrastar documentalment.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6606300,1.5468300 | 379013 | 4613117 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91836-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91836-283-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||||||
| 91837 | Cal Perdiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perdiu-0 | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Perdiu es una edificació de finals del segle XIX situada al bosc del Cal Perdiu. Es troba formada per la casa primigènia i dos cossos independents. El cos principal, que data de 1882 segons inscripció a la dovella clau del portal, fou ampliat per llevant amb un cos annex. Es tracta d’una edificació de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, encarada a migjorn. Consta de planta baixa i dos pisos. El frontis presenta una composició simètrica formada a partir de tres eixos. A la part central s’hi obre el portal d’arc rebaixat adovellat amb l’any 1882 gravat. Les obertures del primer i segon pis son d’arc pla amb llinda de fusta i l’obertura central correspon a un balcó amb barana de ferro. A la façana posterior s’hi obre alguna finestra a nivell del primer pis i s’hi observa la boca del forn de pa tapiat, situat al cos ampliat posteriorment. A la façana de ponent s’hi obre un portal d’arc pla, a nivell del primer pis, i una finestra a l’alçada del segon pis amb llinda de pedra on hi figura inscrit 1906. Segons l’actual propietari originalment aquesta llinda es trobava situada a la porta d’accés del cobert. Antigament, adossat a la façana de tramuntana hi havia el cup de vi, actualment tapiat. Davant la façana principal hi ha l’antic cobert, actualment reformat. Es tracta d’un cos de planta rectangular encarat a tramuntana. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa amb les cantonades de pedra ben escairades i col·locades a mode de cadena cantonera.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-284 | Bosc de Cal Perdiu. Sud de Maçana | 41.6770900,1.5973000 | 383245 | 4614875 | 1882 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91837-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91837-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91837-284-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91837-284-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||||
| 91838 | Plans de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-la-coma | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>L’edificació dels Plans de la Coma es troba situat a la zona boscosa que rep al mateix nom. Just davant de l’aerogenerador C4.4. Es tracta d’una construcció de planta quadrangular de planta baixa i pis amb l’accés situat a la façana de llevant. A l’interior es conserva algun tram de mur que dividia la planta baixa en tres estances i l’antic forn de pa. Adossat a la façana de migjorn hi ha un cos de planta quadrada amb l’accés a migjorn. Davant la finca hi ha un cos independent de planta quadrada amb el portal d’accés amb llinda de fusta i a ponent. Es tracta d’una construcció amb la coberta a una vessant amb la pendent descendent cap a llevant. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-285 | Plans de la Coma. Sud-est de Maçana | 41.6650100,1.6297400 | 385924 | 4613491 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91838-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91838-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91838-285-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91838-285-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||||
| 91839 | Cal Jaumet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaumet-1 | XIX-XX | Façanes restaurades | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Jaumet és un mas d’estructura clàssica de finals del segle XIX. Es tracta d'una edificació de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. Al fornits s’hi obre el portal d’accés d’arc rebaixat amb els brancals i arc de maons franquejat per dues finestres, una de les quals conserva els brancals i la llinda de pedra amb l’any 1187 gravat. Al costat d’aquesta hi ha una petita estructura de planta quadrada amb la coberta també de pedra que probablement acull l’antic forn de pa. A nivell de pis s’obren dues finestres amb els brancals de maons i la llinda de pedra. N’hi hauria una tercera a la banda dreta que actualment està tapiada. Per la façana de ponent s’hi adossa un cos de planta quadrada amb la coberta a una pendent que s’uneix a la coberta del cos primigeni. A la façana de ponent s’hi obre una porta d’arc pla. Posteriorment, s’hi va annexionar a la façana de llevant del cos central hi ha un cos amb l’accés a migjorn. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-286 | Bosc de la Coma. Sud-est de Maçana | 41.6637300,1.6147700 | 384675 | 4613368 | 1887 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91839-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91839-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91839-286-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 91840 | Cal Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi-5 | XIX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Magí és una construcció situada a la zona boscosa del Bosc de Palomes, al sud de Maçana. Es tracta d’un edifici format a partir de tres volums de planta rectangular de planta baixa i pis que tenia la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. La façana principal s’hi obre el portal d’accés de llinda de pedra franquejat per una finestra i una espitllera. A nivell del primer pis hi havia tres finestres, una de les quals fou tapiada i convertida en fornícula. Totes són amb brancals i llinda de pedra i la finestra central conserva l’ampit motllurat. A la façana de ponent s’hi adossa un cos de dimensions més reduïdes de planta quadrada amb la coberta a una vessant on s’hi obre una espitllera a nivell de planta baixa i dues finestres a nivell de planta pis, una a la façana de migjorn i una a la façana de ponent. Al costat de llevant s’hi adossa un tercer volum tipus corral o estable. L’interior del cos primigeni hi ha diverses compartimentacions a nivell de planta baixa. A la dreta hi havia la zona de la cuina, on s’hi conserva la boca del forn de pa i l’amanidor i a l’estança posterior diversos encaixos a la roca natural. Adossat a la façana posterior, la de tramuntana, hi ha un cup de vi de planta circular amb els cairons. Davant la casa hi ha un últim volum de planta quadrada amb l’accés a tramuntana. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argila amb les cantonades de pedra ben treballada i col·locada a mode de cadena cantonera. Moltes de les parets es troben assentada damunt la roca natural, la qual en molts dels casos forma part de la pròpia construcció de la paret. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-287 | Bosc de Palomes. Sud de Maçana | 41.6650900,1.6065900 | 383997 | 4613530 | 08185 | Rubió | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91840-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91840-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91840-287-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91840-287-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91840-287-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91840-287-6.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||||
| 91841 | Can Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-solanes | <p><span><span><span><span><span><span><span>Arxiu Episcopal de Vic</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Solanes és un edificació situat al nucli del Castell de Rubió format a partir de dos volums a diferent alçada cadascun d’ells amb la coberta a una vessant. Consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a ponent, s’hi obre el portal d’arc pla amb llinda i brancals de pedra. A nivell del primer s’hi obren tres finestres i a l’alçada del segon pis s’hi obren tres finestres modificades a balconades amb barana de ferro. Aquestes conserven l’ampit original. A la façana posterior (llevant) només s’hi obre una porta d’accés a l’alçada del segon pis. Aquesta s’hi accedeix des de la plaça de l’Ajuntament. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-288 | Nucli del Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>En un llibre de comptes i censals de l’any 1869 de la parròquia de Santa Maria de Rubió apareix dos masos amb el nom de Solanes, malgrat no poder afirmar a quin dels dos masos fa referència ambdós estarien a tocar. Un correspon al mas Solanes del Lloc propietat de Magí Solanes, fill de Joan Solanes que posseeix a lo lloc de Rubió aquella casa anomenada la casa nova. El segon mas amb aquest nom és el mas Solanes de la Alsina propietat de Joan Alsina després de Bartomeu Alsina, que delimita per tramuntana amb els horts de Joan Solanes de Rubió. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6444000,1.5698200 | 380897 | 4611283 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91841-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91841-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91841-288-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91841-288-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Damunt el portal d’accés hi ha una rajola blanca amb inscripció mig desapareguda: “... DEL NORTE”. La paraula que li manca la davant correspon a CUARTEL. Aquest element fa referència a que el nucli es tronava situat al nord del terme. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||
| 91874 | Trull de Cal Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-cal-vives | XIX | Li manca la tremuja i la premsa | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El trull de Cal Vives es troba situat al costat est de la casa. Es tracta d’una habitació de planta quadrada amb l’accés a migjorn. Al costat de l’accés hi ha l’espai que ocupava l’antiga premsa d’oli, amb el brancals de pedra i la llinda de fusta any l’any 1818 incís. La llinda és perforada pel cargol, aquest de fusta, que premsava els esportins. Davant s’hi conserva la pica de pedra on s’hi dipositava l’oli. A l’interior de l’estança s’hi conserva el trull, mogut a sang. </span><span lang='CA'><span><span><span>El trull era l'espai on es xafaven les olives i s'obtenia la pasta d'oliva per després col·locar-la a la premsa. Conserva la sotamola, el rutló i l’arbre de fusta. En un dels angles de l’estança es conserva una petita menjadora per l’animal que feia funcionar el trull. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-289 | Cal Vives. Est del Pla de Rubió | 41.6242200,1.5900200 | 382543 | 4609015 | 1818 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91874-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91874-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91874-289-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 91963 | Balma sepulcral de Torredenusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-sepulcral-de-torredenusa | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | -3500/-2500 | Destruït | <p><span><span><span><span><span><span><span>Balma situada prop d’un curs d’aigua en el límit d’uns horts i de bosc de pins on s’hi van localitzar diversos fragments de sílex i ossos en superfície. Durant la revisió de la Carta Arqueològica l’any 1991 i amb la informació facilitada pel pagès es pot afirmar que es tracta d’un enterrament aïllat ubicat en un petit abric orientat a ponent. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>A partir de les fonts orals van poder reconstruir i determinar les característiques de l’emplaçament funerari, que hauria consistit en un bloc col·locat verticalment </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>d'uns 1'50 metres de llarg junt amb unes petites pedres per tal de tancar i delimitar la caixa. L'extrem N-O estava totalment destruït i la resta de la caixa correspondria a les parets naturals de l'abric. La coberta estava formada per vàries lloses planes. El material d’aixovar recollit pel pagès i localitzats en superfície l'any 1985 corresponen a diversos fragments de ceràmica a mà, llisa, pertanyents a bols o vasos petits, un d'ells amb un mugró a prop de la </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>vora; 4 ganivets, que segons el pagès van sortir a prop de les restes d'un crani i restes òssies humanes agrupades que possiblement serien fruit d’un enterrament secundari. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Així doncs, per l'estructura general, la inhumació individual i pel seu aixovar funerari, sembla una varietat de balma o petit abric d'un sepulcre en fossa, propi del Neolític Mig-Recent català, amb una cronologia del 3.500 al 2.500 aC, o també d'un moment de transició al Neolític Final, que estaria en relació amb el possible fons de cabana destruït a prop d'aquest lloc. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Actualment queda visible part de la Balma on s’hi localitzava la inhumació.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-290 | Boscos darrera Torredenuça. Sud del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1970 un pagès en buidar la balma per tal de reaprofitar-la com a cabana va identificar alguns ossos i fulles de sílex. Aquest ho va comunicar als membres del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI) que van poder recollir de manera superficial diversos materials. L’any 1991 el mateix pagès va comunicar que havia localitzat pedres de llamp (destrals polides neolítiques). </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6223400,1.5529700 | 379453 | 4608858 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91963-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91963-290-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Prop d’aquest indret el pagès va edificar una barraca d’obra i va destruir un possible fons de cabana. Fitxa 005.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||
| 91964 | Fons de Cabana de Torredenusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-cabana-de-torredenusa | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | 33.000 aC – 5.500 aC | Destruït | <p><span><span><span><span><span><span><span>Jaciment situat prop de la riera de Rubió i de la Font de Torredenuça, en una zona boscosa de pins a uns 50 metres del la Balma Sepulcral de Torredenusa. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>El propietari del terreny va construir en aquest indret una barraca i per aprofitar el terreny va excavar uns 2'5 metres el marge de terra que passa pel costat nord-est de la barraca juntament amb un mur d'obra per a reforçar el terrabuit. De la terra procedent de l’excavació l'equip realitzador de la Carta Arqueològica l'any 1985 va recollir superficialment diversos fragments de sílex que, junt amb els recuperats en el moment de la comunicació de la troballa del jaciment, van ésser estudiats. Durant la visita també es van identificar terres molt </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>cendroses, amb petits carbons, fragments de terra cremada i possiblement també de toves però cap fragment ceràmic. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>A poca distància d’aquest indret hi ha el jaciment de La Balma Sepulcral situada cronològicament entre el Neolític Mig-Recent (3.500-2.500 aC). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs varen apreciar que ja no quedava cap rastre del jaciment destruït al 1981, ni tan sols restes de material arqueològic en superfície. La barraca construïda el 1981 es troba en bon estat però l'espai agrícola que l'envolta ha deixat d'utilitzar-se i és un terreny erm cobert de brossa.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-291 | Boscos darrera Torredenuça. Sud del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Jaciment comunicat als membres del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI) l’any 1981. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6226300,1.5525400 | 379418 | 4608890 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91964-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91964-291-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 006.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||
| 91965 | Vinya dels Rogers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-dels-rogers | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | 5.500 aC – 2.200 aC | Es desconeix el punt exacte de la troballa | <p><span><span><span><span><span><span><span>A la vessant sud-est del turó dels Rogers es va localitzar l’any 1985 una destraleta de basalt d’aproximadament 9 cm de longitud. Posteriorment, </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Joan i Jordi Enrich van visitar el lloc de la troballa; no obstant, no es va localitzar cap altre material arqueològic ni en el punt precís de la troballa. Es versemblant que la destraleta sigui un element d’un aixovar d'una tomba possiblement neolítica situada en un punt més elevat de la vessant del turó i els processos erosius l’han desplaçat cap aquest indret.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-292 | Solana dels Rogers. Sud del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Jaciment descobert per Joan Enrich </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6330600,1.5497500 | 379205 | 4610052 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91965-292-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 007.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||
| 91966 | Barraca de la Costa de Puig Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-costa-de-puig-grau | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca i adossada a un antic marge de pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior conserva el ràfec construït amb lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-293 | Costa de Puig Grau. Nord del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> | 41.6366900,1.5623900 | 380264 | 4610438 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91966-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91966-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91966-293-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 91967 | Teuleria de la Plaça de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-placa-de-les-bruixes | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Seccionat per la meitat degut a l'obertura del camí | <p><span><span><span><span><span><span>Teuleria situada al paratge de la Plaça de les Bruixes, sota el nucli del Castell de Rubió a peu del camí que porta de Cal Bertran a Cal Guixà. Es tracta d’una teuleria excavada a la roca natural on s’hi pot identificar la cambra de cocció i la cambra de combustió separades per la graella. La cambra de combustió està formada per dues cambres realitzades amb volta rebaixada. La cambra de cocció conserva part de la graella amb les parets recremades a causa de les altes temperatures. Al costat esquerre s’identifica una cavitat de planta oval també seccionada a la roca. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-294 | Solana del Puig. Sud del nucli del Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Teuleria situada a prop d’un torrent i utilitzada per la fabricació de materials constructius amb la finalitat d’abastir les masies de la zona del Pla </span><span><span><span><span>per ampliar o arranjar les edificacions existents. D’altra banda, també hi ha autors que apunten la possibilitat que aquesta teuleria hagués estat utilitzada per abastir els materials emprats durant la restauració de la teulada de l’església de Santa Maria de Rubió i la construcció de les noves capelles en els segles XVII-XVIII degut a la seva proximitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6407400,1.5713400 | 381017 | 4610875 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91967-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91967-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91967-294-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91967-294-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 018.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||
| 91968 | Safareig de La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-sala | XIX-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>Safareig situat al nord de La Sala. Correspon a una construcció de planta rectangular construït amb pedra i coronat amb pedres de rentar. L’aigua sobrant es dirigia a una bassa situada al costat sud del safareig. Actualment aquests dos elements es troben plens d’aigua. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-295 | Torrent de Cal Ponç. Nord-oest del Pla de Rubió | 41.6503200,1.5676800 | 380730 | 4611944 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91968-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91968-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91968-295-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Segons fonts orals, al costat del safareig hi havia la font de la Sala, la qual no s’ha localitzat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 91969 | Local Republicà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-republica | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord):Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | s.XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Situat a l’extrem nord del nucli del Castell de Rubió es troben les restes de l’antic Local Republicà. De l’edifici és visible el mur que delimitava la planta per la banda de ponent, el qual alhora era emprat com a mur de contenció de terres. També són visibles a nivell de fonament el traçat de la resta de murs que dibuixen la planta rectangular de l’edifici. El parament del mur és de pedra irregular rejuntada amb argamassa. La major part del mur conserva l’arrebossat.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-296 | Nucli del Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons una imatge antiga, era una edificació de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. L’edifici fou edificat a inicis de la dècada de 1930 moment en que les àrees rurals començaven a posicionar-se entre els bàndols conservadors i republicans. El nucli de Rubió, igual que succeeix en altres nuclis de població, es polaritzen creant dos bàndols ben diferenciats, cadascun dels quals volia tenir el seu propi local social i escola. En aquest cas, el local fou construït i finançat pels veïnat amb ideologia republicana. Aquest edifici va quedar en desús un cop finalitzada la Guerra Civil.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6452300,1.5708600 | 380985 | 4611374 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91969-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91969-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91969-296-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91969-296-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91969-296-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 005.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||
| 91970 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-24 | <p><span><span><span><span><span><span><span>Arxiu Episcopal de Vic.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord):Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XXI | <p><span><span><span><span><span><span><span>La Sala és un mas d’origen medieval tot i que fou consolidat en època moderna i contemporània. Està formada pel cos primigeni i diverses edificacions adossades amb un pati interior tancat, el barri. El cos principal és una edificació de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de soterrani, planta baixa, planta pis i golfes. Presenta una estructura de masia clàssica de tres crugies amb les obertures simètriques amb el portal d’arc de mig punt adovellat a la part central. La major part de les obertures són amb brancals i llinda de pedra i la finestra central del primer pis conserva l’ampit. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>A l’interior es conserva el celler, cobert amb volta de pedra, situat al soterrani. Des de la planta baixa s’accedeix a la resta de plantes i d’aquest cal destacar-ne l’antiga cort amb les restes de la menjadora i ara espai amb funcions de capella dedicada a Santa Clara. A l’interior de la capella s’hi conserva un altar de fusta policroma amb la data 1858, altar que havia format part de les capelles laterals de l’església de Santa Maria de Rubió. Adossat a la façana d llevant s’hi adossa un cos en forma de L que fou edificat durant el segle XIX amb les obertures emmarcades amb maons. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-297 | Oest del nucli del Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>El mas la Sala apareix en el llistat de lluminàries de l’any 1628; propietaris procedents de la família Puiggròs, del mas Puiggròs. El mas també apareix en el llistat de pagaments a la parròquia de Santa Maria de Rubió dels anys 1718 i 1727. També apareix en un llibre de rendes de la parròquia de Santa Maria de Rubió de 1869. En aquest és diu que és propietat de Matia Puiggros i que el mas La Sala també posseeix el mas Bernades, que antigament era anomenat Codinellas de vall, el mas Cirer i el mas Roges que antigament era anomenat de Guillem Jover.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6459900,1.5680400 | 380752 | 4611462 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91970-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91970-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91970-297-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’espai de la capella fou beneit pel rector de la parròquia de Santa Maria de Rubió l’any 2011.Descripció extreta íntegrament de la fitxa 011.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. No s'ha pogut accedir a l'interior. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||
| 91971 | Ca n’Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalzina-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span>Arxiu Episcopal de Vic.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Reformada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Ca n’Alzina és una edificació d’època contemporània construïda a partir d’una edificació més antiga a principis del segle XX i modificada a l’últim terç del segle XX. El cos primigeni és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. La façana principal reflecteix l’estructura de planta baixa i pis. Al frontis s’hi obren tres finestres i el portal d’accés, d’accés d’arc de mig punt adovellat. A la dovella central hi consta inscrit l’any 1974 J.C.J fruit de les últimes grans reformes que s’hi van efectuar. No obstant, a peu de la porta hi ha l’antiga dovella clau del portal amb la inscripció F.C 1918. De l’interior en destaca l’entrada, que conserva l’antic enllosat de pedra i l’escala d’accés al primer pis també de lloses de pedra. Adossat a aquest cos, hi ha diversos cossos annexos construïts posteriorment tot i que segueixen les mateixes característiques constructives. Es tracta de cossos realitzats a diversos alçades amb la coberta a una vessant amb pendent a migjorn. La planta baixa d’aquestes zones són espais oberts dividits per grans arcs de mig punt i un d’ells amb la coberta amb voltes de canó. El parament dels murs és de pedra amb filades irregulars amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locada a mode de cadena cantonera. A l’interior es conserva un antic cup de vi i a l’exterior la premsa de vi. Davant la casa hi ha una zona enjardinada i una edificació de planta rectangular construïda a finals segle XX - principis segle XXI fruit de l’activitat econòmica que s’hi desenvolupa. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-298 | Solana de Cal Tató. Sud del nucli del Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>En el llistat de lluminàries de 1628 apareix Jaume Calvet de la Alzina i en la recaptació posterior s’anomena la casa com La Alzina. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>En el llibre de llevadors de rendes de l’any 1869 apareix el Mas Alzina al Tató també anomenat mas Solanes de la Alsina. En aquest moment era propietat de Joan Alzina i després del seu fill Bartomeu Alzina. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>A inicis del segle XX la propietat va passar a mans de la família Carner, que va dur a terme les grans reformes de l’edificació. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6407100,1.5652000 | 380506 | 4610880 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91971-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91971-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91971-298-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91971-298-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 012.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||
| 91972 | Barraca Vinya dels Rogers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-vinya-dels-rogers | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda dins un antic marge de vinya amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud. La coberta és en forma de volta de canó de pedra amb ràfec de lloses planes volades. La paret del fons correspon al propi sediment geològic. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-299 | Solana dels Rogers. Nord del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> | 41.6325900,1.5503500 | 379254 | 4609999 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91972-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91972-299-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 91975 | Cal Pau Jordana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-jordana | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Pau Jordana és una edificació situada al nucli de cases de la zona de Torredenuça, al sud del Pla de Rubió. És una construcció formada a partir del cos principal i dos volums annexos de finals del segle XIX i ampliada a mitjans del segle XX. El cos principal és un edifici de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i dos pisos. Al frontis hi consta el portal d’accés d’arc rebaixat amb l’any 1887 i les inicials P.J. i una petita finestra a la banda dreta. A nivell de primer pis s’hi obre una finestra i una porta que dona accés a un porxo realitzat l’any 1950 segons la data situada al pilar central. A nivell de la segona planta hi ha una finestra situada just sota el carener. Annexat a la façana de ponent hi ha l’antic corral, edificat l’any 1920 segons consta a la data de la façana de migjorn. Es tracta d’una construcció de planta quadrangular amb la coberta a una vessant de dues plantes. A la part posterior d’aquest cos s’hi conserva el volum que acull l’antic cup de vi, de planta circular i el qual encara conserva els cairons interiors i les fustes del brescat. Davant la casa hi ha un pati tancat, tipus baluard. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-300 | Torredenuça. Sud del Pla de Rubió | 41.6218500,1.5514600 | 379326 | 4608805 | 1887 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91975-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91975-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91975-300-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||||
| 91976 | La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-8 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XI-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>La Torreta és una edificació d’origen medieval i consolidada en època moderna i contemporània situada en un punt elevat amb una gran visibilitat de l’entorn. Es tracta d’una construcció formada a partir del cos principal i un volum annexat a la façana principal. El cos primigeni és de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis presenta una composició simètrica de tres obertures per planta, tot i que una part està cobert per un volum annexionat posteriorment. A la façana s’hi obre un portal d’arc de mig punt adovellat i finestres amb llinda de pedra. Una d’elles encara conserva l’ampit de pedra. A la façana de migjorn a nivell de planta baixa en destaca la presència de tres espitlleres i a nivell de primer pis i golfes s’hi obren cinc finestres originals amb llinda i ampit de pedra. Destaca la finestra central del primer pis amb l’any 1865 gravat a la llinda. A l’extrem oest de la façana i sota coberta hi ha dues arcades construïdes amb maó, actualment tapiades amb pedra que corresponien a un antic porxo amb visibilitat al nucli del castell de Rubió. El pilar central on arranca l’arcada hi ha la data gravada de 1864. A la façana nord hi ha diverses obertures col·locades asimètricament i en una d’elles amb llinda de pedra amb la l’any 1780 inscrit. El volum annexat a la façana principal correspon a una construcció de planta rectangular amb la coberta a una vessant. A la façana nord s’hi ubica el portal d’accés de llinda de pedra amb la inscripció JAUME BUTE 1799. A la façana sud hi ha quatre finestres de reduïdes dimensions amb llinda de pedra. En aquest cos s’hi ubicava el cup de vi i els cobert. El parament dels murs és construït amb pedres irregulars rejuntades amb argamassa amb les cantonades de pedra ben escairades. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-301 | Serra Rodona. Nord del nucli del Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Els propietaris actuals van comprar el mas entorn l’any 1970 i la van rehabilitar. Durant els treballs de rehabilitació a la paret situada entre la casa i la zona de la porquera van identificar que es tractava d’una paret doble que creava un passadís, que durant la Guerra Civil fou utilitzat com amagatall. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6518000,1.5871900 | 382357 | 4612081 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91976-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91976-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91976-301-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91976-301-4.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 013.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||
| 91977 | Local Social | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-social-0 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El Local Social es troba situat al nucli del Pla de Rubió. Es tracta d’un edifici construït a la dècada de 1930 i finançat pel propi veïnat del Pla de Rubió. Correspon a una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. L’edifici està format pel cos principal i dos cossos més annexes per la banda de tramuntana a diverses alçades. El cos més alt, de planta baixa i pis, acull el bar a la planta baixa i una zona d’habitatge a nivell del primer pis. El volum annex a tramuntana correspon a la sala d’actes cobert per una gran encavallada de fusta amb el paviment de rajoles hidràuliques original. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Al frontis s’hi obren cinc portes d’arc pla i dues finestres a nivell de planta baixa i tres finestres a nivell del primer pis. El parament dels murs està arrebossat i tintat de tonalitat grisa. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-302 | Nucli del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’edifici fou edificat a inicis de la dècada de 1930 moment en que les àrees rurals començaven a posicionar-se entre els bàndols conservadors i republicans. Inicialment el local social d’esquerres es trobava situat a Ca l’Elies fins que l’any 1935 van inaugurar l’edifici” Centro Recreativo del Pla de Rubió” al centre del nucli del Pla de Rubió. Finalitzada la Guerra Civil el local va quedar confiscat i sota la propietat de l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6256000,1.5509300 | 379289 | 4609222 | 1930 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91977-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91977-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91977-302-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91977-302-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 016.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||
| 91978 | Casa Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tomas-0 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord):Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | Restaurada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Casa Tomàs, actualment convertida en allotjament rural es troba situada al nucli del Pla de Rubió i està formada a partir de diversos cossos annexes. El cos principal és una estructura de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i diverses plantes intermèdies, degut a la funció actual de la casa. Al frontis s’hi obre el portal d’accés de llinda de fusta amb l’any 1718 gravat, malgrat que és una reforma de l’antic portal adovellat. S’hi accedeix per una graonada de maons de nova construcció. A nivell de plantes s’hi obren tres finestres i una balconada amb barana de barres de ferro. Totes les obertures estan emmarcades amb un marc rectangular d’argamassa. La façana de migjorn presenta cinc obertures amb les mateixes característiques constructives. A la façana de ponent s’hi adossa un volum format per un porxo de dos arcs de pedra a nivell de planta baixa cobert per una planta pis. Davant la façana hi ha diversos elements de pagès, fora del seu lloc original, com una premsa o un corró.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-303 | Carrer de Cal Cintet. Nucli del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Casa Tomàs format part d’un conjunt de cases situades a la banda nord del nucli del Pla de Rubió. Originalment Casa Tomàs i Cal Cintet formaven part d’un únic habitatge i propietat, malgrat que actualment es troben repartides entre diferents propietaris. Segons la documentació l’any 1590 figura Josep Thomas, un dels tres jurats del lloc de Rubió. En un llistat de recaptació de gra de Santa Maria de Rubió de l’any 1714 hi figura Isidro Thomas i segons un document de l’any 1753 Josep Thomas va contraure matrimoni amb Maria Estruch a la capella de Sant Tiberi del Pla de Rubió. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6256000,1.5509300 | 379289 | 4609222 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91978-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91978-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91978-303-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91978-303-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 021.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||
| 91979 | Riera de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>La riera de Rubió neix de la confluència del Torrent de Can Ponç i el Torrent de Can Morera. La riera transcórre per tot el Pla de Rubió fins a desembocar al riu Anoia, dins el terme municipal de Jorba. Al llarg del seu recorregut també rep aigües de rases i torrents, com el rasot de Can Martí o la riera de Serra Morena. El curs també presenta diversos saltants i tolles. Les vores de la riera estan cobertes de vegetació de ribera com salzes, pollancres. El curs fluvial ha estat aprofitat per l’abastiment d’aigua per reg.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-304 | Riera de Rubió | 41.6480200,1.5677200 | 380729 | 4611688 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91979-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91979-304-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 006.BAMP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||||||
| 91980 | Cal Jaume Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-marques | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Jaume Marquès és una construcció situada al nord del nucli del Pla de Rubió. Es tracta d’un mas de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. El frontis presenta una composició molt simètrica on s’hi obre el portal d’arc rebaixat i una finestra de llinda plana. A nivell del primer pis s’hi obre un balcó amb barana de ferro i voladís de pedra i emmarcat per dues finestres. Entre el balcó i la finestra de la banda dreta hi ha un rellotge de sol ceràmic realitzat l’any 1996 amb nombres romans. A l’interior en destaca l’antiga escala de pedres que comunica amb el primer pis i la zona de celler amb la coberta en volta de canó de pedra i dues boixes que comuniquen amb el cup de vi, situat en un cos annex adossat a la façana de ponent. El cos annex a la façana de ponent acull els antics cups de vi, de planta quadrada, i diversos elements per realitzar-ne el premsat junt amb una premsa de gàbia. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-305 | Nord del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Jaume Marquès fou construïda pel besavi de l’actual propietària. El nom de Jaume Marquès es desconeix d’on prové, atès que el cognom de la família que sempre n’ha estat propietària és Tomàs. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6305800,1.5491600 | 379151 | 4609778 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91980-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91980-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91980-305-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||||
| 91981 | Cisterna i dipòsit dels camps de Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-i-diposit-dels-camps-de-cal-cinto | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>ARNAU, M; GARCÍA V. (2015): Aljubs, cisternes, safareigs de vinya. Patrimoni rural oblidat de les vinyes del Maresme (II) a Fonts 6. Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Pica i cistena malmeses. No té funcionalitat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cisterna de recollida d’aigües situada al centre d’un camps de conreu de Cal Cinto. És una estructura de planta rectangular retallada al subsòl i revestida a l’interior amb ciment llis amb la coberta de colles de pedra. A la banda esquerra hi ha un dipòsit de maons on s’hi duia a terme la barreja d’aigua al el sulfat de coure i la calç. Damunt hi ha una pica de pedra amb un orifici per buidar la pica. </span><span><span><span><span>Aquesta solució calia preparar-la a peu de vinya per aplicar-la de seguida i no perdre les seves propietats. Per aquest motiu, era necessari disposar d’aigua a prop dels dipòsits on es realitzava la barreja. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-306 | Camps de Cal Cinto. Nord-est de Sant Martí de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Espai destinat a la fer barreja entre el sulfat de coure la calç apagada, barreja anomenada </span><span><span><span><span>el brou bordelès pel tractament del míldiu per la vinya. La solució fou descoberta a base de sulfat de coure i calç apagada fou descoberta entorn l’any 1880 a França pel químic Ulysse Gayon i pel botànic Alexis Millardet. L’any 1885 es va començar a utilitzar a les vinyes del Chateau Dauzac i seguidament a totes les vinyes franceses. Als darrers anys del segle XIX i inicis del segle XX s’implementà a Catalunya. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6932100,1.6114100 | 384448 | 4616646 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91981-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91981-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91981-306-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||
| 91982 | Pou de Ca l’Ibanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-libanyes | XIX-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>El pou de Ca l’Ibanyes es troba situat a peu de camí, al costat de l’antic mas de Ca l’Ibanyes. És una construcció excavada al subsòl, de planta circular i revestit interiorment amb pedra i argamassa. La part superior està construïda amb pedra i argamassa amb la coberta plana amb la boca d’accés orientada a llevant.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-307 | Camps de l’Ibanyes. Nord-est de Maçana | 41.6912300,1.6096400 | 384297 | 4616429 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91982-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91982-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91982-307-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91982-307-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 211,43 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml