Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59793 | Creu davant Cal Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-davant-cal-mariano | XX | Creu de terme situada al nucli de la Llavinera. S'aixeca sobre una base de pedra octogonal amb dos graons. El fust, de secció quadrangular, s'assenta sobre una peanya llisa de secció octogonal. Damunt el fust hi ha la creu pròpiament amb dues cares diferenciades. En un costat gravada la data XXIII-IV-MCMLXIV i a l'altre costat MEMORIAL LA LLAVINERA | 08189-51 | Nucli de la Llavinera | 41.7354500,1.5557400 | 379894 | 4621412 | 1964 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59793-foto-08189-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59793-foto-08189-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment no correspon amb el límit de terme. A la dècada de 1970 va ser traslladada al seu emplaçament actual. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 59794 | Cementiri Nou de Sant Pere Sallavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-nou-de-sant-pere-sallavinera | http://www.patrimonifunerari.cat | XIX-XX | El cementiri municipal es troba situat a nord del nucli urbà de Sant Pere Sallavinera, davant del camí del Raval. L'edifici és de planta rectangular amb la porta d'accés situada a l'oest. Està format per tres galeries porxades amb arcs de mig punt i arcs apuntats. La galeria est, està dividida en dos trams i a la part central hi ha una petita capella amb un altar de principis del segle XX. A la part central hi ha una làpida del Rector de Sant Pere amb la data de 1906. L'espai central està enjardinat. En destaca la porta d'accés, de ferro, que subjecte un timpà de pedra amb dos pinacles, un a cada lateral, i coronat amb una creu. A l'interior del timpà hi ha un crani amb dues tíbies creuades amb la inscripció 'Mihi et tibi hodie quia pulvis es et in pulverem reverteris MDCCCLXXXVI' que significa: Ahir jo i demà tu perquè ets pols i en pols et conertiràs 1886. Per l'exterior, a la banda de ponent, s'hi adossa un cos de planta quadrada i sense coberta amb la porta d'accés a l'oest. Segons fons orals, en aquest espai s'hi enterraven els nadons que no havien pogut rebre el sagrament del bateig. | 08189-52 | Nucli de Sant Pere Sallavinera | La construcció del cementiri nou de Sant Pere Sallavinera s'inicià l'any 1870 quan mossèn Salat, rector de la parròquia, va iniciar les obres d'arranjament de l'església parroquial de Sant Pere i la construcció de dit cementiri. La inscripció del timpà de la porta d'accés indicaria probablement l'any en que va ser beneit el recinte funerari. | 41.7382900,1.5748100 | 381485 | 4621701 | 1886 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59794-foto-08189-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59794-foto-08189-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59794-foto-08189-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 59795 | Portapau amb Calvari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portapau-amb-calvari | XVII-XVIII | <p>Portapau realitzat amb plata fosa, cisellada i daurada. Es tracta d'una placa emmarcada amb dues columnes i per arcs lobulats. A l'interior hi ha representada l'escena del calvari i a la part inferior la inscripció ES·DE·S·PERA.</p> | 08189-53 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3. | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59795-foto-08189-53-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Provinent de Sant Pere Sallavinera. Número del MEV 17596. | 98 | 52 | 2.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 59796 | Crismera 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crismera-1 | XIX | <p>Caixa de 4,5 x 10,3 x 5.3 cm i dos recipients circulars de plata fosa i cisellada. En la tapa esquerra hi ha les inicials gravades O.S. i a la tapa de la dreta hi ha gravades les inicials O.C</p> | 08189-54 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3. | <p>Les crismeres eren els recipients on es barrejava l'oli amb el bàlsam consagrat utilitzat en alguns sagraments com el baptisme i la confirmació i en les benediccions de consagració</p> | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | núria Cabañas | Provinent de Sant Pere Sallavinera. Número del MEV 17597. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 59797 | Crismera 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crismera-2 | XVII | <p>Caixa de plata fosa, cisellada i puntejada de 9 x 8,5 x 5,5 cm. La caixa és de planta oval amb decoració geomètrica i la tapa està coronada amb una creu emprada com a pom.</p> | 08189-55 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3 | <p>Les crismeres eren els recipients on es barrejava l'oli amb el bàlsam consagrat utilitzat en alguns sagraments com el baptisme i la confirmació i en les benediccions de consagració</p> | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Provinent de Sant Pere Sallavinera. Número del MEV 17598. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 59798 | Calze 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calze-1 | XVIII | <p>Calze de plata fosa, repussada, cisellada i daurada. La superfície de la base presenta una decoració pseudogeomètrica. La tija amb decoració vegetal a la part central uneix la boca, de 8,5 cm de diàmetre. La part inferior de la copa està decorada amb motius pseudogeomètrics i la part superior és llisa. Hi ha gravada amb punxo AN/[G]ELI, AL/TET, BAR totes elles dins d'un doble rectangle.</p> | 08189-56 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59798-foto-08189-56-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Provinent de Sant Pere Sallavinera. Número del MEV 17599. | 98 | 52 | 2.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 59799 | Portapau amb Calvari 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portapau-amb-calvari-2 | XVII-XVIII | <p>Portapau realitzat amb plata fosa, cisellada i daurada. Es tracta d'una placa emmarcada amb dos pilars que subjecten un arc apuntat. A l'interior hi ha representada l'escena del calvari.</p> | 08189-57 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Provinent de Sant Pere Sallavinera. Número del MEV 17600. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 59800 | Calze 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calze-2 | XVII | <p>Calze de plata fosa, calada i daurada. La boca, de 8,5 cm de diàmetre, presenta una petita sanefa situada a la part central de motius florals. La tija, formada per figures geomètriques, uneix la copa amb la base esglaonada sense decoració.</p> | 08189-58 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59800-foto-08189-58-1.jpg | Legal i física | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Provinent de Sant Pere Sallavinera. Número del MEV 17601. | 95 | 52 | 2.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 59801 | Copó 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/copo-1 | XIX | <p>Copó de planta de baixa qualitat fosa. La superfície de la base és esglaonada. La part inferior llisa amb una decoració floral a la part central i la part superior està decorada amb motius florals. La tapa del copó presenta una decoració floral i està coronada amb una creu amb crist crucificat.</p> | 08189-59 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. | <p>Vas sagrat destinat a contenir les hòsties consagrades, sobretot quan es guarden en el sagrari.</p> | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Provinent de Sant Pere Sallavinera. Número del MEV 17602. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 59802 | Portaviàtic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portaviatic | XX | <p>Portaviàtic de forma circular de 5,3 cm de diàmetre de metall daurat i burinat. A la part superior té una petita anella per penjar. La iconografia burinada del crismó.</p> | 08189-60 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Provinent de Sant Pere Sallavinera. Número del MEV 17603. Primera meitat segle XX | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 59803 | Copó 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/copo-2 | XVIII- XIX | <p>Copó de llautó. La base decorada amb motius vegetals. La copa està decorada amb una sanefa que alterna un manat d'espigues i elements geomètrics. La tapa del copó és llisa i està coronada amb una circumferència amb una creu.</p> | 08189-61 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. | <p>Vas sagrat destinat a contenir les hòsties consagrades, sobretot quan es guarden en el sagrari.</p> | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59803-foto-08189-61-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Provinent de Sant Pere Sallavinera. Número del MEV 17605. | 98 | 52 | 2.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 59804 | Caixa de crismeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-crismeres | XVII | <p>Caixa de 9,5 x 21 x 10,5 cm de fusta tallada amb tres recipients de plata fosa i cisellada.</p> | 08189-62 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba,3. | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Provinent de Sant Pere Sallavinera. Número del MEV 17606. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 59805 | Patena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/patena | XIX - XX | <p>Plat de plata daurada de 12 cm de diàmetre</p> | 08189-63 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. | <p>Plat de metall on es col·loca l'hòstia durant la cerimònia</p> | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Provinent de Sant Pere Sallavinera. Número del MEV 17607. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 59806 | Patena 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/patena-2 | XIX - XX | <p>Patena de plata daurada de 13,5 cm de diàmetre</p> | 08189-64 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. | <p>Plat de metall on es col·loca l'hòstia durant la cerimònia</p> | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Provinent de Sant Pere Sallavinera. Número del MEV 17608. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 59807 | Copó 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/copo-3 | XVII | <p>Copó sense decoració de llautó argentat i daurat. La tapa del copó també és llisa i està coronada amb una petita creu.</p> | 08189-65 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. | <p>Vas sagrat destinat a contenir les hòsties consagrades, sobretot quan es guarden en el sagrari.</p> | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Provinent de Sant Pere Sallavinera. Número del MEV 17609. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 59808 | Crismera 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crismera-3 | XVII | <p>Crismera de forma cilíndrica de plata fosa i cisellada de 3,5 x 2,5 cm de diàmetre. La tapa té la inscripció O.I. i al cos I.</p> | 08189-66 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. | <p>Les crismeres eren els recipients on es barrejava l'oli amb el bàlsam consagrat utilitzat en alguns sagraments com el baptisme i la confirmació i en les benediccions de consagració</p> | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Provinent de Sant Pere Sallavinera. Número del MEV 17610. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 59809 | Cullera litúrgica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cullera-liturgica | XVIII-XIX | <p>Cullera de plata fosa amb el mànec burinat amb motius geomètrics i amb una petita anella a la part superior per ser penjada.</p> | 08189-67 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Provinent de Sant Pere Sallavinera. Número del MEV 17611. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 59810 | Caixa de crismares 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-crismares-2 | XIX-XX | <p>Caixa de 11 x 19,5 x 8,5 cm de fusta amb tres perforacions per col·locar els recipients que contenien l'oli. La tapa conté una anella de ferro. La caixa també consta d'un pany de ferro per poder-la tancar amb clau.</p> | 08189-68 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba,3. | <p>Les crismeres eren els recipients on es barrejava l'oli amb el bàlsam consagrat utilitzat en alguns sagraments com el baptisme i la confirmació i en les benediccions de consagració</p> | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59810-foto-08189-68-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Provinent de Sant Pere Sallavinera. Número del MEV 17612. | 98 | 52 | 2.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 59811 | Veracreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veracreu-0 | XVIII-XIX | <p>Reliquiari de la veracreu de metall fos, calat i argentat. La base està formada per tres peus decorats amb motius vegetals. Aquest és seguit per un cos decorat amb daus i escales que uneix el peu amb la creu. La creu és llatina i està centrada per una teca oval. Els braços són coronats per tres àngels.</p> | 08189-69 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Provinent de Sant Pere Sallavinera. Número del MEV 17613. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 59812 | Portal de la Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-placa-major | AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVII | Portal de mig punt adovellat amb grans carreus de pedra ben escairats. A la dovella central hi ha gravat l'any 1601 dins un cercle i al damunt un altre cercle assolellat amb l'anagrama de Jesucrist IHS. | 08189-70 | Plaça Major. Nucli urbà de Sant Pere Sallavinera | Aquest portal antigament formava part de l'edificació de Cal Miquel. Posteriorment, degut a reparticions de propietat, va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Sant Pere Sallavinera. Actualment dona accés a la casa de Cal Pastoret. | 41.7367700,1.5753400 | 381527 | 4621531 | 1601 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59812-foto-08189-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59812-foto-08189-70-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 59813 | Cal Morros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morros | AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya | XVII | Reformat durant la segona meitat del segle XX | Cal Morros és una finca d'origen modern i reformada i consolidada en època contemporània. És un edifici de planta rectangular amb diversos annexes amb la coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana de principal, orientada a llevant, amb un ràfec amb mènsules de pedra i tancat per un baluard reformat al segle XX amb la porta d'accés de llinda de pedra orientada al nord. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. El frontis s'hi obren dues portes d'accés, una situada a l'extrem dret de la façana, de nova construcció, i la porta original, d'arc de mig punt adovellat amb l'any 1902 a la dovella central. Aquesta dóna accés a la planta baixa, la qual encara conserva l'antic enllosat de pedres amb una cisterna al costat dret i l'espai dels antics estables al costat esquerre. A l'alçada del primer pis s'hi obren tres balcons amb volandera i barana de ferro. En destaca el balcó central, que reaprofita la llinda de pedra, de la qual no se sap la procedència, on hi figuren inscripcions de noms il·legibles, tres arcs apuntats rebaixats i dues rosetes de sis pètals inscrites en cercles. Els dos balcons laterals, fins a les reformes de mitjans del segle XX es tractava de finestres emmarcades amb pedra. A nivell de golfes hi ha dues petites obertures amb ampit. | 08189-71 | Plaça de l'església. Nucli urbà de Sant Pere Sallavinera | Segons els fogatges de 1553 hi consta la família Morros amb el nom de Gaspar Morros i Berthomeu Morros. | 41.7363900,1.5742600 | 381436 | 4621491 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59813-foto-08189-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59813-foto-08189-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59813-foto-08189-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Segons els actuals propietaris les escriptures més antigues de les quals tenen constància daten de finals del segle XVII-inicis del segle XVIII. No obstant, durant unes obres de reforma es van localitzar altres documents més antics actualment desapareguts. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 59814 | Molí de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-boixadors | AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AAVV. (1981): Itineraris per la comarca de l'Anoia. Els Prats de Rei, Calaf, Sant Pere Sallavinera. Itinerari 2. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | El Molí de Boixadors es tracta d'una casa pairal sorgida a partir de la construcció de dos molins fariners datats d'inicis del segle XVI. La masia, de planta irregular, està formada per diferents volums annexionats en diverses èpoques ja des d'època moderna fins a època contemporània. El cos principal, situat a l'extrem nord, consta de planta baixa, primer pis i golfes amb la coberta a una sola vessant. La façana principal, orientada a llevant, s'hi obre la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat amb la inscripció 'RAMON BOSCH 1901', any en que s'hi dugué a terme alguna reforma significativa atès que en una de les finestres del primer pis hi ha gravada la mateixa data. Al costat de la porta d'accés s'hi obren dues petites finestres emmarcades amb pedres ben escairades. A nivell de primer pis s'hi obren tres finestres rectangulars emmarcades per pedres amb l'ampit a la part inferior. La finestra central té gravada la data de 1901. A l'alçada de les golfes també sobren tres finestres emmarcades amb pedres ben escairades amb ampit i la central té gravada l'any 1792. A la façana de migjorn s'hi obren diverses finestres de diferents mides amb un balcó a nivell del primer pis emmarcat amb pedres ben escairades amb l'any 1869 inscrit a la pedra de la llinda. Entre el primer pis i les golfes hi ha les restes d'un antic rellotge de sol, el qual només conserva l'estilet i una petita part de l'arrebossat de calç. Aquesta façana dona a un petit pati centra, de planta quadrada des d'on s'accedeix a dos cossos annexes més. El cos situat a la banda de migjorn consta de planta baixa i primer pis amb la coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. En aquesta s'hi obre la porta d'accés, d'arc de mig punt, construïda l'any 1860 per Rafael Bosch, segons una inscripció situada a la porta. A l'alçada del primer pis s'hi obren dues finestres i un balcó amb barana de ferro. A l'angle nord-est del cos principal s'hi adossa un edifici de petites dimensions, de plana rectangular, amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A l'interior s'hi documenta un safareig d'obra que antigament utilitzava l'aigua provinent del torrent de la font puda. A l'interior s'hi localitza una pedra reaprofitada com a pilar amb la inscripció gravada 'RAMON BOSCH 1901'. En relació aquesta casa pairal, uns metres cap a llevant, hi ha un edifici construït l'any 1879 per Rafael Bosch que acull un antic molí d'oli que va estar en funcionament fins a la dècada de 1950. A l'interior es conserven tots elements del molí: les moles, la premsa i les piques de decantació amb el paviment original de grans lloses de pedra. | 08189-72 | Molí de Boixadors. Nord del nucli de Sant Pere Sallavinera | Entorn l'any 1512 Joan Bosch va fundar dos molins fariners per ordre del senyor del castell de Boixadors. La casa es va edificar vers l'any 1527 tot i que ha estat objecte de diverses modificacions i ampliacions per diferents membres de la família Bosch | 41.7622000,1.5902000 | 382809 | 4624335 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59814-foto-08189-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59814-foto-08189-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59814-foto-08189-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 59815 | Molí nou de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-de-boixadors | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. RIBA GABARRÓ, J. (1995). Els Molins fariners de l'Anoia en els vessants del Llobregat i del Segre. Miscellanea Aqualatensia. Núm. 7.Igualada | XVI- XIX | Parets i paviment malmesos. Cobert de vegetació | L'edifici del molí nou de Boixadors es troba situat a l'esquerra del Torrent de la Font Puda. Es tracta d'un antic molí fariner, que juntament amb el molí de Boixadors de baix van passar a ser propietat de la família Bosch. Es tracta d'un edifici de planta quadrada construït a partir de dos volums. El volum superior, amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal on s'hi ubicaria la casa del moliner i adossat ala façana de llevant un segon volum, amb la coberta a una vessant, on s'hi ubicaria el molí. L'accés, que s'obre a la façana est del segon cos, es mitjançant una porta amb llinda de fusta que dona accés a una estança de planta rectangular. Aquest espai està separat amb dues zones mitjançant un arc rebaixat. La zona del fones correspon a la sala de moles, on es conserva la caixa de la farina de pedra i una de les moles amb la coberta de volta de canó lleugerament apuntada i la zona de vestíbul amb la coberta a biga junt. Sota aquesta estança s'hi ubicaria la zona del carcabà, inaccessible degut al seu estat de conservació. Al costa dret de la porta d'accés hi ha una petita finestra amb porticons de fusta amb l'any gravat de 1700. A la part posterior, a la zona de ponent, s'hi conserva en molt bon estat la bassa amb el pou de pressió circular, que mitjançant un rec, acumulava l'aigua provinent del torrent de la Font Puda, on encara es conserva un tram del mur de la resclosa (UTM 382686, 4624753) construït amb carreus ben escairats lligats amb argamassa. | 08189-73 | Rovira del Trullàs | Al segle XIV el baró Bernat de Boixadors, senyor jurisdiccional del castell de Boixadors, va establir un conveni amb el masover Joan Bosch, per la construcció de tres molins fariners, que haurien de funcionar com a molins baronials. L'any 1553, segons Joan Baró, notari dels Prats de reis, el llaurador i moliner Joan Bosch, descendent homònim del mateix llinatge dels dos segles anteriors, adquirí de Galzeran de Foixà i de Boixadors la propietat d'un molí fariner, amb la seva casa, aigua, sèquia i les terres de les partides de les feixes del Molí i del Soler-Andreu. Les condicions consistien en moldre de franc pel senyor del castell i pels seus familiars sempre que hi hagués aigua suficient per regar una horta situada més amunt del molí, a més de pagar un cens anual de nou lliures barcelonines. L'any 1627 la família Bosch, amb uns pactes acordats amb el senyor Foixà i de Boixadors, van poder rebaixar el cens a pagar de nou a tres lliures. En aquest moment, també hi hagué la concessió de l'explotació dels dos altres molins, amb el pagament d'un cens anual. L'any 1849 sabem que els molins encara estaven en funcionament gràcies a les referències de Pascual Madoz. | 41.7625600,1.5886900 | 382684 | 4624377 | 1700 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59815-foto-08189-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59815-foto-08189-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59815-foto-08189-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 59816 | Molí de Boixadors de baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-boixadors-de-baix | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. RIBA GABARRÓ, J. (1995). Els Molins fariners de l'Anoia en els vessants del Llobregat i del Segre. Miscellanea Aqualatensia. Núm. 7.Igualada | XVIII | Ple de vegetació. Només es visible la porta d'accés | Aquest edifici formava part del conjunt dels molins fariners de la família Bosch. Cada molí tenia una bassa d'aigua pròpia i aquest rebia l'aigua del molí de Boixadors de dalt. Actualment només es visible part de la porta d'accés a l'interior de l'edifici, atès que tot està cobert de vegetació. Es tracta d'una porta de llinda de pedra on hi ha gravat l'any 1761 i les inicials S M separades per una creu. | 08189-74 | Rovira del Trullàs | Al segle XIV el baró Bernat de Boixadors, senyor jurisdiccional del castell de Boixadors, va establir un conveni amb el masover Joan Bosch, per la construcció de tres molins fariners, que haurien de funcionar com a molins baronials. L'any 1553, segons Joan Baró, notari dels Prats de reis, el llaurador i moliner Joan Bosch, descendent homònim del mateix llinatge dels dos segles anteriors, adquirí de Galzeran de Foixà i de Boixadors la propietat d'un molí fariner, amb la seva casa, aigua, sèquia i les terres de les partides de les feixes del Molí i del Soler-Andreu. Les condicions consistien en moldre de franc pel senyor del castell i pels seus familiars sempre que hi hagués aigua suficient per regar una horta situada més amunt del molí, a més de pagar un cens anual de nou lliures barcelonines. L'any 1627 la família Bosch, amb uns pactes acordats amb el senyor Foixà i de Boixadors, van poder rebaixar el cens a pagar de nou a tres lliures. En aquest moment, també hi hagué la concessió de l'explotació dels dos altres molins, amb el pagament d'un cens anual. L'any 1849 sabem que els molins encara estaven en funcionament gràcies a les referències de Pascual Madoz. | 41.7627000,1.5884400 | 382663 | 4624392 | 1761 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59816-foto-08189-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59816-foto-08189-74-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | No s'ha pogut accedir a l'interior. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 59817 | Teuleria els Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-els-boixadors | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | part cobert per vegetació | La teuleria de Boixadors es troba situada en un marge sota el camí de la Font Puda, molt a prop del la finca del Molí de Boixadors. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular de pedra lligada amb argamassa amb la boca d'accés a la cambra de foc en forma d'arc de mig punt orientada al sud-oest. Al costat de llevant es conserven les restes d'un cobert utilitzat com a emmagatzematge i zona per assecar les peces. D'aquest cobert en resten el fonaments de la paret de tramuntada i dos pilars de maons massissos amb bigues de fusta i teules caigudes a l'interior. | 08189-75 | Obaga Devesa | Antigament els grans masos comptaven amb teularia pròpia situada a poca distància per ampliar o arranjar les edificacions existents. | 41.7598100,1.5886600 | 382676 | 4624071 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59817-foto-08189-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59817-foto-08189-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59817-foto-08189-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment la boca d'accés es troba tapiada amb pedres i la part superior coberta de vegetació. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 59818 | Capella de la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-sagrada-familia-0 | AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AAVV. (1981): Itineraris per la comarca de l'Anoia. Els Prats de Rei, Calaf, Sant Pere Sallavinera. Itinerari 2. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Patrimoni funeràri: http://www.patrimonifunerari.cat/ | XIX | La capella de la Sagrada Família forma part del conjunt de la casa pairal del Molí de Boixadors. Fou construïda a finals del segle XIX per Rafael Bosch. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal, orientada a migjorn, s'hi obre la porta d'accés flanquejada per dues pilastres llises coronades per dos capitells que aguanten l'entaulament. A la zona del fris hi ha gravat el nom de RAFEL BOSCH i a la zona de la inscripció AD MAJOREM DEI GLORIAM. A la llinda hi ha inscrit ANNO MDCCCLXXXI amb l'anagrama de Maria coronat amb un orbe i un ceptre a la part central. Damunt la porta hi ha un òcul i una petita finestra. A l'interior de l'església en destaca el retaule d'estil neobarroc dedicat a la Sagrada Família de fusta policromada i daurada. A la part central hi ha les figures de la Sagrada Família franquejades per Santa Anna i Sant Joaquim. A la part inferior hi consta l'any 1907. A la banda dret hi ha un segon retaule, també de fusta policromada i daurada amb la figura de la Mare de Déu del Carme flanquejada per Sant Pere i Sant Isidre. A la part inferior del retaule hi consta l'any 1914. A la banda esquerra hi ha un tercer retaule amb la figura del Sagrat Cor de Jesús a la part central flanquejat per Sant Ramón i l'arcàngel Rafael. A la part inferior hi consta: Fou daurat de Marcelino Carner de Tous. 1906. Pagat de Rafael Bosch Badia. A la part posterior de l'edifici s'hi troba el campanar, de planta quadrada construït damunt la roca natural i coronat amb una coberta piramidal de ceràmica. S'hi accedeix per una escala de cargol de pedra amb la data de 1893 gravada en una de les pedres d'accés. A cada lateral hi ha una finestra d'arc de mig punt. A la finestra de ponent es conserva campana de bronze on hi ha gravat Padrins Josep i Maria Bosch 1893 i en una de les pedres de la mateixa finestra la inscripció ES PROPIETAT RAMON BOSCH PER LIBRE DE QUITA PER A BSOCH Y BADIA ANY 1893. Adossat a la façana de llevant de la Capella de l'església de la Sagrada Família s'hi ubica el cementiri particular de la família Bosch. Es tracta d'un petit espai de planta rectangular tancat amb parets de pedra arrebossades i amb la porta d'accés orientada a migjorn. A la llinda de la porta hi ha gravat ANO 1883 ULTIMA MORADA DE LA FAMILIA BOSCH amb un crani amb dues tíbies creuades a la part central flanquejat per dos xiprers. A la paret nord hi ha els diversos nínxols emmarcats per dos arcs de mig punt, aquests realitzat a la dècada de 1970. Al terra hi ha un vas sepulcral amb la inscripció: DESPULLES DE LA FAMÍLIA BOSCH DE LA CASA PAIRAL DEL MOLÍ ENTERRADES AL CEMENTIRI DEL CASTELL DE BOIXADORS 1352-1793 - I EN LA SEVA TOMBA DE L'ESGLÉSIA DEL DIT CASTELL - 1793-1884 I TRASLLADADES AQUÍ EL 1934. | 08189-76 | Molí de Boixadors. Nord del nucli de Sant Pere Sallavinera | Entorn l'any 1512 Joan Bosch va fundar dos molins fariners per ordre del senyor del castell de Boixadors. La casa es va edificar vers l'any 1527 tot i que ha estat objecte de diverses modificacions i ampliacions per diferents membres de la família Bosch. La capella de la Sagrada Família va ser edificada entre els anys 1881 i 1883 com a capella privada de la família Bosch, residents del molí de Boixadors. L'any 1883 va ser consagrada pel bisbe de Vic, Josep Morgades i Gil. La capella és sufragània de l'església parroquial de Sant Pere Sallavinera i s'hi celebra missa per la festivitat de Sant Josep i per la Sagrada Família. | 41.7624700,1.5906400 | 382846 | 4624364 | 1881 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59818-foto-08189-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59818-foto-08189-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Rafael Bosch | El número de IPAC només fa referència a la Capella de la Sagrada Família. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 59819 | Cal Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ribalta | AAVV. (1992): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia. Barcelona. Enciclopèdia Catalana. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. | XVIII-XX | Cal Ribalta és un gran casal situat al nucli de la Fortesa, a l'oest del nucli urbà de Sant Pere Sallavinera. L'edifici d'origen medieval que ha sofert grans transformacions en època moderna i contemporània, destacant la gran reforma de 1760. Es tracta d'una construcció de planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de celler, planta baixa, dos pisos i golfes. El frontis s'hi obren dos portals, el portal principal d'arc rebaixat i amb un picador de ferro amb l'any 1810 dóna pas al vestíbul, amb l'escala d'accés al primer pis. El vestíbul conserva l'enllosat de pedres i una premsa amb l'any 1831 gravat a la biga del banc juntament amb el cup. Des del vestíbul també s'accedeix al celler amb coberta de volta de canó encofrada amb guix. Damunt la porta principal s'hi obren dues finestres amb emmarcades amb pedra ben escairada i ampit. A la banda dreta de la façana principal s'hi obre el segon portal que comunica amb una sortida exterior per la banda de llevant. A l'alçada del primer pis, durant la reforma de 1760, s'hi afegir una galeria amb dos arcs de mig punt. L'accés aquest espai es dur a terme des de la sala principal del primer pis mitjançant dos finestrals rectangulars, un dels qual té gravat l'any 1760 a la llinda de pedra. La banda dreta de la façana de llevant va ser objecte de reformes a la dècada de 1980 amb l'obertura d'una gran porta sobre la qual hi ha l'escut de Barcelona i un espai enjardinat amb diferents elements de pedra. Tots aquests elements, foren traslladats de la caserna de Tàrrega, d'on prové la família Ribalta. La resta de la façana conserva la simetria del segle XVIII. A la planta baixa s'hi obre un arc de passatge que travessa d'est a oest. A l'alçada del primer pis s'hi obren quatre balcons amb voladís amb les cantonades arrodonides i barana de ferro. A nivell del segon pis tres balcons amb volandera amb les cantonades arrodonides i barana de ferro i una petita finestra i finalment a nivell de les golfes tres finestres de ventilació de petites dimensions. Del primer pis en destaquen diverses portes de fusta treballades amb motius florals excepte una que presenta la iconografia de la Maria i una Corona de Bisbe, estança reservada pel bisbe. Aquestes portes antigament es trobaven situades a les estances del segon pis. | 08189-77 | Nucli de la Fortesa | Segons la documentació, al segle XVII, la família Ribalta era l'encarregada de mantenir en bon estat la capella de Sant Joan de la Fortesa. | 41.7469700,1.5378400 | 378427 | 4622716 | 1760 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59819-foto-08189-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59819-foto-08189-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59819-foto-08189-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 59820 | Església Sant Joan de la Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-sant-joan-de-la-fortesa | AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès, L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, JM. (1988): Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín | XVII | Restaurada 2000 | L'església de Sant Joan es troba situada al nucli de la Fortesa, a l'oest del nucli urbà de Sant Pere Sallavinera. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb la coberta en volta de canó lleugerament apuntalada per l'interior i l'exterior a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Antigament adossat a la façana de migjorn hi havia una capella i una sagristia. Aquest espai fou reformat l'any 2000 i actualment hi ha un petit altar amb la imatge de la Mare de Déu del Roser i espai pels feligresos. Ambdós espais estan units per un arc de mig punt adovellat. A la zona del presbiteri hi ha l'altar amb les imatges escultòriques de Sant Joan i Sant Isidre i una petita finestra d'arc de mig punt a la paret de llevant. A la part central de la nau hi havia l'entrada a una cripta o sala subterrània, actualment tapiada amb les rajoles del paviment actual. La façana principal de l'església és de pedra irregular i argamassa. s'hi obre la porta d'accés i una petita finestra sobre la qual s'hi alça un campanar d'espardenya doble amb una campana de bronze encarregada per la família Bosch i Ribalta. La façana de tramuntana conserva un finestra d'arc de mig punt, possiblement de l'església primigènia. | 08189-78 | Nucli de la Fortesa | Malgrat es desconeix el moment en que fou bastida la primitiva església es creu que podria datar del segle XIII, atès que les primeres referències documentals del nucli de la Fortesa daten de l'any 1282. El primitiu edifici fou refet al segle XVII, quan la família Ribalta n'era l'encarregada del seu manteniment. | 41.7466900,1.5379700 | 378438 | 4622685 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59820-foto-08189-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59820-foto-08189-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59820-foto-08189-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Abans de la restauració efectuada l'any 2000 a l'entrada de l'església hi havia un petit cor. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 59821 | Barraca Cal Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cal-gironella | ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. | XIX | Només li manca la cobertora de la coberta | Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de pedra seca i adossada per la part posterior a un mur de marge. S'hi accedeix per un portal de llinda orientat al sud. A la llinda hi ha inscrit l'any 1889. La coberta és en forma de falsa cúpula i està coberta amb vegetació seca. | 08189-79 | Camps de la barraca. Nord de Sant Pere Sallavinera | Segons el propietari es va construir el mateix any que s'edificà la finca de Cal Gironella. | 41.7625200,1.5759800 | 381627 | 4624390 | 1889 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59821-foto-08189-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59821-foto-08189-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59821-foto-08189-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 59822 | Font de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-pere | XX | La font de Sant Pere es troba situada en un marge a tocar del Tros de la font. L'aigua sorgeix per un broc metàl·lic col·locat al marge oest retallat a la roca natural. Pel cantó nord i est està delimitada per murs construïts amb filades regulars de carreus ben escairats. El mur nord està coronat amb una pedra en forma de semi-esfera gravada amb les claus de Sant Pere i una inscripció il·legible i tot encerclat amb arcs lobulars. | 08189-80 | Tros de la Font. A l'est de Sant Pere Sallavinera | 41.7372500,1.5761800 | 381597 | 4621584 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59822-foto-08189-80-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||
| 59823 | Mina de Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-carbo-0 | BOIXEREU, E. (2007). Historia minera de la cuenca lignitífera de Calaf (Barcelona), un patrimoni minero pràcticament desaparecido. Sociedad Española para la Defensa del Patrimoio Geológico y Minero. Madrid. RIBA GABARRÓ, J. (2003). Història de l'explotació dels lignits del districte de Calaf. Eumo Editorial. Ajuntament d'Igualada. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | XIX-XX | Boca enderrocades i plenes de vegetació | La mina de carbó es troba situada prop del mas de l'Espona, en el talús del marge esquerra del camí de la LLavinera. Actualment es conserva l'entrada excavada al sediment geològic i envoltada de vegetació. | 08189-81 | Plans de l'Espona. Al nord del nucli de Llavinera | A mitjans del segle XIX els municipis de l'Alta Anoia van experimentar un creixement econòmic lligat a l'explotació del lignit. És van obrir un gran nombre de mines per l'obtenció d'aquesta primera material atès que l'hulla britànica tenia un cost molt elevat. L'explotació d'aquestes mines està estretament lligada al procés d'industrialització d'Igualada. A partir de l'any 1841 es van començar a constituir societats però no fou fins l'any 1856, amb l'inici de les obres del ferrocarril quan es va iniciar un procés especulatiu de registre de mines i a formar societats mineres. Malgrat tot, el carbó que s'extreia era de mala qualitat, amb una proporció molt elevada de pirita i sofre que provocava que s'inflamés amb contacte amb l'atmosfera. A partir de la I Guerra Mundial i fins després de la Guerra Civil les importacions de hulla britànica van disminuir enormement a causa de les dificultats en el transport marítim. Aquesta situació va provocar que s'obrissin noves mines i la producció del lignit va augmentar considerablement. Un cop finalitzada la guerra la política autàrquica del govern va propiciar que la producció de lignits augmentes considerablement amb la ciutat de Barcelona com a principal benefactor. A partir de l'any 1959, amb l'obertura de les fronteres, el mercat de lignits va disminuir ja que la seva explotació anava lligada a abastir el combustible de les fàbriques de ceràmica, ciment, calç i guix de la comarca. En el cas de Sant Pere Sallavinera és té constància de l'existència de 12 mines de carbó gràcies a l'obra de Josep Riba i Gabarró. D'aquestes mines es coneix el nom i l'any de concessió però no la seva localització. Hi havia la mina Feliciana (1858), mina Dolores (1858), mina San Gabriel (1858), mina Camelia (1859), mina Fortuna (1859), mina Aprobación (1872), mina 3ª Demasía Calaf (1918), mina 4ª Demasía Calaf (1918), mina Santa María (1946), mina Feixes 1947), mina Roma (1957) i mina San Jorge (1958). Aquestes mines estan formades per una o dues boques, situades a poca distància i excavades al geològic i en el talús dels camins. Des de les boques es pot observar part de la galeria, excavada al sediment natural, reomplerta pel propi sediment que s'ha anat desprenent de les parets i del sostre de la galeria. | 41.7575100,1.5542000 | 379807 | 4623863 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59823-foto-08189-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59823-foto-08189-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59823-foto-08189-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | S'han localitzat diverses mines però no es poden relacionar amb el llistat de nom de l'obra de Josep Riba i Gabarró. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 59824 | Cal Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel-3 | AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVII-XX | Reformat durant la segona meitat del segle XX | Cal Miquel es tracta d'una construcció datada del segle XVII i reformat durant la segona meitat del segle XX com a casa rural. És un edifici de planta rectangular amb la coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migjorn. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis, actualment convertit en habitacions però que antigament havia estat el paller. El frontis presenta una porta amb llinda de pedra que dona accés a la planta baixa. Al costat dret s'hi troba una petita finestra, tipus espitllera. A l'alçada del primer pis s'hi obren tres finestres, dues emmarcades amb pedres ben escairades. La finestra central s'hi troba inscrit l'ant 1687 i el damunt una inscripció posterior, probablement relacionada amb algun canvi de propietat o bé una reforma de la finca, on s'hi llegeix Francesc Ribalta mestre de casas 1791. A nivell del segon pis s'hi obren dues finestres d'arc de mig punt; l'original situada a la banda esquerra i que corresponia a l'entrada del paller i la de la dreta, oberta durant les reformes de mitjans del segle XX i que substitueix una petita finestra rectangular. Adossat a la façana de ponent hi ha un segon cos, actualment emprat com a pati amb dues portes d'arc de mig punt, una a la façana de migjorn i l'altra a la façana de ponent. | 08189-82 | Plaça Major. Nucli urbà de Sant Pere Sallavinera | 41.7367600,1.5752400 | 381518 | 4621530 | 1687 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59824-foto-08189-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59824-foto-08189-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59824-foto-08189-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 59825 | Escales de marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-marge | XIX-XX | Marge o mur de feixa de 2 metres d'alçada que delimita un espai terrassat de camps de conreu i bosc construït amb la tècnica de la pedra seca. Alhora que es construïa el marge es duien a terme les escales, en aquest cas formada per sis graons, per facilitar l'accés d'anar d'una feixa a una altra. | 08189-83 | Camps de conreu de la Vinyeta. A l'oest de Sant Pere Sallavinera | 41.7348400,1.5646400 | 380633 | 4621332 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59825-foto-08189-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59825-foto-08189-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||
| 59826 | Roure de Cal Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-feixes | El Roure de Cal Feixes es troba situat a la banda est de la finca, a poc metres i a tocar de la font de les Feixes. Es tracta d'un roure (Quercus robur) amb un perímetre de corona format per tres troncs d'aproximadament 2,5 m i amb una capçada gran. El roure és un arbre caducifolis amb una ampla i gran capçada i menys espessa que la de les alzines. La seva escorça es forca i arrugada i la fusta és molt apreciada per la fabricació de mobles. Les fulles són de color verd fosc per l'anvers i de color verd grisós pel revers i el fruit és el gla. | 08189-84 | Cal Feixes. Nord de Sant Pere Sallavinera | 41.7476700,1.5678800 | 380926 | 4622752 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59826-foto-08189-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59826-foto-08189-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||||
| 59827 | Castell de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-boixadors | <p>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès - L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. ESTANY I FERRER, JM. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LÓPEZ MULLOR, A. (Coord.). Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera. Memòria d'Arqueologia i Història. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, 2008. (Documents de Treball. Sèrie Recursos Culturals; 8). PANCORBO, A.; CAIXAL, A.; LÓPEZ, A. 'L'excavació al Castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera, Anoia)'. A: Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001. Comarques de Barcelona 1996-2001. La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2004. Vol. III. PANCORBO, A.; CAIXAL, A.; LÓPEZ, A. 'L'excavació al castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera, Anoia)'. A: II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Actes. Barcelona, 2003. Vol. II.</p> | XI-XX | Campanyes d'excavació i restauració | <p>El castell de Boixadors es troba situat d'alt d'un turó, al nord del nucli de Sant Pere Sallavinera, juntament amb l'església de Sant Pere. Del castell resta la torre mestra, una sala coberta amb un arc de diafragma ogival, i restes d'un casal senyorial amb els cups, colomar i altres senyals de dependències. Del primer moment, situat cronològicament al segle XI, cal destacar-ne la torre mestra, exemple i de planta circular amb un diàmetre de 7,2m i una alçada de 15m. En aquest primer moment, s'accedia directament a la segona planta de la torre a través d'una porta situada a 7m d'alçada, mentre que el pis inferior era utilitzat com a zona d'emmagatzematge. Al segle XIV la torre va quedar envoltada pel recinte emmurallat. L'accés, situat a migjorn, es feia mitjançant una rampa enllosada que donava pas a una segona porta, d'arc de mig punt i de dimensions més reduïdes per el pas d'un individu. L'interior estava distribuït amb diferents dependències, la majoria de planta rectangular que fan pensar en uns residència de caire senyorial. En aquest moment el castell exercia les funcions de fortalesa militar, com a centre organitzador i administratiu i com habitatge. D'aquest moment també es documenta la construcció d'una bestorre, situada a la cantonada nord-est i la construcció d'una sala amb tres grans finestrals amb arcs escarsers i tres espitlleres en el pis inferior. Entorn l'any 1500 es documenta una nova ampliació del recinte fortificat principalment a la zona de llevant i de migjorn. Es construeix paral·lelament a l'antiga muralla un segon llenç defensiu i es modifica la distribució interior del castell juntament amb la construcció d'un nou accés al castell. Durant la primera meitat del segle XVI també es dur a terme la construcció d'un cup de vi i un forn de pa. A partir d'aquest moment, el castell anirà essent objecte de diverses modificacions fruit de les necessitats del moment. Al llarg del segle XIX gran part del castell estava en desús, principalment les estances de ponent i de migdia.</p> | 08189-85 | Turó de Boixadors. Boixadors | <p>El nom de Boixadors apareix per primera vegada a la documentació l'any 1015, quan el bisbe Borrell de Vic va donar al levita Guillem d'Oló el lloc de Segarra, amb els puigs de Calaf, Calafell i Ferrera, i per la banda oriental afrontava amb el coll de Corragó, davant de Boixadors (Boxcadossa). A partir de l'any 1100 apareix documentat Berenguer Bonfill de Boixadors, el qual l'any 1112 en el seu testament féu deixes a l'església de Sant Pere i Santa Maria de Boixadors però sense fer constar que fos el senyor del castell. L'any 1102 es documenta un altre membre de la família, però d'una branca diferent, anomenat Ramon de Boixadors, mentre que l'any 1117 apareix un altre membre amb el nom de Ramon Guillem de Boixadors, senyal que possiblement eren familiars però no germans. La família Boixadors es documenta al llarg del segle XII però amb poca relació amb el terme de la fortalesa de Boixadors. Moltes de les notícies fan referència a la seva activitat de repobladors del castell de l'Espluga Calba i de Fulleda. L'any 1124 es documenta Guillem de Boixadors, senyor del castell de Boixadors, que va rebre terrenys pròxims a la parròquia de Sant Joan després de la conquesta de Lleida l'any 1149; Berenguer de Boixadors, que va participar en la conquesta de Lleida i va ser jutge en un plet entre el rei Alfons el Cast i Pere de Luçà; Ramon Berenguer, senyor del castell i germà de Berenguer de Boixadors. L'any 1232 Guillem de Boixadors va vendre Tarrés i Fulleda al monestir de Bonrepòs. Entre els anys de 1273 i 1276, Arnau de Boixadors va rebre de la casa reial diverses terres i cases a València. L'any 1297 Berenguer de Boixadors, senyor de Boixadors i de Sant Mateu de Bages, va ser anomenat veguer de Cervera i Tàrrega, càrrec que va seguir exercint el seu fill Guillem de Boixadors. A principis del segle XIV la família Boixadors ja posseïa el castell de la Llavinera. Així consta en el testament de Guillem de Boixadors de l'any 1323. L'any 1358 consta com a senyor del castell de Boixadors Bernat Guerau de Boixadors, succeït l'any 1381 per Ramon de Boixadors, el qual va comprar les terres de Sallavinera i Sant Mateu. L'any 1422 Ramon Berenguer de Boixadors comprar les terres de la Fortesa, ampliant així el domini dels Boixadors. A partir d'aquest moment, els tres nuclis van passar a formar part d'una única baronia o varvassoria, la de Boixadors. L'any 1425 Ramon Berenguer de Boixadors va morir sense descendència. Per aquesta raó, la baronia va passar a la seva germana, Beatriu de Boixadors casada amb Arnau de Foixà, formant-se una altra línia familiar, Foixà-Boixadors. El domini va passar dels Foixà als Salvà l'any 1622 i d'aquests a la família Xatmar l'any 1725. Durant la primera meitat del segle XX el castell va ser habitat per la família Barcons, que utilitzava principalment tres estances situades a la zona de llevant, fins l'any 1947, quan es va abandonar definitivament.</p> | 41.7705200,1.5746300 | 381530 | 4625280 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59827-foto-08189-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59827-foto-08189-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59827-foto-08189-85-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | L'any 1997 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va encarregar un seguit d'estudis sobre el conjunt de Boixadors previs a les intervencions que s'haguessin de dur a terme. L'any 1999 es van iniciar els treballs arqueològics sota la direcció del senyor Àlvar Caixal i des d'aquell any s'han dut a terme diverses campanyes d'excavació i consolidació del recinte fortificat promoguts pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||
| 59828 | Església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere | <p>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès - L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. AAVV. (1994): Esglésies romàniques de l'Anoia. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i la Veu de l'Anoia. Codorniu Arts Gràfiques. CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Les Esglésies de Sant Pere de Boixadors. Parròquia de Sant Pere de Boixadors. 2009</p> | XI-XVIII | Restaurada per la Diputació de Barcelona | <p>Església de Sant Pere es troba situada al cim del Turó de Boixadors, al costat del castell que rep el mateix nom. L'església d'estil romànic del segle XI consta d'una sola nau coberta amb una volta de mig punt i reforçada amb arcs torals. Al segle XIII s'amplia la nau cap a llevant i vers el segle XVIII es construeix un nou absis de planta rectangular amb dues petites capelles laterals per banda poc desenvolupades. Posteriorment, la part central de la nau fou sobrealçada mitjançant una coberta en volta d'arcs apuntats. La part exterior de la coberta es a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana de migjorn. La part de la nau d'època romànica conserva dues finestres, una a la façana de ponent i l'altra a la façana de migjorn de doble esqueixada complementada amb una arc de mig punt adovellat. A la part central de la nau és conserva part d'una làpida referent a la família Bosch amb la inscripció SEPULTURA DE RAMON BOSCH DEL MOLI DE BOXADOS Y DELS SEUS 177¬_. L'accés a l'interior de l'església és mitjançant una porta a la façana de migjorn construïda per un arc de mig punt desdoblat que emmarca un reguitzell de pintes de diamants. A la façana de tramuntana hi ha una altra porta d'accés, actualment tapiada, que es va obrir per comunicar directament l'església amb el castell. Actualment, davant la porta s'hi troba una pica de pedra que servia per guardar l'oli de il·luminar l'església. L'antiga façana de migjorn encara conserva la decoració d'estil llombard format per un fris d'arcuacions cegues en sèrie de dos entre lesenes especialment curtes, situades a la part superior del mur. La façana de ponent està coronada per un campanar d'espardenya de doble ull construït al segle XVII.</p> | 08189-86 | Turó de Boixadors. Boixadors | <p>La notícia documental més antiga de l'església de Sant Pere data de l'any 1015, coetània als primers esments del castell de Boixadors. Al segle XII apareix documentada en una relació de parròquies de la diòcesi de Vic, on es descriu que era una església de tall mitjà ja que pagava cinc diners al bisbe. A finals del segle XII apareix novament documentada en relació al castell de Boixadors i no es fins al segle XIV que torna a sorgir en la documentació gràcies a diverses visites pastorals. A finals del segle XVII, les dificultats econòmiques i d'accés semblen ser les causes d'un deteriorament. Així l'any 1688 s'esmenta la necessitat de refer la teulada davant la possibilitat d'un ensorrament. Segons la documentació, l'any 1771 hi ha la voluntat d'abandonar l'església i edificar-ne una de nova situada més a prop del nucli de població. L'any 1824, gràcies a una visita pastoral, es constata que l'església va quedar afectada pels diversos esdeveniments revolucionaris del primer quart del segle XIX, principalment pel que fa a la desaparició d'imatges i elements de l'interior del temple. L'any 1931 es va signar el contracte per la construcció d'una nova església i la casa rectoral. L'acord el van signar el rector de Calaf, Pere Farràs, rector de Boixadors, Nicolau Panadès i Rafel Vidal, comissionats del bisbe i Francesc Pujol, mestre de cases. L'església va perdre la categoria de parròquia, la qual va passar a la nova església.</p> | 41.7705200,1.5746300 | 381530 | 4625280 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59828-foto-08189-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59828-foto-08189-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59828-foto-08189-86-3.jpg | Legal i física | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||
| 59829 | Cal Moros de la Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moros-de-la-fortesa | IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII | Cal Morros es troba situada al nucli de la Fortesa, a l'oest de Sant Pere Sallavinera. La construcció és d'època moderna amb reformes en època contemporània. Es tracta d'una gran casa de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. El frontis destaca un gran portal adovellat d'arc de mig punt a l'extrem dret i a l'extrem esquerra una segona porta d'època contemporània. A nivell del primer pis, sobre la porta adovellada hi ha un balcó d'arc rebaixat de maons i diverses finestres. A l'alçada de les golfes s'hi obren quatre finestres, una de les quals és d'arc rebaixat de maons. A la façana de tramuntana s'hi obren diverses finestres i s'hi annexionen algunes edificacions que antigament havien estat corrals o magatzems. L'accés aquests annexes és mitjançant una porta d'arc rebaixat de pedra amb alguna finestra tipus espitllera per defensar el cos annexa. Al costat de migdia hi ha un pati tancat a manera de baluard amb una porta de barrots metàl·lica. | 08189-87 | Nucli de la Fortesa | La família de Cal Morros de la Fortesa ja apareix documentada amb els fogatges de 1553 amb el nom de Joan Morros de la Fortesa. La finca actual podria correspondre a una reforma d'una antiga casa de mitjans del segle XVI. | 41.7466400,1.5375300 | 378401 | 4622680 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59829-foto-08189-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59829-foto-08189-87-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 59830 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-6 | AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVII-XX | Restaurada | Cal Sastre és una casa entre mitgeres situada al nucli de Sant Pere Sallavinera, a l'est de l'església parroquial. És un edifici de planat rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de soterrani, planta baixa, primer pis i golfes. El frontis hi ha un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb l'any 1648 inscrit dos cop a la dovella clau. A la banda dreta s'hi obre una finestra i al cantó dret una gran porta d'entrada a un garatge. A l'alçada del primer pis hi ha dues finestres a la part central i a cada banda un balcó amb volandera amb les cantonades arrodonides i barana de ferro. El balcó del cantó dret antigament era un finestra. A nivell de golfes es conserven tapiades amb ciment acolorit les antigues finestres de petites dimensions de ventilació. Totes les obertures estan emmarcades amb pedres ben escairades; no obstant, d'originals només se'n conserven dues. El portal dona accés a una entrada on a la banda esquerre conserva una cisterna de planta quadrada amb la coberta en volta de canó de maons plans construïda a inicis del segle XX. A la banda dreta s'hi troba l'antiga cuina amb el forn de pa i al fons dues escales, una per accedir al primer pis i una segona que dona accés a l'antic celler, on encara es conserva el cup, de planta circular amb els cairons vidrats i la boixa. El parament dels murs és de pedra irregular unida amb ciment. | 08189-88 | Carrer major, 9. Nucli de Sant Pere Sallavinera | Segons els propietaris el nom de Cal Sastre prové de l'ofici de sastre. | 41.7365500,1.5754100 | 381532 | 4621507 | 1648 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59830-foto-08189-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59830-foto-08189-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59830-foto-08189-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 59831 | Cal Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torre | IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Cal Torre és una antiga casa pairal que ha sofert grans modificacions i reformes que li donen l'aspecte actual. Es tracta d'una edificació amb un volum principal amb diversos cossos annexes de caràcter auxiliar i amb usos agraris. Consta de planta baixa, primer pis i golfes amb la coberta a una vessant. El frontis s'hi obre el portal principal d'arc de mig punt adovellat amb l'any 1916 i les inicials JC a la dovella clau. A nivell del primer pis s'hi obren dos balconades amb voladís amb les cantonades arrodonides sostingut per dues mènsules i amb baranes de ferro. Aquestes balconades es repeteixen al mur de façana de ponent. A l'alçada de les golfes s'hi obren dues finestres. Antigament aquest espai era la zona d'emmagatzematge del gra, atès que la casa disposava d'un molí per moldre el gra; activitat que actualment encara practica en els espais annexes. A la part posterior s'hi documenta l'antiga pallissa, de planta rectangular i amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana de migjorn s'hi obren dos arcs de mig punt, un dels quals dona accés a l'interior de l'habitatge. Aquest està tancat per una porta amb reixa de ferro forjat amb el dibuix d'una torre amb merlets. A nivell del primer pis s'hi obren quatre balconades una de les quals permet accedir a una zona de terrassa. A inicis del segle XXI aquest espai fou convertit en vivenda. Al frontis s'hi obre una porta d'arc rebaixat de maons amb una pedra a la part central decorada en baix relleu però que degut el desgast no es visible la iconografia representada i dues grans portes d'arc de mig punt. A nivell del primer pis hi ha un finestra de secció rectangular i un espai de terrassa. | 08189-89 | Plaça de Dalt. Nucli de la Llavinera. | Antigament Cal Torre havien estat tres habitatges diferenciats, els quals a inicis del segle XIX van estar absorbits per la família dominant, els Torre. El cognom Torre apareix documentat ja en els fogatges de 1497 sota el nom d'Anthoni Torra i en els fogatges de 1553 amb de Miguel Torra. | 41.7353300,1.5547500 | 379812 | 4621400 | 1916 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59831-foto-08189-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59831-foto-08189-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59831-foto-08189-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 59832 | Cal Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baldiri-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XXI | Reformat | Cal Baldiri és una construcció del segle XVIII que ha estat objecte de diverses modificacions i ampliacions fins a l'actualitat. Està formada a partir de diferents volums que s'han annexionat al cos principal. El cos principal és de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal i consta de planta baixa, primer pis i segon pis. Al frontis s'hi obre un portal amb llinda de pedra amb una pedra en relleu situada a la banda dreta que representaria l'escena del naixement de Jesucrist. Al costat dret hi ha una petita finestra amb reixa de ferro. A l'alçada del primer pis s'hi obren dues balconades amb volandera de formigó i barana de ferro. A nivell del segon pis hi ha dues finestres amb ampit original de pedra. Adossat a la façana de ponent hi ha un altre colom, de planta quadrada amb la coberta a dues vessants. Al frontis s'hi obre una porta adovellada a la planta baixa i al primer pis un porxo amb dos arcs de mig punt. Tot aquest cos fou modificat i ampliat a finals de la dècada de 1970. El parament dels murs d'aquests cossos són de pedra irregular unida amb ciment amb les cantonades de pedra ben escairada col·locada a mode de cadena cantonera. Adossat a la façana de llevant del cos principal s'hi documenta un altre cos de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Antigament aquest espai havia estat utilitzat com a corral del bestiar. Els murs estan arrebossats i pintats de tonalitat beig amb un sòcol de pedra. Al cantó de ponent s'hi documenta una altre construcció formada a partir de diferents volums totalment modificat i reconstruït que antigament era on s'hi ubicava la pallissa i la granja dels animals. Les últimes grans reformes es van dur a terme l'any 1991 quan es va modificar l'accés a la casa; antigament per la façana de migjorn i actualment per al façana de tramuntana. | 08189-90 | Cal Baldiri. Nord-est de Sant Pere Sallavinera | Els antics propietaris provenen d'una masia d'Aguilar de Segarra, Can Prat d'on havien estat els masovers. | 41.7479500,1.5857300 | 382411 | 4622758 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59832-foto-08189-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59832-foto-08189-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59832-foto-08189-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | En la majoria dels cossos s'han utilitzats pedres i carreus portats d'altres indrets i d'antigues construccions. Mostra d'això és una de les pedres situada a la façana de ponent on s'hi ha gravat l'any 1901 i les inicials J B. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 59833 | Cal Xandrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xandri | AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVII-XX | Restaurada 1954 | Cal Xandrí és un casal situada al nucli de la Llavinera consolidada en època moderna i reformada a mitjans del segle XX, l'any 1954, segons una inscripció al portal d'accés de la façana de llevant.L'edifici és de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis. A la planta baixa s'hi obre un portal en arc i deus finestres amb reixa de ferro, una a cada banda. A nivell del primer pis hi ha un balcó central amb barana de ferro amb dos accessos i una finestra a cada lateral. A l'alçada del segon pis hi ha dues petites finestres a la zona central. El parament d'aquesta façana està totalment arrebossada excepte la part inferior que presenta un sòcol de pedra d'adoquins. A la façana de tramuntana hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat, corresponent a la primitiva porta de la casa, i una finestra a l'alçada del primer pis just sobre el portal. En aquesta façana és visible l'antic parament de pedra irregular unida amb argamassa. Davant del casal hi ha un annex format per dos cossos de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. En un extrem s'hi obre una zona porxada amb amb un arc rebaixat de maons amb una pedra gravada amb l'any 1918. | 08189-91 | Nucli de la Llavinera | 41.7365500,1.5754100 | 381532 | 4621507 | 1631 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59833-foto-08189-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59833-foto-08189-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59833-foto-08189-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 59834 | Pont del Molí de l'Ibañez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-de-libanez | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII | Pont situat sobre el torrent de la Font Puda que dona accés al Molí de Ca l'Ibañez. Consta d'un arc de mig punt construït amb pedres regulars amb el parament interior de la volta també de pedra i argamassa. A la part superior té una petita barana també de pedres d'aproximadament 40 cm d'alçada. El tauler és la mateixa arena i vegetació del camí. | 08189-92 | Ca l'Ibañez. Nord de Sant Pere Sallavinera | 41.7538000,1.5922800 | 382966 | 4623399 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59834-foto-08189-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59834-foto-08189-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59834-foto-08189-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Pont II a l'inventari de la Generalitat de Catalunya. | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 59835 | Forn vell de calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-vell-de-calc | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX- XX | Cobert de vegetació. | El forn de calç es troba situat davant del camí de la Font Puda. Es tracta d'una construcció excavada a l'estrat geològic d'argila amb les parets cremades a causa de les altes temperatures de la cuita de pedra calcària. L'estructura és de planta circular, d'aproximadament 3 m de diàmetre. A les parets encara s'hi poden observar les marques que han quedat de les picades per la seva construcció. | 08189-93 | Solana del Molí. Boixadors | 41.7658800,1.5886600 | 382687 | 4624745 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59835-foto-08189-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59835-foto-08189-93-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Només és visible la zona de la cambra de cocció. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 59836 | Pou de glaç de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-boixadors | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | Accés malmès i ple de vegetació | El pou de glaç de Boixadors es tracta d'una estructura de planta circular excavada al terreny natural amb el parament revestit amb pedres irregulars i argamassa. La coberta és en volta semiesfèrica construïda amb pedres irregulars amb una obertura rectangular a la part superior de petites dimensions des d'on s'extreia el gel. Per la banda nord es documenta un mur amb una porta de llinda de pedra que dona accés a un petit corredor amb una segona porta de llinda de pedra que dona accés pròpiament al pou. | 08189-94 | Boixadors. Nord de Sant Pere Sallavinera | 41.7630900,1.5880700 | 382633 | 4624436 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59836-foto-08189-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59836-foto-08189-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59836-foto-08189-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 59837 | Rellotge de sol de Cal Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-baldiri | XX | El rellotge de sol de Cal Baldiri es troba situat a la part posterior de la finca, damunt d'un mur de feixa que separa l'entrada de la casa d'una zona de vegetació. Es tracta d'un rellotge realitzat a partir de dues grans lloses de pedra reaprofitades amb la numeració amb nombres romans a la part inferior i gnomen a la part superior. | 08189-95 | Cal Baldiri. Nord-est de Sant Pere Sallavinera | 41.7479500,1.5857300 | 382411 | 4622758 | 1982 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59837-foto-08189-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59837-foto-08189-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Aquest rellotge fou encarregat per Joan Pujol Bacardit a un picapedrer de Calaf | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 59838 | Rectoria de Sant Pere de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-pere-de-boixadors | Les Esglésies de Sant Pere de Boixadors. Parròquia de Sant Pere de Boixadors. 2009 | XX | La rectoria de Sant Pere de Boixadors es troba situada a la zona de Boixadors, prop de Cal Gironella i fou construïda juntament amb la nova església a inicis del segle XX. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn i amb la coberta a dues vessants. Consta de planta baixa i primer pis. Al frontis s'hi obre una porta d'arc apuntat i tres finestres també d'arc apuntat amb reixes de ferro. Al primer pis s'hi obren quatre grans finestrals d'arc apuntat que donen pas a una balconada correguda amb volandera i barana de ferro A la façana de llevant s'hi obre una finestra de secció rectangular i una porta a nivell de planta baixa i dues petites finestres a l'alçada del primer pis. | 08189-96 | Camps de la Rectoria. Nord de Sant Pere Sallavinera | La parròquia de Sant Pere de Boixadors fou construïda conjuntament amb la nova església de Sant Pere de Boixadors durant la primera meitat del segle XX. L'any 1867 un grup de veïns i el rector, Josep Vergés, van demanar al bisbe, Lluís Jordà, que es duguessin a terme uns plànols i un pressupost per aixecar una nova església a la zona de les Bassetes. L'any 1874 el Sr Francisco Vilarrúbia, del mas Gotzems, va deixar en testament que dues cinquenes parts de la seva herencia anessin destinades a la construcció de la nova església designada a la zona de les Bassetes i una casa per allotjar les germanes Terciàries del Carme, les quals hi van renunciar. No obstant, no es va signar l'escriptura de compra dels terrenys fins l'any 1930, fins aleshores propietat de Joan Giralt i Parés, de Sant Pere Sallavinera. Al gener de 1931 es va signar el contracte per la construcció de l'església i la casa rectoral, segons plànols de l'arquitecte diocesà Josep Mª Pericas. L'acord el van signar el rector de Calaf, Pere Farràs, rector de Boixadors, Nicolau Panadès i Rafel Vidal, comissionats del bisbe i Francesc Pujol, mestre de cases. Segons l'acord, la façana de l'església i de la rectoria havien de ser arrebossades i ratllades a pedra vista i per dins enguixades i pintades de blanc. Les teules i els maons es van fer a un obrador i forn que hi havia a Cal Gotzems. | 41.7632600,1.5697700 | 381112 | 4624480 | 1931 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59838-foto-08189-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59838-foto-08189-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59838-foto-08189-96-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 116|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 59839 | Font de Cal Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-baldiri | AAVV. (1981): Itineraris per la comarca de l'Anoia. Els Prats de Rei, Calaf, Sant Pere Sallavinera. Itinerari 2. | XX | La font de Cal Baldiri es troba situada en un espai boscos al costat oest de la riera de Rajadell. A la font s'hi a cedeix per unes escales situades a la banda dreta del camí que porta a la finca de Cal Baldiri. Es tracta d'una paret de filades regulars construïda amb pedra amb una mola de molí situada a la part central. De la mola en surt un broc de ferro per on sorgeix l'aigua provinent de la riera de Rajadell. A la part inferior hi ha un segon mur de pedra de filades regulars amb una pica de pedra de secció rectangular a la part central. A la banda esquerra del camí un espai de descans amb una taula formada per una mola de molí. | 08189-97 | Tros de Cal Baldiri. Nord de Sant Pere Sallavinera | 41.7476200,1.5854600 | 382388 | 4622722 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59839-foto-08189-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59839-foto-08189-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59839-foto-08189-97-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 59840 | Creu de Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-7 | XIX-XX | Creu de terme situada a l'esplanada de la rectoria de Sant Pere de Boixadors. És una creu llatina de ferro situada damunt d'un fust de pedra de secció hexagonal la qual es sosté sobre una base de pedra de planta quadrada. | 08189-98 | Camps de la Rectoria. Nord de Sant Pere Sallavinera | 41.7632600,1.5697700 | 381112 | 4624480 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59840-foto-08189-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Es desconeix l'emplaçament original de la creu. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 59841 | Cantada de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-caramelles-2 | XX | Les caramelles de Sant Pere Sallavinera es celebren el diumenge de Pasqua. Els caramellaires es reuneixen a la plaça del nucli de Sant Pere Sallavinera per fer una cantada els diferents nuclis que constitueixen el municipi. Després de la cantada i ballada es celebra una missa solemne a la parròquia de Sant Pere i finalitza amb una última cantada a la sortida de missa, a la plaça davant l'església. | 08189-99 | Sant Pere Sallavinera | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||||
| 59842 | Rectoria de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-pere | XVII-XX | La rectoria de Sant Pere és un edifici de planta irregular formada a partir de diferents volums annexionats a l'església parroquial de Sant Pere. Té la coberta a una vessant de teula àrab amb la façana principal orientada a tramuntana. Consta de soterrani, planta baixa i primer pis. Davant l'entrada hi ha un patí enrajolat tancat mitjançant un baluard amb el portal d'accés d'arc de mig punt de pedra amb l'any 1835 inscrit dels del qual s'articula l'accés als diferents volums de la rectoria. A la banda dreta del patí hi ha un cos de planta quadrada amb una portal llinda de pedra amb l'any 1650 gravat. Aquest accés antigament anava a l'interior de la parròquia, possiblement a la zona de la sagristia situada darrera l'altar. Uns metres més amunt hi ha un corredor cobert amb bigues i revoltons que dona accés directa a la plaça davant l'església parroquial. En aquest espai es visible la fonamentació de l'absis romànic del segle XI. Davant la porta del baluard hi ha la façana principal de la rectoria. A nivell de planta baixa s'hi obre la porta d'accés i una petita finestra i a l'alçada del primer pis una finestra amb llinda de pedra amb una fulla palma gravada. A l'interior del pati es conserva un sarcòfag amb escuts en relleu d'estil gòtic i una llinda amb l'any 1724. A la façana sud-est, a nivell del primer pis s'hi obren diverses finestres i un balcó amb volandera de pedra amb les cantonades arrodonides i amb barana de ferro i a la façana sud s'hi obren quatre finestres, dues per planta col·locades simètricament i un balcó a nivell de planta baixa i primer pis i una porta d'accés per accedir a la zona del soterrani. En aquest espai hi destaca un cup de vi amb la boixa amb una fresquera de planta circular amb banc corregut excavada al terreny geològic. | 08189-100 | Nucli Sant Pere Sallavinera | 41.7364300,1.5747500 | 381477 | 4621494 | 1650 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59842-foto-08189-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59842-foto-08189-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59842-foto-08189-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc