Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59939 | Retaule Sant Andreu de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-sant-andreu-de-lespa | XX | <p>Retaule de factura moderna d'estil neoclassicista rural ubicat a l'altar major de l'església. És d'estructura arquitectònica, de línies senzilles, decorat amb relleus i policromia, amb els tres carrers separats per columnes, i mesa d'altar davant. El cos del retaule és decorat amb policromia que imita marbre, en el que destaca el carrer central amb fornícula que conté la imatge de Sant Andreu i dues imatges als carrera laterals, Santa Bàrbara i Sant Sebastià. El pis superior forma una motllura arquitectònica rematada per tres frontons triangulars i pinacles, tot decorat amb policromia i daurats . Tot el retaule està recolzat sobre un pedestal fet amb totxo i guix, constituït per l'altar i una graonada. Tot aquest pedestal, junt amb l'altar, estan pintats simulant marbre i policromia en formes geomètriques. A la part central del retaule hi ha una capelleta constituïda per una fornícula de planta semicircular amb façana formada per una porta d'arc retallat flanquejada per dues columnes salomòniques, tot daurat.</p> | 08190-15 | L'Espà. Església de Sant Andreu de l'Espà. | <p>Probablement el retaule es reconstruís després de la Guerra Civil, ja que consta que el 1936 es va cremar la documentació parroquial i molt objectes de culte d'aquesta església, probablement incloent l'antic retaule del que no es conserva cap element.</p> | 42.2175600,1.6933000 | 392151 | 4674759 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 59945 | Festa de Santa Bárbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-barbara | XX | <p>La festa de Santa Bàrbara es cel·lebra anualment a Saldes coincidint amb la festivitat de la Santa, patrona dels minaires, el 4 de desembre. Els actes es fan tot el matí, iniciant amb un repic de campanes, ofrena floral a les víctimes d'accidents a la mina davant el Monument a les Víctimes de la Mineria de Saldes, proclamació de pubilles i dames a la sala d'actes de l'Ajuntament, Santa Misa a les 11 del matí, processó pels carrers del municipi amb la imatge de la patrona de la mineria i passacarres amb els gegants Donzella del Castell i Bernat Galceràn de Pinós, i els nans Barrina i Puntona, després al saló d'actes de l'Ajuntament es fa entrega de premis a guanyadors de concursos de pintura i homentage als miners que s'han jubilat aquell any, així com entrega de metopes i làmpares de mina en reconeixement als serveis prestats per diferents minaires. Acaba amb un aperitiu popular, dinar de l'empresa i autoritats. A la tarda ball que generalment es cel·lebrava al saló Cariñena.</p> | 08190-21 | Saldes. | <p>La festa de la patrona es cel·lebra des dels anys 60 del segle XX, quan es van retornar les exloacions mineres a Saldes</p> | 42.2292100,1.7359500 | 395690 | 4675999 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 59959 | Molí de les Llenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-llenes | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. AYMAMÍ, G. (2006). Notes d'alguns molins hidràulics de l'Alt Berguedà. A L'Erol núm. 88. Pàgs. 41- 43. FERRAN TORRA, S.I., Gósol, Saldes i Tuixén. Al peu del Cadí. Editorial Montblanc-Martín. Any 1978. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3614. Generalitat de Catalunya. 1990. VILADÉS, R. (1990). El blat de moro escairat. A L'Erol, núm. 32. P. 41-45.</p> | XVIII | Es troba en ruïnes. | <p>Del molí de les Llenes queden només restes de murs fets amb blocs de pedra que permeten definir el perímetre del casal de planta quadrada central al que es van afegir dependències annexes fins al mateix peu del riu on hi havia el cacau, el rec i les moles.</p> | 08190-35 | Saldes. Molí de les Llenes. 08697 SALDES | <p>Es tracta probablement d'un molí d'origen medieval, tot i que no trobem documentació que en faci referència. Al segle XVIII, amb l'increment de població, es faria un nou edifici que va ser abandonar abans de la Guerra Civil del 1936, aprofitant els materials per a altres construccions properes.</p> | 42.2333500,1.7504100 | 396890 | 4676441 | 08190 | Saldes | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||
| 59966 | Fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-de-la-corona-darago-1 | <p>FONT, J.M. (1969). Cartas de población y franquícia de cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. Pàgs. 518-519. SERRA VILARÓ, J. (1908). Missió històrica a l'Arxiu de Bagà. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos.</p> | XIII-XVIII | <p>A l'ACA es conserva el fons dels Barons de Pinós, classificat en dos sub-fons: 'diversos locales Bagà'; i 'notarials sèrie Bagà'. DIVERSOS LOCALES BAGÀ: Està dividit en quatre seccions: parroquial (volums i lligalls de segle XVI a XIX, inclou llibres sacramentals des del segle XVI), municipal (volums i lligalls segles XV-XIX), notarial de la parròquia (volums i lligalls segles XVII-XVIII) i diversos (Lligalls segles XIV-XVII). A més hi ha un fons amb 62 pergamins des del segle XIV. El fons NOTARIALS BAGÀ: hi ha llibres notarials i llibres municipals (inclou manuals i llibres notarials públics i eclesiàstics, llibres consolia i clavariat des del segle XV, llibres de comptes i actes del consell de la vila des del XVI, 13 volums de la cort del batlle, 9 volums de contingut judicial). En tractar-se de part de l'arxiu dels Barons de Pinós i Mataplana, propietaris de Saldes des del segle XIII al XVI, quan va passar a mans dels Ducs d'Alba, de manera que hi ha documentació vària referent a Saldes en aquest arxiu. Es conserva també el registre matriu del document de la carta de població de Feners, document original desaparegut del 1289, al fons notarial de Bagà, Manual III, foli 48.</p> | 08190-42 | C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | <p>El fons de Bagà dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó procedeix dels antics Arxius municipal i parroquial de la Vila de Bagà. Des del segle XIV es troben anotacions destinades a mantenir els papers en bon estat, i al segle XVII es prenen disposicions per a la seva protecció i conservació. Durant les guerres dels segles XVII i XVIII es va perdre part de l'arxiu, principalment per un incendi l'any 1753 al temple. També les Guerres Carlines van afectar i van provocar la desaparició d'alguns llibres, així com durant la Guerra Civil del 1936-39. A partir del 1908, Mn. Joan Serra i Vilaró, comissionat a Bagà de l'Institut d'Estudis Catalans per tal de recuperar i inventariar l'arxiu, va realitzar una important tasca donant a conèixer l'arxiu amb la publicació de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' (SERRA VILARÓ). Amb l'estroncament de la línia dels Pinós al segle XVI, l'arxiu va ser repartit entre les diferents branques de la família, així quedà repartida una part entre els Alba (a Sevilla) i els Medinacelli (a Madrid), amb una petita part a l'arxiu del marquès de Barberà. En iniciar-se la Guerra Civil Espanyola l'any 1936, la Generalitat Republicana va organitzar un servei de protecció al patrimoni documental dirigit per Agustí Duràn i Sampere, director de l'Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona. Es va gestionar el trasllat de l'arxiu de Bagà per acollir-se al servei de protecció, essent traslladada una part a l'edifici de Ca l'Ardiaca de Barcelona, una altra a la Santa Cova de Manresa, i una altra part a Viladrau, seus de dipòsit del servei d'arxius. El 21 de gener de 1938 els documents dipositats a Manresa van ser traslladats al convent de Pedralbes on es trobaven els documents que s'havien dipositat a Ca l'Ardiaca a l'inici de la guerra. En finalitzar la guerra la documentació va ser traslladada a Ca l'Ardiaca, seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. En no ser reclamada la documentació per l'Ajuntament de Bagà en els terminis previstos, aquesta ha estat a l'Arxiu des de llavors. Actualment aquest és el fons local més important dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot i que manquen 25 volums dels 211 que va inventariar Serra Vilaró, i dels que es desconeix la localització.</p> | 42.2287716,1.7349494 | 395607 | 4675951 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 56 | 3.2 | 1760 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||
| 59967 | Fons de l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-solsona-1 | <p>BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pàgs. 237-248. Cardona. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. BARTRINA, E. (1998). Arxiu Diocesà de Solsona. Vol.7, Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Generalitat de Catalunya. PLANES, R. (1985). Catàleg dels protocols notarials dels arxius de Solsona. Fundació Noguera. Barcelona. RIU, M. (1971). Les activitats d'un notari de muntanya al segle XIV. Estudis d'història medieval IV, Barcelona. TOUS, Rosa (1985). Les activitats d'un notari de Saldes a les darreries del segle XV. Tesina, U.B. Departament d'Història Medieval.</p> | XV-XIX | <p>La documentació procedent de Saldes que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona va ser aportada fa uns anys per la parròquia, per motius de conservació. Es tracta de documentació des del segle XV fins al XIX. Únicament hi ha un pergamí de 1613, una concòrdia entre l'abat de Sant Llorenç prop Bagà i els cònsols de Saldes, Jaume Tomàs i esteve Prats. Llibres de baptismes (1602-1660, 1852-1893) Casaments (1602-1659, 1812-1852) Confirmacions (1625, 1886-1900) Obits (1611-1659, 1764-1824, 1788-1812, 1825-1843) Llibre de l'Espà (2 volums), batejos 1648-1676, comptes. Expedients matrimonials (1940-1965) Compliment pasqual (1807-1897) Administració parroquial (aniversaris i celebracions; visita pastoral i documents episcopals segle XVIII-XIX; comptes i factures 1742; llevadors de rendes, censals i primícies 1628-1835; fundacions i beneficis segle XVIII; correspondència 1841; confraries i associacions). Vària (sermons; papers de la comunitat de preveres de Bagà) Llibres notarials: Manuals de notaria (1488-1512, 1633-1800) Capítols matrimonials (segle XV, 1660-1670, 1695-1714) Testaments (segle XVI-XVII, 1701-1829, 1801-1959) Documentació civil segle XVI-XIX.</p> | 08190-43 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona. Entre ells destaca un manual de notari del segle XIV que ha permès reconstruir dades històriques del municipi en aquest segle (Riu 1971, Tous 1985).</p> | 42.2286921,1.7350246 | 395612 | 4675942 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||
| 59968 | Fons de l'Arxiu Parroquial de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-saldes | <p>ORDEIG, R. (1993). Les dotalies de les esglésies de Catalunya. Vic, vol. I, pp. 20-22.</p> | XVIII-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Saldes es conserva a la rectoria de Gósol, ja que l'actual capellà viu allà. Es tracta d'una part dels arxius de la parròquia de Sant Martí de Saldes i de la de Maçaners i l'Espà, ja que la documentació més antiga va ser dipositada a l'Arxiu Diocesà de Solsona. SALDES: 'Libro de Bautizos', 1959-2007. 'Bautizos, confirmaciones, matrimonios, defunciones', 1930-2008. 'Desposorios', 1852-1929. 'Libro de matrimonios'. 1956-2007. 'Defunciones'. 1862-1930. S'inicia a la pàgina 126 on hi ha una nota: 'els 125 folis que manquen i que contenen les defuncions des de 1852 a 1862, i que formaven el llibre anterior, han desaparegut a mans dels comunistes locals. Signa J.M. Muntanyà prevere'. 'Bautizos', 1817-1852. Portades de pergamí. Té un índex a part en plec de paper cosit. 'Bautizos', 1893-1930. MAÇANERS (El 1897 Maçaners va passar a ser parròquia, abans depenia de Saldes): 'Confirmaciones', 1952-1966. Defunciones, 1943-2004 (hi ha una nota de Luis Sampons regent: 'por haber sido quemados los libros parroquiales durante el dominio rojo, con la debida autorización abro el presente libro. 2 de enero de 1943'). 'Matrimonios', 1939-2007 (amb la mateixa nota i data). 'Bautismos', 1940-2005 (amb la mateixa nota i data). 'Reconstrucción de partidas de bautismo anteriores a 1918'. Nota: 'por haber sido quemados los libros en julio de 1936'. Es va fer amb la firma dels compareixents. L'ESPÀ 'Òbits', 1852-1930. 'Matrimonios', 1852-1930. 'Bautizos', 1852-1930. Consueta de Faners i l'Espà (quadern nº 10). 1926-1936). Cuentas del novenario de almas. Aspar (l'Espà). (quadern nº 9). 1919-1936. 'Libro de defunciones. Aspà'. 1968-1998. 'Bautizos (1944-2003), confirmaciones (1931-1944), matrimonios (1931-1976), defunciones (1931-1966)'. L'Espà. Hi ha una nota de J.M. Muntanyà, prevere encarregat de l'Espà que diu: 'los 28 folis arrencats durant la revolució comunista, igual que els folis 11 al 19 del llibre de confirmacions, i del 39 endavant del de defuncions. Signat el 12 de maig de 1939'). 'Quadern de paga del culte i clero de la parròquia de l'Aspá i de les seves filials, Bolner i Moripol. 1934-1936'. És una sèrie de llistats per anys amb les cases i propietaris que pagaven a les parròquies. DOCUMENTACIÓ VÀRIA: Carpeta de documentació parroquial vària, amb certificats, cartes de Mn. Cayetano Pedrals, escriptures de compres i vendes, capítols matrimonials (1895, Ramon Pons Ferrer i Carmen Busom Vilaseca). Carpeta amb inventaris, escriptures, de finals XIX i principis del XX. Carpeta amb decrets de visites de les parròquies. XIX-XX. Carpeta amb fundacions. XIX-XX. Carpeta de Gresolet, amb documentació vària de l'època del mossèn J.M. Muntanyà, amb la data 1939 a la tapa. Conté: Plec d'obligacions i drets dels ermitans de Gresolet, 1914-1929, i inventari del santuari de 1913, 1918 i 1929. Plec de 'Ordenanzas de la comunidad de los Montes de Gresolet', 1951, (fotocopies d'una publicació). Estudi del Dr. Grandia sobre l'orígen del nom de Grasolet, 1904 (manuscrit). Plec titulat 'Nuestra Señora de Gresolet' fet per Ramon Moretó Planuch rector, en el que hi ha: Llibre dels Miracles (es descriuen 21 miracles ocorreguts entre 1910 i 1916) (manuscrit). Inventari de Felip Pons, prevere beneficiat de Gresolet. Censals de particulars al santuari. Inventari de 1866. Contracte i queixa amb l'ermità. Credencial d'aplegador. Plec, Fundació del Rvnd. Esteve Bosoms, 1891. Amb una nota de J.M. Muntanyà signada el 1939 que diu que ha reunit les dades després de la devastació de l'arxiu el 1936. És un plec amb les notes de la fundació enganxades i algunes descripcions de documents antics. Plec de Goigs de Gresolet. Amb els Goigs de 1794 i de 1922. La partitura manuscrita per J.M. Muntanyà dels Goigs de Gresolet. Un original dels Goigs de la Marededéu del Castell fets per J.M. Muntanyá. Escriptures vàries relacionades amb els bosc de Gresolet i documentació vària dels plets. Es conserven anotacions fetes pel rector Anton Passola (1762-1785). Són notes diverses sobre temes varis: obres al castell, temes religiosos o de política de l'època. Es tracta d'una part de l'Arxiu Parroquial, la més moderna.</p> | 08190-44 | Rectoria de Gósol. 08697 GÓSOL | <p>L'església de Sant Martí de Saldes era depenent des de la seva construcció del bisbat d'Urgell dins el comtat de Cerdanya, essent parroquial parroquial del seu terme. Va ser consagrada pel bisbe d'Urgell el 857 (ORDEIG, 1993). La documentació parroquial es va iniciar al segle XV.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Actualment tota la documentació es troba dipositada a l'Arxiu Diocesà de Solsona, excepte la documentació parroquial més moderna. (2024) | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||
| 59969 | Fons de l'Arxiu Municipal de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-saldes | <p>PEDRALS, X. (1987). L'arxiu municipal de Saldes. Actuació arxivística, inventariació i descripció del fons municipal. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | Bon estat de conservació tot i que no es fa manteniment | <p>L'Arxiu Municipal de Saldes ocupa una dependència dins l'edifici de l'Ajuntament. Es tracta d'un espai habilitat amb prestatgeries metàl·liques que contenen la documentació en capses de cartó. La documentació és moderna, de l'últim terç del segle XIX fins a l'actualitat. Es tracta d'un arxiu amb característiques molt similars a les d'altres municipis de la zona, remarcant la riquesa de la sèrie Foment Forestal, i dins la secció d'obres la sèrie que ateny a les derivades de l'activitat minera. Dins els fons municipals destaquen documents de Falange y Movimiento, organismes supramunicipals i jutjat de pau. La descripció del fons és la següent: Documentació administrativa general (ordenances 1941-1949), acte de plens municipals (1887-1988), alcaldia, secretaria, personal, serveis jurídics, correspondència). Hisenda (patrimoni, intervenció 1846-1992, tresoreria) Proveïments 1951-1977 Beneficència 1949-1991 Sanitat 1945-1992 Obres i urbanisme 1935-1993 Seguretat pública 1956-1987 Serveis militars 1879-1984 Població (censos 1897-1981, padró 1917-1991) Eleccions 1946-1991 Instrucció pública 1980-1993 Cultura 1946-1990 Serveis agropeqüàris (aprofitament forestal 1846-1998) Falange y movimiento 1938-1967 Organismes supramunicipals (Mancomunitat del cadí 1956-1968, Mancomunitat Intermunicipal Alt Berguedà 1958-1983, mancomunitat Intermunicipal del Berguedà 1967-1984, Consell Comarcal del Berguedà 1983-1994, ACM 1981-1993, FEMP 1984-1993, FMC 1982-1993) Jutjat de pau 1863-1969</p> | 08190-45 | Ajuntament de Saldes. Pl. Pedraforca s/n. 08697 SALDES | <p>L'any 1996 l'arxiver Xavier Pedrals va fer la ordenació i classificació de la documentació dins el programa d'arxius de la Diputació de Barcelona.</p> | 42.2287700,1.7349500 | 395607 | 4675951 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||
| 59970 | Fons de l'Arxiu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-de-berga-0 | <p>PEDRALS, X. (1987). L'arxiu municipal de Saldes. Actuació arxivística, inventariació i descripció del fons municipal. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga conserva poca documentació referent o procedent de Saldes, ja que aquesta es troba bàsicament a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, a l'Arxiu Municipal de Saldes i a l'Arxiu Episcopal de Solsona. Tot i així conserva alguna documentació compartida amb la resta de municipis de la comarca, com la que hi ha al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra, con expresión de sus dueños', de 1856. En ell es fa una relació de les cases amb el nom del propietari. De Saldes en total s'anomenen 48 cases. Conserva també dos llibres impresos: Ferran Torra, S.I., Gósol, Saldes i Tuixén. Al peu del Cadí. Editorial Montblanc-Martín. Any 1978. Notes històriques sobre el poble de Saldes i el seu Santuari de Santa Maria de Grasolet. Novena en honor de la Mare de Déu de Grasolet, per un devot seu. Editorial Franciscana, Barcelona, any 1926. També es conserva una còpia del catàleg de la documentació que es troba a l'Arxiu Municipal de Saldes i que es va ordenar l'any 1987 per Xavier Pedrals.</p> | 08190-46 | Pavelló de Suècia. 08600 BERGA | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga es va formar per iniciativa d'historiadors locals l'any 1982. Durant un llarg període actuava com a arxiu municipal històric i administratiu. L'any 1998 va entrar a formar part de la Xarxa d'Arxius de la Generalitat i va ser traslladat a la nova ubicació al Pavelló de Suècia.</p> | 42.2287716,1.7348959 | 395603 | 4675951 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 59971 | Fons de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-capitular-de-la-seu-durgell | <p>BARAUT, C. (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'. Urgellia, núm. 1. MARQUÉS, B. (1998). L'Arxiu Capitular d'Urgell. Guia dels Arxius Històrics de Catalunya, vol. 7. Generalitat de Catalunya. ORDEIG, R. (1993). Les dotalies de les esglésies de Catalunya. Vic, vol. I, pp. 20-22.</p> | IX | <p>Conserva el pergamí original de l'acta de consagració de Sant Martí de Saldes. Document en pergamí, de 222x286mm. La consagració es va fer l'any 857 pel bisbe Guisand I d'Urgell. En l' acta consta que va ser dotada amb llibres i ornaments religiosos per part del seu prevere Daniel, i amb terres i altres béns mobles per part dels habitants del lloc.</p> | 08190-47 | Pati del palau, 3. 25700 La Seu d'Urgell | <p>L'Arxiu Capitular d'Urgell conserva la documentació procedent de l'antic Bisbat d'Urgell i, per tant, de les parròquies que es trobàven dins la seva jurisdicció. El 831 ja hi havia un nucli de població a Saldes format per cinc o sis famílies a l'entorn d'una església dedicada a Sant Martí. Una mica més tard, al mateix segle IX, el nucli havia crescut, ja que es va construir una nova església i els 15 caps de casa van demanar al bisbe d'Urgell que la consagrés, com va fer el 8 de desembre de 857 (ORDEIG, 1993). El 1593 es va crear el Bisbat de Solsona, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord amb totes les seves esglésies, entre elles la parroquial de Saldes.</p> | 42.2287875,1.7349174 | 395604 | 4675954 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 59972 | Habitatges en cova Pleta de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-en-cova-pleta-de-la-vila | <p>Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, fitxa núm. 5862. Generalitat de Catalunya. RIU, M. (1975). Estaciones medievales en el término municipal de Saldes. A Arqueologia, III, Madrid. Pàg. 272-290.</p> | XIII | Cobertes de vegetació que impedeix la seva visibilitat i conservació. | <p>Al peu dels cingles hi ha diverses coves on es devia guardar el bestiar, a més de les cledes, que podien encabir fins a 5000 ovelles i cabres; a més cultivaven els camps dels entorns. Són coves naturals ubicades en la mateixa roca, de diferents dimensions interiors i ara no accessibles degut a la vegetació que les cobreix.</p> | 08190-48 | Saldes. Pleta de la Vila. | <p>La tradició oral deia que hi havia una vila al cim del Roc, afirmant-se a partir de les excavacions que s'han dut a terme. Es tracta d'un antic vilatge de pastors i camperols, molt documentat en el segle XIV, però segurament habitat molt abans. Formava part de la parròquia de Saldes. La població de la vall a l'Edat Mitjana s'aplegava en petits nuclis rurals, Feners, Palomera, Cardinasal, Gresolet, Molers o les LLenes, que els documents anomenen vilars o veïnats, situats en el marc de les parròquies de l'Espà, Saldes i Maçaners. Dels comtes de Cerdanya el vilatge passà a la família dels Pinós i Mataplana. El 1312 Saura de Pinós comfirmà els homes que habitaven al Roc de Palomera totes les concessions que havia fet el seu marit, Pere Galceràn de Pinós, de les cases al lloc (Rupe de Palomera) i dels honors del Port d'Ensija, on podrien pasturar els seus ramats lliurement. Ratifica que no hi podrà pasturar bestiar ni vendre herbes ni pastures a estranys. Tomas de Villacorba, procurador de Saura de Pinós, donava llicència a Pere Fumanya de Palomera per a edificar un molí a l'aigua que passa per Palomera al costat de la font de la Porcilga. El 1315 Pere Galceran de Pinós concedia en acapte a Ramon Arnau de Saldes un pati dintre del Roc de Palomera, termenejant amb les cases de Simon de Palomera i de Pere Graner, amb el camí públic i amb la 'Ripa dicti Rupis', per que fes casa i residència. Li concedia també la castlania de la Roca que havia de custodiar dia i nit, i obrir i tancar la porta. Durant tot el segle XIV es succeeixen les referències documentals sobre l'habitatge a Palomera. A mitjans del segle XIV hi ha algunes cases que resten abandonades, ja que els seus propietaris anaven a viure a altres llocs, com Berga o Saldes. El 1444, en una confirmació del homes del castell de Saldes, feta per Galceràn de Pinós i Fonollet, esmenta els homes habitants del Roc pertanyents a la baronia de Pinós. El 1490, en la capbrevació encarregada pel senyor de Pinós, indica que tan sols restaven habitades les tres cases d'en Joanet, Recaptós i Isern, tot i que encara es conreaven les terres dels antics masos. Al segle XVI el vilatge quedà abandonat, com acredita la documentació de l'Arxiu Parroquial de Saldes i les excavacions. L'any 1971 es comencen els estudis del vilatge i les primeres excavacions dirigides pel Dr. Manuel Riu del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona. S'excavaren tres habitacions pertanyents a dues cases, situades als dos extrems del vilatge. La primera casa, d'uns 83m2, amb terra enllosat, un forn d'angle per coure pa, un desguàs al carrer per evacuar les aigües residuals. Els materials trobats estan formats per fragments de ceràmica grisa datable a l'entorn del segle XII, fragments de teula del XIII-XIV, tot i que les cobertes semblen fetes de lloses fines sobre embigat gruixut. La segona casa, més petita, degué estar habitada fins a finals del XV. Proporcionà un fragment de ceràmica vidriada verdosa i un fragment de morter de pedra gòtic. Era de planta allargada, trapezoïdal, amb parets de 60cm de gruix en pedra mitjana en sec o amb fang argilós. El terra era la pròpia roca. L'estiu de 2006 va fer una altra campanya d'excavacions fetes per l'empresa Arqueociència amb encàrrec del Consorci Ruta Minera i dirigides per Ainoa Pancorbo. Es va fer una neteja general de tot el perímetre i del masos excavats pel Dr. Riu, es va identificar el carrer central i un total de 27 habitatges, donant com a materials fragments de ceràmica del segle XV. Les coves sota el cingle no han sigut objecte d'excavació.</p> | 42.2097500,1.7496500 | 396789 | 4673822 | 08190 | Saldes | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||
| 59984 | Pica d'aigua beneïda de Sant Andreu de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-daigua-beneida-de-sant-andreu-de-lespa | XI-XII | <p>A l'interior de l'església, al costat de la porta d'entrada, hi ha una pica d'aigua beneïda tallada en pedra. Està formada per la pica, de forma semicircular buidada en un bloc de pedra, amb la boca circular i el llavi pla, disposada sobre una base de forma troncocònica circular decorada exteriorment amb zigazagues en alt relleu. El conjunt està disposat sobre una columna de secció circular que es recolza sobre un tronc de piràmide invertida.</p> | 08190-60 | L'Espà. Església de Sant Andreu de L'Espà. 08697 SALDES | <p>La tipologia no permet esbrinar clarament el moment de construcció d'aquesta pica, tot i que per les característiques i la ubicació en relació amb l'església, probablement sigui originària de l'època inicial de l'església, cap al segle XIII, si no anterior.</p> | 42.2175600,1.6933000 | 392151 | 4674759 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 59994 | Camí ramader del Sull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-del-sull | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural. FUSTÉ, G.; CAZORLA, X. (1997). Estudi sobre els antics camins ramaders a l'Alt Berguedà. Estudi realitzat per estudiants de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, promogut pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. Propietat del Parc. Inèdit. MIRALLES, F. i ROVIRA, J. (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | XII-XIII | Es conserven trams del camí, ja que la manca d'ús ha provocat que en alguns indrets s'hagi perdut el traçat. | <p>Camí medieval procedent de Gósol que passava prop de l'església de Sant Martí de Saldes arribava al monestir de Sant Sebastià de Sull i al de Sant Llorenç prop Bagà. Resta ben visible el camí al seu pas des del molí del Ferrer cap al molí del Mig, on el camí és molt ample, seguint cap el monestir del Sull i d'aquí cap a Sant Llorenç prop Bagà seguint ruta al costat del riu Saldes i altra cap a coll de la Bena, Gisclareny i Bagà.</p> | 08190-70 | Saldes | <p>La presència de ramaderia a la zona va augmentar al llarg de l'Edat Mitjana, les pastures de Saldes van atreure ramats de diferents llocs; eren molts els habitants de la zona que feien de pastors d'aquests ramats com una activitat habitual. Les comunitats monàstiques de Poblet i Santes Creus van influir en la formació de rutes transhumants, mentre que al mateix territori la població organitzava la ramaderia de muntanya de la zona de manera que al llarg dels segles XIV i XV sembla que dominava la transhumància dirigida per propietaris de les valls i els ramats s'ajuntaven a les muntanyes en els seus desplaçaments per les pastures d'estiu. Es creà una important xarxa de camins pels ramats, que unien zones de pastura d'estiu i d'hivern, aprofitant en alguns casos antigues vies romanes en desús. En ser els ramats un mitjà de riquesa, la necessitat de pastures era important. Les terres de pastura podien ser emprius o deveses. Els emprius era el dret que tenien tots el veïns d'una comunitat sobre l'usdefruit de les terres incultes, com boscos i muntanyes, de les que tenien cura els cònsols, que fixaven terminis. La devesa era una concessió atorgada a un particular. Els barons de Pinós aprofitaren la font d'ingressos que suposaven els emprius i deveses, com l'empriu de Palomera confirmat el 1291 per Galceran de Pinos. Guillem d'Espasen, senyor de Faia i Gresolet, va vendre l'any 1371 per dos anys a Jaume Cortina de Berga, el port, les pastures de les costes Faia; també va vendre les pastures de Gresolet per 12 anys a Pere de Gisclareny de Berga. La delimitació dels emprius va ser motiu de plets entre els homes de Saldes i el senyor de Gresolet. El 1495 els prohoms de Saldes requerien al batlle Jaume Perearnau per a determinar els termes de Saldes i l'Espà. Els homes de Saldes demanaven un dret sobre les pastures de Gresolet que el senyor de Faia els negava. L'any 1499 el jutge ordinari, Pere Andreu de Sorribes, dictava sentència posant fi al procés entre el senyor de Faia i Gresolet i la comunitat d'habitants de Saldes representada pel batlle Jaume Perearnau, dos cònsols i el rector. El primer camí ramader que es va organitzar era el que al segle XII feien els ramats del Císter per portar els ramats a passar l'estiu a les verdes pastures de l'Alt Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. Aquesta és una carrerada secundària resultant de la prolongació de l'antic camí ramader de Poblet als Rasos i que passava per Roda de Berà, Rodonyà, Santa Coloma de Queralt, Calaf, Pinós, Cardona, Montmajor, Berga, una bifurcació a Bagà i al Puigllançada, i una altra bifurcació a Castellar de N'Hug i Pla d'Anyella. Els camins ramaders eren camins per on els ramats feien la transhumància entre els Pirineus o altres muntanyes i la terra baixa o la marina, i en els que els ramats tenen drets de pas. La majoria dels camins tenen més de mil anys d'antiguitat ja que els trobem documentats al segle IX, però tot i que no hi hagi constància documental, la seva utilització és més antiga. S'estan perdent i oblidant, a vegades per falta d'ús i a vegades perquè els mateixos particulars els fan desaparèixer intencionadament o per desconeixement. Per això cal recollir la tradició oral dels pocs pastors que queden i que en poden aportar informació, sobretot del seu recorregut. El manteniment dels camins en ús és important perquè són corredors ecològics essencials per a la migració i l'intercanvi genètic d'espècies i modelen el paisatge. El tipus de bestiar era principalment ovelles, tot i que també tenien vaques i cabres. Hi havia un comerç molt actiu de llana, i dels mateixos caps de bestiar. Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. Utilitzaven per protegir-se diferents tipus de construccions de pedra seca: si eren per pernoctar es diuen barraques de pastor; els paravents eren només eren un recer; i els padrons eren per guaitar el bestiar. Al límit de les pastures hi havia pletes per aplegar el bestiar.</p> | 42.2423500,1.7513000 | 396978 | 4677439 | 08190 | Saldes | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries; tot i que per tal que estiguin protegits legalment s'ha de solicitar la classificació al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-los de les obres públiques, els particulars i l'abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l'obligació de classificar-los des de l'any 1995, i s'han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. L'any 1977 el Parc Natural del Cadí-Moixeró va promoure la realització d'un estudi amb la intenció de conèixer, cartografiar, i descriure la xarxa de camins ramaders que comunicava les terres baixes amb l'alta muntanya. Van obtenir ajuda de Ramon Espel, coneixedor del camins i la toponímia local, i de l'Associació de ramaders de Muntanya del Berguedà que els van facilitar un llistat de ramaders coneixedors dels camins. (FUSTÉ, CAZORLA, 1997). | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||
| 59995 | Pou de cal Xisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-xisquet | XVIII-XIX | <p>Pou d'aigua excavat en el subsòl, de planta interna circular. Exteriorment té una estructura de pedra que el cobreix amb volta i disposa d'una porta per tal de mantenir tancat l'accés a l'aigua.</p> | 08190-71 | Maçaners. Cal Xisquet. Carretera de l'Obaga. 09697 SALDES | <p>Es tracta de l'única pou excavat que hi ha al terme de Saldes. Es troba al costat de cal Xisquet de Maçaners.</p> | 42.2287800,1.7633600 | 397951 | 4675918 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 59996 | Barraca de pastor de cal Matabó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-de-cal-matabo | <p>MIRALLES, F. i ROVIRA, J. (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | XVIII-XIX | <p>Barraca ubicada al mig d'un camp i recolzada en una roca. És de planta rectangular, petita, d'una sola planta i cob erta amb teulada a un vessant de teula àrab. L'estructura és de pedra disposada desordenadament, amb una porta d'accés a ponent, amb llinda de fusta que segueix l'estructura inclinada de la teulada. Té una finestra en un lateral, a ran de terra.</p> | 08190-72 | Maçaners. Cal Matabó. Carretera de l'Obaga. 08697 SALDES | <p>L'activitat de pastoreig era molt freqüent en aquesta zona de pastures. Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. Utilitzaven per protegir-se diferents tipus de construccions de pedra seca: si eren per pernoctar es diuen barraques de pastor; els paravents eren només eren un recer; i els padrons eren per guaitar el bestiar. Al límit de les pastures hi havia pletes per aplegar el bestiar.</p> | 42.2250100,1.7923400 | 400337 | 4675465 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60000 | Fons del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes.</p> | <p>El Museu Comarcal de Solsona conserva l'aixovar extret del dolmen de Maçaners en l'excavació feta per Mn. Serra Vilaró el 1920. Hi ha diversos vasos ceràmics, un ganivet de sílex blanc amorf i un anell de coure.</p> | 08190-76 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El dolmen va ser excavat per primera vegada per Mossèn Serra Vilaró l'any 1920.</p> | 42.2287716,1.7349603 | 395608 | 4675951 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60001 | Balma del Calderer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-calderer | <p>Inportant balma natural ubicada en una paret lateral del Pedraforca, sobre la tartera i a sota del cim Calderer. És una gran concavitat de 25m d'amplada, 9m d'alçada i que penetra uns 10m. Degut a les seves dimensions havia estat utilitzada com a corral per guardar i protegir els ramats al seu pas en recerca de pastures. Una postal de principis del segle XX inmortalitza aquest ús.</p> | 08190-77 | Saldes. El Pedraforca. | <p>El seu origen és producte de la degradació d'un estrat per acció eòlica.</p> | 42.2381000,1.7054800 | 393191 | 4677024 | 08190 | Saldes | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de la balma a mitjans del segle XX, quan era utilitzada com a refugi dels ramats en el trasllat a la muntanya (fotografia de Mn. Gaietà Pedrals). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60002 | Fons d'imatges de l'Arxiu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-comarcal-de-berga | XX | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga conserva 59 fotografies de principis del segle XX en format postal, principalment de paisatges entre els que destaquen vsites del Pedraforca, imatges d'escenes quaotidianes amb ramats d'ovelles i de porcs, cases de pagès i alguna imatge de les esglésies.</p> | 08190-78 | Pavelló de Suècia. 08600 BERGA | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga es va formar per iniciativa d'historiadors locals l'any 1982. Durant un llarg període actuava com a arxiu municipal històric i administratiu. L'any 1998 va entrar a formar part de la Xarxa d'Arxius de la Generalitat i va ser traslladat a la nova ubicació al Pavelló de Suècia.</p> | 42.2287716,1.7348959 | 395603 | 4675951 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60004 | Creu de pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro | XIX | <p>Creu posada sobre un peu format per dues columnes, la inferior de diàmetre superior que la inferior i recolzada sobre una base circular de ciment. La creu és de ferro, plana, amb el braç vertical més llarg que l'horitzontal i sense decoració. Es troba ubicada a l'interior del cementiri nou de L'Espà, just davant de la capelleta del Sant Crist.</p> | 08190-80 | L'Espà. Cementiri. | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Aquesta creu té una funció simbòlica de protecció de les ànimes que reposen al cementiri.</p> | 42.2175000,1.6982500 | 392559 | 4674746 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60006 | El Bosc de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-de-gresolet | <p>AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (2003). Els boscos més interessants del Berguedà. A L'Erol núm. 77. Pàgs. 18-21. TORRAS, C.A. (1921). El bosc de Gresolet. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 319. Impremta López Llausàs. Barcelona.</p> | <p>El bosc de Gresolet es troba limitat des del Colell fins al Coll del Pratllong, des de la font de les Aixenes fins al Coll de la Bauma, des de l'estret de Lúria fins al torrent del Padellà i al cap del Pedraforca. Es tracta d'un bosc de faigs de gran alçada, pins i avets abundants a la zona de la Canal Llarga, amb una alçada que arriba als 25-30m. Es distribueix en un rang d'altitud entre 1000m i 2000m, essent una zona de transició climàtica caracteritzada per un clima continental amb influència mediterrània. El bosc està format per boscos de faig o de pi roig a les parts baixes i mitjanes, i de pi negre a les altes. En algunes zones abunden els avets que es barregen amb les altres espècies. En algunes zones es poden veure arbres quasi monumentals per la seva edat i dimensions, com els faigs als baixos vessants del Pedraforca i a la pujada del coll de la Balma. Aquests boscs són rics en plantes diverses lligades als indrets frescs, com la Calamintha grandiflora. La fauna de la zona és la mateixa d'altres masses forestals de muntanya de Catalunya: gall fer, pigot negre, becada, marta...</p> | 08190-82 | Gresolet. | <p>La Baga de Gresolet és el bosc berguedà que ha tingut més ressò fora de la comarca. La tradicional propietat col·lectiva d'aquests boscos, que impedia l'explotació comercial, va permetre que arribessin fins al segle XX en molt bon estat de conservació. El dia 1 de febrer de 1843 la família Còdol va lliurar en emfiteusi el bosc de Gresolet als Capmasats de Saldes per 600 lliures, fins que es va redimir aquest cens. El bosc va ser venut el 6 de desembre de 1920 al comte de Olano, venda impugnada el 4 de desembre de 1924 per una part dels Capmasats ajudats d'altres entitats, entre elles el Centre Excursionista de Catalunya, aturant-se la venda. Del 30 de setembre de 1941 al 1957 van tornar a sorgir els plets, arribant-se a l'acord que donava l'explotació del bosc al Sr. Olano per vint anys, i podia treure 300.000 kg de fusta tallada i desbrancada, molt més del que donava de si el bosc. A partir de 1957 es va limitar la talla. El contrast de la conservació dels bosc de Gresolet en comparació amb d'altres boscs de Catalunya va atreure el món cultural i excursionista, influint en la tala que es va plantejar els anys 1920, produint-se una campanya que va aturar aquesta acció. Després de la Guerra Civil va ser objecte d'una explotació desmesurada que va acabar amb el caràcter de bosc monumental que l'havia fet famós. Malgrat això encara es conserven clapes amb grans arbredes. El 15 de juliol de 1983 es va crear el Parc Natural del cadí-Moixeró, quedant inclosos el bosc de Gresolet i el Pedraforca.</p> | 42.2633600,1.7311100 | 395347 | 4679797 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60011 | Goigs de Santa Bárbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-barbara | <p>Goigs antics del Berguedà. Recull. Col·lecció Bagà logística. Associació Medieval de Bagà. 2000.</p> | XX | <p>Goigs impresos a Bagà l'any 2000,procedents d'una antic goig del Bisbat de Solsona de 1950, dedicats a Santa Bàrbara, patrona dels miners. La lletra és de Mn. Climent Forner que la va fer quan encara era seminarista els anys 1950, i música anònima. L'edició es feta a la impremta Boixader de La Pobla de Lillet amb dibuixos de Josep Peris i disseny de Bagà Gogística, amb una tirada de 25 exemplars en paper de fil numerats i 800 exemplars en paper Registre.</p> | 08190-87 | Saldes | <p>Els goigs són un cant i una pregària que cada poble canta als seus patrons i sants, amb poemes musicats amb inspiració de les accions fetes pels sants o Marededéus.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 1950 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Lúdic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mn. Climent Forner | Es canten el dia de Santa Bàrbara, 4 de desembre. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||
| 60015 | Trobada d'acordionistes de Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-dacordionistes-de-macaners | <p>GUITÓ, R. (2000). Les trobades d'acordionistes de Maçaners. A L'Erol núm. Pp. 26-27.</p> | XX | <p>L'any 1985 amb iniciativa de gent de Saldes i Maçaners, es va iniciar una trobada d'acordionistes amb la finalitat de reunir a un grup d'amics de la zona que es dedicaven a tocar l'acordió diatònic. Des de llavors la trobada s'ha realitzat cada any al juliol, esdevenint un important acte de difusió d'aquest instrument que cada any aplega més participants. Des de fa poc temps, l'escola d'acordionistes d'Arséguel contribueix a la promoció i a l'estudi d'aquest instrument que estava tan arrelat a les festes majors dels pobles de muntanya, ja que es tractava de l'únic instrument que feia música per ballar en aquestes trobades populars. Cal dir que fruit de les trobades cada any surten mous músics. El 1986 es va fer una sardana anomenada Maçaners per a la trobada d'acordionistes de l'any 1986, amb lletra i música de M. Isabel Orta i Ramona Guitó que va ser interpretada per Isabel Orta i Manel Pinós a l'acordió. Es va oferir a l'Ajuntament de Saldes la partitura original amb dibuixos de Jordina Prat.</p> | 08190-91 | Maçaners | 42.2336800,1.7765700 | 399049 | 4676446 | 1985 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60016 | Festa Major de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-saldes | XX | <p>La festa Major de Saldes es realitza per Santa severina, el 26 d'agost, fent-se el cap de setmana posterior a aquesta data. Es porten a terme diferents activitats: torneig de futbol sala, torneig de patanca, partit de futbol solters-casats, cinema a la fresca, concerts, havaneres. Missa en honor de la patrona, cercavila de gegants i grallers, gimcama i activitats infantils, ball, festa de l'escuma, dinar popular, sopar de comiat el darrer dia de la festa,</p> | 08190-92 | Saldes | <p>Santa Severina és patrona de Saldes, venerada des del segle XVII. El 1801 encara era vigent la confraria. A l'església parroquial hi ha un retaule i altar dedicat a la Santa. La casa de les Serres cedí a l'església parroquial les relíquies de Santa Severina, es tracta d'una de les cases importants del terme, de la que, durant el segle XVII, quasi tots els batlles provenien de les Serres.</p> | 42.2292100,1.7359500 | 395690 | 4675999 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60018 | Recull de cançons del Pirineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recull-de-cancons-del-pirineu | <p>Blasco, Artur (2000) A peu pels camins del cançoner. Volum II: Cançons del Cadí, del Moixeró i del Pedraforca (Alt Urgell, Cerdanya i Berguedà). Edicions Centre Artesà Tradicionàrius. Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>El acordeón diatónico y la música tradicional catalana en general y pirenaica en particular no podrían entenderse hoy sin el trabajo que ha desarrollado Artur Blasco en la segunda mitad del siglo XX. Este barcelonés nacido en 1933 ha recogido más de un millar de canciones en el Pirineo catalán después de casi cuarenta años entregados a la recuperación y la investigación del folklore popular. Galardonado en 2001 con la Creu de San Jordi a las Artes y Letras catalanas y elegido VIII Premio Nacional de Folklore en Segovia en 2000, Artur Blasco fue el creador de la Trobada de Acordeonistes del Pirineu junto a Gaspar Viladomat -un certamen que este año celebra su trigésima edición- y del Museo del Acordeón diatónico en Arseguel. Blasco ha dedicado su vida a la búsqueda y recopilación del cancionero popular de las comarcas del Pirineo catalán. Pueblo a pueblo, casa por casa, el veterano investigador ha logrado recomponer pieza a pieza, el puzzle del folklore pirenaico de los siglos XIX y XX. El ingente esfuerzo fue dado a conocer por primera vez con la edición de 'Rosa Vermella, Rosa Galant', el primero de sus cancioneros, centrado en la tradición oral. Pero ese volumen se ha completado con una de las obras más ambiciosas del folflore mundial: 'A peu pels camins del cançoner', que consta de siete volúmenes y del que hasta la fecha se han editado dos, el Volumen I 'Les valls d'Àneu. Pallars Sobirà' y el Volumen II: 'Cançons del Cadí, del Moixeró i del Pedraforca (Alt Urgell, Cerdanya i Berguedà. Recientemente, una revista cultural definía a Blasco como 'un dinamizador de la vida del Pirineo'. Su trabajo profesional, tanto en el ministerio como en el Departament de Agricultura, siempre estuvo ligado a las comarcas de montaña, a caballo entre las provincias de Lleida y Girona. Al margen de esa labor de investigación, Artur (con acento en la u) se ha encargado también de su divulgación a través de las distintas formaciones del folk catalán en las que ha tomado parte: Els Acordeonistes del Pirineu, la Pobletana o El Pont d'Arcalís, el grupo que formó con cuatro componentes de Primera Nota, y a través del cual ha dado a conocer su labor en estos últimos años. Los títulos de los albums editados por el Pont d'Arcalís no dejan lugar a dudas: 'Balls i cançons del Pirineu', 'Pirineus' y 'De luna vella. Tonades i cançons dels Pirineus' sugieren y evocan el trabajo de toda una vida. Blasco siempre cuenta que la primera vez que vio un acordeón diatópico fue en Escandinavia, hacia 1960, cuando estaba enrolado en un bacaladero islandés que recorría las costas de Groenlandia. Tardó cinco años en volver a ver el acordeón de botones, pero para su sorpresa, lo redescubrió en 1964 en las manos de Ricard Montaner 'El Fiter', uno de los últimos acordeonistas viejos del Pirineo catalán. Blasco ha sido el gran eslabón entre el viejo y el nuevo folklore pirenaico. Sin él, hubiera sido imposible seguir la cadena. Pero no sólo el Pirineo catalán debe estarle agradecido. Muchas tierras fronterizas (Pirineo aragonés, Sur de Francia...) le agradecerán en el futuro el adelanto del trabajo. Como él dice, 'en el Pirineo están los últimos herederos de la cultura tradicional'. Acerca de su obsesión por el diatónico, Blasco suele recalcar que, al fin y al cabo 'fue el primer instrumento con el que las parejas se agarraron para bailar'. Es la tercera edición del galardón, que fue creado en la edición de 2002, y que hasta la fecha había premiado al cineasta Montxo Armendáriz y a los músicos de la Ronda de Boltaña (2003). Artur Blaco forma part del grup de música tradicional pirinenca El Pont d'Arcalís.</p> | 08190-94 | Saldes | <p>Artur Blasco va recollir en el llibre A peu pels Camins del Cançoner, una sèrie de temes que van ser arranjats musicalment per Jordi Fàbregas i cantats i interpretats pel grup El Pont d'Arcalís que van fer l'àlbum Balls i Cançons del Pirineu l'any 1998 i que va guanyar els premis Enderrock al millor disc de música folck el 1998. El grup El Pont d'Arcalís va iniciar la seva tasca el 1991 amb la intenció de divulgar la música i la cançó de tradició oral dels Pirineus.</p> | 42.2286286,1.7350676 | 395617 | 4675936 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60019 | Cova de la troballa de la Marededéu de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-troballa-de-la-marededeu-de-gresolet | <p>Petita cavitat situaa en una penya que es troba darrera del santuari de Gresolet, per la banda de llevant. És una cavitat petita a ran de terra que segons la tradició era el llc on es va trobar la imatge de la Marededéu de Gresolet.</p> | 08190-95 | Vall de Gresolet | <p>La imatge de la Marededéu és de finals del segle XIII. Es tracta d'una imatge de Mare de Deú trobada que, segons la tradició, va ser trobada per un jove pastor que guardava una vacada quan cercava un bou i que va trobar adorant la imatge. La imatge presidia l'altar de l'església del santuari de Gresolet que durant la Guerra Civil va ser arrasat i la imatge es va mantenir guardada fins l'any 1947 en que va ser traslladada a la parròquia de Saldes per garantir la seva protecció.</p> | 42.2593600,1.7253000 | 394861 | 4679360 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||||
| 60020 | Parc Natural Cadí-Pedraforca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-cadi-pedraforca | <p>FARELL eds. (2002). Parc natural del Cadí-Moixeró. Itineraris per l'Alt Urgell, Berguedà i Cerdanya. Ed. Farell, Llibres de muntanya. GARCIA, J. (1986). El parc natural Cadí-Moixeró. L'Erol, nº 16, p. 32-33. GARCIA, J. (1997). Fauna (vertebrats) del Parc Natural Cadí-Moixeró. Ed. Lynx. LLADÓ, F. (1998). Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN. A L'Erol núm. 59. Pàgs. 27-32. VIGO et altri (2003). Flora del Parc Natural Cadí-Moixeró i de les serres veïnes. Monografies del Museu de Ciències Naturals. Decret 353/1983, de 15 de juliol, de declaració del Parc Natural Cadí-Moixeró. DOGC núm. 357. Modificat pel decret 298/1988, de 27 de juliol. DOGC núm. 1062.</p> | <p>Conjunt orogràfic format per tres unitats ben diferenciades: la Serra del Cadí (meitat occidental), la Serra de Moixeró i altres massissos més orientals, com la Tossa d'Alp i el Puigllançada, i per últim el massís del Pedraforca, directament adossat al vessant meridional del Cadí. La Serra del Cadí està bàsicament formada per sediments calcaris, en els quals el modelat càrstic del relleu ha tingut molta importància. El contrast climàtic entre els dos vessants de la Serra, les característiques del relleu i el fort gradient altitudinal, determinen una gran diversitat de paisatges mediterranis, euro-siberians i bòreo-alpins. És el millor representant dels espais dels Pre-pirineus orientals septentrionals, tant en diversitat com en singularitat. És el sistema muntanyós calcari més extens i elevat dels Pre-pirineus catalans. El parc inclou municipis de tres comarques: Alt Urgell, Cerdanya i Berguedà, amb un total de 17 municipis. Abasta les serres del Cadí, del Moixeró, i els massissos de la Tosa i del Puigllançada; amb altituds entre 800 i 2.647 m del puig de la Canal Baridana. Aquesta barrera muntanyosa pertany al Pre-Pirineu català, amb un relleu esquerp que es suavitza cap a la vall cerdana. És el segon espai natural protegit que ocupa major superfície, aproximadament 413 km2. La principal característica és la biodiversitat d'espècies i hàbitats que hi viuen, així com els seus paisatges de muntanya i els diferents microclimes que podem trobar. És un bon representant de les muntanyes alpines, amb alguns trets mediterranis. La gran diversitat de paisatges presenten zones altitudinals típiques que van des de l'estatge basal mediterrani fins a prats alpins, passant pels boscos submediterranis, fagedes, boscos boreals de pi roig i boscos de coníferes de pi negre i avet. Destaca també per un poblament faunistic de notable diversitat i la presència d'espècies animals rares a Catalunya (gall fer, picot negre, pardal d'ala blanca, esparver d'estany, marta i gat fer). També hi ha presència de cérvol, isard i cabirol, així com diversitat de fauna invertebrada.</p> | 08190-96 | Oficina Gestora del Parc, c/ de la Vinya, 1. 08695 BAGÀ | <p>Amb el Decret 353/1983, de 15 de juliol, es crea el Parc Natural del Cadí-Moixeró, que inclou dins els seus límits el massís del Pedraforca, que ja havia estat declarat Paratge Natural d'Interès Nacional l'any 1982. La protecció d'aquest territori es va iniciar l'any 1932 amb una proposta de la Generalitat Republicana de conservació de la zona, posteriorment la Diputació de Barcelona torna a plantejar la protecció fent un parc de l'Alt Berguedà l'any 1963. L'any 1966 es crea per la Llei 13/66, de 31 de maig, la Reserva nacional de caça del Cadí, amb l'objectiu de regular la caça i promoure poblacions, fet que va permetre la vetlla del territori amb guàrdies forestals. El parc ha estat declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per la Unió Europea; així com hi ha 30 hàbitats i 30 espècies de flora i fauna protegides a nivell europeu (Directiva 92/43/CEE hàbitats), que ha permès que s'inclogui en la Xarxa Natura 2000 d'espais naturals protegits europeus. La Oficina del Parc Natural del Cadí -Moixeró que el gestiona es troba a Bagà. Els objectius principals del parc natural és garantir la conservació dels seus valors naturals i la preservació dels seus hàbitats per al futur, tot això compaginat amb les activitats humanes. Així el parc a més promou activitats que permeten el seu coneixement, a més de totes aquelles relacionades amb la protecció.</p> | 42.2458400,1.7469600 | 396626 | 4677832 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Ocupa 41.342 ha. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60021 | Paratge d'Interès Natural Massís del Pedraforca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-dinteres-natural-massis-del-pedraforca | <p>LLADÓ, F. (1998). Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN. A L'Erol núm. 59. Pàgs. 27-32.</p> | <p>Superfície 1671 HA de les quals 1352 pertanyen al municipi de Saldes. La declaració comporta la implantació de un conjunt de normes de protecció, com la prohibició d'activitats cinegètiques, no es permet la instal·lació d'elements artificials de caràcter permanent que degradin el paisatge, es prohibeix l'abocament de residus fora dels punts especialment habilitats i l'encesa de fogueres fóra dels indrets autoritzats. Per assolir els objectius de conservació i protecció de l'espai es va crear el Patronat del Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca què des de l'any 1995 disposa d'un Centre d'Informació i Interpretació a saldes.</p> | 08190-97 | Oficina Gestora del Parc, c/ de la Vinya, 1. 08695 BAGÀ | <p>Declarat Paratge Natural d'Interès Nacional l'any 1982, inclòs en el Parc Natural del Cadí-Moixeró creat amb el Decret 353/1983, de 15 de juliol. Llei 6/1982, de 6 de maig, sobre declaració com a Paratge Natural d'Interès Nacional del massís de Pedraforca (Berguedà). DOGC núm. 223, de 14-5-82. Decret 114/1983, de 12 d'abril, de desplegament parcial de la Llei 6/1982, de 6 de maig, sobre declaració com a Paratge d'Interès Nacional del massís del Pedraforca. DOGC núm. 321, de 20-4-83.</p> | 42.2361000,1.7091000 | 393486 | 4676797 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60022 | Espai d'Interès Natural Serra d'Ensija - Rasos de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-serra-densija-rasos-de-peguera | <p>LLADÓ, F. (1998). Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN. A L'Erol núm. 59. Pàgs. 27-32.</p> | <p>És un dels espais meridionals més notables dels Pre-pirineus orientals, suposant una àrea excepcional per la seva riquesa en alguns elements naturals, el seu interès biogeogràfic i per la seva diversitat. Constitueix un dels límits meridionals a Catalunya de la vegetació alpina i subalpina. Destaquen els prats alpins amb nombroses espècies pirinenques i les pinedes de pi negre amb neret. La fauna invertebrada mostra algunes singularitats, com algunes espècies endèmiques o rares d'aràcnids i heteròpters.</p> | 08190-98 | Oficina Gestora del Parc, c/ de la Vinya, 1. 08695 BAGÀ | <p>Declarat Paratge Natural d'Interès Nacional l'any 1982, inclòs en el Parc Natural del Cadí-Moixeró creat amb el Decret 353/1983, de 15 de juliol.</p> | 42.1855300,1.7482600 | 396635 | 4671134 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Ocupa 3.530 ha. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60024 | Aplec de la Marededéu del castell de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-marededeu-del-castell-de-saldes | XX | <p>L'aplec a l'església de la Marededéu del castell de Saldes es celebra el 25 de març. Es fa una caminada des del poble fins al castell on es fa una missa a l'església i es canten els goigs.</p> | 08190-100 | Saldes. Església del castell de Saldes | 42.2337300,1.7394500 | 395986 | 4676497 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||||
| 60025 | Aplec de Sant Ponç de Molers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-ponc-de-molers | XX | <p>L'aplec de Sant Ponç de Molers es celebra el dia de Sant Ponç que és el 11 de maig. Es fa una missa i la cantada dels goigs amb assistència de nombrós públic de la zona, principalment de Maçaners.</p> | 08190-101 | Maçaners. Veïnat de Molers. | 42.2333600,1.7613500 | 397793 | 4676429 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||||
| 60027 | Goigs de la Marededéu del Castell de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-marededeu-del-castell-de-saldes | <p>Goigs antics del Berguedà. Recull. Col·lecció Bagà logística. Associació Medieval de Bagà. 2000.</p> | XX | <p>Els goigs de Nostra Senyora del Castell de Saldes fets per fets per J.M. Muntanyá, rector de Saldes a inicis del segle XX. Es va fer una impressió a l'impremta Joan Soldevila de Berga i altra posterior a la impremta Huch de Berga, totes dues a inicis del segle XX.</p> | 08190-103 | Saldes. Església del castell de Saldes | <p>Els goigs són un cant i una pregària que cada poble canta als seus patrons i sants, amb poemes musicats amb inspiració de les accions fetes pels sants o Marededéus.</p> | 42.2337300,1.7394500 | 395986 | 4676497 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es canten el dia de l'aplec de la Marededéu que es celebra el 25 de març. Es fa una caminada des del poble fins al castell on es fa una missa a l'església i es canten els goigs. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||
| 60032 | Llegenda del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell | <p>ARTERO, I. (2001). Pedraforca màgic. Ed. Farell.</p> | XX | <p>Llegenda de la donzella del castell de Saldes. Una pubilla de Saldes captivà al senyor per la seva bellesa i aquest la volgué fer seva, la feu tancar al castell fins que ella accedís. La donzella demanà ajuda a la Verge que la convertí en un colom blanc què aconseguí la llibertat. Des de llavors cada 25 de març, una coloma seguida dels seus colomins entra a l'església i deixa un dels seus fills per tal que faci companyia a la Verge. En record d'aquesta llegenda la geganta de Saldes representa la donzella del Castell, fent parella amb Benat Galceran de Pinós, senyor de Saldes.</p> | 08190-108 | Saldes. | 42.2334100,1.7391600 | 395962 | 4676461 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60033 | Llegenda de la troballa de la Marededéu de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-troballa-de-la-marededeu-de-gresolet | <p>ARTERO, I. (2001). Pedraforca màgic. Ed. Farell.</p> | XX | <p>Segons la tradició, la imatge de la Marededéu de Gresolet va ser trobada per un jove pastor que guardava una vacada quan cercava un bou i que va trobar adorant la imatge. Els saldencs volien tenir a prop la imatge i el pasr la va posar al seu sarró per portar-la a l'església del castell de Saldes, però en arribar la imatge no hi era. Tornant al lloc d'origen, a Gresolet, tornà a trobar la imatge, per la qual cosa es decidís erigir un temple en aquest lloc.</p> | 08190-109 | Gresolet | <p>La imatge és el segle XIII, cosa que fa suposar que la Llerena es situaria cronològicament en haches moment. La imatge presidia l'altar de l'església del santuari de Gresolet que durant la Guerra Civil va ser arrasat i la imatge es va mantenir guardada fins l'any 1947 en que va ser traslladada a la parròquia de Saldes per garantir la seva protecció.</p> | 42.2587200,1.7253300 | 394863 | 4679289 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60034 | Recull de corrandes del Calic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recull-de-corrandes-del-calic | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> | XIX-XX | <p>En Calic, Joan Prat Molins, nascut al mas de la Costa (1837-1918) era un baganès trobador de la seva època que cantava cançons que aprenia i d'altres que ell mateix inventava, acompanyant-se d'un flabiol. El Calic, tot i que era quasi analfabet, va ser un cronista de la seva època, ja que deixà entre cançó i cançó una mica d'història local ja que en elles surten noms de cases, personatges i fets històrics de Bagà i els entorns, entre els Saldes. El renom 'calic' prové de l'època de la Guerra del Francès, quan un grup d'homes de Bagà que tenien cura de vigilar el pas del Coll de Pendís, es van quedar adormits i un grup de francesos els va descobrir matant a quasi tots. Alguns es van escapar i la població els considerà uns covards, anomenant-los calics. Entre aquell grup hi havia el Francisco Prat, avi de Joan Prat i Molins, protagonista del cançoner. </p> <p>Va recollir també cançons de la zona de Saldes i Gósol, destacant el cantaire de Gósol anomenat Zot (Josep Elies Batlle), i la cantaire de Bonner anomenada la Rossa de Bulner (Bonaventura Carrera Simon).</p> | 08190-110 | Saldes | <p>Mn Serra Vilaró va recopilar moltes de les cançons que cantava en Calic, amb lletra i música, fent un llibret recopilatori. El cançoner conté 135 cançons, tot i que Serra Vilaró no va prendre nota d'algunes que li van semblar massa descarades. No totes les cançons són originals d'en Calic, ja que ell mateix en va recollir algunes. El Cançoner de Calic va ser publicat per primera vegada l'any 1913 com un fascicle dins el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Podem dir que el cançoner és una de les obres de literatura popular més important de Bagà i els Pirineus.</p> | 42.2334100,1.7391600 | 395962 | 4676461 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Joan Prat i Molins, Calic | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||
| 60035 | Barraca de pastor de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-de-les-costes | XIX-XX | <p>Barraca de pastors que es troba en un altiplà a la serra de les Costes, sobre els cingles de Gresolet, al Pla de a Creu, en una important zona de pastures d'estiu al Cadí.És un edifici petit, de planta rectangular cobert amb teulada a soble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a nigdia. Únicament té una porta amb llinda de fusta i cap finestra. A l'interior hi ha un foc a terra i unes lliteres. Generalment la porta és oberta i la utilitzen pastors i excursionistes.</p> | 08190-111 | Saldes. Les Costes. | <p>Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. Utilitzaven per protegir-se diferents tipus de construccions de pedra seca: si eren per pernoctar es diuen barraques de pastor; els paravents eren només eren un recer; i els padrons eren per guaitar el bestiar. Al límit de les pastures hi havia pletes per aplegar el bestiar.</p> | 42.2675000,1.7307000 | 395320 | 4680257 | 08190 | Saldes | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'accedeixa través d'una pista des de coll de la Bauma que dona la volta fins al mirador del Gresolet, al Pedraforca. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60036 | Bassa de les Bassotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-bassotes | <p>Bassa natural que s'omple amb aigua de la canal de les Bassotes i de la font de les Bassotes. Es troba al Cadí, al coll de les Bassotes, al peu dels cingles de la bola. Potser l'element més important d'aquesta bassa és que és un abeurador natural de la fauna de la zona.</p> | 08190-112 | Saldes. Coll de les Bassotes | 42.2631600,1.6939300 | 392280 | 4679821 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||||
| 60037 | Llegenda de la construcció del monestir del Sull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-construccio-del-monestir-del-sull | <p>ARTERO, I. (2001). Pedraforca màgic. Ed. Farell.</p> | Tot i que es conserva la memòria de la llegenda, es coneix molt poc. | <p>La llegenda de la construcció del Sull diu que l'elecció de lloc fou a càrrec d'un nadó que es posà a parlar en acabat de néixer i indica que es lligués una corda a la panxa d'una mula i alà on es pari feu el monestir.</p> | 08190-113 | Saldes. Monestir de Sull. | 42.2426300,1.7596600 | 397668 | 4677460 | 08190 | Saldes | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60039 | Creu del cementiri de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-saldes | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes.</p> | XX | <p>A l'interior del cementiri de Saldes hi ha una creu de grans proporcions. Éstà formada per una columna central amb nus format per una esfera de la que surten els altres tres braços també en forma de columna i extrems en forma acampanada. Recolza sobre una graonada que l'aixeca del paviment.</p> | 08190-115 | Saldes. Cementiri. | <p>El cementiri de Saldes en la seva nova ubicació va ser beneït pel Bisbe de Solsona, Mn.Tarancón l'any 1952. Anteriorment hi havia un fossar darrera l'església de Sant Martí, però degut a l'increment de població es va veure en la necessitat de traslladar-ho fóra del nucli urbà.</p> | 42.2267400,1.7372000 | 395789 | 4675723 | 1952 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||
| 60044 | Llegenda de les bruixes del Pedraforca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-bruixes-del-pedraforca | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. ARTERO, I. (2001). Pedraforca màgic. Ed. Farell.</p> | <p>Explica la llegenda que en època en que la zona estava dominada pels sarraïns els habitants de Saldes van sentir sorolls una nit, en sortir veieren que sobre la muntanya Pedraforca s'aixecava una impressionant fortalesa poblada per éssers estranys que, aliant-se amb els sarraïns mataven a tir de sageta a un cristià que gosava transitar pel territori dominat pel castell encantat. Els cristians varen demanar ajut a Déu, qui escoltant els seus precs, va enviar a la terra sant Miquel amb un estol d'àngels i, la nit del 31 de desembre de fa més de mil anys, varen construir el castell fent que la muntanya on s'assentava prengués forma de forca, d'aquí el nom. S'explica que l nit del 31 de desembre, la nit de Sant Silvestre, les bruixes es reunien al Pedraforca en record de l'existència d'aquell castell encantat. Des de llavors el Pedraforca és coneguda com la muntanya màgica i es relaciona amb moltes llegendes sobre l'existència de bruixes.</p> | 08190-120 | Saldes | 42.2361000,1.7091000 | 393486 | 4676797 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||||
| 60046 | Goigs de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-antoni-de-padua-0 | <p>Goigs antics del Berguedà. Recull. Col·lecció Bagà logística. Associació Medieval de Bagà. 2000.</p> | XX | <p>Hi ha quatre models de goigs de Sant Antoni de Pàdua venerat a l'església de l'Espà. Són de principis del segle XX i van ser impressos a J. Huch de Berga, Quirze Casals de Berga, el 1973 a Dachs de Solsona. El més conegut és el de Els Pajaritos, en que la lletra narra el miracle que el sant obrà als 8 anys en salvar camps i collites del pillatge dels ocells.</p> | 08190-122 | L'Espà. Feners. Sant Antoni. | <p>Els goigs són un cant i una pregària que cada poble canta als seus patrons i sants, amb poemes musicats amb inspiració de les accions fetes pels sants o Marededéus.</p> | 42.2109500,1.6989900 | 392609 | 4674017 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El 13 de juny es celebra missa per Sant Antoni, patró, i en acabar es canten els goigs coneguts com Els Pajaritos. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||
| 60047 | Mina Pollegó Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-pollego-petit | <p>SOLER, R.; ORIOLA, J. (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga.</p> | XX | Es conserva la bocamina, però la mina està tancada i probablement en mal estat a l'interior degut a l'abandó. | <p>La mina va ser oberta durant la guerra de manera que el jovent s'estalviava d'anar al front. Es va informar a la Jefatura de Minas sobre els recursos naturals de carbó a Saldes abans d'iniciar-se la guerra, a la que es va concedir permís d'obertura de la mina. Més tard la Generalitat es va fer càrrec d l'extracció. Va haver un accident mortal l'any 1941.</p> | 08190-123 | Maçaners. Veïnat de Molers. | <p>Eren propietaris Isidre Pons, Viladomat, el Marjot de Maçaners. Va ser explotada entre 1936 i 1952. Era una galeria horitzontal d'extracció de carbó. S'extreia amb un ferrocarril de via estreta fins a cal Soler a Sant Julià de Fréixens on arribaven els camions. Es conserva l'entrada a la mina, una boca d'arc de mig punt.</p> | 42.2377800,1.7623300 | 397881 | 4676919 | 08190 | Saldes | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||
| 60049 | Jaciment fossilífer del Pedraforca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-del-pedraforca | <p>MARMI, J.; VILADRICH, Ll. (2007). La colección del Museo de Ciencias Naturales de Berga como muestra de la diversidad paleontológica de la comarca del Berguedà (Barcelona). Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Pp. 105-116.</p> | <p>S'hi poden trobar fòssils d'sorganisme unicel·lulars del grup dels foraminífers i invertebrats com mol·luscs bivalves, gasteròpodes, cefalòpodes, braquiòpodes, crustacis, eriçons de mar i coralls , del Cretaci inferior.</p> | 08190-125 | Saldes. El Pedraforca. | <p>A l'extrem noroest del Berguedà afloren els materials fossilífers més antics amb una important representació de materials mesozoics. Les roques sedimentàries, com margues i calcàries, solen tenir restes d'organismes d'altres èpoques que es poden observar en diferents punts del terme. Generalment són fòssils d'ambients marins, i molt rarament d'organismes que vivien a terra o a aigües dolces.</p> | 42.2341600,1.7095500 | 393520 | 4676581 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60050 | Jaciment fossilífer de Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-de-macaners | <p>MARMI, J.; VILADRICH, Ll. (2007). La colección del Museo de Ciencias Naturales de Berga como muestra de la diversidad paleontológica de la comarca del Berguedà (Barcelona). Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Pp. 105-116.</p> | <p>S'hi troben fòssils d'·esponges, moluscs bivalves, braquiòpodes, eriçons de mar, del Cretaci superior. També coralls, del Cretaci inferior, i briozous, de El'eocè.</p> | 08190-126 | Maçaners | <p>A l'extrem noroest del Berguedà afloren els materials fossilífers més antics amb una important representació de materials mesozoics. Les roques sedimentàries, com margues i calcàries, solen tenir restes d'organismes d'altres èpoques que es poden observar en diferents punts del terme. Generalment són fòssils d'ambients marins, i molt rarament d'organismes que vivien a terra o a aigües dolces.</p> | 42.2338100,1.7617400 | 397826 | 4676479 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60051 | Jaciment fossilífer del pla de Palomera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-del-pla-de-palomera | <p>MARMI, J.; VILADRICH, Ll. (2007). La colección del Museo de Ciencias Naturales de Berga como muestra de la diversidad paleontológica de la comarca del Berguedà (Barcelona). Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Pp. 105-116.</p> | <p>S'hi troben fòssils de moluscs bivalves i gasteròpodes, del Cretaci inferior i algues caròfites., del Cretaci superior.</p> | 08190-127 | Saldes. Pla de Palomera. | <p>A l'extrem noroest del Berguedà afloren els materials fossilífers més antics amb una important representació de materials mesozoics. Les roques sedimentàries, com margues i calcàries, solen tenir restes d'organismes d'altres èpoques que es poden observar en diferents punts del terme. Generalment són fòssils d'ambients marins, i molt rarament d'organismes que vivien a terra o a aigües dolces.</p> | 42.2100300,1.7519100 | 396976 | 4673850 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60054 | Festa Major de Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-macaners | XX | <p>Maçaners celebra dues festes majors: el 29 de novembre, Sant Serni; el tercer cap de setmana de juliol, la festa major d'estiu. La festa major d'hivern es redueix a una celebració eucarística, mentre que la d'estiu, degut a que hi ha molt turisme al poble, compte amb més actes per a diferents tipus de públic. El dissabte es fa una festa infantil a la tarda, sopar popular i ball popular al vespre. El diumenge es fa passacarrers amb els gegants i nans de Saldes i una missa a l'església en la que es canten els goigs. A la tarda un ball popular.</p> | 08190-130 | Maçaners | <p>No hi ha dades de l'antiguitat de celebració de la festa, tot i que és bastant moderna, dels anys 1980.</p> | 42.2336800,1.7765700 | 399049 | 4676446 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60055 | Festa Major de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lespa | XX | <p>La Festa Major de L'Espà es celebra el tercer diumenge setembre, per la Marededéu dels Dolors. En ser l'Espà un nucli molt petit i poc habitat, es fan pocs actes per la Festa Major. Dissabte a la nit es fa una cremada de rom acompanyada d'un concert d'acordió. Diumenge es fa un concert de música clàssica a càrrec de diferents músics de Berga a l'església, i seguidament la missa de festa Major en la que es canten els goigs.</p> | 08190-131 | L'Espà | <p>La Festa Major de l'Espà és bastant moderna i es va recuperar gràcies a la iniciativa d'uns veïns.</p> | 42.2179000,1.6926400 | 392097 | 4674797 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60056 | Revetlla de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revetlla-de-sant-joan-1 | XX | <p>La revetlla de Sant Joan és una celebració que a Saldes es relaciona amb el Pedraforca i amb les llegendes relacionades amb la bruixeria a la zona. Es celebra el dia 23 a la nit. La festa es va iniciar fa 10 anys, a càrrec de la bruixa Aramís Fuster. Va fer un ritual al peu del Pedraforca, al camp de futbol de Saldes, un ritual de bona sort en el que invocava a la muntanya i va fer la dansa del foc al voltant de la foguera. Els anys següents es feia el ritual amb bruixots diferents, fins el 2004 en que el jovent del poble es va fer càrrec de la celebració. Des de llavors s'organitza una gran foguera i es fa un ritual en el que es reparteixen flors i paper de tres colors a la gent segons la sort que vulguin invocar: groc, verd i vermell, per diners, salut i amor. Cada persona escriu en el paper del color el desig que vulgui i el crema a la foguera, després la flor la tira en un recipient en el que es fa una pócima. A més es fan altres actes: una obra de teatre que explica alguna de les llegendes de bruixes a l'entorn del Pedraforca, un mercat artesà de bruixes i Pedraforques.</p> | 08190-132 | Saldes | 42.2269000,1.7361400 | 395702 | 4675742 | 1997 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60057 | Monument als caiguts de la Mineria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-caiguts-de-la-mineria | XX | <p>El monument està format per dos ortoedres paral·lels que flanquejen una urna de vidre dins la que es posa una làmpada de mina encesa durant la cel·lebració de Santa Bàrbara, el 4 de desembre. En els pilars hi ha el símbol de la mineria i una inscripció amb el nom de tots els miners que han mort a la zona en accidents a les mines i la llegenda IN MEMORIAM.</p> | 08190-133 | Saldes. Oficines pis segon Carbones Pedraforca. 08697 SALDES | <p>Es troba ubicat al costat de les oficines al pis segon de l'empresa Carbones Pedraforca, camí de Gresolet. El monument va ser inaugurat el 5 de febrer de 1991.</p> | 42.2304100,1.7417900 | 396174 | 4676125 | 1991 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'ha posat a la fitxa la ubicació original del monument, que durant el proper any s'instal·larà junt a la imatge de Santa Bàrbara a la plaça de l'església de Sant Martí al nucli urbà de Saldes. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||
| 60061 | Roure de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-lespa | <p>Inventari d'elements naturals al terme de Saldes. Parc Natural Cadí-Moixeró. (2007). Inèdit.</p> | <p>Es troba a la zona de l'Espà, a prop de cal Capdevila. Roure conegut també com roure de Capdevila, Quercus pubescens, té una alçada de 18,5m, volt màxim de 3,2m. No és un arbre molt ample, però està mot ben format i en un indret de molt fàcil accés. Es troba ubicat fóra de la zona del Parc Natural Cadí-Moixeró.</p> | 08190-137 | L'Espà. Cal Capdevila. | <p>El Parc Natural ha fet un llistat d'arbres d'interès per tal que l'Ajuntament de Saldes els declari en conjunt com a arbres d'interès local per acord de Ple. Per a això els tècnics del Parc han elaborat un inventari amb els elements representatius al terme. Arbre caducifoli de fulles sinuades, flors femenines en grups petits i fruits en gla. Aquest és del tipus mediterràni. La fusta és molt dura i compacta, emprada en fusteria i ebenisteria.</p> | 42.2190300,1.6924100 | 392080 | 4674923 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60063 | Roure de Ventajola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-ventajola | <p>Inventari d'elements naturals al terme de Saldes. Parc Natural Cadí-Moixeró. (2007). Inèdit.</p> | <p>Es troba a la zona de l'Espà, al bosc de Ventajola. Quercus pubescens, té una alçada de 15m, volt màxim de 3m. No és un arbre molt ample, però està mot ben format i en un indret de difícil accés. Es troba ubicat fóra de la zona del Parc Natural Cadí-Moixeró.</p> | 08190-139 | L'Espà. | <p>El Parc Natural ha fet un llistat d'arbres d'interès per tal que l'Ajuntament de Saldes els declari en conjunt com a arbres d'interès local per acord de Ple. Per a això els tècnics del Parc han elaborat un inventari amb els elements representatius al terme. Arbre caducifoli de fulles sinuades, flors femenines en grups petits i fruits en gla. Aquest és del tipus mediterràni. La fusta és molt dura i compacta, emprada en fusteria i ebenisteria.</p> | 42.2190200,1.6886700 | 391771 | 4674927 | 08190 | Saldes | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60065 | Arbreda d'avets de la baga de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-davets-de-la-baga-de-gresolet | <p>Inventari d'elements naturals al terme de Saldes. Parc Natural Cadí-Moixeró. (2007). Inèdit.</p> | <p>Es troben a la zona de coll de Bauma, formant un conjunt arbrat de Abies alba. Amb un volt màxim de 2,3m. Es troba ubicada dins la zona del Parc Natural Cadí-Moixeró.</p> | 08190-141 | Gresolet. Coll de Bauma | <p>El Parc Natural ha fet un llistat d'arbres d'interès per tal que l'Ajuntament de Saldes els declari en conjunt com a arbres d'interès local per acord de Ple. Per a això els tècnics del Parc han elaborat un inventari amb els elements representatius al terme. Arbre monoic, de capçada cònica i branques perpendiculars al tronc, fulles linears, pectinades en un sol pla i verdes tot l'any. La fusta és blanquinosa i poc resistent, emprada per posts, bastides i pasta de paper. Arbre de muntanya alta, en sòls profunds i permeables.</p> | 42.2686800,1.7364300 | 395795 | 4680381 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 254,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc