Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59926 | Santa Maria del castell de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-castell-de-saldes | <p>AA.VV. (1985). Catalunya romànica. Vol. XII, El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. CASCANTE, P. (2004). El castell de Saldes. A L'Erol núm. 80. Pàgs. 22-27. DALMAU, R., CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Vol. V. Dalmau Ed. Pàgs. 935-943. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3580. Generalitat de Catalunya. 1990. MONREAL, Ll., MARTÍ de RIQUER (1958). Els castells medievals de Catalunya. Vol. II. Barcelona. Pàgs. 146-151. VIGUÉ, J. ; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. El Berguedà. Artestudi edicions. Barcelona.</p> | XII-XV | <p>L'església és una capella de petites dimensions que es troba al costat del castell de Saldes, d'una nau amb absis ovalat, coberta amb volta apuntada. L'absis és fet amb pedres de diferents mides sense polir i rejuntades amb argamassa. La primitiva porta està tapiada, a la paret de migdia, formada per un arc de mig punt adovellat i una espitllera també tapiada. La porta actual es troba al mur de ponent, és rectangular amb llinda de fusta. Sobre aquest mur hi ha un campanar d'espadanya descentrat, d'una sola obertura. L'estructura és de pedra de diferents mides, tot i que molta part està emblanquinat. L'interior està enguixat, amb l'absis tapiat per un envà al que hi ha adossada una fornícula de fusta amb una còpia de la imatge de la Marededéu del Castell ja que l'original es perdé durant la Guerra Civil. La imatge original era de talla de fusta policromada, asseguda en un setial i amb el fill assentat al genoll esquerre. Sembla una capella molt retocada i de la que resti pocs elements originals, probablement sigui de finals del segle XIII o probablement posterior.</p> | 08190-2 | Saldes. Barri Sobirà. | <p>L'església de Santa Maria fou des dels seus orígens la capella del castell, vinculada a la parròquia de Sant Martí de Saldes. Les primeres notícies del lloc de Saldes són del segle IX, tot i que el castell no s'esmenta fins a mitjans del segle XI, entre els anys 1068 i 1095, quan un tal Galceran presta homenatge al comte Guillem Ramon de Cerdanya, comte del Berguedà, pels castells que tenia al seu feu, entre ells el de Saldes. A mitjan del segle XIII es confirma l'existència de dues esglésies a Saldes, la del castell dedicada a Santa Maria, i la del poble dedicada a Sant Martí i considerada al segle XIV la principal. El 1259 Galceran de Pinós institueix al castell Guillem, clergue de Santa Maria, i els seus fills, per que el servissin perpètuament en la guàrdia del lloc. El 1288 el mateix Galceran de Pinós estableix benefici a favor de P. Pontii, clergue de Gresolet que més tard serà nomenat rector de Sant Martí, amb obligació de fer-hi continuada residència. Així queda palès pel fet que Galceran IV de Pinós en el seu testament deixa 100 sous a Sant Martí i només 50 a Santa Maria. El 1312, en una visita al deganat del Berguedà, no s'esmenta, probablement perquè estava vinculada a Sant Martí. Al segle XVIII encara era sufragània. A l'arxiu parroquial hi ha un document de 1902 que diu que un devot de la Marededéu del castell es va comprometre a sufragar les despeses per l'obra del petit retaule en que està col·locada la imatge i pintar la capella. La carta va dirigida al Bisbe de Solsona.</p> | 42.2337300,1.7394500 | 395986 | 4676497 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59926-foto-08190-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59926-foto-08190-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59926-foto-08190-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La imatge romànica de Santa Maria del Castell de Saldes està desapareguda. Sembla probable que a inicis del segle XX passés a formar part de la col·lecció del Museu de Vic i va desaparèixer durant la Guerra Civil. Era una imatge tipològicament del segle XIII, tal i com es pot apreciar en una fotografia que es conserva. Actualment hi ha una imatge de la Marededéu del Remei. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||
| 59927 | Sant Antoni de Feners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-de-feners | <p>FONT, J.M. (1969). Cartas de población y franquícia de cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. Pàgs. 518-519. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 3602. Generalitat de Catalunya. 1990. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Petita església d'una nau amb presbiteri quadrat, coberta amb volta de canó interna i teulada a doble vessant de teula àrab externa. Respon a la tipologia de capelles barroques de zona de muntanya. La porta és al mur de ponent, d'arc rebaixat amb dovelles, amb òcul circular a la part superior, una finestra al costat de la porta i campanar d'espadanya d'una esqueixada que conserva la campana. L'interior conserva pintures murals al presbiteri i al sostre i conserva un retaule neoclàssic d'estructura arquitectònica que acull la imatge del Sant patró.</p> | 08190-3 | L'Espà. Feners | <p>Aquesta església va ser construïda al segle XVIII, en un lloc on hi havia una agrupació de cases que antigament depenien de la parròquia de l'Espà. Probablement, fruit de l'augment de població en aquesta època, moment en que es construeixen les pallisses, es va considerar la necessitat de disposar d'una capella adscrita a la parroquial. No es conserva documentació històrica dels origen d'aquest vilatge fortificat, essent la primera data l'any 1289, quan els Barons de Pinós, Galceran i la seva muller Berenguera, van confirmar la carta de franqueses atorgades anteriorment pels comtes de Cerdanya als habitants del lloc de Feners, especificant en aquest document l'existència d'un vilatge fortificat. En aquest document es reitera l'exempció per obres i treballs a la fortalesa dels dominis senyorials dels Pinós i al propi lloc, no fent esment de noves construccions al lloc (ACA). Per tant, sabem que al segle XIII pertanyia als senyors de Pinós, i anteriorment als comtes de Cerdanya. L'any 1316 són documentades les obres de fortificació del lloc, en les que participaren els habitants de Feners a canvi de l'exempció d'impostos durant un període de sis anys, així com també veïns de Gresolet (Baronies, vol I, pàg. 395), fet pel cavaller Pere de Santa Eulàlia, procurador de la Baronia de Pinós. El 1439, hi ha notícia del mas Ribelles de Feners. Al segle XVII era lloc pertanyent al Duc d'Alba, que van rebre part de l'herència dels Pinós al segle XVI en estroncar-se la línia generacional. L'estructura medieval arquitectònica del conjunt fou alterada al segle XVII i XVIII en adoptar la construcció a les necessitats de les noves masies, moment en que es construí l'església. Era de la parròquia de l'Espà, actualment depèn de Saldes. El 13 de juny es celebra missa per Sant Antoni, patró, i en acabar es cantes els goigs coneguts com Els Pajaritos, ja que la lletra narra el miracle que el sant obrà als 8 anys en salvar camps i collites del pillatge dels ocells. Aquests goigs estan escrits en castellà.</p> | 42.2109500,1.6989900 | 392609 | 4674017 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59927-foto-08190-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59927-foto-08190-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59927-foto-08190-3-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Accés des de la carretera de Saldes a Gósol, passat el Coll de la Trapa, desviament a l'esquerra. Senyalitzat. | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||
| 59929 | Saldes. Nucli urbà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saldes-nucli-urba | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. DALMAU, R., CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3581. Generalitat de Catalunya. 1990. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Vol. I, pàg. 92, nota 1. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | IX-XX | <p>El nucli urbà de Saldes s'estructura al voltant de l'església parroquial de Sant Martí de Saldes, que va originar una petita sagrera al seu entorn a l'edat mitjana, a més de diferents masos dispersos que posteriorment s'anirien envoltant d'altres masos formant petites agrupacions que actualment formen part del nucli urbà, com la Cardina (Cardinasal), cal Norra i Minoves, les Viles i els Serrats. Algunes d'aquestes cases conserven l'estructura original tipus mas, tot i que les freqüents rehabilitacions han amagat els elements antics. Al poble hi ha poques cases que conservin elements d'època medieval ja que en general ha estat molt reformat tot l'entorn de l'església, inclosa la rectoria. Darrerament s'està construint molt, principalment habitatges unifamiliars, degut a l'increment de turisme a la zona, creant-se una zona de serveis i començ al centre del poble, centrat en l'ajuntament. Està situat en plena zona muntanyosa al peu del Pedraforca, Cadí i Ensija, en el vessant de solei.</p> | 08190-5 | Saldes. 08697 SALDES | <p>L'origen del nucli urbà de Saldes es produiria a l'Edat Mitjana, quan els francs establiren una frontera als Pirineus en resposta a l' invasió sarraïna, en que moltes persones de les zones properes es van posar sota la protecció dels francs, com ho van fer el de Girona el 785, els de l'Alt Urgell i els de la Cerdanya el 789. L'any 798 els francs van ocupar el Berguedà i nomenaren comtes per organitzar els territoris, entre els que destaca Guifré el Pelós que va repoblar les terres de l'interior de Catalunya, provocant la retornada de la gent que havia fugit arran de l'ocupació sarraïna. El 831 ja hi havia un nucli de població a Saldes format per cinc o sis famílies a l'entorn d'una església dedicada a Sant Martí. Una mica més tard, al mateix segle IX, el nucli havia crescut, ja que es va construir una nova església i els 15 caps de casa van demanar al bisbe d'Urgell que la consagrés, com va fer el 8 de desembre de 857 (ORDEIG, 1993). Amb posterioritat el lloc de Saldes (Sallices) es nomenat en diferent documentació, com l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, datable a finals del segle X, en la que també s'anomena Maçaners (Macianeros). El primer document que parla del castell és datat entre els anys 1068 i 1095, quan un tal Galceran presta homenatge al comte Guillem Ramon de Cerdanya, comte del Berguedà, pels castells que tenia al seu feu, entre ells el de Saldes. El 1117 o 1118 el comte Bernat Guillem va morir sense descendència i el comtat es va unir al de Barcelona, jurant Galceran de nou fidelitat a Ramon Berenguer III. Al segle XII resideix al castell la família cognominada Saldes, probablement castlans del castell. A mitjan del segle XIII es confirma l'existència de dues esglésies a Saldes, la del castell dedicada a Santa Maria, i la del poble dedicada a Sant Martí i considerada al segle XIV la principal. Així queda palès pel fet que Galceran IV de Pinós en els seu testament deixa 100 sous a Sant Martí i només 50 a Santa Maria. Del segle XVI al XVIII la vall de Saldes era terra de senyors feudals, dels barons de Pinós i Mataplana. El govern de les parròquies s'organitzava amb un batlle i dos cònsols, que els segles XVI i XVII es feia per Corpus amb la presència de tots els homes del terme. Els cònsols administraven les terres del comú, redactaven els bans per la conservació dels camins, les pastures, pagaven les obres de reforma o ampliació de les esglésies i despeses extraordinàries.</p> | 42.2292100,1.7359500 | 395690 | 4675999 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59929-foto-08190-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59929-foto-08190-5-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 59930 | Sant Martí de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-saldes | <p>AA.VV. (1985). Catalunya romànica. Vol. XII, El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. BARAUT, C. (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'. Urgellia, núm. 1. Riu, M. (1975). Excavaciones medievales en el término municipal de Saldes. 'Noticiario Arqueológico Hispánico', III. Madrid. Pàg. 272-290. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XI-XVII | <p>L'església de Sant Martí de Saldes es troba al centre del nucli urbà. És un edifici de planta rectangular amb tres naus, la central coberta amb volta apuntada i les laterals d'estil neoclàssic cobertes amb volta catalana de maó i de pedra. A cada costat s'obren dues capelles laterals cobertes amb volta d'arcs encreuats. A la paret de migdia resta un arc adovellat i una finestra d'arc de mig punt molt alta i tapiada. L'interior de l'edifici és de pedra vista i deixa veure l'estructura constructiva. Es conserven cinc altars a l'interior, de fusta policromada i del segle XIX, procedeixen d'algun taller local de Bagà o de Sant Llorenç de Morunys. Dedicats, el major a Sant Martí, els altres a Santa Severina, al Sagrat Cor, a Santa Bàrbara i a la Mare de Déu del Roser. També es conserva la imatge de la Marededéu de Gresolet, del segle XIII, que fou traslladada el 1947 per raons de seguretat.</p> | 08190-6 | Nucli urbà. Plaça de Sant Martí. 08697 SALDES | <p>Església depenent des de la seva construcció del bisbat d'Urgell dins el comtat de Cerdanya, essent parroquial. El 831 hi havia a Saldes una petita comunitat a l'entorn d'una església dedicada a Sant Martí, formada per unes 15 cases. Al mateix segle IX els 15 caps de casa van demanar al bisbe d'Urgell que consagrés l'església, com va fer el 8 de desembre de 857 (ORDEIG, 1993). Al mateix document s'especifica que els feligresos la dotaren amb dues mujades i mitja i tres quarteres de terra i una casa davant l'església que havia de servir de rectoria. També s'esmenta l'església a l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, l'any 1010 (Sant Martí i Sant Andreu de l'Espà). Probablement aquesta església substituís a una construcció anterior i no han quedat rastres. A aquest segon edifici el va substituir un altre d'estil romànic, d'una sola nau amb absis semicircular, que pot datar-se al segle XI i després es va construir una quarta església al segle XII, també romànica. Es conserven alguns fragments d'aquests dues darreres, de l'absis al costat de llevant i unes filades de murs de pedra ben tallades unides amb morter de calç i sauló. També es conserva una pica baptismal feta en un bloc de pedra arrodonit i buidat que actualment es conserva al presbiteri, havia estat molt temps capgirat i dipositat davant la façana de l'església per convertir-lo en la base d'una creu de terme. A l'entorn de les antigues esglésies romàniques hi havia un cementiri format per sepultures de cista, algunes van aparèixer en fer obres a la plaça, constant a la documentació que la gent era enterrada aquí. El segle XVI els adults pagaven a la parròquia tres sous per dret de sepultura. Al segle XIII les notícies estan relacionades amb els barons de Pinós, rebent els habitants exempcions dels drets de pastura el 1291. En el testament de Galceràn IV de Pinós, a finals del segle XIII, deixa a l'església 100 sous. Als segles XIV i XV consta documentalment que es feien enterraments al cementiri de l'església. A la segona meitat del segle XVII es van fer obres d'ampliació del temple, amb tres naus, afegint una a cada banda de la nau romànica. L'any 1947 es va restaurar el conjunt. El campanar va ser construït el 1703, és de torre exterior i conserva dues campanes foses el 1805 i el 1893 a Bellver de Cerdanya. La sagristia va ser construïda el 1814 a la capçalera del temple, comunicada amb l'altar major. El segle XVIII tenia com a sufragània l'església de Sant Sadurní de Malanyeu. L'any 1958 es van fer obres a la plaça i el 1971 es va fer una excavació arqueològica a càrrec de Manel Riu, en la que es pogué descobrir una part de l'absis, les vuit primeres filades del mur i les sis de la banqueta.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59930-foto-08190-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59930-foto-08190-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59930-foto-08190-6-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92|94|99|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 59931 | Pica baptismal de Sant Martí de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-marti-de-saldes | <p>AA.VV. (1985). Catalunya romànica. Vol. XII, El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. BARAUT, C. (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'. Urgellia, núm. 1. Riu, M. (1975). Excavaciones medievales en el término municipal de Saldes. 'Noticiario Arqueológico Hispánico', III. Madrid. Pàg. 272-290.</p> | XII | <p>Pica baptismal feta en un bloc de pedra arrodonit i buidat interiorment en forma hemisfèrica. No té cap marca o inscripció i es suporta directament sobre la seva base lleugerament arrodonida. La boca és circular amb el llavi pla i presenta un encaix que actualment servei per subjectar el peu de ferro del ciri pasqual.</p> | 08190-7 | Saldes. Església Sant Martí de Saldes. Plaça de Sant Martí. 08697 SALDES | <p>Aquesta pica baptismal segurament prové del primer temple edificat al segle IX i bé del posterior d'època romànica. Es trobava a l'exterior de l'església, capgirat i convertit en la base d'una creu de terme. Actualment es conserva al presbiteri, ja que es va recuperar en fer les obres d'actuació a la plaça l'any 1958.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59931-foto-08190-7-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 59932 | Retaule de Sant Martí. Retaule Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti-retaule-major | <p>Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3582. Generalitat de Catalunya. 1990.</p> | XVIII | <p>El retaule de Sant Martí de Saldes està format per tres carreres longitudinals amb una marcada preponderància del carrer central, coronat per una fornícula en forma de corona al pis superior, i per una de dimensiones grans al centre que emmarca la imatge de Sant Martí, formada per un frontó troncat i rematada per un parell de columnes corínties amb les bases decorades amb elements florals i caps d'àngels. Presenta les característiques usuals en els retaules del segle XVIII, ja dins el corrent Neoclàssic: retícula de plata quadrangular amb poc moviment, l'element central adquireix preponderància sobre els altres compartiments, la importància del Sagrari, situat sobre una mesa i damunt una escalinata, etc.</p> | 08190-8 | Saldes. Església Sant Martí de Saldes. Plaça de Sant Martí. 08697 SALDES | <p>El retaule de Sant Martí és una obra tardana del segle XVIII, dins la corrent Neoclàssica i realitzat per un mestre, fins ara desconegut, presenta una austeritat molt característica de les parròquies de muntanya. Acompanyen al Sant patró de l'església, Sant Joan Baptista, Sant Francesc d'Assís, Sant Antoni Abad, Sant Sebastià.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59932-foto-08190-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59932-foto-08190-8-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 59933 | Retaule Marededéu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-marededeu | <p>Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3586. Generalitat de Catalunya. 1990.</p> | XIX | <p>Retaule pintat sobre guix, amb una viva policromia. Sota un nínxol la imatge venerada i envoltada per ornamentació floral seguint uns esquemes molt repetits. El mur de fons està totalment pintat amb escenes incloses dins de medallons; el retaule està molt malmès per la humitat. És un exemple pobre de retaule Neoclàssic tardà. A la fornícula central hi ha una imatge de la Marededéu.</p> | 08190-9 | Saldes. Església Sant Martí de Saldes. Plaça de Sant Martí. 08697 SALDES | <p>És obra del segle XIX, dins el corrent estilístic del Neoclàssic tardà i amb poc interès artístic. Decora una de les capelles de l'església parroquial de Sant Martí de Saldes. L'església conserva altres retaules també Neoclàssics de més qualitat. Els cònsols del comú van pagar al pintor que va daurar el retaules del Roser l'any 1602. L'any 1604 van constituir la confraria del Roser a la parròquia de Saldes. El 1801 encara era vigent la confraria.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59933-foto-08190-9-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 59934 | Retaule Santa Severina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-santa-severina | XIX | <p>Retaule d'estil neoclàssic amb ornamentació de tipus arquitectònic en guix policromat i daurat. Presenta un carrer central flanquejat per dues columnes estriades amb capitell que protegeixen una fornícula central on hi ha la imatge de la Santa. La part superior està rematada amb capitells corintis i dos pilars també estriats amb capitells jònics flanquegen i sostenen el cos superior que corona el retaule, format per entaulament. La decoració combina els ors amb el blanc i utilitza el verd per a decorar el carrer central.</p> | 08190-10 | Saldes. Església Sant Martí de Saldes. Plaça de Sant Martí. 08697 SALDES | <p>La casa de les Serres cedí a l'església parroquial les relíquies de Santa Severina, patrona de Saldes (APS). Es tracta d'una de les cases importants del terme, de la que, durant el segle XVII, quasi tots els batlles provenien de les Serres. Santa Severina és venerada a Saldes des del segle XVII. El 1801 encara era vigent la confraria.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59934-foto-08190-10-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||||
| 59935 | Retaule Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-santa-barbara | XIX | <p>Retaule d'estil neoclàssic amb ornamentació de tipus arquitectònic en guix policromat i daurat. Presenta un carrer central flanquejat per dues columnes estriades amb capitell que protegeixen una fornícula central on hi ha la imatge de la Santa. La part superior està rematada amb capitells corintis i dos pilars també estriats amb capitells jònics flanquegen i sostenen el cos superior que corona el retaule, format per entaulament. La decoració combina els ors amb el blanc i utilitza el verd per a decorar el carrer central.</p> | 08190-11 | Saldes. Església Sant Martí de Saldes. Plaça de Sant Martí. 08697 SALDES | <p>Santa Bàrbara és la patrona dels minaires, activitat molt arrelada al Berguedà, principalment a la zona de Saldes, Vallcebre i Fígols, a la principal conca de carbó. La festa es cel·lebra el 4 de desembre.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59935-foto-08190-11-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||||
| 59936 | Retaule Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-sagrat-cor | <p>Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3583. Generalitat de Catalunya. 1990.</p> | XIX | <p>Retaule d'un sol carrer que centra la imatge del Sagrat Cor de Jesús, sota una fornícula d'arc de mig punt rematada per uns pilars decorats amb vegetació estilitzada. Dos parells de columnes estriades amb capitells corintis i dos pilars també estriats amb capitells jònics flanquegen i sostenen el cos superior que corona el retaule, format per un frontó troncat de forma trapezoïdal, amb fris i entaulament. La decoració combina els ors amb el blanc i utilitza el blau per a decorar el carrer central. Al centre de la fornícula una imatge del Sagrat Cor olotina i sobre l'altra una Marededéu vestida tipus Pietat amb el fill als braços.</p> | 08190-12 | Saldes. Església Sant Martí de Saldes. Plaça de Sant Martí. 08697 SALDES | <p>El retaule és una obra de principis del segle XIX, quan al Berguedà imperaven encara gustos que als centre artístics del moment estaven ja totalment desfasats.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59936-foto-08190-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59936-foto-08190-12-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 59937 | Santa Maria de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-gresolet | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII, El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. AMBRÓS, Pare (1926). Notes històriques sobre el poble de Saldes i el seu Santuari de Santa Maria de Grasolet. Novena en honor de la Mare de Déu de Grasolet, per un devot seu. Editorial Franciscana, Barcelona, any 1926. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalybta, fitxa núm. 3587. Generalitat de Catalunya. 1990. MONTANYÀ (1939 aprox.). Memorandum. Memòries inèdites sobre la Guerra Civil a Saldes. APS. VILADÉS, R. (1995). Gresolet (Saldes). A L'Erol núm. 48. Pàgs. 37-40. Berga.</p> | XV-XVII | <p>El santuari de Gresolet es troba ubicat a 1360m d'altitud, envoltat de muntanyes. Es tracta d'un gran conjunt que alberga l'església i l'hostatgeria, cobert a doble vessant amb teula àrab. Els murs són de pedra de diferents mides, amb alguna part arrebossada, en les que es pot veure successives modificacions en el conjunt. Es troba ubicat al fons d'una vall profunda, dominada per la presència del vessant nord del Pedraforca, entre planells de pastures voltades de bosc i rocam i molt proper al bosc de Gresolet. Davant la porta d'entrada a l'església i al santuari queda un baluard semi tancar amb altres coberts. L'església és d'una sola nau, amb capçalera recta i capelles laterals, coberta amb volta de canó. Es conserva la decoració policromada de les parets d'estil neoclàssic, però no hi ha imatges antigues.</p> | 08190-13 | Santuari de Gresolet. Vall de Gresolet. | <p>L'església de Santa Maria és documentada des del segle XIII, quan era possessió dels Barons de Pinós. En els seus orígens era una casa de donats masculins que seguien la tradició dels monestirs anteriors, fundada per Guillem, vescomte de Cardona, el mateix segle. L'any 1258 el vescomte de Cardona donava a la casa de Santa Maria de Gresolet i als seus donats i rector, quatre mesures de sal, confirmant la donació feta anteriorment pel vescomte Guillem de Cardona. Durant el segle XIII la devoció era molt estesa i es nomenà un clergue encarregat de requerir i acceptar els llegats fets a l'església i a Santa Maria. Durant el segle XIV augmentaren els llegats piadosos, especialment els dels barons de Pinós: el 1361 marquesa de Pinós dona vint lliures per a il·luminar l'església; el 1377 Pere Galceran de Pinós fa reedificar el temple encarregat al mestre Mateu Boxera de Berga per 200 florins d'Aragó. Fruit d'aquesta reforma desapareixeria l'estructura romànica original del temple. El 1312 va ser declarada parroquial i hi havia capellà custodi. Després del 1499 es va tornar a edificar, i el 1709 es va ampliar afegint dues capelles laterals. L'actual edifici és de finals del segle XVII i el retaule, que va ser destruït el 1936, era del segle XVIII. Entre 1887 i 1889 es va fer la última restauració general del santuari a càrrec de Joan Ros Santmiquel. Es va restaurar el retaule, decorar les parets la volta i el cambril a càrrec del pintor i decorador de Berga, Joan Fígols. Aquest retaule i altres elements decoratius es van pedre durant la Guerra Civil del 1936. El santuari és un santuari marià i la devoció ja vé dels origens. La imatge de la Marededéu és de finals del segle XIII. El 1936 es va aconseguir salvar la imatge de la Marededéu. Es va substituir la imatge romànica per una altra antiga que hi havia a la sagristia i la original es va amagar en un buc d'abelles ubicat entre d'altres. Més tard es va treure i es va embolicar amb mantes, fet que va provocar que es malmetés la policromia, tal i com explica Mn. Josep M. Montanyà, rector de Saldes (Montanyà). El juny de 1939 es va tornar a posar la imatge al santuari.</p> | 42.2587200,1.7253300 | 394863 | 4679289 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59937-foto-08190-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59937-foto-08190-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59937-foto-08190-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 59939 | Retaule Sant Andreu de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-sant-andreu-de-lespa | XX | <p>Retaule de factura moderna d'estil neoclassicista rural ubicat a l'altar major de l'església. És d'estructura arquitectònica, de línies senzilles, decorat amb relleus i policromia, amb els tres carrers separats per columnes, i mesa d'altar davant. El cos del retaule és decorat amb policromia que imita marbre, en el que destaca el carrer central amb fornícula que conté la imatge de Sant Andreu i dues imatges als carrera laterals, Santa Bàrbara i Sant Sebastià. El pis superior forma una motllura arquitectònica rematada per tres frontons triangulars i pinacles, tot decorat amb policromia i daurats . Tot el retaule està recolzat sobre un pedestal fet amb totxo i guix, constituït per l'altar i una graonada. Tot aquest pedestal, junt amb l'altar, estan pintats simulant marbre i policromia en formes geomètriques. A la part central del retaule hi ha una capelleta constituïda per una fornícula de planta semicircular amb façana formada per una porta d'arc retallat flanquejada per dues columnes salomòniques, tot daurat.</p> | 08190-15 | L'Espà. Església de Sant Andreu de l'Espà. | <p>Probablement el retaule es reconstruís després de la Guerra Civil, ja que consta que el 1936 es va cremar la documentació parroquial i molt objectes de culte d'aquesta església, probablement incloent l'antic retaule del que no es conserva cap element.</p> | 42.2175600,1.6933000 | 392151 | 4674759 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||||||||
| 59942 | Pica de Sant Sebastià del Sull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-sant-sebastia-del-sull | <p>BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona CASAS, J. (2006). 'Les fargues del berguedà'. A L'Erol núm. 91, pàgs. 35-42. RIU, M. (1975). Excavaciones medievales en el término municipal de Saldes. 'Noticiario Arqueológico Hispánico', III. Madrid. Pàg. 272-290. RIU, M. (1985). El monestir de Sant Sebastià de Sull, al municipi de Saldes, i la seva rotonda. 'Urgellia', núm. 6. Seu d'Urgell. RIU, M. (1977). El monasterio de Sant Sebastià de Sull. 'Noticiario Arqueológico Hispánico', V. Madrid. Pàg. 367-374. RIU, M. (1975). Sant Sebastià de Sull. 'Les esglésies romàniques catalanes de planta circular i triangular' de Jordi Vigue. Artestudi edicions, Col·lecció Art Romànic, 3. Barcelona. Pàgs. 262-282. RIU, M. (1982). Sant Sebastià de Sull. Saldes. 'Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys'. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Pàgs. 404-407. RIU, M. (1983). Les excavacions de Saldes. '1er congrés internacional d'Història de Puigcerdà. Juliol 1977. Institut d'Estudis Ceretans. Puigcerdà. Pàgs. 80-92.</p> | IX | <p>Pica feta en un bloc de pedra arrodonit i buidat interiorment en forma hemisfèrica. No té cap marca o inscripció i es suporta directament sobre la seva base lleugerament arrodonida. La boca és circular amb el llavi pla. Es troba ubicada al centre de la nau de l'església de planta circular del monestir de Sant Sebastià de Sull. Probablement es tracti d'una pica baptismal, tot i que les dimensions són petites.</p> | 08190-18 | Saldes. Vall del riu Saldes. Sant Sebastià de Sull. | <p>Amb tota probabilitat, tant per la ubicació com per la tipologia, aquesta pica seria realitzada en el moment de construcció del conjunt de Sull, a finals del segle IX , motivat pel prevere Daniel, que havia estat rector de la parròquia de Saldes, que es retirà i s'establí a l'aiguabarreig dels rius Saldes i Gresolet, amb una dona anomenada Honesta i uns servents. Van posar en cultiu un espai de 6ha pel sistema d'aprisió i hi bastiren una església dedicada a Sant Sebastià i Santa Maria. El domini estava situat sota la protecció dels comtes de Cerdanya.</p> | 42.2426300,1.7596600 | 397668 | 4677460 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59942-foto-08190-18-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les runes de l'església i del monestir es troben al costat del riu Saldes. Per arribar cal agafar un desviament a la dreta a la carretera de Guardiola a Saldes, agafant la pista de Gresolet fins a les proximitats de cal Ferrer on cal deixar el cotxe i seguir caminant per l'antic camí ramader passant les restes del molí de Baix i seguir fins al monestir. | 92 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||
| 59943 | L'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lespa | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. COSTA, A. ; CLARET, J.M. (1988). L'Espà. Actuacions urbanístiques. A L'Erol, núm. 25. Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunta, fitxa núm. 3576. Generalitat de Catalunya. 1990. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XI-XX | <p>Conjunt d'habitatges semi dispersos a l'entorn de l'església de Sant Andreu de L'Espà que configuren un dels nuclis habitats del municipi de Saldes. La major part dels habitatges han estat rehabilitats els darrers temps, tot i que encara hi ha tres que es troben en estat de conservació regular degut a que no es troben habitats i l'abandó provoca el deteriorament progressiu, es tracta de l'un edifici municipal que havia sigut l'escola, de Can Capdevila i Can Farines; de la resta de cases només cal Jep Costa està habitada permanentment, i cal Gascó i una casa al costat de l'escola s'utilitzen de cap de setmana. L'estructura dels habitatges és similar, cases de planta, pis i golfes sota teulada a doble vessant i amb baluard que tanca l'era entre la casa i els coberts. Hi ha altres masos dispersos a l'entorn d'aquest nucli, cal Blau, cal Bigardó, cal Vicenzó, la Farga de Feners.</p> | 08190-19 | L'Espà. | <p>El nucli de L'Espà probablement té els seus orígens el segle XI, quan és documentat el castell (avui perdut) propietat dels comtes de Cerdanya, al segle XII ja consta com a propietat dels Barons de Pinós. El 1306 el baró de Pinós alertava sobre la situació i la poca cura que es tenia del castell, essent infeudat a Bernat de Gósol juntament amb els llocs de Sorribes i el terme del castell de Gósol el 1324. Al segle XV ja no s'esmenta el castell. Durant època moderna es manté el poblament i es restaurà l'església. A principis del segle XX s'inicià l'explotació dels lignits, començant l'explotació amb la mina Clara (1931) amb la construcció d'un telefèric que comunicava L'Espà amb els Hostalets (Vallcebre); l'explosió de 1944 provocà més de 30 morts i l'explotació va ser clausurada, amb la conseqüent despoblació de la zona i progressiu abandonament. Darrerament s'han recuperat forces habitatges com a segona residència esdevenint un petit nucli turístic. En el fogatge de 1497 hi havia cinc cases entre L'Espà i Feners, en el de 1553, 12 cases i la rectoria. En el cens de Floridabalanca del 1708 hi havia 34 veïns, i al 18030, 23 veïns. Degut a la crema dels llibres parroquials durant la Guerra Civil no disposem de documentació referent als habitants i a les cases. L'església de Sant Andreu de L'Espà és citada l'any 1260 a documentació de la Baronia de Pinós i Mataplana (Baronies, vol III, pàg. 195) quan Galceran de Pinós confirma els privilegis que els Comtes de Cerdanya havien concedit als habitants de Feners i parròquia beati Andrea dex Espaa. Des d'aquest moment es segueixen les cites fins al 1822. El topònim utilitzat en els primers moments és Aspà, Lespaa o Espaa. El 1314 el capellà de Sant Andreu de l'Espà arrendava per dos anys l'església a Pere Companyó, sacerdot, que cobraria 50 sous per la feina i tindria una família que li ajudaria. Pere Fortuny, rector de Saldes, el 1324 acordà amb Ramon de Sant Sadurní, senyor del Sull, que durant un any residiria al Sull, serviria a l'església de Sant Salvador i diàriament oficiaria a la capella de Sant Sebastià i ajudaria al capellà de Maçaners oficiant a l'església de Maçaners a les sufragànies, probablement la de Molers.</p> | 42.2178471,1.6925007 | 392085 | 4674792 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59943-foto-08190-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59943-foto-08190-19-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 59944 | Sant Ponç de Molers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ponc-de-molers | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII, El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3590. Generalitat de Catalunya. 1990. SANTANDREU, M.D. (2000). Passejada per la història de Saldes. A L'Erol, Saldes, nº 65. Pàgs. 10-15. Berga. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XI | <p>Església d'una sola nau de petites dimensions, capçalera a llevant amb absis semicircular, nau coberta amb volta de mig punt. Es va fer una restauració recent que ha restituït la porta original situada a la façana de migjon. La façana de ponent és coronada amb un campanar d'espadanya d'un sol ull. L'aparell que encara resta visible en els murs, original del segle XI o XII és de pedres petites, disposades regularment i rejuntades amb morter de calç. A l'interior, la nau és coberta amb volta de canó, que es va refer en la recent rehabilitació ja que estava esfondrada.</p> | 08190-20 | Maçaners. Veïnat de Molers. | <p>Hi ha poca documentació referent a aquesta església, tot i que va ser construïda als voltants del segle XI. No exerciria mai com a parroquial, sinó que dependria del monestir del Sull o de Sant Sadurní de Maçaners, essent una capella rural. El 1311 i 1312 hi ha notícies històriques del vilar de Molers que era de Ramon de Vila i de Berenguera de Lillet. A finals del segle XV el matrimoni de Bartomeu i Violant de Guillemas li deixaven en el seu testament 1 ral. També devia ser sufragània de Sant Sadurní de Maçaners. Pere Fortuny, rector de Saldes, el 1324 acordà amb Ramon de Sant Sadurní, senyor del Sull, que durant un any residiria al Sull, serviria a l'església de Sant Salvador i diàriament oficiaria a la capella de Sant Sebastià i ajudaria al capellà de Maçaners oficiant a l'església de Maçaners a les sufragànies, probablement la de Molers. El 1632 es va fer una visita pastoral a la parròquia de Saldes que incloïa la visita a Sant Ponç de Molers. El visitador manà no celebrar més misses perquè l'església es trobava amb les portes obertes i en molt mal estat. La rehabilitació de Sant Ponç de Molers van consistir en la reconstrucció de la volta esfondrada, consolidació dels murs de la nau i es va recomposar el campanar d'espadanya. Sant Ponç és el 11 de maig, es fa una missa i la cantada dels goigs.</p> | 42.2333600,1.7613500 | 397793 | 4676429 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59944-foto-08190-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59944-foto-08190-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59944-foto-08190-20-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 59945 | Festa de Santa Bárbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-barbara | XX | <p>La festa de Santa Bàrbara es cel·lebra anualment a Saldes coincidint amb la festivitat de la Santa, patrona dels minaires, el 4 de desembre. Els actes es fan tot el matí, iniciant amb un repic de campanes, ofrena floral a les víctimes d'accidents a la mina davant el Monument a les Víctimes de la Mineria de Saldes, proclamació de pubilles i dames a la sala d'actes de l'Ajuntament, Santa Misa a les 11 del matí, processó pels carrers del municipi amb la imatge de la patrona de la mineria i passacarres amb els gegants Donzella del Castell i Bernat Galceràn de Pinós, i els nans Barrina i Puntona, després al saló d'actes de l'Ajuntament es fa entrega de premis a guanyadors de concursos de pintura i homentage als miners que s'han jubilat aquell any, així com entrega de metopes i làmpares de mina en reconeixement als serveis prestats per diferents minaires. Acaba amb un aperitiu popular, dinar de l'empresa i autoritats. A la tarda ball que generalment es cel·lebrava al saló Cariñena.</p> | 08190-21 | Saldes. | <p>La festa de la patrona es cel·lebra des dels anys 60 del segle XX, quan es van retornar les exloacions mineres a Saldes</p> | 42.2292100,1.7359500 | 395690 | 4675999 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||||||||
| 59946 | Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/macaners | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. IGLÉSIAS, J. (1982). 'Demografia històrica i actual del Berguedà'. XXIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Centre d'Estudis Berguedans. Ajuntament de Berga. Pàgs. 37-58. IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3579. Generalitat de Catalunya. 1990. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XI | <p>Conjunt format per l'agrupament de cases de pedra amb teulada de teula àrab de doble vessant, arrenglerades formant carrers que s'adapten a una zona aturonada amb un pla a la part superior, a 1263 metres d'altitud, situat al vessant septentrional dels cingles de Costafreda, a la dreta de la vall del riu Saldes. Forma un llogaret que pertany al municipi de Saldes, estructurat al voltant de l'església de Sant Sadurní, que està situada al punt més alt; les cases s'estructuren al llarg de dos carrers principals que es creuen. L'economia recent dedicada a l'extracció del carbó van provocar un canvi significatiu en l'estructura dels habitatges, en adaptar-se a residència fixa dels miners i com a segona residència, més freqüent els darrers anys. Els anys vuitanta va viure un període de progressiu abandó que es va recuperar la dècada dels noranta amb la nova ocupació turística de la zona que va provocar la rehabilitació quasi total del nucli.</p> | 08190-22 | Maçaners. | <p>El conjunt del vilar de Maçaners és d'origen medieval. El 1068 trobem la primera notícia històrica del lloc. El 1292 es cita l'església de Sant Sadurní de Maçaners, quan el cavaller G. de l'Espunyola i el rector i parroquians de Maçaners encarregaven a l'escriptori de Bagà la confecció d'un santoral pel cant de l'església. Els segles XIII, XIV i XV hi ha diverses cites històriques. El 1371 R. De Sant Cerni vivia a Maçaners (Baronies). El 1356 s'esmenta el castell de Maçaners, dins el que al tenia possessions Canals de Berga. El segle XIV hi ha referències al rector de Maçaners. El 1497 el lloc de Maçaners tenia 11 focs. El 1553 el lloc de Maçaners era fogatjat conjuntament amb el de Saldes, esmentant se conjuntament 29 cases o focs, probablement l'època amb més quantitat de població fins al segle XVIII. L'any 1960 comptava amb 321 habitants. El 1897 Maçaners van passar a ser parròquia, que abans depenia de Saldes (APS).</p> | 42.2336800,1.7765700 | 399049 | 4676446 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59946-foto-08190-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59946-foto-08190-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59946-foto-08190-22-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Maçaners celebra dues festes majors: el 29 de novembre, Sant Serni; el tercer cap de setmana de juliol, la festa major d'estiu. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||
| 59947 | Santuari de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-gresolet | <p>AMBRÓS, Pare (1926). Notes històriques sobre el poble de Saldes i el seu Santuari de Santa Maria de Grasolet. Novena en honor de la Mare de Déu de Grasolet, per un devot seu. Editorial Franciscana, Barcelona, any 1926. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3588. Generalitat de Catalunya. 1990. MONTANYÀ (1939 aprox.). Memorandum. Memòries inèdites sobre la Guerra Civil a Saldes. APS. VILADÉS, R. (1995). Gresolet (Saldes). A L'Erol núm. 48. Pàgs. 37-40. Berga.</p> | XV-XVII | <p>El santuari de Gresolet es troba ubicat a 1360m d'altitud, envoltat de muntanyes. Es tracta d'un gran conjunt que alberga l'església i l'hostatgeria, cobert a doble vessant amb teula àrab. Els murs són de pedra de diferents mides, amb alguna part arrebossada, en les que es pot veure successives modificacions en el conjunt. Es troba ubicat al fons d'una vall profunda, dominada per la presència del vessant nord del Pedraforca, entre planells de pastures voltades de bosc i rocam i molt proper al bosc de Gresolet. Davant la porta d'entrada a l'església i al santuari queda un baluard semi tancar amb altres coberts. L'església és d'una sola nau, amb capçalera recta i capelles laterals, coberta amb volta de canó. Es conserva la decoració policromada de les parets d'estil neoclàssic, però no hi ha imatges antigues.</p> | 08190-23 | Santuari de Gresolet. Vall de Gresolet. | <p>La data més antiga de la vall és el 1165, escriptura de propietat de la família Còdol de Bagà, successors directes dels senyors de Faia, que tenien infeudada la vall de Gresolet. Durant el segle XV la vall de Gresolet estava molt poblada, igual que la resta del territori, sota el domini dels senyors de Faia i dels seus hereus, els senyors de la Badia durant el segle XV. Les referències documentals són freqüents en aquesta època, mostrant l'habitatge de diferents masies a la zona. El 1326 tots els homes de Gresolet eren penyorats per no haver acudit al so emès des del Castell de Saldes, essent després absolts perquè juraren no haver sentit res. La major part de les famílies eren remences i es conserva documentació sobre les seves redempcions. A finals del segle XIII Berenguer de Faia concedia a Guillem Domènec poder reedificar el molí al torrent de Gresolet, al lloc on era, i agafar aigua a l'indret que cregués convenient. El 1326 Jaume Ponç s'alliberà de Berenguer de Faia, del que era home propi i prenia Galceran de Pinós com a senyor, prestant jurament de boca i mans. Al llarg del segle XIV els batlles de Gresolet arrendaren els rèdits del lloc als Còdol, tot i que els litigis eren constants pels drets de pastura. En el plet de 1843 els Còdol van demostrar amb informació familiar antiga que els va permetre establir l'inici del feu el 1165. Segons aquesta documentació, el 1499 l'església i el poble de Gresolet van quedar totalment arruïnats degut a uns terratrèmols i va ser reedificat el santuari i la casa del masover, edificant-los els saldencs per recuperar el dret d'empriu de les pastures. En aquest plet de 1843 es va acordar concedir les terres en emfiteusi als saldencs. El 1926, Ramon Fondevila i Fontdevila, el Pare Ambrós, va escriure una història de Gresolet. Aquest va néixer a Saldes, a cal Baldari, i va ser frare de l'ordre dels caputxins, essent una persona molt erudita. Per a conèixer la història de Saldes va consultar l'arxiu de la família Códol, a Barcelona.</p> | 42.2587200,1.7253300 | 394863 | 4679289 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59947-foto-08190-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59947-foto-08190-23-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'accedeix per una pista des de Saldes, just després del pont sobre el Molí de la Palanca, a uns 8km. El nom de Gresolet procedeix de grevoleda, arbust molt abundant a la zona. | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||
| 59948 | Cal Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roc-1 | <p>Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3605. Generalitat de Catalunya. 1990.</p> | XVIII | <p>Masia de planta gairebé quadrada, amb coberta a doble vessant i amb carener perpendicular a la façana. Malgrat presenta estructura clàssica, els elements que la conformen mostres una masia típica d'alta muntanya, seguint la tipologia d'altres cases de la zona. Les parets d'aquestes dependències són de pedra petita i còdols de riu, malament tallada i disposada irregularment, sense cantoneres marcades. Finestres i portes són de fusta i molt petites. Està envoltada de pallisses i corts, seguint la tipologia de la zona, amb dos pisos coberts amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb el pis superior obert per posar la palla i el gra. Destacant el tancament del pis superior de la pallissa amb fustes verticals desbastades de forma molt senzilla.</p> | 08190-24 | Maçaners. Cal Roc. 08697 SALDES | <p>És una masia del segle XVIII que resumeix la tipologia d'aquesta zona, amb una petita explotació de camps de conreu. Es va construir en una època d'alça de l'agricultura a la zona, quan Saldes va viure un increment demogràfic important. Fou abandonada aviat, al segle XX, per la impossibilitat de treballar la terra. Fa poc es va rehabilitar i està habitada temporalment.</p> | 42.2270200,1.7657400 | 398145 | 4675720 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59948-foto-08190-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59948-foto-08190-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Carretera vella de Guardiola a Saldes, direcció Hostal Pedraforca, un cop passat aquest cal agafar un camí per darrera. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||
| 59949 | Cal Susenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-susenc | XVII-XVIII | <p>Masia de planta gairebé quadrada, amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a ponent. La façana presenta en els seus dos pisos i la planta, un seguit d'elegants porxades d'arcs de mig punt rebaixats, sostinguts per massisses columnes, amb una peça plana a manera de capitell. La balconada de l'eixida és de fusta, material utilitzat també en les llindes de finestres i portes. Les obertures de migdia, llevant i ponent són mínimes, reduïdes a simples finestres quadrades. L'eixida de galeries correspon a una ampliació de la casa feta al segle XVIII. L'interior s'ha habilitat com a restaurant i habitacions.</p> | 08190-25 | Maçaners. Cal Susenc. 08697 SALDES | <p>Masia construïda al centre de la vall de Saldes, amb el Pedraforca de fons, ampliada al segle XVIII amb l'elegant eixida que és poc característica en aquesta zona. És una de les masies més boniques de l'Alt Berguedà degut a la seva tipologia.</p> | 42.2296400,1.7846800 | 399712 | 4675988 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59949-foto-08190-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59949-foto-08190-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||||
| 59950 | Farga de Feners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farga-de-feners | <p>CASAS, J. (2006). 'Les fargues del berguedà'. A L'Erol núm. 91, pàgs. 35-42. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3603. Generalitat de Catalunya. 1990.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia d'estructura clàssica coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a tramuntana, de planta baixa, pis i golfes sota teulada. Aquesta façana és simètrica i disposa d'una porta allindada amb dovelles situada al centre de la façana amb finestres a cada costat. Les finestres del pis tenen llindes d'arc rebaixat de maó posat a plec de llibre. Es troba al costat de la riera Aigua de Valls i a l'altre banda hi ha les restes del molí de Feners. La casa està adaptada a segona residència, perdent els elements antics de la farga que s'havien conservat anteriorment. Accés des de la carretera de Saldes a Gósol, passat el Coll de la Trapa, desviament a l'esquerra. Abans d'arribar a Feners cal agafar un desviament a la dreta que porta fins a la riera.</p> | 08190-26 | L'Espà. Feners. Farga de Feners. 08697 SALDES | <p>Masia construïda a finals del segle XVII o principis del XVIII. També propietària del molí fariner que tenia una petita serradora. El topònim l'associa a una producció de tractament del ferro, tot i que aquesta activitat s'abandonaria aviat, ja que no resta documentació, dedicant la producció al molí. Aquesta zona, propera a l'Espà, té jaciments d'òxid de ferro de gran qualitat, i a Maçaners hi ha de manganès. Això, i la possibilitat d'obtenció de carbó, van afavorir que prosperés aquest tipus de producció de ferro.</p> | 42.2133000,1.6926400 | 392089 | 4674286 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59950-foto-08190-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59950-foto-08190-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 59952 | Cal Serni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serni | <p>Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3607. Generalitat de Catalunya. 1990.</p> | XVIII | <p>Masia de planta gairebé quadrada que per la part de tramuntana té adossades totes les dependències del bestiar i el graner. Les parets d'aquestes dependències són de pedra petita i còdols de riu, malament tallada i disposada irregularment, sense cantoneres marcades. La teulada a doble vessant de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. La resta d'elements estructurals, teulada, sostres, portes, finestres...) són de fusta. La façana està arrebossada amb estuc de calç que amaga en part l'obra.</p> | 08190-28 | Molers. Cal Serni. Carretera de l'Obaga. 08697 SALDES | <p>És una masia del segle XVIII que resumeix la tipologia d'aquesta zona, amb una petita explotació de camps de conreu. Es va construir en una època d'alça de l'agricultura a la zona, quan Saldes va viure un increment demogràfic important. Fou abandonada aviat, al segle XX, per la impossibilitat de treballar la terra. Fa poc es va rehabilitar i està habitada temporalment.</p> | 42.2242300,1.7612400 | 397769 | 4675415 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59952-foto-08190-28-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Ha estat molt rehabilitada darrerament, tot i que manté l'estructura original. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||
| 59953 | Cal Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lluc-0 | <p>Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3606. Generalitat de Catalunya. 1990.</p> | XVIII | <p>Masia d'estructura irregular degut a les ampliacions que s'han fet en diferents èpoques, formada per un cos central amb la façana orientada a ponent, que presenta una balconada de fusta. La tipologia constructiva dels murs segueix les característiques de les cases d'alta muntanya de la zona, que aprofiten la pedra de l'entorn, essent aquesta malament tallada i disposada irregularment, sense cantoneres marcades, i la fusta és l'element principal de llindes de portes i finestres, així com per els balcons i sostres interiors. Està voltada de coberts, pallisses, corrals i corts seguint la tipologia pròpia de la zona que provoquen que es formi un baluard davant la casa. Destacant el tancament del pis superior de la pallissa amb fustes verticals desbastades de forma molt senzilla. Les cobertes de tots els edificis són a doble vessant.</p> | 08190-29 | Saldes. Cal Lluc. Carretera de l'Obaga. 08697 SALDES | <p>Es tracta d'una de les moltes masies de la zona recuperades de nou i que segueix la tipologia freqüent. Bàsicament és una construcció del segle XVIII, senzilla , que va ser abandonada a mitjans del segle XX tot i que recentment s'ha condicionat com habitatge.</p> | 42.2259700,1.7551500 | 397269 | 4675616 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59953-foto-08190-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59953-foto-08190-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 59955 | Molí de Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-macaners | <p>AYMAMÍ, G. (2006). Notes d'alguns molins hidràulics de l'Alt Berguedà. A L'Erol núm. 88. Pàgs. 41- 43. AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes.</p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua <strong><span>(2019) De bona casa, bona brasa. La casa i l'espai domèstic rural al Berguedà</span></strong><span>. Temes d'Etnologia de Catal</span><span lang='IT'>unya núm. 30. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2019.</span></span></span></span></p> <p>FERRAN TORRA, S.I., Gósol, Saldes i Tuixén. Al peu del Cadí. Editorial Montblanc-Martín. Any 1978. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3611. Generalitat de Catalunya. 1990.</p> <p>VILADÉS, R. (1990). El blat de moro escairat. A L'Erol, núm. 32. P. 41-45.</p> | XVIII | <p>El Molí de Maçaners forma un conjunt amb la casa-molí fariner, el molí escairador, la bassa i el rec. Es troba al costat d'un torrent del que recull l'aigua. Una mica més avall hi ha un casalot on es troba el molí escairador mogut per l'aigua que surt del molí fariner. Aquest molí, que pela el blat de moro, està format per una mola sotana amb parets de maó (com si fos uns pica circular i fonda) i un trull connectat amb l'eix de l'arbre que fa girar el rodet en empenyer l'aigua que baixa de la bassa. Es conserven diferents estris utilitzats al molí entre els que destaquen: una màquina de ventar, màquina d'esgrunar blat de moro, diferents eines petites com volants, cedassos, falç, martells, forques, etc.. L'edifici principal, on actualment hi ha l'habitatge, és de plant baixa i tres pisos, cobert amb teulada a doble vessant i situat en un desnivell del terreny que li permet aprofitar el salt. A la planta baixa hi ha el cacau de volta d'arc de mig punt de pedra i al primer pis, l'obrador del molí fariner. Una mica més avall, hi ha una caseta que aprofita l'aigua que surt del molí per moure l'escairador de blat de moro que es troba en aquest espai petit de dues plantes, essent la inferior la del cacau, també de volta de canó. La bassa es troba al nivell superior, davant la façana de la casa, i conserva també el rec que recull l'aigua del torrent. El desnivell entre la bassa i el carcavà és de 12m.</p> | 08190-31 | Maçaners. Molí de les Llenes. C. B-400. | <p>El blat de moro escairat s'implantà en zones de muntanya amb una agricultura pobra. Al Berguedà es menjava durant l'hivern i ara ha passat a ser un plat tradicional de la comarca. Aquest és un dels pocs molins del berguedà que encara escairen blat de moro de manera tradicional. Es tracta d'un molí que ubiquem cronològicament a finals del segle XVIII, coincidint amb l'època de prosperitat agrícola a la zona i que es va ampliar el 1860 adaptant el casal a masis. La darrera reforma és dels anys 1960 tot i que el funcionament del molí és igual que als seus inicis.</p> | 42.2288200,1.7802000 | 399341 | 4675903 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59955-foto-08190-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59955-foto-08190-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es coneix també com el Molí del Jou. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||
| 59958 | Molí de la Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-palanca | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. AYMAMÍ, G. (2006). Notes d'alguns molins hidràulics de l'Alt Berguedà. A L'Erol núm. 88. Pàgs. 41- 43. FERRAN TORRA, S.I., Gósol, Saldes i Tuixén. Al peu del Cadí. Editorial Montblanc-Martín. Any 1978. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3613. Generalitat de Catalunya. 1990. VILADÉS, R. (1990). El blat de moro escairat. A L'Erol, núm. 32. P. 41-45.</p> | XVIII | <p>Es troba un quilòmetre abans d'arribar al nucli urbà de Saldes venint de Guardiola, sota el pont de la carretera sobre la riera de Saldes. Abans de la construcció de l'actual carretera, aquesta passava a tocar el molí. La bassa, que avui està plena d'herba, recollia l'aigua d'una torrentera subterrània dita Torrent d'Aigua Salada, no tenia pou i l'aigua baixava per un canal que salvava el desnivell entre la bassa i el molí, amb aquesta caiguda hi havia suficient per moure les moles. Conjunt format per l'edifici de l'antic molí, reconvertit en habitatge, i una sèrie de coberts a l'entorn. L'habitatge actual, on hi havia l'antic molí, és un edifici de pedra de planta baixa, pis i golfes. Davant la porta d'entrada principal hi ha una mola que forma part del paviment. Davant la casa hi ha uns coberts en els que s'havia instal·lat un ferrer i que actualment no tenen cap ús. Encara es conserven a l'interior de l'obrador les moles, l'escairador i la maquinària, però no es pot veure perquè està ple de mals endreços. Al costat hi ha el forn, ja que molien la farina i allà mateix feien i venien el pa.</p> | 08190-34 | Saldes. Molí de la Palanca.08697 SALDES | <p>El molí és documentat des del segle XVIII amb el nom de molí de Serres. En la darrera època s'instal·là una turbina que feien funcionar amb el motor d'un tractor. El molí va moldre fins l'any 1975. És probable que tingués un origen medieval, tot i que no resta documentació que ens permeti afirmar-ho, en tot cas, l'edifici actual data del segle XVIII.</p> | 42.2244600,1.7409600 | 396096 | 4675466 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59958-foto-08190-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59958-foto-08190-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 59961 | Molí de les Flors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-flors | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. AYMAMÍ, G. (2006). Notes d'alguns molins hidràulics de l'Alt Berguedà. A L'Erol núm. 88. Pàgs. 41- 43. FERRAN TORRA, S.I., Gósol, Saldes i Tuixén. Al peu del Cadí. Editorial Montblanc-Martín. Any 1978. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3610. Generalitat de Catalunya. 1990. VILADÉS, R. (1990). El blat de moro escairat. A L'Erol, núm. 32. P. 41-45.</p> | XIX | <p>És un edifici format per dues edificacions en forma de L, de planta i tres pisos, una de començaments del segle XIX coberta amb teulada a doble vessant i altra de finals (1861) coberta amb teulada a quatre vessants. Disposa de dos balconades fent angle decorades amb rajoles de colors. La façana principal que s'obre a ponent té porta d'arc rebaixat de maó i una placa a la façana amb la inscripció 'Molí de les Flors de Joan Trasserra' i a la llinda gravada la data 1861, quan va ser construït pe aquest farmacèutic que va aprofitar l'estructura d'un antic molí del segle XVIII anomenat Molí de Vellut. L'edifici de tramuntana té una balconada d'arcs de mig punt i s'obre a un pati central. Conserva al seu interior tota la maquinària que es va instal·lar en aquest moment. Disposa d'un jardí davant la façana principal amb elements decoratius de ciment imitant troncs d'arbre, de l'estil dels jardinets Artigues de La Pobla de Lillet. Es troba a la riera de Saldes, aigües avall del Molí de la Palanca.</p> | 08190-37 | Saldes. Molí de les Flors. 08697 SALDES | <p>Joan Trasserra i Conill era fill d'un moliner de la Corriu, que l'any 1861 es va instal·lar al molí de Vellut, al peu de la riera de Saldes. Aquest moliner feia de remeier, que per les seves sures consultava llibres de medicina; aquesta activitat del pare segurament va portar al fill a estudiar farmàcia, traslladant-se a Madrid on va instal·lar la farmàcia El Globo. El 1910 va fer bastir un gran edifici a l'antic emplaçament del molí de Vellut a Saldes. Va establir també una plantació d'arbres fruiters i una bassa artificial amb truites. L'any 1914 es modernitzà el conjunt, de manera que l'aigua que arribava de la riera mitjançant un canal, feia funcionar una turbina marca Fay-Vallvé de Barcelona, que movia uns embarrats que posaven en moviment les moles de La ferté, l'escairador i una dinamo que donava llum a la casa. A sota de l'obrador encara es conserven aquests elements en bon estat. A la planta baixa hi ha dues moles amb tremuja (una per la farina de pa i altre pel bestiar), l'escairador, la cabra i alguna de les eines pel manteniment de les moles. També hi ha el dipòsit on es posava el gra per ser netejat abans de moldre'l, així com el llímpia, que era un dipòsit amb un corró on anava a parar la farina després de mòlta per separar-la del segó. Durant l'època que van funcionar més les mines de carbó el molí feia les funcions d'hostal. Com a farinera va funcionar fins el 1970. Joan Trasserra va intervenir activament en la oposició a la venda del bosc de Gresolet per part del comte de Fígols, el Sr. Olano.</p> | 42.2273200,1.7420100 | 396187 | 4675782 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59961-foto-08190-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59961-foto-08190-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59961-foto-08190-37-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 59962 | Molers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molers | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. RIU, M. (1971). Les activitats d'un notari de muntanya al segle XIV. Estudis d'història medieval IV, Barcelona. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3591. Generalitat de Catalunya. 1990. TOUS, Rosa (1985). Les activitats d'un notari de Saldes a les darreries del segle XV. Tesina, U.B. Departament d'Història Medieval.</p> | XV-XX | <p>Molers és un dels veïnats que formen part del municipi de Saldes, situat prop de la riera de Saldes, format per un grup de masies construïdes en una elevació del terreny, al centre de les quals hi ha l'església de Sant Ponç. Hi ha quatre masos, cal Mainader, cal Manau, cal Guillemàs i cal Japarro (o cal Casals), totes elles amb estructura similar, de planta, pis i golfes, teulada a doble vessant, algunes amb coberts a l'exterior que amplien el conjunt de l'habitatge. Únicament cal Manau està habitada tots l'any, cal Japarro està abandonada i en mals estat de conservació, i les altres dues s'han rehabilitat recentment.</p> | 08190-38 | Maçaners. Veïnat de Molers. | <p>El lloc de Molers formava part del terme del castell de Saldes i era de la jurisdicció dels barons de Pinós. L'any 1311 el lloc i la casa de Molers eren de Ramon de Vila de Lillet que el subinfeudà a Berenguer de Fígols. Degut a la crisis demogràfica de la Baixa Edat Mitjana el lloc es despoblà i l'any 1632 l'església encara estava abandonada. Les masies del lloc les trobem documentades ja al segle XV. El mas Grifé de Molers, documentat el 1491 quan va morir Margarida Larigós de Maçaners, el seu marit, Pere Cazo àlies Gavax, podia quedar-se al mas fins a recuperar les 5 lliures que Margarida li havia deixat en testament, fet que mostra la pobresa d'aquest mas. El 1397 està documentat el mas Prat de Molers, el 1322 el mas Bover de Molers, el mas Guillemas també al segle XV (TOUS, 1985). Al fogatge de 1497 Molers està fogatjat junt amb Maçaners, igual que al de 1553, per la qual cosa no podem extreure les cases que hi havia, tot i que segurament serien les mateixes quatre que hi ha a l'actualitat.</p> | 42.2332300,1.7613400 | 397792 | 4676415 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59962-foto-08190-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59962-foto-08190-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59962-foto-08190-38-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 59963 | Marededéu de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-gresolet | <p>AA.VV. (1985). Catalunya romànica. Vol. XII, El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AMBRÓS, Pare (1926). Notes històriques sobre el poble de Saldes i el seu Santuari de Santa Maria de Grasolet. Novena en honor de la Mare de Déu de Grasolet, per un devot seu. Editorial Franciscana, Barcelona, any 1926. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3588. Generalitat de Catalunya. 1990. MONTANYÀ (1939 aprox.). Memorandum. Memòries inèdites sobre la Guerra Civil a Saldes. APS. ROSINYOL, J.M. (1996). Les Marededéus del Berguedà (segle XII al XV). Ed. Amics del Romànic del Berguedà.</p> | XIII-XIV | <p>Talla romànica de fusta policromada que amida 55cm d'alt. La Mare de Déu és presentada asseguda en un tron en forma de banc, amb la part superior decorada amb motllures. La imatge porta corona i vesteix túnica cenyida amb cinturó, mantell sobre el cap i esquena arreplegat a la falda i davallant fins als peus en plecs. La cara emmarcada per alguns cabells al descobert sota el mantell, faccions de la cara amb trets grossos, detalls ben treballats, front pronunciat, amb posat rialler. Te la ma dreta estesa i amb l'esquerra aguanta el Fill que està damunt el seu genoll. El Nen porta corona i va vestit amb mantell, amb la ma esquerra sosté un llibre i amb la dreta beneeix amb dos dits estesos. La imatge ha quedat molt transformada degut a una restauració i la policromia va estat tota refeta. La tipologia de la imatge en quant a esquema i configuració, ens permet situar la factura a partir de la segona meitat del segle XIII o principis del XIV. De fet, en la descripció que va fer el Pare Camus al segle XVII, el braç dret li mancava.</p> | 08190-39 | Saldes. Església de Sant Martí de Saldes. Plaça Sant Martí. 08697 SALDES | <p>Es tracta d'una imatge de Mare de Deú trobada que, segons la tradició, va ser trobada per un jove pastor que guardava una vacada quan cercava un bou i que va trobar adorant la imatge. La imatge presidia l'altar de l'església del santuari de Gresolet que durant la Guerra Civil va ser arrasat i la imatge es va mantenir guardada fins l'any 1947 en que va ser traslladada a la parròquia de Saldes per garantir la seva protecció. La imatge de la Marededéu és de finals del segle XIII. El 1936 es va aconseguir salvar la imatge de la Marededéu. Es va substituir la imatge romànica per una altra antiga que hi havia a la sagristia i la original es va amagar en un buc d'abelles ubicat entre d'altres. Més tard es va treure i es va embolicar amb mantes, fet que va provocar que es malmetés la policromia, tal i com explica Mn. Josep M. Montanyà, rector de Saldes (Montanyà). El juny de 1939 es va tornar a posar la imatge al santuari.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59963-foto-08190-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59963-foto-08190-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59963-foto-08190-39-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 59964 | Dolmen de Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-macaners | <p>Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, fitxa núm. 5864. Generalitat de Catalunya. CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CURA, M. (1987). L'Horitzó campaniforme antic als Països catalans. A Fonaments núm. 5, p. 97-127. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Diocesanum Musaeum Archaeologicum. Solsona. P. 232. Memòria de la intervenció arqueològica al Dolmen de Maçaners. Saldes. Any 2002. Arxiu de l'Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció general de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Domen simple amb vestíbul enfonsat o vestíbul pou. Es túmul esllevissat pel sector sud a causa dels treballs agrícoles, ja que es troba al mig d'un camp de conreu. Està format per una llosa de coberta que cobreix un vas megalític format per dues lloses laterals i un túmul de 20m de diàmetre. A la primera intervenció arqueològica va proporcionar material interessant: 3 vasos ceràmics i un ganivet de sílex blanc.</p> | 08190-40 | Maçaners. L'Obaga. | <p>El dolmen va ser excavat per primera vegada per Mossèn Serra Vilaró l'any 1920. Va donar diferents materials arqueològics, com atuells de ceràmica i un gran ganivet de sílex blanc, datables en època del Bronze Mitjà (1800-1400 aC.). L'any 2002 es va fer una excavació dirigida per Josep Farguell i promoguda per l'Associació d'Arqueologia del Berguedà. Els materials es troben dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Aquesta intervenció es va fer degut al mal estat de conservació del conjunt. La rehabilitació va consistir en la neteja, reforç i reconstrucció del túmul amb recollida de les terres del túmul per a recollir probables restes antropològiques i arqueològiques. Es va recuperar a l'interior fragments ossis sense connexió anatòmica, fragments de ceràmica campaniforme amb apèndix de botó, cerpamica amb decoració plàstica i incisions, ceràmica de superfícies llises i sense ornamentació, sílex, alguna joia d'ambre, tot fóra de context.</p> | 42.2295223,1.7620825 | 397847 | 4676002 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59964-foto-08190-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59964-foto-08190-40-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | També conegut com Dolmen de cal Xiquet de Maçaners o dolmen de Molers. Fitxa CC.AA. de F. Sánchez i G. Vila, any 1991. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 59966 | Fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-de-la-corona-darago-1 | <p>FONT, J.M. (1969). Cartas de población y franquícia de cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. Pàgs. 518-519. SERRA VILARÓ, J. (1908). Missió històrica a l'Arxiu de Bagà. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos.</p> | XIII-XVIII | <p>A l'ACA es conserva el fons dels Barons de Pinós, classificat en dos sub-fons: 'diversos locales Bagà'; i 'notarials sèrie Bagà'. DIVERSOS LOCALES BAGÀ: Està dividit en quatre seccions: parroquial (volums i lligalls de segle XVI a XIX, inclou llibres sacramentals des del segle XVI), municipal (volums i lligalls segles XV-XIX), notarial de la parròquia (volums i lligalls segles XVII-XVIII) i diversos (Lligalls segles XIV-XVII). A més hi ha un fons amb 62 pergamins des del segle XIV. El fons NOTARIALS BAGÀ: hi ha llibres notarials i llibres municipals (inclou manuals i llibres notarials públics i eclesiàstics, llibres consolia i clavariat des del segle XV, llibres de comptes i actes del consell de la vila des del XVI, 13 volums de la cort del batlle, 9 volums de contingut judicial). En tractar-se de part de l'arxiu dels Barons de Pinós i Mataplana, propietaris de Saldes des del segle XIII al XVI, quan va passar a mans dels Ducs d'Alba, de manera que hi ha documentació vària referent a Saldes en aquest arxiu. Es conserva també el registre matriu del document de la carta de població de Feners, document original desaparegut del 1289, al fons notarial de Bagà, Manual III, foli 48.</p> | 08190-42 | C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | <p>El fons de Bagà dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó procedeix dels antics Arxius municipal i parroquial de la Vila de Bagà. Des del segle XIV es troben anotacions destinades a mantenir els papers en bon estat, i al segle XVII es prenen disposicions per a la seva protecció i conservació. Durant les guerres dels segles XVII i XVIII es va perdre part de l'arxiu, principalment per un incendi l'any 1753 al temple. També les Guerres Carlines van afectar i van provocar la desaparició d'alguns llibres, així com durant la Guerra Civil del 1936-39. A partir del 1908, Mn. Joan Serra i Vilaró, comissionat a Bagà de l'Institut d'Estudis Catalans per tal de recuperar i inventariar l'arxiu, va realitzar una important tasca donant a conèixer l'arxiu amb la publicació de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' (SERRA VILARÓ). Amb l'estroncament de la línia dels Pinós al segle XVI, l'arxiu va ser repartit entre les diferents branques de la família, així quedà repartida una part entre els Alba (a Sevilla) i els Medinacelli (a Madrid), amb una petita part a l'arxiu del marquès de Barberà. En iniciar-se la Guerra Civil Espanyola l'any 1936, la Generalitat Republicana va organitzar un servei de protecció al patrimoni documental dirigit per Agustí Duràn i Sampere, director de l'Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona. Es va gestionar el trasllat de l'arxiu de Bagà per acollir-se al servei de protecció, essent traslladada una part a l'edifici de Ca l'Ardiaca de Barcelona, una altra a la Santa Cova de Manresa, i una altra part a Viladrau, seus de dipòsit del servei d'arxius. El 21 de gener de 1938 els documents dipositats a Manresa van ser traslladats al convent de Pedralbes on es trobaven els documents que s'havien dipositat a Ca l'Ardiaca a l'inici de la guerra. En finalitzar la guerra la documentació va ser traslladada a Ca l'Ardiaca, seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. En no ser reclamada la documentació per l'Ajuntament de Bagà en els terminis previstos, aquesta ha estat a l'Arxiu des de llavors. Actualment aquest és el fons local més important dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot i que manquen 25 volums dels 211 que va inventariar Serra Vilaró, i dels que es desconeix la localització.</p> | 42.2287716,1.7349494 | 395607 | 4675951 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 56 | 3.2 | 1760 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||||
| 59967 | Fons de l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-solsona-1 | <p>BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pàgs. 237-248. Cardona. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. BARTRINA, E. (1998). Arxiu Diocesà de Solsona. Vol.7, Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Generalitat de Catalunya. PLANES, R. (1985). Catàleg dels protocols notarials dels arxius de Solsona. Fundació Noguera. Barcelona. RIU, M. (1971). Les activitats d'un notari de muntanya al segle XIV. Estudis d'història medieval IV, Barcelona. TOUS, Rosa (1985). Les activitats d'un notari de Saldes a les darreries del segle XV. Tesina, U.B. Departament d'Història Medieval.</p> | XV-XIX | <p>La documentació procedent de Saldes que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona va ser aportada fa uns anys per la parròquia, per motius de conservació. Es tracta de documentació des del segle XV fins al XIX. Únicament hi ha un pergamí de 1613, una concòrdia entre l'abat de Sant Llorenç prop Bagà i els cònsols de Saldes, Jaume Tomàs i esteve Prats. Llibres de baptismes (1602-1660, 1852-1893) Casaments (1602-1659, 1812-1852) Confirmacions (1625, 1886-1900) Obits (1611-1659, 1764-1824, 1788-1812, 1825-1843) Llibre de l'Espà (2 volums), batejos 1648-1676, comptes. Expedients matrimonials (1940-1965) Compliment pasqual (1807-1897) Administració parroquial (aniversaris i celebracions; visita pastoral i documents episcopals segle XVIII-XIX; comptes i factures 1742; llevadors de rendes, censals i primícies 1628-1835; fundacions i beneficis segle XVIII; correspondència 1841; confraries i associacions). Vària (sermons; papers de la comunitat de preveres de Bagà) Llibres notarials: Manuals de notaria (1488-1512, 1633-1800) Capítols matrimonials (segle XV, 1660-1670, 1695-1714) Testaments (segle XVI-XVII, 1701-1829, 1801-1959) Documentació civil segle XVI-XIX.</p> | 08190-43 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona. Entre ells destaca un manual de notari del segle XIV que ha permès reconstruir dades històriques del municipi en aquest segle (Riu 1971, Tous 1985).</p> | 42.2286921,1.7350246 | 395612 | 4675942 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||||
| 59968 | Fons de l'Arxiu Parroquial de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-saldes | <p>ORDEIG, R. (1993). Les dotalies de les esglésies de Catalunya. Vic, vol. I, pp. 20-22.</p> | XVIII-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Saldes es conserva a la rectoria de Gósol, ja que l'actual capellà viu allà. Es tracta d'una part dels arxius de la parròquia de Sant Martí de Saldes i de la de Maçaners i l'Espà, ja que la documentació més antiga va ser dipositada a l'Arxiu Diocesà de Solsona. SALDES: 'Libro de Bautizos', 1959-2007. 'Bautizos, confirmaciones, matrimonios, defunciones', 1930-2008. 'Desposorios', 1852-1929. 'Libro de matrimonios'. 1956-2007. 'Defunciones'. 1862-1930. S'inicia a la pàgina 126 on hi ha una nota: 'els 125 folis que manquen i que contenen les defuncions des de 1852 a 1862, i que formaven el llibre anterior, han desaparegut a mans dels comunistes locals. Signa J.M. Muntanyà prevere'. 'Bautizos', 1817-1852. Portades de pergamí. Té un índex a part en plec de paper cosit. 'Bautizos', 1893-1930. MAÇANERS (El 1897 Maçaners va passar a ser parròquia, abans depenia de Saldes): 'Confirmaciones', 1952-1966. Defunciones, 1943-2004 (hi ha una nota de Luis Sampons regent: 'por haber sido quemados los libros parroquiales durante el dominio rojo, con la debida autorización abro el presente libro. 2 de enero de 1943'). 'Matrimonios', 1939-2007 (amb la mateixa nota i data). 'Bautismos', 1940-2005 (amb la mateixa nota i data). 'Reconstrucción de partidas de bautismo anteriores a 1918'. Nota: 'por haber sido quemados los libros en julio de 1936'. Es va fer amb la firma dels compareixents. L'ESPÀ 'Òbits', 1852-1930. 'Matrimonios', 1852-1930. 'Bautizos', 1852-1930. Consueta de Faners i l'Espà (quadern nº 10). 1926-1936). Cuentas del novenario de almas. Aspar (l'Espà). (quadern nº 9). 1919-1936. 'Libro de defunciones. Aspà'. 1968-1998. 'Bautizos (1944-2003), confirmaciones (1931-1944), matrimonios (1931-1976), defunciones (1931-1966)'. L'Espà. Hi ha una nota de J.M. Muntanyà, prevere encarregat de l'Espà que diu: 'los 28 folis arrencats durant la revolució comunista, igual que els folis 11 al 19 del llibre de confirmacions, i del 39 endavant del de defuncions. Signat el 12 de maig de 1939'). 'Quadern de paga del culte i clero de la parròquia de l'Aspá i de les seves filials, Bolner i Moripol. 1934-1936'. És una sèrie de llistats per anys amb les cases i propietaris que pagaven a les parròquies. DOCUMENTACIÓ VÀRIA: Carpeta de documentació parroquial vària, amb certificats, cartes de Mn. Cayetano Pedrals, escriptures de compres i vendes, capítols matrimonials (1895, Ramon Pons Ferrer i Carmen Busom Vilaseca). Carpeta amb inventaris, escriptures, de finals XIX i principis del XX. Carpeta amb decrets de visites de les parròquies. XIX-XX. Carpeta amb fundacions. XIX-XX. Carpeta de Gresolet, amb documentació vària de l'època del mossèn J.M. Muntanyà, amb la data 1939 a la tapa. Conté: Plec d'obligacions i drets dels ermitans de Gresolet, 1914-1929, i inventari del santuari de 1913, 1918 i 1929. Plec de 'Ordenanzas de la comunidad de los Montes de Gresolet', 1951, (fotocopies d'una publicació). Estudi del Dr. Grandia sobre l'orígen del nom de Grasolet, 1904 (manuscrit). Plec titulat 'Nuestra Señora de Gresolet' fet per Ramon Moretó Planuch rector, en el que hi ha: Llibre dels Miracles (es descriuen 21 miracles ocorreguts entre 1910 i 1916) (manuscrit). Inventari de Felip Pons, prevere beneficiat de Gresolet. Censals de particulars al santuari. Inventari de 1866. Contracte i queixa amb l'ermità. Credencial d'aplegador. Plec, Fundació del Rvnd. Esteve Bosoms, 1891. Amb una nota de J.M. Muntanyà signada el 1939 que diu que ha reunit les dades després de la devastació de l'arxiu el 1936. És un plec amb les notes de la fundació enganxades i algunes descripcions de documents antics. Plec de Goigs de Gresolet. Amb els Goigs de 1794 i de 1922. La partitura manuscrita per J.M. Muntanyà dels Goigs de Gresolet. Un original dels Goigs de la Marededéu del Castell fets per J.M. Muntanyá. Escriptures vàries relacionades amb els bosc de Gresolet i documentació vària dels plets. Es conserven anotacions fetes pel rector Anton Passola (1762-1785). Són notes diverses sobre temes varis: obres al castell, temes religiosos o de política de l'època. Es tracta d'una part de l'Arxiu Parroquial, la més moderna.</p> | 08190-44 | Rectoria de Gósol. 08697 GÓSOL | <p>L'església de Sant Martí de Saldes era depenent des de la seva construcció del bisbat d'Urgell dins el comtat de Cerdanya, essent parroquial parroquial del seu terme. Va ser consagrada pel bisbe d'Urgell el 857 (ORDEIG, 1993). La documentació parroquial es va iniciar al segle XV.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Actualment tota la documentació es troba dipositada a l'Arxiu Diocesà de Solsona, excepte la documentació parroquial més moderna. (2024) | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||||||
| 59970 | Fons de l'Arxiu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-de-berga-0 | <p>PEDRALS, X. (1987). L'arxiu municipal de Saldes. Actuació arxivística, inventariació i descripció del fons municipal. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga conserva poca documentació referent o procedent de Saldes, ja que aquesta es troba bàsicament a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, a l'Arxiu Municipal de Saldes i a l'Arxiu Episcopal de Solsona. Tot i així conserva alguna documentació compartida amb la resta de municipis de la comarca, com la que hi ha al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra, con expresión de sus dueños', de 1856. En ell es fa una relació de les cases amb el nom del propietari. De Saldes en total s'anomenen 48 cases. Conserva també dos llibres impresos: Ferran Torra, S.I., Gósol, Saldes i Tuixén. Al peu del Cadí. Editorial Montblanc-Martín. Any 1978. Notes històriques sobre el poble de Saldes i el seu Santuari de Santa Maria de Grasolet. Novena en honor de la Mare de Déu de Grasolet, per un devot seu. Editorial Franciscana, Barcelona, any 1926. També es conserva una còpia del catàleg de la documentació que es troba a l'Arxiu Municipal de Saldes i que es va ordenar l'any 1987 per Xavier Pedrals.</p> | 08190-46 | Pavelló de Suècia. 08600 BERGA | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga es va formar per iniciativa d'historiadors locals l'any 1982. Durant un llarg període actuava com a arxiu municipal històric i administratiu. L'any 1998 va entrar a formar part de la Xarxa d'Arxius de la Generalitat i va ser traslladat a la nova ubicació al Pavelló de Suècia.</p> | 42.2287716,1.7348959 | 395603 | 4675951 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||||||||
| 59971 | Fons de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-capitular-de-la-seu-durgell | <p>BARAUT, C. (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'. Urgellia, núm. 1. MARQUÉS, B. (1998). L'Arxiu Capitular d'Urgell. Guia dels Arxius Històrics de Catalunya, vol. 7. Generalitat de Catalunya. ORDEIG, R. (1993). Les dotalies de les esglésies de Catalunya. Vic, vol. I, pp. 20-22.</p> | IX | <p>Conserva el pergamí original de l'acta de consagració de Sant Martí de Saldes. Document en pergamí, de 222x286mm. La consagració es va fer l'any 857 pel bisbe Guisand I d'Urgell. En l' acta consta que va ser dotada amb llibres i ornaments religiosos per part del seu prevere Daniel, i amb terres i altres béns mobles per part dels habitants del lloc.</p> | 08190-47 | Pati del palau, 3. 25700 La Seu d'Urgell | <p>L'Arxiu Capitular d'Urgell conserva la documentació procedent de l'antic Bisbat d'Urgell i, per tant, de les parròquies que es trobàven dins la seva jurisdicció. El 831 ja hi havia un nucli de població a Saldes format per cinc o sis famílies a l'entorn d'una església dedicada a Sant Martí. Una mica més tard, al mateix segle IX, el nucli havia crescut, ja que es va construir una nova església i els 15 caps de casa van demanar al bisbe d'Urgell que la consagrés, com va fer el 8 de desembre de 857 (ORDEIG, 1993). El 1593 es va crear el Bisbat de Solsona, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord amb totes les seves esglésies, entre elles la parroquial de Saldes.</p> | 42.2287875,1.7349174 | 395604 | 4675954 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||||||||
| 59973 | Sant Sadurní de Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-macaners | <p>GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVII | <p>Es tracta d'una església d'origen medieval, però refeta totalment al segle XVIII, sense que restin gaires elements dels seus orígens. L'estructura actual no té elements d'alt interès arquitectònic. Edifici de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant, amb campanar de planta quadrada adossat al mur de tramuntana. La porta principal s'obre a la façana est, adovellada en pedra, de factura moderna i ubicada al centre, amb un ull de bou a la part superior. A l'interior el presbiteri és quadrat i la nau està coberta amb volta de canó. Als laterals hi ha diverses capelles, dues a cada costat, separades de la nau principal mitjançant arcs de mig punt. No hi ha elements decoratius remarcables, ja que els objectes de culte i decoratius es van cremar per la Guerra Civil del 1936, exceptuant una pica baptismal en pedra i la d'aigua beneïda de l'entrada.</p> | 08190-49 | Maçaners. Carrer de la Serra d'Ensija. 08697 SALDES | <p>El 1292 es cita l'església de Sant Sadurní de Maçaners, quan el cavaller G. de l'Espunyola i el rector i parroquians de Maçaners encarregaven a l'escriptori de Bagà la confecció d'un santoral pel cant de l'església. Es citen diferents rectors entre 1313 i 1435 (p. 229, vol III baronies), cosa que deixa constància que hi hauria una primera església, probablement romànica, que va ser substituïda per una nova construcció a finals del segle XVII o inicis del XVIII, conservant la mateixa advocació. Pere Fortuny, rector de Saldes, el 1324 acordà amb Ramon de Sant Sadurní, senyor del Sull, que durant un any residiria al Sull, serviria a l'església de Sant Salvador i diàriament oficiaria a la capella de Sant Sebastià i ajudaria al capellà de Maçaners oficiant a l'església de Maçaners a les sufragànies, probablement la de Molers. El 1897 Maçaners va passar a ser parròquia, abans depenia de Saldes (APS).</p> | 42.2337300,1.7763200 | 399029 | 4676452 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59973-foto-08190-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59973-foto-08190-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59973-foto-08190-49-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Romà | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'església de Sant Sebastià de Sull era sufragània de Sant Sadurní de Maçaners al segle XIV. | 85|94|96|98|99|83 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||
| 59975 | Pica baptismal de Sant Sadurní de Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-sadurni-de-macaners | XII | <p>Pica feta en un bloc de pedra arrodonit i buidat interiorment en forma hemisfèrica, amb el perímetre exterior de la boca circular però lleugerament aplanat als costats. No té cap marca o inscripció i es suporta sobre una base de pedra quadrangular de petites dimensions que la sobrealça del terra. La boca és circular amb el llavi pla.</p> | 08190-51 | Maçaners. Església de Sant Sadurní de Maçaners. Carrer de la Serra d'Ensija. 08697 SALDES | <p>Amb tota probabilitat, tant per la ubicació com per la tipologia, aquesta pica seria realitzada en el moment de construcció de l'església, probablement al segle XII o XIII. El 1292 es cita l'església de Sant Sadurní de Maçaners, així com diferents rectors entre 1313 i 1435 (p. 229, vol III baronies), cosa que deixa constància que hi hauria una primera església, probablement romànica, que va ser substituïda per una nova construcció a finals del segle XVII o inicis del XVIII, conservant la mateixa advocació.</p> | 42.2337300,1.7763200 | 399029 | 4676452 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59975-foto-08190-51-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||||
| 59976 | Safareig de la font de la vila de Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-font-de-la-vila-de-macaners | XVIII-XIX | <p>Safareig d'estructura rectangular format per un receptacle per aigua cobert amb volta de canó de pedra de manera que queda protegit, i amb un únic accés frontal on la superfície superior del mur que tanca és més ample i inclinada per permetre rentar la roba. El safareig s'omple amb aigua de la font de la Vila que neix al mateix lloc i que forma un abeurador al costat.</p> | 08190-52 | Maçaners. c/ Major. 08697 SALDES | <p>Els safareigs públics es van utilitzar a les vil·les per rentar la roba. Es desconeix la data de construcció, però es suposa que coincidiria amb la construcció de cases a l'entorn de l'església de Sant Sadurní de Maçaners coincidint amb l' increment de població pels volts del segle XVIII-XIX.</p> | 42.2336500,1.7770300 | 399087 | 4676443 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59976-foto-08190-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59976-foto-08190-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||||
| 59977 | Safareig de la font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-font-vella | XVIII-XIX | <p>Estructura rectangular de parets de maó i ciment amb un receptacle per aigua i amb la superfície superior d'una de dues de les parets dels costats inclinada cap a l'interior per permetre rentar la roba. Es troba ubicat en un desnivell del terreny i aprofita l'aigua de la font Vella per omplir-se.</p> | 08190-53 | Maçaners. La Font Vella, Camí de Maçaners a cal Font. 08697 SALDES | <p>Els safareigs públics es van utilitzar a les vil·les per rentar la roba. Es desconeix la data de construcció, però es suposa que coincidiria amb la construcció de cases a l'entorn de l'església de Sant Sadurní de Maçaners coincidint amb l' increment de població pels volts del segle XVIII-XIX.</p> | 42.2343700,1.7751200 | 398931 | 4676525 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59977-foto-08190-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59977-foto-08190-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||||
| 59978 | Maquetes de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquetes-de-la-mina | XX | <p>Col·lecció de maquetes relacionades amb els sistemes d'explotació a les mines. Fan un repàs al tipus d'explotació tradicional, com l'extracció amb esibació efectuada per nens, fins al sistema d'explotació actual amb el minador, màquina utilitzada per l'extracció del carbó a la mina de Carbons Pedraforca.</p> | 08190-54 | Saldes. Plaça Pedraforca s/n. 08697 SALDES | <p>Maquetes consruïdes per Ignasi Camps, artesà de Bagà que es dedica a fer maquetes de diferents elements, princpalment arqitectònics de la comarca. Era miner, per la qual cosa coneix molt bé l'explotació minera de Carbons Pedraforca, així com els tipus d'explotació antiga. Per la seva realització va rebre molta informació de José Luis Bermúdez Méndez, director de Carbones Pedraforca. En orígen les maquetes estaven destinades a l'exposició del Museu Comarcal de Berga, però en no fer-se aquest, es an donar a l'Ajuntament de Saldes.</p> | 42.2286600,1.7350400 | 395614 | 4675939 | 1998 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59978-foto-08190-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59978-foto-08190-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Ignasi Camps | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||
| 59979 | Font plaça Pedraforca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-placa-pedraforca | XX | <p>Font formada per una paret vertical de pedra sobre la que hi ha una representació en pedra del Pedraforca. Disposa d'una pica sobre la que hi ha un tub de ferro que fa de sortidor de la font. Té una placa commemorativa.</p> | 08190-55 | Saldes. Plaça Pedraforca. 08697 SALDES | <p>La laca té la inscripció: En record de l'acensió al Pedraforca del molt honorable senyor Jordi Pujol i Soley president de la Generalitat de Catalunya. Saldes 9 d'agost de 1983.</p> | 42.2285700,1.7353900 | 395643 | 4675929 | 1983 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59979-foto-08190-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59979-foto-08190-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 59980 | Plaça commemorativa Mirador de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-mirador-de-gresolet | XX | <p>Plava commemorativa posada al mur lateral del Pedraforca davant el mirador del Gresolet. És una placa de pedra amb una inscripció.</p> | 08190-56 | Saldes. Mirador del Gresolet. | <p>Inscripció: Als pioners que fa 27 anys vàren inciar la protecció de l'isard a la Reserva Nacional de Caça del Cadí. Any 1968. 75 isards, any 1995. 1600 isards.Francesc Robert Graupera director. Juan Perarnau. Josep Prat. Antonia Martí. Joan Adam. Emili Torra. Joan Puig. Framcec Ribalaiga. Ajuntament de Saldes. 9 de juny de 1996.</p> | 42.2472300,1.7225500 | 394614 | 4678016 | 1996 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59980-foto-08190-56-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 59981 | Mirador de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-gresolet | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. VILADÉS, R. (1995). Gresolet (Saldes). A L'Erol núm. 48. Pàgs. 37-40. Berga.</p> | XX | <p>Balconada que queda penjada sobre els cingles de Maronta que ens permet veure la vall del Gresolet i els diferents elements naturals que la composen. Suposa un important mirador sobre la natura.</p> | 08190-57 | Saldes. Mirador del Gresolet. | 42.2473800,1.7227300 | 394629 | 4678033 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59981-foto-08190-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59981-foto-08190-57-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||||
| 59982 | Monòlit Coll de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-coll-de-la-bauma | XX | <p>Monòlit de pedra natural ubicat en un planell sobre la cruïlla del camí a Coll de Bauma, amb una placa de ferro clavada amb una inscripció commemorativa amb un poema dedicat a coll de Bauma del poeta Elisard Sala.</p> | 08190-58 | Saldes. Coll de la Bauma. | <p>Inscripció: Oh, coll de Bauma, vendré a dormir sota la calma del teu jardí. Elisard Sala. 20-07-71.</p> | 42.2644500,1.7408600 | 396153 | 4679906 | 1971 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59982-foto-08190-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 59983 | Pica baptismal de Sant Andreu de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-andreu-de-lespa | XI-XII | <p>Pica feta en un bloc de pedra arrodonit i buidat interiorment en forma hemisfèrica. No té cap marca o inscripció i es suporta directament sobre la seva base lleugerament arrodonida i pel fet de trobar-se encastada a la paret lateral de la nau de l'església formant una fornícula. La boca és circular amb el llavi pla. Està tancada amb dues portes de reixa metàl·liques i disposa d'una tapa de fusta encaixada. La part exterior de la pica està policromada com la resta dels murs interiors de l'església.</p> | 08190-59 | L'Espà. Església de Sant Andreu de L'Espà. 08697 SALDES | <p>Amb tota probabilitat, tant per la ubicació com per la tipologia, aquesta pica seria realitzada en el moment de construcció de l'església, probablement al segle XIII. L'església de Sant Andreu de L'Espà és citada l'any 1260 a documentació de la Baronia de Pinós i Mataplana (Baronies, vol III, pàg. 195). Des d'aquest moment es segueixen les cites fins al 1822.</p> | 42.2175600,1.6933000 | 392151 | 4674759 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59983-foto-08190-59-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||||
| 59984 | Pica d'aigua beneïda de Sant Andreu de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-daigua-beneida-de-sant-andreu-de-lespa | XI-XII | <p>A l'interior de l'església, al costat de la porta d'entrada, hi ha una pica d'aigua beneïda tallada en pedra. Està formada per la pica, de forma semicircular buidada en un bloc de pedra, amb la boca circular i el llavi pla, disposada sobre una base de forma troncocònica circular decorada exteriorment amb zigazagues en alt relleu. El conjunt està disposat sobre una columna de secció circular que es recolza sobre un tronc de piràmide invertida.</p> | 08190-60 | L'Espà. Església de Sant Andreu de L'Espà. 08697 SALDES | <p>La tipologia no permet esbrinar clarament el moment de construcció d'aquesta pica, tot i que per les característiques i la ubicació en relació amb l'església, probablement sigui originària de l'època inicial de l'església, cap al segle XIII, si no anterior.</p> | 42.2175600,1.6933000 | 392151 | 4674759 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||||||||
| 59986 | Capelleta de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-antoni | XIX-XX | <p>Capella ubicada al peu de la carretera de Guardiola a Saldes, tot just entrant al terme municipal, abans del trencant cap a cal Pajant. És un petit edifici situat a un marge de la carretera, de planta quadrada, cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a la carretera. Té una única porta àmplia tancada amb reixa de ferro que impedeix l'accés a l'interior de la capelleta, on hi ha un petit altar i una imatge de Sant Antoni. A l'exterior hi ha uns bancs a banda i banda de la capella, fets d'obra.</p> | 08190-62 | Maçaners. Carretera B-400. | <p>El culte a Sant Antoni era molt popular a les zones de muntanya, fet pel que en fer processons o aplecs a altres llos de culte es podien fer aturades a lloc amb un significat històric específic. No s'ha trobat qui pugui explicar el motiu de la construcció d'aquesta capelleta, però pel fet que hi hagi bancs a l'entorn, es podria tractar d'un lloc d'aturada de pelegrins.</p> | 42.2294800,1.7947800 | 400545 | 4675959 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59986-foto-08190-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||||
| 59987 | Gegants de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-saldes | XX | <p>Els gegants de Saldes són quatre: El Felip i la Tereseta obra de l'artesà Enric Pérez els anys 1998 i 1999, amb els vestits fets per la seva esposa Maria. La'ltre parella representen la Donzella del Castell i Bernat Galceràn de Pinós, senyor del terme durant tota l'Edat Mitjana. Són dos gegants amb cap i mans de cartró-pedra, policromats amb diversos color i vestits amb túnica la manera de com vestirien dos senyors medievals. Van ser construïts per l'artesà Manel Casserres l'any 1993 i 1995.</p> | 08190-63 | Ajuntament de Saldes. Pl. Pedraforca s/n. 08697 SALDES | <p>El gegant Felip es va estrenar per la Festa Major de Saldes l'agost de 1987, i la geganta Tereseta per la de 1988. El constructor va lliurar a l'Ajuntament dos pergamins emmarcats amb una llegenda escrita fent referència a la data de lliurament de cada un d'ells: El 28 d'agost de 1988 es va lliurar al poble de Saldes de la figura del gegant pel constructor geganter Enric. El 27 d'agost de 1989 es va lliurar la figura de la geganta. El gegant Galceràn es va estrenar el 1993 i la geganta Donzella del Castell el 1995.</p> | 42.2287700,1.7349500 | 395607 | 4675951 | 1987 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59987-foto-08190-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Enric Pérez i Manel Casserres | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||
| 59988 | Nans miners de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nans-miners-de-saldes | XX | <p>Són dos caps que representen dos antic miners de Carbons Pedraforca amb casc de minaire amb làmpada, vestits amb túnica, amb braços llargs i grosses mans que giravolten quan ballen. Obra de l'artesà Manel Casserres i regal de l'empresa Carbons Pedraforca.</p> | 08190-64 | Ajuntament de Saldes. Pl. Pedraforca s/n. 08697 SALDES | <p>Els nans Barrina i Puntona són els únics nans minaires de Catalunya. Es van construir com a homenatge a l'activitat més difosa al municipi. Els noms dels nans provenen de dues de les eines utilitzades, la barrina, que servei per foradar consistent en una barra de ferro amb un tall o cargol, i la puntona, eina semblant a un pic acabat en punta per les dues bandes i amb l'ull al mig, que serveix per a excavar material dur i sec.</p> | 42.2287700,1.7349500 | 395607 | 4675951 | 1990 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59988-foto-08190-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Manel Casserres | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | ||||||
| 59989 | Cal Baldari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baldari | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. RIU, M. (1971). Les activitats d'un notari de muntanya al segle XIV. Estudis d'història medieval IV, Barcelona. TOUS, Rosa (1985). Les activitats d'un notari de Saldes a les darreries del segle XV. Tesina, U.B. Departament d'Història Medieval.</p> | XV | <p>Cal Baldari es troba al barri Sobirà de Saldes, molt a prop del castell. La casa segueix la tipologia dels altres masos de la zona, edifici de planta rectangular, adaptat al desnivell del terreny, amb planta baixa, pis i golfes sota teulada que és a doble vessant de teula àrab amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent. L'estructura és de pedra de diferents mides disposa de forma poc ordenada, amb llindes de portes i finestres horitzontals de fusta. A l'interior, es conserven els paviments de fusta dels pisos que tenen molt poca alçada, molt característic d'aquestes cases de muntanya. Al costat de la casa, per la banda de llevant, hi ha adossada una pallissa coberta amb teulada a doble vessant, amb carener peral·lel al de la casa, de planta baixa i pis, i amb la característica de que la pallissa que es troba al pis queda tancada per la façana principal mitjançant taulons de fusta disposats verticals, també elements molt característic de la zona. Per la banda de tramuntana es va fer una pallissa de nova planta, de finals del segle XIX, que barreja maó i pedra en la seva estructura, però que manté la mateixa tipologia de planta baixa i pis, amb tancaments de fusta.</p> | 08190-65 | Saldes. Barri Sobirà. Cal Baldari. 08697 SALDES | <p>Cal Baldari deu ser probablement una de les cases antigues de Saldes, tot i que no disposem de documentació que permeti saber quina de les que surten citades a diferent documentació del segle XIII correspon a aquesta. Està al costat del mas Calderer, que a finals del segle XV era de pagesos benestants, tal i com es pot veure a l'inventari de 1498 fet a la mort de Joan Caldarer. Probablement cal Baldari seguís la mateixa estructura.</p> | 42.2323000,1.7380700 | 395870 | 4676340 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59989-foto-08190-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59989-foto-08190-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59989-foto-08190-65-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 | |||||||
| 59991 | Refugi Lluís Estasen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-lluis-estasen | XX | <p>El refugi Lluís Etasen és construït a la Jaça dels Prats, al Pedraforca. Edifici de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant de pissarra amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Al costat té un altre edifici adossat més petit amb teulada amb carener perpendicular a l'anterior. L'obra és de pedra i de dues plantes. L'interior disposa de sala menjador i cuina, habitacions per ús del federats e la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.</p> | 08190-67 | Saldes. El Pedraforca. | <p>Deu el seu nom a la figura de LLuís Estasen (1890-1947), exponent duna generació que va impulsar l'excursionisme a Catalunya, amb l'alpinisme, l'escalada i l'esquí de muntanya. Va ser el descobridor de la paret nord el Pedraforca formant part de la història de les escalades. El 12 d juny de 1947 va ser beneïda la primera pedra i el 26 de juny de 1949 va ser inaugurat.</p> | 42.2452000,1.7162200 | 394089 | 4677799 | 1948 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59991-foto-08190-67-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:43 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 211,43 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml