Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
87020 Monument a Camarón de la Isla https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-camaron-de-la-isla <p>ASAB UI. 10.698, exp.43. El Punt. 10 de juliol de 1997. El Punt. 13 de juliol de 1997. http://dbe.rah.es/biografias/10094/jose-monje-cruz http://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=90&amp;abrev=cat</p> XX <p>Bust de bronze del cantaor flamenc José Monje Cruz, més conegut com a 'Camarón de la Isla'. El bust reposa sobre un suport de 1,70 metres d'alçada per 0,40 m d'amplada. A la part superior del suport hi ha una placa amb una inscripció que diu: 'El pueblo de Sant Adrià de Besòs a la esencia del arte gitano, en el eternamente presente. José Monge Cruz Camarón. Centro Cultural Gitano La Mina. 12 de julio de 1997. Ayuntamiento de Sant Adrià de Besòs.'</p> 08194-1 La Mina - Passeig José Monje Cruz 'Camarón' <p>El monument d'homenatge a Camarón de la Isla és fruit d'una iniciativa del Centre Cultural Gitano del barri de La Mina de Sant Adrià de Besòs. La iniciativa, concretament, demanava que un carrer del barri portés el nom del famós cantaor i, en el mateix, s'hi col·loqués un bust per homenatjar-lo. La iniciativa va tirar endavant i el 12 de juliol de 1997 s'inaugurava, tant el canvi de nom del carrer com el bust que homenatja a Camarón. D'aquesta manera, el passeig Jorge Monje Cruz 'Camarón' va ser el primer passeig en tot l'Estat en portar el nom del famós cantaor. A l'acte hi van assistir diferents personatges del món del flamenc, entre ells la vídua i el germà del mateix cantaor.</p> 41.4193425,2.2218159 434970 4585602 1997 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87020-foto-08194-1-1.jpg Inexistent Contemporani|Realisme Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Nacho Falgueras 98|103 51 2.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87021 Bust d'homenatge al President Macià https://patrimonicultural.diba.cat/element/bust-dhomenatge-al-president-macia <p>ASAB (1) UI. 1076, exp.1. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 55, juliol-agost 1986. http://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=91&amp;abrev=cat</p> XX <p>Monument commemoratiu dedicat al Molt Honorable Senyor President Francesc Macià, ubicat a la plaça que porta el seu mateix nom; just al centre de l'estany de la font ornamental que hi ha a la plaça. Està compost pel bust de bronze que reprodueix la imatge de Francesc Macià, que reposa damunt un bloc prismàtic de pedra sorrenca trencat en dos parts per una escletxa asimètrica de doble curvatura. L'acabat superficial de les cares del prisma és llis a cop de buixarda, mentre que el de les cares interiors de l'esquerda és desbastat. El tros de bloc més estret que queda al davant, està lleument rotat, a la cara frontal d'aquests hi ha una placa de metacrilat amb el següent text: 'A Francesc Macià (1859-1933) el poble de Sant Adrià', on segueix una petita biografia del president. El segon bloc té la funció de pedestal del bust.</p> 08194-2 Sant Joan Baptista - Placeta de Francesc Macià <p>L'any 1980, per iniciativa dels veïns del barri de Sant Joan Baptista, materialitzada en forma de proposta del grup municipal del PSUC al ple de l'Ajuntament, el consistori va aprovar col·locar un bust en homenatge al president de la Generalitat Republicana Francesc Macià i Llussà, a la plaça del mateix barri que porta el seu nom. El mateix ple també va aprovar que l'adquisició del bust es financés a partir d'una subscripció popular. Sis anys després, en el marc de les festes del barri, el 23 de juny de 1986 es va inaugurar el monument, amb la presència de Maria Macià, filla del president. Actualment, cada dos anys, alternant-se amb el monument en homenatge a Lluís Companys, aquest monument acull l'ofrena floral de la Diada Nacional de Catalunya, l'Onze de Setembre, on destaca la participació de totes les associacions i entitats del municipi</p> 41.4279900,2.2237600 435141 4586561 1986 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87021-foto-08194-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87021-foto-08194-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87021-foto-08194-2-3.jpg Legal Realisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Carolina Coma-Cros Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 - Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya (1931-33), conegut popularment com l'Avi. El 14 d'abril de 1931 proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. 103|98 51 2.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87022 Escultura en Homenatge al President Companys https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-homenatge-al-president-companys <p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 11, setembre 1982. http://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=92&amp;abrev=cat</p> XX <p>Monument commemoratiu dedicat al President de la Generalitat, Molt Honorable Senyor President Lluís Companys i Jover ubicat dins el Parc urbà que porta el seu mateix nom, a la cantonada de l'avinguda de la Platja amb el carrer Pi i Gibert. Conjunt format per tres murs iguals disposats paral·lelament i separats, deixant un pas lliure entre murs de 3 metres. Mesuren 4,2 metres d'alçada en la part més alta, i 4 metres en la part més baixa, a causa del lleuger biaix que pateix l'aresta superior dels murs; i d'amplada fan 3,2 metres. Són de formigó armat vist, compten amb unes estries horitzontals, les quals hi defineixen franges llises de 40 centímetres d'amplada. Es troben disposats en paral·lel orientats en sentit sud-oest i, per tant, ocupen una posició obliqua en relació a l'avinguda de la platja. El primer mur consta de dos elements que el diferencien dels altres dos. En primer lloc, a la part superior esquerra de la cara principal es pot llegir 'A Lluís Companys i Jover, President de la Generalitat de Catalunya 1934-1940'. En segon lloc, a la part inferior dreta del mateix mur, trobem una finestra amb reixat (1 x 1,60 m), amb una visera superior i l'ampit del mateix material. Recolzada en aquest ampit i contra l'enreixat, trobem un llum i un telèfon. Amb l'enreixat, el monument, simbolitza l'empresonament de Companys; amb la llum i el telèfon es representa l'esperança d'un indult que no va arribar mai. Lluís Companys fou assassinat per la dictadura franquista el 15 d'octubre de 1940.</p> 08194-3 Sant Joan Baptista - Parc de Lluís Companys <p>La construcció d'aquest monument en homenatge al president Lluís Companys està totalment vinculada al projecte d'urbanització de l'avinguda de la Platja, més concretament, a la creació d'un espai verd que es materialitzaria amb el passeig de Lluís Companys. Històricament, aquest passeig era un complex industrial on es concentrava l'activitat de la 'Compañía Española de Fabricación Mecánica del Vidrio' (CELO), i és als anys vuitanta, amb la posterior venda dels terrenys al centre comercial PRYCA, que es contempla la construcció del parc. L'any 1982 s'inaugura oficialment el parc tot i que fins al 1988 no s'incorpora el monument. Aquest, amb els tres murs que funcionalment senyalitzen l'inici del parc, vol representar els murs de la presó on el president restà les últimes hores de vida, amb un telèfon simbolitzant l'indult que no va arribar mai. Actualment, cada dos anys, ja que s'alterna amb el monument en homenatge a Francesc Macià, l'emplaçament acull l'ofrena floral en el marc de la celebració de la Diada de l'Onze de Setembre</p> 41.4280200,2.2246200 435213 4586563 1988 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87022-foto-08194-3-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Josep Megías Grau i Joaquim Sala (arquitectes); Núria Fernàndez i Fco. Javier Gómez (delineants) Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a l'estat espanyol. 98 51 2.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87023 Arc Gòtic de Sant Adrià https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-gotic-de-sant-adria <p>ASAB (1) UI. 10.695, exp. 3. ASAB (2) UI. 696, exp. 37, 38. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. MARTÍ, J. M. i ALARCÓN, J. i ROYO J. (coord.) (2013): Mil anys fent camí. Sant Adrià de Besòs. Parròquia, baronia i priorat. Viure Sant Adrià. Butlletí d'informació municipal. Núm. 1 (II Època), 1989 (1989-1990). Viure Sant Adrià. Butlletí d'informació municipal. Núm. 20 (II Època), octubre 1991. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1910</p> XIV-XV <p>Portalada gòtica tallada en pedra de Montjuïc, d'11 metres d'alçada i 7 d'amplada. Està formada per dos brancals, una llinda plana i un arc apuntat. Els brancals estan constituïts per un sòcol llis, sobre el que es recolzen una successió de pilastres, de fust semicircular, amb bases gòtiques i capitells amb ornamentació de motius vegetals i animals i també per rostres humans. El carregament de l'arc coincideix amb els àbacs dels capitells, i està constituït per una imposta motllurada continua de brancal a brancal i per sobre de la llinda plana. L'arc és ogival i està destacat amb arquivoltes.</p> 08194-4 La Catalana - Avinguda de Pi i Margall <p>Hi ha diverses interpretacions sobre l'origen i trasllat de l'arc a Sant Adrià de Besòs. Es desconeix l'arquitecte, tot i que podem afirmar que en la darrera etapa gòtica hi va intervenir Guillem Abiell, arquitecte del segle XV conegut per participar en la construcció de diferents esglésies de Barcelona. Segons Josep Rovira i Costa el portal gòtic prové del Convent de Trinitaris Calçats, situat entre els carrers Lleona i Ferran de Barcelona, el qual va ser incendiat el 1835, i ja no es va reconstruir a conseqüència de la implantació de les lleis desamortitzadores de Mendizábal. Els propietaris van vendre fragments arquitectònics a col·leccionistes. D'aquesta manera, molts particulars van comprar els enderrocs artístics, entre ells el senyor Manuel Moragues, qui va vendre aquest arc, posteriorment, al senyor Juli Parellada, responsable del seu trasllat a uns terrenys que tenia prop de la carretera de Mataró, al costat de l'antiga masia Cal Tondo. Segons sembla explicar una llegenda local, en aquell indret tindria lloc un duel del qual sortiria sa i estalvi i volgué deixar constància del seu penediment construint una església en el mateix lloc. Tot i així, va morir just muntada la porta, sense temps de construir-la, i va ser llavors quan els terrenys van passar a ser propietat del senyor Antoni Rocamora, amb el qual la porta va seguir més d'un segle. Després va passar a mans del senyor Antoni Serra, marquès de Moragues. A finals de la dècada del 1980 el disseny i construcció de la ronda Litoral van afectar els terrenys on s'emplaçava l'arc. Per salvar-lo, la Càtedra Gaudí va oferir la possibilitat de situar-lo als seus jardins de Can Güell. Llavors, es van publicar un allau d'articles a favor de la preservació de l'element i s'encarregà a l'arquitecte Joan Bassegoda i Novell el desmuntatge, la restauració i la reinstal·lació del portal gòtic en el nou emplaçament. La inauguració de la nova ubicació de l'arc de Sant Adrià es va realitzar l'any 1993. Des d'aleshores ha esdevingut un símbol de la ciutat.</p> 41.4288938,2.2123906 434192 4586669 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87023-foto-08194-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87023-foto-08194-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87023-foto-08194-4-3.jpg Legal Gòtic|Medieval Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2021-07-29 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Es tracta de la portada de l'església del convent del Carme, de l'ordre mendicant dels carmelites calçats del carrer del Carme de Barcelona que es devia construir entre 1293 i 1381. L'any 1835 el convent fou assaltat i cremat pels grups revolucionaris. El 1838 es va cedir l'espai del convent per situar-hi la universitat. Al 1873 la universitat es va instal·lar al nou edifici construït per a tal fi. Aleshores es va enderrocar el convent i la portada es traslladà a la finca de cal Tondo de Sant Adrià. El 1968 la finca, amb les obres de l'autopista A-19, queda situada entre els dos ramals d'aquesta via. El 1991 es fan les obres de la ronda del Litoral, es restaura i es trasllada al seu emplaçament actual. El 1997 es declara símbol d'identitat del municipi, a petició del Col·lectiu de Dones de Futur de Sant Adrià de Besòs. 93|85 51 2.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87024 Creu de Terme de Sant Adrià https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-sant-adria <p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. L'independent. Setmanal de Sant Adrià. Núm. 60, abril de 2008. L'independent. Setmanal de Sant Adrià. Núm. 62, maig de 2008. L'independent. Setmanal de Sant Adrià. Núm. 63, maig de 2008. L'independent. Setmanal de Sant Adrià. Núm. 64, maig de 2008. L'independent. Setmanal de Sant Adrià. Núm. 66, juny de 2008. L'independent. Setmanal de Sant Adrià. Núm. 67, juny de 2008. Webgrafia: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0050335.xml http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1934</p> XX Però en algunes zones ha saltat el revestiment de pedra artificial deixant els ferros al descobert. <p>Creu de terme ubicada a la cruïlla de l'avinguda de les Corts Catalanes, els carrers d'Extremadura i Concili de Trento en una zona enjardinada en el límit dels termes municipals de Sant Adrià de Besòs i Barcelona. És de pedra artificial i està constituïda per un basament cúbic sobre el qual s'alcen quatre pilastres de fust cilíndric i llis amb motllura formada per tres filets semicirculars rematada per una triple corona d'anells troncocònics. Al centre de la base hi ha un fust cilíndric que sosté la creu, que s'alça damunt un capitell de forma troncocònica invertida, amb decoració vegetal. Té els quatre braços iguals, de forma troncocònica, revestits amb relleus que simulen cordes teixides a espiga. El punt central de la creu està ressaltat amb un cercle de secció cilíndrica també decorat amb relleus d'inspiració vegetal. Té una inscripció de la data d'inauguració de la creu (1944).</p> 08194-5 El Besòs - Carrer d'Extremadura, 1 <p>Les creus de terme són monuments escultòrics que assenyalen els límits d'una població. Aquesta, en concret, assenyala el límit simbòlic entre Sant Adrià de Besòs i Barcelona. Al llarg de la història, la població adrianenca s'ha vist sotmesa a diferents intents d'annexions per part dels municipis veïns. El primer d'aquests intents es remunta al 1697 per part de Santa Coloma de Gramenet, la qual sol·licità l'annexió argumentant que degut a la invasió de les tropes franceses a Sant Adrià la població va quedar totalment destrossada i en absoluta pobresa, fet que incapacitava la seva administració autònoma. Això no obstant, el Bisbat la va denegar. El següent intent fou al 1859, tenint com a responsable l'arquitecte Ildefons Cerdà amb el seu pla d'eixample barceloní al marge dret del Besòs, situat als actuals barris de la Verneda, la Catalana, el Besòs i la Mina, per crear un gran parc que servís de pulmó de Barcelona. Aquest però, tampoc va prosperar. Anys més tard, el 1867, Santa Coloma ho va tornar a intentar, aquesta vegada al·legant que els veïns i les veïnes de Sant Adrià sumaven un total de 39 persones i utilitzaven tots els serveis de Santa Coloma, però de nou, aquesta petició no es va fer efectiva. El 1874 ho intentà la capital, que obrí un expedient per tal d'annexar totes les seves poblacions veïnes: Sants, Les Corts, Sant Gervasi, Sarrià, Sant Andreu del Palomar, Sant Martí i Sant Adrià. La Diputació, però, la denegà de nou. En aquests intents d'annexió encara falta l'última ciutat limítrofa: Badalona, la qual va fer un intent al 1926 que, novament, resultà fallit. Així, i davant constants rebutjos, el 1929 Barcelona va executar un Reial Decret, on Sant Adrià es va veure annexionat pels seus dos municipis veïns. D'aquesta manera, el marge dret del riu Besòs passà a formar part de Barcelona, i l'esquerra, de Badalona. Aquest Reial Decret va tenir vigència fins el 22 d'abril de 1958, quan, per sentència del tribunal suprem, es va anul·lar. Aquesta creu de terme s'encarrega el 1944 al prestigiós arquitecte Josep Maria Pericas i Morros (1881-1966), qui va ser un arquitecte català entre el modernisme i el noucentisme, les obres del qual tenien una gran influència de Gaudí i del medieval romànic. La creu es va inaugurar aquest mateix any i se situà al mateix emplaçament on anys enrere ja n'hi havia hagut una altra, assenyalant el límit del municipi: entrant a Sant Adrià per la carretera de Mataró i en les proximitats de la sèquia Madriguera. La col·locació d'aquesta respon a dos fets generals: en primer lloc, secunda la iniciativa franquista, juntament amb Acción Católica, que propugna el restabliment de totes les Creus de Terme afectades durant la Guerra Civil; en segon lloc, fa referència al sentiment d'independència municipal dels adrianencs i les adrianenques.</p> 41.4225234,2.2111514 434082 4585963 1944 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87024-foto-08194-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87024-foto-08194-5-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2021-07-29 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Josep Maria Pericàs i Morros La creu senyala simbòlicament el límit del municipi, és un símbol de la resistència de Sant Adrià de Besòs davant de l'intent d'annexió d'aquest municipi per part de Barcelona i Badalona. 98 47 1.3 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87025 Creu de Terme de Sant Adrià de Besòs https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-sant-adria-de-besos <p>ASAB. UI. 409, 94. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. LÓPEZ HIDALGO, Sònia (2015). Creu de terme. Intervenció de Restauració de la creu de terme. Sant Adrià de Besòs. Informe de restauració. Inèdit.</p> XX Restaurada per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l'any 2015. <p>Creu de terme ubicada a la vorera de la cruïlla de l'avinguda Guipúscoa amb el carrer d'Extremadura. És de pedra artificial i està constituïda per un doble basament cilíndric, el primer fet de maons posats a sardinell; i el segon, d'inferior diàmetre, de ciment. Damunt aquest segon s'aixeca la creu col·locada damunt una columna de ferro amb les cantonades bisellades i de base piramidal. Al damunt hi ha un capitell quadrat amb quatre àngels en relleu. El capitell sosté la creu de braços prismàtics i centre desplaçat en sentit vertical. A la part central hi ha dos relleus: a una banda, Jesús crucificat i a l'altra la Mare de Déu i el Nen Jesús. Els cantells estan ornamentats amb relleus i volutes encadellades.</p> 08194-6 El Besòs - Cruïlla del carrer Guipúscoa amb el carrer Biscaia <p>Les creus de terme són monuments que simbòlicament marquen els límits dels municipis. A Sant Adrià de Besòs hi ha dues Creus de Terme que ens marquen els límits amb Barcelona. Si la del 1944 és un símbol de reafirmació d'identitat adrianenca, ja que en aquell moment el municipi estava annexat a Barcelona (el marge dret del riu) i a Badalona (el marge esquerre), aquesta, del 1967, no deixa de tenir relació amb la voluntat adrianenca de mantenir la seva identitat. Tenint en compte que l'obertura de l'avinguda Guipúscoa es va consolidar a la dècada del 1960, també és en aquest moment quan es construeix el grup d'edificis 'La Pau' (els edificis de l'àrea de Barcelona que queden just darrere la Creu). L'adquisició i col·locació d'aquesta creu de terme ens fa pensar en aquest afany adrianenc de reafirmació municipal. Les obres de reforma realitzades a finals de la dècada del 1990, al carrer de Guipúscoa i a la rotonda de connexió amb la ciutat de Barcelona, van provocar el trasllat la creu de terme uns metres enllà del seu emplaçament original.</p> 41.4251149,2.2091263 433916 4586252 1967 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87025-foto-08194-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87025-foto-08194-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87025-foto-08194-6-3.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) La creu, d'estil neo barroc, va ser construïda el 1967. Aquesta senyala de manera simbòlica el límit entre el terme municipal de Sant Adrià de Besòs i Barcelona. El seu interès és de tipus històric i simbòlic. Si bé la creu de Sant Adrià és un símbol de la resistència davant de l'annexió per part de Barcelona i Badalona l'any 1929. Aquesta creu de terme constitueix un gest de reafirmació de la independència i identitat adrianenca. 116|98 47 1.3 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87026 Monument a la Sardana https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana-8 <p>ASAB. UI. 375, exp. 98. Viure Sant Adrià. Butlletí d'informació municipal. Núm. 116, octubre 2007. http://www.ccma.cat/324/una-plataforma-reclama-a-sant-adria-de-besos-que-retorni-el-monument-a-la-sardana-a-la-placa-de-la-vila/noticia/219456/ http://www.vilaweb.cat/noticia/2571532/20070929/noticia.html http://www.tallerjosepbusquets.com/biografia.html http://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=93&amp;abrev=cat</p> XX <p>Conjunt format per un plafó col·locat dret damunt un parterre i quatre peces rectangulars ubicades simètricament, dues davant el plafó principal i les altres dues als costats, totes esculpides en pedra sorrenca. El plafó principal és rectangular (3 x 2 x 0,5 m) ubicat de forma vertical, està esculpit amb relleus a les dues cares: La cara principal que mira a l'interior de la plaça hi ha representats quatre dansaires: dos homes i dues dones amb vestits tradicionals, que executen el ball de gitanes de Rubí. A la banda dreta hi trobem un pilar de sis aixecat pels Xiquets de Valls, de mida proporcionalment molt més petita. La cara del darrera, que dona al carrer del doctor Alexander Fleming, es representa sis dansaires amb vestimenta tradicional catalana, ballen una sardana. També disposats per ser vistos des de la plaça de Josep Tarradellas, hi trobem les quatre peces, amb diferents relleus esculpits. Dues d'elles se situen als extrems de la principal, i les altres dues al davant. Per ordre d'esquerra a dreta trobem: una primera escultura on es representa l'escut de Sant Adrià de Besòs; a la següent, els quatre escuts de les quatre províncies catalanes; al seu costat, hi trobem representat Sant Adrià; i la de més a la dreta l'escut de Catalunya. Per últim, trobem una placa de metacrilat on pot llegir-se: 'En data 26 d'abril de 2009 s'inaugura el nou emplaçament del monument a la sardana. La consulta popular va fer possible la ubicació d'aquest monument al barri del Besòs.'</p> 08194-7 El Besòs - Plaça Josep Tarradellas <p>El juny de 1970 l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va convocar un concurs amb l'objectiu de trobar una escultura per decorar l'actual Plaça de la Vila, en aquell moment anomenada Plaça Calvo Sotelo. A les bases del concurs quedava preestablert que calia que aquesta escultura fes referència al folklore català. Hi va haver tres participants, dos dels quals (Enric Domènech i Bonaventura Aumatell) adjuntaren la seva proposta fent una crítica a aquestes bases, argumentant que Sant Adrià de Besòs tenia poca tradició folklòrica i que, per tant, trobaven més adequat un tipus d'escultura que fes referència al llegat industrial del poble. Així doncs, és només Josep Busquets el concursant que va proposar una obra escultòrica que encaixà a les bases del concurs i, per tant, el que es proclamà guanyador. No obstant això, cal tenir en compte l'existència d'una carta entre el guanyador i l'alcalde de l'Ajuntament mesos abans de la convocatòria, on ja s'havia parlat de l'escultura i es va fer una proposta per part de l'artista. Assabentats d'aquest fet, els altres dos concursants van decidir presentar una al·legació i un d'ells, fins i tot, va arribar al contenciós-administratiu. Als seus inicis, l'escultura era un sol bloc de pedra, a la base del qual hi trobàvem les petites escultures que ara hi són al seu voltant: l'escut de Sant Adrià, els escuts de les quatre províncies catalanes i la senyera. El quart element, actualment Sant Adrià, era un símbol antidemocràtic propi del franquisme. A la plaça, doncs, té una funció ornamental fins al 2005, quan arrel de les obres de construcció del nou aparcament de la plaça de la Vila es va emmagatzemar. Les protestes veïnals i la creació de la plataforma 'Defensem el monument a la sardana de Sant Adrià de Besòs', que va encapçalar una ballada a la plaça i una recollida de signatures, l'Ajuntament va decidir crear una consulta ciutadana per tal de decidir si es tornava el monument a l'emplaçament original o, pel contrari, es canviava. Després de l'aclaparadora victòria a favor del canvi d'emplaçament es va decidir traslladar-lo a la Plaça de Josep Tarradellas, on la trobem actualment. Aquesta plaça s'edificà a mitjans de la dècada del 1980, quan es van aprovar unes obres de remodelació de l'espai, l'enderrocament de l'antic cinema 'Avenida' i l'obertura de la nova plaça.</p> 41.4209114,2.2144613 434357 4585781 1971 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87026-foto-08194-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87026-foto-08194-7-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Josep Busquets Òdena Josep Busquets i Òdena (Fonstcaldes 1914-1998 Barcelona), tot i no ser la seva ciutat natal, té un gran lligam amb Valls, on diverses escultures decoren els seus carrers i on es troba, també, la seva col·lecció permanent. Al llarg de la seva carrera va exposar a diverses ciutats com ara Barcelona, Madrid o Tarragona, i va aconseguir diversos premis com ara el 'Julio Antonio' de la Diputació de Tarragona o el 'Fènix d'Or' de la ciutat de Valls. 98 51 2.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87027 Monument de la XXVIII Trobada Mundial de Penyes del Barça https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-xxviii-trobada-mundial-de-penyes-del-barca <p>Mundo Deportivo. 13 de setembre de 2004. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 84, octubre 2004. http://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=94&amp;abrev=cat</p> XXI <p>Monument ubicat als jardins de les Madres de la Plaza de Mayo amb motiu de la XXVIII Trobada Mundial de penyes del Barça. Es tracta de la representació realista d'un nen jugant amb una pilota de futbol. El nen vesteix pantalons curts i samarreta i amb una cama alçada colpeja una pilota de dimensions desproporcionades en relació al nen. És una escultura en bronze damunt una peanya cúbica, també de bronze, amb les quatre cares vistes amb la representació de l'escut del Barça en tres d'elles i el de Sant Adrià de Besòs en l'altra. La base del conjunt, sobre la que es sosté, és un prisma més ampla de ciment.</p> 08194-8 Sant Adrià Nord - Jardins de les Madres de la Plaza de Mayo <p>El monument s'inaugura en el marc de la XXVIII trobada mundial de penyes del Barça celebrada el setembre del 2004 a Sant Adrià de Besòs. Hi van assistir a l'acte diferents personalitats de l'entorn del club, com ara Joan Laporta, en aquells moments president, exjugadors i jugadors com Stoichkov o Carles Puyol.</p> 41.4294300,2.2183100 434687 4586724 2004 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87027-foto-08194-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87027-foto-08194-8-2.jpg Inexistent Realisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Gerard (Guerau) Calàbia i Rosanas amb l'ajuda de Ramón Reyes 103|98 51 2.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87028 Monument 'Record d'un malson'. https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-record-dun-malson <p>ASAB (2). UI. 767. EXPÓSITO JIMÉNEZ, David . Record d'un malson; https://www.barcelona.cat/bcnmetropolis/2007-2017/calaixera/barcelona-vista-des-de/record-dun-malson/ [consulta del 28/09/2020]. La Vanguardia. 16 de juny de 1995. L'Avui. 13 de juny de 1995. El País, 12 de juliol de 1995. http://www.fundaciojoanbrossa.cat/ http://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=95&amp;abrev=cat</p> XX <p>Record d'un malson és una escultura crítica amb la política de l'alcalde franquista de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, un dels responsables de l'especulació urbanística dels anys seixanta del segle XX. Reprodueix el cap del referit polític sobre una safata de bronze. Aquesta safata està damunt una cadira de fusta. Als peus d'aquesta cadira, al costat dret, hi ha una placa també de bronze, on en lletres majúscules es pot llegir 'Record d'un malson', que dóna títol a l'obra.</p> 08194-9 La Catalana - Museu d'història de la immigració de Catalunya (MhiC). Carretera de Mataró, 124 <p>'Record d'un malson' o el Antimonument a Porcioles és un encàrrec a Joan Brossa per part de l'alcalde de Sant Adrià de Besòs Antoni Meseguer Mateo, el 1989. Dos anys més tard, el 1991, l'artista entrega l'escultura a l'Ajuntament de Sant Adrià amb la intenció que aquesta fos exposada al carrer, concretament a la plaça vint-i-cinc d'octubre, i encarada cap a la Mina. Aquesta era la voluntat de l'artista, ja que l'escultura estava feta en denúncia de les actuacions de Porcioles en el seu període com a alcalde de Barcelona (1957-1973), quan, en nom d'acabar amb el barraquisme, va edificar al barri de la Mina vulnerant els plans urbanístics i construint per sobre del previst. En el moment de l'entrega de l'escultura, el conflicte veïnal del barri del Besòs conegut com la 'Intifada del Besòs' (un moviment veïnal per d'oposar-se a la construcció d'uns habitatges en una plaça del barri Besòs) era encara molt present i, per por a represàlies, l'alcalde no va voler col·locar-la. Així doncs, l'escultura va passar quatre anys en un magatzem de l'Ajuntament fins el 1995, quan dos regidors de ICV van decidir col·locar-la al carrer. En fer-ho, van convidar a Brossa, qui celebrava la sortida a l'espai públic. L'endemà, per ordres de l'alcalde, Jaume Vallès, l'escultura va ser retirada i va tornar al seu lloc original. Un any més tard, el 1996, l'Ajuntament de Sant Adrià acordà treure-la a la llum, i es va instal·lar al vestíbul de la Biblioteca popular. L'any 2007 es decideix reubicar-la al Museu d'història de la immigració de Catalunya (MhiC), per tal que la peça passi a formar part del catàleg del fons del museu. Des de la direcció d'aquest, s'argumentava que les característiques del monument s'identificaven amb un dels objectius del museu. És a dir, explicar el brutal creixement urbanístic produït durant els anys del franquisme i les seves conseqüències vinculades al fet migratori de l'època.</p> 41.4279800,2.2124800 434198 4586568 1989 08194 Sant Adrià de Besòs Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87028-foto-08194-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87028-foto-08194-9-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Joan Brossa i Cuervo Tot i que l'autor la va anomenar 'Record d'un malson', l'escultura és coneguda popularment com a 'Antimonument a Porcioles'. Així mateix, Joan Brossa i Cuervo (1919-1998) va ser un poeta i dramaturg referent durant l'avantguardisme. Destacant per la seva 'poesia visual' Brossa ha tocat tots els gèneres artístics, des de l'escriptura de poesia fins a la producció plàstica, passant pel teatre o el cinema. Va fer nombroses col·laboracions amb artistes com ara Joan Miró, o Antoni Tàpies. 98 52 2.2 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87029 Laminadora https://patrimonicultural.diba.cat/element/laminadora <p>ALSINA, J. R. i PIULACHS, M. (2002). 'Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi.' Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, EL PUNT. http://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=96&amp;abrev=cat</p> XX <p>Monument que té com a únic element una màquina laminadora que formava part d'alguna indústria siderúrgica. Està ubicat a la plaça que porta per nom, precisament, Plaça de la Siderúrgia, en l'espai que antigament ocupava la fàbrica INBESA (Industrias del Besós, SA), factoria dedicada a la fosa i recuperació de ferralla. Descansa sobre una base de planta quadrada feta de ciment.</p> 08194-10 Sant Joan Baptista - Plaça de la Siderúrgia <p>A principis del segle XX Sant Adrià de Besòs es va convertir en un emplaçament ideal per a la producció industrial. La industrialització de la ciutat va arribar a causa de la instal·lació de dues grans tèrmiques, la Energía Eléctrica de Cataluña S.A., el 1912, i la Catalana de Gas y Electricidad S.A., el 1915. La ciutat es va convertir en una zona de producció constant, tant d'energia tèrmica com de vidre, cartó i plàstic. També hi destacava la indústria pesant, on una de les fàbriques més importants es trobava al barri de Sant Joan Baptista, la Siderúrgica INBESA (Industrias del Besòs S.A.) la qual es dedicava a la fosa i recuperació de ferralla, utilitzant aquesta per la fabricació de perfils metàl·lics. Així doncs, les laminadores eren les màquines encarregades de laminar, és a dir, d'aplanar l'acer sorgit del procés de metal·lúrgia i fosa per crear matèria primera d'acer en forma de làmines. La indústria siderúrgica era molt contaminant, ja que el fum de les seves xemeneies era constant. A inicis de la dècada del 1990 les protestes veïnals contra la indústria cada cop eren més persistents i finalment aquesta va decidir tancar. En el gran solar que ocupava la indústria es van aixecar grups d'habitatges, tenint aquests uns espais interiors amb jardinets. Dins d'aquests es va construir una plaça, que va rebre el nom de la plaça de la Siderúrgia, on va instal·lar-se una màquina laminadora. Sembla que aquesta no formava part de la fàbrica que hi havia hagut a Sant Adrià. El nom de la plaça i la laminadora volen recordar el passat industrial del barri i la ciutat. Aquesta màquina siderúrgica no és l'únic element de la ciutat que evoca aquests records, sinó que el mateix escut del municipi, on apareix una enclusa, té un doble significat: per una part pot representar el martiri de Sant Adrià i, per l'altre, el passat històric industrial de la ciutat.</p> 41.4286600,2.2239100 435154 4586635 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87029-foto-08194-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87029-foto-08194-10-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) 98 51 2.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87030 Xemeneia de l'antiga fàbrica C.E.L.O. https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-lantiga-fabrica-celo <p>ASAB, (1), UI. 29, exp. 101. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià. Butlletí d'informació municipal, 2002-2003, Núm. 57-76. BPO. IV-V, juny 2003. https://ca.wikipedia.org/wiki/Xemeneia_de_l%27antiga_f%C3%A0brica_CELO</p> XX <p>Xemeneia industrial situada enmig de l'actual aparcament d'un centre comercial. És cilíndrica i està construïda de maó ceràmic vist. Fa 39,95 metres d'alçada, per 1,10 de diàmetre, en la part més ampla. La xemeneia es constitueix a partir d'una base quadrada que s'alça en forma de prisma lleugerament més ample que tot el conjunt. Les quatre cares del prisma estan decorades amb arcuacions amb arquivoltes i està coronada amb una cornisa de tres motllures escalonades a les quatre cantonades del mateix prisma. El carregament amb el fust és resolt mitjançant quatre cossos, un a cada cantonada, de forma piramidal format per maons ceràmics esglaonats. El fust és de totxo vist aplantillat de forma troncocònica i està rematat amb doble collarí entre el que hi ha un fris central decorat amb una sanefa de motius geomètrics en relleu. El collarí inferior està constituït per una motllura fina, mentre que el superior està format per doble cornisa motllura encavalcada.</p> 08194-11 Sant Joan Baptista - Carrer de la Torrassa s/n <p>La 'Compañía Española para la Fabricación Mecánica de Vidrio S.A.' s'instal·la a Sant Adrià l'any 1923. Aquesta empresa, coneguda popularment com la CELO, es dedicava a la fabricació de vidre pla, i ho feia mitjançant el mecanisme més innovador de l'època: el procediment anomenat Libbey-Owens. Aquest sistema de fabricació era patentat i difícil de copiar, doncs requeria grans inversions pels grans forns, el combustible, les matèries primeres i la maquinària. El 1923 es van iniciar les obres de la fàbrica i la producció va començar el 1925, tot i que ja des del principi va ser la fàbrica més gran i moderna de tot l'Estat, en la seva especialitat. Treballava les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any i mantenia un equip de tècnics que vivien a Sant Adrià de Besòs, provinents de Bèlgica. La fàbrica disposava d'un ramal de ferrocarril que li permetia la connexió amb la xarxa ferroviària, facilitant l'entrada de matèria primera i distribució de la seva producció. Per aquest servei disposava de dues locomotores de vapor que permetien la circulació dels vagons per dins del recinte. El 1931 es va crear una secció del Sindicat de la Indústria Vidriera, la primera organització sindical de la CNT a Sant Adrià de Besòs. La raó va ser el previ tancament patronal de l'empresa en resposta a les reivindicacions laborals. Durant la Guerra Civil, la fàbrica s'utilitzà per a la fabricació de material bèl·lic, concretament, produïa bales pel bàndol republicà. En aquesta època es va donar la col·lectivització de la fàbrica. Els anys posteriors a la Guerra Civil, 1939-1950, la fàbrica va incrementar la seva producció. L'any 1951, a causa de les restriccions de subministrament elèctric, s'instal·la una central tèrmica per tal d'abastir la factoria, a la qual pertany la xemeneia. L'any 1955 es va produir un accident quan la caldera central va esclatar, fet que va provocar la pèrdua de vides humanes, així com altres danys materials. La fàbrica va funcionar fins l'any 1987. El 1988 es va enderrocar el conjunt, amb excepció de la xemeneia. Actualment hi trobem un centre comercial i un gran aparcament en el seu entorn.</p> 41.4279900,2.2274800 435452 4586558 1951 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87030-foto-08194-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87030-foto-08194-11-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Miguel Alejandre Casas 98 47 1.3 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87031 Monument 'Curiosament el riu Besòs parteix el nostre poble en dos'. https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-curiosament-el-riu-besos-parteix-el-nostre-poble-en-dos <p>ASAB. Recull de premsa. 2009/09/05, 2009/09/06 i 2009/09/07. http://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=97&amp;abrev=cat</p> XXI <p>Monument de caràcter simbòlic, dedicat al riu Besòs al seu pas per Sant Adrià, que esdevé també un símbol del municipi. Està format per una escultura abstracta, feta de formigó, pintat de blanc, que subjecta dues esferes metàl·liques. El monument representa, com indica el seu nom, la separació de la ciutat pel riu Besòs.</p> 08194-12 La Catalana - Avinguda de la Catalana <p>El barri de La Catalana, situat al marge dret del riu, va acollir a la dècada del 1910 la construcció de la central tèrmica de la Catalana de Gas y Electricidad, SA. La separació del municipi en dues zones ha complicat històricament la comunicació entre tots dos marges. Tot i l'existència d'una passera a inicis de la dècada del 1960 no ha estat fins l'any 2009 que el barri de La Catalana no ha tingut un pont de connexió amb Sant Joan Baptista. L'alcalde d'aquell moment, Jesús María Canga, manifestava que el nou pont ajudaria a unir la ciutat. La infraestructura inaugurada durant les Festes Majors del municipi representa la unió dels dos marges separats pel riu Besòs, imatge que podem relacionar amb l'escultura de Guerau Calàbia.</p> 41.4256900,2.2188300 434727 4586309 2009 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Gerard (Guerau) Calàbia i Rosanas Gerard (Guerau) Calàbia i Rosanas, (1938-2011), va néixer a Sant Adrià de Besòs i es va consolidar com un artista polifacètic treballant l'obra escultòrica, la pintura, el gravat i el teatre. Les seves obres van rebre distincions, sobretot, a França. En la darrera etapa de la seva vida va donar gran part de les seva obra artística a l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. 51 2.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87032 Ateneu Adrianenc https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-adrianenc <p>ASAB (1) UI. 14, exp. 26. ASAB (1) UI. 1255, exp. 7. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 53, maig 1986. ateneuadrianenc.blogspot.com.es http://www.ateneuadrianenc.cat/</p> XX <p>Edifici entre mitgeres amb la façana principal al carrer Andreu Vidal. Consta de planta baixa i pis i està format per dos cossos de planta rectangular i coberta inclinada a dues aigües. El carener és paral·lel a la façana principal, i el revestiment d'aquesta és d'estucat en fred i pintada de dos colors, fent que ressaltin els elements en relleu com ara les cornises o el sòcol. Els elements horitzontals de composició de la façana són els següents; el lliurament de l'edifici amb el terra està resolt mitjançant un sòcol, llis i continu en tot el perímetre. La transició entre la planta baixa i la planta noble, resta delimitada per una cornisa motllurada també perimetral. El coronament de la façana està resolt mitjançant doble cornisa i fris central amb junts marcats en l'estucat imitant el trencadís, la cornisa de baix és més fina i senzilla mentre que la de dalt és més gruixuda i treballada incloent sanefa dentada, per sobre d'aquesta hi ha l'acroteri constituïda per quatre pilastres dues laterals i dues situades a banda i banda del frontó central semicircular d'estil neo barroc amb arc de triple curvatura, rematat per cresteria treballada amb motius vegetals del mateix estil. Finalment els panys llisos de l'acroteri estan rematats amb cornisa motllurada. Les obertures constitueixen els elements de composició vertical del conjunt; emmarcats entre la doble cornisa de coronament de la façana. Situades en el fris central destaquen les dues obertures rectangulars dels respiralls situats a banda i banda simètrics i centrats a sobre de les finestres laterals. Les tres obertures de la planta pis estan emmarcades amb faixa llisa i plana que ressegueixen tot el contorn. Les llindes estan remarcades mitjançant cornisa amb motllura d'estil clàssic. La finestra central és del tipus balconera, i s'obra al balcó amb barana tipus balustrada del mateix estil. La llosana és de planta rectangular amb els laterals arrodonits; aquesta es recolza decorativament sobre dues cartel·les disposades a banda i banda simètricament, d'estil clàssic amb detall d'inspiració modernista, de motius florals. Les obertures de la planta baixa han estat modificades, i estan constituïdes per la porta que s'ha rebaixat. La porta, actualment, no té cap tipus d'ornament, igual que les finestres laterals, que també han perdut les proporcions originals. La de la dreta és gairebé quadrada i la de l'esquerra s'ha subdividit amb dos panys. La fusteria de les obertures de la planta baixa i l'altell, són d'alumini lacat blanc, mentre que en les de la planta pis s'ha conservat la fusteria de fusta original pintada de color verd fosc. En aquest cas les finestres són patents d'eix vertical de doble full i amb porticons interiors. Les finestres de la planta baixa i altell estan protegides amb reixes decoratives de muntants i travessers de ferro pintat de color negre. El segon pis és de doble alçada i està destinat a la sala d'actes. A l'interior de l'edifici trobem una escala de pedra artificial per accedir a la planta pis, la qual té una barana de ferro treballat. També cal destacar les encavallades de fusta originals que suporten la coberta de la sala d'actes i, a la vegada, la conservació de l'entarimat original de l'escenari.</p> 08194-13 Sant Adrià Nord - Carrer d'Andreu Vidal, 7 <p>L'Ateneu Adrianenc neix el 1925 com a entitat amb el nom d''Ateneo Adrianense'. Tenia per objectiu fomentar la cultura social. En el moment de la seva constitució tenia la seu al desaparegut cinema Recreo, a l'actual Avinguda Catalunya . El primer reglament data del 25 de novembre de 1925, essent Joan Llandrich i Cardoner el seu primer president i tenint una cinquantena de socis. Anys més tard, el 16 d'agost de 1928, la societat compra el número 7 del carrer Andreu Vidal a la senyora Lloberas, per construir l'actual seu. L'emplaçament se situa al centre de l'actual barri de Sant Adrià nord que, en aquell temps, era el nucli del poble i un carrer molt freqüentat perquè enllaçava amb la carretera de Santa Coloma de Gramenet . Al carrer se li dóna el nom d'Andreu Vidal entre el 1913 i el 1914, quan aquest industrial barceloní, propietari dels terrenys, decideix cedir-los gratuïtament a Sant Adrià per tal d'obrir el carrer Nebot fins a la vora del riu i poder-hi edificar uns safaretjos. Per poder afrontar les despeses d'adquisició del terreny i construcció del nou local, l'Ateneu emet accions a 25 pessetes la unitat. A partir de la instauració de la II República, s'instal·la a l'Ateneu el 'Centre Republicà Federal Adrianenc'. El funcionament d'aquesta entitat és curt, ja que s'atura el 1939 amb el final de la Guerra Civil. Amb la Dictadura, l'antiga junta de l'Ateneu torna a agafar les regnes de l'entitat, la qual, amb totes les renovacions successives, ha perdurat fins avui. Actualment es defineix com 'un espai per a la cultura' que té per objectiu general 'contribuir d'una forma significativa en la promoció i desenvolupament del país', al mateix temps que aposta per 'participar activament en la vida ciutadana'.</p> 41.4327378,2.2149132 434406 4587095 1929 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87032-foto-08194-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87032-foto-08194-13-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2021-07-29 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Lluís Colomer Bellits A la façana, sota el balcó a l'esquerra, trobem una placa que recorda el nom de tots els socis fundadors de l'Ateneu. 106|98 45 1.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87033 Monument Olímpic https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-olimpic <p>ASAB. UI. 406, exp. 150 ASAB Hemeroteca UI. 16.</p> XX <p>Monument dedicat a l'olimpisme ubicat a les instal·lacions del Club de Tennis de Sant Adrià de Besòs. Esta constituït per dues barres de ferro en forma de 'V'. A la part superior hi trobem les cinc anelles olímpiques. A mitja alçada trobem dues plaques: una primera rectangular, on es pot llegir 'Contamos contigo. Sant Adrià de Besòs 16 de Maig de 1968'; i, una segona, sota la qual, de forma quadrada i sota unes anelles olímpiques, posa: 'En record dels jocs de la XXV olimpíada celebrada a Barcelona. Essent president del COI l'excm. Sr Joan A. Samaranch medalla d'or de l'il·lustríssim Ajunt. de Sant Adrià de Besòs. Setembre 1992'.</p> 08194-14 Sant Joan Baptista - Carrer Olímpic s/n <p>El Club de Tennis de Sant Adrià de Besòs va ser fundat el 1971 per un grup de veïns amb interès en aquest esport. Tot i així, la seva història es remunta fins l'any 1953 quan un primer grup d'amics aficionats al tennis es reuneix per organitzar un equip. Després de que les instal·lacions patissin les conseqüències d'un parell de besossades -riuades del Besòs-, és el 1971 quan l'organització es constitueix com a club legalment. La història del monument té per protagonista l'amistat entre el primer president del Club, Miquel Sala i Badia, i Juan Antonio Samaranch. A causa del fort lligam que aquest mantenia amb el Club, aquest últim va decidir homenatjar-lo amb aquesta escultura als jardins de la seva seu. Posteriorment, durant les olimpíades del 1992, i tenint en compte que el senyor Samaranch era el president del Comitè Olímpic Internacional, s'afegí a l'escultura la placa quadrada sota la primera.</p> 41.4263900,2.2213861 434941 4586385 1968 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87033-foto-08194-14-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Taller Mecànic C. Sola 98 51 2.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87034 Monument en homenatge a Dani Jarque https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-en-homenatge-a-dani-jarque <p>As, 21/01/2012. ARA, 21/01/2012. https://as.com/futbol/2012/01/20/mas_futbol/1327014037_850215.html</p> XXI <p>Escultura de bronze a mida real del jugador de futbol del Real Club Esportiu de l'Espanyol, Dani Jarque. El jugador està en posició de xutar la pilota amb la cama dreta i té el braç esquerre estès. L'escultura reposa sobre un pedestal de ciment. La figura simula el jugador en moviment durant un partit, el qual porta el dorsal número 21 i el braçalet de capità de l'equip. En el pedestal hi ha dues plaques, on es pot llegir: 'Escultura donada pel seu representant i amic' Màgic Díaz. A l'altra: 'En record de DANI JARQUE i GONZÁLEZ, 1/1/1983, 8/8/2009. Per tots els valors que ens va transmetre el nostre capità com a futbolista i persona'. Va ser inaugurada el 21 de gener de 2012.</p> 08194-15 La Catalana - Ciutat Esportiva Dani Jarque - Ctra. De Mataró, 76-122 <p>La Ciutat Esportiva Dani Jarque és un centre esportiu del Real Club Esportiu de l'Espanyol. Està situada a Sant Adrià de Besòs, delimitant a Barcelona, entre el carrer Guipúscoa, la carretera de Mataró i les vies del ferrocarril. La inauguració de les instal·lacions esportives es van fer l'any 2001 amb el nom de Ciutat Esportiva del R. C. D. Español. El 21 de gener del 2012, amb motiu de la mort de futbolista Dani Jarque, l'equip de futbol va organitzar un acte commemoratiu recordant l'excapità de l'equip. Ramon Condal, que fou el president en aquells moments de l'Espanyol, va anunciar que el centre esportiu s'anomenaria des d'aleshores Ciutat Esportiva Dani Jarque, juntament amb la inauguració d'una escultura de bronze del jugador, situada en l'accés número 21 de l'estadi. Una còpia d'aquella escultura s'instal·laria a la ciutat esportiva.</p> 41.4262069,2.2118904 434147 4586372 2012 08194 Sant Adrià de Besòs Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87034-foto-08194-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87034-foto-08194-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87034-foto-08194-15-3.jpg Inexistent Realisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Marta Solsona Es tracta d'una còpia de l'escultura que hi ha l'accés número 21 de l'estadi de Cornellà - El Prat. 103|98 51 2.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87035 Casal de la Dona (Antic Ajuntament) https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-la-dona-antic-ajuntament <p>ASAB (1) UI. 1159, exp. 20. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 24, novembre 1983. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 35, novembre 1984. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 45, desembre 1985. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 74, abril 1988. http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/cultura/casal-placa-de-lesglesia http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/alcaldia/noticies/comencen-les-obres-del-casal-de-la-dona</p> XX El 2015 s'inicien les obres del Casal de la Dona, consistents en l'execució d'una nova coberta i la reforma de la part posterior, per tal de frenar el deteriorament de l'equipament i garantir la seva estabilitat. L'any 2021 es porten a terme les obres de consolidació dels forjats del primer pis, i de renovació de la planta baixa i de la façana. <p>Edifici de planta quadrangular que fa cantonada amb la plaça de l'Església i el carrer Major. Consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, que és la de la plaça. La façana de ponent fa de mitgera amb una altra casa de la plaça. El lliurament de l'edifici amb el terra està resolt mitjançant un sòcol, llis i continuo, en tot el perímetre. La transició entre la planta baixa i la planta noble, resta delimitada per una cornisa també perimetral. Un frontó semicircular coronament la façana principal. És d'arc carpanell, amb doble cornisa, la inferior més fina que la superior que és més elaborada perquè compleix la funció d'acroteri. Aquesta doble cornisa emmarcava a la part central i corbada el text pintat de 'CASA CONSISTORIAL'. La façana lateral està rematada mitjançant acroteri de triple curvatura recolzada sobre cornisa. Compositivament, la façana principal està formada per tres eixos de verticalitat. A la planta baixa, l'entrada principal situada a l'esquerra de la façana trenca la simetria del conjunt. Al costat dret hi ha les dues finestres protegides amb reixa metàl·lica. A la planta pis, hi trobem un balcó central que conserva la llosana original però se li ha substituït la barana, amb dues finestres als costats. Totes les obertures estan remarcades amb llindes decoratives en relleu de reminiscències manieristes lleugerament arquejades, amb arc tipus escarser. Les obertures de la façana lateral estan constituïdes per finestres rectangulars ressaltades amb faixa llisa i continua, d'aquestes cal destacar les dues finestres situades a l'extrem que són de mides diferents i que corresponen a un tram d'edifici que es devia annexionar amb posterioritat. En aquest tram la finestra de la planta baixa havia estat una porta d'entrada lateral i la finestra de la planta pis és més petita i d'un únic full. També cal fer esment dels tres respiralls situats a la part superior de la façana principal. De l'interior de l'edifici cal destacar l'escala d'accés a la planta pis, amb graons de pedra artificial i una barana de muntants de ferro treballat i pintat, a més d'un passamà de fusta. Al primer muntant de la barana, recolzat sobre el primer graó, cal sumar-hi un piló decoratiu de pedra artificial.</p> 08194-16 Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església, 13 <p>Les primeres referències documentals que tenim de Sant Adrià de Besòs com a poble daten del 1012. El poble, doncs, neix al voltant d'un conjunt episcopal. Les primeres cases cal situar-les a l'actual carrer Nebot, Sant Bonaventura i carrer Major, durant la primera meitat del segle XVIII. Això formaria el que coneixem com a nucli antic. La primera edificació del carrer de l'Església 13, on actualment trobem el Casal de la Dona, caldria encabir-la en aquest context, tot i que no en trobem referències fins l'any 1883, quan passa a mans d'Agustí Lloberas Heredero. En aquell moment, era una casa de planta única. El 25 de maig de 1885, l'Ajuntament, fins aquell moment amb seu a l'antic hostal, va acordar fer una permuta per adquirir la caseta de la seva propietat, canviant-li aquesta per l'antic hostal, que tornà a agafar vida gràcies al nou propietari. És en aquest moment quan es construeix el primer pis i es reforma per tal de convertir-la en la Casa Consistorial. Funcionà com a tal fins l'any 1956, quan es va traslladar a l'edifici Polidor. Durant aquest temps, va conviure amb altres usos, com ara l'escola municipal. Posteriorment es convertí en el jutjat municipal i el registre civil. A partir de l'any 1956, quan el consistori es trasllada, s'hi van instal·lar la 'Jefatura local de FET i de les JONS' i la delegació Central Nacional-Sindicalista. Nou anys més tard, el 1965, després d'una reforma, l'edifici va començar a funcionar com a ambulatori. És l'any 1983 quan l'immoble va començar el seu ús com a Casal de la Dona, gestionat per l'associació de Dones de Sant Adrià, incloent aquestes activitats que es feien des de tres àrees: l'àrea d'expressió, l'àrea de cultura i l'àrea de serveis. Cap als anys 80, l'edifici també va acollir el Centre de Planificació Familiar. Deixà de fer-ho l'any 2007. El 1984 es va publicar el programa d'activitats del casal, on constaven tasques com educació maternal, elaboració de tapissos, ioga, català, assessoria jurídica i tall i confecció. El 1985 el Casal complia dos anys des de la seva inauguració, oferint, segons el butlletí municipal d'informació d'aquest mateix any, serveis diversos a les dones de la localitat a diferents àmbits, doncs es feien diferents tallers no només per promocionar-se culturalment, sinó per crear inquietuds i qüestions sobre la seva situació com a dones i el paper que tenien a la societat. Des del Casal es treballaven els factors de la marginació, la desigualtat i la discriminació femenines des de les perspectives individual i col·lectiva. Així, els hi preocupaven els temes relacionats amb la vida de la dona, principalment els que tenien a veure amb la formació i l'accés al món laboral. En els darrers anys l'edifici va funcionar com a centre d'entitats. En concret, del Col·lectiu de Dones de Futur, l'associació de Dones de Sant Adrià, l'associació de Dones de l'Agulla Daurada, la Coral de Sant Adrià i l'Associació de Veïns i Veïnes de Sant Adrià Nord.</p> 41.4340901,2.2145082 434374 4587245 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87035-87035-foto-08194-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87035-87035-foto-08194-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87035-87035-foto-08194-16-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) S'han realitzat petites reformes constants en l'edifici de les quals destaquem la intervenció del mestre d'obres senyor Joaquim Ayza i Roda, l'any 1925, i les realitzades el 2015 i 2021. 106|98 45 1.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87036 Refugi antiaeri de la Guerra Civil https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-de-la-guerra-civil <p>ASAB (1) UI. 278, exp. 10. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. VILALTA, Jordi (no consta). Refugi antiaeri de la placeta Macià, 1938. Memorial Democràtic i Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià. Butlletí d'informació municipal. Febrer 2006. Viure Sant Adrià. Butlletí d'informació municipal. Núm. 120, març 2008 http://refugi.sant-adria.net/index.html https://banc.memoria.gencat.cat/ca/app/#/result/espais_memoria/27</p> XX <p>Construcció soterrada, de planta trapezoïdal amb una superfície útil de 195 m². Té l'accés a la placeta Macià per unes escales que donen a un dels extrems. Dins, hi trobem tres galeries. Les dues laterals són més grans, d'uns 32 metres de llargada per 2,25 d'ample i una alçada lliure màxima de 2,05 metres. La galeria central és més estreta i curta. A l'extrem d'aquesta galeria, existien unes altres escales, per les quals quedaven dues entrades enfrontades, tot i que aquestes ja no són visibles, perquè després de la guerra es van colgar. La galeria central és més curta que les dues laterals. Al final d'aquestes hi ha dos espais destinats a cambra sanitària (els sanitaris no es van instal·lar mai) i un espai central que correspondria a un tercer accés. La superfície construïda és de 285 m2 i té una cabuda de 50 persones. L'espai es va construir amb murs de càrrega d'uns 60 cm de gruix, amb formigó en massa de ciment pòrtland artificial i voltes de maó ceràmic massís blindades. Hi ha dos sistemes constructius d'arcades diferents: el primer sistema, que correspondria a les arcades que comuniquen la nau central amb la lateral, que són de formigó amb un arc de mig punt. En canvi, la resta d'arcades són de maó ceràmic massís amb un arc escarser. De la construcció, cal destacar una inscripció feta en una placa d'argila on es pot llegir: 'Any 1938 CNT'. Aquest refugi fou construït segons les tipologies descrites en el manual de 'Refugis: Defensa passiva antiaèria, instruccions elementals per a la protecció contra els atacs aeris amb bombes explosives i incendiàries' publicat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1937.</p> 08194-17 Sant Joan Baptista - Plaça Francesc Macià <p>Durant la Guerra Civil l'existència d'una important indústria a Sant Adrià de Besòs va convertir la població en objectiu militars. En aquell moment Sant Adrià de Besòs va passa a dir-se Pla de Besòs i fou bombardejat per l'aviació italiana 'Aviazione Legionaria' aliada de Franco, que provocà la mort de 39 persones. Aquesta no només bombardejava les fàbriques, sinó que també atacava als barris obrers, responent a l'estratègia 'guerra total aèria', on els civils es convertien en objectius per tal de desmoralitzar al front contrari i aconseguir abans la rendició.. Davant aquesta ofensiva militar, l'Ajuntament i la població adrianenca s'organitzà per tal de poder crear espais de defensa. Són diversos els refugis antiaeris que existiren a Sant Adrià de Besòs. Tot i que actualment només se'n conserva aquest en bon estat, tenim constància del de la plaça de l'Església, el de la plaça del mercat, i els dels carrers de les Corts Catalanes, Lleida i Barcelona. El refugi de la placeta Macià es va construir gràcies a la cooperació municipal i social, ja que quan la brigada de l'Ajuntament acabava el seu torn, començaven els veïns. Un cop acabada la guerra, l'any 1939 es clausurà. L'any 2003 el Ple de l'Ajuntament el declarà Bé Cultural d'Interès Local, i el 2005 va començar un projecte per tal de recuperar-lo. L'objectiu era el de recuperar l'espai i donar-lo a conèixer als ciutadans per mitjà de visites guiades i concertades. Amb l'ambient històric que el caracteritza, la seva tipologia, el seu ús, la distribució i els sistemes constructius. La intervenció incloïa la instal·lació d'un paviment de formigó continu en el terra del refugi -que abans era de terra argilosa-, la incorporació d'un sistema d'il·luminació adient, l'adequació de l'accés i també del sistema de ventilació. El 2008 l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs museïtza i senyalitza el refugi antiaeri, amb ajuda del Memorial Democràtic. A part d'aquest vessant més pedagògic, el refugi també té un vessant de caràcter cultural, on s'aprofita l'espai per fer-hi concerts i obres de teatre.</p> 41.4280451,2.2236291 435130 4586567 1938 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87036-foto-08194-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87036-foto-08194-17-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Cultural 2023-08-02 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Joan Maymó Forma part de la xarxa d'espais de memòria del memorial Democràtic, dins l'àmbit temàtic d'espais de la Guerra Civil i dins la tipologia 'Patrimoni recuperat in situ'. Està obert a la visita pública (visites guiades un cop al mes). 98 49 1.5 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87037 Escola Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-catalunya <p>ASAB (1) UI. 10.691, exp. 1. http://www.mbmarquitectes.cat/ https://agora.xtec.cat/escolacatalunyasantadria/tag/sant-adria/</p> XX <p>Edifici escolar de planta rectangular, consta de dues plantes i una secció transversal amb un buit central que permet il·luminar des de la coberta l'espai central, que a la planta baixa es converteix en el cor de l'escola, un espai que serveix tant de vestíbul, com de biblioteca i sala d'activitats comunes. La coberta és a dues aigües i el carener paral·lel longitudinalment. Disposa d'una superfície total de 2963 m², a part del pati i els poliesportius, els quals sumen un total de 4155 m². Té un eix de composició lineal, que segueix el curs del riu i engloba gairebé tot el solar. Aquest fet dóna tres façanes com a exteriors aprofitables. D'aquestes, una es resol amb plafons grossos de formigó armat, mentre que les altres dues es resolen amb parets construïdes amb blocs de formigó i gelosies de formigó vidrades.</p> 08194-18 Sant Joan Baptista - Carrer Lleida, s/n cantonada amb el Carrer Olímpic <p>A inicis de la dècada del 1980 el barri de Sant Joan necessitava un nou equipament per poder garantir l'accés a una educació pública amb els mitjans necessaris als nens i nenes del barri. D'aquesta manera, l'Ajuntament va oferir al ministeri uns terrenys per a la construcció de dos grups d'EGB, un institut de BUP i una formació professional a la zona Marina-Besòs. A finals del mateix any, el consistori modificà la petició: en lloc d'un centre amb vint-i-quatre unitats d'EGB, se'n va sol·licitar un amb setze i quatre de preescolar. Després d'això, el juny de 1982 la Generalitat demanà al consistori que els terrenys cedits al ministeri es canviessin i se cedissin a la Generalitat, que tenia les competències en educació.</p> 41.4243667,2.2269657 435406 4586156 1983 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Oriol Bohigas, Josep Martorell i David Mackay Escola infantil i primària . Cal destacar l'arquitectura del mateix edifici, ja que fou construït pel grup d'arquitectes MBM, format per Oriol Bohigas, Josep Martorell i David Mackay, basant-se en l'esquema del projecte premiat al concurs públic de Centres Docents promogut pel ministeri d'Educació i Ciència l'any 1979. El 1983, any d'inauguració de l'edifici, és seleccionat pels premis FAD. Aquest grup d'arquitectes el formen Bohigas i Martorell el 1951, afegint-se deu anys més tard David Mackay, i el 2000 els últims integrants: Oriol Capdevila i Francesc Gual. Junts duen a terme molts edificis o espais de prestigi com ara el parc de la creueta del Coll, el campus de la ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona, el Tecnocampus a Mataró, o l'escola Garbí a Esplugues de Llobregat, així com el conjunt Friedrichstadt a Berlín o el parc d'Espanya a Rosario (Argentina). 45 1.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87038 Església de Sant Adrià https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-adria <p>ASAB (1) UI. 27, exp.51. ASAB (2), UI. 22. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2003): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs (ampliació). LLANÉS GUTIÉRREZ, F. (1950): Viaje a San Adrián del Besós. Guía práctica y curiosa de la población. MARTÍ, J. M. i ALARCÓN, J. i ROYO J.(coord.) (2013): Mil anys fent camí. Sant Adrià de Besòs. Parròquia, baronia i priorat. https://sites.google.com/a/xtec.cat/mfuentes/viure-sant-adria/l-esglesia-de-sant-adria</p> XX <p>Església parroquial de planta de creu llatina amb cimbori circular al transsepte, amb tres naus, pòrtic d'entrada i fals absis a la capçalera. Està orientada al sud-est, on hi ha la façana principal (Plaça de l'Església). A la façana de ponent hi ha una altra entrada (carrer de l'Església). Per la façana de llevant fa de mitgera amb les altres cases de la plaça. El campanar s'aixeca a l'angle sud-est de la façana principal i a l'altre costat s'aixeca una petita torre quadrangular, amb simetria amb el campanar. En el campanar hi ha dues campanes iguals, emmarcades en dues finestres regulars, verticals i estretes amb arc de mig punt a la torre més alta. Sota les finestres hi trobem un rellotge, que s'inspira en el rellotge de sol existent a l'Església d'abans de la Guerra. Els paraments són de maó vist combinat amb aplacats llisos, com el pòrtic d'entrada on tres arcs de mig punt suportats per quatre pilars donen accés a l'entrada. Al damunt hi ha un rosetó amb una estrella de vuit puntes i quadrilòbul central més gran i d'altres al voltant seu. També hi ha un petit òcul circular a l'esquerra del pòrtic i una obertura rectangular a la dreta i un altre d'igual a la torre esquerra. Corona la façana en el vèrtex central una creu emmarcada en un plafó coronat per frontó triangular en forma d'acroteri. Al projecte de la nova Església, l'arquitecte la va descriure de la següent manera: 'En el nuevo proyecto se han previsto ampliaciones respecto a la iglesia anterior, tanto en capacidad como en servicio, de acuerdo con el crecimiento de la población. El proyecto se ha concebido de forma tipo basilical, con tres naves. Un pórtico de entrada en el que se abren los ingresos al Templo, Baptisterio y escaleras de acceso al coro y campanario. El Prebisterio, de forma circular, lleva adosados a un lado la Sacristía y al otro la capilla del Santísimo, con una pequeña segunda sacristía. Adosada a la nave lateral izquierda se disponen los despachos y oficinas parroquiales, y adosada a la nave lateral derecha, una sala de reuniones. Las distintas dependencias, con entradas independientes, estan en comunicación directa con la iglésia. [...] Siendo los cimientos de hormigón, paredes y pilares de fábrica de ladrillo, y en parte de hormigón, cubierta a base de bóbedas con tabiquillos sosteniendo la solera y la teja árabe, todas las molduras y elementos decorativos en exteriores, de piedra artificial en combinación con los muros principales de obra vista y los secundarios con revocos, formado así el conjunto con tres tonalidades distintas. La iluminación se ha previsto por los ventanales en forma de rosetones y ventanas.' (ASAB (1) UI. 27, exp.51 ) En aquest projecte de la nova Església es preveia un portal que donés accés directe a la nau de creuer, definint així la configuració de la façana lateral que s'obre a la plaça Rovira. En el moment de la seva inauguració, el 1949 però, això no era possible, ja que l'espai de la plaça estava ocupat per habitatges, deixant un petit passatge entre aquests i l'església. Així doncs, és a l'any 1988, amb la urbanització de la plaça, que se li dóna la forma actual. Aquesta façana compta amb un rosetó sobre un portal d'accés, actualment tancat.</p> 08194-19 Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església, 9-10. <p>L'any 1012 trobem les primeres referències documentals sobre l'Església de Sant Adrià, que segurament estava situada al turó que s'alça sobre la plana fluvial del riu Besòs. Al mateix lloc, doncs, on ara trobem el nucli antic de Sant Adrià i on situem el temple actual. Seguint el catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona: 'Mil anys fent camí. Sant Adrià de Besòs. Parròquia Baronia i priorat' es defineixen quatre etapes històriques del temple de Sant Adrià: 1) Des de la primitiva i possible construcció d'un temple molt precari d'època preromànica fins a la seva destrucció a causa de les ràtzies d'Almanzor l'any 985. 2) Etapa de reconstrucció que va del 985 al 1092 en la qual es construeix un temple prou consistent, doncs a finals d'aquesta etapa, l'Església fou cedida als canonges regulars de Sant Agustí, Congregació de Sant Ruf, al ser format el seu Monestir a Sant Adrià. 3) Del 1092 al 1124. Podríem dir que fou el període de gran esplendor, quan en el seu renom s'estengué per tota Europa gràcies a Sant Oleguer, que esdevingué prior fins que es traslladà a l'abadia de Sant Ruf d'Avinyó, seu principal dels canonges regulars o agustinians. Al final d'aquest període curt d'esplendor, tingueren lloc les terrorífiques ràtzies i invasions dels almoràvits, per les quals el priorat es traslladà a Terrassa (Santa Maria d'Ègara), revertint el bisbat que hi havia anteriorment. El temple patí molt, encara més quan tot el que s'havia salvat de la primera ràtzia resultà malmès durant la ràtzia de 1124. 4) Del segle XIII al XIX. Època que podríem denominar de la baronia episcopal efectiva de Sant Adrià. En aquest període es van viure moments especialment adversos per al mateix temple, a causa de les crescudes del riu Besòs, que possiblement eren molt més ferotges que en l'actualitat, però també cal tenir molt present les constants guerres que es donaren al principat, en les quals l'entrada estratègica a Barcelona pel riu Besòs era cabdal pels exèrcits en detriment per la nostra població i del mateix temple parroquial. També cal dir, malauradament, que el mateix baró episcopal alguna vegada s'havia manifestat com un cobdiciós senyor més que com un pastor sacrificat per les ànimes dels seus feligresos (2013:220). Centrant-nos en la història més social i no tan religiosa de Sant Adrià, és en aquest quart període també, concretament entre els segles XI i XVI, quan al voltant de l'Església es construeix l'hostal, situat al peu del camí ral (actual avinguda Pi i Margall) i masies, com ara Can Rigalt, edificacions que s'estructuren a partir del carrer Major. La pervivència de Sant Adrià segurament respon a la seva situació estratègica, per la seva proximitat a la capital i per ser l'aixopluc dels viatgers en moments on les besossades impedien seguir viatjant. A partir del segle XIX, a causa del creixement de la població, s'amplia l'església, reconvertint el cementiri que quedava al darrere del conjunt parroquial, al costat del carrer Nebot. El 19 de juliol de 1936, l'església parroquial fou cremada, incloent els béns mobles i l'arxiu que acollia. Després de l'incendi, l'Ajuntament de Pla de Besòs va procedir a l'enderroc, l'extracció de les runes i l'anivellament del terreny, unes feines enllestides l'abril de 1937. Amb la victòria franquista es va habilitar un temple provisional a les escoles parroquials, que havien estat rehabilitades durant la guerra com escoles municipals. Poc després, el 10 de març de 1941, l'Estat va publicar al BOE un reial decret per impulsar la formació de juntes parroquials per a la reconstrucció dels temples enderrocats. La Junta de construcció del temple parroquial de sant Adrià es va constituir el 2 d'agost de 1942. L'activitat de l'entitat es va estendre fins el 27 de gener de 1951, quan es van finalitzar les obres del nou edifici i de la casa del rector, i llavors es va dissoldre.</p> 41.4339816,2.2141086 434341 4587233 1949 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-07-29 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Antonio Ferrater i Ducay L'Església vella estava situada en l'actual plaça de l'Església i es va cremar l'any 1936, durant la Guerra Civil. 45 1.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87039 Església de Sant Joan Baptista https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-baptista-1 <p>ASAB (1) UI. 26, exp. 27. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2003): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs (ampliació). http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/12/esglesia-parroquial-de-sant-joan.html</p> XX <p>Església de planta basilical que consta de tres naus. La coberta és de teules a dues aigües per la nau central, més gran i alta i a una aigua per les naus laterals. La façana exterior de la nau dreta dona al carrer de Sant Pere i la de l'esquerra s'annexa als patis de les cases. Per la façana central també s'hi annexa un bloc de pisos. La façana principal no es va acabar tal i com estava prevista en el projecte. Així, manca un pòrtic amb tres arcs que haguessin donat una imatge molt més concordant amb les dimensions del conjunt. Actualment, trobem que a la cantonada dreta s'alça una torre de campanar amb quatre obertures verticals i estretes amb arc de mig punt, una per cada cara. L'altre costat està acabat amb un arc no regular i un rosetó al centre d'aquest. El parament és de maó vist i els ornaments i acabats exteriors de pedra artificial. La façana lateral es composa per un primer cos longitudinal, continu i cec, i un segon cos enretirat que té finestres amb vitralls. El tancament de la nau central queda per sobre d'aquest i incorpora una successió de finestres amb vidrieres decoratives. Els tancaments exteriors estan sense revestir i el pòrtic d'estil neo barroc no es va arribar a fer. El coronament, constituït per un joc de corbes típic de l'arquitectura barroca, també va quedar inacabat. Al fons de la nau central trobem el Presbiteri, que té una forma poligonal. I al seu darrere, la Sagristia. Al costat esquerra si situa la capella del Santíssim, mentre que a la banda dreta hi ha l'accés a les dependències parroquials. A cada costat del portal d'accés hi ha els baptisteris, així com les escales d'accés al campanar. Destaquen els vitralls de Pere Cànovas: 'Mare de Déu de la Caritat', 'Mare de Déu del Remei', 'Sant Jaume davant el riu Ebre', 'Montserrat' i 'Portants del Sant Crist'. El primer està dedicat a la memòria de la seva mare. La imatge s'inspira en la talla de Cartagena, ciutat natal de la seva mare; amb el cor al pit traspassat per set espases que simbolitzen els set dolors de Maria, i amb el fill mort en braços. En el fons del vitrall dedicat a la Mare de Déu del Remei s'hi veuen les xemeneies representant la ciutat de Sant Adrià.</p> 08194-20 Sant Joan Baptista - Carrer Sant Pere, 1 <p>L'Església de Sant Joan Baptista està situada al barri de Sant Joan de Sant Adrià de Besòs, al marge esquerre del riu. És un barri de caràcter obrer, que s'estructura a la primera meitat del segle XX, al mateix moment que s'instal·la la fàbrica de teixits Baurier, la central tèrmica de l'empresa 'Energía Eléctrica de Cataluña', i la factoria CELO, entre altres. Uns terrenys que la família Font i Viñals, hisendats propietaris dels terrenys, comencen a urbanitzar. Poc abans de l'inici de la Guerra Civil ja existia una petita capella al barri, que fou enderrocada durant el conflicte bèl·lic. A mitjans de la dècada del 1940 es decideix iniciar la construcció d'aquest temple.</p> 41.4279687,2.2230497 435082 4586559 1946 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-07-29 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Marino Canosa El temple parroquial de Sant Joan Baptista ocupava un solar de planta rectangular, propietat dels senyors Baurier, que el van cedir a l'Arquebisbat per tal de poder-hi construir l'església. 45 1.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87040 Can Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-17 <p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià. Butlletí d'informació municipal. Núm. 60, maig 2002. Viure Sant Adrià. Butlletí d'informació municipal. Núm. 67, gener-febrer 2003. Webgrafia: http://www.mhic.net/?lang=en http://www.mhic.net/</p> XIX <p>Edifici als quatre vents de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és inclinada a quatre aigües, de teula ceràmica. Destaca una galeria porxada a la planta baixa amb columnata toscana. Les columnes s'ordenen de dues en dues a excepció de les cantonades. Al damunt d'aquesta galeria hi trobem una terrassa, la barana de la qual està formada per una combinació de pilastres - que mantenen el ritme de la columnata - i balustrades que tanquen l'espai intercolumni. Les obertures de la planta baixa han estat molt modificades, destaquen, però, les dues portalades simètriques de la façana principal. A la planta pis hi ha finestres balconeres, mentre que a les golfes hi ha finestres rectangulars en disposició horitzontal. A les quatre cantonades de la coberta i als extrems del carener hi ha pinacles de ceràmica esmaltats. El revestiment de la façana és d'estuc en fred. Està envoltat d'un gran jardí.</p> 08194-21 La Catalana - Carretera de Mataró, 124 <p>Per situar Can Serra en el seu context històric, cal contextualitzar el marge dret del riu Besòs com un espai verd, poc edificat, apte per a la cacera i per a les pastures, amb boscos de verns, salzes i pollancres. Fins a mitjans del segle XX, hi trobàvem altres masies properes, com Cal Tondo o Cal Manel. Aquesta casa s'edifica a la primera meitat del segle XIX. La referència més antiga és de l'any 1855, i els seus primers propietaris foren la família Rocamora, el senyor de la qual era un indià enriquit amb el comerç d'Amèrica i utilitzava la casa com a segona residència. A mitjans de segle trobem la marquesa Moragues com a propietària. Aquesta senyora era la muller del Sr. Serra, un hisendat barceloní, i el propietari que donà nom a la casa. En aquest moment la casa ja comptava amb un gran jardí que arribava fins a Cal Tondo, on durant molts anys hi va haver l'arc gòtic que ara trobem a la carretera N-II, entre el nus d'accés a la ronda litoral i el pont. Cap al 1870 s'arrenda la casa a la família Fusté, que en serà l'última propietària abans que, a causa de les obres per obrir la ronda litoral, el consell comarcal del Barcelonès n'expropiés la finca. El 18 de març de 2002 es va anunciar que Can Serra seria el lloc on s'establiria el Museu d'història de la immigració de Catalunya (MhiC). El gener de 2003 es va fer públic un projecte arquitectònic, guanyador d'un concurs d'idees per a la construcció de l'edifici annex a Can Serra. Els criteris dels arquitectes, entre ells Jordi Mestres i Ivan Bercedo, que van ser tinguts en compte a l'hora de donar cos al seu projecte, van ser condicionats pel fet que l'edifici havia de ser complementari i integrar-se amb Can Serra. Així, la idea era crear un edifici que contingués un museu obert i amb una clara vocació pedagògica. D'aquesta manera, el Museu d'història de la immigració de Catalunya suposava una institució cultural amb un alt contingut simbòlic i social, tractant d'expressar aquests continguts per mitjà de l'arquitectura, que representava a la seva forma dues idees fonamentals: la importància de la integració de la immigració en la construcció del país i de la societat actual; i la relació entre allò propi i característic d'un lloc amb la novetat integrada activament, la qual enriqueix l'espai i representa el diàleg entre Can Serra i el nou edifici. Aquest mateix any 2003, Can Serra és declarat Bé Cultural d'Interès Local per l'Ajuntament de Sant Adrià, arrel d'una iniciativa de l'any 1999 duta a terme pel Col·lectiu de Dones de Futur de Sant Adrià de Besòs, que va consistir en una recollida de firmes per tal de protegir les construccions de Can Serra i Can Rigalt. Actualment, el MhiC suposa un espai d'estudi i representació del fet migratori a partir de diverses museografies i exposicions amb aquesta temàtica. A més, organitza i acull diferents activitats culturals en relació amb la immigració i la interculturalitat.</p> 41.4279800,2.2124800 434198 4586568 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87040-foto-08194-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87040-foto-08194-21-2.jpg Legal Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Cultural 2021-07-29 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) L'edifici ha sofert diverses modificacions, l'última, el 2004, a càrrec de l'arquitecte David Ferrer, que la va rehabilitar per tal d'acollir el Museu d'història de la immigració de Catalunya (MhiC). Dins el jardí, hi trobem un pou i a pocs metres una bassa, just al seu costat. 99|98 45 1.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87041 Can Rigalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rigalt-0 <p>ASAB UI. 1, exp. 3. ASAB (2) UI. 707. ASAB (2) UI. 1303, exp. 11. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. LLANÉS GUTIÉRREZ, F. (1950): Viaje a San Adrián de Besós. Guía práctica y curiosa de la población. http://fad.cat/raconspublics/2012/?p=1467 http://fad.cat/raconspublics/2012/wp-content/uploads/all/A3.jpg http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/alcaldia/noticies/sinicia-la-rehabilitacio-de-la-masia-de-can-rigalt</p> XVIII-XIX A finals de 1940 i principis de 1941, es va procedir a l'eixamplament del Carrer Major, de 2,50 metres a 10 metres, des del carrer de les Monges a la carretera general. Aquesta intervenció va suposar l'enderroc d'una part de la masia. Al 2015 s'instal·la una nova teulada. Els forjats i els paraments exteriors estan pendents de restauració. <p>Masia als quatre vents de planta rectangular, amb façanes a l'avinguda Pi i Margall, al carrer Major, al carreró que comparteix amb la gasolinera i al pati interior. Constituïda per tres cossos, resultat de les successives ampliacions. El primer cos és de planta baixa amb coberta inclinada de vessant única i façana a l'horta. El segon, en paral·lel al primer, és de planta baixa més pis, amb les mateixes característiques que l'anterior, i la façana orientada a l'avinguda adossada al tercer cos. El cos central consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és inclinada de teula àrab, originalment a quatre aigües, en quatre de les sis façanes, però actualment tan sols ho és en tres, les que corresponen a l'avinguda, al carreró i al pati interior, donat que la quarta, la del carrer Major, va ser tallada per permetre les obres d'ampliació d'aquest carrer, de manera que, en l'actualitat en aquest punt és de dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. El revestiment de les façanes del cos principal, és estucat en fred. En els punts on el revestiment ha caigut, es podent veure els maons ceràmics amb els que està construït el tancament. La composició de la façana es fonamenta bàsicament en les obertures; les finestres de la planta baixa són petites i rectangulars, amb variacions de posició, mida i proporcions, estan disposades de manera que segueixen l'ordre establert per les necessitats d'il·luminació i ventilació de les dependències interiors, i en base a aquests principis possiblement han estat modificades successivament en el transcurs dels segles. Antigament, les quatre obertures de la planta noble de la façana de l'avinguda estaven constituïdes per finestres balconeres, que s'obrien als seus corresponents balcons, amb llosana de pedra i barana de muntants de ferro. Aquestes estaven situades seguint un ordre compositiu rítmic de plens i vuit, tres de les obertures mantenen la mateixa proporció, la quarta és la que estava situada sobre el portal d'accés i possiblement per aquest motiu és més gran d'acord amb la posició simbòlica que ocupa. En tots els casos a sobre de la llinda i destaca la pestanya fina, llisa i lineal de maons ceràmics. Actualment d'aquestes quatre obertures, en resten tres i s'han intercalat dues finestres longitudinals i rectangulars, situades en el panys llisos que hi havia de finestra balconera a finestra balconera. Les obertures de la planta pis, de la façana del carreró, eren tres, les dues laterals situades simètricament a banda i banda de la façana, actualment estan tapiades, però encara hi ha els ampits de pedra natural motllurada, i les pestanyes iguals a les descrites anteriorment. L'obertura central que també té pestanya, s'ha reduït i actualment està constituïda per una finestra de mides i proporcions equivalents a les de la planta baixa que en aquests cas mantenen una certa alineació amb la posició de les obertures superiors. En les dues façanes restants les obertures estan constituïdes per finestres rectangulars, n'hi ha dues situades en un lateral de la façana del carrer Major i una més o menys central a la façana de l'horta. Les obertures més singulars són les de les golfes; constituïdes per arqueries d'arc de mig punt, formant una galeria longitudinal resseguint el perímetre. Aquest conjunt s'inicia en ordre ascendent amb una cornisa llisa i continua tipus filetó, que a la vegada dibuixa els ampits de les obertures. D'aquesta arranquen el reguitzell de pilars coronats amb imposta de característiques equivalents a la cornisa, resolent així la transició entre aquests i els arcs que suporten. Finalment aquest conjunt resta ressaltat mitjançant el ràfec paral·lel i continu de la coberta. L'element decoratiu més destacat és l'escut nobiliari que s'observa a l'escaire NE.</p> 08194-22 Sant Adrià Nord - Carrer Major, 2-4 <p>La primera referència documental de Can Rigalt és el Cadastre de 1740, fet que el converteix en l'edifici conservat més antic de Sant Adrià. En l'anomenat cadastre, hi surt referenciat amb divuit cases més que en l'època ja existien, i com a propietari hi trobem el senyor Miquel Rigalt, del llinatge que més tard s'entronca amb la família Gerona, i que es fa palès en l'escut nobiliari que hi ha la cantonada dreta de l'edifici, de les famílies Miquel, Gerona i Rigalt. La hipòtesi més acceptada de la història d'aquesta masia és que als seus inicis fou una masia modesta, destinada al conreu de la terra. Tot i que més tard, i a causa de la millora de la fortuna de les famílies propietàries, s'amplià passant a finca senyorial. Al llibre de visites pastorals datat l'any 1770 trobem anotat: 'En casa de Don Fco. Gerona (Can Rigalt) hai Oratorio que visitó Dn. Alexo Ramírez, que expresó estava decente y le entregaron el Breve, y se confirmó la licencia para su uso'. Aquest text ens demostra que a una de les habitacions hi havia una capella o oratori on s'hi podia celebrar missa. Tornem a tenir notícia sobre paper de Can Rigalt el 1843, en un document on apareixen les cases que componen la feligresia de Sant Adrià, i on constava com a propietari Josep Maria Cabanes amb la seva esposa, Eulàlia de Cabanes i Gerona. A principis del segle XX, Don Lluís de Miquel, baró de Púbol i marquès de Bondel i de l'Estany, per part de la seva esposa, n'era el propietari. Aquest senyor s'interessava per les coses del poble, fins al punt de cedir uns terrenys per tal que s'obrís un carrer que substituís l'antic camí de la part de baix del poble, obert pels pagesos, que connectés amb la part alta de Sant Adrià, l'actual Avinguda Catalunya. A la mort de Luís de Miquel, Can Rigalt passà a mans del senyor Joaquim de Barnola i Bassols, tenint de masover al senyor Miquel Fusté. L'any 1999, el Col·lectiu de Dones de Futur de Sant Adrià de Besòs organitzà una recollida de firmes sol·licitant la protecció de l'edifici (juntament amb el de Can Serra), i l'any 2001 l'Ajuntament de Sant Adrià el declarà Bé Cultural d'Interès Local. Pocs anys després, el 2004, el consistori decideix comprar l'immoble. L'any 2013, el FAD va centrar la 3a edició del concurs de disseny urbà 'Racons Públics', que té per objectiu millorar dotze espais de l'àrea metropolitana de Barcelona, a la masia de Can Rigalt, i proposava repensar el jardí que dóna a la façana posterior de l'edifici, on trobem el pou. El projecte guanyador va ser el de Carolina Pérez Rabelo, titulat 'Books &amp; Light'. Aquest projecte proposava obrir les finestres de la planta baixa que donen al jardí i omplir-les de llibres, creant així un espai de lectura pensat pels joves que freqüenten el poliesportiu veí de la masia i les persones d'edat avançada usuàries del centre de dia del carrer Major. D'aquesta manera, l'autora del projecte apostava per un replantejament transgeneracional de l'espai i fomentat per la cultura. Aquest projecte, però, no es va dur a terme.</p> 41.4334300,2.2163600 434528 4587170 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87041-foto-08194-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87041-foto-08194-22-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) El conjunt de la finca inclou en l'actualitat dos patis; el del davant, amb façana a l'avinguda, havia estat l'era, i arribava fins part de l'avinguda actual. Té el perímetre delimitat amb closa d'obra arrebossada, està rematada amb cornisa llisa, amb portalada lateral, en el tram que passa per davant de la façana del carrer Major. Està rebaixada i tancada amb tres panys de reixa decorativa de ferro, situada entre pilons d'obra de característiques equivalents a la tanca. En aquest pati hi ha un safareig, un pou, una palmera i un cobert. El pati del darrere, era l'espai destinat al conreu de l'horta. La closa delimita aquests espai resseguint el carrer Major, en aquest tram hi ha un portal, gira en el límit de propietat amb finca veïna i torna a girar tancant-lo al carreró. El pou consta en un document on es verifica la seva existència; es tracta d'una carta que manifesta la intenció de construir una canonada per regar les terres de conreu del camp del Sorral, un mapa per situar l'espai, i una aprovació de l'ajuntament per la realització. Aquesta canonada comença en el pou de Can Rigalt, passant pel carrer Major, travessant la carretera Real, fins a arribar als horts del Sorral. En la carta s'exposa: 'D. Sebastian Canalias y Plancy como apoderado de los tres consortes D. Luis Miguel y Dra Merce des de Bassols, residentes en Barcelona, calle de Ardy nº 5, prod. A V. M. Atentamente espone, que teniendo un caudal de agua en el pozo construido en el patio posterior de la casa conocido por «Can Rigalt» de ese termino municipal, propiedad de dicha Sra de Bassols, cuyas aguas pretende destinar al riego de sus tierras y muy especialmente a las del campo conocido por «Camp del Sorral», para lo cual le es indispensable construir una cañeria que partiendo del espresado patio, y pasando por el camino llamado Calle Mayor de ese pueblo, atraviese la Carreterra Real, para ser conducidos al espresado campo del Sorral. A. V. M. Suplica se sirva concederle el competente permiso para emplazar la cañeria cerrada por los mencionados sitios en la conformidad que demuestran las líneas de puntos color carmín en los planos que por triplicado se acompañan, previo el informe de la gefatura de Obras públicas de la provincia. Gracia que espera merecer del recto proceder de V. M. Barcelona 24 de Junio de 1889 Magnifico Ayuntamiento Constituiente de la San Adrian de Besós.' També hi ha les restes d'un rellotge de sol del tipus vertical declinant. Està situat a la façana de migdia de la casa, a mà esquerra de la balconera de la planta pis, que fa cantonada amb l'avinguda de Pi i Margall. Realitzat damunt de l'arrebossat amb restes imperceptibles de policromia. Conserva el gnòmon, de vareta en secció circular. En una fotografia de 1930 realitzada per J. de Cabanyes, conservada a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, sembla identificar-se un rellotge oval, emmarcat. 98|119|94 45 1.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87042 El Polidor https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-polidor <p>ASAB (1): UI. 14, exp. 1 ASAB (1): UI. 14, exp. 2 ASAB (1): UI. 11.031, exp. 2. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2003): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs (ampliació). Viure Sant Adrià. Butlletí d'Informació Municipal, 2002-2003. Núm. 57-76. BPO. IV-V, setembre 2003. https://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/646784/20030213/ledifici-polydor-sant-adria-besos-rehabilitara-albergara-centre-cultural-esportiu.html</p> XX <p>Edifici inicial de la fàbrica de discos de fonògrafs de la 'Compañía fonográfica Hispano Americana S. A.'. Es trobava en un recinte gairebé quadrat de 3.743,96 m². Els seus límits eren: al nord-oest delimitava amb la carretera de Mataró (actual avinguda Pi i Margall); al nord-est amb el carrer Ricard; al sud-est amb la finca dels senyors Barnola (actualment el pavelló municipal); i al sud-oest amb la riba del Besòs (actualment la Rambleta). L'actual edifici és el resultat de les diferents modificacions que ha anat rebent. Així, l'edifici inicial que estava previst per l'activitat de polir vinils tenia forma d'ela, seguint les traces de la carretera de Mataró i la riba del Besòs, tancant un pati interior de planta rectangular. Actualment, la major part de l'edifici que donava a la riba ha desaparegut (a causa de les intervencions del 2002) i el que es conserva, la part d'edifici que delimita amb l'avinguda Pi i Margall, ha estat rehabilitat per tal d'acollir la biblioteca i el centre de producció cultural. El pati interior s'ha obert i s'ha reconvertit en una plaça. L'edifici actual, doncs, consta d'una planta soterrània, una planta baixa i un primer pis.</p> 08194-23 Sant Adrià Nord - Plaça Guillermo Vidaña s/n <p>L'edifici es construeix a partir de l'any 1930, després que l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs acceptés una sol·licitud d'edificació d'una fàbrica polidora de discos, propietat de la companyia fotogràfica Hispano-Americana. El futur d'aquesta va ser curt. Es diu que els enginyers que van estudiar la seva construcció en aquest emplaçament de Sant Adrià no van tenir en compte el pas del tramvia, que produïa vibracions que impossibilitaven polir els vinils. El cas és que l'any 1936 es va signar el compromís de venda de l'edifici a l'Ajuntament, que acabà materialitzant-se després de la Guerra Civil, el 1940. Durant el franquisme, l'edifici va aplegar diferents usos, com acollir el grup escolar 'Wenceslao González Oliveros', el 'Frente de Juventudes' (amb dues entrades diferenciades: la del costat de la Rambleta per a noies, i l'actual accés a la biblioteca pels nois), tenint també la seva seu FET i de las JONS, així com la CNS, el dispensari i la biblioteca municipal. L'any 1956 es van inaugurar, a la primera planta, les noves dependències del consistori. El 1976 s'inaugurà el nou edifici consistorial, on es traslladen les dependències municipals. Amb la fi del franquisme i la reinstauració de la democràcia, l'escola pública passa a dir-se 'Pompeu Fabra', abandonant l'immoble l'any 1992 quan se li construeix la nova seu del carrer de Santa Caterina / Onze de Setembre. Aleshores el Polidor queda abandonat. Un any més tard, un grup de joves decideixen ocupar l'espai, i es crea el centre social autogestionat (CSA) del Nord, desallotjat el 2002. El 1994 s'inicien les obres de restauració d'una part de l'edifici, que conclouen el 1996 amb la inauguració de la biblioteca popular Sant Adrià. Entre els anys 2002 i 2006 s'enderroca la nau paral·lela al riu i es fa una intervenció arquitectònica que permet concloure la restauració del conjunt de l'edificació, amb l'obertura del centre de producció cultural i les instal·lacions esportives, de nova construcció.</p> 41.4314478,2.2149414 434407 4586951 1930 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87042-foto-08194-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87042-foto-08194-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87042-foto-08194-23-3.jpg Legal Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Lluís Bonet i Garí D'aquest primer edifici que va ser la fàbrica polidora de discos, és important destacar que el seu arquitecte va ser Lluís Bonet i Garí (1893-1993), deixeble de l'arquitecte Antoni Gaudí. 120|98 45 1.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87043 Centre Cívic La Mina https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-civic-la-mina <p>ASAB, UI. 10.673, exp. 1. ASAB, UI. 10.774, exp. 1. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. FORT, Josep Mª (1994). Centro cívico de La Mina, calles cruzados; dins Revista Diseño Interior núm. 39. MIRALLES, Enric i PINÓS, Carme(1993). CENTRE CÍVIC LA MINA; dins Revista El Croquis núm. 62-63. PLA ESPECIAL DE REMODELACIÓ I MILLORA DEL BARRI DE LA MINA. SANT ADRIÀ DE BESÒS: Memòria de la informació Urbanística. Novembre 2001 .Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, Consorci del Besòs, Barcelona Regional. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 134, juliol/agost 2009. https://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_C%C3%ADvic_La_Mina</p> XX <p>Equipament social situat entre els carrers de Venus, el carrer de Ponent, la Rambla de La Mina i el carrer de Cristóbal de Moura. És de planta rectangular i està format per dos cossos. El cos principal es trobava cobert amb un sistema de voltes invertides que guarden la llum a l'espai. La distribució d'aquest era de tres quartes parts destinades a la sala d'espectacles, i l'última acaba a dos nivells: a la planta baixa hi havia el vestíbul principal, en un lateral, i l'escala d'accés al primer pis, que restava oberta sobre la sala. La nau lateral era de planta baixa, amb la coberta plana. També cal destacar dues escletxes longitudinals de llum natural que es filtrava a través de les peces de pavès, situades la frontal, en el punt de trobada entre la coberta i la façana principal. L'edifici es construeix l'any 1974, però és entre 1988 i 1992 quan es fa la intervenció que llueix actualment. Aquesta reforma anà a càrrec de l'equip d'arquitectes Pinós-Miralles i es centrà en l'interior, mantenint els volums existents. L'objectiu de la intervenció d'Enric Miralles i Carme Pinós era transformar l'espai de la sala d'espectacles en un centre cívic. Així doncs, la intervenció principal es divideix en dues parts. En primer lloc, la separació del vestíbul amb la sala d'espectacles, a partir d'un envà de xapa metàl·lica. En segon lloc, la transició entre la sala i el primer pis es fa mitjançant una inserció de dues plataformes de formigó que es creuen en forma de X a diferents nivells. Amb això, s'amplia la superfície transitable, així com es multipliquen els punts de vista de l'espectador. La primera d'aquestes plataformes està a un nivell intermedi entre la planta baixa i el primer pis. La barana d'aquesta plataforma és de formigó armat. La segona sí que la situaríem a la planta pis, amb una superfície més extensa. La seva barana és de xapa metàl·lica. Les dues plataformes són de formigó armat, i estan suportades per pilars d'acer. També cal destacar el sostre fals, format per un enreixat reticular d'acer. A l'espai intermedi hi trobaríem distribuïdes els llums. Uns anys més tard, amb l'objectiu de construir una biblioteca, s'enderroca bona part de l'edifici, mantenint, això sí, el vestíbul i la Sala de l'equip Miralles-Pinós. El nou edifici té dues plantes i la seva característica principal és la seva lluminositat, gràcies al tremat metàl·lic i el vidre. Es divideix en dues seccions paral·leles, separades per una escala i una rampa que donen accés al segon pis.</p> 08194-24 La Mina - Carrer Venus s/n <p>El barri de la Mina neix a inicis dels anys 70 del segle XX, amb l'objectiu d'acabar amb el barraquisme del Camp de la Bóta. La intervenció de l'Ajuntament de Barcelona, però, es limita a la construcció de grans edificis destinats a l'habitatge, sense habilitar ni dotar de cap mena d'equipament el barri. És la lluita veïnal de molts anys el que porta millores de tot tipus. La construcció d'aquest edifici, l'any 1974, estava pensada per acollir-hi un local d'espectacles. Abans de la construcció del barri, al Camp de la Bóta hi existia una escola professional destinada a joves d'entre 14 i 20 anys que volguessin aprendre alguna professió. Arrel de la insistència dels veïns, el centre cívic es convertí en seu d'aquesta escola. Tot i així, la seva trajectòria no va ser massa llarga, i al cap de pocs anys, va tancar. Així doncs, l'activitat del centre cívic es resumeix en ser l'espai de trobada de diferents associacions. Entre el 1988 i el 1992 s'hi va fer una intervenció per tal de construir una nova sala d'actes, dirigida pels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós. És en aquesta sala on rau la importància de l'equipament, ja que és un dels primers projectes que aquest equip d'arquitectes va realitzar i va tenir gran ressò en l'àmbit nacional i internacional per la seva qualitat innovadora, amb arquitectura d'investigació formal, expressiva i tècnica. Anys més tard s'hi fa l'última intervenció, enderrocant bona part de l'edifici original per tal de construir-hi una nova biblioteca, que va inaugurar-se el 2009.</p> 41.4192882,2.2192571 434756 4585598 1974-92 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87043-foto-08194-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87043-foto-08194-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87043-foto-08194-24-3.jpg Legal Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Enric Miralles i Carme Pinós L'interès d'aquest edifici està en que és un dels primers projectes de l'equip d'arquitectes Miralles-Pinós. Aquests van tenir un gran ressò nacional i internacional per la qualitat innovadora dels seus projectes amb els quals investiguen tant pel que fa a la forma, com a l'expressivitat i la tècnica. En aquest cas en concret trobem un llenguatge arquitectònic propi i singular on es fa present la influència de l'arquitectura racionalista tardana dels anys setanta juntament amb la força renovadora que recull les tendències del constructivisme rus i l'organicisme. 120|98 45 1.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87044 Rail del tramvia de foc https://patrimonicultural.diba.cat/element/rail-del-tramvia-de-foc <p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. RAFAEL, J. i PIULACHS, M.. (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, El Punt. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 19, octubre 1991.</p> XIX <p>Aquest tram de rails d'acer són els únics vestigis del traçat de la primera generació de tramvies que hi ha hagut a Sant Adrià de Besòs. La sola central està formada per un empedrat de llambordes, de forma gairebé quadrada, col·locats a trencajunts. L'ample de la via és d'un metre, dada que ens permet situar-los cronològicament a l'any 1884, dins aquesta primera generació de tramvies, ja que sabem que la majoria de línies canviaren la seva amplada d'un metre a 1,43 metres. El fet que Sant Adrià no la canviés és el que ens permet afirmar que són les inicials.</p> 08194-25 La Catalana - Carretera de Mataró, s/n <p>El traçat del tramvia ,'El vapor del litoral', es va inaugurar el 1884. El seu recorregut era de Sant Martí a Badalona, amb un recorregut de 9,54 km, passant per la carretera de Mataró en el seu tram a Sant Adrià de Besòs. Era molt voluminós, feia molt de fum i de la caldera en sortien flamarades. Per aquest motiu se'l coneixia com a tramvia de foc. L'any 1903 el tramvia s'electrifica. A la dècada del 1920 es van enumerar les línies de tramvia, i la que ens ocupa portava el número 47. Al 1937, però, en plena Guerra Civil, una besossada (nom popular amb el qual es coneix les riuades del Besòs) s'endugué el pont, provocant que els viatgers arribessin en tramvia fins al marge dret del Besòs i haguessin de travessar el riu a peu i tornessin a agafar el transport al marge esquerre per arribar a Badalona. Al 1944, amb la construcció d'un nou pont, es restablí totalment la línia, i continuà la seva activitat fins a mitjans dels 60, quan van desaparèixer els tramvies. Així doncs, és un fet que des de finals del segle XIX fins a la dècada del 1960, el tramvia formava part del paisatge urbà de Sant Adrià. La modernitat l'arraconà, però els nous projectes el van tornar a portar a la ciutat.</p> 41.4273156,2.2118354 434144 4586495 1884 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87044-foto-08194-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87044-foto-08194-25-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) 98 49 1.5 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87045 Plataners de la carretera de Mataró https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera-de-mataro <p>Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs. Catàleg de Béns Culturals d'Interès Local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Volum I, pp. 84-88. Plàtans de la carretera de Mataró. De la via fèrria fins a la carretera N-II. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Fc 012. Setembre 2020. MÀRQUEZ i BERROCAL, Manuel (1996). Història Social de Sant Adrià de Besòs. Vol. III. La transformació del territori: La producció de l'espai urbà a Sant Adrià de Besòs (1910-1940). Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. PHILLIPS, Roger (1989). Los árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. ROVIRA i COSTA, J. (1991). Arts i oficis desapareguts de Sant Adrià, dins revista Viure Sant Adrià. Revista municipal, núm. 19. SALA GRAU, Joan (2016). Arran del Camí Ral. De Barcelona a Arenys de Mar (1880-1920). Pàgs. 58-73. Edicions Viena.</p> Afectacions produïdes pel xancre i impactes de vehicles. <p>Els plàtans de l'espècie Platanus x hispànica o Platanus hybrida, estan situats en el tram de la Carretera de Mataró, seguint l'antic traçat del Camí Ral. Es tracta de 10 arbres que han perdut l'alineació natural de l'antic Camí Ral, i que han sobreviscut als diferents traçats urbanístics moderns. Es localitzen de la següent manera: cinc exemplars situats a la carretera de Mataró, davant de la ciutat esportiva del RCD Espanyol; dos exemplars en una parcel·la entre la carretera de Mataró, el carrer de la Mare de Déu de Montserrat i el carrer Guipúscoa, a tocar de la gasolinera REPSOL; un exemplar a l'interior del recinte del Museu d'història de la immigració de Catalunya (MhiC), concretament on hi ha els horts urbans de Can Serra. Passada la via del ferrocarril, encara es poden identificar dos grans exemplars coetanis amb els anteriors, ubicats a la carretera de Mataró, 14 i 26. Són arbres caducifolis, de port robust, de més de cent anys d'edat i fàcil de reconèixer-los per l'amplada de volta de canó, l'aspecte clapejat del tronc i la copa. A l'edat madura acostuma a presentar fissures, tan a nivell de la soca, del tronc, i en el creuament, de les branques principals. En alguns casos semblen haver patits fongs i xancre ja que presenten assecament de l'escorça. En alguns dels exemplars s'observen ferides importants provocats per impactes de maquinària, vehicles, etc. Les branques són esteses i les principals presenten un bon gruix. Les més tendres tenen un color més clar. Les fulles són caduques, grans i dividides en tres a cinc lòbuls dentats. Disposa d'un potent sistema d'arrels que necessita de sòls profunds per a desenvolupar-se correctament, però s'acaba adaptant a escocells i als enquitranats de la calçada i suporta bé la pol·lució atmosfèrica.</p> 08194-26 La Catalana - Carretera de Mataró <p>La importància d'aquests espècimens de plataner rau actualment en el seu simbolisme, ja que és testimoni d'un passat lligat a una via de comunicació importantíssima com és el Camí Ral. Aquesta via de pas va ser centre vital per al desenvolupament econòmic de la població que només tenia una dificultat en el seu pas pel municipi, el riu Besòs. Durant molts anys es va travessar a peu per les passeres tradicionals i fins i tot, l'any 1937 quan una besossada es va endur el pont el tramvia procedent de Barcelona s'aturava a la riba dreta i els passatgers, després de travessar per les passeres, reprenien el viatge amb un altre tramvia que els esperava a l'altre costat.</p> 41.4266200,2.2117700 434138 4586417 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87045-foto-08194-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87045-foto-08194-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87045-foto-08194-26-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) 105|98 2151 5.2 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87046 Pont de Cristòfol de Moura https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cristofol-de-moura <p>ASAB (2) UI. 552, exp. 44. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (1989). Puente sobre el Besos; dins Revista El Croquis. Any VIII, nº 39 Abril 1989. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. CORRALES, A. (1999). Un mosaico para la reinserción; Área Besòs, març de 1999, pp. 5. ROVIRA I COSTA, J. (1951). Resum històric de la Verneda del Besòs. Sant Adrià de Besòs, Editat per l'autor. ROVIRA I COSTA, J. (1991). Arts i oficis desapareguts de Sant Adrià; dins Revista Viure, núm. 19. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal, abril 1989. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 12, desembre 1990.</p> XX <p>El pont sobre la llera del riu Besòs que uneix els barris de Sant Joan Baptista i La Catalana. Té 140 metres de llargada i 20 metres d'amplada. Està construït amb formigó armat blanc. Consta de tres franges longitudinals independents a diferent nivell. La central és per el trànsit rodat, hi ha tres carrils en cada sentit, i les laterals, que estan aïllades per un mur, destinada al trànsit de vianants. La sola central lleument arquejada, té una amplada de 20 metres amb quatre carrils dos per cada sentit, està recolzada sobre els dos murs de contenció que canalitzen la llera i quatre pantalles paral·leles, que s'esglaonen per tal de suportar la passera de la banda de mar, d'uns 5 metres d'amplada, en aquest cas, la sola és totalment horitzontal mantenint la cota d'arrancada, tant des del carrer Olímpic com des del carrer d'Antonio Machado proporcionant la comunicació més ràpida i funcional entre dos punt. Aquesta transcorre a un nivell més baix que el de la sola central, entre ella i la passera hi ha un mur de formigó d'alçada suficient com per fer en part de barana de la via central, aquest joc compositiu aconsegueix que el vianant resti aïllat de la percepció del trànsit rodat. El mur funciona com una façana, limita la vista de la serra concentrant-la en la balconada ressaltada amb la pèrgola, a la vegada que, els bancs que es recolzen en aquest mur proposen l'espai com un mirador que s'obra sense traves a l'horitzó. En contraposició, la passera de la banda de muntanya, oscil·la ondulant per sobre i a ran de la sola central, la passera s'eleva independent per tal d'oferir la pluralitat de vistes del delta del Besòs, la llibertat formal i espacial que aquest tram proposa, queda reforçada per la separació d'aquesta amb el tram central, tant físicament (hi ha aproximadament un metre de separació entre elles), com en la solució estructural, ja que en aquest cas la llosa està suportada per pilars de secció rectangulars, rematats en esquadra. El pont es va construir per comunicar Barcelona amb Sant Adrià de Besòs i Badalona. Abans només hi havia el pont de la N-II. Dins del mateix Sant Adrià, el pont va permetre la comunicació dels barris de la Catalana i la Mina, al marge esquerre del Besòs amb la part dreta del municipi. Aquesta comunicació abans es resolia mitjançant una passera només per a vianants. Hi ha dos tipus bàsics de baranes, les d'acer constituïdes per muntants de perfils en T i passamà de secció circular, amb les variants de major o menor densitat dels travessers també de secció circular, recolzades directament sobre la sola com en el cas de la barana que dóna a mar, o bé sobre els murs de formigó. I les que estan constituïdes pel propis murs de formigó.</p> 08194-27 Sant Joan Baptista i La Catalana - Entre el carrer Olímpic i d'Antonio Machado <p>Tota la història de Sant Adrià de Besòs es veu condicionada pel riu, que separa el terme municipal en dues parts. Així, les passarel·les o ponts construïts per tal de travessar el riu es converteixen en un eix fonamental per la quotidianitat dels adrianencs, per la consolidació simbòlica de la seva identitat com a poble, així com per les comunicacions entre Barcelona, Sant Adrià i Badalona. Al llarg de la història, han estat diversos els ponts que s'han construït i reconstruït a causa de les besossades (nom popular amb el qual es coneix els creixements del riu Besòs), així com les èpoques en què no es gaudia de cap pont, prenent importància la figura dels passadors. Aquests, es dedicaven a posar palanques, a passar les persones a collibè i a ajudar a cavalls i mules que empenyien carros, tartanes o combois militars a passar el riu. Tenim constància d'aquests ja des del 1602, quan el bisbe de Barcelona i baró de Sant Adrià va manar que tots els diners que se n'obtinguessin s'invertissin a arreglar la vella Església del poble. Aquest ofici es va allargar fins el 1888, en el marc de l'exposició universal de Barcelona, inaugurant-se el primer pont de ferro de Sant Adrià. El pont de Cristòfol de Moura s'inaugurà el 1989, i, en termes municipals, va suposar la millora de la comunicació dels barris de La Catalana i La Mina amb el de Sant Joan Baptista. A més, en l'àmbit comarcal, comunica el polígon industrial de Badalona amb el port i la part més baixa de Barcelona, tenint en compte que fins al moment només es podia creuar amb trànsit rodat pel pont de la N-II. Arrel de la millora de les comunicacions que va suposar, l'any 2003 el Ple del consistori de Sant Adrià aprova declarar-lo Bé Cultural, d'Interès Local</p> 41.4243800,2.2237000 435132 4586160 1989 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87046-foto-08194-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87046-foto-08194-27-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Joan Roig i Enric Batlle (Arquitectes) Jordi Torrella (Enginyer) Cal destacar la decoració del mur de la cantonada del carrer d'Olímpic amb Cristòfol de Moura a partir d'un mosaic ceràmic seguint la tècnica del trencadís que dibuixa uns dofins, feta per un grup d'expresidiàries de Wad Ras, l'any 1998, a partir del tallers impartits a la presó per l'associació Bia Bya Art. Aquest projecte és fruit d'un conveni per promoure la inserció de les preses en el món laboral, signat per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i l'associació Bia Bya Art, amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona. La inauguració es va fer el 25 de març de 1999. 98 49 1.5 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87047 Parc del Besòs https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-besos <p>ALSINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). El que queda dels projectes de Cerdà, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 70-71. El Punt. Sant Adrià de Besòs. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. FC010. Parc del Besòs, pp. 71 - 75. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 74, abril 1988. ROVIRA i COSTA, J. (1951). Conferencia pronunciada por el señor Juan Rovira Costa, ponente de Cultura del Ayuntamiento, con motivo de las Solemnidades que la Parroquia de la Verneda tributo a sus titulares y patrones las Santas Juliana y Semproniana el día 26 de julio, dins Resum històric de la Verneda del Besòs. Conferència. 14 pàgines. Fons Fascículos de divulgación històrica. Universitat Autònoma de Barcelona. http://www.amb.cat/es/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parque-del-besos/345153/11656 https://www.publicspace.org/es/obras/-/project/w028-parc-del-besos http://www.arxiusarquitectura.cat/arquitectura_det.php?id=166 https://xarxanet.org/comunitari/noticies/parc-del-beso</p> XX <p>El Parc del Besòs és una zona d'esbarjo de 63.918,18 m2 de caràcter urbà. Està situat a l'oest del municipi, al vessant dret del riu Besòs, delimitat pels carrers d'Amaya, de Cristòfol de Moura, de Dalt, la Ronda de Sant Raimon de Penyafort i la línia fèrria Barcelona-Mataró. L'espai, en forma trapezoïdal lleugerament irregular, s'estructura a partir d'un seguit de peces de formigó prefabricat que de manera longitudinal delimiten la zona sense trencar la unitat paisatgística i amb obertura al mar. La trama amb coberta d'herba i peces de formigó queda definit per dos passeigs pavimentats en forma 'd'Y', resseguits per arbres i fanals, a més de tres tanques de parterres amb arbrat, que només queden alterats per la creació de varis subespais que trenca amb aquesta composició formada per la superposició d'esplanades d'herba. Els subespais estan repartits per tot el parc, en concret, al nord-est, al nord-oest i al sud, i en ells s'hi situa una esplana pavimentada, amb una pèrgola, un espai amb porteries de futbol i d'altres per jugar a pilota amb cistella, el voleibol, la pista de petanca, un espai per a gossos, etc. També hi ha varies fonts distribuïdes de forma estratègica i diferents formacions escultòriques, com el Bosc de ciment i el Cuc de ciment, amb varies funcions, com el joc i el de repòs, a més de l'escultòric.</p> 08194-28 El Besòs - Carrer Cristòfol de Moura s/n <p>El Parc del Besòs es va projectar l'any 1983. Està situat en el barri Besòs, en el límit amb els barris de la Mina i la Catalana. Les obres es van iniciar l'any següent i es van acabar l'any 1986, en dues fases. No es va inaugurar fins l'any 1996. Representa una zona verda i pulmó de l'àrea metropolitana. Però de fet, és una petita porció de les cent noranta hectàrees que l'any 1860, Ildefons Cerdà havia projectat com a pulmó de la ciutat, en el seu Pla de l'Eixample de Barcelona, que juntament amb Montjuïc i la Serra de Collserola havien de formar el cordó verd de la ciutat de Barcelona. El projecte no es va dur mai a terme i els planejaments posteriors van anar en sentit contrari. Una gran part d'aquest espai es va destinar a zona industrial i a habitatges, molts d'ells per a treballadors de les mateixes empreses. Després de molts estira i arronsa el Pla General Metropolità contempla l'expropiació dels antics aiguamolls i boscos que amb els anys s'havien dessecat i transformats en terrenys de conreu i ocupats per les diferents indústries. També es van expropiar les masies de Can Sabaters i Can Sambró. L'any 1984, després d'un concurs d'idees convocat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, es construeix el primer parc urbà al marge dret del riu Besòs. La creació d'aquest parc es va associar a una política de dotació d'equipaments socials, culturals, esportius i sanitaris que han millorat notablement la qualitat de vida dels ciutadans que hi viuen al voltant.</p> 41.4211600,2.2173300 434597 4585807 1984 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87047-foto-08194-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87047-foto-08194-28-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Helio Piñon i Albert Vilaplana 98 2153 5.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87048 Escut Episcopal https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-episcopal <p>ALSINA, Josep Rafael i PIULACHS, Mayte (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i El Punt. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. LLANÉS GUTIÉRREZ, F. (1950): Viaje a San Adrián de Besós. Guía práctica y curiosa de la población. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal, Núm. 43 i 44, juliol-agost 1985. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal, Núm. 59, desembre 1986. http://www.sant-adria.net/la-ciutat/la-nostra-historia/lescut</p> XVII Restaurat, l'any 2012, en motiu del mil·lenari de la ciutat. <p>Escut que correspon a la baronia de Sant Adrià de Besòs. Era l'escut nobiliari de Joan Sentís, que en el segle XVII era el virrei de Catalunya i bisbe de Barcelona, càrrec que portava annex el de baró de Sant Adrià. Es tracta d'una llosa rectangular de pedra sorrenca. Camp quarterat o quadrilong. Primer tres puntes de llança; segon, unes fulles d'acant; tercer un pi; i quart, tres estrelles de cinc puntes sobre quatre faixes ondulades. Per timbre barret episcopal; d'on pengen simètricament dos cordons, que ressegueixen el dibuix d'un nus. També hi ha quatre borles que defineixen un rombe. Abans de la Guerra Civil estava a la llinda de l'església i, tot i la destrucció d'aquesta durant la guerra, l'escut se salvà. Actualment es troba a l'interior.</p> 08194-29 Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església 9-10 <p>La història de l'escut episcopal cal lligar-la a la història del castell de Sant Adrià, tan sovint controvertida. Són vàries les especulacions sobre aquest castell, i sembla que encara ara costa saber la seva ubicació. No obstant, segons el cronista adrianenc Rovira i Costa, la versió més acceptada seria situar-lo molt a prop de l'antiga església. La denominació de castell també podria referir-se a palau episcopal o alberg. Són diferents documents els que corroboren l'existència del castell de Sant Adrià. En el foli 183 de l''Speculum Officialatus' a l'arxiu episcopal, hi consta que el 2 de novembre de 1372, s'hi va albergar el rei Pere IV 'el cerimoniós' i el seu seguit, de camí a Sant Andreu del Palomar. Un document de la parròquia de Sant Adrià també ens diu que el 1430 el bisbe-baró va fer cessió del palau amb la seva peça de terra al rector amb la intenció que es construís una església parroquial al costat del palau. Gairebé 200 anys més tard, el 1625 el palau estava en un estat de bastant degradació, i la mesa episcopal decidí llogar-lo al senyor Onofre Coromines, ja que era el propietari de les terres del voltant.</p> 41.4340891,2.2139704 434329 4587245 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo Legal Patrimoni moble Objecte Pública Simbòlic 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) La titularitat és privada, Arquebisbat de Barcelona, però el fons és d'accés públic. 52 2.2 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87049 Robínies de la plaça de Joan Rovira i Costa https://patrimonicultural.diba.cat/element/robinies-de-la-placa-de-joan-rovira-i-costa <p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Volum II. Robínies de la Plaça Rovira, Plaça Rovira i Cota. FC014 BELLMUNT, J.; TARRAGÓ, G.; CUARTERO, D. (1987). Projecte de remodelació de la Plaça de l'Església i del seu entorn. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. NAVÉS VIÑAS, Francesc (1992). El árbol en jardineria i paisajismo. Ed. Omega. Barcelona. PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pàg. 161. Barcelona. Pòrtic Natura. Varis (1997). Aquells tres tramvies, dins Revista de Badalona, (15-11-1997). Ajuntament de Badalona. ROVIRA i COSTA, Joan (1991). Arts i oficis desapareguts a Sant Adrià, dins revista Viure a Sant Adrià, núm. 19. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Decret reial 1628/2011, del 14 de novembre que regula el llistat i el catàleg de les espècies exòtiques invasores, consultable a http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/legislacio/decrets/rdboe_1628_2011.pdf</p> XIX <p>Arbres de l'espècie Robínia pseudoacacia, situats al bell mig de la plaça de Joan Rovira i Costa, al nord de la població. Es tracta de dues robínies, conegudes també amb el nom d'acàcia borda o acàcia blanca. Són arbres caducifolis de la família de les Fabàcies. Estan plantats responent a una certa simetria, en un escocell quadrangular. L'exemplar més proper a l'església és el més alt, sobrepassant els vint metres d'alçada. El tronc, oscil·la entre els 75 cm i els 100 cm de volta de canó. Creix ramificat des de poca alçada, en varies branques ascendents, formant una copa estreta i oberta, que dona la forma característica de l'espècie. L'escorça, de color grisenc, és gruixuda, amb rugositats i estries longitudinals. L'exemplar més allunyat de l'església denota una poda severa ja fa anys. Els branquillons i branques joves secundàries són fortes i flexibles alhora, amb espines estipulars de 2 a 2,5 cm de llargada. Les fulles, pinnades, amb folíols ovals de 2 a 5 cm de llarg i d'1,5 a 3 cm d'amplada, mesuren entre 10 i 25 cm de llarg. Cada fulla a la seva base té una espina. La floració es fa entre el mes de maig i de juny. Abans de la tardor es tornen groguenques i cauen. En estat salvatge les flors són de color blanc, mentre que en algunes varietats de jardí són rosades i lleugerament perfumades. S'agrupen en pènduls de 8 a 20 centímetres, molt vistoses. El fruit, és un llegum de color bru rogent amb 4 a 10 llavors al seu interior que pot mesurar entre 5 i 10 cm de llargària.</p> 08194-30 Sant Adrià Nord - Plaça de Joan Rovira i Costa <p>La plaça dedicada al cronista de la vila, Joan Rovira i Costa (28 de juliol de 1914 - 30 de novembre de 1991), es va inaugurar l'any 1988, després d'enderrocar l'edifici que ocupava aquest espai. L'indret forma part de la sagrera de l'antiga església. En realitzar la remodelació, van aparèixer restes òssies, corresponents a l'antic cementiri. L'exterior dels dos murs de tancament de les finques que limiten amb la plaça, estan decorats amb un trencadís a base d'ones i flors realitzats per l'associació Bia Bya Art, en honor a Gaudí. El mobiliari urbà consisteix en una font, un parell de papereres i dues jardineres de forja amb un margall a cadascuna. Els bancs que s'havien col·locat originàriament al dessota de les robínies per aprofitar l'ombra dels dies assolellats han estat retirats. Un senyal en un dels murs prohibeix jugar a pilota i unes pilones delimiten la plaça de les escales que baixen cap el carret Nebot. La fusta d'aquest arbre és extremadament dura i resistent a la humitat. Durant molts anys es va utilitzar per fer les travesses de les vies de tren o els posts de la corrent presents a les carreteres. La seva llenya té un alt poder calorífic, comparable al de l'antracita. La seva flor és molt apreciada en apicultura, ja que la seva mel és de gran qualitat. Resisteix molt bé la contaminació i per tant, un arbre emprat com a ornamental o en alineació en els carrers de les ciutats.</p> 41.4339300,2.2137600 434311 4587227 1988 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87049-foto-08194-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87049-foto-08194-30-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Espècie originària dels Estats Units, i introduïda a Europa durant el segle XVI pels botànics i jardiners del rei de França, Jean Robin i Vespasien Robin. Es tracta d'una espècie àmpliament estesa degut a la seva gran adaptació, fins el punt que a Europa està considerada com una de les cent plantes invasores, ja que els nous rebrots surten de les arrels i és fa molt difícil d'eliminar. A Catalunya, juntament amb l'ailant o canya de la pudor són causants d'impactes ecològics importants als boscos de ribera. 98 2151 5.2 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87050 Les Tres Xemeneies i edifici de turbines de la Central Tèrmica del Besòs. https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-xemeneies-i-edifici-de-turbines-de-la-central-termica-del-besos <p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. MENÉNDEZ, F. Xavier. (2016): Informe tècnic: Expedient de declaració de Les Tres Xemeneies de la Central Tèrmica del Besòs (Sant Adrià de Besòs, Barcelonès) Com a Bé Cultural d'Interès Local. Webgrafia: https://sites.google.com/site/3xemeneies/ http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=193</p> XX <p>Conjunt dels tres edificis de calderes i xemeneies i de l'edifici de turbines de la Central Tèrmica de Sant Adrià de Besòs, més conegut com Les Tres Xemeneies de la Central Tèrmica del Besòs. El conjunt arquitectònic està compost per dues unitats constructives: els edificis de les Tres Xemeneies i la Sala de Turbines, annex a l'anterior. El conjunt té una superfície de 1'36ha (13.680m²). L'edifici estricte de la Sala de Turbines ocupa 5.715 m² i la resta de la superfície (7.965m²) està determinada per les tres torres de calderes i xemeneies (cadascuna amida estrictament 1.018,97 m²) i els espais construïts i de contacte amb la Sala de Turbines i els espais de circulació al voltant de les calderes. L'edifici estricte de les Tres Xemeneies està definit funcionalment per tres grups o conjunts que tenen la mateixa estructura i funcionament: es tracta de tres torres compostes per les bases on es situaven les tres calderes, amb les respectives xemeneies al damunt, alineades i iguals, tot i que la seva construcció correspon a tres fases diferents. A l'interior de l'espai de cada base s'ubicaven les tres calderes metàl·liques que produïen vapor, avui desaparegudes, que estaven suspeses des de la biga metàl·lica bastida a la part alta, que encara es conserva. Cadascuna de les tres bases presenta una morfologia composta constituïda per dos porcions de cilindre laterals i un prisma rectangular central, rematat per un cub amb una gran obertura central, que sobresurt del pla de façana. A la part baixa hi havia la cambra de combustió o fogar. En el cub central, entre la caldera i les xemeneies, hi havia els respectius pre escalfadors. Tot el conjunt està bastit amb formigó armat vist sobre pilones de formigó construïdes mitjançant encofrat lliscant fins una fondària de 40 metres. L'espai de calderes amida 90 metres d'alçada. Sobre cada base es drecen les tres xemeneies, pròpiament dites, de 90 metres d'alçada, fins arribar als 180 metres. La boca de cada xemeneia és metàl·lica (acer) i fa 20 metres d'alçada. En total, el conjunt fa 200 metres d'alçada. Aquesta espectacular alçada permet la visibilitat de la central des de gran distància, fins a formar part del panorama urbà de Sant Adrià de Besòs, Badalona i Barcelona. Al tractar-se de les torres més altes de la façana metropolitana de Barcelona, aquestes són visibles tant des del front marítim com des de punts elevats com les serres de Collserola i de Marina. Tot i que les torres són pràcticament iguals, cal dir que la tercera torre, és a dir, la que està més a prop del riu, està una mica més separada que les altres dues. S'ha publicat que es podria explicar degut a la major llosa de fonamentació que podria necessitar, ja que la resistència del sòl més a prop del riu és menor, però més aviat podria ser degut a l'existència de la porta del moll de càrrega de la Sala de Turbines, que si s'hagués respectat la simetria, hauria esta en part cegada per la tercera torre. La sala de turbines adjacent a les Tres Xemeneies és un paral·lelepípede que fa 170 metres de llarg, 30 d'ample i 30 d'alçada amb una façana i una teulada totalment planes. Té 3 plantes més la planta -1. Entre la primera i la tercera planta, i de forma transversal, existeix un moll de càrrega. Aquest edifici allotjava els tres grups de turbina-alternador per a la producció d'energia elèctrica i els condensadors de vapor, corresponents a cada un dels tres grups termoelèctrics. Igualment, cada grup comptava amb el seu propi sistema de refrigeració, compost per tubs que connectaven cadascun amb l'aigua de mar. Tota la maquinària va ser retirada, excepte el pont grua que es troba sospès al sostre de la planta noble, que ja no és operatiu. Encara es conserva el centre del control del grup 3, que s'ubica en un edifici adossat a la sala de turbines i que es manté dempeus, situat entre la torre 3 i la mateixa sala de turbines (la sala de control dels grups 1 i 2 fou enderrocada)</p> 08194-31 Sant Joan Baptista - Avinguda Eduard Maristany, s/n <p>La Central Tèrmica del Besòs, coneguda com la central tèrmica de la FECSA o de les Tres Xemeneies (i popularment com les Tres Xemeneies de la FECSA o les 'Tres Maries'), i denominada oficialment Central Tèrmica Sant Adrià I, II i III, era una instal·lació termoelèctrica de producció d'electricitat, de cicle convencional i alimentat per fueloil, situada junt a la riba esquerra de la desembocadura del riu Besòs, a cavall dels termes municipals de Sant Adrià de Besòs i Badalona. La Central estava configurada per tres grups de 350 megawatts de potència cadascun. Propietat de la empresa FECSA-ENDESA, fou construïda entre 1971 i 1976, i va funcionar entre 1975 i 2011. Les torres 1 i 2 i la sala de turbines es van construir a l'hora (entre 1971 i 1974). La torre 1 (la del mig) va entrar en servei el 1973 i la torre 2 (la que dona a Badalona), el 1974. El 1975 la central s'amplia i es construeix la torre 3, la més propera a Barcelona, que es posa en marxa el 1976. Durant els anys 80 i 90, els grups 3 i 1 van ser adaptats per cremar també gas natural. La central produïa energia elèctrica a partir del fueloil, que en aquell moment era la matèria primera que contaminava menys. De fet, tant l'ús de fueloil, com l'alçada de les xemeneies, responen a la necessitat de complir amb la normativa mediambiental de l'època. Tot i així, aquestes mesures no van ser suficients, ja que la central produïa el que popularment s'ha conegut com a 'pluja negra', una estesa de pols de partícules fèrries procedents del fuel que afectava els municipis adrianenc i badaloní. La protesta ciutadana davant d'aquest fet fou el desencadenant de la decisió de la Generalitat el 2002 de decretar el seu tancament gradual. La Central va cessar la seva activitat el 2008 (grup 2) i definitivament a finals de 2011 (grups 1 i 3). Des de 2012 (i fins el 2017) han tingut lloc els treballs de desmantellament i enderroc de les estructures de la central, a excepció dels edificis descrits i actualment conservats i catalogats. La construcció i el funcionament de la central va tenir importants repercussions: llocs de treball, lluites obreres i veïnals, fums, toxicitat, que perduren en la memòria de gran part de la població. El 1973, en plena construcció de la central, es va declarar una vaga per reivindicar un nou conveni. Es van produir enfrontaments i la policia va matar, d'un tret, el treballador Manuel Fernández Márquez, i en va ferir un altre. Aquests fets van originar importants mobilitzacions obreres de protesta a Barcelona i a tota Espanya. Els orígens de la central de les Tres Xemeneies es remunten a 1912. En el mateix solar on avui troba, la companyia Energia Eléctrica de Cataluña va construir (1912-1913) una central tèrmica convencional alimentada per carbó, que va funcionar fins que fou enderrocada el 1954. Una segona central tèrmica va ser construïda a Sant Adrià el 1917, al barri de la Catalana, a l'altre riba del riu, per part de la Compañia de Fluido Eléctrico. Funcionà fins el 1966. D'altra banda, el conjunt de Les Tres Xemeneies es situa junt al solar de les desaparegudes dues centrals tèrmiques de cicle convencional de Badalona, alimentades per fuel i construïdes per FECSA: Badalona I (que va funcionar entre 1959 i 1990) i Badalona II (entre 1967 i 2003). El seu enderroc va cloure el 2013. Anteriorment, ENDESA havia construït a finals dels 60, a la desembocadura del Besòs però a l'altra riba del riu, dues centrals més de cicle convencional: Besòs 1 i Besòs 2 (1972-2005). Foren enderrocades el 2007. Les funcions de la central de les Tres Xemeneies van ser heretades per les noves tèrmiques construïdes en terme de Sant Adrià: Besòs 3-4 (a partir de 2002) i Besòs 5 (de cicle combinat, en funcionament a partir de 2011, i construïda on havien estat les centrals Besòs 1 i 2). Segons consta en el projecte d'obra custodiat a l'Arxiu Municipal, el director de l'obra va ser l'enginyer José Ignacio Cosculluela Montaner, però no està clara l'autoria real.</p> 41.4269400,2.2350100 436080 4586436 1971 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87050-foto-08194-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87050-foto-08194-31-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2021-07-29 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Jose Ignacio Cosculluela Montaner? El conjunt s'ubica a l'esquerra del riu Besòs, tocant el mar i la partió amb Badalona (de fet, un 7,6% de la Sala de turbines està en terme de Badalona). Està protegit des de 2016 com Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) però la història de la seva catalogació ha estat llarga. L'any 2001 el col·lectiu 'Dones del futur' va recollir més de 300 signatures i va fer una petició a l'Ajuntament per tal que les Tres Xemeneies fossin declarades Signe d'Identitat de Sant Adrià. El 2002, onze immobles del municipi es van proposar com a BCIL. Un d'ells era Les Tres Xemeneies. L'ajuntament va iniciar dos expedients, el 2002 i el 2003, per a declarar BCIL les Tres Xemeneies, quan encara la central estava en funcionament, però davant les al·legacions de la propietat (ENDESA), que sostenia que l'immoble no tenia cap tipus d'interès històric ni arquitectònic i que encara estava en ús, les declaracions no van reeixir. A favor de la protecció, es comptava amb un informe del 2003 del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), que constatava que Les Tres Xemeneies 'són l'element més representatiu del patrimoni energètic d'aquesta època junt amb la central nuclear de Vandellós, i un símbol de referència del litoral del Barcelonès'. L'any 2006, l'alcalde es compromet a fer una consulta ciutadana per decidir el futur de Les Tres Xemeneies. El 2007 es crea la Plataforma per a la Conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià, una associació ciutadana creada per aconseguir la seva preservació. El 2008 l'Ajuntament va organitzar la consulta, amb un resultat clarament favorable a la conservació de les Tres Xemeneies, considerades per molts veïns una icona representativa del paisatge urbà de Sant Adrià. Més tard, coincidint amb el centenari de la primera Central, és duu a terme una exposició anomenada '1913-2013: 100 anys de producció elèctrica a Sant Adrià de Besòs' i es publica un llibre: 'Central tèrmica, 100 anys il·luminant Catalunya'. Després d'uns anys de debats, polèmica, pressió ciutadana, accions reivindicatives, jornades, estudis, exposicions i altres activitats entorn del futur de les Tres Xemeneies, el 28 de setembre de 2015 té lloc el Ple de l'ajuntament, en que s'acorda iniciar el procediment de declaració com a BCIL de Les Tres Xemeneies. L'acord, aprovat per unanimitat de tots els grups polítics, comporta la suspensió, per un any, de la tramitació de llicències d'enderrocament de les Tres Xemeneies i de la Sala de Turbines. El text també resol sol·licitar un informe preceptiu d'un tècnic en patrimoni cultural a l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. El febrer de 2016, la OPC de la Diputació lliura l'informe. Aquest justifica els valors de protecció del bé, i no només els culturals, històrics i arquitectònics, sinó també els valors de caràcter industrial, científic i tècnic, així com els de caràcter simbòlic, identitari i paisatgístic, sense entrar en altres consideracions, com els usos futurs de l'immoble. Aquests valors el fan mereixedor de la seva protecció i preservació com a patrimoni cultural de Sant Adrià de Besòs i de tota l'Àrea Metropolitana, atès que ja és una icona emblemàtica, inconfusible i representativa del paisatge del litoral barceloní. El 26 de setembre de 2016 el Ple municipal aprova la catalogació. La propietat, Endesa Generación SA, va presentar al·legacions durant el procediment, recursos contra la suspensió de llicències, recursos de reposició contra la declaració de BCIL, i finalment, un contenciós administratiu contra la declaració de BCIL. El 2019 una sentència del TSJC va desestimar la demanda d'Endesa i va avalar la decisió municipal. El mNACTEC, ha inclòs Les Tres Xemeneies al 'Mapa del Patrimoni Industrial de Catalunya 150 elements imprescindibles', creat el 2015. Actualment, les tres xemeneies mantenen les balises lluminoses obligatòries segons les normes de trànsit aeri. El debat sobre el futurs usos del conjunt continua viu i encara no s'ha resolt. 98 46 1.2 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87051 Cal Agustench https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-agustench <p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.</p> XVIII Li manca manteniment. <p>Casa que fa cantonada amb la façana que dóna al carrer Sant Isidre, i el passatge que dóna accés al pati interior i el mateix pati. Al carrer de Sant Isidre hi ha dues cases més, amb les quals comparteix mitgera i el pati que ocupa l'interior de l'illa. És de planta quadrangular amb angle arrodonit a la cantonera. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab, està inclinada a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana del carrer de Sant Isidre. Les façanes són llises, d'un color groguenc, i hi destaca l'esquadra de ferro treballat que sostenia la corriola del pou al costat de la porta i el canal de teules sobre la mateixa porta. Just davant la casa trobem el recinte tancat del pati, on hi ha una gran figuera centenària al seu interior i un safareig.</p> 08194-32 Sant Adrià Nord - Carrer de Sant Isidre, 1 <p>El municipi de Sant Adrià de Besòs era un municipi agrari que es va anar conformant al llarg dels anys al voltant de l'Església, documentada des de l'any 1012. Així, les primeres cases, construïdes a la plaça de Dalt, el carrer de Nebot, el carrer de Sant Bonaventura o el carrer Major, ens mostren en l'arquitectura aquest passat agrari. Cal Agustench, existeix com a mínim des del 1787, data en que apareix al registre de la propietat a causa del testament del senyor Feliu Capdevila, qui atorgà l'habitatge al seu net, Àngel Puig. Al registre es va descriure l'immoble com uns baixos, un pis, una quadra petita per un cavall, un pou i un pati al davant. Anys més tard, el 1863 en el número 15 apareixia, a nom de Cristina Puig (germana del difunt senyor Puig), l'actual Cal Agustench. Diferents canvis urbanístics, marcats pel canvi de sector dels treballadors adrianencs, de l'agrícola a l'industrial, van marcar el desenvolupament urbanístic del municipi. En relació a Cal Agustench, la primera transformació fou l'obertura del carrer Nebot. Així doncs, en un primer moment el carrer Sant Isidre naixia de la mateixa plaça de Dalt, i és el 1891 (si més no aquest és l'any on el trobem escrit per primera vegada al cens municipal) quan l'obertura del carrer Nebot el converteix en un carreró sense sortida provinent del mateix Nebot. El segon canvi urbanístic important que afecta a Cal Agustench és l'aplicació del pla comarcal de l'any 1953, vigent fins al 1976, quan, amb l'argument d'atenuar la problemàtica de l'habitatge causada per la gran onada d'immigració, va tenir lloc un augment desmesurat dels índexs d'edificabilitat, materialitzant-se, al cap i a la fi, amb especulació i grans guanys econòmics per alguns. L'exemple clar d'això, és l'edifici construït al costat de Cal Agustench. Un bloc d'habitatges, de planta baixa més quatre pisos, àtic i sobreàtic, mancat totalment de lligam arquitectònic i urbanístic amb el seu emplaçament.</p> 41.4342100,2.2136200 434300 4587259 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87051-foto-08194-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87051-foto-08194-32-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) La finca forma part del centre històric de Sant Adrià de Besòs. 98|119|94 45 1.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87052 Estany i Font de la placeta Francesc Macià https://patrimonicultural.diba.cat/element/estany-i-font-de-la-placeta-francesc-macia <p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. ASAB. UI. 1231, 5.</p> XX <p>Conjunt ornamental ubicat a la Plaça de Francesc Macià format per un estany amb font i brollador. L'estany és de planta rectangular compost per dues seccions separades per un petit mur. Encapçala el conjunt la font, el brollador de la qual s'ubica en un pilar en forma de prisma quadrangular. S'hi accedeix a través d'una petita escalinata de tres graons. L'aigua arriba a l'estany mitjançant un brollador de fosa de forma quadrada amb un relleu central que representa la cara d'un lleó clàssic. Just al darrera del brollador de la font. Abans hi havia uns sortidors en forma de peix. Damunt el prisma hi trobem un pedestal al damunt del qual hi ha una escultura en bronze d'un nen que porta un globus de vidre o fanal. La figura original, quer era de pedra, ha estat substituïda per una reproducció aproximada en fosa de color negre. Dins l'estany, també hi trobem el bust en homenatge al president Francesc Macià.</p> 08194-33 Sant Joan Baptista - Plaça de Francesc Macià <p>El barri de Sant Joan Baptista, on trobem emplaçada la placeta Francesc Macià, va néixer amb la construcció de la Fàbrica Baurier, la construcció de la central tèrmica de l'Energia Eléctrica de Cataluña' i amb la urbanització dels terrenys de la família Font i Viñals. A la dècada del 1920 altres fàbriques, com la CELO (de la qual en conservem una xemeneia) o 'la Borra', també s'instal·len a aquesta zona, convertint-se la placeta Macià en el nexe d'unió entre el barri de dalt (l'actual Sant Adrià Nord) i el barri de baix (Sant Joan Baptista). És per aquest mateix motiu que s'anomenà Plaça de la Unió. Durant la II República va passar a dir-se plaça Francesc Macià, i amb l'arribada de la Dictadura el nom es canvià i dient-se plaça Martínez Anido. El projecte d'urbanització de la plaça de l'any 1954 suposa el precedent a la col·locació de l'estany i la font ornamental. Possiblement en aquell moment es devia instal·lar l'escultura del nen sostenint el globus. Mesos abans, ja s'havia traslladat un fanal provinent de la plaça de Maria Grau. En la reforma dels entorns de la dècada del 1980, destinada a la construcció del centre comercial PRYCA i la urbanització de l'avinguda de la platja, l'escultura del nen va desaparèixer. No va ser fins al 2002 que es va col·locar una nova escultura, relativament semblant a la primera. L'any 2003, el Ple de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs ho declarà Bé Cultural d'Interès Local.</p> 41.4279694,2.2238544 435148 4586558 1956 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87052-foto-08194-33-2.jpg Legal Noucentisme Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) J.R. Ferrater i Ducay La Plaça de Francesc Macià es va construir a inicis del segle XX quan es va instal·lar la fàbrica Baurier i la família Font i Vinyals va començar a urbanitzar les terres del seu pavelló de caça, configurant el barri de Sant Joan. L'any 1954 el consistori adrianenc va encarregar a l'arquitecte municipal, J.R. Ferrater i Ducay, la redacció del projecte d'estany ornamental. La font ha arribat als nostres dies amb algunes modificacions. 106 51 2.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87053 Plaça de la Palmera https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-palmera <p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. L'Ajuntament Informa. Revista d'informació municipal, novembre 1995. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 19, setembre 1991. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 32, juliol/agost 1999. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 71, juny 2003. Webgrafia: https://observatoriconflicteurba.org/2015/10/27/a-25-anos-de-la-intifada-del-besos-o-la-apropiacion-simbolica-del-conflicto-urbano-en-el-margen-derecho-del-besos/ http://manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/2010/02/besos-al-besos-documental-sobre-la.html</p> XX <p>La plaça de la Palmera, està ubicada a ponent del municipi. S'hi accedeix des del carrer Goya. Es tracta d'una zona enjardinada de 8.908 m2 on totes les espècies arbòries són relativament joves, d'entre vint a vint-i-cinc anys aproximadament. Estan sembrats seguint una certa simetria i ordre que segons l'època de l'any fa que el color de les fulles o floració i aromes d'una espècie sobresurti de les altres. Així, trobem grups de til·lers, plataners de canàries i til·lers emmarcats per escocells quadrangulars o parterres de gespa. La ubicació estratègica dels bancs, permet a l'usuari aprofitar del sol a la primavera, tardor o hivern i de l'ombra en períodes de més calor. Destaca l'espècimen que dona nom a la plaça, una palmera de l'espècie Phoenix Canariensis. Està situada en un parterre emmarcat per una tanqueta quadrangular, de fusta tractada, d'uns quatre metres de costat, que permet augmentar la quantitat de terra femada. Tractant-se d'un jove espècimen la seva base està sostinguda per una estructura de fusta per donar-li estabilitat i evitar que pugui torçar-se en els seus primers anys de creixement. El tronc, d'uns 3 metres d'alçada, és esvelt. La base que queda al capdamunt del tronc, cilíndric, presenta una coberta compacta que fineix en una corona amb moltes fulles d'entre dos i tres metres de longitud. Estan disposades en forma de ventall amb espines curtes a la base. Les flors són molt petites, de color groc amb inflorescències abundantment ramificades, que poden arribar als dos metres. El fruit, anomenat dàtil mesura entre dos a tres centímetres de color carbassa a marronós és ovoide, semblant a una oliva. Floreix de març a juny. A tocar del tronc hi ha una escultura amb sòcol, collat al terra en forma de lluna minvant. Està feta d'acer corten que li dona el color característic del rovell. A la part frontal s'hi pot llegir '25 d'Octubre de 1990. 00:00 hores'. Al davant del parterre mateix, entre la tanqueta i el carrer hi ha una planxa d'acer corten plana, amb el nom de la plaça gravat en lletres majúscules 'PLAÇA DE LA PALMERA'.</p> 08194-34 El Besòs - Carrer Goya, s/n <p>L'any 1850, s'aprova el Pla Cerdà. En aquest pla s'hi contempla una gran zona verda coneguda amb el nom de 'pulmó de Barcelona', que l'arquitecte projectava cap el riu Besòs. El sector del marge dret del riu, ric en sediments dipositats per les crescudes del riu, era una zona fèrtil, aprofitada històricament com a terres de cultiu, pels pagesos de Sant Adrià de Besòs. Però, l'arribada massiva després de la guerra i durant els anys cinquanta, d'immigració procedent de varies regions d'Espanya degut a la recuperació industrial, va comportar la construcció d'habitatges per a les persones nouvingudes. En aquest context se situa l'any 1960 la construcció del Barri del Besòs, amb una gran densitat demogràfica. L'any 1990, en un dels darrers solars edificables del barri el Consistori, el Consell Comarcal del Barcelonès i la Generalitat de Catalunya es plantegen la necessitat de construir 194 habitatges socials. És justament en aquests mateixos terrenys que els veïns del Barri del Besòs hi havien plantat simbòlicament una palmera amb motiu de reivindicar la necessitat de construir equipaments i una zona verda. El 25 d'octubre de 1990, amb l'accés de les excavadores al solar, començà una revolta veïnal. Els titulars de La Vanguardia l'anomena 'Intifada del Besòs'. Durant cinc dies, veïns i veïnes, encapçalats per l'Associació de Veïns del Besòs, van recórrer els carrers del barri per aturar els intents d'entrada de la maquinària al solar, fet que va provocar forts enfrontaments amb la policia. La clara oposició veïnal va tenir un important ressò mediàtic, aconseguint-se l'abandonament del projecte. L'any 2002 es projecta la creació de la plaça de La Palmera i l'ordenació dels espais exteriors de l'illa d'habitatges més propera, que finalitza l'any 2004.</p> 41.4201109,2.2149253 434395 4585692 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87053-foto-08194-34-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Palmera de l'espècie Phoenix Canadiesis, és autòctona de les Illes Canàries però naturalitzada a la Mediterrània, sobretot, a partir de finals del segle XIX, com a element embellidor de les gran propietats i passeigs tan privats com públics. Malgrat ser comestibles, els dàtils no són massa gustosos, però en alguns indrets se n'extreu el 'guarapo' per produir mel de palma. 98 2153 5.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87054 Habitatges de l'Avinguda Catalunya, 11-13 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-de-lavinguda-catalunya-11-13 <p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. CASAS, J. i MÁRQUEZ, M. (1996): Història social de Sant Adrià de Besòs. Vol. I. La població: segles XVIII-XX. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Hacer DL. CASAS, J. i MÁRQUEZ, M. (1996): Història social de Sant Adrià de Besòs. Vol III. La transformació del territori: La producció de l'espai urbà a Sant Adrià de Besòs, 1910-1940. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 6 (II Època), maig 1990.</p> XX <p>Conjunt de dos edificis d'habitatges que comparteixen mitgera, de planta rectangular i que consten ambdós, de planta baixa i tres pisos. El programa ornamental de la façana es trenca a la tercera planta. Tot i així, s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. Aquestes són dobles a cada planta i tenen accés a una balconada, amb barana de ferro. El parament és llis, a excepció dels contorns de les finestres i la llinda on hi ha un relleu de volutes. En els baixos hi trobem comerços i la porta d'accés amb una escala a la catalana. Entre els dos edificis hi ha una franja vertical de separació amb un encoixinat.</p> 08194-35 Sant Adrià Nord - Avinguda Catalunya <p>La història de Sant Adrià de Besòs està totalment marcada pel seu pas de municipi dedicat a l'agricultura a la transformació industrial. Si bé les conseqüències d'aquesta transformació són comunes a tot el territori català, cal destacar que, quantitativament, la comarca del Barcelonès evidencia de manera decisiva la seva hegemonia en termes econòmics i demogràfics a Catalunya. Així doncs, del 1900 al 1940 Sant Adrià va viure el creixement demogràfic més gran de la seva història i, concretament del 1920 al 1930, és el moment de màxim exponent, quan en termes absoluts parlem del 607,2%. Si situem aquests anys en el context de la història espanyola, ens trobem immersos en la dictadura del General M. Primo de Rivera, que podríem caracteritzar per la forta inversió en infraestructures i obres públiques, com ara la construcció del metro de Barcelona, o l'exposició Universal del 1929. Aquest gran creixement demogràfic ve acompanyat d'una transformació urbanística del municipi, i el sòl, fins aleshores d'ús agrari, es comença a convertir en sòl edificable. És en aquest context que neix l'eixample adrianenc, projecte que data del 1922 per l'arquitecte municipal Joan Maymó, amb el conjunt de l'avinguda Catalunya com a testimoni arquitectònic. L'Avinguda Catalunya es limita al nord amb l'Avinguda Pi i Margall fins al carrer de la Torrassa, on canvia el nom pel d'avinguda de la Platja. Aquest canvi de nom podria respondre al caràcter urbà diferenciat de cada tram. D'aquesta manera, el pròpiament dit 'avinguda Catalunya' es constitueix com a eix principal del teixit comercial de Sant Adrià, principalment per la inauguració del mercat municipal, el 1928, i a l'ús de les plantes baixes com a locals comercials.</p> 41.4321395,2.2164595 434535 4587027 1930-33 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87054-foto-08194-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87054-foto-08194-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87054-foto-08194-35-3.jpg Inexistent Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) 105|106|98 46 1.2 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87055 Carrer de l'Església https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lesglesia-0 <p>ASAB UI. 3, exp. 41. ASAB UI. 3, exp. 1. ASAB UI. 8, exp. 10. ASAB UI. 5, exp. 2. ASAB UI. 751, exp. 29. ASAB UI. 10, exp. 45. ASAB UI. 13, exp. 3. ASAB UI. 15, exp. 7. ASAB UI. 16, exp. 34. ASAB UI. 16, exp. 30. ASAB UI. 17, exp. 14. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. CASAS, J. i MÁRQUEZ, M. (1996): Història social de Sant Adrià de Besòs. Vol. I. La població: segles XVIII-XX. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Hacer DL. CASAS, J. i MÁRQUEZ, M. (1996): Història social de Sant Adrià de Besòs. Vol III. La transformació del territori: La producció de l'espai urbà a Sant Adrià de Besòs, 1910-1940. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 9 (II Època), setembre 1990. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 16 (II Època), abril 1991.</p> XX <p>El carrer de l'Església uneix l'antic centre de poder del municipi, en aquest cas bàsicament el civil i religiós concentrat en una sola persona i espai: l'església i el castell o palau episcopal que se suposa estaria en aquest mateix indret, amb l'antiga carretera de Mataró que aprofitava l'antic brancal de la Via Augusta. Amb tot, les cases que hi trobem ara corresponen a una tipologia característica dels segles XIX i XX. En massa casos s'ha edificat blocs de pisos que no han respectat la homogeneïtat arquitectònica característica de planta baixa i pis. Destaquen els edificis dels números 8,10, 12,1 4, 16, 18, 20 i 22, 13, 15, 17 i 19. La tipologia més modesta del carrer es correspon amb cases de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, amb porta d'accés en planta baixa i, generalment, una finestra al costat. Mentre que en planta pis acostuma a haver-hi un balcó corregut o balconada, amb barana de ferro. Però en alguns casos, s'han fet remuntes o reformes que han augmentat una o dues plantes. Aquestes reformes fetes a finals del segle XIX o principis del segle XX destaquen pel seu programa ornamental, que embelleix les façanes, així com les obertures. Destaca particularment la casa del número 16-18.</p> 08194-36 Sant Adrià Nord - Carrer Església <p>En un petit turó en el centre d'una gran extensió de camps i boscos, fou on va començar la vida del municipi adrianenc. En aquest antic turó és on es va construir l'Església de Sant Adrià i on van edificar-se les primeres cases. L'Església és un element molt important per a aquesta població, no només perquè fou aquí on consolidà la vida del municipi, sinó perquè en ella s'han reflectit diferents esdeveniments històrics. Durant la seva reconstrucció, i la pavimentació dels carrers del seu voltant, es van descobrir un conjunt de restes humanes del primer i més antic cementiri parroquial de la ciutat. En plena Guerra Civil, l'Església de Sant Adrià i els edificis pròxims, com l'antiga rectoria, s'enderroquen. Durant el primer franquisme es porta a terme la reconstrucció del temple parroquial, iniciant-se les obres a l'entorn de 1943 i finalitzades el 1950. Pel que fa els projectes urbans, el 6 de setembre de 1990 s'inaugurà la remodelació de la Plaça de l'Església, donant com a resultat la consolidació del subsòl, el qual va ser malmès a causa dels refugis construïts durant la Guerra Civil; el clavegueram, que era inexistent fins el moment; i els enderrocs del carrer Nebot. El sector afectat per la remodelació va estar el comprès entre els carrers del Besòs, Nebot i la plaça fins al carrer Major, convertint-se tota la superfície en zona de vianants.</p> 41.4329459,2.2151345 434425 4587118 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87055-foto-08194-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87055-foto-08194-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87055-foto-08194-36-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) J. Graner 106|98 46 1.2 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87056 Blocs d'habitatges de La Mina Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/blocs-dhabitatges-de-la-mina-nova <p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. CASAS, J. i MÁRQUEZ, M. (1996): Història social de Sant Adrià de Besòs. Vol. I. La població: segles XVIII-XX. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Hacer DL. CASAS, J. i MÁRQUEZ, M. (1996): Història social de Sant Adrià de Besòs. Vol III. La transformació del territori: La producció de l'espai urbà a Sant Adrià de Besòs, 1910-1940. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. MONFERRER, J. (2013): La història de Sant Adrià llegida des de La Mina. Volum 1. Un espai cobejat i una història conflictiva. Octaedro. Barcelona. 'Barri de la Mina. Proposta de treball comunitari' edició i publicació de Família i benestar social.</p> XX <p>Bloc d'habitatges que forma part de la tipologia de construcció de la dècada del 1960 i 1970 dels anomenats polígons d'absorció o barris dormitori. Aquestes tenien la finalitat de ser habitatges econòmics, ràpids i fàcils de construir per poder acollir a un gran nombre de població que anteriorment havia viscut en zones de barraquisme. Els edificis de La Mina Nova són una projecció de la història social, política, econòmica i urbanística del barcelonès, situats a Sant Adrià de Besòs. Aquests tenen dos blocs característics: els edificis del carrer Ponent núm. 2-12 i el carrer Llevant núm. 1-23. Els dos són de tipus bloc lineal, però el carrer Llevant té un nombre major d'habitatges, uns 486 i 26 locals, mentre que el carrer Ponent només té 60 habitatges i 6 locals. Les dues façanes són pràcticament iguals: es tracta d'una façana horitzontal, configurada en franges longitudinals contínues en tot l'edifici, en les quals s'alterna un pany macís format pels ampits de formigó prefabricat que estan revestits amb una xapa metàl·lica de 3 mm, utilitzada per protegir el formigó de la intempèrie i augmentar l'aïllament tèrmic, i un pany d'ombra.</p> 08194-37 La Mina - Carrer Llevant, 1-27 / Carrer Ponent, 2-12 / carrer Mart 4-24 <p>Sant Adrià de Besòs, històricament, era un poble dedicat a l'agricultura, i la zona que actualment coneixem com La Mina es caracteritzava per l'abundància de camps de conreu i algunes cases de caràcter rural, dedicades a l'explotació agrícola. L'existència de mines d'aigua utilitzades pel regadiu és l'explicació del topònim. El canvi d'explotació agrícola a industrial va afectar de manera significativa al municipi, tant en l'àmbit urbanístic com en l'àmbit social. La seva situació al límit de Barcelona, la sortida al mar i el pas del riu va afavorir l'establiment de diferents indústries. Aquestes indústries requerien molta mà d'obra, fent possible la diferenciació de dues onades d'immigració que condicionaren la realitat de Sant Adrià. En primer lloc, trobem la de les dècades del 1920 i 1930. La segona onada fou acabada la Guerra Civil i els anys posteriors, quan s'acumularen dues condicions diferents: aquelles persones que marxaven per por a ser represaliades pel règim franquista, i aquelles que venien a la capital catalana a la recerca d'un lloc de treball. A Barcelona, això es traduïa a grans barris de barraques, i, entre aquests, trobem el del Camp de la Bóta a de Sant Adrià de Besòs. Es calcula que a l'entorn de Barcelona van construir-se més de 10.000 barraques. Dins aquest context, el 1961, Barcelona aprovà un pla per suprimir el barraquisme de la ciutat. Així, l‘actual barri de la Mina neix per tal de pal·liar tota la problemàtica al voltant dels barris de barraques, tractant-se d'un polígon d'habitatges que pretenia absorbir tota la població del Camp de la Bóta i d'alguns altres barris de barraques de Barcelona. La història de la Mina, doncs, va néixer el 1967, amb Porcioles a l'alcaldia de la ciutat comtal, quan la comissaria d'urbanisme de Barcelona elaborà una pla per construir una zona residencial per a barraquistes. El projecte deia que el barri havia de comptar amb 2.100 habitatges, 7 escoles bressol, 1 centre social, 1 centre sanitari, 1 centre administratiu i 1 centre parroquial. La realitat és que es construïren els habitatges, però no la majoria dels equipaments necessaris. La Mina es va construir en dues fases, i la seva arquitectura ens permet diferenciar-les fàcilment. Així doncs, la segona fase, el 1972, és el que coneixem com La Mina Nova, un conjunt d'edificis construïts amb un sistema d'encofrat túnel, que permetia construir molt ràpidament un nombre d'habitatges molt gran</p> 41.4195799,2.2220010 434985 4585628 1972-74 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Equip L35-Jose Ignacio Galan, José L. Martínez Hinrubia, Juan F. de Mendoza i Guillermo Murtra 46 1.2 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87057 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-42 <p>ASAB (1) UI. 433, exp.1. ASAB (1) UI. 425. LLANÉS GUTIÉRREZ, F. (1950): Viaje a San Adrián de Besós. Guía práctica y curiosa de la población. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 33, setembre 1984. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 3, juliol-agost 1992 (III Època). Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 5, octubre 1992 (III Època).</p> XX-XXI Activitat vigent <p>Festa patronal dedicada a Sant Adrià màrtir que se celebra a l'entorn del 8 de setembre, coincidint amb la data del santoral. Si als inicis tenia un caràcter eminentment religiós, al llarg dels anys ha anat adquirint nous significats, i actualment és una festa de cohesió social i cultural. Així doncs, tot i conservar-se la data de Sant Adrià com a dia de festiu, i celebrar un ofici en honor a ell, on es canten els goigs, la festa es caracteritza per un seguit d'activitats organitzades des de l'Ajuntament i diferents entitats del poble. Es tracta d'una nombrosa varietat d'actes, de tipus cultural, popular, esportiu, gastronòmic; i per a tots els públics. D'entre elles, canviants al llarg dels anys, se'n destaquen algunes que perduren fixes en la programació: el pregó, encarregat sempre a algun personatge il·lustre del poble; el correfoc; la cercavila de gegants; i el castell de focs que tanca la festa. D'uns any cap aquí, des del 2000, els pastissers elaboren el pastís de l'arc de sant Adrià i el venen.</p> 08194-38 Sant Adrià de Besòs <p>Inicialment, la festa consistia en una missa solemne on tenia lloc l'adoració de la relíquia i el cant dels 'Goigs a Sant Adrià'. Tot i atribuir-li un caràcter clarament religiós, cal destacar el seu tret més agrari, doncs com sabem, la població adrianenca als seus inicis es dedicava a l'explotació agrícola, i els inicis de setembre coincideixen amb la fi de les tasques del camp, l'emmagatzematge de les collites i la preparació dels sembrats per a la nova temporada. D'aquesta manera, la Festa Major es podria encaminar a la celebració de les bones collites i a la demanda d'una bona temporada següent. Partint d'això, podem especular la celebració d'aquesta data des dels mateixos inicis de la història de la població. Tot i així, els primers indicis documentals que en tenim, segons J. Rovira i Costa, daten del 1845, quan en una llibreta de despeses de l'Ajuntament s'hi va anotar: 'Pel gasto de la orquestra d'en Aleix Puig que va tocar a la funció de l'Església i Processó de la festa de Sant Adrià, titular del Poble: 150 rals de Velló. Per la cera de la Festa Major: 30 rals de velló.' El següent document que conservem data del 1896, i correspon a una carta escrita per l'alcalde de Sant Adrià convidant a l'alcalde de Badalona a les festes del poble. Així mateix, el programa més antic que es conserva a l'arxiu data de l'any 1939. Des de llavors, podem afirmar que la Festa Major s'ha celebrat ininterrompudament (amb excepció de la pandèmia provocada per la Covid-19), tot i que amb certs canvis propis al llarg de la seva història. El canvi més significatiu podria ser l'envelat, imatge típica de la majoria de festes majors, que canvià amb l'arribada de la democràcia, on s'apostava per una festa major popular, i la celebració a les places i espais oberts n'era la materialització</p> 41.4301094,2.2179468 434658 4586800 08194 Sant Adrià de Besòs Obert Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) 98 2116 4.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87058 Arc de Sant Adrià; Pastís de Sant Adrià; Pastís de Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-de-sant-adria-pastis-de-sant-adria-pastis-de-festa-major <p>Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 43 (IV Època), setembre 2000.</p> XX-XXI <p>Producte de pastisseria fet amb pasta de full, amb la forma de l'arc gòtic de Sant Adrià, icona de la ciutat, i farcit amb crema de maduixa, que també és un dels elements representatius i simbòlics del municipi; ja que aquestes fruites eren el conreu típic del Sant Adrià agrícola. Tot i que popularment és conegut amb el nom de 'pastís de festa major' o 'pastís de Sant Adrià' el seu nom és Arc de Sant Adrià, i de fet, per la seva elaboració, tècnicament no es pot catalogar com a pastís. És un dels actes de la festa Major o festa patronal de Sant Adrià, que se celebra el 8 de setembre.</p> 08194-39 Sant Adrià nord - Plaça de l'Església <p>L'origen cal buscar-lo, l'any 2000, en una iniciativa del Col·lectiu Dones del futur de Sant Adrià de Besòs, una associació de dones que tenen per objectiu treballar per la cultura i pels símbols i la identitat del poble, per tal de re valoritzar el famós arc gòtic. Amb aquest objectiu, van decidir reunir-se amb els pastissers del poble per donar-los la idea, coincidint amb el dia de Sant Adrià, patró del poble. En venen a la plaça de l'Església.</p> 41.4338500,2.2141900 434347 4587218 2000 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Lúdic 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) 60 4.2 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87059 Festa dels Passadors https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-passadors <p>El Punt. 12 de febrer de 1998. El Punt. 13 de febrer de 1999. https://cultura.gencat.cat/ca/detall/Noticies/N_PassadorsRiuBesos http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festes-i-elements-festius-catalogats-o-declarats/Festes-d-oficis-i-tradicions/Festa-dels-Passadors-de-Sant-Adria-de-Besos</p> XX <p>La festa commemora l'ofici de 'passador' a Sant Adrià de Besòs amb l'objectiu de recordar, visibilitzar i donar valor a aquest antic ofici. Se celebra el cap de setmana més proper al 12 de febrer, festivitat de Santa Eulàlia. Està organitzada conjuntament pel Col·lectiu de Dones del Futur de Sant Adrià de Besòs i l'Associació Amics de la UNESCO de Sant Adrià amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i cinc entitats adrianenques lligades a la cultura popular: Els geganters de Sant Adrià, la colla castellera 'els passadors de Sant Adrià', l'esbart Dansaire, el grup de Sardanistes Mil·lenari i la Tronada diables i diablesses amb els seus tabalers. Actualment, la festa dura tot el cap de setmana. Dissabte es fa el pregó de la festa i el conta contes. Diumenge al matí té lloc la cercavila, amb la participació dels diables, geganters i castellers de Sant Adrià de Besòs, i, també, sardanistes i altres grups de cultura popular de la ciutat i d'altres poblacions convidades. Totes les colles i entitats es reuneixen a l'Arc Adrianenc per passar pel Pont dels Passadors. En arribar a la plaça del Mercat, les colles fan les seves actuacions. Finalment, a la Plaça de la Vila es fan tots els honors als Gegants Passadors, amb l'entrega dels rams de flors de les entitats i de l'ajuntament. Hi ha els parlaments i actuen les diverses colles. La tronada tanca la festa. Antigament les fortes riuades s'emportaven els ponts del riu Besòs al seu pas per Sant Adrià. L'enginy del habitants del poble i la necessitat va fer aparèixer l'ofici dels Passadors. Eren colles d'homes que preparaven les passeres, una mena de ponts mòbils fets amb llargs taulons de fusta que permetien el pas per sobre de l'aigua, o els fangs i sorres. Quan les condicions no ho permetien, utilitzaven la tracció humana, passant a les persones a collibè.</p> 08194-40 Sant Adrià de Besòs <p>La primera edició de la festa es fa el 1998. En les primeres edicions, l'acte principal era felicitar a la geganteta Eulàlia el dia del seu sant. La figura del gegant és la imatge d'un passador, amb una nena a coll, coneguda com a 'geganteta', que es diu Eulàlia. Aprofitant un recital de Núria Feliu a la Biblioteca, coincidint amb el dia de Santa Eulàlia, se li demana a la cantant que felicités a la geganteta. Des de llavors, cada any les Dones del Futur organitzen una felicitació a la geganteta. A l'inici, la festa es coneixia com a 'Festa de la geganteta' i consistia a dur una felicitació a aquesta, a la biblioteca, on estan els gegants. Tot i que des de 'Dones del Futur' creuen que la geganta Eulàlia és el que representa amb més fidelitat la figura del passador, van decidir canviar-li el nom a la festa, i anomenar-la Festa dels Passadors, per donar importància i protagonisme a l'ofici. Des de fa uns anys, la festa s'ha portat al carrer. Es planten els gegants a la plaça de la Vila i hi participen totes les entitats del poble lligades a la cultura popular. Al segle XIX, amb l'arribada del ferrocarril, la Societat de Passadors, va veure amenaçada la seva activitat per la construcció del pont del riu. Trobem algunes REFERÈNCIES de principis del XVII. La informació recull els conflictes que les llicències per l'activitat comportaven. Joan Rovira i Costa va ser una de les persones que més va contribuir a donar a conèixer la figura dels passadors i la seva activitat en l'encreuament entre el Camí Ral i el riu Besòs. La moció presentada a l'ajuntament de Sant Adrià, el 2018, per reconèixer els passadors com a patrimoni etnològic de la ciutat recollia aquests apunts històrics: Bruniquer en les seves Cròniques, feia referència a que en data 8 de maig de 1617 'lo Batlle General concedí â Joan del Ves licencia de passar â coll el Riu Besós des del pas de St. Adrià ô de Sta Coloma de Gramanet fins â mar, privativé ad alios quoscumque, al cens que apres se li imposará, heu tret de la matexa patent del dit Joan de Ves.' Però aquesta llicència segons un manuscrit de 1602 pertanyia a l'Obra de l'església, ja que el visitador del bisbe diu: 'Que tots los diners que se cobraran tant de l'arrendament de l'Ostal com del Pas del riu, i altres que i a, sien aplicades a la obra de la present Iglésia (que) per lo reverent Rector i Obrers han dessignat se fessen per major ornato de la Iglesia'. Aquesta doble llicència va portar enfrontaments, fins que el 27 de maig de 1645, el Reial patrimoni retorna a la Junta de l'Obra de la parròquia de Sant Adrià, la concessió del passatge del riu amb la condició́ d'ajudar a passar els correus, combois militars i soldats, a tots aquells vianants, pelegrins i marxants que vagin o vinguin de la ciutat comtal, tant amb les palanques o passeres, passant la gent a coll, ajudant a traspassar els carros, tartanes i altre vehicles amb cavalleries pròpies o altres mitjans, i així compensar aquest servei o assistència amb l'exempció́ dels joves fadrins del poble del servei d'armes i bagatges. En una carta enviada al bisbe de Barcelona (3 de febrer de 1834), l'Ajuntament diu: “Se ha de saber que en San Adrián de Besós hay de tiempo inmemorial una sociedad de hombres jovenes y viejos llamados pasadores, los primeros en número indefinido, pero que ordinariamente acostumbran ser unos treinta, y los segundos en número fijo de doce, a cuyas plazas de viejos, ascienden los jovenes por rigurosa antigüedad. Los jovenes hacen el trabajo penoso de pasar las gentes a cuestas o al hombro, por el rio Besós, cuando tiene avenidas, y los doce viejos son los que cuidan de poner las palancas en el dicho rio y de recoger por tandas de tres en tres su producto diario, del cual una tercera pare a la obra de la Iglesia por la que tiene oblicación de mantener las palancas, quedando las otras dos en compensación del trabajo y jornal'</p> 41.4305267,2.2181976 434679 4586847 1998 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) La Festa dels Passadors de Sant Adrià de Besòs ha estat inscrita al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. 2116 4.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87060 Carnestoltes de Sant Adrià de Besòs https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes-de-sant-adria-de-besos <p>ASAB, (2) UI. 722, exp.8. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 17, març 1983. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal, Núm. 28, març 1984. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal, Núm. 38, febrer 1985. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal, Núm. 40, abril 1985. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal, Núm. 73, març 1988. http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/alcaldia/noticies/sant-adria-celebra-el-carnestoltes http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/alcaldia/noticies/sant-adria-celebra-el-carnaval</p> XX <p>El carnestoltes és una festa que se celebra a tota Catalunya que coincideix amb l'inici de la Quaresma i s'associa a antigues festivitats paganes d'hivern. En sentit estricte comprèn els tres dies anteriors al dimecres de cendra, primer dia de quaresma (originàriament, el dia anterior a l'inici de la quaresma). En sentit més ampli s'inicia el dijous anterior, el Dijous Gras. El nom de dijous gras ve del menjar típic del dia: la cassola, que tracta d'un guisat a base de peus, cua, morro i orella de porc, quallat amb ous batuts, ametlles i sucre, sent també tradició el menjar truita amb botifarra i coca de llardons de postra. El carnestoltes es caracteritzava, a tot arreu, per un consum exagerat de carn, especialment de porc (embotits, etc.), motivat per la proximitat de la prohibició quaresmal. Durant el franquisme el carnestoltes fou prohibit oficialment i la seva celebració restà limitada a l'àmbit privat. Els carnestoltes més destacats són els Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Reus, típic per la guerra de tomàquets, i Solsona, on destaca la penjada del ruc i el ball de l'escaldat. A Sant Adrià de Besòs el carnestoltes consisteix en una rua de carrosses o comparses pels carrers del poble i un ball a la plaça de la Vila. A més, també hi ha una festa infantil. El calendari comença amb l'arribada d'en Carnestoltes, segueix amb el seu triomf o regnat i acaba amb el judici i la pena de mort a la qual és condemnat. En termes generals, aquesta festa representa una inversió dels valors establerts i dels comportaments de cada dia, de la qual l'individu o el col·lectiu de la població agafen forces per continuar</p> 08194-41 Sant Adrià de Besòs <p>El carnestoltes de Sant Adrià es recupera l'any 1980, a partir de l'expedient encarregat a la comissió de cultura de l'Ajuntament. Aquell any ja es pretenia fer una cercavila i un ball, dues activitats que encara es mantenen en l'actualitat. Alguns anys s'ha celebrat un concurs entre les carrosses o comparses participants de la rua, tot i que actualment ja no es fa. L'any 1982 el carnaval infantil va tenir un gran èxit en qüestions de participació, i és que tots els barris van estar representats, destacant la participació dels nens procedents de La Mina. Com responsables de la idea de la celebració del carnaval, al butlletí d'informació municipal d'aquest mateix any es fa menció de diferents grups, tals com Sant Adrià Ecologista i Naturalista, Associació Cultural i Recreativa Grup Joventut, Casal de Sant Adrià Nord, Casal Infantil de La Mina i Ràdio Lliure de Sant Adrià</p> 41.4301748,2.2177738 434643 4586807 08194 Sant Adrià de Besòs Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) El 1985, es publica un article al butlletí municipal on es deixa constància de que el carnaval tracta de passar uns dies, tots junts, a una altra realitat que trenqui amb la quotidianitat i la rutina, amb els horaris, i que comporti diversió i alegria per a la població. Amb aquesta idea, es va convocar a la població a través de les entitats dels barris (AAVV, escoles, esplais, Casal de la Dona, Ajuntament, etc.) per explicar aquesta iniciativa amb la qual es busca exterioritzar les angoixes i, contràriament, incentivar el imaginar, el crear i el ballar, entre altres. L'estat anímic de la població en aquells moments és d'avorriment i estancament respecte el deteriorament i la marginació dels seus barris, l'escassa comunicació i el seu vincle a un consumisme i una industrialització que els hi ofegava dia a dia. Per tant, el carnestoltes suposa una solució a la complexa situació que vivien els individus, amb l'objectiu de trobar noves formes d'associació, noves formes de relació, de gaudir del que guanyaven treballant, de tenir oportunitats per què els joves trenquessin amb la inseguretat de no saber fer les coses, etc. Aquesta festa es gaudia, per tant, per la unió del col·lectiu poblacional adrianenc. 2116 4.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87061 Cavalcada de reis https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavalcada-de-reis-3 <p>ASAB (1) UI. 1098, exp.29. ASAB (1) UI. 1098, exp.30. ASAB (1) UI. 1125, exp.16. ASAB (1) UI. 1125, exp.14. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 4, febrer 1982. http://www.diaridesantadria.com/la-cavalcada-de-reis-i-ladril%C3%A0ndia-traca-final-del-nadal-sant-adri%C3%A0</p> XX <p>La Cavalcada de Reis és la festa de la mainada per excel·lència, la festa de l'alegria i de la il·lusió i, en temps difícils, també és una festa per l'esperança, on la societat sencera s'hi aboca. És una festa molt arrelada, participativa i de cohesió social. També és la cloenda del cicle festiu nadalenc. Tot i que la festivitat de l'Epifania pròpiament dita és el 6 de gener i se celebra en família, a la vigília es manifesta tota la pompa en l'espai públic com una catarsi col·lectiva d'excitació, tant per la canalla, perquè els afecta directament, com pels pares i mares, que han preparat la jornada amb antelació. La tarda vespre del cinc de gener els nens i nenes de Sant Adrià es preparen per a rebre Ses Majestats els Reis Mags de l'Orient: Melcior, Gaspar i Baltasar; que , aquella nit, els han de deixar regals i presents a casa, mentre ells dormen. Per aquest motiu s'organitza una rua i una recepció de benvinguda de les autoritats locals on se'ls dona la clau de la ciutat perquè puguin entrar a totes les llars. Cada any es guarneixen les carrosses de manera diferent per portar els tres reis. Hi participen una comitiva de patges, i els darrers anys també s'hi afegeixen personatges animats de moda. Passen pels carrers del poble tirant caramels als nens i arriben a la plaça de la Vila, on des de la balconada de l'Ajuntament dirigeixen unes paraules als veïns i veïnes de Sant Adrià.</p> 08194-42 Sant Adrià de Besòs <p>La cavalcada de Sant Adrià de Besòs és un esdeveniment molt arrelat al poble. Des de l'any 1940 se celebra ininterrompudament, tot i que hi ha constància de celebracions anteriors. L'any 1940 van ser les primeres de la Dictadura Franquista, sacsejades per una postguerra molt dura per a les famílies, ja que les restriccions i la falta de béns eren constants. En aquella època, la festa dels reis, era organitzada per l'Ajuntament de Sant Adrià i Auxilio Social, qui recaptava els ingressos de les fàbriques, dels pagesos, de les famílies benestants i la resta de veïns. Aquests diners s'utilitzaven per comprar menjar, vestuari, coets, roba, etc. Ja en l'època de democràtica el cavalcada de Reis s'ha convertit en una de les festivitats per valorades per la població, amb una gran assistència a la cercavila.</p> 41.4301034,2.2179723 434659 4586799 08194 Sant Adrià de Besòs Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) 2116 4.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87062 Goigs a llaor de la Puríssima Concepció que es canten en la Parròquia de Sant Adrià de Besòs https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-la-purissima-concepcio-que-es-canten-en-la-parroquia-de-sant-adria-de <p>https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/08/goigs-la-purissima-concepcio-de-maria.html</p> XVII-XX Publicat <p>Goigs que es canten a llaor de la Puríssima Concepció en la Parròquia de Sant Adrià de Besòs, i que diuen així: Amb el cor ple d'alegria / cantem l'himne triomfal: / Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / Abans que les fonts s'obrissin / i existissin mars i abims; / abans que les valls florissin / i s'alcessin monts i cims, / l'eterna SAviduria / us escull per llar real: / Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / Als primers pares temptava / la serpent del Paradís / i la Mort els comanava / aquell fruit tant infeliç / nova vida els anuncia / la promesa divinal : Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / Les figures de la història / raigs de vostra glòria són, / són senyals de la victòria / que ja espera tot el món; / a cada una que en sortia / sospirava el trist mortal: / Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / No és Raquel com Vós formosa, / ni Rebeca tan gentil, / ni Judit tan valerosa / ni prudent Abigail; / més que Esther tindreu valia, / Dona forta, sens igual: Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / Sóu més pura que l'aurora, /sou més blanca que la neu, / sou mirall que mai s'enyora / de la majestat de Déu; / de vostra carn se'n vestia / el mateix Verb eternal: Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / L'oracle d'eterna vida / tota pura us ha cantat, / i us ha vist del sol vestida / amb la lluna per calçat; / amb dotze estrelles lluïa / la corona imperial: / Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / Us ha escrita nostre poble / de sa història en cada full / i us defensa amb ardor noble, / abans que Escot, Ramon Llull; / de la nostra poesia / heu sigut bell ideal: Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / Verge i Mare beneïda, / alcanceu-nos la virtut, / la puresa de la vida, / que és la font de la salut; / xafi el cap de l'heretgia / vostra planta virginal: / Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / Assistiu-nos nit i dia / contra la serp infernal: Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / V. In conceptione tua, Virgo Immaculata fuisti / R. Ora pro nobis Parem, cujum Filium peperisti. / Oremus: Deus qui per Immaculatam Virginis Conceptionem dignum Filio tuo habitaculum praeparasti; quaesumus, ut qui ex morte ejusdem Filii sui praevisa, eam ab omni labe praeservastsi, nos quoque mundos ejus intercessione ad te pervenire concedas. Per eundem Christum Dominum Nostrum. Amen</p> 08194-43 Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església, 9-10. <p>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</p> 41.4340308,2.2140978 434340 4587238 08194 Sant Adrià de Besòs Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87062-foto-08194-43-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2021-07-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Goig editat per l'Arxiconfraria de Filles de Maria, destinant-se els beneficis per l'erecció del nou altar. Desembre del 1952. Imprès a la Impremta Soler de Sant Adrià de Besòs. 98 62 4.4 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87063 Goigs a llaor de la gloriosa Verge i Màrtir Santa Llúcia https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-la-gloriosa-verge-i-martir-santa-llucia https://de.todocoleccion.net/sammeln/goigs-llaor-santa-llucia-sant-adria-besos-tip-casals-1958~x91597720 XIX-XX Publicat Goigs que es canten a llaor de de la gloriosa Verge i Màrtir Santa Llúcia Venerada a l'Església Parroquial de Sant Adrià de Besòs, i que diuen així: Puix dels ulls sou advocada / i mirall de castedat: / preserveu-nos la mirada / de tenebra i de pecat/. Vostra pàtria Siracusa / si no fos per vostre nom, / fóra una ciutat confusa / i oblidada de tothom. / Puix l'haveu clarificada / blanc estel de santedat: / Noble fóreu i molt bella, / més el món no us seduí / i donàveu en ponzella / vostre cor al Rei diví, / tendra rosa, consagrada / a l'Anyell Immaculat: / Amb dolç flaire, desseguida / encisàveu el Bon Déu / un abraç vos ha cenyida / i per sempre esposa us féu. / De Jesús fulgent aimada / espill de fidelitat / Repartint el dot als pobres / refuseu el pretendent, / i la sed de bones obres / vos abrasa enterament. / Flor-de-neu, assoleiada / en ardors de caritat; / Vostra mà veient perduda / l'aimador, enfellonit, / de rebel i descreguda / vos acusa tot seguit. / Joia dels ulls, profanada / pels d'un cínic magistrat /. Amb sublim sabiduría / que us inspira el Bell Amor, / contoneu la boca impia /del despòtic temptador. / Humil verge il·luminada / per l'eterna Veritat: / Amenaça ni promesa / no ha trobt el jutge astut / que enderroqui la fermesa / de la vostra fe i virtut / Fortalesa ben armada, / temple viu, amurallat: / Del foc viu, com d'una testa, / somrient haveu sortit, / mes collforça vostra testa / d'una espasa el cap ardit / Dolça màrtir coronada / de serena claretat / Entre els pobles on s'implora / vostre ajut i valiment / nostra vila vol tothora / conservar-hi un lloc vistent. / ja que ací sou venerada / amb sincera pietat; / Tot Sant Adrià en aquest temple / vos festeja amb esplendor / ben fidel seguint l'exemple / que ha rebut de l'avior. / Protectora benamada / de tothom qui us ha invocat. / Puix per tot és proclamada / vostra esplèndida bondat: / preserveu-nos la mirada / de tenebra i de pecat/. Difusa est grátia in lábius tuis. / Proterra benedixit te deus es aeternum. Oremus/ Exaudi nos, Deus, salutaris noster: ut sicut de beatae Lúciae Virginis et Martyris tuae festivitate gaudeamus ita plae devotionis erudiamur affectu. Per Chjristum Dóminum Nostrum. Amen 08194-44 Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església, 9-10. Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. 41.4339700,2.2143100 434357 4587232 08194 Sant Adrià de Besòs Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2021-07-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Edició a cura d'Antoni Guarda. Any 1958. Tipografia Casals, any 1958. 62 4.4 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87064 Goig a llaor a Sant Joan Baptista https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-a-llaor-a-sant-joan-baptista https://bibliogoigs.blogspot.com/search?q=sant+Joan+Baptista XIX-XX Publicat Goigs que es canten a llaor de Sant Joan Baptista de Sant Adrià de Besòs, i que diuen així: Sant Joan, segura guia / per heure els béns del Senyor: / Sigueu sempre el Protector / d'aquesta feligresia./ D'Isabel i Zacaries / vàreu ser fill prodigiós, / i precursor preciós / del vostre cosí el Messies, / complint-se la profecia / amb tot exacte rigor. / Sigueu, etc./ Tal com el cel ho volia, / Joan fóreu nomenat, / i vostre pare lliurat / de mudesa que sofria; / si doncs així convenia / per honrar a Nostre Senyor: Sigueu, etc. / Gran Profeta, ple de glòria, / de virtuts, gràcies i zel, / conduïu-nos cap al cel / pels vostres fruits de victòria. / Si amb saviesa en tot dia / servireu al Redemptor; / Sigueu, etc. / Per obtenir la clemència / de Déu que fou tan ofès, / al desert féreu que anés, / la gent a fer penitència; / tornant als bons l'alegria / pels precs humils i el fervor. / Sigueu, etc. / Per consell d'iniqua mare / i pel preu d'impúdic ball, /Salomé obtingué el trist fall / de qui suplantà son pare; / degollant-vos amb follia / perquè fóreu triomfador. / Sigueu, etc. / Oferint-vos per corona / les llars d'entorn de l'altar, / us venim a festejar / de Sant Adrià i Badalona. / No deixeu mancar cap dia / la fe del poble i l'amor, / Sigueu, etc. / Defenseu-nos de riuades / que el Besós pugui portar, / i vulgueu-nos sustentar / amb generoses anyades. / Favors que el veïnat confia / mantindreu amb esplendor. / Sigueu, etc. / TORNADA. Puix pel seu bé, amb energia, / cridàreu al pecador: / Sigueu sempre el Protector / d'aquesta feligresia. V. ORA PRO NOBIS, SANCTE JOÁNNES. / R. UT DIGNI EFFICIAMUR PROMISSIÓNIBUS CHIRSTI. OREMUS. Praesta, quaésumus, omnipotens Deus: ut família tua per viam salútis incédat, et, beati Joannis Praecursoris hortaménta sectando, ad eum quem praedixit, secúra perveniat, Dóminum Nostrum Jesum Chistum Filium tuum; Qui vixis et regnes in saécula saeaulorum. R. Amen. 08194-45 Sant Joan Baptista - Carrer de Sant Pere, 1 Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. 41.4278100,2.2233600 435107 4586541 08194 Sant Adrià de Besòs Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2021-07-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Joan Bta. Nieto i Carreras i Esperança Rodríguez i Vilaregut Edición Ferias y Fiestas San Juan Bautista - 1960. Impremta: M. ComajuncosaLletra de Joan Bta. Nieto i Carreras.Dibuix de Josep Vilar i GarciaMúsica de na Esperança Rodríguez i Vilaregut 62 4.4 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87065 Topònim 'Besossada' https://patrimonicultural.diba.cat/element/toponim-besossada <p>GUAITA, P; BOJ, I. (Coord.)(2007): 'La Riudada de 1962 a Sant Adrià'. https://sites.google.com/a/xtec.cat/mfuentes/viure-sant-adria/les-riuades-del-besos-les-besossades</p> XII <p>Topònim que vol recordar el terme concret que s'utilitzava a Sant Adrià, al Barcelonès i al Vallès, per referir-se a les crescudes sobtades del riu Besòs. El Besòs rep aigua de cinc afluents i de diferents torrents i rieres. Les característiques del clima mediterrani que combina una sequera estival més o menys llarga amb una gran variabilitat interanual de precipitacions, uns estius calorosos i uns hiverns moderadament freds. En general, les pluges es registren als mesos freds 'des de l'octubre fins a l'abril' i tendeixen a ser curtes i intenses mentre que a l'estiu es produeix un període de sequera. Les pluges de primavera i tardor solen ser les més violentes. La inestabilització sobtada de masses d'aire, a causa de la interacció de l'aire fred amb les aigües marines calentes del principi de la tardor, donen lloc a pluges torrencials que poden descarregar, en un dia, una quantitat d'aigua semblant als valors anuals mitjans de precipitació. Aquest caràcter violent de les pluges els dóna una gran capacitat erosiva. Zamora (1790) descriu així la formació dels besossats en terres de més amunt: 'Todas estas rieras (del Vallès) que son en número de 18 o 20, vienen a parar al Besòs de modo que me aseguro el ermitaño (de la muntanya de Montcada) que cuando hay grandes lluvias es tal el ruido y la abundancia de agua que se ve extendiada por todo el Vallés que parece que se va a inundar todo. En efecto, el territorio del Vallès padece de infinito con las inundaciones, cuya causa y remedios merecen un examen muy serio del Gobierno'.</p> 08194-46 Sant Adrià de Besòs <p>Tenim constància d'una llarga llista de besossades, des del 1135, quan en la donació reial a la Canonja el Molí d'Estadella (al barri de la Verneda) es fa esment del seu estat enrunat a causa d'una riuada. Els anys següents que ens consten són el 1447, 1459, 1617, 1621, 1840, 1842, 1846, 1850, 1862, 1884, 1898,1937 i 1943. També ens consta la del 1962, amb grans desperfectes i onze víctimes mortals. Així com les del 1971 i 1987.</p> 41.4301979,2.2177725 434643 4586810 08194 Sant Adrià de Besòs Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) De vegades la durada no és tan curta i, així, un exemple de durada extrema d'aquestes pluges ens el proporciona el Sr. Rovira i Costa que reprodueix un text del 'Manual del notari Pere Guasch' de l'any 1617: 'Fas memoria yo Pere Guasch notari, com a Sant Miquel de setembre del any 1617 comensaren les pluges del cel i duraren fins en 15 de Nohenbre de dit any'. 61 4.3 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87066 Conjunt escultòric de l'església de les santes Juliana i Semproniana https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-escultoric-de-lesglesia-de-les-santes-juliana-i-semproniana <p>MEMBRIVES, Marta (2017). Sant Adrià protegirà un conjunt escultòric religiós; http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/1116736-sant-adria-protegira-un-conjunt-escultoric-religios.html [consulta feta el 20/09/2020]. PRADAS, R. (2010). Via Trajana més enllà de la frontera. Col·lecció Remodelacions Urbanes. Generalitat de Catalunya. VILALTA AREÑAS, Jordi (2017). El conjunt escultòric de Charles Collet a l'església de les santes Juliana i Semproniana al barri de Via Trajana de Sant Adrià de Besòs. Informe inèdit Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 63, abril 1987. http://desdesantadriadebesos.blogspot.com.es/search/label/Santa%20Juliana%20i%20Santa%20Semproniana http://desdesantadriadebesos.blogspot.com.es/2016/03/ http://rafaelroses.net/pinturas-murales-pinturas-y-esculturas/barcelona/parroquia-de-les-santes-juliana-i-semproniana-de-sant-adria-de-besos</p> XX Està afectada per un possible enderroc. <p>Dins l'església de les santes Juliana i Semproniana hi trobem una sèrie d'elements escultòrics elaborats per l'escultor suís Charles Collet. Es tracta dels capitells de les columnes que separen la nau central de les laterals, els relleus del Sagrari, la Portalada dels pagesos, els estels i una motllura (en algun text es parla de llinda). Els capitells rematen les deu columnes de l'església. Són de planta trapezoïdal i fets de pedra artificial (argamassa encofrada amb motlle i acabada de cisellar en desencofrar-la). Hi trobem dos models diferents, que es van alternant a cada filera de columnes: un model mostra dos paons amb una palmera al mig, amb les cantonades formades per llurs cues, i en l'altra apareixen dos coloms amb un brot de raïm tant al mig com a les cantonades. La Portalada dels pagesos és la peça més important del conjunt segons experts en art. Per les seves dimensions i per la diversitat de motius representats. S'ubica en un extrem de la nau lateral dreta i emmarca una porta, en l'actualitat cegada. Esta feta de gres i dedicada al món de la pagesia. Es divideix en tres seccions: la base, on apareixen àngels a l'esquerra i dimonis a la dreta, la part central, amb els dos sants representants de la Pagesia (Sant Antoni Abat a la dreta i Sant Isidre a l'esquerra) i l'arc superior, amb motius simbòlics de plantes a l'esquerra i d'animals a la dreta, coronat al centre per una creu. Totes les seccions menys les dels sants estan fetes emprant una tècnica de relleus refosos a la manera de l'antic Egipte, amb la forma enfonsada i els seus punts més alts al nivell de la superfície del material, conservant sempre el seu pla. Els dos sants, en canvi, estan fets amb la tècnica tradicional del relleu. S'exhibí en una de les exposicions d'art sacre realitzades a Barcelona entre el 27 de maig i l'1 de juny de 1952, en el marc del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, concretament a l'antic polvorí de la Ciutadella, avui Parlament de Catalunya. Distribuïts pel sostre tant d ela nau central com de les laterals, hi trobem plafons fets amb gres amb la representació d'un estel de vuit puntes. El màxim dignatari de l'església bizantina, segons la litúrgia ortodoxa, duia una capa tatxonada d'estels, doncs representava que carregava la volta celestial sobre les espatlles. El que els textos anomenen llinda seia una motllura que ressegueix el perímetre interior del temple a l'alçada del naixement de les bigues de les naus laterals. Està feta amb gres, com els estels, amb seccions curtes que es van ensamblant una al costat de l'altra. Mostra un disseny geomètric simple, que facilita la seriació. Finalment, els relleus del Sagrari, ubicat darrera l'altar, en el presbiteri. A la base del Sagrari trobem un conjunt de tres pedres gravades: al centre, una pedra trapezoïdal mostra una muntanya o carena de cinc cims de la qual brolla una generosa deu d'aigua, de la qual s'abeuren, a banda i banda d'aquesta pedra central, dos cérvols. Una biga de fusta separa aquest conjunt d'una pedra rectangular calçada sobre el mateix sòl de l'església, al centre de la qual hi trobem gravat l'Agnus Dei.</p> 08194-47 La Verneda - Via Trajana, 1 <p>La parròquia de les Santa Juliana i Semproniana se situa al marge dret del riu Besòs, en el barri de La Verneda o també conegut com a Via Trajana. Antigament aquesta zona era un espai verd i boscós on destacava un tipus de vegetació propi de les ribes baixes dels rius: els verns. Abans del canvi social provocat pel creixement industrial, el barri de Via Trajana era un espai majoritàriament dedicat al conreu i es podien localitzar algunes petites masies. Com a conseqüència de l'arribada de les indústries, el creixement urbanístic, productiu i demogràfic van provocar la construcció dels primers polígons d'habitatges a La Verneda. Aquests primers edificis van ser ocupats pels barraquistes expulsats de l'Avinguda Diagonal per la celebració del XXXV Congreso Eucarístico Internacional de 1952. Tot i les millores que va suposar la construcció d'aquests nous barris, les famílies consideraven que patien una manca de serveis bàsics que la parròquia de les Santa Juliana i Semproniana va començar a suplir. La nova parròquia inaugurava el culte el 18 de desembre de l'any 1949, quan només hi havia la construcció d'un petit tram de 8 metres de costat del presbiteri. La inauguració definitiva fou el juliol de l'any 1950 i es va convertir en un punt de referència pel veïnatge. L'església donava suport espiritual però també tenia cura dels infants, disposava d'espais d'oci com una sala de cinema i un camp de futbol i oferia servei de menjador i dispensari a tot el barri.</p> 41.4247167,2.2103548 434017 4586208 1950 08194 Sant Adrià de Besòs Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2021-07-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Charles Collet Malgrat que aquest conjunt s'hagi ressaltat individualment per la voluntat de preservar-lo físicament, no es pot entendre sense la seva ubicació. Tots i cadascun dels seus components (capitells, estels, motllura, portalada) estan dissenyats, pensats i elaborats per al seu lloc específic i es van fer conjuntament amb l'arquitecte de l'església de les santes Juliana i Semproniana. La seva forma, els simbolismes, les representacions, el material i tots els valors simbòlics i formals estan pensats de forma global dins un conjunt més ampli del que no es pot destriar i sense el qual es descontextualitzaria i perdria sentit. 47 1.3 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87067 Llegenda del moliner de la Verneda https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-moliner-de-la-verneda <p>ROVIRA, J. (1951): 'Resum històric de la Verneda de Besòs' Conferència del ponent de cultura de l'ajuntament. Fascículos de divulgación histórica. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs ROVIRA, J. (1977): 'Sant Adrià de Besòs. Historia de un pueblo en su primer milenio. Resumen antológico'. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 7, juny 1990. http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0039856.xml</p> XIX <p>Llegenda que recull J. Rovira (1951:8) en el seu treball històric sobre La Verneda i que explica que 'durant la guerra del francès del 1800 [...] hi havia de moliner un brau mosso de nom Josep. Aquest, un dia que els dragons francesos volgueren fer de les seves al molí, es revoltà com a bon patriota, i fou vexat i bufetejat pels francesos. Encès d'ira, ho abandonà tot i s'allistà a una partida de voluntaris, i al cap de poc fou cabdill de totes les guerrilles que situades en aquest pla de Barcelona, hostilitzaven contínuament als invasors estrangers. Aquest mosso, del molí de la Verneda amb el temps arribà al grau de general, i fou el cèlebre general Josep Manso i Solà, conegut arreu pels seus fets d'armes contra les tropes napoleòniques'.</p> 08194-48 Barri de La Verneda <p>Josep Manso i Solà, va néixer a Borredà, el Berguedà, el 1785 i morí el 1863 a Madrid. D'infant va treballar al molí de Santa Creu a Borredà, després més tard al molí de la Verneda. Josep Manso va ser un reconegut militar per les seves victòries en la Guerra del Francès. El 1809 ja era capità d'una companyia del Baix Llobregat. El 1814 va ser nomenat governador de la Ciutadella i més tard, el 1815 ascendí a general de la brigada. El 1844 va ser anomenat comte del Llobregat, a més a més, de capità general d'Aragó (1845), de València (1846-1847) i de Castella la Nova (1847). Segons J. Rovira i Costa, cronista local, el Molí de la Verneda era com es coneixia popularment el Molí d'Altafulla, aquest datat probablement per primer cop l'any 966. Aquest molí juntament amb el d'Estadella, eren coneguts com els Molins de Sant Adrià. Actualment no hi ha cap resta dels molins de la zona.</p> 41.4301607,2.2178033 434645 4586806 08194 Sant Adrià de Besòs Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) 61 4.3 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87068 Goigs en llaor de Sant Adrià Màrtir https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-de-sant-adria-martir <p>ROVIRA, J. (1977): 'Sant Adrià de Besòs. Història de un pueblo en su primer milenio' Ajuntament de Sant Adrià de Besòs.</p> XVIII-XIX Publicat <p>Goigs que es canten en llaor de Sant Adrià Màrtir. Venerat a la seva església parroquial de Sant Adrià de Besòs. Bisbat de Barcelona, i que diuen així: 'Puix l'eterna benaurança / el martiri us conquistà / Us preguem amb confiança / gloriós Sant Adrià. / Si el bressol que us acollia / era noble, per dissort / el sollà la idolatria / amb el seu alè de mort. / En l'error vostra criança / lluny de Crist es desplegà. / Esposeu una donzella /també noble en son bressol / cristiana com és ella, / incessant aixeca el vol / el seu prec, amb l'esperança / d'un jorn veure-us cristià. / Ja es desferma greu temperi / contra els qui segueixen Crist; / de fidels, en tot l'imperi /tanta sang mai no s'ha vist. / en la sàdica matança / Vós voleu col·laborar. / De guardar teniu comesa / la presó, on tots els fidels / es preparen amb fermesa / als suplicis més cruels / Com més l'hora se'ls atansa, / més hi volen arribar. / Esguardant llur valentia / en restàveu tan sorprès, / que ajureu la idolatria / a llur déu us heu sotmès / Contra Vós en ira alçant-se, / us fa pres Maximià. / A l'androna ja us esperen / vint-i-quatre cristians, / futurs màrtirs , que us reberen / amb afecte de germans. / Amb llurs cants de jubilança / vostra fe més s'afermà. / Condemnat al fer suplici / de flagel·lació, / dels botxins el foll desfici / no té pas aturador. / Veure-us feia esgarrifança / en turment tan inhumà. / Tot el cos fet nafra viva, / reclòs éreu novament; / mes encara no us arriba / de la mort el gran moment. / Si en sentíeu greu recança / vostra esposa us consolà. / Que us tallessin ordenava / mans i peus Cèsar cruel; / ja no és l'ànima esclava / i s'en vola cap al Cel. / Entre càntics de lloança / el Bon Déu us coronà. / Del Besòs en la ribera / vostre poble a Vós acut, / sou patró, del qual espera / pau, treball, joia i salut / Sigui el riu sempre en bonança i fecundi el nostre pla. / Puix de rer mercès no es cansa, / generosa vostra mà: / Us preguem amb confiança / gloriós Sant Adrià. / V. Glória et honore coronásti sum, Domino. / R. Et constituisti eu super ópera mánuum tuárum. / Oremus. Praesta quaésumus omnipotens Deus: ut qui beáti Hadriani Mártyris tui natalita colimus, intercessione ejus in tui nominis amóre roborémur. Per Christum Dóminum Nostrum. Amem'.</p> 08194-49 Sant Adrià Nord - Església de Sant Adrià <p>Segons el cronista Joan Rovira i Costa hi han existit, al llarg de la història, tres goigs diferents que es cantaven a Sant Adrià en honor al Sant. Els primers daten de finals del 1700 o principis del 1800. Els segons, editats pels 'Amics dels Goigs' l'any 1932 també amb música del Mossèn Francesc Bandelló. Els últims foren un encàrrec del departament de cultura de l'Ajuntament, per la inauguració de l'Església el 1949. Aquests, la lletra era de Jaume García Estragués, i la música del mateix Bandelló.</p> 41.4340117,2.2140885 434339 4587236 08194 Sant Adrià de Besòs Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Mossèn Francesc Baldelló Goigs que es canten cada vuit de setembre després de l'ofici solemne en honor al mateix Sant. Aquests són els tercers goigs cantants a la parròquia de Sant Adrià en honor al Sant, i els que es canten actualment. La música és de Mn. Francesc Bandelló 62 4.4 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
87069 Festa de Corpus https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-corpus <p>ASAB (1) UI. 1098, exp. 35.36. ASAB (1) UI.1125, exp.4. https://ca.wikipedia.org/wiki/Corpus_Christi#Festivitat_a_Catalunya http://lameva.barcelona.cat/culturapopular/ca/festes-i-tradicions/festivitat-de-corpus-christi</p> XIV Vigent <p>A Sant Adrià, actualment, celebren aquesta festa les dues parròquies del marge esquerra del riu, és a dir, la parròquia de Sant Adrià, i la parròquia de Sant Joan Baptista. Totes dues les celebren de manera independent. A Sant Adrià, dues o tres famílies feligreses s'encarreguen de preparar un altar, on hi participen els nens i nenes que aquell any celebraran la primera comunió. El recorregut de la processó sempre és el mateix: surt de l'Església, baixa pel carrer d'Andreu Vidal, arriba a la plaça de Maria Grau i torna a pujar fins l'Església. A la parròquia de Sant Joan Baptista, les famílies, o agrupacions de veïns/es per carrers també organitzen un altar, i realitzen catifes de flors i elements ornamentals. Actualment, només queda la catifa organitzada davant l'església i en un fragment del carrer de Sant Pere, realitzada pels nens i nenes de la congregació.</p> 08194-50 Església de Sant Adrià i Església de Sant Joan Baptista <p>La festivitat de Corpus a Sant Adrià la tenim datada des de la dècada del 1926, tot i que per la seva importància dins la creença religiosa gairebé es pot assegurar la seva celebració amb anterioritat a aquesta data, doncs a Barcelona constava que era una celebració duta a terme des de 1320. Als inicis, només es realitzava en una parròquia, on s'hi acollia a tota la comunitat cristiana de Sant Adrià. Entenem que amb el creixement demogràfic, i posterior estabilització d'un veïnat creient al barri de Sant Joan Baptista, la festa es va establir de manera independent a cada una de les parròquies. Fins arribar al punt en que la de Sant Joan agafà una força i una estabilització major a la de Sant Adrià, que durant uns anys es va perdre. Així doncs, sabem que és a partir del 1993, amb l'arribada d'un nou mossèn, quan la comunitat de Sant Adrià recupera la festa de corpus, celebrant una processó pel barri, mentre que la de Sant Joan sempre s'ha mantingut. Aquesta tenia gran participació, ja que diferents famílies o agrupacions de veïns/es per carrers organitzaven altars i catifes.</p> 41.4339916,2.2140671 434337 4587234 08194 Sant Adrià de Besòs Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2021-07-28 00:00:00 Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) Festa de les més celebrades per la religió catòlica, juntament amb el Nadal, i de les més antigues. El seu objectiu és venerar l'Eucaristia, i per la celebració se sol dur a terme una processó. A Catalunya també és típic realitzar catifes de flors. 2116 4.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:07
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 161,18 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml