Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60508 | Sant Genís de Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-pi | AADD. Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, SA, 1984. AADD. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1993. MOLERA, J. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1983 SOLDEVILA, F. Els 8 retaules de l'església de Sant Boi, Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi, Vic, 2000 | XVIII | L'any 1996 es van fer obres de reforma amb la col·laboració dels veïns del municipi ja que l'edifici es trobava en molt mal estat, el campanar havia estat malmès per un llamp, hi havia filtracions d'aigua a l'interior i l'arrebossat havia caigut per causa de la humitat. | L'església de Sant Genís de Pi es troba situada en una petita elevació prop del serrat de la Ventrulla i del nucli de l'Alou. És una petita esglesiola d'una sola nau de planta rectangular i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra delimitats per cantonades diferenciades on s'hi obren diminutes finestres. La façana principal està orientada al sud i presenta una portalada amb brancals i llinda recta amb motllura de pedra picada on hi consta una inscripció i la data de 1742. A sobre hi ha un rosetó octogonal emmarcat amb dovelles de pedra picada. A la cantonera de la façana principal hi ha un campanar petit de planta quadrada en forma de torre amb finestres i coberta piramidal. Davant de l'església hi ha un petit cementiri. | 08195-1 | Sector nord-est del terme municipal | D'orígens antiquíssims situada dins l'antic terme del castell de Lluçà, fou inicialment una parròquia dependent del monestir de Santa Maria de Ripoll, però el segle XIV passà a sufragània de la parròquia de Sant Agustí de Lluçanès. Les primeres notícies de l'església es troben l'any 938 en el precepte que Lluís d'Ultramar concedí al monestir de Ripoll confirmant els seus béns, entre els quals figurava l'alou anomenat Pi amb terres, vinyes i boscs i amb la seva església. Així doncs, la parròquia de Sant Genis formava part d'un alou o domini del monestir de Ripoll que s'estenia des de l'Alou a Casa-ramona a Sora. Els homes de Pi gaudien d'autonomia i organització civil pròpia, sota la tutela d'un batlle que depenia del paborde de Palau, del monestir ripollès. Avançat el segle XVI es desféu aquesta organització, i part de la gent restà sotmesa a Sora i part a Sant Agustí. Aquests béns foren vinculats a la pabordia de Palau d'Osona, que el monestir de Ripoll creà en l'alou de Palau, el paborde de la qual era qui nomenava els rectors, prèvia presentació dels bisbes de Vic. El funcionament com a parròquia consta en les llistes parroquials anteriors a l'any 1154, però és a partir de 1878 que perdé aquestes funcions i es convertí en sufragània de la parròquia de Sant Agustí de Lluçanès perdent part del seu terme que fou agregat a la parròquia de Sora. De l'edifici antic, no sembla que en resti res, ja que probablement fou substituït totalment per l'actual temple construït el segle XVIII. | 42.0945300,2.1378300 | 428703 | 4660631 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60508-foto-08195-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60508-foto-08195-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60508-foto-08195-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La inscripció de la llinda és la següent:DIE 24 IPSA ABRIL DE 1742 | 94|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 60509 | Sant Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-agusti | AADD. Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, SA, 1984. AADD. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1993. MASRAMON, R. El lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MOLERA, J. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1983 | XI-XVIII | L'església ha estat restaurada amb la col·laboració dels veïns del municipi de Sant Agustí durant les campanyes d'hivern dels anys 1996-2000. | L'església de Sant Agustí es troba situada en el nucli històric de Sant Agustí de Lluçanès a l'esplanada del pla de Martellaus, sota la Casanova del Francàs i prop de la masia del Grau. L'edifici pre-romànic es va refer al segle XI i s'ha ampliat en diverses etapes en els segles XVI i XVIII tot annexionant capelles laterals que no respecten la forma romànica original. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i conserva el campanar originàriament d'espadanya modificat, que actualment mostra planta quadrada i teulat piramidal. Els murs que conserven parts semiarrebossades són de maçoneria de pedra i presenten reformes d'obra i ciment. La façana principal està orientada a l'oest i mostra un portal de pedra treballada amb brancals de pedra i llinda que presenta un motiu escultural i la data de 1731. Sobre la portalada s'obre un petit rosetó emmarcat amb maons a plec de llibre. La façana nord presenta reformes d'obra i una petita finestra al nivell de terra d'arc de mig punt emmarcada amb pedra datada de 1716. Una construcció annexa destinada a l'habitatge envolta les façanes est i sud. En el seu interior, una paret amb inclinació recorda l'arc de ferradura, en ella s'hi ha trobat una finestra i podria ser l'únic que ha quedat de la primera església preromànica. Al segle XI s'allargà l'església per la seva capçalera amb carreus ben treballats i perfectament alineats. A la nau central s'hi observa l'arrancada de la volta romànica, transformada en volta barroca, a principis del segle XVIII. També hi ha una capelleta amb pedra ben tallada i volta apuntada segurament de factura gòtica. | 08195-2 | Sector central del terme municipal | Situada dins l'antic terme del castell de Lluçà, fou inicialment una sufragània de la parròquia i canònica de Santa Maria de Lluçà fins que aconseguí, vers el segle XIV, la categoria parroquial, que conserva encara a l'actualitat. Les primeres notícies es remunten a l'any 905, quan fou consagrada l'església de Santa Maria de Lluçà i fou vinculada a la nova parròquia, entre altres, la sufragània de Sant Agustí 'ipsa sufraganiola Sancti Agustini'. En aquesta situació es degué mantenir durant molt de temps, ja que no apareix com a parròquia en les llistes anteriors al 1154 i en canvi hi apareix la de Sant Genis de Pi, que serà posteriorment, una sufragània de Sant Agustí. Cal esperar la relació de les parròquies que tributaven la dècima de 1280 per trobar-la, i saber que ja tenia funcions parroquials. L'església fou refeta al segle XI i ampliada amb capelles laterals i un portal nou vers el 1731. Així doncs, de l'edifici antic no sembla que en resti res, si bé en podria quedar algun mur aprofitat en fer-hi les diverses reformes que han conformat el temple actual. | 42.0848600,2.1274000 | 427829 | 4659567 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60509-foto-08195-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60509-foto-08195-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60509-foto-08195-2-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fotografia 3 està extreta del llibre de F. Soldevila 'Els 8 retaules de l'església de Sant Boi'. | 91|92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 60510 | Santuari de la Mare de Déu dels Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-dels-munts | AADD. Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, SA, 1984. AADD. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1993. SOLDEVILA, F. Els 8 retaules de l'església de Sant Boi, Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi, Vic, 2000. VINYETA, R. Els Munts Alt Lluçanès, Editorial Celblau, Torelló, 1977. YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVII | El santuari de la Mare de Déu dels Munts presideix el massís dels Munts des del qual es poden admirar unes extraordinàries vistes. Està situat en terme de Sant Agustí de Lluçanès i depèn religiosament de la parròquia Sant Boi. L'actual església és una construcció relativament moderna, erigida l'any 1695, en substitució d'una altra més modesta, una capella, probablement d'estil romànic. L'edifici de grans dimensions està orientat d'est a oest, amb la façana principal a la part de ponent, precedida d'un espaiós atri, al qual s'hi accedeix a partir d'una escalinata de pedra i que es troba estructurat amb un arc frontal de mig punt amb dovelles de pedra escairada i coberta de doble vessant que dóna accés a les dependències del santuari. El campanar forma part de la façana i té una alçària de 15 metres. Al capdamunt té un finestral obert a cadascun dels quatre costats, en un dels quals, el que dóna a ponent, ostenta una campana de bones dimensions que porta inscrita la data de 1786. Arquitectònicament, l'església és de línies i estructura simple. De planta rectangular, té coberta de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs, exteriorment, són de maçoneria de pedra amb morter, llisos i uniformes sense contraforts ni nervatures. Tampoc té absis ni obertures, llevat del portal bisellat amb brancals i llinda de pedra picada datada de l'any 1700 i del rosetó de forma octogonal i emmarcat amb pedra picada obert al centre de la façana. L'església està formada per una sola nau de 20 metres de llarg per 7 d'ample i nou d'altura amb volta de creueria. Disposa de cor de proporcionades dimensions, on es puja des de l'interior de l'església. Arrecerades a la part sud de l'església hi ha les dependències de l'hostatgeria i del capellà-custodi. A la façana oest s'hi adossa perpendicularment el restaurant i antic hostal composat per dos nivells i construïts amb pedra i obra arrebossada. | 08195-3 | Extrem est del terme municipal | Situada dins l'antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural dependent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès. Segons Mn. Pladevall, tot i la manca de documentació, els Munts podria haver estat un lloc de talaia o defensa en temps de la reconquesta. Les primeres notícies s'inicien l'any 1170 quan consta l'existència de Santa Maria del Mont (de Monte), que en endavant rebria diferents llegats dels feligresos de la comarca; una de les notícies es troba al 1227, quan Maria de Vila-rasa li féu uns llegats testamentaris. La devoció augmentà amb la creació, l'any 1335, d'una confraria de fidels dels voltants de la Mare de Déu. El segle XVII fou d'un gran esplendor del santuari doncs l'any 1679 el papa Innocenci XI revitalitzà la confraria i el 1695 es començà a edificar el nou temple que conforma el santuari actual i que es va acabar el 1700. De l'edifici antic no queda cap vestigi. Cada any, el dilluns de pasqua, es celebra l'aplec del Santuari dels Munts, on es reuneixen feligresos de diverses parròquies del Lluçanès. | 42.0784900,2.1523300 | 429884 | 4658839 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60510-foto-08195-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60510-foto-08195-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60510-foto-08195-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El santuari conserva el retaule major, d'estil neoclàssic, que té per estructura bàsica un baldaquí rectangular amb tres columnes estriades a cada angle, marc que dona relleu a la imatge de la Mare de Déu dels Munts. Al cim del baldaquí, la imatge de Sant Joan Baptista , com patró de l'ermita. A la dreta, mirant l'altar hi ha plafons representant Sant Antoni, el somni de Sant Josep i les esposalles de Maria i Josep; a l'esquerra, Sant Domènec, la fugida d'Egipte i l'adoració dels Mags. L'escenificació de la volta, damunt del baldaquí, escenifica algunes de les lletanies lauretanes.Popularment es diu que les imatges del santuari de la Quar i la dels Munts es veuen l'una a l'altra. | 92|94|96|99|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 60511 | Casademunt de Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casademunt-de-pi | MASRAMON, R. El lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 Memorial de Jeroni Casademunt de Pi (1842-1854) | XVI-XVIII | L'edifici conserva el cos original del segle XVIII al qual s'hi han afegit diferents volums. Les últimes reformes consisteixen en la construcció d'una teulada nova al cos principal, feta l'any 1975 i la del volum perpendicular, l'any 2004 | Casademunt de Pi està situada sobre el Serrat del Baró, dominant els plans de Bardolet i l'església de Sant Genis de Pi. Es tracta d'un edifici de grans dimensions que està envoltat per diverses edificacions, un mur i una portalada d'arc rebaixat amb data de 1800 que tanquen el conjunt formant una lliça. El cos central està composat per planta baixa, primer pis i golfes, té la teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal, el seu ús és per a habitatge i té un únic accés a la façana principal, que està orientada al sud i que presenta una composició asimètrica a causa del volum annex perpendicular que tapa la part dreta de la façana original. Les parets de càrrega són de maçoneria, amb pedres irregulars i delimitades per cantonades diferenciades per pedra picada. Presenta una gran portalada d'arc de mig punt dovellada, que dóna accés a una entrada enllosada, i cinc finestres emmarcades amb pedra, una de les quals amb data de 1717, i que formen una composició simètrica. La façana lateral orientada a l'oest consta de 3 finestres emmarcades amb pedra i un volum annex, de teulada a una sola vessant que té totes les obertures emmarcades amb pedra, entre elles una finestra amb llinda datada al 1722 i un gran portal. La façana lateral orientada a l'est presenta un gran contrafort a la planta baixa i una galeria amb arcs i diverses obertures al primer pis. El volum annexat perpendicularment a la façana principal del cos original està format per dos parts, té una teulada a doble vessant a un nivell inferior respecte al cos central i presenta 4 obertures emmarcades en pedra entre les que hi ha una finestra amb llinda datada al 1724. Les obertures de la resta de les façanes també estan emmarcades amb pedra. Al voltant de la casa trobem diverses construccions com una gran pallissa, un pou i un cobert que combinen pedra original amb les reformes amb maó. | 08195-4 | Sector nord-est del terme municipal | Casademunt de Pi és una masia que es troba documentada l'any 1298 tot i que podria tenir uns orígens anteriors ja que el seu topònim fa referència a una organització medieval anomenada Pi que depenia del monestir de Ripoll des d'abans de l'any 938 i en la que es trobava l'església de Sant Genis de Pi, actualment en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès i molt propera a la masia. La referència documental de l'existència de la masia al segle XVI, la trobem en un manuscrit, escrit entre 1842 i 1854 per Jeroni Casademunt de Pi, descendent i hereu de la masia en aquelles dates. La primera referència històrica de la masia correspon a l'any 1560, quan un tal Benat n'era l'amo. A partir d'aquí es ressegueix el llinatge familiar, la descendència, els matrimonis o les morts, utilitzant els topònims de la zona, alguns dels quals no es conserven actualment, fins arribar a la successió per herència de qui escriu el manuscrit, Jeroni Casademunt de Pi. En aquest memorial també es pot resseguir part de la història de la masia. D'aquesta manera podem saber que l'any 1717 hi va haver un incendi que s'inicià en un pastador i que va cremar tota la casa deixant les parets molt malmeses. La masia va ser reedificada per Jaume Casademunt de Pi i Maria Coma, que s'havien casat l'any 1716. D'aquesta notícia en podem extreure la cronologia de les reedificacions i ampliacions després de l'incendi, com la reconstrucció i ampliació del cos central, datada al 1722, l'ampliació del volum perpendicular a la façana principal, al 1724 o el tancament de la lliça que data de 1800. Finalment, el manuscrit també explica els fets de la guerra carlina en aquesta zona. | 42.0952800,2.1424700 | 429087 | 4660711 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60511-foto-08195-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60511-foto-08195-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60511-foto-08195-4-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 60512 | Perenoguera / Codinach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perenoguera-codinach | IGLÉSIES, J. El fogatge de 1497, Dalmau, Barcelona 1992 IGLÉSIES, J. El fogatge de 1553, Dalmau, Barcelona 1981 MASRAMON, R. El lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MOLERA, J. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1982 | XIV-XVIII | Conserva l'estructura de masia rural i elements decoratius d'estil renaixentista. | Perenoguera està situada a la vessant sud-oest del massís dels Munts, al peu de la baga de Perenoguera, prop dels camps del Salt de la Cabra i el clot de Canemars. Es tracta d'una masia de grans dimensions que està composada per diverses edificacions disposades linealment formant una lliça orientada al sud tancada per dues portes d'accés. El volum principal de planta rectangular està composat per dos cossos fruit d'una ampliació denotat per les cantonades diferenciades integrades al mur. Consta de planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra i morter delimitades per cantonades diferenciades de pedra picada. També mostra restes d'arrebossat que es conserva a la part superior dels murs. La façana principal està orientada al sud-est i presenta una composició asimètrica vertebrada a través d'una gran portalada d'arc de mig punt dovellada situada a l'extrem dret, amb les dovelles centrals força erosionades. Destaquen les obertures del primer pis de gran tamany, emmarcades amb pedra treballada, dues d'elles decorades amb motius renaixentistes. La finestra que es troba sobre la portalada conserva l'escut de la família treballat amb pedra. Les obertures de les golfes són de menor tamany i combinen el maó i la pedra. La façana nord-est només té una obertura emmarcada amb pedra picada i amb la llinda decorada amb un motiu geomètric triangular. La façana nord-oest té les obertures emmarcades amb pedra picada. Destaca la finestra del primer pis que està decorada amb motius renaixentistes. També hi ha adossat una estructura amb porxo on hi ha el pou, que està formada per teulada de triple vessant amb estructura de fusta sustentada per pilars de pedra amb capitells. A la seva part dreta hi ha adossada la capella de la Mare de Déu dels Dolors. La façana sud-oest té una composició simètrica d'eix vertical amb dues grans obertures bessones separades per un pilar esvelt i coronades amb dos arcs rebaixats a cada pis, tot i que a la planta baixa es troben tapiats. Aquesta façana que correspon a una ampliació feta l'any 1728, data que es troba inscrita a la llinda de la porta d'accés a la terrassa de la façana principal, ha estat modificada parcialment amb obra vista. Les construccions independents que tanquen la lliça són: dos corrals, un graner i un estable, tots construïts amb pedra exceptuant la part alta de l'estable. A la part exterior de la lliça hi trobem un cobert, antigament destinat a guardar-hi els carros, i una gran pallissa de pedra i teulada de dues vessants reformada l'any 1946. A la part posterior de l'edifici principal hi trobem tres antigues pallisses rehabilitades com a cases de turisme rural. | 08195-5 | Sector sud del terme municipal | La primera referència històrica de la masia data de 1227 tot i que a les escriptures de propietat es troba documentada l'any 1309. Queda reflectida la seva existència en els fogatges generals de Catalunya de l'any 1497 i 1553 on hi consta el cognom toponímic de Codinach situat a la vegueria de Manresa, a la zona del Lluçanès i dins la parròquia de Sant Boi. El nom originari de la masia, tal com es reflecteix en els fogatges, era el de Codinach tot i que també és coneguda com a Perenoguera. El canvi de nom prové d'una generació on la descendència va ser únicament femenina; la pubilla es va casar amb l'hereu, dit Pere, de la Noguera d'Olost. L'any 1645, s'arribà a l'acord de mantenir el cognom Codinach al llinatge familiar a canvi de modificar el nom de la masia que des d'aquell moment es coneix com a Perenoguera. Dins la finca de Perenoguera hi ha les següents masoveries: el Molí de Perenoguera, la Corona i les Rovires actualment en estat de ruïna. | 42.0651200,2.1396900 | 428824 | 4657364 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60512-foto-08195-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60512-foto-08195-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60512-foto-08195-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Conserva molts elements propis de la vida rural com el marcador de ferro de les ovelles, mesures de gra, eines agrícoles o l'escala de pedra que servia a les dones per pujar al cavall. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 60513 | El Francàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-francas | Memorial de Jeroni Casademunt de Pi (1842-1854) | XVIII | La masia conserva l'estructura antiga amb murs de maçoneria de pedra en els que es poden observar restes d'arrebossat, i llindes, brancals i ampits de pedra. Diversos elements constructius, en especial la llinda de la porta principal, presenten desgast per erosió. | El Francàs està situada al peu del Serrat de la Barquera, dins el nucli antic de Sant Agustí de Lluçanès. Es tracta d'un edifici de dimensions mitjanes, de planta baixa, pis i golfes, teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal, i ampliada pel sud-est. La façana principal, orientada al sud-oest presenta una composició pràcticament simètrica i té totes les obertures emmarcades amb pedra exceptuant-ne una de petita que es troba al primer pis i que té la llinda de fusta. La planta baixa presenta 3 obertures: una finestra a cada costat i una porta principal que té dues llindes superposades en les que l'erosió ha esborrat l' inscripció. El primer pis també té 3 obertures, un balcó a l'esquerra i dues finestres, la central és de mitjanes proporcions i està coronada per una llinda sobre la qual hi ha un arc de descàrrega construït amb maó a plec de llibre, a l'esquerra trobem un balcó; i a les golfes trobem 4 obertures disposades seguint l'eix de simetria. La façana nord-oest presenta diverses obertures, totes de petites proporcions i disposades irregularment, algunes conserven l' emmarcat de pedra i d' altres han estat modificades amb maó i llinda de fusta. La façana nord-est, l' oposada a la principal, només té un pis ja que el desnivell del terreny provoca que des d' aquesta part s' accedeixi directament al segon pis. A la dreta de la façana principal hi ha diversos volums annexos, tots ells dedicats a un ús agropecuari. El més proper al cos central està construït amb maçoneria de pedra, encara que reformat amb maó, té dos pisos i teulada a una vessant. Més a la dreta trobem un últim volum adossat, d'un sol pis, construït amb maó i teulada a doble vessant. A l'entorn de l'edifici trobem diverses edificacions construïdes amb pedra, com la pallissa, l'estable que es troba darrera la masia, el mur que tanca el pati o la barraca que esta situada sota la balma que es troba uns metres més amunt de la casa. Aquesta barraca, construïda amb maçoneria de pedra és de planta rectangular i teulada a una sola vessant aprofitant l'aixopluc de la roca sota la que es troba i presenta una porta amb brancals de pedra picada i llinda de fusta. Va ser aixecada durant la construcció de la carretera ja que aleshores un ferrer anava seguint la construcció de la carretera, com també ho feien els peons. D'aquest ús que va tenir la barraca en ve el seu topònim: la barraca del ferrer. | 08195-6 | Sector central del terme municipal | Tot i que podria tenir orígens anteriors, el Francàs es troba documentada des de la segona meitat del segle XVIII, quan apareix dins el Memorial de Jeroni Casademunt de Pi, en el que s'explica que Jaume Casademunt de Pi tingué una filla anomenada Rosa, que es casà al Francàs de Sant Agustí i morí sense descendència. | 42.0857800,2.1273900 | 427829 | 4659669 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60513-foto-08195-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60513-foto-08195-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60513-foto-08195-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La llinda de la porta principal té la inscripció mig esborrada actualment però segons ha recordat el propietari, a la llinda hi havia gravat el nom de Joan Francàs i la data de 1777. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 60514 | Casanova del Francàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-francas | XX | La Casanova del Francàs està situada dins el conjunt històric de Sant Agustí de Lluçanès, entre la masia del Francàs i l'església de Sant Agustí i al costat del Grau. Es troba als peus del serrat de la Barquera i a tocar de la carretera BP-4654. Es tracta d'una casa de grans dimensions, formada per un volum principal de soterrani, planta baixa, primer pis i golfes sota teulada de quatre vents. Els murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra petita i presenten cantonades diferenciades amb pedra fosca. La pedra utilitzada provenia de la zona de Casacoberta i de la balma que es troba sobre la masia del Francàs. La façana principal, orientada al nord i a la carretera, mostra una composició simètrica d'eix vertical, vertebrada a través d'una gran portalada d'arc de mig punt emmarcada amb pedra picada. A banda i banda de la porta hi ha dues finestres de grans dimensions, que, com la totalitat de les obertures de l'edifici estan emmarcades amb pedra picada. El primer pis presenta dos balcons a banda i banda i un balcó tancat que sobresurt de la façana, format per tres finestres geminades d'arc de mig punt i coronat per una teulada a una vessant. A les golfes hi trobem dues finestres a cada banda. La façana oest presenta diverses obertures disposades irregularment entre les que destaca una finestra de forma ovalada. La façana est presenta una gran portalada d'arc rebaixat, a més d'un balcó i diverses finestres disposades irregularment. La façana sud està dominada per un cos annexat posteriorment, construït en diverses etapes i amb diferents tipus de maó i format per quatre grans arcades de mig punt que ocupen la planta baixa i el primer pis formant dues galeries, la de la planta baixa queda oberta i la del primer pis tancada, encara que té dues finestres a les dos arcades centrals. Les golfes d'aquesta façana també formen una galeria travessada per tres pilars que continuen la línia dels pilars de les arcades dels pisos inferiors. Degut al desnivell, aquesta façana presenta quatre pisos ja que el soterrani té sortida directa a l'exterior. Annexat a la façana est trobem un cobert i a l'oest un altre petit cobert, dins el jardí que queda tancat per un mur de pedra. A uns metres de la casa des d'aquesta façana oest trobem un edifici de petites dimensions i dos pisos, construït amb pedra i arrebossat i amb teulada a dues vessants. | 08195-7 | Sector central del terme municipal | L'edifici va ser construït entre els anys 1942 i 1944, encara que fins l'any 50 no s'adequa per a viure-hi. La casa va ser projectada pels arquitectes Ferrers de Vic i construïda per paletes de Perafit i un picapedrer de Folgueroles. | 42.0853700,2.1275600 | 427843 | 4659623 | 1942 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60514-foto-08195-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60514-foto-08195-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Arquitectes Ferrers | L'edifici que es troba a uns metres de la façana oest i just a sobre del Grau va ser cedit pel propietari de la Casanova del Francàs a l'Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès, que va estar ubicat en aquest edifici fins al trasllat a l'actual emplaçament, en el nucli de l'Alou. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 60515 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-3 | MASRAMON, R. El lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MOLERA-FABRÉ. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1984 Fons patrimonial del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. Volum 12. Papers de la Font de Sant Agustí. 1371-1715 http://w7.bcn.es/nomenclator/ | XVIII | L'edifici presenta tres etapes de construcció reunificades, un volum central i una ampliació a cada costat a més d'un aixecament de la teulada. Algunes parts dels murs de càrrega i de l'arrebossat d'aquests estan degradats i en algun cas també tenen vegetació. L'entorn constata el poc ús que es fa de la masia ja que la vegetació creix sense control, aconsellant-ne una neteja. | El Grau està situada al peu del Serrat de la Barquera, sota les masies del Francàs i la Casanova del Francàs i sobre l'església de Sant Agustí de Lluçanès, a l'extrem est del Pla de Martellans. Es tracta d'un edifici de grans dimensions i de planta rectangular, fruit de diverses ampliacions que es van realitzar cap als laterals i en alçada i que van acabar formant un conjunt harmònic. L'edifici està assentat en un desnivell i està format per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada a quatre vessants. L'accés a l'edifici es troba a la façana principal, orientada al sud-est. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, exceptuant la façana nord-oest que està construïda amb obra vista, i les cantonades de pedra picada. La façana principal, que com tot l'edifici té una composició d'una harmonia pròpia de l' estil renaixentista i atípica de l' aplicada en les masies de l'època, està vertebrada a partir d' un gran portal d' arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada on hi ha gravada la data de 1758. A la clau de l' arc hi ha incorporat l' escut esculturat del Marquès de la Quadra. També hi destaca un rellotge de sol de forma hexagonal amb restes de policromia vermella que està força degradat. A l' extrem esquerra d' aquesta façana principal hi ha una gran porta emmarcada amb pedra picada on consta la data de 1886, que correspon amb la reforma d' aquest volum. La majoria de les finestres de tot l' edifici estan emmarcades amb pedra picada i tenen arcs de descàrrega de maó pla a sobre, encara que a les façanes nord-est i nord-oest combinen la pedra i el maó en l' emmarcat de les obertures. També en el pis superior, que correspon a les golfes, trobem finestres construïdes en maó, destacant-hi les finestres geminades de volta de mig punt que es troben a cada extrem de la façana principal i en la resta de façanes. La façana sud-oest, que degut al desnivell té una alçada força superior a la oposada, presenta als seus baixos una línia d'espitlleres que donen un caràcter defensiu al conjunt. A l'entorn de l'edifici hi ha diversos elements constructius que pertanyen a la casa com uns estables, un cobert, una era i un viver, que està construït amb pedra i que tenia la funció de safareig i de dipòsit per emmagatzemar l'aigua que surt de la Font del Francàs, que es troba a escassos metres del viver. | 08195-8 | Sector central del terme municipal | Els orígens del Grau es remunten al segle XIII quan sota el domini dels cavallers cognominats Santagustí, fou seu de la quadra independent de Sant Agustí. El segle XVII és comprada per l'hereu del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. L'any 1754 era del comte de Clariana que la va vendre a Lluís de Carbonell Ferràs. L'edifici actual del Grau correspon al segle XVIII i està vinculat al marquès de la Quadra, títol concedit per Ferran VI el 31 de març de 1757 a Lluís Carbonell Ferràs tal com mostra l'escut que es troba a la portalada dovellada del Grau, datat al 1758. Un dels seus successors, Joan Maria Oliveras de Carbonell i de l'Estanyol (Vic, Osona 1797 - Barcelona 1879), marquès de la Quadra, regidor degà de Barcelona i capità del seu port militar, va esdevenir senyor de la Quadra de Sant Agustí de Lluçanès. Probablement en el mateix emplaçament hi havia hagut, des del segle XIV, una masia anomenada La Font de Sant Agustí i coneguda com el Grau, posseïda pel Vilar de Sant Boi de Lluçanès. La documentació de la Font de Sant Agustí es troba recollida en el fons patrimonial del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. | 42.0854100,2.1269400 | 427792 | 4659628 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60515-foto-08195-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60515-foto-08195-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60515-foto-08195-8-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya la porta del Grau corresponia a la porta de l'antiga catedral de Vic. | 94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 60516 | Hostal del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-vilar | MASRAMON, R. El lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 MOLERA-FABRÉ. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1984 Fons patrimonial del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. Llibre del mas Casacoberta. Hostal de Sant Boy de Llussanes. Volum 2 | XVIII | L'edifici presenta degradació en els murs, l'arrebossat no és gens uniforme i la humitat perjudica diverses façanes. L'entorn més proper a la masia presenta certa deixadesa. Caldria una neteja dels voltants. | L'Hostal del Vilar està situat al peu del massís dels Munts en la seva vessant oest, prop del creuament entre la carretera de Sant Boi i la del Collet de Sant Agustí a Prats, i en una zona planera des d'on surt la pista asfaltada que condueix al Santuari dels Munts. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions i de planta basilical, tipologia única en el municipi i en tot el Lluçanès, composat per diverses edificacions adjacents i un mur de pedra que tanca una era enllosada. El volum principal té 3 cossos: el central, i més antic, té la teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals i és més alt ja que té golfes a més de planta baixa i primer pis; els dos cossos laterals tenen la teulada a una sola vessant i no tenen golfes. La façana principal està orientada al sud i presenta una composició simètrica d'eix vertical. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra amb maó en brancals d'algunes obertures i en els arcs de descàrrega. A les golfes es troben tres finestres de volta rebaixada, actualment tapiades. La porta principal, com la finestra que té a sobre, està emmarcada amb pedra, i tenia gravada la data de 1756 a la llinda, encara que actualment aquesta inscripció s'ha erosionat. Les façanes oest i nord presenten poques obertures en ús ja que la majoria estan tapiades. A la façana est hi ha annexats diferents volums en sentit horitzontal que tenien funcions agropecuàries però que actualment estan en desús. Al davant de la façana principal s'hi troba un abeurador de pedra i un pou fet d'obra i semiarrebossat, amb teulada a quatre vents i coronat amb una pedra triangular picada. | 08195-9 | Sector central del terme municipal | L'any 1754, Josep Vilar obtenia la concessió del dret d'establir hostals, durant uns anys va cedir-lo a Can Coma, fins que va edificar, l'any 1756, l'Hostal del Vilar, conegut des de 1773 com l'hostal del coll de la Parera. Entre els anys 1794 i 1801 es realitzen obres de consideració a l'Hostal indicant un nivell de prosperitat important. Aquestes obres donen a l'edifici la característica estructura basilical que es pot observar actualment. A partir d'aquesta època es celebra a les esplanades que l'envolten la fira de l'Hostal del Vilar cada 28 de setembre. Conjuntament amb Casacoberta, l'Hostal del Vilar formava part de l'enteixinat de masoveries del Vilar de Sant Boi fins al 1965. La finca de la masia de Casacoberta és la mateixa que la de l'Hostal del Vilar, de manera que totes dues masies han canviat de propietaris alhora. | 42.0777200,2.1305900 | 428085 | 4658771 | 1756 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60516-foto-08195-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60516-foto-08195-9-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons ens ha explicat el masover de Casacoberta, la pedra triangular picada que corona el pou, havia servit originalment com a coronament de la porta que tancava la lliça de Casacoberta. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||
| 60517 | El Collet de Sant Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collet-de-sant-agusti | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | La masia ha estat reformada i ampliada tant exteriorment com interiorment. El cos més nou, que és també el més gran, es va adequar per a la funció de restaurant, habilitant els menjadors i la cuina a través d'una redistribució interior en la que es va canviar l'altura dels sostres. Conserva l'estructura de pedra dels dos cossos, així com també els brancals i llindes de pedra | El Collet de Sant Agustí està situat al peu de la baga dels Munts, en un coll que formen el massís dels Munts i el serrat de les Ginestes creant una entrada natural a l'altiplà lluçanès i marcant la divisòria de les aigües del Ter i del Llobregat. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per dos cossos principals, un d'antic i un altre posterior, amb més alçada, i diverses edificacions annexes dedicades a usos agropecuaris. El cos principal i més antic es troba a la part nord de l'edifici actual, té planta baixa i primer pis, i està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra semiarrebossats, amb cantonades diferenciades de carreus regulars i les obertures emmarcades amb pedra picada. La façana principal d'aquest cos, orientada al sud, es troba en la actualitat integrada dins l'edifici ja que l' ampliació posterior es va fer per aquesta part, deixant l'antiga façana, on hi ha una llinda amb data de 1762, com a paret del menjador principal del restaurant. El cos més alt, i posterior, va ser projectat com a un edifici de tres cossos i teulada a quatre vents però finalment només es va construir el cos central, en el que es van deixar els forats per a l' embigatge preparats, i la teulada a dos vessants amb aigües a la façana principal actual. Aquesta façana es troba orientada a l'est, probablement pel fet que la masia es troba al peu de la carretera i té dos pisos a més de planta baixa i golfes. Està construït amb murs de maçoneria de pedra regular i té tres portes emmarcades amb pedra picada: la de la esquerra dóna accés a una edificació annexa a on hi ha la cuina, la central dóna accés al restaurant i la última, que correspon al cos més antic, té unes escales per accedir-hi ja que està en un nivell inferior respecte a la resta de la façana. Al voltant de la casa, en especial a les façanes sud i oest, hi ha diverses edificacions annexes que formen un pati tancat des del que s'accedeix a les quadres, estables i pallisses. | 08195-10 | Sector central del terme municipal | El Collet de Sant Agustí es va edificar al peu del camí ramader en un època d'esplendor de la transhumància. Al llarg del camins ramaders s'establien diversos hostals, entre ells l'hostal del Collet de Sant Agustí, que permetia als pastors pernoctar-hi deixant els seus ramats als prats que té a davant. El Collet de Sant Agustí és masoveria del Grau. | 42.0838000,2.1364900 | 428580 | 4659441 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60517-foto-08195-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60517-foto-08195-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60517-foto-08195-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Un dels murs laterals de la sala principal de l'actual restaurant del Collet correspon a la façana de l'edifici original. En aquest mur hi queden diverses finestres i una porta que queda tapiada i separada entre el primer pis i la planta baixa. En la llinda d'aquesta porta, que queda a nivell de terra de l'actual primer pis, hi ha la data de 1762 i dins una de les finestres hi ha la data de 1812 que correspon amb el moment en que es va tapiar. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 60518 | Les Vinyes Xiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-xiques | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | L'edifici s'ha rehabilitat i ampliat profundament en els últims anys. De l'estructura antiga es conserven parts dels murs de càrrega de maçoneria de pedra a més d'algunes llindes i brancals de pedra picada que es combinen amb d'altres, també de pedra, però de fabricació recent. Tant una bona part dels murs, com el cos que sobresurt de la façana principal i el que es troba a la dreta d'aquesta, com la teulada i el seu embigatge són de construcció nova utilitzant la fusta i la pedra com a materials de construcció. | Les Vinyes Xiques està situada entre la carena de les Vinyes i el bac del Grau, prop del Serrat de les Cabrasses i de la Carena de les Heures, que separen el terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès del de Lluçà i Perafita respectivament . Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum rectangular al que s'han afegit dos cossos nous, un que sobresurt perpendicularment de la façana principal i un que es troba a la dreta d'aquesta. El cos principal, i més antic, té planta baixa i primer pis, i teulada a doble vessant amb aigües sobre la façana principal i murs de càrrega de maçoneria de pedra. En aquesta façana principal, orientada al sud-est, hi ha diverses obertures emmarcades amb pedra, encara que en alguns casos són de fabricació recent. En una de les poques llindes originals que es conserven hi ha gravada la data de 1745. La resta de façanes tenen diverses obertures, de tamanys heterogenis i emmarcades amb pedra, encara que en la majoria dels casos és pedra picada de nou, destacant dues finestres en la façana nord-est: una d'elles amb llinda datada al 1746 i una altra amb arc de descàrrega a plec de llibre construït amb pedra. De la part dreta de la façana principal en sobresurt un volum de construcció nova, també de dos pisos i amb teulada a tres vessants que té la funció de porxo. A la dreta hi ha un altre volum annex, el garatge, també de construcció recent i amb teulada a una sola vessant construït amb murs de maçoneria de pedra, d'origen diferent al de la resta dels murs de càrrega. Finalment, un mur de pedra de poca alçada delimita un pati davant de la masia. | 08195-11 | Sector oest del terme municipal | La masia de les Vinyes Xiques es va construir probablement entre 1745 i 1746, com a masoveria de les Vinyes Grosses i va passar a ser masoveria del Vilar a partir de l'any 1754. | 42.0777500,2.1219900 | 427374 | 4658782 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60518-foto-08195-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60518-foto-08195-11-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El topònim fa referència a un passat d'explotacions vinícoles, comú amb la masia de Vinyes Grosses. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 60519 | L'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loliver | IGLÉSIES, J. El fogatge de 1553, Dalmau, Barcelona 1981 MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 MOLERA-FABRÉ. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1984 MONTAÑÀ, D. i PLANES, J. A. Sant Boi de Lluçanès. Un poble de l'altiplà, Cossetània, 1997 | XVI-XVIII | Es va refer la teulada als anys 90 perquè presentava problemes de filtracions d'aigua. També s'han reformat els coberts i el graner construïts parcialment amb obra. | L'Oliver està situada al peu de la vessant sud oest del massís dels Munts, a tocar de la masia de Perenoguera i prop dels camps del Salt de la Cabra. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions que està composada per dos volums adossats perpendicularment formant una estructura en forma d' L, i uns cossos annexos, graner i coberts, que tanquen formant un pati orientat al sud. El volum principal està composat per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Les parets són de maçoneria de pedra amb morter delimitades per cantonades diferenciades de pedra picada. La façana principal està orientada al sud i presenta una composició simètrica amb 6 obertures, 5 de les quals emmarcades amb pedra picada. Destaca la porta d'accés a l'edifici d'arc rebaixat i brancals de pedra i un balcó just a sobre d'aquesta. A la part lateral esquerra hi ha el graner al que s'accedeix per una escala exterior que arranca del peu de la façana principal. Conserva murs de pedra a la part baixa i ha estat construït amb obra el primer pis. Perpendicularment presenta dos coberts annexats, reformats i adequats recentment com a garatges i magatzem agrícola La façana nord presenta poques obertures emmarcades amb pedra i un accés directe al primer pis a causa del desnivell que produeix la roca sobre la qual està assentat l'edifici. A la façana est hi ha adossat el volum que sobresurt perpendicularment de la façana principal. Té teulada a doble vessant i diferents obertures disposades de forma irregular. Altres edificacions al voltant tenen ús agrícola i ramader. | 08195-12 | Sector sud del terme municipal | En el fogatge general de Catalunya de l'any 1553 es reflecteix el cognom toponímic de l'Oliver, a la vegueria de Manresa dins la zona del Lluçanès i dins la parròquia de Sant Boi de Lluçanès. Més endavant, a l'any 1683, trobem l'existència de la masia en la descripció del terme municipal de Sant Boi de Lluçanès on s'esmenta que el terme passa pels plans de l'Oliver. Una altra referència històrica la tenim en el resum del cadastre reial del terme de Sant Agustí de Lluçanès de l'any 1716 on es descriu la casa de l'Oliver. | 42.0652500,2.1408400 | 428919 | 4657378 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60519-foto-08195-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60519-foto-08195-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60519-foto-08195-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 60520 | Les Vinyes Grosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-grosses | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 Fons patrimonial del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. Volum 6, Llibre de masos Vinyes, Josaps i Malats | XVII-XVIII | Els murs de càrrega de l'edifici principal indiquen diverses fases de reformes. A mitjans segle XX es va aixecar el sostre de la planta baixa i més recentment s'ha canviat la teulada i s'ha adequat tot el conjunt per a explotació d'agroturisme, pavimentant la lliça, reformant i ampliant l'edifici que abans era un estable per a xais i aixecant una escala que dóna accés directe a les golfes de l'edifici principal. | Les Vinyes Grosses està situada a l'extrem oest del terme municipal, davant la Carena de les Vinyes i al peu el Serrat de les Cabrasses que és el límit natural amb el terme de Lluçà. Es tracta d'una masia de grans dimensions, formada per un gran volum central a través del que s'articulen diverses construccions annexes que formen una lliça. L'edifici principal té planta baixa, pis i golfes, i teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal. Està construït amb maçoneria de pedra i molt morter en alguns casos, i la majoria de les obertures estan emmarcades amb pedra picada, com també les cantonades. La façana principal, orientada al sud, presenta una gran portalada d'arc de mig punt dovellada i té les finestres disposades per pisos segons el tamany: les de la planta baixa són les més petites ja que corresponien a les estances pel bestiar , les del primer pis, que corresponia a l'habitatge, són de dimensions grans i finalment les de les golfes, on antigament hi havia el graner, són de dimensions petites, però superior a les de la planta baixa. Totes les finestres, amb alguna petita excepció, estan emmarcades amb pedra picada i en destaca la finestra que es troba just a sobre del portal dovellat, on hi ha una llinda amb la inscripció gravada PERAVINYAS MAFETAFER. Les façanes oest i est presenten maó en l'emmarcat de les obertures enlloc de la pedra picada, encara que en el cas de la façana oest només trobem dues obertures i una d'elles, la porta que a través d'una escala dóna accés directe a les golfes, té la llinda de fusta. La façana nord té, com la principal, totes les obertures emmarcades amb pedra picada, entre les que destaquen dues finestres d'arc de mig punt, una de les quals ha estat reformada i l'altra tapiada, i una finestra amb llinda datada al 1613, totes tres al primer pis. Davant la façana principal hi ha diverses edificacions que formen una lliça. Entrant per la porta principal d'aquesta lliça trobem un corral construït amb maçoneria de pedra i teulada a una vessant a la dreta, un cobert a l'esquerra, construït amb maçoneria de pedra i arrebossat, amb teulada a dues vessants i amb dues grans obertures amb brancals de pedra picada i llinda de fusta. Darrera d'aquest diferents quadres i estables i finalment un edifici gran al darrera que tanca la lliça. Aquest edifici va ser construït originalment per a un ús ramader però s'ha adequat recentment com a explotació d'agroturisme, ampliant l'estructura antiga de maçoneria de pedra amb murs de totxo arrebossat i noves obertures a la part superior. Aquestes edificacions i les dues portes tanquen una lliça que s'ha pavimentat amb ciment recentment. Finalment, a uns metres de la façana oest, i separat de la casa pel camí veïnal, trobem un pou de construcció antiga amb maçoneria de pedra, teulada a una vessant i un carreu on hi ha gravada la data de 1741. | 08195-13 | Sector oest del terme municipal | Les Vinyes Grosses es troba documentada l'any 1499 en el Volum 6 corresponent als masos Vinyes, Josaps i Malts del fons patrimnonial del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. Una altra referència la trobem en el Resum del cadastre reial del terme de Sant Agustí de Lluçanès, realitzat l'any 1716 on es troba una relació de les estances que tenia la masia, com també el nom del seu propietari, Josep Vinyes. L'any 1754 Eudald i Josep Vilar, pare i fill del Vilar de Sant Boi de Lluçanès, compren el mas Vinyes i totes les seves pertinences, passant a formar part de l'enteixinat de masoveries del Vilar. | 42.0793400,2.1115400 | 426511 | 4658967 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60520-foto-08195-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60520-foto-08195-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60520-foto-08195-13-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia conserva l'estructura interna i elements d'ús agrícola i ramader, com els rastells i les menjadores als estables de la planta baixa i domèstics com els festejadors de les finestres i el forn del primer pis.El topònim fa referència a un passat d'explotació vinícola, del que es conserven diversos murs que delimitaven les feixes a on es trobaven els ceps. | 95|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 60521 | Comarmada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comarmada-0 | MASRAMON, R. El lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | L'edifici es va reformar els anys 80, intervenint en la majoria de les obertures, renovant l'embigatge de fusta i la teulada, i arrebossant i pintant parts de les façanes est i sud. | Comarmada està situada en un turó al peu del Serrat de les Cabrasses, prop de la confluència entre el rec del Molí del Vilar i el rec del Grau i al nord del Pla d'en Corona i del Pla del Doctor. Es tracta d'una masia de dimensions mitjanes formada per un volum principal amb un cos annexat a la façana est. El volum central està composat de planta baixa i primer pis amb teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals; els murs de càrrega són de maçoneria de pedres grans i poc morter en les parts més antigues i amb pedres més petites i arrebossat en la resta. La façana principal, orientada al sud, i de composició asimètrica, presenta diverses obertures amb llinda de fusta que han estat reformades totalment. La part central del primer pis està arrebossada i pintada de color terrós ataronjat. La façana nord només presenta dues obertures: una finestra molt petita i una porta que probablement no és original. La façana oest conté un cobert que sobresurt del volum central, amb el que comparteix teulada. També en aquesta façana, i a l'esquerra del cobert trobem dues obertures, una de les quals està totalment emmarcada amb pedra picada. A la façana est trobem un cos annex amb teulada a una vessant, diferenciable tant per l'altura com per les cantoneres diferenciades que han quedat integrades dins la façana sud i nord. Aquest cos està arrebossat i pintat de blanc, i presenta en la seva part esquerra un porxo, l'accés del qual es troba a la dreta de la façana principal. | 08195-14 | Sector nord-oest del terme municipal | Apareix com a topònim en l'acte de consagració de Santa Maria de Lluçà l'any 905, com a 'Valle Comarmatas'. Tot i així la primera referència documental que es troba de la masia amb el nom de Comarmada correspon a una convocatòria que va fer l'Ajuntament de Sant Agustí l'any 1893 en motiu de l'arranjament d'un camí veïnal. S'ha de suposar, però, que els seus orígens són anteriors. | 42.0875700,2.1108200 | 426461 | 4659882 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60521-foto-08195-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60521-foto-08195-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||
| 60522 | Can Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coma | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | L'edifici conserva l'estructura original encara que s'hi ha fet diverses reformes. La gran quantitat d'edificacions adossades amb acabats diferents han provocat que el volum més antic quedi poc visible, perdent alhora l'harmonia del conjunt. | Can Coma està situada en una esplanada al sud del bac del Grau, prop dels plans de l'Hostal del Vilar i de l'extrem nord de la devesa de Casacoberta. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per diverses edificacions adossades en forma d'U. El cos principal, i més antic, té planta baixa, primer pis i golfes, i teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal. Està construït amb maçoneria de pedra i està arrebossat i pintat, exceptuant la major part de la façana principal. La façana principal, orientada al sud, queda parcialment tapada pels volums adossats i en destaquen algunes obertures que corresponen al primer pis, emmarcades amb pedra picada. El volum que queda a l'esquerra de la façana principal té només planta baixa i primer pis, i teulada a doble vessant en sentit perpendicular al cos central, està construït amb maçoneria de pedra en la part inferior i amb totxo la superior. Com la major part del cos central, està arrebossat i pintat, i està destinat a l'oci nocturn. La única obertura d'aquest volum dóna accés al bar musical El Refugi. El volum de la dreta de la façana principal és una mica més alt que el de l'esquerra encara que com aquest, només té planta baixa i primer pis. La part inferior està construïda amb maçoneria de pedra i la superior amb totxo, arrebossat i pintat com els altres volums. A la part superior trobem un porxo i a la dreta una terrassa, que és fruit d'una ampliació posterior i provoca que la teulada a dues vessants d'aquest volum segueixi la forma d'L. A l'esquerra del cos principal i com a prolongació d'aquest trobem un altre cos, de la mateixa alçada que el central, construït amb obra vista encara que dos de les tres façanes estan arrebossades. La planta baixa d'aquest cos forma part també del bar musical i la resta forma part de l'habitatge. A l'altra banda del cos central, a l'esquerra, hi ha adossada perpendicularment una edificació d'usos agropecuaris construïda amb maçoneria de pedra arrebossada i teulada a una vessant. A la part posterior de la casa hi ha diverses edificacions adossades recentment que tenen un ús agrícola i ramader, construïdes en obra vista i teulada a dues vessants. | 08195-15 | Sector central del terme municipal | La primera referència documental que trobem de can Coma és l'arrendament del dret d'hostal que Josep Vilar va fer a Jaume Carbonell l'any 1754. Jaume Carbonell habitava a la Casa Nova de les Vinyes o casa d'en Coma i va exercir el dret d'hostal fins que aquest es va traspassar a l'hostal del Coll de la Parera que posteriorment seria l'Hostal del Vilar. | 42.0770400,2.1263800 | 427736 | 4658699 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60522-foto-08195-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60522-foto-08195-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60522-foto-08195-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat, realitzat l'any 1990, la porta d'entrada de la façana principal té una llinda de pedra amb la data gravada de 1734. Pere Mestre recull en el llibre 'La fira ramadera de l'Hostal del Vilar' el testimoni del propietari segons el qual la llinda de la porta d'entrada a la casa, tapada per unes obres, hi tenia gravada la data de 1725. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 60523 | Can Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaques-0 | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | De l'edifici actual, la meitat és d'estructura original i l'altra meitat ha estat reformada. La falta de manteniment tant exterior com interior ha provocat filtracions i humitats. | Can Jaques està situada dins el triangle que formen les carreteres BV-4131, que ve de Lluçà i acaba prop de la masia, i la BP-4653 que va de Prats de Lluçanès al Collet de Sant Agustí, en una esplanada prop del Serrat de Rocatova. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central format per dos cossos, un d'estructura antiga i l'altre d'estructura nova, i envoltat per diverses edificacions que formen un pati, que antigament estava tancat. El volum central té planta baixa, primer pis i golfes, i està coronat per una teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Aquest volum té dos cossos clarament diferenciables, l'original es troba a la part nord-est de l'edifici i n'abasta la meitat; està construït amb maçoneria de pedra i combina la pedra original amb la fusta i el ciment en l'emmarcat de les obertures. El segon cos, que ocupa l'altra meitat de l'edifici principal, està construït amb maçoneria de pedra amb molt morter fins la planta baixa i amb obra vista al primer pis i golfes. La façana principal està orientada al nord-est, encara que és probable que originalment no fos aquesta; té dues grans obertures tapiades al primer pis, emmarcades amb pedra picada, i del tamany d'un balcó. A la part inferior esquerra hi ha la porta que dóna accés a l'edifici, té una llinda de fusta i és de nova construcció. En la resta de façanes, tant en les parts de pedra com les d'obra vista, les obertures són de construcció nova, exceptuant la façana sud-est en la que es conserva una finestra petita totalment emmarcada amb pedra picada i una obertura que dóna accés a una terrassa que té llinda de fusta i brancals de pedra picada. L'entorn de l'edifici està ocupat per diverses edificacions que estan adossades a tres de les quatre façanes de la masia i que tenen un ús agrícola i ramader. Les edificacions que donen a les façanes sud-oest i sud-est són de nova construcció i amb teulada a una sola vessant, excepte el que forma la terrassa que sobresurt de la façana sud-est. Els que sobresurten de la façana nord-est són d'origen més antic i estan construïts amb maçoneria de pedra i renovats amb maó, amb teulada a dues vessants i conformant un pati que en el passat quedava tancat en lliça per una porta que si bé es conserva, ha perdut la seva funció. | 08195-16 | Sector sud-oest del terme municipal | La primera referència documental que es troba de can Jaques correspon a una convocatòria que va fer l'Ajuntament de Sant Agustí l'any 1893 en motiu de l'arranjament d'un camí veïnal, tot i que té uns orígens anteriors. | 42.0742500,2.1231800 | 427468 | 4658392 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60523-foto-08195-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60523-foto-08195-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||
| 60524 | La Corona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-corona | IGLÉSIES, J. El fogatge de 1553, Dalmau, Barcelona 1981 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVI-XVIII | Presenta vegetació als murs, problemes d'humitat i esquerdes a la façana principal. També mostra zones parcialment arrebossades.Reformes de del sostre, la teulada i calefacció els anys 80 | La Corona està situada al peu de la baga de Perenoguera rodejada pels camps de les masies del Prat, Casacoberta i Perenoguera, prop del Roure dels Gitanos. L'edifici de mitjanes dimensions està composat per diverses edificacions annexes disposades de forma lateral i perpendicular formant una estructura en forma de T. El volum principal, el més antic, destinat a l'habitatge familiar, és de planta rectangular i presenta ampliacions, denotades en les cantonades diferenciades integrades als murs. Té teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal i està composat per planta baixa i un pis. La façana principal està orientada al sud-est i presenta una composició asimètrica d'eix horitzontal. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter parcialment arrebossades. S'hi observen 4 obertures (una porta i tres finestres) amb brancals de maó i llinda de fusta, i un abeurador al costat de la porta. A la part superior, enmig de les dues finestres, es conserva la inscripció en una pedra d'una data: 1921. A la part lateral dreta s'hi adossa un cobert de construcció de pedra amb teulada d'un sol vessant. A la part lateral esquerra hi ha annexat un volum de construcció de maçoneria i amb modificacions d'obra que presenta un porxo i diferents obertures amb brancals de maó i llinda de fusta a la façana sud-oest. En aquesta s'hi conserva la data de 1960. A la meitat de la façana principal se li adossa en sentit perpendicular un volum destinat a usos agrícoles i ramaders de teulada de doble vessant i amb data de 1950 i un cobert destinat a magatzem agrícola annex amb teulada d'un sol vessant construïts amb mur inferior de pedra i parets d'obra. | 08195-17 | Sector sud del terme municipal | En el fogatge general de Catalunya de l'any 1553 s'hi reflecteix el cognom toponímic de la Corona, a la vegueria de Manresa dins la parròquia de Sant Boi, a la zona del Lluçanès. La Corona és masoveria de Perenoguera. Segons el propietari, les escriptures de propietat de la masia de Perenoguera reflecteixen la Corona com una casa per guarda, probablement per guardar el dret de pas. | 42.0693100,2.1336700 | 428330 | 4657835 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60524-foto-08195-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60524-foto-08195-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60524-foto-08195-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 60525 | Molí de Perenoguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-perenoguera | MONTAÑÀ, D. i PLANES, J. A. Sant Boi de Lluçanès. Un poble de l'altiplà, Cossetània, 1997 | XVII | L'edifici conserva l'estructura de molí, les estances de les màquines del molí i el forn a la part baixa. Es van fer reformes a l'antiga pallissa tot rehabilitant el segon pis com habitatge pels fills dels masovers.Presenta erosió de l'arrebossat dels murs | El molí de Perenoguera està situat a l'extrem sud del terme municipal, al costat de la riera del Sorreigs a la part est del bac de Fontcendra, prop del gorg de la Vaca i el pla de les Albes. L'edifici de mitjanes dimensions està composat per un volum central amb dos cossos adossats lateralment i un cos rectangular independent paral·lel al volum principal units per una passarel·la de construcció moderna. El volum principal està composat per planta baixa i un pis amb teulada a doble vessant descentrada amb aigües a la façana principal. Antigament aquest volum constituïa les dependències i sala de màquines del molí fariner i actualment es destina a habitatge. La façana principal està orientada a l'oest i presenta una composició asimètrica d'eix horitzontal. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra irregular parcialment arrebossades. Es conserva a la part inferior esquerra la sortida de l'aigua del molí, d'arc rebaixat de pedra a plec de llibre, que a través d'un rec va a parar a la riera. La façana presenta set obertures: a la planta baixa hi trobem dues portes, destaca la principal amb brancals de pedra i llinda de fusta formant un arc deprimit convex i una finestra emmarcada amb pedra; al primer pis s'hi observen tres finestres de brancals de maó amb llinda de fusta i una porta (de recent construcció) que comunica amb la passarel·la del primer pis amb l'antiga pallissa. A la part lateral dreta s'hi adossen dos cossos destinats a estances agrícoles i ramaderes, la part baixa de les quals està destinada a corts i la part del primer pis, que té l'accés amb unes escales, a graners, allargant l'estructura de l'edifici. A la part del davant, de forma paral·lela, es troba l'antiga pallissa amb teulada de doble vessant que conserva la part inferior amb pedra i la part del primer pis ha estat rehabilitada per habitatge. Hi té adossat una estructura de construcció moderna destinada a l'emmagatzematge de llenya. A la part del darrere de la casa es conserva la bassa del molí construïda amb pedra que antigament proveïa d'aigua el molí fariner. | 08195-18 | Sector sud del terme municipal | En la descripció del terme de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1683 ja apareix documentat el molí de Perenoguera, amb el topònim de molí de'n Pere Noguera, que fa referència al propietari del Codinach, que a l'any 1645 és Pere de la Noguera, d'Olost. | 42.0597400,2.1380600 | 428683 | 4656768 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60525-foto-08195-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60525-foto-08195-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60525-foto-08195-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 60526 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-5 | IGLÉSIES, J. El fogatge de 1553, Dalmau, Barcelona 1981 MASRAMON, R. El lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 MOLERA-FABRÉ. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1984 | XVI-XVII | Conserva l'estructura de casa pairal tot i que s'hi ha fet diverses ampliacions, una a la façana sud i una altra a la façana oest, així com també mostra l'aixecament d'un pis. | El Prat està situada en una esplanada envoltada de camps, propera al joncar de Can Coll i el serrat dels Alls. És un edifici de grans dimensions composat per un volum central i dos ampliacions denotades per les cantonades diferenciades integrades als murs. També està composat per un corral a la part del davant i un safareig que tanquen amb una portada formant una lliça. El cos principal està composat per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. La façana principal està orientada a l'est i presenta una composició asimètrica d'eix horitzontal. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb morter i parcialment arrebossades, delimitades per cantonades diferenciades de pedra picada, i d'obra les de l'ampliació lateral. La façana principal està presidida per una gran portalada d'arc de mig punt dovellada amb brancals de pedra, desgastats pel pas del bestiar cap a l'interior i pel salpàs. A la dovella central s'hi mostra una data 1511 i a sota un escut amb una data 1649 i una inscripció. La resta d'obertures de diferents tamanys estan emmarcades amb pedra picada i algunes presenten ampit també de pedra i arcs de descàrrega de pedra petita a plec de llibre. A la part del davant hi ha un antic abeurador, ara convertit amb banc, un antic safareig actualment utilitzat com a jardinera, els corrals reconvertits en coberts i un pou de nova construcció. La façana nord presenta diferents obertures disposades de forma irregular emmarcades amb pedra picada. Destaquen les tres finestres de la part de les golfes de volta de mig punt, la central amb més elevació. El cos adossat perpendicularment a la façana oest, presenta una gran obertura d'arc rebaixat i una finestra a sobre, un cobert i una terrassa superior. Constituïa l'antiga masia anomenada Casanova del Prat, actualment reconstruïda i adequada com a habitatge de la masia del Prat. Aquesta façana és fruit d'una ampliació, combina obertures emmarcades amb pedra i amb altres de nova construcció. La façana sud està articulada per dues galeries a cada pis formades per quatre arcades de mig punt amb les dues centrals més elevades. A banda i banda s'hi obren dues finestres quadrades. El primer pis mostra un gran balcó al llarg de tota la façana. A l'entorn de l'edifici hi ha diverses construccions destinades a l'ús agropecuari. | 08195-19 | Sector sud del terme municipal | Documentada el 1295, també es troba referenciada en el fogatge general de Catalunya del 1553, en el que surt reflectit el cognom toponímic lo Prat a la vegueria de Manresa, englobada a la zona del lluçanès i dins la parròquia de Sant Boi. També surt reflectida la masia del Prat, posseïda per Joan Prat, en el Resum del cadastre reial del terme de Sant Agustí de Lluçanès a l'any 1716. El Prat té diverses masoveries en la meitat sud del terme municipal, aquestes són Salt del Llop, Casanova del Prat, Fontcendra i Can Coll. | 42.0686700,2.1298300 | 428012 | 4657767 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60526-foto-08195-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60526-foto-08195-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60526-foto-08195-19-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia conserva molts elements i utensilis de la vida rural: marcador de ferro de les vaques amb marca familiar, rastells, menjadores, romanes, eines del camp, mesures de gra, utensilis domèstics, brasers, frares,.... | 94|95|96|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 60527 | Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-0 | MASRAMON, R. El lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 Fons patrimonial del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. Llibre de notes d'actes. Registre vell | XIV-XVIII | Conserva l'estructura antiga de la masia tot i que presenta reformes i modificacions amb totxana a tot el perímetre de l'edifici. La teulada del volum principal ha estat reformada. | La masia de Torrents està situada al pla de Torrents a tocar del serrat Rodó i el serrat del Grau. És un edifici de planta rectangular de mitjanes dimensions composat per diverses edificacions que l'envolten: una pallissa, uns coberts independents i unes corts paral·leles a la façana principal creant un pati allargat orientat al sud. El volum principal destinat a l'habitatge està composat per planta baixa i un pis amb teulada a doble vessant i aigües a la façana principal. L'edifici està assentat en un desnivell de terreny i això permet l'accés a dos nivells. Un accés als baixos i un accés al primer pis a la façana posterior. La façana principal està orientada al sud i presenta una composició asimètrica d'eix horitzontal. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb molt morter amb diverses modificacions d'obra i ciment. La majoria de les obertures estan emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra picada, sols la porta d'accés al galliner i una finestra petita a la planta baixa tenen brancals de maó. Destaca la finestra situada sobre la porta principal que té la llinda bisellada amb una forma geomètrica triangular esculpida. Les obertures de les façanes laterals són petites i emmarcades amb pedra. A la façana nord s'hi troba una porta d'accés directe al primer pis propiciada pel desnivell on es troba assentat l'edifici. A la façana est s'hi troba adossada la pallissa on encara s'hi observen les finestres originals de l'antiga façana, i allarga longitudinalment l'eix de la masia. Té les parets dels baixos de pedra i el primer pis construït amb totxana. Les quadres i estables que es troben paral·leles a la façana principal estan construïdes amb pedra i modificades amb obra. Al voltant de l'edifici hi ha diferents construccions d'ús ramader, algunes construïdes amb pedra, actualment sense ús, i d'altres de nova construcció. | 08195-20 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i que no es conserva cap data de construcció es pot considerar aquesta masia com una de les més antigues existents a la zona. Apareix documentada el 1295 en mans dels cavallers Santagustí, els quals la cediren a l'església de Lillet. Des de 1249 consta en poder de la comunitat de Sant Salvador de Bellver, a la qual va pertànyer fins 1411, quan el seu patrimoni passà a la catedral de Vic. Tenia adscrit el mas Puigsunyer i la domus de Freixenet. A partir del segle XVIII passa a formar part de l'extens patrimoni del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. La primera referència documental que es troba en l'Arxiu del Vilar és un censal corresponent als masos Torrents i Sunyer de Sant Agustí, datat l'any 1389. En el fogatge general de Catalunya de 1553 es reflecteix el cognom toponímic de Torrents dins la vegueria de Manresa a la zona del Lluçanès i formant part de la parròquia de Pi. La masia actual, que segons la seva construcció correspon a una edificació del segle XVIII, formava part de l'enteixinat de masoveries del Vilar de Sant Boi fins a finals del segle XIX. En una relació de propietats del Vilar de Sant Boi feta l'any 1623 ja apareix la masia de Torrents amb el nom de Torrents i Sunyer de Sant Agustí. També apareix en el cadastre reial del terme de Sant Agustí de Lluçanès l'any 1716, on hi figura la masia de Torrents posseïda per Pere Vilar Barretó, constituïda per 'cuina, sala, dos aposentos per dormir, graner, corral i establia'. | 42.0949600,2.1212100 | 427329 | 4660693 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60527-foto-08195-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60527-foto-08195-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60527-foto-08195-20-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 60528 | Casacoberta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casacoberta | IGLÉSIES, J. El fogatge de 1553, Dalmau, Barcelona 1981 MASRAMON, R. El lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 MOLERA-FABRÉ. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1983 Fons patrimonial del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. Llibre del mas Casacoberta. Hostal de Sant Boy de Llussanes. Volum 2 | XVI-XVIII | L' edifici es va reformar interiorment a mitjans segle XX, substituint l'anterior embigatge, pavimentant el terra i arrebossant les parets. Recentment, s'ha reformat la teulada, les golfes i diverses edificacions annexes, a més de construir diverses granges.Els murs de l'edifici principal presenten esquerdes i deformitats. Caldria conservar els elements i estructures originals de la masia ja que la construcció de granges en l'entorn més proper l'ha degradat visualment. | Casacoberta està situada a la vessant oest del Massís dels Munts, envoltada per la devesa de Casacoberta i a l'oest de la baga de Perenoguera. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i dimensions mitjanes, composat per diverses edificacions d'ús ramader al voltant que formen un pati, que en el passat quedava tancat per un mur de pedra, i diverses granges de nova construcció a l'exterior. El volum principal està format per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de dues vessants amb aigües a les façanes laterals. La façana principal està orientada al sud-oest i presenta una composició simètrica d'eix vertical. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra irregular delimitades per cantonades diferenciades de pedra picada. Presenta sis obertures de composició simètrica, cinc de les quals estan emmarcades amb pedra picada. A la planta baixa destaca la gran portalada d'arc rebaixat adovellat amb brancals de pedra picada i una llosa de descàrrega a sobre. A la dovella central hi ha inscrita la data de 1787, encara que actualment només es poden diferenciar els dos últims números per causa de l'erosió. Les façanes laterals presenten diverses obertures emmarcades amb pedra i volums annexats de construcció amb totxana en el cas de les façanes nord-oest i nord-est. Al voltant de la casa trobem diverses construccions: un galliner construït amb totxana, una quadra per a les vaques amb mur inferior de maçoneria de pedra, modificat amb totxana, formigó i sostre d'uralita, un corral per a les ovelles i pallissa amb mur inferior de pedra i superior de totxana, una era enllosada amb mur de pedra i una zona on es conserven els forats a la roca sobre els que s'erigien els pallers. | 08195-21 | Sector central del terme municipal | En el volum 2 del fons patrimonial del Vilar de Sant Boi corresponent a Casacoberta i l'Hostal del Vilar es troba documentat l'establiment dels dos masos de Casacoberta l'any 1439. El cognom toponímic de Casacuberta surt reflectit al fogatge de 1553 a la vegueria de Manresa, a la zona del Lluçanès i dins la parròquia de Pi. També ha quedat constància en els Llibres de notes i actes del Vilar, de l'existència el 1693 de Casacoberta, ja com a masoveria del Vilar. Uns anys més tard, el 1716, trobem una referència de Casacoberta en el Resum del cadastre reial del terme de Sant Agustí de Lluçanès, que es troba dins l'arxiu del Prat i en el que es descriu la casa, que aleshores consistia en 'una cuina, una sala, dos aposentos, graner, estable, corral i cabanya'. Conjuntament amb l'Hostal del Vilar, Casacoberta formava part de l'enteixinat de masoveries del Vilar de Sant Boi fins al 1965. La finca de la masia de Casacoberta és la mateixa que la de l'Hostal del Vilar, de manera que totes dues masies han canviat de propietaris alhora. | 42.0736600,2.1342800 | 428386 | 4658317 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60528-foto-08195-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60528-foto-08195-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60528-foto-08195-21-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la casa es conserva una biga de fusta amb la inscripció 17 I H S 09.La zona que envolta Casacoberta és rica en pedra blava, una pedra de gran duresa i a la vegada fàcil de tallar, molt apreciada per la construcció. La pedra provinent de Casacoberta va servir per realitzar diferents obres, tant arquitectòniques com d'infraestructures viàries. Aquest és el cas de la carretera BV-4131, coneguda com “la costa dels gats”, construïda amb grava extreta de la zona de Casacoberta.Antigament, Casacoberta tenia una teuleria que es feia servir per al manteniment de la casa i que es trobava al marge d'un camp al nord-est de la masia. Actualment, encara se'n poden veure restes. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 60529 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-4 | XIX | L'edifici conserva l'estructura original i es van arrebossar les parets als anys 80. Quan es va fer aquesta reforma també es va aixecar la teulada, es va construir un cobert i es va habilitar la pallissa de l'extrem dret com a porxo, eliminant l'escala exterior des de la que s'hi accedia. | Can Coll està situada en una esplanada envoltada per camps, a tocar del joncar de can Coll i de la devesa de Casacoberta, i a mig camí de la vessant oest del massís dels Munts i el serrat de Rocatova. És un edifici de planta rectangular que està composat per diversos cossos adossats aportant un sentit longitudinal a l'estructura. El volum principal, destinat a l'habitatge, està composat per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal, que es troba orientada al sud. La seva composició és asimètrica i presenta un eix horitzontal. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra i arrebossades en la seva totalitat. La façana principal està ordenada per una porta central amb brancals de pedra, que en la seva part dreta presenta erosió pel salpàs, i llinda de pedra, així com també una porta de garatge amb llinda de fusta a l'extrem esquerra. La resta de les obertures es disposen de forma irregular. A la façana oest hi ha adossat un cobert. La façana nord mostra diverses obertures de petit tamany distribuïdes de forma irregular entre la planta baixa i el primer pis. A la façana est s'hi troba adossada l'antiga pallissa rehabilitada com a zona d'emmagatzematge de llenya a la planta baixa i porxo al primer pis. | 08195-22 | Sector central del terme municipal. | Història relacionada a la masia del Prat, de la que n'és masoveria. | 42.0726700,2.1292000 | 427964 | 4658212 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60529-foto-08195-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60529-foto-08195-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia té dos accessos. El principal, que va directe a la carretera BP-4653 no està ben condicionat, el secundari passa per la masia del Prat i també és de pas dificultós. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 60530 | Can Cisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cisquet | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XIX | Conserva l'estructura original amb ampliacions i reformes als murs com l' arrebossat recent de la façana principal.Presenta els voltants força descuidats amb vegetació arbustiva, mobiliari vell, elements metàl·lics, plàstics, etc. Convindria una neteja general dels voltants. | Cal Cisquet, també coneguda com cal Xisquet i cal Margenet, es troba al peu del serrat de Rocatova, sota la masia de Salt del Llop. És un edifici de petites dimensions que presenta una estructura en forma d' L composat per dos volums rectangulars annexos de forma perpendicular i un volum annexat a la part dreta a diferent nivell d'elevació de la teulada. El volum principal està composat per planta baixa i un pis amb teulada a doble vessant i aigües a la façana principal. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra i arrebossades. La façana principal està orientada al sud i presenta una composició asimètrica d'eix horitzontal. Conté sis obertures originàries, cinc de les quals estan emmarcades amb pedra picada. Destaca la porta principal amb brancals i llinda de pedra on consta la data 1839. La finestra que es troba sobre la porta conserva la data de 1866 a la seva llinda, denotant diverses etapes de construcció. Les façanes laterals tenen petites obertures i un accés lateral. El volum perpendicular construït amb pedra, obra i arrebossat, de teulada de doble vessant, està destinat a estables. Hi té adossat un cobert destinat a magatzem agrícola amb teulada a una sola vessant. El volum annex a la part lateral dret allarga l'habitatge. Té una estructura més elevada i sobresurt per la part posterior. Mostra una gran obertura a la part baixa i una finestra al primer pis. A la part del darrere hi ha un cobert de petites dimensions construït amb parets de maçoneria de pedra i morter amb una inscripció a sobre la porta. | 08195-23 | Sector sud-oest del terme municipal | Probablement construïda durant la primera meitat del segle XIX, es troba referenciada documentalment en la convocatòria de l'ajuntament de Sant Agustí per arranjar un camí veïnal l'any 1893. | 42.0721700,2.1200000 | 427203 | 4658164 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60530-foto-08195-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60530-foto-08195-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60530-foto-08195-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La inscripció del cobert és: LA CASILLAES FETA EL AÑO 1945 ANTONIO ENRIQUERAMON 1945 | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 60531 | Fontranó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontrano | MASRAMON, R. El lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 AEV, Arxiu parroquial de Sant Boi de Llussanès, D/2, f. 57v | XVII - XIX | Es conserva l'estructura original, encara que la part superior es fruit d'una reforma i diverses obertures han estat modificades. Es conserven elements propis de la vida rural com els rastells en les quadres de la planta baixa, que actualment formen part de l'explotació d'agroturisme, que ocupa també el primer pis, deixant les golfes com a habitatge independent. | Fontranó està situada a la vessant sud dels Serrats de les Ginestes i de la Calor, en una zona coneguda com la Solana i encarada cap al massís dels Munts. Es tracta d'una masia de dimensions mitjanes, formada per un edifici principal amb una lliça davant la façana principal i diverses construccions annexes, dedicades a un ús agropecuari. El volum principal està format per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega originals són de maçoneria de pedra, encara que diverses parts han estat reformades amb obra vista. La façana principal, orientada al sud-est té una composició asimètrica d'eix vertical, vertebrada a partir d'una porta principal que té la llinda i els brancals de pedra picada que al convergir formen un arc deprimit convex, enlloc de la tipologia més comuna d'angle recte. També en la planta baixa trobem una altra porta emmarcada amb pedra picada i tres finestres, que com la majoria de les obertures de la masia, combinen pedra picada, maó i fusta en l'emmarcat. Al primer pis trobem tres finestres més entre les que destaca la que es troba a l'esquerra, presenta uns brancals de pedra picada que arriben més avall que l'ampit denotant un possible passat com a balcó, i una llinda, també de pedra picada, amb la data gravada de 1794. Les golfes, que són fruit d'una ampliació, mostren tota la meitat esquerra construïda en obra vista i també presenta tres obertures. A l'extrem dret de la façana hi ha una gran obertura, que correspon a la pallissa. La façana sud-oest té una construcció adossada, d'un pis i teulada a una vessant que s'utilitza com a cobert. Aquesta edificació només deixa a la vista una part del mur de càrrega, que en aquesta façana està arrebossat i presenta dues obertures, una de les quals és una finestra reformada, que tot i estar emmarcada amb pedra picada només ocupa una quarta part de la finestra original. La façana nord-oest té menys alçada degut al desnivell de manera que s'accedeix directament al primer pis. Com la façana principal, té una part construïda amb obra vista i les obertures emmarcades amb combinacions de pedra picada, maó i fusta, exceptuant l'única porta que hi ha, que presenta una llinda datada al 1852. La façana nord-est està dominada per la pallissa i construïda en un desnivell considerable, fet que impossibilita l'accés per aquesta part. Davant la façana principal, un mur de pedra tanca una lliça que té la roca natural com a paviment i dues entrades, una a cada banda. A l'entorn de la façana sud-oest trobem diverses edificacions, algunes de nova construcció i d'altres construïdes amb murs de maçoneria de pedra i teulada a doble vessant. | 08195-24 | Sector est del terme municipal | Documentada el 1325, depenia directament del monestir de Lluçà com queda referenciat en documents dels anys 1414 i 1424 en els que Pere de Jusaps, Ferrer de Torrents i Pere de Fontrenó reconeixen al prior de Lluçà que l'església de Sant Agustí estava subjecte al monestir de Lluçà. A principis del segle XVI quan passà a mans de l'hereu de Bertrans de Sant Boi de Lluçanès. Una altra referència que es troba de la masia és en una partida d'enterrament de Juan Ginebras, hereu de Fontranó, el dia 9 d'abril de 1679, corresponent a la parròquia de Sant Boi de Lluçanès. Tornem a trobar-lo en el Resum del cadastre reial del terme de Sant Agustí de Lluçanès, fet l'any 1716 i en el que segons l'autor, Fontranó consistia en 'cuina, sala, dos aposentos per dormir, entrada, corral i estable'. | 42.0887700,2.1482300 | 429556 | 4659983 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60531-foto-08195-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60531-foto-08195-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60531-foto-08195-24-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 60532 | El Salt del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-del-llop | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII-XIX | L'edifici conserva l'estructura original encara que les importants reformes que s'hi han fet han acabat creant una imatge d'edifici més pròpia del segle XX, que no d'una masia del segle XVIII o XIX. El volum original es va ampliar lateralment, es van arrebossar tots els murs i es va condicionar els dos pisos de l'edifici per a l'habitatge formant dos habitatges independents. | El Salt del Llop està situada sobre un petit pujol al peu del Serrat de Rocatova, prop del límit amb el terme municipal de Perafita. Es tracta d'una masia de dimensions mitjanes, formada per un volum principal de planta rectangular, i dues edificacions a la façana nord, una de les quals adossada. El volum principal està format per planta baixa i primer pis amb teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega eren originalment de maçoneria de pedra però en una reforma recent es va incorporar el ciment a tots els murs de l'edifici. En aquesta reforma també es van modificar les obertures de manera que cap conserva la llinda, els brancals o l'ampit originals. La façana principal, orientada al sud, ha estat molt reformada com tot l'edifici. Originalment la porta d'entrada estava a la planta baixa, a on hi havia les quadres i els estables, més tard, l'accés principal va passar al primer pis, amb una escala a través de la qual s'entrava. Actualment l'accés principal es troba a la façana oest. La façana oest, molt reformada, presenta grans obertures de nova construcció. La façana nord té un cos annexat que sobresurt perpendicularment del volum central. Està construït amb maçoneria de pedra i teulada a una vessant i el seu ús actual és el de cobert. La façana est, fruit d'una ampliació lateral del volum central, presenta un cobert de nova construcció, que en el primer pis forma una terrassa. Aquesta part de l'edifici principal, s'ha habilitat com a habitatge independent, dividint la masia en dos habitatges diferenciats. A pocs metres de les façanes nord i est trobem una edificació que actualment s'utilitza com a cobert i que antigament va servir primer com a sitja i més tard com a graner. | 08195-25 | Sector sud-oest del terme municipal | Construïda probablement entre la segona meitat del segle XVIII i la primera del XIX, lligada a la masia del Prat de la que n'és masoveria. Es troba referenciada documentalment en la convocatòria de l'ajuntament de Sant Agustí per arranjar un camí veïnal l'any 1893. | 42.0720700,2.1218000 | 427351 | 4658151 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60532-foto-08195-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60532-foto-08195-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60532-foto-08195-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia té dos accessos: el més curt és a través de la carretera BV-4341 i un altre lleugerament més llarg a través de la carretera BP-4653. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 60533 | Montorro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montorro | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 Fons patrimonial del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. Llibre del mas Montorro, Volum 3. | XV - XIX | L'edifici conserva l'estructura original, tot i que es va reformar cap al 1965. Els murs presenten vegetació a las parts més obagues i l'arrebossat de la façana principal està degradat. L'entorn més proper a la casa, on hi ha diverses estructures arquitectòniques en estat de ruïna, està descuidat i hi creixen bardisses, aconsellant desbrossar-lo. | Montorro està situada a l'extrem est del terme municipal, a pocs centenars de metres del Santuari de la Mare de Déu dels Munts i just al límit amb el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'una masia de dimensions mitjanes, de planta baixa i un pis d'alçada, formada per diversos cossos diferenciats entre ells per l'alçada, el tipus de construcció amb pedra i la diferent alineació, que segueix una pauta horitzontal. L'accés de la masia és a través d'una portalada que junt amb un mur de pedra d'uns dos metres d'alçada tanca la lliça. Annexats per la part exterior a aquest mur ens trobem diferents estructures, actualment en runes, que possiblement constituïen les corts o estables del bestiar. El cos principal dedicat a l'habitatge, que va ser construït en dues etapes ja que una cantonera de carreus queda enmig de la façana, queda a la part esquerra annexats al qual es succeeixen dos cossos destinats a quadres en la planta baixa i a pallissa i graner al primer pis. Els murs d'aquest cos són de pedra petita i irregular amb arrebossat degradat per l'envelliment. Les teulades dels diferents cossos, a diferent nivell, són de doble vessant amb aigües a la façana principal i han estat reformades, fet que queda reflectit amb els pilars d'obra vista i les bigues de pòrtland. La façana principal que es troba orientada al sud té una composició simètrica que es vertebra a partir de la porta principal, que té brancals de pedra picada i llinda amb la data gravada de 1866, a més d'una inscripció, força malmesa per l'erosió, a on es llegeix amb dificultats “D. Anton de Vilar”. Al voltant de la porta hi ha quatre finestres, dues a la planta baixa i dues al primer pis emmarcades amb pedra picada, com també el balcó que trobem sobre la porta principal. La façana nord està construïda sobre roca natural seguint el pendent de la muntanya, presenta poques obertures, totes de dimensions petites i mostra vegetació, concretament heures, en diverses parts del mur. A l'entorn de la masia trobem diverses construccions, una de les quals reformada recentment i que s'utilitza com a cobert. També hi ha una gran era, que excepcionalment té el perímetre tancat amb mur de pedra, el qual està reforçat amb contraforts a l'extrem oposat a la masia. També trobem altres estructures de pedra, actualment en runes, que probablement tenien un ús agropecuari. | 08195-26 | Extrem est del terme municipal | La primera referència documental que trobem de Montorro data de 1472 en una venda de diversos masos que es troba en el tercer volum del fons patrimonial del Vilar de Sant Boi de Lluçanès, tot i que podem suposar que té un origen anterior. La família de Vilar, del Vilar de Sant Boi, que en aquell temps encara es deia Vilarassau vivia a Montorro pels voltants de l'any 1600, abans d'establir-se a Sant Boi de Lluçanès. Jeroni Vilarassau, masover de Montorro junt amb la seva muller Paula, mor l'any 1612, i no és fins 30 anys més tard, el 1642, quan la família del Vilar de Sant Boi compra Montorro, que passa a formar part de l'extensa xarxa de masoveries del Vilar. També es troba documentada en el Resum del cadastre reial del terme de Sant Agustí de Lluçanès, fet l'any 1716. L'any 1866 es fa una reforma per encàrrec d' Anton de Vilar, fet que demostra que a la segona meitat del segle XIX, Montorro seguia formant part del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. | 42.0764700,2.1556600 | 430157 | 4658612 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60533-foto-08195-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60533-foto-08195-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60533-foto-08195-26-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Montorro té dos accessos. Sortint de la masia en direcció oest, s'arriba al cap de 1200 metres a la pista asfaltada que condueix al Santuari de la Mare de Déu dels Munts, passant a mig camí per la Casanova dels Munts. L'altre accés surt del cantó oposat, en direcció est i condueix fins a Sant Boi en un recorregut molt més llarg que voreja el massís dels Munts. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 60534 | Casanova del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-prat-0 | XX | L'edifici conserva l'estructura original, encara que s'han reformat els sostres consolidant-los amb bigues de pòrtland, la paret est del segon pis, construïda amb totxo i els murs de càrrega, que s'han arrebossat. La part dreta de la planta baixa conserva els estables del bestiar, ja que segueixen en ús. | La Casanova del Prat està situada davant la masia del Prat, adossada als antics corrals que tanquen la lliça d'aquesta masia i encarada a Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'una masia de petites dimensions, formada per un volum principal de dos pisos i teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal. L'edifici conserva l'estructura i la funció d'estable de les vaques a la part dreta de la planta baixa, encara que antigament ocupaven tota la planta. El segon pis s'ha reformat com a habitatge. La façana principal que està orientada a l'est presenta les parets arrebossades i un sòcol rebatut, a més de diverses obertures, algunes de nova construcció com el finestral de l'esquerra. La façana posterior conserva els murs de maçoneria de pedra irregular amb arrebossat degradat per l'erosió. Presenta sis obertures, entre les que destaca a la planta baixa una gran porta amb brancals de pedra picada i llinda de fusta, a més d'una altra porta tapiada amb totxo que conserva la llinda de fusta. La resta d'obertures, estan emmarcades amb maó en els brancals i fusta en la llinda. A la façana sud hi ha un cos annex de teulada a una sola vessant que sobresurt lleugerament de forma perpendicular a la façana principal. Antigament constituïa el femer i la cort de porcs, encara que actualment s'ha disminuït la seva llargada i s'utilitza com a cobert. Una era enllosada, desgastada pel pas del temps i per l'ús que se n'ha fet, presideix tota la part davantera de la masia. Al seu voltant hi trobem altres estructures arquitectòniques, com l'edifici de dos pisos que envolta una part de l'era, construït amb pedra en el primer pis que corresponia a unes corts i graner, o les granges modernes que s'han construït al sud-est de la masia. | 08195-27 | Sector sud del terme municipal | Habilitada per a l'habitatge als anys 40, encara que podem suposar que el seu origen com a edifici per a usos agropecuaris és força anterior. Com el seu nom indica, és una masoveria del Prat. | 42.0683900,2.1300100 | 428026 | 4657736 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60534-foto-08195-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60534-foto-08195-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60534-foto-08195-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El nom de la Casanova del Prat pertanyia originalment a la masoveria annexa a la masia del Prat per la façana oest, a l'altre costat de l'actual masoveria, fins que als anys 40 es van condicionar les estances que tanquen la lliça del Prat com a habitatge formant l'actual Casanova del Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 60535 | Casanova dels Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-dels-munts | XIX | Es manté l'estructura original de l'edifici, que conserva encara l'embigatge de fusta original. Només s'observen reformes en la pallissa annexa i en una obertura de la façana est. Els murs presenten un arrebossat molt degradat, i vegetació i humitat en les façanes est i nord. | La Casanova dels Munts està situada a la vessant sud del massís dels Munts, a pocs centenars de metres del Santuari de la Mare de Déu dels Munts, entre el Serrat de la Pinassa i Montorro. Es tracta d'un edifici de dimensions mitjanes, format per un volum central de planta quadrangular i un cobert annex. El volum principal té planta baixa i un pis i presenta una teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construït amb maçoneria de pedra irregular amb poc morter i arrebossat, actualment força degradat. La façana principal està orientada al sud i presenta una composició simètrica d'eix vertical. A la planta baixa trobem la porta principal, amb brancals i llinda de pedra picada, on apareix la inscripció 'Edificada per Don Joaquim de Vilar en 1843'. A banda i banda de la porta trobem dues finestres, que com totes les obertures de l'edifici (exceptuant la porta principal) tenen llinda, ampit i brancals de maó. Al primer pis hi ha tres finestres col·locades sobre cada una de les obertures de la planta baixa. La façana posterior o nord, presenta quatre obertures i les altres dues façanes tenen dues obertures cada una al primer pis. La façana oest tenia adossades dues edificacions a nivell inferior de teulada, fet que queda palès amb la negrosa marca horitzontal que s'hi pot observar. El volum annex, que sobresurt de la façana est seguint la direcció de la façana principal, està construït en dues fases diferenciables per les cantonades diferenciades que han quedat enmig del mur. Els murs són de maçoneria de pedra i la teulada a dues vessants seguint la mateixa direcció que l'edifici principal, s'ha reformat amb materials actuals com la totxana i les bigues de pòrtland. | 08195-28 | Sector est del terme municipal | Construïda l'any 1843 per Joaquim de Vilar, del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. | 42.0760500,2.1515800 | 429819 | 4658568 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60535-foto-08195-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60535-foto-08195-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60535-foto-08195-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||
| 60536 | Bardolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bardolet | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 Fons patrimonial del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. Llibre de notes d'actes. Registre vell Memorial de Jeroni Casademunt de Pi (1842-1854) | XIX | Presenta vegetació, erosió i degradació de l'arrebossat dels murs a causa, en part de la manca d'ús que té.Renovació de la teulada i sostres nous per part dels propietaris actuals. Conserva l'estructura d'ús original dels interiors de les estances a la planta baixa com l'entrada, les corts de bestiar amb les menjadores els bous i la cuina. | La masia de Bardolet està situada prop del nucli de l'Alou, al peu del bac de Bardolet enfrontada al serrat de Baró i al serrat de Sant Genis. És un edifici de planta rectangular de mitjanes dimensions que està composat per un volum central, un volum adossat a la part lateral esquerra de diferents cossos (corts i estables) i altres construccions independents destinades a usos agrícoles i ramaders. El volum principal està composat per planta baixa i dos pisos amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra amb força morter, parcialment arrebossades i delimitades per cantonades diferenciades de pedra picada. La façana principal està orientada a l'est i presenta una composició simètrica d'eix vertical amb nou obertures, tres a cada planta. Les vuit finestres tenen brancals de maó i llinda de pedra, i la majoria conserven la llinda de fusta a sobre de la de pedra. La porta principal que també conserva llinda de fusta a la part superior té brancals i llinda de pedra picada, en la qual hi ha gravada una inscripció i la data 1825. La façana nord només té una finestra de brancals de maó i llinda de pedra. La façana oest presenta una obertura a la planta baixa i tres al segon pis construïdes amb brancals de maó i llinda de pedra. També s'hi pot observar bigues de fusta disposades longitudinalment formant part del mur. La façana sud conserva sols una finestra amb brancals de maó i llinda de pedra i se li adossa un volum que està format per dos cossos usats com a estables i corts. Té teulada de doble vessant a diferent altura del volum principal i sobresurt per la part posterior ocupant part de la façana oest. Les altres construccions independents s'usen com a pallisses i coberts. | 08195-29 | Sector nord-est del terme municipal | La masia de Bardolet es troba documentada al 20 abril de 1555 en un document de compra del mas Font Subirà i Jussà, dit Bardolet, de Sant Agustí per part del Vilar de Sant Boi. En les mateixes dates també la trobem esmentada en el Memorial de Geroni Casademunt on es diu que l'any 1560 una filla de Bernat Casademunt es casà amb el masover de Bardolet, masia que també era coneguda com la Font de Pi. Bardolet, dita Font Subirà i Jussà, apareix l'any 1624 formant part de les propietats del Vilar de Sant Boi; i l'any 1716 en el Resum del cadastre reial del terme de Sant Agustí de Lluçanès posseïda per Pere Vilarassau. La construcció de l'actual edifici es pot datar de l'any 1825 feta fer per Josep de Vilar segona la llinda de la porta principal. Bardolet va continuar formant part de l'extensa xarxa de masoveries del Vilar de Sant Boi fins l'any 1923 quan és comprada pels actuals propietaris com a masoveria de la masia de Casademunt de Pi. | 42.0929500,2.1392800 | 428821 | 4660455 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60536-foto-08195-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60536-foto-08195-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60536-foto-08195-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La llinda de la porta principal té la inscripció: JOSEPH DE VILAR I VILA ME HA FET FER EN LO ANY 1825.Segons es recull en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya l'antiga masia de Bardolet era més petita i estava situada pocs metres més endavant de l'actual. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 60537 | Fontcendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontcendra | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 | XIX | L'edifici es va reformar a principis de segle, quan es va renovar la teulada aixecant un nou pis, les golfes. La majoria d'estances per a ús agropecuari també s'han reformat en els últims anys, com la pallissa annexa a la façana oest, que actualment forma part de l'habitatge o l'antic femer reconvertit en cobert. | Fontcendra està situada al peu del Bac de Fontcendra, un serrat boscós que delimita naturalment els termes municipals de Sant Agustí de Lluçanès i Perafita, i prop del gorg de la Vaca. Es tracta d'una masia de dimensions mitjanes formada per un volum principal de planta rectangular, format per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra irregular i estan arrebossats en les parts que s'han reformat recentment, exceptuant una part construïda amb obra vista. La façana principal, orientada a l'est, presenta la majoria d'obertures emmarcades amb llinda de fusta i brancals de maó, exceptuant la porta principal que té brancals de pedra picada i la finestra situada a la seva dreta, que conserva brancals i llinda de pedra picada. A l'esquerra de la porta principal, trobem una porta d'accés al corral dels conills i un abeurador pel bestiar. A l'extrem esquerra s'hi observa un porxo, reformat recentment. A la façana sud trobem un cobert, de teulada a una sola vessant i pilars de maó, amb un porxo a sobre. La façana oest està dominada per un cos annex que sobresurt de la façana. Originalment era una pallissa, a la que s'accedia a través d'una escala independent, i més tard va passar a ser un corral. Actualment s'ha reformat i s'ha enderrocat l'escala passant a formar part de l'habitatge. També en aquesta façana trobem l'accés a un estable, actualment en desús. La façana nord està dividida entre la part que correspon al volum central i la que correspon al cos annex. La primera presenta diverses obertures disposades irregularment en un mur de maçoneria de pedra, la part que correspon al cos annex està arrebossada i mostra dues obertures de gran tamany. A l'entorn de la masia trobem un cobert de nova construcció a uns metres de la façana nord, la font que proveïa la masia, que es troba a uns dos-cents metres en direcció sud, i un abeurador que es troba a mig camí de la font i que servia també com a dipòsit per emmagatzemar l'aigua de la font. | 08195-30 | Sector sud del terme municipal | Construïda probablement durant el segle XIX, lligada a la masia del Prat de la que n'és masoveria. Es troba referenciada documentalment en la convocatòria de l'ajuntament de Sant Agustí per arranjar un camí veïnal l'any 1893. | 42.0620900,2.1308200 | 428086 | 4657035 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60537-foto-08195-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60537-foto-08195-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia té dos accessos. El que està més ben condicionat, ve de la carretera BV-4608 passant pel Gorg de la Vaca. L'altre accés, de trànsit més dificultós baixa pel bac de Fontcendra des del collet d'en València, a la carretera BP-4653. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 60538 | Força de Freixenet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forca-de-freixenet | <p>AADD. Els castells catalans, Volum IV, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 1990</p> | XII | En ruïnes. La vegetació cobreix pràcticament totes les restes. | <p>La força de Freixenet està situada als plans de Torrents, a la part dreta del pista que travessa cap als termes de Lluçà i Alpens Era una domus fortificada que encara conserva l'estructura de la planta i el fossat circular. Actualment es troba coberta per vegetació tot i que es poden observar restes de murs del perímetre i d'algunes estructures amb obertures dels murs interiors.</p> | 08195-31 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>Els Freixenet o Fuxanet tingueren un paper notable en la història de Sora i en la d'Orís, d'on sembla que en tingueren les castlanies. El 1109, Guillem Bernat de Duocastella encomanà la castlania de Duocastella a Bernat Ermengol de Freixenet. La casa o força de Freixenet, d'on prenia el locatiu Bernat Ermengol, es trobava dins la parròquia d'Alpens. Aquesta família va acabar essent senyora total de Duocastella i es va refondre amb la família Manlleu. A principis del segle XIII posseïen el castell de Duoacastella i la força de Freixenet els esposos Bernat de Manlleu i Saurina. L'any 1227, Saurina de Manlleu posseïa la força de Freixenet o Fuxanet i féu pacte de cedir-la al rei, si aquest en tenia necessitat a causa de la guerra que el rei manava contra el seu marit (Bernat de Manlleu), motivada pel castell de Duocastella. Les notícies dels Freixenet desapareixen en el segle XIV.</p> | 42.0980300,2.1165800 | 426949 | 4661038 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60538-foto-08195-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60538-foto-08195-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60538-foto-08195-31-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||
| 60539 | Ca n' Alou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-n-alou | MOLERA-FABRÉ. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1984 | XVIII | Presenta esquerdes i vegetació que cobreix part d'alguns murs.La seva estructura i les cantonades diferenciades integrades denoten diverses ampliacions.Els anys 80 es va reformar la teulada i es va semiarrebossar la façana sud. | La masia de Can Alou està situada al nord de l'Alou al peu del serrat de Cal Llosades. És un edifici de mitjanes dimensions que està composat per diversos cossos adossats i edificacions independents d'ús agrícola i ramader. El volum principal està format per tres cossos adossats rectangulars diferenciats a través de les cantonades de pedra que estan integrades als murs i pel diferent nivell de les seves teulades. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter i amb alguns murs semiarrebossats. El cos central que està format per planta baixa, un pis i golfes i una alçada major, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal que està orientada a l'est. La façana està articulada per una porta amb brancals i llinda de pedra picada on hi ha gravada la data 1795 i una creu amb restes de policromia vermella. A sobre hi ha una finestra emmarcada amb pedra picada, ampit motllurat i també la data de 1795 a la seva llinda. A part posterior de la façana hi ha diverses obertures emmarcades amb pedra picada, una de les quals té la data de 1769 a la seva llinda. A la part lateral dreta del la façana principal hi ha adossat perpendicularment un cos composat per planta baixa i un pis amb teulada a doble vessant, murs de maçoneria de pedra i façana orientada al sud. Destaca una arcada dovellada que a la planta baixa que dona a un espai cobert amb volta de canó de pedra i una finestra, al primer pis, amb ampit motllurat brancals i llinda bisellats de pedra amb la data de 1796. La façana est d'aquest cos conté un pou adossat i dues finestres emmarcades amb pedra picada. A la part lateral esquerra de la façana principal hi ha adossat longitudinalment un cos composat per planta baixa i primer pis amb teulada a nivell inferior de doble vessant i aigües a la façana principal. A la seva part baixa s'hi adossa perpendicularment un cobert de maçoneria de pedra amb teulada a doble vessant. El primer pis presenta una finestra amb ampit motllurat, brancals i llinda bisellats de pedra amb data de 1782. La façana sud està presidida per un gran balcó d'arc rebaixat de maó pla i tres petites finestres disposades irregularment. Finalment a la part oest de la masia hi trobem dos cossos independents construïts amb pedra d'ús agrícola i ramader, pallissa i cort. | 08195-32 | Sector nord del terme municipal | Aquesta masia formava el límit d'un extens Alou o domini del monestir de Ripoll que arribava fins a Casarramona a Sora. Avançat el segle s. XVI es desfà l'organització que havien format els homes de Pi i queda adscrita a Sant Agustí. L'actual edificació, situada al costat del camí ramader, és de la segona meitat del segle XVIIII i és masoveria de la Casanova del Francàs. | 42.0962900,2.1306300 | 428109 | 4660833 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60539-foto-08195-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60539-foto-08195-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60539-foto-08195-32-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 60540 | Capella de la Mare de Deu dels Dolors de Perenoguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-dolors-de-perenoguera | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | S'han fet reformes dels murs de pedra, s'ha arrebossat i presenta brancals i llinda de nova construcció. | La capella de la Mare de Déu dels Dolors de Perenoguera es troba adossada a la façana nord-oest de la masia de Perenoguera. És un edifici de planta rectangular de petites dimensions que està composat per un sol volum cobert per teulada d'un sol vessant amb aigües a la façana lateral esquerra, amb un petit campanar d'espadanya. Compta amb dos accessos, un d'exterior i un altre per l'interior de la masia. La façana principal, orientada al sud-oest, està ordenada per una porta central i un petit rosetó a sobre. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra i arrebossades, delimitades per cantonades diferenciades amb carreus. A l'interior de la capella s'hi conserva un retaule dedicat a la Mare de Déu dels Dolors. El presideix una talla molt bonica de Maria amb el seu fill mort en braços. | 08195-33 | Sector sud del terme municipal | Cada generació de la família solia tenir fills que es dedicaven a l'ofici religiós. Això comporta que al llarg del temps s'hagi recopilat a la masia de Perenoguera una petita biblioteca de llibres de temàtica religiosa, datats als segles XVII, XVIII i XIX. | 42.0651000,2.1395500 | 428812 | 4657362 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60540-foto-08195-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60540-foto-08195-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60540-foto-08195-33-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment té ús religiós privat per a celebració dels oficis religiosos, bateigs, comunions i casaments de la família Codinach. | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 60541 | Cal Peiró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peiro | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | Degradació de l'arrebossat dels murs on s'hi observen algunes modificacions i ampliacions d'obra i ciment. Teulada reformada al 2002 | Cal Peiró està situada a la banda dreta del camí ramader, al nord del nucli de l'Alou, just al peu del serrat de can Llosades. És un edifici de mitjanes dimensions composat per un volum de planta rectangular que recorda l'estructura basilical. Els murs són de maçoneria de pedra irregular amb poc morter i presenta una ampliació de nova construcció amb obra i ciment. Està articulat per tres cossos: el cos central que té més alçada i sobresurt per la part del davant té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i consta de planta baixa, un pis i golfes. Els cossos de cada costat tenen un nivell inferior de teulada d'un sol vessant lateral i presenten planta baixa i un pis. La façana principal està orientada al sud. La part dreta correspon a una ampliació feta amb obra i ciment i mostra obertures de nova construcció. La part central s'articula a partir de dues obertures a nivell de primer pis, una de les quals constitueix un balcó, i una petita obertura a les golfes, totes elles emmarcades amb pedra. La part esquerra forma un queixal a causa del sobresortint del cos central on hi ha l'accés principal, una porta lateral amb brancals i llinda de pedra picada i dues finestres emmarcades amb pedra, una de les quals amb ampit motllurat. La façana oest presenta obertures de nova construcció i s'hi accedeix a través d'un mur de pedra de 2m d'alçada amb obertura coronada per un arc ovalat. La façana nord mostra una obertura amb ampit, brancals i llinda de pedra picada en la qual hi ha probablement la data de 1737, encara que l'erosió l'ha malmès. | 08195-34 | Sector nord del terme municipal | Masia situada al costat del camí ramader, construïda a prop del nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. La primera referència documental es troba en el Resum del cadastre reial del terme de Sant Agustí de Lluçanès, fet l'any 1716. És masoveria de Casademunt de Pi. | 42.0956100,2.1319300 | 428216 | 4660756 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60541-foto-08195-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60541-foto-08195-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60541-foto-08195-34-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 60542 | Cal Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llorenc | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | Cal Llorenç està situada a la banda dreta del camí ramader, al nord del nucli de l'Alou just per sota de cal Peiró. És un edifici de mitjanes dimensions de planta rectangular que està composat per un volum central, dues estructures adossades destinades a coberts i un estable per cavalls a la part posterior de nova construcció. Els murs són de maçoneria de pedra irregular amb poc morter delimitats per cantonades diferenciades. El volum principal està composat per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Presenta l'ampliació d'un cos a la banda esquerra denotat per les cantonades diferenciades integrades al mur. La façana principal està orientada a l'oest i presenta quatre obertures: una porta d'accés a la planta baixa amb brancals i llinda trencada de pedra picada; i dues finestres al primer pis emmarcades amb pedra picada, la central amb ampit motllurat, i un balcó a la part esquerra. A la façana sud s'hi adossa un cobert, amb la teulada enderrocada, construït amb pedra i obra. A la planta baixa hi ha una gran obertura amb llinda de fusta que dona accés a les antigues corts, dues finestres al primer pis i una a les golfes, totes elles emmarcades amb pedra picada. A la façana oest s'hi adossa un cobert de pedra amb un pilar de maó i teulada d'una vessant. La façana presenta dues finestres a nivell del primer pis emmarcades amb pedra. A la part dreta s'hi annexa de forma perpendicular els estables dels cavalls amb els murs arrebossats. La façana nord té tres obertures, dues de molt petites i una més gran a l'extrem esquerre. | 08195-35 | Sector nord del terme municipal | Masia situada al costat del camí ramader, construïda a prop del nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. La primera referència documental es troba en el Resum del cadastre reial del terme de Sant Agustí de Lluçanès, fet l'any 1716. És una masoveria de Casademunt de Pi. | 42.0951000,2.1318200 | 428206 | 4660700 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60542-foto-08195-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60542-foto-08195-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60542-foto-08195-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'esquerra de la porta principal hi ha una rajola de ceràmica amb la inscripció Caserio del Alou. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 60543 | Can Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-0 | En ruïnes | Can Genís està situada a l'est de l'Alou a tocar de l'església de Sant Genís de Pi i al peu del serrat de Sant Genís. Era un edifici de petites dimensions que segons els propietaris estava constituïda per planta baixa amb les corts del bestiar i escala d'accés a un primer pis alt sota teulada. No es conserva la teulada que segons la documentació fotogràfica existent datada l'any 1947 era d'un sol vessant (POUM en procés). Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter i tapia. Actualment es conserven parts dels murs est, sud i oest amb una alçada aproximada de 3 metres els quals es troben coberts parcialment per vegetació. També es poden observar diversos munts de pedra provinents del propi enderroc de la casa. | 08195-36 | Sector nord-est del terme municipal | Era masoveria de Casademunt. Quedà deshabitada i s'enderrocà durant la segona meitat del segle XX | 42.0950800,2.1376800 | 428691 | 4660693 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60543-foto-08195-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60543-foto-08195-36-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||||
| 60544 | Les Rovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-rovires-0 | En ruïnes | Les Rovires es troba situada a la vessant sud-oest del massís dels Munts, a la zona de la baga de Perenoguera prop de la font del Parrot. És un edifici que conserva la planta i diferents trams de murs d'alçada aproximada de 50cm de maçoneria de pedra i pràcticament tots coberts de vegetació. S'hi pot observar una obertura entre els murs formant un possible accés a la casa. | 08195-37 | Sector est del terme municipal | Constituïa una de les masoveries de la masia de Perenoguera. Segons el propietari es conserven documents de censals corresponents a la casa. | 42.0725600,2.1429100 | 429098 | 4658188 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60544-foto-08195-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60544-foto-08195-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60544-foto-08195-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons informació oral del propietari les Rovires estaven envoltades per feixes de cultiu. Avui en dia el bosc s'ha regenerat creixent enmig de les feixes i la pròpia casa. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||
| 60545 | La Fonteta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fonteta-3 | En ruïnes | La Fonteta està situada al nord del nucli de l'Alou, al peu del serrat de can Llosades i prop del serrat de la Venterulla. És un edifici que conserva part dels murs orientats al nord-est i sud-est en altura aproximada entre 1-2 m, coberts de vegetació. Les parets són de maçoneria de pedra i no es conserva la teulada. A la part nord-est s'hi observa un tram de mur de nivell inferior que s'allarga en direcció nord-oest. Al voltant es troben disperses algunes pedres irregulars i llindes fruit del propi enderroc de la casa. | 08195-38 | Sector nord del terme municipal | 42.0972700,2.1303000 | 428083 | 4660942 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60545-foto-08195-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60545-foto-08195-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60545-foto-08195-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els veïns del poble sempre han vist la casa en estat de ruïna | 98|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||||
| 60546 | Barraca de pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor | Caldria conservar els voltants i interiors nets de bardisses i arbustos per evitar que la vegetació erosionés i malmetés l'estructura. | La barraca de pastor està situada a la vessant oest del massís dels Munts, a la zona anomenada les Rovires, on hi predominen els roures, pertanyent a la baga de Perenoguera. Es troba emplaçada en una zona rocallosa i amb pendent produït pel propi vessant del massís. És un edifici de planta rectangular de petites dimensions d'aproximadament 1,5 x 1,5 x 2m construït de pedra seca amb lloses mitjanes i pedres irregulars. Té la coberta plana enllosada i presenta un únic accés a la part frontal que es troba orientat al sud-oest. Destaquen dues grans lloses a la porta, la que forma tres quarts del brancal dret i la de coronament. | 08195-39 | Sector est del terme municipal | 42.0705600,2.1408400 | 428925 | 4657968 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60546-foto-08195-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60546-foto-08195-39-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les petites dimensions de la cabana només permeten l'aixopluc d'una persona, que s'hi pot col·locar mig ajaguda o asseguda. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||||
| 60547 | Molí del Ramadà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-ramada | La vegetació cobreix i erosiona els murs incomplets de l'edifici. No queden restes de la coberta. | El molí del Ramadà està situat a la zona nord-oest de la baga de Torrents prop del límit amb terme municipal de Lluçà i a 140 metres de la resclosa del pantà de Sant Agustí seguint un caminet que transcorre paral·lel al rec del molí del Vilar. Era un edifici de petites dimensions de planta quadrangular a dos nivells que conserva part de l'estructura original pròpia dels molins fariners hidràulics. S'hi conserven parcialment les façanes orientades al sud-oest i nord-oest i les parets de càrrega són de maçoneria de pedra i morter. La façana sud-oest conserva, a nivell del rec, l'obertura d'arc rebaixat que dona accés al carcabà de volta de canó de pedra. El carcabà era la zona on hi havia el mecanisme que proporcionava la força i estava situat a l'espai per sota l'obrador el qual habitualment es trobava al nivell superior. A la part nord-est (part posterior del molí) s'hi observa, tot i que coberta amb força vegetació, l'estructura de bassa empedrada on s'hi emmagatzemava l'aigua per la utilització del molí. També s'hi pot resseguir el rec o canal que transportava l'aigua des del rec del molí del Vilar fins a la bassa. | 08195-40 | Sector nord-oest | El molí del Ramadà formava part de conjunt del Molí del Vilar actualment inexistent, que es trobava emplaçat on actualment hi ha el pantà de Sant Agustí. Des del molí del Vilar es desviava un canal que conduïa l'aigua a la bassa del molí del Ramadà, situat uns metres més avall. Era un molí fariner hidràulic destinat a moldre farina pel consum humà (una farina més fina que la destinada al consum pel bestiar feta al molí del Vilar). Segons ens ha explicat el propietari només es feien 2 o 3 mòltes per any. | 42.0943300,2.1106900 | 426458 | 4660632 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60547-foto-08195-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60547-foto-08195-40-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||||
| 60548 | Motius esculturats de Perenoguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/motius-esculturats-de-perenoguera | MOLERA, J. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1982 | XVI | Els motius esculturats de la masia de Perenoguera, d'estil renaixentista, es troben decorant diferents elements de les estances de la masia així com també en diferents façanes exteriors. Es troben motius renaixentistes a la façana principal decorant la llinda de pedra picada de la finestra principal del primer pis en forma d'escut familiar. Aquest escut estava subjectat per dues figures nues que van ser destruïdes de cos deixant sols els rostres. Actualment es troben força erosionades. A l'entrada de la masia es troba una pedra treballada amb decoració d'una guilla o guineu de baix relleu a tamany natural. A la sala principal del pis trobem dues portes d'accés a estances domèstiques amb llindar decorat amb motius renaixentistes. Una mostra dues cares esculpides a baix relleu a la part superior de cada brancal i una figura de mig cos que sosté una motllura triangular formant un frontó que decora la part alta de la porta. L'altra porta presenta dues figures, un rostre i una sirena esculpides en baix relleu a la part superior de cada brancal. La llinda de pedra treballada que corona la porta té gravada una inscripció, de moment no desxifrada, amb una creu al damunt. A la porta del porxo del darrere de la masia hi ha la decoració esculpida d'una sèrie d'animals: una guilla, un ànec i un peix. Aquesta llinda forma un conjunt amb el portal treballat amb pedra picada on s'hi troba esculpit un rostre i una cos arrodonit amb formes geomètriques a mig metre del terra que té una alçada de 15 cm. | 08195-41 | Sector sud del terme municipal | 42.0651200,2.1396900 | 428824 | 4657364 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60548-foto-08195-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60548-foto-08195-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60548-foto-08195-41-3.jpg | Física | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 95|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||||
| 60549 | Safareig públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-2 | XX | Caldria netejar els voltants de bardissa. | El Safareig Públic es troba situat a 100 metres al sud-est del nucli de l'Alou, al peu del bac de l'Alou prop de la font Canal, al mig del camí ramader. És una construcció de planta rectangular de formigó amb rajoles als batadors, cobert per una teulada de doble vessant de plaques ondulades de fibrociment damunt d'una estructura de cavalls de fusta que es recolzen sobre pilars de maó. Està tancat per dos costats amb envans de maó. A la part exterior de l'envà orientat a l'oest hi consta una placa amb la data de construcció: 24 d'agost de 1937. | 08195-42 | Sector nord del terme municipal | El safareig es va construir l'any 1937 per donar un equipament col·lectiu i facilitar les feines domèstiques de la llar dels veïns de l'Alou que fins aleshores es duia a terme en fonts i rieres. | 42.0919800,2.1317000 | 428193 | 4660353 | 1937 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60549-foto-08195-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60549-foto-08195-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60549-foto-08195-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | El safareig es va construir el bell mig del camí ramader. Els dos propietaris d'on termeneja el punt escollit per ubicar el safareig van decidir cedir-ne dos metres cadascú. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 60550 | Arxiu municipal de Sant Agustí de Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-agusti-de-llucanes | http://www.diba.es/opc/arxius/08195.asp#Fonsmunicipal | XIX-XXI | Tot i que l'estat de conservació és bo caldria controlar l'humitat. | L'Arxiu conté, bàsicament, la documentació generada per l'ens de govern i gestió municipal. La documentació inventariada és de 146 unitats d'instal·lació i ocupa uns 22 metres lineals aproximadament. L'inventari de l'arxiu municipal presenta la documentació classificada en les seccions següents: 1. Òrgans de govern (1920/1995) 2. Administració general 2.1 Secretaria (1931/1979) 2.2 Registre general (1916/1996) 2.3 Personal (1934/1982) 3. Serveis econòmics 3.1 Patrimoni (1967/1973) 3.2 Comptabilitat (1932/1995) 3.3 Pressupostos (1963/1974) 3.4 Endeutament (1939) 3.5 Tresoreria (1922/1980) 3.6 Fiscalitat (1851/1995) 4. Serveis públics 4.1 Abastaments, racionaments i mercats (1939/1944) 4.2 Cloració d'aigua (1980/1982) 5. Assistència social 5.1 Juntes (1939/1948) 7. Obres i urbanisme 7.1 Obres d'infraestructura i serveis (1961/1994) 7.2 Immobles municipals (1989/1992) 7.3 Llicències d'obres (1976/1983) 7.4 Obertura d'establiments (1972/1973) 7.5 Subvencions (1978/1981) 9. Serveis a l'Estat 9.1 Lleves (1933/1991) 10. Població 10.1 Padró d'habitants (1930/1986) 11. Eleccions 11.1 Eleccions municipals (1948/1995) 11.2 Eleccions al Parlament de Catalunya (1980/1995) 11.3 Eleccions generals (1967/1996) 11.4 Eleccions al Parlament Europeu (1987/1994) 11.5 Referèndums i plebiscits (1947/1986) 11.6 Cens electoral (1945/1989) 11.7 Junta municipal del cens electoral (1940/1976) 12. Educació 12.1 Junta (1939/1948) 13. Cultura 13.1 Normalització lingüística (1982) 14. Serveis agropecuaris i medi natural 14.1 Censos de ramaderia (1921/1957) 14.2 Servicio Nacional del Trigo (1939/1952) 14.3 Cambra agrària (1994) 14.4 Sindicat agrícola (1936/1957) 14.5 Juntes (1909/1939) | 08195-43 | Nucli urbà de l'Alou | La documentació de Sant Agustí de Lluçanès es trobava dividida en dos edificis: a la seu de l'Ajuntament vell (que actualment s'utilitza com a magatzem i col·legi electoral) i a la seu nova de l'Ajuntament. A l'Ajuntament vell es trobava la documentació més antiga, col·locada en un prestatge de fusta en precàries condicions i en perill imminent de trencar-se. La nova seu de l'Ajuntament (inaugurat al 1992) es troba la major part de la documentació. Aquesta està guardada en una habitació petita (2x2,5 metres) a la planta baixa, sense finestres, humida i amb poca il·luminació. La documentació d'abans de la guerra civil i del segle XIX és excepcional en aquest arxiu. El gruix de la documentació pertany als darrers cinquanta anys. | 42.0937700,2.1309500 | 428133 | 4660553 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60550-foto-08195-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60550-foto-08195-43-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquest arxiu va estar organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, durant el mes d'abril de 1997. | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 60555 | Roureda de Casacoberta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-casacoberta | La Roureda de Casacoberta, també coneguda com la Devesa, està situada entre els plans de l'Hostal del Vilar i el Clot de Canemars, prop del trencant que condueix a la masia la Corona. Tot i això, hi han diversos exemplars aïllats, entre els que destaca el Roure dels Gitanos, que arriben fins el límit del terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès, a tocar del nucli de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'una massa forestal de forma allargada, separada en dues parts per la carretera que condueix a Sant Boi de Lluçanès. | 08195-48 | Sector central del terme municipal | 42.0741500,2.1315700 | 428162 | 4658374 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60555-foto-08195-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60555-foto-08195-48-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||||||||
| 60556 | Roure dels gitanos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-dels-gitanos | El Roure dels Gitanos està situat a un extrem de la Roureda de Casacoberta, just al costat de la carretera BV-4608 i davant de la zona coneguda com el Clot de Canemars. Es tracta d'un exemplar centenari d'uns 14 metres d'alçada que destaca per tenir una gran capçada. El tronc té un perímetre de 233 centímetres a 1 metre d'alçada. | 08195-49 | Sector sud del terme municipal | L'origen del topònim el trobem en el pas de grups nòmades d'ètnia gitana, que s'aturaven en aquesta zona i aprofitaven la copa del roure com a aixopluc. | 42.0669900,2.1366600 | 428575 | 4657575 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60556-foto-08195-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60556-foto-08195-49-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El PR-46 travessa la carretera BV-4608 a l'altura del Roure dels Gitanos | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||||||
| 60557 | Rec del molí del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-moli-del-vilar | Caldria revisar periòdicament els continguts de nitrats de l'aigua que discorre pel rec. | El rec del Molí del Vilar neix sota la carena de les Heures, prop de la masia de Can Cisquet. Des d'aquest punt segueix en direcció nord, paral·lel al serrat de les Cabrasses, passant per la font de les Vinyes Grosses. Més al nord passa per la zona coneguda com el pla del Doctor, a on conflueix amb el rec de les Vinyes Xiques, i a continuació es troba amb el rec del Grau, aproximadament a l'altura de la masia Comarmada. Uns centenars de metres més al nord, el rec del Molí del Vilar conflueix amb el rec de les Mosqueres en el punt a on comença el pantà de Sant Agustí de Lluçanès, construït l'any 1999. Un cop superat el pantà, el rec passa pel Molí del Ramadà i agafa la direcció nord-oest fins a sortir del terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès, i entrar en el de Lluçà, on desemboca a la Riera Gavarresa. Es tracta d'una zona d'interès natural, amb vegetació de ribera i de bosc de mitja muntanya. | 08195-50 | Sector oest del terme municipal | 42.0873600,2.1141100 | 426733 | 4659855 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60557-foto-08195-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60557-foto-08195-50-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En l'actual emplaçament del pantà hi havia antigament el Molí del Vilar, la font del Molí del Vilar i les fonts de sofre i ferro, avui inexistents. És precisament aquest conjunt el que origina el topònim del rec. | 119 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||||
| 60558 | Rec de les Mosqueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-les-mosqueres | Caldria revisar periòdicament els continguts de nitrats de l'aigua que discorre pel rec. | El rec de les Mosqueres neix a prop de l'església de Sant Genis de Pi, al sector nord-est del terme municipal. Des d'aquest punt segueix sempre en direcció oest fins a confluir amb el Rec del Molí del Vilar, prop del pantà. En el primer tram recull les aigües del bac de Bardolet, i del serrat de Sant Genis fins arribar a font Canal, on es recull aigua per al nucli de l'Alou. A continuació passa al costat del safareig públic i discorre als peus del bac de l'Alou fins arribar a la font de les Mosqueres. En l'últim tram abans de confluir amb el rec del Molí del Vilar, el rec de les Mosqueres segueix el bac de Torrents. Es tracta d'una zona d'interès natural, que es caracteritza per ser especialment ombrívola i fresca, ja que segueix les cares nord d'un seguit de serrats que divideixen físicament el sector nord del terme municipal. La vegetació que s'hi pot trobar varia entre la de ribera i la més pròpia de bosc de mitja muntanya, i el cabal que té és irregular, tot i que, a diferència d'altres recs del municipi, difícilment s'asseca. | 08195-51 | Sector nord del terme municipal | 42.0919100,2.1215100 | 427350 | 4660354 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60558-foto-08195-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60558-foto-08195-51-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El topònim prové de la font de les Mosqueres. | 119 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||||
| 60559 | Rec del Salt de la Cabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-salt-de-la-cabra | Caldria revisar periòdicament els continguts de nitrats de l'aigua que discorre pel rec. | El rec del Salt de la Cabra neix a la vessant sud del massís dels Munts, prop de la zona coneguda com el racó de la Guilleria, als peus del serrat de la Pinassa. Des d'aquest punt segueix en direcció sud, passant primer per la font del Test i per la baga de l'Oliver després, fins que entra en el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès, a partir del qual el rec segueix fins a desembocar a la riera del Sorreigs. Es tracta d'una zona d'interès natural, amb vegetació pròpia de bosc de mitja muntanya amb un gran domini de boix. El rec mostra un cabal irregular al llarg de l'any. | 08195-52 | Sector sud-est del terme municipal | 42.0700300,2.1449200 | 429262 | 4657905 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60559-foto-08195-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60559-foto-08195-52-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||||
| 60560 | Riera de Cussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-cussons | Caldria revisar periòdicament els continguts de nitrats de l'aigua que discorre per la riera. | La riera de Cussons neix a la baga dels Munts, prop del Collet de Sant Agustí. Des d'aquest punt segueix la direcció nord-est fins col·locar-se entre el massís dels Munts i el Serrat de les Ginestes, a l'altura de Fontranó. A continuació segueix enclotada en direcció est, sempre paral·lela a la carretera BP-4654, entrant dins al terme municipal de Sora fins arribar a Sant Quirze de Besora on desemboca al riu Ter. Es tracta d'una zona d'interès natural, amb vegetació de ribera. | 08195-53 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0876400,2.1462200 | 429389 | 4659860 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60560-foto-08195-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60560-foto-08195-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||||||
| 60561 | Riera del Sorreigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-sorreigs | Caldria revisar periòdicament els continguts de nitrats de l'aigua que discorre per la riera. | La riera del Sorreigs neix a la vessant occidental del massís dels Munts en els recs de la Font Jordana i el de Casacoberta. El que té el recorregut més llarg és el rec de la Font Jordana que neix a la font Perrot, des d'on es filtra aigua de les part més elevades del massís dels Munts. El rec baixa en direcció sud-oest per la baga de Perenoguera fins trobar-se, a l'altura de la carretera BV-4608, amb el rec de Casacoberta, que baixa paral·lel. Una vegada creua la carretera, el rec passa per la Font de Perenoguera, abans d'entrar en una esplanada on recull les aigües dels rec de Can Jaques. En aquesta mateixa esplanada baixa en direcció sud-est el rec del Prat, que recull les aigües del rec de la font del Bac abans de trobar-se amb la riera dels Sorreigs, a escassos metres del Gorg de la Vaca. A partir d'aquest punt la riera segueix en direcció sud-est passant pel Molí de Perenoguera fins entrar en el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'una zona de gran valor ecològic, amb una qualitat de l'aigua bona que permet la conservació de fauna autòctona cada vegada menys comuna com els barbs de muntanya, les bagres o els crancs de riu, i una vegetació molt diversa ja que en el seu recorregut dins del terme de Sant Agustí de Lluçanès passa tant per zones boscoses de fort desnivell com per zones de prats. | 08195-54 | Sector sud del terme municipal | 42.0645900,2.1339000 | 428344 | 4657310 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60561-foto-08195-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60561-foto-08195-54-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-07-04 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.