Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60595 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-10 | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | Murs refets i obertures modificades amb pedra de nova construcció | La casa de l'Ajuntament, que abans havia estat seu de l'escola de Sant Agustí de Lluçanès està situada a la banda dreta pujant el carrer de l'Alou just per sota del conjunt arquitectònic de can Poll i cal Vigatà i davant per davant del conjunt arquitectònic de cal Verdaguer, cal Carbonell i ca l'Aliguer. És un edifici de mitjanes dimensions de planta rectangular que està composat per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra i ciment i presenta cantonades diferenciades. La façana principal està orientada al sud i té una composició simètrica de tres obertures per planta. La planta baixa presenta dues portes i una finestra, destaca sols la porta central que conserva els brancals i la llinda de pedra picada originals i datada de 1763. Antigament la porta de l'esquerra constituïa una finestra. Les obertures del primer pis, un balcó i dues finestres al costat, així com la resta d'obertures de l'edifici estan emmarcades amb pedra de nova construcció. La façana nord conserva enmig dels murs algunes llindes de fusta denotat la possible existència d'obertures posteriors. | 08195-88 | Nucli urbà de l'Alou | Casa situada al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. L'edifici on s'emplaça actualment la Casa de la Vila era antigament l'escola de Sant Agustí de Lluçanès fins els anys 1974 i 1975 quan va deixar de funcionar . Els topònims de Les Escoles o Els Col·legits encara són vigents al poble. | 42.0937700,2.1309500 | 428133 | 4660553 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60595-foto-08195-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60595-foto-08195-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60595-foto-08195-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La casa també és coneguda com els 'col·legits' per l'ús que va tenir el passat. A la façana est es troben ubicades les bústies dels veïns del poble. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 60610 | Aplec dels Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-dels-munts | CASADES, P, Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997 VINYETA, R, Els Munts. Alt Lluçanès, Editorial Celblau, 1977 | L'aplec dels Munts es celebra cada dilluns de Pasqua al santuari de la Mare de Déu dels Munts i a l'esplanada que hi ha davant. A l'aplec s'hi reuneixen fidels de diverses parròquies properes, essent els més nombrosos els que provenen dels diversos municipis del Lluçanès i de Sant Quirze de Besora. L'aplec s'inicia al matí amb la missa, seguida de diverses activitats a l'exterior del santuari. Entre aquestes activitats, que canvien any rere any, hi sol haver la cantada de caramelles per grups de caramellaires i un concert. L'aplec és, doncs, un motiu per reunir-se dels feligresos de la zona. Tal com explica Ramon Vinyeta, en la seva obra 'Els Munts', 'en l'extens prat herbat, els dies d'aplec o festivitats, es reuneixen la concurrència formant rotllanes al voltant de les improvisades llars de foc. Modernament, gràcies a la nova carretera, la concurrència s'ha multiplicat notòriament i en moltes ocasions tot el cimbori és envaït de cotxes i autocars, creant un espectacle inusitat en aquesta altitud'. | 08195-103 | Extrem est del terme municipal | Tot i que no està documentat des de quan es celebra l'aplec als Munts, ja en l'obra de 1897 de Pelegrí Casades anomenada 'Lo Lluçanès' es cita l'existència de dos aplecs al Santuari: un per Pasqua i l'altre per l'Assumpció. | 42.0787000,2.1517300 | 429835 | 4658862 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A més de l'aplec, al santuari dels Munts també s'hi celebra una trobada de parròquies del Lluçanès que es repeteix any rere any des del 1999, reunint-s'hi una gran quantitat de gent (últimament en nombre proper a 500). | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||
| 60550 | Arxiu municipal de Sant Agustí de Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-agusti-de-llucanes | http://www.diba.es/opc/arxius/08195.asp#Fonsmunicipal | XIX-XXI | Tot i que l'estat de conservació és bo caldria controlar l'humitat. | L'Arxiu conté, bàsicament, la documentació generada per l'ens de govern i gestió municipal. La documentació inventariada és de 146 unitats d'instal·lació i ocupa uns 22 metres lineals aproximadament. L'inventari de l'arxiu municipal presenta la documentació classificada en les seccions següents: 1. Òrgans de govern (1920/1995) 2. Administració general 2.1 Secretaria (1931/1979) 2.2 Registre general (1916/1996) 2.3 Personal (1934/1982) 3. Serveis econòmics 3.1 Patrimoni (1967/1973) 3.2 Comptabilitat (1932/1995) 3.3 Pressupostos (1963/1974) 3.4 Endeutament (1939) 3.5 Tresoreria (1922/1980) 3.6 Fiscalitat (1851/1995) 4. Serveis públics 4.1 Abastaments, racionaments i mercats (1939/1944) 4.2 Cloració d'aigua (1980/1982) 5. Assistència social 5.1 Juntes (1939/1948) 7. Obres i urbanisme 7.1 Obres d'infraestructura i serveis (1961/1994) 7.2 Immobles municipals (1989/1992) 7.3 Llicències d'obres (1976/1983) 7.4 Obertura d'establiments (1972/1973) 7.5 Subvencions (1978/1981) 9. Serveis a l'Estat 9.1 Lleves (1933/1991) 10. Població 10.1 Padró d'habitants (1930/1986) 11. Eleccions 11.1 Eleccions municipals (1948/1995) 11.2 Eleccions al Parlament de Catalunya (1980/1995) 11.3 Eleccions generals (1967/1996) 11.4 Eleccions al Parlament Europeu (1987/1994) 11.5 Referèndums i plebiscits (1947/1986) 11.6 Cens electoral (1945/1989) 11.7 Junta municipal del cens electoral (1940/1976) 12. Educació 12.1 Junta (1939/1948) 13. Cultura 13.1 Normalització lingüística (1982) 14. Serveis agropecuaris i medi natural 14.1 Censos de ramaderia (1921/1957) 14.2 Servicio Nacional del Trigo (1939/1952) 14.3 Cambra agrària (1994) 14.4 Sindicat agrícola (1936/1957) 14.5 Juntes (1909/1939) | 08195-43 | Nucli urbà de l'Alou | La documentació de Sant Agustí de Lluçanès es trobava dividida en dos edificis: a la seu de l'Ajuntament vell (que actualment s'utilitza com a magatzem i col·legi electoral) i a la seu nova de l'Ajuntament. A l'Ajuntament vell es trobava la documentació més antiga, col·locada en un prestatge de fusta en precàries condicions i en perill imminent de trencar-se. La nova seu de l'Ajuntament (inaugurat al 1992) es troba la major part de la documentació. Aquesta està guardada en una habitació petita (2x2,5 metres) a la planta baixa, sense finestres, humida i amb poca il·luminació. La documentació d'abans de la guerra civil i del segle XIX és excepcional en aquest arxiu. El gruix de la documentació pertany als darrers cinquanta anys. | 42.0937700,2.1309500 | 428133 | 4660553 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60550-foto-08195-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60550-foto-08195-43-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquest arxiu va estar organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, durant el mes d'abril de 1997. | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 60614 | Arxiu Vilarmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-vilarmau-3 | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès; un ampli recull de cançons, rondalles, refranys i aforismes, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas de Sant Agustí hi ha recollits una epístola, i diverses carlinades, corrandes i caramelles. | 08195-107 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) | 42.0937700,2.1309500 | 428133 | 4660553 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||||
| 60536 | Bardolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bardolet | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 Fons patrimonial del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. Llibre de notes d'actes. Registre vell Memorial de Jeroni Casademunt de Pi (1842-1854) | XIX | Presenta vegetació, erosió i degradació de l'arrebossat dels murs a causa, en part de la manca d'ús que té.Renovació de la teulada i sostres nous per part dels propietaris actuals. Conserva l'estructura d'ús original dels interiors de les estances a la planta baixa com l'entrada, les corts de bestiar amb les menjadores els bous i la cuina. | La masia de Bardolet està situada prop del nucli de l'Alou, al peu del bac de Bardolet enfrontada al serrat de Baró i al serrat de Sant Genis. És un edifici de planta rectangular de mitjanes dimensions que està composat per un volum central, un volum adossat a la part lateral esquerra de diferents cossos (corts i estables) i altres construccions independents destinades a usos agrícoles i ramaders. El volum principal està composat per planta baixa i dos pisos amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra amb força morter, parcialment arrebossades i delimitades per cantonades diferenciades de pedra picada. La façana principal està orientada a l'est i presenta una composició simètrica d'eix vertical amb nou obertures, tres a cada planta. Les vuit finestres tenen brancals de maó i llinda de pedra, i la majoria conserven la llinda de fusta a sobre de la de pedra. La porta principal que també conserva llinda de fusta a la part superior té brancals i llinda de pedra picada, en la qual hi ha gravada una inscripció i la data 1825. La façana nord només té una finestra de brancals de maó i llinda de pedra. La façana oest presenta una obertura a la planta baixa i tres al segon pis construïdes amb brancals de maó i llinda de pedra. També s'hi pot observar bigues de fusta disposades longitudinalment formant part del mur. La façana sud conserva sols una finestra amb brancals de maó i llinda de pedra i se li adossa un volum que està format per dos cossos usats com a estables i corts. Té teulada de doble vessant a diferent altura del volum principal i sobresurt per la part posterior ocupant part de la façana oest. Les altres construccions independents s'usen com a pallisses i coberts. | 08195-29 | Sector nord-est del terme municipal | La masia de Bardolet es troba documentada al 20 abril de 1555 en un document de compra del mas Font Subirà i Jussà, dit Bardolet, de Sant Agustí per part del Vilar de Sant Boi. En les mateixes dates també la trobem esmentada en el Memorial de Geroni Casademunt on es diu que l'any 1560 una filla de Bernat Casademunt es casà amb el masover de Bardolet, masia que també era coneguda com la Font de Pi. Bardolet, dita Font Subirà i Jussà, apareix l'any 1624 formant part de les propietats del Vilar de Sant Boi; i l'any 1716 en el Resum del cadastre reial del terme de Sant Agustí de Lluçanès posseïda per Pere Vilarassau. La construcció de l'actual edifici es pot datar de l'any 1825 feta fer per Josep de Vilar segona la llinda de la porta principal. Bardolet va continuar formant part de l'extensa xarxa de masoveries del Vilar de Sant Boi fins l'any 1923 quan és comprada pels actuals propietaris com a masoveria de la masia de Casademunt de Pi. | 42.0929500,2.1392800 | 428821 | 4660455 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60536-foto-08195-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60536-foto-08195-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60536-foto-08195-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La llinda de la porta principal té la inscripció: JOSEPH DE VILAR I VILA ME HA FET FER EN LO ANY 1825.Segons es recull en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya l'antiga masia de Bardolet era més petita i estava situada pocs metres més endavant de l'actual. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 60546 | Barraca de pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor | Caldria conservar els voltants i interiors nets de bardisses i arbustos per evitar que la vegetació erosionés i malmetés l'estructura. | La barraca de pastor està situada a la vessant oest del massís dels Munts, a la zona anomenada les Rovires, on hi predominen els roures, pertanyent a la baga de Perenoguera. Es troba emplaçada en una zona rocallosa i amb pendent produït pel propi vessant del massís. És un edifici de planta rectangular de petites dimensions d'aproximadament 1,5 x 1,5 x 2m construït de pedra seca amb lloses mitjanes i pedres irregulars. Té la coberta plana enllosada i presenta un únic accés a la part frontal que es troba orientat al sud-oest. Destaquen dues grans lloses a la porta, la que forma tres quarts del brancal dret i la de coronament. | 08195-39 | Sector est del terme municipal | 42.0705600,2.1408400 | 428925 | 4657968 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60546-foto-08195-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60546-foto-08195-39-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les petites dimensions de la cabana només permeten l'aixopluc d'una persona, que s'hi pot col·locar mig ajaguda o asseguda. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 60539 | Ca n' Alou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-n-alou | MOLERA-FABRÉ. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1984 | XVIII | Presenta esquerdes i vegetació que cobreix part d'alguns murs.La seva estructura i les cantonades diferenciades integrades denoten diverses ampliacions.Els anys 80 es va reformar la teulada i es va semiarrebossar la façana sud. | La masia de Can Alou està situada al nord de l'Alou al peu del serrat de Cal Llosades. És un edifici de mitjanes dimensions que està composat per diversos cossos adossats i edificacions independents d'ús agrícola i ramader. El volum principal està format per tres cossos adossats rectangulars diferenciats a través de les cantonades de pedra que estan integrades als murs i pel diferent nivell de les seves teulades. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter i amb alguns murs semiarrebossats. El cos central que està format per planta baixa, un pis i golfes i una alçada major, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal que està orientada a l'est. La façana està articulada per una porta amb brancals i llinda de pedra picada on hi ha gravada la data 1795 i una creu amb restes de policromia vermella. A sobre hi ha una finestra emmarcada amb pedra picada, ampit motllurat i també la data de 1795 a la seva llinda. A part posterior de la façana hi ha diverses obertures emmarcades amb pedra picada, una de les quals té la data de 1769 a la seva llinda. A la part lateral dreta del la façana principal hi ha adossat perpendicularment un cos composat per planta baixa i un pis amb teulada a doble vessant, murs de maçoneria de pedra i façana orientada al sud. Destaca una arcada dovellada que a la planta baixa que dona a un espai cobert amb volta de canó de pedra i una finestra, al primer pis, amb ampit motllurat brancals i llinda bisellats de pedra amb la data de 1796. La façana est d'aquest cos conté un pou adossat i dues finestres emmarcades amb pedra picada. A la part lateral esquerra de la façana principal hi ha adossat longitudinalment un cos composat per planta baixa i primer pis amb teulada a nivell inferior de doble vessant i aigües a la façana principal. A la seva part baixa s'hi adossa perpendicularment un cobert de maçoneria de pedra amb teulada a doble vessant. El primer pis presenta una finestra amb ampit motllurat, brancals i llinda bisellats de pedra amb data de 1782. La façana sud està presidida per un gran balcó d'arc rebaixat de maó pla i tres petites finestres disposades irregularment. Finalment a la part oest de la masia hi trobem dos cossos independents construïts amb pedra d'ús agrícola i ramader, pallissa i cort. | 08195-32 | Sector nord del terme municipal | Aquesta masia formava el límit d'un extens Alou o domini del monestir de Ripoll que arribava fins a Casarramona a Sora. Avançat el segle s. XVI es desfà l'organització que havien format els homes de Pi i queda adscrita a Sant Agustí. L'actual edificació, situada al costat del camí ramader, és de la segona meitat del segle XVIIII i és masoveria de la Casanova del Francàs. | 42.0962900,2.1306300 | 428109 | 4660833 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60539-foto-08195-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60539-foto-08195-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60539-foto-08195-32-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 60596 | Cal Coima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coima | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII-XIX | Reformes a les teulades i murs de la casa amb diverses ampliacions | Cal Coima es troba situada a uns metres a la part dreta pujant el carrer de l'Alou just per sota de l'Ajuntament. És un edifici de mitjanes dimensions composat per dos cossos de planta rectangular disposats perpendicularment formant una estructura d' L tot creant un pati davanter. Té una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, morter i obra en diferents parts ja que la construcció actual és fruit de diverses reformes de l'edifici antic. El volum paral·lel al carrer de l'Alou té la façana principal orientada a l'oest consta d'un porxo baix amb murs de pedra i una galeria d'obra al primer pis que es troba tapiada també amb obra i on s'hi distingeixen les arcades anteriors. El volum perpendicular al carrer de l'Alou presenta una edificació annexa que allarga la casa en direcció oest i està denotat per les cantonades diferenciades integrades als mur. Consta de diverses obertures de mides diferents i disposades de forma irregular, algunes d'elles amb llinda de fusta. La façana nord només té una petita obertura a nivell del terra i presenta una clara diferenciació dels murs de la part annexada. | 08195-89 | Nucli urbà de l'Alou | Casa situada al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. | 42.0937200,2.1311900 | 428153 | 4660547 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60596-foto-08195-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60596-foto-08195-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60596-foto-08195-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | No es conserva data de l'edificació però pels materials es podria datar del segle XVIII-XIX amb modificacions posteriors. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 60590 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-3 | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | Ha estat restaurada i conserva la façana est de pedra. La resta de façanes estan arrebossades. | Cal Ferrer està situada a la banda esquerra pujant el carrer de l'Alou just al capdamunt del carrer on comença el desnivell. És un edifici de planta rectangular i de mitjanes dimensions que està composat per dos volums incorporant l'antiga casa de can Canal. Els dos volums presenten tres cossos de planta baixa i un pis, amb les teulades a diferent nivell, de doble vessant amb aigües a la façana principal. Les parets estan delimitades per cantonades diferenciades integrades als murs i són de maçoneria de pedra amb ciment. La façana principal està orientada a l'est i presenta una composició simètrica d'eix horitzontal. El volum pròpiament de cal Ferrer consta de dos cossos. El cos de la dreta està composat per dues finestres emmarcades amb pedra. El cos de l'esquerra està composat per quatre obertures, tres finestres amb ampit, brancals i llinda de pedra picada, amb la finestra de la planta baixa datada de 1755, i una porta també amb brancals i llinda de pedra on hi ha la data de 1731. El volum corresponent a l'antiga casa de can Canal presenta dues portes a la planta baixa, una de les quals datada a la seva llinda de l'any 1863 i tres finestres al primer pis amb ampit, brancals i llinda de pedra picada. | 08195-83 | Nucli urbà de l'Alou | Casa situada al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. | 42.0946500,2.1310700 | 428144 | 4660650 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60590-foto-08195-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60590-foto-08195-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60590-foto-08195-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 60593 | Cal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-font-0 | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | La pedra dels murs que formen els dos cossos té diferent color i mida, la qual cosa denota les reformes fetes tot i conservar l'estructura original. | Cal Font, coneguda anteriorment com cal Joan, està situada a la banda dreta pujant el carrer de l'Alou, just al capdamunt del carrer quan comença el desnivell. És un edifici de petites dimensions de planta rectangular que està assentat sobre un desnivell, el mateix de provoca el propi carrer. Està composat per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs són de maçoneria de pedra i presenta cantonades diferenciades. La façana principal que està orientada a l'oest té una composició simètrica d'eix horitzontal. A la planta baixa es troben dues portes, la de la dreta amb brancals i llinda de pedra picada conté una inscripció i data de 1790. Al primer pis hi ha tres finestres, dues simètriques a l'altura de les portes de la planta baixa emmarcades amb pedra picada, i una de petites dimensions al mig. La finestra de la part dreta presenta un ampit motllurat. La façana nord presenta dues obertures, una porta a la plana baixa i una finestra al primer pis. | 08195-86 | Nucli urbà de l'Alou | Casa situada al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. | 42.0944000,2.1312200 | 428156 | 4660623 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60593-foto-08195-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60593-foto-08195-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60593-foto-08195-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La inscripció de la llinda de la porta és la següent:JAUME ROCA ME FET17 90La casa també és coneguda com a Cal Joan. Els dos topònims són vigents al poble actualment. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 60542 | Cal Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llorenc | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | Cal Llorenç està situada a la banda dreta del camí ramader, al nord del nucli de l'Alou just per sota de cal Peiró. És un edifici de mitjanes dimensions de planta rectangular que està composat per un volum central, dues estructures adossades destinades a coberts i un estable per cavalls a la part posterior de nova construcció. Els murs són de maçoneria de pedra irregular amb poc morter delimitats per cantonades diferenciades. El volum principal està composat per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Presenta l'ampliació d'un cos a la banda esquerra denotat per les cantonades diferenciades integrades al mur. La façana principal està orientada a l'oest i presenta quatre obertures: una porta d'accés a la planta baixa amb brancals i llinda trencada de pedra picada; i dues finestres al primer pis emmarcades amb pedra picada, la central amb ampit motllurat, i un balcó a la part esquerra. A la façana sud s'hi adossa un cobert, amb la teulada enderrocada, construït amb pedra i obra. A la planta baixa hi ha una gran obertura amb llinda de fusta que dona accés a les antigues corts, dues finestres al primer pis i una a les golfes, totes elles emmarcades amb pedra picada. A la façana oest s'hi adossa un cobert de pedra amb un pilar de maó i teulada d'una vessant. La façana presenta dues finestres a nivell del primer pis emmarcades amb pedra. A la part dreta s'hi annexa de forma perpendicular els estables dels cavalls amb els murs arrebossats. La façana nord té tres obertures, dues de molt petites i una més gran a l'extrem esquerre. | 08195-35 | Sector nord del terme municipal | Masia situada al costat del camí ramader, construïda a prop del nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. La primera referència documental es troba en el Resum del cadastre reial del terme de Sant Agustí de Lluçanès, fet l'any 1716. És una masoveria de Casademunt de Pi. | 42.0951000,2.1318200 | 428206 | 4660700 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60542-foto-08195-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60542-foto-08195-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60542-foto-08195-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'esquerra de la porta principal hi ha una rajola de ceràmica amb la inscripció Caserio del Alou. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 60589 | Cal Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magre-2 | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | Restauració a finals dels anys 80 dels murs de pedra amb morter i ciment. Es van canviar algunes llindes. | Cal Magre està situada a la banda esquerra, entrant uns deu metres del carrer de l'Alou, just al capdamunt del carrer i formant un pati al seu davant tancat per la façana nord de cal Ferrer. És un edifici de petites dimensions que està composat per un volum central, dues edificacions d'obra a la part esquerra destinades a magatzem agrícola i un volum a la part dreta, de pedra i de planta baixa restaurada per d'ús domèstic. El volum principal està composat per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i morter amb ciment. La façana principal està orientada a l'est i presenta una composició asimètrica amb quatre obertures de mides diferents. A la planta baixa, situada a la part esquerra, hi ha la porta principal d'accés amb brancals i llinda de pedra de nova construcció i a la seva dreta una finestra amb ampit, brancals i llinda de pedra picada. Al primer pis, i sobre la porta principal, un balcó i una finestra de mida més petita a l'extrem dret. Destaquen els tres contraforts de la façana nord tot conservant l'estructura de la casa primitiva. | 08195-82 | Nucli urbà de l'Alou | Masia situada al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. No es conserva data però per l'estructura es pot considerar del segle XVIII. | 42.0948300,2.1310000 | 428138 | 4660671 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60589-foto-08195-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60589-foto-08195-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60589-foto-08195-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 60597 | Cal Massana / Cal Sità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massana-cal-sita | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII-XIX | Conserva l'estructura original tot i que ha estat reformada en teulada, obertures, murs i usos. | Cal Massana, també coneguda com cal Sità, es troba situada al carrer Sant Genis, que és perpendicular al carrer de l'Alou, i just al costat de cal Coima. És un edifici de mitjanes dimensions que està composat per dos volums annexats de planta rectangular i amb teulada a diferent nivell de doble vessant d'aigües a la façana principal. Té un pati davanter tancat per un mur i unes edificacions paral·leles d'ús domèstic Els murs són de maçoneria de pedra amb morter i ciment. El volum principal que està composat per planta baixa i un pis, té la façana orientada a l'oest i presenta sis obertures. A la planta baixa hi ha la porta principal amb barbacana moderna, brancals de pedra i llinda de fusta, dues finestres de mides diferents amb reixes i llindes de fusta i una finestra a la part esquerra emmarcada amb pedra picada. Al primer pis hi ha dues finestres amb ampit, brancals i llinda de pedra picada. A la façana est s'hi observa una estructura sobresortint de pedra i teulada d'un sol vessant. El volum annexat a la part dreta presenta un gran finestral rectangular a la façana sud i dues obertures a la façana est, totes amb llinda de fusta. | 08195-90 | Nucli urbà de l'Alou | Casa situada al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. | 42.0937900,2.1314700 | 428176 | 4660555 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60597-foto-08195-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60597-foto-08195-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60597-foto-08195-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | No hi ha data de construcció però els materials i l'estructura indiquen que es va construir entre els segles XVIII i XIX amb modificacions posteriors.Cal Massana també és coneguda com a cal Sità, nom actual de la casa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 60598 | Cal Moles Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moles-baix | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | La casa ha estat restaurada | Cal Moles Baix es troba situada a la part dreta pujant el carrer de l'Alou, per sota de can Coima i just a l'encreuament amb el camí veïnal que condueix a Casademunt. És un edifici de mitjanes dimensions composat per dos volums annexats de planta rectangular formant una estructura d' L. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i presenten cantonades diferenciades integrades denotant les ampliacions fetes. El volum principal orientat a l'oest està composat per dos cossos adossats de planta baixa i un pis. Té la teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i presenta les obertures emmarcades amb pedra picada. El volum que s'annexa de forma perpendicular a la dreta de la porta principal constituïa l'antiga pallissa que s'ha rehabilitat, deixant un pas a peu pla que comunica amb el jardí. | 08195-91 | Nucli urbà de l'Alou | Casa situada al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. | 42.0932900,2.1310200 | 428138 | 4660500 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60598-foto-08195-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60598-foto-08195-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60598-foto-08195-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Cal Moles Baix també és coneguda com a ca l'Escloper, nom que tenia anteriorment la casa i que té un possible origen amb l'activitat artesanal que s'hi desenvolupava. No hi ha data de construcció però per estructura i materials es pot considerar del segle XVIII. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 60591 | Cal Pau Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-vell | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | Es van reconstruir els murs conservant l'estructura i les llindes de totes les obertures antigues | Cal Pau Vell està situada a la banda esquerra pujant el carrer de l'Alou just per sota de cal Ferrer. És un edifici estret de planta trapezoïdal de mitjanes dimensions que presenta un pati davanter tancat per la casa veïna de cal Roca. Està composat per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra i han estat refets. La façana principal està orientada al sud i té una composició asimètrica amb cinc obertures disposades de forma irregular. A la planta baixa dues finestres i una porta emmarcades amb pedra de nova construcció. El primer pis presenta dues finestres emmarcades amb pedra. La finestra de l'esquerra conserva ampit de pedra picada. La façana est presenta dues obertures, una a la planta baixa, que constituïa la porta principal ara reconvertida com a finestra, datada el 1790; i una finestra al primer pis amb brancals, llinda i ampit de pedra picada. A la façana nord s'hi adossava una casa que actualment es troba enderrocada. Presenta pedres que sobresurten dels murs. | 08195-84 | Nucli urbà de l'Alou | Casa que feia funció d'hostal situada al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. Cal Pau Vell va ser un hostal que funcionava en el marc de les rutes de transhumància. | 42.0944100,2.1309800 | 428136 | 4660624 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60591-foto-08195-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60591-foto-08195-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60591-foto-08195-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Hi ha una inscripció a la llinda de la façana est i la data de 1790. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 60541 | Cal Peiró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peiro | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | Degradació de l'arrebossat dels murs on s'hi observen algunes modificacions i ampliacions d'obra i ciment. Teulada reformada al 2002 | Cal Peiró està situada a la banda dreta del camí ramader, al nord del nucli de l'Alou, just al peu del serrat de can Llosades. És un edifici de mitjanes dimensions composat per un volum de planta rectangular que recorda l'estructura basilical. Els murs són de maçoneria de pedra irregular amb poc morter i presenta una ampliació de nova construcció amb obra i ciment. Està articulat per tres cossos: el cos central que té més alçada i sobresurt per la part del davant té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i consta de planta baixa, un pis i golfes. Els cossos de cada costat tenen un nivell inferior de teulada d'un sol vessant lateral i presenten planta baixa i un pis. La façana principal està orientada al sud. La part dreta correspon a una ampliació feta amb obra i ciment i mostra obertures de nova construcció. La part central s'articula a partir de dues obertures a nivell de primer pis, una de les quals constitueix un balcó, i una petita obertura a les golfes, totes elles emmarcades amb pedra. La part esquerra forma un queixal a causa del sobresortint del cos central on hi ha l'accés principal, una porta lateral amb brancals i llinda de pedra picada i dues finestres emmarcades amb pedra, una de les quals amb ampit motllurat. La façana oest presenta obertures de nova construcció i s'hi accedeix a través d'un mur de pedra de 2m d'alçada amb obertura coronada per un arc ovalat. La façana nord mostra una obertura amb ampit, brancals i llinda de pedra picada en la qual hi ha probablement la data de 1737, encara que l'erosió l'ha malmès. | 08195-34 | Sector nord del terme municipal | Masia situada al costat del camí ramader, construïda a prop del nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. La primera referència documental es troba en el Resum del cadastre reial del terme de Sant Agustí de Lluçanès, fet l'any 1716. És masoveria de Casademunt de Pi. | 42.0956100,2.1319300 | 428216 | 4660756 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60541-foto-08195-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60541-foto-08195-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60541-foto-08195-34-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 60592 | Cal Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roca-1 | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | Can Roca està situada a la banda esquerra, a uns deu metres, pujant el carrer de l'Alou just per sota de cal Pau Vell. És un edifici de petites dimensions composat per dos volums rectangulars adossats perpendicularment entre ells que formen una estructura en L amb un pati al davant. Estan formats per planta baixa i un pis de teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. El volum principal té la façana orientada a l'est i presenta dues obertures, una porta a la planta baixa amb brancals de grans carreus i llinda de pedra picada amb data de 1731; i una finestra a sobre amb ampit de pedra, brancals de grans carreus i llinda de fusta. Els murs són de maçoneria de pedra irregulars amb morter i presenta cantonades diferenciades de pedra picada. El volum adossat a la seva dreta sobresurt perpendicularment en direcció est. Els murs de càrrega són de pedra amb modificacions i ampliacions d'obra. Presenta diverses obertures d'accés a l'interior que es destina a taller de fabricació de bigudins. | 08195-85 | Nucli urbà de l'Alou | Casa situada al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. | 42.0943300,2.1307500 | 428117 | 4660615 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60592-foto-08195-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60592-foto-08195-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60592-foto-08195-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El taller de bigudins de can Roca constitueix un dels pocs referents industrials del municipi de Sant Agustí de Lluçanès. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 60588 | Cal Simon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simon-1 | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | Restaurada recentment presenta teulada reformada i murs de pedra refets | Cal Simon es troba situada a 50 metres al nord-oest del carrer de l'Alou agafant un camí a la banda esquerra que passa pel costat de cal Magre. És un edifici de mitjanes dimensions composat per un volum principal de planta baixa, un pis i golfes sota teulada, i un cobert de construcció d'obra destinat a ús agrícola. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i parets de càrrega de maçoneria de pedra i ciment delimitades per cantonades diferenciades. Tant la façana principal que està orientada a l'est com la façana nord tenen una composició simètrica de tres obertures per planta, totes elles emmarcades amb pedra. A la façana oest s'hi adossa un cobert d'obra que presenta algunes parts arrebossades. Es conserva una obertura a nivell del segon pis emmarcada amb pedra. La façana sud presenta a nivell del primer pis tres obertures: un balcó central i una finestra a cada costat, totes elles amb brancals i llinda de pedra. A les golfes s'hi obra una obertura emmarcada amb pedra de tamany més petit. | 08195-81 | Nucli urbà de l'Alou | Masia situada prop del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. No es conserva data però per l'estructura es pot considerar del segle XVIII. | 42.0950800,2.1304000 | 428089 | 4660699 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60588-foto-08195-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60588-foto-08195-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60588-foto-08195-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat hi havia una finestra amb llinda datada de 1708. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 60599 | Cal Verdaguer, cal Carbonell i ca l'Aliguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-verdaguer-cal-carbonell-i-ca-laliguer | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | Cal Verdaguer ha estat reformada recentment.Cal Carbonell no ha estat reformada i conserva l'embigatge i la teulada original.Ca l' Aliguer va ser ampliada al segle XVIII | Cal Verdaguer, cal Carbonell i ca l'Aliguer són tres edificis de planta rectangular adossats, representatius del tipus de construcció lineal de carrers al llarg del segle XVIII quan s'edificava en veïnatges. Estan situats a la banda esquerra pujant el carrer de l'Alou davant per davant de la Casa de la Vila. Els tres edificis estan orientats a l'est i tenen teulada a diferent nivell de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs són de maçoneria de pedra i morter delimitats per cantonades diferenciades integrades. Cal Verdaguer que és l'edifici que es troba situat més al nord està composat per planta baixa i un pis. Presenta quatre obertures de diferents tamanys, 3 finestres amb ampit i emmarcades amb pedra picada i una porta amb brancals i llinda de pedra picada. Té dues llindes datades, una de l'any 1731 i l'altre del 1761. Cal Carbonell que és l'edifici que queda integrat al mig està composat per planta baixa, un pis i golfes. A la planta baixa destaca la portalada amb brancals i llinda de pedra picada on hi ha la data de 1719. El primer pis presenta dues finestres de diferent mida amb ampit, brancals i llinda de pedra picada. La finestra de la dreta té gravada la data de 1746. Finalment a les golfes trobem una finestra emmarcada amb pedra picada. Ca l'Aliguer és l'edifici situat a la part baixa, sud, i està composat per dos volums adossats. El volum principal presenta cinc obertures disposades de forma asimètrica. A la planta baixa hi ha una portalada amb brancals i llinda de pedra picada amb inscripció i data de 1711, s'hi accedeix a partir d'una rampa moderna que queda al mig de dos llargs bancs de pedra que discorren tota la façana. A la seva esquerra hi ha una finestra amb ampit, brancals i llinda de pedra picada que queda al costat dret d'un contrafort adossat a la façana. Al primer pis s'hi mostren dues finestres i a les golfes una de més petita, totes amb ampit, brancals i llinda de pedra picada. A la façana sud s'hi adossa un volum de teulada a nivell inferior que presenta a la seva façana est, una gran arcada de mig punt a la planta baixa i una finestra amb ampit motllurat, brancals i llinda de pedra al primer pis; la façana sud presenta tres grans arcades tapiades d'arc de mig punt a la planta baixa i dues arcades modificades al primer pis, una d'elles amb balcó i datada de 1796 en una de les columnes. També hi ha una finestra a la banda esquerra emmarcada amb pedra picada. A la zona de sota teulada s'hi mostra una obertura tapiada semicircular. | 08195-92 | Nucli urbà de l'Alou | Cases situades al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. Ca l'Aliguer va ser un hostal que funcionava en el marc de les rutes de transhumància, probablement fundat pel mas Casademunt de Pi. | 42.0937300,2.1307300 | 428115 | 4660549 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60599-foto-08195-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60599-foto-08195-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60599-foto-08195-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La inscripció de la llinda de ca l'Aliguer és la següent:JOSEPH CASADEMUNT1 7 1 1 | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 60603 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-8 | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 TORRES, J. SALVANS, J. COROMINAS, J. Els Camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000 | Cal controlar les agressions i annexions detectades per part de propietaris termenejants, netejar i restituir l'estructura de la carrerada per tal que no quedi abandonada i es perdi, ja que hi ha trams que el bosc s'ha regenerat de forma que ha ocupat part del camí. | El camí ramader que passa pel terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès forma part de la Ruta III, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància que passen pel Lluçanès. Aquesta ruta que prové del Vallès va en direcció a Alpens enllaçant amb la Ruta I cap a Castellar de n'Hug i és la única que registre, encara, algun moviment transhumant. Travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció al Puig Rodó i Fontfreda, punt on entra al Lluçanès. El camí segueix en direcció al Boquers, el Puig Permanyer (d'on surt la ruta IV cap a Olost), Sant Bartomeu del Grau (on s'hi incorpora la ruta IV procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt i entra al terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès per la zona de Rocatova. Del serrat de Rocatova es dirigeix durant uns 400 metres a la masia del Salt del Llop des de la qual s'ha d'agafar la carretera asfaltada BV-4341que passa per can Jaques fins a l'encreuament amb la BP-4653. Aquí el traçat segueix paral·lel a la carretera fins a l'Hostal del Vilar que continua durant uns 30 metres pel camí asfaltat que condueix al Santuari dels Munts. En aquest punt s'ajunta amb el ramal que prové de Sant Boi de Lluçanès, paral·lel a l'actual BV-4608, i que discorre prop de les masies de l'Oliver, Perenoguera i Casacoberta. La carrerada continua travessant un camp i segueix per la carena de l'Hostal durant uns 800 metres fins a trobar el ramal del camí ramader de Montorro que baixa dels emprius dels Munts en direcció nord amb un pronunciat pendent fins al Collet de Sant Agustí, lloc habitual de parada dels ramats transhumants. S'avança rodejant els camps dels Pallers per la dreta i segueix per la Cometa a través d'un ample camí fins a la carena quan inicia el descens pel Bac de l'Alou fins al Safareig Públic. D'aquí es continua fins a la fita ramadera del nucli de l'Alou, que guiava i orientava el recorregut del camí. Pujant pel Carrer de l'Alou, que té un pendent amb força desnivell, es segueix pel costat de cal Llorenç i cal Peiró fins a la masia de ca n'Alou des d'on descendint pel peu del serrat de la Ventrulla s'arriba a la zona de Pedres Negres. Aquí el camí deixa el terme municipal de Sant Agustí i s'encamina en direcció Alpens. | 08195-96 | Creua el terme de nord a sud-oest passant pel sector central del terme municipal | Quan la transhumància estava en el seu punt àlgid, als voltants del segle XVIII i XIX, al Lluçanès es vivia en funció a aquests camins. Diversos nuclis de població es van crear a banda i banda del camí com és el cas de l'Alou i moltes fires també s'ubicaven en el recorregut d'aquests camins. Un altre conseqüència va ser l'emplaçament d'hostals al llarg del camí, en el cas de Sant Agustí hi havia, a més de l'Hostal del Vilar i l'hostal del Collet de Sant Agustí, els hostals de Cal Pau i Ca l'Aliguer dins del nucli de l'Alou i Pedres Negres, ja en terme d'Alpens però proper a l'Alou. | 42.0778900,2.1305900 | 428085 | 4658790 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60603-foto-08195-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60603-foto-08195-96-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-07-04 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la zona de l'Hostal del Vilar i can Coma un tros de camí ha estat integrat com a camp. Cal restituir el camí i facilitar l'accés del camí quan discorre a través dels filats de les vaques que en molts casos s'han de saltar. Seria convenient posar-hi portes. A la zona del Collet de Sant Agustí es troba un tram pràcticament impracticable a causa del gran fanguissar produït per l'explotació ramadera del voltant. Caldria arranjar el camí per fer-lo practicable. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 60530 | Can Cisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cisquet | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XIX | Conserva l'estructura original amb ampliacions i reformes als murs com l' arrebossat recent de la façana principal.Presenta els voltants força descuidats amb vegetació arbustiva, mobiliari vell, elements metàl·lics, plàstics, etc. Convindria una neteja general dels voltants. | Cal Cisquet, també coneguda com cal Xisquet i cal Margenet, es troba al peu del serrat de Rocatova, sota la masia de Salt del Llop. És un edifici de petites dimensions que presenta una estructura en forma d' L composat per dos volums rectangulars annexos de forma perpendicular i un volum annexat a la part dreta a diferent nivell d'elevació de la teulada. El volum principal està composat per planta baixa i un pis amb teulada a doble vessant i aigües a la façana principal. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra i arrebossades. La façana principal està orientada al sud i presenta una composició asimètrica d'eix horitzontal. Conté sis obertures originàries, cinc de les quals estan emmarcades amb pedra picada. Destaca la porta principal amb brancals i llinda de pedra on consta la data 1839. La finestra que es troba sobre la porta conserva la data de 1866 a la seva llinda, denotant diverses etapes de construcció. Les façanes laterals tenen petites obertures i un accés lateral. El volum perpendicular construït amb pedra, obra i arrebossat, de teulada de doble vessant, està destinat a estables. Hi té adossat un cobert destinat a magatzem agrícola amb teulada a una sola vessant. El volum annex a la part lateral dret allarga l'habitatge. Té una estructura més elevada i sobresurt per la part posterior. Mostra una gran obertura a la part baixa i una finestra al primer pis. A la part del darrere hi ha un cobert de petites dimensions construït amb parets de maçoneria de pedra i morter amb una inscripció a sobre la porta. | 08195-23 | Sector sud-oest del terme municipal | Probablement construïda durant la primera meitat del segle XIX, es troba referenciada documentalment en la convocatòria de l'ajuntament de Sant Agustí per arranjar un camí veïnal l'any 1893. | 42.0721700,2.1200000 | 427203 | 4658164 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60530-foto-08195-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60530-foto-08195-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60530-foto-08195-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La inscripció del cobert és: LA CASILLAES FETA EL AÑO 1945 ANTONIO ENRIQUERAMON 1945 | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 60529 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-4 | XIX | L'edifici conserva l'estructura original i es van arrebossar les parets als anys 80. Quan es va fer aquesta reforma també es va aixecar la teulada, es va construir un cobert i es va habilitar la pallissa de l'extrem dret com a porxo, eliminant l'escala exterior des de la que s'hi accedia. | Can Coll està situada en una esplanada envoltada per camps, a tocar del joncar de can Coll i de la devesa de Casacoberta, i a mig camí de la vessant oest del massís dels Munts i el serrat de Rocatova. És un edifici de planta rectangular que està composat per diversos cossos adossats aportant un sentit longitudinal a l'estructura. El volum principal, destinat a l'habitatge, està composat per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal, que es troba orientada al sud. La seva composició és asimètrica i presenta un eix horitzontal. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra i arrebossades en la seva totalitat. La façana principal està ordenada per una porta central amb brancals de pedra, que en la seva part dreta presenta erosió pel salpàs, i llinda de pedra, així com també una porta de garatge amb llinda de fusta a l'extrem esquerra. La resta de les obertures es disposen de forma irregular. A la façana oest hi ha adossat un cobert. La façana nord mostra diverses obertures de petit tamany distribuïdes de forma irregular entre la planta baixa i el primer pis. A la façana est s'hi troba adossada l'antiga pallissa rehabilitada com a zona d'emmagatzematge de llenya a la planta baixa i porxo al primer pis. | 08195-22 | Sector central del terme municipal. | Història relacionada a la masia del Prat, de la que n'és masoveria. | 42.0726700,2.1292000 | 427964 | 4658212 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60529-foto-08195-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60529-foto-08195-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia té dos accessos. El principal, que va directe a la carretera BP-4653 no està ben condicionat, el secundari passa per la masia del Prat i també és de pas dificultós. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 60522 | Can Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coma | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | L'edifici conserva l'estructura original encara que s'hi ha fet diverses reformes. La gran quantitat d'edificacions adossades amb acabats diferents han provocat que el volum més antic quedi poc visible, perdent alhora l'harmonia del conjunt. | Can Coma està situada en una esplanada al sud del bac del Grau, prop dels plans de l'Hostal del Vilar i de l'extrem nord de la devesa de Casacoberta. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per diverses edificacions adossades en forma d'U. El cos principal, i més antic, té planta baixa, primer pis i golfes, i teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal. Està construït amb maçoneria de pedra i està arrebossat i pintat, exceptuant la major part de la façana principal. La façana principal, orientada al sud, queda parcialment tapada pels volums adossats i en destaquen algunes obertures que corresponen al primer pis, emmarcades amb pedra picada. El volum que queda a l'esquerra de la façana principal té només planta baixa i primer pis, i teulada a doble vessant en sentit perpendicular al cos central, està construït amb maçoneria de pedra en la part inferior i amb totxo la superior. Com la major part del cos central, està arrebossat i pintat, i està destinat a l'oci nocturn. La única obertura d'aquest volum dóna accés al bar musical El Refugi. El volum de la dreta de la façana principal és una mica més alt que el de l'esquerra encara que com aquest, només té planta baixa i primer pis. La part inferior està construïda amb maçoneria de pedra i la superior amb totxo, arrebossat i pintat com els altres volums. A la part superior trobem un porxo i a la dreta una terrassa, que és fruit d'una ampliació posterior i provoca que la teulada a dues vessants d'aquest volum segueixi la forma d'L. A l'esquerra del cos principal i com a prolongació d'aquest trobem un altre cos, de la mateixa alçada que el central, construït amb obra vista encara que dos de les tres façanes estan arrebossades. La planta baixa d'aquest cos forma part també del bar musical i la resta forma part de l'habitatge. A l'altra banda del cos central, a l'esquerra, hi ha adossada perpendicularment una edificació d'usos agropecuaris construïda amb maçoneria de pedra arrebossada i teulada a una vessant. A la part posterior de la casa hi ha diverses edificacions adossades recentment que tenen un ús agrícola i ramader, construïdes en obra vista i teulada a dues vessants. | 08195-15 | Sector central del terme municipal | La primera referència documental que trobem de can Coma és l'arrendament del dret d'hostal que Josep Vilar va fer a Jaume Carbonell l'any 1754. Jaume Carbonell habitava a la Casa Nova de les Vinyes o casa d'en Coma i va exercir el dret d'hostal fins que aquest es va traspassar a l'hostal del Coll de la Parera que posteriorment seria l'Hostal del Vilar. | 42.0770400,2.1263800 | 427736 | 4658699 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60522-foto-08195-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60522-foto-08195-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60522-foto-08195-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat, realitzat l'any 1990, la porta d'entrada de la façana principal té una llinda de pedra amb la data gravada de 1734. Pere Mestre recull en el llibre 'La fira ramadera de l'Hostal del Vilar' el testimoni del propietari segons el qual la llinda de la porta d'entrada a la casa, tapada per unes obres, hi tenia gravada la data de 1725. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 60543 | Can Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-0 | En ruïnes | Can Genís està situada a l'est de l'Alou a tocar de l'església de Sant Genís de Pi i al peu del serrat de Sant Genís. Era un edifici de petites dimensions que segons els propietaris estava constituïda per planta baixa amb les corts del bestiar i escala d'accés a un primer pis alt sota teulada. No es conserva la teulada que segons la documentació fotogràfica existent datada l'any 1947 era d'un sol vessant (POUM en procés). Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter i tapia. Actualment es conserven parts dels murs est, sud i oest amb una alçada aproximada de 3 metres els quals es troben coberts parcialment per vegetació. També es poden observar diversos munts de pedra provinents del propi enderroc de la casa. | 08195-36 | Sector nord-est del terme municipal | Era masoveria de Casademunt. Quedà deshabitada i s'enderrocà durant la segona meitat del segle XX | 42.0950800,2.1376800 | 428691 | 4660693 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60543-foto-08195-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60543-foto-08195-36-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 60523 | Can Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaques-0 | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | De l'edifici actual, la meitat és d'estructura original i l'altra meitat ha estat reformada. La falta de manteniment tant exterior com interior ha provocat filtracions i humitats. | Can Jaques està situada dins el triangle que formen les carreteres BV-4131, que ve de Lluçà i acaba prop de la masia, i la BP-4653 que va de Prats de Lluçanès al Collet de Sant Agustí, en una esplanada prop del Serrat de Rocatova. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central format per dos cossos, un d'estructura antiga i l'altre d'estructura nova, i envoltat per diverses edificacions que formen un pati, que antigament estava tancat. El volum central té planta baixa, primer pis i golfes, i està coronat per una teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Aquest volum té dos cossos clarament diferenciables, l'original es troba a la part nord-est de l'edifici i n'abasta la meitat; està construït amb maçoneria de pedra i combina la pedra original amb la fusta i el ciment en l'emmarcat de les obertures. El segon cos, que ocupa l'altra meitat de l'edifici principal, està construït amb maçoneria de pedra amb molt morter fins la planta baixa i amb obra vista al primer pis i golfes. La façana principal està orientada al nord-est, encara que és probable que originalment no fos aquesta; té dues grans obertures tapiades al primer pis, emmarcades amb pedra picada, i del tamany d'un balcó. A la part inferior esquerra hi ha la porta que dóna accés a l'edifici, té una llinda de fusta i és de nova construcció. En la resta de façanes, tant en les parts de pedra com les d'obra vista, les obertures són de construcció nova, exceptuant la façana sud-est en la que es conserva una finestra petita totalment emmarcada amb pedra picada i una obertura que dóna accés a una terrassa que té llinda de fusta i brancals de pedra picada. L'entorn de l'edifici està ocupat per diverses edificacions que estan adossades a tres de les quatre façanes de la masia i que tenen un ús agrícola i ramader. Les edificacions que donen a les façanes sud-oest i sud-est són de nova construcció i amb teulada a una sola vessant, excepte el que forma la terrassa que sobresurt de la façana sud-est. Els que sobresurten de la façana nord-est són d'origen més antic i estan construïts amb maçoneria de pedra i renovats amb maó, amb teulada a dues vessants i conformant un pati que en el passat quedava tancat en lliça per una porta que si bé es conserva, ha perdut la seva funció. | 08195-16 | Sector sud-oest del terme municipal | La primera referència documental que es troba de can Jaques correspon a una convocatòria que va fer l'Ajuntament de Sant Agustí l'any 1893 en motiu de l'arranjament d'un camí veïnal, tot i que té uns orígens anteriors. | 42.0742500,2.1231800 | 427468 | 4658392 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60523-foto-08195-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60523-foto-08195-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 60594 | Can Poll i cal Vigatà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-poll-i-cal-vigata | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | Can Poll es va restaurar a finals dels anys 80 | Can Poll i Cal Vigatà són dos edificis de planta rectangular adossats que formen un grup aïllat en el carrer de l'Alou. Estan situats a la banda dreta pujant el carrer just per sota de ca la Cinta i constitueixen un exemple de creixement lineal dels carrers del segle XVIII igual que el conjunt arquitectònic de cal Verdaguer, Carbonell i Aliguer. Els dos edificis orientats a l'oest tenen teulada de doble vessant a diferent nivell amb aigües a la façana principal i presenten murs maçoneria de pedra delimitats per cantonades diferenciades. Can Poll és l'edifici que es troba situat més al nord està composat per planta baixa i un pis. Presenta quatre obertures disposades de forma simètrica; a la planta baixa una portalada bisellada amb brancals i doble llinda de pedra picada datades dels anys 1760 i 1768, i una finestra amb ampit, brancals i llinda de pedra picada a la seva dreta. El primer pis presenta dues finestres bisellades amb ampit motllurat, brancals i llinda de pedra picada. Cal Vigatà està composat per planta baixa, un pis i golfes. Presenta 7 obertures disposades de forma asimètrica. A la planta baixa hi ha una porta amb brancals i llinda de pedra picada, i una finestra a la part dreta amb ampit, brancals i llinda de pedra picada on hi consta una inscripció i la data de 1779. Al primer pis hi ha tres finestres, una de petites dimensions a l'extrem dret, i a les golfes dues finestres més totes elles amb ampit, brancals i llinda de pedra picada. | 08195-87 | Nucli urbà de l'Alou | Casa situada al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. | 42.0941000,2.1310800 | 428144 | 4660589 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60594-foto-08195-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60594-foto-08195-87-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La inscripció de la llinda de Cal Vigatà presenta la següent inscripció: AGUSTI CASAS 17 79 | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 60540 | Capella de la Mare de Deu dels Dolors de Perenoguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-dolors-de-perenoguera | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | S'han fet reformes dels murs de pedra, s'ha arrebossat i presenta brancals i llinda de nova construcció. | La capella de la Mare de Déu dels Dolors de Perenoguera es troba adossada a la façana nord-oest de la masia de Perenoguera. És un edifici de planta rectangular de petites dimensions que està composat per un sol volum cobert per teulada d'un sol vessant amb aigües a la façana lateral esquerra, amb un petit campanar d'espadanya. Compta amb dos accessos, un d'exterior i un altre per l'interior de la masia. La façana principal, orientada al sud-oest, està ordenada per una porta central i un petit rosetó a sobre. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra i arrebossades, delimitades per cantonades diferenciades amb carreus. A l'interior de la capella s'hi conserva un retaule dedicat a la Mare de Déu dels Dolors. El presideix una talla molt bonica de Maria amb el seu fill mort en braços. | 08195-33 | Sector sud del terme municipal | Cada generació de la família solia tenir fills que es dedicaven a l'ofici religiós. Això comporta que al llarg del temps s'hagi recopilat a la masia de Perenoguera una petita biblioteca de llibres de temàtica religiosa, datats als segles XVII, XVIII i XIX. | 42.0651000,2.1395500 | 428812 | 4657362 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60540-foto-08195-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60540-foto-08195-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60540-foto-08195-33-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment té ús religiós privat per a celebració dels oficis religiosos, bateigs, comunions i casaments de la família Codinach. | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 60528 | Casacoberta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casacoberta | IGLÉSIES, J. El fogatge de 1553, Dalmau, Barcelona 1981 MASRAMON, R. El lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 MOLERA-FABRÉ. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1983 Fons patrimonial del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. Llibre del mas Casacoberta. Hostal de Sant Boy de Llussanes. Volum 2 | XVI-XVIII | L' edifici es va reformar interiorment a mitjans segle XX, substituint l'anterior embigatge, pavimentant el terra i arrebossant les parets. Recentment, s'ha reformat la teulada, les golfes i diverses edificacions annexes, a més de construir diverses granges.Els murs de l'edifici principal presenten esquerdes i deformitats. Caldria conservar els elements i estructures originals de la masia ja que la construcció de granges en l'entorn més proper l'ha degradat visualment. | Casacoberta està situada a la vessant oest del Massís dels Munts, envoltada per la devesa de Casacoberta i a l'oest de la baga de Perenoguera. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i dimensions mitjanes, composat per diverses edificacions d'ús ramader al voltant que formen un pati, que en el passat quedava tancat per un mur de pedra, i diverses granges de nova construcció a l'exterior. El volum principal està format per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de dues vessants amb aigües a les façanes laterals. La façana principal està orientada al sud-oest i presenta una composició simètrica d'eix vertical. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra irregular delimitades per cantonades diferenciades de pedra picada. Presenta sis obertures de composició simètrica, cinc de les quals estan emmarcades amb pedra picada. A la planta baixa destaca la gran portalada d'arc rebaixat adovellat amb brancals de pedra picada i una llosa de descàrrega a sobre. A la dovella central hi ha inscrita la data de 1787, encara que actualment només es poden diferenciar els dos últims números per causa de l'erosió. Les façanes laterals presenten diverses obertures emmarcades amb pedra i volums annexats de construcció amb totxana en el cas de les façanes nord-oest i nord-est. Al voltant de la casa trobem diverses construccions: un galliner construït amb totxana, una quadra per a les vaques amb mur inferior de maçoneria de pedra, modificat amb totxana, formigó i sostre d'uralita, un corral per a les ovelles i pallissa amb mur inferior de pedra i superior de totxana, una era enllosada amb mur de pedra i una zona on es conserven els forats a la roca sobre els que s'erigien els pallers. | 08195-21 | Sector central del terme municipal | En el volum 2 del fons patrimonial del Vilar de Sant Boi corresponent a Casacoberta i l'Hostal del Vilar es troba documentat l'establiment dels dos masos de Casacoberta l'any 1439. El cognom toponímic de Casacuberta surt reflectit al fogatge de 1553 a la vegueria de Manresa, a la zona del Lluçanès i dins la parròquia de Pi. També ha quedat constància en els Llibres de notes i actes del Vilar, de l'existència el 1693 de Casacoberta, ja com a masoveria del Vilar. Uns anys més tard, el 1716, trobem una referència de Casacoberta en el Resum del cadastre reial del terme de Sant Agustí de Lluçanès, que es troba dins l'arxiu del Prat i en el que es descriu la casa, que aleshores consistia en 'una cuina, una sala, dos aposentos, graner, estable, corral i cabanya'. Conjuntament amb l'Hostal del Vilar, Casacoberta formava part de l'enteixinat de masoveries del Vilar de Sant Boi fins al 1965. La finca de la masia de Casacoberta és la mateixa que la de l'Hostal del Vilar, de manera que totes dues masies han canviat de propietaris alhora. | 42.0736600,2.1342800 | 428386 | 4658317 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60528-foto-08195-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60528-foto-08195-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60528-foto-08195-21-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la casa es conserva una biga de fusta amb la inscripció 17 I H S 09.La zona que envolta Casacoberta és rica en pedra blava, una pedra de gran duresa i a la vegada fàcil de tallar, molt apreciada per la construcció. La pedra provinent de Casacoberta va servir per realitzar diferents obres, tant arquitectòniques com d'infraestructures viàries. Aquest és el cas de la carretera BV-4131, coneguda com “la costa dels gats”, construïda amb grava extreta de la zona de Casacoberta.Antigament, Casacoberta tenia una teuleria que es feia servir per al manteniment de la casa i que es trobava al marge d'un camp al nord-est de la masia. Actualment, encara se'n poden veure restes. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 60511 | Casademunt de Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casademunt-de-pi | MASRAMON, R. El lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 Memorial de Jeroni Casademunt de Pi (1842-1854) | XVI-XVIII | L'edifici conserva el cos original del segle XVIII al qual s'hi han afegit diferents volums. Les últimes reformes consisteixen en la construcció d'una teulada nova al cos principal, feta l'any 1975 i la del volum perpendicular, l'any 2004 | Casademunt de Pi està situada sobre el Serrat del Baró, dominant els plans de Bardolet i l'església de Sant Genis de Pi. Es tracta d'un edifici de grans dimensions que està envoltat per diverses edificacions, un mur i una portalada d'arc rebaixat amb data de 1800 que tanquen el conjunt formant una lliça. El cos central està composat per planta baixa, primer pis i golfes, té la teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal, el seu ús és per a habitatge i té un únic accés a la façana principal, que està orientada al sud i que presenta una composició asimètrica a causa del volum annex perpendicular que tapa la part dreta de la façana original. Les parets de càrrega són de maçoneria, amb pedres irregulars i delimitades per cantonades diferenciades per pedra picada. Presenta una gran portalada d'arc de mig punt dovellada, que dóna accés a una entrada enllosada, i cinc finestres emmarcades amb pedra, una de les quals amb data de 1717, i que formen una composició simètrica. La façana lateral orientada a l'oest consta de 3 finestres emmarcades amb pedra i un volum annex, de teulada a una sola vessant que té totes les obertures emmarcades amb pedra, entre elles una finestra amb llinda datada al 1722 i un gran portal. La façana lateral orientada a l'est presenta un gran contrafort a la planta baixa i una galeria amb arcs i diverses obertures al primer pis. El volum annexat perpendicularment a la façana principal del cos original està format per dos parts, té una teulada a doble vessant a un nivell inferior respecte al cos central i presenta 4 obertures emmarcades en pedra entre les que hi ha una finestra amb llinda datada al 1724. Les obertures de la resta de les façanes també estan emmarcades amb pedra. Al voltant de la casa trobem diverses construccions com una gran pallissa, un pou i un cobert que combinen pedra original amb les reformes amb maó. | 08195-4 | Sector nord-est del terme municipal | Casademunt de Pi és una masia que es troba documentada l'any 1298 tot i que podria tenir uns orígens anteriors ja que el seu topònim fa referència a una organització medieval anomenada Pi que depenia del monestir de Ripoll des d'abans de l'any 938 i en la que es trobava l'església de Sant Genis de Pi, actualment en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès i molt propera a la masia. La referència documental de l'existència de la masia al segle XVI, la trobem en un manuscrit, escrit entre 1842 i 1854 per Jeroni Casademunt de Pi, descendent i hereu de la masia en aquelles dates. La primera referència històrica de la masia correspon a l'any 1560, quan un tal Benat n'era l'amo. A partir d'aquí es ressegueix el llinatge familiar, la descendència, els matrimonis o les morts, utilitzant els topònims de la zona, alguns dels quals no es conserven actualment, fins arribar a la successió per herència de qui escriu el manuscrit, Jeroni Casademunt de Pi. En aquest memorial també es pot resseguir part de la història de la masia. D'aquesta manera podem saber que l'any 1717 hi va haver un incendi que s'inicià en un pastador i que va cremar tota la casa deixant les parets molt malmeses. La masia va ser reedificada per Jaume Casademunt de Pi i Maria Coma, que s'havien casat l'any 1716. D'aquesta notícia en podem extreure la cronologia de les reedificacions i ampliacions després de l'incendi, com la reconstrucció i ampliació del cos central, datada al 1722, l'ampliació del volum perpendicular a la façana principal, al 1724 o el tancament de la lliça que data de 1800. Finalment, el manuscrit també explica els fets de la guerra carlina en aquesta zona. | 42.0952800,2.1424700 | 429087 | 4660711 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60511-foto-08195-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60511-foto-08195-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60511-foto-08195-4-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 60514 | Casanova del Francàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-francas | XX | La Casanova del Francàs està situada dins el conjunt històric de Sant Agustí de Lluçanès, entre la masia del Francàs i l'església de Sant Agustí i al costat del Grau. Es troba als peus del serrat de la Barquera i a tocar de la carretera BP-4654. Es tracta d'una casa de grans dimensions, formada per un volum principal de soterrani, planta baixa, primer pis i golfes sota teulada de quatre vents. Els murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra petita i presenten cantonades diferenciades amb pedra fosca. La pedra utilitzada provenia de la zona de Casacoberta i de la balma que es troba sobre la masia del Francàs. La façana principal, orientada al nord i a la carretera, mostra una composició simètrica d'eix vertical, vertebrada a través d'una gran portalada d'arc de mig punt emmarcada amb pedra picada. A banda i banda de la porta hi ha dues finestres de grans dimensions, que, com la totalitat de les obertures de l'edifici estan emmarcades amb pedra picada. El primer pis presenta dos balcons a banda i banda i un balcó tancat que sobresurt de la façana, format per tres finestres geminades d'arc de mig punt i coronat per una teulada a una vessant. A les golfes hi trobem dues finestres a cada banda. La façana oest presenta diverses obertures disposades irregularment entre les que destaca una finestra de forma ovalada. La façana est presenta una gran portalada d'arc rebaixat, a més d'un balcó i diverses finestres disposades irregularment. La façana sud està dominada per un cos annexat posteriorment, construït en diverses etapes i amb diferents tipus de maó i format per quatre grans arcades de mig punt que ocupen la planta baixa i el primer pis formant dues galeries, la de la planta baixa queda oberta i la del primer pis tancada, encara que té dues finestres a les dos arcades centrals. Les golfes d'aquesta façana també formen una galeria travessada per tres pilars que continuen la línia dels pilars de les arcades dels pisos inferiors. Degut al desnivell, aquesta façana presenta quatre pisos ja que el soterrani té sortida directa a l'exterior. Annexat a la façana est trobem un cobert i a l'oest un altre petit cobert, dins el jardí que queda tancat per un mur de pedra. A uns metres de la casa des d'aquesta façana oest trobem un edifici de petites dimensions i dos pisos, construït amb pedra i arrebossat i amb teulada a dues vessants. | 08195-7 | Sector central del terme municipal | L'edifici va ser construït entre els anys 1942 i 1944, encara que fins l'any 50 no s'adequa per a viure-hi. La casa va ser projectada pels arquitectes Ferrers de Vic i construïda per paletes de Perafit i un picapedrer de Folgueroles. | 42.0853700,2.1275600 | 427843 | 4659623 | 1942 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60514-foto-08195-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60514-foto-08195-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Arquitectes Ferrers | L'edifici que es troba a uns metres de la façana oest i just a sobre del Grau va ser cedit pel propietari de la Casanova del Francàs a l'Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès, que va estar ubicat en aquest edifici fins al trasllat a l'actual emplaçament, en el nucli de l'Alou. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 60534 | Casanova del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-prat-0 | XX | L'edifici conserva l'estructura original, encara que s'han reformat els sostres consolidant-los amb bigues de pòrtland, la paret est del segon pis, construïda amb totxo i els murs de càrrega, que s'han arrebossat. La part dreta de la planta baixa conserva els estables del bestiar, ja que segueixen en ús. | La Casanova del Prat està situada davant la masia del Prat, adossada als antics corrals que tanquen la lliça d'aquesta masia i encarada a Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'una masia de petites dimensions, formada per un volum principal de dos pisos i teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal. L'edifici conserva l'estructura i la funció d'estable de les vaques a la part dreta de la planta baixa, encara que antigament ocupaven tota la planta. El segon pis s'ha reformat com a habitatge. La façana principal que està orientada a l'est presenta les parets arrebossades i un sòcol rebatut, a més de diverses obertures, algunes de nova construcció com el finestral de l'esquerra. La façana posterior conserva els murs de maçoneria de pedra irregular amb arrebossat degradat per l'erosió. Presenta sis obertures, entre les que destaca a la planta baixa una gran porta amb brancals de pedra picada i llinda de fusta, a més d'una altra porta tapiada amb totxo que conserva la llinda de fusta. La resta d'obertures, estan emmarcades amb maó en els brancals i fusta en la llinda. A la façana sud hi ha un cos annex de teulada a una sola vessant que sobresurt lleugerament de forma perpendicular a la façana principal. Antigament constituïa el femer i la cort de porcs, encara que actualment s'ha disminuït la seva llargada i s'utilitza com a cobert. Una era enllosada, desgastada pel pas del temps i per l'ús que se n'ha fet, presideix tota la part davantera de la masia. Al seu voltant hi trobem altres estructures arquitectòniques, com l'edifici de dos pisos que envolta una part de l'era, construït amb pedra en el primer pis que corresponia a unes corts i graner, o les granges modernes que s'han construït al sud-est de la masia. | 08195-27 | Sector sud del terme municipal | Habilitada per a l'habitatge als anys 40, encara que podem suposar que el seu origen com a edifici per a usos agropecuaris és força anterior. Com el seu nom indica, és una masoveria del Prat. | 42.0683900,2.1300100 | 428026 | 4657736 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60534-foto-08195-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60534-foto-08195-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60534-foto-08195-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El nom de la Casanova del Prat pertanyia originalment a la masoveria annexa a la masia del Prat per la façana oest, a l'altre costat de l'actual masoveria, fins que als anys 40 es van condicionar les estances que tanquen la lliça del Prat com a habitatge formant l'actual Casanova del Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 60535 | Casanova dels Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-dels-munts | XIX | Es manté l'estructura original de l'edifici, que conserva encara l'embigatge de fusta original. Només s'observen reformes en la pallissa annexa i en una obertura de la façana est. Els murs presenten un arrebossat molt degradat, i vegetació i humitat en les façanes est i nord. | La Casanova dels Munts està situada a la vessant sud del massís dels Munts, a pocs centenars de metres del Santuari de la Mare de Déu dels Munts, entre el Serrat de la Pinassa i Montorro. Es tracta d'un edifici de dimensions mitjanes, format per un volum central de planta quadrangular i un cobert annex. El volum principal té planta baixa i un pis i presenta una teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construït amb maçoneria de pedra irregular amb poc morter i arrebossat, actualment força degradat. La façana principal està orientada al sud i presenta una composició simètrica d'eix vertical. A la planta baixa trobem la porta principal, amb brancals i llinda de pedra picada, on apareix la inscripció 'Edificada per Don Joaquim de Vilar en 1843'. A banda i banda de la porta trobem dues finestres, que com totes les obertures de l'edifici (exceptuant la porta principal) tenen llinda, ampit i brancals de maó. Al primer pis hi ha tres finestres col·locades sobre cada una de les obertures de la planta baixa. La façana posterior o nord, presenta quatre obertures i les altres dues façanes tenen dues obertures cada una al primer pis. La façana oest tenia adossades dues edificacions a nivell inferior de teulada, fet que queda palès amb la negrosa marca horitzontal que s'hi pot observar. El volum annex, que sobresurt de la façana est seguint la direcció de la façana principal, està construït en dues fases diferenciables per les cantonades diferenciades que han quedat enmig del mur. Els murs són de maçoneria de pedra i la teulada a dues vessants seguint la mateixa direcció que l'edifici principal, s'ha reformat amb materials actuals com la totxana i les bigues de pòrtland. | 08195-28 | Sector est del terme municipal | Construïda l'any 1843 per Joaquim de Vilar, del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. | 42.0760500,2.1515800 | 429819 | 4658568 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60535-foto-08195-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60535-foto-08195-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60535-foto-08195-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 60521 | Comarmada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comarmada-0 | MASRAMON, R. El lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | L'edifici es va reformar els anys 80, intervenint en la majoria de les obertures, renovant l'embigatge de fusta i la teulada, i arrebossant i pintant parts de les façanes est i sud. | Comarmada està situada en un turó al peu del Serrat de les Cabrasses, prop de la confluència entre el rec del Molí del Vilar i el rec del Grau i al nord del Pla d'en Corona i del Pla del Doctor. Es tracta d'una masia de dimensions mitjanes formada per un volum principal amb un cos annexat a la façana est. El volum central està composat de planta baixa i primer pis amb teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals; els murs de càrrega són de maçoneria de pedres grans i poc morter en les parts més antigues i amb pedres més petites i arrebossat en la resta. La façana principal, orientada al sud, i de composició asimètrica, presenta diverses obertures amb llinda de fusta que han estat reformades totalment. La part central del primer pis està arrebossada i pintada de color terrós ataronjat. La façana nord només presenta dues obertures: una finestra molt petita i una porta que probablement no és original. La façana oest conté un cobert que sobresurt del volum central, amb el que comparteix teulada. També en aquesta façana, i a l'esquerra del cobert trobem dues obertures, una de les quals està totalment emmarcada amb pedra picada. A la façana est trobem un cos annex amb teulada a una vessant, diferenciable tant per l'altura com per les cantoneres diferenciades que han quedat integrades dins la façana sud i nord. Aquest cos està arrebossat i pintat de blanc, i presenta en la seva part esquerra un porxo, l'accés del qual es troba a la dreta de la façana principal. | 08195-14 | Sector nord-oest del terme municipal | Apareix com a topònim en l'acte de consagració de Santa Maria de Lluçà l'any 905, com a 'Valle Comarmatas'. Tot i així la primera referència documental que es troba de la masia amb el nom de Comarmada correspon a una convocatòria que va fer l'Ajuntament de Sant Agustí l'any 1893 en motiu de l'arranjament d'un camí veïnal. S'ha de suposar, però, que els seus orígens són anteriors. | 42.0875700,2.1108200 | 426461 | 4659882 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60521-foto-08195-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60521-foto-08195-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 60517 | El Collet de Sant Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collet-de-sant-agusti | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | La masia ha estat reformada i ampliada tant exteriorment com interiorment. El cos més nou, que és també el més gran, es va adequar per a la funció de restaurant, habilitant els menjadors i la cuina a través d'una redistribució interior en la que es va canviar l'altura dels sostres. Conserva l'estructura de pedra dels dos cossos, així com també els brancals i llindes de pedra | El Collet de Sant Agustí està situat al peu de la baga dels Munts, en un coll que formen el massís dels Munts i el serrat de les Ginestes creant una entrada natural a l'altiplà lluçanès i marcant la divisòria de les aigües del Ter i del Llobregat. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per dos cossos principals, un d'antic i un altre posterior, amb més alçada, i diverses edificacions annexes dedicades a usos agropecuaris. El cos principal i més antic es troba a la part nord de l'edifici actual, té planta baixa i primer pis, i està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra semiarrebossats, amb cantonades diferenciades de carreus regulars i les obertures emmarcades amb pedra picada. La façana principal d'aquest cos, orientada al sud, es troba en la actualitat integrada dins l'edifici ja que l' ampliació posterior es va fer per aquesta part, deixant l'antiga façana, on hi ha una llinda amb data de 1762, com a paret del menjador principal del restaurant. El cos més alt, i posterior, va ser projectat com a un edifici de tres cossos i teulada a quatre vents però finalment només es va construir el cos central, en el que es van deixar els forats per a l' embigatge preparats, i la teulada a dos vessants amb aigües a la façana principal actual. Aquesta façana es troba orientada a l'est, probablement pel fet que la masia es troba al peu de la carretera i té dos pisos a més de planta baixa i golfes. Està construït amb murs de maçoneria de pedra regular i té tres portes emmarcades amb pedra picada: la de la esquerra dóna accés a una edificació annexa a on hi ha la cuina, la central dóna accés al restaurant i la última, que correspon al cos més antic, té unes escales per accedir-hi ja que està en un nivell inferior respecte a la resta de la façana. Al voltant de la casa, en especial a les façanes sud i oest, hi ha diverses edificacions annexes que formen un pati tancat des del que s'accedeix a les quadres, estables i pallisses. | 08195-10 | Sector central del terme municipal | El Collet de Sant Agustí es va edificar al peu del camí ramader en un època d'esplendor de la transhumància. Al llarg del camins ramaders s'establien diversos hostals, entre ells l'hostal del Collet de Sant Agustí, que permetia als pastors pernoctar-hi deixant els seus ramats als prats que té a davant. El Collet de Sant Agustí és masoveria del Grau. | 42.0838000,2.1364900 | 428580 | 4659441 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60517-foto-08195-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60517-foto-08195-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60517-foto-08195-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Un dels murs laterals de la sala principal de l'actual restaurant del Collet correspon a la façana de l'edifici original. En aquest mur hi queden diverses finestres i una porta que queda tapiada i separada entre el primer pis i la planta baixa. En la llinda d'aquesta porta, que queda a nivell de terra de l'actual primer pis, hi ha la data de 1762 i dins una de les finestres hi ha la data de 1812 que correspon amb el moment en que es va tapiar. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 60606 | El follet del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-follet-del-collet | Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona. El Follet és un vent. Roser Cornelles Giravent. 154-B1 Fr. 25 | Actualment, aquesta rondalla encara és vigent al municipi | El follet del Collet és una rondalla que es diu que va succeir prop del Collet de Sant Agustí, lloc d'encreuament entre la BP-4653, que va de Sant Quirze fins a Prats de Lluçanès i la BP-4654 que va en direcció a Alpens. És una rondalla recollida pel Grup de Recerca Folklòrica d'Osona, narrada per Roser Cornelles Giravent de Perafita el juliol de 1983, tot i que encara és explicada per veïns del poble. Segons el testimoni de la Roser, 'El Follet és un vent molt fort que fa com uns cargols i si t'enganxa et fum enlaire aquí a Sant Agustí, un poble que està aquí a tocar. Això és cert, això es ben veritat. Un que li deien l'estemenya, tenien tartanes i anaven de Sant Quirze a Perafita i de Perafita a Sant Quirze, i doncs allà al Collet els va tirar enlaire i els va tirar tots a terra. Era un Follet d'aquests, un vent' | 08195-99 | Collet de Sant Agustí | 42.0838000,2.1364900 | 428580 | 4659441 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En la tradició oral del Lluçanès la figura del follet, que apareix en diverses rondalles i llegendes, es caracteritza per ser un vent, amb esperits malignes o no. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||
| 60513 | El Francàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-francas | Memorial de Jeroni Casademunt de Pi (1842-1854) | XVIII | La masia conserva l'estructura antiga amb murs de maçoneria de pedra en els que es poden observar restes d'arrebossat, i llindes, brancals i ampits de pedra. Diversos elements constructius, en especial la llinda de la porta principal, presenten desgast per erosió. | El Francàs està situada al peu del Serrat de la Barquera, dins el nucli antic de Sant Agustí de Lluçanès. Es tracta d'un edifici de dimensions mitjanes, de planta baixa, pis i golfes, teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal, i ampliada pel sud-est. La façana principal, orientada al sud-oest presenta una composició pràcticament simètrica i té totes les obertures emmarcades amb pedra exceptuant-ne una de petita que es troba al primer pis i que té la llinda de fusta. La planta baixa presenta 3 obertures: una finestra a cada costat i una porta principal que té dues llindes superposades en les que l'erosió ha esborrat l' inscripció. El primer pis també té 3 obertures, un balcó a l'esquerra i dues finestres, la central és de mitjanes proporcions i està coronada per una llinda sobre la qual hi ha un arc de descàrrega construït amb maó a plec de llibre, a l'esquerra trobem un balcó; i a les golfes trobem 4 obertures disposades seguint l'eix de simetria. La façana nord-oest presenta diverses obertures, totes de petites proporcions i disposades irregularment, algunes conserven l' emmarcat de pedra i d' altres han estat modificades amb maó i llinda de fusta. La façana nord-est, l' oposada a la principal, només té un pis ja que el desnivell del terreny provoca que des d' aquesta part s' accedeixi directament al segon pis. A la dreta de la façana principal hi ha diversos volums annexos, tots ells dedicats a un ús agropecuari. El més proper al cos central està construït amb maçoneria de pedra, encara que reformat amb maó, té dos pisos i teulada a una vessant. Més a la dreta trobem un últim volum adossat, d'un sol pis, construït amb maó i teulada a doble vessant. A l'entorn de l'edifici trobem diverses edificacions construïdes amb pedra, com la pallissa, l'estable que es troba darrera la masia, el mur que tanca el pati o la barraca que esta situada sota la balma que es troba uns metres més amunt de la casa. Aquesta barraca, construïda amb maçoneria de pedra és de planta rectangular i teulada a una sola vessant aprofitant l'aixopluc de la roca sota la que es troba i presenta una porta amb brancals de pedra picada i llinda de fusta. Va ser aixecada durant la construcció de la carretera ja que aleshores un ferrer anava seguint la construcció de la carretera, com també ho feien els peons. D'aquest ús que va tenir la barraca en ve el seu topònim: la barraca del ferrer. | 08195-6 | Sector central del terme municipal | Tot i que podria tenir orígens anteriors, el Francàs es troba documentada des de la segona meitat del segle XVIII, quan apareix dins el Memorial de Jeroni Casademunt de Pi, en el que s'explica que Jaume Casademunt de Pi tingué una filla anomenada Rosa, que es casà al Francàs de Sant Agustí i morí sense descendència. | 42.0857800,2.1273900 | 427829 | 4659669 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60513-foto-08195-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60513-foto-08195-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60513-foto-08195-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La llinda de la porta principal té la inscripció mig esborrada actualment però segons ha recordat el propietari, a la llinda hi havia gravat el nom de Joan Francàs i la data de 1777. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 60515 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-3 | MASRAMON, R. El lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MOLERA-FABRÉ. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1984 Fons patrimonial del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. Volum 12. Papers de la Font de Sant Agustí. 1371-1715 http://w7.bcn.es/nomenclator/ | XVIII | L'edifici presenta tres etapes de construcció reunificades, un volum central i una ampliació a cada costat a més d'un aixecament de la teulada. Algunes parts dels murs de càrrega i de l'arrebossat d'aquests estan degradats i en algun cas també tenen vegetació. L'entorn constata el poc ús que es fa de la masia ja que la vegetació creix sense control, aconsellant-ne una neteja. | El Grau està situada al peu del Serrat de la Barquera, sota les masies del Francàs i la Casanova del Francàs i sobre l'església de Sant Agustí de Lluçanès, a l'extrem est del Pla de Martellans. Es tracta d'un edifici de grans dimensions i de planta rectangular, fruit de diverses ampliacions que es van realitzar cap als laterals i en alçada i que van acabar formant un conjunt harmònic. L'edifici està assentat en un desnivell i està format per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada a quatre vessants. L'accés a l'edifici es troba a la façana principal, orientada al sud-est. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, exceptuant la façana nord-oest que està construïda amb obra vista, i les cantonades de pedra picada. La façana principal, que com tot l'edifici té una composició d'una harmonia pròpia de l' estil renaixentista i atípica de l' aplicada en les masies de l'època, està vertebrada a partir d' un gran portal d' arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada on hi ha gravada la data de 1758. A la clau de l' arc hi ha incorporat l' escut esculturat del Marquès de la Quadra. També hi destaca un rellotge de sol de forma hexagonal amb restes de policromia vermella que està força degradat. A l' extrem esquerra d' aquesta façana principal hi ha una gran porta emmarcada amb pedra picada on consta la data de 1886, que correspon amb la reforma d' aquest volum. La majoria de les finestres de tot l' edifici estan emmarcades amb pedra picada i tenen arcs de descàrrega de maó pla a sobre, encara que a les façanes nord-est i nord-oest combinen la pedra i el maó en l' emmarcat de les obertures. També en el pis superior, que correspon a les golfes, trobem finestres construïdes en maó, destacant-hi les finestres geminades de volta de mig punt que es troben a cada extrem de la façana principal i en la resta de façanes. La façana sud-oest, que degut al desnivell té una alçada força superior a la oposada, presenta als seus baixos una línia d'espitlleres que donen un caràcter defensiu al conjunt. A l'entorn de l'edifici hi ha diversos elements constructius que pertanyen a la casa com uns estables, un cobert, una era i un viver, que està construït amb pedra i que tenia la funció de safareig i de dipòsit per emmagatzemar l'aigua que surt de la Font del Francàs, que es troba a escassos metres del viver. | 08195-8 | Sector central del terme municipal | Els orígens del Grau es remunten al segle XIII quan sota el domini dels cavallers cognominats Santagustí, fou seu de la quadra independent de Sant Agustí. El segle XVII és comprada per l'hereu del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. L'any 1754 era del comte de Clariana que la va vendre a Lluís de Carbonell Ferràs. L'edifici actual del Grau correspon al segle XVIII i està vinculat al marquès de la Quadra, títol concedit per Ferran VI el 31 de març de 1757 a Lluís Carbonell Ferràs tal com mostra l'escut que es troba a la portalada dovellada del Grau, datat al 1758. Un dels seus successors, Joan Maria Oliveras de Carbonell i de l'Estanyol (Vic, Osona 1797 - Barcelona 1879), marquès de la Quadra, regidor degà de Barcelona i capità del seu port militar, va esdevenir senyor de la Quadra de Sant Agustí de Lluçanès. Probablement en el mateix emplaçament hi havia hagut, des del segle XIV, una masia anomenada La Font de Sant Agustí i coneguda com el Grau, posseïda pel Vilar de Sant Boi de Lluçanès. La documentació de la Font de Sant Agustí es troba recollida en el fons patrimonial del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. | 42.0854100,2.1269400 | 427792 | 4659628 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60515-foto-08195-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60515-foto-08195-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60515-foto-08195-8-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya la porta del Grau corresponia a la porta de l'antiga catedral de Vic. | 94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 60526 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-5 | IGLÉSIES, J. El fogatge de 1553, Dalmau, Barcelona 1981 MASRAMON, R. El lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 MOLERA-FABRÉ. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1984 | XVI-XVII | Conserva l'estructura de casa pairal tot i que s'hi ha fet diverses ampliacions, una a la façana sud i una altra a la façana oest, així com també mostra l'aixecament d'un pis. | El Prat està situada en una esplanada envoltada de camps, propera al joncar de Can Coll i el serrat dels Alls. És un edifici de grans dimensions composat per un volum central i dos ampliacions denotades per les cantonades diferenciades integrades als murs. També està composat per un corral a la part del davant i un safareig que tanquen amb una portada formant una lliça. El cos principal està composat per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. La façana principal està orientada a l'est i presenta una composició asimètrica d'eix horitzontal. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb morter i parcialment arrebossades, delimitades per cantonades diferenciades de pedra picada, i d'obra les de l'ampliació lateral. La façana principal està presidida per una gran portalada d'arc de mig punt dovellada amb brancals de pedra, desgastats pel pas del bestiar cap a l'interior i pel salpàs. A la dovella central s'hi mostra una data 1511 i a sota un escut amb una data 1649 i una inscripció. La resta d'obertures de diferents tamanys estan emmarcades amb pedra picada i algunes presenten ampit també de pedra i arcs de descàrrega de pedra petita a plec de llibre. A la part del davant hi ha un antic abeurador, ara convertit amb banc, un antic safareig actualment utilitzat com a jardinera, els corrals reconvertits en coberts i un pou de nova construcció. La façana nord presenta diferents obertures disposades de forma irregular emmarcades amb pedra picada. Destaquen les tres finestres de la part de les golfes de volta de mig punt, la central amb més elevació. El cos adossat perpendicularment a la façana oest, presenta una gran obertura d'arc rebaixat i una finestra a sobre, un cobert i una terrassa superior. Constituïa l'antiga masia anomenada Casanova del Prat, actualment reconstruïda i adequada com a habitatge de la masia del Prat. Aquesta façana és fruit d'una ampliació, combina obertures emmarcades amb pedra i amb altres de nova construcció. La façana sud està articulada per dues galeries a cada pis formades per quatre arcades de mig punt amb les dues centrals més elevades. A banda i banda s'hi obren dues finestres quadrades. El primer pis mostra un gran balcó al llarg de tota la façana. A l'entorn de l'edifici hi ha diverses construccions destinades a l'ús agropecuari. | 08195-19 | Sector sud del terme municipal | Documentada el 1295, també es troba referenciada en el fogatge general de Catalunya del 1553, en el que surt reflectit el cognom toponímic lo Prat a la vegueria de Manresa, englobada a la zona del lluçanès i dins la parròquia de Sant Boi. També surt reflectida la masia del Prat, posseïda per Joan Prat, en el Resum del cadastre reial del terme de Sant Agustí de Lluçanès a l'any 1716. El Prat té diverses masoveries en la meitat sud del terme municipal, aquestes són Salt del Llop, Casanova del Prat, Fontcendra i Can Coll. | 42.0686700,2.1298300 | 428012 | 4657767 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60526-foto-08195-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60526-foto-08195-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60526-foto-08195-19-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia conserva molts elements i utensilis de la vida rural: marcador de ferro de les vaques amb marca familiar, rastells, menjadores, romanes, eines del camp, mesures de gra, utensilis domèstics, brasers, frares,.... | 94|95|96|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 60532 | El Salt del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-del-llop | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII-XIX | L'edifici conserva l'estructura original encara que les importants reformes que s'hi han fet han acabat creant una imatge d'edifici més pròpia del segle XX, que no d'una masia del segle XVIII o XIX. El volum original es va ampliar lateralment, es van arrebossar tots els murs i es va condicionar els dos pisos de l'edifici per a l'habitatge formant dos habitatges independents. | El Salt del Llop està situada sobre un petit pujol al peu del Serrat de Rocatova, prop del límit amb el terme municipal de Perafita. Es tracta d'una masia de dimensions mitjanes, formada per un volum principal de planta rectangular, i dues edificacions a la façana nord, una de les quals adossada. El volum principal està format per planta baixa i primer pis amb teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega eren originalment de maçoneria de pedra però en una reforma recent es va incorporar el ciment a tots els murs de l'edifici. En aquesta reforma també es van modificar les obertures de manera que cap conserva la llinda, els brancals o l'ampit originals. La façana principal, orientada al sud, ha estat molt reformada com tot l'edifici. Originalment la porta d'entrada estava a la planta baixa, a on hi havia les quadres i els estables, més tard, l'accés principal va passar al primer pis, amb una escala a través de la qual s'entrava. Actualment l'accés principal es troba a la façana oest. La façana oest, molt reformada, presenta grans obertures de nova construcció. La façana nord té un cos annexat que sobresurt perpendicularment del volum central. Està construït amb maçoneria de pedra i teulada a una vessant i el seu ús actual és el de cobert. La façana est, fruit d'una ampliació lateral del volum central, presenta un cobert de nova construcció, que en el primer pis forma una terrassa. Aquesta part de l'edifici principal, s'ha habilitat com a habitatge independent, dividint la masia en dos habitatges diferenciats. A pocs metres de les façanes nord i est trobem una edificació que actualment s'utilitza com a cobert i que antigament va servir primer com a sitja i més tard com a graner. | 08195-25 | Sector sud-oest del terme municipal | Construïda probablement entre la segona meitat del segle XVIII i la primera del XIX, lligada a la masia del Prat de la que n'és masoveria. Es troba referenciada documentalment en la convocatòria de l'ajuntament de Sant Agustí per arranjar un camí veïnal l'any 1893. | 42.0720700,2.1218000 | 427351 | 4658151 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60532-foto-08195-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60532-foto-08195-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60532-foto-08195-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia té dos accessos: el més curt és a través de la carretera BV-4341 i un altre lleugerament més llarg a través de la carretera BP-4653. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 60581 | Els Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-munts-0 | CASADES, P. Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca, Prats de Lluçanès, 1997 VINYETA, R. Els Munts Alt Lluçanès, Editorial Celblau, Torelló, 1977. | Seria interessant preservar la biodiversitat del massís. | El massís dels Munts està situat a l'extrem est del terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès, tot i que una part de la vessant nord, la vessant est i una part de la sud pertanyen als termes municipals de Sora i Sant Boi de Lluçanès. L'accés habitual al cim dels Munts s'inicia a l'esplanada de l'Hostal del Vilar, des d'on el pendent és més suau, ja que els vessants nord, est i sud són força accidentades i presenten un relleu abrupte. El massís dels Munts és considerada una zona de gran valor paisatgístic i natural. Des del cim es gaudeix d'una panoràmica excel·lent de 360 graus. Cap al nord es pot observar la serralada pirinenca, des del Canigó fins al Cadí passant pel Puigmal, la collada de Toses i el Puigllançada i en primer pla la serra Cavallera, la serra de Montgrony, els rasos de Tubau i part dels termes municipals d'Alpens, Sant Agustí de Lluçanès i Sora. Cap a l'est es gaudeix de les vistes de la serra de Milany, la serra de Bellmunt, el Puigsacalm, Cabrera, les Guilleries i en primer terme Llaers, Santa Maria de Besora i una part de la plana de Vic. Cap al sud s'observen el Montseny, Sant Llorenç del Munt, el Montcau i Montserrat i en un primer pla Santa Llúcia de Sobremunt i Sant Bartomeu del Grau. Cap a l'oest destaca el Pedraforca, envoltat per la serra d'Encija, els rasos de Peguera i el Cadí i en primer pla el santuari de la Quar i una bona part del Lluçanès central. És considerat un espai d'interès natural per ser una zona de transició entre la vegetació de tipus mediterrani i la vegetació de tipus centreeuropeu. Dins del terme de Sant Agustí de Lluçanès es poden diferenciar dues zones: la vessant oest i la baga. En la vessant oest, de pendents suaus, hi predomina el roure amb una presència important de pinassa i hi neixen diversos recs que conformen la capçalera de la riera de Sorreigs. La vessant nord, la baga dels Munts, és més humida i s'hi poden observar espècies pròpies del bosc centreuropeu. En aquesta zona sorgeix la riera de Cussons, que forma part de la conca hidrogràfica del Ter. La formació geològica del massís prové del període Eocè (40-35 milions d'anys) i hi ha un predomini de gresos en detriment de les margues i conglomerat. | 08195-74 | Sector est del terme municipal | Segons Mn. Pladevall, tot i la manca de documentació, els Munts podria haver estat un lloc de talaia o defensa en temps de la reconquesta. | 42.0786300,2.1531500 | 429952 | 4658853 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60581-foto-08195-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60581-foto-08195-74-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El massís dels Munts és una bona zona de pastura degut a la seva altitud en relació al Lluçanès. Abans d'arribar al cim dels Munts es troben a banda i banda del camí uns prats de pastura anomenats emprius dels Munts. Els emprius són terrenys o espais públics d'ús privat que no es poden privatitzar, regulats per la llei 3/1995 del 23 de març sobre propietat pública, i en feien ús tant els ramats com els traginers, permetent a un pastor transhumant l'estada de fins a tres dies. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 60570 | Escut del Marquès de la Quadra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-marques-de-la-quadra | http://w7.bcn.es/nomenclator/ | XVIII | Tot i que la seva conservació és bona presenta algunes zones desgastades ja que es troba ubicat a l'exterior, suportant les inclemències meteorològiques. | L'escut del Marquès de la Quadra es troba ubicat en la façana principal de la masia del Grau, situat a la clau de l'arc de la gran portalada d'arc rebaixat que domina la façana principal. L'escut esculturat, fet de pedra i amb alt relleu està format per un escut central dividit en quatre parts, en les que apareixen els motius següents: una teulada de doble vessant coronada per tres estrelles i un animal sota la teulada al quadrant superior esquerre; una garba de cereals al quadrant superior dret; una torre de defensa al quadrant inferior esquerre; i tres franges declinades d'orientació NO-SE al quadrant inferior dret. El marc de l'escut central està decorat amb quatre motius de torre de defensa. Sobre l'escut es troba una corona damunt la qual hi ha un àngel sostenint una cinta amb una inscripció. Darrera d'aquest conjunt hi ha un relleu d'estil barroc que dóna volum al conjunt i en el que es poden observar elements florals, eqüestres i militars (canons). A banda i banda de l'escut i en les dovelles de la mateixa porta, hi ha gravada la data de 1758. | 08195-63 | Sector central del terme municipal | A banda i banda de l'escut i en les dovelles de la mateixa porta, hi ha gravada la data de 1758, que correspon al segon any de la concessió del títol de marquès del la Quadra, que va ser concedit per Ferran VI el 31 de març de 1757 a Lluís Carbonell i Ferràs. | 42.0854100,2.1269400 | 427792 | 4659628 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60570-foto-08195-63-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 60613 | Festa de les Camilleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-camilleres | http://www.festes.org | Actualment la festa ja no es celebra. | Les camilleres o caramelles són unes cançons populars i de caire religiós i festiu que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Un grup de cantaires es situa al peu del balcó de les cases de la gent del poble i canta les cançons. Una cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada amb cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. A Sant Agustí de Lluçanès la gent del poble anava a cantar les cançons per les cases del municipi portant un cistell per recollir els donatius que acostumaven a ser ous i diners, amb els quals era tradicional organitzar una festa a l'esplanada de la font Canal, situada prop del nucli urbà. Es tractava de fer una truitada, un dinar de truites amb els ous que havien recollit. | 08195-106 | Nucli urbà | La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recapta es fa una gran berenada. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. | 42.0938500,2.1309800 | 428135 | 4660562 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||
| 60602 | Fira de l'Hostal del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-lhostal-del-vilar | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 TORRES, J. SALVANS, J. COROMINAS, J. Els Camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000 | XVIII | En els últims anys el nivell d'assistència a la fira ha estat força alt. Segons fonts orals hi acudeix més públic actualment que a principis de segle, encara que aleshores el volum de negoci era superior. | La fira de l'Hostal del Vilar es celebra cada 28 de setembre a l'esplanada que envolta l'Hostal del Vilar i té els seus orígens en l'activitat transhumant, encara que avui en dia se n'ha perdut el sentit original. Antigament, els ramats transhumants que tornaven a finals d'estiu de les pastures pirinenques, recorrien diverses fires des del Pirineu fins a les planes de la Catalunya interior, i les àrees litorals i prelitorals, a on negociaven tant amb el bestiar com amb els pastors i les terres de pastura, arribant a acords que permetien solucionar el pasturatge dels ramats a les terres baixes a l'hivern i les terres altes a l'estiu. La fira de l'Hostal del Vilar era una de les fires més importants i reunia pastors i negociants de bona part de Catalunya. Probablement la fira s'inicia durant el segle XVIII, encara que no està documentada fins 1812, època en que Francesc de Vilar va traslladar el mercat ramader als voltants de l'Hostal, territori aïllat i allunyat dels perills de la guerra del Francès que assetjaven la plana de Vic. La fira de l'Hostal del Vilar va viure l'època de gran esplendor durant el segle XIX, s'hi realitzaven les principals compres i vendes de bestiar i se'n marcava un preu que servia per a altres fires de la comarca, es llogaven camps de pastura, es buscaven pastors pels ramats, es marcava els preus dels tonedors i fins i tot s'arribaven a concertar casaments. A mesura que s'engrandia la fira s'hi anaven ubicant firaires que venien esquelles, perols, roba, eines de tall, càntirs o esclops i també s'hi oferien diferents serveis com el menjar. A finals del segle XIX i principis del XX la fira perd importància amb l'arribada de la industrialització i la crisi de la transhumància i es passa d'una presència majoritària ovina a la de bestiar de peu rodó i boví que va anar guanyant terreny. Diferents adversitats al llarg dels anys seixanta i setanta van portar la fira a la decadència i a finals dels anys vuitanta s'havia convertit en un reducte marginal de l'antiga tradició ramadera. No va ser fins 1988 quan un grup de pagesos de Sant Agustí i Sant Boi de Lluçanès es van reunir i van fer ressorgir la fira, introduint idees per fomentar la participació que avui en dia encara són vigents com l'arrossada popular o la gimcana de tractors, a més de conservar l'origen comercial en forma de parades. En els últims anys es van afegint noves activitats com les exhibicions de doma de cavall o les demostracions de tècniques artesanals. | 08195-95 | Sector central del terme municipal | El juny de 1794, en plena Guerra Gran, els francesos van arribar fins al Ripollès, provocant que els seus habitants fugissin amb els seus ramats cap al sud fins a l'esplanada de l'Hostal del Vilar, que es va convertir en emplaçament pels refugiats. | 42.0773500,2.1297900 | 428018 | 4658731 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60602-foto-08195-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60602-foto-08195-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60602-foto-08195-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-07-04 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les tres fotografies incloses s'han extret de l'arxiu fotogràfic del SOLC, música i tradició al Lluçanès | 98|94 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 60600 | Fita ramadera de l'Alou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-ramadera-de-lalou | Seria interessant condicionar l'entorn proper a la fita. | La Fita ramadera es troba emplaçada a l'encreuament entre el carrer de l'Alou i el camí que condueix a la masia de Casademunt de Pi. Es tracta d'una fita de pedra d'una sola peça, enclavada de forma vertical de 93 centímetres d'alçada, 34 centímetres d'amplada i 19 centímetres de profunditat. La fita marcava la direcció i orientació del camí ramader que venia de del Collet de Sant Agustí i prosseguia en direcció Alpens travessant el nucli de l'Alou fins arribar a Pedres Negres, antiga masia inexistent avui en dia. | 08195-93 | Nucli urbà de l'Alou | La Fita es troba relacionada directament amb l'antic camí ramader que transcorria pel terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès. Senyalitzava i indicava l'orientació de la carrada i el pas dels ramats transhumants que a l'estiu es dirigien a les zones altes de pastures i que tenien parada a l'Alou. | 42.0928200,2.1308200 | 428121 | 4660447 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60600-foto-08195-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60600-foto-08195-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60600-foto-08195-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Diverses pedres del mateix tamany delimiten la carrada en el pas del nucli de l'Alou, a l'altura de cal Coima, i servien per senyalitzar el camí i evitar l'accés dels ramats transhumants als horts, camps o cultius dels veïns. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 60612 | Focs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre-4 | AMADES, Joan, Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983 Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Agenda de les tradicions catalanes, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1998 | Tot i haver-se modificat la tradició d'encendre un foc per masia a raó de prevenir incendis forestals, es manté la tradició de l'encesa de la foguera a la revetlla de sant Isidre al municipi de Sant Agustí de Lluçanès. | Els focs de sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig quan el sol es ponia després d'haver recollit durant tot el dia fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar al foc. Antigament cada masia encenia la seva foguera, d'aquesta manera, multitud de punts de llum il·luminaven les zones rurals quan es feia fosc. Actualment els focs de sant Isidre a Sant Agustí de Lluçanès s'han unificat en un de sol, una gran foguera on s'apleguen, al seu voltant, els veïns del municipi. Un sopar popular i una petita festa amenitzada amb ball, organitzat aquests darrers anys per l'associació SOLC, música i dansa al Lluçanès, clouen la revetlla. | 08195-105 | Nucli urbà de l'Alou | Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès era corrent que la mainada les saltés, com es fa amb les de sant Joan. En saltar-les es cantava: Sant Isidre de la Pinya, sant Isidre llaurador, se n'anava a robar faves a l'hort del senyor rector. | 42.0938500,2.1309800 | 428135 | 4660562 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60612-foto-08195-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60612-foto-08195-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La festa de l'encesa de les fogueres fa al·lusió a la tradició segons la qual, sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 60583 | Font Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-canal | Quan el dipòsit s'omple, l'espai quadrat en el que es troba el brollador, el banc i el primer tram de l'escala queda submergit. Convindria controlar el nivell del dipòsit per poder accedir i utilitzar la font en òptimes condicions, així com netejar l'entorn. | La font Canal està situada al sud-est del nucli de l'Alou, als peus del bac de Bardolet, prop del camí veïnal de Casademunt i en una zona de camps de pastura. L'accés a la font es fa a través d'un camp que separa el camí veïnal de Casademunt i el rec de les Mosqueres, al costat del qual es troba la font. El brollador de la font queda enfonsat a un metre aproximadament de la resta del sòl. S'hi arriba descendint uns graons de pedra, que formen un espai quadrat, en el que també hi ha un banc de pedra. El brollador i aquest espai queden submergits dins l'aigua impossibilitant l'ús normal de la font. A l'entorn hi trobem un dipòsit d'obra que s'utilitza per al captament i distribució d'aigua a la xarxa municipal i un punt d'aigua senyalitzat dins del Pla de Prevenció d'Incendis | 08195-76 | Nucli urbà de l'Alou | 42.0914700,2.1328900 | 428291 | 4660296 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60583-foto-08195-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60583-foto-08195-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60583-foto-08195-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La font Canal s'utilitzava antigament pels pastors que seguien el camí de transhumància que comunica el Collet de Sant Agustí amb l'Alou, que passa a escassos metres de la font. També s'havia utilitzat com a safareig abans que es construís el safareig públic de l'Alou. | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 60578 | Font de baix de Fontranó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-baix-de-fontrano | L'entorn de la font té una gran quantitat d'esbarzers secs que dificulten l'accés. Seria convenient desbrossar aquest accés. El dipòsit té deficiències en l'estructura que provoquen pèrdues aconsellant una petita intervenció per tapar els possibles forats. | La font de baix de Fontranó es troba situada en la cara sud dels serrats de les Ginestes i de la Claror, en una zona coneguda com el Solell de Fontranó. S'accedeix a la font sortint de la masia de Fontranó en direcció nord. A un parell de centenars de metres de la masia s'acaben els camps i comença el bosc en el que es troba la font, que s'ha de buscar just quan acaben els camps, ja que no hi ha cap camí senyalitzat que hi condueixi. Es tracta d'una font formada per un dipòsit fet d'obra i a la seva esquerra un abeurador també fet d'obra però cobert de molsa seca. L'aigua hauria d'omplir el dipòsit fins que sobreeixien dins de l'abeurador, però deficiències en l'estructura del dipòsit provoquen que l'aigua s'escoli pel sòl.. De la font en surt un rec, que acostuma a baixar sec i que desemboca a la riera de Cussons. L'entorn de la font és el propi de les vessants sud, que son sempre més seques, amb un bosc format per roures i alguna alzina principalment, i amb un sotabosc pobre amb predomini del fanal. Així doncs, podem parlar de l'entorn de les dues fonts de Fontranó com un entorn atípic de font, ja que en la gran majoria dels casos, les fonts estan situades en llocs ombrívols i humits. | 08195-71 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0910100,2.1489200 | 429616 | 4660231 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60578-foto-08195-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60578-foto-08195-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60578-foto-08195-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita (desembre 2005) la font no rajava, encara que es podia observar la humitat que es desprenia de les fugues del dipòsit | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 60571 | Font de Casacoberta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-casacoberta | El constant pas de les vaques ha provocat que l'entorn proper a la font sigui un fanguissar, impossibilitant l'accés normal. Convindria condicionar l'entorn proper ja que la vegetació cobreix la part de la font més propera al rec. | La font de Casacoberta està situada al peu de la vessant oest dels massís dels Munts, prop del rec de Casacoberta. S'accedeix a la font a través d'un camí estret, pedregós i descendent d'uns cent metres que surt del costat de l'era enllosada de Casacoberta en direcció est. Actualment, la font està ubicada uns metres més avall que l'original i està formada per un mur de poca alçada en el que hi ha el brollador, actualment en desús, i un abeurador a la dreta. A l'entorn de la font trobem diversos arbres propis del bosc de ribera. | 08195-64 | Sector central del terme municipal | La font proveïa la masia de Casacoberta i encara ho fa parcialment. Antigament, la font s'utilitzava per a rentar roba i també com a punt de reunió dels veïns, que aprofitaven unes taules de pedra fetes amb grans lloses i properes a la font, actualment inexistents. | 42.0747000,2.1344600 | 428402 | 4658433 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60571-foto-08195-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60571-foto-08195-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60571-foto-08195-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment l'aigua que raja de la font es canalitzada fins la masia de Casacoberta, de manera que no es pot usar normalment la font.El topònim de la font fa referència a la masia a la que pertany. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 60577 | Font de dalt de Fontranó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-dalt-de-fontrano | Convindria habilitar un accés senyalitzat a la font. Seria interessant realitzar anàlisis per saber el grau de contaminació de les seves aigües. | La font de dalt de Fontranó es troba situada en la cara sud dels serrats de les Ginestes i de la Claror, en una zona coneguda com el Solell de Fontranó. S'accedeix a la font sortint de la masia de Fontranó en direcció nord. A un parell de centenars de metres de la masia s'acaben els camps i comença el bosc en el que es troba la font, que s'ha de buscar enlairant-se per la solana, ja que no hi ha cap camí senyalitzat que hi condueixi. Es tracta d'una font de bassal formada per murs de poca alçada fets de pedra que retenen l'aigua que es drena dels aqüífers subterranis del serrat de les Ginestes. L'entorn de la font és el propi de les vessants sud, que són sempre més seques, amb un bosc format per roures i alguna alzina principalment, i amb un sotabosc pobre amb predomini del fanal. Només en l'entorn que toca a la font, és a dir dins i just al marge del bassal, trobem vegetació pròpia de lloc humits com el canyís. Així doncs, podem parlar de l'entorn de les dues fonts de Fontranó com un entorn atípic de font, ja que en la gran majoria dels casos, les fonts estan situades en llocs ombrívols i humits. | 08195-70 | Sector nord-est del terme municipal | La font de dalt de Fontranó proveïa la masia i actualment l'aigua encara baixa canalitzada, però el seu ús és esporàdic. | 42.0909400,2.1478600 | 429528 | 4660225 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60577-foto-08195-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60577-foto-08195-70-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita (desembre 2005) hi havia aigua i segons han explicat els masovers és una font que pràcticament mai s'asseca. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 60574 | Font de la Casanova dels Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casanova-dels-munts | Els moviments de terra que es van fer al col·locar la reixa que envolta la font, desvirtuen l'entorn més proper a la font. | La font de la Casanova dels Munts està situada a mig camí de la masia de la que pren el nom i el Pla dels Munts, en una zona enclotada entre el cim del massís dels Munts i la carena del serrat de la Pinassa. S'accedeix a la font des de la pista forestal que comunica les masies de la Casanova dels Munts i Montorro amb la pista asfaltada dels Munts. Es tractava d'una font de bassal que s'ha reconvertit en una bassa de dimensions considerables i està envoltada per una reixa en tres quartes parts del seu perímetre, quedant una part tancada pel propi desnivell. L'entorn no és el més propi d'una font ja que la pista forestal passa pel costat aïllant, en part, la font del bosc. | 08195-67 | Sector est del terme municipal | Probablement la font abastava la masia de la Casanova dels Munts encara que actualment només s'utilitza com a punt d'aigua. | 42.0762900,2.1493600 | 429636 | 4658597 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60574-foto-08195-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60574-foto-08195-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60574-foto-08195-67-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El GR-3 passa a un centenar de metres de la font. El topònim de la font fa referència a la casa a la que pertany | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.