Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60615 | Rogers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rogers | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Rogers. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | En el moment de fer la fitxa s'estaven fent obres de rehabilitació i ampliació de l'edifici | <p>Edifici de planta quadrada amb coberta a doble vessant (nord-sud). 'És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides per l'interior, i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta; a la planta baixa hi havia hagut els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxo. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra de Sant Bartomeu (una part està refeta amb el mateix material). Les bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada per l'enderroc, a finals del segle XX, de la porta i un dels murs de tancament; encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva un paviment de pedres. En el moment de redactar la fitxa, s'estava construint un cos adossat a la façana oest, amb un porxo a l'alçada de la primera planta (aquest nou cos ocupa dos terços de la façana, al tram sud d'aquesta).</p> | 08199-1 | Rogers - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>L'edifici inicial correspon a l'estructura situada a la meitat nord de l'edifici, a la qual es van anar adossant diferents cossos. 'Rogers ja apareix documentat al segle XVI com a masoveria del mas de les Ferreres, dins del qual ha perviscut fins fa pocs dies.' ' 'Rogers' és un derivat de roig, aquest darrer que prové del llatí RUBEUS, que significa 'rogenc, roig, no vermell'. Així doncs, aquest topònim va estretament lligat al color de la terra i de les roques rogenques, tan característiques de Rogers i de tot l'altiplà del Lluçanès' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9694700,2.1612700 | 430505 | 4646727 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60615-foto-08199-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60615-foto-08199-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60615-foto-08199-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al nord del mas, exempt d'aquest, hi ha un magatzem, fet amb pedra i coberta a dues vessants, que serveix de magatzem i garatge. En la seva construcció, al segle XX, es va tenir cura de respectar el sistema tradicional de construcció en pedra i la seva tipologia formal és similar a coberts existents en altres masies del terme. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 60631 | El Pujolot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujolot | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). El Pujolot. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic.</p> | Els darrers anys s'han fet diverses reparacions i el condicionament de l'edifici. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (NE-SW) refeta recentment. Edifici d'arquitectura rural tradicional, molt simple. Façana principal al sudoest. Murs fets amb pedres de mesures irregulars, desbastades, en sec; tenen morter de calç al rejuntat exterior (pràcticament enlloc no es conserva l'arrebossat dels paraments exteriors). Cantonades diferenciades amb pedres de mesures més grosses que les de la resta de la façana; muntants de la porta, fets amb la mateixa pedra que la resta del mur, i llinda de fusta. A la façana principal hi havia una petita obertura, possiblement original, que està tapiada amb pedres; a la planta baixa hi ha una finestra oberta posteriorment. A la primera planta hi ha dues finestres: la del damunt de la porta té pedres més grosses als muntants i llinda de fusta; més a la dreta n'hi ha una altra, d'època posterior, amb brancals, llinda i ampit monolítics. A les façanes laterals i a la posterior s'hi ha anat afegint diferents cossos i un cobert (de pedra i totxo) i un porxo (de totxo i maó massís) a l'angle sud de la primera planta. A la part del darrera del porxo hi ha una estructura amb mur de pedra i cantonada diferenciada que s'adossa al cos principal de l'edifici. Petites finestres de maó massís a la façana posterior (NE) i una altra finestra amb ampit de pedra, brancals diferenciats i llinda de fusta similar a la de la façana principal. A l'alçada de la primera planta de la façana posterior el mur presenta reparacions fetes amb maó massís; la factura del mur és molt semblant a la del mur de la part posterior del porxo; s'observa un trencament amb el mur original, sense acabar d'alinear-se amb aquest, possiblement a causa d'algun esfondrament del mur en una època indeterminada.</p> | 08199-17 | El Pujolot - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Parròquia de Sant Julià Sassorba. 'El Pujolot estava agregat a Vilatortella' (ROCAFIGUERA, 1991:70).</p> | 41.9379300,2.1657900 | 430845 | 4643221 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60631-foto-08199-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60631-foto-08199-17-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | La simplicitat de la casa i la manca d'elements arquitectònics rellevants, no permet establir la cronologia de l'edifici. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 60636 | La Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talaia-1 | Edifici restaurat recentment | <p>Edifici amb dos habitatges. En el seu origen es tractava d'una sola casa amb dependències annexes. L'habitatge que actualment està situat a l'est (núm. 14) conserva els murs de l'edifici original de la planta baixa; els de la primera planta varen caure durant les obres i es van refer amb pedra; hi ha una gran vidriera a l'angle sudest; per diferenciar l'estructura original de l'afegida s'hi va posar una cornisa de llosetes damunt el mur original; té una porta amb brancals de pedra a la façana sud, amb una gran llinda monolítica amb la inscripció 'Joseph Vilardaga'; sobre la llinda hi ha un petit arc de descàrrega, de pedra, en plec de llibre. Els ascendents dels actuals propietaris varen comprar la casa pels volts de l'any 1900. L'antic habitatge, a l'oest, està format per dos cossos adossats, de planta quadrada; les finestres tenen els elements de pedra (bé que no semblen tots originals); als ampits hi ha llosetes, producte de la recent rehabilitació. La façana principal està situada a l'oest, tot i que l'emplaçament original devia ser a migdia; a la planta baixa s'hi ha construït un porxo, amb coberta de fusta i teules, suportat per dues columnes de material prefabricat. A la porta de la façana sud hi havia una llinda de pedra que va ser substituïda per una de fusta en la recent rehabilitació (es desconeix el destí de la llinda de pedra). A les façanes nord i oest hi ha diverses obertures molt modificades, la majoria noves, algunes amb brancals de pedra i llindes de fusta. El conjunt, malgrat les modificacions realitzades, deixa entreveure l'edifici original. Els murs són de pedres irregulars. Les cobertes són a doble vessant (nord-sud); la de l'edifici de l'oest té el ràfec en degradació, fet amb materials ceràmics (teula).</p> | 08199-22 | carrer Nou núms. 14-16 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | 41.9838900,2.1720800 | 431416 | 4648319 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60636-foto-08199-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60636-foto-08199-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60636-foto-08199-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Actualment són dos habitatges totalment restaurats i independents l'un de l'altre. Antigament, però formaven part d'un mateix edifici. L'habitatge de la dreta (est) està situat en un antic paller on, després d'una rehabilitació anterior, ja s'hi havia viscut. Malgrat tractar-se originàriament d'un mateix edifici, actualment la propietat està dividida: - Núm. 14: Mercè Font Corominas - c. Nou 14 - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Núm. 16: Josep Vilaseca Corominas - c. Arrabal 7- 08960 Sant Just Desvern | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 60641 | El Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilaro-0 | <p>Arxiu particular Rocafiguera (Sora). BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Vilaró. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. MOLERA, Joan (1982). 'Sant Bartomeu del Grau. Mas el Vilaró'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 44. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | Conjunt restaurat a darreries del segle XX; l'edifici antic està més descuidat. | <p>Edifici de grans dimensions que s'ha anat ampliant i reformant al llarg dels segles. Actualment, la façana principal és al sudoest. La façana original de l'edifici antic era al sudest. L'edifici antic està situat a l'esquerra (NW) del conjunt (esquerra i dreta sempre des del punt de vista de la façana principal actual, al sudoest); conserva una gran porta adovellada amb arc de mig punt. Planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Cobertes a doble vessant (NE-SW), totalment reformades. A partir d'aquest edifici inicial, amb murs de pedres disposades en filades, no regulars, fins a l'inici de la 1a planta, es van anar construint diferents cossos a esquerra (NW) i dreta (SE). Enmig del rejuntat de les pedres (rejuntat de darreries del segle XX) encara es poden observar les cantoneres i els punts de contacte dels diferents cossos annexats. Possiblement, l'edifici original només tenia planta baixa + 1 planta. A la façana posterior (NE) de l'edifici original encara es pot veure un tram de l'edifici original, presumiblement anterior al segle XV, en els diferents gruixos que presenta el mur, en la factura del parament i en les irregularitats en els punts de contacte d'unes estructures amb les altres. Aquest primer edifici es va ampliar inicialment cap a l'esquerra (NW, antigament, la façana del darrera) i, posteriorment, cap a la dreta (SE). Entre els cossos més antics i els més moderns es va construir una galeria de dues plantes (la primera planta, tancada amb vidrieres i, la segona, oberta), sobre una volta de mig punt (amb pedres disposades en plec de llibre) que permet accedir a l'esplanada de darrera la casa. És probable que els primer edifici construït davant la façana original, exempt, fos una masoveria del mas; la connexió entre els dos edificis a través d'una galeria entre un i altre edifici també es produeix al mas 'el Pujol'. En tot el conjunt hi ha diferents llindes amb inscripcions, gairebé totes amb una data, però sense seguir una pauta determinada, barrejant-se les d'una època amb l'altra: - 'ANY 1854' i '17 [creu] 83', a la primera planta de la façana SW de l'edifici original. - '1782', a la planta baixa de la façana SE de l'edifici original. - '....' [il·legible], a la planta sota coberta de la façana SE de l'edifici original. - '1666', en una porta de la planta baixa de la façana NE de l'edifici original. - '190 0', a la primera planta de la façana NE de l'edifici original. - '1850', sobre una inscripció anterior acabada en '..01', possiblement '1701'; situada a la primera planta de la façana NE. A banda d'aquestes inscripcions n'hi ha una amb la data '1444' a la llinda d'una finestra d'un dels cossos de la dreta (façana SW); aquesta inscripció és estranya per la data que porta, molt prematura, ja que no acostuma a haver-n'hi d'anteriors del segle XVI; així mateix, a la planta baixa, sota un porxo de finals del segle XX, n'hi ha una altra amb la inscripció 'R·EU[...]ALVILARÔ, PREBRE [subratllat i, les lletres 'RE', en cos petit]' i, a la segona línia 'ANY 1883'. Es possible que algunes de les llindes no estiguin 'in situ', que s'hagin desplaçat durant una reforma; després de la rehabilitació es van col·locar alguns elements de pedra (brancals, llindes i ampits) que possiblement s'hagin dut d'altes edificis; malgrat tot, el conjunt és força harmònic i encara es poden seguir les traces de l'edifici original. A la part del darrera de la casa hi ha algunes pedres de molí utilitzades com a elements decoratius i diverses piques monolítiques que s'usen com a jardineres. A les cantonades del porxo situat a la primera planta, a l'extrem SE del conjunt (construït a darreries del segle XX), hi ha dues pedres de molí petites utilitzades com a elements decoratius. La porta d'accés a tot el conjunt està gairebé tota refeta (finals segle XX), fins i tot la majoria de les pedres dels brancals i les dovelles. Hi ha una bassa excavada al terra a uns 100m.abans d'arribar a la casa.</p> | 08199-27 | El Vilaró - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'El 6 de febrer de 1328 es cita a Berenguer de Vilaró en una herència que fa el seu fill ferrer de Vilaró del mas que tenen en alou del bisbe de Vic. Es va trencar el llinatge fa algunes generacions' (MOLERA, 1982).</p> | 41.9973900,2.1607600 | 430493 | 4649827 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60641-foto-08199-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60641-foto-08199-27-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 60650 | Riera de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-bartomeu | L'aigua pateix els mateixos problemes de potabilitat que les fonts del municipi. | <p>Riera que s'inicia a prop del mas Rocanegra, molt a tocar del nucli urbà. És interessant la vegetació de ribera que creix al llarg de tota la riera. Zona aclotada, humida. En el seu curs hi ha el salt del Rec.</p> | 08199-36 | sudest del terme | 41.9627600,2.1718200 | 431372 | 4645973 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60650-foto-08199-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60650-foto-08199-36-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'aigua, com la de la resta de rieres i fonts de Sant Bartomeu, no és potable. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 7,5 x 5 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60656 | Alzina Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-grossa | Si bé no semblaria que es pogués patir per a la seva conservació, hi ha dos aspectes dels que se n'hauria de tenir cura. L'un, és l'heura que envolta el tronc que, amb el temps, la podria acabar ofegant. L'altre, és l'erosió del terra que hi ha al costat sud que, amb els anys, podria suposar el seu esfondrament. | <p>Alzina de grans dimensions que, durant anys, ha servit d'orientació als viatgers de la zona, ja que es pot observar des de bona part del Lluçanès. El seu perímetre, a un metre d'alçada de la base, és aproximadament de 4,5 - 5 metres; la seva copa mesura, linealment, poc més de 20 metres (aproximadament). Antigament era lloc de parada de vianants i cavalleries. Actualment, 'l'Alzina grossa' és un topònim popularment reconegut. Fa uns anys se li va trencar un cimal, al costat sud; al forat que en va quedar hi viu una au nocturna.</p> | 08199-42 | Vilaseca | 42.0068100,2.1477700 | 429428 | 4650884 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60656-foto-08199-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60656-foto-08199-42-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Està situat en terres de la Casa Nova de Vilaseca, molt a prop del mas Vilaseca. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60657 | Roure de Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-vilaseca | <p>Roure de grans dimensions, amb una circumferència del tronc que deu estar al voltant dels 4 metres. Les capçades van ser esporgades quan l'exemplar tenia forces anys de vida; les branques van paral·leles al terra i, a partir dels nusos que es varen formar en el moment d'aquesta esporgada, creixen totalment verticals.</p> | 08199-43 | Vilaseca | 42.0085300,2.1509300 | 429691 | 4651072 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60657-foto-08199-43-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 60662 | Alzina de Monells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-monells | <p>Alzina que va ser cuidada per la família que viu a cal Carreter. Menaven unes terres que hi havia al costat i s'entretenien a esporgar l'alzina quan els semblava que feia falta, fet que li ha donat aquesta forma tan característica que presenta en l'actualitat, com si hagués crescut en un jardí. El diàmetre del seu tronc és d'uns 60 cm; la circumferència de 2,05 m, el diàmetre de la copa és d'aproximadament 11,60 m. i l'alçada, d'entre 13 i 14 metres.</p> | 08199-48 | Zona de Monells | 41.9536000,2.1535800 | 429850 | 4644971 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 60664 | Ball de bastons de Sant Bartomeu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-de-sant-bartomeu-del-grau | <p>El ball de bastons es balla en 'rodona'; a Catalunya no hi ha altres grups de bastoners que ballin d'aquesta manera a no ser que ho hagin copiat dels bastoners de Sant Bartomeu del Grau. El grup de bastoners, a la dècada de 1950, anava acompanyat de la música d'un flabiol; a partir de 1980-1981, van acompanyats de gralles i un tabal. Es balla en colles de 8 o 10 persones (sempre parells) i n'hi ha de tres 'categories': gran, mitjà i canalleta. Les melodies actuals del ball de bastons són autòctones i només es toquen a Sant Bartomeu del Grau. Maria Rius es va encarregar de recopilar el repertori de melodies; s'havien fet gravacions de les melodies en cassettes, als anys '70. La transcripció de les melodies al llenguatge musical, a partir de les tonades que recordava Joan Roma, es va encarregar a Joan Figueres; actualment les partitures estan en procés de redacció.</p> | 08199-50 | <p>El recuperador de la festa, Joan Roma, va néixer a principis del segle XX i va aprendre les melodies dels bastoners que li cantava el seu avi quan era petit. A partir d'aquestes dades, s'ha endarrerit la data d'inici del ball de bastons a Sant Bartomeu del Grau fins a l'any 1700, bé que aquesta data no es pot contrastar amb cap mena de referència documental. Existeixen fotografies d'una colla de bastoners a mitjans segle XX, tot i que la represa del grup actual es va fer l'any 1979. L'any 1981 es va formar el grup de grallers que acompanya als bastoners. El 1982 es va obrir la colla a la participació de les dones, convertint-se en un grup mixte.</p> | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60664-foto-08199-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60664-foto-08199-50-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | La Colla de Bastoners de Sant Bartomeu del Grau ha assistit a totes les trobades anuals de Catalunya des de 1979; el 1995, la XX Trobada es va fer a Sant Bartomeu del Grau i es va encarregar una medalla al·legòrica de bronze a l'escultor vigatà Francesc Ballart; a l'ajuntament es guarden records de les diferents trobades i sortides en les que s'ha participat. Si bé a mitjans segle XX es ballava per Pasqua, actualment no hi ha una diada concreta; es fan sortides a altres municipis si aquests ho demanen. La indumentària actual és: camisa i pantalons blancs, faldilla vermella per sobre el pantalons, faixa blava, camals vermells amb picarols i espardenyes de betes (negres pels nois i vermelles per les noies). A mitjans segle XX, els balladors duien corbata (per les fotografies conservades, cadascú duia la seva, sense una reglamentació determinada a l'hora de triar el color), anaven coberts amb corona de flors i espardenyes de betes negres (cal recordar que tot eren homes); a més, duien una cistella per què es ballava 'per les caramelles' (Pasqua); en aquesta diada, però. només es ballava el ball de bastons, no es cantaven caramelles. L'estendard de la colla, amb l'escut municipal de Sant Bartomeu del Grau, porta la llegenda 'Bastoners de Sant Bartomeu del Grau'; té el fons blau amb un ribet daurat, està creuat en diagonal per les quatre barres. Al capdamunt de la 'vara' o 'bastó' hi porten un ram de flors al·legòric a la corona de flors que antigament duien els balladors al cap. Sebastià Roma Rius, fill de l'impulsor del grup de bastoners de Sant Bartomeu, encara conserva a l'habitatge familiar (carrer Vell núm. 45, fitxa núm. 12) alguns dels elements utilitzats pels grup de bastoners: un cistell, la corona florejada que duien al cap, un banderí, un flabiol i, ja de la darrera època, guardioles utilitzades en la recaptació de diners per a la colla. Sebastià Roma conserva un document sonor de 1984 d'una entrevista a Joan Roma amb motiu d'un homenatge que se li va fer; en l'entrevista parlava de l'inici del ball de bastons a Sant Bartomeu i dels seus records. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 60666 | Aranyes de bosc - predicció meteorològica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aranyes-de-bosc-prediccio-meteorologica | <p>Es conta que hi ha un tipus d'aranyes, 'les aranyes del bosc', que viuen en nius fets a terra. Dies abans que plogui fan un munt amb fullaraca i branquillons al voltant del niu, com una mena de cràter; utilitzen, sobretot, restes de pi i, alguna vegada, de roure. Poden fer-ho fins a 7 o 8 dies abans de ploure. Quan ha de caure calamarsa hi posen pedretes petites i, quan ha de pedregar, hi col·loquen pedres de fins a 3 cm al voltant del forat del niu. En tots els casos, l'acumulació de material que disposen al voltant del niu és més alt del costat per on ha de venir la inclemència meteorològica que la resta. Diuen, les persones que ho han explicat, que la predicció meteorològica no falla.</p> | 08199-52 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Explicat al mas Clot del Forn per Jaume Mercadal i Maria Ció i confirmat dies més tard a Alboquers. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||||
| 60667 | Pèls de bruixa - pedregades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pels-de-bruixa-pedregades | <p>AMADES, Joan (1984). Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A.. Vol. III.</p> | <p>'Per la Catalunya vella és creença general que les bruixes gaudeixen de la facultat de congriar tempestes i pedregades servint-se de diversos procediments. S'enfilen als núvols i els condueixen on volen, i fan descarregar les tempestes damunt dels conreus i les heretats d'aquells a qui volen mal. Hi ha qui ha sentit converses de bruixots i bruixes que, en menar núvols, es cridaven uns als altres i es queixaven de no poder avançar a causa de l'acció conjugadora del toc de les campanes, hi ha qui ha conegut ben bé la veu dels que conversaven. També s'explica el cas d'haver caigut dels núvols de tempesta un braç i, més generalment, una cama de la bruixa que els guiava, ferida per una bala beneïda de les que hom engega en produir-se una tempesta, i aviat s'ha sabut que una de les bruixes més famoses de la rodalia havia restat des d'aquell dia manca o coixa.' 'És així mateix opinió general, per la Catalunya vella, que les bruixes per fer les pedres empren pèls de cabra i que abans de congriar una pedregada els cal esquilar cabres per tal de proveir-se'n. La gent, per saber si una pedregada venia del cel o de mala art, recollia una pedra, se la posava a la mà perquè es fongués amb l'escalfor, i creia que si restava al palmell un pèl tenuíssim que gairebé no es veia i que constituïa l'eix de la pedra, la pedregada era de mala art. A Sant Bartomeu del Grau feien fondre la pedra damunt d'una medalla beneïda. Així que es produïa una pedregada, per muntanya, no trigava a dir-se que les cabres d'aquest o d'aquell corral havien comparegut esquilades sense saber com ni per qui, i hom ho atribuïa a les dones de la rodalia tingudes per bruixes.' AMADES (1984:vol. IV, 666-667). Aquesta tradició oral va ser confirmada per Joaquim Vilaseca, Modest Vilamala, Josep Sayol i Toni Vilà. Hi havia qui deia que era cert mentre que, altres, afirmaven que era una tradició que s'explicava però que, evidentment, no era certa. Jaume Mercadal i Maria Ció, del mas Clot del Forn, també varen confirmar aquesta tradició oral. Varen comentar que les cabres apareixien esquilades de la barba i de la part de les costelles; concretament, n'apareixia una d'esquilada uns dies abans de la pedregada, com a molt 4 o 5 dies abans. Ningú sap qui l'esquilava. De fet, la majoria de les persones que coneixien aquesta tradició, afirmaven que, possiblement, el que apareixia a l'interior de les pedres es tractava de brossa o fragments de palla o herba .</p> | 08199-53 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||||
| 60668 | Fonts del Clot del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-del-clot-del-forn | Herbassar a l'entorn de les fonts. Els punts de sortida de l'aigua són deficients. | <p>Fonts situades a uns 100 metres al sud del mas. Una neix sota terra, només se'n pot veure l'aflorament d'aigua. L'altra, surt darrera un arbre envoltat de romegueres; és d'on s'agafa l'aigua de la casa. Possiblement, es tracti de dues sortides d'una mateixa deu.</p> | 08199-54 | zona d'Alboquers (mas el Clot del Forn) | 41.9288800,2.1315800 | 427999 | 4642245 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | No s'han realitzat anàlisis sobre la seva potabilitat. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 60673 | Cal Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreter-0 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Cal Carreter. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | S'ha anat reformant i ampliant d'acord a les necessitats de cada moment. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota coberta. Murs de pedra sense polir, lligats amb fang (les reformes més recents s'han fet amb ciment). El nucli original estava format pel cos central; els dos cossos adossats als laterals, de planta baixa, són posteriors. A la façana principal, al sud, la porta té una llinda monolítica de grans dimensions; els brancals són de pedra (estan reformats). El cos central conserva les cantoneres diferenciades. S'observa una represa a la coberta d'uns 20 cm (de 60 cm. al costat est). Els cos afegit al costat oest es perllonga més enllà del final de l'edifici principal, cap el nord (està construït amb pedra lligada amb fang).</p> | 08199-59 | Cal Carreter - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Cal Carreter es va originar a partir de l'ampliació d'una caseta que hi havia a peu de la carretera. Es va refer l'any 2000 després d'un incendi que l'havia destruït ara fa 8 anys. 'Probablement, pel fet d'estar al costat d'un camí ral devia ser un hostal. La casa, deixant de banda les funcions d'hostal i tal com diu el nom, devia ser també la casa d'algun carreter.' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9495000,2.1578000 | 430196 | 4644512 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60673-foto-08199-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60673-foto-08199-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 'Cal Carreter, del terme de Sant Bartomeu del Grau i de la parròquia de Sant Julià Sassorba, es troba a poca distància del pont del Llop, enmig d'una afrau boscosa on els bandolers devien trobar-hi els seus cataus perfectes' (BENITO; ARMENTERAS, 2002). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 60674 | Arxiu Parroquial de Sant Jaume d'Alboquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-jaume-dalboquers | <p>GROS, Miquel S.; MASNOU, Josep M.; ORDEIG, Ramon (1997). Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; primera part: A-O. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic. www.diba.es/opc/vic</p> | Necessiten la conservació i protecció habitual de tots els documents antics. | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Jaume d'Alboquers es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Se'n conserva 1 volum del 1914. Es tracta de documentació classificada com a 'vària' corresponent a l'apartat d'administració (GROS, MASNOU, ORDEIG, 1997).</p> | 08199-60 | Arxiu Episcopal - carrer Santa Maria 1 - 08500 Vic | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 1914 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Si s'han conservat altres documents del fons parroquial se'n desconeix la seva existència. D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. El mapa de la fitxa està extret de: http://www.ajvices/planol/vicmap10.htm | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 60680 | La Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardia-2 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). La Guàrdia. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | Procés de ruïna general. S'observen moltes esquerdes a les estructures de l'edifici, a banda de les nombroses reparacions efectuades en diferents èpoques. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. El conjunt actual presenta moltes modificacions. Murs de pedra, en sec, amb rejuntat posterior de morter de calç (arrebossat). L'edifici original, el cos central actual, queda desvirtuat per un afegit al costat sudest, on deuria haver-hi la façana original, més reculada que l'actual i desapareguda durant la reforma de l'edifici. Les obertures que presenta són gairebé totes fetes amb maó massís i poden datar-se en una època molt recent (segles XIX i XX). La coberta també ha estat refeta al darrer quart del segle XX, aprofitant les teules existents. La traça del cos central pot observar-se a la façana del darrera (nordoest), al que s'adossen altres cossos, també construïts amb pedra. Cadascun d'aquests cossos té la coberta diferenciada i independent de la resta. Encara es pot observar les cantoneres de la façana principal (sudest), malgrat que la resta de la façana hagi desaparegut. Tot i així, es fa difícil saber si s'han conservat estructures de l'edifici original, ja que els murs presenten nombrós material de construcció (maó massís i teules) barrejat amb les pedres dels murs. Malgrat les diverses reparacions, encara s'observen diversos trencaments en els murs de l'edifici (el mur nordest de l'edifici principal està molt malmès, presentant un important esvoranc tapiat amb totxo). A la planta baixa del cos afegit a la dreta de l'edifici principal (nordest) hi ha un pilar central, de secció quadrada, fet amb carreus de pedra calcària, tota una raresa vist el conjunt, on no hi ha cap element que destaqui. Se'n veuen 4 filades i, a la part superior, hi ha un carreu més gros, a manera d'àbac, possiblement per aguantar una biga central; actualment, el pilar està acabat amb totxanes. Davant la façana principal hi ha unes dependències que devien servir de corrals, graner...Els murs de la planta baixa són de pedra, des d'on s'aixequen diversos pilars de maó massís i totxana; la part superior del mur sudoest s'havia tapiat amb totxanes. Actualment, està gairebé tot esfondrat.</p> | 08199-66 | La Guàrdia - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'La Guàrdia ja surt documentada al segle XII, en l'acta de Consagració de Sant Miquel de l'Erm, i continua apareixent el segle XVI en la documentació eclesiàstica de Sant Bartomeu, com a masoveria del Vilaró' (BENITO; ARMENTERAS, 2001)</p> | 42.0018400,2.1738400 | 431581 | 4650311 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60680-foto-08199-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60680-foto-08199-66-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'edifici està abandonat i, els coberts exempts, ensorrats. Malgrat això, en una de les visites que es varen fer a l'edifici, es va comprovar que en una de les dependències de la planta baixa s'hi guardaven cavalls i, en una altra, un vehicle. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 60691 | L'Alovet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalovet | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). L'Alovet. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | Les parts més noves no presenten patologies i, d'altres, han estat rehabilitades. La part més vella, però, està força abandonada i la seva conservació és deficient.L'edifici antic ha estat arrebossat en diferents èpoques, però actualment està molt degradat i gairebé no es conserva. | <p>Edifici format actualment per 5 cossos + 1 d'exempt. L'edifici original, de tres nivells, planta quadrada i coberta a doble vessant, està situat a l'oest del conjunt. Els murs, d' uns 80 cm de gruix, són de carreus força grollers, en filades, i cantoneres diferenciades. La porta, a migdia, té els brancals de pedra i un arc adovellat de grans dimensions (s. XVI-XVII). Damunt hi trobem una finestra posterior (s. XVII-XVIII), i altres finestres més tardanes amb brancals i llindes de maó i fusta. La base de la façana és lleugerament atalussada. A la planta baixa hi ha una porta amb arc rebaixat, de maó, i un arc de pedra. A la façana nord hi ha petites obertures, quatre podrien ser de l'edifici original, i una cinquena, a l'est, ampliada. A la primera planta s'observen almenys tres finestres amb brancals de pedra i llinda monolítica, actualment tapiades o modificades. Una obertura nova, amb brancals de maó massís, té l'ampit idèntic a la finestra de la façana sud. A la segona planta hi ha dues finestres amb brancals de pedra i la llinda de fusta. De les altres dues finestres, més noves, una té ampit de pedra amb motllura simple. El cos rectangular adossat a l'est té la façana de migdia 150 cm més reculada respecte l'edifici original. Els arcs i pilars són de maó. Baranes de ferro a la primera planta i de fusta a la superior. A la planta baixa hi ha tres finestres de maó i dues portes (una tapiada) amb brancals de pedra i arc rebaixat. A la façana sud hi ha un pou amb coberta de lloses. A la primera planta del porxo hi ha quatre portes amb brancals de pedra i llinda monolítica, amb la motllura bisellada. La de l'extrem nord té una inscripció a la llinda: 'iosep 17 [base d'una hipotètica creu] 16 CARNE'. Els murs són de pedres de dimensions diverses, desbastades, i algunes carejades (toscament), amb maons i teules, i cantoneres diferenciades. La façana posterior té diverses obertures més tardanes. A la planta baixa un arc que devia ser una porta és transformat en finestra. Lloses sota les teules del ràfec de la teulada (costat nord), i tres arcs en sentit est-oest; volta d'aresta sota la galeria del porxo i volta de canó al tram nord (est-oest), sota les dependències. El cos adossat a l'oest és construït en dues fases, la primera al costat sud (planta baixa + 1 planta), i després façanes i coberta. Murs de pedres irregulars, maó massís i teules i alguna pedra tosca. Cantoneres diferenciades. A la planta baixa, façana oest, té una finestra amb brancals i llinda de pedra monolítics. A la primera planta hi ha dues finestres (una transformada en balcó) amb els brancals de pedra (motllura bisellada) , llinda monolítica i ampit de pedra motllurada. A la planta sota coberta hi ha una finestra de brancals i llinda monolítica, amb l'ampit motllurat com el de la finestra de la primera planta. A la façana nord no hi ha obertures, però se n'intueixen algunes, tapiades amb pedra. Al ràfec de la teulada de la façana nord hi ha lloses sota les teules. A la planta baixa hi ha una volta de maó massís. A l'est hi ha un altre cos afegit, de 4 plantes, amb coberta recrescuda uns 80 cm respecte les altres. Murs de pedres irregulars amb algun fragment de maó. Cantoneres als angles nord-est i sud-est. Façana sud amb dues portes d'arc rebaixat; l'arc, els brancals i el marxapeu són de maó massís. A la primera planta hi ha dos balcons de maó amb arc rebaixat. A la segona planta hi ha dues finestres amb brancals i ampit de pedra i llinda monolítica. És possible que inicialment només es construís planta baixa i la primera planta i, posteriorment s'aixequés la segona planta i l'espai sota-coberta. A la planta baixa hi ha dues portes com les de la façana sud (de totxo, amb arc rebaixat, brancals i marxapeu ), però més baixes (una està tapiada). A la primera planta hi ha tres finestres amb arc rebaixat (brancals, arc i ampit de totxo). Per damunt de la finestra central posterior hi ha una obertura molt petita, de maó massís (ara tapiada).</p> | 08199-77 | L'Alovet - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'La història de l'Alovet es remunta al segle XII i ja és coneguda com una gran hisenda al segle XVI, de la qual en formava part el mas Fonollet. Malgrat que l'Alovet formi part del terme de Sant Bartomeu del Grau, i, per tant, històricament del Castell de Gurb, ha pertangut sempre a la parròquia de Santa Maria d'Olost. Aquesta casa, fins fa poc, pertanyia a la família Abadal, una de les nissagues nobles més importants de Catalunya.' 'La pronúncia dels parlants, que contribueix al desgast fonètic, ha fet que 'Alouet' hagi esdevingut 'Alovet'. Així doncs, el nom d'aquesta casa prové d'Alou, que significa 'patrimoni lliure' i que, al seu torn, prové del fràncic ALOD.' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Possiblement, els inicis de l'edifici originari puguin remuntar-se al segle XII. Makgrat això, la major part de l'edifici actual és d'època moderna; podrien conservar-se elements baix medievals. En la cartografia anterior a 1996, l'Alovet figura com a 'l'Abadal', nom que corresponia als antics propietaris; malgrat aquesta denominació 'oficial' la gent el continuava anomenant 'l'Alovet'.</p> | 41.9979300,2.1342600 | 428299 | 4649909 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60691-foto-08199-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60691-foto-08199-77-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | (Continuació descripció) A la segona planta hi ha dues finestres idèntiques a les de la façana sud (brancals i ampit de pedra i llinda monolítica) i un arc que correspon al porxo de la façana nord. Per damunt de les dues finestres, n'hi ha dues de petites corresponents a unes golfes. A la façana nord hi ha petites obertures (finals del s. XX) a la planta baixa, finestra de maó massís a la primera planta i 3 arcs a la segona planta, on també hi ha una petita finestra. A l'est d'aquest cos afegit hi ha un cobert adossat. Només té planta baixa, dividida per un envà interior de maó massís. Coberta a doble vessant (est-oest). Dos grans portals a la façana sud (brancals i arc rebaixat de maó); hi ha un pilar central entre els dos portals i una petita finestra, a l'esquerra, amb elements de maó i llinda de fusta. Murs amb pedres de diferents mides, desbastades. Cantonades diferenciades als angles nord-est i sud-est. A la façana nord s'intueix una obertura, actualment tapiada amb pedra. Les bigues són de fusta. A migdia hi ha un edifici exempt destinat a usos agropecuaris, amb coberta a doble vessant (nord-sud). Inicialment era més petit, s'amplià pel costat nord i es va reprendre la teulada. Murs de pedres irregulars amb cantoneres diferenciades. A la represa de la coberta hi ha una dotzena de fragments de pedra tosca. Adossat al costat nord hi ha un petit cobert i una cisterna de totxo, la boca de la qual està tapada amb formigó. A migdia de l'edifici hi havia hagut diferents dependències agropecuàries. L'anterior propietari els va fer arrasar amb la finalitat de tenir una gran esplanada davant de casa. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 60695 | Roure de la Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-devesa | A banda de les capçades caigudes anys enrera, les pròpies dimensions de l'arbre en fan perillar la seva estabilitat. | <p>Roure de grans dimensions. Té una circumferència de 4,25 m, a una alçada d'1,50 de la base. Fa uns anys li varen caure dues capçades. A l'entorn d'aquest gran roure està creixent una roureda.</p> | 08199-81 | La Devesa | 41.9743700,2.1310400 | 428006 | 4647296 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60695-foto-08199-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60695-foto-08199-81-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60696 | Font de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-pol | Les obres de condicionament del camí no varen respectar massa l'espai de la font, que gairebé va quedar tapada. | <p>Font situada al costat del camí; a prop de la riera de Llobateres. La font està emmarcada amb pedres. En el moment de la visita brollava aigua.</p> | 08199-82 | zona de Pol | 41.9587000,2.1597200 | 430365 | 4645532 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60696-foto-08199-82-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Un grup de voluntaris es va cuidar d'endreçar la font i el seu entorn. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60697 | Font de les Llobateres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-llobateres | Font netejada per un grup de voluntaris de Sant Bartomeu. | <p>Tot i que generalment brolla l'aigua, el dia de la visita no n'hi havia. A banda de la font, l'entorn té un valor paisatgístic. La font és a les baumes que hi ha a l'esquerra del camí.</p> | 08199-83 | zona de Pol | 41.9543300,2.1647800 | 430779 | 4645043 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60697-foto-08199-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60697-foto-08199-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60698 | El Casalot de les Llobateres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-de-les-llobateres | En ruïnes | <p>Ruïnes d'un mas cobertes de vegetació i munts de pedres provinents de l'enderroc de l'edifici. Encara es poden veure alguns trams de mur. Fonts orals (Josep Figueres, de Pol) afirmen que fa uns 200 anys que està enderrocat. Està situat a l'esquerra del camí, just abans de començar la corba i la baixada que condueix a la font de les Llobateres. A l'esquerra d'aquest mateix camí, es veu una filada de pedres, en sec (igual com les de la casa) al lloc conegut com a 'els horts del Casalot'.</p> | 08199-84 | zona de Pol | 41.9541200,2.1632300 | 430651 | 4645021 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60698-foto-08199-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60698-foto-08199-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60699 | Casa Vella de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-de-pol | En ruïnes | <p>Ruïnes de la casa Vella de Pol, enderrocada a partir de 1814, en el moment de construir l'edifici actual. Les ruïnes es troben enmig d'una zona coberta d'arboç.</p> | 08199-85 | zona de Pol | 41.9648900,2.1637200 | 430703 | 4646216 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60699-foto-08199-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60700 | Font del Vicari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vicari | <p>Punt d'interès paisatgístic. Hi ha dues fonts (dos aqüífers diferenciats). A l'entorn, entre altra vegetació, abunden els boixos. Per la font passa el camí de Santa Perpètua, sender de Gran Recorregut GR-3.</p> | 08199-86 | zona del Vilar | 41.9857200,2.1847800 | 432470 | 4648512 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60700-foto-08199-86-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Abans era coneguda com a font de la Devesa; es desconeix el perquè del canvi de nom. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 60701 | Riera del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-vilar | <p>Vegetació de ribera. Zona d'interès paisatgístic. A la riera del Vilar hi ha el salt de Sallent.</p> | 08199-87 | zona del Vilar | 41.9891700,2.1841100 | 432418 | 4648896 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60701-foto-08199-87-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Neix al sudest del Vilar i arriba fins a la Tuta. A l'alçada de la font del Vicari s'ajunta amb les aigües procedents de la urbanització del Bingrau (hi ha una depuradora). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 60702 | Arbreda del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-vilar | <p>Conjunt d'unes 50 alzines situades a banda i banda d'un camí que condueix a la font del Vicari, a la capçalera de la riera del Vilar, part del gran recorregut GR-3. Punt d'interès paisatgístic.</p> | 08199-88 | zona del Vilar | 41.9833900,2.1801900 | 432087 | 4648257 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60702-foto-08199-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60702-foto-08199-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | El conjunt de l'arbreda hauria de tenir el reconeixement de 'punt d'interès paisatgístic' i estar protegit a nivell local. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 60703 | Revolt de les Rodes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revolt-de-les-rodes | És una zona afectada per la obertura de la carretera del Bingrau. Com tot element geològic, està afectat per l'erosió, més pronunciada en aquest cas pel fet de tractar-se de materials tous. | <p>Aflorament geològic. És un geòtop, un punt d'interès geològic on es pot observar la successiva disposició dels estrats geològics.</p> | 08199-89 | zona del Bingrau | 41.9795700,2.1861400 | 432576 | 4647828 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60703-foto-08199-89-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | S'hauria de proposar com a Punt d'Interès Geològic. Rep al nom de Revolt de les Rodes, pels pneumàtics que hi ha protegint la corba. No hi ha una altra denominació popular. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60704 | Teuleria del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-vilar | El forn està predestinat a una destrucció irremissible si no es prenen les mesures adients de consolidació. | <p>Ruïnes d'una antiga teuleria. Per tradició oral s'afirma que s'hi varen fer les teules per a diverses cases properes, bé que ningú no ha vist funcionar mai el forn. El que en queda, enmig de la vegetació, són les restes de quatre murs de maçoneria que formaven una estructura quadrangular. Com la majoria de forns, es va aprofitar un pendent de la muntanya per a encabir-lo.</p> | 08199-90 | zona del Vilar | 41.9832800,2.1842700 | 432425 | 4648242 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60704-foto-08199-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60704-foto-08199-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Arribar-hi és complicat, no tant per qüestions d'accessibilitat com per localitzar la seva ubicació correcta enmig de la vegetació. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícula d'1 km x 1 km. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60705 | Bosc de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-vilanova | <p>Zona d'interès paisatgístic i botànic. El bosc creix al costat nord - nordest del mas Vilanova. Es tracta d'un bosc amb el sotabost molt ben cuidat en el qual es poden trobar esplèndids exemplars de grèvol, a més de freixes, roures, pins, faigs...</p> | 08199-91 | zona de Vilanova | 41.9771500,2.1691000 | 431162 | 4647573 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60705-foto-08199-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60705-foto-08199-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 60706 | Baumes del Molí de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baumes-del-moli-de-la-codina | Es produeixen despreniments de plaques. | <p>Aflorament geològic i punt d'interès paisatgístic, vegetació de ribera. S'hi troben boixos, feixes, aurons, roures... I, pel que fa a la fauna, teixons, guineus.... Conjunt de grans baumes situades a la riera de les Llobateres, més avall del molí de la Codina. Les baumes estan formades per calcàries coral·lines (fòssils) formades durant l'eocè.</p> | 08199-92 | zona de Les Ferreres | 41.9677200,2.1562600 | 430088 | 4646536 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60706-foto-08199-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60706-foto-08199-92-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | S'hauria de proposar com a Punt d'Interès Geològic. L'estat de conservació pot semblar precari a causa de la constant erosió i despreniment de fragments superficials de les baumes; cal pensar, en tot cas, que és un procés natural no modificat antròpicament. La propietat de les Baumes del Molí de la Codina és compartida. La riera de les Llobateres limita les dues propietats; les baumes són a banda i banda de la riera: - Miquel Vilaró Font - Mas Rogers - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Francesc Arumí Bracons - Can Pela - 08519 Sant Bartomeu del Grau Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60707 | Prats seminaturals sobre calcari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prats-seminaturals-sobre-calcari | <p>Es recomana consultar la pàgina 'http://www.gencat.es/mediamb/pn/2chic.htm' per a conèixer la directiva europea de classificació dels 'hàbitats d'interès comunitari' i les dades tècniques emprades per a la seva descripció i classificació. Es poden consultar les dues pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: 'http://www.gencat.es/mediamb/sig' i 'http://www.gencat.es/mediamb/pn'.</p> | <p>Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). Hàbitat d'interès comunitari catalogat, no protegit (aquest tipus de classificació d'element 'catalogat' que li dóna la directiva de la Unió Europea correspondria, seguint els paràmetres de la legislació catalana, a un 'element inventariat', ja que no es contempla cap mena de protecció).</p> | 08199-93 | zona de Vilanova | 41.9760400,2.1712200 | 431336 | 4647448 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60707-foto-08199-93-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Dades identificatives de l'hàbitat: Codi (segons Directiva 67/97/CE): 6210 Prioritat: No prioritari (prioritari si són prats rics en orquídies) Dades de l'hàbitat en el polígon seleccionat: Estat de conservació: bo % del polígon ocupat per l'hàbitat: 100.0 Superfície aproximada (m2): 5501.9443 'La Directiva hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són naturals com seminaturals. A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals, compleixin alguna d'aquestes característiques:' 1) amenaçats de desaparició a la Unió Europea (aquests seran els hàbitats naturals prioritaris), 2) àrea de distribució reduïda a causa de la regressió o per ser reduïda per pròpia naturalesa i, 3) 'Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE', en aquest cas, la mediterrània (www.gencat.es/mediamb). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60708 | Grandalles (Narcissus Poeticus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grandalles-narcissus-poeticus | <p>Planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies, amb fulles estretes i amb una sola flor, grossa i olorosa. Creix a les zones obagues. Es localitza a l'inici del pendent del cingle de Sant Bartomeu, passada la urbanització del Bingrau, a prop del camí a Santa Perpètua.</p> | 08199-94 | zona de coll Griell | 41.9848300,2.1902200 | 432920 | 4648409 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60708-foto-08199-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60708-foto-08199-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Aquestes flors són habituals a la Vall d'Aran i se'n coneixen a la zona del Montseny, però la seva presència a Sant Bartomeu és excepcional. Informació facilitada per Miquel Colomer. La colònia que se'n coneix està situada al tombant del cingle, i no queda massa clar si correspon al terme de Sant Bartomeu o al de Gurb, tot i que és a la part alta d'aquest cingle. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 60709 | Alzinar de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-les-ferreres | <p>Es recomana consultar la pàgina 'http://www.gencat.es/mediamb/pn/2chic.htm' per a conèixer la directiva europea de classificació dels 'hàbitats d'interès comunitari' i les dades tècniques emprades per a la seva descripció i classificació. Es poden consultar les dues pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: 'http://www.gencat.es/mediamb/sig' i 'http://www.gencat.es/mediamb/pn'.</p> | Necessita protecció contra actituds contaminants | <p>Hàbitat d'interès comunitari catalogat, no protegit (aquest tipus de classificació d'element 'catalogat' que li dóna la directiva de la Unió Europea correspondria, seguint els paràmetres de la legislació catalana, a un 'element inventariat', ja que no es contempla cap mena de protecció). 'La Directiva hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són naturals com seminaturals. A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals, compleixin alguna d'aquestes característiques:' 1) amenaçats de desaparició a la Unió Europea (aquests seran els hàbitats naturals prioritaris), 2) àrea de distribució reduïda a causa de la regressió o per ser reduïda per pròpia naturalesa i, 3) 'Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE', en aquest cas, la mediterrània.</p> | 08199-95 | zona de Les Ferreres | 41.9772200,2.1498000 | 429563 | 4647597 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60709-foto-08199-95-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Dades identificatives de l'hàbitat: Codi (segons Directiva 67/97/CE): 9340 Prioritat: No prioritari Dades de l'hàbitat en el polígon seleccionat: Estat de conservació: mitjà % del polígon ocupat per l'hàbitat: 100.0 Superfície aproximada (m2): 550.1289 'La Directiva hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són naturals com seminaturals. A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals, compleixin alguna d'aquestes característiques:' 1) amenaçats de desaparició a la Unió Europea (aquests seran els hàbitats naturals prioritaris), 2) àrea de distribució reduïda a causa de la regressió o per ser reduïda per pròpia naturalesa i, 3) 'Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE', en aquest cas, la mediterrània (www.gencat.es/mediamb). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 60710 | PEIN - Riera de Sorreigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-riera-de-sorreigs | <p>CARCELLER, Xavier (dir.) (1996). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la riera de Sorreigs. Direcció General del Patrimoni Natural. Generalitat de Catalunya. Barcelona. El Pla especial íntegre es pot consultar a la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient (Dr. Roux, 80, 08017 Barcelona) i a la Delegació Territorial de Medi Ambient a Barcelona (Travessera de Gràcia, 56, 08006 Barcelona). El fitxer amb el text 'srg.doc' (427 kb) es troba en format word 6.0 per a PC a http://www.gencat.es/mediamb/pn/plans/srg.doc Les pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya són: http://www.gencat.es/mediamb/sig i http://www.gencat.es/mediamb/pn</p> | Les descrites en el 'Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la riera de Sorreigs'. | <p>La superfície d'aquest espai està determinada per un 'Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge'; concretament el PEIN núm. 119, anomenat 'Riera de Sorreigs'. En total ocupa 286,70 h repartides entre els municipis de Sant Bartomeu del Grau, Santa Cecília de Voltregà i Sobremunt, de les quals 35,60 h són dins el terme de Sant Bartomeu del Grau, suposant l'1,03% de la superfície total del terme. Dins els nivells de protecció dels espais naturals a Catalunya 'un segon nivell, de protecció territorial, correspon precisament al Pla d'espais d'interès natural (en endavant, el PEIN o el Pla). Consisteix a establir sobre determinades zones que contenen valors naturals d'interès general (és a dir, referit al conjunt del territori de Catalunya) un règim jurídic destinat a garantir la conservació d'aquests valors enfront de les causes de degradació potencials que poden afectar-los significativament (urbanitzacions, pedreres, infrastructures, grans variacions de l'ús del sòl, abandó...). És, doncs, una reserva del sòl amb valors naturals remarcables que així queda exclòs de transformacions importants' (http://www.gencat.es/mediamb/pn/cpein.htm).</p> | 08199-96 | zona de Sorreigs | <p>El PEIN de la riera de Sorreigs està aprovat definitivament. L'aprovació inicial es va fer el 25/05/95 i es va publicar al núm. 2.067 del DOGC (26/06/95); l'aprovació provisional es va fer amb data 01/04/96 i, l'aprovació definitiva, el 24/12/96; l'aprovació definitiva es va publicar al núm. 2.335 del DOGC (20/02/97) (http://www.gencat.es/mediamb/pn/3tramitplans.htm).</p> | 42.0037500,2.1816300 | 432228 | 4650516 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60710-foto-08199-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60710-foto-08199-96-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A causa de la complexitat de l'espai del PEIN 'Riera de Sorreigs' recomanem la 'Memòria informativa de Sorreigs' que inclou els apartats sobre el medi físic, la vegetació i la flora, la fauna i el medi socioeconòmic (de cadascun d'aquests capítols es fa la seva descripció, la diagnosi i recomanacions i la definició i delimitació d'àrees d'atenció especial); el capítol sobre el planejament urbanístic inclou les normes subsidiàries de planejament a Sant Bartomeu del Grau; es dedica un capítol al risc d'incendis forestals i un altre de síntesi i conclusions (inclou els elements d'interès del medi natural més destacables, els principals requeriments de protecció i els impactes principals); segueix una 'Memòria d'ordenació', 'Normes', 'Programa d'Actuació i Avaluació Econòmica' i els plànols d'informació i d'ordenació (els plànols no es poden consultar a la pàgina web) (CARCELLER, 1996; http://www.gencat.es/mediamb/pn/plans/srg.doc). Els propietaris dels terrenys ocupats pel PEIN Riera de Sorreigs dins el terme de Sant Bartomeu del Grau són els següents: - Joaquim Vilaseca - Mas Vilaseca - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Rosendo Puigneró - Passeig del Grau 2 - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Josep M. Rovira Sansalvador - carrer Marquès de Palmarola 32 - 08512 Sant Hipòlit de Voltregà Al mapa de la fitxa els punts indiquen la zona del PEIN de la Riera deSorreigs; l'espai marcat amb una línia contínua correspon a la zona PEIN dins el terme de Sant Bartomeu del Grau. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa s'hi representa una malla d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 60712 | Galliners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galliners | <p>YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Galliners'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 56. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | Mas rehabilitat recentment. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada; ampliat i rehabilitat recentment després d'estar deshabitat durant anys. Coberta a doble vessant (E-W); cos afegit al nordest amb coberta a dues vessants (N-S). Murs de pedres irregulars; des de la darrera rehabilitació apareixen tots rejuntats. Façana principal a l'est, amb un porxo a la primera planta on s'accedeix des de l'interior de l'edifici i a través d'una escala exterior; aquest element és un afegit posterior a la construcció de la casa. 'Construcció de dues plantes amb la base [planta] rectangular i el teulat a doble vessant. Els murs són construïts en diferents fases i elements. Part de la façana del darrera conserva el mur fet de carreus força regulars i morter mentre que part de l'edifici és fet amb maons. Algunes construccions annexes que s'havien usat com a corts encara serveixen de paller [setembre 1990] tot i la casa estar deshabitada' (YLLA-CATALÀ, 1990).</p> | 08199-98 | Galliners - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona d'Alboquers | 41.9353600,2.1412500 | 428808 | 4642956 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60712-foto-08199-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60712-foto-08199-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 60723 | Can Pela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pela | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Can Pela. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | 'L'any 1982 es va restaurar completament la casa, i s'hi traslladà un portal rodó procedent de cal Xico, casa situada al carrer Nou de Sant Bartomeu' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (nord-sud). La nau del costat nord s'ha habilitat com a habitatge dels propietaris de les Ferreres, anteriorment era destinat a activitats agropecuàries; es tracta de diverses dependències estructurades a l'entorn d'un pati. Els murs estan construïts amb pedres de mides irregulars; algun tram, molt malmès, es va haver de reparar i la pedra es substituí per totxana (una part del tram situat al nord de la porta). La façana, al nord, té una porta a la part central, amb brancals de pedra i arc adovellat de mig punt. La porta procedeix de cal Xico (c/ nou 37, Sant Bartomeu del Grau; fitxa 32), d'on es va desmuntar i es va traslladar al seu emplaçament actual. A través d'aquesta porta s'accedeix directament al pati posterior. L'habitatge pròpiament dit ocupa l'espai superior de la porta i el tram sud de l'edifici. Les obertures de la façana han estat modificades. El conjunt continua amb una altra ala cap el sud, que dóna a la planta forma de 'L'. Entre una i altra ala, hi ha un porxo que les uneix. En aquesta ala que s'allarga vers migdia és on es poden observar els materials emprats en la construcció de l'edifici: pedres irregulars lligades amb fang i algun fragment de material de construcció (maó massís i teula); les cantoneres són diferenciades. Obertures refetes amb totxo. Altres dependències al voltant del pati, construïdes des del segle XIX fins a finals del segle XX, acaben de configurar un conjunt totalment irregular, on es pot observar clarament la funcionalitat agropecuaria original de l'edifici. '...Edifici rectangular, de planta i un pis, amb teulat a dues vessants, probablement modificat durant els segles XVII i XIX. A la part de migdia té adossat un porxo, al costat del qual s'allarga un bonic corral de dos pisos, amb columnes al pis superior, i un bell portal amb arc rebaixat' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). A través d'una escala feta amb llosetes s'accedeix al costat est del jardí de les Ferreres.</p> | 08199-109 | Can Pela - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Les Ferreres | <p>'Can Pela és la masoveria més antiga de les Ferreres, on hi ha instal·lades les dependències agrícoles de la masia senyorial. Segons la tradició popular, es creu que aquesta casa hostatjava l'antiga ferreria, que donà nom a la gran masia setcentista. Tanmateix, però, hom no [ha de] prendre's al peu de la lletra aquesta informació, perquè podria molt ben ser que la ferreria se situés en l'emplaçament que ocupa actualment les Ferreres. Amb tot, no cal descartar la possibilitat que can Pela hagués estat la ferreria, perquè tal i com es pot constatar en documentació antiga (segles XII i XVI) el mas de les Ferreres era anomenat Ventolà, i aquest nom era el cognom de la família durant el segle XII' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9740600,2.1525000 | 429783 | 4647243 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60723-foto-08199-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60723-foto-08199-109-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 60727 | Riera de la font Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-font-salada | Ha rebut l'impacte de la construcció d'alguns accessos a causa d ela construcció de l'Eix Transversal. Possiblement, rep aigua provinents de les granges properes. | <p>Riera que neix a 800 m. sobre el nivell del mar a Fontfreda, prop de Pere Riera; transcorre paral·lela al camí de la Quintaneta i l'eix transversal (C-25). És una petita riera amb vegetació de ribera. Pràcticament tot el seu recorregut és en terme municipal de Sant Bartomeu del Grau, exceptuant-ne un petit tram prop de Monellots, i la desembocadura, a 560 m. sobre el nivell del mar, en terme de Gurb.</p> | 08199-113 | al sud d'Alboquers | 41.9325800,2.1595200 | 430320 | 4642632 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60727-foto-08199-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60727-foto-08199-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60730 | Roure de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-pol | Les heures han començat a enredar-se al voltant del tronc; caldria poder-lo alliberar d'aquest tipus de vegetació que, amb el temps, podria ser-li perjudicial.Caldria netejar una mica el sota bosc o habilitar i mantenir net un petit corriol | <p>Roure de grans dimensions situat a l'extrem oest d'un turó, a 250 m. al nord de Pol. Es fa difícil saber els anys que fa que està plantat però, d'acord amb la informació oral, el roure de Pol podria ser centenar (l'àvia de Pol, de 90 anys d'edat, sempre ha tingut el roure com a referència des que era petita, per la qual cosa hauríem de pensar que, ja aleshores, les seves dimensions eren importants).</p> | 08199-116 | zona de Pol | 41.9662200,2.1654000 | 430844 | 4646363 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60730-foto-08199-116-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'accés es fa des del camí de Pol. Quan s'arriba al turó que i ha abans de la casa, s'ha d'agafar un camí a la dreta que condueix a un camp d'alfals, a l'altre costat del camp hi ha el roure. L'únic problema és que el camp que hi ha tocant al camí de Pol s'ha menjat l'accés fins al roure; però el camí es veu bé a l'altre costat del camp. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60731 | Font de Torrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torrats | L'aigua és potable. Convindria netejar de vegetació l'entorn immediat de la font per a fer-la més accessible. | <p>Font situada a la dreta del torrent de Sant Genís, a sota del mas Torrats. Seguint el camí que passa per Torrats, després d'unes corbes en 'S' de la pista, es troba un camí a l'esquerra i allà mateix, al marge de l'esquerra, hi ha la font de Torrats. En les darreres anàlisis encarregades per l'actual llogater del mas, els resultats varen confirmar la potabilitat de l'aigua, utilitzada habitualment pel mas. Aquesta potabilitat és afavorida pel fet que als camps propers a Torrats, a la dreta del torrent de Sant Genís, no s'hi aboquen purins i, per tant, no hi filtracions de nitrats, principal agent contaminador de les aigües de la comarca. Arribar a prop de la font és fàcil, el que costa més és arribar a la deu d'aigua, amagada dins la vegetació.</p> | 08199-117 | zona de la Devesa | 41.9800800,2.1316900 | 428066 | 4647929 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60731-foto-08199-117-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60732 | Torrent de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-sant-jaume | No porta aigua | <p>Rec que s'inicia a banda i banda del serrat de sant Jaume (a Sant Jaume de Fonollet) i un tercer braç que neix al sud del mas Burguesa. En el tram inicial, només porta aigua quan plou. A la confluència dels ramals que venen de Burguesa i de l'església de sant Jaume de Fonollet comença a haver-hi aigua; en aquest darrer hi ha un petit salt d'aigua en un sector enclotat, enmig de petites baumes de material calcari i abundant vegetació de ribera; aquest salt s'ha habilitat, al seu punt mig, com a font, recollint la poca aigua que baixa pel rec. Notable valor paisatgístic. Ja en terme d'Olost, a l'oest, s'ajunta amb el torrent de sant Genís, poc abans del molí de la Riera (Olost); finalment, desemboca al Torrent d'Olost.</p> | 08199-118 | zona de Fonollet | 41.9895900,2.1353800 | 428382 | 4648982 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60732-foto-08199-118-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60733 | Rec de Rimbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-rimbau | L'estat de l'aigua, quan en baixa, és dolent, ja que s'hi barreja el nitrat procedent dels purins. | <p>Rec que s'inicia a banda i banda del mas Riambau, en una zona enclotada dominada pel mas, al nordest del terme. El rec segueix cap el nordest, on rep les aigües del torrent de Vilaró, fins a trobar-se amb la riera de Sorreigs, ja en terme de Sobremunt. Zona d'interès natural, abundant vegetació de ribera.</p> | 08199-119 | zona de Vilaseca | 42.0021600,2.1588100 | 430337 | 4650358 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60733-foto-08199-119-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Les fotografies s'han près a l'inici del rec, sense aigua, en la zona compresa entre el mas Riambau i la casa Nova de Vilaseca. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60734 | Torrent de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-sant-genis | Convindria desbrossar mínimament la vegetació a l'entorn del torrent. | <p>Torrent amb vegetació de ribera; està situat en una zona enclotada entre Quinaus i Torrats a la riba dreta (nord) i la Sala i Sant Genís Sadevesa a la riba esquerra (sud). Comença prop de la carretera de les Ferreres, al costat nord, a 800 metres s.n.m.; quan arriba a la zona plana, entre Quinaus i la Sala, la cota ja és de 700 m.s.n.m., passat Torrats, el torrent es tornarà a enclotar de nou, entrant ja al terme d'Olost, a l'oest, on s'ajunta amb el rec de Sant Jaume poc abans del molí de la Riera; finalment, desboca al Torrent d'Olost.</p> | 08199-120 | zona de Sant Genís Sadevesa | 41.9820400,2.1392000 | 428690 | 4648140 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60734-foto-08199-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60734-foto-08199-120-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'accés es pot fer a través del camí de Quinaus i Torrats; quan s'arriba al pla, el torrent és a l'esquerra del camí, gairebé paral·lel a aquest. És difícil accedir-hi ja que el torrent gairebé no es veu, només es pot localitzar a través de l'observació de la vegetació de ribera que l'envolta, endinsant-se a través dels camps i els marges; abans d'arribar a Quinaus, però, hi ha una camí a l'esquerra que porta fins al torrent. També s'hi pot anar pel camí que va de Torrats al molí de la Riera (Olost), camí i torrent discorren un al costat de l'altre, però el torrent queda molt enclotat respecte el camí i l'accés és difícil. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60735 | Torrent dels Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-solans | Caldrien contínues anàlisis de l'aigua per a conèixer la seva potabilitat. | <p>Torrent que s'inicia a la font dels Solans, a 800 m.s.n.m., en una zona de pollancres, i baixa fins a la Riera de Sorreigs, a l'est, a 600 m.s.n.m., a la zona del Gorg Negre, ja en terme de Sobremunt. Transcorre per una zona enclotada al nord de la Tuta, enmig d'una espessa vegetació de ribera.</p> | 08199-121 | zona del Pujol | 42.0014300,2.1799400 | 432086 | 4650260 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60735-foto-08199-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60735-foto-08199-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Es fa difícil valorar l'estat de conservació del Torrent. De moment, la vegetació de l'entorn creix abundant; el que no podem valorar és la qualitat de l'aigua. El mas els Solans s'abasteix de l'aigua de la font dels Solans, a l'inici del Torrent, per la qual cosa hauríem de considerar que l'aigua és potable. El que sobta, però, és que la font recull l'aigua dels aqüífers situats sota camps de conreu, fet que fa dubtar, i força, que les condicions de l'aigua siguin les més apropiades per al consum humà. Evidentment, hauran de ser les anàlisis de l'aigua les que en determinin la seva salubritat. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60736 | Font dels Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-solans | Caldrien contínues anàlisis de l'aigua per a conèixer la seva potabilitat. | <p>Font a l'inici del torrent dels Solans, enmig d'una pollancreda, al capdavall del camp dels Aiguerols. El mas els Solans recull aigua de la font en un dipòsit per al seu abastament.</p> | 08199-122 | zona del Pujol | 41.9941900,2.1716900 | 431395 | 4649463 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60736-foto-08199-122-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | El mas els Solans s'abasteix de l'aigua de la font dels Solans, a l'inici del torrent dels Solans, per la qual cosa hauríem de considerar que l'aigua és potable. La font recull l'aigua dels aqüífers situats a la part baixa d'uns camps de conreu, fet que fa dubtar, i força, que les condicions de l'aigua siguin les més apropiades per al consum humà. Evidentment, hauran de ser les anàlisis de l'aigua les que en determinin la seva salubritat. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60737 | Bassa del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-vilaro | Caldrien contínues anàlisis de l'aigua per a conèixer la seva potabilitat. | <p>Bassa de grans dimensions excavada al terra. Al seu voltant hi creix vegetació de ribera. L'aigua que es filtra de la bassa va al Torrent del Vilaró.</p> | 08199-123 | zona del Vilaró | 41.9951000,2.1623200 | 430620 | 4649572 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60737-foto-08199-123-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60738 | Torrent del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-vilaro | S'haurien de netejar els camins d'accés. | <p>Torrent que té el seu inici a la bassa de Vilaró, al sud del mas homònim. A través d'una zona enclotada, entre el Vilaró i els Solans, desemboca al rec de Riambau. Zona d'interès natural, abundant vegetació de ribera.</p> | 08199-124 | zona del Vilaró | 41.9985500,2.1661900 | 430944 | 4649951 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60738-foto-08199-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60738-foto-08199-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60739 | Rec de la Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-tuta | Rec contaminat. | <p>Rec situat entre el nucli urbà i el mas Pujol. Discorre per una zona enclotada fins a la riera del Sorreigs, en terme de Santa Cecília de Voltregà. Abans d'arribar a Sorreigs, passa entre les muntanyes de la Tuta (al nordoest) i Santa Perpètua (al sudest). Zona d'interès natural. Abundant vegetació de ribera.</p> | 08199-125 | zona del Pujol | 41.9927100,2.1829600 | 432327 | 4649290 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60739-foto-08199-125-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A l'inici d'un dels braços del rec de la Tuta hi ha una depuradora d'aigua. Al rec, a més, s'hi aboquen aigües procedents de la indústria 'Hilados y Tejidos Puigneró, S.A.'. Per les anàlisis que s'hi havia fet, es considerava que l'aigua era 'morta', sense possibilitats de desenvolupar-s'hi vida orgànica. S'haurà d'esperar el pas dels anys per comprovar si les mesures correctores poden regenerar el curs d'aigua. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60740 | Pedrera de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-sant-bartomeu | <p>http://sbg.llucanes.net; ruta: paisatge i medi ambient</p> | La continua explotació de la pedrera podria fer perillar la conservació de la zona. | <p>Aflorament geològic. És un geòtop, un punt d'interès geològic on es pot observar la successiva disposició dels estrats geològics. 'Al límit est del municipi es troben els cingles que separen l'altiplà del Lluçanès de la plana de Vic. La cinglera està formada per les anomenades Calcàries de Sant Bartomeu. Les roques es van formar durant l'eocè (fa uns 40 milions d'anys) en una zona marina d'esculls coral·lins. Actualment aquestes roques conserven una riquesa paleontològica de primer ordre' (http://sbg.llucanes.net; ruta: paisatge i medi ambient).</p> | 08199-126 | zona del Bingrau | <p>'La pedrera que, des de fa segles, és on s'exploten aquestes roques [calcàries de Sant Bartomeu] ha proveït de matèria primera a edificis tan emblemàtics com la catedral de Vic o l'església de Sant Maria del Pi, de Barcelona' (http://sbg.llucanes.net; ruta: paisatge i medi ambient).</p> | 41.9789600,2.1879900 | 432729 | 4647759 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60740-foto-08199-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60740-foto-08199-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | S'hauria de proposar com a Punt d'Interès Geològic. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 60742 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-19 | <p>http://www.sbg.llucanes.net; ruta: temes, festa major 2002</p> | <p>Manifestacions de caràcter festiu amb motiu de la diada de Sant Bartomeu, apòstol, sota l'advocació del qual es va erigir l'església parroquial. S'inicia la festa amb la lectura del pregó. El dia 24, festiu al municipi, es celebra la missa solemne; es tracta de l'únic acte que ha perviscut inalterable dins la festa (no cal oblidar que les festes majors estan sempre unides, des dels seus orígens, a la festivitat religiosa d'una sant patró o santa patrona del municipi). La resta d'actes són de caràcter festiu i lúdic (gegants, sardanes, ball, teatre, caminades populars...) i poden anar variant en el decurs dels anys depenent de l'acceptació o no que tinguin entre la població.</p> | 08199-128 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60742-foto-08199-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60742-foto-08199-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Les fotografies corresponen a la Festa Major de l'any 2002. 1) Pregó; 2) Sopar; 3) Ball. Estan extretes de http://www.sbg.llucanes.net, ruta: temes, festa major 2002. Van ser penjades a la xarxa el dia 29 d'agost per 'infosbg'. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 60743 | Camí ramader (Vallès-Alpens) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-valles-alpens | <p>TORRES, Jordi; SALVANS, Josep; COROMINAS, Josep (2000). Els Camins Ramaders del Lluçanès. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Col·lecció 'La ramada encantada', vol. 0. Lluçà.</p> | S'hauria de procurar que els camins fossin transitables, desbrossant els marges quan sigui necessari i recuperant el ferm quan les pluges el facin malbé. | <p>Podria ésser el principal camí ramader del terme i, de fet, és l'únic que encara enregistra algun moviment transhumant, al menys fins a dates relativament recents. Procedent del Vallès, probablement per més d'una via, aquesta ruta travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció a Puig Rodó i Fontfreda, per la carena entre les rieres d'Oló i Muntanyola que, en aquesta zona, representen la partió d'aigües entre el Llobregat i el Ter. Des de Fontfreda, punt d'entrada al Lluçanès, el camí segueix direcció a Alboquers, el Puig Permanyer (d'on surt el camí ramader Cadí-Montseny cap a Olost), Sant Bartomeu del Grau (on s'incorpora el camí ramader Cadí-Montseny procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt, l'Hostal del Vilar, el Collet de Sant Agustí, l'Alou i Torras d'Alpens, on s'incorpora al camí que va en direcció a Castellar de n'Hug (TORRES, SALVANS, COROMINAS, 2000).</p> | 08199-129 | creua el terme de sud a nord | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'estudi de l'activitat transhumant i de la recuperació dels vells camins ramaders es duu a terme a través del 'Grup de treball de transhumància del Solc', com a una més de les múltiples activitats de dinamització cultural de la comarca del Lluçanès que desenvolupa el col·lectiu 'Solc'. El mapa que presentem és tret del Grup de Treball de Transhumància del Solc (TORRES, SALVANS, COROMINAS, 2000:31). En vermell hi hem volgut reflectir el tram de la ruta que passaria per Sant Bartomeu del Grau. És obvi que haurà de ser aquest grup de treball el que acabi realitzant la cartografia definitiva. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60744 | Camí ramader (Cadí-Montseny) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-cadi-montseny | <p>TORRES, Jordi; SALVANS, Josep; COROMINAS, Josep (2000). Els Camins Ramaders del Lluçanès. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Col·lecció 'La ramada encantada', vol. 0. Lluçà.</p> | S'hauria de procurar que els camins fossin transitables, desbrossant els marges quan sigui necessari i recuperant el ferm quan les pluges el facin malbé. | <p>Aquesta ruta procedeix de la Selva i el Vallés Oriental, travessa les Guilleries i la Plana de Vic (pel nord de la ciutat) I fa cap a la comarca del Lluçanès per St. Bartomeu del Grau, on es creua amb la ruta del Vallès-Alpens. Aquest encreuament és molt complex, amb nombroses variants que feien de dreceres locals, segons la procedència i destinació dels ramats i, possiblement també, per l'efecte polaritzador del mercat de Vic. En principi, i com a continuació de la via, s'ha considerat el camí que surt de Permanyer, sobre el camí ramader Vallès-Alpens, cap a Olost. Segueix cap a Santa Creu de Joglars, Prats de Lluçanès, el Serrat del Grau, per passar la riera de Merlès pel Molí de Vilalta. Continua en direcció a Sagàs, Olvan i Cal Rosal, on creua el Llobregat pel Pont d'Orniu. Passat el pont, el camí es bifurca, en direcció a Avià i Berga, segons que la ruta es decantés cap al Cadí o al Moixerò (TORRES, SALVANS, COROMINAS, 2000).</p> | 08199-130 | creua el terme d'oest a est | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'estudi de l'activitat transhumant i de la recuperació dels vells camins ramaders es duu a terme a través del 'Grup de treball de transhumància del Solc', com a una més de les múltiples activitats de dinamització cultural de la comarca del Lluçanès que desenvolupa el col·lectiu 'Solc'. El mapa que presentem és tret del Grup de Treball de Transhumància del Solc (TORRES, SALVANS, COROMINAS, 2000:31). En vermell hi hem volgut reflectir el tram de la ruta que passaria per Sant Bartomeu del Grau. És obvi que haurà de ser aquest grup de treball el que acabi realitzant la cartografia definitiva. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60746 | Casamiquela (llegenda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamiquela-llegenda | <p>ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Farell (col·lecció popular, llegendes núm. 4). Sant Vicenç de Castellet.</p> | <p>Entre les llegendes recollides pel Grup de Recerca Folklòrica d'Osona n'hi ha una corresponent a l'apartat 'Narracions geogràfiques' que fa referència a Casamiquela, mas del terme de Sant Bartomeu del Grau. La narració va ser explicada per Joan Faja, de Vinyoles d'Orís, el dia 19 de juliol de 1986. 'Una vegada allà a una casa més amunt del pont del Llop, una casa que en diuen a casa Miquela, hi va anar a parar un home que volia demanar caritat. Als de casa Miquela aquell any no els havia anat gaire bé la collita, i les passaven una mica magres. Aquell dia no hi havia ningú a la casa, i quan aquell pobre va arribar-hi va sentir el gos que, tot lladrant, deia: - Fam, fam, fam! Va pensar, 'malament!' Però volia entrar a demanar als amos alguna cosa per menjar. I va trobar el gat mig adormit que ben baixet miolava tot dient: - Misèèèèria, misèèèèèria, misèèèèèria! Tampoc no en va fer cabal. Va continuar entrant a dins la casa i no hi veia ningú. Crida i li va respondre el bou des de dintre: - No hi ha dingúúúú, no hi ha dingúúúú...! Ell torna a cridar i llavors la truja a la cort fiu: - Són a sarau, són a sarau, són a sarau...! Ell es gira tot guaitant. No veu ningú; 'com ho faràs, ningú respon, només aquest bestiar'. I s'adona del gall a dalt del cim del moduló que cantava: - Encara vaig tip, encara vaig tip...! I hi havia la lloca amb els polls, a baix, i la lloca diu que deia: - Durarà poc, curarà poc, durarà poc...! I els polls: - Un granic, un granic, un granic...! I s'anaven atipant' (ROVIRÓ 2000:87-88).</p> | 08199-132 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml