Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60664 | Ball de bastons de Sant Bartomeu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-de-sant-bartomeu-del-grau | <p>El ball de bastons es balla en 'rodona'; a Catalunya no hi ha altres grups de bastoners que ballin d'aquesta manera a no ser que ho hagin copiat dels bastoners de Sant Bartomeu del Grau. El grup de bastoners, a la dècada de 1950, anava acompanyat de la música d'un flabiol; a partir de 1980-1981, van acompanyats de gralles i un tabal. Es balla en colles de 8 o 10 persones (sempre parells) i n'hi ha de tres 'categories': gran, mitjà i canalleta. Les melodies actuals del ball de bastons són autòctones i només es toquen a Sant Bartomeu del Grau. Maria Rius es va encarregar de recopilar el repertori de melodies; s'havien fet gravacions de les melodies en cassettes, als anys '70. La transcripció de les melodies al llenguatge musical, a partir de les tonades que recordava Joan Roma, es va encarregar a Joan Figueres; actualment les partitures estan en procés de redacció.</p> | 08199-50 | <p>El recuperador de la festa, Joan Roma, va néixer a principis del segle XX i va aprendre les melodies dels bastoners que li cantava el seu avi quan era petit. A partir d'aquestes dades, s'ha endarrerit la data d'inici del ball de bastons a Sant Bartomeu del Grau fins a l'any 1700, bé que aquesta data no es pot contrastar amb cap mena de referència documental. Existeixen fotografies d'una colla de bastoners a mitjans segle XX, tot i que la represa del grup actual es va fer l'any 1979. L'any 1981 es va formar el grup de grallers que acompanya als bastoners. El 1982 es va obrir la colla a la participació de les dones, convertint-se en un grup mixte.</p> | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60664-foto-08199-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60664-foto-08199-50-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | La Colla de Bastoners de Sant Bartomeu del Grau ha assistit a totes les trobades anuals de Catalunya des de 1979; el 1995, la XX Trobada es va fer a Sant Bartomeu del Grau i es va encarregar una medalla al·legòrica de bronze a l'escultor vigatà Francesc Ballart; a l'ajuntament es guarden records de les diferents trobades i sortides en les que s'ha participat. Si bé a mitjans segle XX es ballava per Pasqua, actualment no hi ha una diada concreta; es fan sortides a altres municipis si aquests ho demanen. La indumentària actual és: camisa i pantalons blancs, faldilla vermella per sobre el pantalons, faixa blava, camals vermells amb picarols i espardenyes de betes (negres pels nois i vermelles per les noies). A mitjans segle XX, els balladors duien corbata (per les fotografies conservades, cadascú duia la seva, sense una reglamentació determinada a l'hora de triar el color), anaven coberts amb corona de flors i espardenyes de betes negres (cal recordar que tot eren homes); a més, duien una cistella per què es ballava 'per les caramelles' (Pasqua); en aquesta diada, però. només es ballava el ball de bastons, no es cantaven caramelles. L'estendard de la colla, amb l'escut municipal de Sant Bartomeu del Grau, porta la llegenda 'Bastoners de Sant Bartomeu del Grau'; té el fons blau amb un ribet daurat, està creuat en diagonal per les quatre barres. Al capdamunt de la 'vara' o 'bastó' hi porten un ram de flors al·legòric a la corona de flors que antigament duien els balladors al cap. Sebastià Roma Rius, fill de l'impulsor del grup de bastoners de Sant Bartomeu, encara conserva a l'habitatge familiar (carrer Vell núm. 45, fitxa núm. 12) alguns dels elements utilitzats pels grup de bastoners: un cistell, la corona florejada que duien al cap, un banderí, un flabiol i, ja de la darrera època, guardioles utilitzades en la recaptació de diners per a la colla. Sebastià Roma conserva un document sonor de 1984 d'una entrevista a Joan Roma amb motiu d'un homenatge que se li va fer; en l'entrevista parlava de l'inici del ball de bastons a Sant Bartomeu i dels seus records. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 60666 | Aranyes de bosc - predicció meteorològica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aranyes-de-bosc-prediccio-meteorologica | <p>Es conta que hi ha un tipus d'aranyes, 'les aranyes del bosc', que viuen en nius fets a terra. Dies abans que plogui fan un munt amb fullaraca i branquillons al voltant del niu, com una mena de cràter; utilitzen, sobretot, restes de pi i, alguna vegada, de roure. Poden fer-ho fins a 7 o 8 dies abans de ploure. Quan ha de caure calamarsa hi posen pedretes petites i, quan ha de pedregar, hi col·loquen pedres de fins a 3 cm al voltant del forat del niu. En tots els casos, l'acumulació de material que disposen al voltant del niu és més alt del costat per on ha de venir la inclemència meteorològica que la resta. Diuen, les persones que ho han explicat, que la predicció meteorològica no falla.</p> | 08199-52 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Explicat al mas Clot del Forn per Jaume Mercadal i Maria Ció i confirmat dies més tard a Alboquers. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||||
| 60667 | Pèls de bruixa - pedregades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pels-de-bruixa-pedregades | <p>AMADES, Joan (1984). Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A.. Vol. III.</p> | <p>'Per la Catalunya vella és creença general que les bruixes gaudeixen de la facultat de congriar tempestes i pedregades servint-se de diversos procediments. S'enfilen als núvols i els condueixen on volen, i fan descarregar les tempestes damunt dels conreus i les heretats d'aquells a qui volen mal. Hi ha qui ha sentit converses de bruixots i bruixes que, en menar núvols, es cridaven uns als altres i es queixaven de no poder avançar a causa de l'acció conjugadora del toc de les campanes, hi ha qui ha conegut ben bé la veu dels que conversaven. També s'explica el cas d'haver caigut dels núvols de tempesta un braç i, més generalment, una cama de la bruixa que els guiava, ferida per una bala beneïda de les que hom engega en produir-se una tempesta, i aviat s'ha sabut que una de les bruixes més famoses de la rodalia havia restat des d'aquell dia manca o coixa.' 'És així mateix opinió general, per la Catalunya vella, que les bruixes per fer les pedres empren pèls de cabra i que abans de congriar una pedregada els cal esquilar cabres per tal de proveir-se'n. La gent, per saber si una pedregada venia del cel o de mala art, recollia una pedra, se la posava a la mà perquè es fongués amb l'escalfor, i creia que si restava al palmell un pèl tenuíssim que gairebé no es veia i que constituïa l'eix de la pedra, la pedregada era de mala art. A Sant Bartomeu del Grau feien fondre la pedra damunt d'una medalla beneïda. Així que es produïa una pedregada, per muntanya, no trigava a dir-se que les cabres d'aquest o d'aquell corral havien comparegut esquilades sense saber com ni per qui, i hom ho atribuïa a les dones de la rodalia tingudes per bruixes.' AMADES (1984:vol. IV, 666-667). Aquesta tradició oral va ser confirmada per Joaquim Vilaseca, Modest Vilamala, Josep Sayol i Toni Vilà. Hi havia qui deia que era cert mentre que, altres, afirmaven que era una tradició que s'explicava però que, evidentment, no era certa. Jaume Mercadal i Maria Ció, del mas Clot del Forn, també varen confirmar aquesta tradició oral. Varen comentar que les cabres apareixien esquilades de la barba i de la part de les costelles; concretament, n'apareixia una d'esquilada uns dies abans de la pedregada, com a molt 4 o 5 dies abans. Ningú sap qui l'esquilava. De fet, la majoria de les persones que coneixien aquesta tradició, afirmaven que, possiblement, el que apareixia a l'interior de les pedres es tractava de brossa o fragments de palla o herba .</p> | 08199-53 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||||
| 60742 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-19 | <p>http://www.sbg.llucanes.net; ruta: temes, festa major 2002</p> | <p>Manifestacions de caràcter festiu amb motiu de la diada de Sant Bartomeu, apòstol, sota l'advocació del qual es va erigir l'església parroquial. S'inicia la festa amb la lectura del pregó. El dia 24, festiu al municipi, es celebra la missa solemne; es tracta de l'únic acte que ha perviscut inalterable dins la festa (no cal oblidar que les festes majors estan sempre unides, des dels seus orígens, a la festivitat religiosa d'una sant patró o santa patrona del municipi). La resta d'actes són de caràcter festiu i lúdic (gegants, sardanes, ball, teatre, caminades populars...) i poden anar variant en el decurs dels anys depenent de l'acceptació o no que tinguin entre la població.</p> | 08199-128 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60742-foto-08199-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60742-foto-08199-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Les fotografies corresponen a la Festa Major de l'any 2002. 1) Pregó; 2) Sopar; 3) Ball. Estan extretes de http://www.sbg.llucanes.net, ruta: temes, festa major 2002. Van ser penjades a la xarxa el dia 29 d'agost per 'infosbg'. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 60746 | Casamiquela (llegenda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamiquela-llegenda | <p>ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Farell (col·lecció popular, llegendes núm. 4). Sant Vicenç de Castellet.</p> | <p>Entre les llegendes recollides pel Grup de Recerca Folklòrica d'Osona n'hi ha una corresponent a l'apartat 'Narracions geogràfiques' que fa referència a Casamiquela, mas del terme de Sant Bartomeu del Grau. La narració va ser explicada per Joan Faja, de Vinyoles d'Orís, el dia 19 de juliol de 1986. 'Una vegada allà a una casa més amunt del pont del Llop, una casa que en diuen a casa Miquela, hi va anar a parar un home que volia demanar caritat. Als de casa Miquela aquell any no els havia anat gaire bé la collita, i les passaven una mica magres. Aquell dia no hi havia ningú a la casa, i quan aquell pobre va arribar-hi va sentir el gos que, tot lladrant, deia: - Fam, fam, fam! Va pensar, 'malament!' Però volia entrar a demanar als amos alguna cosa per menjar. I va trobar el gat mig adormit que ben baixet miolava tot dient: - Misèèèèria, misèèèèèria, misèèèèèria! Tampoc no en va fer cabal. Va continuar entrant a dins la casa i no hi veia ningú. Crida i li va respondre el bou des de dintre: - No hi ha dingúúúú, no hi ha dingúúúú...! Ell torna a cridar i llavors la truja a la cort fiu: - Són a sarau, són a sarau, són a sarau...! Ell es gira tot guaitant. No veu ningú; 'com ho faràs, ningú respon, només aquest bestiar'. I s'adona del gall a dalt del cim del moduló que cantava: - Encara vaig tip, encara vaig tip...! I hi havia la lloca amb els polls, a baix, i la lloca diu que deia: - Durarà poc, curarà poc, durarà poc...! I els polls: - Un granic, un granic, un granic...! I s'anaven atipant' (ROVIRÓ 2000:87-88).</p> | 08199-132 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 60747 | La plaça de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placa-de-les-bruixes | <p>ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Farell (col·lecció popular, llegendes núm. 4). Sant Vicenç de Castellet.</p> | Molta gent coneix la 'plaça de les bruixes' com a topònim, pero no es recorda massa la llegenda que li va donar nom. | <p>La plaça de les Bruixes és un indret situat a la riba dreta de la riera dels Sorreigs, damunt la cinglera; geogràficament, correspon al terme veí de Sobremunt. Tot i això, el lloc de 'la plaça de les Bruixes' és en ment de la majoria dels habitants de Sant Bartomeu del Grau; tant, que molts d'ells desconeixen que no es troba en terme de Sant Bartomeu del Grau, ja que està totalment integrat al seu paisatge i als seus records. És per això que hem decidit incloure aquesta fitxa, ja que si bé no hi hauria de ser per motius geogràfics, si que hi té dret per tradició oral. Aquesta n'és la narració, explicada al Grup de recerques Folklòriques d'Osona per Ramon Reixac, de Sant Julià de Vilatorta, el 28 de juliol de 1989: 'Un lloc de molt misteri, por, bruixes i coses rares era el Gorg Negre del Sorreigs. Molt a prop d'aquest gorg hi ha la plaça de les Bruixes. Antigament deien que els xàfecs forts, els temporals de pedra sortien del gorg Negre: era un lloc de reunió de bruixes. Allà, a la vora del gorg, ha un reviu de roca força ample. Aquest pedregar feia uns sotets (tres o quatre); ara gairebé ja no en queda res perquè el glaç, el sol i la pluja s'han emportat la roca i és com si l'hagués llimada, ara ja no es nota res. Aquests sotets els feien servir els capellans de Sant Bartomeu. Els mossens d'aquest poble baixaven cap als Sorreigs en processó i allà als sotets hi posaven l'aigua beneita. Després beneïen tot aquell lloc perquè no s'hi congreguessin aquells terribles temporals. Bé ho explicaven així. La veritat, però, és que allà es formen unes tempestes que fan por' (ROVIRÓ 2000:20-21). De fet, el que s'explica habitualment de la plaça de les Bruixes és que és un lloc on es reunien les bruixes per celebrar-hi ell sàbat, la festa en honor al diable.</p> | 08199-133 | 42.0075400,2.1819300 | 432257 | 4650937 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60747-foto-08199-133-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Ara, a la plaça de les Bruixes, hi ha un dipòsit d'aigua, tal i com es veu a les fotografies; s'hi arriba des del Pujol, seguint un camí a l'esquerra, passat el mas, seguint el dtorrent dels Solans. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60753 | Retorada dels pastors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retorada-dels-pastors | La gent més jove del poble desconeix el terme i el seu significat. | <p>És un pla on tradicionalment s'aturaven els pastors en el seu pas a través dels camins ramaders. Sembla ser que hi feien parada i s'hi podien quedar dos o tres dies; mentre, un dels pastors anava fins a l'hostal de Saurina (actual mas Santmiquel) a comprar provisions. N'ha quedat el topònim. Antigament era un bosc, però es va talar quan es va construir la casa nova de Saurina, ara fa uns 25 anys, al lloc on hi havia hagut l'antiga església de Sant Miquel de l'Erm (al costat esquerre de la carretera BV-4601).</p> | 08199-139 | 41.9957300,2.1514000 | 429716 | 4649650 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60753-foto-08199-139-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al mapa i a les fotografies s'indica el lloc on es fei la retorada dels pastors. Les coordenades UTM i l'altitud fan referència al lloc on es diu que es feia la 'retorada'. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 60754 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas-2 | Tot i ser dels pocs pobles on encara es fa, aquest costum depèn de la voluntat del rector del poble; algun any no s'ha fet. | <p>Costum religiós, de caràcter cristià, consistent en la benedicció de les cases. El mossèn, acompanyat de dos escolans, passa per les cases del poble i, seguint el ritual tradicional, beneeix les cases esquitxant amb aigua i sal el costat dret dels portals. Aquest costum cristià, que es fa durant la pasqua, ha deixat de practicar-se en la majoria de les parròquies del país i, on encara es fa, es contempla més com un ritual festiu.</p> | 08199-140 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Des de sempre, la sal aplicada damunt la pedra ha resultat un element perjudicial per a la seva conservació. En algunes de les cases de Sant Bartomeu es poden comprovar els efectes de la benedicció de l'aigua amb sal damunt els brancals de les portes, ja siguin de pedra o de maó massís. Una de les persones amb les que ens vàrem entrevistar durant la realització de l'inventari va comentar que, ja des de l'any passat, havia demanat al mossèn de la parròquia que no passés per casa seva a fer el salpàs per evitar que avancés el deteriorament que s'observava al brancal de la porta de casa seva. A la fotografia es pot observar l'efecte de la sal de l'aigua en un dels brancals de la porta de cal Llauner (plaça Dr. A. Griera, núm. 6). | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 60726 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-25 | <p>'Arxiu municipal. Sant Bartomeu del Grau'. Oficina de Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura, Diputació de Barcelona (1997). Tríptic informatiu.</p> | XIX | <p>L'inventari de la documentació del fons de l'Arxiu municipal descriu 439 unitats d'instal·lació, i està classificada en les seccions següents: -1. Òrgans de govern (1851/2002). -2. Administració general. 2.1 Secretaria(1854/2002);2.2 Serveis jurídics (1984/1991); 2.3 Personal (1931/2002); 2.4 Registre general (1841/2002); 2.5 Mitjans de comunicació municipal (1983/1996) -3. Serveis econòmics. 3.1 Patrimoni (1936/2002);3.2 Comptabilitat (1843/2002);3.3 Pressupostos (1906/2002);3.4 Endeutament (1936/2002);3.5 Tresoreria (1886/1995);3.6 Fiscalitat (1850/2002) -4. Serveis públics. 4.1 Abastaments i racionaments (1937/1953);4.2 Aigües (1971/1976);4.3 Fires i mercats (s. XIX/1995);4.4 Transports (1994/2002); 4.5 Anàlisi d'aigua (1988/2002);4.6 Subvencions i ajuts (1992/2002);4.7 Juntes i comissions municipals (1945) -5. Beneficència i assistència social. 5.1 Centres assistencials i de beneficència (1874);5.2 Orfes de guerra (1944/1945);5.3 Subsidis familiars (1939/1950);5.4 Subsidi al combatent (1939/1941);5.5 Assistència social (1936/2002);5.6 Casal d'avis (1993/2002);5.7 Subvencions i ajuts (1993/2002); 5.8 Juntes i comissions municipals (1867/2002) -6. Sanitat. 6.1 Cementiri (1993);6.2 Inspecció sanitària (1866/1909);6.3 Estat sanitari (1866/1909);6.4 Cos mèdic municipal (1924/1941);6.5 Centres sanitaris (1921/1995);6.6 Centres sanitaris municipals (1981/2002);6.7 Farmàcia (1981/1988);6.8 Veterinària (1952/1995);6.9 Servei Català de la Salut (1991);6.10 Subvencions i ajuts (190/2002);6.11 Juntes i comissions municipals (1872/1939) -7. Obres i urbanisme. 7.1 Pla general (1959);7.2 Normes subsidiàries (1982/1993);7.3 Plans parcials (1987/2002);7.4 Obres d'infrastructura i serveis (1855/2002);7.5 Vialitat (1993);7.6 Immobles municipals (1971/2002);7.7 Llicències d'obres (1964/2002);7.8 Obertura d'establiments (1972/1989);7.9 Activitats classificades (1972/1989);7.10 Plànols (1968);7.11 Inventari de camins rurals (1987);7.12 Subvencions i ajuts (1981/2002);7.13 Informes tècnics (1984/2002) -8. Seguretat pública. 8.1 Sometent (s.d./1946);8.2 Milícies ciutadanes (1936);8.3 Policia urbana (1966);8.4 Guàrdies jurats (1871/1992);8.5 Guàrdia civil (1992);8.6 Actuació ciutadana (1990/1995);8.7 Salconduits i passaports (1873/1945);8.8 Robatoris i desperfectes (1991/1996);8.9 Armes (1932/1996) -9. Serveis a l'Estat. 9.1 Allotjaments (1862/1902);9.2 Lleves (1853/1988);9.3 Requises militars (s.d./1935);9.4 Prestació social substitutòria (1992/2000) -10. Població. 10.1 Padró d'habitants (1855/2002);10.2 Junta municipal de cens de població (1857/1920) -11. Eleccions. 11.1 Eleccions municipals (1858/1999);11.2 Eleccions de diputats provincials (1875/1967);11.3 Eleccions al Parlament de Catalunya (1980/1999);11.4 Eleccions generals (1854/2000);11.5 Eleccions al Parlament Europeu (1987/2000);11.6 Referèndums i plebiscits (1931/1979);11.7 Cens electoral (1873/2000);11.8 Junta municipal del cens electorals (1853/1980) -12. Instrucció pública. 12.1 Guarderia (1988/1996);12.2 Ensenyament primari (1859/2002);12.3 Subvencions i ajuts (1988/1996);12.4 Cens escolar (1938);12.5 Juntes i comissions especials (1863/1939) -13. Cultura. 13.1 Festa Major. Festes populars (1968/2002);13.2 Activitats i iniciatives culturals i recreatives (1989/2002);13.3 Centres culturals municipals (1989/2002);13.4 Cursos de català (1984/2002);13.5 Esports (1973/2002);13.6 Subvencions i ajuts (1988/2002) -14. Serveis agropecuaris i medi natural.14.1 Censos d'agricultura i ramaderia (1849/1959);14.2 Plagues, desastres naturals i danys meteorològics (1990/1996);14.3 Foment forestal (1939/1951);14.4 Sol·licituds per encendre foc (1987/1992);14.5 Aprofitament forestal (1935/1984);14.6 Mutualidad Nacional de Previsión Social Agraria (1964/1967);14.7 Sindicat agrícola (1947/1969);14.8 Cambra agrària (1994/1996);14.9 ADF (Agrupació de defensa forestal) (1989);14.10 Subvencions i ajuts (1996);14.11 Medi ambient (1990/2002);14.12 Juntes i comissions municipals (1912/1972)</p> | 08199-112 | Ajuntament - Passeig del Grau 10 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Text de classificació s'ha extret del tríptic editat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona; s'han fet les correccions oportunes ja que el tríptic reflecteix l'estat de l'arxiu a l'any 1997. D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. Mapa: 'Plànol d'informació municipal', SR ASSOCIATS. Vic, 2000 (sensen escala). | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60653 | Sant Jaume d'Alboquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-dalboquers | <p>PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). 'Sant Cugat (o Sant Jaume) d'Alboquers'. Catalunya Romànica. Vol. II, Osona-I. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. PLADEVALL, Antoni (1993). 'Sant Bartomeu del Grau'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. VIII, Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 247-249. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Casa d'Alboquers (o Boquers)'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 51. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Sant Jaume i Sant Genís d'Alboquers (o Boquers)'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 59. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Campanes d'Alboquers (o Boquers)'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 60. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XI | Els veïns de l'antiga parròquia van pagar la restauració de l'església el 1995. El mas s'ha rehabilitat en el període 2001-2002; encara queden per rehabilitar algunes dependències annexes, molt malmeses, però la voluntat dels propietaris és de fer-ho més endavant. L'antiga rectoria no ha tingut cap mena de restauració des que es va construir i presenta un estat de deixadesa a les façanes; caldria revisar l'estructura interior, sobretot l'embigat. | <p>Conjunt d'edificis situat en una elevació del terreny format per una església, romànica en el seu origen, un mas i una antiga rectoria. - L'ESGLÉSIA. Volta de canó a la nau i de creueria al presbiteri; el paviment del presbiteri és un esglaó més alt que el de la nau. Antigament, hi havia hagut un cor de fusta. Parament exterior molt irregular, rejuntat l'any 1995; per informació oral transmesa pel Sr. Ramon Alboquers, al parament interior hi ha força maó massís, ara tapat per la pintura. La porta, a migdia, duu la data de '1640'; al damunt hi ha un ull de bou. 'Sobre la porta d'entrada, al mur sud, hi ha una llinda ornamentada on entre altres inscripcions mig desaparegudes es llegeix: PERA RIERA i BOQUES' (YLLA-CATALÀ, 1990, fitxa 59). Al costat de ponent es conserva una finestra. Després de la Guerra Civil (1936-1939), l'església va servir d'escola i es van obrir dues finestres a migdia; actualment, una està tapiada i, segons el Sr. Ramon Alborquer, la del tram est es va transformar en una porta d'accés a la rectoria des del presbiteri. Al costat nord del presbiteri hi ha la porta d'accés a la sagristia. L'absis és recte. Al nord de la nau es va obrir una capella, l'accés és a través d'un arc de mig punt que, al fons de la capella, es converteix en arc apuntat; la coberta és de volta de creuria, i hi ha una finestra tapiada al mur nord. L'accés al campanar (d'espadanya, contemporani) es pot fer des de l'interior de l'església, a través d'un forat a la volta; té coberta de teules i la part frontal està coronada amb una estructura esglaonada i a sobre, una creu de pedra. La pica baptismal, de marbre, va ser desplaçada del seu lloc original durant la darrera restauració; fou construïda en època moderna. Làpida de l'any 1648 conservada enmig del paviment de cairons de l'església (pertanyia a un individu de la família Alboquers). - EL MAS. Possiblement és d'origen medieval (el lloc d'Alboquers és citat al segle X), bé que les estructures actuals són d'època moderna; ha estat reformat i ampliat en diverses ocasions. Els murs són de pedra i s'hi aprecien diferents afegits. Entre l'any 2001 i 2002 s'ha rehabilitat la part més nova del mas (s. XVII-XVIII), a tocar de la façana de l'església. La façana del mas era a l'oest; de la porta se'n conserva part d'un brancal i algunes dovelles de l'arc, el costat sud es va refer en pedra seca. Conserva algunes finestres amb elements de pedra (aresta bisellada), corresponents als segles XVII-XVIII. La façana nord està gairebé tota enderrocada; només se'n conserva un tram, amb diverses cantoneres (de les successives ampliacions) i el mur de l'edifici rehabilitat, força més entrat respecte la línia de la façana. Hi ha diversos coberts i estructures del s. XIX a l'angle sudo-est del mas. La part rehabilitada (planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada) té coberta a doble vessant i dos contraforts al mur de migdia construïts el 1965 (YLLA-CATALÀ, 1990, fitxa 51); en aquest mur, hi ha dues petites finestres a la planta baixa, la resta han conservat les llindes de fusta, però les obertures han estat modificades; de fet, al capdamunt dels contraforts s'observa una represa del mur per sota el nivell de les finestres. A la façana oest hi ha una finestra amb brancals i llinda de pedra (motllura bisellada). - LA RECTORIA. Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Adossat a les façanes de migdia i llevant de l'església, la façana principal és a migdia. Totes les obertures, excepte una de molt recent, són fetes amb maó massís. Els murs són de pedra irregular, amb cantonades diferenciades, amb algun fragment de material de construcció barrejat. La coberta és a quatre vents. La seva cronologia, com a molt antiga, és de la segona meitat del segle XIX. Té un cos de planta baixa afegit a l'est, i un mur de contenció al voltant de la casa per salvar el desnivell del turó. - A l'oest de tot el conjunt d'edificis hi ha diversos coberts, actualment en ruïnes.</p> | 08199-39 | Alboquers | <p>'Sant Cugat (o Sant Jaume) d'Alboquers. Situada dins l'antic terme del castell de Gurb, fou sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, fins que l'any 1878 fou promoguda a parròquia, bé que en la pràctica, actualment ja no funciona com a tal. El lloc d'Alboquers surt documentat ja l'any 964 (vila que vocant Albucharios), i l'església apareix com a parròquia amb el nom d'Albocers o Albochers en la llista més primitiva de parròquies del bisbat de Vic, que pot ésser datada de mitjan segle XI. Al llarg dels segles XIII i XIV surt amb els dos titulars de Sant Cugat i Sant Jaume, per coincidir antigament ambdues festivitats litúrgiques. En la visita pastoral del 1357, on és citada com a Sant Cugat d'Albochers, consta ja com a sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer, dependència que perdurà fins al 1878. En aquesta darrera data s'independitzà i tornà a ésser parròquia independent, si bé la despoblació del terme ha fet que actualment els serveis parroquials hagin estat traslladats a la parròquia de Sant Bartomeu del Grau. De l'antic edifici és possible veure alguna part romànica entre els murs de la renovada església' PLADEVALL; BENET (1984:81). 'La quadra, de domini reial, fou municipi independent en 1820-40, que fou unida a Sant Bartomeu' (PLADEVALL, 1993:249). Passada la guerra d'Espanya (1936-1939) l'església va servir d'escola. Les dues persones que actualment viuen a l'edifici de l'antiga rectoria (un germà i una germana, ambdós d'avançada edat) encara es cognominen Alboquers; no tenen descendència.</p> | 41.9339400,2.1416900 | 428843 | 4642798 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60653-foto-08199-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60653-foto-08199-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60653-foto-08199-39-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Actualment, a l'església s'hi diu missa per Pasqua, Tot Sants i Nadal; el rector ve d'una parròquia veïna. Hi ha una cementiri a uns 200 metres a l'oest de l'església, amb molts pocs nínxols; datat a l'entorn de 1889. La família cognominada Alboquers va viure fins fa uns 10 anys a l'edifici del mas, data en la que el darrer rector de la parròquia va abandonar la rectoria on ells passaren a viure com a propietaris. Per manca d'espai al camp corresponent a la cronologia, es cita aquí: església, segle XI; mas, època moderna; antiga rectoria, segle XIX Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. Referent al campanar, reproduïm la següent informació: 'En el campanar d'espadanya de Sant Jaume d'Alboquers es conserven dues campanes. La gran està decorada amb una creu i la representació d'un bisbe sota d'una inscripció: ORA PRO NOBIS. La campana petita, que també presenta la inscripció ORA PRO NOBIS té representades la imatge d'un Sant i Sant Miquel pesant les ànimes. Aquesta campana porta també la inscripció: IOAN CLOS ALBOQUERS. La campana petita va ser guardada durant la guerra a la secretaria de Sant Bartomeu del Grau i posteriorment retornada a l'església d'Alboquers' (YLLA-CATALÀ, 1990, fitxa 60). El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 Els usos actuals del conjunt són diversos, ja que l'església és d'ús religiós, la rectoria com a habitatge i el mas, habitatge de segona residència. | 92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60659 | Cal Nasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nasi-0 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Cal Nasi. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVIII | L'edifici està en ruïnes, bé que encara conserva la seva estructura i bona part dels seus elements. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (est-oest), actualment semiderruïda (només queda el costat est de l'edifici original). Planta quadrada, murs de pedra irregular lligada amb fang. Cantoneres diferenciades. Els murs havien sigut arrebossats. Els trespols estan derruïts o semiderruïts. Façana principal a migdia. Porta amb brancals de pedra i llinda de fusta. Finestra a la planta baixa amb elements monolítics. Finestra a la primera planta amb elements monolítics; el brancal del costat dret correspon a un elements arquitectònic reaprofitat, possiblement una llinda, amb la inscripció 'I7[9]7'. Hi ha una altra finestra amb elements de pedra (menys un brancal, refet amb pedra i maó massís). Hi ha una cos afegit al nord de la casa. Obertures amb pedra i maó massís. Segueix la mateixa tònica de pedra irregular lligada amb fang i cantoneres diferenciades. El mur oest està pràcticament esfondrat. En aquest costat hi havia hagut una estructura adossada, de la qual només en resten alguns trams de mur, pràcticament enderrocats. Coberts al sudoest de la casa. Planta baixa. Murs de pedra lligada amb fang i coberta a una vessant (cap a l'oest). Aquests coberts es varen construir en diferents fases.</p> | 08199-45 | Alboquers | <p>No es conserva documentació escrita. Pertanyia a l'antiga parròquia d'Alboquers (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9317200,2.1358200 | 428354 | 4642556 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60659-foto-08199-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60659-foto-08199-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60770 | Camí empedrat a la zona d'Alboquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-a-la-zona-dalboquers | <p>CASAS, Joan. (2005b). Memòria de la prospecció arqueològica superficial de la nova carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del tunel de la Font Freda (C-25) fins al pk 14 de la carretera C-154. (Sant Bartomeu del Grau- Oristà- Muntanyola i Olost/ Osona). Inèdita.</p> | Queden restes | <p>Zona de camps delimitades per frondosos fons de vall a banda de migdia i ponent i el camí d'Alboquers a l'oest. Els camps de conreu tot just acabaven de ser segats de manera la prospecció superficial i la visualització de material en superfície van dificultar la documentació d'estructures. S'han localitzat traces d'un antic camí amb estructures viàries associades. En diercció est oest. Perpendiculars al camí d'Alboquers. Resta visible part d'un paviment parcialment empedrat a mode de via o camí. L'abudant presència de vegetació fa impossible definir les dimensions ni l'extensió d'aquest vial.</p> | 08199-156 | Alboquers | <p>La prospecció superficial realitzada als terrenys afectats pel Projecte Constructiu de Millora General Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. ha permès observar la presència d'estructures viàries d'època indeterminada però amb un possible origen medieval i fins i tot anterior al camí d'Alboquers (GR 3) i que es veuen directament afectades per l'obra. Destaquen dues zones: Zona d'Alboquers i Sant Salvador de Serrallops. D'entre aquests elements cal tenir en especial consideració a dos possibles fragments de calçada o camí empedrat, el primer situat a l'encreuament de camins entre el camí d'Alboquers i el de Sant Salvador de Serrallops i que es troba citat a la documentació medieval del segle X com a [..Strata publicam..]. Sant Jaume d'Alboquers es troba situat en una petita elevació de terreny. És un conjunt d'edificis formats per una església romànica en el seu origen, documentada a partir del segle XI, un mas d'època moderna i una antiga rectoria i el cementiri modern proper a la via. L'església conserva una volta de canó a la nau i de creueria la presbiteri. El parament exterior és força irregular. A l a porta de migdia s'hi pot observar una llinda amb la data de 1640 inscrita. El mas possiblement tingui un origen medieval tan mateix les estructures que es conserven són d'època moderna amb nombrosos afegits i reparacions. El 2001 u 2002 es va rehabilitar la part del mas més propera a l'església. De la porta originària situada a l'oest se'n conserva part del brancal. També es poden observar algunes finestres bisellades. La rectoria data del segle XIX i es troba adossada a l'església pel sud i est.</p> | 41.9404500,2.1408100 | 428777 | 4643521 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60770-foto-08199-156-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Entre els dies 18 i 22 de juliol de 2005 s'ha portat a terme una Prospecció Superficial Arqueològica als terrenys afectats pel projecte de construcció de la Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera c-154. Durant aquesta prospecció s'ha fet especial incidència a l'àrea propera al turó i camí del Permanyer, als Tossals i al camí d'Alboquers (GR-3) en el terme municipal de Sant Bartomeu del Grau. Doncs estudis anteriors havien localitzat restes de materials que pertanyien a un jaciment arqueològic d'època romana i a traçats de via d'origen medieval o fins i tot romà. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 60767 | Creu de terme del Serrat de Puiggiró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-serrat-de-puiggiro | <p>BASTARDES, J. 1983. Les creus al vent. Ed. Millà. Col·lecció art lliure n.1. Barcelona. R.3589-1917. Josep Valls (informació oral).</p> | XVI-XIX | Necessita reparacions | <p>La creu, de metall, es troba sobre una base de pedra rectangular, més ample a la part inferior que a la superior actuant de suport de l'objecte. Aquest cos sembla recolzat sobre una estructura lítica en forma de columna que reposa en una llosa rectangular i de base plana a la part superior; i un peu o basament en morter de calç i ciment a la part inferior. Aquest cos no sembla treballat, i la matèria primera és la coneguda com a pedra local o pedra de Sant Bartomeu. Tota l'estructura de la creu amida 1,50 m, essent l'estructura metàl·lica la més petita d'uns 40 cm d'amplada per uns 55 cm de llarg. La creu està orientada sudest-nordoest, es tracta d'una creu llatina que està formada per dos peces de ferro unides més de la meitat de la peça vertical. El suport es fa amb claus que encara són visibles. També conservava restes d'un filferro lligat a la base de la peça, a la zona de contacta amb la columna de pedra.</p> | 08199-153 | Antic Serrat de Puigiró. | <p>Amb la destrucció de l'antic serrat de Puiggiró o Puigiró, la creu va ser recollida per l'agutzil que la guarda a casa seva. No es conserva tota la peça sencera. La seva estructura, de factura senzilla, no ens dóna gaires pistes sobre la seva cronologia o el seu ús. Es documenta com una creu de terme o de recordatori. Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual. Generalment consisteixen en una columneta que s'alça sobre un basament graonat, coronada per un nus o llanterna que sosté una creu de pedra esculpida. A la consueta de 1599 s'explica que 'Lo die de Sant Bernabé, tots los anys acostuma fer professó a un padró que és a Puiggiró, que és demunt ho junt a les cases de la plassa (es refereix al conjunt de cases que hi havi al costat del camí ral al lloc de Puiggiró). En lo qual lloch se dóna charitat en pa cuit per los hereus de la casa del Puiol de la mateixa parrochia com a administradors d'aquella'.</p> | 41.9842000,2.1714100 | 431361 | 4648354 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60767-foto-08199-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60767-foto-08199-153-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Documentada a l'exposició sobre Creus de Terme feta del desembre 2004, per part de l'Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau amb el suport documental del Josep Valls. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||
| 60671 | Arxiu Parroquial de Sant Bartomeu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-bartomeu-del-grau | <p>GROS, Miquel S.; MASNOU, Josep M.; ORDEIG, Ramon (1997). Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic.</p> | XIV-XX | Necessiten la conservació i protecció habitual de tots els documents antics. | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Bartomeu del Grau es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Se'n conserven 45 toms amb una cronologia que va del 1304 al segle XX, tot i que la majoria de documentació és d'època moderna i contemporània. La classificació de l'Arxiu és la que segueix: - Llibres sacramentals - Baptismes. 1) 1857-1879 (vol.); 2) 1879-1900 (vol.). - Baptismes, confirmacions. 1) 1636-1683 (vol.); 2) 1823-1884 (vol.); 3) 1783-1860 (vol.). - Baptismes, matrimonis. 1) 1562-1627 (vol.). - Baptismes, confirmacions, defuncions. 1) 1725-1782 (vol.). - Baptismes, confirmacions, defuncions. 1) 1725-1782 (vol.). - Baptismes, confirmacions, defuncions, visita pastoral i documents episcopals, inventaris parroquials (visita pastoral i documents episcopals i inventaris parroquials correspondrien a l'epígraf 'administració'). 1) 1599-1661 (vol.). - Matrimonis. 1) 1662-1781 (vol.); 2) 1779-1857 (vol.). - Defuncions. 1) 1562-1615 (llig.); 2) 1820-1843 (vol.); 3) 1843-1857 (vol.); 4) 1857-1900 (vol.). - Vària: compliment pasqual, comunions, etc. 1. Consentiments matrimonials, s. XX (llig.). - Administració - Aniversaris i celebracions. 1) 1747-1767 (vol.); 2) s. XVIII-XIX (vol.). - Llibre de l'obra. 1) 1780-1811 (vol.); 2) 1783-1888 (vol.). - Visita pastoral i documents episcopals. 1) 1613-1889 (vol.). - Inventaris parroquials. 1) Inventaris. S. XX (llig.). - Comptes i factures. 1) 1834-1852 (vol.); 2) 1964 (vol.); 3) 1976-1991 (vol.); 4) s. XX (llig.). - Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, etc. 1) 1790-1860 (llig.). - Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, consueta. 1) s. XVII-XIX (vol.). - Confraries i Associacions. 1) Vàries confraries, s. XX (vol.); 2) Roser, 1851-1891 (llig.); 3) Acció Catòlica, 1941-1951 (vol.); 4) Filles de Maria, 1936-1951 (vol.); 5) Ànimes, 1944-1955 (vol.). - Vària. 1) Documents Cúria Romana, s. XX (vol.); 2) Santa Missió, 1904-1964 (vol.); 3) Varis, s. XV-XX (llig.); 4) Varis, s. XIX-XX (llig.); 5) [aquest volum a passat a ser el volum 1, i únic, de la parròquia d'Alboquers]; 6) Cementiri, 1947-1961 (vol.). - Llibres notarials - Capítols matrimonials. 1) s. XIX (llig.). - Testaments. 1) 1700-1839 (llig.); 2) 1840-1900 (llig.); 3) 1902-1975 (llig.). - Vària. 1) Herència Dolors Casasaurina, 1927 (llig.). - Processos. 1) Plet límits parroquials entre Sant Bartomeu i Vespella, s. XVIII (llig.); 2) Plet, 1727 (llig.). - Pergamins - Pergamins. 1) 1304-1620 (llig.). (GROS, MASNOU, ORDEIG, 1997).</p> | 08199-57 | Arxiu Episcopal - carrer Santa Maria 1 - 08500 Vic | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. El mapa de la fitxa està extret de: http://www.ajvices/planol/vicmap10.htm | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 60674 | Arxiu Parroquial de Sant Jaume d'Alboquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-jaume-dalboquers | <p>GROS, Miquel S.; MASNOU, Josep M.; ORDEIG, Ramon (1997). Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; primera part: A-O. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic. www.diba.es/opc/vic</p> | Necessiten la conservació i protecció habitual de tots els documents antics. | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Jaume d'Alboquers es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Se'n conserva 1 volum del 1914. Es tracta de documentació classificada com a 'vària' corresponent a l'apartat d'administració (GROS, MASNOU, ORDEIG, 1997).</p> | 08199-60 | Arxiu Episcopal - carrer Santa Maria 1 - 08500 Vic | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 1914 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Si s'han conservat altres documents del fons parroquial se'n desconeix la seva existència. D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. El mapa de la fitxa està extret de: http://www.ajvices/planol/vicmap10.htm | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 60772 | Assassinat a la rectoria de Sant Bartomeu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/assassinat-a-la-rectoria-de-sant-bartomeu-del-grau | <p>Biblioteca episcopal de Vic. Arxiu Parroquial de Sant Bartomeu del Grau. ABD/1 1636-1725. VALLS, J. 2005. Textos de la I Exposició de l'Església Vella de Sant Bartomeu del Grau (desembre 2004-març2005).</p> | XVII | <p>A partir del relat fet pel rector Mn. Josep Dalmau sobre 'l'assassinat de la majordoma i del robatori comès a la rectoria de Sant Bartomeu del Grau', aportem una síntesi dels fets que s'hi narren. En el relat consta que el dia 8 de maig de 1684, el rector de St. Bartomeu del Grau (Bisbat de Vic), Mn. Josep Dalmau, se'n va anar la Processó de Nostra Sra. De la Gleva, deixant la majordoma (Maria Anna Noguera, veïna de St. Romà de Sau), sola a la rectoria, tot i que ella mostrà certa reticència. Tornant de la Processó, el rector, aterrit, trobà la majordoma assassinada per un tret d'escopeta a la cara. A més, trobà clars indicis de robatori (caixes i un armari oberts), i trobà a faltar vuit culleres de plata, deu forquilles i tres gots de plata. De la difunta se n'emportaren uns 6 o 8 sous personals. De seguida s'adonà que l'autor no era algú desconegut i que havia entrat a la casa conscient que la majordoma era sola. L'endemà la dona va ser enterrada i el dia 10 es feú el funeral, acordant celebrar l'aniversari el dia després de Sta. Anna, el 26 de juliol. El dia 14 del mateix mes, el batlle, Joan Pujol i Vilaseca, amb sospites fundades, va detindre a la porta de l'hostal, a Creu de Pedra (el camí ral), el jove Agustí Dachs (àlies Llossa), un malfactor reconegut que vivia a la casa d'en Castell, a la plaça del poble. Portava a sobre diverses monedes, algunes d'or i de plata, i després de detenir el germà gran, finalment confessà i declarà on eren amagats els objectes robats a la rectoria. Junt a dos testimonis, l'endemà es recuperaren els objectes (amagats en uns conillers i entre uns garrics) i s'emportaren el delinqüent a Vic. A la rectoria, observant les restes i els indicis dels successos, el rector esbrinà els fets ocorreguts: el lladre va entrar per la porta del campanar, baixant a una cambra on sabia que hi havia una escopeta carregada, amb la que va matar la dona. Amb una destral de la casa havia trencat els panys de tots els armaris, excepte el del menjar. El rector fa una advertència als seus successors, recomanant no deixar mai la majordoma sola i que no tingui amistats. Lamenta la seva pròpia ingenuïtat i acusa el lladre de traïdor i ingrat, ja que el jove no desconeixia ni la casa ni les rutines: hi havia treballat molts cops, se l'havia alimentat i se li havia fet caritat, a ell, als germans i a la seva mare, de qui era amiga la majordoma. El rector dedueix que aquesta amistat va donar pistes al lladre sobre els béns existents a la rectoria, i que alhora va ser la causa de l'assassinat, per tal que la dona no descobrís el malfactor. El rector dóna gràcies a Déu per haver permès descobrir el culpable i poder-li donar el càstig merescut, servint d'exemple per a tots els cristians. Dóna fe que s'ha fet justícia. Finalment narra la tètrica fi del culpable, que acaba morint a la presó de Vic, un any després dels fets ocorreguts, en circumstàncies extranyes, ja que sembla que no va ser per mort natural (el dia abans el jove es trobava en perfecte estat). Un cop mort el lladre, els objectes robats són tornats a les mans del rector, i els diners de la difunta, tot i no tenir testament fet, s'entregaren a qui es demostrà que era el seu hereu.</p> | 08199-158 | Arxiu Episcopal - carrer Santa Maria 1 - 08500 Vic | <p>Josep Valls i Capdevila va recollir de l'arxiu Episcopal de Vic el RELAT DEL RECTOR MN. JOSEP DALMAU DE L'ASSASSINAT DE LA MAJORDONA I DEL ROBATORI COMÈS A LA RECTORIA DE SANT BARTOMEU DEL GRAU. Biblioteca episcopal de Vic. Arxiu Parroquial de Sant Bartomeu del Grau. ABD/1 1636-1725. La rectoria de Sant Bartomeu del Grau estaria ubicada prop de l'església Vella. A partir dels volts de l'any 990 es documenta per primera vegada aquesta l'església i continua apareixent esmentada en els segles següents. A finals del segle X, abans d'ésser cedida vers l'any 993 pel bisbe de Vic, Fruià, al sacerdot, Bonfill, canonge de la seu vigatana i de la família dels senyors del castell de Gurb, ja devia tenir funcions parroquials, si bé no s'esmenten fins el 1055 de manera genèrica i, l'any 1080, explícitament. A partir de l'esmentada donació d'aquesta església juntament amb d'altres esglésies del terme del castell de Gurb, i la repetició de la donació en la persona del clergue, Berenguer, nebot de l'anterior, quan aquest fou promogut a la mitra del bisbat d'Elna, es genera un fragós i llarg conflicte. Les vicissituds de la primera part del conflicte no finiren fins que vers l'any 1035 el bisbe Oliva féu una concòrdia amb Bernat Sendred de Gurb, senyor del castell, en la qual li cedí el domini de les quatre esglésies durant la vida del fill, que havia de ser clergue. Aquest pacte no es complí posteriorment i generà un nou i violent conflicte entre ambdues parts; el conflicte no finí fins que intervingué Ramon Berenguer II, el qual aconseguí que el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà i Guillem Bernat de Queralt i el seu fill, Bernat Guillem signessin una concòrdia per la qual el bisbe cedia durant les seves vides, tres de les quatre esglésies del terme del castell de Gurb, entre les quals hi havia la de Sant Bartomeu del Grau. Però a la mort dels personatges es degué renovar el conveni, ara ja només amb els delmes de les parròquies de Sant Andreu de Gurb i de Sant Bartomeu del Grau, situació que durà fins l'any 1165, que, a la mort de Berenguer II de Queralt, es féu un nou conveni amb la mare d'aquest, Sança d'Anglesola, ja només amb la meitat del delme d'ambdues parròquies, i a la mort d'aquesta senyora es degué incorporar definitivament als dominis dels bisbes vigatans. Es desconeixen amb exactitud quines són les vicissituds que afecten l'església a partir d'aquest moments, tan sols sabem que a mitjans del segle XIII un petit nucli habitat es troba al redós de l'edifici, just en l'espai dedicat a la sagrera, també es coneix l'existència d'un altar consagrat a Santa Maria, tot i que se'n desconeix la ubicació. Sembla ser que la pesta bubònica que assolà el Principat el 1348 anorreà el poblament existent prop de l'església. Durant el segle XVI, mentre Sant Bartomeu obté l'autonomia del terme de Grub, es té notícia de l'afegitó d'unes capelles laterals i de l'afegitó d'una sagristia. L'església sofrí l'afegitó d'unes capelles laterals i subsistí fins a l'any 1780, que fou construïda una nova església en el poble actual, on es traslladaren les funcions parroquials, la qual cosa motivà l'abandó de l'església vella que restà sense culte i avui està totalment en ruines.</p> | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 1684 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Rector de Sant Bartomeu del Grau, Mn. Josep Dalmau. | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 60776 | Fons Cabrera i Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cabrera-i-bas | <p>ADM. 2002. procedent de l'Arxiu Històric d'Hostalric. fons Cabrera i Bas. Pons i Guri, Josep M. Hostalric, capital i arxiu del Vescomtat de Cabrera. A: Quaderns de la Selva, 14 (Santa Coloma, 2002) LLACH PALMADA, Emma. 2004. El fons documental dels vescomtats de Cabrera i Bas i dels comtats d'Osona i de Mòdica: història d'una dispersió. A: Revista de Girona, 227 (Girona, 2004), pàg. 79-83 LLACH PALMADA Emma. 2005. Puig Amat, Neus. L'arxiu del Vescomtat de Cabrera i Bas, comtat d'Osona i de Mòdica. A : Quaderns de la Selva, 17 (Santa Coloma, 2005)</p> | <p>Fons documental dels segles IX-XIX, de 5700 documents, format per 14 fitxes documentals amb informació sobre el comtat d'Osona i Sant Bartomeu del Grau. Aquestes es poden agrupar en: 1874 Consentiment de les parròquies de St. Feliu, St. Vicenç i St. Pere de Torelló i certs singulars d'Espinelves, de Roda, St. Bartomeu de Grau i St. Martí de Sentfores, que del donatiu graciós de 30.000 lliures, després reduït a 25.000, fet a favor de Fadri Enríquez i Anna de Cabrera, els primers diners d'aquest donatiu servís per lluir censals. St. Pere de Roda 1488/10/12 Extractes de documents1488/10/12 1876 Testimoni de Salvador Jurient, de que davant d'ell les universitats d'Espinelves, St. Bartomeu del Grau, Sau , Roda, Manlleu i Cabrera prometeren el subsidi graciós de 118 lliures pel casament d'una filla dels almiralls. 1555/06/09 Extractes de documents1555/06/11 2269 Reconeixement fet per Pericon de Merles, fill de Guillem de Merles, a Bernat de Centelles, sr. dels castells de Centelles i Sentfores, de tenir a feu el mas Permaninio a St. Salvador de Serradellops, el mas Argemir a St. Bartomeu del Grau i els masos i honors de Treserra a la parròquia de Sta. Maria d'Olost, pels quals li promet fidelitat i li fa el jurament i homenatge. 1313/08/06 Extractes de documents1313/08/06 2305 Venda feta en nom de Gastó de Montcada, marquès d'Aitona, a favor de Jaume Alemany DesCallar i Palmerola de tot el lloc o parròquia de St. Bartomeu del Grau, excepte la notaria o escrivania establerta i venuda a Pere Osona, notari de Vic, i també tot el lloc o parròquia de Sentfores amb els seus drets. Barcelona 1600/01/14 Extractes de documents1600/01/14 2342 Relació del contingut de documents del caixó 8 referents al castell de Palafolls, Vilanova de Palafolls, St. Bartomeu del Grau, St. Genis de Palafolls, heretat de la Plantera, vall de Sta. Susanna, veïnat de Traslaigua i Malgrat. 1336/??/?? Inventaris de l'arxiu o de documents1689/??/?? 2471 Presentació davant el lloctinent general feta per Sebastià Cuitants, prevere de la capellania de Sta. Eulàlia d'un instrument de 19 de setembre de 1449 on i ha la renúncia de Bernat Joan de Cabrera i la seva dona, Violant, i el seu fill, Joan de Cabrera, a un censal de 26 lliures de pensió venut a Ramon Bertran; aquest censal és amb especial hipoteca de la casa de Puigpardines, el castell de Sentfores, terme de St. Bartomeu del Grau i la quadre d'Alborques. 1608/11/04 Extractes de documents1608/11/04 2812 Notícies sobre l'adquisició del castell de Castelló d'en Bas, del Mallol, de Manlleu, de Torelló, de Cabrera, de s'Avellana o Roda, de la Meda o Sameda, d'Auertet, St. artomeu del Grau i St. Jaume d'Alboquers, castell de Sau, Brull i Seva. 3834 Consentiment de les parròquies de St. Feliu, St. Vicenç i St. Pere de Torelló i certs singulars d'Espinelves, de Roda, St. Bartomeu de Grau i St. Martí de Sentfores, que del donatiu graciós de 30.000 lliures, després reduït a 25.000, fet a favor de Fadrique Enríquez i Anna de Cabrera, els primers diners d'aquest donatiu servís per lluir censals. St. Pere de Roda 1488/10/12 Donacions i cessions de béns1488/10/12 3836 Testimoni de Salvador Jurient, de que davant d'ell les universitats d'Espinelves, St. Bartomeu del Grau, Sau, Roda, Manlleu i Cabrera prometeren el subsidi graciós de 118 lliures pel casament d'una filla dels almiralls. 1555/06/09 Dots i capítols matrimonials1555/06/11 . 4662 Còpia de 3 instruments, el primer de la creació de batlle de St. Bartomeu del Grau, el segon del dret de fadiga a la renda de 2 patis o sòls de Vilanova de Palafolls i el tercer del nombrament d'oficial i comissari general de totes les terres dels vescomtats.</p> | 08199-162 | Arxiu Històric d'Hostalric | <p>El fons està format pels documents generats bàsicament per tres senyories feudals, els Vescomtats de Cabrera i de Bas i el Comtat d'Osona. El vescomtat de Cabrera es va constituir al segle XI i va perdurar fins el XIX, i geogràficament s'estenia per dues terceres parts de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona. El vescomtat de Bas passà als Cabrera per herència l'any 1335, i comprenia la Vall d'en Bas i Riudaura, a la Garrotxa, El comtat d'Osona, que comprenia la plana de Vic, fou donat pel rei Pere III a Bernat III de Cabrera. Això fa que el ventall cronològic que comprèn el fons s'estengui des del segle IX al XIX.</p> | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació descripció) 4376 Reconeixement fet per Pericon de Merles, fill de Guillem de Merles, a Bernat de Centelles, sr. dels castells de Centelles i Sentfores, de tenir a feu el mas Permaninio a St. Salvador de Serradellops, el mas Argemir a St. Bartomeu del Grau i els masos i honors de Treserra a la parròquia de Sta. Maria d'Olost, pels quals li promet fidelitat i li fa el jurament i homenatge. 1313/08/06 Obligacions1313/08/06 4415 Venda feta en nom de Gastó de Montcada, marquès d'Aitona, a favor de Jaume Alemany DesCallar i Palmerola de tot el lloc o parròquia de St. Bartomeu del Grau, excepte la notaria o escrivania establerta i venuda a Pere Osona, notari de Vic, i també tot el lloc o parròquia de Sentfores amb els seus drets. Barcelona 1600/01/14 Compra-venda de béns immobles1600/01/14 5181 Presentació davant el lloctinent general feta per Sebastià Cuitants, prevere de la capellania de Sta. Eulàlia d'un instrument de 19 de setembre de 1449 on i ha la renúncia de Bernat Joan de Cabrera i la seva dona, Violant, i el seu fill, Joan de Cabrera, a un censal de 26 lliures de pensió venut a Ramon Bertran; aquest censal és amb especial hipoteca de la casa de Puigpardines, el castell de Sentfores, terme de St. Bartomeu del Grau i la quadre d'Alborques. 5347 Memòria dels jurats i veïns dels termes del Cabrerès, St. Bartomeu del Grau i Espinelves sobre l'elecció de veguer. 1608/11/04 Plets i processos judicials1608/11/04. Al setembre del 2002 la Generalitat de Catalunya els va entregar el fons documental del vescomtat de Cabrera i Bas i comtat d'Osona provinents de l'Arxiu Ducal Medinaceli. I que, un cop classificats i informatitzats aquests documents, han pogut constatar que hi ha referències històriques de Sant Bartomeu del Grau. L'Arxiu Històric d'Hostalric comprèn el període entre el segle IX i XIX. | 94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 60669 | Burguesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/burguesa | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Burguesa. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | Necessita restauració | <p>Edifici de planta rectangular. Consta de planta baixa + 1 planta + 1 cos afegit a la part central de l'edifici que li dóna una aparença de tipologia 'basilical'. Coberta a doble vessant (nord-sud). Façanes totalment arrebossades i pintades de blanc, exceptuant els elements de pedra de la porta i finestra. Les cantoneres estan pintades imitant la pedra. Façana est. Porta principal amb llinda monolítica plana i brancals de pedra. Damunt la llinda hi ha una pedra amb la inscripció: 'FRANCESCH / CASSA:BVRGE / SA'. A la primera planta hi ha una finestra central amb brancals de pedra i llinda monolítica; aquests elements tenen la motllura bisellada. Per sobre la primera planta s'aixeca un cos a la part central; aquest cos té coberta a doble vessant i no arriba fins a la façana oest. A l'interior es conserven les bigues de fusta a tots els pisos i la coberta. A l'est de l'edifici, a l'exterior, hi ha diversos coberts fets amb pedra; la coberta és a doble vessant i és sostinguda per uns pilars centrals construïts amb carreus. Adossat a la façana oest del mas, hi ha diversos corrals i estables. Bassa excavada al sòl, a migdia de l'edifici.</p> | 08199-55 | Burguesa - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Fonollet | <p>'La història de Burguesa es remunta a l'edat mitjana, i el mas continua sent esmentat en els documents del segle XVI, on es constata que hi hagué un matrimoni entre Francesc Casaburguesa i Joana Aloveta, filla del mas Alovet. En aquest mateix document es parla de la desmembració d'una part de les terres de Fonollet, aleshores propietat de l'Alovet, que per raó de dot de la noia s'agregaren a Burguesa.' 'Pel que fa al topònim 'Burguesa', tractant-se d'un lloc feréstec, provindria de 'Bruguera' que significa 'lloc on hi ha bruc o també on s'hi crema bruc'. Tanmateix en l'anomenada serra de Burguesa, a llevant del mas, s'hi podia trobar força bruc. D'altra banda, hi ha la possibilitat poc fonamentada que Burguesa tingués relació amb na persona vinguda de ciutat, un burguès o burgès que s'hauria instal·lat a la casa. En aquest cas aquesta forma provindria de l'arcaic burg que vol dir 'suburbi o barriada' ' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9867800,2.1512800 | 429696 | 4648657 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60669-foto-08199-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60669-foto-08199-55-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Tot i que no es pot parlar d'una col·lecció d'eines, se'n conserven forces d'escampades per l'edifici i coberts exteriors. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60724 | Ca l'Aumatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laumatell | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Ca l'Aumatell. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XIX | L'estat d'abandó en què es troba l'edifici comporta la progressiva degradació d'aquest. Si mai es rehabilita, convindria l'eliminació d'estructures distorsionadores i la reparació d'alguns elements actualment en procés de degradació a causa de l'estat actual d'abandó (només s'utilitza com a magatzem) | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Mur de pedres irregulars, lligades amb fang, cantoneres diferenciades. Construïda al segle XIX, ha tingut diverses ampliacions i reparacions, moltes d'elles amb totxo i maó massís. Els brancals de la porta de la façana sud i els les finestres són fets amb maó massís. Els murs sud i est estan arrebossats. Només es poden veure correctament els murs oest (on s'aprecia una ampliació cap el nord, també de pedra) i nord (amb diverses obertures); aquest mur de tancament nord no correspon a l'edifici original, sinó a una ampliació posterior. A l'espai entre la tanca exterior de les Ferreres i el mur nord de ca l'Aumatell s'hi ha construït diversos coberts (alguns d'ells de finals del segle XX). A la façana de migdia hi ha un porxo adossat, construït amb pilars de base quadrada fets amb totxo. Aquesta estructura tapa la façana original.</p> | 08199-110 | Ca l'Aumatell - Les Ferreres - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'A la part posterior de les Ferreres, encarada a la terrassa, hi trobem la masoveria de ca l'Aumatell, edificada la segona meitat del segle XIX' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9752700,2.1513900 | 429693 | 4647379 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60724-foto-08199-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60724-foto-08199-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Es tracta d'un edifici força desvirtuat per les ampliacions efectuades i per reparacions que no han respectat els materials originals. Malgrat tot, encara conserva l'estructura original. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60651 | Ca l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescola-0 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Ca l'Escolà. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | En ruïnes | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Tenia planta baixa + dues plantes. Coberta desapareguda (era a doble vessant, est-oest). Murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada. Queda alguna biga de fusta a l'interior i un fragment de trespol al nordest. - Mur nord. S'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. S'observa una petita finestra amb brancals de pedra (motllura bisellada). Restes d'un cos adossat al sudest i un altre a l'oest, possiblement, eren coberts.</p> | 08199-37 | Ca l'Escolà - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona d'Alboquers | <p>No hi ha documentació escrita.</p> | 41.9324100,2.1381500 | 428548 | 4642631 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60651-foto-08199-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60651-foto-08199-37-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60685 | Ca la Mònica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-monica | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Ca la Mònica. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | Rehabilitat parcialment (la coberta és nova). | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (nord-sud). Cantoneres diferenciades a l'edifici original. La façana principal és a l'est. Porta amb brancals i llinda de pedra motllurats (es nota la marca del salpàs). Hi ha una finestra amb elements de pedra (motllura bisellada); a la primera planta de la façana nord hi ha una finestra amb elements de pedra (arestes escairades). Cos afegit al sud i oest, de principis del segle XX (l'estructura és de maó massís); presenta algunes reparacions. Al tram est de la façana nord hi ha un cobert adossat de nova construcció (planta baixa).</p> | 08199-71 | Ca la Mònica - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Aquesta casa fou construïda durant la primera meitat del segle XVIII, i havia estat propietat del Pujol, de la mateixa manera que cal Simon i el solar on es construí l'església parroquial de Sant Bartomeu l'any 1780.' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9860000,2.1693600 | 431193 | 4648555 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60685-foto-08199-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60685-foto-08199-71-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Els actuals habitants de Ca la Mònica han informat que a la llinda de la porta principal, ara molt erosionada, hi havia la inscripció '1617'; aquesta data s'hauria de poder corroborar amb documentació escrita o gràfica; sembla ser, per la mateixa informació oral, que la inscripció de la llinda no es reduiria a la data. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60673 | Cal Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreter-0 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Cal Carreter. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | S'ha anat reformant i ampliant d'acord a les necessitats de cada moment. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota coberta. Murs de pedra sense polir, lligats amb fang (les reformes més recents s'han fet amb ciment). El nucli original estava format pel cos central; els dos cossos adossats als laterals, de planta baixa, són posteriors. A la façana principal, al sud, la porta té una llinda monolítica de grans dimensions; els brancals són de pedra (estan reformats). El cos central conserva les cantoneres diferenciades. S'observa una represa a la coberta d'uns 20 cm (de 60 cm. al costat est). Els cos afegit al costat oest es perllonga més enllà del final de l'edifici principal, cap el nord (està construït amb pedra lligada amb fang).</p> | 08199-59 | Cal Carreter - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Cal Carreter es va originar a partir de l'ampliació d'una caseta que hi havia a peu de la carretera. Es va refer l'any 2000 després d'un incendi que l'havia destruït ara fa 8 anys. 'Probablement, pel fet d'estar al costat d'un camí ral devia ser un hostal. La casa, deixant de banda les funcions d'hostal i tal com diu el nom, devia ser també la casa d'algun carreter.' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9495000,2.1578000 | 430196 | 4644512 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60673-foto-08199-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60673-foto-08199-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 'Cal Carreter, del terme de Sant Bartomeu del Grau i de la parròquia de Sant Julià Sassorba, es troba a poca distància del pont del Llop, enmig d'una afrau boscosa on els bandolers devien trobar-hi els seus cataus perfectes' (BENITO; ARMENTERAS, 2002). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 60768 | Cal Pastisser o forn de pa J. Griera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastisser-o-forn-de-pa-j-griera | XVIII-XX | <p>Edifici de planta baixa, amb dues portes d'accés, una primera planta, i una planta sota teulada o golfes. Aquesta estructura es troba situada a la Plaça Major, formant un cos isolat que sobresurt de l'alineació de les cases del costat, però que segueix la línia de l'antic carrer principal. Es tracta d'una planta rectangular amb una coberta a doble vessant, orientada de nord a sud, amb un carener pla. Es tracta d'un edifici força remodelat, s'observen restes visibles d'elements arquitectònics de pedra en portes i finestres, tant de la façana principal com de la resta. La façana principal presenta una estructura més o menys simètrica, trencada per una gran galeria que s'obre en un dels angles. Presenta dues portes d'accés, una a la botiga o forn de pa i l'altre a l'habitatge. Ambdues presenten una obertura d'accés similar, amb el portal amb elements ( llinda i brancals) amb la pedra calcària de Sant Bartomeu. En aquesta planta baixa també hi ha una petita finestra que correspon a la part d'habitatge i que presenta els elements d'ampit, llinda i brancals. Al primer pis hi ha una finestra i un balcó desplaçats i uns grans finestrals a la part de la vivenda. La part superior, presenta una disposició constructiva homogènia, amb una petita obertura central, sense marcar. La resta de façanes presenten la mateix tipologia. A la banda est s'obren dues obertures al primer pis; mentre que a l'altra banda, i alineades amb la galeria, hi ha tres finestres marcades amb llinda i brancals, dues de les quals molt juntes formant un conjunt asimètric. L'estructura interior d'aquest edifici ha estat força modificada. A la part de la botiga, s'ha construït un obrador nou que respon a les necessitats d'innovació del negoci del forn; mentre que la part d'habitatge presenta una estructura desigual, amb diversos desnivells a l'interior. D'altra banda, la façana principal ha estat molt modificada (anys '50 - '60 del segle XX), així com l'interior de l'edifici. Malgrat tot, conserva l'estructura de l'edifici original i ajuda a entendre l'urbanisme inicial del nucli antic de Sant Bartomeu del Grau.</p> | 08199-154 | Cal Pastisser. Plaça Dr. Antoni Griera. | <p>Tot i que l'estructura actual de la casa hagi estat força modificat, la seva ubicació així com el seu nom fan pensar que aquest edifici ja formava part de l'antic nucli de Sant Bartomeu del Grau, o que s'hi va afegir en el moment d'urbanització de la plaça dins el segle XIX. Els propietaris, de tota la vida, conserven alguns elements antics del forn, com les pales, pasteres i altres petits objectes abarcant un horitzó cronològic d'inici del segle XX. A la casa, però, no es conserva documentació que ens pugui fer recular la cronologia de l'edifici. El seu topònim però apareix associat des de l'inici a l'activitat econòmica que porta la mateixa família; és a dir la de forner i pastisser.</p> | 41.9812100,2.1749900 | 431654 | 4648019 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60768-foto-08199-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60768-foto-08199-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60768-foto-08199-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 60723 | Can Pela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pela | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Can Pela. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | 'L'any 1982 es va restaurar completament la casa, i s'hi traslladà un portal rodó procedent de cal Xico, casa situada al carrer Nou de Sant Bartomeu' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (nord-sud). La nau del costat nord s'ha habilitat com a habitatge dels propietaris de les Ferreres, anteriorment era destinat a activitats agropecuàries; es tracta de diverses dependències estructurades a l'entorn d'un pati. Els murs estan construïts amb pedres de mides irregulars; algun tram, molt malmès, es va haver de reparar i la pedra es substituí per totxana (una part del tram situat al nord de la porta). La façana, al nord, té una porta a la part central, amb brancals de pedra i arc adovellat de mig punt. La porta procedeix de cal Xico (c/ nou 37, Sant Bartomeu del Grau; fitxa 32), d'on es va desmuntar i es va traslladar al seu emplaçament actual. A través d'aquesta porta s'accedeix directament al pati posterior. L'habitatge pròpiament dit ocupa l'espai superior de la porta i el tram sud de l'edifici. Les obertures de la façana han estat modificades. El conjunt continua amb una altra ala cap el sud, que dóna a la planta forma de 'L'. Entre una i altra ala, hi ha un porxo que les uneix. En aquesta ala que s'allarga vers migdia és on es poden observar els materials emprats en la construcció de l'edifici: pedres irregulars lligades amb fang i algun fragment de material de construcció (maó massís i teula); les cantoneres són diferenciades. Obertures refetes amb totxo. Altres dependències al voltant del pati, construïdes des del segle XIX fins a finals del segle XX, acaben de configurar un conjunt totalment irregular, on es pot observar clarament la funcionalitat agropecuaria original de l'edifici. '...Edifici rectangular, de planta i un pis, amb teulat a dues vessants, probablement modificat durant els segles XVII i XIX. A la part de migdia té adossat un porxo, al costat del qual s'allarga un bonic corral de dos pisos, amb columnes al pis superior, i un bell portal amb arc rebaixat' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). A través d'una escala feta amb llosetes s'accedeix al costat est del jardí de les Ferreres.</p> | 08199-109 | Can Pela - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Les Ferreres | <p>'Can Pela és la masoveria més antiga de les Ferreres, on hi ha instal·lades les dependències agrícoles de la masia senyorial. Segons la tradició popular, es creu que aquesta casa hostatjava l'antiga ferreria, que donà nom a la gran masia setcentista. Tanmateix, però, hom no [ha de] prendre's al peu de la lletra aquesta informació, perquè podria molt ben ser que la ferreria se situés en l'emplaçament que ocupa actualment les Ferreres. Amb tot, no cal descartar la possibilitat que can Pela hagués estat la ferreria, perquè tal i com es pot constatar en documentació antiga (segles XII i XVI) el mas de les Ferreres era anomenat Ventolà, i aquest nom era el cognom de la família durant el segle XII' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9740600,2.1525000 | 429783 | 4647243 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60723-foto-08199-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60723-foto-08199-109-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 60775 | Tomba del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-carrer-nou | <p>AADD. 1986. Sant Bartomeu del Grau. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. ALESAN, A.; SAFONT, S.; MALGOSA, A. (1999). Informe antropològic. A Memòria de l'excavació realitzada a la tomba del carrer nou, 12 (Sant Bartomeu del Grau, Osona).inèdit. RIERA, M. (1999). Memòria de l'excavació realitzada a la tomba del carrer nou, 12 (Sant Bartomeu del Grau, Osona).inèdit. MOLERA, Santi (2000). Tomba del carrer Nou, núm. 12, a Carta Arqueològica: Osona. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Inèdita.</p> | IX-XIV | S'han realitzat obres | <p>Lloc d'enterrament format per una inhumació aïllada. La tomba estava situada a uns 150 metres al sud-oest de l'església, aquesta zona, originalment aturonada havia estat retallada per tots els costats per poder aniivellar el terreny i així construir-hi vivendes. L'enterrament es va documentar en el decurs d'unes obres. Es tracta d'una tomba de lloses amb inhumació primària orientada sud-est i el cap al nord-oest. Aquesta orientació, tot i no ser molt freqüent, no és tampoc excepcional ja que es troba en altres necròpolis medievals. Aquesta orientació podria anar vinculada a la geologia de l'indret, a la relació de tombes amb edificis religiosos pròxim o camins, la variació de l'arc solar durant l'any, o simplement per la falta d'espai disponible. Amb els treballs realitzats no es pot afirmar que es tracti d'una tomba isolada, cal assenyalar però que la zona fou retallada amb màquines per tal de construir cases i que el relleu ha quedat molt modificat. La màquina excavadora es va emportar part de l'esquelet, però alguns d'aquests ossos es van poder recuperar i incloure a l'estudi. In situ es va recuperar el crani (neurocrani i hemimandíbula dreta) si bé aparegué amb el frontal, parietal dret i hemimandíbula esquerra fora de context. Junt amb el crani es van recuperar fragments de vèrtebres cervicals i dentició maxil·lar i un fragment de clavícula esquerra. Donades les circumstàncies de localització i excavació de la tomba no és possible determinar en quina posició es diposità el cadàver, si bé segurament es col·locaria directament sobre el llit de lloses, amb el cap vers el N-NW i peus S-SE, suggerint un enterrament decúbit supí Les restes estudiades corresponen a un individu de sexe femení entre 22 i 25 anys. Si bé s'ha recuperat un 77% de l'esquelet, la preservació dels diferents elements ha estat pobre. Es tracta d'un individu gràcil, d'estatura mitjana però superior a la mitjana femenina de poblacions properes cronològicament. A nivell cranial destaca una forta hiperostosi osteoporòtica endocranial que afecta als dos parietals i a l'occipital que junt amb la presència de cribra orbitalia lleu està indicant que aquest individu va patir una forta anèmia d'etiologia desconeguda, si bé al tractar-se d'un individu de sexe femení es pot relacionar amb la seva fisiologia. Igualment l'edat i el sexe d'aquest podrien estar confirmant les majors possibilitats que tenien les dones joves en aquestes poblacions, coincidint amb el major risc que suposa el periode reproductor i que es relaciona amb les complicacions derivades de la gestació i del part, així com durant el periode de lactància.</p> | 08199-161 | Carrer Nou n.34. 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Es tracta d'una tomba de lloses d'època medieval, tot i que no amb la tipologia més freqüent, com són les tombes de cista. Les lloses estan col·locades a doble vessant, model poc frequent però present i amb paral·lels a Catalunya. Pel què fa a la cronologia, havien estat considerades pròpies dels segles VII al XI, tot i que no es pot afirmar durant quant temps s'utilitzà aquest tipus de sepultura, perdurant possiblement fins al segle XIII. Amb el cristianisme i el llarg període de transició fins al segle X les pràctiques funeràries adopten diversos models, es comencen a trobar zones de necròpolis a l'entorn més immediat de les esglésies i els conjunts episcopals; però en les zones rurals es continuaran adoptant models mixtes, tombes isolades al costat de camins i de petits establiments rurals. Al segle X, amb l'Abat Oliva i la creació de les Assemblees de Pau i Treva de Deu i l'establiment de les sagreres quan es legislarà tot aquest món funerari, passant a ser competència exclusiva de l'església. Els enterraments dins l'església i a l'entorn més immediat seran una constant fins al segle XVIII, moment en què es construeixen els primers cementiris moderns. Aquestes estructures d'inhumació individual o col·lectiva es situaran a prop de les vies o camins d'accés dels nuclis habitats o en grans estructures aïllades de caràcter particular. El tipus d'enterrament en fossa simple és el més usual en totes les necròpolis documentades en les parròquies de la zona i és un tipus d'enterrament que és present a partir de la baixa romanitat i perdura fins època moderna. La tipologia de les tombes és diversa, des de simples fosses rectangulars cobertes o no amb lloses; tombes antropomorfes excavades al terreny natural i amb coberta de lloses; tombes antropomorfes amb el perfil construït amb carreus, en alguns casos afermades amb morter; tombes que apareixen rodejades per un estructura de pedres disposades formant un cercle. Aquestes tombes no restaven tan a la superfície sinó que a més d'una protecció de terra solien tenir algun element de senyalització. Són habituals els còdols, lloses verticals, etc. que posen de manifest una distribució ordenada de l'espai i fins i tot alguns autors defensen que podrien indicar els llocs de permanència d'algunes famílies. L'absència de material associat, o aixovar, dificulta la datació, tot i que la seva ubicació situada a peu del camí ral, en un lloc relativament elevat i per tant visible; i a prop d'una parròquia i d'un gran nombre d'assentaments rurals disseminats l'han permès datar d'època medieval. Si com sembla es tracta d'una tomba isolada, sense relació amb cap edifici religiós, caldria datar-la amb anterioritat a l'estructuració parroquial eclesìastica, cosa que en el segle XI encara no s'havia generalitzat. Aquesta tomba, tot i no haver-se pogut relacionar amb cap construcció propera (església, monestir o masia) cal considerar-la propera a un lloc d'habitat. Es tracta d'una de les poques evidències arqueològiques d'època Medieval, i en el decurs de l'excavació cal assenyalar que també es va trobar ceràmica ibèrica.</p> | 41.9838900,2.1720800 | 431416 | 4648319 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60775-foto-08199-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60775-foto-08199-161-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A l'inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya es fa referència a la presència d'una tomba isolada, al carrer Nou número 12 (actual número 34). A mitjan 1998 els senyors de la casa número 12 del carrer Nou (família Valls), amb el propòsit d'ampliar el pati que tenen darrera la casa, decidiren retallar part de la zona aturonada. Aquesta feina, realitzada amb mitjans mecànics va permetre localitzar unes lloses clavades al terreny i abundants ossos, motiu pel qual es decidir realitzar una intervenció arqueològica. Actualment encara resta visible el negatiu de la tomba, i dues lloses disposades horitzontalment a la base. L'estructura es conserva en un rebaix, sobre unes escaletes de totxo que comuniquen el jardí de la casa amb el turonet. | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60774 | Can Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moliner | XVII-XX | Totalment restaurada | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos. Es tracta d'una construcció entre mitgeres, que presenta una coberta a dues vessants (nord-sud) de factura molt nova però que manté elements originals. Aquest és el cas de la presència de cantoneres diferenciades a l'edifici original. La façana principal és a l'est, al peu de carrer vell. L'accés es realitza per una porta amb brancals i llinda de pedra motllurats, dels que s'entreveu una factura moderna. Les obertures distribuïdes de forma simètrica al llarg de la façana també presenten alguns elements de pedra, ja que alguna té una motllura bisellada; a la primera planta de la façana nord hi ha una finestra amb elements de pedra.</p> | 08199-160 | Carrer Vell n. 49. 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Tot i que l'estructura actual de la casa sigui d'època contemporània, i més concretament de la segona meitat del segle XX; en origen i per la seva ubicació al peu del camí vell, i al costat de l'església parroquial de Sant Bartomeu del Grau, aquest edifici formava part del nucli antic del municipi. El seu topònim, el Moliner o Can Moliner, també és indicatiu. Segons els actuals propietaris aquella era la casa del moliner del poble, un lloc on també venia i comercialitzava amb la part de blat o cereals que havia mòlt o li havien encarregat. Per tant, un dels llocs de gran activitat del nucli antic del poble. A la casa no es conserva documentació sobre aquesta activitat ni del personatge, però si existeix una forta tradició oral que fa que aquest edifici s'hagi inclòs a l'inventari.</p> | 41.9834200,2.1732100 | 431509 | 4648266 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60774-foto-08199-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60774-foto-08199-160-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 60675 | Casa Nova de Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-vilaseca | <p>BENITO, Emili (2001). Casanova de Vilaseca. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XX | S'han anat fent reparacions puntuals a mesura que ha fet falta. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (nord-sud). Els murs són de pedra irregular, desbastada, lligada amb morter de calç; no estan arrebossats. Les cantoneres estan diferenciades amb grans carreus. Porta principal amb arc de mig punt construït amb maó massís. Les obertures originals de l'edifici estan fetes amb brancals, llindes i ampits de maó massís. Al costat est de la façana principal (situada a migdia) hi ha un porxo amb una arcada a la primera planta. Façana est. Té una porta modificada; una porta i una finestra es varen reconvertir en una sola porta.. Té diverses edificacions exemptes a migdia. Té una cisterna adossada a l'oest de la casa, construïda amb maó massís. A l'entrada del camí d'accés a la casa hi ha una bassa excavada a terra.</p> | 08199-61 | Casa Nova de Vilaseca - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Mas fet edificar per Josep Vilaseca l'any 1932.</p> | 42.0023700,2.1489100 | 429517 | 4650390 | 1932 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60675-foto-08199-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60675-foto-08199-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 60725 | Casamiquela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamiquela | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Casamiquela. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic.</p> | XVI | S'han anat fent reformes i reparacions al llarg dels anys. Hi ha problemes en les parets est i oest, es desplomen cap a l'exterior; actualment estan lligades amb tirants, però caldria una solució definitiva. De fet, aquesta patologia és la que va motivar les reformes dels anys '20 del segle XX, rebaixant la coberta per evitar el pes excessiu sobre les parets laterals. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant; en origen era a quatre vents, però la precarietat de les estructures laterals aconsellà descarregar pes de l'edifici i, als anys '20 del segle XX, es decidí rebaixar l'alçada i es reformà la coberta; els murs s'obrien cap a l'exterior i es varen haver de construir dos contraforts adossats al mur est de la casa. Els murs són de pedra, força regular, lligades amb fang (s'hi observen nòduls de calç), i cantoneres diferenciades. La façana principal, a migdia, té una porta adovellada amb arc de mig punt; s'hi van fer algunes reparacions als anys 1928 i 1930. Hi ha una petita finestra a l'oest (elements monolítics i motllura bisellada) i altres obertures d'èpoques posteriors. A l'est de la façana hi ha una porta, modificada recentment, per on s'accedia a les quadres; a l'interior hi ha una volta de mig punt, que conserva les marques de l'encofrat original. Des d'aquí es pot accedir a l'entrada principal de la casa, on hi ha dos arcs rebaixats. A la façana, a l'alçada dels ampits de les finestres, hi ha una cornisa motllurada, força desgastada i malmesa; en el moment de restaurar els ampits (any 2002) s'ha copiat la motllura de l'antiga cornisa. La finestra que hi ha sobre la porta principal té la inscripció 'BERNAT CASAMIQELA' (sic); la finestra s'havia modificat com a balcó, afectant les dovelles de la porta principal de la casa, però en la darrera restauració es va recuperar la finestra original. A l'oest d'aquesta finestra hi havia un rellotge de sol, però l'arrebossat ha caigut i només se'n conserva l'agulla. Les finestres originals de l'edifici tenen les arestes bisellades, exceptuant les dues finestres de la planta baixa del mur oest, que són una imitació de finals del segle XX. Pràcticament es mantenen totes les obertures originals, bé que algunes s'han tapiat o se n'ha obert alguna de nova (aquestes darreres, la majoria amb llinda de fusta). La casa està distribuïda amb un espai central a cadascuna de les plantes que dóna accés a les diferents dependències, totes amb portes de brancals i llindes de pedra amb la motllura bisellada. A la planta noble hi ha, al costat nord, l'accés a la cisterna; al costat de la porta d'accés, un armari encastat recorda el lloc on hi havia l'aiguamas. La cisterna, amb trespol a l'alçada de la primera planta, és circular, s'adossa al parament exterior del mur nord de l'edifici, és construït amb pedres de mides força regulars, disposades en filades i té una cornisa al coronament del mur (molt semblant a la de Les Ferreres); a la primera planta, el perímetre interior es va aprofitar per construir-hi un banc de pedra que segueix la planta circular de la cisterna. Recull l'aigua de pluja de la teulada. Al rebaixar l'alçada original de la casa (anys '20 del segle XX) les finestres que estaven als extrems dels murs, a prop de les cantonades, es varen haver de desmuntar i desplaçar, trencant la verticalitat que tenien amb les de la primera planta. En aquesta reforma es va baixar el nivell del paviment de la planta sota teulada uns 50 cm. La casa està envoltada per un mur als costats nord, est i sud. El tancament i les edificacions del costat nord són una obra de l'any 1927, tal com consta en una inscripció que hi ha damunt la porta d'accés. Al parament exterior del mur oest hi ha una pedra treballada, possiblement del segle XVIII, que s'aprofità com a material de construcció. A migdia hi ha una eixida. La porta d'accés, amb barbacana, és al costat oest; les brancals són de pedra i la llinda de fusta. Es conserva part d'una construcció agropecuària al sud (era una cort amb coberta nord-sud), situada a un pis per sota el nivell del sòl de l'eixida; actualment s'està rehabilitant, bé que no tindrà l'alçada original i la coberta serà substituïda per una terrassa. Aquesta construcció, té una carreu sobre l'arc de la porta amb la inscripció: 'MARIA YLLA Y CASAMIqUELA Bda / A FET FE LA PRESENT OBRA 1861'.</p> | 08199-111 | Casamiquela - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Hi ha documentació escrita del mas des del segle XIII, que pertanyia a la parròquia de Sant Julià Sassorba. A principis del segle XVI l'estructura de l'edifici estava en mal estat i, a finals de la mateixa centúria, es decidí fer un mas de nova planta, a pocs metres de l'antic. 'Casamiquela és una de les grans pairalies de Sant Bartomeu del Grau. L'edifici actual, el va construir Bernat Casamiquela entorn de 1590'. 'Abans de 1590, la masia es trobava a poca distància a ponent de l'edifici actual, a la banda dreta de la carretera d'Oristà, on encara s'hi poden veure les restes. Pel que fa a les notícies històriques, el mas ja surt documentat al segle XIII com a pertanyent a la parròquia de Sant Julià de Sassorba, i al tombant del segle XV ja apareix citat dins el terme o batllia de Sant Bartomeu del Grau; fins i tot alguns hereus de la casa en foren batlles. Antigament la propietat de Casamiquela comprenia dues masoveries avui desaparegudes: l'Alzina i el Mas Bac, i en un document medieval de compra-venda consta que cap al 1380 un hereu Casamiquela comprà el Permanyer, mas que actualment encara es manté dins la finca'. 'A l'espaiosa sala de Casamiquela, s'hi conserva una taula d'alzina de la darreria del segle XVI, en la qual possiblement s'hi va entaular la figura més representativa del bandolerisme català del Barroc: Perot Rocaguinarda. La casa l'hauria acollit en algunes ocasions, no perquè els Casamiquela d'aquell temps militessin amb la facció dels nyerros o fossin lloques que encobrien els bandolers, sinó perquè el bandoler d'Oristà sovint assaltava aquesta masia i d'altres, i obligava els pagesos a atipar els homes de la seva quadrilla. Sovint feia xantatge als propietaris, i els amenaçava de cremar-los l'era i la casa o de segrestar-los algun fill, si es negaven a les peticions dels bandits. Cal fer notar que un personatge que feia tremolar els santbartomeuencs d'aquells temps era Jaume Alboquers, un fadristern del mas Alboquers que s'havia llançat al bandidatge amb la quadrilla de Perot lo lladre, i de la qual en va esdevenir un dels homes principals. És sabut que Rocaguinarda i Alboquers havien fet de les seves a les Ferreries i al Vilaró, i s'havien encarat amb armes de foc, diverses vegades, amb Joan Monells, el batlle de Sant Bartomeu' (BENITO; ARMENTERAS, 2002). 'Malgrat pertànyer al terme de Sant Bartomeu va ser de la parròquia de Sant Julià Sassorba fins el segle XIX. Documentat al segle XIII, [l'edifici actual] es va construir després de les guerres civils del segle XV que l'havien malmès. Alguns dels seus hereus van ser batlles del terme de Sant Bartomeu; tenis agregats els masos Ulzina [consta agregat a Casamiquela el 1378 (ROCAFIGUERA, 1991:66 i 70)], Bac i el Mas de Casamiquela' (ROCAFIGUERA, 1991:55). Encara ara, als marges d'on hi havia hagut l'antic mas i al costat esquerra de la carretera, a tocar de l'actual edifici, es troben fragments de ceràmica d'època medieval i moderna.</p> | 41.9568900,2.1475600 | 429355 | 4645341 | 1590 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60725-foto-08199-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60725-foto-08199-111-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 60617 | El Bosquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosquet | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). El Bosquet. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | L'edifici ha estat reformat parcialment. | <p>Edifici de planta quadrada, amb planta baixa i un pis. Coberta a doble vessant (est-oest); la coberta està sobreaixecada uns 40 cm. respecte la seva posició inicial. Els murs de la planta baixa són de pedra sense polir; a la primera planta els murs interiors són de tàpia i, els exteriors, de pedra. La porta original de l'edifici actualment és a l'interior, amagada per un cos adossat a la façana sud; tenia un arc de mig punt, destruït al construir el cos adossat, i encara conserva els brancals de pedra. Les bigues de fusta del trespol van ser substituïdes per biguetes. L'edifici actual ha evolucionat a partir d'un cos central simple; a l'est, ja des d'antic (i en una data indeterminada) se li va afegir un altre cos seguint la mateixa alineació de les façanes i el pendent de la coberta; posteriorment, se'n va afegir un altre de les mateixes característiques al costat oest (entre un i altre, encara es conserva la cantonera original de la façana nord). A la façana nord hi ha una finestra amb brancals de pedra i llinda monolítica i unes obertures petites, amb pedra (alguna d'aquestes obertures va ser ampliada posteriorment); també hi ha una porta tapiada amb totxos. A la façana oest hi ha petites obertures amb brancals i llinda de pedra, modificades posteriorment; bona part de la primera planta del mur est està refeta amb totxanes, així com la cantonera amb el mur nord. Als anys 1951-52 es va adossar un cos a la façana sud, amb un porxo al primer pis, que cobreix la façana original; els brancals del porxo i la barana estan fets amb totxos; les llindes són de bigueta. A la façana oest no es pot veure la cantonera que hi havia abans de la construcció del porxo per què s'hi va obrir una finestra a la planta superior i, la resta del parament, està cobert per un edifici adossat construït amb totxanes. Al costat est hi ha diversos corrals adossats; el primer es construí amb pedra i, posteriorment, es va ampliar utilitzant la totxana com a element de construcció; la porta inicial va ser tapiada amb pedres en el moment de fer aquesta ampliació.</p> | 08199-3 | El Bosquet - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'En català antic allò que avui entenem per bosc era la forest, d'aquí la paraula 'forestal'. Però, el mot 'forest', provinent del llatí tardà FORESTIS, fou substituït per la paraula germànica 'bosc', de BOSKO, que significava 'conjunt vegetal de poca importància'. Així doncs, el nostre topònim 'Bosquet', diminutiu de bosc, prové d'una antiga arrel germànica. D'altra banda, el topònim té relació amb l'emplaçament de la casa, prop d'un bosquet.' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9886000,2.1812500 | 432181 | 4648835 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60617-foto-08199-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60617-foto-08199-3-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | La planta baixa s'utilitza com a corral i magatzem. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60652 | El Clot del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-clot-del-forn | XVII-XVIII | Deteriorament progressiu de l'edifici | <p>Edifici molt modificat. Planta baixa + 1 pis + golfes. Brancals de porta amb pedra i llinda de fusta. Alguna finestra també amb brancals de pedra i llinda de fusta. Parament de pedra irregular lligada amb morter de calç. Eixida enllosada. Corrals al voltant, construïts amb pedra i reformats amb totxo. Bigues de fusta. Diferents cossos afegits, tots ells amb reformes. - Façana sud. Coberta a una vessant (est-oest). - Façana nord. Es pot observar la traça d'un edifici originari amb coberta a doble vessant (est-oest), a partir del qual l'edifici va créixer a l'est i oest. Es conserven, com a la façana sud, finestres amb brancals i ampits senzills de pedra i llindes monolítiques. - Façana est. Cos adossat amb coberta a tres vessants. - Façana oest. S'afegeix un porxo de pedra i totxo a la dècada dels anys 40 del segle XX. A totes les façanes hi ha coberts afegits en diferents èpoques, algunes molt recents. Bassa excavada al terra natural poc abans d'arribar a la casa.</p> | 08199-38 | El Clot del Forn - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona d'Alboquers | <p>No es conserva documentació escrita. El nom de la casa respon, per un costat, a l'orografia dla lloc, una petita vall envoltada de muntanyes. D'altra banda, a la zona, hi havia hagut un antic forn de maons (bòvila) que actualment no existeix. Es va acabar d'aterrar a mitjans del segle XX en el moment d'ampliar el camí que segueix més enllà de la casa. Era a uns 30 metres al sudoest de l'actual edifici del mas. El forn, ningú no recorda d'haver-lo vist funcionar mai.</p> | 41.9301300,2.1318400 | 428022 | 4642383 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60652-foto-08199-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60652-foto-08199-38-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A banda de Cal Naci i Ca l'Escolà, els masovers recorden haver vist les restes d'altres edificacions a les muntanyes de l'entorn, però sense poder-ne definir la ubicació exacta. Eren antics masos que estarien dins la parròquia d'Alboquers, però dels que ni tan sols se'n coneix el nom. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 60771 | Camí empedrat a la zona del Permanyer-Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-a-la-zona-del-permanyer-tossals | <p>CASAS, Joan. (2005b). Memòria de la prospecció arqueològica superficial de la nova carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del tunel de la Font Freda (C-25) fins al pk 14 de la carretera C-154. (Sant Bartomeu del Grau- Oristà- Muntanyola i Olost/ Osona). Inèdita.</p> | III-XX | Només queden restes i cobert de vegetació | <p>Destaquen possibles restes de l'antic camí. La vegetació cobreix un conjunt de blocs de pedra que possiblement formi part d'un dels murs lateral que formen l'estructura d'una possible via o camí empedrat. Just a la zona on s'entrecreuen el camins s'ha pogut recollir diversos fragments de tegulae de possible origen romà i ceràmica comuna de cocció mixta. El punt on s'acumula més quantitat de materials és en l'encreuament entre el camí d'Alboquers i el que pren la direcció als Tossals. És a partir d'aquest punt on s'identifiquen la major part de murs que formen part de la via, tot i que aquests es documenten de forma intermitent i l'actual estat de la coberta del sòl dificulta la seva identificació.</p> | 08199-157 | El Permanyer - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Casamiquela | <p>La prospecció superficial realitzada als terrenys afectats pel Projecte Constructiu de Millora General Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. ha permès observar la presència d'estructures viàries d'època indeterminada però amb un possible origen medieval i fins i tot anterior A la zona del Permanyer-Tossals. Destaquen Possibles restes de l'antic camí. La vegetació cobreix un conjunt de blocs de pedra que possiblement formi part d'un dels murs lateral que formen l'estrucutra del camí. Just a la zona on s'entrecreuen el camins s'ha pogut recollir diversos fragments de tegulae de possible origen romà i ceràmica comuna de cocció mixta. El punt on s'acumula més quantitat de materials és en l'encreuament entre el camí d'Alboquers i el que pren la direcció als Tossals. És a partir d'aquest punt on s'identifiquen la major part de murs que formen part de la via. També s'han pogut constatar l'existència de diverses zones d'expectativa arqueològica s'ha confirmat la presència de les àrees delimitades en el Projecte de Recerca Arqueològica i Explotació del Patrimoni del Lluçanès elaborat per Roger Sala i s'han detectat dues noves possibles zones d'interès arqueològic, la cronologia de les quals no es pot afirmar degut a la manca de material ceràmic observat a causa de l'espessa vegetació que impedia la seva visualització. La Zona del Permanyer està formada per una petita elevació de terreny, amb gran control visual respecte al sector d'orient i de la carretera C-154. S'ha localitzat diverses acumulacions de pedra amb fragments de tegulae que podrien correspondre a diversos enderrocs a la part més elevada del turó. A l'oest, és una zona de camps de cultiu on també s'ha pogut recollir diversos fragments de ceràmica comuna de cocció mixta i tegulae que cal situar en època romana o fins i tot ibèrica. Aquesta zona ja havia estat identificada anteriorment durant la realització del projecte ja esmentat dirigit per Roger Sala. El Permanyer és un antic mas del terme de Sant Bartomeu del Grau, que antigament havia format part de la parròquia de Sant Genís Sadevesa. Apareix documentat per primera vegada en un document de la segona meitat del segle XIV on es ven el mas a un hereu de Casamiquela. La casa actual és un edifici rectangular amb un parament de pedra, de dues plantes i amb coberta a dues vessants. Es una construcció característica del segle XVII, però fou molt remodelada entorn de 1920. La Caseta del Permanyer, antigament de la parròquia de Sant Genís Sadevesa, pren aquest nom o bé perquè havia estat erigida com a masoveria del Permanyer, o bé per a la proximitat amb aquest mas. L'edifici actual fou construït a finals del segle XIX, i ha sofert diverses modificacions posteriors al llarg del segle XX. La casa consta de dues plantes i coberta a dues vessants. Els murs, de pedres irregulars, actualment estan arrebossats.</p> | 41.9651400,2.1377800 | 428554 | 4646265 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60771-foto-08199-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60771-foto-08199-157-2.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-06 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Entre els dies 18 i 22 de juliol de 2005 s'ha portat a terme una Prospecció Superficial Arqueològica als terrenys afectats pel projecte de construcció de la Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera c-154. Durant aquesta prospecció s'ha fet especial incidència a l'àrea propera al turó i camí del Permanyer, als Tossals i al camí d'Alboquers (GR-3) en el terme municipal de Sant Bartomeu del Grau. Doncs estudis anteriors havien localitzat restes de materials que pertanyien a un jaciment arqueològic d'època romana i a traçats de via d'origen medieval o fins i tot romà. | 83|85|94|98|80 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 60752 | El Pla del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-del-vilaro | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). El Pla del Vilaró. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII | Edifici restaurat recentment. | <p>'Situat dalt d'un planell entre el Vilaró i Santmiquel, és una masoveria de planta rectangular, amb dos pisos i teulada a dues vessants. La masia, per l'estretor de les finestres i l'aspecte desgastat de la pedra, sobretot a la part de tramuntana, sembla que fos construïda al segle XVII. La façana, però, es remodelà al segle XX amb unes finestres més grans' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 08199-138 | El Pla del Vilaró - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'El Pla sempre ha estat una masoveria propietat de la gran masia del Vilaró' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9955000,2.1567600 | 430160 | 4649620 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | En el moment d'acabar la redacció de la memòria encara no s'havia pogut accedir al mas. Fotografia de Roser Armenteras (BENITO; ARMENTERAS, 2002). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 60719 | El Permanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-permanyer | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). El Permanyer. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XX | Com tot edifici no habitat la degradació és progressiva. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Els murs són fets amb pedres de mides irregulars; al parament es pot observar material de construcció barrejat amb les pedres (maó massís i teules); cantoneres diferenciades. La façana principal és a l'est. L'edifici actual es va fer de nova planta als anys '20 del segle XX, en el mateix moment que es feien importants obres a Casamiquela.</p> | 08199-105 | El Prmanyer - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Casamiquela | <p>'El Permanyer és un antic mas del terme de Sant Bartomeu del Grau, que antigament havia format part de la parròquia de Sant Genís Sadevesa. Quan al segle XVII aquesta església va perdre les funcions parroquials i va esdevenir una sufragània de Santa Maria d'Olost, el Permanyer, juntament amb la Caseta, passaren a dependre de la parròquia de Sant Bartomeu. Pel que fa a les referències històriques, un document de la segona meitat del segle XIV fa constar la venda del Permanyer a un hereu de Casamiquela. Malgrat això el mas existeix des de molt més antic que la data apuntada. Després de vendre la casa, la família Permanyer, que així es cognominava, es va traslladar a Barcelona' (BENITO; ARMENTERAS; 2002). 'Es tracta d'una casa bastida al segle XVII, però fou molt remodelada entorn de 1920' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9665300,2.1416300 | 428874 | 4646416 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60719-foto-08199-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60688 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-2 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). El Pujol. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVIII | El conjunt necessita una rehabilitació de dalt a baix. S'hi pot entrar, però hi ha alguns punts molt perillosos, algun sostre mig ensorrat i un tram d'escala amb una estabilitat precària. L'edifici de la masoveria té la coberta mig ensorrada. La voluntat del propietari és de restaurar la casa senyorial i enderrocar l'edifici de la masoveria i el passadís que uneix un edifici amb l'altre. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a 4 vents. Els orígens del mas probablement s'haurien de buscar a l'alta edat mitjana, època de construcció d'alguns dels masos més importants del municipi (Vilaseca, les Ferreres, el Vilar...), però no es conserven restes visibles de l'edifici antic. El cos principal de l'edifici actual és del segle XVIII, moment de construcció (o modificació) dels grans casals del Lluçanès i de la Plana de Vic. La façana principal és a migdia, on encara es conserva la porta original, adovellada. Anys més tard, possiblement al segle XIX, s'hi va afegir un cos amb una galeria de tres arcades a la primera planta. Queda el dubte que les estructures conservades al sudest, que semblen murs de contenció, no poguessin formar part d'algun edifici anterior o bé d'estructures en desús, enderrocades i omplertes de terra (hi ha un hort al costat est de l'edifici, a l'alçada de la primera planta). Als murs laterals s'observen diferents estructures, algunes d'obertes i d'altres de tapiades i, a la façana oest, un portal adovellat, amb arc de mig punt, que es devia construir al mateix moment que la galeria de migdia; és de pedra calcària de Sant Bartomeu, igual com les finestres obertes a les plantes superiors. L'interior és semblant al Vilar i a Vilaseca, amb una gran sala-menjador a la planta noble que dóna accés a les habitacions, situades simètricament als laterals; a la sala hi ha una fornícula amb decoració de tipus barroc. Algunes de les habitacions conserven l'envà que separa l'espai destinat al llit de la resta de l'estança (cambra i avantcambra). - La masoveria. És un edifici situat al nord del mas, amb façana a migdia; planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada; coberta a doble vessant (est-oest). Entre la casa senyorial i la masoveria s'anaren construint diferents cossos fins a ocupar gairebé tot l'espai de l'eixida que hi havia entre un i altre edifici; finalment, es construí una galeria al costat oest que comunicava la primera planta dels dos edificis. La façana principal de la masoveria, a migdia, té una porta amb arc rebaixat i una inscripció a la clau: 'ANTONIA PUJOL / I FERRERAS / ANY 1860'. Els elements de pedra de portes i finestres de la façana principal són fets amb pedra calcària de Sant Bartomeu. Els murs són de pedra irregular, barrejada amb material de construcció; el sostre de la planta baixa està refet amb bigues prefabricades (2a meitat del segle XX); hi ha alguna finestra de maó massís. A l'exterior de la façana nord de la masoveria hi ha les empremtes d'una estructura amb bigues de fusta (planta baixa + 1 planta), ara inexistent. L'accés a l'eixida es fa a través d'una porta adovellada, amb arc de mig punt, situada a la façana oest (sota la galeria de comunicació entre els dos edificis); el terra de l'eixida estava pavimentat amb pedres posades de costat. En el mur d'una pallissa en ruïnes adossada a la dreta de la façana principal de la masoveria hi ha una pedra, que es va reutilitzar en la construcció d'aquest mur, amb la inscripció: 'ANTONIO AROLA / AÑO 1880'; cal remarcar que les lletres 'N' d'aquesta inscripció estan escrites al revés.</p> | 08199-74 | El Pujol - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Ja surt documentat l'any 1179' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Tal com passa en altres cases (Vilaseca, El Vilar...), d'estructura molt similar a aquesta, no s'observen resten de l'edifici documentat al segle XII.</p> | 41.9914400,2.1725600 | 431464 | 4649157 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60688-foto-08199-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60688-foto-08199-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A la planta sota teulada del mas hi ha una encavallada de fusta que va ser escapçada per un dels costats per a construir-hi diferents dependències. De fet, tot l'edifici està molt modificat, però conserva les estructures originals i, amb un bon estudi, es podrien recuperar tots els elements. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60631 | El Pujolot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujolot | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). El Pujolot. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic.</p> | Els darrers anys s'han fet diverses reparacions i el condicionament de l'edifici. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (NE-SW) refeta recentment. Edifici d'arquitectura rural tradicional, molt simple. Façana principal al sudoest. Murs fets amb pedres de mesures irregulars, desbastades, en sec; tenen morter de calç al rejuntat exterior (pràcticament enlloc no es conserva l'arrebossat dels paraments exteriors). Cantonades diferenciades amb pedres de mesures més grosses que les de la resta de la façana; muntants de la porta, fets amb la mateixa pedra que la resta del mur, i llinda de fusta. A la façana principal hi havia una petita obertura, possiblement original, que està tapiada amb pedres; a la planta baixa hi ha una finestra oberta posteriorment. A la primera planta hi ha dues finestres: la del damunt de la porta té pedres més grosses als muntants i llinda de fusta; més a la dreta n'hi ha una altra, d'època posterior, amb brancals, llinda i ampit monolítics. A les façanes laterals i a la posterior s'hi ha anat afegint diferents cossos i un cobert (de pedra i totxo) i un porxo (de totxo i maó massís) a l'angle sud de la primera planta. A la part del darrera del porxo hi ha una estructura amb mur de pedra i cantonada diferenciada que s'adossa al cos principal de l'edifici. Petites finestres de maó massís a la façana posterior (NE) i una altra finestra amb ampit de pedra, brancals diferenciats i llinda de fusta similar a la de la façana principal. A l'alçada de la primera planta de la façana posterior el mur presenta reparacions fetes amb maó massís; la factura del mur és molt semblant a la del mur de la part posterior del porxo; s'observa un trencament amb el mur original, sense acabar d'alinear-se amb aquest, possiblement a causa d'algun esfondrament del mur en una època indeterminada.</p> | 08199-17 | El Pujolot - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Parròquia de Sant Julià Sassorba. 'El Pujolot estava agregat a Vilatortella' (ROCAFIGUERA, 1991:70).</p> | 41.9379300,2.1657900 | 430845 | 4643221 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60631-foto-08199-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60631-foto-08199-17-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | La simplicitat de la casa i la manca d'elements arquitectònics rellevants, no permet establir la cronologia de l'edifici. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 60619 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-5 | <p>Emili Benito, Roser Armenteras (2001): El Vilar, http://www.sbg.llucanes.net</p> | XVIII | S'han fet reparacions puntuals a mesura que eren necessàries. L'estat general de l'edifici és bo, però no es pot descuidar massa. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (est-oest); cap de biga de fusta a la barbacana del costat de migdia amb un rostre humà. Murs de pedra lligada amb fang. Portes i finestres amb la motllura bisellada. L'edifici s'ha anat ampliant i modificant fins a l'actualitat. Façana sud (principal). És simètrica, bé que presenta diverses reformes. La porta és adovellada, amb arc de mig punt; es va escapçar quan es va construir el balcó de la planta noble; hi ha una pedra del brancal de la porta, al costat dret, que té la inscripció '[1]641', totalment fora de context. A la llinda del balcó de la primera planta, construït a partir d'una finestra original, hi ha la inscripció '1801'. En una de les finestres de la planta situada sota coberta, la del costat est, hi ha pedres de brancal que han estat reaprofitades d'un altre element; s'hi pot llegir la inscripció 'josep vilar'. Davant la façana de migdia, tancant la lliça pel costat oest, hi ha l'antiga casa dels masovers. Façana est. Porxo a la primera planta, amb tres arcades construïdes amb maó massís. A la planta baixa hi ha una porta al costat de migdia amb una inscripció a la llinda 'LR / 1911'. LR corresponen a les inicials de Lluís Roca. Aquest porxo és aguantat per pilars de maó massís tancats amb murs de pedres irregulars. La sala noble de la casa, situada a la primera planta serveix de distribució a les diferents habitacions, com era tradicional en aquest tipus de construcció senyorial; té un arc rebaixat a l'entrada de la sala. Conserva un pica monolítica i, darrera el balcó principal de la casa, encara hi ha la campaneta que, des de l'exterior, tocaven els pobres que s'apropaven a demanar almoina (acostumaven a ser sempre els mateixos i, a la casa, ja se'ls coneixia pel seu nom o renom). A cada costat de la sala hi ha una fornícula; tenen l'interior policromat, marc de fusta i porta de vidre (no tots els elements són originals). Té una lliça, a migdia de la façana principal, amb diverses construccions annexes; el portal, amb barbacana, va ser enderrocat fa uns anys per permetre l'accés dels camions cisterna a l'interior de la lliça. Té un accés pel costat est a través d'una porta de maó massís (època contemporània). En una d'aquestes edificacions de la lliça, a més d'haver-hi les quadres, quan calia s'hi feia l'acollida dels pobres. Al costat est de la casa, ocupant part de l'eixida, hi ha la que havia sigut la casa dels masovers fins al 1947 (quan va morir l'última mestressa dels Vilar).</p> | 08199-5 | El Vilar - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Es conserva documentació escrita des del segle XI (Arxiu de Vilar, fitxa núm. 146). L'edifici actual, però, és una construcció del segle XVIII; no s'observen restes d'un edifici més antic. La darrera mestressa de la família Vilar va morir el 1947; el mas va passar a ser propietat dels frares filipons de Vic i, posteriorment, passà a l'actual propietària, Matilde Saló, de Manresa. 'El Vilar és probablement una de les cases amb més història de Sant Bartomeu, ja que conserva documentació del segle XII, i un dels masos que ha tingut més domini sobre el poble; la majoria de cases que formen el nucli de Sant Bartomeu o eren del Vilar o es construïren dins la seva propietat. No és rar que encara en el primer terç del segle XX moltes famílies del poble paguessin censals als hereus del mas. El poder d'aquesta casa es veu reflectit en aquesta dita popular: 'Al Vilar, un tros de pa; a la caseta, la llesqueta; i al Bosquet, el ronyonet.' 'Etimològicament el nom Vilar prové de la forma llatina VILLARE, que significava 'petit agrupament de cases'. Si tenim en compte que el Vilar es troba molt a prop de l'església vella de Sant Bartomeu, podríem pensar que en època tardo-romana hi hagués en el lloc un petit hàbitat humà' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9846600,2.1792200 | 432008 | 4648399 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60619-foto-08199-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60619-foto-08199-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60619-foto-08199-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60641 | El Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilaro-0 | <p>Arxiu particular Rocafiguera (Sora). BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Vilaró. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. MOLERA, Joan (1982). 'Sant Bartomeu del Grau. Mas el Vilaró'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 44. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | Conjunt restaurat a darreries del segle XX; l'edifici antic està més descuidat. | <p>Edifici de grans dimensions que s'ha anat ampliant i reformant al llarg dels segles. Actualment, la façana principal és al sudoest. La façana original de l'edifici antic era al sudest. L'edifici antic està situat a l'esquerra (NW) del conjunt (esquerra i dreta sempre des del punt de vista de la façana principal actual, al sudoest); conserva una gran porta adovellada amb arc de mig punt. Planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Cobertes a doble vessant (NE-SW), totalment reformades. A partir d'aquest edifici inicial, amb murs de pedres disposades en filades, no regulars, fins a l'inici de la 1a planta, es van anar construint diferents cossos a esquerra (NW) i dreta (SE). Enmig del rejuntat de les pedres (rejuntat de darreries del segle XX) encara es poden observar les cantoneres i els punts de contacte dels diferents cossos annexats. Possiblement, l'edifici original només tenia planta baixa + 1 planta. A la façana posterior (NE) de l'edifici original encara es pot veure un tram de l'edifici original, presumiblement anterior al segle XV, en els diferents gruixos que presenta el mur, en la factura del parament i en les irregularitats en els punts de contacte d'unes estructures amb les altres. Aquest primer edifici es va ampliar inicialment cap a l'esquerra (NW, antigament, la façana del darrera) i, posteriorment, cap a la dreta (SE). Entre els cossos més antics i els més moderns es va construir una galeria de dues plantes (la primera planta, tancada amb vidrieres i, la segona, oberta), sobre una volta de mig punt (amb pedres disposades en plec de llibre) que permet accedir a l'esplanada de darrera la casa. És probable que els primer edifici construït davant la façana original, exempt, fos una masoveria del mas; la connexió entre els dos edificis a través d'una galeria entre un i altre edifici també es produeix al mas 'el Pujol'. En tot el conjunt hi ha diferents llindes amb inscripcions, gairebé totes amb una data, però sense seguir una pauta determinada, barrejant-se les d'una època amb l'altra: - 'ANY 1854' i '17 [creu] 83', a la primera planta de la façana SW de l'edifici original. - '1782', a la planta baixa de la façana SE de l'edifici original. - '....' [il·legible], a la planta sota coberta de la façana SE de l'edifici original. - '1666', en una porta de la planta baixa de la façana NE de l'edifici original. - '190 0', a la primera planta de la façana NE de l'edifici original. - '1850', sobre una inscripció anterior acabada en '..01', possiblement '1701'; situada a la primera planta de la façana NE. A banda d'aquestes inscripcions n'hi ha una amb la data '1444' a la llinda d'una finestra d'un dels cossos de la dreta (façana SW); aquesta inscripció és estranya per la data que porta, molt prematura, ja que no acostuma a haver-n'hi d'anteriors del segle XVI; així mateix, a la planta baixa, sota un porxo de finals del segle XX, n'hi ha una altra amb la inscripció 'R·EU[...]ALVILARÔ, PREBRE [subratllat i, les lletres 'RE', en cos petit]' i, a la segona línia 'ANY 1883'. Es possible que algunes de les llindes no estiguin 'in situ', que s'hagin desplaçat durant una reforma; després de la rehabilitació es van col·locar alguns elements de pedra (brancals, llindes i ampits) que possiblement s'hagin dut d'altes edificis; malgrat tot, el conjunt és força harmònic i encara es poden seguir les traces de l'edifici original. A la part del darrera de la casa hi ha algunes pedres de molí utilitzades com a elements decoratius i diverses piques monolítiques que s'usen com a jardineres. A les cantonades del porxo situat a la primera planta, a l'extrem SE del conjunt (construït a darreries del segle XX), hi ha dues pedres de molí petites utilitzades com a elements decoratius. La porta d'accés a tot el conjunt està gairebé tota refeta (finals segle XX), fins i tot la majoria de les pedres dels brancals i les dovelles. Hi ha una bassa excavada al terra a uns 100m.abans d'arribar a la casa.</p> | 08199-27 | El Vilaró - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'El 6 de febrer de 1328 es cita a Berenguer de Vilaró en una herència que fa el seu fill ferrer de Vilaró del mas que tenen en alou del bisbe de Vic. Es va trencar el llinatge fa algunes generacions' (MOLERA, 1982).</p> | 41.9973900,2.1607600 | 430493 | 4649827 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60641-foto-08199-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60641-foto-08199-27-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 60647 | Els Quinaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quinaus | XVII-XVIII | L'actual llogater està rehabilitant l'edifici a poc a poc. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta. Coberta a dues aigües (E-W). Murs de pedra irregular, lligats amb fang, amb les cantoneres diferenciades. - Façana principal (sud). Porta amb brancals de pedra i llinda monolítica, amb les motllures bisellades. Finestra petita a l'est de la porta, a la planta baixa, amb els elements monolítics. A la primera planta hi ha dues finestres més amb els elements de pedra, motllura bisellada (ampit de maó massís a la finestra del tram est, més petita); la finestra situada sobre la porta és més grossa. - Façana oest. Finestra a la primera planta, amb els elements de pedra i l'aresta escairada. El parament exterior presenta diverses reparacions amb teula i formigó a la part baixa del mur. - Façana nord (posterior). A l'exterior, el sediment procedent del turó contigu ocupa, pràcticament, la meitat de l'alçada de la planta baixa, just per sota d'una petita finestra (tipus espitllera, amb els elements de pedra) a la primera planta; finestra de maó massís, també a la primera planta. Cos afegit al tram oest de la façana nord construït amb pedres irregulars i les cantoneres diferenciades; s'observen reparacions amb teula i formigó; coberta a una vessant (S-N); aquest cos, posteriorment, va ser reparat i ampliat amb estructures de maó massís i totxo. - Façana est. Cos afegit a la façana est de l'edifici original. Murs fets amb pedres irregulars, lligades amb fang i morter; les cantoneres estan diferenciades. Té algunes reparacions amb teules i formigó. Al sud d'aquest edifici, i alineat amb la façana principal, n'hi ha un altre tram, obert a l'exterior i amb la planta superior de maó massís (parament exterior sense arrebossar) Cos afegit a l'angle SW de la casa. Es tracta d'una estructura de planta baixa amb coberta a una sola vessant (E-W). Els murs són de pedra irregular lligada amb fang, amb les cantoneres diferenciades (pedres grosses, irregulars).</p> | 08199-33 | Els Quinaus - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>No hi ha documentació escrita, bé que per les característiques de l'edifici, la seva construcció podria ser del segle XVII o XVIII.</p> | 41.9827300,2.1351100 | 428352 | 4648220 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60647-foto-08199-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60647-foto-08199-33-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 60618 | Els Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-solans | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Els Solans. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVIII | Ha estat restaurat recentment i de l'estructura antiga només es poden veure els brancals i les llindes de pedra de la porta i les finestres. | <p>Edifici amb coberta a dues vessants (nord-sud). Planta baixa + 1 pis. La façana principal és a l'est. A la façana sud, després de 1940, s'hi va adossar una estructura, amb un porxo a la primera planta. Portes i finestres amb brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. A la porta principal hi ha una llinda amb la inscripció '1789'. A la dreta de la porta, a la planta baixa, es conserva una finestra esqueixada. Els murs exteriors són de pedra a la planta baixa i de tàpia al pis superior. La pedra és irregular, sense polir, i està lligada amb fang. Els murs interiors tenen un sòcol de pedra fins a 1,30 m. d'alçada i, la resta, és de tàpia. Exempt de l'edifici principal, al nordest, hi ha unes corts de pedra (només planta baixa), reformades parcialment amb totxo; l'estructura s'ha arrebossat de nou i no es pot veure el parament exterior.</p> | 08199-4 | Els Solans - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Només hi ha la referència de la data a la llinda ('1789') i les característiques formals dels brancals de la porta i les finestres que situen el cos principal de l'edifici a l'entorn del segle XVIII. Per les característiques de l'edifici, sembla que l'estructura inicial havia de ser més petita que l'actual, en pedra, tot i que la restauració que s'ha fet del conjunt no permet definir-la. ' 'Solans' ve de SOLANU(S), que pot significar tros de terra o solar' (BENNITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9969500,2.1691300 | 431186 | 4649771 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60618-foto-08199-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60618-foto-08199-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A l'interior de la casa es conserva un forn. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60663 | Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonollet | <p>Arxiu notarial. Propietat de Josep Costa. Mas La Carrera (Sentfores, Vic). Citat per Joan Molera. BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Fonollet.. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. MOLERA, Joan (1983). 'Sant Bartomeu del Grau. Fonollet'. Invenventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 10. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XVII-XVIII | Rehabilitat recentment. S'ha deixat la pedra vista, que permet observar l'evolució de l'edifici des de l'exterior. | <p>Edifici de planta quadrada. Planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Murs de pedres irregulars, rejuntades de nou en la darrera restauració; cantoneres diferenciades. Façana sud. A la planta baixa hi ha dos arcs, un s'utilitza com a porta, l'altre s'ha tapiat parcialment amb pedra, reconvertint-lo en finestra (s'ha desplaçat el brancal del costat est, fent l'obertura actual més grossa). El nivell del terra de davant la façana s'ha rebaixat respecte el nivell original i s'ha enjardinat. A la primera planta hi ha dues finestres amb brancals de pedra (motllura bisellada) i llinda monolítica; també s'hi pot observar la traça d'una finestra tapiada, A la planta sota coberta hi ha dues obertures recents. Una façana anterior de l'edifici es troba a l'interior d'aquest; s'hi va adossar un cos a migdia, on hi ha la façana actual. La darrera restauració de l'edifici no en permet veure les traces (aquesta informació ha estat facilitada pels actuals llogaters). Façana est. S'observa l'empremta d'una ampliació de l'edifici cap al sud; el parament de l'edifici antic és força regular. També s'observa una represa esglaonada del mur a partir de la primera i segona plantes. És possible que, a partir del segle XVII, s'hagués de reparar l'estructura de l'edifici i es decidís ampliar-lo cap a migdia. En aquesta façana est hi ha una finestra a la planta baixa (oberta a darreries del segle XX); a la primera planta hi ha una finestra amb llinda i brancals de pedra i una finestra amb llinda de fusta; també s'observa la traça d'una finestra tapiada amb pedra. A la planta sota teulada hi ha una finestra oberta a darreries del segle XX. Façana nord. Es conserven els brancals d'una porta tapiada en pedra i l'empremta d'un edifici d'època anterior amb coberta a doble vessant que, un cop ampliat, va donar lloc a l'actual. Hi ha una cantonera al centre del mur, on es pot observar que el tram oest és més antic; al costat est hi ha fragments de totxo i teula. És possible que hi hagués un cobert adossat a la façana nord. Façana oest. Antiga cantonera al mig de la façana coincident amb la que s'observa a la façana est. L'edifici original ocupava 2/3 parts de l'actual; posteriorment s'afegí el cos sud i s'aixecà un pis. A la primera planta hi ha 2 finestres amb brancals de pedra i llindes monolítiques. El tram del cos afegit al sud té un arc tapiat a la planta baixa de característiques semblants als de la façana principal; aquest espai de la planta baixa devia estar obert en el moment de la seva construcció. De fet, la planta baixa del costat de migdia queda un pis per sota del nivell del sòl del costat nord; probablement es devia destinar a usos agropecuaris i devia funcionar com un porxo obert. No hauria d'estranyar gens que la porta tapiada de la façana nord fos, en realitat, la porta principal de la casa, la qual estaria estretament relacionada amb la presència de l'església de Sant Jaume de Fonollet. La casa conserva algun cobert dels que hi havia a l'entorn de l'edifici, antigament destinats a usos agropecuaris.</p> | 08199-49 | Fonollet - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>L'edifici original hauria d'estar relacionat amb l'església de Sant Jaume de Fonollet, bé que no se'n pot precisar la datació. S'observa una reparació important a partir dels segles XVII-XVIII que va suposar l'ampliació de l'edifici cap a migdia. 'L'antiguitat del mas Fonollet es remunta al segle XII. En la llista d'ofrenes fetes a l'església de Sant Miquel de l'Erm (1179) apareixen dos germans: Ramon i Bernat de Fonollet, que es comprometen a donar, cadascun, cada any i perpètuament, un quartà d'ordi per al sosteniment de l'església de Sant Miquel. D'aquesta mateixa nissaga era Ramon de Fonollet, clergue també anomenat Pelegrí, que va fundar un benefici a la catedral de Barcelona, cap al 1236. Al segle XVI consta que el mas Fonollet era propietat del gran mas de l'Alovet, dins del qual s'ha mantingut fins avui. És sabut que, per raó de la capella, els hereus de l'Alovet havien de pagar a la parròquia de Sant Bartomeu 'la meytat de tot lo delme y primícia de tots los fruits que se cullen en totes les terres y pertinències que són y foren del mas Fonollet' [Consueta de Rendes i Costums de la parròquia de Sant Bartomeu del grau, 1599].' 'El topònim 'Fonollet' prové del llatí tardà FENUCULUM (FENICULUM, llatí clàssic) que significa 'fonoll', més ben dit, 'lloc on es troba fonoll'. Per tant, s'ha d'entendre que 'Fonollet' no és cap diminutiu de 'fonoll', i no vol dir fonoll petit, perquè molts mots catalans acabats amb '-et' tenen el sentit de col·lectivitat, com ara vinyet, que vol dir lloc on hi ha molta vinya i no pas vinya petita' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Joan Molera comenta que 'Ramon de Fenollet, clergue, va fundar un benefici en el claustre de la seu de Barcelona essent-ne patrons. Era fill de Pelegrí de Fonollet el qual surt en diferents documents i l'any 1236 ostentava el nom de Pere Fenollet si bé el 7 d'abril de 1298, per raons desconegudes s'anomena Pelegrí' (MOLERA, 1983). Veritablement és estrany el canvi de noms, bé que es podria tractar de persones diferents.</p> | 41.9931100,2.1480500 | 429436 | 4649362 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60663-foto-08199-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60663-foto-08199-49-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60712 | Galliners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galliners | <p>YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Galliners'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 56. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | Mas rehabilitat recentment. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada; ampliat i rehabilitat recentment després d'estar deshabitat durant anys. Coberta a doble vessant (E-W); cos afegit al nordest amb coberta a dues vessants (N-S). Murs de pedres irregulars; des de la darrera rehabilitació apareixen tots rejuntats. Façana principal a l'est, amb un porxo a la primera planta on s'accedeix des de l'interior de l'edifici i a través d'una escala exterior; aquest element és un afegit posterior a la construcció de la casa. 'Construcció de dues plantes amb la base [planta] rectangular i el teulat a doble vessant. Els murs són construïts en diferents fases i elements. Part de la façana del darrera conserva el mur fet de carreus força regulars i morter mentre que part de l'edifici és fet amb maons. Algunes construccions annexes que s'havien usat com a corts encara serveixen de paller [setembre 1990] tot i la casa estar deshabitada' (YLLA-CATALÀ, 1990).</p> | 08199-98 | Galliners - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona d'Alboquers | 41.9353600,2.1412500 | 428808 | 4642956 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60712-foto-08199-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60712-foto-08199-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 60691 | L'Alovet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalovet | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). L'Alovet. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | Les parts més noves no presenten patologies i, d'altres, han estat rehabilitades. La part més vella, però, està força abandonada i la seva conservació és deficient.L'edifici antic ha estat arrebossat en diferents èpoques, però actualment està molt degradat i gairebé no es conserva. | <p>Edifici format actualment per 5 cossos + 1 d'exempt. L'edifici original, de tres nivells, planta quadrada i coberta a doble vessant, està situat a l'oest del conjunt. Els murs, d' uns 80 cm de gruix, són de carreus força grollers, en filades, i cantoneres diferenciades. La porta, a migdia, té els brancals de pedra i un arc adovellat de grans dimensions (s. XVI-XVII). Damunt hi trobem una finestra posterior (s. XVII-XVIII), i altres finestres més tardanes amb brancals i llindes de maó i fusta. La base de la façana és lleugerament atalussada. A la planta baixa hi ha una porta amb arc rebaixat, de maó, i un arc de pedra. A la façana nord hi ha petites obertures, quatre podrien ser de l'edifici original, i una cinquena, a l'est, ampliada. A la primera planta s'observen almenys tres finestres amb brancals de pedra i llinda monolítica, actualment tapiades o modificades. Una obertura nova, amb brancals de maó massís, té l'ampit idèntic a la finestra de la façana sud. A la segona planta hi ha dues finestres amb brancals de pedra i la llinda de fusta. De les altres dues finestres, més noves, una té ampit de pedra amb motllura simple. El cos rectangular adossat a l'est té la façana de migdia 150 cm més reculada respecte l'edifici original. Els arcs i pilars són de maó. Baranes de ferro a la primera planta i de fusta a la superior. A la planta baixa hi ha tres finestres de maó i dues portes (una tapiada) amb brancals de pedra i arc rebaixat. A la façana sud hi ha un pou amb coberta de lloses. A la primera planta del porxo hi ha quatre portes amb brancals de pedra i llinda monolítica, amb la motllura bisellada. La de l'extrem nord té una inscripció a la llinda: 'iosep 17 [base d'una hipotètica creu] 16 CARNE'. Els murs són de pedres de dimensions diverses, desbastades, i algunes carejades (toscament), amb maons i teules, i cantoneres diferenciades. La façana posterior té diverses obertures més tardanes. A la planta baixa un arc que devia ser una porta és transformat en finestra. Lloses sota les teules del ràfec de la teulada (costat nord), i tres arcs en sentit est-oest; volta d'aresta sota la galeria del porxo i volta de canó al tram nord (est-oest), sota les dependències. El cos adossat a l'oest és construït en dues fases, la primera al costat sud (planta baixa + 1 planta), i després façanes i coberta. Murs de pedres irregulars, maó massís i teules i alguna pedra tosca. Cantoneres diferenciades. A la planta baixa, façana oest, té una finestra amb brancals i llinda de pedra monolítics. A la primera planta hi ha dues finestres (una transformada en balcó) amb els brancals de pedra (motllura bisellada) , llinda monolítica i ampit de pedra motllurada. A la planta sota coberta hi ha una finestra de brancals i llinda monolítica, amb l'ampit motllurat com el de la finestra de la primera planta. A la façana nord no hi ha obertures, però se n'intueixen algunes, tapiades amb pedra. Al ràfec de la teulada de la façana nord hi ha lloses sota les teules. A la planta baixa hi ha una volta de maó massís. A l'est hi ha un altre cos afegit, de 4 plantes, amb coberta recrescuda uns 80 cm respecte les altres. Murs de pedres irregulars amb algun fragment de maó. Cantoneres als angles nord-est i sud-est. Façana sud amb dues portes d'arc rebaixat; l'arc, els brancals i el marxapeu són de maó massís. A la primera planta hi ha dos balcons de maó amb arc rebaixat. A la segona planta hi ha dues finestres amb brancals i ampit de pedra i llinda monolítica. És possible que inicialment només es construís planta baixa i la primera planta i, posteriorment s'aixequés la segona planta i l'espai sota-coberta. A la planta baixa hi ha dues portes com les de la façana sud (de totxo, amb arc rebaixat, brancals i marxapeu ), però més baixes (una està tapiada). A la primera planta hi ha tres finestres amb arc rebaixat (brancals, arc i ampit de totxo). Per damunt de la finestra central posterior hi ha una obertura molt petita, de maó massís (ara tapiada).</p> | 08199-77 | L'Alovet - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'La història de l'Alovet es remunta al segle XII i ja és coneguda com una gran hisenda al segle XVI, de la qual en formava part el mas Fonollet. Malgrat que l'Alovet formi part del terme de Sant Bartomeu del Grau, i, per tant, històricament del Castell de Gurb, ha pertangut sempre a la parròquia de Santa Maria d'Olost. Aquesta casa, fins fa poc, pertanyia a la família Abadal, una de les nissagues nobles més importants de Catalunya.' 'La pronúncia dels parlants, que contribueix al desgast fonètic, ha fet que 'Alouet' hagi esdevingut 'Alovet'. Així doncs, el nom d'aquesta casa prové d'Alou, que significa 'patrimoni lliure' i que, al seu torn, prové del fràncic ALOD.' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Possiblement, els inicis de l'edifici originari puguin remuntar-se al segle XII. Makgrat això, la major part de l'edifici actual és d'època moderna; podrien conservar-se elements baix medievals. En la cartografia anterior a 1996, l'Alovet figura com a 'l'Abadal', nom que corresponia als antics propietaris; malgrat aquesta denominació 'oficial' la gent el continuava anomenant 'l'Alovet'.</p> | 41.9979300,2.1342600 | 428299 | 4649909 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60691-foto-08199-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60691-foto-08199-77-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | (Continuació descripció) A la segona planta hi ha dues finestres idèntiques a les de la façana sud (brancals i ampit de pedra i llinda monolítica) i un arc que correspon al porxo de la façana nord. Per damunt de les dues finestres, n'hi ha dues de petites corresponents a unes golfes. A la façana nord hi ha petites obertures (finals del s. XX) a la planta baixa, finestra de maó massís a la primera planta i 3 arcs a la segona planta, on també hi ha una petita finestra. A l'est d'aquest cos afegit hi ha un cobert adossat. Només té planta baixa, dividida per un envà interior de maó massís. Coberta a doble vessant (est-oest). Dos grans portals a la façana sud (brancals i arc rebaixat de maó); hi ha un pilar central entre els dos portals i una petita finestra, a l'esquerra, amb elements de maó i llinda de fusta. Murs amb pedres de diferents mides, desbastades. Cantonades diferenciades als angles nord-est i sud-est. A la façana nord s'intueix una obertura, actualment tapiada amb pedra. Les bigues són de fusta. A migdia hi ha un edifici exempt destinat a usos agropecuaris, amb coberta a doble vessant (nord-sud). Inicialment era més petit, s'amplià pel costat nord i es va reprendre la teulada. Murs de pedres irregulars amb cantoneres diferenciades. A la represa de la coberta hi ha una dotzena de fragments de pedra tosca. Adossat al costat nord hi ha un petit cobert i una cisterna de totxo, la boca de la qual està tapada amb formigó. A migdia de l'edifici hi havia hagut diferents dependències agropecuàries. L'anterior propietari els va fer arrasar amb la finalitat de tenir una gran esplanada davant de casa. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 60684 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-14 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). La Caseta. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | Edifici rehabilitat a darreries del segle XX. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (est-oest). Murs de pedres irregulars; aparentment, lligades amb morter de calç (pot ser a causa del rejuntat de la restauració). Cantoneres diferenciades. Actualment, la façana principal és a migdia i l'eixida és a la part posterior de la casa (nord-est). Es tracta d'un mas que va néixer vinculat al Vilar; durant els segles ha patit diverses ampliacions, com denota la tipologia de les finestres (elements de pedra i motllures bisellades). L'edifici, tal i com es veu a l'actualitat, devia construir-se entre els segles XVII i XVIII, bé que possiblement encara conservi algun cos o alguna estructura d'època anterior, sense determinar. La porta d'entrada actual no és l'original; podria ser que a l'interior encara se'n conservés la traça d'alguna de més antiga. Al segle XIX, principis del XX, es devia acabar de configurar la casa tal com la veiem actualment; les finestres construïdes amb brancals de maó massís, l'arc de la porta d'accés des de l'eixida i la llinda de fusta confirmarien aquesta hipòtesi. A la planta baixa de les façanes sud i est es conserven algunes finestres petites amb els elements monolítics. La balconada de fusta de la façana principal possiblement sigui del segle XX. A la part posterior de la casa hi ha un cos amb planta baixa + 1 planta sota coberta amb una estructura similar a la resta de l'edifici; més al nord,, hi ha un cobert de planta baixa (coberta a una vessant, sud-nord) i un cos exempt, suposadament un antic corral, també de planta baixa. A l'oest de l'edifici, exempt, hi ha un pou, amb la boca construïda en pedra; també es conserva una pica monolítica.</p> | 08199-70 | La Caseta - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'El nom popular d'aquest mas és la Caseta del Vilar, perquè antigament formava part d'aquesta finca, com es constata en una consueta parroquial de Sant Bartomeu del Grau de 1599; la qual diu que el mas Vilar pagava les rendes a la parròquia de Sant Bartomeu només per mig mas, perquè se'n separà la part que corresponia a la Caseta, comprada per l'hereu del Senyer de Vespella ja molts anys abans de 1599' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9848000,2.1814800 | 432196 | 4648413 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60684-foto-08199-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60684-foto-08199-70-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | També se l'anomena 'la caseta del Vilar', a causa de la seva proximitat al Vilar. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998.El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60717 | La Caseta del Permanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-del-permanyer | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). La Caseta del Permanyer. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. La Caseta del Permanyer'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 26. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX | És probable que s'hi estiguin fent obres, però desconeixem de quin tipus i si s'estan fent a la casa o a la granja. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Cobert a doble vessant (est-oest). Murs de pedres irregulars, cantoneres diferenciades. L'estructura original ha estat modificada amb l'afegit d'un cos al sud i d'un altre a l'est; aquest darrer ha provocat que el pendent de la coberta pel costat est sigui molt suau i, alhora, ha trencat la simetria tradicional en aquest tipus de construccions. La facana principal és a migdia. Les façanes oest i sud estan arrebossades i pintades de blanc; la façana original del costat est es pot veure des de l'interior del garatge. Al costat nord hi ha diverses estructures adossades, inclòs un dipòsit d'aigua. La porta principal té els brancals de pedra, la llinda està arrebossada (és possible que fos de maó massís, com d'altres de les obertures originals de l'edifici). 'L'edifici actual fou construït a les acaballes del segle XIX, i es va remodelar a principis del XX, amb un cos allargat a la façana que va degradar l'estructura original' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 08199-103 | La Caseta del Permanyer - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Casamiquela | <p>'La Caseta del Permanyer, antigament de la parròquia de Sant Genís Sadevesa, pren aquest nom o bé perquè havia estat erigida com a masoveria del Permanyer, o per la proximitat amb aquest darrer mas. De totes maneres, el que sí és segur és que ja fa molts anys que és una masoveria de la Devesa de Sant Genís' (BENITO; ARMENTERASS, 2002). 'Segons consta a l'Ajuntament de Sant Bartomeu del grau la caseta de Permanyer, masoveria del Permanyer, va ser construïda l'any 1888' (YLLA-CATALÀ, 1990).</p> | 41.9678800,2.1421400 | 428918 | 4646566 | 1888 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60717-foto-08199-103-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 60714 | La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-codina-1 | <p>Arxiu notarial. Propietat de Josep Costa. Mas La Carrera (Sentfores, Vic). Citat per Joan Molera. BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). La Codina. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. MOLERA, Joan (1983). 'Sant Bartomeu del Grau. La Codina'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 7. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI | Deteriorament progressiu a conseqüència de no viure-hi ningú; els actuals inquilins només hi viuen a temporades. S'observen importants esquerdes verticals a les façanes est i oest. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants. Murs de pedres força regulars disposades horitzontalment; cantoneres diferenciades. S'aprecien algunes reparacions amb maó massís. Tots els murs semblen lligats amb fang; l'arrebossat de la façana, malmès, entra dins la junta de les pedres. Dins el fang s'observen nòduls de calç, però aquests nòduls no formarien un morter amb el fang sinó, més aviat, una barreja similar a la tàpia. - Façana principal (a migdia). A la planta baixa hi ha una porta adovellada, amb arc de mig punt (motllura bisellada, pedra calcària de Sant Bartomeu) i petites obertures d'època contemporània. A la primera planta hi ha una finestra sobre la porta partida en quatre obertures per un element vertical i un altre d'horitzontal; les motllures són còncaves. Una altra finestra, també amb motllures còncaves, presenta una decoració trenada acabada amb la representació de dos caps, masculí el de l'esquerra i femení el de la dreta. Aquestes dues finestres tenen els elements fets amb pedra calcària de Sant Bartomeu, la decoració és del tipus gòticorenaixentista. A banda, hi ha una altra finestra (amb maó massís a la part de sota l'ampit) i un balcó, ambdues obertures amb elements de pedra i motllura bisellada. A la planta superior, sota teulada, hi ha una gran obertura central (elements de pedra i llinda de fusta); una finestra petita a l'oest (elements monolítics), una finestreta sobre el balcó (elements monolítics i motllura bisellada) i una altra finestreta sobre la finestra amb els caps decoratius (elements de pedra calcària de Sant Bartomeu, llinda monolítica, sense motllures). Certament es fa difícil esbrinar quin tipus de finestra és anterior; possiblement les que utilitzen la pedra calcària de Sant Bartomeu, incloses les de tipus gòticorenaixentistes, siguin anteriors a les que presenten la motllura bisellada. - Ampliació de l'edifici cap a l'est. Mur de pedres irregulars, cantonades diferenciades. Porta amb brancals de pedres de grans dimensions i llinda de fusta. Finestra a la primera planta amb els elements de pedra (calcària de Sant Bartomeu) i motllura bisellada; té una inscripció a la llinda: '17 [creu] 65'; al costat de la finestra hi ha una obertura tapiada amb maó massís. La finestra petita de la planta sota teulada també té feta amb pedra calcària de Sant Bartomeu i motllura bisellada. - Façana oest. Cobert adossat a la planta baixa (època contemporània). El parament de la façana és més irregular que el de la façana principal. A la primera planta hi ha una finestra motllurada (pedra calcària de Sant Bartomeu), similar a la finestra de tipus gòticorenaixentista de la façana principal (però podria ser posterior). Una altra finestra més al nord té els elements de pedra i la motllura bisellada. A la planta sota coberta hi ha una finestra, mig tapiada, al centre de la façana, té els elements de pedra i la motllura bisellada. Hi ha una altra finestreta, al tram nord, de les mateixes característiques que l'anterior. - Façana est. El cos afegit a l'est de la casa només ocupa un terç d'aquesta façana. Hi ha un altre cos afegit, possiblement del segle XIX. Les obertures són fetes amb maó massís: portes amb llindes de fusta i dues portes amb arc de mig punt a la planta baixa; porxo amb dos arcs a la primera planta. - Façana nord. Possiblement sigui la més modificada. Té diverses obertures a totes les plantes on es combinen els materials: pedra, pedra calcària i maó massís; llindes monolítiques i de fusta i motllures bisellades en alguns elements de pedra. La part més interessant d'aquest sector de la casa és el pou (actualment farcit de runa) que s'adossa a la façana nord. La boca és a la primera planta, s'hi accedeix des de l'interior de la casa a través d'una porta amb elements de pedra (calcària de Sant Bartomeu) i motllures còncaves; hi ha una petita terrassa (en mal estat) com les que existeixen a Les Ferreres i Casamiquela al capdamunt de la cisterna.</p> | 08199-100 | La Codina - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Tenim notícies al llarg del segle XIV de membres de la família Codina'. 'L'any 1367 trobem documentat a Ramon Codina el qual es casa amb una noia de Poetelles de Sobremunt. L'any 1381 trobem citat a Pere Guillem Codina'. 'Ja en el segle XVII, concretament l'any 1668, Rafel Codina, és citat també amb motiu del seu casament amb Francisca Tresserra de Sant Bartomeu del Grau actuant com a notari Joan Vilà' (MOLERA, 1983). Per aquestes notes històriques Joan Molera cita un arxiu notarial en mans d'un particular (veure Bibliografia); aquest arxiu no s'ha pogut consultar i es desconeix la relació de les persones cognominades Codina amb el mas d'aquest mateix nom. Cal pensar, però, pel tipus de document que es tracta, que es deu citar la procedència de cadascun d'ells. 'Durant el segle XVI la Codina era probablement el mas més ric de Sant Bartomeu del Grau. Tenia cinc masoveries (Paumenys, la Font, Soler Sobirà, Soler Jussà -masies actualment desaparegudes- i Rogers) i era el mas que pagava més quantitat de collita a la parròquia' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9812100,2.1592300 | 430349 | 4648032 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60714-foto-08199-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60714-foto-08199-100-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 'Davant la casa, hi ha una lliça amb lloses, completen la masia unes quadres i altres dependències i també un interessant 'femer amb volta de canó' (MOLERA, 1983). A l'entorn de la casa (sudoest, oest i nordoest) hi ha diversos coberts destinats a activitats agropecuàries, són de diferents èpoques; murs de pedra (de totxana els aixecats a finals del segle XX), la majoria no estan en ús; se n'utilitzen un parell per a gallines i ànecs. L'eixida, on no hi ha edificis, és envoltada per un mur de pedra; s'hi entra per una porta situada a l'est. 'Fins als anys seixanta del segle XX la casa encara conservava una torrella en cadascun dels angles, que li conferien un cert aire de casa forta' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). De fet, dóna la impressió que, al cos principal de la casa, es va produir una represa dels murs; s'aixecà la teulada i, per tant, les finestres de la planta sota teulada no existirien o bé s'haurien modificat. Tot i així, la modificació de les cantonades podria ser a causa de la supressió de les torrelles abans esmentades. Fins que no es pugui fer un estudi més acurat de l'edifici serà difícil confirmar la hipòtesi. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60695 | Roure de la Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-devesa | A banda de les capçades caigudes anys enrera, les pròpies dimensions de l'arbre en fan perillar la seva estabilitat. | <p>Roure de grans dimensions. Té una circumferència de 4,25 m, a una alçada d'1,50 de la base. Fa uns anys li varen caure dues capçades. A l'entorn d'aquest gran roure està creixent una roureda.</p> | 08199-81 | La Devesa | 41.9743700,2.1310400 | 428006 | 4647296 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60695-foto-08199-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60695-foto-08199-81-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60683 | La Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-devesa-0 | XIV | Edifici rehabilitat a finals del segle XX, sobretot estructures interiors i cobertes. Amb el temps, és previst fer-hi noves obres de consolidació mantenint, però, l'estructura original. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Molt reformat al llarg dels segles. A la planta baixa conserva un arc apuntat, possiblement del segle XIV, i un tram de mur construït en 'opus spicatum'. La façana principal té un cos afegit a migdia, possiblement un antic cobert, ara reaprofitat com a part de l'habitatge. La porta és adovellada, de mig punt, amb la motllura bisellada; al damunt hi ha una finestra amb una motllura de tradició renaixentista. Al mur est s'observa com la casa va créixer cap a migdia; hi ha un tram de mur inicial amb grans carreus i una cantonera on s'adossa, pel costat de migdia, el cos de la façana actual. Dos contraforts a la façana posterior (nord), ajuden a mantenir l'estabilitat de l'edifici. La cantonada, ensorrada en una època indeterminada, es va reprendre i construir de nou. A la façana oest hi ha un gran porxo a l'alçada de la primera planta, restaurat pels actuals llogaters. A l'interior de la casa les reformes s'han fet respectant l'estructura de l'edifici. En una porta interior de la primera planta hi ha un llinda monolítica decorada; l'escut que presenta, però, no és identificable.</p> | 08199-69 | La Devesa - 08519 Sant Bartomeu del Grau | 41.9747000,2.1310200 | 428004 | 4647332 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60683-foto-08199-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60683-foto-08199-69-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 60680 | La Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardia-2 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). La Guàrdia. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | Procés de ruïna general. S'observen moltes esquerdes a les estructures de l'edifici, a banda de les nombroses reparacions efectuades en diferents èpoques. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. El conjunt actual presenta moltes modificacions. Murs de pedra, en sec, amb rejuntat posterior de morter de calç (arrebossat). L'edifici original, el cos central actual, queda desvirtuat per un afegit al costat sudest, on deuria haver-hi la façana original, més reculada que l'actual i desapareguda durant la reforma de l'edifici. Les obertures que presenta són gairebé totes fetes amb maó massís i poden datar-se en una època molt recent (segles XIX i XX). La coberta també ha estat refeta al darrer quart del segle XX, aprofitant les teules existents. La traça del cos central pot observar-se a la façana del darrera (nordoest), al que s'adossen altres cossos, també construïts amb pedra. Cadascun d'aquests cossos té la coberta diferenciada i independent de la resta. Encara es pot observar les cantoneres de la façana principal (sudest), malgrat que la resta de la façana hagi desaparegut. Tot i així, es fa difícil saber si s'han conservat estructures de l'edifici original, ja que els murs presenten nombrós material de construcció (maó massís i teules) barrejat amb les pedres dels murs. Malgrat les diverses reparacions, encara s'observen diversos trencaments en els murs de l'edifici (el mur nordest de l'edifici principal està molt malmès, presentant un important esvoranc tapiat amb totxo). A la planta baixa del cos afegit a la dreta de l'edifici principal (nordest) hi ha un pilar central, de secció quadrada, fet amb carreus de pedra calcària, tota una raresa vist el conjunt, on no hi ha cap element que destaqui. Se'n veuen 4 filades i, a la part superior, hi ha un carreu més gros, a manera d'àbac, possiblement per aguantar una biga central; actualment, el pilar està acabat amb totxanes. Davant la façana principal hi ha unes dependències que devien servir de corrals, graner...Els murs de la planta baixa són de pedra, des d'on s'aixequen diversos pilars de maó massís i totxana; la part superior del mur sudoest s'havia tapiat amb totxanes. Actualment, està gairebé tot esfondrat.</p> | 08199-66 | La Guàrdia - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'La Guàrdia ja surt documentada al segle XII, en l'acta de Consagració de Sant Miquel de l'Erm, i continua apareixent el segle XVI en la documentació eclesiàstica de Sant Bartomeu, com a masoveria del Vilaró' (BENITO; ARMENTERAS, 2001)</p> | 42.0018400,2.1738400 | 431581 | 4650311 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60680-foto-08199-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60680-foto-08199-66-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'edifici està abandonat i, els coberts exempts, ensorrats. Malgrat això, en una de les visites que es varen fer a l'edifici, es va comprovar que en una de les dependències de la planta baixa s'hi guardaven cavalls i, en una altra, un vehicle. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 60766 | Creu de terme del Serrat de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-serrat-de-la-guardia | <p>BASTARDES, J. 1983. Les creus al vent. Ed. Millà. Col·lecció art lliure n.1. Barcelona. R.3589-1917.</p> | XVI-XX | Necessita reparacions | <p>Creu situada al costat del camí, sobre una petita elevació del terreny, en un petit pla. La base de la creu està situada a l'interior d'un encaix a la roca natural i aixecada sobre un suport aixecat en un cos construït en pedra seca i lligat bastament amb morter de calç i algun repàs en ciment. Aquest basament està parcialment cobert per la vegetació. Aquesta és força abundant i ha fet perdre el camí d'accés fins a la creu. La creu, de metall, està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada de 150 cm., 40 cm d'ample i uns 40 cm de fons. Està formada per una creu llatina per dos cossos de ferro amb les arestes treballades fent motllura i es troba orientada del sud est al nord oest.</p> | 08199-152 | La Guàrdia - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>La Guàrdia ja surt documentada al segle XII, en l'acta de Consagració de Sant Miquel de l'Erm, i continua apareixent el segle XVI en la documentació eclesiàstica de Sant Bartomeu, com a masoveria del Vilaró. Just sobre un petit turó que s'alça a l'esquerra del mateix mas es documenta la creu. Aquest element, per la seva tipologia i morfologia pot pertànyer a l'època moderna i haver funcionat de forma coetània amb el mas de la Guàrdia. Tot i que es coneix com la creu de terme del serrat de la Guàrdia, la funcionalitat i ús d'aquesta creu pot ser diversa. Podria tractar-se d'una creu recordatori, una creu de terme o una creu de padró, tot i que aquest darrer cas sembla el menys versemblant. De totes maneres, la seva factura en ferro, poc treballat i el seu suport poc ornamental la cataloguen més com a creu de recordatori. Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual, que com ja hem assenyalat en aquest cas es desconeix.</p> | 42.0018400,2.1738400 | 431581 | 4650311 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60766-foto-08199-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60766-foto-08199-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60766-foto-08199-152-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al peu del camí, entre el mas la Guàrdia i el turó amb la creu de terme del Serrat de la Guàrdia, es documenta un tram de camí o vial empedrat, que podria anar associat al moment de funcionament del mas i de la creu. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||
| 60686 | La Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-1 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). La Masia. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | L'edifici està en procés de rehabilitació des de fa 3 anys. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta. Coberta a dues vessants. Murs de pedra irregular, lligada amb fang, i cantoneres diferenciades. Part de l'edifici, abans de la rehabilitació, estava construït amb tàpia. De l'estructura interior no en queda res, només s'han conservat les façanes, bé que modificades. La coberta actual s'aixeca uns 50 cm respecte l'original. La façana principal, a migdia, conserva la porta original, adovellada, amb arc de mig punt; a la dreta hi té una finestra petita amb els elements monolítics. La resta de brancals, llindes i ampits de la resta d'obertures d'aquesta façana s'han substituït per pedra nova i, els elements antics, s'han traslladat a d'altres murs. El balcó de la primera planta es va obrir fa uns 50 anys. Al tram est de la façana principal hi ha un cos afegit (de pedra irregular i cantonada diferenciada) molt modificat durant els anys; a l'extrem sud d'aquest cos n'hi ha un altre construït amb totxanes. - Façana oest. Obertures noves i elements de pedra de dues finestres que, abans de la rehabilitació, estaven a la primera planta de la façana sud (arestes escairades i ampit motllurat). - Façana nord. Diverses obertures modificades; les 3 finestres de la planta baixa conserven llindes antigues. - Façana est. Finestra a la primera planta, nova, i dos cossos adossats, l'un de planta baixa + 1 planta (al tram sud), amb coberta a doble vessant (est-oest) i murs en sec (és la continuació del cos afegit a la façana de migdia), i un altre al tram central, de planta baixa i coberta a una vessant (oest-est). Mur a l'entorn del mas (costats nord i est), exempt de l'edifici (presenta nombroses reparacions).</p> | 08199-72 | La Masia - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Pel que fa al nom, Masia és un derivat de mas que, al seu torn, prové del llatí MANSU, que significa 'conjunt de terres pertanyents a una edificació agrícola' o simplement 'propietat rústica' ' (BENITO; ARMENTERAS, 2001),</p> | 41.9785400,2.1793700 | 432014 | 4647719 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60686-foto-08199-72-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,02 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml