Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60716 | Pere-Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pere-riera | <p>Arxiu propi del mas Pere Riera [ignorem si amb els canvis de propietari del mas encara es conserva l'arxiu]. Llibres notarials de Josep [Costa] de la Carrera (Sentfores-Vic). BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2003). Pere-Riera. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. MOLERA, Joan (1982). 'Sant Bartomeu del Grau. Pere Riera'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 23. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. MOLERA, Joan (1982). 'Sant Bartomeu del Grau. Portals de Pere Riera'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 24. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI-XVII | Rehabilitat. | <p>'Edifici civil orientat a llevant. La casa és quadrada amb teulada a 2 vessants. En els portals de la Sala hi ha motius renaixentistes (...). A la façana principal hi ha un portal adovellat amb la inscripció Pinosa l'any 1617 (...). Hi ha un portal datat del 1782 que conforma la lliça, damunt d'aquest portal hi ha 2 porxos construïts posteriorment un sobre l'altre' (MOLERA, 1982, fitxa 23). 'Conserva una verge romànica en una capella amb frescos a l'interior de la Sala. A la banda nord de la cara es conserva un forn i una cuina (...). També es conserva l'escut de la família Pinosa' (MOLERA, 1982, fitxa 23). A l'arxiu del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es descriuen, en una fitxa apart, uns portals, d'estil renaixentista (datats al segle XVI), que es conserven a la Sala del Mas: 'Portals de pedra treballada d'190 cm d'alçada per 30 cm d'amplada en els pilars que els formen [l'autor del text fa referència a l'amplada dels brancals de la porta] (...). 'En un portal hi ha dues columnes estriades i tenen assentat a sobre un capitell molt acurat en el seu treball de motius vegetals. A sota hi ha dues pinyes, símbol del llinatge Pinós. Sobre aquesta hi ha assentada la llinda que té dos bustos masculí i femení respectivament; al mig hi resta el cos de l'escut. L'altra té una llinda semblant però sense les pinyes, i el capitell i les columnes són diferents' (MOLERA, 1982, fitxa 24). 'Pere-riera, juntament amb les Ferreres i l'Alovet, és una de les tres cases pairals més notables del terme de Sant Bartomeu del Grau. La construcció de la casa que s'ha preservat fins a l'actualitat és una reedificació de finals del segle XVII sobre una base medieval del segle XIII. En la dovella central del portal hi ha inscrits l'any de 1677 [aquesta data no concorda amb la facilitada per Enric Molera, 1617] i el nom Pinosa, denominació del mas abans del 1504 quan una pubilla Pinosa es va unir en matrimoni amb Pere Riera de Vic. Aquesta edificació central, composta d'un gran cos rectangular, amb tres pisos, coberta amb dues vessants i façana encarada a llevant, presenta totes les finestres i portals amb llindes de pedra treballada, algunes de les quals datades amb inscripcions. L'any 1792, com era habitual en les masies més riques a causa de la puixança de l'agricultura, es va afegir, adossada a la façana, una ala lateral configurada per les típiques galeries; testimonis d'aquestes ampliacions els trobem a les Ferreres i l'Alovet encara de manera més notable' (BENITO; ARMENTERAS, 2003). 'De Pere-riera, també cal esmentar-ne l'antiga torre de defensa que té l'origen a cavall dels segles XV i XVI, quan el bandolerisme era el mal son de la societat catalana. Aquestes torres tenien la funció de preservar els estadants del mas de les bandositats, tan freqüents en aquests verals, que sovint eren bressol de bandolers i focus de les seves actuacions' (BENITO; ARMENTERAS, 2003).</p> | 08199-102 | Pere-Riera - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona d'Alboquers | <p>'El primer document es remunta al 1238 amb motiu del casament entre Pere Pinosa i Raimunda filla de Pere de la Noguera de Sant Julià Sasorba'. 'Continua el llinatge fins que l'any 1504 Simon Pinosa es casa amb el cavaller noble Pere Riera de Vic'. 'A partir de 1750 es canvia oficialment el nom de la casa si bé ja feia molt de temps que s'anomenava així' (MOLERA, 1982). 'Pel que fa a la geneologia històrica, el 1240 ja apareixen documentats Pere Pinosa d'Alboquers i la seva esposa Ramona Boquera, feminització de l'antropònim Alboquers. Pinosa, l'antic nom del mas, va subsistir fins el 1504 quan a causa del matrimoni de la pubilla Pinosa amb Pere Riera, de Vic, es va introduir aquest darrer nom en els hereus de la casa, que finalment va donar nom al mas. L'any 1792 hi hagué una segona pubilla, Maria Pere-riera-Pinosa, que es va unir en matrimoni amb un Bracons, cognom que es va estroncar el 1870, a causa del casament entre Maria Carme Bracons Riera, pubilla del mas, i Lluís Poquí Albó; el cognom Poquí és el que ha arribat fins als nostres dies, quan la finca va ser comprada per l'actual propietari' (BENITO; ARMENTERAS, 2003). 'Pere-riera, actualment, forma una bella finca d'unes 500 hectàrees que comprèn les masies de Galliners, el Solerot, la Casanova de Pere-riera i, darrerament, s'ha engrandit amb les de cal Nasi i ca l'Escolà. Tot i que la major part de la finca pertany al municipi de Sant Bartomeu del Grau, el Solerot i la Casanova de Pere-riera formen part del terme d'Oristà' (BENITO; ARMENTERAS, 2003)</p> | 41.9231700,2.1392000 | 428625 | 4641604 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | En el moment d'acabar de redactar l'inventari no s'ha pogut accedir al mas. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. Fotografia de Roser Armenteras (BENITO; ARMENTERAS, 2003). | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 60668 | Fonts del Clot del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-del-clot-del-forn | Herbassar a l'entorn de les fonts. Els punts de sortida de l'aigua són deficients. | <p>Fonts situades a uns 100 metres al sud del mas. Una neix sota terra, només se'n pot veure l'aflorament d'aigua. L'altra, surt darrera un arbre envoltat de romegueres; és d'on s'agafa l'aigua de la casa. Possiblement, es tracti de dues sortides d'una mateixa deu.</p> | 08199-54 | zona d'Alboquers (mas el Clot del Forn) | 41.9288800,2.1315800 | 427999 | 4642245 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | No s'han realitzat anàlisis sobre la seva potabilitat. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 60652 | El Clot del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-clot-del-forn | XVII-XVIII | Deteriorament progressiu de l'edifici | <p>Edifici molt modificat. Planta baixa + 1 pis + golfes. Brancals de porta amb pedra i llinda de fusta. Alguna finestra també amb brancals de pedra i llinda de fusta. Parament de pedra irregular lligada amb morter de calç. Eixida enllosada. Corrals al voltant, construïts amb pedra i reformats amb totxo. Bigues de fusta. Diferents cossos afegits, tots ells amb reformes. - Façana sud. Coberta a una vessant (est-oest). - Façana nord. Es pot observar la traça d'un edifici originari amb coberta a doble vessant (est-oest), a partir del qual l'edifici va créixer a l'est i oest. Es conserven, com a la façana sud, finestres amb brancals i ampits senzills de pedra i llindes monolítiques. - Façana est. Cos adossat amb coberta a tres vessants. - Façana oest. S'afegeix un porxo de pedra i totxo a la dècada dels anys 40 del segle XX. A totes les façanes hi ha coberts afegits en diferents èpoques, algunes molt recents. Bassa excavada al terra natural poc abans d'arribar a la casa.</p> | 08199-38 | El Clot del Forn - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona d'Alboquers | <p>No es conserva documentació escrita. El nom de la casa respon, per un costat, a l'orografia dla lloc, una petita vall envoltada de muntanyes. D'altra banda, a la zona, hi havia hagut un antic forn de maons (bòvila) que actualment no existeix. Es va acabar d'aterrar a mitjans del segle XX en el moment d'ampliar el camí que segueix més enllà de la casa. Era a uns 30 metres al sudoest de l'actual edifici del mas. El forn, ningú no recorda d'haver-lo vist funcionar mai.</p> | 41.9301300,2.1318400 | 428022 | 4642383 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60652-foto-08199-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60652-foto-08199-38-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A banda de Cal Naci i Ca l'Escolà, els masovers recorden haver vist les restes d'altres edificacions a les muntanyes de l'entorn, però sense poder-ne definir la ubicació exacta. Eren antics masos que estarien dins la parròquia d'Alboquers, però dels que ni tan sols se'n coneix el nom. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 60659 | Cal Nasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nasi-0 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Cal Nasi. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVIII | L'edifici està en ruïnes, bé que encara conserva la seva estructura i bona part dels seus elements. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (est-oest), actualment semiderruïda (només queda el costat est de l'edifici original). Planta quadrada, murs de pedra irregular lligada amb fang. Cantoneres diferenciades. Els murs havien sigut arrebossats. Els trespols estan derruïts o semiderruïts. Façana principal a migdia. Porta amb brancals de pedra i llinda de fusta. Finestra a la planta baixa amb elements monolítics. Finestra a la primera planta amb elements monolítics; el brancal del costat dret correspon a un elements arquitectònic reaprofitat, possiblement una llinda, amb la inscripció 'I7[9]7'. Hi ha una altra finestra amb elements de pedra (menys un brancal, refet amb pedra i maó massís). Hi ha una cos afegit al nord de la casa. Obertures amb pedra i maó massís. Segueix la mateixa tònica de pedra irregular lligada amb fang i cantoneres diferenciades. El mur oest està pràcticament esfondrat. En aquest costat hi havia hagut una estructura adossada, de la qual només en resten alguns trams de mur, pràcticament enderrocats. Coberts al sudoest de la casa. Planta baixa. Murs de pedra lligada amb fang i coberta a una vessant (cap a l'oest). Aquests coberts es varen construir en diferents fases.</p> | 08199-45 | Alboquers | <p>No es conserva documentació escrita. Pertanyia a l'antiga parròquia d'Alboquers (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9317200,2.1358200 | 428354 | 4642556 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60659-foto-08199-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60659-foto-08199-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60651 | Ca l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescola-0 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Ca l'Escolà. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | En ruïnes | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Tenia planta baixa + dues plantes. Coberta desapareguda (era a doble vessant, est-oest). Murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada. Queda alguna biga de fusta a l'interior i un fragment de trespol al nordest. - Mur nord. S'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. S'observa una petita finestra amb brancals de pedra (motllura bisellada). Restes d'un cos adossat al sudest i un altre a l'oest, possiblement, eren coberts.</p> | 08199-37 | Ca l'Escolà - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona d'Alboquers | <p>No hi ha documentació escrita.</p> | 41.9324100,2.1381500 | 428548 | 4642631 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60651-foto-08199-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60651-foto-08199-37-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60727 | Riera de la font Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-font-salada | Ha rebut l'impacte de la construcció d'alguns accessos a causa d ela construcció de l'Eix Transversal. Possiblement, rep aigua provinents de les granges properes. | <p>Riera que neix a 800 m. sobre el nivell del mar a Fontfreda, prop de Pere Riera; transcorre paral·lela al camí de la Quintaneta i l'eix transversal (C-25). És una petita riera amb vegetació de ribera. Pràcticament tot el seu recorregut és en terme municipal de Sant Bartomeu del Grau, exceptuant-ne un petit tram prop de Monellots, i la desembocadura, a 560 m. sobre el nivell del mar, en terme de Gurb.</p> | 08199-113 | al sud d'Alboquers | 41.9325800,2.1595200 | 430320 | 4642632 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60727-foto-08199-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60727-foto-08199-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60718 | La Quintaneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-quintaneta | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). La Quintaneta. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. La Quintaneta'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 29. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII | El mas no té cap mena de manteniment, fet que provoca el deteriorament progressiu. L'erosió del sòl on s'assenta el mur est pot acabar provocant l'esfondrament de l'edifici. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Murs de pedra irregular amb les cantoneres diferenciades. Té diversos cossos afegits al cos principal i, el del costat nord, té un parell de contraforts. En el conjunt s'observen algunes finestres amb elements de pedra i motllures bisellades, possiblement d'alguna reforma del segle XVIII. Els afegits i reparacions es varen fer fins ben entrat el segle XX. Façana principal a migdia. Façana porxada: dos arcs rebaixats a planta baixa i primera planta, pilar de maó massís a la planta sota teulada. Sembla, a partir de la poca informació coneguda de la casa, que darrera els porxos hi ha la façana original de l'edifici. Porta tapiada al mur est; finestres de diverses tipologies i moltes reparacions amb maó massís. El camí d'accés a la granja Quintaneta ha afectat extraordinàriament el sòl del costat est del mas, fins al punt que es va haver de reforçar la base de la cantonada sudest de l'edifici (hi ha perill d'erosió i esfondrament). '...datació interior a l'antiga façana de la casa. El cos de la casa està format per una planta rectangular datada el 1786 a la llinda de la porta d'entrada (...). La primera cambra que es troba entrant a la casa a mà dreta està coberta amb volta i segons comenta la masovera podria haver estat una capella (ara és una cort abandonada)' (YLLA-CATALÀ, 1990). Exempt, al nordoest, hi ha un cobert amb murs de pedra i coberta de teules a dues vessants, similar als coberts d'aquest tipus existents en altres masies de Sant Bartomeu del Grau (El Pujol, el Vilar...).</p> | 08199-104 | La Quintaneta - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'La llinda de pedra de la primera façana de la casa (ara interior) porta la data 1786' (YLLA-CATALÀ, 1990).</p> | 41.9339100,2.1539300 | 429858 | 4642784 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60718-foto-08199-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60718-foto-08199-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60653 | Sant Jaume d'Alboquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-dalboquers | <p>PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). 'Sant Cugat (o Sant Jaume) d'Alboquers'. Catalunya Romànica. Vol. II, Osona-I. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. PLADEVALL, Antoni (1993). 'Sant Bartomeu del Grau'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. VIII, Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 247-249. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Casa d'Alboquers (o Boquers)'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 51. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Sant Jaume i Sant Genís d'Alboquers (o Boquers)'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 59. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Campanes d'Alboquers (o Boquers)'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 60. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XI | Els veïns de l'antiga parròquia van pagar la restauració de l'església el 1995. El mas s'ha rehabilitat en el període 2001-2002; encara queden per rehabilitar algunes dependències annexes, molt malmeses, però la voluntat dels propietaris és de fer-ho més endavant. L'antiga rectoria no ha tingut cap mena de restauració des que es va construir i presenta un estat de deixadesa a les façanes; caldria revisar l'estructura interior, sobretot l'embigat. | <p>Conjunt d'edificis situat en una elevació del terreny format per una església, romànica en el seu origen, un mas i una antiga rectoria. - L'ESGLÉSIA. Volta de canó a la nau i de creueria al presbiteri; el paviment del presbiteri és un esglaó més alt que el de la nau. Antigament, hi havia hagut un cor de fusta. Parament exterior molt irregular, rejuntat l'any 1995; per informació oral transmesa pel Sr. Ramon Alboquers, al parament interior hi ha força maó massís, ara tapat per la pintura. La porta, a migdia, duu la data de '1640'; al damunt hi ha un ull de bou. 'Sobre la porta d'entrada, al mur sud, hi ha una llinda ornamentada on entre altres inscripcions mig desaparegudes es llegeix: PERA RIERA i BOQUES' (YLLA-CATALÀ, 1990, fitxa 59). Al costat de ponent es conserva una finestra. Després de la Guerra Civil (1936-1939), l'església va servir d'escola i es van obrir dues finestres a migdia; actualment, una està tapiada i, segons el Sr. Ramon Alborquer, la del tram est es va transformar en una porta d'accés a la rectoria des del presbiteri. Al costat nord del presbiteri hi ha la porta d'accés a la sagristia. L'absis és recte. Al nord de la nau es va obrir una capella, l'accés és a través d'un arc de mig punt que, al fons de la capella, es converteix en arc apuntat; la coberta és de volta de creuria, i hi ha una finestra tapiada al mur nord. L'accés al campanar (d'espadanya, contemporani) es pot fer des de l'interior de l'església, a través d'un forat a la volta; té coberta de teules i la part frontal està coronada amb una estructura esglaonada i a sobre, una creu de pedra. La pica baptismal, de marbre, va ser desplaçada del seu lloc original durant la darrera restauració; fou construïda en època moderna. Làpida de l'any 1648 conservada enmig del paviment de cairons de l'església (pertanyia a un individu de la família Alboquers). - EL MAS. Possiblement és d'origen medieval (el lloc d'Alboquers és citat al segle X), bé que les estructures actuals són d'època moderna; ha estat reformat i ampliat en diverses ocasions. Els murs són de pedra i s'hi aprecien diferents afegits. Entre l'any 2001 i 2002 s'ha rehabilitat la part més nova del mas (s. XVII-XVIII), a tocar de la façana de l'església. La façana del mas era a l'oest; de la porta se'n conserva part d'un brancal i algunes dovelles de l'arc, el costat sud es va refer en pedra seca. Conserva algunes finestres amb elements de pedra (aresta bisellada), corresponents als segles XVII-XVIII. La façana nord està gairebé tota enderrocada; només se'n conserva un tram, amb diverses cantoneres (de les successives ampliacions) i el mur de l'edifici rehabilitat, força més entrat respecte la línia de la façana. Hi ha diversos coberts i estructures del s. XIX a l'angle sudo-est del mas. La part rehabilitada (planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada) té coberta a doble vessant i dos contraforts al mur de migdia construïts el 1965 (YLLA-CATALÀ, 1990, fitxa 51); en aquest mur, hi ha dues petites finestres a la planta baixa, la resta han conservat les llindes de fusta, però les obertures han estat modificades; de fet, al capdamunt dels contraforts s'observa una represa del mur per sota el nivell de les finestres. A la façana oest hi ha una finestra amb brancals i llinda de pedra (motllura bisellada). - LA RECTORIA. Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Adossat a les façanes de migdia i llevant de l'església, la façana principal és a migdia. Totes les obertures, excepte una de molt recent, són fetes amb maó massís. Els murs són de pedra irregular, amb cantonades diferenciades, amb algun fragment de material de construcció barrejat. La coberta és a quatre vents. La seva cronologia, com a molt antiga, és de la segona meitat del segle XIX. Té un cos de planta baixa afegit a l'est, i un mur de contenció al voltant de la casa per salvar el desnivell del turó. - A l'oest de tot el conjunt d'edificis hi ha diversos coberts, actualment en ruïnes.</p> | 08199-39 | Alboquers | <p>'Sant Cugat (o Sant Jaume) d'Alboquers. Situada dins l'antic terme del castell de Gurb, fou sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, fins que l'any 1878 fou promoguda a parròquia, bé que en la pràctica, actualment ja no funciona com a tal. El lloc d'Alboquers surt documentat ja l'any 964 (vila que vocant Albucharios), i l'església apareix com a parròquia amb el nom d'Albocers o Albochers en la llista més primitiva de parròquies del bisbat de Vic, que pot ésser datada de mitjan segle XI. Al llarg dels segles XIII i XIV surt amb els dos titulars de Sant Cugat i Sant Jaume, per coincidir antigament ambdues festivitats litúrgiques. En la visita pastoral del 1357, on és citada com a Sant Cugat d'Albochers, consta ja com a sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer, dependència que perdurà fins al 1878. En aquesta darrera data s'independitzà i tornà a ésser parròquia independent, si bé la despoblació del terme ha fet que actualment els serveis parroquials hagin estat traslladats a la parròquia de Sant Bartomeu del Grau. De l'antic edifici és possible veure alguna part romànica entre els murs de la renovada església' PLADEVALL; BENET (1984:81). 'La quadra, de domini reial, fou municipi independent en 1820-40, que fou unida a Sant Bartomeu' (PLADEVALL, 1993:249). Passada la guerra d'Espanya (1936-1939) l'església va servir d'escola. Les dues persones que actualment viuen a l'edifici de l'antiga rectoria (un germà i una germana, ambdós d'avançada edat) encara es cognominen Alboquers; no tenen descendència.</p> | 41.9339400,2.1416900 | 428843 | 4642798 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60653-foto-08199-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60653-foto-08199-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60653-foto-08199-39-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Actualment, a l'església s'hi diu missa per Pasqua, Tot Sants i Nadal; el rector ve d'una parròquia veïna. Hi ha una cementiri a uns 200 metres a l'oest de l'església, amb molts pocs nínxols; datat a l'entorn de 1889. La família cognominada Alboquers va viure fins fa uns 10 anys a l'edifici del mas, data en la que el darrer rector de la parròquia va abandonar la rectoria on ells passaren a viure com a propietaris. Per manca d'espai al camp corresponent a la cronologia, es cita aquí: església, segle XI; mas, època moderna; antiga rectoria, segle XIX Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. Referent al campanar, reproduïm la següent informació: 'En el campanar d'espadanya de Sant Jaume d'Alboquers es conserven dues campanes. La gran està decorada amb una creu i la representació d'un bisbe sota d'una inscripció: ORA PRO NOBIS. La campana petita, que també presenta la inscripció ORA PRO NOBIS té representades la imatge d'un Sant i Sant Miquel pesant les ànimes. Aquesta campana porta també la inscripció: IOAN CLOS ALBOQUERS. La campana petita va ser guardada durant la guerra a la secretaria de Sant Bartomeu del Grau i posteriorment retornada a l'església d'Alboquers' (YLLA-CATALÀ, 1990, fitxa 60). El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 Els usos actuals del conjunt són diversos, ja que l'església és d'ús religiós, la rectoria com a habitatge i el mas, habitatge de segona residència. | 92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60678 | Monellots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monellots | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Monellots. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic.</p> | XVIII | S'han fet reformes i restauracions puntuals. La intenció de la propietat és de rehabilitar, amb el temps, tot l'edifici. Es procura utilitzar materials tradicionals. | <p>Edifici de planta gairebé quadrada. Planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (nord-sud). Murs de pedra de mesures diverses, desbastades, lligades amb fang; restes d'arrebossat amb morter de calç. Sembla que inicialment podria haver-hi hagut una casa de dimensions molt més petites, amb una façana d'uns 7 metres, amb la porta centrada (es pot observar les restes d'una cantonada de pedra a la dreta de la porta principal); aquest primer edifici tindria planta baixa + 1 planta sota coberta, probablement molt similar a la casa veïna del Pujolot (fitxa 17); posteriorment s'amplià cap a l'est. La porta i les finestres no són de l'edifici original. La porta principal, amb brancals de pedra, té una llinda monolítica amb la inscripció '17 I [una 'M' i una 'A' superposades, damunt la 'A' hi ha una creu] S 24', data en la que es devien fer les primeres reformes importants; damunt la llinda hi ha un arc de descàrrega amb pedres disposades en plec de llibre; damunt hi ha una finestra amb brancals de pedra i ampit i llinda monolítics. A la dreta de la porta, al cos afegit, hi ha una petita finestra amb elements monolítics i al damunt, a la 1a planta, una finestra semblant a la de sobre la porta, però una mica més petita i l'ampit modificat. La planta sota coberta correspon a una represa, aixecant la teulada aproximadament 170 cm; a la façana est s'observa clarament el nivell de la primera teulada, les finestres són de maó massís i llinda de fusta (el Sr. Joan Solà, administrador de la finca, afirma que aquesta represa correspon al 1780, quan el mas passà a dependre de la Riera d'Olost; aquesta afirmació s'hauria de poder contrastar per a donar-la com a vàlida). A la façana est hi ha una finestra amb brancals, llinda i ampit de pedra (com la finestra del cos afegit de la façana principal) i, sota teulada, una finestra de maó massís. A l'interior de la planta baixa del mas l'accés a les diferents dependències es fa a través de portes amb brancals de pedra (motllura bisellada) i llinda monolítica. Adossat a la façana oest hi ha dos cossos més, de planta baixa, corresponents a corrals i pallissa (molt modificats). A la façana oest hi ha un cos afegit (planta baixa + 1 planta) el 1978; es va construir amb murs de pedra, imitant la resta de l'edifici. A migdia d'aquest cos afegit a l'oest n'hi ha un altre, de planta baixa, que servia de corral (també construït en pedra), ara molt modificat. A la façana nord hi ha diverses finestres de maó massís i un cos afegit construït amb totxanes (la intenció de la propietat és recobrir-lo de pedra). A la primera planta (façana nord) hi ha una porta (brancals de pedra i llinda monolítica) a través de la qual s'accedia a la cisterna de la casa, que estava situada en aquesta zona.</p> | 08199-64 | Monellots - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Apareix documentat al segle XVII (ROCAFIGUERA, 1991:64). L'any 1780 el mas va passar a ser propietat del mas la Riera, d'Olost. El 1978 van deixar-la els anteriors propietaris. El Pujolot i la Quintaneta havien estat masoveries de Monellots. 'Monellots, que pel nom és un derivat de Monells, possiblement n'hauria estat una masoveria' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9354000,2.1672500 | 430964 | 4642939 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60678-foto-08199-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60678-foto-08199-64-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Joan Solà, veterinari i administrador de la granja, conserva alguns documents relacionats amb aquesta i altres cases del terme; no s'ha pogut consultar aquesta documentació. Joan Solà treballa de veterinari a Pinsos Baucells, a Vic. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60712 | Galliners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galliners | <p>YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Galliners'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 56. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | Mas rehabilitat recentment. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada; ampliat i rehabilitat recentment després d'estar deshabitat durant anys. Coberta a doble vessant (E-W); cos afegit al nordest amb coberta a dues vessants (N-S). Murs de pedres irregulars; des de la darrera rehabilitació apareixen tots rejuntats. Façana principal a l'est, amb un porxo a la primera planta on s'accedeix des de l'interior de l'edifici i a través d'una escala exterior; aquest element és un afegit posterior a la construcció de la casa. 'Construcció de dues plantes amb la base [planta] rectangular i el teulat a doble vessant. Els murs són construïts en diferents fases i elements. Part de la façana del darrera conserva el mur fet de carreus força regulars i morter mentre que part de l'edifici és fet amb maons. Algunes construccions annexes que s'havien usat com a corts encara serveixen de paller [setembre 1990] tot i la casa estar deshabitada' (YLLA-CATALÀ, 1990).</p> | 08199-98 | Galliners - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona d'Alboquers | 41.9353600,2.1412500 | 428808 | 4642956 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60712-foto-08199-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60712-foto-08199-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 60631 | El Pujolot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujolot | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). El Pujolot. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic.</p> | Els darrers anys s'han fet diverses reparacions i el condicionament de l'edifici. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (NE-SW) refeta recentment. Edifici d'arquitectura rural tradicional, molt simple. Façana principal al sudoest. Murs fets amb pedres de mesures irregulars, desbastades, en sec; tenen morter de calç al rejuntat exterior (pràcticament enlloc no es conserva l'arrebossat dels paraments exteriors). Cantonades diferenciades amb pedres de mesures més grosses que les de la resta de la façana; muntants de la porta, fets amb la mateixa pedra que la resta del mur, i llinda de fusta. A la façana principal hi havia una petita obertura, possiblement original, que està tapiada amb pedres; a la planta baixa hi ha una finestra oberta posteriorment. A la primera planta hi ha dues finestres: la del damunt de la porta té pedres més grosses als muntants i llinda de fusta; més a la dreta n'hi ha una altra, d'època posterior, amb brancals, llinda i ampit monolítics. A les façanes laterals i a la posterior s'hi ha anat afegint diferents cossos i un cobert (de pedra i totxo) i un porxo (de totxo i maó massís) a l'angle sud de la primera planta. A la part del darrera del porxo hi ha una estructura amb mur de pedra i cantonada diferenciada que s'adossa al cos principal de l'edifici. Petites finestres de maó massís a la façana posterior (NE) i una altra finestra amb ampit de pedra, brancals diferenciats i llinda de fusta similar a la de la façana principal. A l'alçada de la primera planta de la façana posterior el mur presenta reparacions fetes amb maó massís; la factura del mur és molt semblant a la del mur de la part posterior del porxo; s'observa un trencament amb el mur original, sense acabar d'alinear-se amb aquest, possiblement a causa d'algun esfondrament del mur en una època indeterminada.</p> | 08199-17 | El Pujolot - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Parròquia de Sant Julià Sassorba. 'El Pujolot estava agregat a Vilatortella' (ROCAFIGUERA, 1991:70).</p> | 41.9379300,2.1657900 | 430845 | 4643221 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60631-foto-08199-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60631-foto-08199-17-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | La simplicitat de la casa i la manca d'elements arquitectònics rellevants, no permet establir la cronologia de l'edifici. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 60770 | Camí empedrat a la zona d'Alboquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-a-la-zona-dalboquers | <p>CASAS, Joan. (2005b). Memòria de la prospecció arqueològica superficial de la nova carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del tunel de la Font Freda (C-25) fins al pk 14 de la carretera C-154. (Sant Bartomeu del Grau- Oristà- Muntanyola i Olost/ Osona). Inèdita.</p> | Queden restes | <p>Zona de camps delimitades per frondosos fons de vall a banda de migdia i ponent i el camí d'Alboquers a l'oest. Els camps de conreu tot just acabaven de ser segats de manera la prospecció superficial i la visualització de material en superfície van dificultar la documentació d'estructures. S'han localitzat traces d'un antic camí amb estructures viàries associades. En diercció est oest. Perpendiculars al camí d'Alboquers. Resta visible part d'un paviment parcialment empedrat a mode de via o camí. L'abudant presència de vegetació fa impossible definir les dimensions ni l'extensió d'aquest vial.</p> | 08199-156 | Alboquers | <p>La prospecció superficial realitzada als terrenys afectats pel Projecte Constructiu de Millora General Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. ha permès observar la presència d'estructures viàries d'època indeterminada però amb un possible origen medieval i fins i tot anterior al camí d'Alboquers (GR 3) i que es veuen directament afectades per l'obra. Destaquen dues zones: Zona d'Alboquers i Sant Salvador de Serrallops. D'entre aquests elements cal tenir en especial consideració a dos possibles fragments de calçada o camí empedrat, el primer situat a l'encreuament de camins entre el camí d'Alboquers i el de Sant Salvador de Serrallops i que es troba citat a la documentació medieval del segle X com a [..Strata publicam..]. Sant Jaume d'Alboquers es troba situat en una petita elevació de terreny. És un conjunt d'edificis formats per una església romànica en el seu origen, documentada a partir del segle XI, un mas d'època moderna i una antiga rectoria i el cementiri modern proper a la via. L'església conserva una volta de canó a la nau i de creueria la presbiteri. El parament exterior és força irregular. A l a porta de migdia s'hi pot observar una llinda amb la data de 1640 inscrita. El mas possiblement tingui un origen medieval tan mateix les estructures que es conserven són d'època moderna amb nombrosos afegits i reparacions. El 2001 u 2002 es va rehabilitar la part del mas més propera a l'església. De la porta originària situada a l'oest se'n conserva part del brancal. També es poden observar algunes finestres bisellades. La rectoria data del segle XIX i es troba adossada a l'església pel sud i est.</p> | 41.9404500,2.1408100 | 428777 | 4643521 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60770-foto-08199-156-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Entre els dies 18 i 22 de juliol de 2005 s'ha portat a terme una Prospecció Superficial Arqueològica als terrenys afectats pel projecte de construcció de la Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera c-154. Durant aquesta prospecció s'ha fet especial incidència a l'àrea propera al turó i camí del Permanyer, als Tossals i al camí d'Alboquers (GR-3) en el terme municipal de Sant Bartomeu del Grau. Doncs estudis anteriors havien localitzat restes de materials que pertanyien a un jaciment arqueològic d'època romana i a traçats de via d'origen medieval o fins i tot romà. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 60751 | Vilatortella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilatortella | <p>ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic.</p> | En ruïnes; és possible que l'esfondrament inicial es produís per problemes estructurals causats per la important erosió que patia el sòl natural on s'assentaven els murs (en alguns punts la roca aflorava a causa del desgast del sòl de l'entorn immediat) i, també, a causa de l'abandó de l'edifici. | <p>Edifici en procés d'enderroc; el que no havia caigut s'està aprofitant en la construcció d'una casa de nova planta, a pocs metres del mas Vilatortella. L'edifici està format per diversos cossos adossats. Els murs són de pedra, alguns trams amb pedres escairades disposades en filades; les pedres estan lligades amb un morter de calç molt feble; al mur nord sembla que només hi havia fang. Cantoneres diferenciades. L'edifici estava tot arrebossat. Bé que en queden poques restes, s'intueix que la casa tenia planta baixa + 2 pisos (el darrer, possiblement sota teulada). Existeix un important desnivell entre el costat nord i el costat sud del mas. A l'exterior del mas hi ha material dispers procedent de l'enderroc de l'edifici: brancals amb la motllura bisellada i llindes de pedra calcària de Sant Bartomeu. Alguns dels carreus tenen decoració (motius florals) i una llinda té la data de '1799'. Hi ha diverses dovelles, fragments d'una gran pedra circular procedent del sòl de la cambra d'un forn (ara inexistent) i dues piques monolítiques. Els brancals i llindes recuperats devien correspondre a les plantes superiors; a la planta baixa les llindes són de fusta i els brancals no estan diferenciats. Es va trobar un segment d'arc, fet amb guix, amb motllures; és possible que correspongui a un element decoratiu d'època moderna. Destaca el mur nord, amb carreus disposats en filades. També és interessant la part inferior del tram nord del mur de llevant, amb una disposició del parament similar a la del mur nord; a la part superior del mur la pedra es combina amb material de construcció divers (maó massís i teules). Al mur est hi ha una porta amb brancals de pedra i, a l'interior, restes d'una volta. La façana principal és a migdia. Se'n conserva la porta adovellada i dues petites finestres (brancals, llinda i ampit monolítics). Posteriorment s'hi adossà un porxo, al sud, construït en dues fases diferents; inicialment es construïren dos arcs al tram est del mur sud (a la part central de l'arc hi ha maó massís) i un arc que tancava per l'oest; més endavant s'hi afegí n altre arc a l'oest. Un dels arcs, posteriorment, es tapià parcialment. Al costat oest de la planta baixa hi ha un gran arc (no correspon a l'edifici inicial, és de factura posterior), que va ser tapiat i reconvertit en una petita porta; presenta una curiosa forma de ferradura, possiblement a causa d'un desplaçament de l'estructura que va obligar a tapiar-lo. Alguns dels arcs interiors del mas estaven tapiats. La casa de nova planta que s'està construint està situada a l'oest de l'antic mas, en una cota més alta; s'ha construït un mur de contenció amb grans blocs de pedra al costat est per guanyar espai al voltant de la casa i evitar l'erosió del sòl. Està ubicada al lloc on hi havia un cobert amb murs de pedra, en molt mal estat en el moment d'iniciar les obres. Cisterna construïda amb pedra al nord de la casa nova (s'haurà de refer l'estructura per què un dels costats està desplomat). La boca és de planta circular i té una coberta a dues vessants (est-oest). Cobert exempt a l'oest de la casa nova. Planta quadrada, porta al costat est amb brancals de pedra i arc adovellat i coberta a dues vessants (nord-sud). Hi ha un enllosat davant l'era d'aquest cobert.</p> | 08199-137 | Vilatortella - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'El seu nom recorda un dels antics vilars del terme. Consta als documents des del segle XIII' (ROCAFIGUERA, 1991:70). Pertanyia a la parròquia de Sant Julià Sassorba. 'El Pujolot estava agregat a Vilatortella' (ROCAFIGUERA, 1991:70).</p> | 41.9465000,2.1637200 | 430683 | 4644174 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60751-foto-08199-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60751-foto-08199-137-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Els propietaris conserven una fotografia en blanc i negre de la casa. També se'n va publicar una al llibre commemoratiu dels 900 anys de la parròquia de Sant Julià Sassorba (ROCAFIGUERA, 1991). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 60711 | Necròpolis de Vilatortella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-vilatortella | <p>ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Necròpolis de Vilatortella'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 49. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | 1800 aC | S'hauria de protegir la zona per preservar les possibles tombes que no es varen excavar al seu moment. | <p>Necròpolis en cista (base, parets i coberta de lloses). Es van localitzar diverses tombes (orientades est-oest) al marge est del turó, a la part superior d'aquest, quan es van iniciar les obres per a la construcció d'un dipòsit d'aigua (l'any 1984). El turó està situat al costat nord de la granja de Vilatortella. En el moment de localitzar les restes el propietari es va posar en contacte amb l'historiador Antoni Pladevall, qui organitzà un grup de col·laboradors de la comarca d'Osona que, durant diversos caps de setmana, es van encarregar de l'excavació. Hi ha moltes probabilitats que encara es conservin, sense localitzar, altres tombes, ja sigui a la part alta del turó (és un espai molt pla) i en la continuació del marge, al sud del turó i passat el dipòsit d'aigua (nord-est); tot i així, cal fer esment que en una rasa que es va fer des del dipòsit cap al sudoest del turó, segons informa el propietari, no es varen localitzar restes de cap mena (es desconeix, però, la profunditat de la rasa que es va fer). Sembla que l'extracció de les lloses que es varen utilitzar en les tombes no es va fer a la zona de Vilatortella sinó, possiblement, a l'altra banda de la riera de Sant Joan, a l'est del jaciment.</p> | 08199-97 | zona de Vilatortella | <p>Es desconeix si es varen localitzar restes materials (a banda de les lloses i les restes òssies), però sembla ser que no. El que no s'ha pogut aclarir són els criteris de datació de la necròpolis: edat del bronze (1800 aC.) (YLLA-CATALÀ, 1990). L'excavació de les tombes que possiblement resten intactes podrien ajudar a datar correctament la necròpolis.</p> | 41.9469000,2.1594800 | 430332 | 4644222 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60711-foto-08199-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60711-foto-08199-97-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al final de la intervenció les restes òssies (les que no es varen endur com a 'record' els nombrosos visitants de la necròpolis) es van tornar a col·locar, arbitràriament, a l'interior d'algunes de les tombes obertes. Actualment encara hi ha una tomba, oberta pel costat dels peus, on a l'interior s'observen algunes restes òssies un cop 'retornades' al seu lloc. El puig on hi ha la necròpolis els veïns de Sant Julià Sassorba l'anomenen 'el Serrat dels Morts' (ROCAFIGUERA, 1991:47). Cal recordar que Vilatortella havia estat un mas de la parròquia de Sant Julià Sassorba (terme de Gurb) i que els propietaris actuals de la finca hi tenen la casa. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60673 | Cal Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreter-0 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Cal Carreter. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | S'ha anat reformant i ampliant d'acord a les necessitats de cada moment. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota coberta. Murs de pedra sense polir, lligats amb fang (les reformes més recents s'han fet amb ciment). El nucli original estava format pel cos central; els dos cossos adossats als laterals, de planta baixa, són posteriors. A la façana principal, al sud, la porta té una llinda monolítica de grans dimensions; els brancals són de pedra (estan reformats). El cos central conserva les cantoneres diferenciades. S'observa una represa a la coberta d'uns 20 cm (de 60 cm. al costat est). Els cos afegit al costat oest es perllonga més enllà del final de l'edifici principal, cap el nord (està construït amb pedra lligada amb fang).</p> | 08199-59 | Cal Carreter - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Cal Carreter es va originar a partir de l'ampliació d'una caseta que hi havia a peu de la carretera. Es va refer l'any 2000 després d'un incendi que l'havia destruït ara fa 8 anys. 'Probablement, pel fet d'estar al costat d'un camí ral devia ser un hostal. La casa, deixant de banda les funcions d'hostal i tal com diu el nom, devia ser també la casa d'algun carreter.' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9495000,2.1578000 | 430196 | 4644512 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60673-foto-08199-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60673-foto-08199-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 'Cal Carreter, del terme de Sant Bartomeu del Grau i de la parròquia de Sant Julià Sassorba, es troba a poca distància del pont del Llop, enmig d'una afrau boscosa on els bandolers devien trobar-hi els seus cataus perfectes' (BENITO; ARMENTERAS, 2002). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 60721 | Monells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monells | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Monells. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic.</p> | XVII | Edifici totalment rehabilitat a darreries del segle XX. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (nord-sud). Possiblement, la teulada es va aixecar 30-40 cm respecte l'original i s'afegiren llindes monolítiques a les finestres de la planta sota coberta (els brancals d'aquestes finestres són arrodonits). Al ràfec de la teulada, sota les teules, hi ha lloses (façanes nord i sud). Murs de pedres irregulars (amb tendència a la disposició en filades); cantoneres diferenciades. - Façana sud. Porta amb llinda monolítica de grans dimensions; té una finestra a cada costat amb els elements de pedra. A la finestra de sobre la porta té la inscripció: 'REDIFICADE PER JOSEPh CASAS / I CONSEPSIO GRAV AÑ 1864'. - Façana est. Tres finestres a cada nivell amb elements de pedra; alguns elements no són originals i, d'altres, són reaprofitats. - Façana nord (posterior). Dues finestres a cada planta (elements monolítics a la planta superior; no es pot assegurar que tots els elements siguin originals). - Façana oest. A l'oest de l'edifici hi ha un cos afegit a la planta baixa. Antigament era la pallissa i, probablement, també hi havia algun corral; actualment està molt modificat ja que l'espai es dedica a l'activitat de restaurant. Algunes de les obertures de la façana oest de l'edifici no són originals, sinó fruit de la darrera restauració (anys '90 del segle XX). 'Monells és una masia de planta rectangular, de dos pisos i teulada a dues vessants. A la part de ponent hi ha un cos més baix annexionat posteriorment. La construcció de l'edifici actual és del segle XVII i es remodelà durant els segles XVIII i XIX' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 08199-107 | Monells - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Monells, de la parròquia de Sant Julià Sassorba, és probablement la masia documentada des de més antic del terme de Sant Bartomeu del Grau. Ja surt esmentada en documents carolingis dels segles IX i X. Dins el terme de Sant Bartomeu, la masia havia tingut un paper molt important pel fet que alguns hereus de la casa n'havien estat batlles. Un d'aquests batlles fou Joan Monells, que hagué de solucionar problemes relacionats amb el bandolerisme durant la primera meitat del segle XVII. En un procés judicial d'aquesta època, Joan Monells, batlle de Sant Bartomeu del Grau, denuncia davant el veguer de Vic la incursió d'una colla de bandolers a les Ferreres i la Codina, i a més a més l'ofensa que li havien fet Francesc Ferreres i els seus fills en negar-se a ajudar-lo en la captura dels bandits, els quals, segons un pastor declarant 'los havien vistos amagats en un pinetar un poch més amunt de la Codina' (BENITO; ARMENTERAS, 2002). 'Objecte de compra el 1.374 pel benefici de Sant Andreu de la Catedral de Vic. La reforma de límits parroquials del segle XIX va fer que passés de Sant Julià Sassorba a Alboquers. Alguns dels seus hereus havien estat batlles del terme de Sant Bartomeu a principis del segle XVII. Antigament hi havia Monells de dalt i Monells de baix' (ROCAFIGUERA, 1991:64).</p> | 41.9515200,2.1541000 | 429891 | 4644740 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60721-foto-08199-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60721-foto-08199-107-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al nordest de la propietat hi havia una font de la que, per contracte, s'havia de cedir mitja ploma a una masia veïna. Darrerament, la font és inaccessible, tot i que sembla que encara raja. Els propietaris, que necessitaven molta aigua per a l'activitat de restaurant, van deixar d'agafar aigua de la font per evitar que els veïns es quedessin sense i, alhora, evitar problemes legals. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60662 | Alzina de Monells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-monells | <p>Alzina que va ser cuidada per la família que viu a cal Carreter. Menaven unes terres que hi havia al costat i s'entretenien a esporgar l'alzina quan els semblava que feia falta, fet que li ha donat aquesta forma tan característica que presenta en l'actualitat, com si hagués crescut en un jardí. El diàmetre del seu tronc és d'uns 60 cm; la circumferència de 2,05 m, el diàmetre de la copa és d'aproximadament 11,60 m. i l'alçada, d'entre 13 i 14 metres.</p> | 08199-48 | Zona de Monells | 41.9536000,2.1535800 | 429850 | 4644971 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 60698 | El Casalot de les Llobateres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-de-les-llobateres | En ruïnes | <p>Ruïnes d'un mas cobertes de vegetació i munts de pedres provinents de l'enderroc de l'edifici. Encara es poden veure alguns trams de mur. Fonts orals (Josep Figueres, de Pol) afirmen que fa uns 200 anys que està enderrocat. Està situat a l'esquerra del camí, just abans de començar la corba i la baixada que condueix a la font de les Llobateres. A l'esquerra d'aquest mateix camí, es veu una filada de pedres, en sec (igual com les de la casa) al lloc conegut com a 'els horts del Casalot'.</p> | 08199-84 | zona de Pol | 41.9541200,2.1632300 | 430651 | 4645021 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60698-foto-08199-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60698-foto-08199-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60697 | Font de les Llobateres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-llobateres | Font netejada per un grup de voluntaris de Sant Bartomeu. | <p>Tot i que generalment brolla l'aigua, el dia de la visita no n'hi havia. A banda de la font, l'entorn té un valor paisatgístic. La font és a les baumes que hi ha a l'esquerra del camí.</p> | 08199-83 | zona de Pol | 41.9543300,2.1647800 | 430779 | 4645043 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60697-foto-08199-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60697-foto-08199-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60725 | Casamiquela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamiquela | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Casamiquela. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic.</p> | XVI | S'han anat fent reformes i reparacions al llarg dels anys. Hi ha problemes en les parets est i oest, es desplomen cap a l'exterior; actualment estan lligades amb tirants, però caldria una solució definitiva. De fet, aquesta patologia és la que va motivar les reformes dels anys '20 del segle XX, rebaixant la coberta per evitar el pes excessiu sobre les parets laterals. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant; en origen era a quatre vents, però la precarietat de les estructures laterals aconsellà descarregar pes de l'edifici i, als anys '20 del segle XX, es decidí rebaixar l'alçada i es reformà la coberta; els murs s'obrien cap a l'exterior i es varen haver de construir dos contraforts adossats al mur est de la casa. Els murs són de pedra, força regular, lligades amb fang (s'hi observen nòduls de calç), i cantoneres diferenciades. La façana principal, a migdia, té una porta adovellada amb arc de mig punt; s'hi van fer algunes reparacions als anys 1928 i 1930. Hi ha una petita finestra a l'oest (elements monolítics i motllura bisellada) i altres obertures d'èpoques posteriors. A l'est de la façana hi ha una porta, modificada recentment, per on s'accedia a les quadres; a l'interior hi ha una volta de mig punt, que conserva les marques de l'encofrat original. Des d'aquí es pot accedir a l'entrada principal de la casa, on hi ha dos arcs rebaixats. A la façana, a l'alçada dels ampits de les finestres, hi ha una cornisa motllurada, força desgastada i malmesa; en el moment de restaurar els ampits (any 2002) s'ha copiat la motllura de l'antiga cornisa. La finestra que hi ha sobre la porta principal té la inscripció 'BERNAT CASAMIQELA' (sic); la finestra s'havia modificat com a balcó, afectant les dovelles de la porta principal de la casa, però en la darrera restauració es va recuperar la finestra original. A l'oest d'aquesta finestra hi havia un rellotge de sol, però l'arrebossat ha caigut i només se'n conserva l'agulla. Les finestres originals de l'edifici tenen les arestes bisellades, exceptuant les dues finestres de la planta baixa del mur oest, que són una imitació de finals del segle XX. Pràcticament es mantenen totes les obertures originals, bé que algunes s'han tapiat o se n'ha obert alguna de nova (aquestes darreres, la majoria amb llinda de fusta). La casa està distribuïda amb un espai central a cadascuna de les plantes que dóna accés a les diferents dependències, totes amb portes de brancals i llindes de pedra amb la motllura bisellada. A la planta noble hi ha, al costat nord, l'accés a la cisterna; al costat de la porta d'accés, un armari encastat recorda el lloc on hi havia l'aiguamas. La cisterna, amb trespol a l'alçada de la primera planta, és circular, s'adossa al parament exterior del mur nord de l'edifici, és construït amb pedres de mides força regulars, disposades en filades i té una cornisa al coronament del mur (molt semblant a la de Les Ferreres); a la primera planta, el perímetre interior es va aprofitar per construir-hi un banc de pedra que segueix la planta circular de la cisterna. Recull l'aigua de pluja de la teulada. Al rebaixar l'alçada original de la casa (anys '20 del segle XX) les finestres que estaven als extrems dels murs, a prop de les cantonades, es varen haver de desmuntar i desplaçar, trencant la verticalitat que tenien amb les de la primera planta. En aquesta reforma es va baixar el nivell del paviment de la planta sota teulada uns 50 cm. La casa està envoltada per un mur als costats nord, est i sud. El tancament i les edificacions del costat nord són una obra de l'any 1927, tal com consta en una inscripció que hi ha damunt la porta d'accés. Al parament exterior del mur oest hi ha una pedra treballada, possiblement del segle XVIII, que s'aprofità com a material de construcció. A migdia hi ha una eixida. La porta d'accés, amb barbacana, és al costat oest; les brancals són de pedra i la llinda de fusta. Es conserva part d'una construcció agropecuària al sud (era una cort amb coberta nord-sud), situada a un pis per sota el nivell del sòl de l'eixida; actualment s'està rehabilitant, bé que no tindrà l'alçada original i la coberta serà substituïda per una terrassa. Aquesta construcció, té una carreu sobre l'arc de la porta amb la inscripció: 'MARIA YLLA Y CASAMIqUELA Bda / A FET FE LA PRESENT OBRA 1861'.</p> | 08199-111 | Casamiquela - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Hi ha documentació escrita del mas des del segle XIII, que pertanyia a la parròquia de Sant Julià Sassorba. A principis del segle XVI l'estructura de l'edifici estava en mal estat i, a finals de la mateixa centúria, es decidí fer un mas de nova planta, a pocs metres de l'antic. 'Casamiquela és una de les grans pairalies de Sant Bartomeu del Grau. L'edifici actual, el va construir Bernat Casamiquela entorn de 1590'. 'Abans de 1590, la masia es trobava a poca distància a ponent de l'edifici actual, a la banda dreta de la carretera d'Oristà, on encara s'hi poden veure les restes. Pel que fa a les notícies històriques, el mas ja surt documentat al segle XIII com a pertanyent a la parròquia de Sant Julià de Sassorba, i al tombant del segle XV ja apareix citat dins el terme o batllia de Sant Bartomeu del Grau; fins i tot alguns hereus de la casa en foren batlles. Antigament la propietat de Casamiquela comprenia dues masoveries avui desaparegudes: l'Alzina i el Mas Bac, i en un document medieval de compra-venda consta que cap al 1380 un hereu Casamiquela comprà el Permanyer, mas que actualment encara es manté dins la finca'. 'A l'espaiosa sala de Casamiquela, s'hi conserva una taula d'alzina de la darreria del segle XVI, en la qual possiblement s'hi va entaular la figura més representativa del bandolerisme català del Barroc: Perot Rocaguinarda. La casa l'hauria acollit en algunes ocasions, no perquè els Casamiquela d'aquell temps militessin amb la facció dels nyerros o fossin lloques que encobrien els bandolers, sinó perquè el bandoler d'Oristà sovint assaltava aquesta masia i d'altres, i obligava els pagesos a atipar els homes de la seva quadrilla. Sovint feia xantatge als propietaris, i els amenaçava de cremar-los l'era i la casa o de segrestar-los algun fill, si es negaven a les peticions dels bandits. Cal fer notar que un personatge que feia tremolar els santbartomeuencs d'aquells temps era Jaume Alboquers, un fadristern del mas Alboquers que s'havia llançat al bandidatge amb la quadrilla de Perot lo lladre, i de la qual en va esdevenir un dels homes principals. És sabut que Rocaguinarda i Alboquers havien fet de les seves a les Ferreries i al Vilaró, i s'havien encarat amb armes de foc, diverses vegades, amb Joan Monells, el batlle de Sant Bartomeu' (BENITO; ARMENTERAS, 2002). 'Malgrat pertànyer al terme de Sant Bartomeu va ser de la parròquia de Sant Julià Sassorba fins el segle XIX. Documentat al segle XIII, [l'edifici actual] es va construir després de les guerres civils del segle XV que l'havien malmès. Alguns dels seus hereus van ser batlles del terme de Sant Bartomeu; tenis agregats els masos Ulzina [consta agregat a Casamiquela el 1378 (ROCAFIGUERA, 1991:66 i 70)], Bac i el Mas de Casamiquela' (ROCAFIGUERA, 1991:55). Encara ara, als marges d'on hi havia hagut l'antic mas i al costat esquerra de la carretera, a tocar de l'actual edifici, es troben fragments de ceràmica d'època medieval i moderna.</p> | 41.9568900,2.1475600 | 429355 | 4645341 | 1590 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60725-foto-08199-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60725-foto-08199-111-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 60750 | Casamiquela (Casa Vella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamiquela-casa-vella | En ruïnes; gairebé no en queden restes i, les poquen que en queden,desapareixeran aviat a causa de l'erosió. | <p>Restes de murs de l'antic mas de Casamiquela. Es conserva un gran mur orientat est-oest; al tram nord, fa cantonada. Enmig de la bardissa, s'observen d'altres trams de mur.</p> | 08199-136 | zona de Casamiquela | <p>Hi ha documentació escrita del mas des del segle XIII, que pertanyia a la parròquia de Sant Julià Sassorba. A principis del segle XVI l'estructura de l'edifici estava en mal estat i, a finals de la mateixa centúria, es decidí fer un mas de nova planta, a pocs metres de l'antic. A partir d'aquest moment, les restes de l'antic casal van patir una destrucció progressiva. A banda del mal estat en què es trobava l'edifici, es va utilitzar, des d'aleshores, com a pedrera del nou mas, des del moment de construcció de l'edifici de nova planta fins a les darreres, a l'entorn dels anys 20 del segle XX. Amb la construcció i ampliació de les carreteres que separen els dos masos, el nou i el vell, es va acabar d'arrasar bona part del que en quedava. Tot i així, encara es poden trobar fragments de ceràmica del segle XVI als marges del voltant del mas i als que estan situats a l'altre costat de la carretera B-433.</p> | 41.9570800,2.1459400 | 429221 | 4645364 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60750-foto-08199-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60750-foto-08199-136-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 60672 | La Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana-1 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). La Solana. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVIII | Edifici en ruïnes. | <p>Edifici de planta quadrada. Planta baixa + 1 planta (podria haver-hi hagut una altra planta sota coberta) . Tenia coberta de teules, a dues vessants (actualment, inexistent). Aparell de pedres irregulars disposades arbitràriament. Cantonades no diferenciades. Tàpia a la primera planta. A l'interior de l'edifici, hi ha un mur, orientat nord-sud, fet de tàpia amb base de pedra. Llindes de fusta. Els murs són de pedra lligats amb fang. Els paraments no estan arrebossats (possiblement s'hagi perdut); hi ha diverses reparacions amb maó massís i morter. S'observen reformes amb maó massís en un brancal de pedra. Cos afegit al nord de l'edifici (només planta baixa), amb el parament arrebossat. Estructures de corral i magatzem a l'oest, exempts de l'edifici principal (no se'n conserva la coberta); la planta baixa estava tancada, el paller tenia una obertura superior, la coberta s'aguantava sobre pilars; pilar central amb una estructura adossada que tapia i divideix l'espai interior. Porta amb muntants de pedra (al sud); es tracta de pedres de dimensions més grans, sense desbastar ni polir.</p> | 08199-58 | zona de la Vall | <p>No es coneix documentació escrita. Possiblement, els seus orígens estiguin al segle XVIII. 'La Solana sempre ha estat una masoveria de Pol.' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9587200,2.1688500 | 431121 | 4645527 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60672-foto-08199-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'edifici està totalment en ruïnes i l'accés és difícil. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60696 | Font de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-pol | Les obres de condicionament del camí no varen respectar massa l'espai de la font, que gairebé va quedar tapada. | <p>Font situada al costat del camí; a prop de la riera de Llobateres. La font està emmarcada amb pedres. En el moment de la visita brollava aigua.</p> | 08199-82 | zona de Pol | 41.9587000,2.1597200 | 430365 | 4645532 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60696-foto-08199-82-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Un grup de voluntaris es va cuidar d'endreçar la font i el seu entorn. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60650 | Riera de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-bartomeu | L'aigua pateix els mateixos problemes de potabilitat que les fonts del municipi. | <p>Riera que s'inicia a prop del mas Rocanegra, molt a tocar del nucli urbà. És interessant la vegetació de ribera que creix al llarg de tota la riera. Zona aclotada, humida. En el seu curs hi ha el salt del Rec.</p> | 08199-36 | sudest del terme | 41.9627600,2.1718200 | 431372 | 4645973 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60650-foto-08199-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60650-foto-08199-36-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'aigua, com la de la resta de rieres i fonts de Sant Bartomeu, no és potable. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 7,5 x 5 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60692 | Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pol | XIX | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (nord-sud). Murs de pedres irregulars barrejades amb blocs desbastats disposats horitzontalment. Cantoneres diferenciades amb pedres de dimensions més grans. Murs construïts en sec, argila barrejada amb nòduls de calç que, si bé li donen consistència, no es pot considerar un morter de calç. A tota la casa s'observen algunes reparacions fetes amb totxo. - Façana est. Finestra amb els elements de pedra calcària de Sant Bartomeu a la primera planta (motllures bisellades). A la planta sota teulada hi ha una finestra de maó massís i, a la planta baixa, obertures petites també amb maó massís. - Façana sud (façana principal). Hi ha 3 finestres a cada planta amb els elements (ampit, llinda i brancals) de pedra calcària de Sant Bartomeu; les finestres de la planta sota teulada són més petites. A la planta baixa hi ha una finestra igual a les de la primera planta al tram oest; la del tram est és més petita, com les de la planta sota teulada. La porta té els brancals i la llinda de pedra calcària de Sant Bartomeu; la llinda és monolítica i està decorada amb una garlanda; té la inscripció: '1814'. - Façana oest. Obertures de maó massís i llindes de fusta. A l'interior de l'edifici hi ha voltes de maó a la planta baixa i, als pisos superiors, trespols amb bigues de roure. - Cobert a l'oest. Adossat al cos principal. Obertura amb dos arcs de maó massís a migdia; pilar central de pedra; l'arc del costat oest està mig tapiat amb pedra. Pedra seca (argila amb nòduls de calç), cantoneres diferenciades. A la primera planta d'aquest cobert hi ha un porxo. Al fons del cobert hi ha un altre arc de maó massís que dóna accés a un altre espai de planta baixa destinat a tasques agropecuàries. - Eixida. A migdia de la casa. Portes d'accés laterals, a est i oest, amb arc rebaixat i brancals de pedra calcària de Sant Bartomeu. Les portes tenien coberta; encara es conserven algunes de les bigues (sobresurten uns 110 cm per cada costat de la porta). Coberts de planta baixa a migdia i a l'est, tancant l'eixida. Estan fets amb pedra i s'observen reparacions amb maó massís. Els brancals de les portes d'aquests coberts són de pedra calcària (reaprofitats). Cisterna al costat nord, cantonada nordoest.</p> | 08199-78 | Pol - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Edifici construït de nova planta a principis del segle XIX. A uns 100-150 metres a l'oest-nordoest de l'edifici encara hi ha les restes de la casa vella de Pol (fitxa 85), enderrocada al construir la casa nova. Es troben enmig d'una zona coberta d'arboç.</p> | 41.9644000,2.1651600 | 430822 | 4646161 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60692-foto-08199-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60692-foto-08199-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A Pol, com en d'altres cases visitades, es guarden algunes eines i elements que han deixat d'emprar-se a causa de la mecanització de l'agricultura i, en altres casos, simplement per què s'han fet velles. Malgrat això, no es conserven tant per tenir-ne una col·lecció com pel record que suposen pels seus propietaris. A Pol es varen poder veure jous, xerracs, esquellots, forques, rascles, trulls... Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 60699 | Casa Vella de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-de-pol | En ruïnes | <p>Ruïnes de la casa Vella de Pol, enderrocada a partir de 1814, en el moment de construir l'edifici actual. Les ruïnes es troben enmig d'una zona coberta d'arboç.</p> | 08199-85 | zona de Pol | 41.9648900,2.1637200 | 430703 | 4646216 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60699-foto-08199-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60679 | La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-2 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). La Vall. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. La Vall'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 40. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII | Edifici rehabilitat a darreries del segle XX. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Murs de pedra, lligats amb fang i rejuntat amb morter de calç. Malgrat l'aparença d'uniformitat, l'edifici ha tingut nombroses modificacions, algunes de les quals de les quals han estat motivades per l'esfondrament parcial d'alguna de les estructures de la casa. L'edifici original devia estar format pel que actualment és el cos central i, la porta d'accés, era a migdia; s'observen, a les façanes est i oest, les cantoneres del primer mas, ampliat posteriorment pel costat nord. Aquest cos afegit al nord, actualment presenta una represa a la planta sota teulada (façanes oest i nord i, molt possiblement, a bona part de la façana est i al tram est de la façana nord). Els dos contraforts que hi ha a la façana oest constaten el moviment que devia tenir l'edifici cap a aquest lateral. Per la factura del parament, es pot pensar que el pis sota teulada del cos central es va construir posteriorment a l'edifici original. Es noten, a simple vista, les diferències entre els diversos paraments. Actualment, la porta està situada a la façana est; té dos grans carreus verticals a la base dels brancals (possiblement reaprofitats), la resta de brancal també és de pedra, però del mateix tipus que la resta de la construcció; la llinda és de fusta. A l'esquerra de la porta hi ha una petita finestra amb llinda de fusta i ampit de pedra que podria ser original. La resta d'obertures estan molt modificades, combinant-se la pedra, el maó massís i la totxana; de llindes n'hi ha de fusta i de pedra i, els ampits, són de pedra en uns casos i maó massís en altres. Cal destacar la finestra de la façana est, situada damunt la porta: té els brancals de pedra, amb la motllura bisellada, i llinda monolítica que, possiblement, no sigui l'original; l'ampit és de pedra, molt desgastat. A migdia del cos original se n'afegí un altre amb un porxo a la planta sota teulada. El mur oest d'aquest afegit és fet amb totxanes, mentre que la resta de murs són de pedra. A la façana oest hi ha l'empremta d'una estructura afegida, ara inexistent. A la façana nord hi ha un espai construït amb pedra, en sec, amb la porta al costat est i una petita finestra (ara tapiada), ambdues amb llinda de fusta; la coberta està ensorrada. Al costat nord i nordest, exempts de l'edifici principal, hi ha diverses dependències (corrals, estables, pallissa...) ara en desús. Són construccions de pedra, en sec, que presenten diverses modificacions i reparacions efectuades al llarg dels anys (algunes de molt recents). A l'exterior d'una d'aquestes dependències hi ha una pica monolítica, de pedra calcària de Sant Bartomeu, en ús (això sí, amb les conduccions noves).</p> | 08199-65 | La Vall - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Per la tipologia d'alguns dels elements de portes i finestres, la data d'ampliació del mas, amb el cos afegit al costat nord, podria situar-se en una data indeterminada del segle XVIII, tot i que l'edifici original seria anterior a aquesta data. De fet, tot i ser 'del terme de Sant Bartomeu, consta com a parròquia de Sant Julià [Sassorba] el 1.320 i encara ho era el 1.729' (ROCAFIGUERA, 1991:70). 'Enclotada a la vall de la riera de Sant Bartomeu, i a la dreta d'aquest curs d'aigua, trobem emplaçada la masia de la Vall. Aquesta situació geogràfica, doncs, dóna el nom a la casa. La Vall ja surt documentada el 1320 com a mas de la parròquia de Sant Julià Sassorba, malgrat això, formava part de la batllia de Sant Bartomeu i avui encara es troba dins d'aquest terme municipal. La separació entre els termes de Gurb i Sant Bartomeu del Grau la fa la riera, d'aquí que la Vall i la Solana, situades a la ribera dreta, formin part de Sant Bartomeu, mentre que Mas Martí, a la banda esquerra, sigui de Gurb' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9650100,2.1696800 | 431197 | 4646225 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60679-foto-08199-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60679-foto-08199-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | En la fitxa que es conserva a l'arxiu del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat (YLLA-CATALÀ, 1990) hi ha una fotografia on s'observa que a migdia de l'edifici hi havia una porta adovellada amb arc de mig punt i, possiblement, una petita eixida. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60771 | Camí empedrat a la zona del Permanyer-Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-a-la-zona-del-permanyer-tossals | <p>CASAS, Joan. (2005b). Memòria de la prospecció arqueològica superficial de la nova carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del tunel de la Font Freda (C-25) fins al pk 14 de la carretera C-154. (Sant Bartomeu del Grau- Oristà- Muntanyola i Olost/ Osona). Inèdita.</p> | III-XX | Només queden restes i cobert de vegetació | <p>Destaquen possibles restes de l'antic camí. La vegetació cobreix un conjunt de blocs de pedra que possiblement formi part d'un dels murs lateral que formen l'estructura d'una possible via o camí empedrat. Just a la zona on s'entrecreuen el camins s'ha pogut recollir diversos fragments de tegulae de possible origen romà i ceràmica comuna de cocció mixta. El punt on s'acumula més quantitat de materials és en l'encreuament entre el camí d'Alboquers i el que pren la direcció als Tossals. És a partir d'aquest punt on s'identifiquen la major part de murs que formen part de la via, tot i que aquests es documenten de forma intermitent i l'actual estat de la coberta del sòl dificulta la seva identificació.</p> | 08199-157 | El Permanyer - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Casamiquela | <p>La prospecció superficial realitzada als terrenys afectats pel Projecte Constructiu de Millora General Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. ha permès observar la presència d'estructures viàries d'època indeterminada però amb un possible origen medieval i fins i tot anterior A la zona del Permanyer-Tossals. Destaquen Possibles restes de l'antic camí. La vegetació cobreix un conjunt de blocs de pedra que possiblement formi part d'un dels murs lateral que formen l'estrucutra del camí. Just a la zona on s'entrecreuen el camins s'ha pogut recollir diversos fragments de tegulae de possible origen romà i ceràmica comuna de cocció mixta. El punt on s'acumula més quantitat de materials és en l'encreuament entre el camí d'Alboquers i el que pren la direcció als Tossals. És a partir d'aquest punt on s'identifiquen la major part de murs que formen part de la via. També s'han pogut constatar l'existència de diverses zones d'expectativa arqueològica s'ha confirmat la presència de les àrees delimitades en el Projecte de Recerca Arqueològica i Explotació del Patrimoni del Lluçanès elaborat per Roger Sala i s'han detectat dues noves possibles zones d'interès arqueològic, la cronologia de les quals no es pot afirmar degut a la manca de material ceràmic observat a causa de l'espessa vegetació que impedia la seva visualització. La Zona del Permanyer està formada per una petita elevació de terreny, amb gran control visual respecte al sector d'orient i de la carretera C-154. S'ha localitzat diverses acumulacions de pedra amb fragments de tegulae que podrien correspondre a diversos enderrocs a la part més elevada del turó. A l'oest, és una zona de camps de cultiu on també s'ha pogut recollir diversos fragments de ceràmica comuna de cocció mixta i tegulae que cal situar en època romana o fins i tot ibèrica. Aquesta zona ja havia estat identificada anteriorment durant la realització del projecte ja esmentat dirigit per Roger Sala. El Permanyer és un antic mas del terme de Sant Bartomeu del Grau, que antigament havia format part de la parròquia de Sant Genís Sadevesa. Apareix documentat per primera vegada en un document de la segona meitat del segle XIV on es ven el mas a un hereu de Casamiquela. La casa actual és un edifici rectangular amb un parament de pedra, de dues plantes i amb coberta a dues vessants. Es una construcció característica del segle XVII, però fou molt remodelada entorn de 1920. La Caseta del Permanyer, antigament de la parròquia de Sant Genís Sadevesa, pren aquest nom o bé perquè havia estat erigida com a masoveria del Permanyer, o bé per a la proximitat amb aquest mas. L'edifici actual fou construït a finals del segle XIX, i ha sofert diverses modificacions posteriors al llarg del segle XX. La casa consta de dues plantes i coberta a dues vessants. Els murs, de pedres irregulars, actualment estan arrebossats.</p> | 41.9651400,2.1377800 | 428554 | 4646265 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60771-foto-08199-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60771-foto-08199-157-2.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-06 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Entre els dies 18 i 22 de juliol de 2005 s'ha portat a terme una Prospecció Superficial Arqueològica als terrenys afectats pel projecte de construcció de la Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera c-154. Durant aquesta prospecció s'ha fet especial incidència a l'àrea propera al turó i camí del Permanyer, als Tossals i al camí d'Alboquers (GR-3) en el terme municipal de Sant Bartomeu del Grau. Doncs estudis anteriors havien localitzat restes de materials que pertanyien a un jaciment arqueològic d'època romana i a traçats de via d'origen medieval o fins i tot romà. | 83|85|94|98|80 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 60730 | Roure de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-pol | Les heures han començat a enredar-se al voltant del tronc; caldria poder-lo alliberar d'aquest tipus de vegetació que, amb el temps, podria ser-li perjudicial.Caldria netejar una mica el sota bosc o habilitar i mantenir net un petit corriol | <p>Roure de grans dimensions situat a l'extrem oest d'un turó, a 250 m. al nord de Pol. Es fa difícil saber els anys que fa que està plantat però, d'acord amb la informació oral, el roure de Pol podria ser centenar (l'àvia de Pol, de 90 anys d'edat, sempre ha tingut el roure com a referència des que era petita, per la qual cosa hauríem de pensar que, ja aleshores, les seves dimensions eren importants).</p> | 08199-116 | zona de Pol | 41.9662200,2.1654000 | 430844 | 4646363 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60730-foto-08199-116-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'accés es fa des del camí de Pol. Quan s'arriba al turó que i ha abans de la casa, s'ha d'agafar un camí a la dreta que condueix a un camp d'alfals, a l'altre costat del camp hi ha el roure. L'únic problema és que el camp que hi ha tocant al camí de Pol s'ha menjat l'accés fins al roure; però el camí es veu bé a l'altre costat del camp. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60719 | El Permanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-permanyer | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). El Permanyer. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XX | Com tot edifici no habitat la degradació és progressiva. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Els murs són fets amb pedres de mides irregulars; al parament es pot observar material de construcció barrejat amb les pedres (maó massís i teules); cantoneres diferenciades. La façana principal és a l'est. L'edifici actual es va fer de nova planta als anys '20 del segle XX, en el mateix moment que es feien importants obres a Casamiquela.</p> | 08199-105 | El Prmanyer - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Casamiquela | <p>'El Permanyer és un antic mas del terme de Sant Bartomeu del Grau, que antigament havia format part de la parròquia de Sant Genís Sadevesa. Quan al segle XVII aquesta església va perdre les funcions parroquials i va esdevenir una sufragània de Santa Maria d'Olost, el Permanyer, juntament amb la Caseta, passaren a dependre de la parròquia de Sant Bartomeu. Pel que fa a les referències històriques, un document de la segona meitat del segle XIV fa constar la venda del Permanyer a un hereu de Casamiquela. Malgrat això el mas existeix des de molt més antic que la data apuntada. Després de vendre la casa, la família Permanyer, que així es cognominava, es va traslladar a Barcelona' (BENITO; ARMENTERAS; 2002). 'Es tracta d'una casa bastida al segle XVII, però fou molt remodelada entorn de 1920' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9665300,2.1416300 | 428874 | 4646416 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60719-foto-08199-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60706 | Baumes del Molí de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baumes-del-moli-de-la-codina | Es produeixen despreniments de plaques. | <p>Aflorament geològic i punt d'interès paisatgístic, vegetació de ribera. S'hi troben boixos, feixes, aurons, roures... I, pel que fa a la fauna, teixons, guineus.... Conjunt de grans baumes situades a la riera de les Llobateres, més avall del molí de la Codina. Les baumes estan formades per calcàries coral·lines (fòssils) formades durant l'eocè.</p> | 08199-92 | zona de Les Ferreres | 41.9677200,2.1562600 | 430088 | 4646536 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60706-foto-08199-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60706-foto-08199-92-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | S'hauria de proposar com a Punt d'Interès Geològic. L'estat de conservació pot semblar precari a causa de la constant erosió i despreniment de fragments superficials de les baumes; cal pensar, en tot cas, que és un procés natural no modificat antròpicament. La propietat de les Baumes del Molí de la Codina és compartida. La riera de les Llobateres limita les dues propietats; les baumes són a banda i banda de la riera: - Miquel Vilaró Font - Mas Rogers - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Francesc Arumí Bracons - Can Pela - 08519 Sant Bartomeu del Grau Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60717 | La Caseta del Permanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-del-permanyer | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). La Caseta del Permanyer. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. La Caseta del Permanyer'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 26. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX | És probable que s'hi estiguin fent obres, però desconeixem de quin tipus i si s'estan fent a la casa o a la granja. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Cobert a doble vessant (est-oest). Murs de pedres irregulars, cantoneres diferenciades. L'estructura original ha estat modificada amb l'afegit d'un cos al sud i d'un altre a l'est; aquest darrer ha provocat que el pendent de la coberta pel costat est sigui molt suau i, alhora, ha trencat la simetria tradicional en aquest tipus de construccions. La facana principal és a migdia. Les façanes oest i sud estan arrebossades i pintades de blanc; la façana original del costat est es pot veure des de l'interior del garatge. Al costat nord hi ha diverses estructures adossades, inclòs un dipòsit d'aigua. La porta principal té els brancals de pedra, la llinda està arrebossada (és possible que fos de maó massís, com d'altres de les obertures originals de l'edifici). 'L'edifici actual fou construït a les acaballes del segle XIX, i es va remodelar a principis del XX, amb un cos allargat a la façana que va degradar l'estructura original' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 08199-103 | La Caseta del Permanyer - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Casamiquela | <p>'La Caseta del Permanyer, antigament de la parròquia de Sant Genís Sadevesa, pren aquest nom o bé perquè havia estat erigida com a masoveria del Permanyer, o per la proximitat amb aquest darrer mas. De totes maneres, el que sí és segur és que ja fa molts anys que és una masoveria de la Devesa de Sant Genís' (BENITO; ARMENTERASS, 2002). 'Segons consta a l'Ajuntament de Sant Bartomeu del grau la caseta de Permanyer, masoveria del Permanyer, va ser construïda l'any 1888' (YLLA-CATALÀ, 1990).</p> | 41.9678800,2.1421400 | 428918 | 4646566 | 1888 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60717-foto-08199-103-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 60615 | Rogers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rogers | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Rogers. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | En el moment de fer la fitxa s'estaven fent obres de rehabilitació i ampliació de l'edifici | <p>Edifici de planta quadrada amb coberta a doble vessant (nord-sud). 'És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides per l'interior, i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta; a la planta baixa hi havia hagut els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxo. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra de Sant Bartomeu (una part està refeta amb el mateix material). Les bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada per l'enderroc, a finals del segle XX, de la porta i un dels murs de tancament; encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva un paviment de pedres. En el moment de redactar la fitxa, s'estava construint un cos adossat a la façana oest, amb un porxo a l'alçada de la primera planta (aquest nou cos ocupa dos terços de la façana, al tram sud d'aquesta).</p> | 08199-1 | Rogers - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>L'edifici inicial correspon a l'estructura situada a la meitat nord de l'edifici, a la qual es van anar adossant diferents cossos. 'Rogers ja apareix documentat al segle XVI com a masoveria del mas de les Ferreres, dins del qual ha perviscut fins fa pocs dies.' ' 'Rogers' és un derivat de roig, aquest darrer que prové del llatí RUBEUS, que significa 'rogenc, roig, no vermell'. Així doncs, aquest topònim va estretament lligat al color de la terra i de les roques rogenques, tan característiques de Rogers i de tot l'altiplà del Lluçanès' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9694700,2.1612700 | 430505 | 4646727 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60615-foto-08199-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60615-foto-08199-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60615-foto-08199-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al nord del mas, exempt d'aquest, hi ha un magatzem, fet amb pedra i coberta a dues vessants, que serveix de magatzem i garatge. En la seva construcció, al segle XX, es va tenir cura de respectar el sistema tradicional de construcció en pedra i la seva tipologia formal és similar a coberts existents en altres masies del terme. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 60682 | El Molí de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-la-codina | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). El molí de la Codina. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII | L'estat d'abandó ha fet que el conjunt es degradés amb el pas del temps. Tot i així, conserva totes les estructures muràries. | <p>El molí conserva les estructures muràries, carcabà inclòs, però n'ha desaparegut la maquinària; pel que es pot observar, sembla que era un molí d'una sola mola i, per les dimensions de l'edifici conservat, havia tingut èpoques d'importància i esplendor. Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. El conjunt està format per l'edifici del molí, al nord, el mas i un seguit d'edificacions annexes al sud, formant una lliça. La factura dels murs del molí i del mas són molt diferents. Al costat de llevant, per on passa la riera, s'ha acumulat un important sediment que cobreix parcialment la part baixa de l'edifici. - Molí. Planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta sud-nord. Murs de pedra lligada amb morter de calç, cantoneres diferenciades. Planta baixa: sortida de l'aigua per l'est a través d'una estructura amb volta de mig punt; al fons es conserva el forat de la canal per on entrava l'aigua. Primera planta: finestra tapiada a l'est; finestra oberta posteriorment al nord. Planta sota teulada: finestra a l'est, elements de pedra i finestra bisellada. Al nord s'aprecien algunes estructures de pedra adossades que no es poden identificar. A la façana est s'hi adossa el mur nord del mas. Les estructures interiors de l'edifici del molí van ser modificades al construir-se l'habitatge adossat. - Mas. Coberta sud-nord. Pedra irregular lligada amb fang, cantoneres diferenciades. Façana est. Porta amb llinda de fusta a la planta baixa, dues finestres a la primera planta i finestreta a la planta sota coberta. La planta superior és tota feta amb tàpia, molt ben conservada, bé que la manca d'arrebossat la pot anar degradant. Façana sud. Edificis adossats, formant la lliça, de planta baixa (+ 1 planta a les estructures del costat oest). Porta de motllures bisellades amb una inscripció a la llinda '17 [creu] 53'; per aquesta porta s'accedeix, a causa del desnivell del terreny, a la primera planta del mas i del molí. L'abundància d'heura no permet apreciar la resta de la façana. A l'interior s'aprecien importants reformes a partir de l'edifici original del molí (algunes de molt recents amb parets de totxana). Façana oest. Coberta de sediment i terra, procedent de moviments antròpics, fins a l'alçada de la planta sota coberta. L'abundant brossa d'origen vegetal acumulada a la zona, a més de la terra provinent de la construcció o ampliació d'un camí a la part alta (costat oest), no permet veure ni el canal ni el dipòsit del molí, bé que encara se'n podrien trobar les traces amb una recerca acurada. A pocs metres al nord del conjunt, a la roca de la riera de les Llobateres, hi ha un seguit d'encaixos que podrien haver servit per a l'estructura d'una presa. Pica monolítica conservada a l'exterior de la lliça i un altre fragment de pica a l'interior d'aquesta.</p> | 08199-68 | zona de Les Ferreres | <p>'Situat a la capçalera de la riera de les Llobateres, el Molí de la Codina era un molí fariner, propietat de la Codina. La casa [fou] aixecada per un hereu Codina a finals del segle XVII (...). Antigament, alguns pagesos de Sant Bartomeu portaven el blat, l'ordi i el blat de moro a moldre al molí de la Codina; malgrat això, molts pagesos anaven a moldre als molins de Sorreigs (especialment al molí de Guiteres) ja que eren molt més grans i tenien una configuració més 'industrial' gràcies a l'important cabal d'aigua de la riera.' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9728200,2.1565700 | 430119 | 4647102 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60682-foto-08199-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60682-foto-08199-68-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 'Fins fa poc temps, la mola de pedra feia de taula a la font del Call' (BENITO; ARMENTERAS, 2002). 'Cal destacar el paratge on està emplaçat el Molí de la Codina: la frondosa vegetació de ribera i les vessants de la vall de les Llobateres cobertes d'una catifa arbrada fan d'aquest topà un espai de gran bellesa.' (BENITO; ARMENTERAS, 2002). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60723 | Can Pela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pela | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Can Pela. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | 'L'any 1982 es va restaurar completament la casa, i s'hi traslladà un portal rodó procedent de cal Xico, casa situada al carrer Nou de Sant Bartomeu' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (nord-sud). La nau del costat nord s'ha habilitat com a habitatge dels propietaris de les Ferreres, anteriorment era destinat a activitats agropecuàries; es tracta de diverses dependències estructurades a l'entorn d'un pati. Els murs estan construïts amb pedres de mides irregulars; algun tram, molt malmès, es va haver de reparar i la pedra es substituí per totxana (una part del tram situat al nord de la porta). La façana, al nord, té una porta a la part central, amb brancals de pedra i arc adovellat de mig punt. La porta procedeix de cal Xico (c/ nou 37, Sant Bartomeu del Grau; fitxa 32), d'on es va desmuntar i es va traslladar al seu emplaçament actual. A través d'aquesta porta s'accedeix directament al pati posterior. L'habitatge pròpiament dit ocupa l'espai superior de la porta i el tram sud de l'edifici. Les obertures de la façana han estat modificades. El conjunt continua amb una altra ala cap el sud, que dóna a la planta forma de 'L'. Entre una i altra ala, hi ha un porxo que les uneix. En aquesta ala que s'allarga vers migdia és on es poden observar els materials emprats en la construcció de l'edifici: pedres irregulars lligades amb fang i algun fragment de material de construcció (maó massís i teula); les cantoneres són diferenciades. Obertures refetes amb totxo. Altres dependències al voltant del pati, construïdes des del segle XIX fins a finals del segle XX, acaben de configurar un conjunt totalment irregular, on es pot observar clarament la funcionalitat agropecuaria original de l'edifici. '...Edifici rectangular, de planta i un pis, amb teulat a dues vessants, probablement modificat durant els segles XVII i XIX. A la part de migdia té adossat un porxo, al costat del qual s'allarga un bonic corral de dos pisos, amb columnes al pis superior, i un bell portal amb arc rebaixat' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). A través d'una escala feta amb llosetes s'accedeix al costat est del jardí de les Ferreres.</p> | 08199-109 | Can Pela - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Les Ferreres | <p>'Can Pela és la masoveria més antiga de les Ferreres, on hi ha instal·lades les dependències agrícoles de la masia senyorial. Segons la tradició popular, es creu que aquesta casa hostatjava l'antiga ferreria, que donà nom a la gran masia setcentista. Tanmateix, però, hom no [ha de] prendre's al peu de la lletra aquesta informació, perquè podria molt ben ser que la ferreria se situés en l'emplaçament que ocupa actualment les Ferreres. Amb tot, no cal descartar la possibilitat que can Pela hagués estat la ferreria, perquè tal i com es pot constatar en documentació antiga (segles XII i XVI) el mas de les Ferreres era anomenat Ventolà, i aquest nom era el cognom de la família durant el segle XII' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9740600,2.1525000 | 429783 | 4647243 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60723-foto-08199-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60723-foto-08199-109-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 60695 | Roure de la Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-devesa | A banda de les capçades caigudes anys enrera, les pròpies dimensions de l'arbre en fan perillar la seva estabilitat. | <p>Roure de grans dimensions. Té una circumferència de 4,25 m, a una alçada d'1,50 de la base. Fa uns anys li varen caure dues capçades. A l'entorn d'aquest gran roure està creixent una roureda.</p> | 08199-81 | La Devesa | 41.9743700,2.1310400 | 428006 | 4647296 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60695-foto-08199-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60695-foto-08199-81-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60722 | Les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-ferreres-1 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Les Ferreres. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. CAMPS I ARBOIX, Joaquim de (1977). 'Les Ferreres', a Les cases pairals catalanes. Edicions Destino, (5a edició; 1a, 1965). Barcelona. 60-62. PI DE CABANYES, Oriol (1990). 'Les Ferreres' a Cases Senyorials de Catalunya. Edicions 62. Barcelona. 102-109.</p> | XVIII | Problemes d'humitat a causa de la vegetació que cobria els murs de l'edifici. L'edifici, a l'estar assentat directament damunt la roca, que aflora a la superfície, evita que es produeixin filtracions per capilaritat. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Murs de pedra totalment arrebossats. La seva planta, apartada de la tradicional de tipus quadrangular, es composa de diferents cossos disposats a banda i banda del cos central. L'austeritat domina tot l'edifici. Façana principal (sud). Porta amb brancals de pedra i arc adovellat de mig punt; petita motllura en forma de cornisa a la part superior de les dovelles, resseguint l'arc. A la dovelles centrals hi ha una inscripció mig tapada per un balcó construït posteriorment; es pot llegir, en 4 línies: 'BA [..........] AT / ABRIL 21 / E / 1762'. Dues finestres a cada costat de la porta, amb elements de pedra i motllura bisellada, completen les obertures de la planta baixa. A la primera planta hi ha tres balcons que, probablement, eren tres finestres que es varen ampliar. A la planta sota teulada hi ha dues finestres més i un balcó central (d'època posterior, construït a partir d'una finestra preexistent), i una finestreta sobre el balcó, a l'alçada de les encavallades de fusta de la planta superior. A banda i banda de la façana principal: porxo a l'oest (dues plantes amb tres arcades a cadascuna) i galeria a l'est (primera planta) que comunica l'interior de la casa amb el cor de la capella. Podria ser que el porxo i la galeria fossin ampliacions immediatament posteriors a la construcció de la casa, sobretot la galeria est. La capella, a l'extrem est de l'edifici, és de la mateixa època de la casa. Té la porta amb brancals de pedra i llinda monolítica (amb motllures), un ull de bou i un campanar d'espadanya (conserva la campana del costat esquerre, a l'oest). Està orientada nord-sud. La planta de la casa és irregular; es fa difícil entendre-la com una estructura unitària. Possiblement l'estructura inicial s'hagi ampliat. Totes les obertures tenen els elements de pedra (brancals, llinda i ampit), generalment amb les motllures bisellades, exceptuant-ne alguns casos (gairebé sempre d'època posterior), que mantenen les arestes a brancals i llindes. - Cisterna a la part posterior (nord), planta quadrangular. S'hi accedeix des d'una galeria situada a la primera planta, hi ha un banc de pedra a tot el voltant (el respatller del banc fa de barana). Boca al centre en forma de templet circular; tres pilars de secció rectangular sostenen una coberta cònica amb teules de ceràmica vidriada (en verd); al coronament, un element de pedra feia de base d'una figura de ferro forjat representant un àguila que es guarda en una dependència de la planta baixa de l'edifici. L'estructura de la cisterna està exempta de la casa; s'uneix a ella a través d'una volta de canó lligada amb el mur nord de la casa. La cisterna recull l'aigua de la pluja provinent de la teulada de la casa. S'accedeix a la planta baixa de la cisterna per una porta al costat oest. Murs de pedra irregular, cantoneres diferenciades i coronament dels murs amb una cornisa amb una motllura simple. - La capella està orientada nord-sud. És possible que inicialment estigués separada de la casa i, posteriorment, es construís la galeria que les uneix. L'edifici està envoltat per una tanca de pedra (amb reparacions de maó massís), a l'interior de la qual hi ha la casa de les Ferreres, el jardí i el mas de ca l'Aumatell. - El jardí, situat al davant (sud), es va plantar al mateix moment de la casa (fitxa 127). La roca aflora en diferents punts al voltant de l'edifici i es pot veure clarament sota el mur est de la capella. La tanca exterior del gran casal de Les Ferreres inclou Ca l'Aumatell (fitxa 110); des del jardí situat davant la casa s'accedeix a Can Pela (fitxa 109).</p> | 08199-108 | Les Ferreres - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Fins el 1378 no són coneguts els habitants del mas. El primer que consta és anomenat Pere; d'aleshores (...) la família perpetuà la casa i el nom. S'estroncà la successió masculina regular l'any 1862, en el qual, com tot sovint s'esdevé, la pubilla Teresa, vídua de Pau Dachs, de Gurb, fou soterrada a la parròquia de Sant Bartomeu' (CAMPS, 1977:61). 'L'origen del nom 'Ferreres' es deu al fet que cap al segle XIII en aquest lloc hi havia una modesta ferreria, dominada pel senyor del castell de Gurb, en la qual els pagesos del rodal estaven obligats a ferrar-hi el rossam i cerclar-hi les rodes dels carros. Però l'antic nom del mas era 'Ventolà', com consta en documentació del segle XVI, i fou substituït pel de 'les Ferreres' probablement al segle XV, quan la ferreria ja devia tenir força història i el nom de les Ferreres ja era popular entre la gent de Sant Bartomeu' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). 'La prosperitat de la casa a partir del segle XVII permeté a l'hereu de torn d'instal·lar-se a Vic; Francesc Ferreres fou clavari o preposat de finances de la ciutat en les torbacions del 1640' (CAMPS, 1977:61). La casa actual és obra dels Morató, fidels exponents del barroc vigatà. 'La seva construcció data del 1762, quan l'hereu Miquel Ferreres i Pahissa tingué prou poder i encert per emprendre l'obra' (CAMPS, 1977:61). 'A partir de mitjan segle XIX la pairalia fou comprada i venuda, fins que l'any 1908 fou adquirida pels Arumí, acabalats fabricants de Vic' (CAMPS, 1977:61).</p> | 41.9745700,2.1394500 | 428703 | 4647311 | 1762 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60722-foto-08199-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60722-foto-08199-108-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Morató, mestres de cases | A diferència de la resta de cases de Sant Bartomeu del Grau, les Ferreres no té eixida, entenent aquesta com l'espai clos a l'entorn del qual es disposen diferents dependències aqropecuàries; cal recordar que es tracta d'una casa senyorial destinada a l'estiueig dels seus propietaris. 'Les Ferreres és per excel·lència la masia més gran i senyorial de Sant Bartomeu del Grau i un dels exponents més bells d'arquitectura rural setcentista de la comarca (..). El benestar i la prosperitat del camp que es visqué en el segle XVIII han deixat l'empremta en la façana principal, en el portal adovellat, en els balcons, en les pedres cantoneres de les finestres, en els arcs del cos lateral que conformen les eixides, en la capell i, en general, en la simetria d'un art de línies austeres que dóna fe d'un passat ric i esplendorós' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Sembla que per a la construcció del Parador de Turisme de Vic (Sau), l'arquitecte s'inspirà en les Ferreres, sobretot en els arcs de les galeries (PI DE CABANYES, 1990:102). 'Les armes del casal són tres calderetes distribuïdes, dues a dalt i una a baix, de les quals ixen un martell i unes tenalles, emblemes de l'ofici de ferrer' (CAMPS, 1977:61). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 60741 | Jardí de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-les-ferreres | XVIII | <p>Jardí que té el seu origen en època moderna, en el moment d'aixecar l'edifici de Les Ferreres. Està situat a migdia de la façana principal. Les flors i plantes es van renovant cada temporada; del jardí, però, cal destacar-ne dos arbres per les seves dimensions i longevitat: - El primer és un teix: arbre perennifoli de la família de les taxàcies (Taxus bacatta), de fulles agudes i llavors envoltades d'un aril vermell, típicament centreuropeu, plantat en jardins i apreciat per la seva fusta, usada antigament en la construcció (fotografies 1 i 2). És un arbre que es ramifica molt des de la mateixa base. És una espècie arbòria protegida en regressió a tot Europa. Es troba en petites localitzacions a muntanyes mitjanes on, els exemplars que en resten, acostumen a ser molt vells. Darrerament, a les Ferreres, s'han plantat diversos teixos obtinguts a partir de l'arbre inicial. - L'altre arbre destacable del jardí de Les Ferreres és de la família de les 'alzines'. Es tracta d'un arbre de gran longevitat. L'espècimen original es va tallar i, actualment, el que en resta són rebrots nascuts a partir de la soca (fotografia 3). Els diferents rebrots ocupen una superfície amb un diàmetre de 2,00 m. La capçada del conjunt té un diàmetre de 12-14 m. La localització de l'espècimen es va fer a través del Sr. Pòlit, jardiner del mas Ferreres; malgrat tot, després d'una intensa cerca, no n'ha pogut esbrinar el nom exacte.</p> | 08199-127 | Les Ferreres | <p>La casa de Les Ferreres, construïda el 1762, va ser concebuda com a casa d'estiueig, per la qual cosa en lloc de presentar alguns elements característics de les cases pairals catalanes té, entre d'altres característiques, un jardí a migdia de la casa, davant de la façana principal. Dels diversos espècimens que creixen al jardí, a banda d'un avet i una palmera, cal destacar per les seves dimensions i longevitat un teix i un altre arbre de la família de les alzines. El teix ha estat considerat com un arbre mitològic en diverses cultures, des de la grega, que els consagraven als deus, fins a les cultures cèltiques i escandinaves, que el consideraven un arbre protector; en la cultura cristiana, sovint es plantava al costat de les esglésies. Cal pensar, doncs, que la seva presència al jardí de les Ferreres pugui estar motivat per la simbologia que l'envolta.</p> | 41.9745700,2.1394500 | 428703 | 4647311 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60741-foto-08199-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60741-foto-08199-127-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 60683 | La Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-devesa-0 | XIV | Edifici rehabilitat a finals del segle XX, sobretot estructures interiors i cobertes. Amb el temps, és previst fer-hi noves obres de consolidació mantenint, però, l'estructura original. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Molt reformat al llarg dels segles. A la planta baixa conserva un arc apuntat, possiblement del segle XIV, i un tram de mur construït en 'opus spicatum'. La façana principal té un cos afegit a migdia, possiblement un antic cobert, ara reaprofitat com a part de l'habitatge. La porta és adovellada, de mig punt, amb la motllura bisellada; al damunt hi ha una finestra amb una motllura de tradició renaixentista. Al mur est s'observa com la casa va créixer cap a migdia; hi ha un tram de mur inicial amb grans carreus i una cantonera on s'adossa, pel costat de migdia, el cos de la façana actual. Dos contraforts a la façana posterior (nord), ajuden a mantenir l'estabilitat de l'edifici. La cantonada, ensorrada en una època indeterminada, es va reprendre i construir de nou. A la façana oest hi ha un gran porxo a l'alçada de la primera planta, restaurat pels actuals llogaters. A l'interior de la casa les reformes s'han fet respectant l'estructura de l'edifici. En una porta interior de la primera planta hi ha un llinda monolítica decorada; l'escut que presenta, però, no és identificable.</p> | 08199-69 | La Devesa - 08519 Sant Bartomeu del Grau | 41.9747000,2.1310200 | 428004 | 4647332 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60683-foto-08199-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60683-foto-08199-69-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 60724 | Ca l'Aumatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laumatell | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Ca l'Aumatell. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XIX | L'estat d'abandó en què es troba l'edifici comporta la progressiva degradació d'aquest. Si mai es rehabilita, convindria l'eliminació d'estructures distorsionadores i la reparació d'alguns elements actualment en procés de degradació a causa de l'estat actual d'abandó (només s'utilitza com a magatzem) | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Mur de pedres irregulars, lligades amb fang, cantoneres diferenciades. Construïda al segle XIX, ha tingut diverses ampliacions i reparacions, moltes d'elles amb totxo i maó massís. Els brancals de la porta de la façana sud i els les finestres són fets amb maó massís. Els murs sud i est estan arrebossats. Només es poden veure correctament els murs oest (on s'aprecia una ampliació cap el nord, també de pedra) i nord (amb diverses obertures); aquest mur de tancament nord no correspon a l'edifici original, sinó a una ampliació posterior. A l'espai entre la tanca exterior de les Ferreres i el mur nord de ca l'Aumatell s'hi ha construït diversos coberts (alguns d'ells de finals del segle XX). A la façana de migdia hi ha un porxo adossat, construït amb pilars de base quadrada fets amb totxo. Aquesta estructura tapa la façana original.</p> | 08199-110 | Ca l'Aumatell - Les Ferreres - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'A la part posterior de les Ferreres, encarada a la terrassa, hi trobem la masoveria de ca l'Aumatell, edificada la segona meitat del segle XIX' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9752700,2.1513900 | 429693 | 4647379 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60724-foto-08199-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60724-foto-08199-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Es tracta d'un edifici força desvirtuat per les ampliacions efectuades i per reparacions que no han respectat els materials originals. Malgrat tot, encara conserva l'estructura original. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60707 | Prats seminaturals sobre calcari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prats-seminaturals-sobre-calcari | <p>Es recomana consultar la pàgina 'http://www.gencat.es/mediamb/pn/2chic.htm' per a conèixer la directiva europea de classificació dels 'hàbitats d'interès comunitari' i les dades tècniques emprades per a la seva descripció i classificació. Es poden consultar les dues pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: 'http://www.gencat.es/mediamb/sig' i 'http://www.gencat.es/mediamb/pn'.</p> | <p>Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). Hàbitat d'interès comunitari catalogat, no protegit (aquest tipus de classificació d'element 'catalogat' que li dóna la directiva de la Unió Europea correspondria, seguint els paràmetres de la legislació catalana, a un 'element inventariat', ja que no es contempla cap mena de protecció).</p> | 08199-93 | zona de Vilanova | 41.9760400,2.1712200 | 431336 | 4647448 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60707-foto-08199-93-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Dades identificatives de l'hàbitat: Codi (segons Directiva 67/97/CE): 6210 Prioritat: No prioritari (prioritari si són prats rics en orquídies) Dades de l'hàbitat en el polígon seleccionat: Estat de conservació: bo % del polígon ocupat per l'hàbitat: 100.0 Superfície aproximada (m2): 5501.9443 'La Directiva hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són naturals com seminaturals. A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals, compleixin alguna d'aquestes característiques:' 1) amenaçats de desaparició a la Unió Europea (aquests seran els hàbitats naturals prioritaris), 2) àrea de distribució reduïda a causa de la regressió o per ser reduïda per pròpia naturalesa i, 3) 'Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE', en aquest cas, la mediterrània (www.gencat.es/mediamb). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 60681 | La Masoveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masoveria | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). La Masoveria. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | Rehabilitació recent. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (nord-sud). Murs de pedres planes, irregulars, lligades amb fang; queden restes d'arrebossat. Cantoneres diferenciades. S'observa un cos afegit, en forma de 'L', que envolta l'edifici original pels costats oest i nord. Les obertures de l'edifici original, portes i finestres, són fetes amb elements de pedra amb les motllures bisellades; l'ampit de la finestra situada sobre la porta (façana sud) està motllurat. Als murs de l'edifici original es va obrir una finestra amb brancals de maó massís (façana sud). A la part nova de la casa les obertures són de maó massís, bé que aprofiten algunes llindes de pedra de l'edifici original. Els murs d'aquesta estructura afegida estan fets de pedres irregulars, lligades amb fang, i les cantoneres diferenciades. Una de les pedres cantoneres de la façana sud (angle sudoest) està treballada; presenta un important solc repicat; evidentment, aquest material prové de les parts reformades de l'edifici original o d'elements d'èpoques anteriors a la construcció d'aquest afegit. Cossos annexes i exempts a migdia (corrals) i a l'est.</p> | 08199-67 | La Masoveria - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Per la tipologia dels elements observats, la datació del mas hauria de situar-se entre els segles XVII i XVIII. L'afegit adossat a les façanes nord i oest podria ser de ben entrat el segle XIX o, fins i tot, d'inicis del segle XX. 'La Masoveria (...) ja surt documentada a la baixa edat mitjana i sembla ser que portava el nom de Sant Genís Superior, per distingir-se de la casa de Sant Genís, que albergava la rectoria. Però els noms d'aquesta casa no s'acaben aquí, més antigament la Masoveria era anomenada Condrigons, nom que deriva de 'Conreria', així doncs, la Masoveria era la conreria de Sant Genís, és a dir, una casa de pagès destinada a conrear les terres de l'església i que sovint donava hostatge als transeünts' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9767600,2.1400400 | 428754 | 4647554 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60681-foto-08199-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60681-foto-08199-67-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60705 | Bosc de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-vilanova | <p>Zona d'interès paisatgístic i botànic. El bosc creix al costat nord - nordest del mas Vilanova. Es tracta d'un bosc amb el sotabost molt ben cuidat en el qual es poden trobar esplèndids exemplars de grèvol, a més de freixes, roures, pins, faigs...</p> | 08199-91 | zona de Vilanova | 41.9771500,2.1691000 | 431162 | 4647573 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60705-foto-08199-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60705-foto-08199-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 60693 | Sant Genís Sadevesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-sadevesa | <p>BOFILL, Pere (1921-1924). 'Les esglésies antigues del terme de Gurb'. Butlletí del Centre Excursionista de Vich, vol. IV, Vic, pàg. 74. PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1986). 'Sant Genís sa Devesa'. Catalunya Romànica. Osona II. Sant Bartomeu del Grau. Sant Genís sa Devesa, vol. III. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàg. 474-475.</p> | XI | L'edifici està abandonat. Tot i que l'any 2001 s'hi va fer un concert amb motiu de la inauguració de la carretera de les Ferreres, el seu estat general és dolent. Algunes de les reformes fetes en època moderna s'estan malmetent i s'aprecien algunes esquerdes a l'estructura de l'edifici. | <p>Església romànica amb un estat de conservació precari (el seu estat s'observa millor des de l'interior de l'edifici). Està situada dalt d'un turó. A migdia de l'església hi ha un cementiri en un espai clos per murs. Absis semicircular, amb arcs cecs i lesenes. Possiblement, l'espai destinat a presbiteri es va avançar un tram en una època indeterminada; el paviment és de cairons. A la nau el paviment és de lloses. Existeix una porta tapiada al mur nord del presbiteri, la llinda porta la data '1781'; possiblement donava accés a una sagristia tot i que actualment, a l'exterior de l'església, no s'hi veu cap estructura; a l'interior hi ha muntants de pedra i, l'exterior, està arrebossat. S'observen restes de pintura sobre el guix del parament interior de l'absis (podrien ser d'època contemporània). Hi ha restes d'estructures de fusta al presbiteri, encaixades al mur. Altar de pedra adossat al parament interior de l'absis; l'ara, de pedra, sembla reaprofitada; té un baix relleu amb una creu a l'interior d'un cercle. Hi ha un arc apuntat, de tradició gòtica, a l'alçada del cor (el cor, de fusta, presenta un estat de conservació lamentable). A la nau devia haver-hi dos arcs apuntats, escapçats a l'inici de l'arc per construir-hi, en època moderna, un arc de punt rodó més elevat. Presenta una volta de creueria feta de guix. Amagada sobre aquesta volta de creueria s'intueix una volta de canó. Al costat de l'arc apuntat del costat oest hi ha les pilastres que deuen correspondre a l'edifici romànic. A ponent hi ha una finestra esqueixada i una altra a llevant, a l'absis, de pedra tosca. A migdia hi ha una altra finestra esqueixada, modificada i ampliada. A l'interior del mur de migdia hi ha una petita capella; aquesta estructura es correspon amb l'arc de maó massís que s'observa al parament exterior. Al tram oest del mur de tramuntana hi ha una banqueta (obra posterior, no correspon a l'edifici romànic). Els murs són de carreus disposats en filades. La coberta és de teules; al coronament dels murs hi ha lloses sota les teules. És possible que als murs de l'absis, i probablement als de la nau, es produís una represa d'uns 20-30 cm; la coberta de l'absis arriba a la mateixa alçada que la coberta de la nau. A la façana de ponent hi ha un nou coronament del mur de factura posterior a l'original, igual com l'espadanya que s'alça al capdamunt. El campanar d'espadanya, actualment sense campanes, està coronat per una creu de pedra. S'ha accedia des del cor i, a la teulada, hi ha una barana de ferro al voltant del campanar. La porta d'accés a l'església és al mur de migdia. Té un arc de mig punt lleugerament enfonsat respecte la façana i, al damunt, un arc fet amb pedra tosca. A la façana de ponent de l'església s'hi adossa una masia (mas Sant Genís, fitxa 114); al mur oest de l'església hi ha una porta tapiada, amb llinda de fusta, per on es devia accedir a l'interior del mas. A un metre a l'est de l'absis hi ha un cobert de pedra, obert a migdia, que s'utilitza com a aparcament de la masia. En conjunt és un edifici molt interessant ja que conserva tota l'estructura romànica i, alhora, es poden observar clarament les reformes que s'hi van realitzar a les èpoques del gòtic i del barroc.</p> | 08199-79 | Sant Genís Sadevesa / Zona de La Devesa | <p>'Aquesta església sembla que es trobava dins l'antic terme del castell de Gurb, com Sant Bartomeu del Grau, però sempre fou una sufragània de la parròquia de Santa Maria d'Olost.' 'El castell de Gurb és documentat a partir de l'any 886, quan Joamir i la seva muller Eglia vengueren a Sunifred i a la seva muller Adabrada, diversos béns, un dels quals es trobava situat al terme del castell de Gurb.' 'Les notícies de l'església de Sant Genís sa Devesa es troben compilades amb el lot de documents falsos de Santa Maria d'Olost, en un dels quals, del 977, unes terres situades a Serradellops afrontaven a cerç amb Sant Genís sa Devesa; de manera semblant és esmentada en un altre document d'aquest lot de falsos, del 1051.' 'Serà el 1056 quan tindrem notícies fidedignes de l'existència de l'església. La seva situació com a sufragània de Santa Maria d'Olost apareix constatat en una llista de parròquies del bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050, quan figura amb Santa Creu de Joglars com a membre (sufragània) de la parròquia d'Olost.' 'L'edifici no ha sofert grans modificacions externes; únicament el campanar d'espadanya fou transformat en un campanar de torre a manera de comunidor i s'hi afegí una petita sagristia. En canvi, el seu interior es troba molt modificat tant en els murs com en la volta.' 'Actualment encara té culte, si bé no regularment, i el seu estat de conservació és relativament bo' (PLADEVALL; BENET, 1986:474-475).</p> | 41.9771200,2.1384100 | 428619 | 4647595 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60693-foto-08199-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60693-foto-08199-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60693-foto-08199-79-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60728 | Mas Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-genis | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Sant Genís. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | Li caldrien algunes reparacions puntuals en les obertures i, en general, l'estructura de l'edifici. El mur nord s'està desmuntant per la base a causa de l'esllavissament del sòl. | <p>Edifici adossat a la façana oest de l'església de Sant Genís de Sadevesa. Planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (N-S). Murs de pedres irregulars lligades amb fang amb alguns nòduls de calç; rejuntat amb morter de calç, possiblement d'un arrebossat ara inexistent. Cantoneres diferenciades als angles sudoest i noroest (no n'hi ha en els punts on l'edifici s'adossa al parament exterior del mur oest de l'església). - Façana principal (a migdia). Porta al centre amb brancals de pedra (motllura bisellada) i llinda de fusta; hi ha una finestra a cada costat de la porta amb els elements de pedra (ampit, brancals i llinda). A la planta superior hi ha tres finestres amb els brancals i l'ampit de maó massís i la llinda de fusta. - Façana nord. És totalment diferent a la resta, té petites obertures i un parament de pedres força regulars disposades en filades; és probable que aquest mur, tot i ser posterior a la construcció de l'església, sigui el que resta d'un mas construït abans del segle XVII. Té una estructura de totxo adossada (possiblement una latrina). - Façana oest. Té les mateixes característiques que la façana sud; també té fragments de maó massís i teula barrejats amb les pedres del mur. - Cobert adossat a l'oest. Planta baixa. Coberta a un vessant (pendent est-oest). Murs de pedres irregulars. Té una porta tapiada amb pedra al sud i una finestra amb brancals de maó massís i llinda de fusta. Finestra modificada a la façana oest (maó massís i llinda de fusta).</p> | 08199-114 | Mas Sant Genís - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de La Devesa | <p>Per les característiques de la porta principal, podria haver-se construït durant el segle XVIII, bé que la resta d'obertures hagin estat modificades o obertes a partir del segle XIX. Es desconeix qualsevol notícia referent a l'edifici que, possiblement, hi havia al lloc abans de la construcció de l'actual mas i del que, probablement, el mur nord d'aquest, en seria l'únic vestigi conservat. Tampoc és possible datar la porta, ara tapiada, que comunicava l'església amb el mas des de la zona del cor. 'Albergava la rectoria de l'església de Sant Genís Sadevesa fins al moment que aquesta va perdre les seves funcions parroquials i va passar a ser una simple sufragània de Santa Maria d'Olost' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9771200,2.1382900 | 428609 | 4647595 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60728-foto-08199-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60728-foto-08199-114-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | És possible que el mur nord del mas correspongui a un edifici d'època anterior que hagi estat reaprofitat per a la construcció del mas. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60709 | Alzinar de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-les-ferreres | <p>Es recomana consultar la pàgina 'http://www.gencat.es/mediamb/pn/2chic.htm' per a conèixer la directiva europea de classificació dels 'hàbitats d'interès comunitari' i les dades tècniques emprades per a la seva descripció i classificació. Es poden consultar les dues pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: 'http://www.gencat.es/mediamb/sig' i 'http://www.gencat.es/mediamb/pn'.</p> | Necessita protecció contra actituds contaminants | <p>Hàbitat d'interès comunitari catalogat, no protegit (aquest tipus de classificació d'element 'catalogat' que li dóna la directiva de la Unió Europea correspondria, seguint els paràmetres de la legislació catalana, a un 'element inventariat', ja que no es contempla cap mena de protecció). 'La Directiva hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són naturals com seminaturals. A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals, compleixin alguna d'aquestes característiques:' 1) amenaçats de desaparició a la Unió Europea (aquests seran els hàbitats naturals prioritaris), 2) àrea de distribució reduïda a causa de la regressió o per ser reduïda per pròpia naturalesa i, 3) 'Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE', en aquest cas, la mediterrània.</p> | 08199-95 | zona de Les Ferreres | 41.9772200,2.1498000 | 429563 | 4647597 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60709-foto-08199-95-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Dades identificatives de l'hàbitat: Codi (segons Directiva 67/97/CE): 9340 Prioritat: No prioritari Dades de l'hàbitat en el polígon seleccionat: Estat de conservació: mitjà % del polígon ocupat per l'hàbitat: 100.0 Superfície aproximada (m2): 550.1289 'La Directiva hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són naturals com seminaturals. A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals, compleixin alguna d'aquestes característiques:' 1) amenaçats de desaparició a la Unió Europea (aquests seran els hàbitats naturals prioritaris), 2) àrea de distribució reduïda a causa de la regressió o per ser reduïda per pròpia naturalesa i, 3) 'Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE', en aquest cas, la mediterrània (www.gencat.es/mediamb). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 60649 | Rocanegra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocanegra | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Rocanegra. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | Rehabilitació recent | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Murs de pedra irregular amb les cantonades diferenciades. Possiblement, els murs estiguessin lligats amb fang (actualment, però, els murs exteriors estan arrebossats i aquesta dada no s'ha pogut confirmar). - Façana sud (principal). A la planta baixa hi ha la porta amb els brancals de pedra (motllura bisellada) i llinda de fusta; al tram est, hi ha una finestra amb els elements de pedra (motllura bisellada) i ampit motllurat. A la primera planta hi ha una finestra, damunt la porta, amb els elements de pedra (motllura bisellada). - Façana est. Finestra al tram sud (elements de pedra i motllura bisellada); hi ha una altra finestra, d'època posterior, amb elements de maó massís i llinda de fusta. A la façana est se li adossa un cos construït en diferents èpoques; el tram més proper a la casa és de pedra, amb la cantonera diferenciada, amb les pedres lligades amb fang; la resta és de maó massís i totxo. - Façana nord. Finestra a la primera planta amb els elements de pedra (aresta escairada) i ampit motllurat. - Façana oest. Finestra al tram sud de la planta baixa amb elements de pedra (aquesta finestra ha estat modificada, ja que algun fragment de brancal té la motllura bisellada i, d'altres, tenen l'aresta escairada; semblen elements reaprofitats). A la primera planta hi ha una finestra amb elements de pedra (motllures bisellades) damunt l'anterior. Al tram nord de la façana hi ha una finestra amb brancals de maó massís, llinda de fusta i ampit de pedra. En aquesta mateixa façana hi ha un cos afegit al tram sud (planta baixa); pedra irregular, cantoneres diferenciades i coberta a una sola vessant (est-oest). Té un altre cos afegit al centre de la façana (planta baixa i primera planta) que podria haver sigut un pou o una cisterna. Davant la façana principal hi ha diversos cossos exempts. Són estructures de planta baixa construïdes amb pedres irregulars, lligades amb fang, llindes de fusta i cantoneres diferenciades. Aquests cossos també es van restaurar.</p> | 08199-35 | Rocanegra - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'La tradició popular considera Rocanegra com una de les cases més antigues de Sant Bartomeu del Grau, però això no es pot constatar par manca de documentació' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). 'L'origen del nom 'Rocanegra' té relació amb el lloc on s'aixeca la casa: al damunt d'una gran roca de color negrós' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9781800,2.1746600 | 431624 | 4647683 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60649-foto-08199-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60649-foto-08199-35-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60660 | Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilanova-1 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Vilanova. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Vilanova'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 42. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Bugader de Vilanova'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 43. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX | Rehabilitat | <p>Edifici doble de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada, d'alçades diferents. Coberta a dues vessants (nord-sud). Els dos edificis estan alineats l'un amb l'altre (eix est-oest). A l'edifici del sud recentment se li ha afegit un porxo al costat nord que trenca aquesta alineació inicial. - Edifici est. Façana sud (principal). Simètrica, porta + 2 finestres a la planta baixa, 3 finestres a la primera planta i 3 finestres a la planta sota teulada. Tots els elements són de pedra; la finestra central de la primera planta té motllures bisellades, la resta és d'arestes escairades; les finestres de la primera planta tenen els ampits motllurats. A la porta de la planta baixa hi ha una llinda monolítica, plana, amb la inscripció: [creu estilitzada, amb els braços en forma de pètals] / SEBASTIANUS / FERRERAS ME / FECIT ANNO 1803'. Façana oest. Una finestra a cada planta, amb els elements de pedra i ampit motllurat simple a la primera planta; a la planta baixa, arc rebaixat. - Edifici oest. Façana sud (principal). A la planta baixa hi ha la porta i una petita finestra, ambdues amb arc rebaixat; al centre, hi ha una petita porta oberta recentment. A la primera planta hi ha una tribuna central i una finestra a cada costat, amb elements de pedra i ampit motllurat. A la planta sota teulada hi ha dues finestres, amb elements de pedra, a cada costat i una obertura central amb arc rebaixat (posterior a l'època de construcció de la casa, igual com la tribuna); 'l'any 1940 es remodelà la façana principal amb la construcció d'una tribuna' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Façana est. Jardí a l'alçada de la primera planta. S'accedeix a l'interior de l'edifici a l'alçada de la primera planta a través d'una porta amb arc de mig punt, adovellada; al damunt hi ha una finestra amb elements de pedra (motllura bisellada). Façana nord. Dues finestres a cada banda d'un balcó central (a la primera planta); 3 finestres petites d'obertura recent a la planta sota teulada i, a la planta baixa, dues petites finestretes lleugerament esqueixades. Construccions exemptes a l'entorn de la casa (corrals, estables, pallers...), majoritàriament construïts en pedra (malgrat que n'hi ha algun aixecat amb totxanes). Es conserva una banyera monolítica a l'exterior de l'edifici, sense cap utilitat aparent. 'En unes restes de carreus amb inscripció que es conserven fora del jardí es llegeix el nom de PEDRO FORTEZA, que els amos de la casa coneixen com a mallorquí constructor de la casa' (YLLA-CATALÀ, 1990, fitxa 42). 'Bugader de Vilanova. Recipient de pedra en forma de pica de base circular i cos cilíndric amb un orifici lateral a la part baixa. Aquest forat està decorat a la part exterior amb una senzilla cara humana en el que l'orifici coincideix amb la boca. Aquesta peça es feia servir per preparar la bugada, per a rentar la roba. La peça és monolítica. A la part superior de la cara que decora la peça hi ha gravada dins d'un requadre, la data 1712. Aquesta peça no és originària de Vilanova sinó que el seu amo la va portar d'una de les seves masoveries' (YLLA-CATALÀ, 1990, fitxa 43). En el decurs de la visita que es va fer al mas Vilanova no es va poder veure aquesta peça; possiblement estigui guardada en un lloc més protegit i utilitzada com a element decoratiu.</p> | 08199-46 | Vilanova - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Sembla que l'edifici de l'oest és més antic i, posteriorment, s'hi devia adossar l'altre. 'Pel que fa a l'origen del nom, és evident que 'Vilanova' prové de VILLA NOVA. Per tant, el topònim ens descriu un mas més nou respecte dels de l'entorn. Malgrat això, no cal pas restar antiguitat al mas de Vilanova, que ja apareix documentat al segle XVI, com a masia propietat de les Ferreres en una consueta de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau del 1599' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9781300,2.1681900 | 431088 | 4647683 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60660-foto-08199-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60660-foto-08199-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Els dos edificis devien correspondre, en els seus orígens, a l'edifici dels propietaris l'un, i a la masoveria l'altre. Actualment, els propietaris utilitzen l'edifici est com a segona residència i, a l'edifici oest, hi viu una família que te cura del manteniment dels edificis, no de les terres, per la qual cosa no es pot entendre com a masoveria. El conjunt està situat en un extrem del bosc de Vilanova, d'indubtable valor paisatgístic. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60661 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-2 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). La Serra. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | Reparacions puntuals | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta. Coberta a doble vessant (sudoest-nordest). Murs de pedra irregular, pedres més grosses a les cantoneres (rejuntat recent amb formigó). Façana sudest (principal). Eixida amb toves (25 x 25 cm). Finestra al tram est de la primera planta amb elements reaprofitats, brancals de pedra bastos, llinda amb la motllura bisellada i ampit motllurat. La porta té un gran arc rebaixat de maó massís, l'obertura es va anar empetitint fins a la porta actual, amb brancals de maó massís i llinda de fusta. Façana sudoest. Dues finestres a la primera planta amb elements de pedra (aresta escairada) i ampits motllurats. A la planta baixa hi ha dues obertures recents. Façana nordoest. Hi té una granja adossada; estructura construïda amb totxanes. Façana nordest. Presenta una interessant combinació de diversos elements arquitectònics que fan pensar que en algun moment hagués pogut tractar-se de la façana principal de l'edifici. Aquest aspecte, però, no es pot confirmar ja que la seva orientació i ubicació (a poc menys de 5 metres d'un marge que supera en alçada la de tota la casa) no semblarien aconsellar-ho. Aquesta façana té una porta adovellada al tram nord, amb arc de mig punt, de pedra; actualment està tapiada i presenta una finestra al centre, amb brancals de pedra. A l'esquerra de la porta hi ha una finestra oberta recentment, té els elements de pedra. A la primera planta, damunt la porta, hi ha una finestra amb els elements de pedra (aresta escairada) i ampit motllurat; a la llinda hi ha la inscripció 'PERA [creu] ROMA'. A l'esquerra d'aquesta finestra n'hi ha una altra de les mateixes característiques, però amb l'ampit de motllura simple; al seu costat, una petita finestra amb elements monolítics.</p> | 08199-47 | La Serra - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'La casa, com molt bé ens indica la llinda de la finestra [...], pertanyia a Pere Roma, de ca l'Hostal Vell, i per això era anomenada la Caseta de l'Hostaler. D'altra banda, és sabut que l'origen d'aquesta casa es troba a uns dos-cents metres més enllà, on encara es conserva la base d'una antiga masia, que la gent del poble anomena la Serra Vella. Aquestes restes són l'única reminiscència de l'antic mas de la Serra, del qual no n'hem trobat referències històriques, però probablement deuria ser un mas força antic. Així doncs,, en desaparèixer la Serra, la Caseta de l'Hostaler en va adoptar el nom.' 'Etimològicament, 'Serra' prové del llatí SERRA, que descriu perfectament l'emplaçament, tant de la Serra com de la Serra Vella, ambdós masos enfilats gairebé al capdamunt de la carena i tocant el cingle' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9785300,2.1804900 | 432107 | 4647717 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60661-foto-08199-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60661-foto-08199-47-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 'Com ho denota el mateix nom, la Serra és la masia més enlairada de Sant Bartomeu del Grau. Es troba a poca distància del poble, sota del puig de la Serra (905 metres), el punt més alt del municipi' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60686 | La Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-1 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). La Masia. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | L'edifici està en procés de rehabilitació des de fa 3 anys. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta. Coberta a dues vessants. Murs de pedra irregular, lligada amb fang, i cantoneres diferenciades. Part de l'edifici, abans de la rehabilitació, estava construït amb tàpia. De l'estructura interior no en queda res, només s'han conservat les façanes, bé que modificades. La coberta actual s'aixeca uns 50 cm respecte l'original. La façana principal, a migdia, conserva la porta original, adovellada, amb arc de mig punt; a la dreta hi té una finestra petita amb els elements monolítics. La resta de brancals, llindes i ampits de la resta d'obertures d'aquesta façana s'han substituït per pedra nova i, els elements antics, s'han traslladat a d'altres murs. El balcó de la primera planta es va obrir fa uns 50 anys. Al tram est de la façana principal hi ha un cos afegit (de pedra irregular i cantonada diferenciada) molt modificat durant els anys; a l'extrem sud d'aquest cos n'hi ha un altre construït amb totxanes. - Façana oest. Obertures noves i elements de pedra de dues finestres que, abans de la rehabilitació, estaven a la primera planta de la façana sud (arestes escairades i ampit motllurat). - Façana nord. Diverses obertures modificades; les 3 finestres de la planta baixa conserven llindes antigues. - Façana est. Finestra a la primera planta, nova, i dos cossos adossats, l'un de planta baixa + 1 planta (al tram sud), amb coberta a doble vessant (est-oest) i murs en sec (és la continuació del cos afegit a la façana de migdia), i un altre al tram central, de planta baixa i coberta a una vessant (oest-est). Mur a l'entorn del mas (costats nord i est), exempt de l'edifici (presenta nombroses reparacions).</p> | 08199-72 | La Masia - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Pel que fa al nom, Masia és un derivat de mas que, al seu torn, prové del llatí MANSU, que significa 'conjunt de terres pertanyents a una edificació agrícola' o simplement 'propietat rústica' ' (BENITO; ARMENTERAS, 2001),</p> | 41.9785400,2.1793700 | 432014 | 4647719 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60686-foto-08199-72-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/