Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60808 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-9 | Únicament es conserva la base d'alguns murs. | Can Serra està situada en un punt elevat a mig camí entre el Puig Cornador i la zona de Gallifa, pocs metres al nord de la collada de can Serra. Es tracta d'una masia en runes, de la que únicament es conserven alguns trams de mur de maçoneria de pedra dispersos, amb alçades que generalment no sobrepassen el metre d'alçada. Concretament s'observen tres murs, un a l'extrem nord del conjunt i dos a l'extrem sud adossats en L. Al voltant d'aquests hi ha petits enderrocs. | 08201-32 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0704000,2.1757800 | 431815 | 4657921 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60808-foto-08201-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60808-foto-08201-32-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||||
| 60809 | Les Palomeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-palomeres | L'edifici es troba completament enderrocat i cobert de vegetació. | Les Palomeres està situada en una petita carena que s'estén d'est a oest des de la collada de can Serra, al nord-oest del Puig Cornador i a l'oest de l'emplaçament de can Serra, actualment inexistent. Es tracta d'un edifici completament derruït del que únicament es conserven diverses acumulacions de runa provinents de l'esfondrament dels murs. Els petits monticles que han format els murs al caure permeten intuir la planta de l'edifici, amb diverses particions interiors, avui transformades en forats coberts de vegetació. Les runes de l'edifici estan envoltades de vegetació i cobertes de bardissa. | 08201-33 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0700300,2.1712400 | 431439 | 4657884 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60809-foto-08201-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60809-foto-08201-33-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||||
| 60828 | Castell de Montorroell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montorroell | <p>AADD (1990). Els castells catalans, Volum IV. Rafael Dalmau Editor. AADD (1995) Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, S.A. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, maig de 2008.</p> | Estructura derruïda i força erosionada. | <p>El castell de Montorroell es troba situat a uns 150 metres al nord-oest de la masia de Montorroell. Es tracta d'una estructura derruïda que conserva diversos trams de murs, alguns dels quals de fins a 2 metres d'alçada, de maçoneria de pedra irregular, petita a mode de lloseta. La majoria dels murs es troben coberts per vegetació i hi ha crescut roures i boixos. Algunes formes de les estances i separacions de l'interior són visibles tot i l'enderroc dels murs i la coberta vegetal.</p> | 08201-52 | Sector nord del terme municipal | <p>El Castell de Montorroell anomenat en la documentació com a 'statica', 'fortitudo' o 'castrum' de Montorroell tenia al costat la capella de Sant Amanç de Montorroell, citada a mitjans del segle XIV. El 1297 la fortalesa de Montorroell era pròpia de Beatriu de Conanglell, mare de Pere de Conanglell, i el 1332 en tenia la propietat Galceran de Besora. Ambdós propietaris reconeixien cert vassallatge al senyor del castell de Lluçà. El 1549, Pere Onofre Sala, de Vic, es deia senyor del castell i casa de Montorroell.</p> | 42.0763800,2.1649700 | 430927 | 4658594 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60828-foto-08201-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60828-foto-08201-52-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||
| 60829 | Església vella de Sant Boi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-vella-de-sant-boi | BERTRÁN DE HEREDIA, J (1991). Excavacions al campanar de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès (Osona) a Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Simposi: Barcelona, 5, 6 i 7 d'octubre de 1989. Barcelona. 1991. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). JUNYENT, Eduard (1980-1996). Diplomatari de la catedral de Vic (segles IX-X). Patronat d'Estudis Osonencs. 1980-1996. ORDEIG, Ramon (1999). Catalunya Carolíngia, IV: Els Comtats d'Osona i Manresa. Institut d'Estudis Catalans. ROVIRA, Josep (1989). 'Intervenció al campanar de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès' a Quaderns Científics i Tècnics, núm.3, octubre de 1989. Diputació de Barcelona, 1991. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, maig de 2008. | XII | L'església vella de Sant Boi de Lluçanès s'emplaçava en el mateix lloc on avui en dia hi ha el temple barroc-neoclàssic, en el punt més alt del casc antic de la població. La primera utilització d'aquest turó correspon a una església romànica de nau única i absis semicircular, voltada d'una necròpolis d'inhumació. L'existència d'una església anterior a aquesta, del segle X només es pot suposar. Documentalment la primera referència que es té de l'edifici és de 1227. El campanar romànic fou construït a finals del segle XII, adossat al mur nord, al costat de l'absis. Aquest primer campanar té 18'40 metres i correspon al primer pis de l'actual campanar. Entre els anys 1331 i 1536 es cobreix el campanar, bé perquè havia restat inacabat o per la necessitat de remodelar-lo. Durant el segle XVI s'hi fan importants obres de millora i en aquest moment, arribarà a tenir dos pisos i una alçada propera als 22 metres. L'església d'estil romànic es va començar a enderrocar el 1762 per construir-hi l'edifici actual d'estil barroc. Durant l'excavació de 1986 es va trobar una tomba, coberta per un estrat de reble, on hi havia enterrats tres individus. Va ser feta aprofitant una diàclasi de la roca i fou coberta amb lloses de pissarra. Per la seva orientació atípica, podria associar-se a la construcció del segle X, però també podria ser d'època més avançada, encara que anterior a la construcció de la torre. | 08201-53 | Església parroquial de Sant Boi. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | La consagració de l'església de Sant Boi es deuria fer entre l'any 886, data de la restauració de la dignitat episcopal de la seu de Vic, i el 911, data de la mort de Guifré II. La primera menció del terme de Sant Boi de Lluçanès es troba datada de l'any 905, quan el bisbe d'Osona Idalguer acudí al castell de Lluçà per tal de restaurar-hi l'església de Santa Maria, edificada pel prevere Vinizià, el qual dotà amb llibres i ornaments litúrgics, amb cases i terres; alhora, el bisbe la dotà amb els delmes i les primícies provients dels vilars del terme parroquial i li sotmeté l'església de Sant Martí d'Albars, propietats i béns que 'sunt in comitatu Ausona, ad radices castri de Lussano et terminos eius et in adiacentias vel in apendicios Sancti Baudili' (ORDEIG: 1999). Per tant les primeres notícies de Sant Boi són esmentades formant límit de la parròquia de Santa Maria de Lluçà. Les funcions parroquials de Sant Boi consten des de l'any 993. En un primer moment, l'església i el terme de Sant Boi van dependre de l'antic terme del castell de Lluçà. Més tard, bona part d'aquest terme i església van passar a dependre de la vescomtessa Riquilda de Narbona, vídua d'Odó, que l'any 962 ho va llegar a la catedral de Vic (JUNYENT:1980-1996). Al cap d'un temps, passaren a dependre del comte d Barcelona-Osona Ramon Borrell, qui el 6 de novembre de l'any 992, vengué aquests dominis a Sendred, senyor del castell de Gurb, per 40 unces d'or cuit, amb els corresponents delmes i primícies, els molins i els prats. El 15 de febrer de l'any 993, Sendred de Gurb va fer una permuta amb el bisbe de Vic Arnulf. Aquest domini de Sant Boi, que va dependre del bisbat de Vic des de l'any 993 fins a l'abolició de les senyories jurisdiccionals pel govern liberal espanyol de 1834 estava centrat en la gran batllia que regentaven els hereus del mas Vila-rasa. L'església del segle X, envoltada per una necròpolis d'inhumació, va ser substituïda per un temple romànic al segle XII, segurament més capaç d'acollir la creient feligresia que poblava el terme. D'aquest temple avui en dia sols en queda la base del seu campanar, integrada en el campanar actual. En aquest temple es documenta l'any 1160 un altar dedicat a la Verge. Aquest temple anà sofrint modificacions i ampliacions - l'any 1456 s'hi realitzen importants reparacions - fins que a mitjan segle XVIII es decidí construir un nou temple (FONT:1992). | 42.0577500,2.1517100 | 429810 | 4656536 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||||
| 60912 | Festa Major de Sant Boi de Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-boi-de-llucanes | CASELLES, Josep (1997). 'La solemnitat de la Mare de Déu d'Agost' a Programa de la festa Major de 1997. GIRAVENT, Marta (2008). 'Escampada 2008: 10 anys de festa al pantà' a La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, núm. 210, 8 d'agost del 2008. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Diari digital del Lluçanès: www.llusanes.com | XIX-XX | La festa Major de Sant Boi de Lluçanès es celebra per la Mare de Déu d'agost, el 15 d'agost, dia en què es festegen els actes de caràcter més tradicional com la missa solemne cantada per la coral del poble. Així mateix hi ha un seguit d'activitats que acompanyen la setmana propera a la festa Major que varien cada any en funció de la seva programació: actes culturals, esportius, balls, espectacles, concerts, festes infantils, exposicions, futbol, petanca, tir al plat, caminada, botifarrada, bingo o campionats de truc i botifarra. Un els actes més celebrats pel jovent és l'Escampada, una festa nocturna a l'aire lliure, amb concerts i disco mòbil, que es desenvolupa al pantà de Sant Boi i que l'any 2008 va arribar a la seva desena edició. Es tracta d'un acte alternatiu dins la festa Major organitzat primer per la comissió de festes i després per l'ESCAMPADAgrup que s'enfocà, des dels seus orígens, al públic jove. Als darrers anys ha tingut una gran acceptació a la comarca així com a la Catalunya central i en algunes edicions s'ha arribat al les 900 persones. Un altre acte ja amb força tradició és el dinar a la font de la Prada que es celebra, cada any, el dia 17 d'agost, així com també les sardanes a la tarda que tanquen tots els actes de la festa Major. | 08201-136 | Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | La celebració de la Mare de Déu d'Agost deu ser tan antiga que va estretament lligada a la fundació del poble i la seva església. Però, pròpiament com a festa Major, molt probablement, devia començar a celebrar-se a mitjans del segle XIX. A començament del segle XX durava tres dies: el dia de la Mare de Déu, l'endemà o tornaboda, i el dia 17, conegut com el dia d'anar a la font. Una comissió formada per cinc o sis persones tenien cura d'organitzar l'esmentada festa. El dia 15 d'agost, al matí, es feia una cercavila que s'acabava davant de l'ajuntament, aleshores situat a la plaça Major. Els membres del consistori i altres autoritats passaven entremig dels músics per anar cap a l'església. Els músics seguien la comitiva d'autoritats i, fins i tot, antigament cantaven en l'ofici; en algunes èpoques ho feia l'orfeó. En acabar l'ofici en honor a la Mare de Déu Assumpta, es feien sardanes a la plaça Major, que estava tancada amb boixos i hi havia un escenari. En acabar hi havia el costum d'anar a fer el vermut al local del Centre. Quan tothom era a casa seva a dinar es feia el 'llevant de taula', que consistia en el fet que els músics, organitzadors de la festa i pabordesses anaven a demanar diners per totes les cases del poble per tal de poder sufragar les festes. A la tarda hi havia partit de futbol i després ball a la plaça Major. Durant el ball hi havia un moment en què es tocava el Ball del Ram i el Ball del Puro, alhora que es subhastava una toia i el que la treia podia ballar sol o convidar altres parelles. Als volts de les nou del vespre es feia una serenata davant de la casa de l'alcalde: la gent portava atxes i els músics tocaven dues o tres peces. A la nit es tornava a fer ball. El dia de la tornaboda, a la tarda l'orquestra feia un concert al cafè del Centre. A continuació, ball de tarda a la plaça Major i a la nit es feia teatre al local del Centre; en acabar ball a la plaça Major. Aquest mateix dia, a les set de la tarda, es celebrava una missa a l'ermita de Sant Roc i Sant Sebastià. El dia 17 s'anava a la font de la Prada a berenar; si feia ball amb un piano de maneta, que hi era portat amb un carro i una mula. Ara i des de fa una colla d'anys s'hi fa un dinar i després es ballen sardanes. Més tard, sobretot després de la Guerra Civil la festa Major va anar canviant en alguns aspectes i, fins i tot, alguns anys va canviar de dies. Ara i des de fa una colla d'anys, es torna a celebrar per la Mare de Déu d'Agost, i la majoria d'actes es fan a la plaça Nova (MONTAÑÀ i PLANES: 2004) | 42.0586200,2.1509000 | 429744 | 4656634 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60912-foto-08201-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60912-foto-08201-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges s'han extret de la pàgina web: llusanes.com | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60913 | Festes de Sant Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-sant-baldiri | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. CASELLES, Josep (1996). 'El Nostre Patró i la seva festivitat' al Programa de la Festa Major de 1996. | XIX-XX | Les festes de Sant Baldiri es celebren els dies propers al dia 20 de maig, dia del patró Sant Baldiri o Sant Boi. Les festes s'inicien amb la revetlla de Sant Baldiri, la vigília del dia del patró, amb una foguera a la plaça Nova de la població que s'acompanya amb coca i vi dolç. El dia 20 es celebren els actes més tradicionals com la missa solemne a l'església parroquial o el dinar popular, també organitzat a la plaça Nova. Així mateix hi ha un seguit d'activitats que acompanyen les festes de Sant Baldiri que varien cada any en funció de la seva programació: esmorzars populars, xocolatada, activitats infantils, exposicions, cafè-concert, teatre, campionat de botifarra i la ja tradicional farra d'en Baldiri organitzada per l'Escampadagrup. | 08201-137 | Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | La festa té els orígens en el culte del desvetllament de la natura i de la vida. Aquesta festa pagana, com molts altres, va ser cristianitzada. A Sant Boi, la confraria del Roser, fundada el 20 de setembre de 1612, recollia en una de les ordinacions l'obligació d'organitzar una festa per Sant Baldiri i una altra al primer diumenge d'octubre. Era costum que els administradors de la festa de Sant Baldiri donessin menjar als músics dels seus propis béns, i que tot el que apleguessin en els balls, a la plaça o en altres llocs, anés a parar a la confraria. Durant molts anys, es celebrava un ofici religiós i es cantaven els goigs. A la vigília es feien focs a cada cap de carrer. A partir de l'any 1955 es va fer coincidir amb Sant Baldiri la primer fira ramadera, amb concurs de bestiar, concert, teatre i ball. Aquesta fira es va fer durant sis anys. La festa, però, va començar a donar un tomb important. Fou a partir de l'any 1979, quan per iniciativa d'un grup de santboiencs es va començar a fer la matança del porc a la plaça Verge dels Munts, i al cap d'uns anys, concretament l'any 1992, es va traslladar a la plaça Nova, on es fa un dinar popular (MONTAÑÀ, PLANES:2004). | 42.0585800,2.1508500 | 429740 | 4656629 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60913-foto-08201-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60913-foto-08201-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les fotografies les ha facilitat Baldiri Selva. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60923 | Processó de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-corpus-1 | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. SELVA, Baldiri (2006). Records de Sant Boi en sèpia. Sant Boi de Lluçanès. | Actualment no es celebra la processó. | El dijous de Corpus s'engalanaven altars en diferents llocs del poble (ca la Manela, cal Ferreric, ca la Roseta i cal Carrano). El mateix dia, després del rosari, a les quatre de la tarda es feia una processó que sortia de l'església parroquial. Les pabordesses encapçalaven la processó portant les atxes i a continuació, sota tàlem, hi anava el rector amb la capa pluvial que portava la custòdia; l'acompanyaven els regidors de l'ajuntament, l'agutzil amb la vara, i portant atxes, el jutge, l'alcalde i el secretari. La processó seguia el següent recorregut: l'església, les monges, cal Met, el carrer de Gallifa, el carrer de Sant Roc, el carrer Antic, el carrer dels Terrabusters, la plaça del Pou (ara plaça Verge dels Munts),el carrer Major, la plaça Major i retorn a l'església, on es cantava el tedèum. Es feien catifes i sanefes amb pètals de rosa, clavell, ginesta i gallaret. A la processó també hi anaven els nens i nenes que aquell any havien fet la primera comunió. Els nens duien un lliri i les nenes unes paneretes amb pètals de flors. | 08201-147 | Carrers del nucli urbà. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0587500,2.1517000 | 429810 | 4656647 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del llibre 'Records de Sant Boi en sèpia'. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||||
| 60924 | Viacrucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis-2 | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. SELVA, Baldiri (2006). Records de Sant Boi en sèpia. Sant Boi de Lluçanès. | La processó ha perdut en intensitat i en participació dels fidels. | El viacrucis sortia de l'església parroquial de Sant Boi el dijous Sant, gaudia de molta assistència de fidels i solia anar fins al serrat de les creus seguint un recorregut marcat amb unes grans creus de fusta retolades amb unes plaques de porcellana que assenyalaven cada una de les catorze estacions. Algunes d'aquestes creus encara es conserven (tot i que en mal estat de conservació) com les que hi ha a la rectoria, al carrer Dr. Villegas o al mateix serrat de les creus; tot i així hi ha la previsió de acabar traient-les. Actualment el viacrucis es fa a l'entorn de l'església. | 08201-148 | Església parroquial de Sant Boi. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0574800,2.1517700 | 429815 | 4656506 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del llibre 'Records de Sant Boi en sèpia'. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||||
| 60898 | Roure de la Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-senyora | <p>El roure de la Senyora està situat al marge d'un camp al nord del Vilar i del nucli urbà de Sant Boi i a l'oest del pedró de Sant Isidre. Es tracta d'un roure (Quercus humilis) de grans dimensions, amb una capçada força arrodonida que assoleix els 25-30 metres de diàmetre, un perímetre de tronc de 410 centímetres a 1 metre d'alçada i una alçada total propera als 15 metres. Algunes de les majestuoses branques del roure, concretament les que es troben a menor alçada, estan apuntades amb troncs ja que no suporten el seu propi pes. Sota el roure, en un espai entre un camp de conreu i un aflorament de roca, hi ha dos bancs, uns dels quals als peus d'un pi de tres branques.</p> | 08201-122 | Sector central del terme municipal | <p>Segons s'explica popularment, el nom de roure de la Senyora prové de la rica pubilla de la Cerdanya, Lotgarda de Pedrals, amb la que es casà l'hereu del Vilar a mitjans del segle XIX.</p> | 42.0659400,2.1506500 | 429731 | 4657446 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60898-foto-08201-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60898-foto-08201-122-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es roure es troba catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 60899 | Roure de la Mandra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-mandra | <p>El roure de la Mandra està situat a mig camí entre el nucli urbà de Sant Boi i la capella de Sant Roc, al nord-est del primer i al sud-oest del segon, al marge d'un camp de conreu. Es tracta d'un roure de grans dimensions situat al límit d'un camp de conreu i a tocar d'una zona erma on aflora a la superfície la roca mare. Té un perímetre de tronc de 352 centímetres a 1 metre d'alçada, una alçada que supera els 10 metres i una capçada que assoleix els 25 metres de diàmetre. El roure també destaca per la peculiar forma que té, semblant a la d'un canelobre, pel fet que la gran majoria de branques surten del mateix nivell, a pocs metres d'alçada.</p> | 08201-123 | Sector central del terme municipal | 42.0632400,2.1620900 | 430675 | 4657137 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60899-foto-08201-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60899-foto-08201-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El topònim va sorgir fa poques dècades. | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||||
| 60900 | Roure de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-vila-rasa | Només es conserva una part de la capçada. | <p>El roure de Vila-rasa està situat uns cent metres al nord de la masia de Vila-rasa i pocs metres a l'oest d'un cobert de grans dimensions destinat a usos agropecuaris. Es tracta d'un roure de grans dimensions situat al límit d'un camp de conreu i a tocar de la pista forestal que condueix a la masia de Vila-rasa. Té un perímetre de tronc de 365 centímetres a 1 metre d'alçada, una alçada que supera els 10 metres i una capçada d'uns 12 metres de diàmetre. Tot i així la capçada no es troba completa, probablement per l'efecte d'algun llamp. Sota el roure hi ha dues taules formades amb dues moles de molí.</p> | 08201-124 | Sector oest del terme municipal | 42.0484700,2.1303000 | 428028 | 4655524 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60900-foto-08201-124-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||||
| 60874 | Font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-6 | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, 2002. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, 2007. | La font de la Mina està situada a tocar de la riera de Talamanca, a l'oest de les masies de Bertans i Torrents i al sud-est de Sant Roc. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que es desvia de la que condueix a Sant Salvador de Bellver seguint paral·lela a la riera de Talamanca en direcció sud-est. Seguint aquesta pista s'arriba a una esplanada ombrejada a tocar de la riera, on hi ha diversos bancs i taules formats amb monòlits de pedra treballada i a l'altura d'uns dels embassaments de la riera. Des d'aquesta esplanada es creua la riera per un petit pont construït amb troncs i es segueix uns metres per un corriol delimitat a banda i banda per fil (tot el conjunt de la font queda delimitat amb fil per prohibir l'accés al bestiar). Al cap de pocs metres s'arriba a la font, ubicada en una raconada ombrívola a escassos metres de la riera ocupada per avellaners, pins, boixos i falgueres. La font està formada per una petita estructura rectangular bastida amb murs de maçoneria de pedra i coronada amb lloses d'on sobresurt el brollador plàstic, obturat amb una branca. Uns metres més amunt es troben dos dipòsits, un dels quals natural. El primer que es troba és un dipòsit adossat al marge i pràcticament amagat entre la vegetació, bastit amb una gran volta amb carreus a plec de llibre, quedant oberta a l'exterior la part superior d'aquesta sala coberta amb volta. Uns metres a l'esquerra hi ha un dipòsit natural, format per una petita balma a l'interior de la qual s'embassa l'aigua que es filtra per les parets formant un petit dipòsit natural. | 08201-98 | Sector central del terme municipal | L'any 2000, els Amics de la Fonts del Lluçanès Nord van restaurar la font. | 42.0639700,2.1680500 | 431169 | 4657214 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60874-foto-08201-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60874-foto-08201-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005, 2006 i 2007, la font de la Mina presentava un índex de nitrats de 0'60, 3'90, 0'50, 3'20 i 0'30 mg/l respectivament, dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar com a potable. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||||
| 60879 | Font de les Donzelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-donzelles | <p>La font de les Donzelles està situada en un punt engorjat i de difícil accés de la vall de la riera de Talamanca, a l'extrem est del terme municipal. S'accedeix a la font tant pel costat d'Orís, a través del PR C-54, com des del costat de Sant Boi, des d'on s'ha d'agafar la pista que segueix paral·lela a la riera de Talamanca en direcció sud-est, passant per la font de la Mina. Uns centenars de metres després s'arriba a una petita esplanada on es desvia la pista forestal. En aquest punt s'ha de deixar la pista i agafar un corriol estret que segueix la riera des d'un nivell elevat respecte aquesta, passant enmig d'un bosc de pins. Al cap d'uns metres s'arriba a un indicador del PR C-54, que en aquest punt gira cap a Sant Salvador de Bellver, i s'obren dues opcions: o bé un corriol amb gran pendent que baixa directe a la font o un que d'una manera més planera i llarga, també porta a la font. La font està ubicada en un racó feréstec i obac de gran interès paisatgístic. Es tracta d'una vall que s'estreny, amb un cingle rocós que aflora a les dues vessants de la vall i s'uneix al centre, deixant un pas estret a la riera, on es forma un salt vertical de gran alçada. Poc més avall del gran cingle per on salta l'aigua hi ha un segon salt, de dimensions més reduïdes, que forma un petit gorg, i uns metres al sud del gorg es troba la font. La font brolla directament d'un cingle rocós que forma nombroses cavitats i esglaons i es troba completament cobert de molsa. L'espai que envolta la font es troba cobert d'espessa vegetació.</p> | 08201-103 | Sector est del terme municipal | <p>Pel caràcter feréstec de l'espai que envolta la font de les Donzelles ha estat vist com a lloc de màgia i bruixeria, concretament s'explica que hi apareixien noies nues, les anomenades dones d'aigua.</p> | 42.0539700,2.1793100 | 432090 | 4656094 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||||||
| 60901 | Pantans de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pantans-de-vila-rasa | XX | Els dos pantans, especialment el petit, presenten deixalles en algun punt. | <p>Els pantans de Vila-rasa estan situats al sud-oest de la masia que els dóna nom, en una petita vall orientada de nord-oest a sud-est per on transcorre el rec de Vila-rasa delimitada al nord-est per la costa de l'Horta i el serrat dels Morts i al sud-oest per la baga de Vila-rasa. Es tracta de dos pantans de reduïdes dimensions. El més gran, de forma arrodonida i situat al nord-oest del menor, ocupa una àrea aproximada d'1.2 hectàrees i té un perímetre superior als 400 metres. El menor té una forma allargada, està situat en un nivell inferior al gran (aproximadament uns 8 metres) i ocupa una àrea d'uns 2300 metres quadrats, amb un perímetre aproximat de 200 metres. Els dos pantans queden envoltats per vessants cobertes per pins, arribant en diverses zones fins ben a prop dels pantans. Per la seva condició de zona humida, els dos pantans acullen al seu voltant nombroses espècies d'animals, especialment aus.</p> | 08201-125 | Sector oest del terme municipal | 42.0454800,2.1334400 | 428284 | 4655189 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60901-foto-08201-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60901-foto-08201-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60902 | Riera del Sorreigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-sorreigs-0 | <p>La riera del Sorreigs és un afluent del Ter que neix al terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès, a la vessant oest del massís dels Munts. Entra al terme municipal de Sant Boi de Lluçanès a l'oest del nucli urbà i creua tota la vall on es troba el nucli i que conforma bona part del terme municipal, i en surt a l'extrem sud del terme, al sud de Cornet. El seu recorregut pel terme municipal té una orientació de nord-oest a sud i recull les aigües de nombrosos recs i torrents, entre els que destaquen el torrent de Furriola i el torrent de Prats al costat est i els recs del Purgatori i Vila-rasa al costat oest. Es tracta d'una riera humanitzada, on antigament es desviava l'aigua per a fer 'parades' on estovar el cànem i on hi funcionaven diversos molins (actualment només es conserven el molí de Cornet i el molí de Viladecans, que no es troba situat a la riera dels Sorreigs si no al torrent de Prats). Estava creuada per diversos ponts de reduïdes dimensions i per passeres, tot i que actualment aquests s'han substituit per passos moderns. Pel que fa a l'àmbit natural, la riera conserva una bona qualitat de l'aigua, fet que permet que en diversos punts dels seu recorregut s'hagin conservat espècies autòctones de la zona.</p> | 08201-126 | Sectors central i sud del terme municipal | 42.0453200,2.1534600 | 429941 | 4655155 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60902-foto-08201-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60902-foto-08201-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Un tram de la riera del Sorreigs (no és el cas de la part que transcorre per Sant Boi de Lluçanès) es troba protegit com a PEIN. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||||
| 60903 | Reserva botànica de la Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reserva-botanica-de-la-cirera | <p>JUVANTENY, Pere i IBORRA, Isabel. Plantes remeieres. Reserva la Cirera. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès.</p> | XX | Molts dels cartells es troben desubicats o en mal estat i algunes de les plantes hi ha desaparegut. | <p>La reserva botànica de la Cirera està situada uns 200 metres al sud-est de la masia de la Cirera, en una petita zona delimitada a l'oest per una pista forestal i al nord pel torrent de Furriola. Es tracta d'una reserva botànica de plantes i arbres, amb una part de flora autòctona ubicada en el seu hàbitat i una part de plantes remeieres autòctones que tradicionalment s'han cultivat al Lluçanès. La reserva ocupa una àrea amb diverses zones diferenciades, un prat herbat a l'extrem inferior, un serrat solell i una zona humida a l'entorn del torrent de Furriola. Entre les més de 200 espècies que es troben en la reserva hi ha les espècies conegudes per tothom de la zona, com l'esbarzer, l'espígol, l'orenga, la farigola, el romaní, el tortellatge, la sajolida o el pi roig, i moltes altres no tan conegudes com la gavarrera, la consolda, la cicuta, la ruda, la bufeta, la berbena, l'espernallac, la primavera, la broida, el donzell, la menta romana o l'herba queixalera. Cada espècie compta amb un cartell on apareix el nom de la planta, amb el nom científic i les propietats que té, ja sigui com a remei o per a altres usos populars, com quallar la llet, cardar la llana...</p> | 08201-127 | Sector central del terme municipal | <p>La reserva botànica de la Cirera va ser iniciada per Pere Juvanteny, conegut popularment com a Pere de la Cirera, pels volts de l'any 2000. Aquest santboienc, un gran especialista en fauna i flora autòctones i en saber popular, va idear la reserva amb la intenció de conservar aquelles plantes amb usos remeiers o populars que antigament es cultivaven i que actualment han caigut en desús, amenaçades en alguns casos amb la extinció.</p> | 42.0467200,2.1536100 | 429955 | 4655310 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60903-foto-08201-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60903-foto-08201-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Hi ha un llibret de la reserva editat per l'ajuntament de Sant Boi on es descriuen algunes de les plantes de la reserva, els tractaments d'algunes malalties amb plantes a més d'un quadre amb el llistat de les plantes relacionats amb la seva propietat i la part utilitzada. Algunes de les plantes més amenaçades també es conserven en el jardí que envolta la masia de la Cirera. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||
| 60777 | Església parroquial de Sant Boi de Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-boi-de-llucanes | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. SELVA, Baldiri (2006). Records de Sant Boi en sèpia. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | L'església parroquial de Sant Boi està situada en el punt més alt del nucli urbà. És una església de grans dimensions d'estil barroc-neoclàssic, formada per tres naus, la central més alta i més llarga, coberta amb voltes d'aresta dividides per quatre arcs torals i planta de creu llatina, planejada per Josep Moretó a mitjans del segle XVIII i dirigida per Mariano Claris d'Olost. Les naus laterals tenen dues plantes: la superior forma un corredor que va del cor a la capçalera, i la planta inferior s'obre a la nau central formant capelles, mitjançant arcs de mig punt sobre columnes. La façana principal, orientada al sud i d'estil barroc, mostra una gran portalada esculturada; al centre hi ha el portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals i coronament de pedra motllurada. A la clau hi ha el rostre d'un angelet i a sobre, dins un segell amb garlandes decorades, hi ha la data gravada de 1767. Flanquegen el portal dues falses pilastres decorades amb motius vegetals i coronades amb dos falsos gerros florals, esculturats. Sobre hi ha una fornícula de quart d'esfera ornamentada amb elements vegetals i motllures a mode de guardapols; a l'interior hi ha la imatge de Sant Baldiri, una imatge nova i més petita que l'anterior que fou destruïda durant la Guerra Civil espanyola. Sobre la portalada s'obre una rosassa emmarcada amb pedra motllurada i més amunt, un òcul, just sota el coronament curvilini de la façana. A la façana principal hi ha quatre finestres, amb brancals i coronament de pedra, dues a cada extrem, alineades verticalment. El campanar, esvelt, s'enfila a la banda est de la nau. Presenta una alçada de 32,65 metres i consta de quatre trams construïts en diferents èpoques. El campanar original, d'estil romànic, que encara es conserva i es pot admirar des de l'interior, tenia una alçada de 18,40 m. En aquest primer tram hi ha tres petites obertures en forma d'espitllera en tres de les seves cares. Més amunt hi havia tres finestrals amb arc de mig punt, un d'ells geminat, on s'allotjaven les campanes. Aquestes obertures foren tapiades l'any 1537. El segon tram, separat del primer per unes motllures exteriors i amb les cantonades a mode de bisell, té les parets més primes i presenta quatre espitlleres, una en cada paret. El tercer tram amb grans obertures d'arc de mig punt, allotja les campanes. El quart tram, d'alçada més reduïda, presentava fins a la dècada de 1960, quatre finestrals també d'arc de mig punt més petits que els del tercer tram. En aquesta època s'instal·là un rellotge ja que l'antic no funcionava bé. S'eixamplaren les obertures i s'hi col·locaren les quatre esferes del rellotge. Aquest darrer tram fins a finals del segle XIX o inicis de segle XX, estava cobert amb teulada piramidal de fort pendent, acabat amb rajola de València. Actualment es troba coronat amb una barana de pedra i parallamps (SELVA:2006). L'interior de l'església conserva 8 retaules barrocs i neoclàssics que representen un patrimoni artístic molt valuós i singular que es va salvar de la Guerra Civil espanyola: - Retaule de Santa Bàrbara: conegut actualment pel de Sant Isidre, obra de Josep Moretó vers l'any 1680, instal·lat a Sant Boi el 1780. - Retaule de la Mare de Déu del Ballester: d'estil barroc del segle XVII. - Retaule de l'altar Major: neoclàssic o barroc acadèmic. Obra de l'autor vigatà Antoni Real, inaugurat el 1797. - Retaule del Sant Crist: d'estil neoclàssic. Obra d'Antoni Real del 1791, daurat per Bernat Solà i policromat per Francesc Solà el 1855. - Retaule dels Sants Màrtirs: neoclàssic, no se'n coneix l'autor, datat del 1783 i daurat l'any 1794. - Retaule del Roser: neoclàssic, daurat el 1783. No es coneix l'autor. Si bé la imatge del Roser és obra de Pere Anton Soler (segle XVII-XVIII). - Retaule de la Mare de Déu del Carme: neoclàssic, obra de Llorenç Corominas (1857). Policromat per Bernat Solà el 1862. - Retaule de la Puríssima: neoclàssic, obra de Llorenç Corominas, datat el 1855 i policromat per Bernat Solà. | 08201-1 | Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El 1761, el mestre de cases vigatà Josep Moretó Sellés va proposar al rector de Sant Boi, Pere Soler del Coll, reformar l'església romànica que estava molt malmesa i havia esdevingut petita pel gran nombre de parroquians. Al cap de poc temps de començar l'obra (1762) Moretó va abandonar. El 1763 les obres es recomencen dirigides per l'olostenc Mariano Claris, mestre de cases, i ja no es tractarà d'una reforma sinó que la fan de bell nou. La nau, de nova planta, s'encararia de sud a nord, s'ampliaria de mides i se'n conservaria el campanar. Tot i això el nou mestre seguiria les traces de Moretó. La nova església va ser beneïda el 1775 tot i que la data gravada al portal de la façana és de 1767. Durant la Guerra Civil es varen destruir i cremar les quatre grans imatges de més de 2 metres del retaule Major (sant Gregori el Gran, sant Jeroni, sant Ambrós i sant Agustí). L'any 1815 s'aixeca el campanar sobre una estructura anterior. Després de Guerra Civil s'encalcinà la façana i es va tornar a pintar de nou el rellotge de sol de la façana. També es substituïren els tres graons originals de l'entrada per cinc de nous (SELVA:2006). El 1986 la Diputació de Barcelona realitzà obres de restauració, a causa de les quals es fa una excavació d'urgència. El febrer de l'any 1987 s'acaben les obres de restauració del campanar de l'església. | 42.0576300,2.1517000 | 429809 | 4656523 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60777-foto-08201-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60777-foto-08201-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60777-foto-08201-1-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al costat de la portalada principal de l'església hi ha un rellotge de sol repintat després de la Guerra Civil que tenia l'antiga inscripció UNAM TIME. L'antic rellotge presentava la data a la part inferior de 1894. El rellotge es va repintar el 2002 i la inscripció i data han desaparegut. | 94|96|99 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60778 | Sant Salvador de Bellver (o d'Orís) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-bellver-o-doris | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995) Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, S.A. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. JUNYENT, Eduard (1947). 'Itinerario histórico de las parroquias del Obispado' a Hoja Parroquial, Vic, 16 de novembre de 1947. PLADEVALL, Antoni (1969). 'Sant Salvador de d'Orís o de Bellver' a Hoja Diocesana, núm. 461, Vic, 5 d'octubre de 1969. PLADEVALL, Antoni (1971). 'Sant Salvador de Bellver o d'Orís' a Programa de la festa Major 1971, Sant Boi de Lluçanès. SELVA, Pere (1999). Topònims de Sant Boi de Lluçanès. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XII | Sant Salvador de Bellver es troba situat a l'extrem nord oriental del terme municipal, a la punta d'una carena que domina la part de tramuntana de la Plana de Vic que separa la riera de Talamanca de la d'Orís. L'edifici és format per una espaiosa nau rectangular, de grans proporcions, dividida per dos arcs torals i coberta amb una volta lleugerament apuntada, la qual remata amb un absis semicircular, cobert amb volta de quart d'esfera. Entre l'absis i la nau hi ha un simple plec que fa de punt d'unió. L'edifici té tres portes, una a ponent que és l'actual porta d'accés a l'església, coronada amb arc de mig punt; una altra porta de grans dimensions, també d'arc de mig punt, sense galzes, al mur de tramuntana, tocant a l'absis; i una altra, també al mur de tramuntana, molt més petita, antigament de llinda rectangular i actualment coronada amb arc de mig punt, tocant al mur de ponent. Cap d'aquestes portes no té elements escultòrics o decoració. Al mur de migjorn hi ha obertes dues finestres de doble esqueixada. La sobrietat de les línies arquitectòniques i el volum de la construcció, resolt amb grans blocs, en una estructura homogènia i sense interrupcions de cap mena, mancada d'afegitons d'èpoques posteriors, fan ressaltar encara molt més la bellesa de l'estil, el qual es mostra en les ornamentacions exteriors de l'absis, sota la línia de la cornisa i a les seves finestres. Les parets interiors, fetes amb carreu gros i regular, han estat coronades per una imposta simple aixamfranada, la qual corre per tot el perímetre i la nau i l'absis. A l'absis es conserva un fris de dents de serra i presenta tres sèries de nou arcuacions cegues separades per bandes llombardes. També s'obren dues finestres, una al sector est i l'altra al sector sud, totes dues formades per arcs en degradació. Aquestes finestres formen esqueixada veres l'interior i plecs cap a fora. La coberta de la nau de l'absis han estat fetes de nou així com també el campanar d'espadanya de dos ulls que corona la façana principal. | 08201-2 | Sector est del terme municipal | Sant Salvador de Bellver es trobava al límit de l'antic terme del castell de Lluçà, al lloc de Bellver o d'Orís, pel fet que estava tocant els límits del castell d'Orís, a la parròquia de Sant Boi de Lluçanès. El seu antic nom, enregistrat ja l'any 1110, als inicis de la fundació, fou el de Sant Salvador de Bellver, pel fet de trobar-se al puig de Belvidere o Bellver. Sens dubte que li devia donar aquest nom el dilatat horitzó vers la Plana de Vic i la vall del Ter que hom podia admirar des d'aquest punt. Des del començament del segle XII hi havia en aquest lloc una comunitat de preveres i clergues, regida pel prior Pere Amat, amb un sagristà de nom Ermemir i tres o quatre altres membres. Vers l'any 1150 Pere Amat fou succeït pel prevere Berenguer de Llagostera i aquest per Pere de Todonyà, al final del segle XII. Aquesta comunitat es regia per la regla de Sant Agustí, igual com el cenobi de Lluçà o l'Estany. L'església adquirí més importància quan l'any 1210 es creà al seu temple una confraria, de la qual formaven part diversos nobles i pagesos de la comarca. Al moment d'ingressar-hi, aquests feien diverses donacions de terres a canvi d'ésser inclosos en les oracions i en els sufragis dels confrares. La confraria tenia una capellà beneficiat i un altar dedicat a santa Maria, dins l'església de Sant Salvador. Aquesta confraria aconseguí tenir tanta o més importància que la comunitat de canonges, la qual, cap al final del segle XIII, l'any 1278, ja havia quedat reduïda a un sacerdot, que tenia el títol de rector, i dos altres capellans, beneficiats, un del qual ho era de la confraria. La pesta negra motivà la desaparició de la comunitat, mentre que la confraria s'esllanguia cap a la mort de la institució. En aquesta època només residia a l'església un sacerdot, que tenia el títol de rector. Aquesta precària situació motivà que l'any 1411 s'iniciessin els tràmits per a unir el benefici o rectorat de Sant Salvador a l'administració de la catedral de Vic a través de la pabordia de desembre. A partir del 1415, moment en que renuncià el càrrec de rector qui fins aquell moment regentava, el paborde de la pabordia de fou el rector perpetu o encarregat de Sant Salvador i de l'administració dels seus béns. El fet, però, de no residir-hi féu que l'encarregat de mantenir el culte de la capella fos el rector de Sant Boi de Lluçanès. A causa de les disposicions rebudes amb motius de les visites pastorals de l'any 1724 i següents, l'edifici sofrí diverses obres de consolidació els anys 1734 i 1735 a càrrec de canonges vigatans, que no modificaren l'edifici original, del qual només la teulada és posterior a l'erecció del temple romànic. Sant Salvador de Bellver ha estat recentment restaurada per obra del pare Marcel Capellades, actual responsable de la renovada activitat religiosa. Hi ha missa cada diumenge. | 42.0590800,2.1930100 | 433229 | 4656651 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60778-foto-08201-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60778-foto-08201-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60778-foto-08201-2-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El seu antic arxiu es conserva a l'Arxiu Capitular de la catedral de Vic. En ell hi consten, des de l'any 1110, moltes deixes de terres i béns i sovint de persones que es declaraven converses o deodonades de Sant Salvador. | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60779 | Sant Miquel de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-gallifa | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. PLADEVALL, A (1975). 'Sant Miquel de Gallifa' dins Full Diocesà núm. 3332, Vic, 23 de febrer de 1975. SELVA, Pere (1999). Topònims de Sant Boi de Lluçanès. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XI-XVII | Sant Miquel de Gallifa es troba situada a l'extrem nord oriental del terme municipal a l'oest de la masia de la Gallifa, sobre un turó. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó, amb absis semicircular a llevant i coberta amb volta de canó interior i teula àrab exterior. Les parets exteriors són de maçoneria irregular amb cantonades diferenciades, totes les parets són llises menys la de l'absis que té un fris de tres sèries d'arcuacions cegues separades per bandes llombardes, les dues sèries laterals presenten quatre arcuacions i la central cinc. A l'absis també s'obren dues finestres, una central i l'altra al sector sud, la part inferior presenta una doble bancada. La façana principal, orientada a l'oest presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada. Corona la façana un campanar d'espadanya de dos ulls, amb una petita campana. La façana sud presenta una finestra esqueixada tapiada. Es distingeixen clarament tres fases constructives. La primera és de la segona meitat del segle XI a la nau i l'absis. La segona és la del campanar d'espadanya de finals del segle XII o principis del segle XIII, i la tercera en la reconstrucció de la porta al segle XVIII, al lloc del mateix portal original. | 08201-3 | Sector nord-est del terme municipal | Sant Miquel de Gallifa es troba documentada com a capella rural depenent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, i apareix amb en nom de Vila-Seca, el 1150. La dependència de Gallifa, mas del qual agafa el nom, es comprova en la donació de Pere de Gallifa a la seva filla Dolça, l'any 1244. Possiblement el 1686, quan el bisbe Pasqual visita la parròquia de Sant Boi, aquesta capella no tingués culte i el mateix bisbe mana enguixar-la i reparar la teulada. En un informe del bisbat consta que a mitjan del segle XIX s'hi deia una missa anual el dia 8 de maig. Devastada el 1936 fou oberta al culte fa pocs anys des que els propietaris del mas Gallifa han restaurat la capella, la masia i els voltants. | 42.0748200,2.1789000 | 432078 | 4658410 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60779-foto-08201-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60779-foto-08201-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60779-foto-08201-3-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'església de Sant Miquel s'hi celebra missa cada any per Sant Miquel. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60783 | L'Abellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labellar | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVII | L'Abellar està situat en un punt lleugerament elevat al nord-est de Vila-rasa i a l'oest del Purgatori. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant diverses etapes constructives. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta, una finestra reformada emmarcada amb pedra treballada, un portal emmarcat amb pedra treballada, a la llinda del qual hi havia inscrita la data de 1611 (actualment es troba erosionada) i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una eixida de dues obertures amb pilar central de maó, quatre finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals tapiada i una altra amb ampit motllurat, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada, a la llinda del qual hi ha la data inscrita de 1705 amb una creu intercalada, amb la peculiaritat que la data es troba escrita a l'inrevés, de dreta a esquerra. A nivell de golfes hi ha una eixida horitzontal, tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una petita finestra emmarcada amb maó. La façana oest forma un queixal per la diferència d'amplada dels volums i conté una estructura adossada a l'esquerra, on s'observa una porta emmarcada amb maó i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Pròpiament a la façana s'observen tres finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada, una altra amb monòlits de pedra treballada i la tercera amb pedra bisellada. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. A l'esquerra, en la part visible del volum principal, lleugerament més ample, s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana nord conté dues estructures adossades, una a l'esquerra i l'altra a la dreta ubicada davant del volum ampliat, on no s'observen obertures. A la resta de la façana i a nivell de planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una finestra petita emmarcada amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i l'altra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana est està dominada per diverses estructures adossades bastides amb murs de maçoneria de pedra que tanquen un pati davant la façana, amb un accés orientat a l'est i emmarcat amb pedra treballada. Pròpiament a la façana s'observa un portal emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, dues de les quals amb ampit motllurat i la de l'esquerra amb una creu inscrita a la llinda, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. | 08201-7 | Sector oest del terme municipal | La masia de l'Abellar, antigament també anomenada casa Camella, apareix documentada en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom d'en Pep de casa Camella. Torna a aparèixer documentada en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1683, aquest cop amb les dues denominacions, Abellar o casa Camella. | 42.0490700,2.1329800 | 428250 | 4655588 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60783-foto-08201-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60783-foto-08201-7-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60784 | Vilaltella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaltella | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | Vilaltella està situada a tocar de la carretera BV-4601, al sud de Santa Margarida de Vilaltella i a l'oest del serrat dels Llims. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diverses estructures adossades al voltant, especialment a l'est. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb restes d'arrebossat i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, es troba dominada per un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedra bisellada, a la clau del qual hi ha la inscripció 'FREXER 1752' junt amb la silueta d'un arbre esculpida en relleu. També a nivell de planta baixa hi ha dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra motllurada a la llinda del qual hi ha la inscripció 'GERONI FREIXER Y VILALTELLA 1786' junt amb una creu en relleu intercalada, una finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat al centre i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A l'esquerra de la finestra central hi ha un carreu integrat al mur amb una petita obertura d'arc deprimit convex i a la dreta un rellotge de sol integrat al mur, tot i que actualment molt erosionat. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una amb monòlits de pedra treballada, totes tres amb ampit motllurat. A la dreta de la façana hi ha adossada una estructura amb teulada d'una vessant que conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1793 inscrita en els dos carreus superiors. Encara més a la dreta hi ha diverses estructures adossades, la major part de les quals bastides amb murs de maçoneria de pedra. La façana oest es troba dominada per les nombroses estructures que hi ha adossades en aquesta part. Únicament s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb maó a nivell de golfes. La façana nord, parcialment coberta d'heura, conté un cos adossat al centre, ocupant tota l'alçada de l'edifici, bastit amb murs de maçoneria de pedra i amb dos contraforts per la cara nord. Aquest cos conté la cisterna al seu extrem oest, fet que provoca un acabament en punt rodó del cos. Únicament conté obertures al nivell de golfes, on hi ha una galeria formada per quatre obertures d'arc rebaixat, una de les quals orientada a l'est, originalment emmarcats amb pedra treballada tot i que reformats modernament. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa s'observa únicament una obertura, totalment tapada per l'heura. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un carreu integrat al mur amb una petita obertura ovalada a l'interior. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. A l'esquerra de la façana hi ha adossades diverses estructures on s'observen, disposades irregularment, cinc finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues finestres emmarcades amb maó i un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta La façana oest conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i dues petites obertures entre carreus. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una finestra geminada, amb brancal interior compartit, emmarcada amb pedra bisellada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una gran obertura reformada. Uns metres al sud-oest de l'edifici hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb les obertures emmarcades amb maó. | 08201-8 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia Vilaltella apareix documentada l'any 1365 quan el batlle del castell de Sant Boi decreta que ningú pasturi i faci empriu en el mas Vilaltella de Sant Boi. Torna aparèixer en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1683. L'edificació actual és de la segona meitat del segle XVIII, tal com ho testimonien diverses llindes amb dates inscrites. | 42.0328000,2.1248700 | 427561 | 4653788 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60784-foto-08201-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60784-foto-08201-8-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60785 | Barnera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barnera | XIX | Barnera està situada en un punt lleugerament elevat al sud de la carena de Sant Ponç, al nord-est dels Hostalets de Barnera. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i pintats de color ocre, té les cantonades diferenciades amb carreus treballats i està coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa dues finestres emmarcades amb pedra bisellada picada de nou i un portal al centre emmarcat amb pedra bisellada i amb una inscripció a la llinda que queda parcialment tapada pel balcó del primer pis, tot i que s'observa la data de 1827. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada al centre i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat. A nivell de golfes hi ha tres finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, una altra amb pedra bisellada picada de nou i la última amb pedra treballada. La façana oest conté únicament dues obertures, una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. La façana nord conté dues finestres emmarcades amb pedra treballada picada de nou a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana est, com l'oest, conté únicament dues obertures, en aquest cas una finestra de nova obertura emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. Uns metres al sud de l'edifici es conserva una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb teulada de doble vessant, amb les obertures emmarcades amb pedra treballada i amb un carreu integrat al mur amb les inicials inscrites de 'F. F. P.R.' junt amb la data de 1926. | 08201-9 | Sector sud-oest del terme municipal | L'edificació actual és de la primera meitat del segle XIX, tal com ho testimonia la llinda del portal principal. | 42.0299400,2.1403500 | 428839 | 4653458 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60785-foto-08201-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60785-foto-08201-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 60786 | Hostalets de Barnera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostalets-de-barnera | AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. | XVIII | Els Hostalets de Barnera està situada uns metres a l'est de la carretera BV-4601, als peus de la pista forestal que condueix a Barnera i a l'est de l'anomenat collet del Fang. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb cantonades diferenciades amb carreus treballats i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, mostra una distribució simètrica amb dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb la data de 1734 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada. La façana oest conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i una finestra i un portal de nova obertura a la planta baixa, i quatre finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i dues amb maó. La façana nord conté únicament una finestra balconera emmarcada amb maó a nivell de primer pis. La façana est, parcialment coberta d'heura, conté dues finestres emmarcades amb maó, un amb llinda de pedra, a la planta baixa i tres finestres al primer pis, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i dues amb maó. | 08201-10 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia dels Hostalets de Barnera apareix documentada en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1855. Tot i així l'edificació actual és anterior tal com es reflecteix a la llinda d'una finestra de l'edifici, amb la data inscrita de 1734. | 42.0272500,2.1354300 | 428429 | 4653163 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60786-foto-08201-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60786-foto-08201-10-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els Hostalets era una casa de parada del camí ramader que provenia de Sant Bartomeu del Grau i es dirigia a l'Hostal del Vilar. Aquesta ruta, identificada pel Grup de Treball de Transhumància del Solc com a ruta III, és un dels principals camins ramaders que travessaven el Lluçanès. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60787 | Bardés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bardes | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | Bardés està situada en un punt lleugerament elevat a l'est de la carretera BV-4601 i al nord-est de la Casanova de la Tria. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis, amb diferents nivells de teulada i bastits amb murs de maçoneria de pedra arrebossats deixant alguns carreus a la vista, com les cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada, una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta, una finestra emmarcada amb maó i una porta reformada amb maó, a més d'una petita estructura que sobresurt. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i una porta maó a l'extrem dret, a la que s'accedeix a través d'unes escales de pedra i obra. Just sota teulada hi ha una finestra emmarcada amb maó. A la dreta de la façana hi ha adossada la pallissa, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb reformes d'obra vista. Conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó. La façana est es troba dominada completament per la pallissa, que en aquesta façana conté una gran obertura reformada emmarcada amb brancals de maó. La façana nord conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada dues finestres emmarcades amb brancals de maó, una amb llinda de fusta i l'altra de pedra. Al primer pis hi ha quatre finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada. La façana oest conté una estructura adossada a la meitat dreta que actualment es troba enderrocada. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i una comuna d'obra, amb arrebossat escrostonat. Just sota teulada hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. | 08201-11 | Sector sud-oest del terme municipal | L'edificació correspon a una construcció del segle XVIII tal com es va constatar en una data inscrita en un carreu. | 42.0381200,2.1350700 | 428411 | 4654371 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60787-foto-08201-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60787-foto-08201-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En una de les últimes intervencions a la masia es va trobar una data del segle XVIII inscrita en un carreu.La denominació d'aquesta masia a l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya és Verders o Alvardés. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60788 | Casanova de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-tria | XVII | La Casanova de la Tria està situada pocs metres a l'est de la carretera BV-4601, al nord-est de Vilaltella i a l'oest de Bardés. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats, i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra dues parts diferenciades. A la dreta hi ha el volum principal que conté un portal emmarcat amb pedra bisellada amb un relleu a la llinda força erosionat dins del qual hi ha inscrit l'anagrama IHS i la data de 1621 en nombres romans. També a la planta baixa hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb maó i l'altra amb pedra bisellada, i a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó. A l'esquerra hi ha el cos ampliat que sobresurt uns metres respecte la façana del volum principal. A nivell de planta baixa conté una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i al primer pis una eixida formada per quatre obertures d'arc rebaixat, dues de les quals es troben orientades a l'est. A la dreta de la façana hi ha un petit pati delimitat pel mateix edifici i nombroses estructures d'usos agropecuaris, que té el seu accés principal orientat al sud. La façana est conté diverses estructures adossades. A nivell de planta baixa s'observen diverses obertures d'arc rebaixat amb lloses a plec de llibre que han estat tapiades, quedant els arcs integrats al mur de càrrega. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i a les golfes dues finestres emmarcades amb maó. La façana nord es troba parcialment coberta d'heura, conté diverses estructures adossades, alguna de les quals en estat de ruïna, i forma un petit queixal. Pròpiament a la façana, i en el queixal, hi ha una finestra emmarcada amb maó a nivell de primer pis. A la resta hi ha tres finestres al primer pis, dues de les quals emmarcades amb maó. La façana oest conté a nivell de planta baixa un portal de nova obertura, una espitllera emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha sis finestres emmarcades amb maó i a les golfes dues finestres més, també emmarcades amb maó. Uns metres al sud de l'edifici hi ha una estructura de dos nivells i amb teulada de doble vessant que s'ha reformat com a habitatge. | 08201-12 | Sector sud-oest del terme municipal | L'edificació actual de la Casanova de la Tria és del segle XVII, amb diverses ampliacions i reformes posteriors. | 42.0364900,2.1292000 | 427923 | 4654194 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60788-foto-08201-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60788-foto-08201-12-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 60789 | Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borrell | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. | XIX | Borrell està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, a l'oest de Vila-rasa i l'Abellar i a l'est de l'encreuament entre les carreteres BP-4653 i BV-4601. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i un pis amb forma d'L. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1802 inscrita a la llinda. Sobre el portal hi ha una llinda integrada al mur on s'observa una llarga inscripció molt erosionada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. A l'esquerra de la façana hi ha adossat un cobert bastit amb obra vista i a la dreta s'hi adossa perpendicularment la resta del volum principal, formant un petit pati. La façana oest té dues parts diferenciades per la forma d'L que té el volum principal. A l'esquerra hi ha la part dominada pel cobert adossat i a la dreta, al fons, s'observa a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord està dominada per un cobert adossat. A nivell de planta baixa, dins el cobert, s'observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una porta reformada, i al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana oest és inaccessible per la vegetació que hi ha crescut al voltant. | 08201-13 | Sector oest del terme municipal | La masia Borrell apareix documentada en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1683. | 42.0490900,2.1255600 | 427636 | 4655597 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60789-foto-08201-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60789-foto-08201-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60790 | Coll Triador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-triador | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XIX | Coll Triador està ubicat en un punt elevat a recer d'un petit coll natural al límit amb el terme municipal de Perafita, al nord-est de la Serra i a l'oest del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal, fruit de múltiples ampliacions, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. Compta amb els nivells de planta baixa, primer pis i golfes en la part oest i només amb planta baixa i primer pis a la meitat est, a causa del desnivell. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté dues cantonades integrades al mur. A la part esquerra hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, una obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a les golfes. A la part dreta i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta, una finestra reformada i una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana est, de dimensions reduïdes a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia, conté únicament dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord també conté cantonades integrades al mur. A la part esquerra hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta, una finestra emmarcada amb pedra treballada i una altra amb maó i llinda de fusta a la planta baixa, a més d'una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. La part dreta queda ocupada per una gran obertura emmarcada amb pedra treballada que ocupa tota l'alçada de la façana. La façana oest, on també s'observa una cantonada integrada al mur, conté únicament dues obertures, una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a les golfes. | 08201-14 | Sector oest del terme municipal | Coll Triador apareix documentada com a topònim en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1683. La masia fou construïda per a controlar l'horta de la masia de la Serra, ubicada en un punt enclotat a mig camí entre Coll Triador i la Serra. | 42.0566600,2.1352400 | 428446 | 4656429 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60790-foto-08201-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60790-foto-08201-14-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Coll Triador es coneix també popularment com l'Infern. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60791 | Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujols | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVII-XX | Pujols està situada en un punt lleugerament enclotat al sud del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès, pocs metres al sud de la Casa Xica de Pujols. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, amb diversos volums i estructures adossats al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats, amb cantonades diferenciades amb carreus treballats amagades darrera l'arrebossat. La teulada és de quatre vessants. La façana principal, orientada a l'est, té un pati tancat al davant, amb diverses estructures d'usos agropecuaris, entre les que hi ha la pallissa de dos nivells, bastida en el tram inferior amb murs de maçoneria de pedra i en el superior amb obra vista. El pati està delimitat amb murs de maçoneria de pedra i té l'accés principal orientat al nord. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una porta reformada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una altra de reformada. Just al costat del portal hi ha un carreu integrat al mur amb la inscripció 'RESTAURADA PER PERE PONT COLL ANY 1945'. Al primer pis hi ha tres finestres de grans dimensions emmarcades amb pedra bisellada i amb ampit de pedra i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha quatre finestres, una de reformada, una emmarcada amb pedra bisellada i dues emmarcades amb pedra motllurada, una de les quals amb decoració d'arc conopial a la llinda. La façana nord conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat reformat i tres finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada, i a les golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana oest té un pati obert al davant, delimitat al sud per una estructura bastida en el nivell inferior amb murs de maçoneria de pedra i amb les obertures emmarcades amb maó. Pròpiament a la façana i a nivell de primer pis hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada a la que s'accedeix a través d'unes escales laterals d'obra, i una finestra emmarcada amb pedra treballada. A nivell de golfes hi ha cinc finestres, una de les quals emmarcada amb pedra motllurada i decoració d'arc conopial a la llinda, una altra amb pedra bisellada i decoració d'arc de cortina a la llinda i una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana sud, dominada per un volum ampliat cap al sud i amb nombroses estructures adossades al davant, té el nivell de planta baixa bastit amb grans pilars de pedra treballada, entre els quals s'ha bastit parets d'obra vista amb obertures reformades a l'interior. Al primer pis hi ha una galeria formada per quatre obertures d'arc de mig punt i el nivell de golfes queda ocupat per 12 petites obertures sota teulada que ocupen l'ample de la façana distribuïdes en quatre grups de tres finestres. | 08201-15 | Sector central del terme municipal | La masia de Pujols apareix documentada en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom de Joan Pujols. L'hereu de la masia a principis del segle XVII, Antoni Pujols va morir assassinat l'any 1632 en una situació bèl·lica i de violència. Es torna a trobar documentada l'any 1651 en un llistat de cases on els forasters han de passar vint-i-tres dies de purga abans d'entrar a Sant Boi en època de pesta. | 42.0527100,2.1490300 | 429583 | 4655979 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60791-foto-08201-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60791-foto-08201-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60791-foto-08201-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la sala de la masia es conserva una data inscrita del segle XIX. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60792 | Casa Xica de Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-xica-de-pujols | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | La Casa Xica de Pujols està situada uns metres al nord de la masia de Pujols, al sud el nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès i al nord de la font de la Prada. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en alguna de les façanes, i amb cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, al mig de les quals hi ha un rellotge de sol pintat amb la data de 1964 inscrita. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A la dreta de la façana hi ha adossada una pallissa. La façana oest, arrebossada només en la meitat superior, conté a nivell de planta baixa quatre finestres, una emmarcada amb pedra bisellada, una amb monòlits de pedra treballada, una amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i la última amb pedra treballada, essent un dels brancals una llinda reaprofitada on hi ha la data de 1710 inscrita. Al primer pis hi ha només una petita finestra emmarcada amb fusta. La façana nord conté a nivell de planta baixa una finestra amb brancals de pedra treballada i llinda de pedra, probablement reaprofitada, amb decoració d'arc conopial doble i relleus amb motius florals a les cantonades exteriors. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb llinda de fusta. A nivell de golfes hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta. A l'esquerra de la façana s'observa el mur posterior de la pallissa adossada. La façana est es troba dominada completament per la pallissa, bastida amb teulada d'una sola vessant i sustentada amb diversos pilars d'obra vista. | 08201-16 | Sector central del terme municipal | 42.0533200,2.1491800 | 429596 | 4656046 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60792-foto-08201-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60792-foto-08201-16-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 60793 | La Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cirera-0 | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | La Cirera està situada en un punt enclotat proper a la riera del Sorreigs, a l'est de la font de la Prada i al sud de Pujols. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per dos volums adossats de planta baixa i primer pis, bastida amb murs de maçoneria de pedra i tàpia arrebossats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. la façana principal, orientada al sud-oest, té un pati tancat al davant, delimitat per diverses estructures i amb l'accés principal orientat al sud-est format per un portal amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta. Pròpiament a la façana hi ha dos portals a nivell de planta baixa, uns dels quals emmarcat amb pedra bisellada i dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada. La façana sud-est conté a nivell de planta baixa una pota d'arc rebaixat i una finestra amb llinda de fusta, i al primer pis tres finestres. La façana nord-est conté dues finestres, una a nivell de planta baixa i l'altra al primer pis. La façana nord-oest conté diverses estructures adossades, formant una terrassa a nivell de primer pis a la meitat sud i un porxo a la meitat nord, sota el qual hi ha una porta i una finestra. | 08201-17 | Sector central del terme municipal | La masia de la Cirera apareix documentada l'any 1651 en un llistat de cases on els forasters han de passar vint-i-tres dies de purga abans d'entrar a Sant Boi en època de pesta. | 42.0486400,2.1517700 | 429805 | 4655525 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60793-foto-08201-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60793-foto-08201-17-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60794 | Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ponc-0 | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. | XVIII | Les estructures que envoltaven la masia es troben aterrades o en mal estat i el volum principal presenta problemes de conservació amb la teulada en mal estat. | Sant Ponç està situada en un punt lleugerament elevat a l'oest de la riera del Sorreigs, al sector meridional del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i nombroses estructures adossades al voltant, la majoria de les quals es troben parcialment aterrades. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra irregular, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-oest, tenia un pati tancat o lliça amb nombroses estructures d'usos agropecuaris al davant, del que només resta un brancal del portal principal i alguns pilars i arcs de les estructures. Pròpiament a la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha un portal d'arc rebaixat amb llinda monolítica on hi ha la data inscrita de 1789, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i un balcó emmarcat amb maó i llinda de fusta, i a les golfes una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb pedra treballada i actualment tapiada. La façana nord-oest es troba coberta de vegetació i només s'hi intueixen dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Tant la façana nord-est com la sud-est són inaccessibles per la vegetació que ha crescut al voltant de la masia. | 08201-18 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia de Sant Ponç apareix documentada en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1855. Tot i així l'edificació actual és anterior tal com es reflecteix a la llinda del portal principal de la masia on hi ha gravada la data de 1789. | 42.0330400,2.1470000 | 429393 | 4653797 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60794-foto-08201-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60794-foto-08201-18-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60795 | Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cornet | XVIII | La vegetació cobreix bona part de la façana nord. | Cornet està situada en un punt elevat a l'est de la riera del Sorreigs, al nord-est de l'antic molí de Cornet. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal, fruit de diverses ampliacions, de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb morter, amb cantonades diferenciades amb carreus treballats i té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud mostra tres cossos diferenciats, separats per cantonades diferenciades que han quedat integrades al mur, a més de la pallissa, adossada a l'extrem dret. El cos central conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada tant al primer pis com a les golfes, destacant la finestra que hi ha sobre el portal de majors dimensions i amb ampit motllurat. El cos oest, amb teulada lleugerament més baixa, conté a nivell de planta baixa una porta amb brancals de pedra i maó i llinda de fusta; al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, element que es repeteix a nivell de golfes. El cos est conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i brancals de pedra treballada i unes escales laterals d'obra que condueixen al nivell superior de la pallissa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i a les golfes una eixida que ocupa tot l'ample del cos. La façana oest conté únicament dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, una a nivell de primer pis i l'altra a les golfes. La façana nord es troba parcialment coberta d'heura i altra vegetació i té dues estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra adossades, una de planta rectangular i d'un sol nivell i una altra de planta quadrada que arriba fins al nivell de primer pis i que probablement conté la cisterna. Aquesta façana, com la principal, mostra tres cossos diferenciats. El cos central conté a nivell de planta baixa dues espitlleres emmarcades amb maó i una finestra emmarcada amb maó i llinda de pedra; al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una finestra petita emmarcada amb maó i a les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i llinda de fusta. El cos oest conté una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a la planta baixa, una finestra petita emmarcada amb maó al primer pis i una finestra reformada a les golfes. Finalment, el cos est consta d'una finestra emmarcada amb maó a cada un dels tres nivells, la de les golfes amb llinda de fusta. La façana est es troba dominada completament per la pallissa adossada, descrita en una fitxa individual. | 08201-19 | Sector sud del terme municipal | 42.0371000,2.1506400 | 429699 | 4654244 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60795-foto-08201-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60795-foto-08201-19-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 60796 | Orra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orra | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | Orra està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera de Sorreigs, als peus dels serrat d'Orra i al sud del molí de Viladecans. És una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit en diferents etapes, té un volum adossat al nord-oest i diverses estructures al voltant. És feta de murs de maçoneria de pedra arrebossats recentment, deixant a la vista les obertures i els carreus treballats de les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, conté un volum de planta baixa i un pis adossat a la meitat esquerra, sobresortint al nord i a l'oest del volum principal. A la part dreta hi ha una estructura adossada que forma una terrassa a nivell de primer pis. En la part visible del volum principal s'observa, a nivell de planta baixa, un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada i guarda-rodes i una finestra emmarcada amb monòlits bisellats. Entre aquestes obertures hi ha una pica monolítica adossada al mur amb la inscripció 'RAMON ORRA. 6 J. De 1865'. Al primer pis hi ha dues finestres balconeres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una és balconera. El volum adossat a l'esquerra té, a planta baixa, una porta i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, i al primer pis, una finestra balconera també de pedra bisellada i una eixida. L'eixida és de tres obertures d'arc rebaixat sustentades amb pilars de pedra blanca (de Sant Bartomeu del Grau), motllurats a la base i al capitell i el fust amb rebaixos a mode de columna clàssica, amb estries d'aresta viva. En la part orientada al sud del volum adossat continua la galeria amb dos obertures més al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa. La façana nord mostra els dos volums diferenciats: a l'esquerra el principal, i a la dreta i sobresortint lleugerament el volum adossat. El volum adossat conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i al primer pis una finestra emmarcada amb pedra motllurada i decoració d'arc conopial a la llinda, on també hi ha inscrita la data de 1706 junt amb una creu intercalada. En el volum principal, i a nivell de planta baixa, hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, al primer pis cinc finestres emmarcades amb pedra bisellada i una amb monòlits de pedra treballada, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra treballada i dues més emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals de reduïdes dimensions. A l'extrem esquerra de la façana hi ha adossada l'església, advocada a la Mare de Déu de la Concepció. La façana est compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i es troba dominada per dues estructures adossades: l'església a mà dreta i un petit volum a mà esquerra. Pròpiament a la façana s'observa una porta i una finestra emmarcades amb pedra bisellada, i una petita finestra emmarcada amb un únic monòlit bisellat a nivell de primer pis, i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada a les golfes. La façana sud té adossada una estructura a tot el nivell de planta baixa que forma una terrassa a nivell de primer pis. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i conté una porta d'arc rebaixat emmarcat amb maó. A nivell de primer pis, sobre l'estructura, s'observen quatre portes emmarcades amb pedra bisellada que donen accés a la terrassa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha quatre petites finestres reformades modernament. La terrassa queda tancada al nord per una porta emmarcada amb pedra treballada i coronada amb diversos elements geomètrics de pedra. Uns metres davant la façana principal de l'edifici es conserven dos pilars formats amb grans blocs de pedra treballada, que originalment delimitaven l'entrada d'un pati que actualment ja no conserva els murs perimetrals. | 08201-20 | Sector sud del terme municipal | La masia d'Orra apareix documentada l'any 1651 en un llistat de cases on els forasters han de passar vint-i-tres dies de purga abans d'entrar a Sant Boi en època de pesta. Torna a aparèixer a través d'un hereu de la masia, Josep Orra, que l'any 1658 va morir en el setge de Camprodon lluitant contra els francesos i essent capità d'infanteria espanyola. Durant la tercera guerra carlina es va instal·lar una fàbrica d'armes a la masia per part del bàndol carlí. | 42.0416300,2.1583500 | 430342 | 4654741 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60796-foto-08201-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60796-foto-08201-20-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La denominació d'aquesta masia a l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya és can Norra. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60797 | Codines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codines-0 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVII-XX | Codines està situada a l'est del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès, al nord del Parés i a l'est de la Talaia. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal, fruit de diverses ampliacions, de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en totes les façanes excepte la nord, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals La façana principal, orientada al sud, està dominada per una de les ampliacions del volum principal. A nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb maó i un portal d'arc rebaixat que dóna pas a una entrada al fons de la qual s'observa un portal d'arc de mig punt adovellat. Al primer pis hi ha una galeria central formada per tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, amb pilars motllurats a capitell i base, i amb la data de 1902 en relleu a la clau de l'arc central de la galeria, i una finestra a cada costat. A les golfes es repeteix la distribució amb una finestra als extrems i una galeria central, en aquest cas de tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb obra. Just sota teulada hi ha una altra finestra. Davant la façana s'obre un ample pati delimitat a l'est per la pallissa i amb l'era enrajolada situada a l'extrem sud. La façana oest té un volum adossat al centre que forma una terrassa a nivell de primer pis i que conté una finestra emmarcada amb pedra treballada i diverses obertures reformades. A l'esquerra del volum s'observen dues finestres a la planta baixa, tres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i dues a les golfes. A la dreta hi ha una finestra a la planta baixa; un accés a la terrassa, una finestra balconera i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, i tres finestres a les golfes. La façana nord, l'única de l'edifici amb els murs de càrrega sense arrebossar, té una petita estructura adossada que forma una petita terrassa a nivell de primer pis, on hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i una finestra. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerra de la façana hi ha un cobert d'obra adossat. La façana est conté a nivell de planta baixa cinc finestres, tres de les quals emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres, una de les quals balconera, emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra amb decoració d'arc de cortina a la llinda a l'interior del qual hi ha un relleu esculpit, probablement un rostre, actualment molt erosionat. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al sud-est de l'edifici principal hi ha adossada la pallissa coronada amb teulada de tres vessants. El nivell inferior conté diverses obertures emmarcades amb maó i reformades amb formigó i un gran portal amb brancals de maó i llinda monolítica de pedra bisellada amb la inscripció 'J. 1946 M.'. Al nivell superior hi ha quatre grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó. | 08201-21 | Sector central del terme municipal | La masia de Codines apareix documentada en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom del monjo Codinas. Tot i així es conserven nombrosos documents del segle XIV que ja fan referència a la masia, el més antic del qual data de l'any 1185. L'edificació actual és d'època moderna amb importants reformes i ampliacions durant la primera meitat del segle XX. | 42.0580400,2.1631500 | 430757 | 4656559 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60797-foto-08201-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60797-foto-08201-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60797-foto-08201-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60798 | Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pares | XVIII | Parés està situada en un punt lleugerament elevat sobre el pas de l'anomenat torrent de Prats, al nord d'un revolt pronunciat de la carretera BV-4608. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal rectangular de planta baixa i primer pis, fruit de diverses ampliacions. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra bisellada i maó, i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra treballada. La façana oest mostra dos cossos diferenciats, el de l'esquerra adossat al nord compta amb el nivell de teulada lleugerament més alt. El cos original no conté obertures a nivell de planta baixa i al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó. El cos adossat al nord compta amb un portal emmarcat amb maó i llinda de fusta, diverses obertures tapiades també a nivell de planta baixa i una finestra reformada al primer pis. La façana nord conté una finestra emmarcada amb maó actualment tapiada a la planta baixa i dues finestres al primer pis, una de les quals balconera, emmarcades amb maó. La façana est té una estructura adossada al davant, actualment enrunada. Pròpiament a la façana s'observa, en el cos original, una finestra reformada i una porta emmarcada amb maó a nivell de planta baixa i cinc finestres al primer pis, tres de les quals emmarcades amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra treballada. | 08201-22 | Sector central del terme municipal | 42.0545100,2.1656800 | 430962 | 4656165 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60798-foto-08201-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60798-foto-08201-22-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||||
| 60799 | Casanova de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-viladecans | XVIII | La Casanova de Viladecans està situada en un punt elevat a l'extrem est del terme municipal, uns metres a l'est del serrat Rodó i al nord dels primers revolts de 'la Trona'. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes. un volum quadrat adossat a l'oest de dos nivells i diverses estructures al voltant, tancant un pati davant la façana principal de la masia. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals en el volum principal i de quatre vessants en el volum quadrat adossat. La façana principal, orientada al sud, conté en el volum principal i a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada, un portal d'arc rebaixat també emmarcat amb pedra bisellada i amb una inscripció erosionada a la clau i dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit motllurat. A l'esquerra s'observa el volum adossat de planta quadrada, format per dos nivells. En el nivell inferior s'observen dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb brancals de pedra treballada i arc de rajol, la de l'esquerra es troba tapiada deixant un pas estret i la de la dreta queda oberta donant pas a una sala coberta amb volta d'arc rebaixat que comunica amb l'altre costat de la masia. El nivell superior queda ocupat per una gran galeria de dues obertures d'arc rebaixat que ocupa pràcticament tot l'ample del volum i que està sustentada amb dos pilars laterals i un de central formats amb grans blocs de pedra treballada, amb motllures als extrems superior i inferior formant capitell i base. A l'interior d'aquest nivell superior s'observa el pilar central que sustenta la teulada de quatre vents, format en la part inferior per una base quadrada d'obra vista, seguit d'un gran bloc monolític cúbic i acabat amb una biga bisellada de secció quadrada i de grans dimensions. Exteriorment, la teulada de quatre vessants queda coronada amb un element monolític amb acabament rodó. La façana est es troba dominada pel volum principal. A nivell de planta baixa hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha únicament una finestra emmarcada amb maó i ampit motllurat de pedra. A la dreta de la façana s'observen dues estructures adossades, la més alta de les quals forma una terrassa adossada al volum principal a nivell de primer pis. La façana nord es troba dominada per les estructures adossades, que formen una ampla terrassa a nivell de primer pis. A la planta baixa s'observen dues finestres reformades emmarcades amb pedra treballada, al primer pis hi ha un accés a la terrassa emmarcat amb maó i dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb maó. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra treballada. A la dreta s'observa el volum quadrat adossat, on només hi ha dues obertures, una d'arc rebaixat al nivell inferior amb brancals de pedra treballada i arc de rajol que dóna pas a la sala que comunica amb la façana principal i una finestra al nivell superior emmarcada amb pedra treballada, llinda de fusta i ampit de pedra. La façana oest es troba dominada quasi completament pel volum quadrat ampliat. En la petita part que s'observa del volum principal s'observa un petit portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. Pròpiament al volum quadrat ampliat només hi ha una obertura, una finestra emmarcada amb maó, actualment tapiada, al nivell superior. | 08201-23 | Sector est del terme municipal | L'edificació actual és de la segona meitat del segle XVIII, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.0471400,2.1763100 | 431834 | 4655338 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60799-foto-08201-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60799-foto-08201-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Davant la façana principal hi ha un pati delimitat per un mur de maçoneria de pedra i una estructura amb forma de petita església construïda modernament a l'extrem sud-est del pati. L'accés principal del pati es troba orientat al sud i és un portal tipus lliça (amb petita teulada de doble vessant a sobre) format amb brancals de pedra treballada i llinda monolítica d'arc rebaixat amb la inscripció '1792 IGNASI VILADECANS'. Uns metres al sud del conjunt hi ha una estructura allargada bastida amb murs de maçoneria de pedra i coronada amb teulada de doble vessant que conté una gran obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada en la seva façana nord.La masia també és coneguda com a Casanova de la Vila. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60800 | Mas Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-nou | XVIII | Únicament es conserven els murs de càrrega fins al nivell de primer pis. | El mas Nou està situat en un punt elevat de l'anomenada carena de Sant Salvador, a l'oest de Sant Salvador de Bellver i al sud-est del mas Vell. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions actualment en runes, que conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra fins a nivell de primer pis, tot i que en alguns punts s'han conservat fins a una alçada màxima de 4 metres. Està formada per dos volums, un dels quals es troba construït amb tàpia en la seva meitat superior, i cobert, interior i exteriorment , per vegetació que hi ha crescut. Es conserven també algun dels murs mitgers de la masia que permeten intuir la distribució interior. | 08201-24 | Sector est del terme municipal | 42.0609100,2.1837100 | 432461 | 4656861 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60800-foto-08201-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60800-foto-08201-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 60801 | Mas Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vell | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII-XIX | Algunes parts dels murs de càrrega de l'edifici es troben estat de ruïna. | El mas Vell està situat en un punt elevat a mig camí entre l'església de Sant Salvador de Bellver i el mas Vell, al sud-oest del Puig Cornador. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions que actualment es troba parcialment enrunada. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra petita amb poc morter amb carreus de majors dimensions delimitant les cantonades, consta de planta baixa i primer pis i té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, es troba parcialment coberta de vegetació. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra reformada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, dues de les quals també amb ampit de pedra, i una estructura que sobresurt, l'antiga comuna, actualment enrunada. A l'esquerra del volum principal hi ha un cos adossat , també mig enrunat, on es conserva una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana oest es troba totalment enrunada, observant-se al fons un dels murs mitgers de l'edifici. La façana nord conté una part central enrunada. A l'esquerra, i a nivell de planta baixa, hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una petita estructura d'obra vista que sobresurt. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó. A la dreta del volum principal hi ha adossat un cos mig enrunat que conserva dues petites finestres emmarcades amb maó. La façana est compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. A nivell de primer pis s'observa una porta d'arc rebaixat emmarcada amb maó a la que s'accedeix a través de diversos graons de pedra, i dues finestres, una de les quals emmarcada amb maó. A l'extrem esquerre de la façana hi ha un petit cos de maçoneria de pedra adossat que contenia el forn de la masia, actualment mig destruït. | 08201-25 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0649200,2.1778300 | 431979 | 4657311 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60801-foto-08201-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60801-foto-08201-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60801-foto-08201-25-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60802 | Bertrans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bertrans | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | Masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diverses estructures adossades al voltant, delimitant un pati davant la façana principal que té el seu accés principal, un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó, orientat al nord. La masia està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, en algunes façanes l'arrebossat es troba escrostonat, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, té un pati tancat al davant, delimitat per un mur de maçoneria de pedra i dos cossos que s'adossen perpendicularment a cada costat de la façana. El cos adossat a l'esquerra és de dos nivells, està bastit amb murs de maçoneria de pedra i conté una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, i una finestra emmarcada amb maó a nivell de planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i amb la data erosionada de 18-6 inscrita a la llinda a nivell de primer pis. El cos adossat a la dreta també consta de dos nivells i està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb parts d'obra vista. Conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i brancals de pedra treballada a la planta baixa i una eixida al primer pis formada per dues obertures d'arc de mig punt sustentades amb un pilar central de maó. Pròpiament a la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha dos portals emmarcats amb pedra treballada, el de l'esquerra dels quals conté la data de 1793 inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada i a les golfes dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord conté dues estructures adossades, una de planta circular que correspon a la cisterna i una altra de majors dimensions ubicada al costat de la cisterna i formant una terrassa a nivell de primer pis. Pròpiament a la façana s'observa una espitllera i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, quatre finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb pedra motllurada i la data molt erosionada de 1743 inscrita a la llinda. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana oest té adossat en tot el nivell de planta baixa un contrafort i a l'extrem dret una petita bassa rectangular, bastida amb murs de maçoneria de pedra coronats amb blocs de pedra treballada. A nivell de planta baixa hi ha dues espitlleres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra de les quals amb la data de 1759 junt amb una creu intercalada inscrita a la llinda. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una altra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. L'extrem dret de la façana es troba ocupat per un cos adossat que segueix el nivell de la teulada principal, i en el que s'observa únicament una finestra, emmarcada amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra treballada. La façana sud es troba dominada pel cos ampliat i té un pati tancat al davant, delimitat per murs de maçoneria de pedra. Tant el nivell de planta baixa com el de primer pis es troben totalment oberts, formant eixides que ocupen pràcticament tot l'ample de l'edifici. Al nivell de planta baixa està sustentat amb tres grans pilars, formats per grans blocs monolítics (en algun dels casos dos blocs cúbics que actuen com a base i capitell i un d'allargat que ho fas com a fust), i al primer pis amb tres pilars d'obra vista. A la dreta hi ha adossada una estructura de dos nivells que conserva una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Uns metres al nord de la masia hi ha una pallissa de dos nivells, bastida amb murs de maçoneria de pedra en el nivell inferior i amb murs d'obra vista al nivell superior. | 08201-26 | Sector nord-est del terme municipal | La masia de Bertrans apareix documentada a principis del segle XVI quan l'hereu de Bertrans era posseïdor de la masia de Fontrenó (Sant Agustí de Lluçanès). Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom de Bertomeu Bertran. Tot i així l'edificació actual fou bastida al segle XVIII i ampliada al XIX tal com ho testimonien diverses llindes amb dates inscrites a l'edifici. | 42.0641000,2.1729800 | 431577 | 4657224 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60802-foto-08201-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60802-foto-08201-26-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Bertans està situada a la petita vall per on transcorre la riera de Talamanca, al sud del Puig Cornador i pocs metres al nord de Torrents, en una zona on es conserven nombrosos marges empedrats de conreus. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60803 | Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-1 | XVIII | Una part de la teulada ha caigut, els murs de càrrega amenacen ruïna i la vegetació envolta l'edifici. | Torrents està situada a la petita vall per on transcorre la riera de Talamanca, al sud del Puig Cornador i pocs metres al sud de Bertrans, en una zona on es conserven nombrosos marges empedrats de conreus. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis fruit de diverses ampliacions. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats, alguna de les quals ha quedat integrada al mur per les successives ampliacions. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior, tot i que una part d'aquesta, concretament la del cos més al sud, es troba enderrocada. La façana principal, orientada a l'est, mostra dos cossos diferenciats, el central i un cos ampliat al sud, on s'observa un gran esvoranc al mur de càrrega, a més d'una estructura adossada a la dreta parcialment aterrada. El cos central conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb monòlits de pedra bisellada, ambdues amb ampit motllurat. El cos ampliat al sud conté una única obertura, a nivell de planta baixa; un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada que deixa veure l'interior, sustentat a través de nombrosos arcs rebaixats de grans dimensions bastits amb carreus a plec de llibre. La façana nord conté a l'esquerra una estructura adossada coberta de vegetació. A la resta de la façana únicament s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a nivell de primer pis. La façana oest mostra, com la principal, dues parts diferenciades. El cos central es troba cobert de vegetació i només s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. El cos sud conté un gran esvoranc central que deixa veure l'interior de l'edifici. En la resta de mur de càrrega, on hi ha diverses esquerdes, no s'observa cap obertura. La façana sud, on el mur de càrrega presenta molt morter, conté dues finestres emmarcades amb maó a la planta baixa. El primer pis estava ocupat originalment per una eixida doble, sustentada amb tres pilars de pedra treballada, tot i que actualment una part de la teulada s'ha esfondrat i la resta amenaça fer-ho. A la dreta de la façana hi ha adossat un mur de maçoneria de pedra que forma un angle en L delimitant un pati davant la façana principal de l'edifici. D'aquest mur, actualment incomplet, en destaca un portal d'arc rebaixat emmarcat amb obra vista. | 08201-27 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0636900,2.1731300 | 431589 | 4657178 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60803-foto-08201-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60803-foto-08201-27-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 60804 | Montorroell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montorroell | XIX-XX | Montorroell està situada al sud-est del Santuari dels Munts i uns metres al sud de l'antic castell de Montorroell. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i diverses estructures ubicades a banda i banda de dimensions semblants al volum principal, l'únic dedicat a l'habitatge. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats completament, exceptuant la façana principal, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud conté a nivell de planta baixa una porta, a la que s'accedeix a través d'unes escales de pedra, i dues finestres emmarcades amb maó. La façana oest es troba dominada per diverses estructures d'obra vista adossades. Per sobre d'aquestes s'observa una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana nord conté únicament dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana est, com la nord conté únicament dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. Al voltant de l'edifici hi ha nombroses estructures que delimiten un pati al davant i als laterals del volum dedicat a l'habitatge. Estan bastides amb murs de maçoneria de pedra i amb les obertures emmarcades amb maó i llinda de fusta. Uns metres al nord hi ha les runes d'una antiga estructura d'usos agropecuaris de la que només queda un tram de mur de maçoneria de pedra. | 08201-28 | Sector nord del terme municipal | 42.0751400,2.1663000 | 431036 | 4658455 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60804-foto-08201-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60804-foto-08201-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||||
| 60805 | Puig Cogul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-cogul | XIX | Puig Cogul està situada en un punt elevat a l'extrem nord-est del terme municipal, pocs metres a l'est del collet de Mitja Lluna i a l'oest de Gallifa. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats deixant a la vista les cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcada amb maó i tres finestres, una de les quals emmarcada amb maó. Just sobre el portal hi ha un carreu integrat al mur on hi ha la inscripció: 'REVERENT MIQUEL FREIXER ME FECIT 1867'. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó i a les golfes una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. A la dreta de la façana hi ha una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra. La façana est es troba dominada per l'estructura adossada, on s'observen dues grans obertures emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord conté únicament dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb maó, i una a les golfes. La façana oest conté una finestra emmarcada amb maó a nivell de primer pis i diverses estructures ubicades a tocar de la façana, bastides amb murs de maçoneria de pedra i parcialment aterrades. | 08201-29 | Sector nord-est del terme municipal | L'edificació actual va ser bastida durant la segona meitat del segle XIX i va ser edificada pel reverent Miquel Freixer, tal com ho testimonia una inscripció en un carreu integrat a la façana principal de l'edifici. | 42.0763600,2.1735900 | 431640 | 4658585 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60805-foto-08201-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60805-foto-08201-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 60806 | El Fréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-freixer | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVII | El Fréixer, també coneguda com la Masoveria de Gallifa, es troba situada uns metres a l'est de la masia de Gallifa, a l'extrem nord oriental del terme municipal. Es tracta d'un edifici format per dos cossos de diferent altura amb teulades de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra petita amb zones que presenten petites reformes amb maó vell, arrebossats i amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat. Sobre el portal s'obre una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat. A la llinda hi ha la data de 16 + 19. A l'extrem dret s'hi adossa un contrafort. Al cos adossat a l'esquerra hi ha a la planta baixa una finestra emmarcada amb maó i una finestra apaïsada emmarcada amb pedra. Al primer pis hi ha un balcó cantoner l'accés al qual presenta brancals i llinda de pedra bisellada i a les golfes s'obre una petita finestra de monòlits de pedra bisellada amb ampit de pedra motllurat. La façana est es troba totalment arrebossada amb ciment i les obertures són modernes. La façana nord presenta una petita obertura emmarcada amb monòlits de pedra a la planta baixa i un sobreeixidor o desaigua de pedra, i un petit cos adossat de teulada d'una vessant. La façana oest presenta dues finestres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra a la planta baixa. Al primer pis s'obren tres finestres amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra, i a les golfes hi ha dues finestres, de menors dimensions, emmarcades amb monòlits de pedra i ampit de pedra. | 08201-30 | Sector nord-est del terme municipal | La masia del Fréixer apareix documentada en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom de Bertomeu Freixa. | 42.0746900,2.1818000 | 432318 | 4658393 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60806-foto-08201-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60806-foto-08201-30-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60807 | Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gallifa-1 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | Gallifa està situada a l'extrem nord-est del terme municipal, entre l'església de Sant Miquel de Gallifa, a l'oest, i la masia de Fréixer, a l'est. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i segon pis, i diversos cossos adossats a l'oest i al nord. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra petita amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant una ampliació. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada, a la llinda del qual hi ha la inscripció: 'JOAN GALLIFA HA RENOVAT LO SEV MAS', junt amb la data de 1789 inscrita a la clau de l'arc. També a nivell de planta baixa hi ha una obertura d'arc de mig punt i una porta emmarcades amb pedra treballada, i tres espitlleres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, un balcó emmarcat amb pedra motllurada i la data de 1784 inscrita a la llinda amb una creu intercalada i una finestra emmarcada amb pedra motllurada, amb un arc decorant la llinda a l'interior del qual hi ha un relleu erosionat. Al segon pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una de les quals, a l'esquerra, amb la data de 1791 junt amb una creu intercalada a la llinda. Just sota teulada hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra. A l'esquerra del volum principal hi ha un cos adossat modernament que forma un porxo amb obertures d'arc de mig punt a nivell de planta baixa i una eixida a nivell de primer pis. La façana oest es troba dominada pel cos adossat modernament amb forma d'L que forma un porxo a nivell de primer pis i una gran balconada o eixida al nivell superior. La façana nord té un cos adossat, reformat modernament, que forma una terrassa a nivell de primer pis i conté una cisterna. A nivell de planta baixa hi ha tres espitlleres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada que dóna accés a la terrassa, amb un òcul a sobre, tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Al segon pis hi ha cinc finestres, dues emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i tres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una de les quals amb la data de 1802 en relleu a la llinda. Just sota teulada hi ha dues espitlleres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. La façana est conté a nivell de planta baixa tres petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, i al segon pis, quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i ampit motllurat. | 08201-31 | Sector nord-est del terme municipal | La masia de Gallifa apareix documentada en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom d'Antoni Galliffa. | 42.0750700,2.1803200 | 432196 | 4658436 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60807-foto-08201-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60807-foto-08201-31-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60810 | Molí de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-viladecans | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XX | El molí de Viladecans està situat en una esplanada on s'uneixen l'anomenat torrent de Prats amb el que prové de la zona de Codines, uns 200 metres a l'est de la riera dels Sorreigs. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions format per dos volums diferenciats bastits en diferents èpoques. L'original està bastit amb murs de maçoneria de pedra, consta de planta baixa i primer pis i està coronat amb teulada d'una sola vessant. El volum ampliat, en canvi, consta d'un nivell més i està coronat amb teulada de doble vessant. La façana principal, orientada al sud, mostra els dos volums diferenciats, l'original a l'esquerra i el volum modern a la dreta. El volum antic conté, a nivell de planta baixa, un portal emmarcat amb pedra treballada i una finestra petita emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb maó i llinda de fusta i l'altra amb monòlits de pedra treballada. El volum ampliat conté a la planta baixa un portal i una porta d'arc rebaixat emmarcats amb maó i brancals de pedra treballada, tot i que el portal es troba parcialment tapiat. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda d'arc rebaixat i a les golfes, dues finestres més d'idèntica tipologia. La façana oest es troba dominada pel volum antic, en el que s'observen dues parts diferenciades per una cantonada que ha quedat integrada al mur. En la part esquerra, i en un nivell inferior al de planta baixa, s'intueix una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada que correspon al carcabà del molí. A la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i al primer pis una finestra emmarcada amb maó. A la part dreta s'observa una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. Més a la dreta s'observa una part del volum ampliat, sense obertures en aquesta façana. La façana nord es troba dominada per dos coberts construïts modernament i una espessa massa de vegetació que oculta part de l'edifici. En la part visible no s'observen obertures. La façana est es troba dominada completament pel volum ampliat, comptant aquest amb un nivell menys a causa dels desnivell sobre el que s'assenta la masia. A nivell de primer pis hi ha una porta amb brancals de pedra treballada i llinda d'arc rebaixat de maó, una finestra emmarcada amb maó i un carreu integrat al mur just a sobre la porta on hi ha la inscripció 'J.V. 1914'. A nivell de golfes hi ha dues finestres balconeres emmarcades amb maó, una de les quals reformada en una finestra de menors dimensions. | 08201-34 | Sector central del terme municipal | El molí de Viladecans va ser bastit probablement al llarg del segle XVIII i ampliat amb un cos dedicat a l'habitatge a principis del segle XX. | 42.0468400,2.1558100 | 430137 | 4655322 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60810-foto-08201-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60810-foto-08201-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60810-foto-08201-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El molí també és conegut com molí de la Vila.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60811 | Molí de Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cornet | XVIII | L'edifici es troba cobert de vegetació, i una part de la teulada i de l'embigat interior han cedit. | El molí de Cornet està situat en un punt enclotat a tocar de la riera de Sorreigs i al sud-oest de la masia de Cornet, en un petit pla actualment ocupat per densa vegetació. Es tracta d'un edifici de reduïdes dimensions bastit amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter i amb cantonades diferenciades amb carreus treballats. Consta de planta baixa i primer pis i està coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, actualment en molt mal estat i completament coberta de vegetació. La façana principal, orientada al sud, està dominada per un portal emmarcat amb pedra treballada, l'única obertura de la planta baixa, que conté la data de 1783 inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. Uns metres davant de l'edifici i en un nivell inferior hi ha el carcabà del molí, bastit amb volta de canó de lloses a plec de llibre. Des del carcabà, s'inicia un petit rec que desguassa a la riera de Sorreigs uns metres més al sud. La façana oest es troba coberta d'heura i únicament conté una obertura, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de planta baixa. A l'esquerra d'aquesta façana hi ha adossat un dels murs de maçoneria de pedra que tanquen la bassa del molí. La façana nord es troba dominada per la bassa adossada i només sobresurt un petit tram de façana, on hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de primer pis. La façana est, com la nord i l'oest, conté una única obertura. En aquest cas es tracta d'un gran carreu pràcticament quadrat en el que hi ha un petit rectangle foradat a mode d'espitllera. Al nord de l'edifici del molí hi ha la bassa adossada, que conserva en la seva major part els murs perimetrals que tancaven la bassa, de forma rectangular. En un d'aquests murs es conserva una obertura lateral. També resulta destacable la zona del pou de la bassa, bastida amb filades regulars de carreus treballats de mida gran. | 08201-35 | Sector sud del terme municipal | 42.0356000,2.1491800 | 429576 | 4654079 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60811-foto-08201-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60811-foto-08201-35-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 60812 | Molí de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vila-rasa | XVIII | L'edifici es troba cobert de vegetació, i bona part de la teulada i de l'embigat interior han cedit. | El molí de Vila-rasa està situat en un punt enclotat a tocar del rec de Vila-rasa, al sud-est de la masia de Vila-rasa i en un petit pla actualment ocupat per densa vegetació uns metres al sud d'un dels pantans de Vila-rasa. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions bastit amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats i amb cantonades diferenciades amb carreus treballats. Consta de planta baixa, primer pis i golfes i està coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, tot i que bona part d'aquesta s'ha ensorrat a l'interior de l'edifici amb part de l'embigat interior. L'edifici es troba completament cobert de vegetació i únicament s'intueixen algunes obertures entre la vegetació, emmarcades en alguns casos amb pedra treballada i llinda de fusta i en altres amb maó. També s'observa, a la façana oest i en un nivell inferior, el carcabà del molí, bastit amb volta d'arc rebaixat de lloses a plec de llibre. A escassos metres de l'edifici es conserva un petit pont de pedra que permet creuar el rec de Vila-rasa. | 08201-36 | Sector oest del terme municipal | 42.0442300,2.1353700 | 428443 | 4655049 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60812-foto-08201-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60812-foto-08201-36-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 60813 | El Purgatori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-purgatori | XVIII | La teulada és vella i amenaça ruïna, presenta algunes esquerdes als murs i les estructures adossades es troben parcialment derruïdes. | El Purgatori està situat en un punt elevat de la carena coneguda com serrat dels Morts, al nord d'un gran camp i a l'est de l'Abellar. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions formada per un volum de planta baixa i primer pis bastit amb murs de maçoneria de pedra i amb cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada, una porta també emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, amb la data de 1766 junt amb una creu intercalada inscrita a la llinda. Just sota la finestra hi ha un carreu quadrat amb una llarga inscripció, tot i que es troba molt erosionada. La façana oest conté tres obertures a la planta baixa, una de les quals és una porta emmarcada amb pedra treballada i una altra, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals amb ampit motllurat. La façana nord conté quatre finestres, una a la planta baixa, dues al primer pis i una sota teulada; tres d'aquestes estan emmarcades amb monòlits de pedra treballada i la restant, ubicada al primer pis, està emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra. La façana est es troba dominada per una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra que actualment es troba parcialment enderrocada i completament coberta de vegetació. | 08201-37 | Sector oest del terme municipal | 42.0483700,2.1393800 | 428779 | 4655505 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60813-foto-08201-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60813-foto-08201-37-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia es troba documentada com la Comella. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60814 | Cal Masover del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-del-vilar | XVIII | Algunes de les estructures que envolten l'edifici es troben en estat de ruïna. | Cal Masover del Vilar està situada uns metres al sud-est del Vilar de Sant Boi, tancant per l'extrem sud-est el conjunt d'estructures i edificis que envolten la gran masia del Vilar. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i un pis. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb nombroses reformes d'obra vista i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1943 inscrita, una finestra emmarcada amb maó i llinda de pedra i un petit portal adovellat amb grans dovelles i amb la data de 1790 junt amb una creu inscrita a la clau. A l'esquerra sobresurt una petita teulada formant un pas cobert que s'estén fins la façana sud. A nivell de primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de pedra. La façana sud té diverses estructures adossades al davant, algunes de les quals en estat de ruïna, i una estructura adossada a l'esquerra amb les obertures emmarcades amb maó. Pròpiament a la façana hi ha una petita eixida a la planta baixa, continuació del pas cobert de la façana principal, i tres finestres emmarcades amb maó al primer pis. Les façanes oest i nord queden amagades darrera nombroses estructures d'usos agropecuaris de la masia del Vilar. Una part de les estructures està bastida amb murs de maçoneria de pedra i la resta amb obra vista, i algunes es troben en mal estat de conservació. | 08201-38 | Sector central del terme municipal | 42.0633900,2.1509500 | 429753 | 4657163 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60814-foto-08201-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60814-foto-08201-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment la masia també es coneix com el Catllar del Vilar. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60815 | La Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-quintana-0 | XIX-XX | La Quintana està situada uns metres al sud-oest de la masia del Vilar de Sant Boi, tancant pel sud-oest el conjunt d'estructures i edificis que envolten la gran masia del Vilar. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, bastit amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La majoria d'obertures han estat reformades, conservant l'emplaçament original però modificant-ne les dimensions. La façana principal, orientada a l'oest, conté a nivell de planta baixa un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, originalment coronada amb un arc rebaixat de maó, i dues finestres amb llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres amb llinda de fusta. La façana sud, l'única que conserva l'arrebossat original, conté dues finestres a la planta baixa, una amb llinda de fusta, i tres finestres al primer pis. La façana est, ubicada a escassos metres d'unes pallisses del Vilar, conté a nivell de planta baixa una porta amb llinda de fusta, una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i dues finestres. Al primer pis hi ha tres finestres, una de les quals amb llinda de fusta. La façana nord es troba dominada completament per diverses estructures adossades, la major part de les quals ha estat reformada recentment. | 08201-39 | Sector central del terme municipal | 42.0633500,2.1499700 | 429672 | 4657159 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60815-foto-08201-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60815-foto-08201-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 166,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml