Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60891 | Arxiu de cançons d'Isabel Iborra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-cancons-disabel-iborra | XX | <p>L'arxiu de cançons d'Isabel Iborra es troba ubicat al mas la Cirera de Sant Boi de Lluçanès. L'arxiu consta de més de 500 cançons enregistrades en cassettes, les quals estan transcrites i classificades segons la seva temàtica: infantils, de Nadal, de bressol, d'amor, d'oficis, segons l'origen, etc. L'arxiu té un fons important de cançons, unes 100, recollides a Alpens, d'on Isabel Iborra n'és filla; també s'hi troben cançons, més concretes, que es cantaven a les poblacions de la zona del Lluçanès i d'altres, més comunes, que es cantaven a diferents indrets de tot Catalunya. Constitueix un fons de patrimoni immaterial molt important en recopilació de la tradició musical de la zona del Lluçanès.</p> | 08201-115 | Masia de la Cirera. Sector central del terme municipal | <p>Isabel Iborra es va interessar de ben jove per aprendre i recuperar les cançons que cantava la seva mare i la germana de la seva àvia (les dues alpensines). De la seva mare n'aprengué unes 75 . Quan el Grup de Recerca Folklòrica d'Osona -a inicis dels anys 80- va passar per Alpens a recollir informació sobre les cançons pròpies de la vila, en va gravar algunes de la seva mare, i va ser aleshores quan va començar ella també a recollir-ne. Des de fa forces anys pertany al grup de Cantaires d'Alpens que prové de la motivació creada per Ramon Manent amb l'organització del grup SOLC, música i tradició al Lluçanès. Animà a diferents persones que després van decidir reunir-se cada setmana per cantar, i s'organitzaren per actuar en dies de festa. D'aquesta manera van seguir posant en comú les cançons que coneixien. Actuaren al Tradicionarius de Barcelona, al festival de la cançó valenciana a Masalfassar i participen en la Trobada de Cantadors i Cantadores del cicle SOLC, música i tradició al Lluçanès. Les cançons que canten estan recollides a l'arxiu de cançons particular d'Isabel Iborra.</p> | 42.0486200,2.1517600 | 429804 | 4655522 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment està actualitzant el format d'enregistrament. Isabel Iborra les torna a cantar i les enregistra en format MP3. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 60886 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-21 | <p>www.diba.cat</p> | XVIII-XXI | <p>L'arxiu municipal es troba ubicat a l'ajuntament de Sant Boi. L'arxiu municipal conserva el fons documental que genera la mateixa administració municipal i presenta un abast cronològic que va des de l'any 1718 fins a l'actualitat. La documentació inventariada de l'arxiu municipal de Sant Boi de Lluçanès és de 408 unitats d'instal·lació i ocupa 80 metres lineals aproximadament. L'arxiu està dividit en dues habitacions, una a la planta baixa de l'ajuntament i una altra situada al primer pis. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les dates extremes: 1. Òrgans de govern (1825/1991) 2. Administració general 2.1 Secretaria (1718/1996) 2.2 Registre general (1723/1995) 2.3 Personal (1925/1995) 3. Serveis econòmics 3.1 Patrimoni (1901/1994) 3.2 Comptabilitat (1866/1996) 3.3 Pressupostos (1871/1992) 3.4 Tresoreria (1885/1995) 3.5 Fiscalitat (1847/1996) 4. Serveis públics 4.1 Proveïments, racionaments i mercats (1876/1981) 4.2 Fires (1956/1960) 4.3 Estudis i anàlisi de cloració d'aigua (1979/1992) 5. Assistència social 5.1 Beneficència (1948/1956) 5.2 Pobres (1903) 5.3 Orfes de guerra (1944/1955) 5.4 Pensió de persones mortes o mutilades de la Guerra Civil (1979/1983) 5.5 Juntes (1902/1948) 6. Salubritat pública 6.1 Sanitat (1876/1994) 6.2 Hospital de Vic (1954) 6.3 Metge (1911/1918) 6.5 Transport de sang (1985/1995) 6.6 Registre de gossos (1927/1979) 7. Obres i urbanisme 7.1 Normes subsidiàries de planejament (1977/1993) 7.2 Plans especials (1978/1992) 7.3 Obres d'infraestructura i serveis (1876/1995) 7.4 Immobles municipals (1880/1994) 7.5 Llicències d'obres (1935/1996) 7.6 Obertura d'establiments (1878/1994) 7.7 PCAL (Pla de Cooperació i Assistència Local) (1981/1993) 7.8 Juntes (1952/1955) 8. Seguretat pública 8.1 Sometent (1946/1947) 8.2 Policia rural (1933) 8.3 Guàrdies jurats (1885/1930) 8.4 DNI (1960/1990) 9. Serveis militars 9.1 Subministraments (1903/1914) 9.2 Lleves (1873/1991) 9.3 Requises i incautacions (1956/1985) 9.4 Estadística (1941/1962) 9.5 Juntes (1984) 10. Població 10.1 Padró d'habitants (1857/1996) 10.2 Modificacions del padró (1982/1990) 10.3 Jurat popular (1996) 11. Eleccions 11.1 Eleccions municipals (1931/1995) 11.2 Eleccions de diputats provincials (1955) 11.3 Eleccions al Parlament de Catalunya (1980/1995) 11.4 Eleccions generals (1893/1996) 11.5 Eleccions al Parlament Europeu (1976/1994) 11.6 Referèndums i plebiscits (1926/1986) 11.7 Cens electoral (1873/1996) 11.8 Junta municipal del cens electoral (1908/1930) 12. Instrucció pública 12.1 Ensenyament (1859/1991) 13. Cultura 13.1 Festa Major. Festes populars (1945/1995) 13.2 Concurs de pintura ràpida (1982/1993) 13.3 Teatre (1994) 13.4 Cursos de català (1982/1989) 13.5 Esports i joventut (1982/1989) 13.6 Centre Cultural Republicà (1933/1937) 13.7 Centre Unión Familiar (1949/1968) 13.8 Cinema Unión (1975/1982) 14. Agricultura, ramaderia i medi natural 14.1 Censos d'agricultura i ramaderia (1927/1989) 14.2 Inventari d'activitats ramaderes (1994) 14.3 Cambra agrària (1994) 14.4 Boscos (1950/1981) 14.5 Sindicat (1931/1960)</p> | 08201-110 | Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Passeig Lluçanès, 8. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | <p>L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona durant els mesos de febrer a juny de 1997.</p> | 42.0587400,2.1517500 | 429814 | 4656646 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60886-foto-08201-110-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60892 | Arxiu parroquial de Sant Boi de Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-boi-de-llucanes | <p>Arxiu biblioteca del Bisbat de Vic. Pàgina electrònica: www.abev.net</p> | XIII-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Boi de Lluçanès es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Boi de Lluçanès conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i consta de 20 sèries amb 267 unitats documentals, en suport de pergamí, volum i lligall, amb una cronologia que va del segle XIII al XX, Les sèries documentals de l'arxiu parroquial són les següents: - 2.125.51. Baptismes. 9 UD. 1578-1790 - 2.125.52. Confirmacions. 1 UD. 1711-1786 - 2.125.53. Matrimonis. 5 UD. 1599-1878 - 2.125.54. Defuncions. 5 UD. 1585-1903 - 2.125.55. Vària sacramental. 5 UD. 1591-1601 - 2.125.56. Aniversaris i celebracions. 18 UD. 1651-1917 - 2.125.57. Administració de l'Obra. 4 UD. 1405-1890 - 2.125.58. Visites pastorals. 2 UD. 1596-1622 - 2.125.61. Comptes i factures. 10. UD. 1589-1935 - 2.125.62. Llevadors de rendes. 10 UD. 1601-1900 - 2.125.63. Causes pies. 5 UD. 1706-1871 - 2.125.66. Confraries. 27 UD. 1489-1919 Recull les confraries de la parròquia: la de les ànimes, del Roser, la de Sant Boi, la de Nostra Senyora dels Munts, la de Sant Francesc, la del Sant Sacrament o de la Minerva, la de Sant Isidre, els Dolors, la confraria de teixidors, la de la providència, Sagrat Cor, Santa Bàrbara i d'altres. - 2.125.67. Vària d'administració. 12 UD. 1501-2000 - 2.125.68. Manuals notarials. 114 UD. 1270-1736 - 2.125.69. Capítols matrimonials. 6 UD. 1624-1695 - 2.125.70. Testaments. 11. UD. 1391-1932 - 2.125.71. Actes notarials. 2 UD. 1601-1900 - 2.125.73. Processos. 3 UD. 1301-1828 - 2.125.74. Registres de documents i formularis. 1 UD. 1701-2000 - 2.125.75. Vària notarial. 17 UD. 1347-1789</p> | 08201-116 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0587400,2.1517000 | 429810 | 4656646 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60892-foto-08201-116-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge s'ha extret de la pàgina web del Bisbat de Vic. | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60887 | Arxiu Vilarmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-vilarmau-4 | <p>VILARMAU, Josep M (1997). Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró. Ajuntament de Prats de Lluçanès.</p> | XX | <p>L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista de Santa Maria de Merlès que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès. Es tracta d'un recull de més de 800 melodies i cançons, 350 rondalles, refranys, aforismes entreteniments, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas de Sant Boi de Lluçanès, hi ha recollit un volum important d'informacions, de diverses tipologies, a més de les que són comunes a tot el Lluçanès. Són les següents: -Cançons cavalleresques i llegendàries (El testament d'Amelia, La presó de Lleida, La porqueirola, Totes les Margaridetes..., La dama enterrada, Els tres dayaires, El comte Flores, La bona vidua, La filla del rei, La filla del rei). -Cançons amoroses (El firal d'Olot, El firal d'Olot, El teixidor, [No us hi caseu noies amb un teixidor], [La nit de Sant Joan], La monja renegada, El metje, El mestre, El frare blanc i la donzella, Francisca de Sant Boi (de Llussanés), L'hereu Rocafiguera, Els dèu [sic] manaments de la pastora, Les nines de Cerdanya, Hortolana i hortolà, El caçador i la pastoreta, El caçador i la pastoreta, No aniré sola a l'aiga..., L'hort d'en Falguera, La minyona de Ripoll, Aniria vora l'aigua, La minyona de la Vall d'Andorra, [Fadrinets de Barcelona...], [Cançó nova s'es [sic] dictada...]. -Cançons satíriques, humorístiques, picaresques i de costums (Les noies del Graell, Casada amb un vell, La vella i l'estudiant, La xorxa, El maridet, El maridet, Els gats de Codines, Jo me'n vaig a Xauxa, El rector de St Quintí, El rector de Corrià, La cansó [sic] de les mentides, El gat d'Orra, El gat d'Orra, El fuster de Campllong, Casada amb un vell, L'hort d'en Falguera, La criada de l'hostal, Les ballades, La presó d'Hostalric, Petronella Font, El dia de St Jaume..., Les dones del Molinou, La Marieta de Santa Creu, L'hereu Rocafiguera [?]). -Cançons populars. Cants religiosos: nadal, quaresma, caramelles, goigs, goigs de porta, de sants diversos, cançons religioses diverses (La nit de Nadal, De Jesús la primera agonía [sic]..., Divino, Rellotge de les hores mentals o Passos de la Passió de Crist, Goigs de la Mare de Deu [sic] dels Munts, Goigs de Ntra Sra del Ballester, Els vuit dolors de Maria, Goigs del gloriós Sant Roc, Goigs del gloriós Sant Roch, Goigs de la Mare de Deu [sic] del Roser -diverses versions-, Goigs en alabansa [sic] del princep [sic] dels pagesos Sant Isidre Llaurador, Oració de Sant Isidre Llaurador, Mortals alerta; avisos als pecadors per l'hora de la mort, [Sant Magí], L'hostal de la Llàntia, Santa Magdalena, Poder celestial de la Mare de Déu, Fugida a Egipte (El bon sembrador), Fugida a Egipte (els sants ignocents [sic]), El rabada Joanet, A Betlem es [sic] nat..., Adoració dels tres reis, Cançó de l'Angel [sic] de la Guarda (cansó [sic] de porta), Goigs de Sant Josep, Cobles de la Mare de Deu [sic] dels Muns). -Cançons populars. Cançons històrico-polítiques, de lladres, mnemotècniques, danses i ballets, tocates, corrandes i semblants (Cansó [sic] de la reina de Fransa [sic], Cansó [sic] d'en Viladecans, Cansó [sic] d'en Viladecans, Cansó [sic] del vi, Corrandes de caramelles, Forat Micó, Forat Micó, Marta, En Jan de la Qüera, L'hostal de la Peira, Les 'gitanes' d'Olost, Cançó que es cantava a Olost de Llussanés [sic] anant a 'gitanes', Corrandes -dialeg [sic] entre dos corrandistes-). -Caramelles: corrandes i goigs (Corrandes de Caramelles, Caramelles -camilleres-).</p> | 08201-111 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). Barcelona. | 42.0587400,2.1517000 | 429810 | 4656646 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Està microfilmat. La imatge ha estat extreta del llibre 'Folklore del Lluçanès'. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 60787 | Bardés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bardes | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | Bardés està situada en un punt lleugerament elevat a l'est de la carretera BV-4601 i al nord-est de la Casanova de la Tria. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis, amb diferents nivells de teulada i bastits amb murs de maçoneria de pedra arrebossats deixant alguns carreus a la vista, com les cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada, una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta, una finestra emmarcada amb maó i una porta reformada amb maó, a més d'una petita estructura que sobresurt. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i una porta maó a l'extrem dret, a la que s'accedeix a través d'unes escales de pedra i obra. Just sota teulada hi ha una finestra emmarcada amb maó. A la dreta de la façana hi ha adossada la pallissa, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb reformes d'obra vista. Conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó. La façana est es troba dominada completament per la pallissa, que en aquesta façana conté una gran obertura reformada emmarcada amb brancals de maó. La façana nord conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada dues finestres emmarcades amb brancals de maó, una amb llinda de fusta i l'altra de pedra. Al primer pis hi ha quatre finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada. La façana oest conté una estructura adossada a la meitat dreta que actualment es troba enderrocada. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i una comuna d'obra, amb arrebossat escrostonat. Just sota teulada hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. | 08201-11 | Sector sud-oest del terme municipal | L'edificació correspon a una construcció del segle XVIII tal com es va constatar en una data inscrita en un carreu. | 42.0381200,2.1350700 | 428411 | 4654371 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60787-foto-08201-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60787-foto-08201-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En una de les últimes intervencions a la masia es va trobar una data del segle XVIII inscrita en un carreu.La denominació d'aquesta masia a l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya és Verders o Alvardés. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60785 | Barnera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barnera | XIX | Barnera està situada en un punt lleugerament elevat al sud de la carena de Sant Ponç, al nord-est dels Hostalets de Barnera. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i pintats de color ocre, té les cantonades diferenciades amb carreus treballats i està coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa dues finestres emmarcades amb pedra bisellada picada de nou i un portal al centre emmarcat amb pedra bisellada i amb una inscripció a la llinda que queda parcialment tapada pel balcó del primer pis, tot i que s'observa la data de 1827. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada al centre i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat. A nivell de golfes hi ha tres finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, una altra amb pedra bisellada picada de nou i la última amb pedra treballada. La façana oest conté únicament dues obertures, una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. La façana nord conté dues finestres emmarcades amb pedra treballada picada de nou a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana est, com l'oest, conté únicament dues obertures, en aquest cas una finestra de nova obertura emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. Uns metres al sud de l'edifici es conserva una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb teulada de doble vessant, amb les obertures emmarcades amb pedra treballada i amb un carreu integrat al mur amb les inicials inscrites de 'F. F. P.R.' junt amb la data de 1926. | 08201-9 | Sector sud-oest del terme municipal | L'edificació actual és de la primera meitat del segle XIX, tal com ho testimonia la llinda del portal principal. | 42.0299400,2.1403500 | 428839 | 4653458 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60785-foto-08201-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60785-foto-08201-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60802 | Bertrans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bertrans | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | Masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diverses estructures adossades al voltant, delimitant un pati davant la façana principal que té el seu accés principal, un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó, orientat al nord. La masia està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, en algunes façanes l'arrebossat es troba escrostonat, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, té un pati tancat al davant, delimitat per un mur de maçoneria de pedra i dos cossos que s'adossen perpendicularment a cada costat de la façana. El cos adossat a l'esquerra és de dos nivells, està bastit amb murs de maçoneria de pedra i conté una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, i una finestra emmarcada amb maó a nivell de planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i amb la data erosionada de 18-6 inscrita a la llinda a nivell de primer pis. El cos adossat a la dreta també consta de dos nivells i està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb parts d'obra vista. Conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i brancals de pedra treballada a la planta baixa i una eixida al primer pis formada per dues obertures d'arc de mig punt sustentades amb un pilar central de maó. Pròpiament a la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha dos portals emmarcats amb pedra treballada, el de l'esquerra dels quals conté la data de 1793 inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada i a les golfes dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord conté dues estructures adossades, una de planta circular que correspon a la cisterna i una altra de majors dimensions ubicada al costat de la cisterna i formant una terrassa a nivell de primer pis. Pròpiament a la façana s'observa una espitllera i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, quatre finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb pedra motllurada i la data molt erosionada de 1743 inscrita a la llinda. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana oest té adossat en tot el nivell de planta baixa un contrafort i a l'extrem dret una petita bassa rectangular, bastida amb murs de maçoneria de pedra coronats amb blocs de pedra treballada. A nivell de planta baixa hi ha dues espitlleres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra de les quals amb la data de 1759 junt amb una creu intercalada inscrita a la llinda. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una altra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. L'extrem dret de la façana es troba ocupat per un cos adossat que segueix el nivell de la teulada principal, i en el que s'observa únicament una finestra, emmarcada amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra treballada. La façana sud es troba dominada pel cos ampliat i té un pati tancat al davant, delimitat per murs de maçoneria de pedra. Tant el nivell de planta baixa com el de primer pis es troben totalment oberts, formant eixides que ocupen pràcticament tot l'ample de l'edifici. Al nivell de planta baixa està sustentat amb tres grans pilars, formats per grans blocs monolítics (en algun dels casos dos blocs cúbics que actuen com a base i capitell i un d'allargat que ho fas com a fust), i al primer pis amb tres pilars d'obra vista. A la dreta hi ha adossada una estructura de dos nivells que conserva una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Uns metres al nord de la masia hi ha una pallissa de dos nivells, bastida amb murs de maçoneria de pedra en el nivell inferior i amb murs d'obra vista al nivell superior. | 08201-26 | Sector nord-est del terme municipal | La masia de Bertrans apareix documentada a principis del segle XVI quan l'hereu de Bertrans era posseïdor de la masia de Fontrenó (Sant Agustí de Lluçanès). Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom de Bertomeu Bertran. Tot i així l'edificació actual fou bastida al segle XVIII i ampliada al XIX tal com ho testimonien diverses llindes amb dates inscrites a l'edifici. | 42.0641000,2.1729800 | 431577 | 4657224 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60802-foto-08201-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60802-foto-08201-26-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Bertans està situada a la petita vall per on transcorre la riera de Talamanca, al sud del Puig Cornador i pocs metres al nord de Torrents, en una zona on es conserven nombrosos marges empedrats de conreus. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60789 | Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borrell | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. | XIX | Borrell està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, a l'oest de Vila-rasa i l'Abellar i a l'est de l'encreuament entre les carreteres BP-4653 i BV-4601. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i un pis amb forma d'L. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1802 inscrita a la llinda. Sobre el portal hi ha una llinda integrada al mur on s'observa una llarga inscripció molt erosionada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. A l'esquerra de la façana hi ha adossat un cobert bastit amb obra vista i a la dreta s'hi adossa perpendicularment la resta del volum principal, formant un petit pati. La façana oest té dues parts diferenciades per la forma d'L que té el volum principal. A l'esquerra hi ha la part dominada pel cobert adossat i a la dreta, al fons, s'observa a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord està dominada per un cobert adossat. A nivell de planta baixa, dins el cobert, s'observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una porta reformada, i al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana oest és inaccessible per la vegetació que hi ha crescut al voltant. | 08201-13 | Sector oest del terme municipal | La masia Borrell apareix documentada en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1683. | 42.0490900,2.1255600 | 427636 | 4655597 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60789-foto-08201-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60789-foto-08201-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60911 | Cal Ferreric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferreric | XVII | Cal Ferreric està situada al carrer Antic del nucli urbà de Sant Boi, en un petit eixamplament del carrer al sud-oest de la plaça Nova. Es tracta d'una casa de grans dimensions, formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs de maçoneria de pedra arrebossats amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-est i al carrer Antic, conté a nivell de planta baixa una petita finestra, un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció a la llinda '16 IHS 72 Francesch Vila' junt amb una creu intercalada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal a l'extrem dret sobre el qual hi passen unes escales de pedra que condueixen al nivell de primer pis. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una porta emmarcada amb pedra treballada on van a parar les escales. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una emmarcada amb maó, i just sota teulada hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord-est es troba dominada completament per l'edifici que hi ha adossat a la dreta de cal Ferreric. La façana nord-oest conté diverses obertures disposades irregularment, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i una altra amb monòlits de pedra treballada. La façana sud-oest conté un contrafort adossat modernament al nivell de planta baixa i diverses obertures disposades irregularment, la majoria de les quals reformades. | 08201-135 | Carrer Antic, 19. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0582600,2.1498600 | 429657 | 4656594 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60911-foto-08201-135-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 60832 | Cal Jaumet Pensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaumet-pensa | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. SELVA, Baldiri (2006). Records de Sant Boi en sèpia. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVII | Cal Jaumet Pensa es troba situada al carrer Antic. Es tracta d'una casa formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i murs de maçoneria de pedra arrebossats que deixa a la vista les cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana sud-est presenta, a la planta baixa, un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la data 1696 i una creu intercalada, i la següent inscripció: SALVADOR VILARASAU. A l'esquerra del portal hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. El primer pis queda dominat per l'eixida sobre el corredor que forma un cos en galeries i una ampla balconada on hi ha un accés al balcó, emmarcat amb pedra bisellada i una finestra amb la data inscrita a la llinda de 1694. A les golfes s'obren quatre obertures reformades amb brancals i llindes noves decorades. Antigament hi havia al seu lloc petites finestres sense decorar. A la façana nord s'obren dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. | 08201-56 | Carrer Antic, 7. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | Durant el segle XVIII es va instal·lar a la casa, concretament sobre el corredor, una petita fàbrica amb uns quants telers manuals. L'activitat tèxtil va durar fins a final del segle XIX. | 42.0579300,2.1501600 | 429682 | 4656558 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60832-foto-08201-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60832-foto-08201-56-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60814 | Cal Masover del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-del-vilar | XVIII | Algunes de les estructures que envolten l'edifici es troben en estat de ruïna. | Cal Masover del Vilar està situada uns metres al sud-est del Vilar de Sant Boi, tancant per l'extrem sud-est el conjunt d'estructures i edificis que envolten la gran masia del Vilar. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i un pis. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb nombroses reformes d'obra vista i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1943 inscrita, una finestra emmarcada amb maó i llinda de pedra i un petit portal adovellat amb grans dovelles i amb la data de 1790 junt amb una creu inscrita a la clau. A l'esquerra sobresurt una petita teulada formant un pas cobert que s'estén fins la façana sud. A nivell de primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de pedra. La façana sud té diverses estructures adossades al davant, algunes de les quals en estat de ruïna, i una estructura adossada a l'esquerra amb les obertures emmarcades amb maó. Pròpiament a la façana hi ha una petita eixida a la planta baixa, continuació del pas cobert de la façana principal, i tres finestres emmarcades amb maó al primer pis. Les façanes oest i nord queden amagades darrera nombroses estructures d'usos agropecuaris de la masia del Vilar. Una part de les estructures està bastida amb murs de maçoneria de pedra i la resta amb obra vista, i algunes es troben en mal estat de conservació. | 08201-38 | Sector central del terme municipal | 42.0633900,2.1509500 | 429753 | 4657163 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60814-foto-08201-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60814-foto-08201-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment la masia també es coneix com el Catllar del Vilar. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60817 | Cal Nen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nen-0 | XIX | Edifici derruït i ple de vegetació. | Cal Nen es troba situat uns 100 metres al sud-est de la masia de Moneres, envoltat de camps i feixes. Es tracta d'un edifici derruït format per dos cossos, sense teulada que conserva diferents parts de murs amb una altura màxima d'uns 3 metres, parcialment esfondrats, construïts amb maçoneria de pedra i morter. A l'interior de l'edifici hi ha crescut molta vegetació. | 08201-41 | Sector central del terme municipal | 42.0589200,2.1537400 | 429979 | 4656664 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||
| 60831 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-7 | SELVA, Baldiri (2006). Records de Sant Boi en sèpia. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | Cal Sastre es troba situada fent xamfrà a la plaça Verge dels Munts. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per planta baixa, un pis i golfes. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossada, amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions, i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, està ordenada simètricament amb dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat emmarcat amb brancals de pedra bisellada força erosionats. La clau de l'arc presenta una decoració en baix relleu de forma circular. A la part esquerre hi ha un portal reformat. A nivell de primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat, seguint la disposició de les obertures de la planta baixa. La finestra de la part dreta presenta una decoració d'arc de cortina amb un motiu circular en baix relleu a mode de flor. Al mig de les dues finestres hi ha una capelleta on s'hi ubica una imatge de la Verge dels Munts, decorada a mode de façana barroca. La capelleta està suportada per una mènsula floral, una base motllurada, dues columnes amb capitells florals, un entaulament motllurat i curvilini (amb set flors) i un coronament a mode de mitja cúpula. A la part inferior hi ha una inscripció (SALUS IN FIRMORUM) i la data en què es va col·locar la capelleta al 1926. A les golfes s'obren dues finestres, de menors dimensions, emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. La façana sud correspon a un cos allargat, adossat amb galeries. A la planta baixa presenta cinc obertures rectangulars i una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada. A nivell de primer pis hi ha les galeries que presenta la part dreta tancada i un pilar de pedra central que fa de suport. A la part esquerre destaca una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la data de 1745 i una creu intercalada. La façana nord-est presenta dues finestres a nivell de primer pis, una d'elles de pedra reformada amb maó i l'altra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. A les golfes també s'obren dues finestres, de menors dimensions, la de l'esquerra tapiada (presentava brancals de pedra bisellada) i la de la dreta emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. | 08201-55 | Plaça Verge dels Munts, 10. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0577900,2.1507000 | 429726 | 4656542 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60831-foto-08201-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60831-foto-08201-55-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Des de l'any 1926, en què es col·locà la capelleta dedicada a la Verge dels Munts a cal Sastre, la plaça passà de dir-se plaça del Pou a plaça Verge dels Munts. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60830 | Cal Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sola-0 | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVI-XVIII | Cal Solà està situada a la plaça verge dels Munts. Es tracta d'una antiga masia integrada al poble que està formada per planta baixa, un pis i golfes, amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra estan arrebossats i deixen a la vista les cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una estructuració regular de les obertures. A la planta baixa s'obre un portal d'arc de mig punt adovellat, al centre, flanquejat per dues finestres (antigament dos portals) emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. Al primer pis s'obren tres finestres que es disposen seguint la vertical de les obertures de la planta baixa. La finestra de l'esquerra està emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada; sobretot, però, destaquen les finestres central i dreta que es troben ricament treballades. La finestra central presenta brancals i llinda motllurada amb guardapols i carots esculturats en relleu als seus extrems i un escut amb l'anagrama de Jesús Home Salvador. La finestra de la dreta presenta brancals decorats amb dobles falses pilastres a cada costat amb base i capitell treballat; la llinda de la finestra es troba decorada amb un entaulament que presenta diverses motllures coronat amb una repisa a mode de guardapols. A les golfes s'obren dues finestres als extrems, de menors dimensions emmarcades amb monòlits de pedra treballada i un matacà de pedra, situat sobre la finestra central del primer pis. | 08201-54 | Plaça Verge dels Munts, 12. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | La casa pairal de cal Solà va ser construïda l'any 1541. Posteriorment, amb el creixement del nucli els segles XVII i XVIII va quedar integrada dins el nucli urbà. | 42.0576500,2.1505800 | 429716 | 4656526 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60830-foto-08201-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60830-foto-08201-54-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60904 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-12 | <p>AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància.</p> | <p>El camí ramader que passa per Sant Boi de Lluçanès prové de Sant Martí de Sobremunt i es dirigeix a Sant Agustí enllaçant amb el camí que prové de Sant Bartomeu passant per terme de Perafita i l'Hostal del Vilar, aquest identificat pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC amb el nom de ruta III. El camí ramader entra al terme de Sant Boi a partir del collet de Sant Martí; continua passant per la Casanova de Viladecans i es dirigeix en direcció nord fins a la Portella (prop de Codines); aquí el camí es torça en direcció nord-oest passant per l'ermita de Sant Roc. A partir d'aquí, seguint en direcció nord-oest, el camí enfila les costes del Vilar travessant el serrat de la Pinassa i s'arriba al pedró de l'Àngel de la Guarda. Prop d'aquí el camí, que segueix en direcció nord, deixa el terme municipal de Sant Boi i s'endinsa en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès, en direcció a l'empriu dels Munts i baixant cap a la casa de parada i pleta del Collet de Sant Agustí, on enllaça amb la ruta III del Lluçanès.</p> | 08201-128 | Sector est, central i nord del terme municipal | <p>Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres.</p> | 42.0608200,2.1697100 | 431303 | 4656863 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60904-foto-08201-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60904-foto-08201-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60859 | Campana Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-gran-0 | <p>FONT, Dani (1996). 'Campana' dins Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic (inèdit).</p> | XVIII | Presenta vorell escrostonat, deformacions per cops de batall i deformacions per cops de martell. | <p>La campana gran es troba situada al campanar de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès. És una campana de bronze i ferro que amida 85 centímetres d'alçada, 81,5 centímetres de diàmetre i té un pes de 315 quilos. Es tracta d'una campana gran, penjada d'un artístic jou de ferro, subjectada amb tirants. És accionada per un motor que la fa balancejar, impactant d'aquesta manera el batall en les parets de la campana; el batall és modern, format per la unió de vàries peces. La campana té una corona de sis nanses en planta d'estrella; en l'espatlla trobem una inscripció, en lletres individuals i les paraules separades per peces en estrella, que és la següent: ANNO 1700 SANTA MARIA ET SANTE BAUDILE ORATE PRONOBIS. Sota la inscripció, en la part del mig, trobem cinc relleus emmarcats en quadrats, essent-ne dos no identificables, amb una estampa de Sant Miquel i els altres dos essent un esquema del calvari. Una corretja de peces en estrella marca el centre de la campana; sota seu trobem una inscripció gravada manualment, de dues línies: ESSENT RECTOR LO REVERENT DON JOSEP TRIAS / SIMON DE LOS CORRALES ME FECIT SENT OBRES GERONI ORRA I JAUME VILADECANS. Un seguit de motllures simples al peu tanquen la decoració de la campana.</p> | 08201-83 | Campanar de l'església parroquial. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0577000,2.1518300 | 429820 | 4656531 | 1700 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60859-foto-08201-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60859-foto-08201-83-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En data desconeguda fou canviat el jou. El número registre de la fitxa de la campana gran a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 1040. | 94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60860 | Campana Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-petita-0 | <p>FONT, Dani (1996). 'Campana' dins Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic (inèdit).</p> | XVII | Presenta deformacions per impactes de martells anteriors. | <p>La campana petita es troba situada al campanar de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès. És una campana de bronze i ferro que amida 54 centímetres d'alçada, 46 centímetres de diàmetre i té un pes de 60 quilos. Es tracta d'una campana petita i xata, subjectada fixament a una biga de ferro mitjançant tirant de ferro. Toca els quarts, essent accionada per un martell elèctric col·locat a l'interior de la campana. La campana es corona amb tres nanses en línia, la central més petita. A l'espatlla trobem una faixa de decoració, iniciada amb una fina motllura sols trencada per un simple rombe amb estrella interior. Una inscripció dóna el volt a la campana, tancada inferiorment per motllures simples, que diu el següent: S MARIA ET S BAUDILE ORATE PRONOBIS. A la part del mig de la campana trobem relleus quadrats amb el monograma de Maria; sota seu, ocupa el centre una garlanda de quadrats amb estrelles interiors. Una creu formada per idèntics quadrats es recolza sobre una peanya esglaonada, iniciada a l'arrencada del peu. Sobre la glaonada trobem una inscripció referent a l'any que fou feta (1699) oberta i tancada per un relleu amb el curiós monograma de Maria.</p> | 08201-84 | Campanar de l'església parroquial. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0577000,2.1518300 | 429820 | 4656531 | 1699 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60860-foto-08201-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60860-foto-08201-84-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El número registre de la fitxa de la campana petita a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 1041. | 94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60808 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-9 | Únicament es conserva la base d'alguns murs. | Can Serra està situada en un punt elevat a mig camí entre el Puig Cornador i la zona de Gallifa, pocs metres al nord de la collada de can Serra. Es tracta d'una masia en runes, de la que únicament es conserven alguns trams de mur de maçoneria de pedra dispersos, amb alçades que generalment no sobrepassen el metre d'alçada. Concretament s'observen tres murs, un a l'extrem nord del conjunt i dos a l'extrem sud adossats en L. Al voltant d'aquests hi ha petits enderrocs. | 08201-32 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0704000,2.1757800 | 431815 | 4657921 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60808-foto-08201-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60808-foto-08201-32-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 60838 | Canalera del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canalera-del-vilar | XVIII | La canalera del Vilar es troba situada a la façana principal de la masia. Es tracta d'una canalera de pedra que recull l'aigua de la teulada; està formada per diversos blocs de pedra treballada on hi consten cinc grans escupidors també de pedra a mode de gàrgola que representen grans rostres o carots esculpits amb formes d'animals. De la boca en surten uns tubs metàl·lics a mode de trompeta. Actualment no escupen aigua i els forats estan tapats ja que, quan plovia, es formaven grans bassals davant la façana. | 08201-62 | Masia del Vilar. Sector central del terme municipal | 42.0635800,2.1506500 | 429729 | 4657184 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60838-foto-08201-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60838-foto-08201-62-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 60820 | Capella del Roser del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser-del-vilar | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. | XVIII | La capella de la Mare de Déu del Roser es troba situada a l'extrem nord-oest de la masia del Vilar, adossada a l'estructura de la masia. Es tracta d'una petita capella d'una sola nau construïda amb maçoneria de pedra irregular i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Consta d'una de teulada d'una vessant amb aigües al lateral i la façana principal està orientada a l'oest. La façana principal presenta una gran portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada; sobre el portal s'obre un òcul també emmarcat amb pedra motllurada. Més amunt i de forma horitzontal hi ha la resta d'una cornisa de barbacana que ha quedat integrada al mur. | 08201-44 | Masia del Vilar. Sector central del terme municipal | 42.0638600,2.1507000 | 429733 | 4657215 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60820-foto-08201-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60820-foto-08201-44-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El cap de setmana proper a la Mare de Déu del Roser es celebra una missa a la capella. A l'interior hi ha un retaule neoclàssic. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60920 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-22 | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A.. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. SELVA, Baldiri (2006). Records de Sant Boi en sèpia. Sant Boi de Lluçanès. | Les caramelles són unes cançons populars, de caire religiós i festiu, que es canten per Pasqua Florida. A Sant Boi es cantaven el Dissabte de Pasqua; un grup d'homes i joves anaven a cantar a les cases de pagès acompanyats amb un burro ben guarnit amb les alforges on s'anaven dipositant els ous, conills, pollastres, i tos els donatius que s'obtenien. El Diumenge de Pasqua , després de la missa major, es cantaven caramelles davant l'església i, tot seguit, anaven per tot al poble a cantar i amb una cistella adornada recollien les donacions. Els nens anaven vestits amb barretina, camisa blanca, pantalons foscos i sabates de betes. Actualment, aquest costum encara es manté viu amb una gran participació de la mainada que continuen la tradició d'anar a cantar a les masies de pagès i també al poble el Diumenge de Pasqua. | 08201-144 | Masies i nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recaptava es feia tradicionalment una berenada. En molts indrets, les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment, les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. | 42.0574800,2.1517700 | 429815 | 4656506 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60920-foto-08201-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60920-foto-08201-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El Dilluns de Pasqua es van a cantar les caramelles a l'aplec que es celebra al Santuari dels Munts.Les dues primeres fotografies les ha facilitat Baldiri Selva. La tercera ha estat extreta del llibre 'Records de Sant Boi en sèpia'. | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60870 | Carrer Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-antic | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni: algunes s'han reformat i altres es conserven tal com van ser bastides. | Iniciant el recorregut del carrer Antic des de la plaça Verge dels Munts, en el número 2, al costat de cal Sastre, hi ha una casa que conserva a planta baixa un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada, al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes dues finestres més, una feta amb pedra bisellada i l'altra amb monòlits treballats. En el número 4, la casa conserva un portal d'arc rebaixat i una finestra balconera emmarcats amb pedra treballada. En el número 1, hi ha una casa amb un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedres picades modernament, i tres finestres al primer pis, dues emmarcades amb pedra bisellada i la restant amb maó. A la seva dreta, en el número 3, hi ha una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada, amb decoració geomètrica a la llinda dintre la qual hi ha inscrit 'JHS A 1633 M' junt amb una creu. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. A partir d'aquest punt el carrer s'estreny i fa un seguit de girs, deixant a mà esquerra cal Jaumet Pensa, fins arribar a un tram més ample i recte. Al costat nord, i en el número 10 es troba una casa que conserva a nivell de planta baixa un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb una inscripció a la llinda erosionada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un balcó emmarcat amb pedra bisellada. A la seva esquerra, en el número 12, hi ha una casa que conserva, entre algunes obertures reformades, una finestra emmarcada amb pedra treballada, una amb monòlits de pedra treballada i dues emmarcades amb pedra bisellada. En el número 14, hi ha una casa amb dues obertures fetes amb pedra bisellada, un portal amb inscripció erosionada a la planta baixa i una finestra al primer pis. A l'esquerra, tancant aquest tram de carrer pel nord, hi ha una casa que conserva tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, un portal amb inscripció erosionada i una finestra emmarcada amb monòlits a la planta baixa i una finestra balconera al primer pis. Al costat sud d'aquest tram hi ha la façana posterior de cal Pepei, amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i tres fetes amb monòlits treballats. Unes desenes de metres més a la dreta es troba en el número 15 una casa que conserva fins a cinc obertures emmarcades amb pedra bisellada, un portal amb la inscripció '1620 Francesc Bonjorn' junt amb l'anagrama IHS i una creu a la planta baixa, una finestra al primer pis i dues a les golfes. Al seu costat, hi ha l'ultima casa d'aquest tram, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. A partir d'aquí s'inicia l'últim tram del carrer en direcció a la plaça Nova, més ample, amb diversos entrants i sortints al costat oest, i alguns horts al costat est. La primera casa que es troba al costat oest és cal Ferreric, descrita en una fitxa individual. Més amunt, en una raconada que forma el carrer a l'oest, hi ha una casa en el número 27 que conserva a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i amb la inscripció a la llinda 'JESUS MARIA JOSEP / SALVADOR CASA DAY / TRAGINER A 20 D MARS / 1703' junt amb una creu intercalada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb una creu gravada a la llinda, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra treballada. A l'extrem superior del carrer, al límit amb la plaça Nova hi ha ca la Mercè, que conserven quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, un portal i una finestra a la planta baixa, el portal amb la data inscrita de 1750 a la llinda amb una creu intercalada, i una porta i una finestra emmarcada amb monòlits al primer pis, on també hi ha una eixida bastida amb fusta i sustentada amb un pilar cantoner monolític. | 08201-94 | Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0580500,2.1501600 | 429682 | 4656571 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60870-foto-08201-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60870-foto-08201-94-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El carrer Antic està situat al sector oest del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès, fent un recorregut irregular entre les places Nova i Verge dels Munts.Es tracta d'un carrer molt sinuós, que varia la seva orientació en nombrosos punts, formant un recorregut en forma de semicercle des de la plaça Verge dels Munts fins a la plaça Nova, formant passos estrets i altres de més amples. Les cases estan bastides a banda i banda del carrer, majoritàriament estan formades pels nivells de planta baixa, primer pis i golfes i tenen les teulades a doble vessant amb aigües al carrer. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60871 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-13 | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni: algunes s'han reformat i altres es conserven tal com van ser bastides. | El carrer Major està situat en ple nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès, a l'oest i al sud de l'església parroquial, des de la plaça Major fins a la plaça Verge dels Munts. Es tracta d'un carrer estret amb una orientació de nord-oest a sud-est que segueix l'orografia del turó sobre el que s'assenta l'església parroquial. Les cases estan situades a banda i banda, estan formades majoritàriament per planta baixa, primer pis i golfes, i estan bastides amb murs de maçoneria de pedra, en alguns casos arrebossats. Les teulades són de doble vessant amb aigües al carrer. Iniciant el carrer per l'extrem nord-oest, a tocar de la plaça de la Verge dels Munts, es troba en el número 1 cal Corona, una casa que conserva una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra al primer pis, emmarcada amb pedra bisellada i amb decoració d'arc de cortina a la llinda, a l'interior de la qual hi ha un rostre esculpit força erosionat emmarcat amb una forma pentagonal. Al seu costat, en els números 3 i 5 es troben dues cases en mal estat que conserven un portal i una finestra cada una, la primera emmarcats amb pedra bisellada i la segona amb pedra treballada. L'última casa del costat nord, també amb façana a la plaça Major és cal Nen, en el número 7. En la façana que dóna al carrer Major conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció '1743 RENOVAT 1785', i sis finestres a la resta de la façana, dues emmarcades amb pedra bisellada, una amb monòlits de pedra bisellada i les tres restants amb pedra treballada. Tornant a l'inici del carrer, al límit amb la plaça Verge dels Munts i l'inici del carrer Manresa, es troba en el número 4 una casa que conserva a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat de maó amb brancals de pedra treballada i dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres balconeres emmarcades amb pedra treballada i a les golfes tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A la seva esquerra hi ha una casa reformada que conserva dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una té inscrit el nom 'JOAN ANDREU' i l'altra la data de 1796. Al seu costat hi ha ca la Clara on es conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. A la seva esquerra, en el número 10 es troba una casa que conserva una tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i una amb pedra treballada entre els nivells de planta baixa i primer pis i tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta a les golfes. Al número 12 es troba una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa i dues finestres al primer pis, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'altra emmarcada amb pedra bisellada i la inscripció ·'6 SET·B·R·E 1777' a la llinda junt amb una creu intercalada. Al seu costat i ja al final del carrer hi ha una casa que conserva a nivell de planta baixa dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una finestra balconera emmarcada amb pedra treballada i a les golfes dues finestres amb llinda de fusta una amb brancals de pedra bisellada i l'altra treballada. | 08201-95 | Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0573500,2.1512900 | 429775 | 4656492 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60871-foto-08201-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60871-foto-08201-95-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60872 | Carrer Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-manresa-1 | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni: algunes s'han reformat i altres es conserven tal com van ser bastides. | El carrer Manresa està situat al sector sud del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès, entre el carrer Major i la plaça Doctor Pont. Es tracta d'un carrer llarg i estret amb orientació de nord-est a sud-oest, completament recte exceptuant l'extrem superior, on el carrer forma un eixamplament irregular que comunica amb el carrer Major. Les cases estan ubicades a banda i banda del carrer, estan formades majoritàriament pels nivells de planta baixa, primer pis i golfes, i tenen les teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Iniciant el carrer pel seu extrem superior, a tocar del carrer Major i en una petita placeta on es troba el local socio-cultural, es troba ca la Mongia, en el número 3 i fent cantonada amb el carrer de Vic. Aquesta casa conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada per planta: un portal i una finestra a la planta baixa, dues finestres al primer pis i dues finestres emmarcades amb monòlits a les golfes. A l'altre costat del carrer, tancant la placeta pel sud es troba en el número 4 una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, amb la data inscrita de 1864, tot i que sota el 6 també hi ha gravat un 0. Tant al primer pis com a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Iniciant la part més estreta del carrer pel costat oest es troba en el número 12 una casa que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada a la planta baixa: una finestra amb la inscripció 'BANET IHS ARQUES 1736' junt amb una creu i un portal amb la inscripció 'Amadeu 1670'. Al primer pies hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes dos balcons, un emmarcat amb pedra bisellada i l'altre amb maó. A la seva esquerra, en el número 14 hi ha cal Baldiri, una casa amb els murs parcialment arrebossats que conserva a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció '16 IHS 73 TONI AMBLARS' junt amb una creu, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i reformada amb maó a la llinda del qual hi ha la data de 1746 amb una creu intercalada i una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i la data de 1689 gravada a la llinda junt amb una creu triple intercalada, símbol del calvari, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, ambdues amb una creu gravada a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al seu costat, en el número 16, es troba una casa amb els murs parcialment arrebossats que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i amb una inscripció parcialment erosionada on encara s'observa 'Jauma Sastra 1687'. També a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la data erosionada de 17-6 junt amb una creu intercalada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1756 inscrita a la llinda, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A la seva esquerra es troben diverses cases reformades fins al número 22, una casa pintada de color ocre on es conserven una finestra i un portal a la planta baixa emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb la inscripció '16 JOSEPH MOLAS 91', i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis. Al seu costat hi ha cal Biel, on es conserva un portal i dues finestres emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. Tornant a l'extrem superior del carrer i iniciant la baixada pel costat est es troba, pràcticament fent cantonada amb el carrer de Vic, un portal que dóna accés a un pati, al mur del qual hi ha un carreu quadrat integrat, amb la data de 1699 inscrita al quatre extrems i les inicials TRSL entrellaçades al centre. | 08201-96 | Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0567400,2.1507200 | 429727 | 4656425 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60872-foto-08201-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60872-foto-08201-96-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) A la dreta del portal, es troba en el número 9 una casa que conserva a nivell de planta baixa un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i amb llinda de fusta, al primer pis dos balcons emmarcats amb pedra bisellada que originalment eren finestres, el de la dreta dels quals amb la inscripció '16 IHS 70 SABASTIA PUJOL' a la llinda, i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i llinda de fusta.Al seu costat es troben diverses cases reformades, amb llindes originals reaprofitades, fins al número 15, on hi ha una casa bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb molt morter que conserva un portal d'arc rebaixat de maó i brancals de pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb pedra treballada tant al nivell de primer pis com al de golfes.A la seva dreta, en el número 17 hi ha una casa que conserva a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i una espitllera emmarcada amb només dos monòlits de pedra bisellada, i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis.Més a la dreta, quasi al final del carrer, es troba cal Recó, una casa que conserva a nivell de planta baixa una finestra i un portal emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb la inscripció 'ASTEVA BARSELÓ 1803' inscrita dins un relleu ovalat. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada, la central de les quals amb uns creu gravada a la llinda. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60873 | Carrer Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vic | XVII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni: algunes s'han reformat i altres es conserven tal com van ser bastides. | El carrer de Vic està situat al sector sud del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'un carrer estret amb pendent que forma dues parts diferenciades, la superior amb orientació de nord-oest a sud-est i la inferior amb orientació de nord a sud. La majoria de cases estan situades al costat oest, quedant bona part del costat est delimitat per murs de maçoneria de pedra que envolten diverses zones d'horts. Les cases, bastides amb murs de maçoneria de pedra, en alguns casos arrebossats, estan formades majoritàriament per planta baixa, primer pis, tot i que algunes s'han ampliat amb nivell de golfes, amb teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Iniciant el recorregut del carrer per l'extrem sud es troba ocupant el números 1 i 3 cal Rafel, una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra treballada i un portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb una creu inscrita i l'altra amb la inscripció 'Salvador IHS Vida 1668' a la llinda, i dues finestres emmarcades amb pedra treballada. A la seva dreta, en el número 5 hi ha cal Tià, una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis. Al seu costat hi ha cal Millastre, en el número 7, on es conserva un portal i una finestra emmarcats amb pedra treballada a la planta baixa i tres finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i dues amb pedra bisellada. Al seu davant hi ha cal Sol, en el número 6, on s'observa un portal i una finestra actualment tapiada emmarcats amb pedra bisellada a nivell de planta baixa, i tres finestres al primer pis, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i les altres dues amb pedra bisellada. En aquest punt el carrer s'eixampla lleugerament i fa un petit gir deixant a mà dreta els murs de maçoneria de pedra que delimiten uns horts. Uns metres més enllà, en el número 11 es troba cal Peret Pau, on es conserva un portal i una finestra emmarcats amb pedra treballada a la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb pedra treballada tant al nivell de primer pis com al de golfes. A la seva dreta hi ha cal Fosses, una casa amb els murs arrebossats on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada, amb la data de 1695 inscrita a la llinda junt amb una creu i uns motius geomètrics. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al seu costat, en el número 15 hi ha cal Teuler, una casa arrebossada i pintada que conté quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada: tres finestres, dues de les quals al primer pis, i un portal amb la data de 1695 junt amb una creu i uns motius geomètrics inscrits a la llinda. Tancant el carrer per l'extrem nord-oest es troba en el número 17 cal Erra, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb una creu inscrita a la llinda a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una emmarcada amb maó i a les golfes, dues finestres emmarcades amb maó. El carrer queda tancat al nord-est per la façana lateral de ca la Mongia, una casa que pertany al carrer de Manresa. | 08201-97 | Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0567800,2.1514100 | 429784 | 4656429 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60873-foto-08201-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60873-foto-08201-97-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60792 | Casa Xica de Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-xica-de-pujols | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | La Casa Xica de Pujols està situada uns metres al nord de la masia de Pujols, al sud el nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès i al nord de la font de la Prada. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en alguna de les façanes, i amb cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, al mig de les quals hi ha un rellotge de sol pintat amb la data de 1964 inscrita. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A la dreta de la façana hi ha adossada una pallissa. La façana oest, arrebossada només en la meitat superior, conté a nivell de planta baixa quatre finestres, una emmarcada amb pedra bisellada, una amb monòlits de pedra treballada, una amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i la última amb pedra treballada, essent un dels brancals una llinda reaprofitada on hi ha la data de 1710 inscrita. Al primer pis hi ha només una petita finestra emmarcada amb fusta. La façana nord conté a nivell de planta baixa una finestra amb brancals de pedra treballada i llinda de pedra, probablement reaprofitada, amb decoració d'arc conopial doble i relleus amb motius florals a les cantonades exteriors. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb llinda de fusta. A nivell de golfes hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta. A l'esquerra de la façana s'observa el mur posterior de la pallissa adossada. La façana est es troba dominada completament per la pallissa, bastida amb teulada d'una sola vessant i sustentada amb diversos pilars d'obra vista. | 08201-16 | Sector central del terme municipal | 42.0533200,2.1491800 | 429596 | 4656046 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60792-foto-08201-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60792-foto-08201-16-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60788 | Casanova de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-tria | XVII | La Casanova de la Tria està situada pocs metres a l'est de la carretera BV-4601, al nord-est de Vilaltella i a l'oest de Bardés. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats, i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra dues parts diferenciades. A la dreta hi ha el volum principal que conté un portal emmarcat amb pedra bisellada amb un relleu a la llinda força erosionat dins del qual hi ha inscrit l'anagrama IHS i la data de 1621 en nombres romans. També a la planta baixa hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb maó i l'altra amb pedra bisellada, i a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó. A l'esquerra hi ha el cos ampliat que sobresurt uns metres respecte la façana del volum principal. A nivell de planta baixa conté una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i al primer pis una eixida formada per quatre obertures d'arc rebaixat, dues de les quals es troben orientades a l'est. A la dreta de la façana hi ha un petit pati delimitat pel mateix edifici i nombroses estructures d'usos agropecuaris, que té el seu accés principal orientat al sud. La façana est conté diverses estructures adossades. A nivell de planta baixa s'observen diverses obertures d'arc rebaixat amb lloses a plec de llibre que han estat tapiades, quedant els arcs integrats al mur de càrrega. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i a les golfes dues finestres emmarcades amb maó. La façana nord es troba parcialment coberta d'heura, conté diverses estructures adossades, alguna de les quals en estat de ruïna, i forma un petit queixal. Pròpiament a la façana, i en el queixal, hi ha una finestra emmarcada amb maó a nivell de primer pis. A la resta hi ha tres finestres al primer pis, dues de les quals emmarcades amb maó. La façana oest conté a nivell de planta baixa un portal de nova obertura, una espitllera emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha sis finestres emmarcades amb maó i a les golfes dues finestres més, també emmarcades amb maó. Uns metres al sud de l'edifici hi ha una estructura de dos nivells i amb teulada de doble vessant que s'ha reformat com a habitatge. | 08201-12 | Sector sud-oest del terme municipal | L'edificació actual de la Casanova de la Tria és del segle XVII, amb diverses ampliacions i reformes posteriors. | 42.0364900,2.1292000 | 427923 | 4654194 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60788-foto-08201-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60788-foto-08201-12-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60799 | Casanova de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-viladecans | XVIII | La Casanova de Viladecans està situada en un punt elevat a l'extrem est del terme municipal, uns metres a l'est del serrat Rodó i al nord dels primers revolts de 'la Trona'. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes. un volum quadrat adossat a l'oest de dos nivells i diverses estructures al voltant, tancant un pati davant la façana principal de la masia. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals en el volum principal i de quatre vessants en el volum quadrat adossat. La façana principal, orientada al sud, conté en el volum principal i a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada, un portal d'arc rebaixat també emmarcat amb pedra bisellada i amb una inscripció erosionada a la clau i dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit motllurat. A l'esquerra s'observa el volum adossat de planta quadrada, format per dos nivells. En el nivell inferior s'observen dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb brancals de pedra treballada i arc de rajol, la de l'esquerra es troba tapiada deixant un pas estret i la de la dreta queda oberta donant pas a una sala coberta amb volta d'arc rebaixat que comunica amb l'altre costat de la masia. El nivell superior queda ocupat per una gran galeria de dues obertures d'arc rebaixat que ocupa pràcticament tot l'ample del volum i que està sustentada amb dos pilars laterals i un de central formats amb grans blocs de pedra treballada, amb motllures als extrems superior i inferior formant capitell i base. A l'interior d'aquest nivell superior s'observa el pilar central que sustenta la teulada de quatre vents, format en la part inferior per una base quadrada d'obra vista, seguit d'un gran bloc monolític cúbic i acabat amb una biga bisellada de secció quadrada i de grans dimensions. Exteriorment, la teulada de quatre vessants queda coronada amb un element monolític amb acabament rodó. La façana est es troba dominada pel volum principal. A nivell de planta baixa hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha únicament una finestra emmarcada amb maó i ampit motllurat de pedra. A la dreta de la façana s'observen dues estructures adossades, la més alta de les quals forma una terrassa adossada al volum principal a nivell de primer pis. La façana nord es troba dominada per les estructures adossades, que formen una ampla terrassa a nivell de primer pis. A la planta baixa s'observen dues finestres reformades emmarcades amb pedra treballada, al primer pis hi ha un accés a la terrassa emmarcat amb maó i dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb maó. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra treballada. A la dreta s'observa el volum quadrat adossat, on només hi ha dues obertures, una d'arc rebaixat al nivell inferior amb brancals de pedra treballada i arc de rajol que dóna pas a la sala que comunica amb la façana principal i una finestra al nivell superior emmarcada amb pedra treballada, llinda de fusta i ampit de pedra. La façana oest es troba dominada quasi completament pel volum quadrat ampliat. En la petita part que s'observa del volum principal s'observa un petit portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. Pròpiament al volum quadrat ampliat només hi ha una obertura, una finestra emmarcada amb maó, actualment tapiada, al nivell superior. | 08201-23 | Sector est del terme municipal | L'edificació actual és de la segona meitat del segle XVIII, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.0471400,2.1763100 | 431834 | 4655338 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60799-foto-08201-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60799-foto-08201-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Davant la façana principal hi ha un pati delimitat per un mur de maçoneria de pedra i una estructura amb forma de petita església construïda modernament a l'extrem sud-est del pati. L'accés principal del pati es troba orientat al sud i és un portal tipus lliça (amb petita teulada de doble vessant a sobre) format amb brancals de pedra treballada i llinda monolítica d'arc rebaixat amb la inscripció '1792 IGNASI VILADECANS'. Uns metres al sud del conjunt hi ha una estructura allargada bastida amb murs de maçoneria de pedra i coronada amb teulada de doble vessant que conté una gran obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada en la seva façana nord.La masia també és coneguda com a Casanova de la Vila. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60828 | Castell de Montorroell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montorroell | <p>AADD (1990). Els castells catalans, Volum IV. Rafael Dalmau Editor. AADD (1995) Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, S.A. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, maig de 2008.</p> | Estructura derruïda i força erosionada. | <p>El castell de Montorroell es troba situat a uns 150 metres al nord-oest de la masia de Montorroell. Es tracta d'una estructura derruïda que conserva diversos trams de murs, alguns dels quals de fins a 2 metres d'alçada, de maçoneria de pedra irregular, petita a mode de lloseta. La majoria dels murs es troben coberts per vegetació i hi ha crescut roures i boixos. Algunes formes de les estances i separacions de l'interior són visibles tot i l'enderroc dels murs i la coberta vegetal.</p> | 08201-52 | Sector nord del terme municipal | <p>El Castell de Montorroell anomenat en la documentació com a 'statica', 'fortitudo' o 'castrum' de Montorroell tenia al costat la capella de Sant Amanç de Montorroell, citada a mitjans del segle XIV. El 1297 la fortalesa de Montorroell era pròpia de Beatriu de Conanglell, mare de Pere de Conanglell, i el 1332 en tenia la propietat Galceran de Besora. Ambdós propietaris reconeixien cert vassallatge al senyor del castell de Lluçà. El 1549, Pere Onofre Sala, de Vic, es deia senyor del castell i casa de Montorroell.</p> | 42.0763800,2.1649700 | 430927 | 4658594 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60828-foto-08201-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60828-foto-08201-52-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 60885 | Cisterna de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-viladecans | <p>Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XVIII | <p>La cisterna de Viladecans es troba adossada a la façana nord-oest de la masia de Viladecans, en un punt elevat al sud-est del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. La cisterna es troba ubicada sobre una terrassa a nivell de primer pis bastida sobre un petit volum adossat al principal que en el seu nivell inferior forma tres grans voltes de canó de lloses a plec de llibre i una volta de menors dimensions. La cisterna està adossada a la façana de la masia, de manera que només compta amb dos pilars que la sostenen. Els pilars són de pedra treballada, amb motllures al capitell i a la base i es troben coronats amb tres llindes monolítiques d'arc rebaixat de pedra bisellada. La teulada és piramidal i està coberta amb planxes de ferro. A la paret de l'extrem sud de la terrassa on es troba la cisterna es conserva un desaigua monolític, ubicat sobre un antic bugader.</p> | 08201-109 | Masia de Viladecans. Sector central del terme municipal | 42.0473400,2.1649800 | 430897 | 4655370 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60885-foto-08201-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60885-foto-08201-109-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60797 | Codines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codines-0 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVII-XX | Codines està situada a l'est del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès, al nord del Parés i a l'est de la Talaia. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal, fruit de diverses ampliacions, de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en totes les façanes excepte la nord, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals La façana principal, orientada al sud, està dominada per una de les ampliacions del volum principal. A nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb maó i un portal d'arc rebaixat que dóna pas a una entrada al fons de la qual s'observa un portal d'arc de mig punt adovellat. Al primer pis hi ha una galeria central formada per tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, amb pilars motllurats a capitell i base, i amb la data de 1902 en relleu a la clau de l'arc central de la galeria, i una finestra a cada costat. A les golfes es repeteix la distribució amb una finestra als extrems i una galeria central, en aquest cas de tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb obra. Just sota teulada hi ha una altra finestra. Davant la façana s'obre un ample pati delimitat a l'est per la pallissa i amb l'era enrajolada situada a l'extrem sud. La façana oest té un volum adossat al centre que forma una terrassa a nivell de primer pis i que conté una finestra emmarcada amb pedra treballada i diverses obertures reformades. A l'esquerra del volum s'observen dues finestres a la planta baixa, tres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i dues a les golfes. A la dreta hi ha una finestra a la planta baixa; un accés a la terrassa, una finestra balconera i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, i tres finestres a les golfes. La façana nord, l'única de l'edifici amb els murs de càrrega sense arrebossar, té una petita estructura adossada que forma una petita terrassa a nivell de primer pis, on hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i una finestra. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerra de la façana hi ha un cobert d'obra adossat. La façana est conté a nivell de planta baixa cinc finestres, tres de les quals emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres, una de les quals balconera, emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra amb decoració d'arc de cortina a la llinda a l'interior del qual hi ha un relleu esculpit, probablement un rostre, actualment molt erosionat. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al sud-est de l'edifici principal hi ha adossada la pallissa coronada amb teulada de tres vessants. El nivell inferior conté diverses obertures emmarcades amb maó i reformades amb formigó i un gran portal amb brancals de maó i llinda monolítica de pedra bisellada amb la inscripció 'J. 1946 M.'. Al nivell superior hi ha quatre grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó. | 08201-21 | Sector central del terme municipal | La masia de Codines apareix documentada en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom del monjo Codinas. Tot i així es conserven nombrosos documents del segle XIV que ja fan referència a la masia, el més antic del qual data de l'any 1185. L'edificació actual és d'època moderna amb importants reformes i ampliacions durant la primera meitat del segle XX. | 42.0580400,2.1631500 | 430757 | 4656559 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60797-foto-08201-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60797-foto-08201-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60797-foto-08201-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60790 | Coll Triador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-triador | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XIX | Coll Triador està ubicat en un punt elevat a recer d'un petit coll natural al límit amb el terme municipal de Perafita, al nord-est de la Serra i a l'oest del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal, fruit de múltiples ampliacions, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. Compta amb els nivells de planta baixa, primer pis i golfes en la part oest i només amb planta baixa i primer pis a la meitat est, a causa del desnivell. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté dues cantonades integrades al mur. A la part esquerra hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, una obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a les golfes. A la part dreta i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta, una finestra reformada i una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana est, de dimensions reduïdes a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia, conté únicament dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord també conté cantonades integrades al mur. A la part esquerra hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta, una finestra emmarcada amb pedra treballada i una altra amb maó i llinda de fusta a la planta baixa, a més d'una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. La part dreta queda ocupada per una gran obertura emmarcada amb pedra treballada que ocupa tota l'alçada de la façana. La façana oest, on també s'observa una cantonada integrada al mur, conté únicament dues obertures, una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a les golfes. | 08201-14 | Sector oest del terme municipal | Coll Triador apareix documentada com a topònim en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1683. La masia fou construïda per a controlar l'horta de la masia de la Serra, ubicada en un punt enclotat a mig camí entre Coll Triador i la Serra. | 42.0566600,2.1352400 | 428446 | 4656429 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60790-foto-08201-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60790-foto-08201-14-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Coll Triador es coneix també popularment com l'Infern. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60893 | Col·lecció de goigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-goigs | <p>Goigs de la Mare de Déu dels Munts i de diferents advocacions de les parròquies de Sant Agustí i Sant Boi de Lluçanès. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. 2007</p> | XXI | <p>La col·lecció consta d'un recull de goigs en honor a la Mare de Déu dels Munts i a diferents advocacions de les parròquies de Sant Agustí i Sant Boi de Lluçanès, reeditats l'any 2007. La col·lecció està formada de 34 goigs, 19 dels quals són en honor a la Mare de Déu dels Munts i 15 a les advocacions de Sant Agustí i Sant Boi de Lluçanès. La majoria dels goigs es troben datats i amb el nom de la impremta i la ciutat on es van imprimir. Dels 19 goigs dedicats a la Mare de Déu dels Munts 11 estan datats d'entre els anys 1841 i 1981. Els goigs en honor a advocacions de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès són els següents: - Goigs en honor als Sant Màrtirs. 1790. - Goigs en honor a Santa Bàrbara. 1825. - Goigs en honor a Sant Antoni Abat. 1843. - Goigs en honor a Sant Baldiri. 1850. - Goigs en honor als Sant Màrtirs. 1890. - Goigs en honor a Sant Roch. 1911. - Goigs en honor a Sant Sebastià. 1920. - Goigs en honor a Sant Roc. - Goigs en honor a la Mare de Déu del Ballester. - Goigs en honor a la Mare de Déu del Ballester. - Goigs en honor a Sant Isidre. 1947 - Goigs en honor a la Mare de Déu de Lourdes. Els goigs dedicats en honor a advocacions de la parròquia de Sant Agustí de Lluçanès són els següents: - Goigs en honor a Sant Agustí. 1839 - Goigs en honor a Sant Agustí. 1905 - Goigs en honor a Sant Genís de Pi.</p> | 08201-117 | Església parroquial de Sant Boi. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | <p>Els goigs han estat editats i publicats en col·lecció l'any 2007 per l'ajuntament de Sant Boi de Lluçanès.</p> | 42.0576200,2.1517000 | 429809 | 4656522 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60893-foto-08201-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60893-foto-08201-117-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60795 | Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cornet | XVIII | La vegetació cobreix bona part de la façana nord. | Cornet està situada en un punt elevat a l'est de la riera del Sorreigs, al nord-est de l'antic molí de Cornet. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal, fruit de diverses ampliacions, de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb morter, amb cantonades diferenciades amb carreus treballats i té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud mostra tres cossos diferenciats, separats per cantonades diferenciades que han quedat integrades al mur, a més de la pallissa, adossada a l'extrem dret. El cos central conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada tant al primer pis com a les golfes, destacant la finestra que hi ha sobre el portal de majors dimensions i amb ampit motllurat. El cos oest, amb teulada lleugerament més baixa, conté a nivell de planta baixa una porta amb brancals de pedra i maó i llinda de fusta; al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, element que es repeteix a nivell de golfes. El cos est conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i brancals de pedra treballada i unes escales laterals d'obra que condueixen al nivell superior de la pallissa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i a les golfes una eixida que ocupa tot l'ample del cos. La façana oest conté únicament dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, una a nivell de primer pis i l'altra a les golfes. La façana nord es troba parcialment coberta d'heura i altra vegetació i té dues estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra adossades, una de planta rectangular i d'un sol nivell i una altra de planta quadrada que arriba fins al nivell de primer pis i que probablement conté la cisterna. Aquesta façana, com la principal, mostra tres cossos diferenciats. El cos central conté a nivell de planta baixa dues espitlleres emmarcades amb maó i una finestra emmarcada amb maó i llinda de pedra; al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una finestra petita emmarcada amb maó i a les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i llinda de fusta. El cos oest conté una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a la planta baixa, una finestra petita emmarcada amb maó al primer pis i una finestra reformada a les golfes. Finalment, el cos est consta d'una finestra emmarcada amb maó a cada un dels tres nivells, la de les golfes amb llinda de fusta. La façana est es troba dominada completament per la pallissa adossada, descrita en una fitxa individual. | 08201-19 | Sector sud del terme municipal | 42.0371000,2.1506400 | 429699 | 4654244 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60795-foto-08201-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60795-foto-08201-19-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60862 | Creu de majestat de Sant Salvador de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-majestat-de-sant-salvador-de-bellver | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. BASTARDES, Rafael (1978). Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya. Artestudi Edicions. 1978. TRENS, Manuel (1966). Les majestats catalanes, Monumenta Cataloniae, vol.XIII. Ed. Alpha. 1966.</p> | XII | <p>Es tracta de la creu on estava fixada la majestat de Sant Salvador de Bellver quan va entrar al Museu Episcopal de Vic. És una creu de fusta de 43 x 44 x 5 centímetres (els braços foren mutilats en un moment donat). Avui en dia la creu no es troba associada amb la majestat de Sant Salvador de Bellver sinó amb la que R. Bastardes denomina 'Majestat II del Museu Episcopal de Vic'. La seva decoració policroma en no gaire bon estat (l'únic elements sobresortint és l'Agnus Dei a la intersecció dels braços), és interessant per les inscripcions i grafits que es llegeixen a dalt i a baix de l'esmentada representació de l'Agnus Dei. La transcripció que Manuel Trens fa de la inscripció és la següent: JOQ / YNU / S QUA / CARNE / PER / DIT / RSD D'aquests grafits - que constitueixen un fet insòlit - se n'identifiquen dos, però només un és llegible. Segons Manuel Trens, diu: 'Salva nos Christe Salvator'. Aquesta al·lusió al Salvador és interessant, ja que podria relacionar-se amb la dedicació de l'església d'on presumiblement prové tot i que, sovint, hom constata la vinculació entre la titulació 'Salvador' i les majestats (AADD: 1984).</p> | 08201-86 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | 42.0587500,2.1517000 | 429810 | 4656647 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60862-foto-08201-86-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 9723. La imatge ha estat facilitatda pel Museu Episcopal de Vic. | 92 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60863 | Creu de xemeneia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-xemeneia | XVI | La terminació del braç dret es troba mutilat. | <p>La creu de xemeneia es troba conservada al Museu Episcopal de Vic. Es tracta d'una creu de ferro forjat que presenta la tècnica de cisellat. Data de la segona meitat del segle XVI. Les terminacions dels braços estan decorats i hi ha una inscripció a cada sector: al braç esquerra hi ha la inscripció PERA; al braç dret hi ha la inscripció ABAYAR; i al sector vertical nord hi ha una inscripció que no s'ha pogut desxifrar. A la part central hi ha l'anagrama de Jesucrist IHS.</p> | 08201-87 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | 42.0587500,2.1517000 | 429810 | 4656647 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Regular | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 7449. La imatge ha estat facilitatda pel Museu Episcopal de Vic. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 60915 | El follet del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-follet-del-vilar | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | 'Un temps un follet es va apoderar del Vilar, fins al punt de ser el malson dels seus habitants, sobretot de les criades. Cada nit els entrava pel forat del pany, per sota de les portes, per les escletxes de les finestres i per qualsevol altra engruna d'espirall, i era debades que les tapessin amb draps o altres coses, perquè l minúscul personatge els entrava per tot arreu. Vigilava que la taula estigués ben parada, els plats ben nets, la llar ben escombrada, i que tot estigués ben endreçat i ben net. Quan li semblava que no estava prou net, pujava al llit de les criades, es posava sota el llençol i els ventava cada surra que les deixava blaves. També es ficava al rebost a veure si tot estava en bon ordre i, sobretot, a veure si aprofitaven ben bé el menjar, perquè una de les coses que més el feia enfadar i que més l'amoïnava era que no s'aprofitessin les coses i que no estalviessin força. Quan s'adonava que no aprofitaven prou bé el menjar i que feien les coses amb deixadesa, fet una fúria estirava els peus de les dones mentre dormien, i sobretot els esbullava els cabells de manera que els costava molt de poder-se'ls pentinar. Tant és així que, dels gafets i dels nusos dels cabells, ja en diuen follets. El follet era molt amic del bestiar, sobretot del de peu rodó. Anava a la quadra i li pentinava les crineres, sobretot la cua, i trenava amb tanta traça i de manera tan bonica com no era capaç de fer-ho persona nada. L'animal pentinat pel follet es coneixia de tres hores lluny. Si les criades estaven desesperades amb el follet, els que tenien bestiar feien el que podien per anar a posar al Vilar, per tal de poder lluir el bestiar ben polit sense costar-los cap feina. El follet tot ho removia i ho feia anar en renou i feia una fressa d'allò més. Encara que el volguessin empaitar, no podien pas, perquè, així que s'acostaven al soroll amb un llum encès es fonia i no veien ningú, però així que apagaven el gresol tornava a moure fressa. Quan s'enfadava perquè no trobava les coses endreçades. Movia un renou que no deixava dormir ningú. Per tal de fer-lo content li deixaven alguna llaminadura perquè s'entretingués: mel, formatge, pastissets...Com que era llaminer, així estava content. Si trobava tota la casa neta, esperava que fos hora d'anar-se'n assegut al peu de les debenadores, que sol ser el seu lloc d'estada. A vegades s'entretenia fent rodolar una pedra rodona que ell es portava com una joguina i que mai no es descuidava d'endur-se-la quan se n'anava. Posseir una pedra de follet porta gran riquesa i felicitat. Van molt buscades, però són gairebé impossibles d'heure, perquè els follets n'estan molt gelosos. Per fer fugir el follet, s'escampa mill per terra. Ell, quan el veu, portat pel seu arrelat sentit d'estalvi, es posa a collir-lo de gra en gra; però, com que té les manetes foradades, a mesura que el va collint li torna a caure, i per més que fa no se'n pot sortir i acaba per anar-se'n, enutjat de no poder evitar aquella disbauxa. Al Vilar prou van escampar mill per tot arreu on més anava el follet, però no se'n van poder sortir. Desesperats en veure que no se n'anava, van decidir abandonar la masia i anar a viure a un altre casal. Van carregar més de cent carretes i se'n van anar. I heus aquí que quan la criada major anava a fer una truita es troba que s'havien descuidat la paella. De seguida va córrer a buscar-la al Vilar, però pel camí la va trobar que caminava dreta, i tota parada va sentir una veueta que li deia: -Ja la porto, ja la porto. Era el follet, que vetllava pels interessos de la gent del Vilar. Un cop se n'hagueren anat, va resseguir tots els racons per veure si s'havien deixat res, i en trobar la paella se la va carregar a coll, i cap a la casa nova falta gent. La criada, però, no va veure sinó una paella que caminava, tan i tan remenut era el follet! | 08201-139 | Sector central del terme municipal | 42.0636700,2.1507100 | 429734 | 4657194 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) En veure que ni mudant de casa no es podien desempallegar del follet, ho van deixar córrer i se'n van tornar altra vegada al Vilar. I no s'explica com es van treure el follet del damunt.'Aquesta llegenda va ser recollida per Joan Amades dins Folklore de Catalunya i també es troba recollida dins 'El Lluçanès màgic'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||
| 60806 | El Fréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-freixer | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVII | El Fréixer, també coneguda com la Masoveria de Gallifa, es troba situada uns metres a l'est de la masia de Gallifa, a l'extrem nord oriental del terme municipal. Es tracta d'un edifici format per dos cossos de diferent altura amb teulades de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra petita amb zones que presenten petites reformes amb maó vell, arrebossats i amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat. Sobre el portal s'obre una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat. A la llinda hi ha la data de 16 + 19. A l'extrem dret s'hi adossa un contrafort. Al cos adossat a l'esquerra hi ha a la planta baixa una finestra emmarcada amb maó i una finestra apaïsada emmarcada amb pedra. Al primer pis hi ha un balcó cantoner l'accés al qual presenta brancals i llinda de pedra bisellada i a les golfes s'obre una petita finestra de monòlits de pedra bisellada amb ampit de pedra motllurat. La façana est es troba totalment arrebossada amb ciment i les obertures són modernes. La façana nord presenta una petita obertura emmarcada amb monòlits de pedra a la planta baixa i un sobreeixidor o desaigua de pedra, i un petit cos adossat de teulada d'una vessant. La façana oest presenta dues finestres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra a la planta baixa. Al primer pis s'obren tres finestres amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra, i a les golfes hi ha dues finestres, de menors dimensions, emmarcades amb monòlits de pedra i ampit de pedra. | 08201-30 | Sector nord-est del terme municipal | La masia del Fréixer apareix documentada en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom de Bertomeu Freixa. | 42.0746900,2.1818000 | 432318 | 4658393 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60806-foto-08201-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60806-foto-08201-30-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60813 | El Purgatori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-purgatori | XVIII | La teulada és vella i amenaça ruïna, presenta algunes esquerdes als murs i les estructures adossades es troben parcialment derruïdes. | El Purgatori està situat en un punt elevat de la carena coneguda com serrat dels Morts, al nord d'un gran camp i a l'est de l'Abellar. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions formada per un volum de planta baixa i primer pis bastit amb murs de maçoneria de pedra i amb cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada, una porta també emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, amb la data de 1766 junt amb una creu intercalada inscrita a la llinda. Just sota la finestra hi ha un carreu quadrat amb una llarga inscripció, tot i que es troba molt erosionada. La façana oest conté tres obertures a la planta baixa, una de les quals és una porta emmarcada amb pedra treballada i una altra, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals amb ampit motllurat. La façana nord conté quatre finestres, una a la planta baixa, dues al primer pis i una sota teulada; tres d'aquestes estan emmarcades amb monòlits de pedra treballada i la restant, ubicada al primer pis, està emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra. La façana est es troba dominada per una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra que actualment es troba parcialment enderrocada i completament coberta de vegetació. | 08201-37 | Sector oest del terme municipal | 42.0483700,2.1393800 | 428779 | 4655505 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60813-foto-08201-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60813-foto-08201-37-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia es troba documentada com la Comella. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60919 | El salt de la cabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-la-cabra | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | 'Un dia, de no fa pas gaires anys, per aquells verals del Vilar passava un sagalet en companyia d'una dona. Venien d'una petita masoveria dels afores de Sant Boi, a prop d'on la riera del Sorreigs comença el seu tortuós descens cap al Ter. La dona, d'una edat avançada, vestia saca i faldilla, amb mocador negre al cap. Era cantaire i romancera, i coneixia totes les herbes remeieres. Era una dona d'aquelles del parlar de les quals brollaven tots els coneixements de la cultura i la tradició popular, el tresor que el nostre poble ha anat teixint durant segles i que avui en dia anem perdent amb una indiferència feliç. El sagalet, que amb prou feines traspassava la primera dècada de la seva vida, solia acompanyar sovint la seva àvia a resseguir les vores i marges dels camps per cercar menjar per al conillam que les dones de la casa engreixaven a l'entrada del mas. Mentre passaven a la vora del Vilar i anaven omplint el cistell de plantatges, veces i lletsons, el noiet no parava mai de demanar a la seva àvia per tot el què veia: els ocells, les plantes, els arbres, els animals. Tenia un afany desmesurat per aprendre i descobrir tot el que passava al seu entorn. Aquesta casa és molt gran. Oi? Verge, si n'és de gran -contestà l'àvia-. Diuen que té tantes finestres com dies té l'any. És cert que són molt rics els del Vilar? Ho són tant, de rics, que podrien anar des de Sant Boi fins a França sense perdre el terme, i probablement no se l'haurien acabat. On és França? Ui! França és molt lluny, més enllà del Pla d'Anyella, darrera d'aquelles muntanyes. Si té tantes finestres com dieu, és que hi deu viure molta gent Valga'm Déu si n'hi viu de gent. Entre criats, cambrers, mossos i tots els jornalers que s'hi apleguen , sobretot quan és temps de collita, la casa és com un petit poble. Jo diria que la més gran del Lluçanès. I l'amo qui és? Preguntava el minyó, cada vegada més sorprès pel que sentia. L'amo és tan important que té el nom més llarg de la comarca. Es diu senyor de Vilar de Pedrals de Fontcuberta i de Foix. Caram! Com s'ho deu fer per recordar-se de tantes paraules? Bé prou que se'n recorda! A la seva cambra hi té una calaixera atapeïda de papers recargolats. Pots comptar! Amb els casaments que ha fet aquesta família amb les pubilles de les cases més importants del país, i totes les propietats que tenen, els duros els vessen de les mans. Ja diuen allò que si vols saber qui són els més rics de la terra, són el Vilar de Sant Boi, el Noguer de Sagaró i l'Espona de Saderra. Jo he sentit a dir que els del Vilar són rics perquè van trobar un tresor amagat dins d'unes olles. És ben cert -contestà la padrina-. Quan jo m'hi estava de minyona les havia rentades més d'una vegada, aquestes olles, i bé prou que costava de fer-les netes. Però d'això ja fa molts anys, més val no parlar-ne. I per què no en voleu parlar, àvia? Mira, fill, hi ha coses que és millor deixar-les tal com estan. Va, padrineta, conteu-me la història del tresor. Tot d'una la vella, entendrida per la insistència del vailet, es va parar i, mentre seien tots dos sota un roure a la vora d'un torrentet a les envistes del Vilar, va començar a explicar la història del tresor. Fa molts anys, aquesta casa no era pas més gran que qualsevol altra pairalia de la parròquia de Sant Boi, més o menys com l'Oliver, Peranoguera, Codines o Bertans. Va passar que, sense saber per què ni com, la gent del Vilar es van assabentar que ben a prop del seu termenal hi havia un tresor amagat. No sabien on era, ni qui l'hi havia amagat, però ho tenien per certesa. Potser era dels temps de les guerres amb França, que portaven per aquestes terres la pobresa, el pillatge i la malvestat. La gent de Sant Boi va haver de suportar el menyspreu i els saquejos de la soldadesca. | 08201-143 | Sector central del terme municipal | (Continuació descripció) I dieu que les havíeu vist, les olles? Ja t'he dit que sí, minyó. Quan jo era una mica més gran que tu m'estava al Vilar per minyona i les olles eren penjades en una lleixa de la cuina. Donya Cinteta, que era la mestressa, les volia sempre molt netes. Ella fou qui un dia m'explicà aquesta història mentre fèiem bullir la perolada per als porcs. Encara recordo la cara que feia el Tut quan sentia a parlar de les unces d'or. Qui era el Tut? El Tut era un pobre beneitó que es va passar la vida jaient a la vora del foc de la cuina del Vilar, entre argelagues, buscalls i tions. La seva única feina era mantenir encès el foc de la llar. Tot just quan passaven el carrer de les cases noves i, una mica més avall es van parar un moment a beure aigua de la font dels Plàtans. Padrina, en sabeu més, de cuentos de tresors? Vinga, noi, afanyem-nos que, si no, arribarem a casa a les fosques.' Extreta del recull el Lluçanès màgic, explicada per Pere Juvanteny que l'havia sentit explicar per la seva àvia, Carme Musoll, nascuda l'any 1898. | 42.0636700,2.1507100 | 429734 | 4657194 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Qui sap si algun desesperat propietari, veient perillar els seus estalvis, es va veure obligat a enterrar-los en algun lloc del bosc i, després de morir, la seva fortuna va quedar en l'oblit.El cas és que un dia l'amo del Vilar, decidit a qualsevol cosa per tal de trobar el tresor, marxava amb el seu cavall a alçar figura a Barcelona.Diuen que en aquesta ciutat, hi ha un lloc envoltat de misteri, on tenen clarividència per endevinar la veritat de les coses, els secrets més secrets i l'esdevenir de les persones. Però no a cap preu, ja que més d'un hi ha trobat el turment de la consciència, o n'ha pagat una feixuga penyora.No obstant, la decisió era presa i el senyor del Vilar ja passava el llindar d'una fosca porta d'algun recòndit carreró de la ciutat de Barcelona. Al cap de poc, una veu tremolosa sorgida de qui sap on, deia aquestes paraules:El Salt de la Cabra, la soca de l'om, les olles de coure, les unces hi són.L'endemà l'home del Vilar marxava de retorn cap a Sant Boi, i pel camí no feia més que encaparrar-se pensant en el significat de les paraules que havia dit aquella veu.Quan ja passava a les envistes del Lluçanès, li va venir de sobte un pensament. Recordà que molt a prop de casa seva, a la vora del torrent que baixa de per enllà el pedró de l'Àngel de la Guarda, hi havia un lloc anomenat el Salt de la Cabra, justament al costat d'on s'aixecaven uns vells oms.Però, per desventura seva, els oms eren del seu veí, l'Oliver.Decidit com era, tot just arribar al Vilar, amb molta discreció s'afanyà a demanar a l'Oliver que li vengués els arbres en qüestió. El veí sorprenentment hi accedí.Un cop amo dels oms, es féu acompanyar d'un mosso de la seva confiança i, en un dit i fet, a cops de destral, van fer caure de soca-rel tots els oms del Salt de la Cabra.De sobte, dins la soca de l'arbre més gros i de fusta més recargolada aparegueren unes olles de coure plenes a vessar d'unces d'or.Des d'aquell dia, el Vilar fou la casa més rica de tota la contrada.Al cap de poc temps, un estol de picapedrers, paletes i fusters es posaren a treballar durant anys per bastir aquesta fastuosa casa que avui es pot veure.A partir de llavors, al Vilar hi feren estada prínceps i grans generals i, en temps dels carlins es convertí en caserna militar. S'hi cobraven les contribucions que servien per pagar la guerra, i, des de la sala de la casa, el Comte d'Espanya i l'intrèpid general Savalls preparaven la lluita contra els liberals.En aquesta guerra, els del Vilar -que ja eren uns senyors molt importants- hi van invertir molts dels seus cabals. Tants com en van perdre.Passat un temps l'hereu del Vilar va començar a pensar en la possibilitat que el tresor del Salt de la Cabra estigués incomplet. Vull dir que encara s'haguessin descuidat alguna olla enterrada en algun racó del bosc.Per assegurar-se'n, se'n tornà a marxar altra vegada amb el seu cavall cap a Barcelona a alçar figura, en el mateix lloc misteriós on temps enrera li havia estat revelat l'amagatall del tresor. Allí va sentir de nou la mateixa veu, però aquesta vegada li digué:El Salt de la Cabra, la soca de l'om, les olles de coure, les unces ja no hi són. Qui té les unces? El Vilar de Sant Boi.I així acaba la història del tresor del Salt de la Cabra. Els del Vilar són molt rics, però ningú sap el preu que han pagat per la seva gosadia -deia la vella mentre contemplava com el sol es ponia per darrera el PurgatoriApa vailet! Anem, que ja és hora de munyir, i el bestiar no vol saber res de cuentos.Tots dos emprengueren el retorn corriol avall. El noi, esbalaït encara pel que havia escoltat de la seva àvia, en volia saber més i més, i no parava mai de preguntar.I on era el lloc on van trobar el tresor?Fa una estona tu hi eres assegut a sobre: en aquella roureda on ens hem parat, vora el torrentet, abans hi creixien ufanosos els oms amb les olles enterrades a les seves soques. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 60781 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-6 | AADD (1995) Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | El Vilar està situat en un punt elevat al nord del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès i als peus de les primeres pendents del massís dels Munts. Es tracta d'una masia de grans dimensions, possiblement la més gran de tot el Lluçanès, formada per un gran volum quadrat de planta baixa, primer pis i golfes, amb un volum adossat a l'est que forma una gran galeria i acaba en una petita torre, i nombroses estructures a tot el voltant, delimitant un pati davant les façanes sud i est de l'edifici. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats i estan arrebossats a la façana nord i al volum ampliat. El volum principal està coronat amb una teulada de quatre vessants de la que en sobresurt una petita torre. Aquesta torre està arrebossada, compta amb una finestra a cada costat i serveix per a donar llum a l'escala interior de la masia, ubicada just a sota. La façana principal, orientada al sud té un pati o lliça tancat al davant, delimitat per nombroses estructures, entre les que hi ha un hort tancat amb murs de maçoneria de pedra a l'extrem sud o un mur de maçoneria de pedra coronat amb merlets esglaonats que tanca el pati per l'oest. L'accés principal es troba en aquest mur i està format amb enormes brancals monolítics de pedra treballada que formen un fals pilar i una llinda monolítica sobre la que hi ha tres grans elements de pedra treballada, parcialment erosionats. Pròpiament a la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada, tres finestres emmarcades amb pedra motllurada i un gran portal central, emmarcat amb pedra motllurada especialment treballada i amb decoració a la llinda que consisteix en un arc dins el qual hi ha un motiu geomètric circular en relleu i la data inscrita de 1736. A cada costat del portal hi ha un pujador bastit amb maçoneria de pedra. Al primer pis hi ha cinc balcons emmarcats amb pedra motllurada i amb base de pedra motllurada, el central de majors dimensions i amb la pedra més treballada. A nivell de golfes hi ha cinc finestres emmarcades amb pedra motllurada, alguna de les quals conserva l'ampit motllurat. La canalera que corona la façana és de pedra treballada amb decoracions. A la dreta de la façana hi ha el volum ampliat, adossat a l'extrem nord-est del volum principal. Està coronat amb teulada de doble vessant i al seu extrem hi ha una petita torre que sobresurt lleugerament. A nivell de planta baixa hi ha quatre obertures dobles emmarcades amb pedra treballada, formades cada una per una porta i una finestra just a sobre compartint emmarcament, a de l'extrem dret situada sota un volum adossat. Al primer pis hi ha una galeria formada per quatre obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, tancades amb vidriera i sustentades amb pilars monolítics de pedra bisellada amb motllures a capitell i base. Al nivell de golfes hi ha una altra galeria de quatre obertures d'arc rebaixat, en aquest cas sense tancament i sense motllures als pilars. A l'extrem dret d'aquest volum hi ha la torre adossada, amb una porta emmarcada amb pedra bisellada a nivell de primer pis que dóna accés a una petita terrassa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i tres petites obertures d'arc de mig punt sota teulada. La façana oest té adossada a l'extrem esquerre l'església de la Mare de Déu del Roser del Vilar. A nivell de planta baixa conté quatre finestres, tres emmarcades amb pedra bisellada i una amb pedra motllurada. Al primer pis hi ha fins a vuit finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, tres amb pedra motllurada i quatre amb pedra bisellada. A nivell de golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra motllurada i ampit motllurat, i just sota teulada, quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. | 08201-5 | Sector central del terme municipal | La masia del Vilar apareix documentada des del segle XII, quan Bertran de Curull i la seva esposa, Saurimonda, n'eren els propietaris, ja amb nombroses masoveries. Existia ja el 1193, quan fou posada sota la protecció dels hospitalers, i era una important vil·la rural, de la qual depenien 21 masos. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom de Pere Vilar. El 1613, Jeroni Vilarasau, iniciador del gran llinatge del Vilar, li donà un gran impuls i inicià la dinastia dels propietaris de Vilar,creats ciutadans honrats de Barcelona i cavallers els anys 1709, 1736 i 1855. El gran edifici, però, és una obra construïda el 1735. Durant la primera guerra carlina a la masia hi va pernoctar en diverses ocasions el Comte d'Espanya i durant la tercera guerra carlina la masia es va utilitzar com a palau d'intendència general de Catalunya del bàndol carlí. A mitjans segle XIX l'hereu del Vilar, Antoni de Vilar, es va casar amb una rica pubilla de la Cerdanya, Lotgarda de Pedrals, unint dos grans patrimonis. | 42.0636700,2.1507100 | 429734 | 4657194 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60781-foto-08201-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60781-foto-08201-5-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)La façana nord mostra es volums adossats totalment arrebossats i separats per un petit queixal. En el volum principal i a nivell de planta baixa hi ha dues portes, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i tres finestres, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada i un accés emmarcat amb pedra bisellada i tancat amb una porta de ferro forjat amb la inscripció 'A.V.F.1887' que dóna accés al jardí a través d'una passarel·la elevada. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. En el volum ampliat i a nivell de planta baixa hi ha quatre espitlleres i una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha cinc finestres, quatre de les quals emmarcades amb pedra bisellada, i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb monòlits de pedra treballada.La façana est forma un gran queixal. A l'extrem dret es troba el volum adossat que conté tres finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb monòlits de pedra bisellada, i dues finestres a les golfes emmarcades amb pedra bisellada. En el nivell superior, just sota la teulada de la petita torre hi ha tres petites obertures d'arc de mig punt. A l'esquerra d'aquesta façana hi ha diverses estructures adossades al fons de les quals hi ha cal Masover del Vilar. Entre aquestes hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó que dóna accés al pati interior de la masia. En la façana del volum principal, a l'interior del recinte tancat, conté a nivell de planta baixa quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, una amb pedra motllurada i tres finestres balconeres emmarcades amb pedra motllurada, la de l'extrem dret amb base de balcó que s'adossa al volum ampliat. A nivell de golfes hi ha set finestres, quatre emmarcades amb pedra motllurada, dues amb pedra bisellada i una amb monòlits de pedra bisellada, i just sota teulada hi ha quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada.Al voltant de la masia, especialment al sud i a l'est, hi ha nombroses estructures d'usos agropecuaris, una part bastides amb murs de maçoneria de pedra i la resta amb obra vista. Entre aquestes destaca un volum al nord de cal Masover, on es conserven quatre obertures d'arc rebaixat sustentades amb pilars de pedra bisellada sobre els quals hi ha inscrit un nombre, generant entre tots la data incompleta de 178-.També és coneix la masia com el Vilar de Sant Boi. En l'accés interior entre els dos volums hi ha la data de 1771 inscrita a la llinda. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60883 | Escut de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-viladecans | XVIII | <p>L'escut de Viladecans es troba situat a la llinda del portal principal de la masia de Viladecans, en un punt elevat al sud-est del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'un escut esculpit en relleu a la gran llinda monolítica del portal principal de la masia, envoltat per la inscripció: '1751 / JESUS MARIA / PERA VILADECANS'. L'escut es troba encerclat amb una forma geomètrica que consisteix en un quadrat rebaixat als quatre extrems amb quatre angles convexos. A l'interior hi ha l'emblema de la casa en relleu, format per la representació d'una gran masia amb diverses obertures i amb una torre sobresortint del centre de la teulada, i dos gossos a la part superior flanquejant la torre.</p> | 08201-107 | Masia de Viladecans. Sector central del terme municipal | 42.0472600,2.1650700 | 430904 | 4655361 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60883-foto-08201-107-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60777 | Església parroquial de Sant Boi de Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-boi-de-llucanes | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. SELVA, Baldiri (2006). Records de Sant Boi en sèpia. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | L'església parroquial de Sant Boi està situada en el punt més alt del nucli urbà. És una església de grans dimensions d'estil barroc-neoclàssic, formada per tres naus, la central més alta i més llarga, coberta amb voltes d'aresta dividides per quatre arcs torals i planta de creu llatina, planejada per Josep Moretó a mitjans del segle XVIII i dirigida per Mariano Claris d'Olost. Les naus laterals tenen dues plantes: la superior forma un corredor que va del cor a la capçalera, i la planta inferior s'obre a la nau central formant capelles, mitjançant arcs de mig punt sobre columnes. La façana principal, orientada al sud i d'estil barroc, mostra una gran portalada esculturada; al centre hi ha el portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals i coronament de pedra motllurada. A la clau hi ha el rostre d'un angelet i a sobre, dins un segell amb garlandes decorades, hi ha la data gravada de 1767. Flanquegen el portal dues falses pilastres decorades amb motius vegetals i coronades amb dos falsos gerros florals, esculturats. Sobre hi ha una fornícula de quart d'esfera ornamentada amb elements vegetals i motllures a mode de guardapols; a l'interior hi ha la imatge de Sant Baldiri, una imatge nova i més petita que l'anterior que fou destruïda durant la Guerra Civil espanyola. Sobre la portalada s'obre una rosassa emmarcada amb pedra motllurada i més amunt, un òcul, just sota el coronament curvilini de la façana. A la façana principal hi ha quatre finestres, amb brancals i coronament de pedra, dues a cada extrem, alineades verticalment. El campanar, esvelt, s'enfila a la banda est de la nau. Presenta una alçada de 32,65 metres i consta de quatre trams construïts en diferents èpoques. El campanar original, d'estil romànic, que encara es conserva i es pot admirar des de l'interior, tenia una alçada de 18,40 m. En aquest primer tram hi ha tres petites obertures en forma d'espitllera en tres de les seves cares. Més amunt hi havia tres finestrals amb arc de mig punt, un d'ells geminat, on s'allotjaven les campanes. Aquestes obertures foren tapiades l'any 1537. El segon tram, separat del primer per unes motllures exteriors i amb les cantonades a mode de bisell, té les parets més primes i presenta quatre espitlleres, una en cada paret. El tercer tram amb grans obertures d'arc de mig punt, allotja les campanes. El quart tram, d'alçada més reduïda, presentava fins a la dècada de 1960, quatre finestrals també d'arc de mig punt més petits que els del tercer tram. En aquesta època s'instal·là un rellotge ja que l'antic no funcionava bé. S'eixamplaren les obertures i s'hi col·locaren les quatre esferes del rellotge. Aquest darrer tram fins a finals del segle XIX o inicis de segle XX, estava cobert amb teulada piramidal de fort pendent, acabat amb rajola de València. Actualment es troba coronat amb una barana de pedra i parallamps (SELVA:2006). L'interior de l'església conserva 8 retaules barrocs i neoclàssics que representen un patrimoni artístic molt valuós i singular que es va salvar de la Guerra Civil espanyola: - Retaule de Santa Bàrbara: conegut actualment pel de Sant Isidre, obra de Josep Moretó vers l'any 1680, instal·lat a Sant Boi el 1780. - Retaule de la Mare de Déu del Ballester: d'estil barroc del segle XVII. - Retaule de l'altar Major: neoclàssic o barroc acadèmic. Obra de l'autor vigatà Antoni Real, inaugurat el 1797. - Retaule del Sant Crist: d'estil neoclàssic. Obra d'Antoni Real del 1791, daurat per Bernat Solà i policromat per Francesc Solà el 1855. - Retaule dels Sants Màrtirs: neoclàssic, no se'n coneix l'autor, datat del 1783 i daurat l'any 1794. - Retaule del Roser: neoclàssic, daurat el 1783. No es coneix l'autor. Si bé la imatge del Roser és obra de Pere Anton Soler (segle XVII-XVIII). - Retaule de la Mare de Déu del Carme: neoclàssic, obra de Llorenç Corominas (1857). Policromat per Bernat Solà el 1862. - Retaule de la Puríssima: neoclàssic, obra de Llorenç Corominas, datat el 1855 i policromat per Bernat Solà. | 08201-1 | Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El 1761, el mestre de cases vigatà Josep Moretó Sellés va proposar al rector de Sant Boi, Pere Soler del Coll, reformar l'església romànica que estava molt malmesa i havia esdevingut petita pel gran nombre de parroquians. Al cap de poc temps de començar l'obra (1762) Moretó va abandonar. El 1763 les obres es recomencen dirigides per l'olostenc Mariano Claris, mestre de cases, i ja no es tractarà d'una reforma sinó que la fan de bell nou. La nau, de nova planta, s'encararia de sud a nord, s'ampliaria de mides i se'n conservaria el campanar. Tot i això el nou mestre seguiria les traces de Moretó. La nova església va ser beneïda el 1775 tot i que la data gravada al portal de la façana és de 1767. Durant la Guerra Civil es varen destruir i cremar les quatre grans imatges de més de 2 metres del retaule Major (sant Gregori el Gran, sant Jeroni, sant Ambrós i sant Agustí). L'any 1815 s'aixeca el campanar sobre una estructura anterior. Després de Guerra Civil s'encalcinà la façana i es va tornar a pintar de nou el rellotge de sol de la façana. També es substituïren els tres graons originals de l'entrada per cinc de nous (SELVA:2006). El 1986 la Diputació de Barcelona realitzà obres de restauració, a causa de les quals es fa una excavació d'urgència. El febrer de l'any 1987 s'acaben les obres de restauració del campanar de l'església. | 42.0576300,2.1517000 | 429809 | 4656523 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60777-foto-08201-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60777-foto-08201-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60777-foto-08201-1-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al costat de la portalada principal de l'església hi ha un rellotge de sol repintat després de la Guerra Civil que tenia l'antiga inscripció UNAM TIME. L'antic rellotge presentava la data a la part inferior de 1894. El rellotge es va repintar el 2002 i la inscripció i data han desaparegut. | 94|96|99 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60829 | Església vella de Sant Boi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-vella-de-sant-boi | BERTRÁN DE HEREDIA, J (1991). Excavacions al campanar de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès (Osona) a Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Simposi: Barcelona, 5, 6 i 7 d'octubre de 1989. Barcelona. 1991. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). JUNYENT, Eduard (1980-1996). Diplomatari de la catedral de Vic (segles IX-X). Patronat d'Estudis Osonencs. 1980-1996. ORDEIG, Ramon (1999). Catalunya Carolíngia, IV: Els Comtats d'Osona i Manresa. Institut d'Estudis Catalans. ROVIRA, Josep (1989). 'Intervenció al campanar de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès' a Quaderns Científics i Tècnics, núm.3, octubre de 1989. Diputació de Barcelona, 1991. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, maig de 2008. | XII | L'església vella de Sant Boi de Lluçanès s'emplaçava en el mateix lloc on avui en dia hi ha el temple barroc-neoclàssic, en el punt més alt del casc antic de la població. La primera utilització d'aquest turó correspon a una església romànica de nau única i absis semicircular, voltada d'una necròpolis d'inhumació. L'existència d'una església anterior a aquesta, del segle X només es pot suposar. Documentalment la primera referència que es té de l'edifici és de 1227. El campanar romànic fou construït a finals del segle XII, adossat al mur nord, al costat de l'absis. Aquest primer campanar té 18'40 metres i correspon al primer pis de l'actual campanar. Entre els anys 1331 i 1536 es cobreix el campanar, bé perquè havia restat inacabat o per la necessitat de remodelar-lo. Durant el segle XVI s'hi fan importants obres de millora i en aquest moment, arribarà a tenir dos pisos i una alçada propera als 22 metres. L'església d'estil romànic es va començar a enderrocar el 1762 per construir-hi l'edifici actual d'estil barroc. Durant l'excavació de 1986 es va trobar una tomba, coberta per un estrat de reble, on hi havia enterrats tres individus. Va ser feta aprofitant una diàclasi de la roca i fou coberta amb lloses de pissarra. Per la seva orientació atípica, podria associar-se a la construcció del segle X, però també podria ser d'època més avançada, encara que anterior a la construcció de la torre. | 08201-53 | Església parroquial de Sant Boi. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | La consagració de l'església de Sant Boi es deuria fer entre l'any 886, data de la restauració de la dignitat episcopal de la seu de Vic, i el 911, data de la mort de Guifré II. La primera menció del terme de Sant Boi de Lluçanès es troba datada de l'any 905, quan el bisbe d'Osona Idalguer acudí al castell de Lluçà per tal de restaurar-hi l'església de Santa Maria, edificada pel prevere Vinizià, el qual dotà amb llibres i ornaments litúrgics, amb cases i terres; alhora, el bisbe la dotà amb els delmes i les primícies provients dels vilars del terme parroquial i li sotmeté l'església de Sant Martí d'Albars, propietats i béns que 'sunt in comitatu Ausona, ad radices castri de Lussano et terminos eius et in adiacentias vel in apendicios Sancti Baudili' (ORDEIG: 1999). Per tant les primeres notícies de Sant Boi són esmentades formant límit de la parròquia de Santa Maria de Lluçà. Les funcions parroquials de Sant Boi consten des de l'any 993. En un primer moment, l'església i el terme de Sant Boi van dependre de l'antic terme del castell de Lluçà. Més tard, bona part d'aquest terme i església van passar a dependre de la vescomtessa Riquilda de Narbona, vídua d'Odó, que l'any 962 ho va llegar a la catedral de Vic (JUNYENT:1980-1996). Al cap d'un temps, passaren a dependre del comte d Barcelona-Osona Ramon Borrell, qui el 6 de novembre de l'any 992, vengué aquests dominis a Sendred, senyor del castell de Gurb, per 40 unces d'or cuit, amb els corresponents delmes i primícies, els molins i els prats. El 15 de febrer de l'any 993, Sendred de Gurb va fer una permuta amb el bisbe de Vic Arnulf. Aquest domini de Sant Boi, que va dependre del bisbat de Vic des de l'any 993 fins a l'abolició de les senyories jurisdiccionals pel govern liberal espanyol de 1834 estava centrat en la gran batllia que regentaven els hereus del mas Vila-rasa. L'església del segle X, envoltada per una necròpolis d'inhumació, va ser substituïda per un temple romànic al segle XII, segurament més capaç d'acollir la creient feligresia que poblava el terme. D'aquest temple avui en dia sols en queda la base del seu campanar, integrada en el campanar actual. En aquest temple es documenta l'any 1160 un altar dedicat a la Verge. Aquest temple anà sofrint modificacions i ampliacions - l'any 1456 s'hi realitzen importants reparacions - fins que a mitjan segle XVIII es decidí construir un nou temple (FONT:1992). | 42.0577500,2.1517100 | 429810 | 4656536 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 60895 | Fàbrica de cacaolat 'CAOBOY' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cacaolat-caoboy | <p>MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XX | El desús provoca un degradació constant. | <p>L'antiga fàbrica de cacaolat 'CAOBAOY' es troba situada a uns metres de la façana est, allargant-se en direcció sud. Està formada per un volum de planta baixa, planta quadrada de 7 x 7 metres i dos petits volums, un dels quals eren les oficines. Està construïda amb parets de maçoneria de pedra irregular (aprofitant parets de les quadres del segle XVIII) i obra (amb maons fets a la teuleria del Vilar). A la façana sud presenta dos gran finestrals i dues petites arcades a nivell de terra; a la façana oest hi ha diverses portes i obertures, algunes d'elles tapiades; totes les obertures es troben emmarcades amb maó.</p> | 08201-119 | Sector central del terme municipal | <p>L'any 1951 es va obrir la fàbrica de llet pasteuritzada o fàbrica de cacaolat CAOBOY. Va ser una de les moltes iniciatives que el Sr. Josep de Vilar va iniciar a la masia. A la fàbrica de cacaolat s'hi feien els productes següents: Bullón (crema de llet), Caoboy (llet axocolatada), orxata (llet i ametlles), llet esterilitzada, llet sense greix i mantega. Va ser la primera fàbrica on es va embotellar el cacaolat. Als anys 60 del segle XX, la fàbrica va deixar a de funcionar.</p> | 42.0633600,2.1508000 | 429741 | 4657160 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60895-foto-08201-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60895-foto-08201-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment l'edifici és un magatzem de la masoveria del Vilar. La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 60912 | Festa Major de Sant Boi de Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-boi-de-llucanes | CASELLES, Josep (1997). 'La solemnitat de la Mare de Déu d'Agost' a Programa de la festa Major de 1997. GIRAVENT, Marta (2008). 'Escampada 2008: 10 anys de festa al pantà' a La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, núm. 210, 8 d'agost del 2008. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Diari digital del Lluçanès: www.llusanes.com | XIX-XX | La festa Major de Sant Boi de Lluçanès es celebra per la Mare de Déu d'agost, el 15 d'agost, dia en què es festegen els actes de caràcter més tradicional com la missa solemne cantada per la coral del poble. Així mateix hi ha un seguit d'activitats que acompanyen la setmana propera a la festa Major que varien cada any en funció de la seva programació: actes culturals, esportius, balls, espectacles, concerts, festes infantils, exposicions, futbol, petanca, tir al plat, caminada, botifarrada, bingo o campionats de truc i botifarra. Un els actes més celebrats pel jovent és l'Escampada, una festa nocturna a l'aire lliure, amb concerts i disco mòbil, que es desenvolupa al pantà de Sant Boi i que l'any 2008 va arribar a la seva desena edició. Es tracta d'un acte alternatiu dins la festa Major organitzat primer per la comissió de festes i després per l'ESCAMPADAgrup que s'enfocà, des dels seus orígens, al públic jove. Als darrers anys ha tingut una gran acceptació a la comarca així com a la Catalunya central i en algunes edicions s'ha arribat al les 900 persones. Un altre acte ja amb força tradició és el dinar a la font de la Prada que es celebra, cada any, el dia 17 d'agost, així com també les sardanes a la tarda que tanquen tots els actes de la festa Major. | 08201-136 | Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | La celebració de la Mare de Déu d'Agost deu ser tan antiga que va estretament lligada a la fundació del poble i la seva església. Però, pròpiament com a festa Major, molt probablement, devia començar a celebrar-se a mitjans del segle XIX. A començament del segle XX durava tres dies: el dia de la Mare de Déu, l'endemà o tornaboda, i el dia 17, conegut com el dia d'anar a la font. Una comissió formada per cinc o sis persones tenien cura d'organitzar l'esmentada festa. El dia 15 d'agost, al matí, es feia una cercavila que s'acabava davant de l'ajuntament, aleshores situat a la plaça Major. Els membres del consistori i altres autoritats passaven entremig dels músics per anar cap a l'església. Els músics seguien la comitiva d'autoritats i, fins i tot, antigament cantaven en l'ofici; en algunes èpoques ho feia l'orfeó. En acabar l'ofici en honor a la Mare de Déu Assumpta, es feien sardanes a la plaça Major, que estava tancada amb boixos i hi havia un escenari. En acabar hi havia el costum d'anar a fer el vermut al local del Centre. Quan tothom era a casa seva a dinar es feia el 'llevant de taula', que consistia en el fet que els músics, organitzadors de la festa i pabordesses anaven a demanar diners per totes les cases del poble per tal de poder sufragar les festes. A la tarda hi havia partit de futbol i després ball a la plaça Major. Durant el ball hi havia un moment en què es tocava el Ball del Ram i el Ball del Puro, alhora que es subhastava una toia i el que la treia podia ballar sol o convidar altres parelles. Als volts de les nou del vespre es feia una serenata davant de la casa de l'alcalde: la gent portava atxes i els músics tocaven dues o tres peces. A la nit es tornava a fer ball. El dia de la tornaboda, a la tarda l'orquestra feia un concert al cafè del Centre. A continuació, ball de tarda a la plaça Major i a la nit es feia teatre al local del Centre; en acabar ball a la plaça Major. Aquest mateix dia, a les set de la tarda, es celebrava una missa a l'ermita de Sant Roc i Sant Sebastià. El dia 17 s'anava a la font de la Prada a berenar; si feia ball amb un piano de maneta, que hi era portat amb un carro i una mula. Ara i des de fa una colla d'anys s'hi fa un dinar i després es ballen sardanes. Més tard, sobretot després de la Guerra Civil la festa Major va anar canviant en alguns aspectes i, fins i tot, alguns anys va canviar de dies. Ara i des de fa una colla d'anys, es torna a celebrar per la Mare de Déu d'Agost, i la majoria d'actes es fan a la plaça Nova (MONTAÑÀ i PLANES: 2004) | 42.0586200,2.1509000 | 429744 | 4656634 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60912-foto-08201-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60912-foto-08201-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges s'han extret de la pàgina web: llusanes.com | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60913 | Festes de Sant Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-sant-baldiri | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. CASELLES, Josep (1996). 'El Nostre Patró i la seva festivitat' al Programa de la Festa Major de 1996. | XIX-XX | Les festes de Sant Baldiri es celebren els dies propers al dia 20 de maig, dia del patró Sant Baldiri o Sant Boi. Les festes s'inicien amb la revetlla de Sant Baldiri, la vigília del dia del patró, amb una foguera a la plaça Nova de la població que s'acompanya amb coca i vi dolç. El dia 20 es celebren els actes més tradicionals com la missa solemne a l'església parroquial o el dinar popular, també organitzat a la plaça Nova. Així mateix hi ha un seguit d'activitats que acompanyen les festes de Sant Baldiri que varien cada any en funció de la seva programació: esmorzars populars, xocolatada, activitats infantils, exposicions, cafè-concert, teatre, campionat de botifarra i la ja tradicional farra d'en Baldiri organitzada per l'Escampadagrup. | 08201-137 | Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | La festa té els orígens en el culte del desvetllament de la natura i de la vida. Aquesta festa pagana, com molts altres, va ser cristianitzada. A Sant Boi, la confraria del Roser, fundada el 20 de setembre de 1612, recollia en una de les ordinacions l'obligació d'organitzar una festa per Sant Baldiri i una altra al primer diumenge d'octubre. Era costum que els administradors de la festa de Sant Baldiri donessin menjar als músics dels seus propis béns, i que tot el que apleguessin en els balls, a la plaça o en altres llocs, anés a parar a la confraria. Durant molts anys, es celebrava un ofici religiós i es cantaven els goigs. A la vigília es feien focs a cada cap de carrer. A partir de l'any 1955 es va fer coincidir amb Sant Baldiri la primer fira ramadera, amb concurs de bestiar, concert, teatre i ball. Aquesta fira es va fer durant sis anys. La festa, però, va començar a donar un tomb important. Fou a partir de l'any 1979, quan per iniciativa d'un grup de santboiencs es va començar a fer la matança del porc a la plaça Verge dels Munts, i al cap d'uns anys, concretament l'any 1992, es va traslladar a la plaça Nova, on es fa un dinar popular (MONTAÑÀ, PLANES:2004). | 42.0585800,2.1508500 | 429740 | 4656629 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60913-foto-08201-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60913-foto-08201-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les fotografies les ha facilitat Baldiri Selva. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60834 | Finestra de cal Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-cal-sola | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVI | Algunes parts del guardapols així com una figura que subjecta l'escut es troben fortament erosionades. | La finestra de cal Solà es troba situada al centre del primer pis de la façana principal. Es tracta d'una finestra ricament treballada que presenta els brancals amb doble gradació de motllures a mode de fines columnes, en les quals hi ha tres petits rostres esculturats en relleu, i sòcol treballat. La finestra es troba coronada per un guardapols motllurat que presenta els extrems decorats amb dos carots esculturats; al centre de la llinda, trencant el guardapols, hi ha un escut amb l'anagrama de Jesús Home Salvador, subjectat per dues escultures infantines. | 08201-58 | Cal Solà. Plaça Verge dels Munts, 12. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0576500,2.1505800 | 429716 | 4656526 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60834-foto-08201-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60834-foto-08201-58-2.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 95|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60835 | Finestra de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-vila-rasa | XVII | La finestra de Vila-rasa es troba situada a la façana principal de la masia, al nivell de primer pis, sobre el portal d'arc de mig punt adovellat i sota el matacà. Es tracta d'una finestra ricament treballada que presenta una magnífica decoració. És una finestra d'arc conopial trevolat, amb tres nivells de gradació de motllures i sòcol treballat. Presenta ampit de pedra desgastat i està coronada per un guardapols motllurat que presenta una decoració, a la part interior, de cordó i nusos. Els dos extrems dels guardapols queden rematats per dues terminacions en relleu decorades i molt erosionades que no permeten definir el motiu. Els angles que hi ha entre la finestra i el guardapols també es troben decorats i presenten dues escenes esculpides en baix relleu: l'angle esquerra presenta dos animals i una branca vegetal (podria ser una escena de caça ja que un dels animals sembla ser un gos); l'angle de la dreta presenta també dos animals, un és una serp i l'altra sembla un lleó rampant. | 08201-59 | Masia de Vila-rasa. Sector oest del terme municipal | 42.0475200,2.1309900 | 428084 | 4655418 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60835-foto-08201-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60835-foto-08201-59-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 60897 | Fita del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-vilar | XIX | Una part de la inscripció es troba erosionada. | <p>La fita del Vilar està situada uns metres al nord de la gran masia del Vilar, al nord del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès, enmig del jardí de la masia. Es tracta d'una fita geogràfica formada per diversos monòlits de pedra treballats amb una alçada total que sobrepassa els 2 metres. A nivell de terra hi ha un monòlit circular, semblant a una mola de molí, on hi havia inscrita la direcció i distància de diverses poblacions veïnes i d'altres importants. Actualment la major part d'aquesta inscripció es troba erosionada. Sobre aquest element circular hi ha un monòlit cúbic sobre el que reposa un esvelt monòlit de pedra bisellada amb quatre cares a mode de pilar. Les quatre cares tenen alguna decoració: la que es troba orientada a l'est conté a mitja alçada el nombre inscrit de 900 sobre una línia ondulada, representant el nivell del mar, tot i que l'alçada real del jardí volta a l'entorn dels 850 metres. En la cara nord hi ha les inicials gravades d'A. V., i a la cara oest la data inscrita de 1893. Finalment en la cara sud hi ha un emblema en relleu, format per una torre sobre la que hi ha una àliga coronada amb un casc de cavaller. El monòlit queda decorat a l'extrem superior per un element romboide de pedra motllurada i una bola de pedra treballada sobre la que hi ha una creu de ferro forjat amb un gall senyalant la direcció del vent.</p> | 08201-121 | Sector central del terme municipal | 42.0641200,2.1510600 | 429763 | 4657244 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60897-foto-08201-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60897-foto-08201-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,17 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml