Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60784 | Vilaltella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaltella | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | Vilaltella està situada a tocar de la carretera BV-4601, al sud de Santa Margarida de Vilaltella i a l'oest del serrat dels Llims. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diverses estructures adossades al voltant, especialment a l'est. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb restes d'arrebossat i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, es troba dominada per un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedra bisellada, a la clau del qual hi ha la inscripció 'FREXER 1752' junt amb la silueta d'un arbre esculpida en relleu. També a nivell de planta baixa hi ha dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra motllurada a la llinda del qual hi ha la inscripció 'GERONI FREIXER Y VILALTELLA 1786' junt amb una creu en relleu intercalada, una finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat al centre i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A l'esquerra de la finestra central hi ha un carreu integrat al mur amb una petita obertura d'arc deprimit convex i a la dreta un rellotge de sol integrat al mur, tot i que actualment molt erosionat. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una amb monòlits de pedra treballada, totes tres amb ampit motllurat. A la dreta de la façana hi ha adossada una estructura amb teulada d'una vessant que conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1793 inscrita en els dos carreus superiors. Encara més a la dreta hi ha diverses estructures adossades, la major part de les quals bastides amb murs de maçoneria de pedra. La façana oest es troba dominada per les nombroses estructures que hi ha adossades en aquesta part. Únicament s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb maó a nivell de golfes. La façana nord, parcialment coberta d'heura, conté un cos adossat al centre, ocupant tota l'alçada de l'edifici, bastit amb murs de maçoneria de pedra i amb dos contraforts per la cara nord. Aquest cos conté la cisterna al seu extrem oest, fet que provoca un acabament en punt rodó del cos. Únicament conté obertures al nivell de golfes, on hi ha una galeria formada per quatre obertures d'arc rebaixat, una de les quals orientada a l'est, originalment emmarcats amb pedra treballada tot i que reformats modernament. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa s'observa únicament una obertura, totalment tapada per l'heura. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un carreu integrat al mur amb una petita obertura ovalada a l'interior. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. A l'esquerra de la façana hi ha adossades diverses estructures on s'observen, disposades irregularment, cinc finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues finestres emmarcades amb maó i un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta La façana oest conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i dues petites obertures entre carreus. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una finestra geminada, amb brancal interior compartit, emmarcada amb pedra bisellada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una gran obertura reformada. Uns metres al sud-oest de l'edifici hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb les obertures emmarcades amb maó. | 08201-8 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia Vilaltella apareix documentada l'any 1365 quan el batlle del castell de Sant Boi decreta que ningú pasturi i faci empriu en el mas Vilaltella de Sant Boi. Torna aparèixer en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1683. L'edificació actual és de la segona meitat del segle XVIII, tal com ho testimonien diverses llindes amb dates inscrites. | 42.0328000,2.1248700 | 427561 | 4653788 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60784-foto-08201-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60784-foto-08201-8-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60780 | Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladecans | AADD (1995) Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVII-XVIII | És una masia de grans dimensions amb un gran volum principal de planta baixa i pis, i nombrosos volums i estructures adossats al voltant. És de murs de maçoneria de pedra, arrebossat només a la façana principal, i cantonades amb carreus treballats. La teulada és de quatre vessants, però a la part posterior hi ha nombrosos pendents de les diverses ampliacions, sobresurt una ampla torre de dos trams, amb murs de maçoneria de pedra i restes d'arrebossat. El tram inferior és de planta quadrada i el superior octogonal, la transició entre ambdós és a base d'elements curvilinis de pedra treballada i acabaments d'obra vista; la teulada és piramidal de vuit vessants i té quatre finestres que donen llum a l'interior. La façana principal, orientada al sud-oest, és l'única que està completament arrebossada i pintada. A planta baixa hi ha dues finestres i un gran portal al centre, tot emmarcat amb pedra bisellada, al portal hi ha la inscripció '1751 JESUS MARIA PERA VILADECANS' i l'escut de Viladecans en relleu (té fitxa individual). Al primer pis hi ha cinc balcons emmarcats amb pedra motllurada, el central de majors dimensions i més treballat. A la barbacana destaca la canalera, formada per grans blocs de pedra treballada. La façana nord-oest té diversos volums i estructures adossats, entre els que hi ha la torre i l'església de Sant Joan Baptista, a l'extrem esquerra. El nivell de planta baixa és ocupat per un volum adossat que forma quatre voltes de canó en el nivell inferior i a sobre una terrassa. A la façana i a primer pis hi ha dues obertures d'accés a la terrassa, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra motllurada i decoració d'arc de cortina a la llinda, dins hi ha un relleu amb una creu i la inicial M., entre altres elements. Sota teulada hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits bisellats, totes tapiades. La canalera també està formada per blocs de pedra treballada. La façana nord-est té un pati al davant amb la gran pallissa al nord-est i un volum de murs de maçoneria de pedra i obertures fetes amb maó al nord-oest. A l'extrem esquerre hi ha un dels volums ampliats, amb dues finestres de maó al primer pis. Del centre de la façana en sobresurt un altre volum, té quatre obertures d'arc rebaixat a planta baixa, dues emmarcades amb maó i dues amb lloses a plec de llibre, i tres obertures al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una galeria de dues obertures d'arc rebaixat fet de maó. A l'esquerra d'aquest volum i a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb maó i un portal reformat; al primer pis una finestra emmarcada amb maó i un portal fet de pedra motllurada, originalment una finestra. A les golfes hi ha una finestra feta amb maó, una amb pedra treballada, una altra sobre el volum ampliat emmarcada amb pedra bisellada i una altra finestra a l'extrem dret, emmarcada amb monòlits bisellats. La façana sud-est forma un queixal a causa d'un volum ampliat a la part dreta. En la meitat esquerra del volum i a nivell de planta baixa hi ha una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb lloses a plec de llibre i unes escales modernes. En el primer pis hi ha una galeria de cinc grans i altes obertures d'arc de mig punt fets amb pedra bisellada i sustentades amb pilars motllurats al capitell i a la base, el fust monolític i bisellat. Sota teulada hi ha dues obertures ovalades fetes amb dos blocs de pedra treballada. En la part del queixal que mira al sud-oest hi ha un portal d'arc rebaixat i una finestra emmarcats amb maó a la planta baixa, un portal fet amb pedra bisellada que dóna accés a una petita terrassa i una finestra també amb pedra treballada al primer pis i dues obertures ovalades sota teulada, una de pedra treballada i l'altra amb maó. A la part dreta, hi ha un portal emmarcat amb maó i llinda de fusta a la planta baixa, una finestra amb contorn de pedra treballada i llinda de fusta al primer pis i una obertura ovalada feta amb maó sota teulada. | 08201-4 | Sector central del terme municipal | La masia de Viladecans és coneguda des de l'any 1190. Apareix documentada el 1221 i també en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom de Valentí Viladecans. Es conserven documents, a la masia, del segle XV que ja fan referència a l'existència de la masia al segle XIII. | 42.0472700,2.1651200 | 430908 | 4655362 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60780-foto-08201-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60780-foto-08201-4-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia de Viladecans està situada en un punt elevat al sud-est del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès i a l'est del molí de Viladecans. L'edifici queda envoltat de nombroses estructures i edificis entre les que hi ha l'església de Sant Joan Baptista, dues pallisses o un hort tancat, delimitat per un mur de maçoneria de pedra i ubicat uns metres de la façana principal, en un nivell inferior.La façana principal es troba arrebossada i esgrafiada des de l'any 2002 tal com es troba escrit en una inscripció a la façana: 'L'any 2002 fou restaurada aquesta façana per la Sra. Ramona Viñas vda. De Viladecans'. La façana es troba pintada de color terrós i conté esgrafiats de color blanc que consisteixen en un requadre que envolta la façana i les finestres de la planta baixa, formant també quatre requadres al primer pis entre balcons, en els quals hi ha representats dos gerros amb flors, l'escut de la masia de Viladecans amb la inscripció '1751 Casa Viladecans' i un rellotge de sol. Els autors de l'arrebossat, tal com està inscrit a l'extrem esquerra de la façana, són Lafon-Antonell. Segons fonts orals, antigament ja hi havia un esgrafiat a la façana, més treballat que l'actual.A la façana sud-oest hi ha una placa commemorativa adossada al mur, amb el relleu del rostre del poeta Jacint Verdaguer i la inscripció 'L'altíssim poeta Jacint Verdaguer sojornà en aquesta masia l'any 1871'. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60782 | Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-rasa | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVII-XVIII | Vila-rasa està situada en un punt lleugerament elevat entre el serrat dels Morts i la carretera BV-4601, al sud-oest de l'Abellar. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal, fruit de diverses ampliacions, de planta baixa, primer pis i golfes amb un volum adossat a l'oest i diverses estructures adossades al voltant, entre les que hi ha corts, coberts, una pallissa i una església. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, té un pati o lliça tancat al davant, delimitat al nord per un alt mur de maçoneria de pedra coronat amb merlets esglaonats i amb l'accés principal emmarcat amb pedra treballada i una gran llinda monolítica on hi ha la data de 1819 inscrita. El pati té dos nivells diferents d'alçada comunicats per escales, per salvar el desnivell existent fins a l'accés principal de la masia, un portal adovellat que es troba aixecat respecte a la resta d'estructures a causa de l'emplaçament de la masia sobre un petit monticle rocós. També dins del pati i a tocar de la masia hi ha una cisterna de planta circular bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb coberta circular de lloses i amb dues obertures emmarcades amb pedra treballada. Pròpiament a la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha un arc rebaixat de lloses a plec de llibre integrat al mur, una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un gran portal d'arc de mig punt emmarcat amb grans dovelles. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra profusament decorada, descrita en una fitxa individual. A les golfes, just sobre aquesta finestra hi ha un matacà bastit amb grans carreus de pedra treballada, amb coronament de lloses i sustentat amb dues grans mènsules monolítiques. A la dreta de la façana hi ha una estructura adossada d'un sol nivell que conté una porta emmarcada amb pedra treballada. La façana sud conté diverses estructures adossades, algunes de les quals en estat de ruïna i mostra els dos volums de la masia: l'original a la dreta i l'ampliat a l'esquerra. En el volum original i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dos balcons emmarcats amb pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb pedra treballada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una obertura d'arc deprimit convex emmarcada amb pedra treballada. El volum adossat, coronat amb teulada de doble vessant amb orientació perpendicular a la del volum principal, conté a nivell de planta baixa dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una galeria de dues obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó. Als nivells de primer pis i golfes el mur està arrebossat i totes les finestres són de nova obertura. La façana oest es troba totalment dominada pel volum ampliat que conté una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. La façana nord, com la sud mostra els dos volums que formen la masia. A l'esquerra, el volum original té una estructura adossada amb teulada d'una vessant que ocupa tot el nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1738 inscrita a la llinda, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra treballada. El volum ampliat conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta en un nivell inferior al de planta baixa a causa del desnivell del terreny. A la planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb maó, al primer pis hi ha cinc finestres, dues de les quals emmarcades amb maó i a les golfes hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb maó i llinda de fusta. | 08201-6 | Sector oest del terme municipal | La masia de Vila-rasa es troba documentada des del segle XII, concretament des de l'any 1134 en què es té constància del primer hereu de Vila-rasa com a batlle, anomenat Bernat Vilarrasa. Des de 1160 fins al segle XIX els hereus de la masia de Vila-rasa (cognomenats Vila-rasa o Jurdi de Vila-rasa des del 1354) tenien la batllia del terme de Sant Boi de Lluçanès que pertanyia a la mitra de Vic. Torna a aparèixer documentada en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom de aleshores batlle Joan Puig, alies Vila-rasa. | 42.0475100,2.1309700 | 428082 | 4655417 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60782-foto-08201-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60782-foto-08201-6-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60924 | Viacrucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis-2 | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. SELVA, Baldiri (2006). Records de Sant Boi en sèpia. Sant Boi de Lluçanès. | La processó ha perdut en intensitat i en participació dels fidels. | El viacrucis sortia de l'església parroquial de Sant Boi el dijous Sant, gaudia de molta assistència de fidels i solia anar fins al serrat de les creus seguint un recorregut marcat amb unes grans creus de fusta retolades amb unes plaques de porcellana que assenyalaven cada una de les catorze estacions. Algunes d'aquestes creus encara es conserven (tot i que en mal estat de conservació) com les que hi ha a la rectoria, al carrer Dr. Villegas o al mateix serrat de les creus; tot i així hi ha la previsió de acabar traient-les. Actualment el viacrucis es fa a l'entorn de l'església. | 08201-148 | Església parroquial de Sant Boi. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0574800,2.1517700 | 429815 | 4656506 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del llibre 'Records de Sant Boi en sèpia'. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 60918 | Un any de sequera a Sant Boi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/un-any-de-sequera-a-sant-boi | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | 'Era pel mes de maig i feia mesos que no queia ni una gota del cel i la terra estava seca i esquerdada. Els conreus feien llàstima de mirar-los. L'ordi i la xeixa no granaven, la sequera els matava, fins i tot el mestall perillava. I així un dia darrere l'altre. Sempre bufava aquell vent de ponent que ho asseca tot: el vent de la fam. Ja feia setmanes que cada diumenge a missa major es resaven parenostres demanant a la Verge dels Munts que fes ploure. Un dia sortint de missa, a la plaça de l'església la sequera estava en boca de tothom, la preocupació era ja gran, i els caps de casa s'adreçaren al senyor rector per tal que amb tota urgència organitzés les prèdiques a la Mare de Déu dels Munts. Aquella mateixa tarda sortia un grup de gent en processó cap a la capella de Sant Roc a demanar que plogués. Però passaren uns dies i la sequera cada cop era més gran i la pèrdua de la collita es veia ja imminent. Semblava una maledicció del cel. El senyor rector estava també molt neguitós perquè la Mare de Déu dels Munts no els volia escoltar, i per demostrar-li la devoció que li tenien els santboiencs, va pensar-ne una de més sonada. Un dia al matí sortia en processó tot el poble de Sant Boi cap als Munts. Durant el camí amb la més fervent devoció es va resar el rosari, i dalt dels Munts el rector va dir una missa. Després tragueren la Mare de Déu a fora i seguiren els cants i les prèdiques mentre en processó anaven donant voltes a l'església amb la Verge carregada a l'esquena de quatre fornits pagesos que suaven com rucs per la calor i el pes de la imatge. Tot era inútil. El sol lluïa esplendorós i a l'horitzó no es veia ni una miserable broma que assenyalés la imminència de la pluja tan desitjada. Era tot un poema veure les cares de la pobra gent de Sant Boi acalorada i decebuda. De cop, el senyor rector es va parar i dirigint-se a la Verge digué: -Si no ens voleu donar aigua, ja us en donarem nosaltres a vós.- Agafà el salpasser carregat d'aigua beneïda i, davant la sorpresa de tothom, va començar a mullar la Mare de Déu dels Munts a cop de salpasser. A l'endemà un temporal de pluja, vent i calamarsa, amb unes pedres grosses com el puny que fins i tot trencaven les teules de les teulades, va caure sobre Sant Boi com ningú ho havia vist mai.' | 08201-142 | Santuari de la Mare de Déu dels Munts. Sant Agustí de Lluçanès | 42.0587500,2.1517000 | 429810 | 4656647 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta llegenda va ser recollida per Pere Juvanteny i Canadell, que l'havia escoltat a la seva àvia, nascuda a Sant Boi de Lluçanès l'any 1898. Recentment va ser recollida dins 'El Lluçanès màgic'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||
| 60803 | Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-1 | XVIII | Una part de la teulada ha caigut, els murs de càrrega amenacen ruïna i la vegetació envolta l'edifici. | Torrents està situada a la petita vall per on transcorre la riera de Talamanca, al sud del Puig Cornador i pocs metres al sud de Bertrans, en una zona on es conserven nombrosos marges empedrats de conreus. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis fruit de diverses ampliacions. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats, alguna de les quals ha quedat integrada al mur per les successives ampliacions. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior, tot i que una part d'aquesta, concretament la del cos més al sud, es troba enderrocada. La façana principal, orientada a l'est, mostra dos cossos diferenciats, el central i un cos ampliat al sud, on s'observa un gran esvoranc al mur de càrrega, a més d'una estructura adossada a la dreta parcialment aterrada. El cos central conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb monòlits de pedra bisellada, ambdues amb ampit motllurat. El cos ampliat al sud conté una única obertura, a nivell de planta baixa; un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada que deixa veure l'interior, sustentat a través de nombrosos arcs rebaixats de grans dimensions bastits amb carreus a plec de llibre. La façana nord conté a l'esquerra una estructura adossada coberta de vegetació. A la resta de la façana únicament s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a nivell de primer pis. La façana oest mostra, com la principal, dues parts diferenciades. El cos central es troba cobert de vegetació i només s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. El cos sud conté un gran esvoranc central que deixa veure l'interior de l'edifici. En la resta de mur de càrrega, on hi ha diverses esquerdes, no s'observa cap obertura. La façana sud, on el mur de càrrega presenta molt morter, conté dues finestres emmarcades amb maó a la planta baixa. El primer pis estava ocupat originalment per una eixida doble, sustentada amb tres pilars de pedra treballada, tot i que actualment una part de la teulada s'ha esfondrat i la resta amenaça fer-ho. A la dreta de la façana hi ha adossat un mur de maçoneria de pedra que forma un angle en L delimitant un pati davant la façana principal de l'edifici. D'aquest mur, actualment incomplet, en destaca un portal d'arc rebaixat emmarcat amb obra vista. | 08201-27 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0636900,2.1731300 | 431589 | 4657178 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60803-foto-08201-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60803-foto-08201-27-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60884 | Torre de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-viladecans | <p>Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008.</p> | XVI-XVII | <p>La torre de Viladecans es troba adossada al nord de la masia de Viladecans, en un punt elevat al sud-est del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'una torre de grans dimensions i de planta pràcticament quadrada, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats. Està formada per cinc nivells i coronada amb terrat delimitat amb barana de ferro. La façana principal de la torre, orientada al nord-oest i parcialment adossada a l'església de Sant Joan Baptista de Viladecans, conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra motllurada, molt treballada i amb decoració a la part baixa dels brancals, i al segon pis hi ha una finestra de semblant tipologia, emmarcada amb pedra motllurada molt treballada. Als nivells de tercer i quart pis contenen una finestra emmarcada amb pedra bisellada cada un. Les façanes sud-oest, sud-est i nord-est de la torre es troben adossades al volum principal de la masia i altres volums de manera que només en sobresurt la meitat superior. Únicament s'observen dues obertures, una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de tercer pis a la façana sud-oest i una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de quart pis a la façana nord-est. Des de l'interior de la masia de Viladecans s'accedeix a la torre a través d'un estret portal d'arc de mig punt emmarcat amb grans dovelles i orientat al sud-oest.</p> | 08201-108 | Masia de Viladecans. Sector central del terme municipal | 42.0473800,2.1651400 | 430910 | 4655374 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60884-foto-08201-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60884-foto-08201-108-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60894 | Teuleria del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-vilar-0 | <p>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XIX-XX | Estructura derruïda i envoltada de molta bardissa. | <p>La teuleria del Vilar es troba situada uns 250 metres a l'est del Vilar, prop d'una pista forestal, en un punt lleugerament elevat envoltat de camps. Es tracta d'una estructura parcialment derruïda que es troba envoltada i coberta de bardissa. La planta interior fa uns 4 x 4 metres i es conserven els murs fins a 2 metres d'alçada. Conserva, a la façana principal, dues arcades coronades amb maó a plec de llibre, que corresponien a les boques del forn (de la cambra de combustió). La zona superior o cambra de cocció es troba tapada i presenta una gran acumulació de rocs.</p> | 08201-118 | Sector central del terme municipal | <p>La última vegada que va funcionar la teuleria va ser per fer les obres que van fer al Vilar per fer la indústria 'CAOBOY' de cacaolat. Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi cremava el combustible (llenya), i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor.</p> | 42.0634200,2.1535100 | 429965 | 4657164 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60894-foto-08201-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60894-foto-08201-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 60905 | Sender d'Orís (PR C-54) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-doris-pr-c-54 | <p>Pàgina de Turisme d'Osona: www.osonaturisme.cat</p> | XX | <p>El sender d'Orís és un sender de petit recorregut de tipus circular en forma de vuit. Comença a Vinyoles, va en direcció a Orís, Vilanova, Sant Salvador de Bellver, la font de les Donzelles, la Creu de Serinyà, Puigdemalla, i torna per Sant Miquel d'Ordeig. Té 22, 160 km, salva un desnivell de 442 metres i té una durada aproximada de 5 hores i 15 minuts. El tram que transcorre pel municipi de Sant Boi de Lluçanès és el que va de l'església de Sant Salvador de Bellver descendint en direcció a la riera de Talamanca fins a passar prop de la font de la Donzelles, rodejant pel sud les balmes de Serinyà; des d'aquesta zona el sender surt del municipi de Sant Boi de Lluçanès.</p> | 08201-129 | Sector est del terme municipal | 42.0596300,2.1919000 | 433137 | 4656713 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60905-foto-08201-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60905-foto-08201-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60906 | Sender del Sorreigs (PR C-46) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-del-sorreigs-pr-c-46 | <p>Pàgina de Turisme d'Osona: www.osonaturisme.cat Guia itinerària del PR. C-46 Ruta del Sorreigs, DDT i Centre Excursionista de Torelló.</p> | XX | <p>El sender del Sorreigs, també conegut com a Ruta del Sorreigs, és un sender de petit recorregut. Es tracta d'un itinerari circular amb inici a la població de Santa Cecília de Voltregà que arriba al Santuari de la Mare de Déu dels Munts on té un enllaç amb el tram Riu Ter - Santa Cecília de Voltregà. El seu recorregut passa per Sant Bartomeu del Grau, Sobremunt, Sant Boi de Lluçanès i Sant Agustí de Lluçanès. El recorregut és de 20.220 quilòmetres amb durada aproximada de 6 hores i salva una desnivell de 601 metres. El tram que travessa el municipi de Sant Boi de Lluçanès prové de la font de Peranoguera i passa prop de la masia de Foncendra, encara de Sant Agustí de Lluçanès; després, i seguint la riera del Sorreigs, es dirigeix en direcció sud-est cap a la font de la Prada; aquí es desvia en direcció sud i passa per l'oest de Cornet, a tocar del molí de Cornet i es dirigeix, encara al sud, passant per l'est de la masia de Sant Ponç, zona on el camí surt del terme municipal de Sant Boi de Lluçanès.</p> | 08201-130 | Sector oest i sud-oest | 42.0492300,2.1497600 | 429639 | 4655592 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60906-foto-08201-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60906-foto-08201-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60907 | Sender de gran recorregut. GR-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-3-0 | <p>Pàgina de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya: www.feec.org</p> | XX | <p>El GR-3 és un itinerari circular amb inici i final a la ciutat de Lleida que recorre un gran nombre de les comarques catalanes connectant amb la majoria dels GR catalans. El recorregut que passa pel municipi de Sant Boi de Lluçanès correspon al tram 4 que té inici al Santuari de la Mare de Déu dels Munts i arriba fins a Sant Bartomeu del Grau passant per Santa Llúcia i Santa Perpètua formant una etapa de 26,160 km amb durada aproximada de 6:25 h. La part que pròpiament discorre pel terme municipal té aproximadament 5 quilòmetres i s'inicia a l'extrem nord del terme municipal, prop del Santuari de la Mare de Déu dels Munts de d'on el camí baixa en direcció sud-est per la carena del serrat de la Pinassa en direcció a l'Àngel de la Guarda. Un cop davallada la carena el camí arriba al coll de Creu Molar, i uns metres més enllà, a l'ermita de Sant Roc. Des d'aquest punt el camí segueix per la carena, que separa la vall on es troba el nucli urbà de Sant Boi, al sud, i la petita i més accidentada vall de la riera de Talamanca, al nord, fins arribar a la zona de la Casanova de Viladecans. Des d'aquí el camí agafa una direcció sud, travessant la carretera BV-4608 just a l'altura d'on s'inicia la carretera que condueix a Sobremunt i davalla uns metres entrant a la engorjada vall per on baixa la carretera, coneguda popularment com 'la Trona'. A partir d'aquí el camí abandona el terme municipal, abandonant la vall per anar a trobar la carena on es troba Santa Llúcia de Sobremunt.</p> | 08201-131 | Sector nord, central i est del terme municipal | <p>La data d'homologació del sender fou 1992.</p> | 42.0613500,2.1692100 | 431262 | 4656922 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60907-foto-08201-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60907-foto-08201-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60778 | Sant Salvador de Bellver (o d'Orís) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-bellver-o-doris | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995) Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, S.A. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. JUNYENT, Eduard (1947). 'Itinerario histórico de las parroquias del Obispado' a Hoja Parroquial, Vic, 16 de novembre de 1947. PLADEVALL, Antoni (1969). 'Sant Salvador de d'Orís o de Bellver' a Hoja Diocesana, núm. 461, Vic, 5 d'octubre de 1969. PLADEVALL, Antoni (1971). 'Sant Salvador de Bellver o d'Orís' a Programa de la festa Major 1971, Sant Boi de Lluçanès. SELVA, Pere (1999). Topònims de Sant Boi de Lluçanès. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XII | Sant Salvador de Bellver es troba situat a l'extrem nord oriental del terme municipal, a la punta d'una carena que domina la part de tramuntana de la Plana de Vic que separa la riera de Talamanca de la d'Orís. L'edifici és format per una espaiosa nau rectangular, de grans proporcions, dividida per dos arcs torals i coberta amb una volta lleugerament apuntada, la qual remata amb un absis semicircular, cobert amb volta de quart d'esfera. Entre l'absis i la nau hi ha un simple plec que fa de punt d'unió. L'edifici té tres portes, una a ponent que és l'actual porta d'accés a l'església, coronada amb arc de mig punt; una altra porta de grans dimensions, també d'arc de mig punt, sense galzes, al mur de tramuntana, tocant a l'absis; i una altra, també al mur de tramuntana, molt més petita, antigament de llinda rectangular i actualment coronada amb arc de mig punt, tocant al mur de ponent. Cap d'aquestes portes no té elements escultòrics o decoració. Al mur de migjorn hi ha obertes dues finestres de doble esqueixada. La sobrietat de les línies arquitectòniques i el volum de la construcció, resolt amb grans blocs, en una estructura homogènia i sense interrupcions de cap mena, mancada d'afegitons d'èpoques posteriors, fan ressaltar encara molt més la bellesa de l'estil, el qual es mostra en les ornamentacions exteriors de l'absis, sota la línia de la cornisa i a les seves finestres. Les parets interiors, fetes amb carreu gros i regular, han estat coronades per una imposta simple aixamfranada, la qual corre per tot el perímetre i la nau i l'absis. A l'absis es conserva un fris de dents de serra i presenta tres sèries de nou arcuacions cegues separades per bandes llombardes. També s'obren dues finestres, una al sector est i l'altra al sector sud, totes dues formades per arcs en degradació. Aquestes finestres formen esqueixada veres l'interior i plecs cap a fora. La coberta de la nau de l'absis han estat fetes de nou així com també el campanar d'espadanya de dos ulls que corona la façana principal. | 08201-2 | Sector est del terme municipal | Sant Salvador de Bellver es trobava al límit de l'antic terme del castell de Lluçà, al lloc de Bellver o d'Orís, pel fet que estava tocant els límits del castell d'Orís, a la parròquia de Sant Boi de Lluçanès. El seu antic nom, enregistrat ja l'any 1110, als inicis de la fundació, fou el de Sant Salvador de Bellver, pel fet de trobar-se al puig de Belvidere o Bellver. Sens dubte que li devia donar aquest nom el dilatat horitzó vers la Plana de Vic i la vall del Ter que hom podia admirar des d'aquest punt. Des del començament del segle XII hi havia en aquest lloc una comunitat de preveres i clergues, regida pel prior Pere Amat, amb un sagristà de nom Ermemir i tres o quatre altres membres. Vers l'any 1150 Pere Amat fou succeït pel prevere Berenguer de Llagostera i aquest per Pere de Todonyà, al final del segle XII. Aquesta comunitat es regia per la regla de Sant Agustí, igual com el cenobi de Lluçà o l'Estany. L'església adquirí més importància quan l'any 1210 es creà al seu temple una confraria, de la qual formaven part diversos nobles i pagesos de la comarca. Al moment d'ingressar-hi, aquests feien diverses donacions de terres a canvi d'ésser inclosos en les oracions i en els sufragis dels confrares. La confraria tenia una capellà beneficiat i un altar dedicat a santa Maria, dins l'església de Sant Salvador. Aquesta confraria aconseguí tenir tanta o més importància que la comunitat de canonges, la qual, cap al final del segle XIII, l'any 1278, ja havia quedat reduïda a un sacerdot, que tenia el títol de rector, i dos altres capellans, beneficiats, un del qual ho era de la confraria. La pesta negra motivà la desaparició de la comunitat, mentre que la confraria s'esllanguia cap a la mort de la institució. En aquesta època només residia a l'església un sacerdot, que tenia el títol de rector. Aquesta precària situació motivà que l'any 1411 s'iniciessin els tràmits per a unir el benefici o rectorat de Sant Salvador a l'administració de la catedral de Vic a través de la pabordia de desembre. A partir del 1415, moment en que renuncià el càrrec de rector qui fins aquell moment regentava, el paborde de la pabordia de fou el rector perpetu o encarregat de Sant Salvador i de l'administració dels seus béns. El fet, però, de no residir-hi féu que l'encarregat de mantenir el culte de la capella fos el rector de Sant Boi de Lluçanès. A causa de les disposicions rebudes amb motius de les visites pastorals de l'any 1724 i següents, l'edifici sofrí diverses obres de consolidació els anys 1734 i 1735 a càrrec de canonges vigatans, que no modificaren l'edifici original, del qual només la teulada és posterior a l'erecció del temple romànic. Sant Salvador de Bellver ha estat recentment restaurada per obra del pare Marcel Capellades, actual responsable de la renovada activitat religiosa. Hi ha missa cada diumenge. | 42.0590800,2.1930100 | 433229 | 4656651 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60778-foto-08201-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60778-foto-08201-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60778-foto-08201-2-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El seu antic arxiu es conserva a l'Arxiu Capitular de la catedral de Vic. En ell hi consten, des de l'any 1110, moltes deixes de terres i béns i sovint de persones que es declaraven converses o deodonades de Sant Salvador. | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60818 | Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-roc | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. MONTAÑÀ, Daniel i PUJOL, Joan (1994). 'L'epidèmia de còlera de 1854 a Sant Boi de Lluçanès' a Gimbernat, vol. XVIII, Seminari Pere Mata de la Universitat de Barcelona, 1994. MONTAÑÀ, Daniel (1992). 'El temps de còlera a Sant Boi de Lluçanès' a Programa de la festa Major de 1992. SELVA, Pere (1999). Topònims de Sant Boi de Lluçanès. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | XIX | La capella de sant Roc també advocada a sant Sebastià es troba situada al nord-est del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. És una petita capella d'una nau, planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i coronament de la façana principal curvilini a mode de les façanes barroques, amb una creu de ferro al capdamunt. Els murs són de maçoneria de pedra irregular que presenten algunes parts arrebossades, i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal central emmarcat amb brancals de pedra treballada i una llinda monolítica d'arc rebaixat que presenta una esquerda. A la llinda hi ha la inscripció següent: 18 JOAN CODINAS 55 JOSEPH BERTRANS, amb una creu a mode de custòdia al centre. Sobre el portal hi ha un arc de descàrrega de maó, i més amunt s'obre un òcul circular emmarcat amb dos monòlits de pedra treballada. A la façana est hi ha adossada la sagristia de teulada d'una vessant on s'hi obre una finestra a la banda est emmarcada amb monòlits de pedra treballada.. La façana nord i oest no presenten obertures. Davant la façana principal hi ha un mur de pedra en forma de L que delimita un espai pla i una rampa que permet l'accés a la capella. | 08201-42 | Sector central del terme municipal | La capella de Sant Roc fou edificada pels amos de Codines i Bertrans amb motiu d'una forta epidèmia de còlera que va afectar el poble l'any 1854. Des del 22 d'agost fins al 15 d'octubre de 1854 van morir a Sant Boi de Lluçanès 71 persones (28 homes, 23 dones i 20 nens) que representaven un 7 % de la població. Un cop va haver passat l'epidèmia es va celebrar, el 4 de desembre de 1854, a l'església parroquial de Sant Boi, un ofici en record dels difunts de còlera, al qual van assistir més de sis-centes persones. També es va erigir una capella dedicada als advocats de les pestilències, sant Roc i sant Sebastià, en el terme del mas Codines. | 42.0650500,2.1643900 | 430867 | 4657336 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60818-foto-08201-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60818-foto-08201-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la capella s'hi diu missa un cop a l'any. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60794 | Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ponc-0 | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. | XVIII | Les estructures que envoltaven la masia es troben aterrades o en mal estat i el volum principal presenta problemes de conservació amb la teulada en mal estat. | Sant Ponç està situada en un punt lleugerament elevat a l'oest de la riera del Sorreigs, al sector meridional del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i nombroses estructures adossades al voltant, la majoria de les quals es troben parcialment aterrades. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra irregular, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-oest, tenia un pati tancat o lliça amb nombroses estructures d'usos agropecuaris al davant, del que només resta un brancal del portal principal i alguns pilars i arcs de les estructures. Pròpiament a la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha un portal d'arc rebaixat amb llinda monolítica on hi ha la data inscrita de 1789, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i un balcó emmarcat amb maó i llinda de fusta, i a les golfes una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb pedra treballada i actualment tapiada. La façana nord-oest es troba coberta de vegetació i només s'hi intueixen dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Tant la façana nord-est com la sud-est són inaccessibles per la vegetació que ha crescut al voltant de la masia. | 08201-18 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia de Sant Ponç apareix documentada en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1855. Tot i així l'edificació actual és anterior tal com es reflecteix a la llinda del portal principal de la masia on hi ha gravada la data de 1789. | 42.0330400,2.1470000 | 429393 | 4653797 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60794-foto-08201-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60794-foto-08201-18-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60822 | Sant Pere de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-vila-rasa | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | Sant Pere de Vila-rasa es troba situada al costat nord-est de la masia de Vila-rasa, dins la lliça. Es tracta d'una capella d'una sola nau cobert amb teulada de doble vessant i murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals i coronament de pedra motllurada. A Sobre el portal hi ha un òcul emmarcat amb pedra bisellada i encara més amunt, sota carener, s'obre una obertura ovalada. A la façana s'observa una finestra tapiada que presentava els brancals i el coronament de maó. Corona la façana un campanar modern d'espadanya d'un ull i amb una campana que substitueix l'antic que estava trencat. La façana est hi ha un cos adossat, possiblement la sagristia, amb la teulada d'una sola vessant. Presenta una finestra emmarcada amb monòlits de pedra amb la data de 1777. La façana oest queda integrada a les estructures agropecuàries modernes que hi ha a l'exterior del recinte de la lliça de la masia. | 08201-46 | Sector oest del terme municipal | Anteriorment la capella estava dedicada a Sant Francesc. Donat que la finestra de la sagristia hi ha la data de 1777 i que gran part de les obres que es varen fer a la casa durant el segle XVIII les va dur a terme Francesc Vilà i Vila-rasa, possiblement la capella fou la culminació de les obres de la masia. | 42.0477000,2.1310900 | 428092 | 4655438 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60822-foto-08201-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60822-foto-08201-46-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60779 | Sant Miquel de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-gallifa | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. PLADEVALL, A (1975). 'Sant Miquel de Gallifa' dins Full Diocesà núm. 3332, Vic, 23 de febrer de 1975. SELVA, Pere (1999). Topònims de Sant Boi de Lluçanès. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XI-XVII | Sant Miquel de Gallifa es troba situada a l'extrem nord oriental del terme municipal a l'oest de la masia de la Gallifa, sobre un turó. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó, amb absis semicircular a llevant i coberta amb volta de canó interior i teula àrab exterior. Les parets exteriors són de maçoneria irregular amb cantonades diferenciades, totes les parets són llises menys la de l'absis que té un fris de tres sèries d'arcuacions cegues separades per bandes llombardes, les dues sèries laterals presenten quatre arcuacions i la central cinc. A l'absis també s'obren dues finestres, una central i l'altra al sector sud, la part inferior presenta una doble bancada. La façana principal, orientada a l'oest presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada. Corona la façana un campanar d'espadanya de dos ulls, amb una petita campana. La façana sud presenta una finestra esqueixada tapiada. Es distingeixen clarament tres fases constructives. La primera és de la segona meitat del segle XI a la nau i l'absis. La segona és la del campanar d'espadanya de finals del segle XII o principis del segle XIII, i la tercera en la reconstrucció de la porta al segle XVIII, al lloc del mateix portal original. | 08201-3 | Sector nord-est del terme municipal | Sant Miquel de Gallifa es troba documentada com a capella rural depenent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, i apareix amb en nom de Vila-Seca, el 1150. La dependència de Gallifa, mas del qual agafa el nom, es comprova en la donació de Pere de Gallifa a la seva filla Dolça, l'any 1244. Possiblement el 1686, quan el bisbe Pasqual visita la parròquia de Sant Boi, aquesta capella no tingués culte i el mateix bisbe mana enguixar-la i reparar la teulada. En un informe del bisbat consta que a mitjan del segle XIX s'hi deia una missa anual el dia 8 de maig. Devastada el 1936 fou oberta al culte fa pocs anys des que els propietaris del mas Gallifa han restaurat la capella, la masia i els voltants. | 42.0748200,2.1789000 | 432078 | 4658410 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60779-foto-08201-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60779-foto-08201-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60779-foto-08201-3-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'església de Sant Miquel s'hi celebra missa cada any per Sant Miquel. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60821 | Sant Joan Baptista de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-baptista-de-viladecans | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | La capella de Sant Joan Baptista de Viladecans es troba pràcticament adossada a la façana nord-oest de la masia. Es tracta d'un petita capella construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular, arrebossats, i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Presenta una teulada de doble vessant amb aigües laterals, un cimbori coronat amb teulada de quatre vessants i un coronament curvilini d'estil barroc. La façana principal, orientada al sud-oest presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals i coronament de pedra motllurada. Damunt el portal hi ha un carreu amb la inscripció: Renovada 1783. Sobre el portal s'obre un òcul també emmarcat amb pedra motllurada. A la façana nord-oest s'hi adossa la sagristia, un cos de teulada d'una vessant, on hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. | 08201-45 | Masia de Viladecans. Sector central del terme municipal | 42.0475400,2.1651500 | 430911 | 4655392 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60821-foto-08201-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60821-foto-08201-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60821-foto-08201-45-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la capella es diu missa un dia a l'any, el dia de Sant Joan. A l'interior hi ha un retaule neoclàssic i una col·lecció de relíquies. | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60900 | Roure de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-vila-rasa | Només es conserva una part de la capçada. | <p>El roure de Vila-rasa està situat uns cent metres al nord de la masia de Vila-rasa i pocs metres a l'oest d'un cobert de grans dimensions destinat a usos agropecuaris. Es tracta d'un roure de grans dimensions situat al límit d'un camp de conreu i a tocar de la pista forestal que condueix a la masia de Vila-rasa. Té un perímetre de tronc de 365 centímetres a 1 metre d'alçada, una alçada que supera els 10 metres i una capçada d'uns 12 metres de diàmetre. Tot i així la capçada no es troba completa, probablement per l'efecte d'algun llamp. Sota el roure hi ha dues taules formades amb dues moles de molí.</p> | 08201-124 | Sector oest del terme municipal | 42.0484700,2.1303000 | 428028 | 4655524 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60900-foto-08201-124-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 60898 | Roure de la Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-senyora | <p>El roure de la Senyora està situat al marge d'un camp al nord del Vilar i del nucli urbà de Sant Boi i a l'oest del pedró de Sant Isidre. Es tracta d'un roure (Quercus humilis) de grans dimensions, amb una capçada força arrodonida que assoleix els 25-30 metres de diàmetre, un perímetre de tronc de 410 centímetres a 1 metre d'alçada i una alçada total propera als 15 metres. Algunes de les majestuoses branques del roure, concretament les que es troben a menor alçada, estan apuntades amb troncs ja que no suporten el seu propi pes. Sota el roure, en un espai entre un camp de conreu i un aflorament de roca, hi ha dos bancs, uns dels quals als peus d'un pi de tres branques.</p> | 08201-122 | Sector central del terme municipal | <p>Segons s'explica popularment, el nom de roure de la Senyora prové de la rica pubilla de la Cerdanya, Lotgarda de Pedrals, amb la que es casà l'hereu del Vilar a mitjans del segle XIX.</p> | 42.0659400,2.1506500 | 429731 | 4657446 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60898-foto-08201-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60898-foto-08201-122-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es roure es troba catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60899 | Roure de la Mandra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-mandra | <p>El roure de la Mandra està situat a mig camí entre el nucli urbà de Sant Boi i la capella de Sant Roc, al nord-est del primer i al sud-oest del segon, al marge d'un camp de conreu. Es tracta d'un roure de grans dimensions situat al límit d'un camp de conreu i a tocar d'una zona erma on aflora a la superfície la roca mare. Té un perímetre de tronc de 352 centímetres a 1 metre d'alçada, una alçada que supera els 10 metres i una capçada que assoleix els 25 metres de diàmetre. El roure també destaca per la peculiar forma que té, semblant a la d'un canelobre, pel fet que la gran majoria de branques surten del mateix nivell, a pocs metres d'alçada.</p> | 08201-123 | Sector central del terme municipal | 42.0632400,2.1620900 | 430675 | 4657137 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60899-foto-08201-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60899-foto-08201-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El topònim va sorgir fa poques dècades. | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 60902 | Riera del Sorreigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-sorreigs-0 | <p>La riera del Sorreigs és un afluent del Ter que neix al terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès, a la vessant oest del massís dels Munts. Entra al terme municipal de Sant Boi de Lluçanès a l'oest del nucli urbà i creua tota la vall on es troba el nucli i que conforma bona part del terme municipal, i en surt a l'extrem sud del terme, al sud de Cornet. El seu recorregut pel terme municipal té una orientació de nord-oest a sud i recull les aigües de nombrosos recs i torrents, entre els que destaquen el torrent de Furriola i el torrent de Prats al costat est i els recs del Purgatori i Vila-rasa al costat oest. Es tracta d'una riera humanitzada, on antigament es desviava l'aigua per a fer 'parades' on estovar el cànem i on hi funcionaven diversos molins (actualment només es conserven el molí de Cornet i el molí de Viladecans, que no es troba situat a la riera dels Sorreigs si no al torrent de Prats). Estava creuada per diversos ponts de reduïdes dimensions i per passeres, tot i que actualment aquests s'han substituit per passos moderns. Pel que fa a l'àmbit natural, la riera conserva una bona qualitat de l'aigua, fet que permet que en diversos punts dels seu recorregut s'hagin conservat espècies autòctones de la zona.</p> | 08201-126 | Sectors central i sud del terme municipal | 42.0453200,2.1534600 | 429941 | 4655155 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60902-foto-08201-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60902-foto-08201-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Un tram de la riera del Sorreigs (no és el cas de la part que transcorre per Sant Boi de Lluçanès) es troba protegit com a PEIN. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 60849 | Retaule Major de Sant Boi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-boi | SOLDEVILA, Felip (2000). Els 8 retaules de l'església de Sant Boi. Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi. VERDAGUER, Judit (1997). 'Retaule Major de Sant Boi' dins Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic (inèdit). | XVIII | El retaule Major de Sant Boi es troba situat al presbiteri de l'església parroquial. És un retaule d'estil neoclàssic (amb elements del barroc) o barroc acadèmic, fet per l'escultor vigatà Antoni Real, iniciat el 1781 i inaugurat el 1797. El retaule de 16,10 metres d'alçada i 9'68 metres d'amplada està fet de fusta, pa d'or i pigments. El retaule és de planta còncava, amb una estructura d'entrants i sortints, està compost per un sol cos i àtic. Té sòcol desenvolupat amb relleus als carrers laterals, a Sant Ignasi de Loiola escrivint mitjançant l'inspiració de la Verge el llibre dels Sants Exercicis, i a la Fe declarant al Dr. Angelico el misteri de l'Eucaristia. Una mesa d'altar policromada imitant el marbre sosté un petit sagrari de fusta daurada encara en ús i cinc grades amb decoració vegetal, inicialment flanquejades per dos àngels actualment desapareguts, ens porten el bancal central on a la part central hi ha un manifestador elevable que amaga en el seu interior una custòdia de fusta daurada al carrer central del primer cos. Dins una fornícula que s'endinsa a l'àtic, trobem l'escultura de Sant Boi flanquejada per tres columnes a cada costat, de fust llis, ordre compost i decoració vegetal al terç superior i inferior. En un espai intercolumni hi havia dues escultures actualment desaparegudes, el mateix que en els carrers laterals que només en resta una petita peanya en forma de cuc de llàntia. D'un entaulament, de fris sense decorar, en surten dels seus plans còncaus tres semicúpules amb figures d'àngels a l'interior; les dels carrers lateral estan coronades per una hídria decorativa. A cada costat de la mitja cúpula pel carrer central n'arrenca una balustrada, que ens porta a l'àtic on trobem l'apoteòsica escena de l'Ascensió de la Verge envoltada d'àngels. L'emmarcament del retaule en la part de l'àtic és semicircular formant un arc d'intradós el qual està dividit per cassetons amb un relleu a cadascun. En destaca l'anagrama de Maria al vèrtex, així com elements de la creació com el sol, la lluna, estrelles, flors, i elements creats per l'home com edificacions, vasos, la música representada per un violí. | 08201-73 | Església parroquial de Sant Boi. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El retaule, obra de l'escultor vigatà Antoni Real va ser iniciat l'any 1781 i es va inaugurar el 1797. El retaule va ser restaurat entre els mesos de juny i juliol de 1998 pel servei de restauració de béns mobles de la Generalitat de Catalunya. | 42.0576300,2.1517000 | 429809 | 4656523 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60849-foto-08201-73-1.jpg | Física | Barroc|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antoni Real | Al retaule hi manquen sis figures, dos àngels d'un metre d'alçada i quatre sants que feien 2'10 metres d'alçada: sant Gregori el Gran, sant Jeroni, sant Ambrós i sant Agustí, els quals van ser destruïts durant la Guerra Civil espanyola. El número registre de la fitxa del retaule Major de Sant Boi a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 977.La imatge s'ha extret del llibre 'Els 8 retaules de l'església de Sant Boi'. | 96|99 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60851 | Retaule dels Sants Màrtirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-dels-sants-martirs | SOLDEVILA, Felip (2000). Els 8 retaules de l'església de Sant Boi. Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi. VERDAGUER, Judit (1997). 'Retaule dels Sants Màrtirs' dins Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic (inèdit). | XVIII | El retaule es troba situat a la tercera capella de la dreta de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès. És un retaule d'estil neoclàssic d'un autor anònim construït l'any 1783 i daurat l'any 1794. Amida 6,62 metres d'alçada i 3'83 metres d'amplada fet amb fusta, pa d'or i pigments. El retaule és de planta còncava, d'un sol cos i àtic. La mesa d'altar és de fusta i té motllures daurades. Dues grades amb decoració vegetal ens porten a un medalló de contorn gerriforme, on hi ha pintada l'escena dels Sant Màrtirs, presidit per Sant Llucià. Apartant el quadre, es pot admirar l'urna amb les relíquies dels màrtirs Porcià, Dolcíssim, Llucià, Emerciana i Crescenci. El sòcol molt desenvolupat, té una decoració en relleu de palmes i fulles, i fons pintat imitant el marbre. El medalló pintat parteix les grades i s'endinsa en el cos central, la fornícula el qual s'endinsa dins l'àtic. Com a Sant titular originàriament hi havia l'escultura de Sant Llucià, actualment desapareguda i substituïda per la figura de Sant Josep. Als carrerons laterals hi ha tres columnes per banda, d'ordre compost, fus llis pintat imitant marbre i decoració vegetal. L'àtic presenta dins una fornícula la imatge de Santa Margarida i un emmarcament motllurat i una hídria decorativa a cada extrem. Cal remarcar el vermell dels florons que hi ha a banda i banda de Santa Margarida; es tracta de sang de 'dragó', saba d'un arbre de Canàries. | 08201-75 | Església parroquial de Sant Boi. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El retaule, obra d'un anònim, va ser construït l'any 1783 i daurat l'any 1794. El retaule va ser restaurat l'any 1997 i la restauració ha fet emergir molts daurats amagats sobre pintats. | 42.0576300,2.1517000 | 429809 | 4656523 | 1783 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60851-foto-08201-75-1.jpg | Física | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament hi havia dues imatges que flanquejaven l'originaria imatge de Sant Llucià, eren: Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista. Actualment hi ha la imatge de Sant Josep.El número registre de la fitxa del retaule dels Sants Màrtirs a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 984.La imatge s'ha extret del llibre 'Els 8 retaules de l'església de Sant Boi'. | 99 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60850 | Retaule del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-sant-crist-0 | SOLDEVILA, Felip (2000). Els 8 retaules de l'església de Sant Boi. Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi. VERDAGUER, Judit (1997). 'Retaule del Santíssim sagrament' dins Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic (inèdit). | XVIII | El retaule del Sant Crist es troba situat a la capella fonda de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès. És un retaule d'estil neoclàssic fet per l'escultor Antoni Real (1791), daurat per Bernat Solà i policromat per Francesc Solà (1855), tots tres de Vic. Amida 7'53 metres d'alçada, 4'90 de gruix i està fet de fusta, pa d'or i pigments. El retaule està format per un sol cos i àtic. El sòcol i el bancal són discontinus formant diferents plans: en ells així com a la mesa d'altar hi ha representats, en relleu, els símbols de la Passió de Crist (columna, mà, bossa de Judes, claus de la Creu, rentamans, etc.). Damunt les grades trobem el sagrari original de fusta. Ocupa el primer cos una gran fornícula central, que acull actualment una imatge de Crist crucificat. La fornícula està flanquejada a banda i banda per dues columnes jòniques de fust llis, pintat. Un entaulament trencat ens condueix a l'àtic, que té forma de templet i en el que hi ha una fornícula amb la imatge de la Verònica (el llençol de la Verònica és un oli de l'artista local Salvador Ginestar). Està pintat imitant el marbre vermell i té a cada costat una espasa i una llança en relleu. A la cimera, damunt l'entaulament del templet, així com en els extrems inferior de les pilastres del mateix, trobem escultures de quatre àngels en actitud de dolor. A cada extrem lateral de l'àtic hi ha una hídria decorativa. | 08201-74 | Església parroquial de Sant Boi. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El retaule és una obra d'estil neoclàssic de l'escultor Antoni Real l'any 1791. L'any 1855 el autors Bernat Solà i Francesc Solà van acabar el retaule daurant-lo i policromant-lo. El retaule va ser restaurat entre els mesos de juny i juliol de 1997 pel servei de restauració de béns mobles de la Generalitat de Catalunya. | 42.0576300,2.1517000 | 429809 | 4656523 | 1791 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60850-foto-08201-74-1.jpg | Física | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antoni Real | Les imatges del Sant Crist, de la Mare de Déu dels Dolors i de Sant Joan Evangelista que acompanyaven el Crist crucificat a la fornícula central es van perdre.El número registre de la fitxa del retaule del Sant Crist de Sant Boi a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 985.La imatge s'ha extret del llibre 'Els 8 retaules de l'església de Sant Boi'. | 99 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 60852 | Retaule del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-2 | SOLDEVILA, Felip (2000). Els 8 retaules de l'església de Sant Boi. Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi. VERDAGUER, Judit (1997). 'Retaule de la Mare de Déu del Roser' dins Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic (inèdit). | XVII-XVIII | El retaule de la Mare de Déu del Roser està ubicat a la tercera capella de l'esquerra de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès. És un retaule d'estil neoclàssic que va ser daurat l'any 1783. Està construït amb fusta, pa d'or i pigments i amida 6'83 metres d'alçada i 4'10 metres d'amplada. El retaule està format per un sol cos i àtic. Té un gran sòcol amb dos plafons on hi ha la decoració en relleu d'una orla avolutada i motiu vegetals a les pilastres. Una mesa d'altar i dues grades, decorades també amb motius vegetals ens porten a un medalló amb una escena pintada (hi ha representats al llarg de tot el retaule els 15 misteris, els de goigs, els de dolor i els de glòria). El cos central té tres carrers, el central més ample està ocupat per una gran fornícula amb l'escultura de la Mare de Déu del Roser, sota la qual trobem un frontó entretallat en el que es suporten les figures de petites dimensions de Sant Domènech i Santa Caterina. Damunt la verge hi ha un frontó partit en el que hi ha inscrita una escena dels misteris. La verge està flanquejada per dues columnes de fust estriat i decoració vegetal al terç superior i d'ordre compost. Els carrers laterals estan ocupats per altres escenes dels misteris emmarcades en plafons quadrangulars i medallons ovalats, distribuïdes de forma simètrica. A la part central de l'àtic hi ha la figura de Sant Miquel Arcàngel, envoltada formant un contorn triangular per cinc escenes més dels misteris. | 08201-76 | Església parroquial de Sant Boi. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El retaule és d'estil neoclàssic i hi ha qui afirma que els quadres podrien ser obra de l'anomenat Mestre de Vic, Marià Colomer, autor de les pintures de la Parròquia de la Pietat d'aquella ciutat; tanmateix van ser obres d'un pintor relativament competent. El retaule va ser daurat l'any 1783 i va ser restaurat entre els mesos de juny i juliol de 1999 pel servei de restauració de béns mobles de la Generalitat de Catalunya. | 42.0576300,2.1517000 | 429809 | 4656523 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60852-foto-08201-76-1.jpg | Física | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges que hi ha són més antigues que el retaule i podrien ser de l'església anterior, del segle XVII, i els quadres dels misteris del Rosari (escenes de la vida de Jesús i de la Verge Maria) són originals; el quadre que representa la vinguda de l'Esperit Sant és obra de l'artista local Josep Martínez (realitzat l'any 2000).El número registre de la fitxa del retaule de la Mare de Déu del Roser a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 978.La imatge s'ha extret del llibre 'Els 8 retaules de l'església de Sant Boi'. | 99 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60856 | Retaule de Sant Joan Baptista de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-joan-baptista-de-viladecans | SOLDEVILA, Felip (2000). Els 8 retaules de l'església de Sant Boi. Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | Retaule es troba situat a la capella de Sant Joan Baptista de la masia de Viladecans. Es tracta d'un retaule amb pintura central dedicada a Sant Joan Baptista, emmarcada amb elements d'estilització vegetal sota coberta de quart d'esfera i flanquejada per columnes esglaonades amb base, collarí i capitell. El quart d'esfera està decorat amb un colom de l'esperit Sant i caps d'àngel i es troba coronat amb una inscripció dins un medalló d'estilitzacions florals: VITAM PRAESTA PURAMITEA PARA TUTUM. Sota l'ordre de columnes que emmarquen la pintura de Sant Joan, n'hi ha un altre que emmarca l'altar a manera de sòcol on algunes columnes de la part superior es converteixen aquí en pilars. | 08201-80 | Capella de Sant Joan Baptista de Viladecans. Sector central del terme municipal | 42.0474500,2.1651200 | 430908 | 4655382 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60856-foto-08201-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60856-foto-08201-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60856-foto-08201-80-3.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 99|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60847 | Retaule de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-isidre-1 | SOLDEVILA, Felip (2000). Els 8 retaules de l'església de Sant Boi. Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi. VERDAGUER, Judit (1997). 'Retaule de Sant Isidre' dins Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic (inèdit). | XVII | El retaule de Sant Isidre, també conegut anteriorment com a retaule de Santa Bàrbara, es troba ubicat a la primera capella de la dreta de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès. És un retaule de 6,70 metres d'alçada i 4 metres d'amplada fet amb fusta, pa d'or i pigments. El retaule està format per dos cossos de tres carrers cadascun i àtic. A les pilastres laterals del sòcol trobem dos escuts amb un canó, atribut de Santa Bàrbara, i dos querubins en relleu. Una mesa d'altar amb un escut marià pintat a la part central i dues grades amb una decoració que alterna motius vegetals i querubins ens duen al bancals en el que hi ha una estructura d'entrants i sortints; té també una decoració de tipus vegetal. El primer cos té tres fornícules; la del carrer central és una mica més gran i conté l'escultura de Sant Baldiri (de talla i època barroca); la del carrer esquerre conté la imatge de Sant Isidre i la del carrer de la dreta Sant Ramon. Als brancals trobem una senzilla decoració vegetal, i als carcanyols caps d'àngels. Emmarquen les fornícules quatre columnes salomòniques i vuit quarts de columnes. Entaulament trencat separa el primer cos del segon, en el que trobem, al carrer central, una gran fornícula amb l'escultura de Santa Àgata, amb decoració vegetal als brancals i querubins als carcanyols, flanquejada per àngels atlants. Als carrers laterals hi ha dos relleus rectangulars amb escenes del martiri de Santa Bàrbara (l'un representa la Santa traspassada amb una llança i l'altre, rematada amb l'espasa amb el jutge, al fons, que la condemnà a mort per ser cristiana, i que era el seu pare) i amb un fris superior en el què hi ha inscrit el bust d'una santa dins un el·lipse; a cada extrem dels carrers trobem mitja columna salomònica i al costat un pedestal amb un àngel agenollat. Un entaulament trencat amb decoració vegetal i querubins ens porta a l'àtic en el que trobem un marc central quadrat amb Sant Jaume apòstol en alt relleu, flanquejat per dos àngels tocant el llaüt i al cim del qual hi ha dos àngels més que sostenen un tauler amb la data d'acabament del daurat del retaule (1780). Als carrers laterals, dos frontons trencats formant dues volutes arrissades amb dos medallons on hi ha dos petits relleus: en un hi ha la Verge Maria, i en l'altre l'arcàngel de l'anunciació. | 08201-71 | Església parroquial de Sant Boi. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El retaule va ser construït el 1680 per Joan Francesc Moretó i fou instal·lat a Sant Boi el 1780 procedent d'una església de Barcelona. El retaule va ser restaurat entre els mesos de juny i juliol de 1997 pel servei de restauració de béns mobles de la Generalitat de Catalunya. | 42.0576300,2.1517000 | 429809 | 4656523 | 1680 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60847-foto-08201-71-1.jpg | Física | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Francesc Moretó | Les imatges originals que hi manquen eren: a la grada, Sant Francesc agonitzant. Al primer cos, Sant Isidre (al centre), a la seva esquerra Sant Pere, i a la seva dreta Sant Antoni de Pàdua. Totes tres imatges van ser robades el 1972. El número registre de la fitxa del retaule de Sant Isidre a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 982.La imatge s'ha extret del llibre 'Els 8 retaules de l'església de Sant Boi'. | 96 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 60854 | Retaule de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-purissima | SOLDEVILA, Felip (2000). Els 8 retaules de l'església de Sant Boi. Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi. VERDAGUER, Judit (1997). 'Retaule de la Puríssima' dins Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic (inèdit). | XIX | El retaule de la Puríssima es troba situat a la segona capella de l'esquerra de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'un retaule d'estil neoclàssic obra de l'escultor vigatà Llorenç Corominas, realitzat l'any 1855 i policromat pel pintor barceloní Miquel Mora l'any 1862. Amida 7'11 metres d'alçada, 3,95 metres d'amplada i està fet amb fusta, pa d'or i pigments. És un retaule d'un sol cos i àtic. La mesa d'altar té una decoració central d'un lliri en relleu i damunt trobem un sagrari poligonal amb plafons de vidre i arestes fistonades. El cos central presenta una gran fornícula amb la imatge de la Puríssima damunt un gran pedestal flanquejada per dues columnes, a cada banda, de fust llis i ordre compost. A cada extrem trobem una peanya en forma de cul de llàntia que sostenien dues escultures. Un entaulament trencat format tres plans diferents separa el primer cos de l'àtic, en el que trobem una fornícula central amb l'escultura de Sant Eloi, patró dels paraires; corona el retaule una cimera amb corona i raigs. | 08201-78 | Església parroquial de Sant Boi. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El retaule de la Puríssima, d'estil neoclàssic, és obra de l'escultor vigatà Llorenç Corominas; va ser realitzat l'any 1855 i fou policromat pel barceloní Miquel Mora l'any 1862. El retaule va ser restaurat entre els mesos de juny i juliol de 1997 pel servei de restauració de béns mobles de la Generalitat de Catalunya. | 42.0576300,2.1517000 | 429809 | 4656523 | 1855 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60854-foto-08201-78-1.jpg | Física | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Llorenç Corominas | La imatge de la Puríssima no és la original, que portava vestits de roba; tanmateix la imatge actual és antiga i de talla. A banda i banda hi havia les imatges dels sants Joaquim i Anna, pares de la Mare de Déu. A la part superior, flanquejant Sant Eloi, hi havia dos àngels neoclàssics que aguantaven dos canelobres, i que estan en procés de restauració.El número registre de la fitxa del retaule de la Puríssima a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 979.La imatge s'ha extret del llibre 'Els 8 retaules de l'església de Sant Boi'. | 99 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 60853 | Retaule de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-del-carme | SOLDEVILA, Felip (2000). Els 8 retaules de l'església de Sant Boi. Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi. VERDAGUER, Judit (1997). 'Retaule de la Mare de Déu del Carme' dins Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic (inèdit). | XIX | El retaule de la Mare de Déu del Carme es troba situat a la segona capella de la dreta de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès. És un retaule d'estil neoclàssic obra del vigatà Llorenç Corominas, realitzat l'any 1857 i policromat pel pintor de Barcelona Miquel Mora l'any 1862. Amida 7'43 metres d'alçada i 4'60 metres d'amplada i està fet amb fusta, pa d'or, pigments i vidre. El retaule és d'un sol cos i àtic, amb fornícula central tancada amb vidre, on trobem l'escultura de la verge del Carme damunt núvols i querubins. Porta el nen en braços, que sosté l'escapulari amb l'escut carmelita. Emmarca la fornícula un pistó penjat i dos àngels en relleu als carcanyols de l'arc, així com una pilastra estriada i dues columnes de fust llis i ordre compost a banda i banda. El sòcol és llis i s'hi recolza la mesa d'altar de fusta amb l'escut de l'ordre a la part central. Dues grades ens porten al bancal, els plafons laterals del qual tenen medallons amb orla vegetal on hi consta la data d'acabament de la policromia del retaule (1862). A la part central, just sota la fornícula, hi ha una urna trapezoïdal de vidre amb la imatge adjacent de petites dimensions de Santa Filomena (construïda als anys quaranta del segle XX). El cos principal està separat de l'àtic per un entaulament trencat que forma tres plans, amb fris decorat per elements de botànica i volutes. L'àtic té forma semicircular amb un templet central, on s'hi ha col·locat la talla d'un Nen Jesús molt possiblement procedent de l'anterior imatge de la verge del Carme, destruïda el 1936. | 08201-77 | Església parroquial de Sant Boi. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El retaule de la Mare de Déu del Carme, d'estil neoclàssic, és obra de l'escultor Llorenç Corominas; va ser realitzat l'any 1857 i policromat pel pintor barceloní Miquel Mora l'any 1862. El retaule va ser restaurat entre els mesos de juny i juliol de 1997 pel servei de restauració de béns mobles de la Generalitat de Catalunya. | 42.0576300,2.1517000 | 429809 | 4656523 | 1862 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60853-foto-08201-77-1.jpg | Física | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Llorenç Corominas | La imatge de la Mare de Déu del Carme que presideix el conjunt no és la original, que portava vestits de roba; ho és però el peu de talla, ornat amb caps d'àngel que la sustenta.El número registre de la fitxa del retaule de la Mare de Déu del Carme a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 983.La imatge s'ha extret del llibre 'Els 8 retaules de l'església de Sant Boi'. | 99 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 60848 | Retaule de la Mare de Déu del Ballester | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-del-ballester | SOLDEVILA, Felip (2000). Els 8 retaules de l'església de Sant Boi. Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi. VERDAGUER, Judit (1997). 'Retaule de la verge del Ballester' dins Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic (inèdit). | XVII | El retaule de la Mare de Déu del Ballester es troba situat a la primera capella de l'esquerra de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès. És un retaule d'estil barroc construït amb fusta, pa d'or i pigments. Amida 7'04 metres d'alçada i 4,30 d'amplada. El retaule està format per dos cossos i àtic. Un sòcol llis i tres grades amb decoració vegetal s'uneixen a la mesa d'altar que té una orca vegetal al centre i està policromada imitant el marbre; en el primer cos trobem una fornícula central ocupada per la imatge en dibuix de la Mare de Déu del Ballester. Els plafons dels carrers laterals i les pilastres que emmarquen els espais tenen una ornamentació botànica de fulles i tiges. Un entaulament trencat formant dos plans amb un fris decorat amb elements vegetals i caps d'àngels, separa el primer cos del segon. L'oval està compost per tres fornícules, la central més gran, que contenen tres escultures no originals: Santa Llúcia al centre, flanquejada per Sant Antoni Abat i Sant Antoni de Pàdua. Un total de quatre columnes salomòniques a un nivell més avançat separen els carrers del retaule i aguanten un entaulament discontinuo que acaba amb frontó trencat als carrers laterals i en el que hi ha inscrit entre les dues volutes dues testes d'àngels, motiu que es repeteix tant en els carcanyols dels arcs com en els frisos dels entallaments. L'àtic d'estructura rectangular té dos medallons a cada costat en els que hi ha representats en alt relleu, Sant Albert (a la dreta) i Sant Miquel dels Sants (a l'esquerra). Al carrer central trobem un marc quadrangular amb un oli sobre la Coronació de la Mare de Déu, obra de l'artista local Salvador Ginestar (1999). Flanquegen el quadre dues columnes salomòniques de les que n'arrenca un enteniment rematat per dues volutes i un pinacle central que s'introdueix dins una corona. Envolta el retaule una sanefa decorativa que repeteix l'ornamentació vegetal, de caps d'àngels i volutes. | 08201-72 | Església parroquial de Sant Boi. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El retaule, obra d'un anònim, es va construir el segle XVII. Es tracta d'una barreja de barroc plateresc i salomònic. Sembla que després d'un incendi, quan no hi havia altra il·luminació que la cera, fou reconstruït amb senzillesa de mitjans. El nom d'aquest retaule ve d'un indret del poble anomenat Pla Ballester on actualment hi ha un pedró. El retaule va ser restaurat entre els mesos de juny i juliol de 1999 pel servei de restauració de béns mobles de la Generalitat de Catalunya. | 42.0576300,2.1517000 | 429809 | 4656523 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60848-foto-08201-72-1.jpg | Física | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges que manquen al retaule des de l'any 1936 són: a un costat de la Mare de Déu, Santa Teresa de l'infant Jesús, i a l'altre costat Sant Francesc d'Assís. Al segon cos: al mig Sant Antoni Abat i a l'altra banda Sant Josep i Santa Llúcia. A dalt hi havia un relleu de la coronació de la Mare de Déu. El número registre de la fitxa del retaule de la Mare de Déu del Ballester a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 980.La imatge s'ha extret del llibre 'Els 8 retaules de l'església de Sant Boi'. | 96 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60855 | Retaule de la capella del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-capella-del-vilar | SOLDEVILA, Felip (2000). Els 8 retaules de l'església de Sant Boi. Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi. | XVIII | El retaule es troba situat a l'interior de la capella de la Mare de Déu del Roser de la masia del Vilar de Sant Boi. Es tracta d'un retaule d'estil neoclàssic format per un cos central i àtic. El sòcol i la mesa d'altar estan policromats i al centre hi ha pintat un escut amb una torre al centre (escut de la família del Vilar). A la part central del cos hi ha un quadre, amb l'escena de la Mare de Déu del Roser amb el Nen Jesús en braços i acompanyada per sant Domènec i santa Caterina, flanquejat per dues columnes estriades i d'ordre compost, a banda i banda, entre les quals s'hi ubiquen dues imatges exemptes. Un entaulament trencat dóna pas a l'àtic on hi ha una fornícula en la que s'hi ubica una imatge de Sant Isidre. La fornícula està flanquejada per dues falses pilastres i està coronada per un cercle amb raigs. | 08201-79 | Capella del Roser del Vilar. Sector central del terme municipal | El retaule de la capella de la Mare de Déu del Roser del Vilar de Sant Boi és un bon exemple de l'esplendor d'aquest gran casal. El Vilar és una de les grans masies històriques del terme de Sant Boi de Lluçanès. El 1613, Jeroni Vilarasau, iniciador del gran llinatge del Vilar, li donà un gran impuls. El gran edifici, però, és una obra construïda el 1735. | 42.0638600,2.1507000 | 429733 | 4657215 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60855-foto-08201-79-1.jpg | Física | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges són d'època contemporània però el quadre de l'escena de la Mare de Déu del Roser és original ja que es va poder salvar gràcies a que el van retallar i amagar durant la Guerra Civil espanyola.La imatge s'ha extret del llibre 'Els 8 retaules de l'església de Sant Boi'. | 99 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60903 | Reserva botànica de la Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reserva-botanica-de-la-cirera | <p>JUVANTENY, Pere i IBORRA, Isabel. Plantes remeieres. Reserva la Cirera. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès.</p> | XX | Molts dels cartells es troben desubicats o en mal estat i algunes de les plantes hi ha desaparegut. | <p>La reserva botànica de la Cirera està situada uns 200 metres al sud-est de la masia de la Cirera, en una petita zona delimitada a l'oest per una pista forestal i al nord pel torrent de Furriola. Es tracta d'una reserva botànica de plantes i arbres, amb una part de flora autòctona ubicada en el seu hàbitat i una part de plantes remeieres autòctones que tradicionalment s'han cultivat al Lluçanès. La reserva ocupa una àrea amb diverses zones diferenciades, un prat herbat a l'extrem inferior, un serrat solell i una zona humida a l'entorn del torrent de Furriola. Entre les més de 200 espècies que es troben en la reserva hi ha les espècies conegudes per tothom de la zona, com l'esbarzer, l'espígol, l'orenga, la farigola, el romaní, el tortellatge, la sajolida o el pi roig, i moltes altres no tan conegudes com la gavarrera, la consolda, la cicuta, la ruda, la bufeta, la berbena, l'espernallac, la primavera, la broida, el donzell, la menta romana o l'herba queixalera. Cada espècie compta amb un cartell on apareix el nom de la planta, amb el nom científic i les propietats que té, ja sigui com a remei o per a altres usos populars, com quallar la llet, cardar la llana...</p> | 08201-127 | Sector central del terme municipal | <p>La reserva botànica de la Cirera va ser iniciada per Pere Juvanteny, conegut popularment com a Pere de la Cirera, pels volts de l'any 2000. Aquest santboienc, un gran especialista en fauna i flora autòctones i en saber popular, va idear la reserva amb la intenció de conservar aquelles plantes amb usos remeiers o populars que antigament es cultivaven i que actualment han caigut en desús, amenaçades en alguns casos amb la extinció.</p> | 42.0467200,2.1536100 | 429955 | 4655310 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60903-foto-08201-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60903-foto-08201-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Hi ha un llibret de la reserva editat per l'ajuntament de Sant Boi on es descriuen algunes de les plantes de la reserva, els tractaments d'algunes malalties amb plantes a més d'un quadre amb el llistat de les plantes relacionats amb la seva propietat i la part utilitzada. Algunes de les plantes més amenaçades també es conserven en el jardí que envolta la masia de la Cirera. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 60909 | Resclosa del Molí de Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-cornet | XVIII | Únicament es conserven els forats de les posts de fusta de la resclosa. | La resclosa del molí de Cornet està situada sobre un gorg de la riera de Sorreigs, uns 250 metres al nord del molí de Cornet i al nord-oest de la masia de Cornet. Es tracta d'una resclosa de molí ubicada sobre una plataforma rocosa que forma un salt d'uns 2 metres amb un gorg a sota. Sobre la plataforma rocosa es conserven diverses filades de forats circulars dirigits cap al sud-oest, on comença el canal que comunicava la resclosa amb la bassa del molí, parcialment conservat. La filada de forats més propera al salt està formada per incisions circulars d'uns 12 centímetres de diàmetre. Pocs metres més amunt es troba una segona filada, en aquest cas doble, amb forats d'uns 18 centímetres de diàmetre. | 08201-133 | Sector sud del terme municipal | 42.0378200,2.1489600 | 429560 | 4654326 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60909-foto-08201-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60909-foto-08201-133-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60865 | Rellotge de campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-campanar-1 | XVII-XVIII | <p>L'antic rellotge de campanar de l'església parroquial de Sant Boi es troba situat a la planta baixa de l'ajuntament. Es troba ubicat sobre una bancada de fusta i consta d'una estructura cúbica de ferro forjat subjectada per un sistema de tascons també de ferro. Dins l'estructura hi ha un sistema d'engranatges, palanques i contrapesos que feien moure tres cilindres i permetien mobilitzar tres diferents tipus de senyals horaris. El rellotge també està format per tres contrapesos monolítics de pedra que es troben exposats davant del rellotge.</p> | 08201-89 | Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Passeig Lluçanès, 8. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | <p>A la dècada de 1960 es va substituir l'antic rellotge de l'església parroquial, que no funcionava bé, i s'instal·là un rellotge nou.</p> | 42.0587500,2.1517500 | 429814 | 4656647 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60865-foto-08201-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60865-foto-08201-89-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60861 | Quadres de pintura ràpida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-de-pintura-rapida-0 | XX | Es tracta d'una col·lecció de 88 quadres de pintura (aquarel·la i acrílics) procedents dels guanyadors del concurs de pintura ràpida que organitza cada any el grup de pintors de Sant Boi el dia 12 d'octubre. Els quadres s'ubiquen a l'ajuntament i el tema dels quadres és el poble de Sant Boi i rodalies. Les mides de les obres tenen un mínim de 12P o equivalent i la tela amb el fons a un sol color. Hi ha quadres que on hi ha representats alguns edificis emblemàtics del poble com cal Met, el corredor de cal Jaumet Pensa, o alguns dels principals carrers antics del poble. Un dels motius més repetits en molts dels quadres és l'església parroquial, el campanar i voltants, ja que representa un element significatiu i emblemàtic del poble de Sant Boi de Lluçanès. | 08201-85 | Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Passeig Lluçanès, 8. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0587500,2.1517500 | 429814 | 4656647 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60861-foto-08201-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60861-foto-08201-85-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 60791 | Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujols | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVII-XX | Pujols està situada en un punt lleugerament enclotat al sud del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès, pocs metres al sud de la Casa Xica de Pujols. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, amb diversos volums i estructures adossats al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats, amb cantonades diferenciades amb carreus treballats amagades darrera l'arrebossat. La teulada és de quatre vessants. La façana principal, orientada a l'est, té un pati tancat al davant, amb diverses estructures d'usos agropecuaris, entre les que hi ha la pallissa de dos nivells, bastida en el tram inferior amb murs de maçoneria de pedra i en el superior amb obra vista. El pati està delimitat amb murs de maçoneria de pedra i té l'accés principal orientat al nord. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una porta reformada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una altra de reformada. Just al costat del portal hi ha un carreu integrat al mur amb la inscripció 'RESTAURADA PER PERE PONT COLL ANY 1945'. Al primer pis hi ha tres finestres de grans dimensions emmarcades amb pedra bisellada i amb ampit de pedra i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha quatre finestres, una de reformada, una emmarcada amb pedra bisellada i dues emmarcades amb pedra motllurada, una de les quals amb decoració d'arc conopial a la llinda. La façana nord conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat reformat i tres finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada, i a les golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana oest té un pati obert al davant, delimitat al sud per una estructura bastida en el nivell inferior amb murs de maçoneria de pedra i amb les obertures emmarcades amb maó. Pròpiament a la façana i a nivell de primer pis hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada a la que s'accedeix a través d'unes escales laterals d'obra, i una finestra emmarcada amb pedra treballada. A nivell de golfes hi ha cinc finestres, una de les quals emmarcada amb pedra motllurada i decoració d'arc conopial a la llinda, una altra amb pedra bisellada i decoració d'arc de cortina a la llinda i una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana sud, dominada per un volum ampliat cap al sud i amb nombroses estructures adossades al davant, té el nivell de planta baixa bastit amb grans pilars de pedra treballada, entre els quals s'ha bastit parets d'obra vista amb obertures reformades a l'interior. Al primer pis hi ha una galeria formada per quatre obertures d'arc de mig punt i el nivell de golfes queda ocupat per 12 petites obertures sota teulada que ocupen l'ample de la façana distribuïdes en quatre grups de tres finestres. | 08201-15 | Sector central del terme municipal | La masia de Pujols apareix documentada en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom de Joan Pujols. L'hereu de la masia a principis del segle XVII, Antoni Pujols va morir assassinat l'any 1632 en una situació bèl·lica i de violència. Es torna a trobar documentada l'any 1651 en un llistat de cases on els forasters han de passar vint-i-tres dies de purga abans d'entrar a Sant Boi en època de pesta. | 42.0527100,2.1490300 | 429583 | 4655979 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60791-foto-08201-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60791-foto-08201-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60791-foto-08201-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la sala de la masia es conserva una data inscrita del segle XIX. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60805 | Puig Cogul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-cogul | XIX | Puig Cogul està situada en un punt elevat a l'extrem nord-est del terme municipal, pocs metres a l'est del collet de Mitja Lluna i a l'oest de Gallifa. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats deixant a la vista les cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcada amb maó i tres finestres, una de les quals emmarcada amb maó. Just sobre el portal hi ha un carreu integrat al mur on hi ha la inscripció: 'REVERENT MIQUEL FREIXER ME FECIT 1867'. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó i a les golfes una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. A la dreta de la façana hi ha una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra. La façana est es troba dominada per l'estructura adossada, on s'observen dues grans obertures emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord conté únicament dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb maó, i una a les golfes. La façana oest conté una finestra emmarcada amb maó a nivell de primer pis i diverses estructures ubicades a tocar de la façana, bastides amb murs de maçoneria de pedra i parcialment aterrades. | 08201-29 | Sector nord-est del terme municipal | L'edificació actual va ser bastida durant la segona meitat del segle XIX i va ser edificada pel reverent Miquel Freixer, tal com ho testimonia una inscripció en un carreu integrat a la façana principal de l'edifici. | 42.0763600,2.1735900 | 431640 | 4658585 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60805-foto-08201-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60805-foto-08201-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60923 | Processó de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-corpus-1 | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. SELVA, Baldiri (2006). Records de Sant Boi en sèpia. Sant Boi de Lluçanès. | Actualment no es celebra la processó. | El dijous de Corpus s'engalanaven altars en diferents llocs del poble (ca la Manela, cal Ferreric, ca la Roseta i cal Carrano). El mateix dia, després del rosari, a les quatre de la tarda es feia una processó que sortia de l'església parroquial. Les pabordesses encapçalaven la processó portant les atxes i a continuació, sota tàlem, hi anava el rector amb la capa pluvial que portava la custòdia; l'acompanyaven els regidors de l'ajuntament, l'agutzil amb la vara, i portant atxes, el jutge, l'alcalde i el secretari. La processó seguia el següent recorregut: l'església, les monges, cal Met, el carrer de Gallifa, el carrer de Sant Roc, el carrer Antic, el carrer dels Terrabusters, la plaça del Pou (ara plaça Verge dels Munts),el carrer Major, la plaça Major i retorn a l'església, on es cantava el tedèum. Es feien catifes i sanefes amb pètals de rosa, clavell, ginesta i gallaret. A la processó també hi anaven els nens i nenes que aquell any havien fet la primera comunió. Els nens duien un lliri i les nenes unes paneretes amb pètals de flors. | 08201-147 | Carrers del nucli urbà. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0587500,2.1517000 | 429810 | 4656647 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del llibre 'Records de Sant Boi en sèpia'. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 60837 | Pou de ca la Nita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-la-nita | XVI | El pou de cal Nita es troba situat a l'encreuament dels carrers Major i Barendà, en un extrem de la plaça Verge dels Munts. Es tracta d'un pou de planta circular construït amb murs de maçoneria de pedra mitjana i irregular, i cobert amb teulada de doble vessant de lloses de pedra. Presenta una obertura, accés que permetia pouar l'aigua pel pou, actualment protegida amb una porta de fusta, flanquejada per dos pedrissos. L'obertura està emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada. Un carreu allargat que hi ha sobre la llinda presenta una data inscrita, resseguida amb color negre: 15 + 63 (amb una creu intercalada). | 08201-61 | Plaça Verge dels Munts. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0576600,2.1509700 | 429749 | 4656527 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60837-foto-08201-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60837-foto-08201-61-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Abans de 1926, data en que es va col·locar la capelleta de la Verge del Munts a cal Sastre, la plaça on es situa el pou era coneguda com a plaça del Pou. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60836 | Pont (o corredor) de cal Jaumet Pensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-o-corredor-de-cal-jaumet-pensa | SELVA, Baldiri (2006). Records de Sant Boi en sèpia. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVII | Es tracta d'un corredor de 10 metres de llargada per 3 d'amplada que dóna accés a cal Papei, una de les cases antigues del poble. Té una altura considerable i el sostre forma un embigat de fusta. A la part de davant hi havia hagut dos pilars de pedra treballada, avui dia desapareguts; la part del darrere del corredor acaba en arcada de mig punt. Damunt seu hi ha l'eixida de cal Jaumet Pensa. | 08201-60 | Carrer Antic, 7. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0579000,2.1501300 | 429679 | 4656554 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60836-foto-08201-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60836-foto-08201-60-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A finals dels anys 70 el corredor fou restaurat. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60908 | Pont de la Font de la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-font-de-la-talaia | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. Inventari de ponts i pontons. Fitxa tècnica PO04124 (2001). Diputació de Barcelona. Àrea d'Infrastructures, Urbanisme i Habitatge. | XX | Els murs laterals del pont estan coberts de vegetació. | El pont de la font de la Talaia està situat a la carretera BV-4608 salvant el pas per sobre el torrent de Furriola, a l'est del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès, a l'oest de la Talaia i a pocs metres de la font de la Talaia, situada en una esplanada just al nord del pont. Es tracta d'un pont de mitjanes dimensions bastit amb murs de maçoneria de pedra de carreus treballats de mida mitjana. Consta d'un sol ull, de 4'5 metres d'amplada i uns 6 metres d'alçada i amb obertura d'arc de mig punt amb imposta. A banda i banda de l'obertura hi ha uns contraforts laterals que sobresurten en angle de 45 graus. Actualment el pont es troba completament envoltat de vegetació. | 08201-132 | Sector central del terme municipal | El pont es va construir pels volts de l'any 30, quan es va construir la carretera entre Sant Boi de Lluçanès i Sant Hipòlit de Voltregà, coneguda popularment com 'la Trona'. | 42.0589500,2.1564100 | 430200 | 4656666 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60908-foto-08201-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60908-foto-08201-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60825 | Pedró de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-isidre | SELVA, Pere (1999). Topònims de Sant Boi de Lluçanès. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Fulletó: Descobrim els Pedrons. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès | XX | Presenta escrostonament i erosió en l'arrebossat. | El pedró de Sant Isidre es troba situat en un punt elevat al nord de la masia del Vilar i a l'est del roure de la senyora. S'accedeix al pedró a través d'una escalinata formant sèries de tres graons agrupats i una baixa barana. Al capdamunt hi ha una petita plaça envoltada per una barana de fusta i al centre hi ha el pedró. Es tracta d'una estructura de planta quadrada de 120 x 120 centímetres i un cos de 2'20 metres d'alçada coronat amb una teulada piramidal amb una creu al capdamunt. Els murs són de maçoneria de pedra totalment arrebossats i presenta decoració de fris dentat i cantonades amb formigó imitant les cantonades diferenciades de pedra. A la banda sud s'obre una capelleta de quart d'esfera decorada amb emmarcaments de formigó imitant pilars de pedra i arc de mig punt. Sota la capelleta hi ha una placa amb la següent inscripció: S. ISIDRO LLAURADOR SIAU NOSTRA LLUM, PROTECTOR I GUIA. J.V.P 15-05-47. | 08201-49 | Sector central del terme municipal | El pedró dedicat al patró dels pagesos va ser construït a mitjans del segle XX pel propietari del Vilar i alcalde de Sant Boi, el Sr. Pepito. | 42.0655900,2.1522000 | 429859 | 4657406 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60825-foto-08201-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60825-foto-08201-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A Sant Boi de Lluçanès hi ha una ruta que ressegueix els pedrons del municipi: 'Descobrim els pedrons'. Aquesta ruta, de 8 quilòmetres està senyalitzada amb senyals blancs i verds i dóna a conèixer els 5 pedrons que hi ha a Sant Boi: Pla Ballester, Sant Isidre, l'Àngel de la Guarda, Lourdes de Codines i Sant Baldiri. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60824 | Pedró de Sant Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-baldiri | B SELVA, Pere (1999). Topònims de Sant Boi de Lluçanès. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Fulletó: Descobrim els Pedrons. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII-XX | El pedró de Sant Baldiri es troba situat a la banda oest del camí que condueix des del poble de Sant Boi a la masia de la Cirera. Es tracta d'un pedró de planta quadrada de 123 x 123 centímetres i 2'23 metres d'alçada de cos, cobert amb una teulada piramidal monolítica coronada amb una creu de ferro. Els murs són de maçoneria de pedres irregulars arrebossats i pintats de blanc. El pedró està elevat sobre un podi quadrat de maçoneria de pedra en el qual hi ha un carreu amb la inscripció: LAPIDA PRIMITIVA; presenta uns graons de pedra per accedir a la capelleta. La capelleta es troba orientada a la banda nord, presenta una coronació d'arc rebaixat, una repisa de maó i una reixa per protegir la imatge interior feta de ferro i amb la inscripció 'Sant Baldiri'. La part superior del cos del pedró, a manera d'imposta, sobresurt un fris de rajola que alterna rajola vermella rectangular apaïsada i rajoles blanques quadrades amb dibuixos blaus de tradició valenciana. Sota la capelleta hi ha una inscripció: SANT BALDIRI TON PATRÓ / ET DONARÀ BON CAMÍ / SI AL PASSAR TU PER AQUÍ / LI RESES AMB DEVOCIÓ/ UN PARE NOSTRE I UN AVE MARIA. Restaurat per P. Pont l'any 1940. | 08201-48 | Sector central del terme municipal | 42.0528800,2.1523000 | 429853 | 4655995 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60824-foto-08201-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60824-foto-08201-48-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A Sant Boi de Lluçanès hi ha una ruta que ressegueix els pedrons del municipi: 'Descobrim els pedrons'. Aquesta ruta, de 8 quilòmetres està senyalitzada amb senyals blancs i verds i dóna a conèixer els 5 pedrons que hi ha a Sant Boi: Pla Ballester, Sant Isidre, l'Àngel de la Guarda, Lourdes de Codines i Sant Baldiri. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60827 | Pedró de Pla Ballester | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-pla-ballester | SELVA, Pere (1999). Topònims de Sant Boi de Lluçanès. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Fulletó: Descobrim els Pedrons. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès | XVIII-XX | El pedró de pla Ballester es troba situat a l'extrem d'un camp en la zona anomenada pla ballester, a l'oest del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'un pedró, emplaçat sobre una base quadrada, de planta quadrada de 90 x 90 centímetres i 2'10 metres d'alçada de cos, cobert amb una teulada piramidal coronada amb una creu de ferro. Presenta els murs arrebossats i pintats de blanc i a la banda sud s'obre una capelleta coronada amb arc rebaixat i protegida per una reixa. A l'interior hi ha la imatge d'una verge amb el nen. Sota la capelleta hi ha una inscripció: EN AQUEST LLOCH ES TROVÁ / LA VERGE DEL BALLESTER/ LO VEHI I EL FORESTER / PASSANT DE NIT O DE DIA / CONVERSANT AMB ALEGRIA / DE UN CAS TANT SINGULAR / DIRAN DEIXA'MS DE PARLAR / I RESEM L'AVE MARIA. Restaurat per P. Pont any 1947. A la banda oest del pedró hi ha una inscripció força erosionada: Làpida primera. | 08201-51 | Sector central del terme municipal | 42.0594800,2.1460600 | 429344 | 4656733 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60827-foto-08201-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60827-foto-08201-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A Sant Boi de Lluçanès hi ha una ruta que ressegueix els pedrons del municipi: 'Descobrim els pedrons'. Aquesta ruta, de 8 quilòmetres està senyalitzada amb senyals blancs i verds i dóna a conèixer els 5 pedrons que hi ha a Sant Boi: Pla Ballester, Sant Isidre, l'Àngel de la Guarda, Lourdes de Codines i Sant Baldiri. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60823 | Pedró de Lourdes de Codines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-lourdes-de-codines | B SELVA, Pere (1999). Topònims de Sant Boi de Lluçanès. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Fulletó: Descobrim els Pedrons. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès | XIX-XX | L'entorn es troba descuidat i la barana de fusta s'ha fet malbé. | El pedró de Lourdes de Codines es troba situat al sud-oest de la masia de Codines, en un punt elevat al costat del camí que condueix a la masia. El pedró es troba dins un recinte quadrat delimitat per una barana de fusta; dins el recinte hi ha uns xiprers alineats seguint la barana. Presenta una estructura de planta quadrada i està bastit amb blocs de maçoneria de pedra treballada, cobert amb teulada de quatre vents i coronada amb una creu monolítica de pedra. Sota la coberta presenta una motllura que ressegueix tot el perímetre. Presenta una obertura a la capelleta, d'arc apuntat resseguit amb un guardapols també apuntat, al costat sud-oest. Dins la capelleta hi ha la imatge d'una verge la qual es troba protegida per una reixa on hi ha la inscripció en ferro de AVE MARIA. A la part inferior hi ha una inscripció: SALUS / INFIRMORUM ORA PRO NOBIS en relleu; i a la part superior una inscripció alternada amb números, força erosionat, que no s'ha desxifrat. | 08201-47 | Sector central del terme municipal | 42.0566300,2.1601900 | 430510 | 4656405 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60823-foto-08201-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60823-foto-08201-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A Sant Boi de Lluçanès hi ha una ruta que ressegueix els pedrons del municipi: 'Descobrim els pedrons'. Aquesta ruta, de 8 quilòmetres està senyalitzada amb senyals blancs i verds i dóna a conèixer els 5 pedrons que hi ha a Sant Boi: Pla Ballester, Sant Isidre, l'Àngel de la Guarda, Lourdes de Codines i Sant Baldiri. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60826 | Pedró de l'Àngel de la Guarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-langel-de-la-guarda | SELVA, Pere (1999). Topònims de Sant Boi de Lluçanès. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Fulletó: Descobrim els Pedrons. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès | XVIII-XX | Ha estat restaurat modernament. | El pedró de l'Àngel de la Guarda es troba situat a l'extrem nord del terme municipal, al costat de ponent de la pista que des del Vilar condueix al Munts. Es tracta d'un pedró de planta quadrada de 140 x 140 centímetres i 2'5 metres d'alçada de cos cobert amb teulada piramidal, arrebossada, i amb una creu de ferro a l'extrem superior. Està construït amb murs de maçoneria irregular fruit de la restauració. Presenta una capelleta situada a la banda est del pedró coronada amb arc de mig punt de lloses a plec de llibre i repisa de maó. Presenta una reixa i un vidre que protegeixen la imatge interior d'un àngel. | 08201-50 | Sector nord del terme municipal | 42.0723400,2.1522500 | 429871 | 4658156 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60826-foto-08201-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60826-foto-08201-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A Sant Boi de Lluçanès hi ha una ruta que ressegueix els pedrons del municipi: 'Descobrim els pedrons'. Aquesta ruta, de 8 quilòmetres està senyalitzada amb senyals blancs i verds i dóna a conèixer els 5 pedrons que hi ha a Sant Boi: Pla Ballester, Sant Isidre, l'Àngel de la Guarda, Lourdes de Codines i Sant Baldiri. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60798 | Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pares | XVIII | Parés està situada en un punt lleugerament elevat sobre el pas de l'anomenat torrent de Prats, al nord d'un revolt pronunciat de la carretera BV-4608. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal rectangular de planta baixa i primer pis, fruit de diverses ampliacions. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra bisellada i maó, i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra treballada. La façana oest mostra dos cossos diferenciats, el de l'esquerra adossat al nord compta amb el nivell de teulada lleugerament més alt. El cos original no conté obertures a nivell de planta baixa i al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó. El cos adossat al nord compta amb un portal emmarcat amb maó i llinda de fusta, diverses obertures tapiades també a nivell de planta baixa i una finestra reformada al primer pis. La façana nord conté una finestra emmarcada amb maó actualment tapiada a la planta baixa i dues finestres al primer pis, una de les quals balconera, emmarcades amb maó. La façana est té una estructura adossada al davant, actualment enrunada. Pròpiament a la façana s'observa, en el cos original, una finestra reformada i una porta emmarcada amb maó a nivell de planta baixa i cinc finestres al primer pis, tres de les quals emmarcades amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra treballada. | 08201-22 | Sector central del terme municipal | 42.0545100,2.1656800 | 430962 | 4656165 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60798-foto-08201-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60798-foto-08201-22-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 60901 | Pantans de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pantans-de-vila-rasa | XX | Els dos pantans, especialment el petit, presenten deixalles en algun punt. | <p>Els pantans de Vila-rasa estan situats al sud-oest de la masia que els dóna nom, en una petita vall orientada de nord-oest a sud-est per on transcorre el rec de Vila-rasa delimitada al nord-est per la costa de l'Horta i el serrat dels Morts i al sud-oest per la baga de Vila-rasa. Es tracta de dos pantans de reduïdes dimensions. El més gran, de forma arrodonida i situat al nord-oest del menor, ocupa una àrea aproximada d'1.2 hectàrees i té un perímetre superior als 400 metres. El menor té una forma allargada, està situat en un nivell inferior al gran (aproximadament uns 8 metres) i ocupa una àrea d'uns 2300 metres quadrats, amb un perímetre aproximat de 200 metres. Els dos pantans queden envoltats per vessants cobertes per pins, arribant en diverses zones fins ben a prop dels pantans. Per la seva condició de zona humida, els dos pantans acullen al seu voltant nombroses espècies d'animals, especialment aus.</p> | 08201-125 | Sector oest del terme municipal | 42.0454800,2.1334400 | 428284 | 4655189 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60901-foto-08201-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60901-foto-08201-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60846 | Pallissa petita de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-petita-de-viladecans | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XIX | La pallissa petita de Viladecans està situada uns metres a l'est de la masia de Viladecans, en un nivell elevat respecte la masia. Es tracta d'una pallissa de mitjanes dimensions, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, és de fibrociment i està adossada a un cobert modern que segueix la mateixa orientació que la pallissa. La façana principal de la pallissa, orientada al sud es troba unida al cobert modern i conté un gran portal, emmarcat amb brancals de pedra treballada i maó i la llinda reformada amb biga metàl·lica, i una finestra d'arc rebaixat emmarcada de maó. La resta de façanes només contenen dues finestres emmarcades amb maó, una a la façana nord i l'altra, amb llinda de fusta, a la façana oest. | 08201-70 | Sector central del terme municipal | 42.0473200,2.1656400 | 430951 | 4655367 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60846-foto-08201-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60846-foto-08201-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60845 | Pallissa gran de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-gran-de-viladecans | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII-XIX | La pallissa gran de Viladecans està situada pocs metres al nord-est de la masia de Viladecans, en un punt elevat al sud-est del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats. Es troba ubicada sobre un planell rocós amb pendent, de manera que a l'extrem est la pallissa té una altura de teulada habitual i en canvi a l'extrem oest queda desproporcionada amb una gran alçada. La gran teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest i ubicada a pocs metres de la masia, es troba totalment oberta, deixant a la vista l'estructura interior, formada per vuit grans pilars. Els quatre pilars de la meitat oest són de maçoneria de pedra i obra vista i els quatre pilars del costat est són de planta circular d'un diàmetre considerable i de maçoneria de pedra. L'embigat interior que separa els dos nivells només es conserva en algunes parts. La façana sud conté dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta al nivell superior i una obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al nivell superior. La façana est conté un gran portal en el nivell inferior emmarcat amb llinda de fusta i una obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al nivell superior. La façana nord conté dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, una de les quals tapiada, i una porta emmarcada amb pedra treballada. | 08201-69 | Sector central del terme municipal | 42.0474600,2.1655100 | 430941 | 4655383 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60845-foto-08201-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60845-foto-08201-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60845-foto-08201-69-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.