Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60784 | Vilaltella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaltella | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | Vilaltella està situada a tocar de la carretera BV-4601, al sud de Santa Margarida de Vilaltella i a l'oest del serrat dels Llims. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diverses estructures adossades al voltant, especialment a l'est. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb restes d'arrebossat i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, es troba dominada per un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedra bisellada, a la clau del qual hi ha la inscripció 'FREXER 1752' junt amb la silueta d'un arbre esculpida en relleu. També a nivell de planta baixa hi ha dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra motllurada a la llinda del qual hi ha la inscripció 'GERONI FREIXER Y VILALTELLA 1786' junt amb una creu en relleu intercalada, una finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat al centre i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A l'esquerra de la finestra central hi ha un carreu integrat al mur amb una petita obertura d'arc deprimit convex i a la dreta un rellotge de sol integrat al mur, tot i que actualment molt erosionat. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una amb monòlits de pedra treballada, totes tres amb ampit motllurat. A la dreta de la façana hi ha adossada una estructura amb teulada d'una vessant que conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1793 inscrita en els dos carreus superiors. Encara més a la dreta hi ha diverses estructures adossades, la major part de les quals bastides amb murs de maçoneria de pedra. La façana oest es troba dominada per les nombroses estructures que hi ha adossades en aquesta part. Únicament s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb maó a nivell de golfes. La façana nord, parcialment coberta d'heura, conté un cos adossat al centre, ocupant tota l'alçada de l'edifici, bastit amb murs de maçoneria de pedra i amb dos contraforts per la cara nord. Aquest cos conté la cisterna al seu extrem oest, fet que provoca un acabament en punt rodó del cos. Únicament conté obertures al nivell de golfes, on hi ha una galeria formada per quatre obertures d'arc rebaixat, una de les quals orientada a l'est, originalment emmarcats amb pedra treballada tot i que reformats modernament. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa s'observa únicament una obertura, totalment tapada per l'heura. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un carreu integrat al mur amb una petita obertura ovalada a l'interior. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. A l'esquerra de la façana hi ha adossades diverses estructures on s'observen, disposades irregularment, cinc finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues finestres emmarcades amb maó i un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta La façana oest conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i dues petites obertures entre carreus. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una finestra geminada, amb brancal interior compartit, emmarcada amb pedra bisellada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una gran obertura reformada. Uns metres al sud-oest de l'edifici hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb les obertures emmarcades amb maó. | 08201-8 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia Vilaltella apareix documentada l'any 1365 quan el batlle del castell de Sant Boi decreta que ningú pasturi i faci empriu en el mas Vilaltella de Sant Boi. Torna aparèixer en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1683. L'edificació actual és de la segona meitat del segle XVIII, tal com ho testimonien diverses llindes amb dates inscrites. | 42.0328000,2.1248700 | 427561 | 4653788 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60784-foto-08201-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60784-foto-08201-8-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60789 | Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borrell | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. | XIX | Borrell està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, a l'oest de Vila-rasa i l'Abellar i a l'est de l'encreuament entre les carreteres BP-4653 i BV-4601. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i un pis amb forma d'L. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1802 inscrita a la llinda. Sobre el portal hi ha una llinda integrada al mur on s'observa una llarga inscripció molt erosionada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. A l'esquerra de la façana hi ha adossat un cobert bastit amb obra vista i a la dreta s'hi adossa perpendicularment la resta del volum principal, formant un petit pati. La façana oest té dues parts diferenciades per la forma d'L que té el volum principal. A l'esquerra hi ha la part dominada pel cobert adossat i a la dreta, al fons, s'observa a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord està dominada per un cobert adossat. A nivell de planta baixa, dins el cobert, s'observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una porta reformada, i al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana oest és inaccessible per la vegetació que hi ha crescut al voltant. | 08201-13 | Sector oest del terme municipal | La masia Borrell apareix documentada en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1683. | 42.0490900,2.1255600 | 427636 | 4655597 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60789-foto-08201-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60789-foto-08201-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60788 | Casanova de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-tria | XVII | La Casanova de la Tria està situada pocs metres a l'est de la carretera BV-4601, al nord-est de Vilaltella i a l'oest de Bardés. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats, i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra dues parts diferenciades. A la dreta hi ha el volum principal que conté un portal emmarcat amb pedra bisellada amb un relleu a la llinda força erosionat dins del qual hi ha inscrit l'anagrama IHS i la data de 1621 en nombres romans. També a la planta baixa hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb maó i l'altra amb pedra bisellada, i a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó. A l'esquerra hi ha el cos ampliat que sobresurt uns metres respecte la façana del volum principal. A nivell de planta baixa conté una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i al primer pis una eixida formada per quatre obertures d'arc rebaixat, dues de les quals es troben orientades a l'est. A la dreta de la façana hi ha un petit pati delimitat pel mateix edifici i nombroses estructures d'usos agropecuaris, que té el seu accés principal orientat al sud. La façana est conté diverses estructures adossades. A nivell de planta baixa s'observen diverses obertures d'arc rebaixat amb lloses a plec de llibre que han estat tapiades, quedant els arcs integrats al mur de càrrega. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i a les golfes dues finestres emmarcades amb maó. La façana nord es troba parcialment coberta d'heura, conté diverses estructures adossades, alguna de les quals en estat de ruïna, i forma un petit queixal. Pròpiament a la façana, i en el queixal, hi ha una finestra emmarcada amb maó a nivell de primer pis. A la resta hi ha tres finestres al primer pis, dues de les quals emmarcades amb maó. La façana oest conté a nivell de planta baixa un portal de nova obertura, una espitllera emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha sis finestres emmarcades amb maó i a les golfes dues finestres més, també emmarcades amb maó. Uns metres al sud de l'edifici hi ha una estructura de dos nivells i amb teulada de doble vessant que s'ha reformat com a habitatge. | 08201-12 | Sector sud-oest del terme municipal | L'edificació actual de la Casanova de la Tria és del segle XVII, amb diverses ampliacions i reformes posteriors. | 42.0364900,2.1292000 | 427923 | 4654194 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60788-foto-08201-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60788-foto-08201-12-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 60900 | Roure de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-vila-rasa | Només es conserva una part de la capçada. | <p>El roure de Vila-rasa està situat uns cent metres al nord de la masia de Vila-rasa i pocs metres a l'oest d'un cobert de grans dimensions destinat a usos agropecuaris. Es tracta d'un roure de grans dimensions situat al límit d'un camp de conreu i a tocar de la pista forestal que condueix a la masia de Vila-rasa. Té un perímetre de tronc de 365 centímetres a 1 metre d'alçada, una alçada que supera els 10 metres i una capçada d'uns 12 metres de diàmetre. Tot i així la capçada no es troba completa, probablement per l'efecte d'algun llamp. Sota el roure hi ha dues taules formades amb dues moles de molí.</p> | 08201-124 | Sector oest del terme municipal | 42.0484700,2.1303000 | 428028 | 4655524 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60900-foto-08201-124-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||||
| 60842 | Pallissa de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-vila-rasa | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII-XIX | La pallissa de Vila-rasa està situada uns metres al nord de la masia de Vila-rasa tancant un conjunt de coberts i corts que s'estén al nord de la masia. Es tracta d'una edificació de mitjanes dimensions i de dos nivells, bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en el nivell superior, amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté una gran obertura d'arc rebaixat emmarcada amb pedra treballada, lleugerament deformada, que ocupa pràcticament tota l'alçada de l'edifici. A l'esquerra hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i un cobert adossat modernament. La façana est conté una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada en el nivell inferior i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada en el nivell superior. La façana nord conté dues portes reformades en el nivell inferior i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada en el nivell superior. La façana oest conté únicament dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, ambdues en el nivell inferior. | 08201-66 | Sector oest del terme municipal | 42.0478900,2.1307100 | 428061 | 4655459 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60842-foto-08201-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60842-foto-08201-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60842-foto-08201-66-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 60782 | Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-rasa | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVII-XVIII | Vila-rasa està situada en un punt lleugerament elevat entre el serrat dels Morts i la carretera BV-4601, al sud-oest de l'Abellar. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal, fruit de diverses ampliacions, de planta baixa, primer pis i golfes amb un volum adossat a l'oest i diverses estructures adossades al voltant, entre les que hi ha corts, coberts, una pallissa i una església. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, té un pati o lliça tancat al davant, delimitat al nord per un alt mur de maçoneria de pedra coronat amb merlets esglaonats i amb l'accés principal emmarcat amb pedra treballada i una gran llinda monolítica on hi ha la data de 1819 inscrita. El pati té dos nivells diferents d'alçada comunicats per escales, per salvar el desnivell existent fins a l'accés principal de la masia, un portal adovellat que es troba aixecat respecte a la resta d'estructures a causa de l'emplaçament de la masia sobre un petit monticle rocós. També dins del pati i a tocar de la masia hi ha una cisterna de planta circular bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb coberta circular de lloses i amb dues obertures emmarcades amb pedra treballada. Pròpiament a la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha un arc rebaixat de lloses a plec de llibre integrat al mur, una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un gran portal d'arc de mig punt emmarcat amb grans dovelles. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra profusament decorada, descrita en una fitxa individual. A les golfes, just sobre aquesta finestra hi ha un matacà bastit amb grans carreus de pedra treballada, amb coronament de lloses i sustentat amb dues grans mènsules monolítiques. A la dreta de la façana hi ha una estructura adossada d'un sol nivell que conté una porta emmarcada amb pedra treballada. La façana sud conté diverses estructures adossades, algunes de les quals en estat de ruïna i mostra els dos volums de la masia: l'original a la dreta i l'ampliat a l'esquerra. En el volum original i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dos balcons emmarcats amb pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb pedra treballada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una obertura d'arc deprimit convex emmarcada amb pedra treballada. El volum adossat, coronat amb teulada de doble vessant amb orientació perpendicular a la del volum principal, conté a nivell de planta baixa dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una galeria de dues obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó. Als nivells de primer pis i golfes el mur està arrebossat i totes les finestres són de nova obertura. La façana oest es troba totalment dominada pel volum ampliat que conté una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. La façana nord, com la sud mostra els dos volums que formen la masia. A l'esquerra, el volum original té una estructura adossada amb teulada d'una vessant que ocupa tot el nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1738 inscrita a la llinda, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra treballada. El volum ampliat conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta en un nivell inferior al de planta baixa a causa del desnivell del terreny. A la planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb maó, al primer pis hi ha cinc finestres, dues de les quals emmarcades amb maó i a les golfes hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb maó i llinda de fusta. | 08201-6 | Sector oest del terme municipal | La masia de Vila-rasa es troba documentada des del segle XII, concretament des de l'any 1134 en què es té constància del primer hereu de Vila-rasa com a batlle, anomenat Bernat Vilarrasa. Des de 1160 fins al segle XIX els hereus de la masia de Vila-rasa (cognomenats Vila-rasa o Jurdi de Vila-rasa des del 1354) tenien la batllia del terme de Sant Boi de Lluçanès que pertanyia a la mitra de Vic. Torna a aparèixer documentada en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom de aleshores batlle Joan Puig, alies Vila-rasa. | 42.0475100,2.1309700 | 428082 | 4655417 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60782-foto-08201-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60782-foto-08201-6-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60835 | Finestra de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-vila-rasa | XVII | La finestra de Vila-rasa es troba situada a la façana principal de la masia, al nivell de primer pis, sobre el portal d'arc de mig punt adovellat i sota el matacà. Es tracta d'una finestra ricament treballada que presenta una magnífica decoració. És una finestra d'arc conopial trevolat, amb tres nivells de gradació de motllures i sòcol treballat. Presenta ampit de pedra desgastat i està coronada per un guardapols motllurat que presenta una decoració, a la part interior, de cordó i nusos. Els dos extrems dels guardapols queden rematats per dues terminacions en relleu decorades i molt erosionades que no permeten definir el motiu. Els angles que hi ha entre la finestra i el guardapols també es troben decorats i presenten dues escenes esculpides en baix relleu: l'angle esquerra presenta dos animals i una branca vegetal (podria ser una escena de caça ja que un dels animals sembla ser un gos); l'angle de la dreta presenta també dos animals, un és una serp i l'altra sembla un lleó rampant. | 08201-59 | Masia de Vila-rasa. Sector oest del terme municipal | 42.0475200,2.1309900 | 428084 | 4655418 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60835-foto-08201-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60835-foto-08201-59-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||||
| 60822 | Sant Pere de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-vila-rasa | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | Sant Pere de Vila-rasa es troba situada al costat nord-est de la masia de Vila-rasa, dins la lliça. Es tracta d'una capella d'una sola nau cobert amb teulada de doble vessant i murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals i coronament de pedra motllurada. A Sobre el portal hi ha un òcul emmarcat amb pedra bisellada i encara més amunt, sota carener, s'obre una obertura ovalada. A la façana s'observa una finestra tapiada que presentava els brancals i el coronament de maó. Corona la façana un campanar modern d'espadanya d'un ull i amb una campana que substitueix l'antic que estava trencat. La façana est hi ha un cos adossat, possiblement la sagristia, amb la teulada d'una sola vessant. Presenta una finestra emmarcada amb monòlits de pedra amb la data de 1777. La façana oest queda integrada a les estructures agropecuàries modernes que hi ha a l'exterior del recinte de la lliça de la masia. | 08201-46 | Sector oest del terme municipal | Anteriorment la capella estava dedicada a Sant Francesc. Donat que la finestra de la sagristia hi ha la data de 1777 i que gran part de les obres que es varen fer a la casa durant el segle XVIII les va dur a terme Francesc Vilà i Vila-rasa, possiblement la capella fou la culminació de les obres de la masia. | 42.0477000,2.1310900 | 428092 | 4655438 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60822-foto-08201-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60822-foto-08201-46-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60783 | L'Abellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labellar | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVII | L'Abellar està situat en un punt lleugerament elevat al nord-est de Vila-rasa i a l'oest del Purgatori. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant diverses etapes constructives. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta, una finestra reformada emmarcada amb pedra treballada, un portal emmarcat amb pedra treballada, a la llinda del qual hi havia inscrita la data de 1611 (actualment es troba erosionada) i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una eixida de dues obertures amb pilar central de maó, quatre finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals tapiada i una altra amb ampit motllurat, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada, a la llinda del qual hi ha la data inscrita de 1705 amb una creu intercalada, amb la peculiaritat que la data es troba escrita a l'inrevés, de dreta a esquerra. A nivell de golfes hi ha una eixida horitzontal, tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una petita finestra emmarcada amb maó. La façana oest forma un queixal per la diferència d'amplada dels volums i conté una estructura adossada a l'esquerra, on s'observa una porta emmarcada amb maó i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Pròpiament a la façana s'observen tres finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada, una altra amb monòlits de pedra treballada i la tercera amb pedra bisellada. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. A l'esquerra, en la part visible del volum principal, lleugerament més ample, s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana nord conté dues estructures adossades, una a l'esquerra i l'altra a la dreta ubicada davant del volum ampliat, on no s'observen obertures. A la resta de la façana i a nivell de planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una finestra petita emmarcada amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i l'altra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana est està dominada per diverses estructures adossades bastides amb murs de maçoneria de pedra que tanquen un pati davant la façana, amb un accés orientat a l'est i emmarcat amb pedra treballada. Pròpiament a la façana s'observa un portal emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, dues de les quals amb ampit motllurat i la de l'esquerra amb una creu inscrita a la llinda, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. | 08201-7 | Sector oest del terme municipal | La masia de l'Abellar, antigament també anomenada casa Camella, apareix documentada en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom d'en Pep de casa Camella. Torna a aparèixer documentada en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1683, aquest cop amb les dues denominacions, Abellar o casa Camella. | 42.0490700,2.1329800 | 428250 | 4655588 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60783-foto-08201-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60783-foto-08201-7-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60843 | Pallissa de l'Abellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-labellar | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII-XX | La pallissa de l'Abellar està situada uns metres al nord-est de la masia de l'Abellar, al nord-est de Vila-rasa. Es tracta d'una pallissa de mitjanes dimensions, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats. Consta de dos nivells i està coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté al nivell inferior una única obertura, tot i que de grans dimensions, es tracta d'un gran portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. El nivell superior queda totalment obert, amb un pilar central d'obra vista i la resta delimitat amb planxes de fusta. Davant la façana hi ha diversos coberts adossats modernament i a l'esquerra un altre cobert bastit amb murs de maçoneria de pedra i amb coberta d'una sola vessant. La façana oest es troba dominada pel cobert adossat i no conté cap obertura. La façana nord compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la pallissa i conté una porta emmarcada amb maó al nivell superior, a la que s'accedeix a través d'una petita rampa, amb murs de contenció de maçoneria de pedra. La façana est té un cobert adossat i conté dues petites obertures emmarcades amb pedra treballada en el nivell inferior. | 08201-67 | Sector oest del terme municipal | 42.0493700,2.1333500 | 428281 | 4655621 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60843-foto-08201-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60843-foto-08201-67-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En un carreu de la pallissa hi ha la data de 1928 inscrita. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60901 | Pantans de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pantans-de-vila-rasa | XX | Els dos pantans, especialment el petit, presenten deixalles en algun punt. | <p>Els pantans de Vila-rasa estan situats al sud-oest de la masia que els dóna nom, en una petita vall orientada de nord-oest a sud-est per on transcorre el rec de Vila-rasa delimitada al nord-est per la costa de l'Horta i el serrat dels Morts i al sud-oest per la baga de Vila-rasa. Es tracta de dos pantans de reduïdes dimensions. El més gran, de forma arrodonida i situat al nord-oest del menor, ocupa una àrea aproximada d'1.2 hectàrees i té un perímetre superior als 400 metres. El menor té una forma allargada, està situat en un nivell inferior al gran (aproximadament uns 8 metres) i ocupa una àrea d'uns 2300 metres quadrats, amb un perímetre aproximat de 200 metres. Els dos pantans queden envoltats per vessants cobertes per pins, arribant en diverses zones fins ben a prop dels pantans. Per la seva condició de zona humida, els dos pantans acullen al seu voltant nombroses espècies d'animals, especialment aus.</p> | 08201-125 | Sector oest del terme municipal | 42.0454800,2.1334400 | 428284 | 4655189 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60901-foto-08201-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60901-foto-08201-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60880 | Font del molí de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-vila-rasa | XX | <p>A font del molí de Vila-rasa està situada entre els dos pantans de Vila-rasa, concretament a l'extrem nord-oest del pantà inferior, de menors dimensions. S'accedeix a la font des de la pista forestal que voreja els dos pantans. Un cop passat el primer pantà s'ha de deixar la pista i creuar el rec de Vila-rasa entre els dos pantans. A l'extrem inferior, just a tocar del pantà inferior, es troba la font. La font està formada per un petit mur de maçoneria de pedra amb carreus de mida mitjana entre els quals brolla l'aigua. Just per sota el mur hi passa el rec de Vila-rasa que recull l'aigua de la font i segueix el seu recorregut fins al pantà inferior, situat a escassos metres. A l'altre costat del rec, encara a pocs metres de la font, hi ha una bassa rectangular i una caseta d'obra construïda modernament des d'on es bomba l'aigua de la font. L'entorn de la font està ocupat per un bosc de pins en la vessant posterior a la font i per prats que envolten els dos pantans a la resta.</p> | 08201-104 | Sector oest del terme municipal | 42.0448100,2.1343000 | 428355 | 4655114 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60880-foto-08201-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60787 | Bardés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bardes | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | Bardés està situada en un punt lleugerament elevat a l'est de la carretera BV-4601 i al nord-est de la Casanova de la Tria. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis, amb diferents nivells de teulada i bastits amb murs de maçoneria de pedra arrebossats deixant alguns carreus a la vista, com les cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada, una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta, una finestra emmarcada amb maó i una porta reformada amb maó, a més d'una petita estructura que sobresurt. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i una porta maó a l'extrem dret, a la que s'accedeix a través d'unes escales de pedra i obra. Just sota teulada hi ha una finestra emmarcada amb maó. A la dreta de la façana hi ha adossada la pallissa, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb reformes d'obra vista. Conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó. La façana est es troba dominada completament per la pallissa, que en aquesta façana conté una gran obertura reformada emmarcada amb brancals de maó. La façana nord conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada dues finestres emmarcades amb brancals de maó, una amb llinda de fusta i l'altra de pedra. Al primer pis hi ha quatre finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada. La façana oest conté una estructura adossada a la meitat dreta que actualment es troba enderrocada. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i una comuna d'obra, amb arrebossat escrostonat. Just sota teulada hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. | 08201-11 | Sector sud-oest del terme municipal | L'edificació correspon a una construcció del segle XVIII tal com es va constatar en una data inscrita en un carreu. | 42.0381200,2.1350700 | 428411 | 4654371 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60787-foto-08201-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60787-foto-08201-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En una de les últimes intervencions a la masia es va trobar una data del segle XVIII inscrita en un carreu.La denominació d'aquesta masia a l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya és Verders o Alvardés. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60786 | Hostalets de Barnera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostalets-de-barnera | AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. | XVIII | Els Hostalets de Barnera està situada uns metres a l'est de la carretera BV-4601, als peus de la pista forestal que condueix a Barnera i a l'est de l'anomenat collet del Fang. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb cantonades diferenciades amb carreus treballats i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, mostra una distribució simètrica amb dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb la data de 1734 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada. La façana oest conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i una finestra i un portal de nova obertura a la planta baixa, i quatre finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i dues amb maó. La façana nord conté únicament una finestra balconera emmarcada amb maó a nivell de primer pis. La façana est, parcialment coberta d'heura, conté dues finestres emmarcades amb maó, un amb llinda de pedra, a la planta baixa i tres finestres al primer pis, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i dues amb maó. | 08201-10 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia dels Hostalets de Barnera apareix documentada en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1855. Tot i així l'edificació actual és anterior tal com es reflecteix a la llinda d'una finestra de l'edifici, amb la data inscrita de 1734. | 42.0272500,2.1354300 | 428429 | 4653163 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60786-foto-08201-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60786-foto-08201-10-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els Hostalets era una casa de parada del camí ramader que provenia de Sant Bartomeu del Grau i es dirigia a l'Hostal del Vilar. Aquesta ruta, identificada pel Grup de Treball de Transhumància del Solc com a ruta III, és un dels principals camins ramaders que travessaven el Lluçanès. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60812 | Molí de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vila-rasa | XVIII | L'edifici es troba cobert de vegetació, i bona part de la teulada i de l'embigat interior han cedit. | El molí de Vila-rasa està situat en un punt enclotat a tocar del rec de Vila-rasa, al sud-est de la masia de Vila-rasa i en un petit pla actualment ocupat per densa vegetació uns metres al sud d'un dels pantans de Vila-rasa. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions bastit amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats i amb cantonades diferenciades amb carreus treballats. Consta de planta baixa, primer pis i golfes i està coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, tot i que bona part d'aquesta s'ha ensorrat a l'interior de l'edifici amb part de l'embigat interior. L'edifici es troba completament cobert de vegetació i únicament s'intueixen algunes obertures entre la vegetació, emmarcades en alguns casos amb pedra treballada i llinda de fusta i en altres amb maó. També s'observa, a la façana oest i en un nivell inferior, el carcabà del molí, bastit amb volta d'arc rebaixat de lloses a plec de llibre. A escassos metres de l'edifici es conserva un petit pont de pedra que permet creuar el rec de Vila-rasa. | 08201-36 | Sector oest del terme municipal | 42.0442300,2.1353700 | 428443 | 4655049 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60812-foto-08201-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60812-foto-08201-36-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 60790 | Coll Triador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-triador | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XIX | Coll Triador està ubicat en un punt elevat a recer d'un petit coll natural al límit amb el terme municipal de Perafita, al nord-est de la Serra i a l'oest del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal, fruit de múltiples ampliacions, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. Compta amb els nivells de planta baixa, primer pis i golfes en la part oest i només amb planta baixa i primer pis a la meitat est, a causa del desnivell. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté dues cantonades integrades al mur. A la part esquerra hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, una obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a les golfes. A la part dreta i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta, una finestra reformada i una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana est, de dimensions reduïdes a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia, conté únicament dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord també conté cantonades integrades al mur. A la part esquerra hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta, una finestra emmarcada amb pedra treballada i una altra amb maó i llinda de fusta a la planta baixa, a més d'una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. La part dreta queda ocupada per una gran obertura emmarcada amb pedra treballada que ocupa tota l'alçada de la façana. La façana oest, on també s'observa una cantonada integrada al mur, conté únicament dues obertures, una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a les golfes. | 08201-14 | Sector oest del terme municipal | Coll Triador apareix documentada com a topònim en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1683. La masia fou construïda per a controlar l'horta de la masia de la Serra, ubicada en un punt enclotat a mig camí entre Coll Triador i la Serra. | 42.0566600,2.1352400 | 428446 | 4656429 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60790-foto-08201-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60790-foto-08201-14-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Coll Triador es coneix també popularment com l'Infern. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60813 | El Purgatori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-purgatori | XVIII | La teulada és vella i amenaça ruïna, presenta algunes esquerdes als murs i les estructures adossades es troben parcialment derruïdes. | El Purgatori està situat en un punt elevat de la carena coneguda com serrat dels Morts, al nord d'un gran camp i a l'est de l'Abellar. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions formada per un volum de planta baixa i primer pis bastit amb murs de maçoneria de pedra i amb cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada, una porta també emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, amb la data de 1766 junt amb una creu intercalada inscrita a la llinda. Just sota la finestra hi ha un carreu quadrat amb una llarga inscripció, tot i que es troba molt erosionada. La façana oest conté tres obertures a la planta baixa, una de les quals és una porta emmarcada amb pedra treballada i una altra, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals amb ampit motllurat. La façana nord conté quatre finestres, una a la planta baixa, dues al primer pis i una sota teulada; tres d'aquestes estan emmarcades amb monòlits de pedra treballada i la restant, ubicada al primer pis, està emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra. La façana est es troba dominada per una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra que actualment es troba parcialment enderrocada i completament coberta de vegetació. | 08201-37 | Sector oest del terme municipal | 42.0483700,2.1393800 | 428779 | 4655505 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60813-foto-08201-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60813-foto-08201-37-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia es troba documentada com la Comella. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60785 | Barnera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barnera | XIX | Barnera està situada en un punt lleugerament elevat al sud de la carena de Sant Ponç, al nord-est dels Hostalets de Barnera. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i pintats de color ocre, té les cantonades diferenciades amb carreus treballats i està coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa dues finestres emmarcades amb pedra bisellada picada de nou i un portal al centre emmarcat amb pedra bisellada i amb una inscripció a la llinda que queda parcialment tapada pel balcó del primer pis, tot i que s'observa la data de 1827. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada al centre i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat. A nivell de golfes hi ha tres finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, una altra amb pedra bisellada picada de nou i la última amb pedra treballada. La façana oest conté únicament dues obertures, una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. La façana nord conté dues finestres emmarcades amb pedra treballada picada de nou a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana est, com l'oest, conté únicament dues obertures, en aquest cas una finestra de nova obertura emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. Uns metres al sud de l'edifici es conserva una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb teulada de doble vessant, amb les obertures emmarcades amb pedra treballada i amb un carreu integrat al mur amb les inicials inscrites de 'F. F. P.R.' junt amb la data de 1926. | 08201-9 | Sector sud-oest del terme municipal | L'edificació actual és de la primera meitat del segle XIX, tal com ho testimonia la llinda del portal principal. | 42.0299400,2.1403500 | 428839 | 4653458 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60785-foto-08201-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60785-foto-08201-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 60827 | Pedró de Pla Ballester | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-pla-ballester | SELVA, Pere (1999). Topònims de Sant Boi de Lluçanès. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Fulletó: Descobrim els Pedrons. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès | XVIII-XX | El pedró de pla Ballester es troba situat a l'extrem d'un camp en la zona anomenada pla ballester, a l'oest del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'un pedró, emplaçat sobre una base quadrada, de planta quadrada de 90 x 90 centímetres i 2'10 metres d'alçada de cos, cobert amb una teulada piramidal coronada amb una creu de ferro. Presenta els murs arrebossats i pintats de blanc i a la banda sud s'obre una capelleta coronada amb arc rebaixat i protegida per una reixa. A l'interior hi ha la imatge d'una verge amb el nen. Sota la capelleta hi ha una inscripció: EN AQUEST LLOCH ES TROVÁ / LA VERGE DEL BALLESTER/ LO VEHI I EL FORESTER / PASSANT DE NIT O DE DIA / CONVERSANT AMB ALEGRIA / DE UN CAS TANT SINGULAR / DIRAN DEIXA'MS DE PARLAR / I RESEM L'AVE MARIA. Restaurat per P. Pont any 1947. A la banda oest del pedró hi ha una inscripció força erosionada: Làpida primera. | 08201-51 | Sector central del terme municipal | 42.0594800,2.1460600 | 429344 | 4656733 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60827-foto-08201-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60827-foto-08201-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A Sant Boi de Lluçanès hi ha una ruta que ressegueix els pedrons del municipi: 'Descobrim els pedrons'. Aquesta ruta, de 8 quilòmetres està senyalitzada amb senyals blancs i verds i dóna a conèixer els 5 pedrons que hi ha a Sant Boi: Pla Ballester, Sant Isidre, l'Àngel de la Guarda, Lourdes de Codines i Sant Baldiri. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60841 | Pallissa de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-sant-ponc | XIX-XX | La pallissa de Sant Ponç està situada uns metres al nord-oest de la masia que li dóna nom, quedant entre ambdós edificis l'antiga era de la masia. Es tracta d'una edificació de planta rectangular i mitjanes dimensions, bastida amb murs de maçoneria de pedra petita amb poc morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-est, conté l'única obertura de l'edifici, un gran portal d'arc de mig punt emmarcat amb maó a plec de llibre i brancals de pedra treballada. La resta de façanes no contenen cap obertura i estan parcialment cobertes de vegetació. Just davant la pallissa hi ha l'antiga era de la masia, delimitada parcialment amb un mur de pedra coronat amb grans blocs de pedra treballada. | 08201-65 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0331900,2.1466500 | 429364 | 4653813 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60841-foto-08201-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60841-foto-08201-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||||
| 60794 | Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ponc-0 | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. | XVIII | Les estructures que envoltaven la masia es troben aterrades o en mal estat i el volum principal presenta problemes de conservació amb la teulada en mal estat. | Sant Ponç està situada en un punt lleugerament elevat a l'oest de la riera del Sorreigs, al sector meridional del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i nombroses estructures adossades al voltant, la majoria de les quals es troben parcialment aterrades. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra irregular, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-oest, tenia un pati tancat o lliça amb nombroses estructures d'usos agropecuaris al davant, del que només resta un brancal del portal principal i alguns pilars i arcs de les estructures. Pròpiament a la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha un portal d'arc rebaixat amb llinda monolítica on hi ha la data inscrita de 1789, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i un balcó emmarcat amb maó i llinda de fusta, i a les golfes una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb pedra treballada i actualment tapiada. La façana nord-oest es troba coberta de vegetació i només s'hi intueixen dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Tant la façana nord-est com la sud-est són inaccessibles per la vegetació que ha crescut al voltant de la masia. | 08201-18 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia de Sant Ponç apareix documentada en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1855. Tot i així l'edificació actual és anterior tal com es reflecteix a la llinda del portal principal de la masia on hi ha gravada la data de 1789. | 42.0330400,2.1470000 | 429393 | 4653797 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60794-foto-08201-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60794-foto-08201-18-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60878 | Font dels Plàtans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-platans | <p>Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006.</p> | XX | <p>La font dels Plàtans està situada al límit sud-oest del nucli urbà de Sant Boi, a l'oest de la fàbrica Filpur. S'accedeix a la font a través d'una pista que surt de darrera de la fàbrica Filpur i condueix uns metres en direcció nord fins trobar la font, ubicada a tocar de la pista. La font està formada per diversos murs de maçoneria de pedra gran que tanquen un espai enclotat al que s'accedeix a través d'unes escales de pedra. La paret posterior de l'estructura és la que conté el dipòsit, al que s'accedeix a través d'una petita obertura quadrada emmarcada amb monòlits de pedra treballada i tancada amb una reixa metàl·lica. De la part inferior del mur en sobresurt el brollador metàl·lic, cobert de molsa. A la part dreta del mur s'observa una aixeta metàl·lica i un carreu integrat al mur amb la inscripció 'RESTAURAT PER P. PONT AÑO 194-'. Just sota el brollador, en el terra format per grans lloses, s'obre una petita pica rectangular. Uns metres sobre l'estructura hi ha un petit espai ombrejat per dos grans plataners on hi ha bancs i taules bastits amb grans blocs de pedra. Al costat, l'aigua sobrant de la font forma un petit rec cobert de canyes.</p> | 08201-102 | Sector central del terme municipal | 42.0578800,2.1482500 | 429524 | 4656554 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60878-foto-08201-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60878-foto-08201-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2006, la font dels Plàtans presentava un índex de nitrats de 75'00 mg/l, dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar com a no potable. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 60909 | Resclosa del Molí de Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-cornet | XVIII | Únicament es conserven els forats de les posts de fusta de la resclosa. | La resclosa del molí de Cornet està situada sobre un gorg de la riera de Sorreigs, uns 250 metres al nord del molí de Cornet i al nord-oest de la masia de Cornet. Es tracta d'una resclosa de molí ubicada sobre una plataforma rocosa que forma un salt d'uns 2 metres amb un gorg a sota. Sobre la plataforma rocosa es conserven diverses filades de forats circulars dirigits cap al sud-oest, on comença el canal que comunicava la resclosa amb la bassa del molí, parcialment conservat. La filada de forats més propera al salt està formada per incisions circulars d'uns 12 centímetres de diàmetre. Pocs metres més amunt es troba una segona filada, en aquest cas doble, amb forats d'uns 18 centímetres de diàmetre. | 08201-133 | Sector sud del terme municipal | 42.0378200,2.1489600 | 429560 | 4654326 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60909-foto-08201-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60909-foto-08201-133-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 60811 | Molí de Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cornet | XVIII | L'edifici es troba cobert de vegetació, i una part de la teulada i de l'embigat interior han cedit. | El molí de Cornet està situat en un punt enclotat a tocar de la riera de Sorreigs i al sud-oest de la masia de Cornet, en un petit pla actualment ocupat per densa vegetació. Es tracta d'un edifici de reduïdes dimensions bastit amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter i amb cantonades diferenciades amb carreus treballats. Consta de planta baixa i primer pis i està coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, actualment en molt mal estat i completament coberta de vegetació. La façana principal, orientada al sud, està dominada per un portal emmarcat amb pedra treballada, l'única obertura de la planta baixa, que conté la data de 1783 inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. Uns metres davant de l'edifici i en un nivell inferior hi ha el carcabà del molí, bastit amb volta de canó de lloses a plec de llibre. Des del carcabà, s'inicia un petit rec que desguassa a la riera de Sorreigs uns metres més al sud. La façana oest es troba coberta d'heura i únicament conté una obertura, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de planta baixa. A l'esquerra d'aquesta façana hi ha adossat un dels murs de maçoneria de pedra que tanquen la bassa del molí. La façana nord es troba dominada per la bassa adossada i només sobresurt un petit tram de façana, on hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de primer pis. La façana est, com la nord i l'oest, conté una única obertura. En aquest cas es tracta d'un gran carreu pràcticament quadrat en el que hi ha un petit rectangle foradat a mode d'espitllera. Al nord de l'edifici del molí hi ha la bassa adossada, que conserva en la seva major part els murs perimetrals que tancaven la bassa, de forma rectangular. En un d'aquests murs es conserva una obertura lateral. També resulta destacable la zona del pou de la bassa, bastida amb filades regulars de carreus treballats de mida gran. | 08201-35 | Sector sud del terme municipal | 42.0356000,2.1491800 | 429576 | 4654079 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60811-foto-08201-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60811-foto-08201-35-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 60791 | Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujols | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVII-XX | Pujols està situada en un punt lleugerament enclotat al sud del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès, pocs metres al sud de la Casa Xica de Pujols. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, amb diversos volums i estructures adossats al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats, amb cantonades diferenciades amb carreus treballats amagades darrera l'arrebossat. La teulada és de quatre vessants. La façana principal, orientada a l'est, té un pati tancat al davant, amb diverses estructures d'usos agropecuaris, entre les que hi ha la pallissa de dos nivells, bastida en el tram inferior amb murs de maçoneria de pedra i en el superior amb obra vista. El pati està delimitat amb murs de maçoneria de pedra i té l'accés principal orientat al nord. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una porta reformada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una altra de reformada. Just al costat del portal hi ha un carreu integrat al mur amb la inscripció 'RESTAURADA PER PERE PONT COLL ANY 1945'. Al primer pis hi ha tres finestres de grans dimensions emmarcades amb pedra bisellada i amb ampit de pedra i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha quatre finestres, una de reformada, una emmarcada amb pedra bisellada i dues emmarcades amb pedra motllurada, una de les quals amb decoració d'arc conopial a la llinda. La façana nord conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat reformat i tres finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada, i a les golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana oest té un pati obert al davant, delimitat al sud per una estructura bastida en el nivell inferior amb murs de maçoneria de pedra i amb les obertures emmarcades amb maó. Pròpiament a la façana i a nivell de primer pis hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada a la que s'accedeix a través d'unes escales laterals d'obra, i una finestra emmarcada amb pedra treballada. A nivell de golfes hi ha cinc finestres, una de les quals emmarcada amb pedra motllurada i decoració d'arc conopial a la llinda, una altra amb pedra bisellada i decoració d'arc de cortina a la llinda i una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana sud, dominada per un volum ampliat cap al sud i amb nombroses estructures adossades al davant, té el nivell de planta baixa bastit amb grans pilars de pedra treballada, entre els quals s'ha bastit parets d'obra vista amb obertures reformades a l'interior. Al primer pis hi ha una galeria formada per quatre obertures d'arc de mig punt i el nivell de golfes queda ocupat per 12 petites obertures sota teulada que ocupen l'ample de la façana distribuïdes en quatre grups de tres finestres. | 08201-15 | Sector central del terme municipal | La masia de Pujols apareix documentada en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom de Joan Pujols. L'hereu de la masia a principis del segle XVII, Antoni Pujols va morir assassinat l'any 1632 en una situació bèl·lica i de violència. Es torna a trobar documentada l'any 1651 en un llistat de cases on els forasters han de passar vint-i-tres dies de purga abans d'entrar a Sant Boi en època de pesta. | 42.0527100,2.1490300 | 429583 | 4655979 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60791-foto-08201-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60791-foto-08201-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60791-foto-08201-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la sala de la masia es conserva una data inscrita del segle XIX. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60792 | Casa Xica de Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-xica-de-pujols | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | La Casa Xica de Pujols està situada uns metres al nord de la masia de Pujols, al sud el nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès i al nord de la font de la Prada. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en alguna de les façanes, i amb cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, al mig de les quals hi ha un rellotge de sol pintat amb la data de 1964 inscrita. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A la dreta de la façana hi ha adossada una pallissa. La façana oest, arrebossada només en la meitat superior, conté a nivell de planta baixa quatre finestres, una emmarcada amb pedra bisellada, una amb monòlits de pedra treballada, una amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i la última amb pedra treballada, essent un dels brancals una llinda reaprofitada on hi ha la data de 1710 inscrita. Al primer pis hi ha només una petita finestra emmarcada amb fusta. La façana nord conté a nivell de planta baixa una finestra amb brancals de pedra treballada i llinda de pedra, probablement reaprofitada, amb decoració d'arc conopial doble i relleus amb motius florals a les cantonades exteriors. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb llinda de fusta. A nivell de golfes hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta. A l'esquerra de la façana s'observa el mur posterior de la pallissa adossada. La façana est es troba dominada completament per la pallissa, bastida amb teulada d'una sola vessant i sustentada amb diversos pilars d'obra vista. | 08201-16 | Sector central del terme municipal | 42.0533200,2.1491800 | 429596 | 4656046 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60792-foto-08201-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60792-foto-08201-16-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 60875 | Font de la Prada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-prada | <p>AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, 2002. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, 2007.</p> | XX | <p>La font de la Prada està situada a tocar de la riera de Sorreigs, al sud del nucli urbà de Sant Boi i al nord-oest de la Cirera, en una raconada amb grans arbres. S'accedeix a la font des d'una pista forestal que surt del mateix nucli urbà i es dirigeix a la font passant per la masia de Pujols. Un cop s'arriba prop de la riera hi ha dues opcions per a creuar-la: un pas per sobre les roques prop d'un camp amb pollancres plantats o bé una passera moderna de fusta, situada uns metres més a l'est. Creuant la riera pel pas de les roques es troba, a l'altre costat, una gran esplanada, molt ombrívola gràcies a la presència d'arbres de grans dimensions, com pollancres i avets. Des d'aquesta esplanada surt un corriol que, seguint paral·lel al rec, condueix fins la font. La font està ubicada sota un cingle rocós que sobresurt a la superfície a pocs metres de la riera. A la part inferior del cingle s'observa un tram de mur de maçoneria de pedra, darrera el qual s'amaga el dipòsit. Just davant del mur sobresurt una petita estructura totalment coberta de molsa on es troba el brollador, format per un tub metàl·lic. Just a sota hi ha una petita pica delimitada amb blocs de pedra treballada. Al costat de la font es troben diversos bancs i taules bastits amb grans blocs de pedra i en algun cas també amb formigó. Uns metres sobre la font, adossada al cingle rocós, hi ha una placa de pedra on es llegeix la inscripció: 'AL DR. PER PONT COLL I A LA SEVA ESPOSA, ELS AGRAITS VEINS D'AQUEST POBLE. ANY 1971'.</p> | 08201-99 | Sector central del terme municipal | <p>El nom original de la font és el de la font de la Parada, ja que ben a prop de l'emplaçament hi havia la parada de Pujols. Les parades eren punts d'aigua on els habitants de la masia estovaven el cànem en basses i el treballaven.</p> | 42.0493100,2.1493000 | 429601 | 4655601 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60875-foto-08201-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60875-foto-08201-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Pel costat mateix de la font hi passa el PR C-54. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1997, 1999, 2002, 2004, 2005, 2006 i 2007 la font de la Prada presentava un índex de nitrats de 6'90, 8'10, 6'00, 12'10, 12'50, 14'50 i 14'40 mg/l respectivament, dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar com a potable. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 60906 | Sender del Sorreigs (PR C-46) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-del-sorreigs-pr-c-46 | <p>Pàgina de Turisme d'Osona: www.osonaturisme.cat Guia itinerària del PR. C-46 Ruta del Sorreigs, DDT i Centre Excursionista de Torelló.</p> | XX | <p>El sender del Sorreigs, també conegut com a Ruta del Sorreigs, és un sender de petit recorregut. Es tracta d'un itinerari circular amb inici a la població de Santa Cecília de Voltregà que arriba al Santuari de la Mare de Déu dels Munts on té un enllaç amb el tram Riu Ter - Santa Cecília de Voltregà. El seu recorregut passa per Sant Bartomeu del Grau, Sobremunt, Sant Boi de Lluçanès i Sant Agustí de Lluçanès. El recorregut és de 20.220 quilòmetres amb durada aproximada de 6 hores i salva una desnivell de 601 metres. El tram que travessa el municipi de Sant Boi de Lluçanès prové de la font de Peranoguera i passa prop de la masia de Foncendra, encara de Sant Agustí de Lluçanès; després, i seguint la riera del Sorreigs, es dirigeix en direcció sud-est cap a la font de la Prada; aquí es desvia en direcció sud i passa per l'oest de Cornet, a tocar del molí de Cornet i es dirigeix, encara al sud, passant per l'est de la masia de Sant Ponç, zona on el camí surt del terme municipal de Sant Boi de Lluçanès.</p> | 08201-130 | Sector oest i sud-oest | 42.0492300,2.1497600 | 429639 | 4655592 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60906-foto-08201-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60906-foto-08201-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60911 | Cal Ferreric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferreric | XVII | Cal Ferreric està situada al carrer Antic del nucli urbà de Sant Boi, en un petit eixamplament del carrer al sud-oest de la plaça Nova. Es tracta d'una casa de grans dimensions, formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs de maçoneria de pedra arrebossats amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-est i al carrer Antic, conté a nivell de planta baixa una petita finestra, un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció a la llinda '16 IHS 72 Francesch Vila' junt amb una creu intercalada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal a l'extrem dret sobre el qual hi passen unes escales de pedra que condueixen al nivell de primer pis. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una porta emmarcada amb pedra treballada on van a parar les escales. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una emmarcada amb maó, i just sota teulada hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord-est es troba dominada completament per l'edifici que hi ha adossat a la dreta de cal Ferreric. La façana nord-oest conté diverses obertures disposades irregularment, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i una altra amb monòlits de pedra treballada. La façana sud-oest conté un contrafort adossat modernament al nivell de planta baixa i diverses obertures disposades irregularment, la majoria de les quals reformades. | 08201-135 | Carrer Antic, 19. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0582600,2.1498600 | 429657 | 4656594 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60911-foto-08201-135-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||||
| 60815 | La Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-quintana-0 | XIX-XX | La Quintana està situada uns metres al sud-oest de la masia del Vilar de Sant Boi, tancant pel sud-oest el conjunt d'estructures i edificis que envolten la gran masia del Vilar. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, bastit amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La majoria d'obertures han estat reformades, conservant l'emplaçament original però modificant-ne les dimensions. La façana principal, orientada a l'oest, conté a nivell de planta baixa un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, originalment coronada amb un arc rebaixat de maó, i dues finestres amb llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres amb llinda de fusta. La façana sud, l'única que conserva l'arrebossat original, conté dues finestres a la planta baixa, una amb llinda de fusta, i tres finestres al primer pis. La façana est, ubicada a escassos metres d'unes pallisses del Vilar, conté a nivell de planta baixa una porta amb llinda de fusta, una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i dues finestres. Al primer pis hi ha tres finestres, una de les quals amb llinda de fusta. La façana nord es troba dominada completament per diverses estructures adossades, la major part de les quals ha estat reformada recentment. | 08201-39 | Sector central del terme municipal | 42.0633500,2.1499700 | 429672 | 4657159 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60815-foto-08201-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60815-foto-08201-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||||
| 60836 | Pont (o corredor) de cal Jaumet Pensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-o-corredor-de-cal-jaumet-pensa | SELVA, Baldiri (2006). Records de Sant Boi en sèpia. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVII | Es tracta d'un corredor de 10 metres de llargada per 3 d'amplada que dóna accés a cal Papei, una de les cases antigues del poble. Té una altura considerable i el sostre forma un embigat de fusta. A la part de davant hi havia hagut dos pilars de pedra treballada, avui dia desapareguts; la part del darrere del corredor acaba en arcada de mig punt. Damunt seu hi ha l'eixida de cal Jaumet Pensa. | 08201-60 | Carrer Antic, 7. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0579000,2.1501300 | 429679 | 4656554 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60836-foto-08201-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60836-foto-08201-60-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A finals dels anys 70 el corredor fou restaurat. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60832 | Cal Jaumet Pensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaumet-pensa | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. SELVA, Baldiri (2006). Records de Sant Boi en sèpia. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVII | Cal Jaumet Pensa es troba situada al carrer Antic. Es tracta d'una casa formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i murs de maçoneria de pedra arrebossats que deixa a la vista les cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana sud-est presenta, a la planta baixa, un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la data 1696 i una creu intercalada, i la següent inscripció: SALVADOR VILARASAU. A l'esquerra del portal hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. El primer pis queda dominat per l'eixida sobre el corredor que forma un cos en galeries i una ampla balconada on hi ha un accés al balcó, emmarcat amb pedra bisellada i una finestra amb la data inscrita a la llinda de 1694. A les golfes s'obren quatre obertures reformades amb brancals i llindes noves decorades. Antigament hi havia al seu lloc petites finestres sense decorar. A la façana nord s'obren dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. | 08201-56 | Carrer Antic, 7. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | Durant el segle XVIII es va instal·lar a la casa, concretament sobre el corredor, una petita fàbrica amb uns quants telers manuals. L'activitat tèxtil va durar fins a final del segle XIX. | 42.0579300,2.1501600 | 429682 | 4656558 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60832-foto-08201-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60832-foto-08201-56-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60870 | Carrer Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-antic | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni: algunes s'han reformat i altres es conserven tal com van ser bastides. | Iniciant el recorregut del carrer Antic des de la plaça Verge dels Munts, en el número 2, al costat de cal Sastre, hi ha una casa que conserva a planta baixa un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada, al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes dues finestres més, una feta amb pedra bisellada i l'altra amb monòlits treballats. En el número 4, la casa conserva un portal d'arc rebaixat i una finestra balconera emmarcats amb pedra treballada. En el número 1, hi ha una casa amb un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedres picades modernament, i tres finestres al primer pis, dues emmarcades amb pedra bisellada i la restant amb maó. A la seva dreta, en el número 3, hi ha una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada, amb decoració geomètrica a la llinda dintre la qual hi ha inscrit 'JHS A 1633 M' junt amb una creu. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. A partir d'aquest punt el carrer s'estreny i fa un seguit de girs, deixant a mà esquerra cal Jaumet Pensa, fins arribar a un tram més ample i recte. Al costat nord, i en el número 10 es troba una casa que conserva a nivell de planta baixa un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb una inscripció a la llinda erosionada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un balcó emmarcat amb pedra bisellada. A la seva esquerra, en el número 12, hi ha una casa que conserva, entre algunes obertures reformades, una finestra emmarcada amb pedra treballada, una amb monòlits de pedra treballada i dues emmarcades amb pedra bisellada. En el número 14, hi ha una casa amb dues obertures fetes amb pedra bisellada, un portal amb inscripció erosionada a la planta baixa i una finestra al primer pis. A l'esquerra, tancant aquest tram de carrer pel nord, hi ha una casa que conserva tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, un portal amb inscripció erosionada i una finestra emmarcada amb monòlits a la planta baixa i una finestra balconera al primer pis. Al costat sud d'aquest tram hi ha la façana posterior de cal Pepei, amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i tres fetes amb monòlits treballats. Unes desenes de metres més a la dreta es troba en el número 15 una casa que conserva fins a cinc obertures emmarcades amb pedra bisellada, un portal amb la inscripció '1620 Francesc Bonjorn' junt amb l'anagrama IHS i una creu a la planta baixa, una finestra al primer pis i dues a les golfes. Al seu costat, hi ha l'ultima casa d'aquest tram, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. A partir d'aquí s'inicia l'últim tram del carrer en direcció a la plaça Nova, més ample, amb diversos entrants i sortints al costat oest, i alguns horts al costat est. La primera casa que es troba al costat oest és cal Ferreric, descrita en una fitxa individual. Més amunt, en una raconada que forma el carrer a l'oest, hi ha una casa en el número 27 que conserva a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i amb la inscripció a la llinda 'JESUS MARIA JOSEP / SALVADOR CASA DAY / TRAGINER A 20 D MARS / 1703' junt amb una creu intercalada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb una creu gravada a la llinda, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra treballada. A l'extrem superior del carrer, al límit amb la plaça Nova hi ha ca la Mercè, que conserven quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, un portal i una finestra a la planta baixa, el portal amb la data inscrita de 1750 a la llinda amb una creu intercalada, i una porta i una finestra emmarcada amb monòlits al primer pis, on també hi ha una eixida bastida amb fusta i sustentada amb un pilar cantoner monolític. | 08201-94 | Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0580500,2.1501600 | 429682 | 4656571 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60870-foto-08201-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60870-foto-08201-94-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El carrer Antic està situat al sector oest del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès, fent un recorregut irregular entre les places Nova i Verge dels Munts.Es tracta d'un carrer molt sinuós, que varia la seva orientació en nombrosos punts, formant un recorregut en forma de semicercle des de la plaça Verge dels Munts fins a la plaça Nova, formant passos estrets i altres de més amples. Les cases estan bastides a banda i banda del carrer, majoritàriament estan formades pels nivells de planta baixa, primer pis i golfes i tenen les teulades a doble vessant amb aigües al carrer. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60795 | Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cornet | XVIII | La vegetació cobreix bona part de la façana nord. | Cornet està situada en un punt elevat a l'est de la riera del Sorreigs, al nord-est de l'antic molí de Cornet. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal, fruit de diverses ampliacions, de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb morter, amb cantonades diferenciades amb carreus treballats i té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud mostra tres cossos diferenciats, separats per cantonades diferenciades que han quedat integrades al mur, a més de la pallissa, adossada a l'extrem dret. El cos central conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada tant al primer pis com a les golfes, destacant la finestra que hi ha sobre el portal de majors dimensions i amb ampit motllurat. El cos oest, amb teulada lleugerament més baixa, conté a nivell de planta baixa una porta amb brancals de pedra i maó i llinda de fusta; al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, element que es repeteix a nivell de golfes. El cos est conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i brancals de pedra treballada i unes escales laterals d'obra que condueixen al nivell superior de la pallissa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i a les golfes una eixida que ocupa tot l'ample del cos. La façana oest conté únicament dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, una a nivell de primer pis i l'altra a les golfes. La façana nord es troba parcialment coberta d'heura i altra vegetació i té dues estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra adossades, una de planta rectangular i d'un sol nivell i una altra de planta quadrada que arriba fins al nivell de primer pis i que probablement conté la cisterna. Aquesta façana, com la principal, mostra tres cossos diferenciats. El cos central conté a nivell de planta baixa dues espitlleres emmarcades amb maó i una finestra emmarcada amb maó i llinda de pedra; al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una finestra petita emmarcada amb maó i a les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i llinda de fusta. El cos oest conté una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a la planta baixa, una finestra petita emmarcada amb maó al primer pis i una finestra reformada a les golfes. Finalment, el cos est consta d'una finestra emmarcada amb maó a cada un dels tres nivells, la de les golfes amb llinda de fusta. La façana est es troba dominada completament per la pallissa adossada, descrita en una fitxa individual. | 08201-19 | Sector sud del terme municipal | 42.0371000,2.1506400 | 429699 | 4654244 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60795-foto-08201-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60795-foto-08201-19-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 60896 | Pallissa del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-vilar | XVIII | <p>La pallissa del Vilar està situada uns metres al sud-oest de la gran masia del Vilar, al nord del nucli urbà de Sant Boi, i a la part exterior de la lliça tancada que envolta les façanes sud i est de l'edifici principal del Vilar. Es tracta d'una pallissa de mitjanes dimensions, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. Consta de dos nivells i està coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, es troba completament dominada per una gran obertura d'arc de mig punt emmarcada amb blocs de pedra treballada, ocupant bona part de la façana. A l'esquerra hi ha adossada un cos bastit amb obra vista i a la dreta, sobresortint perpendicularment, dos volums bastits amb obra vista i amb grans obertures d'arc rebaixat orientades al sud. La resta de façanes es troben dominades per les estructures que hi ha adossades al voltant i només s'observen dues obertures orientades al sud, un finestral emmarcat amb maó i una porta d'arc rebaixat emmarcada amb maó que comunica amb les estructures adossades al sud. Just davant de la pallissa, en un petit pati obert, es conserva parcialment l'enllosat que cobria l'era del Vilar.</p> | 08201-120 | Sector central del terme municipal | 42.0634700,2.1503500 | 429704 | 4657172 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60896-foto-08201-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60896-foto-08201-120-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60830 | Cal Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sola-0 | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVI-XVIII | Cal Solà està situada a la plaça verge dels Munts. Es tracta d'una antiga masia integrada al poble que està formada per planta baixa, un pis i golfes, amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra estan arrebossats i deixen a la vista les cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una estructuració regular de les obertures. A la planta baixa s'obre un portal d'arc de mig punt adovellat, al centre, flanquejat per dues finestres (antigament dos portals) emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. Al primer pis s'obren tres finestres que es disposen seguint la vertical de les obertures de la planta baixa. La finestra de l'esquerra està emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada; sobretot, però, destaquen les finestres central i dreta que es troben ricament treballades. La finestra central presenta brancals i llinda motllurada amb guardapols i carots esculturats en relleu als seus extrems i un escut amb l'anagrama de Jesús Home Salvador. La finestra de la dreta presenta brancals decorats amb dobles falses pilastres a cada costat amb base i capitell treballat; la llinda de la finestra es troba decorada amb un entaulament que presenta diverses motllures coronat amb una repisa a mode de guardapols. A les golfes s'obren dues finestres als extrems, de menors dimensions emmarcades amb monòlits de pedra treballada i un matacà de pedra, situat sobre la finestra central del primer pis. | 08201-54 | Plaça Verge dels Munts, 12. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | La casa pairal de cal Solà va ser construïda l'any 1541. Posteriorment, amb el creixement del nucli els segles XVII i XVIII va quedar integrada dins el nucli urbà. | 42.0576500,2.1505800 | 429716 | 4656526 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60830-foto-08201-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60830-foto-08201-54-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60834 | Finestra de cal Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-cal-sola | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVI | Algunes parts del guardapols així com una figura que subjecta l'escut es troben fortament erosionades. | La finestra de cal Solà es troba situada al centre del primer pis de la façana principal. Es tracta d'una finestra ricament treballada que presenta els brancals amb doble gradació de motllures a mode de fines columnes, en les quals hi ha tres petits rostres esculturats en relleu, i sòcol treballat. La finestra es troba coronada per un guardapols motllurat que presenta els extrems decorats amb dos carots esculturats; al centre de la llinda, trencant el guardapols, hi ha un escut amb l'anagrama de Jesús Home Salvador, subjectat per dues escultures infantines. | 08201-58 | Cal Solà. Plaça Verge dels Munts, 12. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0576500,2.1505800 | 429716 | 4656526 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60834-foto-08201-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60834-foto-08201-58-2.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 95|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60840 | Pallissa de Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-cornet | XIX-XX | Una part de la teulada ha caigut a l'interior de l'edifici. | La pallissa de Cornet està adossada a l'oest de la masia que li dóna nom, en un punt elevat a l'est de la riera dels Sorreigs. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions adossada a la façana est de la masia de Cornet formant un petit angle que s'adapta al terreny. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter i amb cantonades delimitades amb carreus treballats, consta de dos nivells i té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, tot i que la vessant nord es troba aterrada. La façana principal, orientada a l'est, està ocupada per una gran obertura d'arc de mig punt que ocupa bona part de l'ample de la façana; està emmarcada amb maó i brancals de pedra treballada. Des d'aquesta obertura s'observa l'interior, ocupat per tres grans pilars d'obra vista i l'embigat que separa els dos nivells, del que actualment només se'n conserva una part. La façana sud conté al nivell inferior un portal d'arc rebaixat que forma una petita volta de rajol i dues petites obertures emmarcades amb pedra treballada. Al nivell superior, i sobre les tres obertures del nivell inferior, hi ha tres grans obertures rectangulars emmarcades amb pedra treballada, que ocupen més de la meitat de l'alçada de l'edifici. La façana nord es troba coberta d'heura quasi completament i s'hi intueix una finestra emmarcada amb pedra treballada. | 08201-64 | Sector sud del terme municipal | 42.0371300,2.1508900 | 429719 | 4654247 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60840-foto-08201-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60840-foto-08201-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 60910 | Forn de pa de cal Pujals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-de-cal-pujals | XX | El forn de pa de cal Pujals està situat en una casa on es troba el mateix establiment del forn al nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès, a l'extrem sud de la plaça Nova. Es tracta d'un forn de pa construït a la primera meitat del segle XX, pels volts de l'any 40. Interiorment està format per una cambra de forma irregular, tot i que semblant a un octògon, d'uns 4 metres tant d'amplada com llargada i bastida completament amb maó refractari. El terra de la cambra està format per grans toves que, a causa de l'ús continuat del forn, s'han de canviar o revisar cada 2 mesos, i el sostre conté dues obertures que permeten l'extracció del fum. Exteriorment el forn consta d'un mur de maó a trencajunt amb dues obertures, una petita que només deixa pas per la il·luminació de l'interior amb una bombeta, i una de majors dimensions amb tancament metàl·lic, que serveix com a única boca del forn. A un costat de la boca del forn hi ha una placa metàl·lica amb el nom del constructor 'J. Garriga', i a l'altra un termòmetre, actualment en desús. | 08201-134 | Plaça Nova, 4. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El forn de pa de cal Pujals va ser construït pels volts de l'any 40 i ha servit ininterrompudament des d'aleshores. Els propietaris actuals fa 40 anys que n'estan al càrrec. | 42.0582200,2.1506800 | 429725 | 4656589 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60910-foto-08201-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60910-foto-08201-134-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 60914 | Pa de Sant Boi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pa-de-sant-boi | La tècnica artesanal de coure pa de llenya ha passat de pares a fills. | La tècnica artesanal de coure pa de llenya es conserva a Sant Boi al forn cal Pujals. Primer de tot es fa el pa amb farina, sal, aigua i llevat i es posa a amassar en una màquina que fa la barreja. Un cop es té feta la massa es pesa i es funyeix (es dóna forma arrodonida) i a continuació es posa en unes calaixeres de fusta de faig on durant 1h o 1'30h es deixa fermentar. A continuació, amb les mans, es dóna forma als pans (rodons, girats, etc.) i es tornen a posar a la calaixera, ara sobre una tela i separats per plecs durant 2h. D'aquesta manera com més llarga és la fermentació més gust agafa el pa. Mentrestant es fa foc a cambra del forn (on després es courà el pa) posant-hi 3 o 4 feixos de pi o de 8 a 10 paquets de fusta de faig al centre de cambra, que cremaran durant 2h i permetran fer una fornada que durarà tot el matí (des de les 9h fins a la 13h). Un cop passades les dues hores es neteja l'interior de la cambra del forn, que arriba a 200 graus, i es treu la brasa i el carbonet. Un cop la cambra està neta i el pa ha fermentat, ja es poden posar les peces de pa a la cambra del forn. El pa s'haurà d'anar redistribuint a les diferents parts de la cambra del forn segons el temps que necessita per coure cada tipus de peça i l'estat en què es troben. D'aquesta manera primer es col·locaran cap al fons de la cambra (on es cou més ràpid) i a mesura que estiguin més cuits s'aniran col·locant més endavant (ajudats per les pales de forner, d'una gran llargada i de diferents mides i amplada segons el tipus de pa que han de moure). Els temps de cocció del pa són les següents: el pa rodó de quilo i les barres de quilo tenen una cocció de 1'30-2h; les barres de ¾ de quilo necessiten entre 1'15h-1'30h; les barres de mig aproximadament 1h i les barretes entre 15 i 20 minuts. | 08201-138 | Forn de pa cal Pujals. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El forn de cal Pujals es va construir a la dècada dels anys 40 del segle XX. A partir d'aleshores sempre s'ha fet pa de forma artesanal, amb llenya. Des de la dècada dels seixanta s'encarreguen de fer pa la família actual i la tècnica ha passat de pares a fills. | 42.0582200,2.1506800 | 429725 | 4656589 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60914-foto-08201-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60914-foto-08201-138-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||||
| 60831 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-7 | SELVA, Baldiri (2006). Records de Sant Boi en sèpia. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | Cal Sastre es troba situada fent xamfrà a la plaça Verge dels Munts. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per planta baixa, un pis i golfes. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossada, amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions, i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, està ordenada simètricament amb dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat emmarcat amb brancals de pedra bisellada força erosionats. La clau de l'arc presenta una decoració en baix relleu de forma circular. A la part esquerre hi ha un portal reformat. A nivell de primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat, seguint la disposició de les obertures de la planta baixa. La finestra de la part dreta presenta una decoració d'arc de cortina amb un motiu circular en baix relleu a mode de flor. Al mig de les dues finestres hi ha una capelleta on s'hi ubica una imatge de la Verge dels Munts, decorada a mode de façana barroca. La capelleta està suportada per una mènsula floral, una base motllurada, dues columnes amb capitells florals, un entaulament motllurat i curvilini (amb set flors) i un coronament a mode de mitja cúpula. A la part inferior hi ha una inscripció (SALUS IN FIRMORUM) i la data en què es va col·locar la capelleta al 1926. A les golfes s'obren dues finestres, de menors dimensions, emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. La façana sud correspon a un cos allargat, adossat amb galeries. A la planta baixa presenta cinc obertures rectangulars i una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada. A nivell de primer pis hi ha les galeries que presenta la part dreta tancada i un pilar de pedra central que fa de suport. A la part esquerre destaca una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la data de 1745 i una creu intercalada. La façana nord-est presenta dues finestres a nivell de primer pis, una d'elles de pedra reformada amb maó i l'altra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. A les golfes també s'obren dues finestres, de menors dimensions, la de l'esquerra tapiada (presentava brancals de pedra bisellada) i la de la dreta emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. | 08201-55 | Plaça Verge dels Munts, 10. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0577900,2.1507000 | 429726 | 4656542 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60831-foto-08201-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60831-foto-08201-55-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Des de l'any 1926, en què es col·locà la capelleta dedicada a la Verge dels Munts a cal Sastre, la plaça passà de dir-se plaça del Pou a plaça Verge dels Munts. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60872 | Carrer Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-manresa-1 | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni: algunes s'han reformat i altres es conserven tal com van ser bastides. | El carrer Manresa està situat al sector sud del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès, entre el carrer Major i la plaça Doctor Pont. Es tracta d'un carrer llarg i estret amb orientació de nord-est a sud-oest, completament recte exceptuant l'extrem superior, on el carrer forma un eixamplament irregular que comunica amb el carrer Major. Les cases estan ubicades a banda i banda del carrer, estan formades majoritàriament pels nivells de planta baixa, primer pis i golfes, i tenen les teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Iniciant el carrer pel seu extrem superior, a tocar del carrer Major i en una petita placeta on es troba el local socio-cultural, es troba ca la Mongia, en el número 3 i fent cantonada amb el carrer de Vic. Aquesta casa conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada per planta: un portal i una finestra a la planta baixa, dues finestres al primer pis i dues finestres emmarcades amb monòlits a les golfes. A l'altre costat del carrer, tancant la placeta pel sud es troba en el número 4 una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, amb la data inscrita de 1864, tot i que sota el 6 també hi ha gravat un 0. Tant al primer pis com a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Iniciant la part més estreta del carrer pel costat oest es troba en el número 12 una casa que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada a la planta baixa: una finestra amb la inscripció 'BANET IHS ARQUES 1736' junt amb una creu i un portal amb la inscripció 'Amadeu 1670'. Al primer pies hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes dos balcons, un emmarcat amb pedra bisellada i l'altre amb maó. A la seva esquerra, en el número 14 hi ha cal Baldiri, una casa amb els murs parcialment arrebossats que conserva a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció '16 IHS 73 TONI AMBLARS' junt amb una creu, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i reformada amb maó a la llinda del qual hi ha la data de 1746 amb una creu intercalada i una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i la data de 1689 gravada a la llinda junt amb una creu triple intercalada, símbol del calvari, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, ambdues amb una creu gravada a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al seu costat, en el número 16, es troba una casa amb els murs parcialment arrebossats que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i amb una inscripció parcialment erosionada on encara s'observa 'Jauma Sastra 1687'. També a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la data erosionada de 17-6 junt amb una creu intercalada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1756 inscrita a la llinda, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A la seva esquerra es troben diverses cases reformades fins al número 22, una casa pintada de color ocre on es conserven una finestra i un portal a la planta baixa emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb la inscripció '16 JOSEPH MOLAS 91', i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis. Al seu costat hi ha cal Biel, on es conserva un portal i dues finestres emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. Tornant a l'extrem superior del carrer i iniciant la baixada pel costat est es troba, pràcticament fent cantonada amb el carrer de Vic, un portal que dóna accés a un pati, al mur del qual hi ha un carreu quadrat integrat, amb la data de 1699 inscrita al quatre extrems i les inicials TRSL entrellaçades al centre. | 08201-96 | Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0567400,2.1507200 | 429727 | 4656425 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60872-foto-08201-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60872-foto-08201-96-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) A la dreta del portal, es troba en el número 9 una casa que conserva a nivell de planta baixa un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i amb llinda de fusta, al primer pis dos balcons emmarcats amb pedra bisellada que originalment eren finestres, el de la dreta dels quals amb la inscripció '16 IHS 70 SABASTIA PUJOL' a la llinda, i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i llinda de fusta.Al seu costat es troben diverses cases reformades, amb llindes originals reaprofitades, fins al número 15, on hi ha una casa bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb molt morter que conserva un portal d'arc rebaixat de maó i brancals de pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb pedra treballada tant al nivell de primer pis com al de golfes.A la seva dreta, en el número 17 hi ha una casa que conserva a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i una espitllera emmarcada amb només dos monòlits de pedra bisellada, i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis.Més a la dreta, quasi al final del carrer, es troba cal Recó, una casa que conserva a nivell de planta baixa una finestra i un portal emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb la inscripció 'ASTEVA BARSELÓ 1803' inscrita dins un relleu ovalat. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada, la central de les quals amb uns creu gravada a la llinda. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60838 | Canalera del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canalera-del-vilar | XVIII | La canalera del Vilar es troba situada a la façana principal de la masia. Es tracta d'una canalera de pedra que recull l'aigua de la teulada; està formada per diversos blocs de pedra treballada on hi consten cinc grans escupidors també de pedra a mode de gàrgola que representen grans rostres o carots esculpits amb formes d'animals. De la boca en surten uns tubs metàl·lics a mode de trompeta. Actualment no escupen aigua i els forats estan tapats ja que, quan plovia, es formaven grans bassals davant la façana. | 08201-62 | Masia del Vilar. Sector central del terme municipal | 42.0635800,2.1506500 | 429729 | 4657184 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60838-foto-08201-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60838-foto-08201-62-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||||
| 60898 | Roure de la Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-senyora | <p>El roure de la Senyora està situat al marge d'un camp al nord del Vilar i del nucli urbà de Sant Boi i a l'oest del pedró de Sant Isidre. Es tracta d'un roure (Quercus humilis) de grans dimensions, amb una capçada força arrodonida que assoleix els 25-30 metres de diàmetre, un perímetre de tronc de 410 centímetres a 1 metre d'alçada i una alçada total propera als 15 metres. Algunes de les majestuoses branques del roure, concretament les que es troben a menor alçada, estan apuntades amb troncs ja que no suporten el seu propi pes. Sota el roure, en un espai entre un camp de conreu i un aflorament de roca, hi ha dos bancs, uns dels quals als peus d'un pi de tres branques.</p> | 08201-122 | Sector central del terme municipal | <p>Segons s'explica popularment, el nom de roure de la Senyora prové de la rica pubilla de la Cerdanya, Lotgarda de Pedrals, amb la que es casà l'hereu del Vilar a mitjans del segle XIX.</p> | 42.0659400,2.1506500 | 429731 | 4657446 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60898-foto-08201-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60898-foto-08201-122-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es roure es troba catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 60820 | Capella del Roser del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser-del-vilar | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. | XVIII | La capella de la Mare de Déu del Roser es troba situada a l'extrem nord-oest de la masia del Vilar, adossada a l'estructura de la masia. Es tracta d'una petita capella d'una sola nau construïda amb maçoneria de pedra irregular i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Consta d'una de teulada d'una vessant amb aigües al lateral i la façana principal està orientada a l'oest. La façana principal presenta una gran portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada; sobre el portal s'obre un òcul també emmarcat amb pedra motllurada. Més amunt i de forma horitzontal hi ha la resta d'una cornisa de barbacana que ha quedat integrada al mur. | 08201-44 | Masia del Vilar. Sector central del terme municipal | 42.0638600,2.1507000 | 429733 | 4657215 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60820-foto-08201-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60820-foto-08201-44-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El cap de setmana proper a la Mare de Déu del Roser es celebra una missa a la capella. A l'interior hi ha un retaule neoclàssic. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 60855 | Retaule de la capella del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-capella-del-vilar | SOLDEVILA, Felip (2000). Els 8 retaules de l'església de Sant Boi. Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi. | XVIII | El retaule es troba situat a l'interior de la capella de la Mare de Déu del Roser de la masia del Vilar de Sant Boi. Es tracta d'un retaule d'estil neoclàssic format per un cos central i àtic. El sòcol i la mesa d'altar estan policromats i al centre hi ha pintat un escut amb una torre al centre (escut de la família del Vilar). A la part central del cos hi ha un quadre, amb l'escena de la Mare de Déu del Roser amb el Nen Jesús en braços i acompanyada per sant Domènec i santa Caterina, flanquejat per dues columnes estriades i d'ordre compost, a banda i banda, entre les quals s'hi ubiquen dues imatges exemptes. Un entaulament trencat dóna pas a l'àtic on hi ha una fornícula en la que s'hi ubica una imatge de Sant Isidre. La fornícula està flanquejada per dues falses pilastres i està coronada per un cercle amb raigs. | 08201-79 | Capella del Roser del Vilar. Sector central del terme municipal | El retaule de la capella de la Mare de Déu del Roser del Vilar de Sant Boi és un bon exemple de l'esplendor d'aquest gran casal. El Vilar és una de les grans masies històriques del terme de Sant Boi de Lluçanès. El 1613, Jeroni Vilarasau, iniciador del gran llinatge del Vilar, li donà un gran impuls. El gran edifici, però, és una obra construïda el 1735. | 42.0638600,2.1507000 | 429733 | 4657215 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60855-foto-08201-79-1.jpg | Física | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges són d'època contemporània però el quadre de l'escena de la Mare de Déu del Roser és original ja que es va poder salvar gràcies a que el van retallar i amagar durant la Guerra Civil espanyola.La imatge s'ha extret del llibre 'Els 8 retaules de l'església de Sant Boi'. | 99 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60781 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-6 | AADD (1995) Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | El Vilar està situat en un punt elevat al nord del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès i als peus de les primeres pendents del massís dels Munts. Es tracta d'una masia de grans dimensions, possiblement la més gran de tot el Lluçanès, formada per un gran volum quadrat de planta baixa, primer pis i golfes, amb un volum adossat a l'est que forma una gran galeria i acaba en una petita torre, i nombroses estructures a tot el voltant, delimitant un pati davant les façanes sud i est de l'edifici. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats i estan arrebossats a la façana nord i al volum ampliat. El volum principal està coronat amb una teulada de quatre vessants de la que en sobresurt una petita torre. Aquesta torre està arrebossada, compta amb una finestra a cada costat i serveix per a donar llum a l'escala interior de la masia, ubicada just a sota. La façana principal, orientada al sud té un pati o lliça tancat al davant, delimitat per nombroses estructures, entre les que hi ha un hort tancat amb murs de maçoneria de pedra a l'extrem sud o un mur de maçoneria de pedra coronat amb merlets esglaonats que tanca el pati per l'oest. L'accés principal es troba en aquest mur i està format amb enormes brancals monolítics de pedra treballada que formen un fals pilar i una llinda monolítica sobre la que hi ha tres grans elements de pedra treballada, parcialment erosionats. Pròpiament a la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada, tres finestres emmarcades amb pedra motllurada i un gran portal central, emmarcat amb pedra motllurada especialment treballada i amb decoració a la llinda que consisteix en un arc dins el qual hi ha un motiu geomètric circular en relleu i la data inscrita de 1736. A cada costat del portal hi ha un pujador bastit amb maçoneria de pedra. Al primer pis hi ha cinc balcons emmarcats amb pedra motllurada i amb base de pedra motllurada, el central de majors dimensions i amb la pedra més treballada. A nivell de golfes hi ha cinc finestres emmarcades amb pedra motllurada, alguna de les quals conserva l'ampit motllurat. La canalera que corona la façana és de pedra treballada amb decoracions. A la dreta de la façana hi ha el volum ampliat, adossat a l'extrem nord-est del volum principal. Està coronat amb teulada de doble vessant i al seu extrem hi ha una petita torre que sobresurt lleugerament. A nivell de planta baixa hi ha quatre obertures dobles emmarcades amb pedra treballada, formades cada una per una porta i una finestra just a sobre compartint emmarcament, a de l'extrem dret situada sota un volum adossat. Al primer pis hi ha una galeria formada per quatre obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, tancades amb vidriera i sustentades amb pilars monolítics de pedra bisellada amb motllures a capitell i base. Al nivell de golfes hi ha una altra galeria de quatre obertures d'arc rebaixat, en aquest cas sense tancament i sense motllures als pilars. A l'extrem dret d'aquest volum hi ha la torre adossada, amb una porta emmarcada amb pedra bisellada a nivell de primer pis que dóna accés a una petita terrassa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i tres petites obertures d'arc de mig punt sota teulada. La façana oest té adossada a l'extrem esquerre l'església de la Mare de Déu del Roser del Vilar. A nivell de planta baixa conté quatre finestres, tres emmarcades amb pedra bisellada i una amb pedra motllurada. Al primer pis hi ha fins a vuit finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, tres amb pedra motllurada i quatre amb pedra bisellada. A nivell de golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra motllurada i ampit motllurat, i just sota teulada, quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. | 08201-5 | Sector central del terme municipal | La masia del Vilar apareix documentada des del segle XII, quan Bertran de Curull i la seva esposa, Saurimonda, n'eren els propietaris, ja amb nombroses masoveries. Existia ja el 1193, quan fou posada sota la protecció dels hospitalers, i era una important vil·la rural, de la qual depenien 21 masos. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom de Pere Vilar. El 1613, Jeroni Vilarasau, iniciador del gran llinatge del Vilar, li donà un gran impuls i inicià la dinastia dels propietaris de Vilar,creats ciutadans honrats de Barcelona i cavallers els anys 1709, 1736 i 1855. El gran edifici, però, és una obra construïda el 1735. Durant la primera guerra carlina a la masia hi va pernoctar en diverses ocasions el Comte d'Espanya i durant la tercera guerra carlina la masia es va utilitzar com a palau d'intendència general de Catalunya del bàndol carlí. A mitjans segle XIX l'hereu del Vilar, Antoni de Vilar, es va casar amb una rica pubilla de la Cerdanya, Lotgarda de Pedrals, unint dos grans patrimonis. | 42.0636700,2.1507100 | 429734 | 4657194 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60781-foto-08201-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60781-foto-08201-5-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)La façana nord mostra es volums adossats totalment arrebossats i separats per un petit queixal. En el volum principal i a nivell de planta baixa hi ha dues portes, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i tres finestres, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada i un accés emmarcat amb pedra bisellada i tancat amb una porta de ferro forjat amb la inscripció 'A.V.F.1887' que dóna accés al jardí a través d'una passarel·la elevada. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. En el volum ampliat i a nivell de planta baixa hi ha quatre espitlleres i una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha cinc finestres, quatre de les quals emmarcades amb pedra bisellada, i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb monòlits de pedra treballada.La façana est forma un gran queixal. A l'extrem dret es troba el volum adossat que conté tres finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb monòlits de pedra bisellada, i dues finestres a les golfes emmarcades amb pedra bisellada. En el nivell superior, just sota la teulada de la petita torre hi ha tres petites obertures d'arc de mig punt. A l'esquerra d'aquesta façana hi ha diverses estructures adossades al fons de les quals hi ha cal Masover del Vilar. Entre aquestes hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó que dóna accés al pati interior de la masia. En la façana del volum principal, a l'interior del recinte tancat, conté a nivell de planta baixa quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, una amb pedra motllurada i tres finestres balconeres emmarcades amb pedra motllurada, la de l'extrem dret amb base de balcó que s'adossa al volum ampliat. A nivell de golfes hi ha set finestres, quatre emmarcades amb pedra motllurada, dues amb pedra bisellada i una amb monòlits de pedra bisellada, i just sota teulada hi ha quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada.Al voltant de la masia, especialment al sud i a l'est, hi ha nombroses estructures d'usos agropecuaris, una part bastides amb murs de maçoneria de pedra i la resta amb obra vista. Entre aquestes destaca un volum al nord de cal Masover, on es conserven quatre obertures d'arc rebaixat sustentades amb pilars de pedra bisellada sobre els quals hi ha inscrit un nombre, generant entre tots la data incompleta de 178-.També és coneix la masia com el Vilar de Sant Boi. En l'accés interior entre els dos volums hi ha la data de 1771 inscrita a la llinda. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 60915 | El follet del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-follet-del-vilar | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | 'Un temps un follet es va apoderar del Vilar, fins al punt de ser el malson dels seus habitants, sobretot de les criades. Cada nit els entrava pel forat del pany, per sota de les portes, per les escletxes de les finestres i per qualsevol altra engruna d'espirall, i era debades que les tapessin amb draps o altres coses, perquè l minúscul personatge els entrava per tot arreu. Vigilava que la taula estigués ben parada, els plats ben nets, la llar ben escombrada, i que tot estigués ben endreçat i ben net. Quan li semblava que no estava prou net, pujava al llit de les criades, es posava sota el llençol i els ventava cada surra que les deixava blaves. També es ficava al rebost a veure si tot estava en bon ordre i, sobretot, a veure si aprofitaven ben bé el menjar, perquè una de les coses que més el feia enfadar i que més l'amoïnava era que no s'aprofitessin les coses i que no estalviessin força. Quan s'adonava que no aprofitaven prou bé el menjar i que feien les coses amb deixadesa, fet una fúria estirava els peus de les dones mentre dormien, i sobretot els esbullava els cabells de manera que els costava molt de poder-se'ls pentinar. Tant és així que, dels gafets i dels nusos dels cabells, ja en diuen follets. El follet era molt amic del bestiar, sobretot del de peu rodó. Anava a la quadra i li pentinava les crineres, sobretot la cua, i trenava amb tanta traça i de manera tan bonica com no era capaç de fer-ho persona nada. L'animal pentinat pel follet es coneixia de tres hores lluny. Si les criades estaven desesperades amb el follet, els que tenien bestiar feien el que podien per anar a posar al Vilar, per tal de poder lluir el bestiar ben polit sense costar-los cap feina. El follet tot ho removia i ho feia anar en renou i feia una fressa d'allò més. Encara que el volguessin empaitar, no podien pas, perquè, així que s'acostaven al soroll amb un llum encès es fonia i no veien ningú, però així que apagaven el gresol tornava a moure fressa. Quan s'enfadava perquè no trobava les coses endreçades. Movia un renou que no deixava dormir ningú. Per tal de fer-lo content li deixaven alguna llaminadura perquè s'entretingués: mel, formatge, pastissets...Com que era llaminer, així estava content. Si trobava tota la casa neta, esperava que fos hora d'anar-se'n assegut al peu de les debenadores, que sol ser el seu lloc d'estada. A vegades s'entretenia fent rodolar una pedra rodona que ell es portava com una joguina i que mai no es descuidava d'endur-se-la quan se n'anava. Posseir una pedra de follet porta gran riquesa i felicitat. Van molt buscades, però són gairebé impossibles d'heure, perquè els follets n'estan molt gelosos. Per fer fugir el follet, s'escampa mill per terra. Ell, quan el veu, portat pel seu arrelat sentit d'estalvi, es posa a collir-lo de gra en gra; però, com que té les manetes foradades, a mesura que el va collint li torna a caure, i per més que fa no se'n pot sortir i acaba per anar-se'n, enutjat de no poder evitar aquella disbauxa. Al Vilar prou van escampar mill per tot arreu on més anava el follet, però no se'n van poder sortir. Desesperats en veure que no se n'anava, van decidir abandonar la masia i anar a viure a un altre casal. Van carregar més de cent carretes i se'n van anar. I heus aquí que quan la criada major anava a fer una truita es troba que s'havien descuidat la paella. De seguida va córrer a buscar-la al Vilar, però pel camí la va trobar que caminava dreta, i tota parada va sentir una veueta que li deia: -Ja la porto, ja la porto. Era el follet, que vetllava pels interessos de la gent del Vilar. Un cop se n'hagueren anat, va resseguir tots els racons per veure si s'havien deixat res, i en trobar la paella se la va carregar a coll, i cap a la casa nova falta gent. La criada, però, no va veure sinó una paella que caminava, tan i tan remenut era el follet! | 08201-139 | Sector central del terme municipal | 42.0636700,2.1507100 | 429734 | 4657194 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) En veure que ni mudant de casa no es podien desempallegar del follet, ho van deixar córrer i se'n van tornar altra vegada al Vilar. I no s'explica com es van treure el follet del damunt.'Aquesta llegenda va ser recollida per Joan Amades dins Folklore de Catalunya i també es troba recollida dins 'El Lluçanès màgic'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||||||
| 60919 | El salt de la cabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-la-cabra | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | 'Un dia, de no fa pas gaires anys, per aquells verals del Vilar passava un sagalet en companyia d'una dona. Venien d'una petita masoveria dels afores de Sant Boi, a prop d'on la riera del Sorreigs comença el seu tortuós descens cap al Ter. La dona, d'una edat avançada, vestia saca i faldilla, amb mocador negre al cap. Era cantaire i romancera, i coneixia totes les herbes remeieres. Era una dona d'aquelles del parlar de les quals brollaven tots els coneixements de la cultura i la tradició popular, el tresor que el nostre poble ha anat teixint durant segles i que avui en dia anem perdent amb una indiferència feliç. El sagalet, que amb prou feines traspassava la primera dècada de la seva vida, solia acompanyar sovint la seva àvia a resseguir les vores i marges dels camps per cercar menjar per al conillam que les dones de la casa engreixaven a l'entrada del mas. Mentre passaven a la vora del Vilar i anaven omplint el cistell de plantatges, veces i lletsons, el noiet no parava mai de demanar a la seva àvia per tot el què veia: els ocells, les plantes, els arbres, els animals. Tenia un afany desmesurat per aprendre i descobrir tot el que passava al seu entorn. Aquesta casa és molt gran. Oi? Verge, si n'és de gran -contestà l'àvia-. Diuen que té tantes finestres com dies té l'any. És cert que són molt rics els del Vilar? Ho són tant, de rics, que podrien anar des de Sant Boi fins a França sense perdre el terme, i probablement no se l'haurien acabat. On és França? Ui! França és molt lluny, més enllà del Pla d'Anyella, darrera d'aquelles muntanyes. Si té tantes finestres com dieu, és que hi deu viure molta gent Valga'm Déu si n'hi viu de gent. Entre criats, cambrers, mossos i tots els jornalers que s'hi apleguen , sobretot quan és temps de collita, la casa és com un petit poble. Jo diria que la més gran del Lluçanès. I l'amo qui és? Preguntava el minyó, cada vegada més sorprès pel que sentia. L'amo és tan important que té el nom més llarg de la comarca. Es diu senyor de Vilar de Pedrals de Fontcuberta i de Foix. Caram! Com s'ho deu fer per recordar-se de tantes paraules? Bé prou que se'n recorda! A la seva cambra hi té una calaixera atapeïda de papers recargolats. Pots comptar! Amb els casaments que ha fet aquesta família amb les pubilles de les cases més importants del país, i totes les propietats que tenen, els duros els vessen de les mans. Ja diuen allò que si vols saber qui són els més rics de la terra, són el Vilar de Sant Boi, el Noguer de Sagaró i l'Espona de Saderra. Jo he sentit a dir que els del Vilar són rics perquè van trobar un tresor amagat dins d'unes olles. És ben cert -contestà la padrina-. Quan jo m'hi estava de minyona les havia rentades més d'una vegada, aquestes olles, i bé prou que costava de fer-les netes. Però d'això ja fa molts anys, més val no parlar-ne. I per què no en voleu parlar, àvia? Mira, fill, hi ha coses que és millor deixar-les tal com estan. Va, padrineta, conteu-me la història del tresor. Tot d'una la vella, entendrida per la insistència del vailet, es va parar i, mentre seien tots dos sota un roure a la vora d'un torrentet a les envistes del Vilar, va començar a explicar la història del tresor. Fa molts anys, aquesta casa no era pas més gran que qualsevol altra pairalia de la parròquia de Sant Boi, més o menys com l'Oliver, Peranoguera, Codines o Bertans. Va passar que, sense saber per què ni com, la gent del Vilar es van assabentar que ben a prop del seu termenal hi havia un tresor amagat. No sabien on era, ni qui l'hi havia amagat, però ho tenien per certesa. Potser era dels temps de les guerres amb França, que portaven per aquestes terres la pobresa, el pillatge i la malvestat. La gent de Sant Boi va haver de suportar el menyspreu i els saquejos de la soldadesca. | 08201-143 | Sector central del terme municipal | (Continuació descripció) I dieu que les havíeu vist, les olles? Ja t'he dit que sí, minyó. Quan jo era una mica més gran que tu m'estava al Vilar per minyona i les olles eren penjades en una lleixa de la cuina. Donya Cinteta, que era la mestressa, les volia sempre molt netes. Ella fou qui un dia m'explicà aquesta història mentre fèiem bullir la perolada per als porcs. Encara recordo la cara que feia el Tut quan sentia a parlar de les unces d'or. Qui era el Tut? El Tut era un pobre beneitó que es va passar la vida jaient a la vora del foc de la cuina del Vilar, entre argelagues, buscalls i tions. La seva única feina era mantenir encès el foc de la llar. Tot just quan passaven el carrer de les cases noves i, una mica més avall es van parar un moment a beure aigua de la font dels Plàtans. Padrina, en sabeu més, de cuentos de tresors? Vinga, noi, afanyem-nos que, si no, arribarem a casa a les fosques.' Extreta del recull el Lluçanès màgic, explicada per Pere Juvanteny que l'havia sentit explicar per la seva àvia, Carme Musoll, nascuda l'any 1898. | 42.0636700,2.1507100 | 429734 | 4657194 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Qui sap si algun desesperat propietari, veient perillar els seus estalvis, es va veure obligat a enterrar-los en algun lloc del bosc i, després de morir, la seva fortuna va quedar en l'oblit.El cas és que un dia l'amo del Vilar, decidit a qualsevol cosa per tal de trobar el tresor, marxava amb el seu cavall a alçar figura a Barcelona.Diuen que en aquesta ciutat, hi ha un lloc envoltat de misteri, on tenen clarividència per endevinar la veritat de les coses, els secrets més secrets i l'esdevenir de les persones. Però no a cap preu, ja que més d'un hi ha trobat el turment de la consciència, o n'ha pagat una feixuga penyora.No obstant, la decisió era presa i el senyor del Vilar ja passava el llindar d'una fosca porta d'algun recòndit carreró de la ciutat de Barcelona. Al cap de poc, una veu tremolosa sorgida de qui sap on, deia aquestes paraules:El Salt de la Cabra, la soca de l'om, les olles de coure, les unces hi són.L'endemà l'home del Vilar marxava de retorn cap a Sant Boi, i pel camí no feia més que encaparrar-se pensant en el significat de les paraules que havia dit aquella veu.Quan ja passava a les envistes del Lluçanès, li va venir de sobte un pensament. Recordà que molt a prop de casa seva, a la vora del torrent que baixa de per enllà el pedró de l'Àngel de la Guarda, hi havia un lloc anomenat el Salt de la Cabra, justament al costat d'on s'aixecaven uns vells oms.Però, per desventura seva, els oms eren del seu veí, l'Oliver.Decidit com era, tot just arribar al Vilar, amb molta discreció s'afanyà a demanar a l'Oliver que li vengués els arbres en qüestió. El veí sorprenentment hi accedí.Un cop amo dels oms, es féu acompanyar d'un mosso de la seva confiança i, en un dit i fet, a cops de destral, van fer caure de soca-rel tots els oms del Salt de la Cabra.De sobte, dins la soca de l'arbre més gros i de fusta més recargolada aparegueren unes olles de coure plenes a vessar d'unces d'or.Des d'aquell dia, el Vilar fou la casa més rica de tota la contrada.Al cap de poc temps, un estol de picapedrers, paletes i fusters es posaren a treballar durant anys per bastir aquesta fastuosa casa que avui es pot veure.A partir de llavors, al Vilar hi feren estada prínceps i grans generals i, en temps dels carlins es convertí en caserna militar. S'hi cobraven les contribucions que servien per pagar la guerra, i, des de la sala de la casa, el Comte d'Espanya i l'intrèpid general Savalls preparaven la lluita contra els liberals.En aquesta guerra, els del Vilar -que ja eren uns senyors molt importants- hi van invertir molts dels seus cabals. Tants com en van perdre.Passat un temps l'hereu del Vilar va començar a pensar en la possibilitat que el tresor del Salt de la Cabra estigués incomplet. Vull dir que encara s'haguessin descuidat alguna olla enterrada en algun racó del bosc.Per assegurar-se'n, se'n tornà a marxar altra vegada amb el seu cavall cap a Barcelona a alçar figura, en el mateix lloc misteriós on temps enrera li havia estat revelat l'amagatall del tresor. Allí va sentir de nou la mateixa veu, però aquesta vegada li digué:El Salt de la Cabra, la soca de l'om, les olles de coure, les unces ja no hi són. Qui té les unces? El Vilar de Sant Boi.I així acaba la història del tresor del Salt de la Cabra. Els del Vilar són molt rics, però ningú sap el preu que han pagat per la seva gosadia -deia la vella mentre contemplava com el sol es ponia per darrera el PurgatoriApa vailet! Anem, que ja és hora de munyir, i el bestiar no vol saber res de cuentos.Tots dos emprengueren el retorn corriol avall. El noi, esbalaït encara pel que havia escoltat de la seva àvia, en volia saber més i més, i no parava mai de preguntar.I on era el lloc on van trobar el tresor?Fa una estona tu hi eres assegut a sobre: en aquella roureda on ens hem parat, vora el torrentet, abans hi creixien ufanosos els oms amb les olles enterrades a les seves soques. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||||
| 60913 | Festes de Sant Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-sant-baldiri | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. CASELLES, Josep (1996). 'El Nostre Patró i la seva festivitat' al Programa de la Festa Major de 1996. | XIX-XX | Les festes de Sant Baldiri es celebren els dies propers al dia 20 de maig, dia del patró Sant Baldiri o Sant Boi. Les festes s'inicien amb la revetlla de Sant Baldiri, la vigília del dia del patró, amb una foguera a la plaça Nova de la població que s'acompanya amb coca i vi dolç. El dia 20 es celebren els actes més tradicionals com la missa solemne a l'església parroquial o el dinar popular, també organitzat a la plaça Nova. Així mateix hi ha un seguit d'activitats que acompanyen les festes de Sant Baldiri que varien cada any en funció de la seva programació: esmorzars populars, xocolatada, activitats infantils, exposicions, cafè-concert, teatre, campionat de botifarra i la ja tradicional farra d'en Baldiri organitzada per l'Escampadagrup. | 08201-137 | Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | La festa té els orígens en el culte del desvetllament de la natura i de la vida. Aquesta festa pagana, com molts altres, va ser cristianitzada. A Sant Boi, la confraria del Roser, fundada el 20 de setembre de 1612, recollia en una de les ordinacions l'obligació d'organitzar una festa per Sant Baldiri i una altra al primer diumenge d'octubre. Era costum que els administradors de la festa de Sant Baldiri donessin menjar als músics dels seus propis béns, i que tot el que apleguessin en els balls, a la plaça o en altres llocs, anés a parar a la confraria. Durant molts anys, es celebrava un ofici religiós i es cantaven els goigs. A la vigília es feien focs a cada cap de carrer. A partir de l'any 1955 es va fer coincidir amb Sant Baldiri la primer fira ramadera, amb concurs de bestiar, concert, teatre i ball. Aquesta fira es va fer durant sis anys. La festa, però, va començar a donar un tomb important. Fou a partir de l'any 1979, quan per iniciativa d'un grup de santboiencs es va començar a fer la matança del porc a la plaça Verge dels Munts, i al cap d'uns anys, concretament l'any 1992, es va traslladar a la plaça Nova, on es fa un dinar popular (MONTAÑÀ, PLANES:2004). | 42.0585800,2.1508500 | 429740 | 4656629 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60913-foto-08201-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60913-foto-08201-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les fotografies les ha facilitat Baldiri Selva. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 165,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/