Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60827 | Pedró de Pla Ballester | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-pla-ballester | SELVA, Pere (1999). Topònims de Sant Boi de Lluçanès. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Fulletó: Descobrim els Pedrons. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès | XVIII-XX | El pedró de pla Ballester es troba situat a l'extrem d'un camp en la zona anomenada pla ballester, a l'oest del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'un pedró, emplaçat sobre una base quadrada, de planta quadrada de 90 x 90 centímetres i 2'10 metres d'alçada de cos, cobert amb una teulada piramidal coronada amb una creu de ferro. Presenta els murs arrebossats i pintats de blanc i a la banda sud s'obre una capelleta coronada amb arc rebaixat i protegida per una reixa. A l'interior hi ha la imatge d'una verge amb el nen. Sota la capelleta hi ha una inscripció: EN AQUEST LLOCH ES TROVÁ / LA VERGE DEL BALLESTER/ LO VEHI I EL FORESTER / PASSANT DE NIT O DE DIA / CONVERSANT AMB ALEGRIA / DE UN CAS TANT SINGULAR / DIRAN DEIXA'MS DE PARLAR / I RESEM L'AVE MARIA. Restaurat per P. Pont any 1947. A la banda oest del pedró hi ha una inscripció força erosionada: Làpida primera. | 08201-51 | Sector central del terme municipal | 42.0594800,2.1460600 | 429344 | 4656733 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60827-foto-08201-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60827-foto-08201-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A Sant Boi de Lluçanès hi ha una ruta que ressegueix els pedrons del municipi: 'Descobrim els pedrons'. Aquesta ruta, de 8 quilòmetres està senyalitzada amb senyals blancs i verds i dóna a conèixer els 5 pedrons que hi ha a Sant Boi: Pla Ballester, Sant Isidre, l'Àngel de la Guarda, Lourdes de Codines i Sant Baldiri. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60828 | Castell de Montorroell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montorroell | <p>AADD (1990). Els castells catalans, Volum IV. Rafael Dalmau Editor. AADD (1995) Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, S.A. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, maig de 2008.</p> | Estructura derruïda i força erosionada. | <p>El castell de Montorroell es troba situat a uns 150 metres al nord-oest de la masia de Montorroell. Es tracta d'una estructura derruïda que conserva diversos trams de murs, alguns dels quals de fins a 2 metres d'alçada, de maçoneria de pedra irregular, petita a mode de lloseta. La majoria dels murs es troben coberts per vegetació i hi ha crescut roures i boixos. Algunes formes de les estances i separacions de l'interior són visibles tot i l'enderroc dels murs i la coberta vegetal.</p> | 08201-52 | Sector nord del terme municipal | <p>El Castell de Montorroell anomenat en la documentació com a 'statica', 'fortitudo' o 'castrum' de Montorroell tenia al costat la capella de Sant Amanç de Montorroell, citada a mitjans del segle XIV. El 1297 la fortalesa de Montorroell era pròpia de Beatriu de Conanglell, mare de Pere de Conanglell, i el 1332 en tenia la propietat Galceran de Besora. Ambdós propietaris reconeixien cert vassallatge al senyor del castell de Lluçà. El 1549, Pere Onofre Sala, de Vic, es deia senyor del castell i casa de Montorroell.</p> | 42.0763800,2.1649700 | 430927 | 4658594 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60828-foto-08201-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60828-foto-08201-52-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 60829 | Església vella de Sant Boi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-vella-de-sant-boi | BERTRÁN DE HEREDIA, J (1991). Excavacions al campanar de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès (Osona) a Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Simposi: Barcelona, 5, 6 i 7 d'octubre de 1989. Barcelona. 1991. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). JUNYENT, Eduard (1980-1996). Diplomatari de la catedral de Vic (segles IX-X). Patronat d'Estudis Osonencs. 1980-1996. ORDEIG, Ramon (1999). Catalunya Carolíngia, IV: Els Comtats d'Osona i Manresa. Institut d'Estudis Catalans. ROVIRA, Josep (1989). 'Intervenció al campanar de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès' a Quaderns Científics i Tècnics, núm.3, octubre de 1989. Diputació de Barcelona, 1991. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, maig de 2008. | XII | L'església vella de Sant Boi de Lluçanès s'emplaçava en el mateix lloc on avui en dia hi ha el temple barroc-neoclàssic, en el punt més alt del casc antic de la població. La primera utilització d'aquest turó correspon a una església romànica de nau única i absis semicircular, voltada d'una necròpolis d'inhumació. L'existència d'una església anterior a aquesta, del segle X només es pot suposar. Documentalment la primera referència que es té de l'edifici és de 1227. El campanar romànic fou construït a finals del segle XII, adossat al mur nord, al costat de l'absis. Aquest primer campanar té 18'40 metres i correspon al primer pis de l'actual campanar. Entre els anys 1331 i 1536 es cobreix el campanar, bé perquè havia restat inacabat o per la necessitat de remodelar-lo. Durant el segle XVI s'hi fan importants obres de millora i en aquest moment, arribarà a tenir dos pisos i una alçada propera als 22 metres. L'església d'estil romànic es va començar a enderrocar el 1762 per construir-hi l'edifici actual d'estil barroc. Durant l'excavació de 1986 es va trobar una tomba, coberta per un estrat de reble, on hi havia enterrats tres individus. Va ser feta aprofitant una diàclasi de la roca i fou coberta amb lloses de pissarra. Per la seva orientació atípica, podria associar-se a la construcció del segle X, però també podria ser d'època més avançada, encara que anterior a la construcció de la torre. | 08201-53 | Església parroquial de Sant Boi. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | La consagració de l'església de Sant Boi es deuria fer entre l'any 886, data de la restauració de la dignitat episcopal de la seu de Vic, i el 911, data de la mort de Guifré II. La primera menció del terme de Sant Boi de Lluçanès es troba datada de l'any 905, quan el bisbe d'Osona Idalguer acudí al castell de Lluçà per tal de restaurar-hi l'església de Santa Maria, edificada pel prevere Vinizià, el qual dotà amb llibres i ornaments litúrgics, amb cases i terres; alhora, el bisbe la dotà amb els delmes i les primícies provients dels vilars del terme parroquial i li sotmeté l'església de Sant Martí d'Albars, propietats i béns que 'sunt in comitatu Ausona, ad radices castri de Lussano et terminos eius et in adiacentias vel in apendicios Sancti Baudili' (ORDEIG: 1999). Per tant les primeres notícies de Sant Boi són esmentades formant límit de la parròquia de Santa Maria de Lluçà. Les funcions parroquials de Sant Boi consten des de l'any 993. En un primer moment, l'església i el terme de Sant Boi van dependre de l'antic terme del castell de Lluçà. Més tard, bona part d'aquest terme i església van passar a dependre de la vescomtessa Riquilda de Narbona, vídua d'Odó, que l'any 962 ho va llegar a la catedral de Vic (JUNYENT:1980-1996). Al cap d'un temps, passaren a dependre del comte d Barcelona-Osona Ramon Borrell, qui el 6 de novembre de l'any 992, vengué aquests dominis a Sendred, senyor del castell de Gurb, per 40 unces d'or cuit, amb els corresponents delmes i primícies, els molins i els prats. El 15 de febrer de l'any 993, Sendred de Gurb va fer una permuta amb el bisbe de Vic Arnulf. Aquest domini de Sant Boi, que va dependre del bisbat de Vic des de l'any 993 fins a l'abolició de les senyories jurisdiccionals pel govern liberal espanyol de 1834 estava centrat en la gran batllia que regentaven els hereus del mas Vila-rasa. L'església del segle X, envoltada per una necròpolis d'inhumació, va ser substituïda per un temple romànic al segle XII, segurament més capaç d'acollir la creient feligresia que poblava el terme. D'aquest temple avui en dia sols en queda la base del seu campanar, integrada en el campanar actual. En aquest temple es documenta l'any 1160 un altar dedicat a la Verge. Aquest temple anà sofrint modificacions i ampliacions - l'any 1456 s'hi realitzen importants reparacions - fins que a mitjan segle XVIII es decidí construir un nou temple (FONT:1992). | 42.0577500,2.1517100 | 429810 | 4656536 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 60830 | Cal Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sola-0 | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVI-XVIII | Cal Solà està situada a la plaça verge dels Munts. Es tracta d'una antiga masia integrada al poble que està formada per planta baixa, un pis i golfes, amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra estan arrebossats i deixen a la vista les cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una estructuració regular de les obertures. A la planta baixa s'obre un portal d'arc de mig punt adovellat, al centre, flanquejat per dues finestres (antigament dos portals) emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. Al primer pis s'obren tres finestres que es disposen seguint la vertical de les obertures de la planta baixa. La finestra de l'esquerra està emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada; sobretot, però, destaquen les finestres central i dreta que es troben ricament treballades. La finestra central presenta brancals i llinda motllurada amb guardapols i carots esculturats en relleu als seus extrems i un escut amb l'anagrama de Jesús Home Salvador. La finestra de la dreta presenta brancals decorats amb dobles falses pilastres a cada costat amb base i capitell treballat; la llinda de la finestra es troba decorada amb un entaulament que presenta diverses motllures coronat amb una repisa a mode de guardapols. A les golfes s'obren dues finestres als extrems, de menors dimensions emmarcades amb monòlits de pedra treballada i un matacà de pedra, situat sobre la finestra central del primer pis. | 08201-54 | Plaça Verge dels Munts, 12. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | La casa pairal de cal Solà va ser construïda l'any 1541. Posteriorment, amb el creixement del nucli els segles XVII i XVIII va quedar integrada dins el nucli urbà. | 42.0576500,2.1505800 | 429716 | 4656526 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60830-foto-08201-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60830-foto-08201-54-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60831 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-7 | SELVA, Baldiri (2006). Records de Sant Boi en sèpia. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | Cal Sastre es troba situada fent xamfrà a la plaça Verge dels Munts. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per planta baixa, un pis i golfes. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossada, amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions, i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, està ordenada simètricament amb dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat emmarcat amb brancals de pedra bisellada força erosionats. La clau de l'arc presenta una decoració en baix relleu de forma circular. A la part esquerre hi ha un portal reformat. A nivell de primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat, seguint la disposició de les obertures de la planta baixa. La finestra de la part dreta presenta una decoració d'arc de cortina amb un motiu circular en baix relleu a mode de flor. Al mig de les dues finestres hi ha una capelleta on s'hi ubica una imatge de la Verge dels Munts, decorada a mode de façana barroca. La capelleta està suportada per una mènsula floral, una base motllurada, dues columnes amb capitells florals, un entaulament motllurat i curvilini (amb set flors) i un coronament a mode de mitja cúpula. A la part inferior hi ha una inscripció (SALUS IN FIRMORUM) i la data en què es va col·locar la capelleta al 1926. A les golfes s'obren dues finestres, de menors dimensions, emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. La façana sud correspon a un cos allargat, adossat amb galeries. A la planta baixa presenta cinc obertures rectangulars i una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada. A nivell de primer pis hi ha les galeries que presenta la part dreta tancada i un pilar de pedra central que fa de suport. A la part esquerre destaca una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la data de 1745 i una creu intercalada. La façana nord-est presenta dues finestres a nivell de primer pis, una d'elles de pedra reformada amb maó i l'altra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. A les golfes també s'obren dues finestres, de menors dimensions, la de l'esquerra tapiada (presentava brancals de pedra bisellada) i la de la dreta emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. | 08201-55 | Plaça Verge dels Munts, 10. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0577900,2.1507000 | 429726 | 4656542 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60831-foto-08201-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60831-foto-08201-55-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Des de l'any 1926, en què es col·locà la capelleta dedicada a la Verge dels Munts a cal Sastre, la plaça passà de dir-se plaça del Pou a plaça Verge dels Munts. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60832 | Cal Jaumet Pensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaumet-pensa | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. SELVA, Baldiri (2006). Records de Sant Boi en sèpia. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVII | Cal Jaumet Pensa es troba situada al carrer Antic. Es tracta d'una casa formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i murs de maçoneria de pedra arrebossats que deixa a la vista les cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana sud-est presenta, a la planta baixa, un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la data 1696 i una creu intercalada, i la següent inscripció: SALVADOR VILARASAU. A l'esquerra del portal hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. El primer pis queda dominat per l'eixida sobre el corredor que forma un cos en galeries i una ampla balconada on hi ha un accés al balcó, emmarcat amb pedra bisellada i una finestra amb la data inscrita a la llinda de 1694. A les golfes s'obren quatre obertures reformades amb brancals i llindes noves decorades. Antigament hi havia al seu lloc petites finestres sense decorar. A la façana nord s'obren dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. | 08201-56 | Carrer Antic, 7. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | Durant el segle XVIII es va instal·lar a la casa, concretament sobre el corredor, una petita fàbrica amb uns quants telers manuals. L'activitat tèxtil va durar fins a final del segle XIX. | 42.0579300,2.1501600 | 429682 | 4656558 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60832-foto-08201-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60832-foto-08201-56-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60833 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-7 | XVIII | La Rectoria de Sant Boi està situada uns metres al sud de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès, just al nord de la plaça Major. Es tracta d'una casa de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb arrebossat parcialment escrostonat, i amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant ampliacions. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada, una de les quals amb decoració d'arc de cortina a la llinda i l'altra amb decoració d'arc conopial. Al primer pis hi ha dos balcons emmarcats amb pedra bisellada a cada extrem i dos finestrals reformats al centre, sobre els quals hi ha un carreu amb la inscripció 'Ca 1815 Ror'. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra amb la data parcialment erosionada de 171-. La façana oest conté a nivell de planta baixa tres espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha sis finestres emmarcades amb pedra bisellada i una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i a les golfes hi ha tres finestres, una emmarcada amb maó i llinda de fusta, una altra amb pedra treballada i la última amb monòlits de pedra treballada. La façana nord compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la casa i està dominada, a nivell de primer pis, per un portal emmarcat amb pedra doblement motllurada, amb la data de 1797 inscrita en la llinda monolítica, que alhora fa d'ampit d'una obertura ovalada just a sobre, emmarcada amb pedra treballada. També al primer pis hi ha una petita finestra geminada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, amb ampit, llinda i brancal interior compartit. A nivell de golfes hi ha tres finestres, una emmarcada amb maó, una amb pedra bisellada i una geminada d'igual tipologia que la del primer pis. A l'esquerra el volum forma un queixal amb una terrassa a nivell de primer pis. La façana est conté a nivell de planta baixa tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i un portal emmarcat amb pedra bisellada sobre el que hi ha una cornisa de blocs de pedra treballada que delimiten una petita terrassa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, dos balcons emmarcats amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra motllurada, ubicada en el queixal que forma el volum. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada i una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada ubicada en el queixal de l'extrem nord-est. | 08201-57 | Plaça de l'església, 2. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0573600,2.1518700 | 429823 | 4656493 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60833-foto-08201-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60833-foto-08201-57-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 60834 | Finestra de cal Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-cal-sola | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVI | Algunes parts del guardapols així com una figura que subjecta l'escut es troben fortament erosionades. | La finestra de cal Solà es troba situada al centre del primer pis de la façana principal. Es tracta d'una finestra ricament treballada que presenta els brancals amb doble gradació de motllures a mode de fines columnes, en les quals hi ha tres petits rostres esculturats en relleu, i sòcol treballat. La finestra es troba coronada per un guardapols motllurat que presenta els extrems decorats amb dos carots esculturats; al centre de la llinda, trencant el guardapols, hi ha un escut amb l'anagrama de Jesús Home Salvador, subjectat per dues escultures infantines. | 08201-58 | Cal Solà. Plaça Verge dels Munts, 12. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0576500,2.1505800 | 429716 | 4656526 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60834-foto-08201-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60834-foto-08201-58-2.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 95|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60835 | Finestra de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-vila-rasa | XVII | La finestra de Vila-rasa es troba situada a la façana principal de la masia, al nivell de primer pis, sobre el portal d'arc de mig punt adovellat i sota el matacà. Es tracta d'una finestra ricament treballada que presenta una magnífica decoració. És una finestra d'arc conopial trevolat, amb tres nivells de gradació de motllures i sòcol treballat. Presenta ampit de pedra desgastat i està coronada per un guardapols motllurat que presenta una decoració, a la part interior, de cordó i nusos. Els dos extrems dels guardapols queden rematats per dues terminacions en relleu decorades i molt erosionades que no permeten definir el motiu. Els angles que hi ha entre la finestra i el guardapols també es troben decorats i presenten dues escenes esculpides en baix relleu: l'angle esquerra presenta dos animals i una branca vegetal (podria ser una escena de caça ja que un dels animals sembla ser un gos); l'angle de la dreta presenta també dos animals, un és una serp i l'altra sembla un lleó rampant. | 08201-59 | Masia de Vila-rasa. Sector oest del terme municipal | 42.0475200,2.1309900 | 428084 | 4655418 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60835-foto-08201-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60835-foto-08201-59-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 60836 | Pont (o corredor) de cal Jaumet Pensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-o-corredor-de-cal-jaumet-pensa | SELVA, Baldiri (2006). Records de Sant Boi en sèpia. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVII | Es tracta d'un corredor de 10 metres de llargada per 3 d'amplada que dóna accés a cal Papei, una de les cases antigues del poble. Té una altura considerable i el sostre forma un embigat de fusta. A la part de davant hi havia hagut dos pilars de pedra treballada, avui dia desapareguts; la part del darrere del corredor acaba en arcada de mig punt. Damunt seu hi ha l'eixida de cal Jaumet Pensa. | 08201-60 | Carrer Antic, 7. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0579000,2.1501300 | 429679 | 4656554 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60836-foto-08201-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60836-foto-08201-60-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A finals dels anys 70 el corredor fou restaurat. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60837 | Pou de ca la Nita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-la-nita | XVI | El pou de cal Nita es troba situat a l'encreuament dels carrers Major i Barendà, en un extrem de la plaça Verge dels Munts. Es tracta d'un pou de planta circular construït amb murs de maçoneria de pedra mitjana i irregular, i cobert amb teulada de doble vessant de lloses de pedra. Presenta una obertura, accés que permetia pouar l'aigua pel pou, actualment protegida amb una porta de fusta, flanquejada per dos pedrissos. L'obertura està emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada. Un carreu allargat que hi ha sobre la llinda presenta una data inscrita, resseguida amb color negre: 15 + 63 (amb una creu intercalada). | 08201-61 | Plaça Verge dels Munts. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0576600,2.1509700 | 429749 | 4656527 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60837-foto-08201-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60837-foto-08201-61-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Abans de 1926, data en que es va col·locar la capelleta de la Verge del Munts a cal Sastre, la plaça on es situa el pou era coneguda com a plaça del Pou. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60838 | Canalera del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canalera-del-vilar | XVIII | La canalera del Vilar es troba situada a la façana principal de la masia. Es tracta d'una canalera de pedra que recull l'aigua de la teulada; està formada per diversos blocs de pedra treballada on hi consten cinc grans escupidors també de pedra a mode de gàrgola que representen grans rostres o carots esculpits amb formes d'animals. De la boca en surten uns tubs metàl·lics a mode de trompeta. Actualment no escupen aigua i els forats estan tapats ja que, quan plovia, es formaven grans bassals davant la façana. | 08201-62 | Masia del Vilar. Sector central del terme municipal | 42.0635800,2.1506500 | 429729 | 4657184 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60838-foto-08201-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60838-foto-08201-62-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 60839 | Pallissa d'Orra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-dorra | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | La pallissa ha estat restaurada i s'està rehabilitant com habitatge. | La pallissa d'Orra es troba situada a la banda oest de la masia d'Orra delimitant l'era pel nord. És un edifici de planta rectangular allargat, format per planta baixa i un pis, i amb teulada de quatre vents de nova construcció. Està construïda amb murs de pedra i obra. Conserva part del mur de pedra de l'antiga construcció a tot el volt de la planta baixa i a la façana principal, la qual ha estat lleugerament modificada en obertures i material, ja que fa un temps combinava la pedra i el totxo i actualment és tota de pedra. El primer pis de la resta de les façanes està construït amb obra, igual com es presentava fa un temps però actualment construït amb material nou. A la façana principal s'ha conservat una gran arcada central emmarcada amb curtes dovelles. Les obertures d'aquesta façana han estat modificades i actualment presenten brancals de pedra i llindes de fusta. A la resta de les façanes també s'han modificat i creat obertures, adaptades a la funció d'habitatge. | 08201-63 | Sector sud del terme municipal | 42.0418100,2.1578700 | 430302 | 4654761 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60839-foto-08201-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60839-foto-08201-63-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En una pedra del brancal del portal situat a la dreta de l'arcada hi ha una inscripció: JOSEPH ORRA / ANY1888. Aquesta pedra no és originaria de la pallissa sinó que prové d'un pont de pedra al camí que antigament conduïa a la masia i que actualment està destruït. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60840 | Pallissa de Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-cornet | XIX-XX | Una part de la teulada ha caigut a l'interior de l'edifici. | La pallissa de Cornet està adossada a l'oest de la masia que li dóna nom, en un punt elevat a l'est de la riera dels Sorreigs. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions adossada a la façana est de la masia de Cornet formant un petit angle que s'adapta al terreny. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter i amb cantonades delimitades amb carreus treballats, consta de dos nivells i té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, tot i que la vessant nord es troba aterrada. La façana principal, orientada a l'est, està ocupada per una gran obertura d'arc de mig punt que ocupa bona part de l'ample de la façana; està emmarcada amb maó i brancals de pedra treballada. Des d'aquesta obertura s'observa l'interior, ocupat per tres grans pilars d'obra vista i l'embigat que separa els dos nivells, del que actualment només se'n conserva una part. La façana sud conté al nivell inferior un portal d'arc rebaixat que forma una petita volta de rajol i dues petites obertures emmarcades amb pedra treballada. Al nivell superior, i sobre les tres obertures del nivell inferior, hi ha tres grans obertures rectangulars emmarcades amb pedra treballada, que ocupen més de la meitat de l'alçada de l'edifici. La façana nord es troba coberta d'heura quasi completament i s'hi intueix una finestra emmarcada amb pedra treballada. | 08201-64 | Sector sud del terme municipal | 42.0371300,2.1508900 | 429719 | 4654247 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60840-foto-08201-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60840-foto-08201-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60841 | Pallissa de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-sant-ponc | XIX-XX | La pallissa de Sant Ponç està situada uns metres al nord-oest de la masia que li dóna nom, quedant entre ambdós edificis l'antiga era de la masia. Es tracta d'una edificació de planta rectangular i mitjanes dimensions, bastida amb murs de maçoneria de pedra petita amb poc morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-est, conté l'única obertura de l'edifici, un gran portal d'arc de mig punt emmarcat amb maó a plec de llibre i brancals de pedra treballada. La resta de façanes no contenen cap obertura i estan parcialment cobertes de vegetació. Just davant la pallissa hi ha l'antiga era de la masia, delimitada parcialment amb un mur de pedra coronat amb grans blocs de pedra treballada. | 08201-65 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0331900,2.1466500 | 429364 | 4653813 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60841-foto-08201-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60841-foto-08201-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 60842 | Pallissa de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-vila-rasa | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII-XIX | La pallissa de Vila-rasa està situada uns metres al nord de la masia de Vila-rasa tancant un conjunt de coberts i corts que s'estén al nord de la masia. Es tracta d'una edificació de mitjanes dimensions i de dos nivells, bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en el nivell superior, amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté una gran obertura d'arc rebaixat emmarcada amb pedra treballada, lleugerament deformada, que ocupa pràcticament tota l'alçada de l'edifici. A l'esquerra hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i un cobert adossat modernament. La façana est conté una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada en el nivell inferior i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada en el nivell superior. La façana nord conté dues portes reformades en el nivell inferior i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada en el nivell superior. La façana oest conté únicament dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, ambdues en el nivell inferior. | 08201-66 | Sector oest del terme municipal | 42.0478900,2.1307100 | 428061 | 4655459 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60842-foto-08201-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60842-foto-08201-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60842-foto-08201-66-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60843 | Pallissa de l'Abellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-labellar | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII-XX | La pallissa de l'Abellar està situada uns metres al nord-est de la masia de l'Abellar, al nord-est de Vila-rasa. Es tracta d'una pallissa de mitjanes dimensions, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats. Consta de dos nivells i està coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté al nivell inferior una única obertura, tot i que de grans dimensions, es tracta d'un gran portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. El nivell superior queda totalment obert, amb un pilar central d'obra vista i la resta delimitat amb planxes de fusta. Davant la façana hi ha diversos coberts adossats modernament i a l'esquerra un altre cobert bastit amb murs de maçoneria de pedra i amb coberta d'una sola vessant. La façana oest es troba dominada pel cobert adossat i no conté cap obertura. La façana nord compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la pallissa i conté una porta emmarcada amb maó al nivell superior, a la que s'accedeix a través d'una petita rampa, amb murs de contenció de maçoneria de pedra. La façana est té un cobert adossat i conté dues petites obertures emmarcades amb pedra treballada en el nivell inferior. | 08201-67 | Sector oest del terme municipal | 42.0493700,2.1333500 | 428281 | 4655621 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60843-foto-08201-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60843-foto-08201-67-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En un carreu de la pallissa hi ha la data de 1928 inscrita. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60844 | Pallissa de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-gallifa | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII-XIX | La pallissa de Gallifa està ubicada uns metres al sud-est de la masia que li dóna nom, a l'extrem nord-est del terme municipal. Es tracta d'una construcció de planta rectangular bastida amb murs de maçoneria de pedra petita, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Consta de dos nivells i únicament conté obertures en la seva façana principal, orientada al sud. Es tracta de dues grans obertures emmarcades amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, ubicades una sobre l'altra. | 08201-68 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0747700,2.1806700 | 432224 | 4658403 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60844-foto-08201-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60844-foto-08201-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60844-foto-08201-68-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60845 | Pallissa gran de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-gran-de-viladecans | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII-XIX | La pallissa gran de Viladecans està situada pocs metres al nord-est de la masia de Viladecans, en un punt elevat al sud-est del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats. Es troba ubicada sobre un planell rocós amb pendent, de manera que a l'extrem est la pallissa té una altura de teulada habitual i en canvi a l'extrem oest queda desproporcionada amb una gran alçada. La gran teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest i ubicada a pocs metres de la masia, es troba totalment oberta, deixant a la vista l'estructura interior, formada per vuit grans pilars. Els quatre pilars de la meitat oest són de maçoneria de pedra i obra vista i els quatre pilars del costat est són de planta circular d'un diàmetre considerable i de maçoneria de pedra. L'embigat interior que separa els dos nivells només es conserva en algunes parts. La façana sud conté dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta al nivell superior i una obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al nivell superior. La façana est conté un gran portal en el nivell inferior emmarcat amb llinda de fusta i una obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al nivell superior. La façana nord conté dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, una de les quals tapiada, i una porta emmarcada amb pedra treballada. | 08201-69 | Sector central del terme municipal | 42.0474600,2.1655100 | 430941 | 4655383 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60845-foto-08201-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60845-foto-08201-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60845-foto-08201-69-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60846 | Pallissa petita de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-petita-de-viladecans | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XIX | La pallissa petita de Viladecans està situada uns metres a l'est de la masia de Viladecans, en un nivell elevat respecte la masia. Es tracta d'una pallissa de mitjanes dimensions, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, és de fibrociment i està adossada a un cobert modern que segueix la mateixa orientació que la pallissa. La façana principal de la pallissa, orientada al sud es troba unida al cobert modern i conté un gran portal, emmarcat amb brancals de pedra treballada i maó i la llinda reformada amb biga metàl·lica, i una finestra d'arc rebaixat emmarcada de maó. La resta de façanes només contenen dues finestres emmarcades amb maó, una a la façana nord i l'altra, amb llinda de fusta, a la façana oest. | 08201-70 | Sector central del terme municipal | 42.0473200,2.1656400 | 430951 | 4655367 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60846-foto-08201-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60846-foto-08201-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60847 | Retaule de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-isidre-1 | SOLDEVILA, Felip (2000). Els 8 retaules de l'església de Sant Boi. Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi. VERDAGUER, Judit (1997). 'Retaule de Sant Isidre' dins Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic (inèdit). | XVII | El retaule de Sant Isidre, també conegut anteriorment com a retaule de Santa Bàrbara, es troba ubicat a la primera capella de la dreta de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès. És un retaule de 6,70 metres d'alçada i 4 metres d'amplada fet amb fusta, pa d'or i pigments. El retaule està format per dos cossos de tres carrers cadascun i àtic. A les pilastres laterals del sòcol trobem dos escuts amb un canó, atribut de Santa Bàrbara, i dos querubins en relleu. Una mesa d'altar amb un escut marià pintat a la part central i dues grades amb una decoració que alterna motius vegetals i querubins ens duen al bancals en el que hi ha una estructura d'entrants i sortints; té també una decoració de tipus vegetal. El primer cos té tres fornícules; la del carrer central és una mica més gran i conté l'escultura de Sant Baldiri (de talla i època barroca); la del carrer esquerre conté la imatge de Sant Isidre i la del carrer de la dreta Sant Ramon. Als brancals trobem una senzilla decoració vegetal, i als carcanyols caps d'àngels. Emmarquen les fornícules quatre columnes salomòniques i vuit quarts de columnes. Entaulament trencat separa el primer cos del segon, en el que trobem, al carrer central, una gran fornícula amb l'escultura de Santa Àgata, amb decoració vegetal als brancals i querubins als carcanyols, flanquejada per àngels atlants. Als carrers laterals hi ha dos relleus rectangulars amb escenes del martiri de Santa Bàrbara (l'un representa la Santa traspassada amb una llança i l'altre, rematada amb l'espasa amb el jutge, al fons, que la condemnà a mort per ser cristiana, i que era el seu pare) i amb un fris superior en el què hi ha inscrit el bust d'una santa dins un el·lipse; a cada extrem dels carrers trobem mitja columna salomònica i al costat un pedestal amb un àngel agenollat. Un entaulament trencat amb decoració vegetal i querubins ens porta a l'àtic en el que trobem un marc central quadrat amb Sant Jaume apòstol en alt relleu, flanquejat per dos àngels tocant el llaüt i al cim del qual hi ha dos àngels més que sostenen un tauler amb la data d'acabament del daurat del retaule (1780). Als carrers laterals, dos frontons trencats formant dues volutes arrissades amb dos medallons on hi ha dos petits relleus: en un hi ha la Verge Maria, i en l'altre l'arcàngel de l'anunciació. | 08201-71 | Església parroquial de Sant Boi. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El retaule va ser construït el 1680 per Joan Francesc Moretó i fou instal·lat a Sant Boi el 1780 procedent d'una església de Barcelona. El retaule va ser restaurat entre els mesos de juny i juliol de 1997 pel servei de restauració de béns mobles de la Generalitat de Catalunya. | 42.0576300,2.1517000 | 429809 | 4656523 | 1680 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60847-foto-08201-71-1.jpg | Física | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Francesc Moretó | Les imatges originals que hi manquen eren: a la grada, Sant Francesc agonitzant. Al primer cos, Sant Isidre (al centre), a la seva esquerra Sant Pere, i a la seva dreta Sant Antoni de Pàdua. Totes tres imatges van ser robades el 1972. El número registre de la fitxa del retaule de Sant Isidre a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 982.La imatge s'ha extret del llibre 'Els 8 retaules de l'església de Sant Boi'. | 96 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 60848 | Retaule de la Mare de Déu del Ballester | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-del-ballester | SOLDEVILA, Felip (2000). Els 8 retaules de l'església de Sant Boi. Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi. VERDAGUER, Judit (1997). 'Retaule de la verge del Ballester' dins Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic (inèdit). | XVII | El retaule de la Mare de Déu del Ballester es troba situat a la primera capella de l'esquerra de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès. És un retaule d'estil barroc construït amb fusta, pa d'or i pigments. Amida 7'04 metres d'alçada i 4,30 d'amplada. El retaule està format per dos cossos i àtic. Un sòcol llis i tres grades amb decoració vegetal s'uneixen a la mesa d'altar que té una orca vegetal al centre i està policromada imitant el marbre; en el primer cos trobem una fornícula central ocupada per la imatge en dibuix de la Mare de Déu del Ballester. Els plafons dels carrers laterals i les pilastres que emmarquen els espais tenen una ornamentació botànica de fulles i tiges. Un entaulament trencat formant dos plans amb un fris decorat amb elements vegetals i caps d'àngels, separa el primer cos del segon. L'oval està compost per tres fornícules, la central més gran, que contenen tres escultures no originals: Santa Llúcia al centre, flanquejada per Sant Antoni Abat i Sant Antoni de Pàdua. Un total de quatre columnes salomòniques a un nivell més avançat separen els carrers del retaule i aguanten un entaulament discontinuo que acaba amb frontó trencat als carrers laterals i en el que hi ha inscrit entre les dues volutes dues testes d'àngels, motiu que es repeteix tant en els carcanyols dels arcs com en els frisos dels entallaments. L'àtic d'estructura rectangular té dos medallons a cada costat en els que hi ha representats en alt relleu, Sant Albert (a la dreta) i Sant Miquel dels Sants (a l'esquerra). Al carrer central trobem un marc quadrangular amb un oli sobre la Coronació de la Mare de Déu, obra de l'artista local Salvador Ginestar (1999). Flanquegen el quadre dues columnes salomòniques de les que n'arrenca un enteniment rematat per dues volutes i un pinacle central que s'introdueix dins una corona. Envolta el retaule una sanefa decorativa que repeteix l'ornamentació vegetal, de caps d'àngels i volutes. | 08201-72 | Església parroquial de Sant Boi. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El retaule, obra d'un anònim, es va construir el segle XVII. Es tracta d'una barreja de barroc plateresc i salomònic. Sembla que després d'un incendi, quan no hi havia altra il·luminació que la cera, fou reconstruït amb senzillesa de mitjans. El nom d'aquest retaule ve d'un indret del poble anomenat Pla Ballester on actualment hi ha un pedró. El retaule va ser restaurat entre els mesos de juny i juliol de 1999 pel servei de restauració de béns mobles de la Generalitat de Catalunya. | 42.0576300,2.1517000 | 429809 | 4656523 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60848-foto-08201-72-1.jpg | Física | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges que manquen al retaule des de l'any 1936 són: a un costat de la Mare de Déu, Santa Teresa de l'infant Jesús, i a l'altre costat Sant Francesc d'Assís. Al segon cos: al mig Sant Antoni Abat i a l'altra banda Sant Josep i Santa Llúcia. A dalt hi havia un relleu de la coronació de la Mare de Déu. El número registre de la fitxa del retaule de la Mare de Déu del Ballester a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 980.La imatge s'ha extret del llibre 'Els 8 retaules de l'església de Sant Boi'. | 96 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60849 | Retaule Major de Sant Boi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-boi | SOLDEVILA, Felip (2000). Els 8 retaules de l'església de Sant Boi. Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi. VERDAGUER, Judit (1997). 'Retaule Major de Sant Boi' dins Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic (inèdit). | XVIII | El retaule Major de Sant Boi es troba situat al presbiteri de l'església parroquial. És un retaule d'estil neoclàssic (amb elements del barroc) o barroc acadèmic, fet per l'escultor vigatà Antoni Real, iniciat el 1781 i inaugurat el 1797. El retaule de 16,10 metres d'alçada i 9'68 metres d'amplada està fet de fusta, pa d'or i pigments. El retaule és de planta còncava, amb una estructura d'entrants i sortints, està compost per un sol cos i àtic. Té sòcol desenvolupat amb relleus als carrers laterals, a Sant Ignasi de Loiola escrivint mitjançant l'inspiració de la Verge el llibre dels Sants Exercicis, i a la Fe declarant al Dr. Angelico el misteri de l'Eucaristia. Una mesa d'altar policromada imitant el marbre sosté un petit sagrari de fusta daurada encara en ús i cinc grades amb decoració vegetal, inicialment flanquejades per dos àngels actualment desapareguts, ens porten el bancal central on a la part central hi ha un manifestador elevable que amaga en el seu interior una custòdia de fusta daurada al carrer central del primer cos. Dins una fornícula que s'endinsa a l'àtic, trobem l'escultura de Sant Boi flanquejada per tres columnes a cada costat, de fust llis, ordre compost i decoració vegetal al terç superior i inferior. En un espai intercolumni hi havia dues escultures actualment desaparegudes, el mateix que en els carrers laterals que només en resta una petita peanya en forma de cuc de llàntia. D'un entaulament, de fris sense decorar, en surten dels seus plans còncaus tres semicúpules amb figures d'àngels a l'interior; les dels carrers lateral estan coronades per una hídria decorativa. A cada costat de la mitja cúpula pel carrer central n'arrenca una balustrada, que ens porta a l'àtic on trobem l'apoteòsica escena de l'Ascensió de la Verge envoltada d'àngels. L'emmarcament del retaule en la part de l'àtic és semicircular formant un arc d'intradós el qual està dividit per cassetons amb un relleu a cadascun. En destaca l'anagrama de Maria al vèrtex, així com elements de la creació com el sol, la lluna, estrelles, flors, i elements creats per l'home com edificacions, vasos, la música representada per un violí. | 08201-73 | Església parroquial de Sant Boi. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El retaule, obra de l'escultor vigatà Antoni Real va ser iniciat l'any 1781 i es va inaugurar el 1797. El retaule va ser restaurat entre els mesos de juny i juliol de 1998 pel servei de restauració de béns mobles de la Generalitat de Catalunya. | 42.0576300,2.1517000 | 429809 | 4656523 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60849-foto-08201-73-1.jpg | Física | Barroc|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antoni Real | Al retaule hi manquen sis figures, dos àngels d'un metre d'alçada i quatre sants que feien 2'10 metres d'alçada: sant Gregori el Gran, sant Jeroni, sant Ambrós i sant Agustí, els quals van ser destruïts durant la Guerra Civil espanyola. El número registre de la fitxa del retaule Major de Sant Boi a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 977.La imatge s'ha extret del llibre 'Els 8 retaules de l'església de Sant Boi'. | 96|99 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60850 | Retaule del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-sant-crist-0 | SOLDEVILA, Felip (2000). Els 8 retaules de l'església de Sant Boi. Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi. VERDAGUER, Judit (1997). 'Retaule del Santíssim sagrament' dins Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic (inèdit). | XVIII | El retaule del Sant Crist es troba situat a la capella fonda de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès. És un retaule d'estil neoclàssic fet per l'escultor Antoni Real (1791), daurat per Bernat Solà i policromat per Francesc Solà (1855), tots tres de Vic. Amida 7'53 metres d'alçada, 4'90 de gruix i està fet de fusta, pa d'or i pigments. El retaule està format per un sol cos i àtic. El sòcol i el bancal són discontinus formant diferents plans: en ells així com a la mesa d'altar hi ha representats, en relleu, els símbols de la Passió de Crist (columna, mà, bossa de Judes, claus de la Creu, rentamans, etc.). Damunt les grades trobem el sagrari original de fusta. Ocupa el primer cos una gran fornícula central, que acull actualment una imatge de Crist crucificat. La fornícula està flanquejada a banda i banda per dues columnes jòniques de fust llis, pintat. Un entaulament trencat ens condueix a l'àtic, que té forma de templet i en el que hi ha una fornícula amb la imatge de la Verònica (el llençol de la Verònica és un oli de l'artista local Salvador Ginestar). Està pintat imitant el marbre vermell i té a cada costat una espasa i una llança en relleu. A la cimera, damunt l'entaulament del templet, així com en els extrems inferior de les pilastres del mateix, trobem escultures de quatre àngels en actitud de dolor. A cada extrem lateral de l'àtic hi ha una hídria decorativa. | 08201-74 | Església parroquial de Sant Boi. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El retaule és una obra d'estil neoclàssic de l'escultor Antoni Real l'any 1791. L'any 1855 el autors Bernat Solà i Francesc Solà van acabar el retaule daurant-lo i policromant-lo. El retaule va ser restaurat entre els mesos de juny i juliol de 1997 pel servei de restauració de béns mobles de la Generalitat de Catalunya. | 42.0576300,2.1517000 | 429809 | 4656523 | 1791 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60850-foto-08201-74-1.jpg | Física | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antoni Real | Les imatges del Sant Crist, de la Mare de Déu dels Dolors i de Sant Joan Evangelista que acompanyaven el Crist crucificat a la fornícula central es van perdre.El número registre de la fitxa del retaule del Sant Crist de Sant Boi a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 985.La imatge s'ha extret del llibre 'Els 8 retaules de l'església de Sant Boi'. | 99 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 60851 | Retaule dels Sants Màrtirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-dels-sants-martirs | SOLDEVILA, Felip (2000). Els 8 retaules de l'església de Sant Boi. Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi. VERDAGUER, Judit (1997). 'Retaule dels Sants Màrtirs' dins Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic (inèdit). | XVIII | El retaule es troba situat a la tercera capella de la dreta de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès. És un retaule d'estil neoclàssic d'un autor anònim construït l'any 1783 i daurat l'any 1794. Amida 6,62 metres d'alçada i 3'83 metres d'amplada fet amb fusta, pa d'or i pigments. El retaule és de planta còncava, d'un sol cos i àtic. La mesa d'altar és de fusta i té motllures daurades. Dues grades amb decoració vegetal ens porten a un medalló de contorn gerriforme, on hi ha pintada l'escena dels Sant Màrtirs, presidit per Sant Llucià. Apartant el quadre, es pot admirar l'urna amb les relíquies dels màrtirs Porcià, Dolcíssim, Llucià, Emerciana i Crescenci. El sòcol molt desenvolupat, té una decoració en relleu de palmes i fulles, i fons pintat imitant el marbre. El medalló pintat parteix les grades i s'endinsa en el cos central, la fornícula el qual s'endinsa dins l'àtic. Com a Sant titular originàriament hi havia l'escultura de Sant Llucià, actualment desapareguda i substituïda per la figura de Sant Josep. Als carrerons laterals hi ha tres columnes per banda, d'ordre compost, fus llis pintat imitant marbre i decoració vegetal. L'àtic presenta dins una fornícula la imatge de Santa Margarida i un emmarcament motllurat i una hídria decorativa a cada extrem. Cal remarcar el vermell dels florons que hi ha a banda i banda de Santa Margarida; es tracta de sang de 'dragó', saba d'un arbre de Canàries. | 08201-75 | Església parroquial de Sant Boi. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El retaule, obra d'un anònim, va ser construït l'any 1783 i daurat l'any 1794. El retaule va ser restaurat l'any 1997 i la restauració ha fet emergir molts daurats amagats sobre pintats. | 42.0576300,2.1517000 | 429809 | 4656523 | 1783 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60851-foto-08201-75-1.jpg | Física | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament hi havia dues imatges que flanquejaven l'originaria imatge de Sant Llucià, eren: Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista. Actualment hi ha la imatge de Sant Josep.El número registre de la fitxa del retaule dels Sants Màrtirs a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 984.La imatge s'ha extret del llibre 'Els 8 retaules de l'església de Sant Boi'. | 99 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60852 | Retaule del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-2 | SOLDEVILA, Felip (2000). Els 8 retaules de l'església de Sant Boi. Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi. VERDAGUER, Judit (1997). 'Retaule de la Mare de Déu del Roser' dins Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic (inèdit). | XVII-XVIII | El retaule de la Mare de Déu del Roser està ubicat a la tercera capella de l'esquerra de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès. És un retaule d'estil neoclàssic que va ser daurat l'any 1783. Està construït amb fusta, pa d'or i pigments i amida 6'83 metres d'alçada i 4'10 metres d'amplada. El retaule està format per un sol cos i àtic. Té un gran sòcol amb dos plafons on hi ha la decoració en relleu d'una orla avolutada i motiu vegetals a les pilastres. Una mesa d'altar i dues grades, decorades també amb motius vegetals ens porten a un medalló amb una escena pintada (hi ha representats al llarg de tot el retaule els 15 misteris, els de goigs, els de dolor i els de glòria). El cos central té tres carrers, el central més ample està ocupat per una gran fornícula amb l'escultura de la Mare de Déu del Roser, sota la qual trobem un frontó entretallat en el que es suporten les figures de petites dimensions de Sant Domènech i Santa Caterina. Damunt la verge hi ha un frontó partit en el que hi ha inscrita una escena dels misteris. La verge està flanquejada per dues columnes de fust estriat i decoració vegetal al terç superior i d'ordre compost. Els carrers laterals estan ocupats per altres escenes dels misteris emmarcades en plafons quadrangulars i medallons ovalats, distribuïdes de forma simètrica. A la part central de l'àtic hi ha la figura de Sant Miquel Arcàngel, envoltada formant un contorn triangular per cinc escenes més dels misteris. | 08201-76 | Església parroquial de Sant Boi. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El retaule és d'estil neoclàssic i hi ha qui afirma que els quadres podrien ser obra de l'anomenat Mestre de Vic, Marià Colomer, autor de les pintures de la Parròquia de la Pietat d'aquella ciutat; tanmateix van ser obres d'un pintor relativament competent. El retaule va ser daurat l'any 1783 i va ser restaurat entre els mesos de juny i juliol de 1999 pel servei de restauració de béns mobles de la Generalitat de Catalunya. | 42.0576300,2.1517000 | 429809 | 4656523 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60852-foto-08201-76-1.jpg | Física | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges que hi ha són més antigues que el retaule i podrien ser de l'església anterior, del segle XVII, i els quadres dels misteris del Rosari (escenes de la vida de Jesús i de la Verge Maria) són originals; el quadre que representa la vinguda de l'Esperit Sant és obra de l'artista local Josep Martínez (realitzat l'any 2000).El número registre de la fitxa del retaule de la Mare de Déu del Roser a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 978.La imatge s'ha extret del llibre 'Els 8 retaules de l'església de Sant Boi'. | 99 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60853 | Retaule de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-del-carme | SOLDEVILA, Felip (2000). Els 8 retaules de l'església de Sant Boi. Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi. VERDAGUER, Judit (1997). 'Retaule de la Mare de Déu del Carme' dins Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic (inèdit). | XIX | El retaule de la Mare de Déu del Carme es troba situat a la segona capella de la dreta de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès. És un retaule d'estil neoclàssic obra del vigatà Llorenç Corominas, realitzat l'any 1857 i policromat pel pintor de Barcelona Miquel Mora l'any 1862. Amida 7'43 metres d'alçada i 4'60 metres d'amplada i està fet amb fusta, pa d'or, pigments i vidre. El retaule és d'un sol cos i àtic, amb fornícula central tancada amb vidre, on trobem l'escultura de la verge del Carme damunt núvols i querubins. Porta el nen en braços, que sosté l'escapulari amb l'escut carmelita. Emmarca la fornícula un pistó penjat i dos àngels en relleu als carcanyols de l'arc, així com una pilastra estriada i dues columnes de fust llis i ordre compost a banda i banda. El sòcol és llis i s'hi recolza la mesa d'altar de fusta amb l'escut de l'ordre a la part central. Dues grades ens porten al bancal, els plafons laterals del qual tenen medallons amb orla vegetal on hi consta la data d'acabament de la policromia del retaule (1862). A la part central, just sota la fornícula, hi ha una urna trapezoïdal de vidre amb la imatge adjacent de petites dimensions de Santa Filomena (construïda als anys quaranta del segle XX). El cos principal està separat de l'àtic per un entaulament trencat que forma tres plans, amb fris decorat per elements de botànica i volutes. L'àtic té forma semicircular amb un templet central, on s'hi ha col·locat la talla d'un Nen Jesús molt possiblement procedent de l'anterior imatge de la verge del Carme, destruïda el 1936. | 08201-77 | Església parroquial de Sant Boi. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El retaule de la Mare de Déu del Carme, d'estil neoclàssic, és obra de l'escultor Llorenç Corominas; va ser realitzat l'any 1857 i policromat pel pintor barceloní Miquel Mora l'any 1862. El retaule va ser restaurat entre els mesos de juny i juliol de 1997 pel servei de restauració de béns mobles de la Generalitat de Catalunya. | 42.0576300,2.1517000 | 429809 | 4656523 | 1862 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60853-foto-08201-77-1.jpg | Física | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Llorenç Corominas | La imatge de la Mare de Déu del Carme que presideix el conjunt no és la original, que portava vestits de roba; ho és però el peu de talla, ornat amb caps d'àngel que la sustenta.El número registre de la fitxa del retaule de la Mare de Déu del Carme a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 983.La imatge s'ha extret del llibre 'Els 8 retaules de l'església de Sant Boi'. | 99 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 60854 | Retaule de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-purissima | SOLDEVILA, Felip (2000). Els 8 retaules de l'església de Sant Boi. Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi. VERDAGUER, Judit (1997). 'Retaule de la Puríssima' dins Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic (inèdit). | XIX | El retaule de la Puríssima es troba situat a la segona capella de l'esquerra de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'un retaule d'estil neoclàssic obra de l'escultor vigatà Llorenç Corominas, realitzat l'any 1855 i policromat pel pintor barceloní Miquel Mora l'any 1862. Amida 7'11 metres d'alçada, 3,95 metres d'amplada i està fet amb fusta, pa d'or i pigments. És un retaule d'un sol cos i àtic. La mesa d'altar té una decoració central d'un lliri en relleu i damunt trobem un sagrari poligonal amb plafons de vidre i arestes fistonades. El cos central presenta una gran fornícula amb la imatge de la Puríssima damunt un gran pedestal flanquejada per dues columnes, a cada banda, de fust llis i ordre compost. A cada extrem trobem una peanya en forma de cul de llàntia que sostenien dues escultures. Un entaulament trencat format tres plans diferents separa el primer cos de l'àtic, en el que trobem una fornícula central amb l'escultura de Sant Eloi, patró dels paraires; corona el retaule una cimera amb corona i raigs. | 08201-78 | Església parroquial de Sant Boi. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El retaule de la Puríssima, d'estil neoclàssic, és obra de l'escultor vigatà Llorenç Corominas; va ser realitzat l'any 1855 i fou policromat pel barceloní Miquel Mora l'any 1862. El retaule va ser restaurat entre els mesos de juny i juliol de 1997 pel servei de restauració de béns mobles de la Generalitat de Catalunya. | 42.0576300,2.1517000 | 429809 | 4656523 | 1855 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60854-foto-08201-78-1.jpg | Física | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Llorenç Corominas | La imatge de la Puríssima no és la original, que portava vestits de roba; tanmateix la imatge actual és antiga i de talla. A banda i banda hi havia les imatges dels sants Joaquim i Anna, pares de la Mare de Déu. A la part superior, flanquejant Sant Eloi, hi havia dos àngels neoclàssics que aguantaven dos canelobres, i que estan en procés de restauració.El número registre de la fitxa del retaule de la Puríssima a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 979.La imatge s'ha extret del llibre 'Els 8 retaules de l'església de Sant Boi'. | 99 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 60855 | Retaule de la capella del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-capella-del-vilar | SOLDEVILA, Felip (2000). Els 8 retaules de l'església de Sant Boi. Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi. | XVIII | El retaule es troba situat a l'interior de la capella de la Mare de Déu del Roser de la masia del Vilar de Sant Boi. Es tracta d'un retaule d'estil neoclàssic format per un cos central i àtic. El sòcol i la mesa d'altar estan policromats i al centre hi ha pintat un escut amb una torre al centre (escut de la família del Vilar). A la part central del cos hi ha un quadre, amb l'escena de la Mare de Déu del Roser amb el Nen Jesús en braços i acompanyada per sant Domènec i santa Caterina, flanquejat per dues columnes estriades i d'ordre compost, a banda i banda, entre les quals s'hi ubiquen dues imatges exemptes. Un entaulament trencat dóna pas a l'àtic on hi ha una fornícula en la que s'hi ubica una imatge de Sant Isidre. La fornícula està flanquejada per dues falses pilastres i està coronada per un cercle amb raigs. | 08201-79 | Capella del Roser del Vilar. Sector central del terme municipal | El retaule de la capella de la Mare de Déu del Roser del Vilar de Sant Boi és un bon exemple de l'esplendor d'aquest gran casal. El Vilar és una de les grans masies històriques del terme de Sant Boi de Lluçanès. El 1613, Jeroni Vilarasau, iniciador del gran llinatge del Vilar, li donà un gran impuls. El gran edifici, però, és una obra construïda el 1735. | 42.0638600,2.1507000 | 429733 | 4657215 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60855-foto-08201-79-1.jpg | Física | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges són d'època contemporània però el quadre de l'escena de la Mare de Déu del Roser és original ja que es va poder salvar gràcies a que el van retallar i amagar durant la Guerra Civil espanyola.La imatge s'ha extret del llibre 'Els 8 retaules de l'església de Sant Boi'. | 99 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60856 | Retaule de Sant Joan Baptista de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-joan-baptista-de-viladecans | SOLDEVILA, Felip (2000). Els 8 retaules de l'església de Sant Boi. Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | Retaule es troba situat a la capella de Sant Joan Baptista de la masia de Viladecans. Es tracta d'un retaule amb pintura central dedicada a Sant Joan Baptista, emmarcada amb elements d'estilització vegetal sota coberta de quart d'esfera i flanquejada per columnes esglaonades amb base, collarí i capitell. El quart d'esfera està decorat amb un colom de l'esperit Sant i caps d'àngel i es troba coronat amb una inscripció dins un medalló d'estilitzacions florals: VITAM PRAESTA PURAMITEA PARA TUTUM. Sota l'ordre de columnes que emmarquen la pintura de Sant Joan, n'hi ha un altre que emmarca l'altar a manera de sòcol on algunes columnes de la part superior es converteixen aquí en pilars. | 08201-80 | Capella de Sant Joan Baptista de Viladecans. Sector central del terme municipal | 42.0474500,2.1651200 | 430908 | 4655382 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60856-foto-08201-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60856-foto-08201-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60856-foto-08201-80-3.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 99|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60857 | Font de la Plaça Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-nova-0 | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. | XX | La font de la Plaça Nova es troba situada a la Plaça Nova, envoltada d'arbres. És una font urbana i està formada per una estructura allargada en forma de menhir que corresponia a un antic monument als caiguts de la Guerra Civil espanyola reconvertit en font posteriorment. Als laterals de l'estructura hi ha dos fanals de ferro i a la part baixa, de base més ampla, hi ha les dues fonts de ferro que subministren aigua municipal. També hi ha una placa amb la inscripció: Font de la Plaça Nova. 1991. | 08201-81 | Plaça Nova. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | L'any 1955 l'ajuntament va fer instal·lar el Monument als Caiguts a l'actual plaça Nova. Més tard va ser reconvertida en font urbana. | 42.0587500,2.1510300 | 429755 | 4656648 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60857-foto-08201-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60857-foto-08201-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60859 | Campana Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-gran-0 | <p>FONT, Dani (1996). 'Campana' dins Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic (inèdit).</p> | XVIII | Presenta vorell escrostonat, deformacions per cops de batall i deformacions per cops de martell. | <p>La campana gran es troba situada al campanar de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès. És una campana de bronze i ferro que amida 85 centímetres d'alçada, 81,5 centímetres de diàmetre i té un pes de 315 quilos. Es tracta d'una campana gran, penjada d'un artístic jou de ferro, subjectada amb tirants. És accionada per un motor que la fa balancejar, impactant d'aquesta manera el batall en les parets de la campana; el batall és modern, format per la unió de vàries peces. La campana té una corona de sis nanses en planta d'estrella; en l'espatlla trobem una inscripció, en lletres individuals i les paraules separades per peces en estrella, que és la següent: ANNO 1700 SANTA MARIA ET SANTE BAUDILE ORATE PRONOBIS. Sota la inscripció, en la part del mig, trobem cinc relleus emmarcats en quadrats, essent-ne dos no identificables, amb una estampa de Sant Miquel i els altres dos essent un esquema del calvari. Una corretja de peces en estrella marca el centre de la campana; sota seu trobem una inscripció gravada manualment, de dues línies: ESSENT RECTOR LO REVERENT DON JOSEP TRIAS / SIMON DE LOS CORRALES ME FECIT SENT OBRES GERONI ORRA I JAUME VILADECANS. Un seguit de motllures simples al peu tanquen la decoració de la campana.</p> | 08201-83 | Campanar de l'església parroquial. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0577000,2.1518300 | 429820 | 4656531 | 1700 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60859-foto-08201-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60859-foto-08201-83-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En data desconeguda fou canviat el jou. El número registre de la fitxa de la campana gran a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 1040. | 94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60860 | Campana Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-petita-0 | <p>FONT, Dani (1996). 'Campana' dins Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic (inèdit).</p> | XVII | Presenta deformacions per impactes de martells anteriors. | <p>La campana petita es troba situada al campanar de l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès. És una campana de bronze i ferro que amida 54 centímetres d'alçada, 46 centímetres de diàmetre i té un pes de 60 quilos. Es tracta d'una campana petita i xata, subjectada fixament a una biga de ferro mitjançant tirant de ferro. Toca els quarts, essent accionada per un martell elèctric col·locat a l'interior de la campana. La campana es corona amb tres nanses en línia, la central més petita. A l'espatlla trobem una faixa de decoració, iniciada amb una fina motllura sols trencada per un simple rombe amb estrella interior. Una inscripció dóna el volt a la campana, tancada inferiorment per motllures simples, que diu el següent: S MARIA ET S BAUDILE ORATE PRONOBIS. A la part del mig de la campana trobem relleus quadrats amb el monograma de Maria; sota seu, ocupa el centre una garlanda de quadrats amb estrelles interiors. Una creu formada per idèntics quadrats es recolza sobre una peanya esglaonada, iniciada a l'arrencada del peu. Sobre la glaonada trobem una inscripció referent a l'any que fou feta (1699) oberta i tancada per un relleu amb el curiós monograma de Maria.</p> | 08201-84 | Campanar de l'església parroquial. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0577000,2.1518300 | 429820 | 4656531 | 1699 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60860-foto-08201-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60860-foto-08201-84-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El número registre de la fitxa de la campana petita a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 1041. | 94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60861 | Quadres de pintura ràpida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-de-pintura-rapida-0 | XX | Es tracta d'una col·lecció de 88 quadres de pintura (aquarel·la i acrílics) procedents dels guanyadors del concurs de pintura ràpida que organitza cada any el grup de pintors de Sant Boi el dia 12 d'octubre. Els quadres s'ubiquen a l'ajuntament i el tema dels quadres és el poble de Sant Boi i rodalies. Les mides de les obres tenen un mínim de 12P o equivalent i la tela amb el fons a un sol color. Hi ha quadres que on hi ha representats alguns edificis emblemàtics del poble com cal Met, el corredor de cal Jaumet Pensa, o alguns dels principals carrers antics del poble. Un dels motius més repetits en molts dels quadres és l'església parroquial, el campanar i voltants, ja que representa un element significatiu i emblemàtic del poble de Sant Boi de Lluçanès. | 08201-85 | Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Passeig Lluçanès, 8. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0587500,2.1517500 | 429814 | 4656647 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60861-foto-08201-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60861-foto-08201-85-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 60862 | Creu de majestat de Sant Salvador de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-majestat-de-sant-salvador-de-bellver | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. BASTARDES, Rafael (1978). Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya. Artestudi Edicions. 1978. TRENS, Manuel (1966). Les majestats catalanes, Monumenta Cataloniae, vol.XIII. Ed. Alpha. 1966.</p> | XII | <p>Es tracta de la creu on estava fixada la majestat de Sant Salvador de Bellver quan va entrar al Museu Episcopal de Vic. És una creu de fusta de 43 x 44 x 5 centímetres (els braços foren mutilats en un moment donat). Avui en dia la creu no es troba associada amb la majestat de Sant Salvador de Bellver sinó amb la que R. Bastardes denomina 'Majestat II del Museu Episcopal de Vic'. La seva decoració policroma en no gaire bon estat (l'únic elements sobresortint és l'Agnus Dei a la intersecció dels braços), és interessant per les inscripcions i grafits que es llegeixen a dalt i a baix de l'esmentada representació de l'Agnus Dei. La transcripció que Manuel Trens fa de la inscripció és la següent: JOQ / YNU / S QUA / CARNE / PER / DIT / RSD D'aquests grafits - que constitueixen un fet insòlit - se n'identifiquen dos, però només un és llegible. Segons Manuel Trens, diu: 'Salva nos Christe Salvator'. Aquesta al·lusió al Salvador és interessant, ja que podria relacionar-se amb la dedicació de l'església d'on presumiblement prové tot i que, sovint, hom constata la vinculació entre la titulació 'Salvador' i les majestats (AADD: 1984).</p> | 08201-86 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | 42.0587500,2.1517000 | 429810 | 4656647 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60862-foto-08201-86-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 9723. La imatge ha estat facilitatda pel Museu Episcopal de Vic. | 92 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60863 | Creu de xemeneia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-xemeneia | XVI | La terminació del braç dret es troba mutilat. | <p>La creu de xemeneia es troba conservada al Museu Episcopal de Vic. Es tracta d'una creu de ferro forjat que presenta la tècnica de cisellat. Data de la segona meitat del segle XVI. Les terminacions dels braços estan decorats i hi ha una inscripció a cada sector: al braç esquerra hi ha la inscripció PERA; al braç dret hi ha la inscripció ABAYAR; i al sector vertical nord hi ha una inscripció que no s'ha pogut desxifrar. A la part central hi ha l'anagrama de Jesucrist IHS.</p> | 08201-87 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | 42.0587500,2.1517000 | 429810 | 4656647 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Regular | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 7449. La imatge ha estat facilitatda pel Museu Episcopal de Vic. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 60864 | Majestat de Sant Salvador de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/majestat-de-sant-salvador-de-bellver | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2003). Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions. Treballs Gràfics S.A. BASTARDES, Rafael (1978). Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya. Artestudi Edicions. 1978. COOK, Walter William i GUDIOL, José (1950). Pintura e imaginería románicas. Ars Hispaniae, vol V. Ed. Plus Ultra. 1950. DURLIAT, Marcel (1956). Christs romans. Roussillon, Cerdagne. Ed. Tramontane. 1956. GUDIOL, José (1974). Arte a Catalunya, tom. I, Col. Tierras de España. Ed. Noguer. 1974. JUNYENT, Eduard (1957). La imatgeria (romànica) l'Art Català, vol I. Ed. Aymà. 1957. JUNYENT, Eduard (1961). Catologne Romane, vol. II col. Zodiaque, La Pierre-qui-vire. 1961. TILLMANN, Ekkehart (1976). Katalanische Majestatsfiguren (treball mecanogrfiat conservat a l'Institut Amatller d'Art Hispànic. Data del 1976. TRENS, Manuel (1966). Les majestats catalanes, Monumenta Cataloniae, vol.XIII. Ed. Alpha. 1966.</p> | XII | <p>La majestat de Sant Salvador de Bellver també anomenada Majestat de Sant Boi de Lluçanès, es troba conservada al Museu Episcopal de Vic. Està realitzada amb fusta d'alba i conserva restes de policromia. Les seves dimensions són 109,5 x 109,5 x 19 centímetres. El Crist en Majestat, és a dir el Crist clavat amb quatre claus, va vestit amb túnica manicata de mànigues llargues i presenta els ulls oberts, evitant qualsevol al·lusió al sofriment. Vista frontalment, tant sols la lleugera inclinació del cap assenyala alguna desviació respecte de l'estricta simetria d'aquesta imatge. Hom li ha allargat els braços, tractant de restituir-los a la seva posició original, en una operació que ha deixat cicatrius. La túnica únicament té plecs al cos (més aviat unes suaus ondulacions), i no als braços. Es presenta cenyida amb una cinta plana, els dos extrems del qual cauen gairebé paral·lelament fins a tocar-li la vora inferior. El nus està resolt amb un grafisme molt elegant. Tant els dits de les mans com els dels peus han estat completats pel restaurador que intervingué sobre aquesta imatge. Els peus foren esculpits separadament del bloc de fusta que constitueix el cos, de manera que estan fixats per l'interior de la part buida de la túnica. És potser al cap on es mostren amb més claredat les bones aptituds de l'autor d'aquesta peça. El perfil és sever i elegant. Les faccions estan resoltes amb tots els convencionalismes propis del cas. Sobresurten particularment les orelles. El cabell i la barba estan representats a base de petites incisions ben ordenades, seguint un esquema bastant freqüent en algunes d'aquestes imatges. La barba és acabada amb dos rínxols, alhora que per damunt de cadascuna de les espatlles cauen tres tirabuixons. La policromia original de la majestat de Sant Salvador de Bellver fou feta malbé en època moderna, quan hom procedí a repintar-la. La túnica fou decorada aleshores amb motius florejats que tampoc imitaven els antics. La restauració feta després de la Guerra Civil espanyola va permetre trobar alguns indicis d'aquella policromia original, bé que del tot insuficients. Pot deduir-se que la decoració de la túnica devia ser una simulació dels teixits de l'època, amb grans motius circulars dibuixats amb vermell sobre fons fosc, decoració semblant a la de la majestat Batlló. La policromia també fou emprada per a fer ressaltar les llagues de les mans i els peus. És remarcable el fet que aquesta escultura presenti al revers un reconditori destinat a contenir relíquies, de 16 centímetres de llargada, tot i que d'aquestes no en queda cap vestigi. La creu sobre la que es troba fixada actualment li ha estat associada després del seu ingrés al Museu Episcopal.</p> | 08201-88 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>La majestat de Sant Salvador de Bellver procedeix de l'església de Sant Salvador de Bellver o d'Orís. Quan a les acaballes del segle passat aquesta església quedà desafectada la majestat passà a l'església parroquial de Sant Boi de Lluçanès i d'aquí al Museu Episcopal de Vic, la qual fou registrada després de la Guerra Civil espanyola. La majestat presenta semblances amb la famosa majestat Batlló i també amb la majestat de Beget. Cook i Gudiol inclouen la majestat de Bellver en un grup on l'obra principal seria la majestat Batlló, i que estaria integrat , a més, per les majestats de les Planes d'Hostoles, Angostrina, la Trinitat de Bellpuig, la Llaguna, Eller i Viliella. Consideren evident, malgrat la dispersió geogràfica de les procedències d'aquestes majestats, la seva unitat tipològica i estilística. Consideren així mateix, la possibilitat que fossin produïdes per un taller establert en un important centre monàstic, probablement Ripoll o Cuixà. Eduard Junyent (1957) segueix un plantejament semblant, bé que incorpora al grup la majestat de Saderra, cremada l'any 1936. Manuel Trens (1966) classificà les majestats catalanes tipològicament segons les característiques de la túnica. Va establir quatre grups: el primer amb plecs minuciosament treballats sobre el cos de la túnica i també presents a les mànigues; segon, plecs al cos de la túnica, caient en vertical, de cintura en avall, i mànigues llises, sense plecs; tercer, plecs a la túnica de cintura en avall; i quart, sense plecs. Així la majestat de Sant Salvador de Bellver és el primer exemplar corresponent al segon grup, i cronològicament és datada per Trens el principi del segle dotzè. Rafael Bastardes (1978) es basa en les conclusions dels estudis precedents, alhora que prefereix ordenar les majestats seguint els criteris estilístics. En aquest sentit recull la denominació 'taller de Ripoll' proposada per Cook i Gudiol, considerant que és representat per dotze majestats. Estilísticament però es considera que les relacions de la majestat de Sant Salvador de Bellver s'han de limitar a un cicle més reduït de peces, entre les quals compten la majestat Batlló, la de les Planes d'Hostoles i la de la Trinitat de Bellpuig. Aquesta darrera podria ser considerada el punt de referència a partir de la qual foren concebudes les altres tres i, posteriorment, tota una sèrie d'exemplars d'inferior qualitat com les talles d'Éller, Viliella, la Llaguna i Angostrina (AADD:1984).</p> | 42.0587500,2.1517000 | 429810 | 4656647 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60864-foto-08201-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60864-foto-08201-88-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 9723. La primera imatge s'ha extret de la Guia de les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. La segona imatge ha estat facilitatda pel Museu Episcopal de Vic. | 92|85 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60865 | Rellotge de campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-campanar-1 | XVII-XVIII | <p>L'antic rellotge de campanar de l'església parroquial de Sant Boi es troba situat a la planta baixa de l'ajuntament. Es troba ubicat sobre una bancada de fusta i consta d'una estructura cúbica de ferro forjat subjectada per un sistema de tascons també de ferro. Dins l'estructura hi ha un sistema d'engranatges, palanques i contrapesos que feien moure tres cilindres i permetien mobilitzar tres diferents tipus de senyals horaris. El rellotge també està format per tres contrapesos monolítics de pedra que es troben exposats davant del rellotge.</p> | 08201-89 | Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Passeig Lluçanès, 8. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | <p>A la dècada de 1960 es va substituir l'antic rellotge de l'església parroquial, que no funcionava bé, i s'instal·là un rellotge nou.</p> | 42.0587500,2.1517500 | 429814 | 4656647 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60865-foto-08201-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60865-foto-08201-89-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60869 | Nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-sant-boi-de-llucanes | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni: algunes s'han reformat i altres es conserven tal com van ser bastides. | És un nucli gran en relació amb els que l'envolten, vertebrat a través de l'església parroquial, situada en un punt elevat fent-se visible des de molts punts del terme. La major part del nucli, l'entorn de l'església i el barri de les Cases Noves, ja existia entre els segles XVII i XVIII. El nucli ha anat creixent, i unint els carrers que quedaven separats i eixamplant-se pels extrems, sobretot en direcció a Pujols(sud-oest), al serrat de les Tres Creus (est) i al Vilar de Sant Boi (nord). Al voltant de l'església hi ha un entramat de petits carrers i places adaptats a l'orografia del terreny. A l'est de l'església i en un nivell inferior hi ha una casa que a la façana principal té un portal d'arc deprimit convex fet amb pedra bisellada i una finestra balconera també de pedra bisellada amb la data inscrita de 1789, i en la seva façana posterior una obertura amb la data de 178 -. Al sud de l'església baixa un petit carrer que limita amb la rectoria i que condueix fins la plaça Major, una petita plaça on diverses cases conserven obertures fetes amb pedra treballada i bisellada. Des de la plaça Major s'inicia el carrer Major (té fitxa individual) que condueix fins la plaça de la Verge dels Munts, una plaça petita i de forma irregular que comunica amb la plaça Nova i que conté diverses cases amb interès, com cal Sastre i cal Solà. També destaquen algunes obertures emmarcades amb pedra treballada i bisellada, entre les que destaquen un portal i una finestra de cal Bracer al número 18, la finestra amb decoració d'arc de cortina amb un relleu molt erosionat a l'interior i el portal emmarcat amb pedra bisellada i amb la inscripció 'AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA AÑY 1666'. A la plaça de la Verge dels Munts i a l'extrem superior, al número 7 hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada amb l'anagrama IHS i la data de 1601 gravats a la llinda, i a la dreta, un portal també de pedra bisellada amb la inscripció '1689 ANTONI AMBLARS'. De la plaça Verge dels Munts i en direcció a l'església hi ha el carrer Barendà, es conserven nombroses cases amb elements originals, destaca a la casa anomenada ca la Nita al número 6 un portal emmarcat amb pedra motllurada amb la inscripció 'ANY 1706' i una creu intercalada, i un portal emmarcat amb pedra bisellada al número 1, amb la inscripció '1614 PERA CLARA IHS' junt amb una creu intercalada, a la llinda. Al sud del carrer Major hi ha els carrers Manresa i Vic (tenen fitxa individual) i al sud del carrer Manresa la plaça del Doctor Pont i l'avinguda de la font dels Plàtans. També amb algunes cases amb obertures emmarcades amb pedra bisellada i treballada, destaca un portal fet amb pedra bisellada amb la inscripció en part erosionada '- - - cisco casa- - 1724' junt amb una creu intercalada. A l'extrem nord del nucli urbà, al nord de la plaça Nova i en el barri de les Cases Noves, hi ha diversos carrers que conserven elements dels segles XVII i XVIII. Al passeig Lluçanès i al costat sud, als números 29 i 27 dos portals fets amb pedra bisellada, un amb la data de 16 - 4 a la llinda i l'altre amb decoració d'arc conopial i la data de 1693 inscrita amb una creu intercalada. En el número 23 hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la inscripció 'AVE MARIA' junt amb una creu intercalada a la llinda. A l'altre costat del carrer, hi ha una gran llinda actualment integrada en un mur, on es llegeix 'AVE MARIA SIN PECADO CONSEBIDA. BARNAT RO---- 1690'. Al carrer Sant Roc es conserven diverses cases amb obertures emmarcades amb pedra treballada o bisellada. Destaca un portal a la casa número 6 emmarcat amb pedra bisellada i amb la inscripció 'Salvador Salles 1695' i una creu intercalada. Als números 11 i 12, hi ha dos portals emmarcats amb pedra bisellada, un amb la data de 1741 gravada a la llinda junt amb una creu intercalada i l'altra amb la data de 1745 a la llinda, també amb una creu. Al carrer Pare Gallifa es conserven diverses cases amb obertures fetes amb pedra treballada i bisellada. | 08201-93 | Sector central del terme municipal | 42.0576900,2.1509500 | 429747 | 4656530 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60869-foto-08201-93-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès està situat enmig d'una vall delimitada al nord pels Munts, el puig Castellar i el Puig Cornador i al sud per una carena on sobresurt el serrat del Batlle, en un punt central del terme municipal i a pocs centenars de metres a l'est del límit amb el terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60870 | Carrer Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-antic | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni: algunes s'han reformat i altres es conserven tal com van ser bastides. | Iniciant el recorregut del carrer Antic des de la plaça Verge dels Munts, en el número 2, al costat de cal Sastre, hi ha una casa que conserva a planta baixa un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada, al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes dues finestres més, una feta amb pedra bisellada i l'altra amb monòlits treballats. En el número 4, la casa conserva un portal d'arc rebaixat i una finestra balconera emmarcats amb pedra treballada. En el número 1, hi ha una casa amb un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedres picades modernament, i tres finestres al primer pis, dues emmarcades amb pedra bisellada i la restant amb maó. A la seva dreta, en el número 3, hi ha una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada, amb decoració geomètrica a la llinda dintre la qual hi ha inscrit 'JHS A 1633 M' junt amb una creu. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. A partir d'aquest punt el carrer s'estreny i fa un seguit de girs, deixant a mà esquerra cal Jaumet Pensa, fins arribar a un tram més ample i recte. Al costat nord, i en el número 10 es troba una casa que conserva a nivell de planta baixa un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb una inscripció a la llinda erosionada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un balcó emmarcat amb pedra bisellada. A la seva esquerra, en el número 12, hi ha una casa que conserva, entre algunes obertures reformades, una finestra emmarcada amb pedra treballada, una amb monòlits de pedra treballada i dues emmarcades amb pedra bisellada. En el número 14, hi ha una casa amb dues obertures fetes amb pedra bisellada, un portal amb inscripció erosionada a la planta baixa i una finestra al primer pis. A l'esquerra, tancant aquest tram de carrer pel nord, hi ha una casa que conserva tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, un portal amb inscripció erosionada i una finestra emmarcada amb monòlits a la planta baixa i una finestra balconera al primer pis. Al costat sud d'aquest tram hi ha la façana posterior de cal Pepei, amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i tres fetes amb monòlits treballats. Unes desenes de metres més a la dreta es troba en el número 15 una casa que conserva fins a cinc obertures emmarcades amb pedra bisellada, un portal amb la inscripció '1620 Francesc Bonjorn' junt amb l'anagrama IHS i una creu a la planta baixa, una finestra al primer pis i dues a les golfes. Al seu costat, hi ha l'ultima casa d'aquest tram, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. A partir d'aquí s'inicia l'últim tram del carrer en direcció a la plaça Nova, més ample, amb diversos entrants i sortints al costat oest, i alguns horts al costat est. La primera casa que es troba al costat oest és cal Ferreric, descrita en una fitxa individual. Més amunt, en una raconada que forma el carrer a l'oest, hi ha una casa en el número 27 que conserva a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i amb la inscripció a la llinda 'JESUS MARIA JOSEP / SALVADOR CASA DAY / TRAGINER A 20 D MARS / 1703' junt amb una creu intercalada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb una creu gravada a la llinda, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra treballada. A l'extrem superior del carrer, al límit amb la plaça Nova hi ha ca la Mercè, que conserven quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, un portal i una finestra a la planta baixa, el portal amb la data inscrita de 1750 a la llinda amb una creu intercalada, i una porta i una finestra emmarcada amb monòlits al primer pis, on també hi ha una eixida bastida amb fusta i sustentada amb un pilar cantoner monolític. | 08201-94 | Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0580500,2.1501600 | 429682 | 4656571 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60870-foto-08201-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60870-foto-08201-94-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El carrer Antic està situat al sector oest del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès, fent un recorregut irregular entre les places Nova i Verge dels Munts.Es tracta d'un carrer molt sinuós, que varia la seva orientació en nombrosos punts, formant un recorregut en forma de semicercle des de la plaça Verge dels Munts fins a la plaça Nova, formant passos estrets i altres de més amples. Les cases estan bastides a banda i banda del carrer, majoritàriament estan formades pels nivells de planta baixa, primer pis i golfes i tenen les teulades a doble vessant amb aigües al carrer. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60871 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-13 | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni: algunes s'han reformat i altres es conserven tal com van ser bastides. | El carrer Major està situat en ple nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès, a l'oest i al sud de l'església parroquial, des de la plaça Major fins a la plaça Verge dels Munts. Es tracta d'un carrer estret amb una orientació de nord-oest a sud-est que segueix l'orografia del turó sobre el que s'assenta l'església parroquial. Les cases estan situades a banda i banda, estan formades majoritàriament per planta baixa, primer pis i golfes, i estan bastides amb murs de maçoneria de pedra, en alguns casos arrebossats. Les teulades són de doble vessant amb aigües al carrer. Iniciant el carrer per l'extrem nord-oest, a tocar de la plaça de la Verge dels Munts, es troba en el número 1 cal Corona, una casa que conserva una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra al primer pis, emmarcada amb pedra bisellada i amb decoració d'arc de cortina a la llinda, a l'interior de la qual hi ha un rostre esculpit força erosionat emmarcat amb una forma pentagonal. Al seu costat, en els números 3 i 5 es troben dues cases en mal estat que conserven un portal i una finestra cada una, la primera emmarcats amb pedra bisellada i la segona amb pedra treballada. L'última casa del costat nord, també amb façana a la plaça Major és cal Nen, en el número 7. En la façana que dóna al carrer Major conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció '1743 RENOVAT 1785', i sis finestres a la resta de la façana, dues emmarcades amb pedra bisellada, una amb monòlits de pedra bisellada i les tres restants amb pedra treballada. Tornant a l'inici del carrer, al límit amb la plaça Verge dels Munts i l'inici del carrer Manresa, es troba en el número 4 una casa que conserva a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat de maó amb brancals de pedra treballada i dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres balconeres emmarcades amb pedra treballada i a les golfes tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A la seva esquerra hi ha una casa reformada que conserva dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una té inscrit el nom 'JOAN ANDREU' i l'altra la data de 1796. Al seu costat hi ha ca la Clara on es conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. A la seva esquerra, en el número 10 es troba una casa que conserva una tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i una amb pedra treballada entre els nivells de planta baixa i primer pis i tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta a les golfes. Al número 12 es troba una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa i dues finestres al primer pis, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'altra emmarcada amb pedra bisellada i la inscripció ·'6 SET·B·R·E 1777' a la llinda junt amb una creu intercalada. Al seu costat i ja al final del carrer hi ha una casa que conserva a nivell de planta baixa dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una finestra balconera emmarcada amb pedra treballada i a les golfes dues finestres amb llinda de fusta una amb brancals de pedra bisellada i l'altra treballada. | 08201-95 | Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0573500,2.1512900 | 429775 | 4656492 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60871-foto-08201-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60871-foto-08201-95-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60872 | Carrer Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-manresa-1 | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni: algunes s'han reformat i altres es conserven tal com van ser bastides. | El carrer Manresa està situat al sector sud del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès, entre el carrer Major i la plaça Doctor Pont. Es tracta d'un carrer llarg i estret amb orientació de nord-est a sud-oest, completament recte exceptuant l'extrem superior, on el carrer forma un eixamplament irregular que comunica amb el carrer Major. Les cases estan ubicades a banda i banda del carrer, estan formades majoritàriament pels nivells de planta baixa, primer pis i golfes, i tenen les teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Iniciant el carrer pel seu extrem superior, a tocar del carrer Major i en una petita placeta on es troba el local socio-cultural, es troba ca la Mongia, en el número 3 i fent cantonada amb el carrer de Vic. Aquesta casa conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada per planta: un portal i una finestra a la planta baixa, dues finestres al primer pis i dues finestres emmarcades amb monòlits a les golfes. A l'altre costat del carrer, tancant la placeta pel sud es troba en el número 4 una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, amb la data inscrita de 1864, tot i que sota el 6 també hi ha gravat un 0. Tant al primer pis com a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Iniciant la part més estreta del carrer pel costat oest es troba en el número 12 una casa que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada a la planta baixa: una finestra amb la inscripció 'BANET IHS ARQUES 1736' junt amb una creu i un portal amb la inscripció 'Amadeu 1670'. Al primer pies hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes dos balcons, un emmarcat amb pedra bisellada i l'altre amb maó. A la seva esquerra, en el número 14 hi ha cal Baldiri, una casa amb els murs parcialment arrebossats que conserva a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció '16 IHS 73 TONI AMBLARS' junt amb una creu, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i reformada amb maó a la llinda del qual hi ha la data de 1746 amb una creu intercalada i una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i la data de 1689 gravada a la llinda junt amb una creu triple intercalada, símbol del calvari, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, ambdues amb una creu gravada a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al seu costat, en el número 16, es troba una casa amb els murs parcialment arrebossats que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i amb una inscripció parcialment erosionada on encara s'observa 'Jauma Sastra 1687'. També a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la data erosionada de 17-6 junt amb una creu intercalada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1756 inscrita a la llinda, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A la seva esquerra es troben diverses cases reformades fins al número 22, una casa pintada de color ocre on es conserven una finestra i un portal a la planta baixa emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb la inscripció '16 JOSEPH MOLAS 91', i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis. Al seu costat hi ha cal Biel, on es conserva un portal i dues finestres emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. Tornant a l'extrem superior del carrer i iniciant la baixada pel costat est es troba, pràcticament fent cantonada amb el carrer de Vic, un portal que dóna accés a un pati, al mur del qual hi ha un carreu quadrat integrat, amb la data de 1699 inscrita al quatre extrems i les inicials TRSL entrellaçades al centre. | 08201-96 | Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0567400,2.1507200 | 429727 | 4656425 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60872-foto-08201-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60872-foto-08201-96-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) A la dreta del portal, es troba en el número 9 una casa que conserva a nivell de planta baixa un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i amb llinda de fusta, al primer pis dos balcons emmarcats amb pedra bisellada que originalment eren finestres, el de la dreta dels quals amb la inscripció '16 IHS 70 SABASTIA PUJOL' a la llinda, i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i llinda de fusta.Al seu costat es troben diverses cases reformades, amb llindes originals reaprofitades, fins al número 15, on hi ha una casa bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb molt morter que conserva un portal d'arc rebaixat de maó i brancals de pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb pedra treballada tant al nivell de primer pis com al de golfes.A la seva dreta, en el número 17 hi ha una casa que conserva a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i una espitllera emmarcada amb només dos monòlits de pedra bisellada, i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis.Més a la dreta, quasi al final del carrer, es troba cal Recó, una casa que conserva a nivell de planta baixa una finestra i un portal emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb la inscripció 'ASTEVA BARSELÓ 1803' inscrita dins un relleu ovalat. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada, la central de les quals amb uns creu gravada a la llinda. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60873 | Carrer Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vic | XVII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni: algunes s'han reformat i altres es conserven tal com van ser bastides. | El carrer de Vic està situat al sector sud del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'un carrer estret amb pendent que forma dues parts diferenciades, la superior amb orientació de nord-oest a sud-est i la inferior amb orientació de nord a sud. La majoria de cases estan situades al costat oest, quedant bona part del costat est delimitat per murs de maçoneria de pedra que envolten diverses zones d'horts. Les cases, bastides amb murs de maçoneria de pedra, en alguns casos arrebossats, estan formades majoritàriament per planta baixa, primer pis, tot i que algunes s'han ampliat amb nivell de golfes, amb teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Iniciant el recorregut del carrer per l'extrem sud es troba ocupant el números 1 i 3 cal Rafel, una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra treballada i un portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb una creu inscrita i l'altra amb la inscripció 'Salvador IHS Vida 1668' a la llinda, i dues finestres emmarcades amb pedra treballada. A la seva dreta, en el número 5 hi ha cal Tià, una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis. Al seu costat hi ha cal Millastre, en el número 7, on es conserva un portal i una finestra emmarcats amb pedra treballada a la planta baixa i tres finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i dues amb pedra bisellada. Al seu davant hi ha cal Sol, en el número 6, on s'observa un portal i una finestra actualment tapiada emmarcats amb pedra bisellada a nivell de planta baixa, i tres finestres al primer pis, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i les altres dues amb pedra bisellada. En aquest punt el carrer s'eixampla lleugerament i fa un petit gir deixant a mà dreta els murs de maçoneria de pedra que delimiten uns horts. Uns metres més enllà, en el número 11 es troba cal Peret Pau, on es conserva un portal i una finestra emmarcats amb pedra treballada a la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb pedra treballada tant al nivell de primer pis com al de golfes. A la seva dreta hi ha cal Fosses, una casa amb els murs arrebossats on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada, amb la data de 1695 inscrita a la llinda junt amb una creu i uns motius geomètrics. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al seu costat, en el número 15 hi ha cal Teuler, una casa arrebossada i pintada que conté quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada: tres finestres, dues de les quals al primer pis, i un portal amb la data de 1695 junt amb una creu i uns motius geomètrics inscrits a la llinda. Tancant el carrer per l'extrem nord-oest es troba en el número 17 cal Erra, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb una creu inscrita a la llinda a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una emmarcada amb maó i a les golfes, dues finestres emmarcades amb maó. El carrer queda tancat al nord-est per la façana lateral de ca la Mongia, una casa que pertany al carrer de Manresa. | 08201-97 | Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0567800,2.1514100 | 429784 | 4656429 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60873-foto-08201-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60873-foto-08201-97-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60874 | Font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-6 | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, 2002. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, 2007. | La font de la Mina està situada a tocar de la riera de Talamanca, a l'oest de les masies de Bertans i Torrents i al sud-est de Sant Roc. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que es desvia de la que condueix a Sant Salvador de Bellver seguint paral·lela a la riera de Talamanca en direcció sud-est. Seguint aquesta pista s'arriba a una esplanada ombrejada a tocar de la riera, on hi ha diversos bancs i taules formats amb monòlits de pedra treballada i a l'altura d'uns dels embassaments de la riera. Des d'aquesta esplanada es creua la riera per un petit pont construït amb troncs i es segueix uns metres per un corriol delimitat a banda i banda per fil (tot el conjunt de la font queda delimitat amb fil per prohibir l'accés al bestiar). Al cap de pocs metres s'arriba a la font, ubicada en una raconada ombrívola a escassos metres de la riera ocupada per avellaners, pins, boixos i falgueres. La font està formada per una petita estructura rectangular bastida amb murs de maçoneria de pedra i coronada amb lloses d'on sobresurt el brollador plàstic, obturat amb una branca. Uns metres més amunt es troben dos dipòsits, un dels quals natural. El primer que es troba és un dipòsit adossat al marge i pràcticament amagat entre la vegetació, bastit amb una gran volta amb carreus a plec de llibre, quedant oberta a l'exterior la part superior d'aquesta sala coberta amb volta. Uns metres a l'esquerra hi ha un dipòsit natural, format per una petita balma a l'interior de la qual s'embassa l'aigua que es filtra per les parets formant un petit dipòsit natural. | 08201-98 | Sector central del terme municipal | L'any 2000, els Amics de la Fonts del Lluçanès Nord van restaurar la font. | 42.0639700,2.1680500 | 431169 | 4657214 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60874-foto-08201-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60874-foto-08201-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005, 2006 i 2007, la font de la Mina presentava un índex de nitrats de 0'60, 3'90, 0'50, 3'20 i 0'30 mg/l respectivament, dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar com a potable. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 60875 | Font de la Prada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-prada | <p>AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, 2002. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, 2007.</p> | XX | <p>La font de la Prada està situada a tocar de la riera de Sorreigs, al sud del nucli urbà de Sant Boi i al nord-oest de la Cirera, en una raconada amb grans arbres. S'accedeix a la font des d'una pista forestal que surt del mateix nucli urbà i es dirigeix a la font passant per la masia de Pujols. Un cop s'arriba prop de la riera hi ha dues opcions per a creuar-la: un pas per sobre les roques prop d'un camp amb pollancres plantats o bé una passera moderna de fusta, situada uns metres més a l'est. Creuant la riera pel pas de les roques es troba, a l'altre costat, una gran esplanada, molt ombrívola gràcies a la presència d'arbres de grans dimensions, com pollancres i avets. Des d'aquesta esplanada surt un corriol que, seguint paral·lel al rec, condueix fins la font. La font està ubicada sota un cingle rocós que sobresurt a la superfície a pocs metres de la riera. A la part inferior del cingle s'observa un tram de mur de maçoneria de pedra, darrera el qual s'amaga el dipòsit. Just davant del mur sobresurt una petita estructura totalment coberta de molsa on es troba el brollador, format per un tub metàl·lic. Just a sota hi ha una petita pica delimitada amb blocs de pedra treballada. Al costat de la font es troben diversos bancs i taules bastits amb grans blocs de pedra i en algun cas també amb formigó. Uns metres sobre la font, adossada al cingle rocós, hi ha una placa de pedra on es llegeix la inscripció: 'AL DR. PER PONT COLL I A LA SEVA ESPOSA, ELS AGRAITS VEINS D'AQUEST POBLE. ANY 1971'.</p> | 08201-99 | Sector central del terme municipal | <p>El nom original de la font és el de la font de la Parada, ja que ben a prop de l'emplaçament hi havia la parada de Pujols. Les parades eren punts d'aigua on els habitants de la masia estovaven el cànem en basses i el treballaven.</p> | 42.0493100,2.1493000 | 429601 | 4655601 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60875-foto-08201-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60875-foto-08201-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Pel costat mateix de la font hi passa el PR C-54. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1997, 1999, 2002, 2004, 2005, 2006 i 2007 la font de la Prada presentava un índex de nitrats de 6'90, 8'10, 6'00, 12'10, 12'50, 14'50 i 14'40 mg/l respectivament, dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar com a potable. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 60876 | Font de la Boixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-boixa | <p>Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, 2002.</p> | XX | <p>La font de la Boixa està situada als peus de la carretera BV-4608, coneguda popularment com 'la Trona', a l'extrem sud-est del terme municipal. S'accedeix a la font a través de la carretera BV-4608, concretament des d'un revolt llarg i pronunciat amb fort pendent que hi ha prop del punt quilomètric 8. La part exterior del revolt està ocupada per un mur de contenció on hi ha un cartell amb la llegenda 'font de la Boixa' i la part interior permet l'aparcament de cotxes. Des d'aquest punt s'ha de sortir per la part exterior del revolt, a pocs metres del qual es troba la font. La font està formada per un dipòsit rectangular arrebossat adossat a un marge. De la part inferior en sobresurt un tub metàl·lic, el brollador, i just a sota, diversos blocs de pedra treballada formen una petita pica quadrada amb dues sortides. Una d'aquestes, lateral, condueix l'aigua fins a un safareig rectangular, ubicat entre la font i la carretera, i l'altra forma un petit rec per on segueix l'aigua sobrant. A pocs metres de la font hi ha un banc amb la inscripció 'font de la Boixa' i un cartell on hi ha escrits uns versos del poeta J. Verdaguer.</p> | 08201-100 | Sector est del terme municipal | 42.0435700,2.1755100 | 431764 | 4654943 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60876-foto-08201-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60876-foto-08201-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2002, la font de la Boixa presentava un índex de nitrats de 30'10, dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar com a potable. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60877 | Font de la Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-baga-1 | <p>La font de la Baga, també coneguda com la font de la Baga de Gallifa, està situada als peus de la baga de Gallifa, a l'est de Puig Cornador i en una petita raconada a recer de la carena de la Verge Maria. S'accedeix a la font a través de la pista forestal, parcialment asfaltada, que condueix a la masia de Gallifa. Dels peus de la pista forestal en surt un corriol que puja uns metres fins trobar un bassa, al costat de la qual es troba la font. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra de grans carreus adossada a un marge, darrera del qual s'amaga el dipòsit. De la part central inferior del mur en sobresurt un brollador metàl·lic parcialment cobert de molsa, obturat amb una branca per permetre d'aquesta manera l'acumulació d'aigua dins del dipòsit. Una mica més amunt i a la dreta, sobresurt el sobreeixidor, també cobert de molsa. Just davant la font, una gran llosa facilita l'accés al brollador. La font està situada al límit de la baga de Gallifa, un bosc de pins, amb algun roure i el sotabosc ocupat per boixos.</p> | 08201-101 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0686900,2.1822600 | 432349 | 4657726 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60877-foto-08201-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60877-foto-08201-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 60878 | Font dels Plàtans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-platans | <p>Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006.</p> | XX | <p>La font dels Plàtans està situada al límit sud-oest del nucli urbà de Sant Boi, a l'oest de la fàbrica Filpur. S'accedeix a la font a través d'una pista que surt de darrera de la fàbrica Filpur i condueix uns metres en direcció nord fins trobar la font, ubicada a tocar de la pista. La font està formada per diversos murs de maçoneria de pedra gran que tanquen un espai enclotat al que s'accedeix a través d'unes escales de pedra. La paret posterior de l'estructura és la que conté el dipòsit, al que s'accedeix a través d'una petita obertura quadrada emmarcada amb monòlits de pedra treballada i tancada amb una reixa metàl·lica. De la part inferior del mur en sobresurt el brollador metàl·lic, cobert de molsa. A la part dreta del mur s'observa una aixeta metàl·lica i un carreu integrat al mur amb la inscripció 'RESTAURAT PER P. PONT AÑO 194-'. Just sota el brollador, en el terra format per grans lloses, s'obre una petita pica rectangular. Uns metres sobre l'estructura hi ha un petit espai ombrejat per dos grans plataners on hi ha bancs i taules bastits amb grans blocs de pedra. Al costat, l'aigua sobrant de la font forma un petit rec cobert de canyes.</p> | 08201-102 | Sector central del terme municipal | 42.0578800,2.1482500 | 429524 | 4656554 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60878-foto-08201-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60878-foto-08201-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2006, la font dels Plàtans presentava un índex de nitrats de 75'00 mg/l, dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar com a no potable. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60879 | Font de les Donzelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-donzelles | <p>La font de les Donzelles està situada en un punt engorjat i de difícil accés de la vall de la riera de Talamanca, a l'extrem est del terme municipal. S'accedeix a la font tant pel costat d'Orís, a través del PR C-54, com des del costat de Sant Boi, des d'on s'ha d'agafar la pista que segueix paral·lela a la riera de Talamanca en direcció sud-est, passant per la font de la Mina. Uns centenars de metres després s'arriba a una petita esplanada on es desvia la pista forestal. En aquest punt s'ha de deixar la pista i agafar un corriol estret que segueix la riera des d'un nivell elevat respecte aquesta, passant enmig d'un bosc de pins. Al cap d'uns metres s'arriba a un indicador del PR C-54, que en aquest punt gira cap a Sant Salvador de Bellver, i s'obren dues opcions: o bé un corriol amb gran pendent que baixa directe a la font o un que d'una manera més planera i llarga, també porta a la font. La font està ubicada en un racó feréstec i obac de gran interès paisatgístic. Es tracta d'una vall que s'estreny, amb un cingle rocós que aflora a les dues vessants de la vall i s'uneix al centre, deixant un pas estret a la riera, on es forma un salt vertical de gran alçada. Poc més avall del gran cingle per on salta l'aigua hi ha un segon salt, de dimensions més reduïdes, que forma un petit gorg, i uns metres al sud del gorg es troba la font. La font brolla directament d'un cingle rocós que forma nombroses cavitats i esglaons i es troba completament cobert de molsa. L'espai que envolta la font es troba cobert d'espessa vegetació.</p> | 08201-103 | Sector est del terme municipal | <p>Pel caràcter feréstec de l'espai que envolta la font de les Donzelles ha estat vist com a lloc de màgia i bruixeria, concretament s'explica que hi apareixien noies nues, les anomenades dones d'aigua.</p> | 42.0539700,2.1793100 | 432090 | 4656094 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||||
| 60880 | Font del molí de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-vila-rasa | XX | <p>A font del molí de Vila-rasa està situada entre els dos pantans de Vila-rasa, concretament a l'extrem nord-oest del pantà inferior, de menors dimensions. S'accedeix a la font des de la pista forestal que voreja els dos pantans. Un cop passat el primer pantà s'ha de deixar la pista i creuar el rec de Vila-rasa entre els dos pantans. A l'extrem inferior, just a tocar del pantà inferior, es troba la font. La font està formada per un petit mur de maçoneria de pedra amb carreus de mida mitjana entre els quals brolla l'aigua. Just per sota el mur hi passa el rec de Vila-rasa que recull l'aigua de la font i segueix el seu recorregut fins al pantà inferior, situat a escassos metres. A l'altre costat del rec, encara a pocs metres de la font, hi ha una bassa rectangular i una caseta d'obra construïda modernament des d'on es bomba l'aigua de la font. L'entorn de la font està ocupat per un bosc de pins en la vessant posterior a la font i per prats que envolten els dos pantans a la resta.</p> | 08201-104 | Sector oest del terme municipal | 42.0448100,2.1343000 | 428355 | 4655114 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60880-foto-08201-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,17 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml